Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
73679 Can Moragues https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moragues 'Can Moragues', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. XVIII-XIX L'arrebossat de les façanes ha caigut en mlts punts. Les obertures han estat trencades i tapiades amb maons. Casa de camp o masia orientada cap a migdia i feta amb tàpia emblanquinada. Està estructurada en planta baixa i pis. Està coberta a dues aigües amb teula àrab. Té un cos central que es perllonga cap a a la dreta en un petit magatzem amb terrat; a l'esquerra hi ha un cos perpendicular adossat, també de dues alçades. El nucli central té dues portes d'accés amb arc de mig punt de pedra adovellats. Al costat d'una d'elles, a la façana sud, hi ha un rellotge de sol circular pintat, de tipus vertical amb xifres romanes. 08001-27 Carretera de Martorell a Olesa de Montserrat BV-1201- 08630 Abrera. La menció documental més antiga que es coneix fins ara és la del capbreu de Mencia de Requesens (1613), on diu que Salvador Moragues, pagès de la parròquia de Sant Pere d'Abrera, confessava la tinença del 'mansum meum vocatum Moragues' pel mas de Ciutadilla (Can Bros Vell). 41.5087900,1.9200500 409876 4595803 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73679-foto-08001-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73679-foto-08001-27-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98|119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73654 Arxiu parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-22 <p>MARTÍNEZ, Lluís (1981): Inventari de l'Arxiu Parroquial de Sant Pere d'Abrera. Inèdit.</p> XIV-XXI Alguns documents estan guardats en plàstics, d'altres inclús estan emmercats. Alguns tenen fongs i taques d'humitat. <p>Des d'antic es van anar establint a l'arxiu unes seccions, en principi deu u onze, a mesura que s'incorporaven uns o altres fons documentals. Aquests apartats o blocs han quedat reduïts a vuit després de la realització de l'inventari l'any 1980-81 per part de Lluís Martínez seguint criteris historiogràfics, MARTÍNEZ (1981: 3-5). Aquests vuit blocs en què ha quedat organitzat el fons de l'arxiu parroquial són: SAGRAMENTS: inclou documentació des de l'any 1567 endavant; està format pels llibres sagramentals o parroquials, els quals permeten reconstruir el moviment demogràfic de la població d'Abrera en una època en què no existien censos ni registres civils. ADMINISTRACIÓ: inclou documentació des del 1729 endavant, relativa a l'administració econòmica de la rectoria (amb tot el que es refereix a obres) i de la tinença de Can Bros, unida a la parròquia els anys 1948-51.RENDES: inclou documentació des del 1637 al 1967, relativa als diversos drets econòmics percebuts per la rectoria. INVENTARIS I CONSUETES: inclou tres tipus de documents del 1672 endavant: l'inventari de l'arxiu, ornaments i mobles; la consueta descriptiva de la parròquia, els edificis, les terres, les fundacions, el culte, els costums, etc.; i el dietari del rector. CONFRARIES: inclou documentació des del 1676 al 1968, relativa a les diverses associacions religioses constituïdes a la parròquia. NOTARIA: inclou documentació des del 1368 al 1957, emanada de la notaria pública que regentava el rector i d'altres notaries. Tots els pergamins, és a dir, la part més antiga de l'arxiu, estan inclosos en aquesta secció; n'hi ha en carpetes, enquadernats i emmarcats. ESGLÉSIA: inclou documentació des del 1655 endavant, originada bàsicament de les relacions entre la parròquia i les altres instàncies eclesiàstiques, en especial el bisbat de Barcelona; també tota aquella referent a les ermites i capelles del terme, al cementiri nou i a l'erecció de la parròquia de Santa Maria de Vilalba, així com tota la correspondència parroquial. PODER CIVIL: inclou documentació des del 1677 endavant, derivada de les relacions entre la parròquia i la societat, en especial els poders públics (administració, justícia, exèrcit, etc.). En total, l'arxiu està repartit en 32 caixes, 156 volums, 24 lligalls i 36 pergamins. S'han annexat a l'arxiu vuit volums dels segles XVII i XVIII, provinents de l'antiga biblioteca del rector.</p> 08001-2 Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. <p>Segons Lluís Martínez, historiador local autor de l'inventari del fons, la formació de l'arxiu parroquial d'Abrera és fruit d'un procés de diversos segles. Fins al segle XVI es descobreix si existia pròpiament un arxiu associat a la parròquia de Sant Pere, donat que d'època medieval (des del segle XIV) només es conserven documents en pergamí de caire privat o públic, però mai relacionats amb la parròquia. En la segona meitat del segle XVI, seguint les disposicions del Concili de Trento, s'obren els tres primers llibres parroquials (registres de baptismes, matrimonis i defuncions), els quals constitueixen les tres úniques sèries documentals contínues fins avui, amb l'única interrupció del 1936-39. A partir del segle XVII s'inicien diverses sèries documentals, algunes d'elles amb continuïtat fins al segle XX. Tanmateix, la major part de les sèries documentals incloses a l'arxiu comencen al segle XX i acaben a les dècades dels anys cinquanta i dels seixanta. L'arxiu sempre havia estat instal·lat en un armari i, en les darreres dècades, després de salvar-se de la crema de 1936, la humitat havia perjudicat notablement la major part dels lligalls antics. Darrerament, Mossèn Josep Puig separà i airejà els papers humits, repartí els documents en noves caixes i ho recollí tot en un nou armari, fent el maig de 1980 l'encàrrec d'ordenar els documents i establir un nou inventari del contingut de l'arxiu a en Lluís Martínez (MARTÍNEZ (1981: 2)).</p> 41.5177900,1.9018300 408368 4596821 08001 Abrera Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73654-foto-08001-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73654-foto-08001-2-2.jpg Física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 94|98|85 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73701 Antic pont sobre la riera Magarola https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-sobre-la-riera-magarola MARISTANY, Manuel (1998): Els ponts de pedra de Catalunya. Editorial 92, Barcelona, pp. 38-39. XIX Gran pont de cinc arcs i uns 20 m d'alçada, construït amb pedra, maó i argamassa i per sobre del qual l'abans carretera N-II i ara Autovia A2 franqueja el desnivell de la riera Magarola. 08001-49 A2 Barcelona- Lleida - 08630 Abrera. Fou construït l'any 1887 i es portà a terme per millorar el tram que uneix Abrera amb Esparreguera passant pel barri del Rebato. Fou restaurat l'any 1943. La forma cantelluda dels ponts medievals va començar a canviar des que les teories de Perronet, enginyer a les ordres del rei Lluís XIV de França, es van imposar a tota Europa, provocant l'evolució dels ponts cap a formes més allargades i rebaixades. A Espanya, una reial ordenança de Carles III va imposar obligatòriament la calçada horitzontal per facilitar el pas de les diligències i els carruatges del nou servei de Correus (que mai haurien pogut escalar un pont amb llom d'ase com els medievals). El 1799 es crea el Cos d'Enginyers i Camins del Regne i es dicten normes uniformes que han de regir la construcció de ponts, els quals cada vegada són més semblants. El 1849 s'estableix el Pla General de Carreteres del Principat de Catalunya, carreteres que substituiran els vells camins reials. 41.5241300,1.8841000 406898 4597544 1887 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73701-foto-08001-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73701-foto-08001-49-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73712 Espai Natural Protegit, ZEPA i LIC del Riu Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-zepa-i-lic-del-riu-llobregat <p>Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): </span><em><span>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.</span></em><span> <em> </em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍN , Marc (2011)</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>. “Caracterització i conservació d’una població de tortuga de rierol (<em>Mauremys leprosa</em>) a l’EIN riu Llobregat al terme municipal d’Abrera”. E</span></span></span></span><span><span><span><span>studi finançat pel Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, i per l’Ajuntament d’Abrera. https://www.recercat.cat/handle/2072/117487?show=full</span></span></span></span></p> XXI Segons Castell, Margall i Miralles (2016), la vora del riu Llobregat pateix una important ruderalització provocada, sobretot, per la sobrepastura, que està impedint que es desenvolupi el seu potencial per millorar la biodiversitat, especialment quant a la flora. En aquest àmbit de ribera s’hi han fet troballes d’espècies d’orquídies molt interesants, com Ophris apifera o Serapias vomeracea, i, per tant, seria molt convenient reduir aquesta excessiva pressió de pastura. <p><span><span><span><span lang='CA'>L’Espai Natural del Riu Llobregat comprèn el tram fluvial d’aquest riu en el seu decurs pels municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Abrera. Les 133,04 ha d’Abrera representen el 50,44 % de superfície de tot l’Espai Natural Protegit, i és que la </span>xarxa hidrogràfica del municipi es troba vertebrada pel riu Llobregat, que el travessa en sentit NO-SE. Dins del terme mu­nicipal desemboquen al Llobregat, per la dreta, la riera de la Magarola i els torrents Gran d’Abrera i de Can Noguera, i, per l’esquerra, la riera del Morral del Molí i nombrosos barrancs que neixen a la serra de Ribes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal assenyalar una petita taca de bosc de ribera inventariada en aquest Mapa de Patrimoni amb la denominació de po­llancreda de la riba esquerra del Llobregat. Aquesta taca de bosc de ribera ocupa una extensió d’unes 2,1 ha, seguint la riba lineal, i té funcions de regulació de les inundacions i de refugi de fauna. En aquest sentit hem de destacar entre les espècies aquàtiques pròpies dels ambients fluvials la tortuga de rierol (<em>Mauremys leprosa</em>), de la qual, segons estudis re­cents (MARTÍN, 2011), n’hi ha una important població en el tram abre­renc del riu Llobregat .</span></span></span></p> <p><span><span><span>La riba del riu Llobregat ocupada pel bosc de ribera té rodals en els quals també hi trobem grans exemplars de carolina (<em>Populus deltoides</em>) i pollancre del Canadà (<em>Populus canaden­sis</em>), probablement originaris de plantacions. Aquests rodals plantats es barregen amb arbres autòctons com ara saücs (<em>Sambucus nigra</em>), freixes (<em>Fraxinus angustifolia</em>), i oms (<em>Ul­mus minor</em>). En alguns punts del riu, al bosc de ribera des­punten també exemplars remarcables de salzes (<em>Salix alba</em>) i tamarius (<em>Tamarix gallica</em>). Precisament, alguns dels tama­rigars de la vora del Llobregat també formen part d’aquest Mapa del Patrimoni Cultural. Els tamarius situats a la riba dreta del riu Llobregat i a les illes fluvials ocupen una superfície indeterminada, però sempre inferior a 0,3 ha. Presenten l’interès de ser una espècie originària de zones estèpiques adaptada a sòls salabrosos, per la qual cosa es suposa que la seva destacada presència es troba vinculada al relativament alt contingut de sals del riu Llobregat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els arbres de ribera més grans són un excel·lent dormidor d’aus aquàtiques, en especial del corb marí gros (<em>Phalacroco­rax carbo) i alhora serveixen de llocs de nidificació d’algunes aus excepcionals, com per exemple el teixidor (Remiz pendu­linus), l’oriol (Oriolus oriolus) i els picots garsers gran i petit (Dendrocopus major i Dendrocopus minor). Així mateix, els rapinyaires utilitzen aquests punts com a llocs de vigilància i també els bernats pescaires els usen per descansar, sobretot els mesos d’hivern. </em></span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal recordar que aquest tram del riu Llobregat s’ubica dins d’un espai natural inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural i forma part de la xarxa Natura 2000 anomenat Montserrat- Roques Blanques-riu Llobregat (Codi ES5110012) designat com a Zona especial de Protecció de les Aus (ZEPA) i com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC) publicat al DOGC número 4735 de data 6 d’octubre de 2006. Aquesta ZEPA destaca per la presència de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) que baixa a aquestes planes procedent de Montserrat com el també el falcó (Falco peregrinus). Altres espècies de la zona remarcables són el duc (Bubo bubo), el blauet (Alcedo atthis), i s’hi observen espècies de gran interès com ara l’àliga marcenca (Circaetus gallicus) i el xoriguer (Falco tinunculus). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, l’àrea del riu Llobregat d’Abrera es caracteritza per la presència de poblacions de jonqueres i herbassars graminoides humits, rouredes ibèriques, herbassars higròfils de marges i vorades amb llots, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. </span></span></span></p> 08001-60 Riu Llobregat - 08630 Abrera. <p>La primera norma europea per a la conservació i protecció de les aus (Directiva Aus 79/409/CEE) va ser aprovada l'any 1979 pels estats membres de la Unió Europea, tot reclamant la necessitat de conservar i gestionar de manera adequada les poblacions d'aus silvestres. Aquesta Directiva Aus va establir una xarxa de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per a salvaguardar les 175 espècies d'aus més amenaçades a Europa i, especialment per a les aus migratòries. Per tal de poder ser designat com a ZEPA, un determinat lloc ha d'albergar un nombre mínim d'aus que li atorgui importància internacional per a la seva conservació. Aquests espais o ZEPA estan, a més, integrats a la Xarxa Natura 2000, que engloba espais naturals protegits europeus. La Directiva Hàbitats aprovada l'any 1992 per tots els estats de la Unió Europea, crea la Xarxa Natura 2000 amb l'objectiu de conservar aquests hàbitats i espècies d'interès comunitari.</p> <p><span><span><span>L’Espai Natural Protegit del Riu Llobregat va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual es va aprovar el PEIN. Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a LIC el 1997 i com a ZEPA el 2005; posteriorment, va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l’Acord del Govern 112/2006, de 5 de setembre, que va aprovar la xarxa Natura 2000 a Catalunya (DOGC 4735, de 6-10-2006).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’ortofoto de 1956, la vora del riu Llobregat estava ocupada per importants franges de se­diments, especialment, davant de Sant Hilari i de La Vaqueria-can Socarrats, així com davant de can Bros Vell. </span></span></span></p> 41.5282100,1.9126700 409287 4597967 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73712-foto-08001-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73712-foto-08001-60-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de protecció 2021-01-26 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar Segons Castell, Margall i Miralles (2016), l’entorn del Llobregat al seu pas per Abrera està considerat una zona privilegiada, ja que s’hi localitza una gran biodiversitat d’espècies per la confluència de diferents hàbitats com el bosc de ribera o els prats amb ramats. A més, l’esmentada protecció per una figura legal de rang europeu obliga a vetllar perquè mantingui el millor grau de conservació possible. 2153 5.1 1786 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
87541 La riera de Masquefa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-de-masquefa <p><span><span><span>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <em>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.</em> <em> </em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit</span></span></span></p> Tot i que és un espai de límit de terme, constitueix un indret clau en la conservació de la biodiversitat, especialment pels boscos de Sant Ermengol que hi ha adjacents (Castell, Margall i Miralles, 2016). <p><span><span><span>La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Maga­rola i limita Abrera pel seu límit NW. La riera s’uneix al Llobregat a través de la riera de Magarola i el torrent Mal. Una de les característiques d’aquesta riera és l’escàs pendent i un llit de grava compactada molt característic, que fa que l’aigua hi cir­culi en un nivell molt superficial com si fos un immens bassal de pocs centímetres de fondària. </span></span></span><span><span><span>Una altra característica d’aquesta riera són els meandres continuats que han configurat espadats com a resultat de l’activitat erosiva, i també algunes balmes. La vegetació de ribera és escassa, ja que la riera ha excavat la major part del seu curs; tot i així, en alguns dels meandres podem trobar bocins de vegetació de ribera, especialment, alguns àlbers, pollancres, oms i salzes. En alguns trams també hi ha retalls de vegetació herbàcia de ribera amb cua de cavall (<em>Equisetum sp</em>) i també, tot i que de forma molt escassa, trobem alguns trams amb poblaments de canya americana. </span></span></span><span><span><span>És una riera que en temps eixuts baixa seca en molts trams, però en altres manté una mínima làmina d’aigua superficial. Es caracteritza per l’abundor de poblaments d’ocells aquàtics com ara la cuereta blanca (<em>Motacilla alba</em>) i la cuereta torren­tera (<em>Motacilla cinerea</em>). També s’hi ha observat alguna rapi­nyaire forestal com l’esparver (<em>Accipiter nissus</em>) que fa servir d’abeurador alguns dels bassiols que s’hi fan. </span></span></span><span><span><span>Esporàdicament , i en època de migració, la llera de la riera de Masquefa també és visitada per altres espècies d’ocells aquàtics. En els darrers anys s’han fet diversos alliberaments de tortugues de rierol (<em>Mauremys leprosa</em>) per part del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC). En el vessant dret dels sediments d’aquesta riera s’hi va ex­cavar el conjunt troglodític de Sant Er­mengol recollit al Mapa de Patrimoni (Castell, Margall i Miralles, 2016).</span></span></span></p> 08001-109 Límit NW del terme municipal 41.5224900,1.8689300 405630 4597379 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87541-p1070575.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87541-p1070576.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28935 Cisterna de la Torre de Puigfarner https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-torre-de-puigfarner JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. No contrastable. Cisterna trapezoïdal excavada en un aflorament de roca al vessant oest de la Torre de Puigfarner. Les seves dimensions són d'1,70 x 1,40 m i 1,2 de fondària. En el moment de visita del lloc per a l'elaboració d'aquesta fitxa no fou localitzable, ja que es troba rere una zona d'accés restringit per una tanca. 08002-3 Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. La vinculació nominal que se'n fa amb la Torre de Puigfarner no és necessàriament exacta. L'existència d'una església (Sant Julià de Puigfarner, segle XI) i del lloc d'hàbitat de Puigfarner (amb 7 focs l'any 1365) a la mateixa zona fa pensar en usos productius desvinculats de la torre (PARCERISAS, 2000: 20, 52 i 67). 41.7088400,1.5661200 380708 4618443 08002 Aguilar de Segarra Restringit https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28935-foto-08002-3-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-14 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Malgrat que al Catàleg de béns a protegir (POUM 2004) aquest element es fitxa individualment, mentre que no hi consta la Torre de Puigfarner, a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya ambdós queden integrats en una única fitxa. 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28944 Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. XI Completament reformada Edifici, de planta rectangular amb una sola nau sense absis y campanar d'espadanya. Tot i que l'edifici apareix en la documentació des del segle XI no s'observen restes de la construcció romànica. La construcció actualment dempeus està tota feta de pedra, té coberta a dues aigües, amb ràfec decorat amb maons col·locats de cantó. El campanar d'espadanya també està fet de maons, conserva la campana i està coronat per una creu. A la paret nord s'observen un parell de contraforts. L'accés al temple és per la banda est, on s'observen restes d'una porta més antiga definida per blocs de pedra col·locats uns al costat dels altres definint un arc de mig punt. Bona part d'aquesta obertura actualment esta tapiada, i en el mateix punt s'ha obert l'accés actual, més petit, de planta rectangular amb tarja completament tapiada i tot el conjunt definit per brancals d'uns 0.10 m d'amplada fets amb morter lliscat. Per sobre la porta hi ha un òcul amb el perímetre delimitat per morter lliscat igual que el de la porta d'entrada. Per sobre aquesta obertura hi ha una petita placa feta de morter on es llegeix 'ca pilla'. Al recinte s'accedeix per una espècie d'entrada definida per murs de pedra aixecats només a mitjana alçada, que s'adossen a la façana principal i al mur nord de can Ferrer Gros. Davant d'aquest petit pati d'accés hi ha un cartell informatiu amb una petita ressenya de l'edifici. 08002-12 Castellar, nucli de Sant Esteve. Església documentada des del segle XI en concret l'any 1078, on rep una deixa de Sendred Company, senyor de Castellar. Es té noticia que el 1312 va ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar (PARCERISAS 2013: 43). Ha estat destruïda o saquejada forces vegades però sempre s'ha acabat refent. Durant la guerra del Francès va ser saquejada i durant la guerra civil també es va malmetre, quan es va espatllar tot el seu interior. L'església en principi pertanyia a Cal Ferrer però actualment és del Bisbat. Sembla que la família va prometre cedir-la al Bisbat en alguna circumstancia adversa i així ho va fer. (PARCERISAS 200:46) En els darrers temps a fet funcions de parròquia en comptes de l'església de Sant Miquel de Castellar. S'hi celebra missa per Sant Esteve i el primer diumenge d'agost, durant la festa major de Castellar amb repartiment de panet inclòs. 41.7306100,1.6581300 388401 4620737 1939 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2019-11-19 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Té cartell informatiu 94|98|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28951 Murs de Cal Centelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-cal-centelles PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XVI Restes molt parcials del que havia estat l'antic casal. Cal Centelles es troba avui reduït als seus murs perimetrals i a alguns dels edificis dedicats a tasques productives. Es tracta de l'única casa situada al sud del camí principal que passa pel nucli de les Coromines, i es troba encarada a l'església de Nostra Senyora de les Coromines i el cementiri. Els murs perimetrals que en resten són fets amb blocs petits i mitjans desbastats, disposats amb la tècnica de pedra seca. El seu traçat forma un polígon que, si bé té la forma bàsica d'un rectangle orientat est-oest, té múltiples xamfrans per adaptar-se al traçat dels camins. 08002-19 Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. Cal Centelles havia estat una de les cases més riques de la contrada. L'any 1681 s'emparentaren amb la baixa noblesa de la zona mitjançant el matrimoni de l'hereu de Cal Centelles amb la filla del baró d'Altet i senyor de Lluçà. Al cadastre de l'any 1716, era la casa amb més valor de tot el terme, 200 lliures (seguida de lluny per la segona, Cal Ribera, amb 80 lliures, que també era propietat dels Centelles). No obstant, a finals del segle XVIII els Centelles acumulaven molts deutes, i a finals del segle XIX van haver de vendre la major part de les propietats, deixaren la casa i l'hereu s'embarcà cap a Colòmbia (PARCERISAS, 2000: 108, 117, 119, 135 i 181). 41.7190100,1.5782100 381733 4619556 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28951-foto-08002-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28951-foto-08002-19-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2019-11-19 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28963 Camí de les Cases Noves-Riera Maçana-El Molinot Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-cases-noves-riera-macana-el-molinot-nou http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural XX Des de la carreta N-141g direcció Calaf, al Km 3 a mà dreta s'accedeix al Camí d'Aguilar de Segarra, uns metres més endavant, a l'altura del Molinot Nou, es bifurca a l'esquerra el Camí de les Cases Noves- Riera Maçana- El Molinot Nou. En força bon estat de manteniment, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), té un recorregut d'uns 2,70 km i 29 m desnivell. Al llarg del seu recorregut, el camí transcorre per una zona boscosa a prop de la Masia de Castellar, El Molinot Vell i els camps de la Feixa de l'Obaga. Creua la riera de Maçana, l'hort de Cal Tinet, Cal Vermell i finalitza als voltants de la Casa Nova d'en Benet. El camí a banda dels usos com a via de comunicació, és interessant des del punt de vista paisatgístic, que el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès natural, entre els que destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra i el Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. 08002-31 Al sud est del terme. Voreja la Serra del Castell per l'oest. 41.7306800,1.6398300 386879 4620768 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28963-foto-08002-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28963-foto-08002-31-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2019-11-19 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Algun tram amb indicacions 119|98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28981 Camí Cal Generós a Cal Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-cal-generos-a-cal-prat Pista de muntanya de poc més de 2 km. Parteix del límit amb el terme municipal dels Prats de Rei, a les proximitats de la casa de Cal Generós. El seu recorregut és gairebé tot de descens continuat, ja que el terreny decanta cap a la Riera de Rajadell: de la cota inicial de 656 m snm s'arriba a una mínima (al pas de la Riera) de 492, per remuntar fins els 500 en el tram final. En tot el seu traçat el ferm és de terra compactada, i va fent ziga-zagues entre camps aterrassats i zones boscoses. Parteix de la ja esmentada casa de Cal Generós (els Prats de Rei), passa per Cal Ton del Met, la Caseta i acaba a Cal Prat. 08002-49 Part central de la franja oest del terme. 41.7353100,1.5917300 382887 4621347 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28981-foto-08002-49-1.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2019-11-19 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28983 Molí del Ribalta de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-ribalta-de-dalt XVIII Edifici de planta quadrangular amb edificacions auxiliars annexes. La façana principal de l'edifici originari està orientada a migdia, i presenta planta baixa primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha 3 portes: la central rematada amb un arc rebaixat i les dues laterals adintellades. Es dóna el cas que dues d'elles tenen inscripcions: a la clau de l'arc hi ha, dins d'un cartutx molt florit, una creu i l'any 1788; a la llinda de l'esquerra, també hi ha (amb un format més simple) la data 1788. Al primer pis hi ha 3 finestres de forma rectangular i amb ampit. A la llinda de la central, emmarcada dins un requadre, hi ha la inscripció 'AVA MARIA PURISIMA / SINPECAT ES CONCEBIDA / RAMON RIBALTA A / FET FER LA PRESEN OBRA / PER GENÍS GARRIGA / MESTRE DECASAS 1790'. Entre la finestra de l'esquerra i la central, a un nivell més baix, hi ha un pròtom identificable amb un cérvol o una cabra. Al pis superior hi ha 3 finestres rectangulars, que donen a un espai sota la coberta de dues aigües. L'aparell de tot l'edifici és de grans carreus, ben treballats, amb morter segellant-ne les juntes. L'edifici té dependències soterrànies vinculades amb la part productiva del molí (impulsat per la força motriu de l'aigua de la bassa, feta amb carreus de pedra, que hi ha just al nord de l'edifici), al funcionament del qual també es dedicava la planta baixa. La resta de pisos tenia funcions residencials. 08002-51 A prop del límit municipal amb Sant Pere Sallavinera, al costat de la carretera N-141b A la mateixa zona es té constància de l'existència d'un molí des del segle XIV. 41.7447700,1.5881800 382609 4622402 1790 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28983-foto-08002-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28983-foto-08002-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28983-foto-08002-51-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-06-22 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Genís Garriga 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28986 Creu de Can Serragallarda https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-can-serragallarda XX Petita creu de ferro forjat encaixada, aparentment, en un corró d'era cilíndric plantat verticalment a la banda nord de Can Serragallarda. Aquesta manifestació religiosa popular, que probablement és recent, té l'arrel en la sacralització de llocs de pas, com el camí al peu del qual es troba. 08002-54 Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda 41.7490300,1.5922100 382952 4622870 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28986-foto-08002-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28986-foto-08002-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28986-foto-08002-54-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-19 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28987 Dolmen de Serragallarda https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-serragallarda CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. No s'ha pogut contrastar Dolmen simple de tipus caixa megalítica gran, fet amb lloses de gres local i orientat d'est a oest. De cambra rectangular i força ampla, conserva la majoria de les seves lloses, encara que es troben arranades, trencades o desplaçades. Originalment mesurava 185 cm de llarg, per 55 cm d'ample i 30 cm de gruix; les mides internes de la cambra serien 2 m de llarg per 1,4 m d'amplada, i una alçada de més de 0,75 m. El túmul, de tendència circular, mesurava entre 10 i 11 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC. 08002-55 Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda 41.7444600,1.5940000 383092 4622360 08002 Aguilar de Segarra Difícil Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni. 79 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73656 Rectoria de Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pere-0 <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 34 i 40.</p> XVII-XIX <p>Casa de planta rectangular feta de pedra i coberta a dues aigües amb teula àrab. Està estructurada en planta baixa i dos pisos. Presenta una façana fruit de vàries remodelacions, tot i que conserva l'antic portal adovellat de mig punt. A la façana sud té un rellotge de sol fet de rajoles de ceràmica policromes on es representa, encapçalat pel lema 'Tu es Petrus', l'arbre d'Abrera amb les claus de Sant Pere als peus, tot plegat emmarcat en un rectangle per una sanefa floral que alterna el blau i el groc. El rellotge és de tipus vertical amb xifres romanes i va ser restaurat l'any 1990.</p> 08001-4 Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. <p>Segons assenyala Maria Soler a la seva monografia sobre l'església de Sant Pere d'Abrera, SOLER (2000a: 34, 40), cap a 1600 les visites pastorals parlen d'una 'domus rectori' en la que residia permanentment el capellà de la parròquia. Sens dubte aquesta construcció és l'origen més remot de l'actual rectoria, la qual és fruit d'un seguit de reformes portades a terme a mitjans del segle XIX.</p> 41.5177900,1.9018300 408368 4596821 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73656-foto-08001-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73656-foto-08001-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73656-foto-08001-4-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-02-15 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98|119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73657 Camí Ral https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-23 <p>HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 70 i 170. RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> <p>El camí ral entrava a Abrera pel camí que passava per l'Hostal del Pi, avui desaparegut, dirigint-se en línia recta cap al carrer Nou i la creu de terme. Des de la creu enfilava el carrer Major anant cap a l'església parroquial de Sant Pere. Des d'aquí seguia aproximadament per l'actual Avinguda de la Generalitat, per dirigir-se cap al Barri del Rebato, i acabava sortint de la població pel Pont de Magarola. Avui dia es coneix la totalitat del seu traçat al seu pas pel municipi, tot i que està utilitzat per vials actuals. Tanmateix de moment no se'n coneixen vestigis materials associats a l'antic camí.</p> 08001-5 Carrer Major - 08630 Abrera. <p>El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida és d'origen medieval, tot i que els camins medievals seguien bàsicament la xarxa de vies d'època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa passant per Abrera, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Penedella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Saragossa era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació, cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, i finalitzaren les obres l'any 1802, amb una interrupció durant la guerra amb França (1793-95). L'any 1887 es construeix el pont de la riera Magarola per millorar el tram que travessa el llit de la dita riera i que comunicava Abrera amb Esparreguera passant pel mig del Barri del Rebato.</p> 41.5147800,1.9025200 408421 4596486 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73657-foto-08001-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73657-foto-08001-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73657-foto-08001-5-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 119|94 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73677 Can Morral del molí https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morral-del-moli <p>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> XVII <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta i d'algunes finestres estan reforçades amb pedra aristada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> 08001-25 Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera. <p>La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Josep Despalau de Relat, de l'any 1626, afrontant amb Can Socarrats.</p> 41.5128100,1.9361900 411228 4596233 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73677-foto-08001-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73677-foto-08001-25-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-02-15 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73691 Camí històric d'Abrera (PR- C 169) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-historic-dabrera-pr-c-169 XXI Convençuts que aquesta part nord de la comarca, malgrat el seu interès natural i històric, és una oblidada a l'hora de ser trepitjada, el Centre Excursionista d'Abrera ha volgut crear aquest itinerari circular de 10 km. Sense gaire desnivell, passa pels principals punts d'interès històric del municipi. S'inicia a la estació dels Ferrocarrils Catalans, per on també passa el GR-97 que, amb petites variacions, segueix el recorregut de l'antic Camí dels Sagraments que comunicava l'església romànica de Sant Pere d'Abrera amb les masies de Can Garrigosa i de Can Gener, passant per les ruïnes de l'ermita de Sant Ermengol. El camí torna al nucli urbà d'Abrera travessant el Torrent Gran, espai de gran valor natural i biològic on es troba el Pou de Glaç. El temps per a realitzar-lo és de 2.35 h. 08001-39 Passeig de l'Estació - 08630 Abrera. 41.5225500,1.9063900 408755 4597345 2006 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73691-foto-08001-39-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73718 Font de Can Morral del riu https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-morral-del-riu ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. XIX-XX Envoltada de quatre grans plataners i una filera de lledoners, la font presenta un petit túnel tancat amb una reixa on es troba la mina. L'aigua, no potable, surt per un canaló a una cubeta de petites dimensions des d'on desguassa per una canonada per sota del camí d'accés. La font està emmarcada per una estructura feta de maó i pedra que cobreix la sorgència en forma d'arc de mig punt, que es perllonga cap als costats en forma d'una doble filera de bancs. La paret inscrita dins de l'arc està enrajolada. La sorgència és permanent, conduint-se l'aigua a la bassa de rec dels horts de la masia de Can Morral del Riu. 08001-66 Can Morral del Riu - 08630 Abrera. La masia de Can Morral del Riu és mencionada pel Baró de Maldà, a la seva obra 'calaix de sastre', escrita a la segona meitat del segle XVIII, com la casa 'd'en Murral'. 41.5261300,1.9082300 408914 4597741 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73718-foto-08001-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73718-foto-08001-66-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73719 Font de la Gaià o de Can Vilalba https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-gaia-o-de-can-vilalba ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. Mina formada per una gran cisterna d'uns 3 m d'ample per 8 m de fondària i 2,5 m d'alçada. Presenta un sostre arquejat construït amb morter de calç. La porta queda a 1,5 m d'alçada del fons de la mina i està tapiada i reforçada amb maons. Presenta un canal de sortida amb una canonada de ceràmica associada. La cisterna està completament coberta d'esbarzers i el tapiat de la porta està guixat amb diversos grafits. 08001-67 Av. de Circumval·lació - 08630 Abrera. Font que abastia aigua a la casa del germà del virrei Amat mitjançant una conducció de ceràmica. La font és mencionada pel Baró de Maldà, a la seva obra 'calaix de sastre', l'any 1789. 41.5203400,1.9201600 409901 4597085 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73719-foto-08001-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73719-foto-08001-67-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2021-02-16 00:00:00 Arqueocat SL - Natàlia Salazar 119|94 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73734 Festa de Sant Antoni Abat https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-5 AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. I., Salvat Editores, Barcelona, pp. 467-476 i 492. BADA, Joan (1970): 'Antoni, dit el Gran' GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Vol. 2, pp. 254-255. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit. XIX-XX Ja no es celebra. Cada 17 de gener, dia de la festivitat de Sant Antoni Abat, es celebrava la festa en honor als animals, tant domèstics com aquells que ajudaven a fer la feina del camp. El dia començava amb una cercavila amenitzada per una orquestra que es dirigia a casa de l'abanderat, qui encapçalarà els Tres Tombs portant la bandera. Aquest era nomenat juntament amb els cordonistes per la comissió organitzadora. Seguidament s'anava a l'Església de Sant Pere d'Abrera per celebrar missa. Després de la benedicció dels animals per part del rector es donaven els Tres Tombs passant per la Plaça de la Creu, l'església i pel Barri del Rebato. Les postres típiques de la diada eren els tortells de Sant Antoni. Joan Amades explica que aquest dia 'A Abrera feien un ball anomenat del 'tortell beneït', pastís que, en tal dia com avui, era de rigor menjar per llevant de taula en totes les llars que tenien bestiar de ferradura, puix que era considerat com una mena de complement de la festa religiosa.' 08001-82 Plaça de la Creu - 08630 Abrera. Sant Antoni o Antoni d'Egipte, anomenat també l'Abat, l' Ermità o el Gran (Heraclea, Egipte, 251-Colzim, Egipte, 356) fou un monjo cristià o anacoreta que es retirà al desert de Nítria vers el 270. La seva fama d'home de pregària, lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, establint-se així els primers grups d'eremites. La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, fou escrita per Atanasi vers l'any 360, contribuint a l'expansió del monacat. Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant, i la seva festa se celebra el 17 de gener amb el nom de Sant Antoni Abat. En alguns indrets és el patró dels pagesos; amb aquest motiu hom fa la benedicció del bestiar el dia de la seva festa. Els gremis de tragines i carreters el tingueren com a patró des de l'Edat Mitjana i en celebraven la festa amb els Tres Tombs; aquest doble patronatge ha fet que el poble el designi amb les qualificacions de 'San Antoni del porquet' i 'Sant Antoni dels Ases'. Joan Amades fa constar al 'Costumari Català' una vella tradició, ratificada per diversos hagiògrafs i biògrafs, segons la qual el sant va realitzar dos miracles mitjançant els quals va curar un porquet i un ase. El més conegut és l'episodi que explica com, una vegada arribat el sant a Barcelona, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era camatort. La mare va deixar el porquet als peus del sant, qui el va beneir guarint-lo. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai més, seguint a Sant Antoni pertot arreu. Com que el sant va morir abans que la bèstia, la llegenda diu que la truja el va enterrar. Des de llavors a la iconografia que caracteritza al sant sempre hi figura al seu costat un porquet. Sant Antoni és tingut, per tant, com a patró dels animals, especialment dels domèstics. Era un costum arrelat de no fer treballar el bestiar en aquesta festivitat, donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d'un tractament respectuós. Al segle XV celebraven la festivitat de Sant Antoni els gremis de llogaters de mules i bastaixos de ribera. 41.5156200,1.9024200 408414 4596580 08001 Abrera Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73734-foto-08001-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73734-foto-08001-82-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 98 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28933 Ca l'Estrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf XVIII Restaurada l'any 1950. Conjunt format per un edifici residencial i altres construccions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular, orientat pràcticament coincidint amb els punts cardinals i amb la façana principal (en un dels costats llargs) a llevant. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes sota coberta. La façana principal, a llevant, disposa d'una porxada amb tres arcs sostinguts sobre pilars quadrats, que donen pas a un espai cobert per volta d'aresta. En aquest espai, a l'esquerra, hi ha l'entrada principal, un gran portal de doble batent amb arc rebaixat a la clau del qual hi ha inscrita la data de 1799. A la dreta d'aquest portal hi ha part del que havien estat dues premses de biga. La porxada descrita no està centrada dins la façana, i té dues petites obertures a la seva esquerra. El primer i segon pis tenen una ordenació idèntica, seguint, ara sí, simetria: en cadascuna d'elles hi ha cinc obertures, amb tres balcons a la part central rematats amb arcs rebaixats i amb barana de forja i una petita finestra a prop de cada angle. Finalment, sota el ràfec de la coberta, coincidint en la vertical amb les cinc obertures descrites de la primera i segona planta, hi ha cinc obertures circulars que delaten l'existència d'unes golfes. La façana de migdia, molt més alta (ja que el desnivell li fa guanyar uns metres) té obertures a la primera i segona planta, configurant dues galeries superposades de tres arcs (rebaixats, com la resta) superposats. A l'esquerra d'aquestes galeries, hi ha una finestra a cada nivell. Finalment, igual que a la façana de llevant, sota el ràfec hi ha obertures circulars que coincideixen en la vertical amb les obertures dels pisos inferiors; en aquest cas, doncs, quatre. La façana nord, més simple, es resol amb dos balcons a la primera i a la segona planta i dues obertures circulars sota el ràfec. Aquestes tres façanes, resoltes amb un parament de grans blocs desbastats (que probablement anaven arremolinats) i pedres ben treballades als angles i als elements arquitectònics (obertures i pilars), contrasten amb la façana de ponent. En ella tan sols hi ha dues petites obertures, desordenades i probablement obertes a posteriori. Té doncs, clarament, la condició d'esquena de l'edifici. Això, però, no sembla casual: la coberta d'aquest gran casal és a tres aigües, i no a quatre. Això fa pensar que les construccions menors (principalment un edifici rectangular amb coberta a dues aigües) que s'agrupen davant d'aquesta façana nord no hi estan annexades, ans al contrari: són preexistents a la construcció del gran casal. En aquest lateral nord hi comptem tres volums que lliguen entre ells, als que hem d'afegir un cobert annexat a la façana sud (aquest sí, posterior al casal). Exempts de l'edifici principal, flanquejant el camí d'accés per llevant, hi trobem un petit cobert a dos nivells (possiblement per bestiar), una bassa i una pallissa coberta a dues aigües. 08002-1 Prop del turó del Puig Farner, a l'oest del terme, molt a prop del límit amb els Prats de Rei. El mas surt esmentat al fogatgede 1365, amb la denominació de 'Lo Mas de Pui dodena `[Puig d'Òdena]'. Durant el segle XVI fou propietat dels Grevalosa de Castellar. Al segle XVII l'adquirí la família Estrada, que li canvià el nom. La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. Ca l'Estrada (sota la denominació errònia de 'la Calsina') és indicada als plànols sobre la batalla (TINDAL, 1733) com a posició dels borbònics, que hi tenien 300 granaders, oposats a la guarnició austriacista de les proximitats del Puig Farner. 41.7109400,1.5553000 379812 4618691 1799 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-3.jpg Legal Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-06-22 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Ca l'Estrada forma part de la Ruta de la Batalla dels Prats de Rei. A peu de camí hi ha un rètol que en descriu els fets principals. 94|119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28945 Campana de la capella de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-la-capella-de-sant-esteve XX <p>Campana de metall penjada al petit campanar d'Espadanya de la Capella de Sant Esteve. La campana té un text gravat on es pot llegir la següent inscripció 'Josefa Carmen Florinda. San Esteban XXVI-XII-MCMXXXVIIII (26/12/1939). Año de la victoria'</p> 08002-13 Nucli de Castellar. Veïnat de Can Maçana. <p>Se sap que l'església va ser saquejada i va patir destrosses durant la guerra civil. Potser a conseqüència d'això i amb motiu de la victòria del bàndol franquista durant la guerra civil espanyola es fer una campana nova, que porta tres noms (Josefa, Carmen i Florinda) en honor a les persones que la van pagar.</p> 41.7306100,1.6581300 388401 4620737 1939 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28945-foto-08002-13-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-07 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28947 Nucli de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-castellar PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. XVIII Una de les tres entitats de població de les que consta el municipi d'Aguilar de Segarra. Es troba a la dreta de la riera de Rajadell, a la confluència d'aquesta amb la de Grevalosa, als peus del Castell. Al nucli de Castellar s'hi accedeix directament des de la carretera N-141g, direcció a Calaf, passat el Km 5 en una bifurcació a la dreta. Aquí a peus del turó i a la riba esquerra de la riera de Grevalosa s'agrupen un bon nombre de cases i edificis, entre el que destaca el molí de Castellar. Davant del molí trobem una petita placeta a la que tenen accés bona part de les edificacions, totes elles fetes de pedra desbastada i lligades amb morter. 08002-15 A la deta de la carretera N-141g direcció Calaf. Km 5 El comtat de Castellar fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d'Amat-Grevalosa i de Planella, baró de Castellar (aquest títol es va extingir, i el 1923 s'hi creà el comtat de Sant Miquel de Castellar). Al segle XIX formava municipi amb les quadres de les Coromines, Puigfarners i Còdol-rodon. Antigament (el Seguer havia quedat fora de Castellar el 1374), als peus de l'elevació d'on hi ha el Castell de Castellar tan sols hi havia la casa vella del Molí de Castellar. Al segle XIX s'hi començaren a aglutinar les cases que conformen el nucli actual. A banda del castell, l'església de Sant Miquel i la seva rectoria, també van jugar un paper clau en la evolució històrica del nucli. Aquests elements juntament amb el molí formen actualment un conjunt monumental. 41.7287500,1.6544900 388095 4620535 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2019-11-19 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 98|119|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28959 Camí del Castell d'Aguilar a la Serra de Cal Querol https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-daguilar-a-la-serra-de-cal-querol Pista de muntanya que, al llarg dels seus prop de 2400 m uneix la Plana Gran de la Riera amb la serra de Cal Querol. El seu recorregut arrenca a la confluència amb la carretera BV-3008 prop de Can Riera, a una cota de 517 m snm. A partir d'aquí, comença a ascendir vorejant l'esperó on s'assenten el Castell d'Aguilar i el Cementiri Vell d'Aguilar, fins enfilar la carena de la Serra del Cementiri. A partir d'aquí, ja no abandona la carena, fins entroncar amb el camí carener de la serra cal Querol, on assoleix els 670 m snm. La serra de Cal Querol fa, en molts punts, de límit entre els termes municipals d'Aguilar de Segarra i Fonollosa. En tot el seu traçat, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u). L'entorn que travessa en tot moment és boscós, i no compta amb bifurcacions d'accés a camps de conreu. 08002-27 Al llarg de la Serra del Cementiri. 41.7561300,1.6322100 386290 4623604 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28959-foto-08002-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28959-foto-08002-27-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2019-11-19 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28965 Camí del Castell de Castellar i la Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-castellar-i-la-rectoria http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural XX Caldria una esbrossada dels laterals del camí Un cop arribats al nucli de Castell, rere el Molí i a tocar de la seva bassa, s'enlaira un petit sender, que comunica els peus del turó i actual nucli habitat de Castellar amb el conjunt monumental del Castell, la Rectoria i l'església de Sant Miquel de Castellar. En relatiu bon estat, el camí té un recorregut d'uns 600 m i 40 m desnivell, i és per fer a peu. Passats els primers metres, el camí passa a tocar del dipòsit del Cal Jeroni i després s'endinsa en la zona boscosa de l'obaga i la solana del castell fins a arribar al recinte. Aquest era el camí natural que comunicava la plana amb el castell, i per tant té també un alt valor històric Igual que la resta de camins del terme, també té interès paisatgístic. El recorregut d'aquest camí és apte per activitats culturals, d'oci i esbarjo. 08002-33 Nucli de Castellar, al nord est. Fins als anys '50 del segle XX que es va dir missa a l'església de Sant Miquel de Castellar, aquest camí va estar en ús com és desprèn d'algunes fonts orals recopilades a PARCERISAS 2000: 160 41.7286400,1.6539000 388046 4620524 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28965-foto-08002-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28965-foto-08002-33-2.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2019-11-19 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Permet l'accés a peu al Castell des del nucli de Castellar. 98|94 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28969 Font del Castell de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-de-castellar XXI Aprofitant un petit pla davant un aflorament rocós, s'ha construït un mur de pedra seca, en forma de mitja circumferència, coronat amb lloses de pedra plana. En els extrems, té menor alçada, per tal es pugui aprofitar com a banc per seure i descansar. La part central té més alçada i just davant s'hi ha col·locat la font. Tot l'espai es troba pavimentat amb lloses de pedra plana. La font, situada al centre de l'espai i enganxada a la paret, és de ferro forjat i està pintada de color negre. Encara es pot llegir a la part baixa 'fundición dúctil Benito' nom de l'empresa subministradora 08002-37 Davant el castell, al Camí de la Riera de Maçana al Castell Després de les fases de rehabilitació del Castell, a l'exterior i per tal de millorar els serveis del recinte i l'arribada de visitants, s'instal·là una font d'aigua potable a peu del camí. 41.7282700,1.6485700 387602 4620489 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28969-foto-08002-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28969-foto-08002-37-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2020-10-07 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 119|98 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28977 Molí nou de Can Vila, la Serradora https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-de-can-vila-la-serradora PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XVIII L'edifici mostra reformes recents. Edifici situat a la confluència del Torrent Bo amb la Riera de Rajadell, per aprofitar-ne l'aigua com a força motriu. És de planta quadrangular format per diversos cossos reformats i ampliats al llarg del temps, essent-ne l'original la part situada més a ponent. Aquest edifici, amb coberta a dues aigües, mostra diverses obertures de mida petita al primer pis i el segon. A més de diversos coberts separats de l'edifici principal, just al nord del cos original s'hi conserva la bassa utilitzada com a força motora del molí en les seves diverses ocupacions prèvies. 08002-45 Arran de la Riera de Rajadell, a l'espai entre les carreteres N-141g i C-25 A la propietat de Cal Vila hi havia hagut dos molins: el vell, d'origen medieval, fou reconstruit l'any 1717; el nou (en el qual se centra aquesta fitxa) fou bastit el 1773. Tot i que avui en dia és utilitzat com a habitatge (amb aquest motiu fou ampliat l'any 1901 i ha estat reformat més recentment), havia estat inicialment un molí fariner, transformat posteriorment en serradora. Una llinda de l'edifici a la que no hem tingut accés en l'elaboració d'aquest Mapa de Patrimoni recull la data de 1773, que probablement cal atribuir a una reforma més que no a un moment fundacional. 41.7376100,1.6236800 385548 4621559 1773 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28977-foto-08002-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28977-foto-08002-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28977-foto-08002-45-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-19 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals L'accés al recinte on hi ha l'edifici és restringit, de manera que alguns elements no s'han pogut observar amb detall. 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
29001 Sant Valentí https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-valenti PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XIII-XIV Reformada el 1979 Petit temple de planta rectangular sense absis i construït sobre una penya rocosa. L'edifici és d'estil gòtic i fou aixecat entre finals del segle XIII inicis del XIV, però encara manté clares reminiscències romàniques. En línies generals correspon a una construcció feta amb pedres perfectament escairades i disposades unes al costat de les altres definint filades regulars, tot lligat amb un morter de calç i arena. En totes les parets de l'edifici, s'observen els forats on es va encaixar la bastida durant la seva construcció i/o reforma. La façana de llevant, correspon a un mur de perfil circular d'una alçada lleugerament superior que els murs de la nau. En aquesta paret, hi ha una petita finestra amb esplandit rematada amb arc de mig punt i una creu de ferro forjat al capdamunt. A la façana de ponent, de perfil quadrangular i també de més alçada que la nau, hi ha el campanar d'espadanya on penja la campana amb una inscripció que diu - San Valentín, Castellar de Segarra i una última frase que s'ha pogut determinar -. Aquí trobem l'actual porta d'entrada de l'edifici, delimitada per pedres perfectament escairades i amb una llinda rectangular on es pot llegir 1630, data que correspon a una de les reformes del temple. També hi ha un banc de pedra. Cal destacar però la façana sud, on es trobava la porta original d'accés, actualment tapiada. Estava definida per un arc de mig de punt, perfectament delimitat per dovelles. Per sobre aquesta porta, hi ha una espècie de mènsula que representa el cap d'una figura humana, però no sembla estar in situ. Pel que fa a la coberta de l'estructura és a dues aigües i està completament reformada. Tot i això encara es conserva el ràfec fet amb lloses de pedra plana, que sobresurten uns 0.10 m de la línia de paret. La nau està coberta amb volta de canó. Un detall singular és que en tres de les quatre façanes, hi ha uns curiosos treballs de forja, unes anelles força grosses que representen diferents figures humanes, tant masculines com femenines. A l'argolla, algunes porten una inscripció en llatí a la part davantera on es pot llegir - A peste fame et bello et morte libera hos domine - Per la part de darrere, es llegeix el nom de l'autor, Paolo Flor i la data MXCLXXVIII. Aquesta data es correspon amb l'última reforma del temple. L'interior està totalment reformat, amb totes les seves parets pintades. A l'altar segurament amb imatges de Sant Valentí, i el sostre simulant el cel. 08002-69 Bifurcació del camí de la Riera Maçana al Castell de Castellar, a través de Cal Vermell. Construïda segurament a finals del segle XIII segons es desprèn d'un testament del 1285 on s'hi fa una deixa. L'any 1630 es remodelà l'edifici, tal com indica la llinda de l'actual porta d'entrada. L'any 1978 fou restaurada pel seu propietari, l'amo de Cal Tinet i consagrada novament pel Bisbe de Vic, Ramon Masnou i Buixeda. Per la seva proximitat al Camí Ral, antigament es coneixia com a Sant Valentí de la calçada. Les argolles de forja a les seves façanes podrien commemorar una antiga fira que s'hi feia el dia de Sant Valentí, i servirien per lligar els animals. La fira sembla que es deixà fer pel mal estat de la capella. (PARCERISAS 2000: 48) 41.7202100,1.6285800 385925 4619621 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29001-foto-08002-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29001-foto-08002-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29001-foto-08002-69-3.jpg Legal Gòtic|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2019-11-19 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Treballs de forja del mateix artista a Santa Maria del Grauet.També coneguda com Sant Valentí de Cal Tinet o Sant Valentí de la Calçada.S'hi fa missa el dia del Sant. Té un petit cartell informatiu. 93|98|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73663 Can Martinet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martinet-1 'Can Martinet', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. XVIII Casa bastida amb pedra, de planta rectangular i teulada a dues aigües de teula àrab. Està estructurada en planta baixa i un pis. Exteriorment està arrebossada i emblanquinada. Amb el temps ha estat força reformada amb l'objectiu d'adaptar-la al seu ús actual, un restaurant. De la construcció original es conserva el portal adovellat de mig punt. A la façana sud té un rellotge de sol fet de rajoles de ceràmica policromes on es representa un sol de cara humana i dos núvols, tot plegat emmarcat per una sanefa geomètrica de línies ondulades que alterna el blau i el groc. El rellotge és rectangular, de tipus vertical declinant, amb el gnòmon mal col·locat i amb xifres romanes. S'hi llegeix la inscripció 'Can Martinet d'Abrera'. 08001-11 Plaça de l'església, 8 - 08630 Abrera. A principis del segle XVIII Abrera comptava amb poc més d'un centenar d'habitants, però poc a poc la població començà a augmentar i el 1787 la població havia arribat als 225 habitants. Aquesta casa és testimoni de les edificacions realitzades durant aquells anys. La família de l'actual propietari la va comprar a un home anomenat Martí que feia servir la casa com a corral. Aquest home, per ser escanyolit i geperut, era anomenat Martinet. Es conserva documentació de la casa a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. 41.5169600,1.9020100 408382 4596729 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73663-foto-08001-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73663-foto-08001-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73663-foto-08001-11-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73689 Sender GR-97 de la Tordera al Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-gr-97-de-la-tordera-al-llobregat VV. AA. (1997): Topoguia del Sender GR-97. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona. www.ajuntamentabrera.cat http://totgr.senderisme.info/GR_97/GR97.htm XX El tram Viladecavalls- Abrera- La Beguda Alta (19,93 km) de l'anomenat 'Sender de la Tordera al Llobregat', de gran recorregut o GR, passa, venint de Viladecavalls i quan s'endinsa al terme d'Abrera, per la Serra d'en Ribes, pel cementiri nou d'Abrera, l'estació de Ferrocarrils i pel barri del Rebato. Des d'aquest punt el sender enfila l'antic Camí de Sagraments o de Sant Ermengol en direcció a les runes de l'ermita del mateix nom. De Sant Ermengol porta al Mas de Can Garrigosa i d'aquí es dirigeix cap a territori del municipi de la Beguda Alta. El Sender recorre en aquest tram la part més occidental del Vallès. Assoleix carenes i travessa torrents i rieres, com la de Sant Jaume. Gaudeix d'una àmplia visió sobre la muntanya màgica de Montserrat i arriba al Llobregat a la comarca del Baix Llobregat. Des d'Abrera, el Sender abandona el Llobregat per continuar per l'antic camí ral de la Beguda Alta. El paisatge canvia i les zones industrials donen pas a les terres de conreu, les oliveres, els ametllers i les primeres vinyes, que ja anuncien la proximitat de l'Anoia i l'Alt Penedès. Només petits boscos com el de Can Garrigosa ens faran recordar la majestuositat dels antics boscos mediterranis. El sender uneix, tot recuperant-los, diferents trams de camins ja coneguts d'antic. 08001-37 Passeig de l'Estació - 08630 Abrera. El Sender de la Tordera al Llobregat va ser inaugurat el 24 de maig de 1998, en un acte celebrat a la Torre Mossèn Homs de Terrassa. Reconegut com a sender de gran recorregut, GR 97, per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, el desembre de 1997, forma part dels més de cinc mil quilòmetres amb què compta la Xarxa de Senders de Catalunya. El seu itinerari amb més de 100 km. des de Sant Celoni fins a la Beguda Alta, degudament senyalitzat i descrit en la seva guia, esdevé un interessant mirador d'esplèndids paratges de les comarques del Vallès i del Baix Llobregat: camps de conreu, boscos, torrents i carenes, que mantenen notables valors naturals, històrics, culturals i socials. 41.5102000,1.8622100 405051 4596021 1998 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73689-foto-08001-37-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL- Natàlia Salazar Queda afectat pel pas del Quart Cinturó. 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73743 Carrer de la Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-font-1 <p>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</p> <p>MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.</p> <p>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> XIX <p>Carrer urbanitzat al segle XIX amb divisions de parcel·les de 5 m d'amplada <span><span><span><span lang='CA'>(que era el que donava la longitud de les bigues), o</span></span></span></span>n es van edificar cases típiques de poble, bastides amb pedra i amb teulada a doble vessant. <span><span><span><span lang='CA'>Totes les cases van ser construïdes seguint un mateix model, els anomenats casals. </span></span></span></span>El més característic d'aquest tipus d'immoble és que es tracta d'edificacions molt estretes i allargassades, de dos pisos, golfes i eixida i pati a la part del darrere, <span><span><span><span lang='CA'>destinada a les feines agrícoles i a tenir-hi animals domèstics. El carrer de la Font era un carrer dels anomenats 'de mitja galta', edificat només a la banda oposada al torrent Gran i amb horts a les parcel·les del davant de cada casa. La formació d'aquest carrer </span></span></span></span>comportà l'habilitació de la zona dels safareigs, del pou i de la Font, ara anomenada 'dels peixos'.<span><span><span><span lang='CA'> A l’entrada del carrer, per la part baixa, un caminet portava a la font Gran, dita també la font d’Abrera o, simplement la Font. Era la surgència d’una deu d’aigua, molt abundant, que també alimentava la bassa i els safareigs públics.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 08001-91 Carrer de la font - 08630 Abrera. <p><span><span><span><span lang='CA'>Com una gran part del carrer Nou, també els de la Font i de Sant Pere es van formar en terres de la família Mallau (després Cervera) quan, durant el segle XIX, va anar cedint els terrenys a diferents famílies per edificar-hi en la forma tradicional de censos emfitèutics. Un cens d’aquest tipus consistia en la cessió del dret a edificar a canvi d’un pagament anual inamovible. E</span></span></span></span>l camp de la Font ja sortia mencionat el 1613 al Capbreu de Mencia de Requesens, fet que indica que la sorgència de la font es coneix d'antic.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tant a un cap del carrer com a l’altre, hi havia hagut una era, ambdós llocs ara edificats. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>La més propera a la Creu era la del Solei, més coneguda com l’Envelat, ja que era aquí on s’aixecava cada any per la Festa Major. La de l’altra banda, més alta i ventilada, era anomenada l’era del Turó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La periodista i escriptora Maruja Torres (1943) va fer estades en aquest barri durant la seva infantesa, fet que recrea a la seva obra <em>Un calor tan cercano.</em></span></span></span></span></p> 41.5137900,1.9030400 408463 4596376 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73743-foto-08001-91-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Social 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 119 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73753 Can Costa Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-vell XIII-XVIII La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs de tàpia bastits sobre sòcols de pedra, els quals presenten un parament de maçoneria de morter de calç. Tanmateix, la majoria d'estructures s'aprecien difícilment entre la vegetació i es conserven a nivell de planta. Encara es pot veure dempeus algun contrafort isolat, construït amb el mateix tipus de maçoneria. 08001-101 Camí de Can Costa- 08231 Ullastrell Els seus propietaris conserven documentació del segle XIII que en fa referència. Les estructures que es conserven, però, des d'un punt de vista arquitectònic, són d'època moderna. 41.5224000,1.9419000 411718 4597291 08001 Abrera Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 94|119|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
87686 Oliveres varietat becaruda de Can Morral del molí https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-varietat-becaruda-de-can-morral-del-moli <p>GUIX, JC. (2021): 'Recuperació de la varietat d'olivera becaruda a Abrera'. Informe inèdit</p> <p>IRTA: Catàleg de varietats locals agràries de Catalunya.</p> <p><span><span><span>Es tracta de diferents camps de mides reduïdes d’olivera (<em>Olea europaea </em>L.), varietat Becaruda (també coneguda amb altres noms (“becarut, bequerrut, boqueruda, buturuda i boteruda”). Les olives becarudes acaben amb un petit cogulló que, per la forma recorden el bec d’un moixó, d’aquí el nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una varietat vigorosa i de port obert, productiva i de maduració primerenca. Varietat androestèril (no produeix pol·len), la fulla és el·líptica lanceolada de longitud i amplada mitja i el fruït ovoïdal i lleugerament asimètric, negre en la maduració. Moltes d’elles passen el centenar d’anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En general, la becaruda fa una producció més petita que altres varietats d’olivera i, possiblement per aquesta raó, no era prou valorada fins quasi bé desaparèixer. No obstant això, es tracta d’una varietat antiga que està molt ben adaptada al cultiu de secà. Amb les oscil·lacions dels règims de pluges que s’estan observant darrerament a Catalunya, la becaruda podria esdevenir una varietat més ben adaptada als efectes del canvi climàtic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A banda d’ubicar-se en aquest espai de Can Morral del molí, que explota comercialment l’oli que produeix, és probable que hi hagi exemplars disseminats per altres finques agrícoles d’Abrera, explotades o abandonades.</span></span></span></p> 08001-113 Can Morral del molí <p><span><span><span>El territori d’origen d’aquesta varietat és l’Alt Penedès-Baix Llobregat- Vallès Occidental, on es conrea actualment, tant per menjar com per produir oli. La becaruda és una olivera tradicionalment disseminada, és a dir, que poques vegades forma grans extensions, sinó que més aviat ha jugat a difuminar-se amb la vinya, veritable cultiu tradicional d’aquest territori. Les oliveres de becaruda han estat predominantment, plantades a llocs residuals, allà on, per les reduïdes dimensions de l’espai disponible, no valia la pena plantar-hi ceps i, sobretot, al llarg dels marges que delimiten els bancals costa amunt, fent una funció de reforç i protecció dels marges. </span></span></span><span><span><span>Els últims anys ha estat una varietat revaloritzada gràcies al seu ús per part d’alguns xefs de cuina mediterrània per seu valor organolèptic de qualitat i diferenciat.</span></span></span></p> 41.5140219,1.9346608 411102 4596369 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87686-p1070653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87686-p1070654.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Productiu Inexistent 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) 2151 5.2 2484 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
87727 Projecte de Memòria oral “Abrera, l’Abans” https://patrimonicultural.diba.cat/element/projecte-de-memoria-oral-abrera-labans <p><span><span><span>L’any 2017 es va portar a terme el projecte “Abrera Abans”, una iniciativa de l’Ajuntament d’Abrera per recollir la veu dels ciutadans i ciutadanes que van conèixer el poble abans de les onades immigratòries dels anys 50 i 60 del segle XX, mitjançant entrevistes personals. L’objectiu d’aquest treball de memòria oral (l'especialitat dins la ciència històrica que utilitza com a font principal per a la reconstrucció del passat els testimonis orals) és preservar la memòria per poder reconstruir la història recent del municipi, concretament és recull la vida quotidiana a l’Abrera de mitjan el segle XX, quan la població era de pocs carrers, de masies i de tradicions que van anar desapareixent. També es pretén utilitzar aquest material per fer-ne usos didàctics i de difusió en el futur. El projecte és obert per incorporar nous testimonis en el futur, que reculli altres mirades de la població que va arribar a Abrera com a emigrant, per exemple. Tot i que es va editar un vídeo preliminar dels resultats del projecte endreçat per temàtiques: què es menjava, com eren els transports, l’escola, els comerços, la vida al camp, l’oci, les tradicions, la religió, el tractament de la mort, etc. on apareixien tots els entrevistats; l’enregistrament original en forma d’audios i vídeos, així com les transcripcions literals, es troba dipositat a l’arxiu municipal. Els veïns i veïnes que van participar en el projecte aportant el seu testimoni són: Montserrat Fosalba Domènech, Florentina Altimira Sellarès, Maria Assumpció Paloma Barba, Àngel Costa Visa, Nati Tort Pons, Miquela Delmar Messegué, Anna Capellades Martínez, Miquel Vives Tort, Maria Escobet Closas, Maria Teresa Presas Costa, Teresa Morral Camps, Maria Àngels Graells Planas ,Josep Estruch Sol, Jordi Gavañach Ginesta, Maria Teresa Pérez Lorén, Esther Linares Vidal ,Enric Teixidó Albesa, Àngel Soler Portet, Montserrat Camps Pereta, Paulina Bonastre Roig i Antonio Sucarrats Gorina. Les entrevistes es van enregistrar el mes de juny de 2017, i l’entrevistador va ser Gerard Bidegain i Figuerola, historiador i tècnic de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament d’Abrera.</span></span></span></p> 08001-117 41.5163950,1.9014590 408335 4596667 2017 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87727-grup-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87727-grup-c.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic/Cultural Inexistent 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) 61 4.3 2484 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28960 Castell d'Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-daguilar <p>CATALÀ, P.; BRASSÓ, M. (1966): Els castells catalans. JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. SITJES I MOLINS, Xavier (1982): 'El sistema defensiu a Castellar a principis del segle XI'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages.</p> X Restes molt parcials i intermitents. Només amb una intervenció arqueològica se'n podria fer una valoració acurada. <p>El Castell d'Aguilar ocupa una posició molt destacada, sobre un esperó a l'extrem de la Serra del Cementiri que domina la plana. Aquesta ubicació, molt favorable en el seu moment, n'ha propiciat amb el temps l'abandonament, l'espoli de materials constructius i l'erosió. Actualment, malgrat els nivells d'enderroc generalitzats, es distingeixen diversos trams de murs perimetrals a l'extrem sud, assentats directament sobre la roca, en una zona que ha estat molt alterada al llarg del temps per les successives ampliacions de l'antiga església de Sant Andreu. Més al nord, a les proximitats del cim del turó, s'hi veuen passadissos als quals s'obren estances. No obstant, només mitjançant una intervenció arqueològica es podria determinar si es tracta de dependències del castell o bé corresponen a un hàbitat que havia crescut al seu redós.</p> 08002-28 A la serra del cementiri, al cim més destacat del seu extrem sud. <p>L'origen del Castell d'Aguilar es pot situar al segle X (la primera referència documental és de l'any 983), moment en el qual els comtats catalans es reforçaren davant les encara constants ràtzies musulmanes, com les d'Almansur a finals del segle X i les del seu fill Abd al-Malik a principis de l'XI. La franja sud-oest del comtat d'Osona-Manresa, que enllaçaria de Calaf fins la Conca d'Òdena, era un territori especialment exposat a aquests assalts. El primer senyor conegut del castell d'Aguilar va ser l'arxilevita Randulf, que va fer testament el 1022. El castell va ser infeudat a la família Cervera, que l'ostentà almenys des de l'any 1086 fins finals del segle XIV. Al llarg d'aquest període, els castlans que l'ocupaven es cognominaren Aguilar. L'any 1381, trobem el castell en mans del rei Pere III, que vengué els seus drets al Capítol de Canonges de Santa Maria de Manresa per 500 florins. Quatre anys més tard, el 1385, aquests en van fer donació al Paborde, dominicatura que va mantenir fins l'extinció de les jurisdiccions al segle XIX.</p> 41.7500600,1.6273200 385873 4622937 08002 Aguilar de Segarra Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28960-foto-08002-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28960-foto-08002-28-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-14 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|85 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28996 Camí de les serres de Cal Palomes https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-serres-de-cal-palomes Camí de traçat nord-sud (amb 1,8 km de recorregut) a la zona est del terme municipal d'Aguilar de Segarra. Comença al costat del mas dels Plans (a una cota de 527 m snm) i inicia un primer tram recte, entre camps de conreu i algun petit bosquet, en direcció sud-oest. Un cop superades les Serres de Cal Palomes, el camí comença un descens travessant els vessants erms que davallen cap a la Riera de Rajadell. El traçat en aquest tram és en direcció sud-est, tot i que descriu constants ziga-zagues per tal d'entomar la forta pendent. El camí supera en aquest tram la via del ferrocarril passant per sobre del túnel, i va a morir just arran de la carretera C-25, on hi ha la casa de Cal Ferran, a 410 m snm. 08002-64 Vessant sud de les serres de Cal Palomes 41.7362800,1.6421000 387078 4621387 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28996-foto-08002-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28996-foto-08002-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28996-foto-08002-64-3.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2019-11-19 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
29004 Sant Antoni de Pàdua https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-padua PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XVIII No contrastable Can Vila és un conjunt totalment restaurat, format per un volum principal que consta de planta baixa, primer pis i golfes, envoltat per tot un seguit de volums secundaris i annexos. Totes les edificacions estan fetes amb pedres disposades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les obertures i les cantonades estan delimitades per pedres escairades i les cobertes són a una o dues vessants amb teula ceràmica. Dins el recinte, oberta vers l'era, hi ha una petita capella tradicional amb advocació a Sant Antoni de Pàdua, datada de l'any 1707, on no es fa culte. A la porta hi ha la següent inscripció: 'FRANCISCO IHS (creu a dalt) DVACASTELLA ME FESIT A ONRA DEL GLORIÓS SANT ANTONI DE PADVA 1707' 08002-72 Al nucli d'Aguilar, barri de l'estació No Apareix documentada abans del segle XVIII (1707). El 1742 el bisbe Marimon visitava capella, el 1744 Jaume Ferrerich, degà de Prats de Rei i fa un altre visita. Pel Gener de 1844 s'hi celebren funcions per la mestressa de Can Vila, Antonia Duocastells i Serra, morta pocs dies abans. (PARCERISAS 2000: 41) Té uns goigs dedicats. 41.7404500,1.6219000 385405 4621877 1707 08002 Aguilar de Segarra Restringit https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29004-foto-08002-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29004-foto-08002-72-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2019-11-19 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Conegut també com Sant Antoni de Pàdua de Can Vila. L'accés a la propietat és restringit, i no es va poder accedir a la capella. 119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
29005 Menhir de Cal Giralt https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-cal-giralt DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). MUÑOZ, A. M. La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; núm. 9). Record i homenatge a Mn. Valentí Santamaria i Clapers. Manresa: Comissió d'homenatge, 1988. Erosionat pel pas del temps Menhir d'uns 3 m d'alçada de secció aplanada i punta lleugerament piramidal, erigit al mig d'un camp de cultiu. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció arqueològica acurada al voltant encara dificulta més la seva datació. A grans trets, un ventall cronològic ampli seria entre el neolític final/calcolític i el bronze antic. En el mateix indret hi ha l'existència d'un sepulcre neolític, del que també es tenen pocs detalls, però sembla que no estaria relacionat amb el menhir. 08002-73 Carretera N-141g direcció oest, al punt quilomètric 1,580 a la dreta i BV3800 en direcció Fonollosa. Segons la informació oral, el menhir estava erigit en aquest lloc fins que una actuació d'aficionats i clandestins, que van realitzar un sondeig a un dels costats per comprovar-ne la profunditat, els va caure. Després d'això el 1958, el mossèn Valentí Santamaria, que aleshores ocupava el càrrec de director del Museu de Manresa, el tornà a erigir. No foren trobats materials arqueològics en cap d'aquestes actuacions ni tampoc material en superfície quan es va realitzar la revisió de la carta arqueològica l'any 2010. Mn. Ramon Corbella, el secretari que acompanya el Bisbe de Vic a fer la Visita Pastoral a començaments de segle, en les seves obres inèdites per una guia del Bisbat de Vic parla del menhir. La Pedra ha donat lloc a tota mena de llegendes i contalles que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18) 41.7432100,1.6135200 384713 4622195 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-3.jpg Legal Edats dels Metalls|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Simbòlic 2020-07-14 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Tot i que no s'observen problemes greus de conservació, i que les tasques agrícoles tenen cura de mantenir un tros al voltant sense conrear per mantenir-ho dret, estaria bé traslladar el pal elèctric col·locat just rere el menhir.També coneguda com la pedra dreta. 79|78 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73666 Arxiu municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-42 <p>Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat (1996): 'Inventari de l'Arxiu Municipal d'Abrera'.</p> XIX-XXI <p><span><span><span>La cronologia de la documentació que custòdia l’arxiu municipal comença a mitjans del segle XIX. Conserva la documentació produïda i rebuda per l’Ajuntament en l’exercici de les seves funcions i activitats. Per tant, preserva els drets i deures dels ciutadans i de l’Ajuntament i, permet conèixer, analitzar i estudiar els diferents aspectes de la vida i la història local. </span></span></span><span><span><span>El fons s’organitza mitjançant un quadre de classificació funcional: el quadre de classificació municipal de la Generalitat de Catalunya, que representa en els seus nivells superiors, les funcions i activitats de l’Ajuntament i agrupa en sèries la documentació generada a partir del desenvolupament dels seus procediments administratius i està ordenada, majoritàriament, cronològicament. Així, hi ha documentació referent a l’administració general, hisenda, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, instrucció pública, cultura, serveis agropecuaris i medi ambient, col·leccions factícies. </span></span></span><span><span><span>Tots els documents són de titularitat pública, per tant, estan sotmesos a la normativa d’avaluació, la qual en determina els períodes de retenció segons el valor que tinguin en cada fase del cicle de vida documental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació del fons històric sempre ha estat tractada a banda i conservada diferenciadament. L’abast cronològic d’aquesta documentació, la del fons històric, és de mitjans del segle XIX fins mitjans del XX. El contingut, entre altres: padrons d’habitants, censos de població, cèdules personals, llicències d’obres, projectes tècnics, plànols; serveis militars, registres de controls i circulació de persones, correspondència d’entrada i de sortida, llibres de registre d’entrada i sortida de documents, llibres comptables, lliuraments, manaments de pagament, expedients d’eleccions, llibres d’actes, expedients de sessions d’òrgans col·legiats, etc. També inclou el fons de la delegació local de la Falange a Abrera i el de la Germandat de Montepío de San Isidro de Abrera. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>L’arxiu també disposa de documents audiovisuals pendents d’organitzar, inventariar i canviar el format per a la seva conservació al llarg del temps. Es conservem els enregistraments sonors i les corresponents transcripcions de la memòria oral del Departament de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l’Ajuntament.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Per últim, es conserva una col·lecció de cartells de festa major, pendent de catalogació. </span></span></span><span><span><span>Es disposa d’una biblioteca auxiliar.</span></span></span></p> 08001-14 Plaça Constitució, 1-08630 Abrera. <p><span><span><span>L’Arxiu municipal d’Abrera té el seu origen en l’Arxiu Històric municipal. En un inici recollia, organitzava i conservava la documentació municipal més antiga de l’Ajuntament, tractant-la a part de la resta de la documentació administrativa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1996 l’Ajuntament d’Abrera signà un conveni amb l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona per tal d’ordenar i classificar la documentació. Una part de la documentació, qualificada com a històrica, estava separada de la resta i es conservava a la biblioteca municipal. El tractament documental dut a terme per la Diputació consistí en el condicionament, la classificació i la descripció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2017 es va fer un tractament documental per part d’una empresa externa, per tal de descriure, inventariar i organitzar tot el fons municipal. Tota la documentació que es va descriure es va classificar seguint el quadre de classificació municipal de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2019 es creà la plaça d’arxiver municipal, i per tant, el Servei Municipal d’Arxiu (SAM) i comença el procés de classificació, descripció, ordenació i condicionament. L’any 2020 es va realitzar un tractament de neteja i consolidació amb l’objectiu que la documentació fos consultable. </span></span></span></p> 41.5164100,1.9018000 408364 4596668 08001 Abrera Fàcil Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2021-02-18 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar El fons fotogràfic (4191 fotografies digitalitzades) d’imatges protocol·làries, religioses, culturals, etc. té fitxa pròpia en el Mapa de Patrimoni. La informació d'aquesta fitxa ha estat facilitada per l'arxivera municipal, Sra. Alba Canovas. 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73664 Escoles velles https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles-0 'Escoles velles', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. XX Edifici fet de maó i pedra, de planta rectangular molt allargada, construït en desnivell. Els murs han estat arrebossats i pintats de color beige recentment. L'edifici està cobert amb teulada a dues aigües de teula àrab i consta de planta baixa i pis. S'estructura simètricament en tres cossos, el central més alt i sobresortint de la línia de façana. Destaca la presència de moltes obertures, les quals tenen una motllura en la seva part superior, de diferent tipologia. Sota la cornisa hi ha l'escut de la vila. 08001-12 Carrer Salvador Espriu, 1- 08630 Abrera. Van ser construïdes l'any 1924, esdevenint durant molts anys l'única escola del poble, amb només dues aules, una pels nens i l'altra per les nenes. Van ser sufragades per subscripció popular. Des de 1998, un cop restaurat, l'edifici ha estat destinat a hotel d'entitats. 41.5161800,1.9025900 408429 4596642 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73664-foto-08001-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73664-foto-08001-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73664-foto-08001-12-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 106|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73670 Masia de Sant Hilari https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-sant-hilari <p><span><span><span>BAIGES, I.J., FELIU, G. i SALRACH, J.M. (dirs.) (1999): <em>Els </em>pergamins <em>de l'</em>Arxiu<em>. </em>Comtal <em>de Barcelona, de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I</em>, Fundació Noguera, 3 vols., Barcelona, (docs. 8 i 249).</span></span></span></p> <p><span><span><span>'Mas de sant Hilari', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): <em>El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020</em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</span></span></span></p> XV-XX <p><span><span><span>Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda de la masia consta de l’ermita i del jaciment arqueològic de la Vil·la romana de Sant Hilari, de cronologia romana i medieval. </span></span></span></p> <p>La masia és de tipus basilical, amb el cos central més aixecat; està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana principal està orientada cap a migdia. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, té una finestra i un pedrís a cada costat. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb motllures de pedra acabades en caps de bou de terracota. A la mateixa alçada hi ha un rellotge de sol esgrafiat que data de l'any 1911 i que està coronat per un gerro de flors de pedra. És de tipus vertical declinant i té molt esborrades les línies horàries i les xifres. Les golfes, al cos central, tenen dues finestres d'arcs de mig punt amb un ampit motllurat de maons de dos colors. La teulada, a dues aigües perpendiculars a la façana principal i trencada pel cos central de les golfes, acaba amb un ràfec sostingut per permòdols.</p> 08001-18 Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera. <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons els estudis de l’equip liderat per G. Ripoll i F. Tuset, el lloc de Sant Hilari, com a tal, és difícil de identificar a les fonts textuals (<span lang='CA'>cf. <a>Ripoll <em>et al.</em>, 2020; </a></span>Ripoll i Tuset 2020). Hi ha constància de dos documents que es refereixen a una considerable extensió de terreny paral·lela al riu Llobregat, potser la zona de Sant Hilari, encara que no s’esmenta explícitament. El document de venda de l’any 951 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 8, segons <span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020) <span>es refereix al </span>Camp d’Abrera ―<em>campo de Breda</em>― donant els límits <span lang='CA'>que arriben fins a Martorell, a tocar de l'Anoia i el torrent de Llops. Pel nord probablement tenia com a límit la riera de Magarola. Més difícil és fixar el límit per l'oest, tot i que defineix afrontacions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El segon document, aquest de l’any 1093 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 249, </span>segons <span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020), <span>esmenta una terra i una vinya que apareixen situades al Pla d'Abrera ―<em>in locum que vocant Planicie Brede</em>― i amb referència a un camí públic. La relació amb el abans delimitat espai com <em>campo di Breda</em> ha de correspondre a la <em>Planicie Brede</em> del document de finals de segle XI. Aquest text del 1093 és interessant també perquè localitza la planícia d’Abrera, entenem que l’esperó de Sant Hilari sobre el Llobregat, proporcionant la següent informació: <em>et est ipsa terra et ipsa vinea in pago Barchinonense, infra termine de Castrum Rodanes in locum ...</em> </span></span></span></span></span></p> <p>Casa documentada el 1252 al testament de Ramon de Voltrera, senyor del castell, que deixà, juntament amb la casa de Sant Hilari, al seu fill homònim, Ramon de Voltrera. Al segle XVI la finca s'anomenava Quadra de Sant Hilari. A la primera meitat del segle XVII apareix documentada al 'Llibre de la cobrança de l'oli', on es registraven els lliuraments periòdics d'oli a l'església. L'estat actual de la construcció correspon bàsicament a la reforma de principis del segle XX (1913-1914) i alguna altra menor de més recent, com la construcció d'un nou portal sobreposant-se a l'original, que es veu mig cegat, sota seu. Els bancs, el rellotge de sol i les motllures que ressegueixen les finestres i llurs ampits, són de dita reforma. L'interior també ha estat molt canviat.</p> 41.5206000,1.9107500 409116 4597124 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73670-foto-08001-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73670-foto-08001-18-2.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial BCIL|BPU 2021-02-15 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 94|119|85 45 1.1 1761|1762 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73680 Can Bros vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bros-vell CLOPAS, Isidre (1991): Toponímia històrica de Martorell. Ajuntament de Martorell, p. 52. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 123. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. XIII-XVII Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta i d'algunes finestres estan reforçades amb pedra aristada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana s'aprecien les restes d'un rellotge de sol pintat molt malmès. De forma rectangular, ha perdut part del contorn i la totalitat de lesl ínies horàries i de les xifres. 08001-28 Camí de Can Bros Vell - 08630 Abrera. Important masia documentada ja a l'Edat Mitjana (1265), sota el nom de Ciutadilla, que pertanyia a la baronia de Castellvell de Rosanes. L'any 1635 apareix mencionada al capbreu d'Esparreguera com la 'domum de Ciutadia'. El 1676 passà a ser propietat de Jaume Bros, pagès de Martorell, el cognom del qual donà nom a la masia. Al capbreu del marquès de Vilafranca (1751), torna a aparèixer com a 'domum de mansum Bros de Ciutadilla'. El 1780 la masia era de Vicenç Bros i a principis del segle XIX la pubilla Vicenta Bros es casà amb l'hereu de la família Roca de Martorell. L'any 1816, Salvador Roca i Sunyol obtingué permís per a edificar un molí i altres ginys moguts per l'aigua del Llobregat, origen de la Colònia de Can Bros. El fill de Salvador, en Josep Roca i Bros es convertí en un arquitecte de renom que participà en la projecció d'importants obres públiques com, per exemple el Museu Dalí de Figueres. Avui dia, la Biblioteca d'Abrera porta el seu nom. 41.4996200,1.9159700 409523 4594789 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73680-foto-08001-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73680-foto-08001-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73680-foto-08001-28-3.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 94|119|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73694 Impostes visigòtiques de Sant Hilari https://patrimonicultural.diba.cat/element/impostes-visigotiques-de-sant-hilari AINAUD I DE LASARTE, Joan (1962a): 'La capilla de Sant Hilari en Abrera', dins de San Jorge, núm. 47, Barcelona, p. 40-43. 'Capella de sant Hilari', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. JUNYENT I SUBIRÀ, Eduard (1983) : L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial Edicions Catalanes-Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PAGÈS I PARETÀS, Montserrat (1983): Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat, Institut d'Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, XXXIII), Barcelona, pp. 135-149. PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Hilari', Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 320-321. VII Les impostes de Sant Hilari van ser reaprofitades a la reforma o reconstrucció de la capella preromànica bastida entre els segles IX-X; la decoració és de tradició visigòtica. A l'interior de la capella, són les dues primeres impostes de l'arc triomfal. Tenen al voladís un motlluratge format per dos bocells cilíndrics dins de dos semicilindres de concavitat invertida, al dessota dels quals neix una motllura en cavet; en la cara frontal, entre els bocells hi ha un filet o doble filet decorat amb motius de soga o altres relleus. La de la dreta, abans de ser reaprofitada, fou objecte d'un treball escultòric a la cara lateral, la que és inserida al mur. S'hi representaren tres caps molt esquemàtics, coberts per una mena de caputxes, esculpits dins d'unes arcades. El treball de la pedra és tosc i rudimentari, fet per tècnica d'incisió. Els trets facials són molt esquemàtics i contrasten molt amb el cap de perfil que hi ha, dins la mateixa imposta, al petit espai que queda entre els cavets i que correspon al motlluratge tardoromà. 08001-42 Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera. La capella va ser bastida sobre una vil·la romana, fet que ha portat a algun autor a pensar que Sant Hilari podria ser la pervivència de l'antiga capella d'aquesta vil·la romana (AINAUD (1962: 43)). El fet que per a la construcció de l'ermita es reaprofitin unes impostes d'època visigòtica i la pervivència d'una cambra de factura més antiga a dins de la capella ens evidencien l'existència, en aquest punt o en un lloc proper, d'un temple cronològicament anterior. J. Ainaud proposa una datació del segle VII per a aquestes impostes, tot comparant-les amb fragments escultòrics de la mateixa cronologia localitzats a Sant Pau del Camp (Barcelona) i Sâo Pedro de Balsamâo (Portugal) (AINAUD (1962: 43)). Únicament l'arqueologia, però, ens permetria saber si l'actual església preromànica es bastí sobre un temple tardo romà o visigòtic i si la població que el va bastir era descendent, o no, de la població iberoromana que habitava la vil·la en època de l'imperi. La designació toponímica de Sant Hilari es correspon amb l'hagiònim del Sant a qui es consagrà l'ermita, el qual entronca amb el culte a Sant Hilari de Poitiers, que va ser introduït a Catalunya en època carolíngia. 41.5208200,1.9116100 409188 4597147 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73694-foto-08001-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73694-foto-08001-42-2.jpg Legal Visigot|Antic Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 87|80 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73697 Cementiri vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-vell PONS, Carles (1988): Centenari del Cementiri d'Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera. XIX Estructura de planta rectangular amb mur de tanca de maçoneria, arrebossat i enlluït. Està distribuït en nínxols i hi ha una petita capella d'estil neogòtic.També hi trobem una làpida que recorda l'afusellament, en aquest indret, d'una sèrie de persones d'Olesa de Montserrat durant la Guerra Civil. 08001-45 Passeig de l'església - 08630 Abrera. La història del cementiri arrenca l'any 1887, quan el rector Mossèn Pau Boloix pensà en construir-ne un de nou donat que l'antic cementiri adossat a l'església de Sant Pere era massa petit. Una vegada obtingué el vist-i-plau del bisbat de Barcelona, Mossèn Pau encetà un seguit de gestions per aconseguir els terrenys que li oferia en permuta Pere Sucarrats. Mitjançant l'Acta de l'Ajuntament d'Abrera del dia 26 de gener de 1888, es concedí el permís municipal per començar la seva construcció. Presidí la sessió l'alcalde Miquel Sucarrats i assistiren Consellers i la Junta Municipal de Sanitat; a proposta del rector, escolliren la vinya de Cal Barnet, propietat de Pere Sucarrats, per l'emplaçament del nou cementiri, ja que reunia totes les condicions marcades per la llei i el B.O. del 19 de maig de 1882 (els cementiris han de ser traslladats a les afores dels nuclis de població per raons sanitàries). El dia 2 de febrer de 1888 es fan públiques les condicions pel constructor i es constitueix la junta que portarà la gestió de les obres, presidida per Mossèn Pau. El dia 12 de febrer es van fer públiques les ofertes presentades pels mestres d'obra d'Esparreguera: D. Pablo Mas, que l'ofertà a deu pessetes i vint-i-cinc cèntims la cana; D. Jaime Sanmartí oferí nou pessetes i setanta-cinc cèntims; i Antonio Puig que es va retirar per ser la seva oferta la més elevada de totes. La construcció va ser adjudicada a Jaume Sanmartí. Per finançar el nou cementiri es formà una llista de contribuents i Mossèn Pau va prometre a tots els qui col·laboressin que els absoldria del pagament dels drets d'obra als que després volguessin tenir un nínxol. Composaven la llista 98 persones del poble. El 15 de maig de 1888 es beneí el nou cementiri concurrent en processó tot el poble amb assistència de les autoritats civils i tots els rectors veïns. L'últim enterrament a aquest cementiri tingué lloc l'any 1987. 41.5195300,1.9042600 408573 4597012 1888 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73697-foto-08001-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73697-foto-08001-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73697-foto-08001-45-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73700 Font de Mas Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mas-valls ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. Molt coberta de vegetació. Font situada en una mina profunda que resta inundada per una petita represa que tapa la sortida d'aigua. Té l'aparença d'una bassa d'una certa fondària, tot i que es fa difícil apreciar les seves característiques constructives, donat que està coberta quasi en la seva totalitat per la vegetació.. Està envoltada d'una plataneda situada entre una zona d'alzinar i màquia. 08001-48 Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera. 41.5142600,1.9432000 411815 4596386 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73700-foto-08001-48-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 119 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73708 Maset de Can Torres https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-de-can-torres VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. XVIII-XIX Petita masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta és en forma d'arc de mig punt adovellat. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. 08001-56 Camí del Suro - 08630 Abrera. Podria haver estat una masoveria depenent de Can Torres, la qual ja es menciona als capbreus del segle XVII. 41.5104900,1.9348600 411114 4595976 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73708-foto-08001-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73708-foto-08001-56-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98|119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73742 Pou del Garrigosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-garrigosa XIX Pou fet de maons i argamassa amb una boca d'1, 5-2 m. De fondària desconeguda, se li va afegir fa uns anys una barana de protecció de totxana i un travesser de ferro amb una corriola per facilitar l'extracció de l'aigua. Segons el propietari, originàriament hi havia una sínia muntada al pou, que es va vendre per fer rovell. 08001-90 Camí dels sagraments - 08630 Abrera. Segons el propietari, en Valentí Sucarrats, data del segle XIX. 41.5134800,1.8760900 406214 4596370 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73742-foto-08001-90-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
73750 Tamarius de la riba del Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/tamarius-de-la-riba-del-llobregat ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. Conjunt de tamarius (Tamarix sp.) situats a la riba dreta del riu Llobregat i a les illes fluvials. Ocupen una superfície indeterminada, però sempre inferior a 0,3 ha. Presenten l'interès de ser una espècie originària de zones estèpiques adaptada a sòls salabrosos, per la qual cosa es suposa la seva presència al relativament alt contingut de sals del riu Llobregat. La seva presència al municipi es pot considerar com a destacada. 08001-98 Riu Llobregat - 08630 Abrera. 41.5223400,1.9142300 409409 4597313 08001 Abrera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2021-05-26 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28936 Cups a la vora del Maset https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-a-la-vora-del-maset PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. Jaciment sense restes evidents, probablement malmès per l'erosió. Segons referències orals i escrites, en aquest punt s'hi han trobat restes d'un hàbitat d'època tardoromana amb estructures excavades a la roca. El punt indicat, que es troba a escassos 170 m al nord de la casa del Maset, està format per un aflorament de roca on s'hi haurien documentat les estructures i estratigrafia. En el moment de la visita, però, no s'hi identificaren ni les estructures ni restes de materials arqueològics en superfície, possiblement a causa de l'erosió. 08002-4 A les proximitats del Maset, situat al sud-oest del terme 41.7038000,1.5781400 381699 4617867 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28936-foto-08002-4-2.jpg Legal Paleocristià Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-14 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. 84 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
28948 Monòlit de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-castellar S'observa alguna esquerda i té pintat un grafit. Gran bloc de pedra clavat verticalment en sentit est oest, en mig d'un camp. Té unes dimensions força considerables, uns dos metres de llargada per quasi un metre d'amplada, i una forma força arrodonida en tot el seu perímetre. Les cares tant anterior (al sud) com posterior (al nord) no són gaire regulars i s'observen protuberàncies importants. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció o prospecció arqueològica al voltant encara dificulta més la seva datació. Cal destacar que a la cara sud del monòlit, aprofitant les irregularitats de la roca, algú en un acte vandàlic, hi ha pintat una cara. Tot i que aquest grafit s'ha anat perdent a poc a poc encara en són visibles restes dels ulls i la cara, 08002-16 A 100 m de la rotonda d'acces al cementiri de Castellar 41.7301700,1.6528100 387958 4620695 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28948-foto-08002-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28948-foto-08002-16-3.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-07-14 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic, ni s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica, 76 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2023-02-04 09:17
Estadístiques 2023
Patrimoni cultural

Mitjana 2023: 228,54 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml