Detall - 95867
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
95867
Títol
Goigs en lloança de nostra senyora Santa Maria de l'Assumpció, titular i patrona de la parròquia i terme de Montmeló
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-nostra-senyora-santa-maria-de-lassumpcio-titular-i-patrona-de-la
Bibliografia
Centuria
XIX
Notes de conservació
Descripció
<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goig lloança de nostra senyora / Santa Maria de l’Assumpció / Titular i patrona de la parròquia i terme de Montmeló on es canten per la seva festa i diuen així:</span></span></span></span></span></p> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></em></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entrada / Tota la feligresia / Us invoca a Montmeló: / Cap al cel, Santa Maria, / Per al món sigueu la guia / L’hora de prostració.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>I</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dels Apòstols, al Col·legi / Us trobà l’Esperit Sant / President en el tron regi / Amb l’Església al voltant; / Presidiu-la avui en dia / En la vostra Assumpció. Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>II</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Si per vós ens ve la vida, / Perquè va vèncer el pecat / I la mort té foragida, / No us deté en captivitat / Ni el pecat ni l’agonia / Que ens duran corrupció. Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>III</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Crida vostra hora suprema / Els Apòstols en aplec: / Sobre el tàlem, diadema / Nupcial, ben frec a frec, / Duu l’Espòs, que ans us cobria / I ara us porta etern guardó. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>IV</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Esperit àngels abranda / Que us emporten cel amunt... / Rep Tomàs la blava banda</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del cinyell, quan no hi ve a punt, / I al sepulcre l’ambrosia / Copsen d’incorrupció. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A mil·lenis lluny, presència / Mostra humana aquest indret: / Bes dels ritus és referènca</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Que, al tossal, veure permet, / I al senyal pagà d’un dia / Fan tres creus successió. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VI</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Àdhuc sagna el testimoni, / Dos-cents anys sota del torb, / Qua, a Efès, pels Pares soni</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vostra glòsia. Per l’ull orb / En la fe, és llum que irradia / De Salut dimensió. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fou llavors quan la diada, / D’Orient a l’Occident, / Per l’Església fixada / -quinze d’agost- va en creixent. / I el vell títol s’estenia / Amb la fe en difusió. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></em></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VIII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Encerclats de romanalles / Pels planells del ric Vallès, / Tot diu que a les acaballes / De l’Imperi ja haurà après / D’enfilar secular via / La fidel tradició. Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>IX</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb els màrtirs ara alterna / Vostra excelsa titular: / La fe nova, com llanterna / Va passant de llar en llar. / Rera el temps de morerira / Revé l’advocació. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>X</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sant Pere de les Puel·les, / El nou-cents quaranta-cinc, / Amb dotacions i cel·les / Aquest terme rebé en finc. / La façana amb sa grafia / Fa al cenobi al·lusió. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XI</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També el mer i mixt imperi / Costejà Joan Primer, / A Abadessa i asceteri / De l’Apòstol primicer; / Mes Martí l’Humà establia, / Règia, altra caució. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></em></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pignorant el patrimoni, / Ell, per mort del fill Martí, / -sens que tant va-i-ve hi consoni- /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Passa el terme al monestir. / De Vicent Ferrer fent via / Duu un miracle versió. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XIII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rera el Príncep de Viana / Guerrejà amb Joan Segon; / Llança esglais, la sang desgrana / Aquí l’un i l’altre front. / Ben sovint el poble explica / Ser fidel a un bé major. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XIV</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any següent que es troba Amèrica / Agregà Ferran Segon / D’aquest terme – en l’esotèrica / Unió d’un doble món- / A la gran Corona pia / Tota jurisdicció. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XV</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un florit rectorologi / Hi serveix segles de torn... / Que la fe per segles gogi / De no caure en cap suborn; / I al martiri conduïa / Cap al cel un bon pastor. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XVI</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rera el trenta-nou, / el temple vell romànic refloreix; / A pleret tothom contempla / L’ampla allau que es succeeix, / De immigrants, que el Sud envia / I en fa vint d’un Montmeló. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XVII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tots mostra, amb vius estigmes, / De la història el resum / L’àbsis, hieràtic d’enigmes, / Que un mil·leni ja consum: / De través la nau que, un dia, / Abatrà el barroc d’inflor. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XVIII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’existència d’un poble / Des del cel, Mare de Déu, / Feu la vostra. Vetlleu, noble, / La fillada en vida breu. / Deu-li, avui, deler i un dia / La glorificació. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORNADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sou sendera on es refia / El peu del caminador. / Cap al cel, Santa Maria, / Per al món sigueu la guia / L’hora de prostració.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Y Maria ha estat assumpta al cel, Al·leluia / R Se n’alegren els àngels i Enalteixen el Fill de Déu. Al·leluia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Déu omnipotent i etern, que heu exalçat la immaculada verge Maria, Mare del vostre Fill, en cos i ànima al cel; concediu-nos, us ho preguem, que tot delint-nos sempre per les realitats divines, arribem a participar amb ells de la seva glòria al cel. Us ho demanem per mateix Crist, Senyor nostre – R Amén.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lletra: Salvador Misser, pvre – Música: Dr. Joan Mª Aragonès – Gravat antic.</span></span></span></span></span></p>
Codi d'element
08135-95
Ubicació
Montmeló
Història
<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la <em>Crònica de Ramon Muntaner</em> (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els <em>Goigs de Nostra Dona</em>, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs, tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563) de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs és el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites es doten d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p>
Coordenades
41.5500976,2.2491932
UTM X
437383
UTM Y
4600098
Any
Municipi
08135
Nom del municipi
Montmeló
Tipus d'accés
Obert
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95867-9502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95867-9503.jpg
Estil
Contemporani
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immaterial
Tipologia
Música i dansa
Titularitat
Pública
Ús actual
Religiós/Cultural
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Inexistent
Data de modificació
2024-05-17 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Montlló Bolart
Autor de l'element
Lletra de Mn. Salvador Misser, pvre.; música del Dr. Joan Mª Aragonès
Observacions
Aquests goigs s'editaren amb motiu de la festivitat de la patrona de la parròquia, el 15 d'agost de 1980, quan era rector mossèn Ferran Bueno.
Codi de l'estil
98
Codi de la tipologia
62
Codi de tipologia a sitmun
4.4
Protecció id
2484
Comarca
41