Detall - 96605
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 96605
- Títol
- Costums desapareguts relacionats amb herbes i plantes
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-relacionats-amb-herbes-i-plantes
- Bibliografia
- <p><span><span><span>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat</span></span></span></p> <p><span><span><span>CIURANS I RAMON, Encarnació et alii (1986) Guia dels arbres de Granollers, Col. Temes de Granollers, Granollers: Ajuntament de Granollers - Conselleria d'Ensenyament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993) La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MEDALLA BENEYTO, Jordi (2001) Consideracions d'un cansalader sobre el Vallès, el porc i el seu entorn, manuscrit. Granollers.</span></span></span></p>
- Centuria
- XIX-XX
- Notes de conservació
- Tradició en desús
- Descripció
- <p><span><span><span>Selecció d’alguns dels antics costums més singulars de Granollers, avui ja desapareguts, relacionats amb herbes, plantes i vegetals. Cal dir que alguns no eren del tot específics només de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els rams de llorer i d'olivera penjats a les portes i parets de les cases es creia que rebutjaven els llamps. També sortir al carrer portant un ram a la mà (CIURANS et al., 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pi, pollancre, alzina i xiprer també eren considerats elements protectors contra els llamps (CIURANS et al., 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les fadrines de pagès, pel maig, anaven de bon matí a collir fulles d'àlber blanc fresques de rosada, per bullir-les amb aigua i rentar-se'n els cabells. Tenien la creença que els feia créixer molt (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La llet del tronc de la figuera es creia que feia assecar i matar les berrugues (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la reïna del pi, a més a més de la goma, es feia amb fetge de be un xarop per a fer venir gana i reforçar (CIURANS et al., 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una branca d'olivera penjada a l'entrada de la casa era senyal de pau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan la canalla petita estava trencada obrien pel mig un tronc de roure i hi feien passar la criatura, considerant-la així guarida (s'havia fet al bosc de Sant Nicolau) (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es posaven unes quantes fulles d'arç blanc o d'olivera damunt una pala de cuina amb una braseta de carbó i s'anava seguint amb aquell foc tots els racons de la casa amb la finalitat de fumigar-la i allunyar-ne els mals esperits (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els cansaladers, per advertir a la clientela que hi havia porc fresc, posaven dret en el portal un costal d'alzina o de roure (CIURANS et al., 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un ram de pi penjat sota el balcó o finestra era senyal que en aquella casa venien vi (CIURANS et al., 1986), (MEDALLA, 2001).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX els vailets, en dies assenyalats, anaven a buscar pinyes i glans al bosc de Sant Nicolau amb les quals feien petites baldufes. També anaven a buscar menta a la Verneda d'en Fortuny. A la tardor, en plegar de l'escola, recollien les fulles dels arbres i en feien focs. Eren 'els focs de tardor' (GARRELL, 1960), (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la festa dels Sants Metges la gent anava a una font (la Font Verda, la de l'Escot o la de l'Estació) i tornava d'allà portant un element vegetal: canya o branca d'acàcia (GARRELL, 1960). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mercat del Ram. Es feia el dijous de Quaresma, anterior al divendres de Dolors. La gent hi comprava els rams de llorer destinats a ésser beneïts a l'església. Tots els carros, en tornar, duien penjats al darrera els grans rams adquirits (AMADES, 1985, II: 680). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ofrena de raïms. El 26 de juliol, Santa Anna, posaven a les mans de la imatge de la santa el raïm més gros i més virolat de tot el terme. Santa Anna era la patrona d'un dels barris de la població, i feien una festa molt lluïda (AMADES, 1985, IV: 624). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per Sant Esteve, abans la Festa Major d'hivern, es llençaven castanyes des del balcó de l'Ajuntament i després eren torrades al caliu de la foguera que havien preparat part dels veïns; la cendra no es recollia fins el dia de Sant Antoni. </span></span></span></p>
- Codi d'element
- 08096-485
- Ubicació
- Història
- Coordenades
- 41.6081769,2.2871434
- UTM X
- 440602
- UTM Y
- 4606520
- Any
- Municipi
- 08096
- Nom del municipi
- Granollers
- Tipus d'accés
- Obert
- Estat de conservació
- Dolent
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96605-font-radium-2.jpg
- Estil
- Popular
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immaterial
- Tipologia
- Costumari
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Sense ús
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Inexistent
- Data de modificació
- 2024-04-03 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Piñero Subirana
- Autor de l'element
- Observacions
- Codi de l'estil
- 119
- Codi de la tipologia
- 63
- Codi de tipologia a sitmun
- 4.5
- Protecció id
- 2484
- Comarca
- 41