Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47863 | Sepulcre de cista de can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-cista-de-can-llopard | <p>PIERA I FIBLA, Llibert (1993). «Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya». Empúries, núm. 48-50, II SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | III aC-VdC | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiva en cista que, segons informació de Llibert Piera, el 1987 es va localitzar en el marge d'un camí molt a prop de Can Llopard. Probablement, l'enterrament podria correspondre a l'època romana, tot i que no es precisen prou dades per afirmar l'època exacta. El 2004, durant la visita al lloc per realitzar la revisió de la Carta arqueològica del baix Llobregat, no es va poder ubicar l'emplaçament de l'enterrament, i tampoc es va observar l'existència de ceràmica en superfície. Sembla que les restes van quedar al descobert amb motiu de l'arranjament de la carretera de Corbera a Sant Andreu, a l'alçada del mur de la finca Los Olivos.</p> | 08072-129 | Carretera de Sant Andreu, a l'alçada de la finca 'Los Olivos' | <p>El 1987, el masover de Can Llopard va informar a Llibert Piera de l'existència d'aquest enterrament.</p> | 41.4342900,1.9443500 | 411803 | 4587507 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Es coneix l'indret on estaria ubicat el sepulcre, que actualment no és visible. Hi ha constància de l'existència de documentació gràfica, però no ha estat possible localitzar-la. | 83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||
| 47867 | Font de la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pubilla | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1986). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>Font pública amb la figura esculpida d'una pubilla en un bloc de pedra centrada en una placeta que fa conjunt amb un parc infantil. A la part frontal, a més a més de la imatge de la pubilla hi ha l'antic escut de Corbera i la data de la seva inauguració (16 d'abril de 1979); a la part posterior hi ha la inscripció 'Inaugurat essent batlle en Miquel Cañellas i Cardona, el qual fou fundador del certamen Pubilla de Corbera, any 1970. Corbera a les pubilles d'arreu de Catalunya'</p> | 08072-133 | Pl. de la Pubilla | <p>Fou inaugurada el 16 d'abril de 1979, sent alcalde Miquel Canyellas i Cardona, fundador de la festa de l'elecció de «la Pubilla</p> | 41.4151200,1.9318900 | 410736 | 4585391 | 1979 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||
| 47868 | Fons documental de Corbera de Llobregat a l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-corbera-de-llobregat-a-larxiu-historic-comarcal-de-sant-feliu-de | <p>ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT (1999). Inventari dels fons documentals de Corbera de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat BARBERO GARALUT, Àngels (1999). Corbera de Llobregat, un projecte d'arxiu al servei de la ciutat. Treball del IV Màster d'Arxivística. Universitat Autònoma de Barcelona; Associació d'Arxivers de Catalunya BARBERO GARALUT, Àngels (2000). «El fons de Corbera de Llobregat» FERNÁNDEZ TRABAL, Joan; VICENTE MERCADER, Pilar (coords). 1res. Jornades d'Estudi del patrimoni del Baix Llobregat. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat DURAN I ALBAREDA, Montserrat; RETUERTA JIMÉNEZ, M. Luz; VICENTE MERCADER, Pilar; VILARDELL I TARRUELLA, Roser (coords.) (2002). El Baix Llobregat. Guia d'arxius municipals i comarcal. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat RETUERTA JIMÉNEZ, M. Luz (1989). «Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat». Guia dels Arxius Històrics de catalunya. Vol. 3. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.</p> | XIX-XX | <p>Documentació local integrada pels cinc fons següents: Ajuntament de Corbera de Llobregat (1761-1986), 58 m; Jutjat de pau de Corbera de Llobregat (1845/1986), 6 m; Junta de llibertat vigilada de Corbera de Llobregat (1945/1964), 0,1 m; Falange local de Corbera de Llobregat (1965/1976), 0,1 m; i Cooperativa de consum La Guardiola (1937/1938), 0,01 m.</p> | 08072-134 | Parc de la Torre del Roser, s/n. 08980 SANT FELIU DE LLOBREGAT | <p>Els fons documentals de Corbera de Llobregat van ingressar a l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat (ACSFLL) el setembre de 1997, arran un conveni de cessió de dipòsit signat entre el Consell Comarcal del Baix Llobregat i l'Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 47869 | Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-descriptura-de-compra-venda-del-castell-de-cervello | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1992). Els documents del Mil·lenari de Corbera de Llobregat (992-1992). Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat UDINA MARTORELL, Federico (1951). El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.</p> | X | <p>Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló en el qual s'esmenta per primera vegada l'indret de Corbera: «pergit per termine de Corbaria». Es tracta d'un pergamí de 12x47 cm, l'escriptura del qual es coneix com a estil comtal (barreja de tradició visigòtica i estil comtal).</p> | 08072-135 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>Finals del segle X és una època clau en el procés de reconquesta catalana, en el qual es van recuperar i reestructurar els terrenys fronterers amb els sarraïns, de manera que s'hi van bastir nous castells i s'hi va repoblar amb pagesos. En aquest context, el 992, Ennec Bonfill, de la nissaga osonenca dels senyors de Gurb, va rebre dels fills del comte Borrell II (Ermengol I d'Urgell i Ramon Borrell) el castell i terme de Cervelló. Pel testament, datat el 1032, del primer senyor de Corbera documentat, sabem que el castell i terme de Corbera va ser atorgat a Guillem de Mediona o d'Oló.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 992 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||
| 47872 | Disfressada de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/disfressada-de-corbera | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. SOLÉ I MIRALLES, Ramon (2004). Estudi sobre la Disfressada de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat.</p> | XX | No és vigent | <p>Ball típic que es feia per Carnaval, abans de començar la Quaresma (diumenge, dilluns i dimarts abans de Dimecres de Cendra), organitzat per una entitat avui desapareguda, el Partit de Baix. Hi participaven nois, noies i nens; els nois portaven un vestit semblant al dels bastoners, però amb barrets amb flors i plomes. Volien representar soldats de terres llunyanes que voltaven pel món ballant i que, ent trobar-se de pas per Corbera, exhibien les seves habilitats. El cap, anomenat 'volant' no ballava i pronunciava un discurs de presentació en castellà, saludant als pobles veïns, tot seguit feien un recital explicant les seves gestes i batalles. El diumenge el ball es feia per les cases del poble, dilluns per les masies i dimarts a l'era de can Roig. Aquest darrer dia era el més important: es vestien a cal Felip i en arribar a l'era el 'volant' amenaçava el 'batlle' dient-li que si no els deixava ballar el traspassaria amb l'espasa. Tot seguit es feia la ballada i, al vespre, un gran sopar de comiat amb el que s'havia recollit durant els tres dies. Com a fi de festa, des del terrat de can Roig es llegia una mena d'auca, escrita en un pergamí, que feia referència a alguna de les masies o cases de la vila, de forma satírica, i s'acabava cremant el ninot del Carnestoltes. Els orígens del ball són desconeguts i sembla que es va deixar de fer durant alguns anys, fins que es va reprendre el 1913 i va desaparèixer de forma definitiva el 1922.</p> | 08072-138 | Plaça del Mil·lenari | 41.4127800,1.9279400 | 410402 | 4585136 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 47874 | Avencot d'en Gallo (Sistema dels guixos) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avencot-den-gallo-sistema-dels-guixos | <p>Cavitat natural desenvolupada en pedra de guix. Es tracta d'un sistema natural subterrani desenvolupat en roca de guix amb alternança d'altres materials sedimentats. S'hi pot accedir per tres boques diferents i fer-hi un recorregut total de 180 metres, aproximadament, per un laberint de pous, galeries i petites sales interconnectades. La fondària més important s'assoleix als -25 metres. Als diversos extractes de materials s'observa guix compacte i cristal·litzat de composició diferent i gran varietat cromàtica. Hi ha abundància de fongs i presència de petits mamífers i invertebrats.</p> | 08072-140 | Prop del barri de l'Amunt | 41.4104100,1.9082000 | 408749 | 4584893 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Entre els sediments que hi ha arrossegat l'aigua hi ha fragments de vidre i estris vells. Fotografia de SpeleoCorb | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||
| 47876 | BAall de tortells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baall-de-tortells | <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat</p> | XIX | no és vigent | <p>Ball que es celebrava el dia de la Festa Major de Santa Magdalena (22 de juliol), a la sortida de l'ofici religiós. Les parelles evolucionaven amb habilitat, agafant el tortell en lloc d'agafar-se de les mans; constituïa una prova d'enginy fer rístol sense trencar el tortell que sostenien alhora ballador i balladora.</p> | 08072-142 | Plaça de l'Església | 41.4180100,1.9230200 | 409998 | 4585721 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | L'única referència que hi ha és al Costumari català de Joan Amades (no s'ha localitzat cap més testimoni escrit ni cap persona que ho recordi). | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||
| 47877 | Fons dels marquesos de Castelldosrius sobre la família Mora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dels-marquesos-de-castelldosrius-sobre-la-familia-mora | <p>FERNÁNDEZ I TRABAL, F., BALADA I BOSCH, F. MARTÍ I MARTÍ, C. “Inventari de fons: marquesos de Casterlldorsius, Castanyer i la España Industrial, de l'Arxiu Nacional de Catalunya” Dept. De Cultura de la Generalitat de Catalunya, col. Guies, inventaris i catàlegs. Sèrie inventaris, núm. 4. Barcelona, 1990</p> | XVI-XVIII | <p>Documentació diversa sobre la família dels Móra, barons de Corbera: LLIBRES ESPÈCULS: Llibre índex d'actes i documents de Josep de Móra i Cavaller : 1648 DOCUMENTACIÓ FAMILIAR I PERSONAL: Dots (s. XVII), testaments (1623-1663), documentació sobre herències (s. XVII-XVIII) DOCUMENTACIÓ PATRIMONIAL I FAMILIAR: -baronia de Corbera de Llobregat: Llibre de Corts del castell de Corbera (1566-1580), Llibre de pregons i crides de la Cort del castell de Corbera (1629-1734), Processos de la Cort baronial (1543-1626), Crides, instàncies i correspondència dels oficials de la baronia (1575-1728), Arrendament de l'hostal, botiga, fleca, carnisseria i herbes de Corbera (1665-1729), establiments emfitèutics, arrendaments i masoveries (s. XVII-XVIII), Concessió de territori per a capbrevar (1661-1699), Petició dels habitants de Corbera al baró (1714) -cases de Barcelona -censals i violaris DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA I COMPTABLE: -Administració general del patrimoni: Nomenament de procuradors i administradors (1635-1671), Llibre de rendes de Joan Pau Xammar i d'Anna Ferrús (1664-1705), Inventari de béns (s. XVIII), Llibre de censos que paga Josep de Móra i de Solanell (1683-1718), Mals i càrrecs del patrimoni (1689), Comptabilitat -Administració de la baronia de Corbera CORRESPONDÈNCIA DOCUMENTACIÓ JUDICIAL DOCUMENTACIÓ POLÍTICO-MILITAR DOCUMENTACIÓ ECLESIÀSTICA</p> | 08072-143 | Arxiu Nacional de Catalunya | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||||
| 47878 | Llegenda castell i sarraïns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-castell-i-sarrains | No es coneix | <p>Segons una tradició, durant la invasió islàmica el pla de Barcelona va estar dominat per dos potents reis 'moros'. Un d'ells va erigir un castell al cim de la muntanya de Corbera, i l'altre alçà el castell de Cornellà. Els cristians lluitaven per a conquerir el castell de Corbera, i en una lluita ferotge van aconseguir matar el rei que l'ocupava. Van tirar el seu cos en un pou que servia de sepultura per a tots els que morien a la lluita. L'ànima del rei, que era mig bruixot, es va convertir en corb i, amb els seus gralls seguia animant i dirigint les seves forces , que resistien ferotgement per a sorpresa dels cristians, fins que un dia es van adonar de la presència d'aquell corb i el van matar. Els sarraïns, en aquest moment, es van desmoralitzar i no trigaren a rendir-se. L'expulsió dels sarraïns del pla de Barcelona per mans de Carlemany no va ser absoluta, ja que als cims de Corbera hi quedaven una gran quantitat de corbs que envaïen la planura immediata: la gent creia que era el rei seguit de la seva cort, ja que anaven capitanejats per un de tamany superior, qualificat amb el nom de rei o avi. En escoltar el seu crit, la gent interpretava que deia: Carn! Carn! Carn!</p> | 08072-144 | Castell | 41.4180300,1.9229200 | 409990 | 4585724 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Llegenda recollida per Joan Amades i publicada al Diario de Barcelona | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||||
| 47879 | Trobada Imatge Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-imatge-santa-magdalena | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial</p> | <p>La tradició refereix que una humil serventa, un bon matí acudí a la cisterna del castell per tal de pouar-ne l'aigua; la tasca li resultava, aquella vegada, més pesada que de costum, fins que en sorgir del pou la galleda va quedar corpresa en veure que en lloc d'aigua havia pouat una imatge; donà altes veus, i en sentir els seus crits s'hi atansaren els altres servidors del castell, els quals varen recollir la imatge per portar-la a la residència dels seus senyors. La imatge hauria estat amagada precipitadament per anteriors residents del castell, amb motiu d'una emboscada sarraïna, segles enrere i, fos com fos, s'havia oblidat el seu amagatall; segurament degué romandre al pou durant segles, de forma que no va quedar record d'aquella ocultació, ja que havien desaparegut els corberins que per posar-la en lloc segur l'havien treta del castell. El record d'aquesta llegenda era present en el pedestal on hi havia la imatge antigament, avui desaparegut. També s'hi fa referència als goigs de Sta. Magdalena</p> | 08072-145 | Castell | 41.4180300,1.9229200 | 409990 | 4585724 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||
| 47880 | Vida de Santa Magdalena a Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vida-de-santa-magdalena-a-corbera | <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | <p>Santa Magdalena era germana de Santa Marta i Sant Llàtzer. De la vida lliure i llicenciosa, Jesús va convertir-la a la vida honesta i religiosa. La tradició universal diu que santa Magdalena va fer la penitència sota d'una balma de la Baixa Provença, vora de Marsella, però la tradició catalana conta que va fer-la a les muntanyes de Corbera del Baix Llobregat, en un paratge, que la mateixa tradició més o menys precisa, conegut per Santa Magdalena i vora de l'ermita de Sant Ponç. Segons la veu popular, doncs, la gran santa penitent va passar a Catalunya els darrers catorze anys de la seva vida, i va morir-hi. Hi ha una altra versió de la llegenda, que indica que Santa Magdalena, Santa Marta i Sant Llàtzer van embarcar en un vaixell sense veles ni rems, el qual els va conduir a les costes de Provença, on es van separar. Sant Llàtzer va quedar a Marsella, on fou el primer bisbe; Santa Marta va fundar, prop de Tarascó, el primer monestir per a les verges cristianes, i Santa Magdalena, abans de retirar-se a la cova de Santa Balma (a Provença, on anà a morir) va romandre durant molts anys per les muntanyes de Corbera de Llobregat. En qualsevol cas, aquestes llegendes podrien explicar l'antiguitat de la devoció a aquesta santa, i també la relació amb els mariners que pujaven a venerar-la a Corbera.</p> | 08072-146 | Muntanyes de Corbera | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||
| 47881 | Gegants i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos | XX | <p>L'Antoni: fa 3,85 mts d'alçada i pesa 45 kg. Porta un bastó amb l'emblema del poble. La Magdalena: la seva alçada és de 3,80 mts i el seu pes de 43 kg. Porta un ram de flors boscanes. Les indumentàries dels dos gegants els identifiquen com a senyors benestants, i porten els noms dels dos patrons de la vila, per representar a tots els corberencs.</p> | 08072-147 | Carrer Josep Tarradellas, s/n | <p>L'any 1994 les societats recreactives i culturals del poble (Societat Coral Diadema i Societat Sant Telm) va reunir-se amb la intenció de trobar quelcom que identifiqués Corbera i que servís per unificar l'ambient, la gent i les festes de les dues zones de Corbera. D'aquesta reunió sortí la proposta de fer una parella de gegants: l'Antoni (patró de la zona baixa) i la Magdalena (patrona de la zona alta). L'any 1995 ja estarien fets i s'hauria fundat també la Colla Gegantera.</p> | 41.4142200,1.9232000 | 410008 | 4585300 | 1995 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia de la Colla Gegantera. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||
| 47882 | Corb (Diables) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corb-diables | XX | <p>Corb de fibra de vidre de 2,5 m d'alçada i 3 m de llargada, amb un pes de 45 kg. Disposa de 15 punts de pirotècnia repartits per tot el cos (4 al bec, 4 a les ales i 7 entre el llom i la cua). Té moviment a les ales i al bec, i llum als ulls.</p> | 08072-148 | Carrer Anselm Clavé, 7 | <p>La formació de la colla de diables Penya del Corb es remunta a l'hivern de 1990, quan un grup d'amics es va reunir amb la finalitat de crear una colla de diables a Corbera, moguts per l'èxit que havien tingut els darrers correfocs a la població. El juliol de 1991 van fer la primera sortida a Corbera, amb un gran èxit; aquesta i les posteriors, ja l'any 1992, els van portar a crear el Corb, reunint diables i bèstia de foc en un mateix grup (la seva 'inauguració' va ser el mes de juliol de 1993). A la colla també hi ha un grup de timbalers i, l'any 1996, sorgí la idea de crear una colla de diables i timbals infantils.</p> | 41.4167200,1.9175900 | 409543 | 4585584 | 1992 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografies facilitades per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||
| 47883 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-1 | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FÀBREGAS I SURROCA, Xavier (1976). Cavallers, dracs i dimonis itinerari a través de les festes populars. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. PRADERAS TELLO, Olga. El Pessebre Vivent. L'Avançada, núm 32, gener 1992 El Pessebre Vivent de Catalunya. Diari Avui, especial Nadal 1982 L'Avançada. Núm. 43, desembre 1994</p> | XX | <p>Les funcions del Pessebre Vivent es realitzen cada any, des del segon diumenge del mes de desembre fins l'últim del mes de gener, a l'entorn de la penya del Corb. Els actors, no professionals, representen diverses escenes de la vida de Jesús, com l'Anunciació de l'àngel a la Verge, el Naixement, l'aparició de l'àngel anunciant la Bona Nova, la fugida a Egipte o la vida a Natzaret, alhora que mostren formes de vida tradicionals de la zona: els pastors, la vida a una masia, el caga-tió... El circuit és d'aproximadament 700 metres.</p> | 08072-149 | Penyes del Corb | <p>Durant la tardor de 1962 sorgí en un grup d'amics (Josep Rodrigo, Josep Canals Nicolau, Josep Aragall, mossèn Francesc Mestres, Enric Canals, Josep Roca i Jaume Roca) la idea de representar un Pessebre Vivent, partint de l'èxit de les carrosses presentades a les cavalcades de les festes de la Mercè. La idea es va materialitzar durant les festes de Nadal d'aquell mateix any, i la primera funció comptà amb només cinc actors. Des d'aleshores ha anat creixent progressivament, tant en nombre d'actors i escenes representades com en infrastructura. Tot i no ser el primer pessebre vivent (l'any anterior se n'havia representat un a Engordany, però seguint l'estil del teatre clàssic, amb el públic a la platea...), és el primer que incorporà el fet que el públic es mogués, guiat per una narració megafònica fidel al text evangèlic. L'any 1976 van rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural i el 1992 la Creu de Sant Jordi 'Per haver recuperat una tradició nadalenca i haver-ne fet una tradició arrelada al país, que enriqueix la nostra cultura popular. Per la seva constància en el manteniment i la divulgació d'un fet cultural que ha estat model i exemple per a altres iniciatives del mateix àmbit.</p> | 41.4187400,1.9206300 | 409800 | 4585805 | 1962 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia de Amics de Corbera. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||
| 47886 | Festa Major de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-magdalena | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>La Festa Major de Santa Magdalena es celebra el dia 22 de juliol. Originalment els actes eren de caràcter marcadament religiós (processó, Rosari dels Pelegrins, novena a Santa Magdalena, Ofici de Festa Major i cant dels goigs), però també hi havia un vessant més popular: ball de tortells, dinars familiars (preparats per les mestresses de casa o les coquesses, i on es rebia la visita de les persones que passaven les almorratxes; ball de sardanes -primer a la Societat Sant Telm i després també a la Societat Diadema- partits de futbol, balls,... Des del moment de la inauguració del local de la Societat Sant Telm (1917) es van començar a fer tres balls, al matí, a la tarda i a la nit, aquest darrer el més vistós, destacant moments com els valsos o la subhasta de la toia. Amb el pas dels anys la festa ha anat evolucionant, i actualment persisteixen els actes religiosos, però són minoritaris, i predominen els de caràcter laic: correfoc i castell de focs artificials a càrrec dels diables de la Penya del Corb, concerts i balls, concursos relacionats amb la gastronomia, mercat medieval, etc</p> | 08072-152 | Vila de Corbera | <p>La devoció a Santa Magdalena a Corbera està documentada des del segle XIII. La tradició explica que va arribar a Catalunya en barca i passà els últims anys de la seva vida a Corbera; aquests dos fets van fer que fos molt venerada especialment pels mariners i que el centre de devoció fos Corbera, que arribà a convertir-se en un centre de peregrinació per a ells. La peregrinació dels mariners va persistir fins ben entrat el segle XX, i la població encara recorda un mariner que el dia de la seva patrona arribava a la parròquia de Santa Maria guarnit amb les seves millors gales i seguia l'Ofici assegut en una luxosa cadira que s'havia fet fer expressament.</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 47888 | Festa Major de l'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lamunt | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major de la barriada de l'Amunt, on tradicionalment participaven de manera activa tots els veïns de les masies properes (can Canals, els Fitons, els Masets, ca n'Aragall...), amb l'assistència també d'una part important de veïns de Corbera (especialment de la zona alta). Els actes principals són una missa solemne, el res del rosari i ball d'envelat a l'actual plaça de l'Envelat.</p> | 08072-154 | Barri de l'Amunt | <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena, el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> | 41.4109600,1.9063300 | 408594 | 4584956 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Fotografia cedida per Vicenç Monleón. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||||
| 47889 | Festa Major de can Moriscot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-moriscot | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1982). Notícies històriques de can Moriscot. Martorell: Gràfiques Martorell GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major de la barriada de can Moriscot, el nucli d'habitatges més important de la zona de l'Avall. Els actes de la festa es concentren en un cap de setmana, i inclouen actes de tipus religiós (missa solemne) i de tipus civil (ball). Antigament hi concorrien els veïns de les masies properes, i celebraven un ball a la plaça que hi ha davant la Casa Gran, al so del flabiol i el tamborí (posteriorment, el ball ja es faria amb conjunts musicals). També era tradicional el res del rosari de la tarda i la celebració d'un festival infantil.</p> | 08072-155 | Barri de Can Moriscot | <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> | 41.4312200,1.9351300 | 411028 | 4587176 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||
| 47890 | Borja can Planas Sud | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borja-can-planas-sud | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1986). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> | XVIII? | S'han fet moviments de terra importants a la zona on se suposa que estava la borja, fet que fa pensar que ja no existeix. | <p>Borja de planta quadrada, amb portal rodó i coberta gairebé plana, sota volta de pedra i fang com el conjunt, amb teules de protecció. A la vora hi hauria altres construccions, de formes poc precises, que podrien haver-se construït a la mateixa època. Aquesta barraca es diferencia de la majoria de les que s'han localitzat a Corbera i les que hi ha a la vall de la riera de Rafamans en el portal rodó.</p> | 08072-156 | Can Planas sud | <p>Tot i que no hi elements documentals que permetin realitzar una datació aproximada, les casetes de vinya es remunten a una tradició immemorial. En qualsevol cas, la seva presència als indrets del municipi són anteriors a la meitat del segle XIX, ja que va ser aleshores que es va eliminar el conreu de la vinya a causa dels estralls de la fil·loxera.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Durant la realització d'aquest inventari no s'ha pogut localitzar, tot i que està inclosa a l'inventari del Servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||
| 47892 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-0 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>Celebracions a l'entorn del dia 10 de juliol, Sant Cristòfol, organitzades per l'associació 'Amics de Sant Cristòfol'. Durant un cap de setmana s'organitzen un seguit d'actes de caràcter lúdic però sense deixar de banda l'aspecte religiós: missa en honor al patró el dissabte al vespre, seguida d'un sopar i un ball. L'endemà al matí se celebra un esmorzar popular, la benedicció de vehicles i un concert-vermut. També es beneeixen els vehicles a l'ermita de Sant Cristòfol, seguint una tradició que arrenca dels anys trenta.</p> | 08072-158 | Nucli baix de la població | <p>Els orígens de la festa es remunten a principis del segle XX. Tradicionalment es celebrava la benedicció de vehicles a l'ermita de Sant Cristòfol; la diada es completava amb una missa i un dinar campestre. Posteriorment, als anys quaranta, van començar a beneir-se també els vehicles a la parròquia de Sant Antoni Abat, on en l'actualitat es celebren els actes més destacats.</p> | 41.4150700,1.9303200 | 410604 | 4585387 | 1930 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||
| 47893 | Mercat de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-calaf-0 | XX | <p>Conjunt d'actes organitzats pel Centre d'Esplai Corbera durant un cap de setmana de principis del mes de juliol. Se celebra des dels anys setanta, amb la finalitat d'aconseguir fons per les colònies i campaments d'estiu. Consisteix en la instal·lació de diverses parades, com la tómbola o el bingo, amb el sorteig d'obsequis cedits per comerciants locals i altres col·laboradors. Darrerament també s'organitza un sopar a la fresca i alguna activitat complementària (cinema a la fresca o representacions teatrals). La ubicació ha anat variant amb el pas del temps: el carrer Sant Jordi, la zona esportiva i, els últims anys, el pati del CEIP Jaume Balmes.</p> | 08072-159 | Carrer Sant Jordi, 27 | 41.4149200,1.9245900 | 410125 | 4585377 | 1975 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel Centre d'Esplai Corbera | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 47894 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-2 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | No és vigent | <p>Durant els actes de la Festa Major de 1907 van sortir a ballar per primera vegada els bastoners de Corbera. La tradició va ser introduïda per Joan Claramunt Guitart, originari de Gelida, on hi havia una important tradició bastonera. A la colla estaven units els joves de les dues zones de Corbera, i sortien a ballar en les diferents diades i esdeveniments importants. A la primera generació s'hi incorporà una de nova, que perllongà la colla durant uns vint anys, encara que finalment es va dissoldre. Els bastoners portaven espardenyes i mitjons blancs, camals de color revestits amb picarols, pantalons blancs, faldilleta estampada, faixa, camisa blanca travessada per una banda de color i corbata. Als anys setanta es va intentar crear un nou grup bastoner, que no va continuar.</p> | 08072-160 | Nucli urbà | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 1911 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||
| 47895 | Can Masega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masega | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1986). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> | XIX | <p>Masia rural que originalment era de planta rectangular, tot i que avui dia, degut a afegits posteriors, és irregular. És de planta baixa i pis, amb coberta és a dues aigües. La façana va ser reformada als anys seixanta del segle passat i no conserva les obertures originals. Les parets són arrebossades amb ciment.</p> | 08072-161 | Urbanització Creu Nova, al final del carrer Empordà | 41.4216000,1.9311400 | 410682 | 4586112 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||||
| 47896 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-1 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XIX-XX | <p>Una de les primeres manifestacions festives lligades a Carnestoltes va ser la Disfressada, que va deixar de ballar-se cap als anys vint. Malgrat això, el Carnestoltes va continuar celebrant-se. Al Cafè de Baix (entitat actualment desapareguda de la zona baixa de la vila) feien ball de màscares i disfresses, amb un inici de festa a can Roig amb torxes enceses i un quintet que es llogava pel ball posterior. A la zona alta, ja al segle XIX, es celebraven un seguit de festes que organitzaven un grup de persones que a més a més pagaven una quota. Després de la Guerra Civil va deixar de celebrar-se durant uns anys, i només es va reprendre de forma esporàdica. Actualment les entitats més significatives de Corbera (Societat Sant Telm i Societat Diadema) organitzen actes propis coincidint amb la diada, i l'Ajuntament organitza una rua i un concurs de comparses obert a tots els veïns.</p> | 08072-162 | Nucli urbà | 41.4148000,1.9246700 | 410132 | 4585363 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia facilitada per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 47897 | Viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XIX | <p>Per Divendres Sant, cada una de les parròquies organitza un viacrucis pels carrers de la vila, en les quals surten en processó les diverses confraries i els cossos dels portants del Sant Crist. A cada una de les estacions es feia una creu de grans dimensions amb ornamentació de flors o boix bàsicament; les creus acostumaven a ser de fusta, exceptuant la que instal·lava la família Xancó al carrer de Sant Salvador, que era de ferro. En l'actualitat encara es fan els dos viacrucis, però només l'organitzat per la parròquia de Sant Antoni Abat continua fent les creus monumentals típiques.</p> | 08072-163 | Nucli urbà | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia obtinguda de GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 47899 | Festa de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-creu | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XIX | <p>El dia 3 de maig es commemora la invenció o troballa de la Santa Creu, tot beneïnt el terme des de les creus termenals. Antigament, a Corbera es beneïa el terme a la creu de l'Avançada, que es guarnia especialment per a l'ocasió amb flors; s'hi arribava en una processó que pujava pel carrer Canigó i baixava pel carrer Bellavista. Més endavant, va començar a celebrar-se també a la zona baixa, a la creu de la Masia de la Creu, on també es pujava en processó. Després d'uns anys de no celebrar-se, als anys noranta, l'associació Amics de la Creu Nova, conjuntament amb les parròquies de Corbera, va començar a organitzar la festa a l'entorn de la Creu Nova, amb la benedicció del terme i cant coral.</p> | 08072-165 | Cruïlla C/ Camí de la Creu - C/ Font del Puntarró | 41.4185000,1.9284300 | 410451 | 4585770 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia cedida per l'associació 'Amics de la Creu Nova'. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 47900 | Font de can Moriscot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-moriscot | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC</p> | XIX | La vegetació quasi selvàtica de l'entorn fa difícil l'accés a la font. | <p>La font està situada a tocar del torrent de la Moriscota., en un indret cobert de vegetació espessa, amb heures, molses i esbarzers principalment. S'hi accedeix baixant un petit corriol i, finalment, per uns petits graons de pedra. La font brolla de forma abundant.</p> | 08072-166 | Prop del barri de can Moriscot | 41.4331900,1.9299800 | 410601 | 4587400 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 47902 | Rectoria de la parròquia de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-parroquia-de-sant-antoni-abat | <p>INGLAVAGA I VILARRUBLA, Jaume (1988). 75 anys de vida parroquial. Seguim camí endavant (Parròquia Sant Antoni Abat, 1913-1988). Corbera de Llobregat: Parròquia de Sant Antoni Abat.</p> | XX | <p>Casa d'una única planta, amb coberta a dues aigües i obertures simètriques al voltant de la porta principal. L'accés des del carrer es fa a través d'unes escales, donat que està a un nivell superior.</p> | 08072-168 | C/ Sant Antoni, 30 | <p>La rectoria la van construir els mateixos parroquians, quan l'església encara no era parròquia, ja que era un requisit per ser-ne.</p> | 41.4145200,1.9297600 | 410557 | 4585327 | 1930 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||
| 47903 | Presentalla d'Esperança Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presentalla-desperanca-rossa | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | XVII | <p>Presentalla de plata de dimensions reduïdes (aproximadament 20 x 30 cms), oferta amb motiu del guariment d'Esperança Rossa d'un càncer de pit per intercessió de Santa Magdalena. Es tracta d'un relleu amb el tors i la cara de la persona que ofereix la presentella, amb la següent inscripció: 'ESPERANÇA ROSSA VIUDA PAGESA DE ST VISENS DELLS HORS ESTANT MALA DE UNA MAMELA DE UN CRANCH EN GRAN PERIL DELA VIDA NO TROBANT NINGUN METGE Q LA PUGUES CURAR RECLAMA A DEU I A STA MAGDALENA VULGE ES A DEU PREGAR EN ESTA NECESISTAT QUE ESTAVA. FOU SERVIT NE SR G CURA A 5 DE IULIOL 1617'. Només està representat un dels pits, al lloc de l'altre hi penja un medalló.</p> | 08072-169 | Pl. de l'Església, 1 | <p>El guariment miraculós d'Esperança Rossa i la presentalla es relacionen amb la construcció de la Creu Nova -la tradició diu que es va erigir el monument commemorant el mateix guariment-, segons un escrit del bisbe que va fer la visita pastoral del 20 de novembre de 1887. La tradició oral indica que el tumor li va caure en l'indret on va construir-se la creu, i que és el que hi ha al medalló que hi ha a la presentalla en el lloc del pit dret.</p> | 41.4181000,1.9230100 | 409998 | 4585731 | 1617 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||
| 47904 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot | XVIII | Un abocament de terres va fer que les restes gairebé desapareguessin colgades | <p>Restes d'un antic molí fariner. La bassa estava situada al camí de la font de la Mata, i sota el mateix camí hi havia una gruta, buidada en la pedra, on saltava l'aigua. Es poden veure les restes de la bassa, feta amb pedra de sauló.</p> | 08072-170 | Carrer Casanoves, 33 | 41.4091000,1.9247200 | 410128 | 4584730 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada per Llorenç Urgellés (Grup d'Història Local). | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 47907 | Fons històric Dr. Costa i de Guilleuma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-historic-dr-costa-i-de-guilleuma | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | XX | Cal fer un inventari exhaustiu i, en cas de ser possible, sol·licitar còpia digitalitzada dels documents originals als arxius corresponents. | <p>El fons inclou bàsicament transcripcions de documents, fotografies, plànols, publicacions (programes de festes, butlletins, etc), i algun document original.</p> | 08072-173 | C/ Pau, 4 | <p>El Dr. Josep M. Simon i de Guilleuma va dedicar una bona part del seu temps lliure a revisar els fons de diversos arxius (entre ells, el de la Corona d'Aragó) cercant documentació sobre Corbera de Llobregat, els seus senyors feudals, etc). Va estudiar i transcriure tot allò que trobava i, a la seva mort, ho deixà al seu nebot, Joan Costa i Simon, que ho va classificar i cedir a l'Ajuntament de la vila. Josep M. Riera i Bagué va estudiar la informació que conté l'arxiu, que va servir de base per a la seva publicació 'Documents de la història de Corbera de Llobregat'.</p> | 41.4162300,1.9278800 | 410402 | 4585519 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||
| 47908 | Mercat Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-0 | XXI | <p>Durant un cap de setmana del mes de juliol, coincidint amb la Festa Major de Santa Magdalena, i en el nucli antic de la vila, se celebra el Mercat Medieval. S'instal·len un seguit de parades d'artesans que mostren com es treballava en els gremis medievals, parades d'alimentació, espectacles d'animació i màgia, jocs, una haima àrab i una taverna. Des de 2005 parades de comerciants de Corbera.</p> | 08072-174 | Zona alta de Corbera | 41.4179000,1.9230300 | 409999 | 4585709 | 2001 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||||
| 48355 | Alzina del camí de Ca n'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-ca-nangel | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XIX | Alzina ('Quercus ilex') d'una alçada de 15 metres, amb una volta de canó de 2,20 m i una capçada (diàmetre) aproximada entre 10 metres. Arbre de flors reduïdees, sense pètals, unisexuals, les masculines reunides en inflorescències pendulars anomenades aments i les femenines solitàries o en grups de 2 a 3. La forma d'aquestes flors ja deixa entreveure (com a Pins i Xipre) el seu caràcter anemòfil, és a dir, que el seu pol·len és trasparent pel vent i no pels insectes. Es tracta de plantes monoiques, les flors masculines i femenines es troben branques separades però no conviuen al mateix arbre. Les seves fulles són simples, alternes, perennes, coriàcies, lanceolades, amb un marge enter, dentat o gairebé espinós, d'un verd fosc a l'anvers i recobertes d'una borra grisosa al revers. El seu fruit és molt característic, una núcula ( fruit sec amb una sola llavor) revestida a la seva base per un involucre lignificat recobert d'esquames anomenat cúpula. Tot el conjunt és el conegut aglà. És un arbre corpulent, de fins a 20 m. d'alçada, de creixement lent, fusta dura i amb nusos, útil per a fer mànecs d'eines i antigament usada per a fer carbó. | 08076-3 | Cami de 'Ca n'Àngel' | Edat estimada 150 anys. Cal esmentar que l'alzina formava antigament els boscos de la zona on ens trobem, però va ser substituida per l'home que hi va plantar el Pi, molt més ràpid en el seu creixement i per tant més explotable, però per contra molt més brut alhora de formar boscos i mol menys resistent al foc. | 41.5555500,1.8485000 | 403974 | 4601072 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 48356 | Anagrama del gremi de paletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anagrama-del-gremi-de-paletes | <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Anagrama del gremi de paletes'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. COLDSTREAM, N. (1998): Artesanos medievales, constructores y escultores. www.enciclopèdia catalana.cat</p> | XVIII | <p>Any 1734. Dintell de porta. Anagrama de forma quadrada i fet en pedra, que es troba a la portalada de la casa on tingueren lloc les reunions de gremi de paletes de la vila. En ell apareix, dins d'un oval, la data de la seva construcció, feta en relleu, a sota els atributs de l'ofici esculpits: la maceta, l'escaire i la paleta. La maceta és una eina per desvastar i lligada al treball de la pedra, l'escaire són instruments necessaris pel treball de la pedra per preparar el carreus, es poden fabricar de ferro i fusta.</p> | 08076-4 | C/Ferran Puig, 7 | <p>Els gremis són corporacions professionals de menestrals, obligatoria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials. Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conserva els trets bàsics sota una pluralitat de formes i terminologies (oficis, col·legis, confraries, etc). El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà. L'origen es relacionat amb el desenvolupament de l'autonomia municipal i la revifalla del comerç i de l'artesania. El gremi de paletes agrupava als professionals lligats a l mon de la construcció, tant d'edificis civils com religiosos, i que es dividia en diverses categories en funció de l'experiencia.</p> | 41.5405800,1.8673600 | 405525 | 4599389 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-18 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 48358 | Aplec de Santa Margarida del Cairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-margarida-del-cairat | (2006): Anuari d'Esparreguera '06. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Esparreguera. CER(2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, p.11. | XX | El Col·lectiu Esparreguerí de Recerques i la parròquia de Santa Eulàlia, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura, organitzen aquest aplec al mes de juliol. Després d'una missa, els assistents gaudeixen de la música d'una banda que interpreta música catalana. La primera edició es va realitzar l'any 1999. | 08076-6 | Santa Margarida del Cairat | La primera notícia coneguda de Santa Margarida del cairat se situa a l'any 1367, quan Ramon Rovirola i la seva muller s'ofereixen a Déu en ' la capella de Santa Margarida de Çaplancha'. Per la seva tipologia correspon a un edifici de la segona meitat del segle IX. Cal recordar que és vora Montserrat i de la zona del Bagés que fou repoblada en temps del Comte Guifré el Pilós. | 41.5679000,1.8661800 | 405466 | 4602423 | 1999 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||
| 48418 | Cedre de Can Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-can-comelles | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XX | Cedre ('cedrus libani') de 12 metres d'alçària, amb una volta de canó de 2,25 m i una capçada de 18 m de diàmetre. Es tracta d'un arbre de branques molt llargues, quasi horitzontals, i de fulles agrupades en fascicles. No acostuma a crèixer de forma espontània. | 08076-66 | Can Comelles | Edat estimada de 80 anys. | 41.5478600,1.8642500 | 405276 | 4600200 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Edat estimada de 80 anys. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||
| 48425 | Cova del Senecó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-seneco | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | Està constituïda per una àmplia cavitat, la qual compta amb estalactites ni estalagmites. El tipus de roca és calcari. | 08076-73 | Serra dels Gatells | 41.5599500,1.8501000 | 404114 | 4601558 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Actualment no s'ha pogut tornar a localitzar degut a la regeneració forestal que s'està produint després de l'incendi de 1994. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||||
| 48427 | Coves del Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-prim | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Aquestes coves estan situades molt properament a la masia de Can Tobella, per l'accés de la pista forestal que va en direcció est-oest. Malgrat aquestes coves són de reduïdes dimensions, destaquen per la seva peculiaritat. Presenten un bon estat de conservació, ja que són poc conegudes per la població d'Esparreguera i estan situades lluny de les àrees urbanitzades.</p> | 08076-75 | Camí de Can Tobella. | 41.5769617,1.8720746 | 405971 | 4603423 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | S'hi accedeix fent ràpel. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||||
| 48442 | Falla inversa del Paleozoic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falla-inversa-del-paleozoic | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>La falla inversa del Paleozoic disposa els materials de l'Era Primària per damunt dels materials vermells de l'Era Secundària. Una falla inversa es caracteritza perquè els materials o bloc superior llisca o s'aixeca respecte l'inferior degut als esforços o compressions que realitzen entre ells. Aquesta falla s'estén des de la Bramona fins a Can Vinyals i arriba fins al sud de la Serra de Rubió, amb una longitud de 1250 m. Els materials de l'Era Primària són esquists, mentre que els de la Secundària són gresos del Buntsandstein. L'angle de cabussament varia entre 140/30 i 152/20. Aquesta falla presenta un interès científic i didàctic a nivell universitari, ja que permet identificar els primers processos de deformació que es varen donar a la zona durant l'orogènia Hercínica i posteriorment Alpina. A l'estar situada en un entorn forestal, presenta un estat de conservació bo.</p> | 08076-90 | Camí de la Bramona. | 41.5517900,1.8620100 | 405095 | 4600639 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||||
| 48447 | Font-safareig de Can Tobella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-safareig-de-can-tobella | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. ' Can Tobella'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.79. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.380.</p> | <p>Es tracta d'una estructura quadrangular bastida amb pedra i maons lligats amb morter de calç, avui dia en desús i practicament coberta per la vegetació. Encara hi raja aigua.</p> | 08076-95 | Can Tobella | <p>Segons un manuscrit de donació, datat al 19 de setembre de l'any 985, retrobat fa poc a l'Arxiu Capitular de Vic, cal pensar que Can Tobella és la masia més antiga del terme. Sempre ha estat propietat de la mateixa família, fet insòlit aquí i sembla ser que també a la resta de Catalunya. Entre les restauracions que ha sofert la mes important fou la de l'any 1793. Durant la guerra carlista els seus espessos boscos serviren de refugi i amagatall als combatents d'ambdós bàndols. Les terres de Can Tobella sempre han estat un lloc de trobades, d'aplecs i d'altres actes de reunió. Aixa, per exemple, pels volts del segon dilluns de pasqua cada any es reunien unes 500 persones d'Olesa de Montserrat. També, i abans de la guerra civil del 36, eren normals les trobades a Can Tobella de grups polítics. Durant la guerra civil la masia va sofrir bastants desperfectes de mans de grups incontrolats d'Olesa i Monistrol, sent cremada la capella. Al segle XX hi vivien cinc famílies de masovers a mes de la Família Tobella.</p> | 41.5766700,1.8700200 | 405799 | 4603393 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||||
| 48449 | Font d'en Pemán o de l'ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-peman-o-de-lermita | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | XX | <p>Composta d'un receptacle d'obra reconstruït que s'inaugurà originalment l'any 1929. Surt amb una temperatura de 12 graus.Mai s'ha vist eixuta.</p> | 08076-97 | Torrent de Sant Salvador de les Espases. | <p>Batejada com Font de l'Ermità en honor a un dels antics ermitans que en tingué cura entre 1872 i 1879. Fou construida l'any 1929.</p> | 41.5776000,1.8805000 | 406674 | 4603484 | 1929 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||
| 48450 | Font de l'ermita de Sant Salvador de les Espases. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lermita-de-sant-salvador-de-les-espases | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. CATALÀ, P. (1983): ' Castell de Les Espases'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. pp.7.</p> | Destruïda per una avinguda d'aigua. | <p>Estava urbanitzada però una avinguda d'aigua la malmeté. Surt a una temperatura de 15 graus.</p> | 08076-98 | Sant Salvador de les Espases. | <p>La capella de Sant salvador de les Espases formava part del Castell de les Espases i encara que no es coneix l'any de consagració aquest s'ha de situar durant el segle X. Podria haver estat fundada pel monestir de Montserrat en temps del prior Jaume de Vivers, entorn l'any 1351, quan va adquirir els castells d'Esparreguera i el de les Espases.</p> | 41.5790300,1.8842100 | 406986 | 4603639 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 48453 | Geòtop de les discordances progressives de Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-discordances-progressives-de-sant-salvador-de-les-espases | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/</p> | <p>El serrat de Sant Salvador està situat a l'est de Montserrat, a l'altra banda del riu Llobregat, per sobre de La Puda. És tracta d'un massís constituït per diversos tipus de roques. Al sud hi predominen les pissarres, mentre que a les parts més altes apareixen les calcàries i, més amunt, els gresos i els conglomerats. Aquests conglomerats i gresos de l'Eocè (Era Terciària) estan lleugerament inclinats sobre els materials calcaris del Muschelkalk (Triàsic), havent-hi una discordança angular entre ells. Destaca el seu valor geològic ja que permet veure la relació de contacte entre aquests materials (discordança angular progressiva).També destaca pel seu valor didàctic i paisatgístic, doncs cal tenir present que a la seva cresta acull l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Presenta un bon estat de conservació degut a la baixa presència antròpica, motivada pel seu relleu elevat i irregular que la constitueix.</p> | 08076-101 | Sant Salvador de les Espases. | <p>Degut a la seva proximitat a Barcelona, la seva espectacularitat i els seus magnífics afloraments, la zona de Montserrat i la Serralada Prelitoral Catalana ha estat estudiada per naturalistes des de fa segles. Llopis Lladó l'any 1947 indica la presència d'una discordança progressiva a la zona de Sant Salvador de les Espases. És un dels espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya.</p> | 41.5793800,1.8838400 | 406955 | 4603679 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||||
| 48454 | Geòtop de les falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-falles-de-la-fossa-del-valles-a-la-colonia-sedo | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/</p> | Actualment sotmès a un procés de destrucció amb motiu de les explotacions d'àrids. | <p>El geòtop de la Colònia Sedó està constituït per una sèrie d'afloraments que mostren com els materials de reompliment de la fossa tectònica del Vallès-Penedès estan afectats pel propi sistema de fractures originades per la progressió de la tectònica en expansió que va generar la fossa. Si es recorre el geòtop de S a N, es pot observar com els estrats miocens, subhoritzontals al centre de la depressió, es van inclinant gradualment, i la disposició de petites falles associades a la falla que delimita la fossa pel NE, va canviant també la seva disposició. A la part nord de l'aflorament hi ha una àmplia banda de farina de falla paleògena del Llobregat, la qual es reactivà durant la tectònica neògena. Aquesta farina està recoberta per dipòsits quaternaris, i sobre aquests dos tipus de materials, s'hi desenvolupen fenòmens d'axaragallament. Les petites falles que afecten als materials detrítics miocens (graves i conglomerats) s'observen clarament al llarg dels talussos generats per l'erosió fluvial, però han estat alterats per la construcció de la carretera de la Colònia Sedó i per l'activitat continuada de les activitats extractives de la zona, essent aquesta darrera la principal amenaça del geòtop.</p> | 08076-102 | Carretera de la Colònia Sedó. | <p>Es tracta d'afloraments que s'han incorporat fa poques dècades a la xarxa de localitats visitades per estudiants de geologia durant la seva formació. La proximitat geogràfica a les universitats de Barcelona conjuntament amb l'accessibilitat i qualitat dels afloraments ha determinat que s'hagi convertit en una localitat clàssica per a desenvolupar-hi pràctiques de camp.</p> | 41.5433400,1.8723400 | 405944 | 4599690 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 48455 | Goig del Beat Domènec Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-beat-domenec-castellet | <p>BRAVO, J. (2006): 'El Beat Domènec Castellet, una recerca inacabada', a Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera, pp. 410-449. www.enciclopedia.cat.</p> | XIX | <p>Des del moment de la seva beatificació (1867) es celebra una missa en honor del beat a l'església parroquial de Santa Eulàlia cada 8 de setembre, en el marc de la qual es canta col·lectivament el goig desdicat al beat. També per honorar-lo es va canviar el nom del carrer on va nèixer (antic carrer de les Cabanyes) i es va posar el seu nom a la Biblioteca municipal, situada on hi hagué la casa on nasqué el beat.</p> | 08076-103 | Plaça de Santa Eulàlia, 1. | <p>Francesc de Paula Castellet va neixèr al 1592 a la plaça de Santa Eulalia d'Esparreguera, a l'any 1608 va ingresar al convent de Santa Caterina de Barcelona, on va predre el nom de Domènec Castellet, al 1613 es trasllada a Segovia i més tard, inicia la seva vida missionera primer a Les Filipines (1615) i despres al Japó (1621). Al 1628 va ser empressonat i martiritzat mitjançant la foguera. Va ser beatificat al 1867 dins del grup dels 205 martirs del Japò.Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. D'altra banda, la paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. N'existeixen, sembla, des del segle XVI, però els més antics que es conserven són del XVII. Són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música, que no apareix impresa fins al segle XVIII. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven; i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).</p> | 41.5410900,1.8687300 | 405640 | 4599444 | 1867 | 08076 | Esparreguera | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||
| 48456 | GR-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-6 | <p>DD. AA. (1997): Topoguia dels Senderr GR 6, GR 6-1 i gr 96. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona.</p> | XX | <p>El tram del GR-6 que passa pel terme municipal d'Esparreguera forma part de l'etapa entre Olesa de Montserrat i el Monestir de Montserrat, que té una llargada de 13,400 Km i una durada de 4:05 h. En el seu recorregut pel municipi aquest sender de gran recorregut passa de llocs tan emblemàtics com són la Colònia Sedó, el Coll de Can Paloma, l'ermita de Santa Margarida del Cairat i l'antiga masia de Ca N'Estruc del Cairat.</p> | 08076-104 | Carretera de la Colònia Sedó. | <p>Al 1972 es va constituí el Comité Català de Senders, que en els últims 25 anys ha portat una tasca de realització, senyalització, publicació, difusió i manteniment de la Xarxa de Senders de Catalunya. Els senders estan dissenyats per a unir diversos punts d'interès: pobles, ermites, boscos, prades, valls, etc. Més de 5000 quilómetres de senders senyalitzats, solquen la geografia catalana, dividint-se en senders de petit (PR) i de gran recorregut (GR). El sistema de senyalització emprat és el que estableix l'ERA, la federació europea de senderisme.</p> | 41.5679400,1.8654800 | 405408 | 4602428 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 48457 | GR 6-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-6-1 | <p>DD. AA. (1997): Topoguia dels Senderr GR 6, GR 6-1 i gr 96. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona.</p> | XX | <p>Variant del GR-6, anomenada Colónia Sedó- GR 6 ('Plaça Catalunya'). Té una llargada de 9,100 km i una durada de 2:35 minuts. S'inicia a la Colónia Sedó, i discorreix pel casal de Can Codelles, per travessar la població i continuar per Can Comelles, Can Roca i Can Rubió.</p> | 08076-105 | Camí de Can Comelles. | <p>Al 1972 es va constituí el Comité Català de Senders, que en els últims 25 anys ha portat una tasca de realització, senyalització, publicació, difusió i manteniment de la Xarxa de Senders de Catalunya. Els senders estan dissenyats per a unir diversos punts d'interès: pobles, ermites, boscos, prades, valls, etc. Més de 5000 quilómetres de senders senyalitzats, solquen la geografia catalana, dividint-se en senders de petit (PR) i de gran recorregut (GR). El sistema de senyalització emprat és el que estableix l'ERA, la federació europea de senderisme.</p> | 41.5556300,1.8529200 | 404343 | 4601075 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 48468 | Plaça de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-0 | <p>CALVO, I. (2004): 'Plaça de l'església'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. FIERRO, X. (2004): Memòria de l'excavació duta a terme a la plaça de l'església d'Esparreguera. Arxiu del Servei d'Arqueologia. Núm.4422. Diputació de Barcelona.</p> | XIV | <p>La plaça de l'església és un espai de planta rectangular situat a llevant del temple de Santa Eulàlia. Arran de les obres de peatonalització del nucli antic de la vila, forma una unitat amb els carrers i espais públics circumdants. L'any 2004 es va dur a terme la restauració del campanar de l'església . Aquest element, adossat a la façana llevant de l'edifici, era rematat per una templet cobert er un cupulí reforçat amb uns anells de ferro. L'oxidació d'aquest material va produir un canvi en la forma dels ancoratges que, entre d'altres patologies, va malmetre la pedra, la qual cosa obligà al desmuntatge del coronament. Per dur a terme aquesta tasca era necessària la col·locació d'una grua de 70 m d'alçada, ja que aquest element no era accessible des de la bastida que posteriorment resseguia el perímetre del campanar. A causa de les dimensions de la grua que hom preveia col·locar en aquest indret, era necessari realitzar una fonamentació, que consistia en la construcció d'un dau de formigó de planta quadrada de 6 metres de costat, amb un pes de 200 tones, que havia de romandre parcialment sota el paviment per evitar qualsevol mena de moviment. La zona on era previst fer aquesta cimentació era susceptible de contenir restes arqueològiques. En el perímetre de l'església es por apreciar que a tota la meitat de llevant, la banqueta de fonamentació original roman a la vista, la qual cosa palesa que la cota de pavimentació actual viari està sota de la que originalment posseïa l'entorn de l'edifici. Pel que fa a la façana de llevant, hom pot documentar l'existència d'un banc adossat al mur, fet de maçoneria de pedres petites rematat amb lloses. Aquesta estructura és diacrònica de la construcció original. Un cop realitzada la intervenció es localitzaren vestigis que corresponen als fonaments de l'angle nord-oest d'un edifici singular. Atípic, per la dimensió, ja que tenen un gruix d'entre 1,70 i 1,75 m d'alçada ( dels quals es conserven 0,70m). Distingit, per la posició al cim de la vil·la que denota la importància d'aquesta construcció. Original, perquè segurament es tractaria d'un edifici aïllat, malgrat que es coneix de manera molt fragmentària.</p> | 08076-116 | Plaça de Santa Eulàlia, s/n. | <p>Se suposa que els vestigis trobats corresponen a l'angle nord-oest d'una de les dues esglésies originals, bastides entre 1316 o el 1440, tot i que en l'excavació no van aparèixer elements que proporcionessin una datació absoluta de les restes.Tot i així, es disposen de dades per apuntar que les restes trobades corresponen a l'edifici bastit al primer quart del segle XIV. Per una banda, la base del campanar de l'edifici consagrat el 1612 és solidaria de la construcció de l'església i probablement aquest element se sobreposa sobre l'edifici localitzat a l'excavació. D'altra banda, es disposa d'un document de 1604 que situa el cementiri '... a sol ponent amb la torra del campanar de l'església vella de dita vila. A tramuntana amb les parets de l'església nova de dita vila'. Segons aquestes indicacions, l'església bastida cap al 1440,que estava en ús mentre es realitzaven les obres del nou edifici es trobava al sud-oest del temple actual.</p> | 41.5409200,1.8687800 | 405644 | 4599425 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 48474 | Can Roca, jaciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-jaciment | <p>'Can Roca'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. VILLALBA, M.J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989): La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió a Ies Jornades del Baix Llobregat. Vol. II. Ponències. Castelldefels, p.15</p> | <p>Per accedir al possible jaciment cal agafar, des del nucli antic d'Esparraguera, la carretera de Madrid a França N-IIa. Al museu de Montserrat hi ha exposats útils lítics recollits a la terrassa alta del Llobregat. Els materials corresponen a esclats, ganivets, rascadores i una punta. L'indret exacte del possible jaciment actualment és molt difícil de situar.</p> | 08076-122 | Camí de Can Santjoan | 41.5539900,1.8513000 | 404205 | 4600895 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Materials al Museu de Montserrat. | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | |||||||||||||
| 48481 | Les Roques Blaves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-roques-blaves | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | Presenta un lleuger estat de degradació degut a l'acció erosiva (eòlica i hidràulica) i la presència d'alguns abocaments incontrolats de residus a la llera de la Riera del Puig. | <p>La zona dels Blaus o de les Roques Blaves es troba situada al voltant de la Riera del Puig i del Torrent del Puig, des de la Colònia Sedó fins a Can Roca. Aquestes roques estan formades per la Farina de Falla o Milonita, la qual es formà a partir de la trituració d'esquists de l'Era Primària, gràcies a les condicions de metamorfisme (Falla del Vallès-Penedès), que va sotmetre aquests materials a una pressió i temperatura elevades. Aquest material geològic està constituït per una matriu d'aspecte homogeni, formada per fragments d'esquists i de quars intensament triturats. La seva textura és inequigranular i la distribució és bimodal amb porfiroclastos deformats per aixafament i trituració. La zona de trituració dels Blaus presenta una potència variable de 150 m i separa els esquists verdosos paleozoics del nord dels nivells margosos vermells i miocens del sud. A la part meridional de la Riera del Puig, aquest material es posa en contacte discordant amb les terrasses de l'Era Quaternària (material sedimentari). A la part septentrional contacta gradualment amb les pissarres del Paleozoic. Finalment, la Farina de Falla contacta amb les fàcies vermelles del Buntsandstein al peu de la Bramona. El relleu d'aquests materials destaca pels xaragalls de fins a un grau 5 d'erosió en l'Escala de Morgan (1986), ja que aquests poden assolir fins a 20 m de longitud i 2 i 3 m de profunditat. Tectònicament, en aquesta zona s'hi troben les següents estructures: Falla inversa del Paleozoic sobre les fàcies triàsiques del Buntsandstein; sistema de diaclasses dels materials triàsics; falla normal del límit de la Depressió del Vallès-Penedès; conjunt de falles dels materials miocènics; microplecs i plecs que afectes a les pissarres del Paleozoic (fortament tectonitzades); finestra tectònica a la capçalera de la Riera del Puig. La importància de les Roques Blaves recau en què constitueix un límit entre la unitat geològica de la Depressió del Vallès-Penedès i la de la Serralada Pre-litoral. En segon lloc, és el resultat d'un procés de deformació de gran magnitud; i finalment, és l'únic indret de Catalunya (junt amb les Ribes Blaves d'Olesa de Montserrat) on afloren aquests tipus de materials milonítics d'origen tectònic. Per tant, presenta un interès científic, didàctic i paisatgístic. Cal destacar que la zona també presenta un gran interès social, fins a tal punt que es realitzà una repoblació amb alzines a l'any 1999, després d'un incendi al mateix estiu de 6,5 ha del bosc de pi blanc que acull. Aquesta repoblació es dugué a terme amb els nens de tres escoles d'Esparreguera, l'A.D.F. d'Olesa de Montserrat-Esparreguera i l'Ajuntament d'Esparreguera.</p> | 08076-129 | Camí de les Bramones. | <p>Es tracta d'un aflorament conegut i descrit des dels anys 1960 i que sempre ha estat objecte de visita per part d'estudiants de Geologia. Tanmateix, en descripcions antigues es poden trobar referències a aquestes roques, les quals són anomenades erròniament com a milonites. Tot i que les farines de falla i les milonites són ambdues roques associades a falles, les segones són roques coherents i perfectament foliades que pertanyen al grup de les roques metamòrfiques. La redefinició de les roques de Ribes Blaves com a farines de falla i la interpretació de la seva significació tectònica ha determinat que aquest aflorament hagi estat utilitzat en diverses ocasions com a parada clàssica en excursions geològiques o visites amb participació d'investigadors de l'estranger o d'altres indrets de l'estat. La terra de les Roques Blaves era emprada pels terrissers d'Esparreguera per endurir la ceràmica.</p> | 41.5521900,1.8658600 | 405417 | 4600679 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 | ||||||||||||
| 48484 | Mas del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-roure | <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.66.</p> | XX | La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació. | <p>Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs, els quals presenten un parament de tàpia amb alguna reparació amb maons.</p> | 08076-132 | Urbanització Can Rial. | <p>Antigament coneguda com a Can Batlle. El construí Daniel Batlle a mitjans del segle XX a una finca que adquirí a l'antiga hisenda de la Masia.</p> | 41.5224100,1.8471300 | 403811 | 4597394 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 169,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml