Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
64840 | Placa i arbre de les dones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-i-arbre-de-les-dones | https://www.donesenxarxa.cat/locals/web-local-cervello/cervello-planta-cara-a-la/ | XXI | En el moment de la visita, l'arbre havia estat retirat. | Espai commemoratiu format originalment per una thuia (actualment inexistent) i una placa metàl·lica fixada a terra amb el text gravat “ARBRE DE LES DONES / 25 de novembre / Dia internacional contra la / Violència Masclista”. | 08244-111 | Plaça de l'Ajuntament | La placa fou descoberta divendres, 25 de novembre de 2011, en motiu del Dia Internacional contra la violència envers les dones. | 41.3686300,2.0159400 | 417701 | 4580147 | 2011 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64840-foto-08244-111-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La placa fou descoberta divendres, 25 de novembre de 2011, en motiu del Dia Internacional contra la violència envers les dones. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||
87173 | Ca n'Esteve de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nesteve-de-la-font | https://www.enciclopedia.cat | XVIII-XIX | Edificació aïllada que, tipològicament, recorda les masies, datades a principis del s.XX. Per referències, se sap que el conjunt conserva una arcada gòtica que devia sostener un sostre d'embigat. Algunes teules de la coberta del pis superior duen inscripcions dels segles XVIII i XIX. Al davant de la porta hi ha una base de premsa de pedra.Tot i que no s'ha tingut accès a l'interior, es coneix l'existència d'una arcada gòtica de mig punt; d'ull molt ample, aquesta arcada devia sostenir un sostre d'embigat. | 08158-12 | Camí de ca n'Esteve, s/n | L'any 1880 s'inaugurà un conducte d'aigües del vessant de ca n'Esteve fins a les cases i fonts del poble, fet que més endavant donà com a resultat la font de ca n'Esteve -substituïda posterioment per la dels Avellaners- i la construcció de safareigs públics i un pou per a l'abastament del poble. | 41.4418500,2.0160300 | 417801 | 4588276 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | No s'ha pogut accedir a aquest element.Algunes teules de la coberta del pis superior duen inscripcions dels segles XVIII i XIX. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:38 | ||||||||
87425 | Rellotge de sol de Can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mas | https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XIX | Rellotge pintat sobre un lliscat marmori. Te l'orientació sud-est,si bé el gnòmon, de vareta simple, declina sud-oest. Les línies horàries són de 7 a 3, xifres romanes. | 08158-264 | Can Mas | 41.4414400,1.9989800 | 416376 | 4588246 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87425-foto-08158-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87425-foto-08158-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87425-foto-08158-264-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | No s'ha tingut accès a l'interior del barri de la masia. Referència: 5723 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:38 | |||||||||
87426 | Rellotge de sol del Molí de l'Argemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-largemi | https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XVIII | Es troba pràcticament desdibuixat i molt alterada la base de la pintura que li dona forma al rellotge. | Rellotge ovalat, envoltat d'ornaments de color vermell casi gairabé desdibuixat. Està ubicat a l'alçada del primer d'un dels cossosde l'edifici del molí construit majoritàriament de maons sólids. Declina a llevant. Ha perdut el gnòmon, i les línies horàries estan molt esborrades. | 08158-265 | Molí de n'Argemí | Per la seva tipologia, sembla haver estat fet a finals del segle XIX. L'edifici on es troba és molt probable que es tracti de l'antic molí que ja surt a la documentació l'any 1328, d'acord a documents conservats a l'arxiu del castell de Papiol: allà es diu taxativament que el molí d'Argemir era el molí antic del senyor del castell. Si és així, es pot assimilar al molí que s'esmenta en un asentència arbitral de l'any 1327, en el qual es detallen els problemes que hi havia entre els pagesos del Papiol per les reparacions que estaven obligats a fer al molí del senyor del castell: Raimon de papiol, fill de Galceran (Orive, 2011: 108). El molí es esmentat al segle XIX, com a molí fariner i el Nomenclàtor de la Província de Barcelona. El descriu com 'molí situat a 1 km de la capital de l'ajuntament, edifici de dues plantes habitat constantment'. Va ser també habitatge dels treballadors del molí paperer, i hi van viure fins a quatre famílies. Aquestes famílies tenien la responsabilitat de regular el pas d'aigua del canal de qualsevol pujada de cabal (Faura Arís, 1996: 218). Dins l'edifici hi ha senyals de diferents riuades, la darrera l'any 1962, que provocà l'abandó definitiu de l'habitatge. | 41.4295800,2.0013600 | 416560 | 4586927 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87426-foto-08158-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87426-foto-08158-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87426-foto-08158-265-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Referència: 4821 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:38 | |||||||
87427 | Rellotge de sol de Ca l'Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-ladjutori | https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XIX-XXI | Repintat. Es troba en bon estat, tot i que força tapat per la vegetació que cobreix la façana. | Rellotge pintat a la façana principal de Ca l'Adjutori, que dona al carrer del Carme, 1. Esgrafiat i pintat: en blanc el fons i les línies i dibuixos de color vermell. Presenta forma de vieira, i te una orientació sud-oest. Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, de 8 a 5, assenyalades per xifres aràbigues. | 08158-266 | C./ Carme, 1 | 41.4393100,2.0129500 | 417541 | 4587997 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87427-foto-08158-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87427-foto-08158-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87427-foto-08158-266-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Referència: 1358 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:38 | ||||||||
64764 | Casal de Cesalpina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-cesalpina | https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/entitats-i-associacions/associacio-de-veins-de-cesalpina.html | XX | Edifici rectangular de dues plantes, orientat nord-sud i construït el 2001. Els murs laterals són d'obra vista, és a dir, de maons ceràmics. La part davantera és un gran vidre, i la posterior només té finestres al primer pis. L'edifici és seu de l'associació de veïns de Celapina, la qual pretén fomentar la vinculació entre els residents i potenciar la zona amb activitats tant culturals, esportives com associatives, a banda d'aconseguir millores en les infraestructures. A l'exterior de l'edifici hi ha un parc amb banc, taules de ping pong i cistelles de bàsquet. | 08244-35 | Plaça de Benet Barcelona s/n | En la dècada de 1960, Ricardo Mariana Mariñelarena, va promoure la urbanització 'Cesalpina, ciudad de vacaciones'. El pla parcial Cesalpina va ser redactat el març de 1967 pels arquitectes Juan Antonio Cendoya i Joan Riera Virgili i s'hi proclamava el lema que 'en temas de turismo, España es diferente, Cesalpina es diferente'. Poc després, el 10 de juliol de 1969 va ser declarada Centro de Interés Turístico Nacional pel decret 1641/69 del Consell de ministres, publicat al BOE vint dies després. El seu emplaçament és dispers i s'estén entre l'anomenada Plaça dels Eucaliptus, Font del Murri, fins a arribar a Can Cartró, en els límits amb Torrelles. Actualment, la urbanització és cada vegada més una zona de primera residència. | 41.3591000,2.0048100 | 416758 | 4579100 | 2001 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64764-foto-08244-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64764-foto-08244-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64764-foto-08244-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||
64769 | Can Carletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carletes | https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/equipaments/330-centre-de-recursos-juvenils-can-carletes.html | XX | Equipament municipal que consta d'un edifici rectangular amb grans finestrals ubicat entre el Pla de les Vinyes i el Parc de Can Carletes i La Pineda. El centre compta amb un equip educatiu que treballa aplicant metodologies participatives, vivencials i dinàmiques amb l'objectiu d'acompanyar les persones joves en el seu procés vital, donant resposta a les seves necessitats i demandes, i a les del seu entorn. El recinte, a banda de l'edifici principal (on hi ha ludoteca, aula multimèdia, sala d'actes i sala polivalent) té a l'exterior una pista de patinatge en línia, skate i bma, un punt de trobada, una carpa de jocs exterior, amfiteatre amb graderies per fomentar la creació i experimentació, un espai ecològic amb un petit hort i un espai per a realitzar tallers a l'aire lliure. | 08244-40 | Carrer Sant Jordi, 25 (Parc de Can Carletes) | El centre de Can Carletes, com espai de Recursos Juvenils, es va inaugurar el maig de 2009. L'espai aprofità unes infraestructures precedents, que des de feia anys havien tingut altres finalitats. L'equipament es va remodelar i dotar de nous serveis. L'any 2018 era un equipament completament consolidat, amb 6.348 usos i 1.349 consultes al Servei d'Informació Juvenil, convertint-se en un referent per a la població jove del poble. | 41.3702800,2.0138700 | 417530 | 4580332 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64769-foto-08244-40-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||
64858 | Sender del Parc dels cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-del-parc-dels-cirerers | https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/turisme-i-patrimoni/rutes/ruta-1-sender-del-parc-dels-cirerers.html | XXI | Recorregut semicircular d'uns 5 km de llargada, 120 m de desnivell i dificultat baixa, realitzable en 1.30 h a peu, també apte per a BTT. Transcorre pel nucli antic i diversos parcs urbans, però també àmbits rurals que donen una idea de la importància del món agrari al municipi, amb els masos i les zones de cultiu. També s'aproxima a la Colònia Güell, patrimoni mundial de la UNESCO. Durant l'itinerari, a banda de la flora i fauna, hi ha diversos punts a banda del Parc dels Cirerers. Durant la caminada també es passa pels parcs de la riera de Can Via, de la Font del Murri, i el metropolità de Can Lluc; les masies de Can Roc, Can Via, Torre Forés i Can Julià de la Muntanya, amb els seus territoris agraris. | 08244-129 | Inici a la Plaça de les Vinyes | 41.3686900,2.0171800 | 417805 | 4580152 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64858-foto-08244-129-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Tot l'itinerari està senyalitzat i té dues variants. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||||
64857 | Sender de la Font de l'Artiga i la Roca dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-la-font-de-lartiga-i-la-roca-dreta | https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/turisme-i-patrimoni/rutes/ruta-2-sender-de-la-font-de-lartiga-i-la-roca-dreta.html | XXI | Recorregut semicircular d'uns 5 km de llargada, 290 m de desnivell i dificultat mitjana, realitzable en un parell d'hores a peu. Transcorre per la zona més boscosa del municipi, i connecta el nucli antic amb el Montpedrós a la seva vessant oriental. Durant l'itinerari, a banda de flora i fauna pròpia del territori, hi ha diversos punts d'interès més enllà de la Font de l'Artiga i la Roca Dreta. Durant la caminada s'arriba al cim del Montpedrós, amb restes del Castellnou de Cervelló i l'ermita de Sant Antoni, el petròglif del Montpedrós i unes magnífiques vistes sobre la vall baixa del Llobregat i el massís del Garraf-Ordal. | 08244-128 | Inici a la Plaça de les Vinyes | 41.3686900,2.0171800 | 417805 | 4580152 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64857-foto-08244-128-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Tot l'itinerari està senyalitzat. No apte per BTT. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||||
64825 | Aplec de la Creu de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-creu-de-can-cartro | https://www.torrelles.cat/fitxer/9827/Aplec%20de%20la%20Creu%20de%20Can%20Cartr%C3%B3.pdf | XXI | Aplec recuperat l'any 2006 que no és fruit d'una devoció religiosa, sinó una iniciativa excursionista. Els ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló, Sant Climent de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Torrelles de Llobregat, juntament amb Òmnium Cultural i les respectives colles excursionistes, organitzen anualment (el darrer cap de setmana de setembre o el primer d'octubre)aquesta trobada en la qual els caminaires pugen simultàniament des de les quatre poblacions fins al peu de la creu. Un cop allà, s'hi esmorza i s'hi canten cançons. | 08244-96 | Puig de Can Cartró | El lloc on s'alça la creu assenyala allà on creixia l'anomenat Pi del Cartró. Aquest pi monumental, que destacava dalt del turó, era un punt de referència del paisatge, fins i tot per als navegants. El lloc era molt concorregut per part dels excursionistes, i havia acollit aplecs, dinars i berenades, fins que el 22 de febrer de 1915 un temporal de vent el va aterrar. L'any 1956, 25è aniversari de la Unió Excursionista de Catalunya, la secció de Sant Boi de Llobregat hi va alçar la creu tot recuperant aquest punt de referència. L'aplec com a tal es va recuperar l'any 2006. | 41.3561500,1.9865200 | 415225 | 4578790 | 2006 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64825-foto-08244-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||
48430 | Diada de la colla castellera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-la-colla-castellera | www.castellersdesparreguera.cat | XX | La data de celebració varia cada any i el programa consisteix en començar el dia amb les tradicionals matines, que surten de la Plaça de l'Església. L'actuació es fa a la Plaça de l'Ajuntament, junt amb la colla convidada. Segons la colla esparreguerina aquesta diada és una de les tres dates més importants dels Castellers d'Esparreguera al llarg de l'any. | 08076-78 | Plaça de l'Ajuntament. | L'associació de Castellers d'Esparreguera fou fundada l'any 1994 i des d'aleshores ha assolit gairebé tota la gamma de castells de set pisos, essent el seu màxim registre el 2 de set carregat. El nombre de components s'ha estabilitzat en uns 150. Realitza unes vint-i-cinc actuacions l'any a més de diverses activitats culturals i lúdiques. El seu objectiu immediat és arrelar la tradició castellera al municipi i aconseguir que Esparreguera sigui considerada plaça castellera. | 41.5389700,1.8704900 | 405784 | 4599207 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48430-foto-08076-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48430-foto-08076-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||
48525 | Riera d'Alfàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dalfabrega | www.crarc-comam.net www.esparreguera.org www.tortugues.cat/html2/tortrierol.html | La riera d'Alfàbrega centra el seu interès natural en ser el torrent escollit l'any 2006 per la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Esparreguera, amb la col·laboració del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), per portar a terme l'esperència pionera a Catalunya de reintroduir la tortua de rierol ('Mauremys leprosa'). La reintroducció es va dur a terme el 27 de setembre de 2006 a la Riera d'Alfàbrega, on es van dur 22 exemplars, entre famelles (12), mascles (8) i individus juvenils (2). D'aquesta població de tortugues de rierol se'n va fent el seguiment constatant la seva reproducció. La Riera d'Alfàbrega està connectada amb el riu Llobregat, constituint un refugi per a la fauna, ja que al voltant tot són conreus o sòl urnbanitzat. La tortuga de rierol ha estat en regressió perquè la seva supervivència està molt lligada a la qualitat de l'aigua. A la zona nord del Baix Llobregat hi ha altres experiències de treball amb tortugues però es centren sobretot en la retirada dels espais fluvials de les tortugues de Florida, una espècie al·lòctona que competeix amb les tortugues autòctones tant per l'espai com per l'aliment. Al torrent esparreguerí escollit per reintroduir-hi la tortuga de rierol també es van haver de retirar al seu dia dos exemplars de tortuga de Florida. | 08076-173 | Riera d'Alfàbrega. | A grans trets, la distribució ibèrica de la tortuga de rierol seria la de tota la zona mediterrània, Catalunya, València, Múrcia, Andalusia i Extremadura. Més ocasionalment es troba també en certs indrets de Navarra, Aragó i Castella. A Catalunya, tot i que de forma puntual, es pot trobar en qualsevol comarca de vora mar. És a l'Albera on manté una població més abundant i estable. És una tortuga lligada absolutament als cursos d'aigua, tal com diu el seu nom popular.és un animal molt difícil d'observar. Viu exclusivament dins l'aigua o surt només a les vores i sobre les pedres per prendre el sol o per fer el niu als marges; al mínim soroll es capbussa i s'amaga entre les arrels o sota les pedres de les basses. Per tant, és difícil que la puguem veure tot passejant a menys de deu metres, ja que ella ens detectarà molt abans que ho fem nosaltres. És una tortuga grossa, pot arribar als 20cm de llargada, no tan inflada com la de terra, i amb un color uniforme marró-verd fosc. Entre els dits de les potes hi té una mena de membranes que li faciliten la natació. Molts exemplars adults tenen algues aquàtiques al damunt, que alteren la textura i li donen una imatge estranya, d'aquí vé el seu nom científic: 'Mauremys leprosa'.Tot i que la tortuga de rierol té pocs enemics naturals (alguns exemplars joves són depredats per guilles, turons o rates), i com que és aquàtica, els incendis forestals l'afecten poc, darrerament li ha aparegut un nou competidor, la tortuga de Florida('Trachemys Scripta'). És una tortuga també aquàtica, molt més agressiva i que pot arribar a desplaçar les autòctones. Se'n comencen a trobar en tots els nostres rius. Aquesta és la tortugueta que venen als comerços i que normalment es té a casa en unes petites piscines per entreteniment de la mainada. Però quan creix (pot arribar als 30cm de llargada), es torna agressiva (mossega), i no té espai a la petita piscina; llavors el que fa la gent és alliberar-les als nostres rius i arriben a foragitar les tortugues autòctones, cas que està passant actualment en molts llocs d'Europa. La importació i la comercialització a gran escala de les tortugues de Florida com s'està fent ara, dins uns anys pot fer variar substancialment el poblament de tortugues als nostres rius. | 41.5378700,1.8572800 | 404680 | 4599099 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48525-foto-08076-173-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
48536 | Trobada de puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-1 | www.puntaires.com www.enciclopedia.cat | XX | Anualment té lloc la Trobada de Puntaires organitzada per l'Associació de Jubilats i Pensionistes d'Esparreguera, havent-se celebrat l'any 2008 la 16ª edició al cèntric carrer dels Arbres. La trobada acull un bon nombre de grups provinents de moltes localitats dels voltants: Abrera, Collbató, Martorell, Olesa de Montserrat, Piera, etc. Tradicionalment, a Catalunya s'utilitza la tècnica del coixí, que es treballa amb un patró de paper col·locat sobre un coixí cilíndric; d'aquí ve que a les trobades d'Esparreguera s'hi instal·li una parada de venda de patrons al servei dels participants. | 08076-184 | Carrer dels Arbres | Es tracta d'un tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn. Pot ésser de diferents materials: fil prim o gruixut, cotó, llana, seda i fils d'or i argent. Bé que la punta es fabricà des de l'antiguitat hom ha trobat restes de puntes en tombes egípcies, tal com és concebuda actualment no aparegué fins al s XV, sembla que primerament a Itàlia, d'on passà a les costes europees de la Mediterrània occidental i a Flandes. Els principals tipus de puntes són a l'agulla i al coixí, n'existeixen també al ganxet i a la filoja i finalment la punta al teler, o sia feta per procediments mecànics. La punta a l'agulla té el seu origen en el brodat. Es treballa a partir d'un dibuix previ, abans fet amb pergamí i ara amb paper. El seu punt de partença són sempre les variants del punt de fistó. A partir del Renaixement els punts geomètrics foren substituïts pels motius florals. Durant el s XVII fou Venècia el centre de producció principal, que passà, durant el s XVIII, a Alençon i a Bayeux. Les principals puntes a l'agulla són les anomenades de: Venècia, Alençon, França, Brussel·les i Murano. La punta al coixí és treballada en un coixí, generalment cilíndric, damunt el qual hom subjecta un patró de paper on hi ha el dibuix que el puntaire ha de realitzar. Aparegué posteriorment a la punta a l'agulla. Té origen en el treball de teixir. Essent menys costosa que la punta a l'agulla, tingué una difusió molt ràpida. Les principals puntes al coixí són: les de París, Venècia, Arràs, Brussel·les, Flandes i Bruges. Varietats de la punta al coixí són la blonda, el guipur de Flandes i les puntes de Malines. Les puntes derivades de la malla són les puntes al ganxet, i la més apreciada és la d'Irlanda. La punta a la filoja és feta amb un fil fort i brillant, i la variant més apreciada és el frivolité. A la fi del s XVIII hom inicià la fabricació de puntes per procediments mecànics. El 1824 fou utilitzat el sistema jacquard per a llur fabricació, que es perfeccionà a la fi del s XIX. Aquest procediment permeté la difusió i l'abaratiment de les puntes i portà gairebé a la desaparició del treball artesanal i al seu encariment. Als Països Catalans els treballs de puntes eren una indústria important arreu de la Costa Brava. Durant el s XVII els centres puntaires més importants foren: Barcelona, Arenys de Mar, Pineda, Tordera, Malgrat i Mataró, i s'estima que hi havia 50.000 dones dedicades a aquest ofici. Al s. XIX, malgrat la fabricació industrial, aquests centres, de caràcter artesanals tingueren un moment de veritable esplendor. Per tal de conservar aquesta singular tècnica artesanal Francesca Bonnemaison i les germanes Raventós fundaren el 1910 la primera escola de puntaires, més tard (1962) renovada per les germanes Antònia i Montserrat Raventós, que la instal·laren al Palau de la Virreina de Barcelona. | 41.5391600,1.8686700 | 405632 | 4599230 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48536-foto-08076-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48536-foto-08076-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 169,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc