Detall - 91500
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
91500
Títol
Mines de Vila-rasa
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-vila-rasa
Bibliografia
<p>NOGUERA I CANAL, J.; SISTACH I TOMÀS, M. (1991). La mineria al Berguedà. Àmbit de Recerques del Berguedà, Llibres de l'Àmbit, núm. 6: Berga.</p> <p>MATA I PERELLÓ, J.M. (1990) Els minerals a Catalunya. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. </p> <p>MATA I PERELLÓ, J.M. (1982) Introducció a l'estudi dels minerals al Berguedà, Centre d'Estudis Geològics 'Valentí Masachs': Col·legi de Doctors i Llicenciats del Bages, Manresa.</p> <p>SOLER I RIBA, R.; ORIOLA I CASÒLIVA, J. (1997) Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, Berga. </p>
Centuria
s.XX
Notes de conservació
Molt sitjada.
Descripció
<p>La mines de lignit de Vila-rasa estaven situades a uns 300 metres al NE de la casa de Vila-rasa. Actualment no es conserva cap bocamina, sinó algun clot en el terreny produït pels enfonsaments de parts de les galeries i de les seves boques d'entrada. El terreny ha anat cedint i l'entrada està totalment coberta. Pels voltants sí que hi ha restes d'algun mur i també de pedra de rebuig dispersa per tota l'àrea de l'explotació. Sembla ser que eren mines superficials, de poca potència i de lígnit de mala qualitat. S'hi troba pirita, limonita (goethita) i calcita (MATA I PERELLÓ 1990: 219).</p> <p> </p>
Codi d'element
08216-63
Ubicació
Les mines estaven situades al bac de les mines, a pocs metres al nord de la casa de Vila-rasa.
Història
<p>Sembla ser que durant la Primera Guerra Mundial (1914-1917) es va explotar la Mina Alícia a Vila-rasa, sense que hi hagi constància de qui va ser la iniciativa. Després de la guerra civil espanyola, del 1942-1951, el Sr. Amat i el Sr. Carreras van tornar-la a obrir. Més endavant, junt al Sr. Lluís Santamaria de Súria fundar el que seria la societat Carbones Frontañá, la que va acabar en mans de Jaume Santamaria, fill del tercer soci. La mina estava situada a la propietat de Vila-rasa, que en aquell temps era propietat de l'Hospital de Vic. Es diu que durant la postguerra espanyola es treia el carbó amb carretons i més endavant amb vagonetes. Sembla que la mina no va ser massa fructífera, ja que el mineral s'havia esgotat durant la primera fase d'explotació. Això va portar a Jaume Santamaria a obrir una segona explotació, la mina Alícia Nova, a uns 20 metres de l'anterior, que va funcionar del 1946-1951 amb més bons resultats. Sembla que es treia el carbó de la mina arrossegat per animals, mentre que baixava cap a Súria i Terrassa amb camió. En una ocasió es va transportar en tractomòbil, viatge que va durar dos dies i del que encara queda alguna imatge del vehicle als carrers de Súria. </p>
Coordenades
42.1882300,2.0435200
UTM X
421020
UTM Y
4671118
Any
1914
Municipi
08216
Nom del municipi
Sant Jaume de Frontanyà
Tipus d'accés
Difícil
Estat de conservació
Dolent
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91500-img4497.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91500-tractomobil-mina-alicia-arxiu-j-rota.jpeg
Estil
Contemporani
Protecció
Legal
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Obra civil
Titularitat
Privada
Ús actual
Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
BCIL
Data de modificació
2022-08-17 00:00:00
Autor de la fitxa
Lluïsa Vilalta Pérez
Autor de l'element
Carbones Frontañá S.L.
Observacions
El lignit és carbó fossil utilitzat com a combustible que s'ha creat en boscos pantanosos del cenozoic o secundari, entre la torba i la hulla. Es sol trobar a les capes més externes ja que va patir poca compressió. Té un aspecte llenyós o terrós, de color marró fosc. Conté del 65-75 % de carboni i es fragmenta fàcilment, amb una densitat d'entre 1,12 i 1,14. En comparació a la hulla, té un menor contingut de carboni i un major grau d'humitat i percentatge de substàncies volàtils, el que li aporten un poder calorífic inferior.
Codi de l'estil
98
Codi de la tipologia
49
Codi de tipologia a sitmun
1.5
Protecció id
1761
Comarca
14