Detall - 94543
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 94543
- Títol
- Basament d'una torre de defensa
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/basament-duna-torre-de-defensa
- Bibliografia
- <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Limitaciones i Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p>
- Centuria
- XIV- XIX
- Notes de conservació
- Element que s'utilitza com a basament i contenció de les terres que sostenen els horts del darrere de la Plaça. Presenta les parets amb risc de despreniment de pedres, cobertes de vegetació, els junts amb el morter caigut i algunes parts refetes. La part superior s'utilitza com a terrassa i està aïllada de les humitats.
- Descripció
- <p>Es tracta d'una imponent construcció que sobresurt de la línia de la façana dels murs que sostenen els horts de les cases que miren a la Plaça Major (núm.9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15) coincidents amb la traça de les antigues muralles de la vila i vinculada amb una antiga torre de defensa i flanqueig. Presenta una planta més aviat quadrangular completament massissa i amb una notable alçada de Planta baixa i dues plantes. La base és en talús i l'aparell és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de calç i formant filades més aviat regulars i horitzontals. Les cantonades són de carreus de pedra més ben treballada i de tipus calcari. La part superior ha estat sobrealçada amb un aparell més tosc i fragments de maó a trenca-junt i val a dir que algunes parts estan emmascarades a sota d'un arrebossat modern. S'hi endevinen els vestigis d'algunes espitlleres paredades. Aquest element de notable volum salva el fort desnivell que existeix entre les cases que miren al Ter i la cota de les cases amb façana a la Plaça Major. Tot i així sembla que hauria fet les funcions de reforç. </p>
- Codi d'element
- 08237-38
- Ubicació
- Als horts del darrere de la casa núm. 13 i 14 de la Plaça Major.
- Història
- <p>De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. </p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia cresuut portes endins. Durant tots aquests amys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confrari ai s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocuoat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p>
- Coordenades
- 42.0998424,2.2225646
- UTM X
- 435715
- UTM Y
- 4661154
- Any
- Municipi
- 08237
- Nom del municipi
- Sant Quirze de Besora
- Tipus d'accés
- Restringit
- Estat de conservació
- Regular
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20221205122536.jpg
- Estil
- Modern|Contemporani|Medieval
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Obra civil
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Residencial
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Inexistent
- Data de modificació
- 2023-09-29 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Pere Cascante Torrella
- Autor de l'element
- Observacions
- Codi de l'estil
- 94|98|85
- Codi de la tipologia
- 49
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.5
- Protecció id
- 2484
- Comarca
- 24