Detall - 79074
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
79074
Títol
Barraca de Cal Jordi 1
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-jordi-1
Bibliografia
Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona
Centuria
XX
Notes de conservació
Descripció
Barraca de Planta rectangular i de dimenssions força grans (3,5 m d'ample per 2,5 m d'alt i 5 metres de profunditat) amb la porta centrada (1,40x0,60), bastida amb pedra irregular i aprofitant un marge com a paret de fons. Encara conserva part delñ a cobeta original amb terra per impermeabilitzar l'interior, molt humit.
Codi d'element
08175-300
Ubicació
Cal Jordi
Història
Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix.
Coordenades
41.9739700,1.8675800
UTM X
406177
UTM Y
4647506
Any
Municipi
08175
Nom del municipi
Puig-reig
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Bo
Imatges
Estil
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Titularitat
Privada
Ús actual
Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-01-30 00:00:00
Autor de la fitxa
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
45
Codi de tipologia a sitmun
1.1
Protecció id
Comarca
14