API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 91645

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 91645
Títol: Imatge de la Mare de Déu dels Oms
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-dels-oms
Bibliografia: BENET I PETIT, J. (2012): El trobador de la Mare de Déu, volum III, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. VV.AA. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà. FREIXES, C., Prat, Ll. i VILADÉS, R. (2016) Sub tuum praesidium. Sota la vostra protecció. La imarge de la Mare de Déu al Bisbat de Solsona, catàleg d'exposició, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Solsona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga.
Centuria
Notes de conservació: La imatge va ser restaurada després de l'expoli de la Guerra Civil Espanyola.
Descripció: La imatge de la Marededéu dels Oms és una talla de fusta policromada d'època gòtica que ha patit moltes modificacions durant els anys. El conjunt actual és delicat, natural, elegant i amb bon sentit de la mesura característic de l'època gòtica, però encara reprodueix models romànics. La figura de la marededéu apareix asseguda en un tron, amb el Nen a la falda, talment com el tron de Crist infant, assimilat a la saviesa. Ella està vestida amb una túnica llarga fins als peus, de color blau amb decoracions florals de color daurat al pit i una franja a la part inferior amb tons vermells, verds i daurats. Unes sabates daurades ensenyen les puntes al capdevall de la túnica. Llueix una corona daurada amb el que podrien ser pedres precioses de color rubí. Aquesta subjecta una toca de color blanc amb una franja vermella que li arriba fins a les espatlles. La túnica està tallada amb els plecs de la roba, els que marquen les formes del cos i donen realisme a la figura. La cara és molt natural, de figura ovalada, sòbria, però a la vegada tendra i fina. Les celles són pintades, els ulls marrons en una cavitat poc profunda i el nas proporcionat i geomètric, la boca tancada amb llavis fins i mentó arrodonit que sobresurt, de color rojenc, com els pòmuls. Els cabells castanys estan pentinats amb una clenxa central, els que estan coberts per la toca. La mare recolza els braços sobre els genolls i obre les mans tot donant una sensació de benvinguda i a la vegada de protecció del seu infant, que s'asseu al costat esquerre de la seva falda. Sembla ser que la part central del cos és la que va ser salvada de la destrucció durant la Guerra Civil Espanyola. L'infant vesteix una túnica blanca de màniga llarga, de coll a peus, de color blanc i amb una franja daurada al coll i al pit, la que també ressegueix els volums del cos. Per sota surten els peus descalços. Al cap porta una corona daurada. La cara de l'infant és menys expressiva que la de la mare, el que també destaca pels pòmuls rogencs que li atorguen naturalitat. Amb la mà dreta dóna la benedicció, mentre que amb la mà esquerra subjecta una bola daurada. Els dos estan situats en un tron també policromat amb colors rogencs i daurats, amb quatre columnes amb una forma gairebé antropomòrfica a la meitat i acabada amb una d'ovalada al capdemunt. Aquest està situat en un pedestal geomètric descendent i emmarcat per una construcció arquitectònica molt geomètrica que els fa de fons. Les imatges d'arxiu mostren que la figura original ha patit moltes modificacions al llarc dels anys. Aquestes es fan pal.leses al cap de la verge i, sobretot, a la corona, que en ocasions és molt ornada i treballada, amb una posició i vestimenta totalment diferent, el que posa en qüestió si l'actual imatge és realment la original. La Marededéu dels Oms ocupa un lloc privilegiat al Santuari construït en honor seu.
Codi d'element: 08216-68
Ubicació: Imatge emplaçada al cambril del Santuari de la Marededéu dels Oms, el que està ubicat en un turonet al costat de la casa dels Oms, amb Frontanyà al Nord, Terradelles a l'Est, Puig-Miró al SE i Picanyes a l'Oest.
Història: La troballa de la Mare de Déu dels Oms gaudeix de diferents versions. La primera és la típica llegenda on la Mare de Déu és trobada per un bou. El seu pastor se l'endú i quan arriba a casa, la imatge ha desaparegut. El dia següent la torna a trobar al mateix lloc, la torna a recollir i aquesta desapareix una i altra vegada, fins a tres. Finalment accepta que la imatge vol restar al seu lloc original, on li construeixen un santuari. La segona versió explica que va ser un pastor qui va trobar la imatge dalt d'un om. Poc després de la troballa, els animals del ramat del pastor que estaven afectats per diverses malalties van quedar guarits. Els veïns de la vall van edificar una esglesia al cim del turó prop de la soca de l'om per aixoplugar la Verge, la devoció de la qual va ser molt popular a la zona, especialment entre pastors. D'aquí que Mare de Déu dels Oms és benerada per guarir els mals de les persones i el bestiar, especialment el mal de trencadura. El 1936, arrel de la Guerra Civil Espanyola, es van destruïr els retaules del Santuari dels Oms. Es diu que els veïns del poble van salvar la figura de la Mare de Déu de la total destrucció, tot conservant el fragment central del cos. En lloc de substituir-la per una nova figura, va ser restaurada per l'escultor Lluís Comas Bres, de Vic, el que li va donar un cap nou a la Mare de Déu i una nova imatge a l'infant. Durant l'aplec dels Oms, el 8 de setembre de 1939, la Marededéu va tornar al culte. Per fomentar el culte a Maria, el 1949, el bisbe de Solsona, Vicente Enrique Tarancón va organitzar una jornada mariana a Solsona, on hi va participar la Mare de Déu dels Oms, entre d'altres.
Coordenades: 42.1814300,2.0113000
UTM X: 418351
UTM Y: 4670394
Any
Municipi: 08216
Nom del municipi: Sant Jaume de Frontanyà
Tipus d'accés: Restringit
Estat de conservació: Bo
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91645-img4819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91645-img4828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91645-verge-oms-1-ac.jpg
Estil: Modern|Gòtic
Protecció: Inexistent
Àmbit: Patrimoni moble
Tipologia: Objecte
Titularitat: Privada accessible
Ús actual: Religiós/Cultural
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut: Inexistent
Data de modificació: 2022-08-17 00:00:00
Autor de la fitxa: Lluïsa Vilalta Pérez
Autor de l'element: Restaurada per Lluís Comas Bres el 1939.
Observacions: De la devoció a la Mare de Déu dels Oms en van néixer goigs i poemes, del que destaca el de Joan Benet i Petit (BENET 2012): IAltres vergers de Nostra Donacurulls de fruits, dolços d'amor,que el mes de maig etern apomacelestials i belles flors. A Frontanyà cerca la passadel riu Merlès capçal airós,del Berguedà a l'escapada,del Matamala a l'hort frondós. Del Lluçanès té la noblesa,del Berguedà, solana i to;li dóna fresca i jovenesadel Pirineu proper el balcó. Aquests verals de gran bellesai sobirana distinciósón adients a la Princesaque dalt del cel té la mansió. El nom dels Oms, a més, quin gaudiporta d'antuvi a cada cor,que l'om és l'arbre d'ombra fresca,inspirador de cants d'amor. A Frontanyà més ho seriasi a la seva ombra té el sojornla resplendent Verge Maria,Mare Divina del cor dolç. Sota de l'om tota l'anyadali entonaven les cançonsels de Sant Jaume, Alpens, Vilada,de Borredà i de tot l'entorn. Pins i avets mouran les branquesfent tornaveu amb la remor,la sajolida de flors blanquesseran l'encens amb el timó. I el Matamala, tot a l'ampledel Pirineu fadrí ratxós,de la Princesa les lloancesdurà a tot vent amb la cançó. IILa vila de Frontanyà,vila rica i regalada,prop de la vila té un palaubastit de pedra picada. De la cambra als finestralsposareu ben bé la balda,que en essent la Verge dinsabans d'hora apunta l'alba. Jo no sé qui us collirà,Flor de lli, Poma vermella;de tan alta que heu penjat,no hi arriba cap cistella. Florida al maig i a l'abril,de Sió Rosa esclatada,quan us veuen tan humiltots els cors prenen volada. Tarda blana, Oreig suau,Riuerell, Pou de Samària,Doll d'amor celestialfan les vostres encantàries. IIILa imatge dels Oms ésuna talla de gran vàluaper la molta antiguitat,la bellesa i la nissaga. De les que a l'Alt Berguedàtenen ferma la peanya,la dels Oms a ben segurper antiga és la degana. Asseguda en cadiralde riquesa desusada,el cabell daurat com l'ori la testa coronada. El Jesús com una flortendra, fresca i delicada;rica Perla de l'orienten les cloves de la falda. L'arquimesa del tresorés un bell temple romànic;de braçada té els murals,serenor que escampa l'absis. Espadanya com s'escau,finestrells en esqueixada,i dels anys al bes ardentté la cara socarrada. Pur romànic que retreuel pas lent de les anyades,entre glòries i amorés un flam que no s'apaga i la Verge sempre aténels batecs de la fillada,una mà enlairada al celi l'altra lliurant les gràcies. La tonada dels seus goigs,que omple tota la muntanya,és esclat d'amor filialressonant himne de gràcies. Pels camins de l'ideal,quan lluita amb afany la pàtria,la Mare de Déu dels Omsesdevé la Capitana. Quan la plaga, trist flagellde llagosta afamegada,com un vent de malvestatassolava la comarca, ni una no para el volde Sant Jaume en els paratgesprotegits sota el mantellde la poderosa Mare. Pedregada, focs, estralls,malaltia irremeiable,malastruc, tossut eixut,gams que deixen net l'estable han cedit davant l'esclatd'una maternal riallade la Verge que dels Omscom un bàlsam davallava. Gràcies, gràcies, Floc de neude la terra frontanyana,vostre nom portava escritdel meu cor entre les branques. Mes avui que sota l'omla vostra ombra regaladahe fruit a bastament,l'he gravat en les més altes. Quan arribi d'aquell omcercant l'ombra perdurable,Amor meu, baixeu-me a obrir,no em deixeu gelar la barba.
Codi de l'estil: 94|93
Codi de la tipologia: 52
Codi de tipologia a sitmun: 2.2
Protecció id: 2484
Comarca: 14