Detall - 93638
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 93638
- Títol
- Cova de can Montmany
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-montmany
- Bibliografia
- <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- COLOMINAS ROCA, Josep (1947-48) “La cueva de can Montmany, de Pallejà”, <em>Ampurias</em> <em>, IX-X. Barcelona:</em> 237-242.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- MALUQUER DE MOTES, Juan (1945-46) 'Las culturas hallstáticas en Cataluña'. <em>Ampurias</em> VII-VIII. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel. 1989. 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. <em>I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat</em>. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, 1989: 3-37.</p>
- Centuria
- Notes de conservació
- Geològicament inestable.
- Descripció
- <p><span lang='CA'><span><span>Es localitza al massís calcari situat a ponent del nucli urbà, integrat en el bloc del Garraf. El massís està constituït per una base del <em>Muschelkalk</em> sobre el qual es troba una potent capa, també calcària, pertanyent al <em>Keuper,</em> és a dir, al Triàsic Superior. Aquest canvi de terreny és el que ha originat els penya-segats, que formen com un amfiteatre de roques esberlades en totes direccions. Això fa que hagi deixat al descobert petites cavitats i balmes.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Cal destacar-ne les escasses condicions d'habitabilitat, ja que la cova està constituïda per una xarxa de petits corredors i saletes en perill constant de despreniment.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En l'estrat més alt del penya-segat hi ha la boca de la cova. És, de fet, una gran escletxa que posa en joc un conjunt de grans blocs de roca que s'esfondren periòdicament i originen noves estances alhora que fan desaparèixer les antigues. Per a entrar a la cova, actualment cal baixar per una escletxa gairebé vertical, que porta a una àmplia sala d'uns 5m de diàmetre i uns 7m d'alçada, però que és plena de grans blocs de roca que s'aguanten en equilibri els uns amb els altres. A través d'aquests blocs s'arriba a un pas molt estret entre dos blocs més que dóna a una petita estança amb abundància de sediment.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'estratigrafia és desconeguda a causa de les contínues transformacions que ha anat experimentant la cova. Tanmateix, sembla que les restes arqueològiques es van trobar en les zones més fondes de la cavitat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Quant a la cronologia de les troballes, són les següents:</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Neolític Antic Cardial.</strong> Sis fragments de diversos vasos amb decoració impresa amb <em>cardium</em>.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Neolític Antic Postcardial.</strong> Fragments de ceràmiques pentinades i petits vasos bicònics de factura fina i polida atribuïbles al Montboló, i una nansa tuneliforme.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- <strong>Bronze Final.</strong> Cinc urnes i altres fragments amb acanalats i una gran gerra d'emmagatzematge, i d'altres fragments amb cordons digitals. Les urnes sembla que contenien restes òssies i cendres i conservaven les tapadores de pedra calcària de la zona.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D’acord amb aquest estudi, l’autor situa l’ús de la cova des de l’Eneolític. Entre els segles VIII-VII aC i sembla que s’hauria utilitzat com a necròpolis.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Durant la revisió de la carta arqueològica es va poder comprovar l'existència de diverses cavitats anomenades: Cova de les Rovires, Cova Meva i Avenc de les Heures: Josep Colominas va publicar l’estudi de la primera, excavada l’any 1935 per J.M. Benet, i dels materials que s’hi havia trobat.</span></span></span></p>
- Codi d'element
- 08157-41
- Ubicació
- Zona de bosc, entre el camí de can Coll i el torrent dels Bufadors.
- Història
- <p><span lang='CA'><span><span>La cova de can Montmany va ser descoberta l’any 1935 per un grup d’excursionistes de la secció d’arqueologia de la Unió Excursionista de Catalunya, dirigits Josep Maria Benet.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Als anys 40, Josep Colominas la va visitar i hi va recollir alguns materials.</span></span></span></p>
- Coordenades
- 41.4278862,1.9790196
- UTM X
- 414691
- UTM Y
- 4586762
- Any
- Municipi
- 08157
- Nom del municipi
- Pallejà
- Tipus d'accés
- Difícil
- Estat de conservació
- Dolent
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany04colominas1847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany05colominas1847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93638-41montmany06.jpg
- Estil
- Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Jaciment arqueològic
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Sense ús
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Inexistent
- Data de modificació
- 2023-06-14 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Ainhoa Pancorbo Picó
- Autor de l'element
- Observacions
- Donat que es tracta de pedra calcària en descomposició l'accés a l'interior resulta molt dificultós i perillós.
- Codi de l'estil
- 78|79|76
- Codi de la tipologia
- 1754
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.4
- Protecció id
- 2484
- Comarca
- 11