API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 97204

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 97204
Títol: Espai Natural Muntanyes d'Ordal
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-muntanyes-dordal
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció: Tal i com informa el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, les muntanyes d'Ordal, també conegudes com la serra d'Ordal, són una cadena muntanyosa situada entre els municipis de l'Alt Penedès i el Baix Llobregat. El seu punt més alt és el Puig d'Agulles, que arriba als 653 m d'altura. El nom de la serra prové del poble d'Ordal. La serra s'estén en una direcció nord-sud, passant per Vallirana i Cervelló al Baix Llobregat, i continuant a través de Gelida, Subirats i Olesa de Bonesvalls a l'Alt Penedès. El massís de l'Ordal és format per un sistema càrstic amb masses de calcàries mesozoiques i dipòsits de sediments marins, que donen cos a un relleu calcari ben característic. A diferència del Garraf, els materials silicis més antics afloren amb més freqüència a l'extrem nord-est, en contacte amb la depressió del Llobregat-Penedès. Cal assenyalar l'interès edàfic dels sòls vermells relictes del peu de serra septentrional, que s'alternen amb loess i crostes calcàries. Aquest espai inclou també els penya-segats de Cervelló: àrea de petites dimensions, representativa del paisatge dels terrenys silicis d'aquest territori, que contrasta singularment amb gran part del territori constituït sobre materials carbonatats. És una bona mostra dels sistemes naturals d'aquest medi, que han sofert una forta regressió en els últims anys a conseqüència de l'acció antròpica. Els penya-segats de Cervelló constitueixen un espai de notable singularitat, caracteritzat pels materials silicis triàsics del Buntsandstein i els afloraments de calcàries del Muschelkalk, que determinen formes de relleu molt particulars i de notable interès paisatgístic. Aquest espai natural té una vegetació rupícola amb algunes espècies singulars, i també alguns fragments de vegetació humida de caràcter centreeuropeu que contrasten acusadament amb la vegetació mediterrània dominant. S'ha de remarcar l'interès de la fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, que conté nombrosos elements singulars. Vegetació i Flora A causa de la seva situació geogràfica, més interior que el Garraf, amb un clima xerotèric no tan acusadament marítim i l’alternança més gran dels materials calcaris i silicis, el paisatge presenta caràcters particulars, amb algunes unitats no representades a les terres properes. Cal assenyalar la presència en aquest massís d’alguns fragments de vegetació humida, de caràcter centreeuropeu, que contrasten singularment amb la vegetació mediterrània dominant. Així, per exemple, als fondals apareixen petits retalls d’avellanosa amb falgueres (Polysticho-Coryletum) i de gatelleda (Carici-Salicetum catalaunicae; i hi ha alguns obacs amb fragments d’alzinar i roureda amb boix, de caràcter molt més frescal que la resta de vegetació dominant. Cal remarcar també la importància dels matollars termòfils amb càrritx (Ampelodemos mauritanica) que s'hi presenten. En conjunt, doncs, el paisatge vegetal és format per un mosaic de comunitats, amb una marcada diversitat florística. Cal assenyalar l’alt interès biogeogràfic de les comunitats rupícoles permanents pròpies dels relleixos rocosos. En aquestes comunitats hi ha diverses espècies molt notables per a la flora catalana, algunes de les quals no es troben enlloc més de Catalunya i fins i tot d'Europa. Aquest és el cas de Crassula campestris, una petita planta herbàcia de caràcter paleotropical que té en aquest Espai la seva única localitat a Europa. Espècies estrictament protegides pel PEIN <ul> <li>Crassula campestris</li> </ul> Fauna Les comunitats de vertebrats són les típiques d’aquest conjunt de serres litorals, amb espècies típicament forestals, com el teixó (Meles meles), i d’altres més de caràcter rupícola, com la xixella (Columba oenas). Hi figuren també algunes espècies com l’hortolà (Emberiza hortulana) o el trobat (Anthus campestris). Tal com passa al massís del Garraf, cal subratllar l’interès de la seva fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, amb nombrosos elements singulars. En aquest sentit, l’Espai conté lepidòpters interessants com ara Euplagia quadripunctaria.
Codi d'element: 08091-179
Ubicació
Història
Coordenades: 41.4108380,1.8662167
UTM X: 405241
UTM Y: 4584986
Any
Municipi: 08091
Nom del municipi: Gelida
Tipus d'accés: Obert
Estat de conservació: Regular
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97204-pic1707223697636.jpg
Estil
Protecció: Legal
Àmbit: Patrimoni natural
Tipologia: Zona d'interès
Titularitat: Privada
Ús actual: Científic/Lúdic/Cultural
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut: Xarxa natura 2000
Data de modificació: 2024-07-15 00:00:00
Autor de la fitxa: Martí Picas. INSITU SL
Autor de l'element
Observacions: ImpacteEn aquest ENP, l’impacte més remarcable és la pressió antròpica elevada de les zones residencials limítrofes, que comporta una degradació de l’Espai. Aquesta proximitat urbanística a les masses de bosc n’accentua també el risc d’incendi. D’altra banda, també cal esmentar que les extractives de calcària generen forts impactes sobre el relleu i els ecosistemes, així com pols i soroll. A més, cal assenyalar les possibles afectacions de l’escalada, no regulada a l’Espai, com també els abocaments de deixalles que es produeixen en alguns punts.Vulnerabilitat naturalL’Espai presenta comunitats vegetals mediterrànies altament inflamables i amb alt risc d’incendis estivals. D’altra banda, els materials triàsics que formen part del relleu de l’Espai són sensibles a l’erosió.
Codi de l'estil
Codi de la tipologia: 2153
Codi de tipologia a sitmun: 5.1
Protecció id: 1764
Comarca: 3