Detall - 84449
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 84449
- Títol
- El Bac
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bac-0
- Bibliografia
- <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 19, 44-45.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R17.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M26.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 116.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></em><span lang='CA'>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>369-371, 465, 486, 500.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>39, 43-44, 78.</span></span></span></span></p>
- Centuria
- XVIII-XIX / XX
- Notes de conservació
- Descripció
- <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Masia aïllada de grans dimensions i planta rectangular, assentada damunt del desnivell del terreny. Presenta diversos cossos adossats al seus paraments i dues torres de planta quadrada situades als extrems de la façana de ponent. Compta amb una coberta de teula àrab de tres vessants i està </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>distribuïda en planta baixa i dos pisos. A l'extrem de migdia de la coberta hi ha una petita espadanya amb una campana. Les torres presenten </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>cobertes piramidals i consten de planta baixa i tres nivells superiors. Tant les obertures de l'edifici com les de les torres són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana de llevant compta amb un coronament apuntat de teula àrab situat al centre del parament i en destaca una galeria formada per dues parelles d'arcs rebaixats sostinguts amb pilars de pedra i situada al nivell superior. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>Adossat a aquesta façana hi ha un volum rectangular distribuït en tres nivells i cobert amb una terrassa plana delimitada amb baranes. Compta amb finestres rectangulars amb els emmarcaments en relleu. La façana de migdia té un volum rectangular adossat, distribuït en dos nivells i cobert amb una terrassa al pis, i també un cos rectangular amb teulada de tres vessants que correspon a la capella del mas. Presenta un portal d'arc rebaixat adovellat i tres finestres allargades d'arc rodó a la façana principal, que està orientada a migdia. A la façana de llevant hi ha un rosetó. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La part de migdia de la casa correpon a un jardí delimitat a llevant per una tanca de pedra, que finalitza en un edifici auxiliar aïllat. Hi ha un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i bastit amb carreus de pedra, que compta amb un coronament ondulat i una fornícula amb una imatge. A la banda de ponent del jardí hi ha l'antiga pallissa aïllada, orientada a les restes de l'era de cairons de la masia. Aquest volum és </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. La porta principal té un gran arc escarser i a la façana de migdia s'hi adossa una escala de pedra que condueix al primer pis, on el portal es rectangular. A ponent té un altre portal. Està bastida amb pedra sense treballar, amb les obertures emmarcades amb carreus i alguns afegitons de totxo.</span></span></span></span></span></span></p>
- Codi d'element
- 08901-46
- Ubicació
- Carretera C-153, km. 26,5 - Pruit
- Història
- <p><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del </span></span></span></span></span><em>Faber </em><span><span><span><span><span><span><span><span><span>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó.</span></span></span></span></span></span></span></span></span> <span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment, e</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span>n el fogatge de l'any 1553 del terme i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, consta en 'Miquel Bach'. El mas arribà a tenir dins de la seva finca cinc masoveries diferents: can Peret, can Xica, can Joan Gran i can Roig, comptant també el masover gros i la cambreria. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El mas fou ampliat i reformat als segles XVIII-XIX. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>El felipó Pere Bach i Targarona era fill del mas. Alguns dels convidats il·lustres que s'hi havien hostatjat són el Bisbe Morgades i mossèn Jacint Verdaguer, que hi feu diverses estades a finals del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>La capella està dedicada al Sagrat Cor de Jesús, tot i que segons la bibliografia consultada, també té un oratori dedicat a la Mare de Déu del Roser.</span></span></span></span></span></span></p>
- Coordenades
- 42.0437000,2.4322500
- UTM X
- 453012
- UTM Y
- 4654784
- Any
- Municipi
- 08901
- Nom del municipi
- Rupit i Pruit
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84449-img7208.jpg
- Estil
- Contemporani|Popular|Modern
- Protecció
- Legal
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Edifici
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Residencial
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- BCIL
- Data de modificació
- 2021-08-02 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Adriana Geladó Prat
- Autor de l'element
- Observacions
- Altres noms relacionats amb l'edifici: el Bac o el Bach de Collsacabra.
- Codi de l'estil
- 98|119|94
- Codi de la tipologia
- 45
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.1
- Protecció id
- 1761
- Comarca
- 24