Detall - 80933
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 80933
- Títol
- Tina de les Ginestes
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-les-ginestes
- Bibliografia
- <p>AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci Turístic de les Valls del Montcau. Farell Ed. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p>
- Centuria
- XIX
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>És una tina de planta circular que no conserva la teulada, però de la que resta una biga que feia funcions de llinda de la porta. El cup conserva els rajols ceràmics interiors i amida de 2,9m de diàmetre i 3m de fondària. La boixa, que queda oberta al camí ja que la barraca on s'obria està enderrocada, està emmarcada per lloses i pedres que formen una caseta que abans era tancada amb una portella. El forat de la boixa està fet en una pedra que té un relleu a un lateral. Els murs de la tina són de paredat unit amb morter, tot i que les filades superiors on descansava la coberta eren de pedra seca. Al costat d ela tina hi havia una barraca que es troba totalment enderrocada</p>
- Codi d'element
- 08139-211
- Ubicació
- Matarodona
- Història
- <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos.</p>
- Coordenades
- 41.6671700,1.9304500
- UTM X
- 410962
- UTM Y
- 4613376
- Any
- Municipi
- 08139
- Nom del municipi
- Mura
- Tipus d'accés
- Difícil
- Estat de conservació
- Regular
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80933-dsc02397-c1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80933-dsc02394-c0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80933-dsc02404-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80933-dsc02405-c.jpg
- Estil
- Popular|Contemporani
- Protecció
- Legal
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Element arquitectònic
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Sense ús
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2020-10-02 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Cortés Elía, Mª del Agua
- Autor de l'element
- Observacions
- Codi de l'estil
- 119|98
- Codi de la tipologia
- 47
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.3
- Protecció id
- Comarca
- 7