Detall - 89957
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
89957
Títol
Cova del Bolet
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-bolet
Bibliografia
<p><span><span><span><span lang='CA'>AYMAMÍ, G. (1998).- 'Les coves del Penedès: La seva descoberta i utilització per l'home al llarg del temps'. Del Penedès (7): 7-48. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès Faura i Sans, M. (1909).- 'Les coves del Bolet'. Sota Terra (I): 43-52. Club Muntanyenc. Barcelona Lagar, </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A.; SABATER, J.; TORRELLA J. (1974).- 'La cova del Bolet (Mediona ' Barcelona)'. Senderos (174): 17-19. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. Rafecas, Eduard (1995).- Mediona. Guia d'esports d'aventura. 76 pp. Ajuntament de Mediona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO BOSCH, M.; SERRA RÀFOLS, José de C.; COLOMINAS ROCA, J ( 1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BALDELLOU, V 1979 – 1980 Pyrenae</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BALDELLOU, V Ponencias Aragón/ Litoral mediterráneo: intercambios culturales durante la prehistoria (Homenaje a Juan Maluquer de Motes) Zaragoza 7-10 de mayo de 1990</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MAYA, J. L.; PETIT, M. A (1986) Anales de Prehistoria y Arqueología</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MESTRES, J (1981) Taula Rodona de Montserrat sobre el 'Neolític a Catalunya' (maig de 1980)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MESTRES, J (1981) Taula Rodona de Montserrat sobre el 'Neolític a Catalunya' (maig de 1980)</span></span></span></span></p>
Centuria
- 9000 a - 1200 aC; V aC - I dC
Notes de conservació
Jaciment parcialment excavat.
Descripció
<p><span><span><span><span lang='CA'>Cova natural de pedres calcaries de <span><span>Muschelkalk inferior, intensament karstificada,</span></span>d’uns 225 m de llarg per uns 10 m de desnivell . Ha estat un lloc d’habitació i d’enterrament col·lectiu, ocupada des de la prehistòria, en diferents moments, fins èpoques més recents amb funcionalitats vinculades a l’aixopluc de pastors.<span><span> La cavitat consisteix en un vestíbul principal abrigat, protegit dels freds del nord i dues sales més de difícil accés a través de gateres i estretes galeries. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les excavacions fetes fins avui en dia s'han centrat en el vestíbul principal i a la última de l'AECC de Mediona i l'AECC de Premià es va arribar a tocar el principi de les gateres.Tot i així l’única excavada amb criteris arqueològics és la de juliol de 1975 feta V. Balldellou, que consistí en quatre sondeigs de 4 m2 amb fondàries entre 1.30 i 0.50 m. Els resultats van permetre adscriure les restes a tres fases: Epipaleolític microlaminar (el 1er identificat d'aquest complex de Fortea a la zona del Penedès), del que es van recuperar un bon nombre de peces. En un estrat intermedi es van recuperar ceràmiques de tres diferents moments del neolític. També es va recuperar material del Bronze i algunes restes humanes, el que permet confirmar que també va ser un lloc d’enterrament. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Amb els anys s’han fet nombrosos estudis de les restes per diferents especialistes, que han permès aprofundir molt més en el coneixement tot i les limitacions de la mostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La presència de material culturalment adscrit a un moment ibèric tardà i de canvi d'era, la seva situació en la boca de les gateres més profundes, el fet que sabem de certs ritus i creences tel·lúrics entorn coves i avencs, la manca de sòls d'ocupació i estructures, fan plausible la hipòtesi plantejada per J de la Vega, de l'ús de la cova com a santuari o punt per a certs ritus màgics durant època ibèrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En el vestíbul s'han localitzat quasi en el superficial fragments de grisa medieval i terrissa moderna, que relacionats amb l'ennegriment de les parets del vestíbul, suggereixen l’ús temporal de la cavitat com a refugi de pastors</span></span></span></span></span></span></p>
Codi d'element
08122-61
Ubicació
Al sud est del nucli urbà de Sant Joan de Mediona.
Història
<p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1975 J. Baldellou va fer-hi una intervenció arqueològica que va permetre recollir materials adscrits tant al Epicardial microlaminar, el Neolític i el Bronze mig/antic. També es van recuperar diferents restes humanes, el que permet deduir que també va ser un lloc d’enterrament. Abans, l’any 1954 hi va accedir Serra Ràfols, però no es conserva ni s’ha pogut accedir a cap tipus de registre arqueològic. Posteriorment s’hi ha fet altres intervencions i sobretot molta recerca per part dels especialistes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La cova ja és esmentada per Font i Sagué en el seu Catàleg (1897), tot i així la primera exploració espeleològica la va portar a terme M. Faura i Sans amb uns amics del Mas Guinoles el dia 6 d'agost del 1907. Molts anys després va començar a ser visitada per espeleòlegs i també va ser objectiu de diferents campanyes arqueològiques. El 1934 és visitada per Francesc Español en les seves recerques biospeleològiques i, amb la mateixa finalitat la visita A. Lagar el 1950. El febrer del 1973, Lagar amb membres de la SIRE ' UEC fan una exploració detallada i, entre d'altres resultats, confeccionen una nova topografia més completa. No és fins l'any 1993 que, membres del GE Pedraforca (Barcelona), fan una sèrie d'exploracions per tota la zona de Mediona i realitzen una topografia clara i completa de la cavitat.</span></span></span></span></p>
Coordenades
41.4585200,1.6103600
UTM X
383941
UTM Y
4590591
Any
Municipi
08122
Nom del municipi
Mediona
Tipus d'accés
Difícil
Estat de conservació
Regular
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89957-img20220818131555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89957-img20220818131545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89957-img20220818131600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89957-img20220818131612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89957-img20220818131629.jpg
Estil
Ibèric|Medieval|Neolític
Protecció
Legal
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Titularitat
Privada
Ús actual
Lúdic/Cultural
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
BPU
Data de modificació
2023-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)
Autor de l'element
Observacions
Destaca tant pel seu valor patrimonial com natural i paisatgístic.
Codi de l'estil
81|85|78
Codi de la tipologia
1754
Codi de tipologia a sitmun
1.4
Protecció id
1762
Comarca
3