API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 95127

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 95127
Títol: Rial del Pollroig
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-pollroig
Bibliografia: ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar (díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar. CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). Carrers d’Arenys de Mar. Crea’t Edicions. MASCLANS, FRANCESC (1999). Guia per a conèixer els arbres; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions. FOLCH, Ramon. (1981). La vegetació dels països catalans. Barcelona. Editorial Ketres. FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). Història Natural dels Països Catalans. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. FONT QUER, Pius. (1980). Plantas medicinales. El dioscórides renovado. Barcelona. Editorial Labor. SA. FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins l’Atzavara, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023]. FORN SALVÀ, Francesc (2002). Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències. FORN SALVÀ, Francesc (2018). La riera d’Arenys, un patrimoni singular, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme. GUTIÉRREZ, J. (1992). Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes. Barcelona. Congrés editorial. RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.
Centuria
Notes de conservació
Descripció: Interessant rial que travessa pel bell mig una de les darreres zones agrícoles d'Arenys de Mar. Té, per tant, un entorn agrícola però també forestal.
Codi d'element: 08006-483
Ubicació: Rial de Pollroig
Història: En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys. Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles. En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.
Coordenades: 41.5907849,2.5650567
UTM X: 463749
UTM Y: 4604434
Any
Municipi: 08006
Nom del municipi: Arenys de Mar
Tipus d'accés: Fàcil
Estat de conservació: Bo
Imatges
Estil
Protecció: Inexistent
Àmbit: Patrimoni natural
Tipologia: Zona d'interès
Titularitat: Pública
Ús actual: Altres
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació: 2023-11-08 00:00:00
Autor de la fitxa: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia: 2153
Codi de tipologia a sitmun: 5.1
Protecció id
Comarca: 21