Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 34214 | Avenc dels Tres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-tres | FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 109 metres de profunditat màxima. Els seus primers metres són desobstruïts i donen pas a un pou de -13 m. A la base del pou una estretor dóna pas a una vertical de -27 m. Un pou estret de -15 m ens deixa a un replà amb dues boques de pou. Per un pou de -42 m, amb una repisa als -30 m, s'arriba al darrer pas estret de la cavitat, per la que es pot baixar als darrer ressalt de dos metres. | 08020-347 | La Morella | L'any 1982 membres de l'ACE Mataró desobstruïren la boca. El mateix any membres de l'ERE de l'AEC en realitzaren la 1a topografia, que fou actualitzada un any més tard per l'ECG. | 41.3343100,1.9197700 | 409611 | 4576433 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||||
| 34220 | Els trenta-un pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-trenta-un-pins | Pineda que ocupa una superfície aproximada de 2100 metres quadrats. És un reducte testimonial del que van ser les pinedes en aquesta part del municipi abans de la seva urbanització. Les pinedes de pi blanc són una comunitat vegetal pròpia de l'àrea natural on s'ubica el municipi de Begues. | 08020-353 | Mas Ferrer | 41.3426500,1.9187400 | 409536 | 4577359 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquesta antiga pineda queda toltalment integrada a la zona residencial de mas Ferrer. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||||||
| 34229 | Muntanyes d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanyes-dordal | <p>Una part del vessant septentrional de Massís del Garraf, anomenada Muntanyes d'Ordal, es va incloure l'any 1992 en Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Aquest espai té 7.426,14 ha, de les quals 394,39 (un 5,3 % del total) pertanyen al municipi de Begues. Els arguments que justifiquen la inclusió de l'espai Muntanyes d'Ordal dins el PEIN es poden resumir, en essència, en el fet que inclou una excel·lent mostra de la diversitat dels ecosistemes mediterranis dels relleus centrals de la Serra Litoral catalana. Les Muntanyes d'Ordal són la prolongació natural del massís del Garraf vers l'interior. Pràcticament tot l'espai pertany al domini de l'alzinar litoral, per bé que l'alzinar climàcic hi és rar. És destacable, en tot el conjunt, la presència de fragments de vegetació de caràcter centreuropeu (boscos de fons de vall humida amb gatelleda o d'avellanosa amb falguera) que contrasta fortament amb la vegetació mediterrània dominant. Als cingles hi ha vegetació rupícola d'alt interès biogeogràfic. La fauna invertebrada i cavernícola també hi té un interès elevat.</p> | 08020-362 | 41.3513500,1.9077900 | 408632 | 4578337 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||||||||
| 34240 | Els encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-encantats | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p.29. Edita: l'autor. | Tradició oral segons la qual a la gent de Begues se'ls coneix com els encantats, un gentilici despectiu com passa en tants d'altres pobles de Catalunya. Tot i que no es coneix l'origen de mot, s'han elaborat diverses teories: Una d'elles és de base històrica, ja que s'explica que com que Begues era un poble dispers de masies aïllades cadascú anava a la seva vivint en tranquil·litat. Una altra possible és referent a la llegenda de la Penya del Moro (veure fitxa 409) i que fa referència a aquells que s'endinsen a la Penya del Moro per la nit de Sant Joan i que s'encanten en veure les meravelles que hi ha a dins, sense poder sortir-ne després. Cal tenir en compte que els malnoms populars són utilitzats més aviat pels habitants dels pobles veïns, més que no pas per la gent del poble en qüestió. En aquest sentit, una altra teoria que explica la tradició oral és que abans, quan s'anava en carro, la gent de Begues es posava a dormir dalt del carro mentre el cavall feia el seu camí. Quan passaven pel municipi veí d'Olesa de Bonesvalls, els olesans titllaven d'encantats els beguetans que passaven dormint en el carro. Es diu que una de les darreres vegades que s'ha fet servir el gentilici d'encantats per part de gent gran ha estat al municipi d'Olesa de Bonesvalls. Resulta que un jove beguetà festejava amb una noia olesana que s'estaven a la seva habitació fent el ronso. En entrar l'àvia de la noia i en veure'ls va exclamar: sembleu els encantats de Begues! A la dona de vuitanta anys li va sortir l'expressió amb tota normalitat, adonant-se poc després que precisament el jove era de Begues i que per tant se li havia escapat. També el folklorista penedesenc Pere Sadurní recull la dita 'A Begues, encantats' (veure bibliografia). | 08020-373 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista senyor Francesc Sánchez. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||||||
| 34253 | Avenc d'en Passant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-passant | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. SÁNCHEZ, M. (2008) 'Avenc d'en Passant, entre dolines i rasclers', Natura i aventura, 14 (febrer 2008): 26-27. | Avenc de 31 metres de profunditat màxima. L'avenc té dues boques d'entrada. Per la més gran i evident (de 2,3 m de llarg per 1,6 m d'ample) descendim a un pou de 6 metres. Del fons d'aquest primer pou arrenca una rampa amb lleu pendent que ens porta a la boca d'un altre pou, que ens recorda la forma de dues campanes superposades, i que mostra a les seves parets moltíssimes formacions que l'aigua i el temps han anat modelant. Aquest segon pou te uns 20 metres de profunditat, i a mesura que es descendeix, les seves mides augmenten fins assolir unes àmplies dimensions. Aquesta forma de doble campana superposada és deguda al fet que al principi l'aigua entrava per la boca petita i va erosionar l'avenc formant un primer pou en forma de campana. Quan amb el temps el tàlveg es va desplaçar i les aigües començaren a entrar a la cavitat per l'altre boca, el nou recorregut erosionà el pou formant una nova forma de campana que se superposà a la primera. L'altra boca (una mica més amunt de l'altra i un pèl amagada pel matollar), té una entrada d'uns 30 cm de diàmetre que duu verticalment sobre el segon pou. La profunditat màxima de l'avenc és de 31 metres. | 08020-396 | Pla d'en Querol | Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1954. Durant un temps aquest avenc va servir com a petit refugi i magatzem per als espeleòlegs que es movien per la zona, i a la primera sala es va instal·lar una petita cambra on guardaven, entre altres estris, una farmaciola de primers auxilis. Encara que avui dia ja no existeix aquest magatzem, la fauna de la zona continua utilitzant l'avenc com a lloc de refugi. | 41.2842100,1.9065900 | 408438 | 4570884 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||||
| 34260 | Capitell de la Creu de terme de Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-la-creu-de-terme-de-can-grau | <p>ALBERT BASTARDES I PARERA ( 1983). Les creus al vent . Editorial Millà. MEDINA VICIOSO, Vicente (1999): 'Cruz de Término de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 4, març de 1999, p. 2-4; núm. 5, juny 1999, p. 3-5. L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 10, juliol de 2008, p. 1-2. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA.</p> | XIV | <p>Capitell original de la Creu de terme, proper a la masia de Can Grau. El capitell de la creu està constituït per dues piràmides ortogonals truncades, unides per les bases, de tal manera que la predel·la de les vuit cartel·les està situada a la inferior. A cadascuna de les vuit cares existeix una cartel·la en baix relleu amb una representació escenificada o imatge. Vicente Medina (MEDINA, 1999) proposa una divisió en dues sèries de les vuit cartel·les. La primera sèrie estaria formada per cinc cartel·les i l'altra per tres. Així, a la primera sèrie, trobem la imatge de Crist crucificat a l'escena central i dues cartel·les iconogràfiques més a cada banda. El Crist crucificat apareix representat frontalment, amb les cames especialment flexionades. A la seva esquerra hi ha una figura femenina, identificable amb Maria Magdalena (Medina, 1999), no sembla tenir corona i les mans estan creuades al centre, seguint la tradició pietosa. A l'esquerra de Maria Magdalena hi ha una cartel·la amb la representació d'una santa de difícil identificació, si bé porta corona i una palma de martiri. A la dreta de Crist hi ha dues cartel·les més: la primera amb la representació de sant Joan, coronat, amb les mans en actitud de súplica. A la seva dreta, una cartel·la, la cinquena, amb la representació de santa Eulàlia (Medina, 1999), copatrona de Begues, amb cabells llargs i la palma del martiri. La segona sèrie, de tres cartel·les està ubicada d'esquenes a la sèrie de cinc. Està presidida per la Mare de Déu i a cada costat d'aquesta, una cartel·la, una amb un escut quarterat i l'altra amb la inscripció de la data de construcció: 'Anno Domini MCCCXII'</p> | 08020-454 | Av. Torres Vilaró, 4 (edifici de l'ajuntament) | <p>Segons Vicente Medina Vicioso (MEDINA, 1999), la Creu del Coll de Begues és la més antiga datada a Catalunya, l'any 1312, i possiblement una de les més antigues d'Espanya. Actualment, aquesta creu conserva de l'original la seva base ubicada al Camí Ral o carretera de Sant Climent ( fitxa 361) i el capitell dipositat a l'Ajuntament de Begues. Com a hipòtesi, Medina proposa que la data de 1312 està relacionada amb l'abolició de l'Orde del Temple en aquell mateix any pel papa Climent V, raó que el porta a pensar que la creu podria haver estat feta per un cavaller d'aquest orde militar. Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents es substituir per una nova reproducció de la creu de terme, realitzada pel picapedrer beguetà , Urpià Fernández, mentre que el capitell original del 1312 es conserva en el mateix ajuntament beguetà.</p> | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 1312 | 08020 | Begues | Bo | Legal | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-16 00:00:00 | Lluis Rius | Existeix una còpia d'aquesta creu al costat de Can Grau del coll, únicament la seva base forma part de l'estructura original. D'altra banda, la creu situada al passeig de l'església constitueix una nova reproducció. | 93 | 52 | 2.2 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||
| 34264 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-1 | Ajuntament de Begues. Inventari de l'Arxiu Municipal. Pàgina web de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Xarxa d'Arxius Municipals: http://www.diba.es/opc/xam/08020.asp#14. | XIX-XXI | Aquest arxiu recull la documentació pròpia generada per l'ajuntament de Begues. Els documents que conté són del segle XIX, XX i XXI. L'inventari de l'arxiu municipal defineix el següent quadre de classificació: 1. Administració General: terme municipal, òrgans de govern, alcaldia, secretaria, serveis jurídics, personal, correspondència, mitjans de comunicació, serveis informàtics. 2. Hisenda: patrimoni, intervenció, tresoreria, fiscalitat, pòsit, juntes i comissions. 3. Proveïments: proveïments de productes per a consum de la població, aigües, fonts i safareig, mercats i fires, atenció al consumidor, escorxador, delegació local de proveïments, juntes i comissions municipals, transport públic, serveis de correus, promoció econòmica. 4. Beneficència i assistència social: centres assistencials i de beneficència; beneficis de pobres, causes pies, almoines i llegats; atenció als refugiats i orfes de guerra; subsidi al combatent; assistència social; actuacions contra l'atur laboral; juntes i comissions, patronats, junta local de Reformes Socials. 5. Sanitat: cementiri i serveis fúnebres, epidèmies i contagis, inspecció sanitària i laboratori municipal, personal facultatiu, cos mèdic municipal, dispensari, centres sanitaris municipals, farmàcies, ambulància, banys públics, inspecció veterinària, oficina del consumidor, juntes i comissions municipals, neteja viària i recollida i tractament de residus sòlids. 6. Obres i urbanisme: planejament, gestió urbanística i informació, obres d'infrastructura, vialitat, immobles municipals (construcció i manteniment), brigada municipal d'obres, obres particulars i serveis, activitats classificades i obertura d'establiments, promoció de l'habitatge i habitatges de promoció municipal, juntes i comissions municipals, correspondències obres (instàncies, decrets i certificacions), disciplina urbanística. 7. Seguretat Pública: cossos de seguretat, presó (dipòsit municipal de detinguts), passaports i passis radis, armes (censos, normes, permisos, requises), guàrdies jurats, prevenció i repressió de la mendicitat i vagància, juntes i comissions municipals, protecció civil (actuació ciutadana), bombers. 8. Serveis militars: allotjaments militars, subministrament a la tropa, quintes - allistaments - lleves forçoses, béns subjectes a requisa municipal, juntes i comissions municipals, prestació social substitutòria, correspondència militar. 9. Població: estadístiques generals de població (censos), padró municipal d'habitants, estrangers - transeünts i refugiats, emigració - immigració, registre civil municipal, junta local del cens de població. Eleccions: municipals, de jutge de pau, de diputats provincials, Parlament de Catalunya, generals (Corts, Senat), Parlament europeu, referèndums i plebiscits, altres eleccions, cens electoral (junta municipal del cens). 11. Ensenyament: pre-escolar, primari, mitjà, superior, escoles de dibuix - arts i oficis - música - formació professional - escoles taller, escoles d'adults campanyes contra l'analfabetisme, beques, cens escolar, juntes i comissions municipals. 12. Cultura: festa major - festes populars, activitats i iniciatives culturals, centres culturals municipals (biblioteca, museu, teatre), relacions amb entitats culturals, monuments històrics-artístics, servei municipal català, esports, servei de joventut, promoció turística, juntes i comissions municipals. 13. Serveis agropecuaris i medi ambient: censos agraris - estadístiques agrícoles i ramaders - interrogatoris sobre collites, danys a l'agricultura - plagues - extinció animals perillosos, foment forestal, aprofitament de les aigües, foment i millora del regatge, juntes i comissions municipals, entitats, medi ambient. 14. Col·leccions factícies: pergamins, cartografia, segells, cartells, publicacions locals, arxiu d'imatges 15. Fons del Jutjat de Pau i Registre Civil: jutjat municipal, registre civil. 16. Fons de la Falange | 08020-381 | Avinguda Torres Vilaró, 4 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||||
| 34265 | Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-baronia-deramprunya | <p>AAVV (2006): 'L'arxiu de la baronia d'Eramprunyà, un fons documental digitalitzat d'accés públic. Els documents de Begues'. Centre d'Estudis Beguetans.</p> | XVI - XIX | <p>L'arxiu de la baronia d'Eramprunyà és un fons privat, integrat per 8 metres lineals de documentació en paper. Es tracta, bàsicament, d'un fons modern i contemporani dels segles XVI al XIX, essent més abundants els documents dels segles XVIII i XIX. L'arxiu resulta de gran interès per a l'estudi de la història i forma de vida dels municipis i habitants de l'antiga baronia. El producte resultant de la digitalització es concreta en tres tipus de còpia: màster, consulta i de preservació en microfilm. Els vint-i-dos CD que es van lliurar al CEB contenen 47.634 imatges, que corresponen a 1153 documents catalogats i descrits en una base de dades que facilita la consulta dels documents a través de diferents camps: títol del document, resum informatiu del contingut, data, localització del document original, localització antiga, topònims, dates, observacions... Mitjançant un codi es relaciona el document descrit amb la seva imatge digitalitzada. Tots els camps de la base de dades es poden utilitzar per fer cerques del seu contingut. Del total de documents, 196 fan referència directa a persones, immobles i fets ocorreguts a Begues. Els documents sobre Begues, originals i còpies, en conjunt abracen un període cronòlogic comprès entre els anys 1264 i 1911. Les tipologies documentals més freqüents són censos, capbreus, llevadors de rendes, documents comptables, contractes de compravenda i descripcions de masos. Pràcticament totes les sèries documentals tenen documents relacionats amb Begues. Solament manquen documents en la sèrie 07, església. L'actuació arxivística es realitzà respectant l'estructura i la classificació original del fons donada per Francesc Bofarull i Sans a principis del segle XX i per una segona organització feta en la dècada dels seixanta del mateix segle. L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha portat a terme la descripció i la classificació dels documents aplicant el quadre de classificació per a fons patrimonials. Aquesta eina permet establir una jerarquia que agrupa els documents en sèries documentals a partir de funcions i finalitats comunes. L'instrument de descripció resultant és un catàleg que codifica i descriu tots els documents de l'arxiu. Les seccions i sèries del quadre de classificació de fons patrimonials de l'ANC usades per a classificar l'ABE són les següents: 03. Patrimoni/ 03.01. Propietats i drets/ 03.01.01. Memòries i relacions de béns/ 03.01.02. Senyories i baronies jurisdiccionals/ 03.01.02.01. Títols jurídics i successió de la baronia/ 03.01.02.02. Jurisdicció/ 03.01.02.03. Béns comunals, monopolis i drets senyorials/ 03.01.02.04. Delmes/ 03.01.02.05. Dominis directes, censos i lluïsmes/ 03.01.03. Hisendes i propietats 03.01.03.01. Títols jurídics, adquisicions i alienacions/ 03.01.03.02. Gestió de la propietat immobiliària/ 03.01.03.03. Explotació dels recursos naturals/ 03.01.03.04. Censos emfitèutics 03.01.03.05. Obres, subministraments, utillatge i maquinària/ 03.02. Beneficis, capellanies i causes pies/ 03.03. Administració/ 07. Església/ 08. Documentació municipal</p> | 08020-382 | Carrer Major, 14 / Carrer Àngel Guimerà, 15 | <p>L'arxiu de la Baronia d'Eramprunyà (fons de la família Girona, en endavant ABE) va ser declarat Bé d'Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya el 28 de gener de l'any 2000. Els primers passos en ferm es van fer amb la promulgació de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents, emanada del Parlament de Catalunya , que substituïa la desfasada llei d'arxius de 1985. El 5 de novembre de 2001, la Conselleria de Cultura prengué la decisió d'incloure l'ABE en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. El 2003 la Generalitat, a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural, signà un conveni amb Ignasi de Puig i Girona, representant de la família Girona, propietària de part del llegat documental de la baronia d'Eramprunyà, mitjançant el qual ambdues parts es comprometien a portar a terme una actuació arxivística basada en la descripció i digitalització de l'arxiu. Contextualització històrica de la Baronia d'Eramprunyà: la baronia pren el nom del castell d'Eramprunyà, que durant segles va actuar de centre neuràlgic de poder, des d'on s'exercia el govern de les persones i l'administració dels territoris que li pertanyien. La seva extensió abrasava els actuals municipis de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent de Llobregat i Viladecans. En època medieval, però, el terme era molt més ampli: arribava per l'est fins a Sant Boi i pel sud fins a Jafre, Garraf i Campdàsens. La documentació cita per primera vegada el castell d'Eramprunyà el 7 de febrer de 957, quan Enego i Flodeberga cedeixen al monestir de Sant Cugat una parcel·la de terra d'Eramprunyà, seguint el testament d'un tal Mascaró. En el segle X el monestir de Sant Cugat i el castell d'Eramprunyà van ser els instruments usats pel poder comtal per tal d'assegurar els territoris conquerits i potenciar el seu desenvolupament. Fins ben entrat el segle XIII, el monestir s'erigí en el principal propietari religiós, la qual cosa li comportà freqüents litigis amb el poder senyorial de caràcter laic. El castell d'Eramprunyà pertanyia als comtes de Barcelona, que l'infeudaren a Gombau de Besora i posteriorment el 1058 a Mir Geribert i els seus descendents, els Santmartí; aquests el van subinfeudar a la família Santa Oliva en la sotscastlania. En el decurs dels anys i per transmissió hereditària foren sotscastlans d'Eramprunyà les famílies Tarrasa i Centelles. El domini superior del castell termenat el va exercir la monarquia fins que el 1323 Pere March, tresorer reial, el va comprar junt amb el seu terme a Jaume II, comte de Barcelona; també comprà la sotscastlania a Blanca de Centelles. Des de llavors la monarquia va deixar de ser propietària del castell i el seu terme i els March van passar a ser senyors o barons d'Eramprunyà amb jurisdicció plena, durant més de dos segles. L'any 1552 Lucrècia March es casà amb Hug de Fivaller de Palou. L'extinció del llinatge March va fer dels Fivaller barons d'Eramprunyà fins el 1625. A partir d'aquell moment la propietat no va passar linealment, la qual cosa provocà successions de caràcter proindivís que fragmentaren el patrimoni original. Diferents llinatges de propietaris (Torrelles-Sentmenat, Erill, Copons, Bournonville, Sarriera, Pérez-Moreno, Garma i Foxà) foren hereus de la baronia. El 12 de febrer de 1897 Manuel Girona i Agrafel, exalcalde de Barcelona, va comprar l'indivís a les famílies Sarriera i Foxà. Va reunificar els drets de propietat dividits des del segle XVII i va iniciar una política de consolidació i ampliació de patrimoni. Des de llavors els hereus de la família Girona en posseeixen la propietat. La mort de la senyora Odília Girona i Salgado, marquesa de Pozo Rubio, darrera hereva del patrimoni d'Eramprunyà, deixa pendent de resolució la seva successió.</p> | 41.3308000,1.9222600 | 409814 | 4576040 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Per resolució de 5 de setembre de 2001, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va d'incloure l'arxiu de la baronia d'Eramprunyà al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Una còpia microfilmada d'aquest arxiu es pot consultar a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (ACBL). El Centre d'estudis beguetans posseeix una còpia digitalitzada de l'arxiu (les UTM i adreça d'aquesta fitxa fa referència al CEB). El fons d'arxiu original ha estat tornat als seus propietaris en l'ordre i les condicions d'instal·lació originals. Per a la consulta dels originals cal demanar autorització als seus propietaris segons el que estableix la Llei 10/2001, d'arxius i documents. (Continuació història) Arran del conveni signat el 2003 entre la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i Ignasi de Puig i Girona, es va portar a terme una actuació arxivística basada en la descripció i digitalització de l'arxiu. Les tasques de caràcter tècnic les organitzà l'Arxiu Nacional de Catalunya entre els mesos d'abril de 2004 i març de 2005, i van consistir a fer un petit resum de cada document (llibre, expedient o dossier, documents solts,...), classificar la documentació segons la pràctica arxivística contemporània i digitalitzar la totalitat del fons documental. El pressupost global que el Departament de Cultura va destinar per a realitzar el projecte va ser de 30.000€ dels quals 18.000 es van esmerçar en el tractament arxivístic i 12.000 en la digitalització. Vicissituds del fons documental: l'ABE plega el fons documental format a partir de la gestió de les propietats immobles i de l'exercici de les atribucions que han tingut els propietaris de la baronia dins la legalitat i règims polítics vigents en cada època històrica. En aquest sentit, es caracteritza per haver estat produït dins d'un context històric heterogeni que inclou part del període en què Catalunya es regia amb les seves institucions, normes i mecanismes jurídics (1586-1714); el trencament i posterior desenvolupament que suposà el canvi d'organització estatal, resultat de la implantació de Decret de Nova Planta (1716...), i la substitució d'un règim absolutista per un altre de liberal (1812...). Les consecutives vendes i successions han provocat la dispersió del patrimoni documental en diversos fons. L'ABE és la part de l'arxiu més coneguda, es custodia en un local de Gavà. La resta de documents romanen dipositats en institucions públiques i privades. L'arxiu, propietat de la família Girona, prové de l'indivís generat pels darrers hereus de la família Fivaller, l'any 1625, a favor de les famílies Torrelles-Sentmenat i els Erill. Des de llavors la propietat de la baronia resta en dues branques. L'arxiu que rep Manuel Girona i Agrafel és solament la part de la documentació patrimonial produïda i rebuda pels barons d'Eramprunyà entre els segles XVI i XIX: posteriorment s'hi afegirà la generada per Manuel Girona i els seus administradors des de l'adquisició de la baronia, el 1897, fins al 1930. No inclou la documentació de caràcter familiar i personal dels diferents llinatges implicats en la successió i la d'època medieval en suport de pergamí; tampoc l'arxiu personal de Manuel Girona format posteriorment a la compra. El fons abasta el període cronològic des de 1586 fins a 1930. Les tipologies documentals més habituals són capbreus, llevadors de rendes, llibretes de censos, documents comptables, escriptures notarials diverses i una col·lecció de plànols dels segles XVIII i XIX. S'hi poden trobar, també, molts trasllats o còpies de documents dels segles XI al XVI realitzats per encàrrec de Manuel Girona, a partir dels pergamins que es conserven a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i en el fons Foxà, actualment custodiat a l'Arxiu Arxidiocesà de Tarragona. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||
| 34274 | Avenc Joan Cabeza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-joan-cabeza | FERRER, R. (2008). Nueva sala en el avenc Joan Cabeza, Begues (Barcelona), News Corb. Publicación electrónica de Flash Black Corb, fotografía y exploración subterrània, 2 (mayo 2008). www.flashblackcorb.com/Avenc_J.Cabezas.pdf [consulta: 25 d'agost de 2009] FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FLASH BLACK CORB (2008) Avenc Joan Cabeza (-65 m), Natura i aventura, 21 (octubre de 2008): 32-35 | Avenc de 60 metres de profunditat màxima conformat per un pou de 49 metres d'àmplies dimensions que duu a una rampa amb un ressalt de 4 metres. A la cota -25 m s'obre una sala lateral a la que s'hi accedeix per una estretor per la que s'ha d'ascendir uns 10 m. Aquesta sala, d'uns 8 m d'amplada, compta amb formacions espectaculars repartides pel sòl, parets i sostre. | 08020-401 | Puig Verdeguer | El descobriment d'aquest avenc fou fortuït quan una màquina excavadora gairebé caigué al fons de l'avenc mentre extreia sal de llop per una indústria ceràmica local. El nou avenc fou explorat per primer vegada a l'any 1980 per membres del SIEP-CE Poblet. L'any 2008 el grup Flash Black Corb hi descobrí la bella sala lateral. | 41.3126600,1.9172300 | 409368 | 4574032 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||||
| 34282 | La Penya del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-penya-del-moro | Llegenda ambientada a l'indret conegut com la Penya del Moro, segons la qual per la nit de Sant Joan, a la Penya del Moro s'obre on una cavitat, la qual permet entrar a l'interior. Sembla ser que a dins de la Penya hi ha un castell amb un llac on s'hi poden trobar molts tresors, entre ells una formosa donzella. Tothom que hi ha volgut entrar, però, en veure les seves meravelles s'hi ha encantat i quan ha volgut sortir s'ha trobat la penya tancada. Hi ha altres secrets que amaga la Penya del Moro, com és el cas de la cova de la Penya del Moro, en la que s'explica que els caçadors que hi anàven perquè era un bon indret per caçar, quan volien disparar resultava que la pòlvora se'ls hi remullava i no podien disparar. | 08020-409 | Centre d'Estusis Beguetans. Inèdit. | 41.3488700,1.9367700 | 411053 | 4578031 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Cal destacar que la llegenda associada a aquest indret té relació amb l'aigua, tan en la llegenda del castell amb el llac, com amb la pòlvora remullada dels caçadors. De fet, prop de la Penya del Moro s'hi troben les fonts més generoses del territori, com són la font de l'Alba (abans de l'Alber) a Begues o el Mas de les Fonts a Vallirana. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | ||||||||||||||
| 34302 | El bandoler esquarterat i les creus de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bandoler-esquarterat-i-les-creus-de-begues | Explica la tradició oral, que un cop un bandoler va ser pres a Begues i va ser esquarterat en quatre trossos estirat per quatre cavalls. Diu la llegenda que allà on van aturar-se els quatre cavalls s'erigiren les quatre creus de terme de Begues: la creu del Coll, la de la Clota, la de Coll Fe i la d'Ardenya. Una altra versió de la llegenda explica que el bandoler en ser esquarterat, van ser penjats les seves restes en les quatre creus de terme de Begues en senyal d'exemplerietat. | 08020-429 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | No se sap res més d'aquesta llegenda, ni quan va succeir, ni s'ha trobat cap document que ho certifiqui, tampoc sabem si realment era un bandoler, un pagès de remença o un cavaller, però la llegenda es segueix explicant. La informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista amb el senyor Francesc Sánchez. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||||||
| 34303 | Avenc de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-sant-jordi | VALLÈS, J. (1980) 'Noves cavitats al Massís del Garraf', Exploracions, 4: 113-116. | Avenc de 19 m de profunditat. La boca, de 0,4 x 0,6 m i oberta en un pla d'estratificació dóna pas a un pou de 10 m de mides regulars. En tota la seva llargada s'evidència la corrosió a la roca. Al seu fons hi ha una saleta amb una forta rampa de blocs que porta a un pou de 5 m, al fons del qual, en un engolidor impenetrable, acaba la cavitat. Compta amb dues sales bellament adornades per anemolites. | 08020-430 | Entorn de Campgràs | Descobert l'any 1974 per membres del 'Grupo Juvenil Espelunca O.J.E.' | 41.2919400,1.9106400 | 408788 | 4571738 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavi Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||||
| 34304 | Cova del Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-mas-roig | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Cova de 20 m de recorregut i 4 m de profunditat màxima. La boca, de 2 per 1 m intersecta per la seva part central una cavitat desenvolupada sobre una diàclasi E-W de 13 m de longitud màxima. La galeria oriental comença descendint 1,5 m en pendent, arribant després d'aquest recorregut a un corredor de secció inclinada cap el N. De l'extrem W de l'embut d'entrada, a través d'una finestra de 0,5 m de diàmetre, s'arriba a una galeria d'estructura molt més uniforme que l'anterior, de 5 m de longitud. En la base del corredor principal es troba la boca d'un pou de -2 m que condueix a una sala rectangular de 3 x 2 m ocupada per productes clàstics. | 08020-431 | A la riera del Mas Roig | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.3245100,1.9076900 | 408586 | 4575357 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavi Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:27 | |||||||||||||
| 74596 | Anunci del Nitrato de Xile | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anunci-del-nitrato-de-xile | Miquel Alsina, de ca n'Alzina de Castellolí (27-1-2011). | XX | Es tracta d'un cartell publicitari de gran format integrat per noranta-nou rajoles de ceràmica policromada, de 0,20 x 0,20 m cada una. La composició esta formada per la silueta, en blau fosc i sobre fons groc, d'un home amb barret i mànigues arremangades que va a cavall per un sembrat, i per la llegenda 'Abonad con Nitrato de Chile', escrita en taronja i blanc. El conjunt està delimitat per una línia blanca i una faixa blau fosc i era visible per als cotxes que anaven per la carretera N-II en direcció cap a Madrid. | 08069-22 | Carrer Montserrat, 1 | L'anunci fou dissenyat a començament del segle XX per promocionar el nitrat de Xile. Era col·locat a les cases de les carreteres principals, en llocs fàcils de veure. Molt probablement aquest va ser instal·lat el 1953 (el mateix any en què van instal·lar el de ca n'Alzina, de Castellolí). Els tractes es feien de paraula amb el Sr. Carnicer, que era el representant comercial de l'empresa, que de primer tenia la seu a Barcelona i més tard a Saragossa. Com a recompensa els propietaris de la casa rebien anualment un sac de nitrat de Xile, que era un producte molt preuat pels pagesos. | 41.5615000,1.8153100 | 401215 | 4601770 | 1953? | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Adolfo López-Durán | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||
| 74662 | Objectes a la rotonda del carrer del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-a-la-rotonda-del-carrer-del-millenari | XX | Les rajoles estan trencades i els corrons s'erosionen. | La rotonda del carrer del Mil·lenari acull una composició formada per una olivera palomar, un parterre rectangular (2,60 m x 1,30 m) integrat per setanta-dues toves quadrades, de 0,20 x 0,20 m, i dos corrons de pedra de batre. | 08069-97 | Carrer del Mil·lenari | Aquí hi havia l'era de l'Hostal Vell. Era dalt d'un turó que va ser aplanat a la dècada de 1980 per facilitar l'entrada al poble. Les rajoles provenen de l'era de cal Misser i els corrons d'altres eres del poble. | 41.5666900,1.8296800 | 402421 | 4602329 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 74664 | Àrea paleontològica de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-paleontologica-de-lanoia | <p>ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, (2010) Expedient per la declaració com a espai de protecció arqueològica a favor de l'àrea paleontològica de l'Anoia (els Hostalets de Pierola, Piera, Masquefa i Vallbona d'Anoia), el Baix Llobregat (Sant Esteve de Sesrovires, Collbató i Abrera) i l'Alt Penedès (Sant Llorenç d'Hortons i Sant Sadurní d'Anoia).</p> | <p>L'àrea palentològica de l'Anoia, Baix Llobregat i Baix Penedès inclou una llenca de l'extrem meridional de Collbató, en una zona limítrofa amb el terme dels Hostalets de Pierola, que s'estén des del Pla de Can Pere Llong, a l'est, fins més enllà de la serra de can Dolcet, a l'oest. A nivell general, forma part d'una àrea més àmplia integrada per terrenys moicènics amb un gran potencial fossilífer, que afecta un total de deu poblacions. Va des de la riera de Pierola fins al riu Anoia i és inclosa dins del context geològic del marge septentrional de la conca neògena del Vallès-Penedès. Aquesta zona és molt interessant perquè presenta una successió estratigràfica contínua des de l'Aragonià superior fins al Vallesià de dipòsits d'ambient al·luvials continentals, que ofereixen un excepcional registre paleontològic que permet enquadrar adequadament els canvis paleofaunístics reconeguts. En aquesta zona s'han trobat restes fòssils de tortugues gegants, eriçons, talpons, musaranyes, girafes, una desena d'individus de primats hominoïdeus i pliopitecodeus, i més recentment el gran simi antropomorf Pierlopithecus catalaunicus.</p> | 08069-99 | Els Masos | <p>Històricament, la recerca paleontològica d'aquesta àrea es remunta al primer terç del segle passat amb el descobriment de localitats paleontològiques pel paleontòleg Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona. Els treballs de Miquel Crusafont j Josep Fernández, de la secció de Paleontologia del Museu de la Ciutat de Sabadell, i de Joana María Golpe i Miquel Crusafont, de l'Institut de Paleontologia de Sabadell, es centraren en la zona situada entre can Mata de la Garriga, can Vila, mas d'Ocata i can Flaquer. La zona de can Mata, als Hostalets de Pierola, era molt rica en carnívors, mentre que a prop de can Vila es descobriren restes d'un primat hominoïde. A la dècada dels setanta i principi dels vuitanta, l'Institut de Paleontologia de Sabadell realitzà diverses prospeccions a l'abocador de can Mata que han permès identificar nous jaciments i incrementar les investigacions i les publicacions científiques. Tot plegat ha contribuït a aportar noves dades sobre l'origen dels grans homínids a l'àrea mediterrània. El març del 2010 es va presentar l'expedient per a la declaració d'aquesta espai com a zona arqueològica protegida, amb l'objectiu de conservar, potenciar, recuperar i preservar aquest patrimoni paleontològic, ja que es tracta d'una zona única a tota Euroàsia a l'hora de documentar i estudiar els canvis paeloambientals i climàtics que tingueren lloc entre l'Aragonià mig i el Turolià inferior i potser, fins i tot, establir la cronologia evolutiva dels primats hominoïdes a l'Europa occidental.</p> | 41.5507200,1.8267700 | 402155 | 4600560 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Entre can Dolcet i can Pere Llong | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 74676 | Col·lecció del Museu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-montserrat | <p>COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352.</p> | <p>El fons del Museu de Montserrat està format per desenes de peces provinents, en la major part, de les coves Freda i Gran i, puntualment, també de les del Salnitre i les Arnes i de les partides dels Graus i les Solelles. Abunden, de manera especial, els fragments de terrissa llissos o decorats amb cardium, mugrons i cordons, alguns dels quals han estat restaurats, i escassegen, en canvi, les peces senceres. En tot cas es tracta, bàsicament, d'urnes, escudelles, tenalles i vasos globulars i ovals, de mides diverses; alguns amb nanses i d'altres amb la boca rodona o quadrada. També hi ha eines i instruments lítics destrals, molins de mà, raspadors, ganivets, burins, espàtules, puntes de fletxa, etc., fets amb os punxons, espàtules, etc., petxines i dents ornaments personals i bronze fíbula. També hi ha defenses de senglars i restes animals -ossos de cérvols, llops, hienes i ovelles- i humanes -esquelet de la cova Freda i cranis de la cova Gran.</p> | 08069-111 | Museu de Montserrat, Montserrat (08199) | <p>Aquestes peces provenen de les excavacions fetes per Joan Colomines a les coves de Collbató l'any 1922. Totes les peces han estat estudiades i una vintena de terrisses, a més, van ser restaurades als tallers del Museu Arqueològic de Catalunya. Actualment són guardades en una sala de l'antic museu a l'espera de poder ser exposades de nou.</p> | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Sense accés | Bo | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 78|79|81|83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||
| 74684 | Pel·lícula Sierra de Teruel o l'Espoir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-sierra-de-teruel-o-lespoir | <p>MALRAUX, Andre (1968), Sierra de Teruel, México, Imprenta Madero. GUBERN, Román (1986), '1936-1939: La guerra de España en la pantalla', Madrid, Filmoteca Española.</p> | XX | <p>Sierra de Teruel o l'Espoir és una pel·lícula en blanc i negre, d'una hora i vuit minuts de durada i versió original en castellà. Va ser una iniciativa d'un destacat grup d'intelectuals antifranquistes, majoritàriament francesos, com Max Aub i Denis Marions, que van intervenir en el guió; André Malraux, que assumí la direcció; Louis Page, que s'encarregà de la fotografia; Darius Milhaud, que va fer la banda sonora; o Georges Grace, que va intervenir en el muntatge. Entre els protagonistes hi ha havia figures de la talla de Josep Sampere i Andrés Mejuto. Fou parcialment rodada a Collbató en plena Guerra Civil i produïda a França. És considerat un film mític per les circumstàncies en què es va rodar i una de les grans pel·lícules del cinema espanyol dels anys trenta. A Franca fou coneguda com l'Espoir.</p> | 08069-119 | Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Torrer del Roser s/n Sant Feliu de L. (08980) | <p>Els promotors volien exhibir-la als EEUU per tal de guanyar-se el suport del govern i la població. S'hi narren les gestes dels combatents republicans exemplificades en la defensa de Teruel, així com les mancances i dificultats que patien. La filmació va començar als estudis de Montjuic, però les filmacions més importants es van rodar a Collbató i a la muntanya. El poble es va omplir de càmeres, pantalles, tècnics, actors i figurants (refugiats de guerra i veïns del poble). L'arribada d'aquesta massa famolenca va provocar problemes de convivència i aldarulls. A Espanya es va estrenar el 1978.</p> | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 1938 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2021-04-23 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | André Malraux | És una còpia en video de la cinta original. | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||
| 74707 | Creu de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-miquel | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 49. | XX | Creu monumental de ferro forjat que descansa sobre una basa graonada de pedra. Al voltant hi ha una placeta i una barana de ferro que tanca el complex. Des d'aquest indret es pot gaudir d'una vista panoràmica extraordinària que abraça des dels Pirineus fins al delta del Llobregat. | 08069-142 | Penya segat al camí de Sant Miquel (muntanya de Montserrat) | Aquesta creu recorda les creus que àntigament coronaven molts turons montserratins. | 41.5888200,1.8422900 | 403506 | 4604772 | 1950-70 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||
| 74710 | Crist a la Santa Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-a-la-santa-cova | <p>SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 7.</p> | XX | <p>Escultura en bronze, molt estilitzada, de Jesús crucificat que penja d'uns cables. Es tracta d'una representació molt dinàmica que desprèn esperança, senzillesa i emoció i ens mostra un Crist proper i disposat a escoltar les pregàries dels fidels. Les mesures són: 82 x 35 x 10 cm.</p> | 08069-145 | Santa Cova (muntanya de Montserrat) | 41.5880500,1.8442900 | 403671 | 4604684 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | És molt similar al Sant Crist que l'any 1997 es va fer per a la residència Sant Francesc de Santpedor. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 74730 | Barraca de cau de les Solelles I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-i | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-269 | 41.5711400,1.8370300 | 403041 | 4602815 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74731 | Barraca de cau de les Solelles II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-ii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 244. | 08069-270 | 41.5708000,1.8366800 | 403011 | 4602778 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74732 | Barraca de cau de les Solelles III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-iii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-271 | 41.5706300,1.8386500 | 403175 | 4602757 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74733 | Barraca de cau de les Solelles IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-iv | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-272 | 41.5700500,1.8391600 | 403217 | 4602692 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74734 | Barraca de cau de les Solelles V | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-v | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-273 | 41.5699300,1.8387100 | 403179 | 4602679 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74735 | Barraca de cau de les Solelles VI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-vi | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-274 | 41.5712700,1.8390500 | 403209 | 4602827 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74736 | Barraca de cau de les Solelles VII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-vii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-275 | 41.5701800,1.8398300 | 403273 | 4602705 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74737 | Barraca de cau de les Solelles VIII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-viii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-276 | 41.5714300,1.8398500 | 403276 | 4602844 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74739 | Barraca de cau de les Solelles X | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-x | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-278 | 41.5718100,1.8386000 | 403173 | 4602888 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74740 | Barraca de cau de les Solelles XI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-xi | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-279 | 41.5712100,1.8389000 | 403197 | 4602821 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74741 | Barraca de cau de les Solelles XII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-xii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-280 | 41.5711200,1.8395800 | 403253 | 4602810 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74742 | Barraca de pedra seca de les Obagues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-obagues | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 243. | 08069-281 | 41.5668000,1.8387100 | 403174 | 4602331 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74743 | Barraca de pedra seca del pla de la Mònica I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pla-de-la-monica-i | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 237. | 08069-282 | 41.5777300,1.8126000 | 401014 | 4603575 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74744 | Barraca de pedra seca del pla de la Mònica II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pla-de-la-monica-ii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 243. | 08069-283 | 41.5769400,1.8126500 | 401017 | 4603487 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74745 | Barraca de cal Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-duran | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-284 | 41.5732000,1.8137700 | 401105 | 4603070 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74746 | Barraca de pedra arrebossada de cal Gat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-arrebossada-de-cal-gat | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-285 | 41.5747000,1.8132300 | 401062 | 4603237 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74747 | Barraca de cau de la Sra. Alfonsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-la-sra-alfonsa | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256.</p> | 08069-286 | 41.5727500,1.8215800 | 401755 | 4603011 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74749 | Barraca de pedra del Xic Riera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-xic-riera-ii | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 287</p> | 08069-288 | 41.5715700,1.8195100 | 401581 | 4602883 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74751 | Barraca de pedra del pla del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-pla-del-cementiri | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-290 | 41.5747100,1.8124300 | 400995 | 4603239 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74752 | Barraca de cau dels Graus II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-dels-graus-ii | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256</p> | 08069-291 | 41.5741000,1.8256600 | 402097 | 4603156.9 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74753 | Barraca de cau del Solell dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-del-solell-dels-pins | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256.</p> | 08069-292 | 41.5888900,1.8478100 | 403966.02 | 4604773.8 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74754 | Barraca de cau del torrent del Misser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-del-torrent-del-misser | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256.</p> | 08069-293 | 41.5765500,1.8163000 | 401321 | 4603439 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74755 | Barraca de cau de la Sra Alfonsa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-la-sra-alfonsa-ii | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256.</p> | 08069-294 | 41.5759200,1.8181700 | 401476 | 4603367 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||||
| 74795 | Llegenda del nom de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-nom-de-collbato | AMADES, Joan (1959), Llegendes i tradicions de Montserrat, Barcelona, Editorial Selecta [Biblioteca Selecta, 268], p. 136-137. AMAT I CORTADA, Rafael d' (1987), Calaix de sastre, Barcelona, Curial [Biblioteca Torres Amat, II]. p. 138. | És poc coneguda | Segons a llegenda del nom de Collbató, el poble va ser fundat per uns pelegrins que baixaven de Montserrat i que van decidir portar fins al monestir a coll-i-be els romeus desvalguts. Com que duien la gent a coll i es repenjaven en un bastó, els deien els de 'Coll Bastó', que derivà en Collbató. | 08069-201 | Collbató | El baró de Malda explica, a finals del XVIII, que la seva filla petita va ser portada a coll-sarró per una minyona del poble a la qual li faltava un braç. El nom de Collbató, però, prové de la unió d'un nom: Coll, que fa referència a l'accident geogràfic que s'havia de remuntar per accedir a la carena on hi havia el poble; i d'un antropònim germànic: Betonis, que devia ser la persona responsable de l'indret. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 74797 | Llegenda de la roca dels Polls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-dels-polls | AMADES, Joan (1959), Llegendes i tradicions de Montserrat, Barcelona, Editorial Selecta [Biblioteca Selecta, 268], p. 63. | És poc coneguda | La llegenda de la roca dels Polls assegura que si algú dóna un cop de cap ben fort en aquesta roca, que és al costat del camí de les Bateries, sent piular una gran nierada de pollets. | 08069-203 | Camí de les Bateries (muntanya de Montserrat) | 41.5766600,1.8262200 | 402148 | 4603440 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | La roca dels Polls és situada al camí de les Bateries, entre la roca Llisa i les Voltes. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 74801 | Cova Bagasses o del Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-bagasses-o-del-casalot | SERRA I MASSANSALVADOR, Jordi (2003), Cultura popular del Montserrat, a partir de textos recollits per Pau Bertran i Bros, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Vila d'Olesa, 10]. | La cova de les Bagasses o del Casalot és una cavitat càrstica formada per una boca de forma més o menys ovalada que medeix 5 m d'amplada i 1 d'alçada i una sala interior de dimensions reduïdes i sostre baix, sense formacions. | 08069-207 | Camí de les Bateries (muntanya de Montserrat) | A Collbató hom relacionava el nom de Bagasses amb una cosa dolent i fastigosa. Així, per lliurar-se de les xinxes deien: 'Cuques brutes, fugiu-me de casa Brutes cuques, fugiu-me de casa. Aneu-se'n a la cova de les Bagasses'. És esmentada a gairebé tots els catàlegs espeleològics de Montserrat. | 41.5764600,1.8198800 | 401619 | 4603425 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||||
| 74804 | Pou de la Carbonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-carbonera | El pou de la Carbonera té la boca allargassada (4 x 0,4 m) i una rampa de 8 m que porta a un ressalt d'uns 3 m. A partir d'aquí la cavitat devalla per una altra rampa de 8 m, que continua per una esquerda curulla de pedres, que n'impedeixen el pas. | 08069-210 | Torrent Fondo (muntanya de Montserrat) | Va ser descobert pels membres del SIS del Centre Excursionista de Terrassa el setembre de 1989, durant una campanya de recerca dels avencs del torrent Fondo. | 41.5759700,1.8360600 | 402967 | 4603353 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||
| 74808 | Pous de les Garrigoses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-les-garrigoses | Els pous de les Garrigoses neixen en una esquerda que presentau dues boques. Una té 10 m de llargada i 1,5 m d'amplada i dóna pas a una petita cavitat de 6 m de recorregut; i l'altra té 9 m de llarg i 3 m d'ample i dóna accés a una sala d'entre 3 i 5 m d'alçada. | 08069-214 | Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) | Va ser descobert pels membres del SIS del Centre Excursionista de Terrassa el setembre de 1989, durant una campanya de recerca dels avencs del torrent Fondo. Va ser topografiada per X. Badiella, E. Quirós, M. Quirós i M. A. Quirós. | 41.5752600,1.8388300 | 403197 | 4603271 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||
| 74810 | Avenc de la Sajolida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-sajolida | L'avenc de la Sajolida és un pou de 29 m de profunditat i 45 de recorregut. | 08069-216 | Serrat de la Sajolida (muntanya de Montserrat) | La primera exploració coneguda la van fer els membres de l'ERE (AEC), l'any 1952, acompanyats d'alguns monjos del monestir. | 41.5950000,1.8146800 | 401214 | 4605490 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||
| 74813 | Avenc Ventós o de la Perla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-ventos-o-de-la-perla | CARDONA OLIVAR, Fernando (1980), 'Actividad clástica reciente en Montserrat', Exploracions, núm. 4, p. 15-20. | Hi ha despreniments | L'avenc Ventós o de la Perla, tal com diu una pintada que hi ha a l'entrada, té 140 m de llargada i 21 m de profunditat. La cavitat està formada per diverses galeries, passadissos i pous, i presenta una morfologia molt caòtica. Recentment ha caigut una gran pedra que obstrueix una galeria i dificulta el pas dels espeleòlegs. També hi ha alguns blocs estalagmítics esquerdats com a conseqüència de les pressions derivades de l'evolució de la cova. | 08069-219 | Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) | A l'interior s'hi ha trobat exemplars de troglocharinus. | 41.5737600,1.8330600 | 402714 | 4603111 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia: Pere Cantons, 2011. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,33 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml