Detall - 96047
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
96047
Títol
Pedra de Llinars
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-llinars-0
Bibliografia
<p>BERTRAN, J.; BOSCH, J.; i TENAS, M. (2011). Els menhirs dels Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet. Dins <em>Notes</em>, núm. 26, pp. 121-148.</p> <p>CANTARELL FONTCUBERTA, Ignasi (1996). La pedra de Llinàs. Dins <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló,</em> núm. 1, pp. 1-6.</p> <p>CURA, M. (1998). <em>Una estela-menhir a Montmeló: la pedra de Llinars</em>. Inèdit.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p>
Centuria
Notes de conservació
Descripció
<p>La Pedra de Llinàs, també coneguda com a Pedra del Diable, és un menhir prehistòric format per una pedra granítica que estava clavada al terra com una gran fita monolítica per destacar sobre l'entorn. Té una llargada màxima de 2,35 m x 80 cm d'amplada i 55 cm de fons. Estava a una profunditat de dos metres.</p> <p>Conserva, a la cara frontal, un gravat en forma de doble oval que ocupa bona part de la seva amplada i alçada. Es tracta d'una inscultura feta per una eina de pedra de secció en 'U'. Aquesta forma ha estat documentada en dos altres menhirs del Vallès Oriental: al Pla de les Pruneres de Mollet del Vallès i el menhir de Castellruf, a Santa Maria de Martorelles. Així com el menhir dels Palaus a Agullana (Alt Empordà).</p> <p>S'ha interpretat com una fita que marcaria un indret destacat del territori, en aquest cas, el naixement d'un riu o el Turó de les Tres Creus. Però en general, la funció d'aquests monuments és força desconeguda. Altres interpretacions relacionen aquest símbol amb l'esquematització d'una silueta femenina, el jou d'una arada prehistòrica o la cornamenta d'un brau o d'un ur prehistòric.</p> <p>Presenta dos talls que podrien correspondre a un intent de fragmentar-lo per obtenir blocs destinats a altres usos. Aquests talls es van fer amb una eina de ferro per la traça en 'V' deixada. Adjudicar una cronologia a aquest intent més enllà dem determinar una època posterior a la descoberta del ferro és una mera suposició.</p> <p>La datació s'ha establert al període del neolític final / calcolític (3500-2200 aC) per paral·lelismes amb d'altres monuments prehistòrics de característiques similars, com el menhir de Castellruf.</p>
Codi d'element
08135-127
Ubicació
Plaça de Joan Miró, núm. 1
Història
<p>Des del segle XV en endavant se cita la Pedra de Llinàs en diversos documents d'amollonament. L'any 1878 es té referència documental a través d'una nota publicada per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques on s'esmentava l'existència d'un monòlit granític anomenat Pedra de Llinàs, que es trobava tombat a la confluència dels rius Mogent i Congost.</p> <p>A mitjans del segle XX va quedar colgat per la construcció del Polígon Industrial Vallesana i se'n va perdre la pista fins que l'any 1996 fou redescobert durant unes obres de sanejament en l'esmentat polígon, per Ignasi Cantarell, Josep Barberà i Manuel Ramal. Llavors, es trasllada a l'edifici de l'Ajuntament i l'any 1998 s'instal·la en el seu emplaçament actual al Museu Municipal.</p>
Coordenades
41.5524102,2.2497316
UTM X
437431
UTM Y
4600355
Any
Municipi
08135
Nom del municipi
Montmeló
Tipus d'accés
Restringit
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96047-127010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96047-127020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96047-127030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96047-127040.jpg
Estil
Neolític|Prehistòric
Protecció
Física
Àmbit
Patrimoni moble
Tipologia
Objecte
Titularitat
Pública
Ús actual
Cultural
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Inexistent
Data de modificació
2024-11-18 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Montlló Bolart
Autor de l'element
Desconeguda
Observacions
A finals del segle XIX, la Pedra de Llinàs, era coneguda com a Pedra del Diable. Aquesta denominació és comuna en molts monuments megalítics i, també posteriors, que l'església catòlica considerava pagans o la tradició popular atribuïa a fets sobrenaturals. Molts d'aquests monuments es van enderrocar, precisament, per posar fi a cerimònies paganes que es realitzaven al seu entorn. Els talls referits també podrien tractar-se d'un intent de destrucció. La pedra Serrada és un menhir trobat a Parets del Vallès que presenta uns talls semblants.
Codi de l'estil
78|76
Codi de la tipologia
52
Codi de tipologia a sitmun
2.2
Protecció id
2484
Comarca
41