Detall - 97378
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 97378
- Títol
- Can Batllevell
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batllevell
- Bibliografia
- <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span><em>Programa Festa Major 2005</em><span>. pp. 83-85.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> <p><span><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></span></p>
- Centuria
- XIV - XVI - XVIII - XX
- Notes de conservació
- Sembla que l'edifici principal està en bon estat, malgrat que alguns dels coberts i estructures adjacents van quedar pendents de reformar.
- Descripció
- <p>Masia de planta rectangular en què al mas central principal li han anat adjuntant altres cossos.</p> <p>El principal disposa de cobert a doble vessant amb una porta lleugerament desviada de l'eix del vel vèrtex de la teulada. La porta amb arc de mig punt i dovelles de pedra, té pintat a l'arc la data '1598'. En general, és un edifici de planta baixa, pis i golfes les quals presenten tres finestrons paral·lels amb arc de mig punt.</p> <p>A la dreta de l'edifici principal hi ha un adossat de major altura que també presenta portalada amb arc de mig punt finestra rectangular i tres arquets a les golfes amb coberta a doble vessant. A l'esquerra presenta un parell d'adossats més als quals s'accedeix a través d'una tercera porta, menor, amb arc.</p> <p>Entremig dels dos cossos hi ha un pou de base rodona amb coberta de teula i coronat per una bola. En conjunt la façana ha estat força restaurada i no permet veure gaires detalls de l'estructura original.<br /> <br /> Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, la masia fou refeta, juntament amb els cossos annexos a mitjan segle XX.</p>
- Codi d'element
- 08091-263
- Ubicació
- Per la carretera que va a Sant Llorenç d'Hortons en un trencall a ma dreta, km. 5,500, passada l'heretat de can Cartró.
- Història
- <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat es pot resseguir fins que Francesc Bertran, senyor de Gelida, va establir a Guillem Prats el 16 de setembre de 1379 tres masos denominats de la Llena, Gaià i Savall, els quals anys més tard van ser posseïts per Joan Prats, fill de Guillem. L'any 1453, Antoni Bertran, també senyor de Gelida, va confirmar la possessió d'un mas anomenat <span>Mansum</span> <span>vocatum</span> <span>Bauluc</span> (<span>Bauluç</span>) a Joan Prats el 26 de juny de 1453, en un acte d'atribució a <span>Barthomey</span> <span>Arbert</span>. Registres anteriors, dels anys 1327 i 1346, documenten a Bartomeu <span>Arbert</span> i a un masover anomenat Jaume de <span>Baulús</span>, respectivament. En 1513, Francesc Bertran va realitzar un nou establiment de tots els masos prèviament acumulats a Joan Miquel, els masos <span>Baulús</span>, Gaià, i <span>Çallena</span>. El mas Gaià es troba dins del terme de Sant Llorenç d'Hortons. L'any 1736, es documenta a Pau Miquel, conegut com <span>lo</span> batlle vell, com a posseïdor d'una parcel·la de vuit jornals. Diversos registres de fogatge dels anys 1515 i 1553 mencionen a membres de la família Miquel, i en aquest últim també a Pere Duran al mas Campanyà. Registres de les primícies de la rectoria a finals del segle XVI i una capbrevació de 1623 citen a Llorenç Font i Pere Font, respectivament.<br /> <br /> El mas Campanyà, anteriorment conegut com a <span>Baulús</span> i àlies Bartomeu <span>Arbert</span>, era conegut el 1598 com mas Font. Un testament datat el 19 de gener de 1568 per Pere Campanyà nomena Llorenç Font com a hereu universal, resident al mas Campanyà, i inclou una disposició per a la seva fillola Magdalena Font. El seguiment d'aquesta masia es torna complicat amb informació escassa dels segles XVII i XVIII fins a les notes incloses en la darrera capbrevació del segle XIX. Per exemple, l'any 1736 no es va realitzar cap capbrevació per aquesta propietat, i es disposa només d'una nota sobre la propietat veïna, can Mata de l'Abelló, que menciona els límits amb l'heretat coneguda com a <span>Batllevell</span> i anteriorment de Pere Font.<br /> <br /> Aquesta denominació de masia prové del sobrenom aplicat a Jaume Miquel de les Planes i Ros, conegut com <span>lo</span> batlle Vell. Entre els anys 1638 i 1641, va ocupar càrrecs municipals com sotsbatlle i procurador per al vescomte de Jóc, i va ser batlle de Gelida de 1644 a 1658. Va ser un dels responsables de l'obertura del primer llibre del Comú o de l'Ajuntament d'aquella època, que es conserva a l'Arxiu Històric Municipal de Gelida.<br /> <br /> L'any 1828, Josep Guitard, fill de Climent Guitard, va declarar la possessió de les propietats En <span>Batllevell</span> i En Mata de l'Abelló, sense esmentar la Talaia, ja que aquesta era una masoveria o propietat dels Almirall, integrada a can <span>Batllevell</span>.<br /> <br /> Durant els anys <span>40</span>, la propietat va ser venuda pels Bonastre als germans Francesc i Maria Antònia <span>Sert</span> i <span>Welsch</span>, de la casa del comte de <span>Sert</span>. El comte de <span>Sert</span> va vendre la propietat en 1949 a Miquel Canals i Claramunt, qui va realitzar reformes i ampliacions, la Talaia, i anys més tard la va vendre als Giró.</p> <p>Pel que fa a les referències contemporànies més recents, l'any 2005, la propietat de can <span>Batllevell</span>, en possessió de la família Giró, va ser aprovada per convertir-se en el primer <span>enohotel</span> del Penedès i també de Catalunya. Aquesta decisió va marcar l'inici de la fase d'estudi i del desenvolupament del projecte arquitectònic. Posteriorment, l'Ajuntament de Gelida va aprovar la requalificació d'usos de la masia per fer-la compatible amb aquest nou equipament.</p>
- Coordenades
- 41.4555369,1.8436807
- UTM X
- 403424
- UTM Y
- 4589974
- Any
- 1598
- Municipi
- 08091
- Nom del municipi
- Gelida
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Regular
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97378-pic1712673850982.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97378-pic1712673679236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97378-pic1712673768280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97378-pic1712673786591.jpg
- Estil
- Contemporani|Popular|Modern
- Protecció
- Legal
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Conjunt arquitectònic
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Residencial - productiu
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- BCIL
- Data de modificació
- 2024-10-11 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Martí Picas. INSITU SL
- Autor de l'element
- Desconeguda
- Observacions
- Codi de l'estil
- 98|119|94
- Codi de la tipologia
- 46
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.2
- Protecció id
- 1761
- Comarca
- 3