Detall - 43347
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
43347
Títol
Capella de la Mare de Déu de la Pietat
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat
Bibliografia
AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 38. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 209-211. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 42-43. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 162-163. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 248. MOYA i SOLÉ, Miquel: 'Restauració de l'església de la Pietat', Butlletí dels Amics del Romànic n. 31, primavera 1996, pàg. 84. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 85. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 169-170.
Centuria
XII
Notes de conservació
Ha estat restaurada recentment.
Descripció
La de la Pietat és una petita església que compta amb una volta de canó, avui coberta per una altra de neoclàssica, i tres absis quadrats. L'interior conserva decoració barroca. La façana, molt simple, mostra un petit campanar, un òcul i un portal de mig punt.
Codi d'element
08022-158
Ubicació
Nucli urbà
Història
L'antiguitat d'aquesta capella queda demostrada pel fet que apareix en la documentació que els mateixos paletes que construïren l'església de Santa Maria d'Avià (mitjans del segle XII) varen fer obres de reforma a la capella de la Pietat. A primers del segle XIII, potser el 1224, passà a ser església d'un convent de frares mercedaris fundat per Pere de Berga; convent que després passà a Santa Magdalena i posteriorment a Sant Joan. El 1338, el convent fou lliurat a monges cistercenques provinents del monestir de Valldaura, aixecat per Geralda de la Portella. El 1655 va patir una important restauració que va amagar elements pre-romànics i una volta de canó romànica amb una altra volta neoclàssica. El motiu d'aquest arranjament fou l'adaptació com església parroquial mentre es construïa l'actual, situació que s'allargà fins el 1672. Al segle XIX, el 1832, es féu l'altar del Sant Sepulcre (el més conegut de la capella per participar a l'antiga Processó de Divendres Sant); posteriorment es féu el de la Mare de Déu de la Cinta. El 1904 es va daurar l'altar major. Després d'uns anys d'abandonament, l'aspecte que oferia era francament dolent. Als primers anys de la dècada dels 1990 es va restaurar interiorment i exterior, i actualment ofereix un aspecte molt millorat amb un petit jardí adjacent.
Coordenades
42.1052400,1.8470700
UTM X
404674
UTM Y
4662104
Any
Municipi
08022
Nom del municipi
Berga
Tipus d'accés
Obert
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-3.jpg
Estil
Romànic|Medieval
Protecció
Legal i física
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Titularitat
Privada
Ús actual
Religiós
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-08-01 00:00:00
Autor de la fitxa
Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.
Autor de l'element
Observacions
És creença popular, força documentada d'altra banda, que aquesta és la capella més antiga de Berga.
Codi de l'estil
92|85
Codi de la tipologia
45
Codi de tipologia a sitmun
1.1
Protecció id
Comarca
14