API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 89015

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 89015
Títol: Goigs que se cantan en la hermita de Santa Ignés del Munds. Bisbat de Barcelona
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-que-se-cantan-en-la-hermita-de-santa-ignes-del-munds-bisbat-de-barcelona
Bibliografia: BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.
Centuria: XVII-XX
Notes de conservació: S'ha perdut la tradició de cantar-los per Santa Agnès, però es pot consultar l'edició impresa.
Descripció: Goigs que es cantaven l’any 1722 a l’ermita de Santa Agnès, enclavada a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Caixa amb orla tipogràfica, decorada amb motius vegetals i geomètrics. A la part superior central, una reproducció tipogràfica de Santa Agnès, amb els cabells llargs i els seus atributs: el xai que representa la seva virginitat i la palma del martiri. A la part inferior esquerra, una torre rodona amb merlets, i mà dreta l’ermita de Santa Agnès. Dues gerres amb flors a cadascun dels costats. El text està distribuït en dues columnes amb una orla central que diu així: “Per seguit vida perfecta / de Jesús prengué Lanyell / Santa Ignés Verge anyalleta / esposa del Sant Anyell. // Vos tenint edat-molt poca, / per seguir Deu Jesu-Christ / fou de fé molt ferma roca / com del martyri se es vist, / y del Mon foreu retreta / seguint dividinal, consell, &c. // Sempre vos ab Deu segura / sens voler may adorar / los Deus falsos anys mol pura / volgueren Déu confessar, / per fet qui tal vos ha feta, / que lo mon sen maravella, &C. // Al mal lloch fos aportada / de aquella gent infernal, / mes del Angel fou guardada / deslliuraunos de tot mal / vostre repòs que us alenta / vos cobri de hermos cabell, &c// Aquell jove que volia, / ja per forsa ab vos casar, / Satanás en aquell dia / ofegal sens mes tardar, / ab virtut de Deu perfecta, / resucitaren aquell. &c// Predican la LLey Christiana, / fos llansada al foch ardent, / mes del foch restareu sana, / y cremà la cruel gent, / ab fervor de Deu perfecta / may basta ningun flagell, &c. // Contra Vos la gent irada, / y lo President malvat, / manà foreu degollada / ab tirana crueltat, / y matás martyr electa / de Jesus propinqua dell, &c.// Vostre cos Verge molt Santa / per vostres Parents honrats, / fou portat ab gran complanta / ab los faels acompanyats, / fentvos sepultura neta / ab dignisim aparell, &c. Grans miracles ab prechs vostres / obra lo Senyor per Vos / curaant malaltias nostres / exaudint nostres clamors, / doncs profaunos à ma dreta, / y oferiu-nos devant dell, &c. // Los queus van à visitar / vostre Ermita en las montanyas, de malaltias estranys, / Ignés los soleu curar, / vansen ab salut perfecta / confortats de son flagell, &C. // Puig mostra uquen fou electa, / nos curau de tot mal novell, / Santa Ignés Verges anyallera / Esposa del Sant Anyell//.
Codi d'element: 08120-397
Ubicació: Santa Agnès
Història: Santa Agnès, fou filla d’una noble família romana. Malgrat tenir pretendents, ella es declarà sempre fidel amant de Crist. El fill de prefecte de Roma, a qui va rebutjar, la va denunciar per ser cristiana. Fou jutjada i sentenciada a viure en un prostíbul, on per miracle va continuar verge. En el seu martiri, malgrat fou exposada nua, els cabell creixien i creixien per tapar el seu cos. L’únic home que va voler abusar d’ella quedà cec, però Agnès el guarí amb les seves pregàries. Fou condemnada a mort i degollada. Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions.
Coordenades: 41.6471200,2.0161500
UTM X: 418071
UTM Y: 4611065
Any
Municipi: 08120
Nom del municipi: Matadepera
Tipus d'accés: Obert
Estat de conservació: Regular
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89015-goigs-a-santa-agnes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89015-p1480493.jpg
Estil: Contemporani|Modern
Protecció: Inexistent
Àmbit: Patrimoni immaterial
Tipologia: Música i dansa
Titularitat: Pública
Ús actual: Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació: 2021-06-30 00:00:00
Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart
Autor de l'element
Observacions: El primer exemplar conegut fou editat a Barcelona, impremta de Raymunda Altès, vídua a la Llibreteria.El present exemplar, forma part de la col·lecció Josep M. Fargas. Núm. 4. És tracta d’una reproducció dels goigs que’s cantaven l’any 1722 en l’enrunada Hermita de Santa Agnés, enclavada a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Terrassa MCMXXXVI. Tipografia Ibèrica. Carrer de la Cendra, 22.
Codi de l'estil: 98|94
Codi de la tipologia: 62
Codi de tipologia a sitmun: 4.4
Protecció id
Comarca: 40