Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 34292 | Riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues | GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA (1991). Vol. I: Introducció, Bacelonès, Baix Llobregat. Enciclopèdia Catalana, pp. 457-459 | En alguns trams del seu recorregut, l'entorn natural de la riera està força malmès. | Riera que travessa el terme de Begues en sentit est-oest, que es forma per diversos braços sota el Turó de la Desfeta i el Puig de les Agulles i s'ajunta a l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls amb la riera d'Oleseta i la de Jafra, a la part més meridional, ambdues tributàries de la riera de Ribes. En aquest ecosistema s'inventarien un nombre d'espècies vegetals diverses, a causa de la fragmentació de la vegetació típica dels boscos de ribera, com les pollancredes, omedes o freixenedes, a les quals se li afegeixen altres espècies afins a ambients humits i espècies pròpies de la vegetació típica mediterrània. Així, a la riera de Begues s'hi poden trobar pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), oms (Ulmus minor), freixes (Fraxinus angustifolia), algun salze (Salix sp.) i algun saüc (Sambucus nigra), espècies dels boscos de ribera mediterranis de terra baixa. També s'hi troba vegetació d'ambients d'aigües entollades com canyes o canyissos. A les vores de la riera troben els joncs, el càrex pèndul, el mill gruà i la sarriassa. I envoltant tots aquests espais força estrets i ombrívols es desenvolupa una xarxa de lianes. Es tracta de lianes de diverses menes: l'heura, l'arítjol, el lligabosc, la vidalba, l' esbarzers i els rosers silvestres, com l'englantina. Com a espècies característiques de la vegetació natural mediterrània a la riera de Begues es troben arbres com l'alzina (Quercus ilex) i el roure de fulla petita (Quercus faginea), el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyer (Pinus pinea), propis de les masses forestals properes que aprofiten els pendents i la perifèria de la riera per instal·lar-s'hi formant en conjunt un corredor boscós de vegetació natural. En aquests ambients es desenvolupen molt bé les molses, diversos arbustos, com el ginebró, encara que és més propi de climes més freds, i espècies tan delicades com la viola de bosc. En conjunt el paisatge de la riera de Begues és força divers i amb unes característiques particulars que aixopluguen una vegetació diversa. | 08020-419 | 41.3384800,1.8941700 | 407475 | 4576922 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34292-foto-08020-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34292-foto-08020-419-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | |||||||||||||
| 34293 | Casa al carrer Ferran Muñoz, 68 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-ferran-munoz-68 | XX | La superfície de la façana presenta alguns desperfectes en la pintura. | Casa de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener pla, a l'estil vienès, perpendicular a la façana principal. La façana principal, orientada al nord-est, presenta la porta d'entrada, rectangular sense decoració i amb porta de doble batent, al centre de la planta baixa. Està flanquejat per una finestra quadrada a cada costat. Cal destacar, no obstant, les finestres situades al frontis de la façana, corresponents al nivell del primer pis, o golfes; es tracta de dues finestres geminades coronades amb arcs trilobulats, situades simètricament sobre la porta d'entrada de la planta baixa. Per últim, cal fer esment també del ràfec de la teulada, sustentades per mènsules de fusta. L'immoble està damunt d' un basament i tancat per un mur. | 08020-420 | Carrer Ferran Muñoz, 68 | 41.3303400,1.9273500 | 410240 | 4575984 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34293-foto-08020-420-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34293-foto-08020-420-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34293-foto-08020-420-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | ||||||||||
| 34294 | Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell | XX | Casa isolada de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, té la teulada de teula àrab de doble vessant, excepte a l'extrem nord-est, en què s'alça una torratxa amb finestres als quatre vents i teulada a quatre vessants. Tot l'edifici presenta un sòcol o basament fet amb blocs irregulars de pedra, que contrasta amb la superfície llisa de color blanc de les façanes, i que salva el desnivell del terreny. La porta d'accés a l'immoble està situada a la façana principal, orientada al sud-est, sota un porxo amb dues arcades d'arc de mig punt al qual s'accedeix pujant una escala de cinc graons. La porta en si mateixa és igualment d'arc de mig punt i de doble batent. A nivell del primer pis destaca la terrassa amb balustrada situada sobre l'àrea del porxo de l'entrada ja esmentat, a la cantonada sud-est, mentre que a la resta del pis, les obertures de les façanes són quadrades, sense marc ni elements decoratius de cap tipus. A la façana nord-est es troba l'arrencament de la torratxa abans esmentada. Al nivell de les golfes destaca, a la part superior de la façana sud-oest, una finestra rectangular allargassada amb ampit de maó vist i que presenta, als costats dret i esquerre, així com a la part superior, una decoració en forma de triangles igualment de maó vist. Pel que fa a la torratxa de l'ala nord-est de l'edifici, cal destacar les finestres del pis superior, geminades i coronades en arc deprimit còncau, i separades entre si per una columna cilíndrica de color vermellós. Cal fer menció del ràfec de les teulades, disposat en doble filera de dents de serra en degradació. Tot l'immoble està envoltat per un mur de tanca, i la parcel·la està enjardinada, característica que confereix un alt valor estètic a la casa. | 08020-421 | Carrer Ferran Muñoz, 53 | Segons informació oral de la propietària de la casa, Can Carbonell fou construït a la postguerra. El seu avi, Ramon Carbonell Arenes, en fou el primer propietari. | 41.3306700,1.9274100 | 410245 | 4576020 | 1940 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34294-foto-08020-421-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34294-foto-08020-421-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | |||||||||
| 34295 | Sínia de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-lalzina | Les estructures de la sínia estan pràcticament enrunades i en gran part envaïdes per la vegetació. | Sínia de rec de grans proporcions formada per diversos elements: - Un pou de planta quadrada, de 1,20m de costat i de profunditat indeterminada, que s'eixampla a la part inferior. Està fet de blocs de pedra arrebossat amb morter de calç i presenta diverses refeccions posteriors fetes amb maó. - Una estructura edificada de planta quadrada d'uns 3 metres d'alçada situada sobre el pou, de funció indeterminada, a causa de trobar-se el sostre enrunat i l'interior altament degradat. - La sínia pròpiament dita, l'únic element de la qual es conserva és un eix de ferro de 4 metres de longitud disposat verticalment, amb una roda dentada a la part superior. L'extrem inferior de l'eix està encaixat en un basament de maó que es recolza directament a terra, mentre que l'extrem superior està encaixat en una biga de ferro d'uns 5,50 metres de longitud, disposada horitzontalment i encaixada pels seus extrems a la part superior de dos pilars quadrats de maó arrebossats amb ciment que recolzen directament a terra i que, segons sembla, serien també per suportar un sostre que cobriria el conjunt i que s'adossaria a l'estructura edificada sobre el pou, abans descrita. - Un dipòsit d'aigua de planta rectangular fet de pedra i arrebossat amb ciment, cobert amb un sostre ondulat de maó pla, també arrebossat amb ciment, que presenta un petit forat de canalització a la paret sud-est. Tot el conjunt ocupa un àrea d'uns 178 m2. | 08020-422 | Disseminat a l'est de la urbanització Bon Solei II | 41.3375900,1.9352500 | 410911 | 4576781 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34295-foto-08020-422-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34295-foto-08020-422-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34295-foto-08020-422-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | ||||||||||
| 34296 | Mas Glaçat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-glacat | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XIV | El mas està enrunat i molt envaït per la vegetació, fet que dificulta l'observació de les estructures restants. | Runes de l'antic Mas Glaçat, enderrocat a començaments del segle XX (veure apartat 'Història'). Es tracta d'un antic mas d'origen medieval, de dimensions molt reduïdes, del qual avui dia únicament són visibles els murs perimetrals, que ocupen una extensió aproximada d'uns 35 m2. Els murs tenen una alçada màxima conservada d'uns 3,5 m; estan fets amb blocs de pedra calcària lligats amb una barreja d'argila i morter de calç. Al mur orientat al sud-est s'observa una finestra quadrada de petites dimensions, mentre que a la part oposada (nord-oest) hi ha un cos rectangular, modern, fet de totxo, també enrunat, que segurament tenia alguna utilitat agrícola indeterminada. | 08020-423 | Mas Glaçat | El Mas Glaçat apareix documentat per primer cop l'any 1306, en un document on Ferrer Glaçat compra a Guillem Torra el Mas Morcel o Mas Motzel. L'any 1458, a l'establiment del Mas Torra s'esmenta, com a propietari d'una de les finques amb què limita, a en Bernat Glassat. Aquest XVIIIcognom desapareix poc desprès, possiblement a causa de les diverses epidèmies de pesta de l'època. En un capbreu de l'any 1595 torna a aparèixer el Mas Glaçat com a propietat de Gabriel Panyella. Climent Garau compra (abans de 1593) a Gabriel Panyella el Mas Glassat i el Mas Costa. S'esmenta com a límit de la peça de la Font Sanguanera (actual Font Sangonera?), resseguint la serra de la collada de la Font Sanguanera fins al Puig de la Desfeta. El Mas Glaçat formava llavors unitat amb el Mas Costa o Carreras. Limitava al sud amb el Puig de la Desfeta i el Mas Costa i a orient amb Campamar (probablement del Mas Alemany). L'any 1598 consta que la vídua de Climent Garau ven el mas a precari. A mitjans del segle XVII, el mas passa per casament de la pubilla Garau a la família Petit. El 1641 consta com a propietari del mas Francesc Vendrell de l'Hostal. El 1759 és venut juntament amb el mas de deu a Ros i Barnola i desprès a Amell. El 1849 es documenta un tal Jaume Viñas del Mas Glaçat, i és un dels masos que apareix al salpàs de l'any 1880. Segons Josep Pañella, l'edifici fou enderrocat a començaments del segle XX pel seu propietari (Amell), per fer fora una llogatera que no respectava la moral cristiana de la època, ja que, segons sembla provenia del món de la faràndula. A dia d'avui no s'ha efectuat cap intervenció arqueològica sobre les restes d'aquest mas històric. | 41.3250400,1.9402400 | 411311 | 4575382 | 1306 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34296-foto-08020-423-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34296-foto-08020-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34296-foto-08020-423-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Als voltants del Mas Glaçat s'observen algunes estructures associades, com possibles pous. L'espessa vegetació de la zona, però, n'impedeix l'accés i la descripció. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | ||||||
| 34297 | Els Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casals | Tots els elements del conjunt estan en ruïnes. | Conjunt arquitectònic rural format per les ruïnes de diversos elements: - Un antic mas, del qual tan sols resta part de l'edifici de planta quadrada, de dos pisos, amb el sostre enrunat, que era a un sol vessant, i els trespols també enrunat. Aquesta edificació ocupa una superfície de 31 m2. Està adossada a la cantonada oest d'un baluard rectangular fet de blocs irregulars de pedra i fragments de maó lligats amb morter de calç, que ocupa una superfície total de 570 m2. Aquest baluard delimita l'espai de l'antiga era del mas, avui envaïda per la vegetació, i estava compartimentat en dues zones dividides per un mur disposat transversalment entre els murs nord-oest i sud-est del baluard. Cal destacar el portal d'entrada i sortida per a carros que hi ha a l'extrem nord del mur nord-est, fet de maó vist i coronat amb un arc escarser, així com la porta d'entrada a l'edifici en ruïnes situada a l'exterior del mur oposat, també de maó vist i amb arc escarser, tot i que de dimensions més reduïdes, doncs s'utilitzava per al pas de persones. - Un antic corral situat a 140 m al nord-est del mas (UTM X=405350; Y=4576098), que abasta una superfície aproximada de 360 m2 i està també en ruïnes. Era de planta rectangular i actualment està molt envaït per la vegetació, factor que dificulta la seva observació i descripció. - Un pou circular de pedra, amb un diàmetre de boca de 5,30 m i un gruix del mur de 50 cm. Està cobert amb una cúpula de maó pla, i el fons està cobert de pedres caigudes. Té una profunditat de 6,50 metres des d'aquest nivell de runes fins al sostre. - Un segon pou circular de pedra, enderrocat, amb un diàmetre de boca de 2,10 m. També presenta un nivell d'enderroc al fons, de manera que la profunditat és de 6,10 m fins a l'alçada màxima conservada. El gruix dels murs és de 70 cm. Està molt envaït per la vegetació. | 08020-424 | Al Pla Vaquers | 41.3281600,1.8664700 | 405142 | 4575807 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34297-foto-08020-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34297-foto-08020-424-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | |||||||||||
| 34298 | Puig Moltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-molto | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XV | El mas està enrunat i envaït per la vegetació. | Conjunt d'edificacions en estat ruïnós, pertanyents a l'antic mas de Puig Moltó. Davant de la façana principal destaca una era. Presenta diferents cossos, el primer al que s'accedeix des de l'era sembla un corral o pati tancat amb les parets de mamposteria lligada amb morter de calç. La resta de cossos són de difícil identificació degut al seu estat. En general destaca les arcades (avui tapiades) fetes amb pedra de gres, iguals que els emmarcaments d'algunes finestres. Resulta igualment interessant les restes interiors de revestiments policromats. | 08020-425 | Carretera de Begues a la Plana Novella | Aquest antic mas apareix documentat ja al capbreu de l'any 1458 amb el nom de Mas Puigvoltor, com a propietat de Bernat Vendrell, home soliu. El mas torna a aparèixer documentat als fogatges de 1497 i de 1515. Dels anys 1566 a 1838 consten els bateigs dels Petit de Puigvoltor. Al capbreu de 1595 el mas consta com a propietat de Jaume Petit, i se'ns diu que limita a l'est amb el mas Torra, al sud amb l'honor de Montserrat Vendrell, dit La Troneda; a l'oest amb l'honor del Mas Garau i amb la tinença d'en Rocafort; i al nord amb el Mas Ferrer i el Mas Stanyol. L'any 1756 consta com a propietat de Ramon Petit de Puigvoltor, i el 1849 és conegut com a Casa Puigmoltó. Puig Moltó és un dels masos que apareixen documentats en el salpàs de l'any 1880. Cap a l'any 1900 aproximadament, Joan Romagosa compra el mas Puigmoltó a Josep Petit Ferrer. Actualment està en ruïnes, tot i que se sap que als voltants de l'any 1935 encara estava dempeus. A dia d'avui no s'ha efectuat cap intervenció arqueològica sobre les restes d'aquest mas històric. | 41.3168200,1.9210200 | 409691 | 4574490 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34298-foto-08020-425-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34298-foto-08020-425-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34298-foto-08020-425-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | En el dintell d'una finestra hi ha la data de 1789 i en una paret de ciment la data de 1916. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | |||||||
| 34299 | Corral de Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-mas-ferrer | XX | El desús ha provocat un avançat estat de degradació de l'interior del corral. La branca d'un pi proper ha derruït part de la paret posterior de l'edifici. | Corral de planta rectangular amb teulada a un sol vessant, amb un pati annex voltat per una tanca , tot de maçoneria de pedra calcària lligada amb morter de calç. El corral té el sostre embigat de formigó, coberta de teules d'un sol vessant. L'extensió aproximada del recinte és de 210 m2. | 08020-426 | Al camí de Begues a la Plana Novella | 41.3171000,1.9099600 | 408766 | 4574532 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34299-foto-08020-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34299-foto-08020-426-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | L'Ajuntament ha restaurat i ampliat l'edifici amb un cobert dins del pati del corral amb un recipient exterior per a farratge. Aquesta intervenció s'inclou dins d'un programa de reintroducció del pastoreig com a mesura que pot millorar la lluita contra els incendis forestals. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | ||||||||||
| 34300 | Corral d'en Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-romagosa | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XX | De l'edifici original tan sols es conserva l'antic corral i la tanca que envolta el recinte; així i tot, aquesta presenta alguns signes de degradació que han estat subsanats amb la recent restauració de l'immoble. L'antiga vivenda és, avui, un edifici de nova planta. | Edifici de tipologia popular, d'una gran senzillesa, que consta d'un edifici utilitzat com a vivenda, i un corral. La part de la vivenda, de molt petites dimensions i planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant és de nova planta, i substitueix a que hi havia antigament, de manera que no té valor patrimonial. La part del corral és la que es conserva de l'immoble històric. És aquesta una construcció de planta rectangular feta de pedra, amb teulada de teula àrab a un sol vessant. Un mur de tanca de pedra, també original, envolta el recinte. | 08020-427 | Corral d'en Romagosa | Aquest corral fou reconstruït l'any 2004 respectant l'estructura original de l'edifici. | 41.3043000,1.8917200 | 407221 | 4573130 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34300-foto-08020-427-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34300-foto-08020-427-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34300-foto-08020-427-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | ||||||||
| 34301 | Cal Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julia | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | L'immoble està molt modificat. | Edifici cantoner de planta quadrada; planta baixa, pis, golfes i un cos elevat, en el centre de la teulada, d'una planta, finestres geminades a les quatre cares i teulada als quatre vessants igual que la de l'edifici. Acurada composició de conjunt reflexada en la solució del balcó arrodonit al vèrtex de la façana. La cornisa amb dentellons, sanefa i fines motllures donen un aire senyorial a la vivenda. Destaca la torratxa, que acaba de configurar un edifici de gran presència urbana. | 08020-428 | c. Major 55 | 41.3306200,1.9238800 | 409950 | 4576019 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34301-foto-08020-428-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34301-foto-08020-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34301-foto-08020-428-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | |||||||||
| 34302 | El bandoler esquarterat i les creus de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bandoler-esquarterat-i-les-creus-de-begues | Explica la tradició oral, que un cop un bandoler va ser pres a Begues i va ser esquarterat en quatre trossos estirat per quatre cavalls. Diu la llegenda que allà on van aturar-se els quatre cavalls s'erigiren les quatre creus de terme de Begues: la creu del Coll, la de la Clota, la de Coll Fe i la d'Ardenya. Una altra versió de la llegenda explica que el bandoler en ser esquarterat, van ser penjats les seves restes en les quatre creus de terme de Begues en senyal d'exemplerietat. | 08020-429 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | No se sap res més d'aquesta llegenda, ni quan va succeir, ni s'ha trobat cap document que ho certifiqui, tampoc sabem si realment era un bandoler, un pagès de remença o un cavaller, però la llegenda es segueix explicant. La informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista amb el senyor Francesc Sánchez. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | |||||||||||||||
| 34303 | Avenc de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-sant-jordi | VALLÈS, J. (1980) 'Noves cavitats al Massís del Garraf', Exploracions, 4: 113-116. | Avenc de 19 m de profunditat. La boca, de 0,4 x 0,6 m i oberta en un pla d'estratificació dóna pas a un pou de 10 m de mides regulars. En tota la seva llargada s'evidència la corrosió a la roca. Al seu fons hi ha una saleta amb una forta rampa de blocs que porta a un pou de 5 m, al fons del qual, en un engolidor impenetrable, acaba la cavitat. Compta amb dues sales bellament adornades per anemolites. | 08020-430 | Entorn de Campgràs | Descobert l'any 1974 per membres del 'Grupo Juvenil Espelunca O.J.E.' | 41.2919400,1.9106400 | 408788 | 4571738 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavi Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | |||||||||||||
| 34304 | Cova del Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-mas-roig | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Cova de 20 m de recorregut i 4 m de profunditat màxima. La boca, de 2 per 1 m intersecta per la seva part central una cavitat desenvolupada sobre una diàclasi E-W de 13 m de longitud màxima. La galeria oriental comença descendint 1,5 m en pendent, arribant després d'aquest recorregut a un corredor de secció inclinada cap el N. De l'extrem W de l'embut d'entrada, a través d'una finestra de 0,5 m de diàmetre, s'arriba a una galeria d'estructura molt més uniforme que l'anterior, de 5 m de longitud. En la base del corredor principal es troba la boca d'un pou de -2 m que condueix a una sala rectangular de 3 x 2 m ocupada per productes clàstics. | 08020-431 | A la riera del Mas Roig | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.3245100,1.9076900 | 408586 | 4575357 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavi Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | |||||||||||||
| 34305 | Rajoleria de Mas Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoleria-de-mas-alemany | XX | Tot i que els elements arquitectònics es conserven parcialment, la vegetació creix entre ells provocant la degració del bé. | La rajoleria es localitza a peu del camí, avui pràcticament tancat per la vegetació, que li donava accés des de les immediacions de Mas Alemany. La façana septentrional de l'edifici s'adossa al camí, mentre que la resta de l'edificació i, especialment, la façana meridional, queden a un nivell força més baix. L'edificació està construïda majoritàriament mitjançant la tècnica del doble parament de maons farcint l'interior amb argiles i blocs de roca, si bé es poden observar alguns trams construïts amb blocs de diverses litologies units amb morter. La seva planta és rectangular (5 x 7 m a la base, aproximadament), i el seu alçat és trapezoïdal, amb 5 m d'amplada de base al costat sud (on es localitza la boca de la cambra de cocció), uns 4 m d'amplada a la part alta, i una alçada màxima conservada també de 5 m a la façana sud. A la part alta els murs amiden uns 1,50 m de gruix, mentre que a la base segurament sobrepassen els 2 m. No es conserva sostre. La boca per la que s'alimentava la cambra de combustió, semicircular, amida 0,55 m de base i 0,32 m d'alçada. La volta que sustenta la boca és una peça ceràmica de morfologia semicircular, mentre que la seva base és una llosa. Aquesta boca està emplaçada a 1,70 m dins d'una altra 'porta' de 2,5 m d'alçada amb la volta construïda amb maons. Davant d'aquesta façana trobem una petita esplanada que amida uns 5 per 5 m delimitada per murs d'uns 2 m i escaig d'alçada. A les façanes de llevant, ponent i del nord es conserven les tres portes d'uns 0,65 m d'amplada per 1,5 m d'alçada, per les que s'accedia a la cambra de cocció, situades ben bé entre 3 i 4 m per sobre de la boca de la cambra de combustió. La septentrional, situada més amunt, queda a peu de camí i és la pitjor preservada. Les altres dues es troben a un nivell més baix i s'hi accedeix per unes terrasses construïdes mitjançant un mur de contenció d'uns 3 m d'alçada i uns 4 m de longitud. Estan coronades per una volta de maó excepte la de llevant que conserva una llinda de pedra de grans proporcions. La cambra de cocció amida uns 4 m en sentit N-S per 2,2 m en sentit E-W. La graella, situada uns 2 m per sota de la base de les portes, encara es conserva en força bon estat, podent-se constatar que els conductes pels que circulava l'aire calent des de la cambra de combustió són de planta quadrangular d'uns 30 cm de costat. | 08020-432 | Mas Alemany | 41.3254700,1.9544400 | 412500 | 4575416 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34305-foto-08020-432-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34305-foto-08020-432-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavi Esteve | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | ||||||||||
| 34306 | Les Borigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-borigues | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | Edificació de gran senzillesa, utilitzada antigament com a corral. El corral està format per un edifici de planta quadrada, que s'havia utilitzat com a vivenda, de planta baixa i pis, i teulada de teula a un sol vessant. L'interior presenta, però, els trespols completament enrunats així com també la teulada, que conserva únicament el perímetre, del qual s'observen encara les teules. A l'interior del mur del costat sud es conserva una escala de pedra amb arrebossat, que comunicava la planta baixa amb el pis superior, així com la porta d'entrada a l'interior de l'edificació, ampla amb arc de maó rebaixat, i la finestra del primer pis, quadrada sense cap mena de decoració. Aquest edifici està adossat al tancat de pedra que conforma el que queda de l'antic corral, també enrunat i envaït per la vegetació. A la cantonada sud-est hi ha un pou circular, també molt envaït per la vegetació. El corral ocupa una superfície aproximada de 305 m2. | 08020-433 | A l'entrada al bosc de les Borigues | Aquest immoble apareix esmentat al salpàs de 1880, tot i que probablement és d'un incert origen més antic. | 41.3110000,1.8942000 | 407438 | 4573872 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34306-foto-08020-433-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34306-foto-08020-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34306-foto-08020-433-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | ||||||||||
| 34307 | Casa al carrer Collada, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-collada-30 | XX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. Als costats nord i sud de l'edifici sobresurten uns cossos amb teulada a doble vessant perpendicular al carener de la façana principal, per bé que a la base queden integrats a la planta de l'edifici. De fet, no existeix una façana principal pròpiament dita, ja que la porta d'entrada a l'immoble es troba a la planta baixa de cantonada sud-oest de l'edifici, creant al seu davant una petita zona de rebedor amb porxada. A la part baixa hi ha un sòcol de pedra que envolta la planta de la casa, mentre que la resta del parament de les façanes és llis. Les obertures presenten una composició simètrica, essent allargassades i coronades per arcs rebaixats emmarcats amb maó i finestres amb doble batent de fusta. Als cossos que sobresurten als costats nord i sud de l'edifici, per sobre de les finestres hi ha un arc cec de mig punt fet de maó. L'edifici està envoltat per un mur de tanca o barri. | 08020-434 | Carrer Collada, 30 | 41.3309600,1.9454100 | 411752 | 4576034 | 1910 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34307-foto-08020-434-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34307-foto-08020-434-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34307-foto-08020-434-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | ||||||||||
| 34308 | Carrer de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-eulalia | Cal dir que l'evolució històrica del propi carrer ha transformat la gran majoria de les vivendes d'aquest carrer, per bé que les esmentades conserven els trets estilístics originaris. | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del 14 al 26 del carrer de Santa Eulàlia. A la part posterior queden delimitades per patis interiors o bé pels edificis que formen part del Carrer dels Esports. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte). Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. | 08020-435 | Carrer de Santa Eulàlia, 14-26 | 41.3368400,1.9187600 | 409530 | 4576714 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34308-foto-08020-435-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34308-foto-08020-435-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34308-foto-08020-435-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | |||||||||||
| 34309 | Casa al Carrer Jaume Petit, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-jaume-petit-30 | XX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis i teulada de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. L'element més destacat és la façana principal, que presenta una composició simètrica de les obertures, amb la porta d'entrada al centre de la planta baixa, senzilla, i una finestra d'arc rebaixat a cada costat. El marc d'aquestes finestres és de maó vist, a l'igual que les cantoneres de l'edifici. L'accés a la porta de l'immoble es realitza des d'un porxo d'entrada suportat per dues columnes salomòniques de maó vist, a la part superior del qual hi ha una petita terrassa. | 08020-436 | Carrer Jaume Petit, 30; carrer del Nord, 23 | 41.3345900,1.9176300 | 409432 | 4576466 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34309-foto-08020-436-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34309-foto-08020-436-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Unes obres recents han desfigurat totalment les façanes de l'edifici i deslluiex el seu interès cultural. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | ||||||||||
| 34310 | Corral de les Tres Fites | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-les-tres-fites | El corral presenta l'antic sostre de teules totalment enrunat i l'interior i els voltants estan totalment envaïts per la vegetació. | Corral de planta quadrada amb teulada a un sol vessant, enrunada, que té adossat un tancat també rectangular, que conforma el corral pròpiament dit. L'edifici té la porta d'accés a l'interior al costat sud-oest, amb unes dimensions de 1 m d'ample x 1,80 m de l'alçada; mentre que a l'interior, a la paret est dues portes de 55 cm d'amplada comuniquen l'interior amb el recinte tancat. Tota l'edificació està construïda amb blocs de pedra lligada amb morter de calç i sorra. Els murs tenen un gruix de 40 cm, i una alçada màxima conservada de 2,5 m. Adossat al mur sud hi ha un pou amb un diàmetre interior de 1,80 m. El corral té un perímetre de 62 m, i ocupa una extensió de 240 m2. | 08020-437 | 41.3212400,1.9007600 | 408002 | 4575001 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34310-foto-08020-437-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34310-foto-08020-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34310-foto-08020-437-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | ||||||||||||
| 34311 | Corral vell de Can Térmens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-vell-de-can-termens | El corral està en estat ruïnós i força envaït per la vegetació. | Antic corral de planta rectangular amb teulada a un sol vessant, en avançat estat d'enrunament. Els murs tenen una alçada màxima conservada de 3,5 m i una amplada de 65 cm. A l'interior, l'espai presenta una divisió marcada per la presència de cinc pilars alineats, dos d'ells cilíndrics, dels quals en destaca un fet amb blocs de blocs de gres amb calcària, amb un diàmetre de 70 cm, i els tres restants, quadrats, amb una longitud de 60 cm de costat i una alçada conservada de 1,20 m. A la cantonada est hi ha una habitació separada, de planta rectangular, amb unes dimensions de 3,70 m x 1,90 m, amb dintell de fusta a la porta; a l'interior, a la cantonada de la paret nord-est, hi ha una petita fornícula. El corral té un perímetre de 80 m, i ocupa una extensió aproximada de 405 m2. | 08020-438 | 41.3289600,1.9035000 | 408242 | 4575856 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34311-foto-08020-438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34311-foto-08020-438-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34311-foto-08020-438-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-19 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | ||||||||||||
| 34312 | Corral del Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-mas-roig | Corral de planta rectangular, amb els murs construïts amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra i teulada de teula àrab a un sol vessant. La porta d'accés a l'interior es troba a la paret nord-est; presenta marcs de maó vist amb arc rebaixat. Al mur oposat hi ha una altra porta d'accés, rectangular, més senzilla. L'alçada màxima del corral és de 2,40 m. Adossat a aquesta edificació hi ha un mur de tanca, fet també amb blocs de pedra lligada i obert a l'aire lliure, que conforma l'àrea del corral pròpiament dita. El mur del costat nord-est d'aquest recinte ha estat enderrocat expressament, ja que s'hi adossa un annex modern, fet d'estructures metàl·liques i sostre d'uralita, utilitzat com a ampliació de l'espai del corral. El corral té un perímetre de 58 m i ocupa una àrea de 209 m2. | 08020-439 | Disseminat de Mas Roig | 41.3233400,1.9085800 | 408659 | 4575226 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34312-foto-08020-439-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34312-foto-08020-439-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34312-foto-08020-439-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | ||||||||||||
| 34313 | Cal Lluís del Coscó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluis-del-cosco | L'edifici està enrunat i molt envaït per la vegetació. | Antic habitatge de planta rectangular, en un estat de degradació molt avançat i envaït per la vegetació. Presenta la teulada completament enrunada i una alçada conservada dels murs d'uns 2,20 m aproximadament. S'observen a l'interior restes de murs divisoris, i a la paret de la cantonada sud l'obertura molt malmesa d'un forn, amb la volta de maó pla i arc apuntat. Les restes d'aquesta edificació ocupen una àrea aproximada de 520 m2. | 08020-440 | Nucli de la Creu de Coll-Fe (La Creu - Tres Cases) | 41.3194200,1.9096500 | 408743 | 4574790 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34313-foto-08020-440-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34313-foto-08020-440-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34313-foto-08020-440-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'avançat estat de degradació de l'edifici, amb estructures completament enrunades i la ingent presència de vegetació fa impossible l'accés a l'interior, raó per la qual no s'han pogut distingir els àmbits de l'interior de l'immoble.Aquesta casa forma part del conjunt de la creu que resta protegit al PGOU. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | ||||||||||
| 34314 | Forn de calç de Cal Lluís del Coscó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-lluis-del-cosco | El sostre del forn està enrunat. | Forn de calç de planta circular i cos semicilíndric excavat a terra. Les parets del forn estan arrebossades amb calç rubefactada, a excepció de la part superior, construïda amb filades de blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra i que forma la cúpula del sostre, actualment enderrocada. El forn conserva un diàmetre intern de 6,30 m, una alçada conservada de 5,60 m i un gruix dels murs de 2,80 m aproximadament. | 08020-441 | Nucli de la Creu de Coll-Fe (La Creu - Tres Cases) | 41.3194400,1.9092300 | 408708 | 4574793 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34314-foto-08020-441-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34314-foto-08020-441-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | |||||||||||
| 34315 | Corral del Fondo del Teix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-fondo-del-teix | El corral està molt enrunat i envaït per la vegetació. | Antic corral de planta rectangular, actualment molt enrunat, composat per les restes d'un edifici que tenia teulada a un sol vessant, i que estava dividit, a l'interior, en dos àmbits, separats per una paret transversal; i per un tancat a l'aire lliure. Tot l'aparell constructiu està fet amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra; els murs tenen una alçada màxima conservada de 2,20 m, i una amplada mitjana de 85 cm. Cal destacar, al mur sud-est del tancat adossat a l'edifici del corral, la porta d'accés, feta igualment amb blocs de pedra calcària, d'arc rebaixat, i amb unes dimensions de 2 m d'alçada x 1,60 m d'ample. El coral té un perímetre de 62,3 m, ocupant una àrea de 241 m2. | 08020-442 | Al Fondo del Teix | 41.3047300,1.9065100 | 408460 | 4573162 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34315-foto-08020-442-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34315-foto-08020-442-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34315-foto-08020-442-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | |||||||||||
| 34316 | Corral del Fondo de la Troneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-fondo-de-la-troneda | El corral està molt enrunat i envaït per la vegetació. | Antic corral de planta rectangular, composat per un edifici amb teulada a un sol vessant, actualment enrunada, i dividit internament per un mur transversal; i un tancat a l'aire lliure que s'hi adossa. L'edifici presenta, al mur sud, dues portes que comuniquen amb el tancat, i el tancat té, al mur est la porta d'accés des de l'exterior. Cal destacar les cantoneres de pedra, fetes amb carreus ben tallats, i una línia de cornisa feta amb lloses primes de calcària, que resta als sectors on es conserva l'alçada original del mur, d'uns 3,50 m. Els murs tenen una amplada mitjana d'uns 65 cm. El corral té un perímetre de 73,8 m, ocupant un àrea de 328,6 m2 | 08020-443 | Fondo de la Troneda | 41.3078200,1.9235700 | 409892 | 4573488 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34316-foto-08020-443-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34316-foto-08020-443-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34316-foto-08020-443-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | |||||||||||
| 34317 | Corral del Bruc /de la Pleta Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-bruc-de-la-pleta-xica | Antic corral de planta rectangular, composat per un edifici amb teulada a un sol vessant, actualment enrunada, i dividit internament per un mur transversal; i un tancat a l'aire lliure que s'hi adossa. L'aparell constructiu està fet amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra. Es conserva part d'alguna de les cantoneres de pedra, fetes amb carreus ben tallats, i una línia de cornisa feta amb lloses primes de calcària, que resta als sectors on es conserva l'alçada original del mur, d'uns 2,50 m. Els murs tenen una amplada mitjana d'uns 70 cm. El perímetre d'aquest corral és de 75,8 m, i ocupa un àrea de 350 m2. | 08020-444 | La Pleta Xica | 41.2999600,1.9080200 | 408580 | 4572631 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34317-foto-08020-444-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34317-foto-08020-444-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34317-foto-08020-444-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | ||||||||||||
| 34318 | Casalot d'en Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-den-just | Aquest edifici està en estat ruïnós i absolutament envaït per la vegetació. | Antic habitatge de planta rectangular, fet amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra, en un avançat estat d'enrunament. La vegetació que envaeix el lloc no permet apreciar estructures i divisions a l'interior de l'immoble. L'alçada màxima conservada dels murs és de1,80 m, amb una amplada de 55 cm. Les restes de la construcció ocupen una extensió aproximada d'uns 100 m2. | 08020-445 | Camí de Torrelles de Llobregat | 41.3388200,1.9445200 | 411688 | 4576908 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34318-foto-08020-445-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34318-foto-08020-445-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34318-foto-08020-445-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'alta densitat de vegetació que envaeix aquest element arquitectònic no permet distingir-ne els seus trets formals. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | ||||||||||
| 34319 | Cal Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joana | XIX | Habitatge d'estil popular conformat per un edifici de planta rectangular, amb planta baixa i pis i teulada de teula àrab a un sol vessant, un annex per a usos agrícoles adossat a l'extrem dret de l'edifici principal i un pati o era oberta a l'aire lliure. La façana de l'edifici principal presenta una composició simètrica de les obertures, amb dues portes d'entrada amb arc rebaixat a la planta baixa. La porta de la banda esquerra de la façana té intercalades dues finestres rectangulars, una d'elles protegida amb reixa de ferro forjat. Al nivell del primer pis, hi ha quatre finestres rectangulars sobre les obertures de la planta baixa, destacant la finestra situada sobre la porta del costat esquerre de la planta baixa, que presenta barana de ferro forjat. Situat entre les dues finestres centrals del primer pis hi ha un rellotge de Sol. L'edificació agrícola annexa situada a la dreta de l'edifici d'habitatge és una senzilla construcció d'una sola planta amb teulada de teula àrab a un sol vessant, on destaca el portal d'entrada, d'arc rebaixat amb emmarcat de maó vist. La superfície de les façanes de les dues edificacions està encalada. El pati o era obert a l'aire lliure forma un recinte que tanca el conjunt. | 08020-446 | Carrer de Gavà, 1 | 41.3336200,1.9224000 | 409830 | 4576353 | 1800 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34319-foto-08020-446-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34319-foto-08020-446-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | ||||||||||
| 34320 | Rellotge de Sol de Cal Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-joana | Rellotge de sol vertical pintat sobre l'encalat de la façana principal de Cal Joana, representat en forma circular dins un marc quadrat. El quadrant del rellotge presenta el fons de color blanc trencat, amb decoracions blaves ondulants a les cantonades. El rellotge pròpiament dit, configurat per dues circumferències concèntriques, l'espai entre les quals està pintat en color ocre, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat. L'interior del cercle devia contenir les xifres horàries, avui desaparegudes. La superfície de la circumferència del rellotge és d'un color més fosc que la resta. A la part superior conserva el gnòmon. | 08020-447 | Carrer de Gavà, 1 | 41.3336200,1.9224000 | 409830 | 4576353 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34320-foto-08020-447-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | ||||||||||||
| 34321 | Corral Petit Canigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-petit-canigo | L'edifici està en un estat molt avançat d'enrunament. | Corral de planta rectangular en un estat molt avançat d'enrunament, que ha patit nombroses modificacions estructurals al llarg del temps. No conserva la teulada, que era a un sol vessant. Totes les parets de l'edifici han patit diversos graus de destrucció, de manera que la que conserva una estructura més íntegra és la del costat sud-oest. És en aquest mur on es pot apreciar la inclinació del vessant del sostre desaparegut, així com la porta d'accés original, d'arc rebaixat, i encara, a la línia de cornisa, els forats de l'embigat original del sostre. Destaca també en aquest mur les cantoneres, fetes amb blocs de gres vermell. La resta de la superfície d'aquesta façana està encalada. Al mur oposat hi ha dues portes rectangulars, practicades en època recent; una d'elles feta en un cos adossat a l'edifici original, avui totalment enrunat. A partir de l'observació en fotografies aèries, es pot deduir que el corral té un perímetre d'uns 54 m, ocupant una àrea d'uns 60 m2. | 08020-448 | Carretera BV-2041, quilòmetre 7,8 | 41.3267500,1.9476100 | 411930 | 4575565 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34321-foto-08020-448-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34321-foto-08020-448-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34321-foto-08020-448-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha pogut accedir al bé, ja que es troba al recinte d'una propietat privada. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:02 | ||||||||||
| 74566 | Rectoria de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-collbato | MUSET PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [El Montserratí, 3], p. 89-90. ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Collbató, L. 1, 18-9-1746; i L. 22. | XIX-XX | Va ser restaurada als anys vuitanta del segle XX. | La rectoria és una típica casa de poble, amb planta baixa, pis amb un balcó, golfes, un pati al darrere i un terrat. La façana està encarada a tramuntana i té com elements més destacables el portal, que és de pedra i està acabat amb una arc rebaixat, i el balcó del primer pis, que té la reixa de ferro forjat. A la part del darrere hi ha una galeria amb arcades. | 08069-55 | Plaça de l'Església, 4 | Va ser construïda a finals del segle XV, al costat de l'església i del campanar, cremada per les tropes franceses el juliol de 1812 i reconstruïda entre 1827 i 1831 amb la col·laboració dels veïns. La calç es va fer al forn de la Vinya Nova, mentre que els rajolers Picassó van fer tota l'obra cuita. | 41.5701900,1.8280400 | 402290 | 4602720 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74566-foto-08069-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74566-foto-08069-55-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | ||||||||
| 74567 | Mig relleu de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mig-relleu-de-la-pietat | XVI-XVII | És a l'intempèrie i exposat a les inclemències atmosfèriques | Mig relleu de la Pietat molt interessant, esculpit en una peça apaïsada, de pedra sorrenca i color gris. Representa la 13ena estació del Via Crucis, quan Jesús és devallat de la creu. Es tracta d'una escena d'amor, dolor i pietat d'una Mare que contempla i plora la mort del Fill martiritzat. La Verge està asseguda i porta un mantell que li cobreix el cap i una corona al damunt. Crist, que també porta corona , jeu defallit a la falda de la seva Mare, que l'aguanta per l'espatlla i el braç. A la part de baix hi ha llegenda que diu: 'NON EST DOLOR SICUT DOLOR MEUS', que traduït equival a dir 'no hi ha dolor com el meu'. | 08069-56 | Plaça de l'Església, 2 | El Viacrucis, o Camí de la creu, és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret: des que la seva detenció fins a la seva cruxifició i sepultura. Consta de catorze estacions que representen els moments més notables de la Passió de Crist. Aquesta escena pertany a un Viacrucis i va ser col·locada a la façana de l'església durant l'ampliació del segle XVIII, tot i que no se sap d'on ve. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74567-foto-08069-56-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Autor fotografia: Àngel Burniol, 2011. | 95 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | ||||||||
| 74568 | Imatge de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-corneli | Enric Serra Rogent, de Collbató (25-2-2011). | XIX | És a l'intempèrie i exposat a les inclemències atmosfèriques | Imatge de Sant Corneli de terracota, amb un llarg hàbit llarg cenyit a la cintura, la tiara papal, barba i les mans obertes. És col·locat dins d'un nínxol de pedra que hi ha damunt del portal. | 08069-57 | Plaça de l'Església, 2 | Jordi Bosch, un veí ja traspasst, explicava que per fer aquesta imatge havien anat a buscar l'argila a can Dalmases i que molt segurament l'havien cuit en uns forns que hi havia a la riera (potser eren els forns de les Rovires, al terme dels Hostalets de Pierola). Altres versions, però, asseguren que va ser cuita a Collbató, als forns de cal Pepa. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74568-foto-08069-57-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | ||||||||
| 74569 | Carrer Amadeu Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-amadeu-vives | MUSET PONS, Assumpta (Novembre 2006), 'El carrer Major (segles X-XVIII)', Collbató Informa. Revista d'informació local editada per l'Ajuntament de Collbató, p. 9. Festa Major de Collbató, 1914. | XIII-XXI | El carrer Amadeu Vives s'estén des del carrer Bonavista fins a la plaça de l'Església. La part històrica, però, queda reduïda a l'artèria que va des de portal de cal Bros fins a la plaça. Es tracta d'un carrer estret i, en algun tram també costerut, de traça clarament medieval. En aquesta zona es concentren molts dels elements patrimonials d'èpoques medieval -portal de cal Bros, arcades de pedra, murs atalussats-, moderna -dovelles gravades- i contemporània -esgrafiats i jardí de cal Rogent. | 08069-58 | Nucli històric de Collbató | L'actual carrer Amadeu Vives segueix el traçat del primitiu camí reial que venia de Barcelona i inclou els antics carrers Major, que anava des de la plaça de l'Església fins al turó del castell, i del Bonaire, que continuava fins al portal de Barcelona, ara de cal Bros. Al llarg del seu recorregut hi havia hagut, a part del portal esmentat, la ferreria del castell, la taverna, la carniceria municipal, diversos hospitiums, domus i algunes de les cases més importants de la vila de Collbató. És també el carrer on va néixer el mestre Vives. El 16 de setembre de 1914, coincidint amb l'homenatge a l'insigne músic, el carrer Major va ser rebatejat amb el nom d'Amadeu Vives. | 41.5684000,1.8296900 | 402425 | 4602519 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74569-foto-08069-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74569-foto-08069-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74569-foto-08069-58-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: portal de cal Bros. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | ||||||||
| 74570 | Capitell de l'altar del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-laltar-del-roser | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988), Fitxa núm. 23, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya. | XII | El capitell és de marbre blanc i té quatre cares esculpides amb el mateix tema, totes iguals i d'una gran qualitat. És a dir, és un capitell per ser vist per les quatre cares provinent, de ben segur, d'un claustre d'arcades simples. Fa 31,5 d'alt x 26,5 d'amplada a l'àbac i 20,05 a la base (amb collarí). Derivat en certa manera del corinti, uns grans acants ocupen la part inferior o cistell, sobre dels quals es cargoles unes grans volutes que neixen de gruixudes tiges a la part central de les cares del capitell. I entre aquestes volutes i els sortints de l'àbac hi ha una mena d'atlants amb els braços torçats en angle cap amunt i les mans aferrades a les tiges de les volutes. Serveix de pedestal de la Mare de Deú del Roser. | 08069-59 | Església de Sant Corneli | El capitell fa de peanya a la imatge de la Mare de Déu del Roser, que era del patronat de la família Rogent, la qual en va tenir cura durant molts anys. El capitell no sé sap d'on prové, però hom està convençut que a la capella li van portar els Rogent. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74570-foto-08069-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74570-foto-08069-59-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 92|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | |||||||||
| 74571 | Relleu de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-de-sant-corneli | XVII-XVIII | Dovella clau d'un arc de portal amb la imatge en relleu de Sant Corneli, patró de la parròquia, amb la tiara papal i el cap dins d'una petxina. Als carcanyols hi ha els caps d'uns angelets i sota la peanya que sosté el sant n'hi ha un altre de més gran. A la part superior hi ha la paraula CORNELI gravada amb lletres romanes. | 08069-60 | Església de Sant Corneli | M. Pagès creu que, com altres esglésies de la comarca, la de Collbató també devia ser reformada al segle XVI-primeria del XVII i que aleshores es devia col·locar aquesta dovella. Al XVIII, quan l'edifici fou reconstruït de nova planta, devia ser extreta i paredada. Fou trobada l'any 1985 sota la rosassa de la façana, durant una restauració. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74571-foto-08069-60-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 96 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | ||||||||||
| 74572 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-4 | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988), Fitxa núm. 24, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Talla policromada de la Mare de Déu del Roser, que sosté el Nen sobre el ventre, i, amb la mà dreta, el rosari. La corona, envoltada de raigs ondulants, fa pensar en un barroc avançat. La Verge està dreta i porta un vestit florejat d'un verd fosc amb flors taronja-vermelloses. El Nen, amb els braços estesos, és en actitud de beneir. La qualitat de la talla és força bona i la policromia acceptablement conservada. Reposa damunt del capitell romànic de l'altar del Roser. | 08069-61 | Església de Sant Corneli | Com que la imatge és a la capella del Roser, de patronat dels Rogent, una família d'intel·lectuals i arquitectes molt arrelada a Collbató, i com que és l'única talla de qualitat de l'església, hom sempre ha cregut que podria haver estat una donació seva. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74572-foto-08069-61-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 96 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | |||||||||
| 74573 | Morter de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morter-de-pedra | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. | XIV-XV | Morter de pedra amb quatre cares decorades alternativament amb dos escuts i dues flors. | 08069-62 | Església de Sant Corneli | Podria provenir de l'església antiga. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74573-foto-08069-62-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | |||||||||
| 74574 | Orgue de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-collbato | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ, (1996), L'orgue de Collbató, Collbató, Associació d'Amics de l'Orgue de Collbató. | XX | El taller d'orgues Blancafort Orgueners de Monserrat en fa el manteniment. | L'orgue de Collbató és un instrument de transmissió mecànica i té vint-i-sis registres repartits en tres cossos: el teclat major, que ocupa la part central superior, amb un sòcol de trompeteria horitzontal; el segon teclat, que és a sota de l'anterior; i el pedal, que queda als costats. Hi ha 1.545 tubs més que representen les famílies sonores de l'orgue barroc: principals, flautes i trompeteries. La consola és a peu pla i de finestra. Té dos teclats manuals i un pedaler. El moble és de roure; els tiradors i les maces dels teclats, de cirerer; les tecles blanques, de boix de Montserrat; i els tubs, d'estany i fusta. | 08069-63 | Església de Sant Corneli | La idea de fer un orgue va néixer el 1978 i va ser impulsada per mossèn Joaquim Lluís. L'instrument fou dissenyat i construït pels artesans dels tallers Blancafort-Capella de Collbató, dirigits per J. Capella i F. Acitores. Tots ells van fer part de la feina de manera desinteressada. La coordinació i el finançament foren responsabilitats de la comissió creada amb aquest doble objectiu. Es va pagar amb aportacions de veïns i entitats privades, subvencions, loteria i un préstec bancari. Fou inaugurada el 5 de juliol de 1986 per l'organista Jordi Figueres. S'hi fan concerts d'orgue sol i combinat amb altres instruments i hi han participat organistes nacionals i internacionals, com Montserrat Torrent o David Dobson. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 1982-86 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74574-foto-08069-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74574-foto-08069-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Artesans del taller d'orgues Blancafort, de Collbató | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | ||||||
| 74575 | Can Pere Llong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-llong | RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 83. PLADEVALL, Antoni (Dir.) (1992), Catalunya Romànica, vol. XIX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 306. CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int.) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.El Baix Llobregat el 1789, p. 124. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2). ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Pierola, L. 33, f. 3 v.; i Ma. 34, f. 2 v.; i L. 28, f. 95. | XIX-XX | Manca de manteniment. Hi ha símptomes evidents de degradació. | Masia distribuïda al voltant d'un pati central obert pels dos extrems i tancat pels laterals. Al cantó nord hi ha la casa, que té forma d''U' i està organitzada al voltant d'una galeria exterior. Té la façana encarada al sud, planta baixa i pis, amb balcons i baranes de ferro forjat. La teulada és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Al cantó sud hi ha dependències agroramaderes, de planta rectangular i coberta a un sol vessant, que clouen el pati pel sud. No hi ha elements arquitectònics destacables. Ha experimentat reformes que n'han alterat l'estructura originària. El 1884 es va col·locar la porta de ferro forjat que dóna accés al recinte de la masia. | 08069-1 | Afores, s/n | La masia de can Pere Llong podria ser un dels alous que el monestir de Santa Cecília de Montserrat va rebre l'any 945. Al segle XIV hi vivia Pere Dolo i per això també fou conegut com el mas Dolo. L'any 1440 Jaume d'Olivelles i Bernat Torres, marits de Gemona i Rúmia, la van vendre a Joan Fossalba. Pere Llong era el cabaler d'una pairalia de Terrassa que a finals del set-cents va casar-se amb la pubilla d'aquesta masia. Al darrer terç del segle XX hi hagué una residència per a la tercera edat i abans un restaurant. | 41.5493400,1.8270800 | 402178 | 4600406 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74575-foto-08069-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74575-foto-08069-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74575-foto-08069-1-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | ||||||||
| 74576 | Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-0 | RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 83. PLADEVALL, Antoni (Dir.) (1992), Catalunya Romànica, vol. XIX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 306. CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int.) (1992), El Baix Llobregat el 1789, Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 124. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2). ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Pierola, L. 33, f. 3 v.; i Ma. 34, f. 2 v.; i L. 28, f. 95. | XIX | Manca de manteniment. Hi ha humitat i les parets estan escrostonades. | Santa Margarida de les Amenolelles és una capella incorporada a la masia de can Pere Llong. Té una sola nau, planta rectangular i coberta amb una volta d'arc rebaixat, arrebossada i emblanquinada. La façana mira cap al nord-oest i té un portal rectangular, al qual s'accedeix mitjançant tres graons (un dels quals és de totxos posats de cairell), una finestra ovalada al damunt i un campanar d'espadanya fet de totxo amb una campana. La paret està arrebossada i pintada. En alguns llocs, però, es veu el material de construcció. No conserva elements arquitectònics originaris. | 08069-2 | Can Pere Llong (Afores, s/n) | El 945 els comtes Sunyer i Riquilda van donar l'església de Santa Margarida a Santa Cecília de Montserrat i el 1065 el bisbe Guislabert la donà a la canònica catedralícia de Barcelona. El 1487 hi vivia un ermità i el 1587 s'ordena la seva restauració. Al XVIII depenia de Montserrat com a possessor dels béns de Santa Cecília. Cada any, el 20 de juliol, diada de Santa Margarida, s'hi celebrava una missa oficiada per un monjo. Arran de les desamortitzacions del segle XIX passà a mans de la família Fossalba, de can Pere Llong, que la reconstruí l'any 1885. Actualment està desafecta. | 41.5494100,1.8270700 | 402178 | 4600414 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74576-foto-08069-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74576-foto-08069-2-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | ||||||||
| 74577 | Can Dolcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dolcet | CUELLO, Ramon RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 175-176 i 193. MUSET PONS, Assumpta (2009-2011), Can Dolcet [Estudi històric en execució]. | XIX | El conjunt d'edificis que formaven el mas es va ensorrar fa uns anys. S'ha construït un petit annex i s'està tramitant la reconstrucció d'un nou edifici. | Les restes de la masia, ensorrada fa pocs anys i pendent d'una reconstrucció, són repartides a banda i banda del camí de Collbató. A un cantó hi ha les restes dels edificis de la premsa, el cup, el trull, el celler, el galliner, la cort, la bassa i l'era. I, a l'altre, les de les cases de l'amo i els masovers. Era una construcció gran, completa i austera, feta amb materials típics de la zona com la pedra, la terra cuita, la sorra o la calç. No hi ha elements arquitectònics a destacar. | 08069-3 | Afores, s/n | El mas de can Dolcet és esmentat per primera vegada al segle XI (any 1090), quan els vescomtes de Barcelona i senyors del castell de la Guàrdia, Guilabert i Ermesenda, oferiren a Montserrat una 'hacienda, sita en el término del castillo de [...] la Guàrdia, donde dizen Amenoleles'. El 1158 els seus descendents, Pere de Guàrdia i Guila, ampliaren aquesta donació amb la cessió al monestir del delme que rebien 'en el manso de Amanoleles, propio del Monasterio'. El fet que aquest fos l'únic mas que el cenobi benedictí tenia inicialment en aquesta part de Collbató, i que tots els documents montserratins fins al segle XVIII l'identifiquin com el mas de Manonelles, fa pensar que es tracta d'aquesta masia. Al segle XV era coneguda com el mas de Manonelles, al XVI com el mas Alegre, i al XVII, i després del casament de la pubilla amb Bartomeu Dolcet, com el mas Dolcet. Originàriament les terres del mas Dolcet estaven encaixades entre el mas Andreu (can Llates) i el camí públic que anava de Collbató a l'església de Santa Margarida, que la delimitaven per l'est; el camí que anava a la Font del Còdol, que ho feia pel sud; uns camps del mas Dolo (can Pere Llong), per l'oest; i la riera del Torrent Mal (ara de can Dalmases), pel nord. El 1913 Josep Petit la va vendre a Bonaventura Crusells, d'Esparreguera, que el 1946 la va traspassar a Damià Mayol. El 1989 la va comprar Pere Prat, que n'és l'actual propietari. | 41.5555400,1.8235600 | 401894 | 4601098 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74577-foto-08069-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74577-foto-08069-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74577-foto-08069-3-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Els Sant Crist i els bancs de fusta que hi ha a l'interior provenen de la capella dels Maristes de Sants, que ho van cedir gràcies a la mediació del Sr. Ramon Cuello. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | |||||||
| 74578 | Torre del telègraf de can Dolcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-telegraf-de-can-dolcet | AGUILAR PÉREZ, Antonio (2003), 'La telegrafia óptica en Cataluña', Scripta Nova, vol. VII, núm. 137. LEN I CURRIUS, Lluís i PERARNAU I LLORENS, Jaume (2004), La telegrafia òptica a Catalunya, Barcelona, Rafael Dalmau. | XIX | Està mig ensorrat i té esquerdes molt preocupants. L'any 2010 l'arquitecte municipal va emetre un informe sobre l'estat de l'edifici i les actuacions que calia fer per mantenir-ne la integritat constructiva i tècnica. | El telègraf és una torre típica de la telegrafia militar del XIX, preparada per assumir accions d'atac i de defensa. És de planta quadrada, té tres nivells d'alçària, els murs gruixuts, espitlleres, un fossar perifèric i el terrat superior preparat per a l'emissió de senyals òptiques. En la construcció es van emprar pedra i morter de calç per fer els murs i el fossar, i totxo i rajola de terracota per a la resta. A l'interior hi ha una escala lateral per accedir als pisos superiors i restes d'encavallades de les cobertes i dels marcs de les finestres. | 08069-4 | Turó de can Dolcet | La telegrafia òptica es va desenvolupar a França a finals del XVIII. Consistia en una successió de torres alineades i visibles entre elles i en uns braços de fusta articulats per transmetre i rebre senyals codificats. A Catalunya la construcció de la xarxa s'inicià cap a 1840. La torre de Collbató va ser bastida en una peça de terra de can Dolcet. Aquest edifici formava part de la línia militar Barcelona-Lleida. Va ser construït en terres del mas Dolcet i va entrar en funcionament cap a 1848, durant la Guerra dels Matiners, per facilitar les comunicacions entre les dues capitals. Es comunicava amb el de can Maçana, per nord, i amb el de Castellbisbal, pel sud-est. Devia deixar de funcionar el 1862, quan es va suspendre aquest sistema de comunicacions. | 41.5563000,1.8164900 | 401306 | 4601191 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74578-foto-08069-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74578-foto-08069-4-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | ||||||||
| 74579 | Can Martí Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-joan | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Monacals, Sant Cugat del Vallès, L. 1272, f. 76 r.; i AN, Llo. 490, f. 79 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Arxiu Notarial, E-3 (3), f. 71 v. i 72 r. | XIX-XX | Fa pocs anys s'hi van fer obres. | Can Martí Joan és una masia formada per diverses construccions. L'edifici principal, destinat a habitatge, és rectangular i té planta baixa i pis. La coberta és de teules i repartida a dues aigües. Té tortugada i el carener paral·lel a la façana principal, que està encarada cap a migdia i construïda amb pedra vista. A la planta baixa hi ha el portal, que ocupa una posició central i està flanquejat per dues finestres de pit; mentre que a la planta superior hi ha tres finestres balconeres, amb els balustres de terracota, i dues obertures més petites. Tots els brancals i les llindes són d'obra cuita. L'altra façana a destacar és la de la part oriental. Aquí hi ha un altre portal, més modern, amb una teulada i una galeria amb balustres de terracota, formada per quatre arcs de mig punt que s'aguanten sobre pilars de totxo. A la part de ponent hi ha una escala que dóna accés a una terrassa. En aquesta zona hi ha altres estances que antigament devien ser la casa dels masovers i els espais agrícoles i ramaders típics de les masies. El complex està envoltat per una muralla de pedra. | 08069-5 | Afores, s/n | Havia estat un alou de la infermeria de Sant Cugat del Vallès. Tenia una extensió de vuit jornals de llaurar de mula i era conegut com el mas Jorba o Fussalba. El monestir de Sant Cugat cobrava dues gallines, en concepte de cens, la meitat del delme i la meitat de la tasca, mentre que el monestir de Montserrat percebia l'altra part del delme. La denominació actual es remunta al segle XVII, a l'època de Martí Joan Jorba. Durant el segle XVIII hi vivien uns masovers ja que l'amo residia al mas Isbert de Santa Coloma de Cervelló, amb la pubilla del qual s'havia casat. El 1806, el seu fill, Josep Jorba Isbert, va fer-se càrrec de la finca. Posteriorment fou adquirida per la família Rogent. | 41.5543500,1.8265800 | 402144 | 4600963 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74579-foto-08069-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74579-foto-08069-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74579-foto-08069-5-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | ||||||||
| 74580 | Can Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guineu-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Gaspar Doménech i Caterina; i Llo, 490, f. 75 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 546. | XV-XX | Durant aquests darrers anys s'hi ha fet obres de manteniment i reforma. | Can Guineu és una masia petita d'un pis d'alçària i planta rectangular. La teulada és a dues aigües i té el carener paral·lel al portal principal, que forma un arc de pedra de mig punt i sembla donar accés a un barri interior. Al voltant de l'edifici residencial hi ha diversos equipaments, com el cup, que va ser construït en alçada a la part de ponent, o la cisterna. Des de l'exterior, l'element més destacable és una petita finestra de pedra, amb la llinda treballada, que fou oberta a la façana de migdia. Al costat del mas hi ha una bassa, un cobert i diverses feixes. | 08069-6 | Afores, s/n | El 1496 era conegut com el mas Rovira i pertanyia a Caterina Rovira i a Gaspar Domènec. La parella estava obligada a viure a la casa, a fer-hi foc i a mantenir les terres cultes. Feia partió amb el terme d'Esparreguera i amb els masos Fussalba (can Pere Llong) i Alegre (can Dolcet). | 41.5522000,1.8271000 | 402184 | 4600724 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74580-foto-08069-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74580-foto-08069-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74580-foto-08069-6-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | ||||||||
| 74581 | Can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llates | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Joan Duran. ARXIU R. RODRÍGUEZ, Concòrdia [...], 22-8-1685. | XIX-XX | En aquests darrers anys s'hi han fet reformes i obres de manteniment. | Can Llates és una masia formada per diverses construccions, amb la teulada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Actualment està dividida en dos habitatges i en un d'ells hi ha un restaurant. | 08069-7 | Afores, s/n | L'any 1496 pertanyia a Joan Duran i Bartomeua Domènec. Limitava amb el terme d'Esparreguera, la riera del Torrent Mal, les terres dels masos Fossalba i Andreu i el camí reial. L'any 1638 l'heretat passà a mans de Joan Llates, que l'havia comprat a Antoni Joan Duran i que li donà el nom. | 41.5596800,1.8293400 | 402382 | 4601552 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74581-foto-08069-7-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Actualment hi ha un restaurant. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | |||||||
| 74582 | Rellotge de sol de can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-llates | Roberto Rodríguez, de Collbató (4-1-2011). PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. | XIX-XX | Conserva l'agulla i les marques de les línies horàries, però ha perdut la policromia. | El rellotge de sol de dia és situat a la façana d'un annex de can Llates. Està encarat a migdia i senyala les hores diürnes. És vertical i té forma rectangular, amb la capçalera acaba en punta. | 08069-8 | Masia de can Llates (Afores, s/n). | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals. | 41.5595300,1.8290700 | 402360 | 4601535 | 08069 | Collbató | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74582-foto-08069-8-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Anava amb un segon rellotge de tarda que hi ha a la paret de ponent del mateix edifici. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | |||||||
| 74583 | Rellotge de sol de tarda de can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-llates | Roberto Rodríguez, de Collbató (4-1-2011). PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. | XIX-XX | És pintat damunt d'una paret de tàpia que s'està ensorrant, com a conseqúència de la pluja. | El rellotge de sol de tarda de can Llates és vertical i col·locat a la paret més ponentina de la masia. Està relacionat amb el rellotge de dia que hi ha a la façana meridional del costat. Aquest comença a marcar les hores després del migdia, quan el sol ja va a la baixa. L'agulla i les marques horàries tenen una inclinació específica, diferent de les dels rellotges de dia, que s'adapta a la manera com el sol de la tarda incideix sobre la paret. Conserva el gnòmon i part de la policromia originària. Es poden veure el quadrant i les línies horàries, tot de color vermell sobre fons blanc. Al voltant hi ha les hores, en nombres àrabs, i a la part de baix una sanefa formada per una franja blava i una línia corba. La genialitat del rellotge contrasta amb la poca destresa del pintor. | 08069-9 | Masia de can Llates (Afores, s/n) | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals. | 41.5595500,1.8290500 | 402358 | 4601537 | 08069 | Collbató | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74583-foto-08069-9-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Anava amb un segon rellotge de dia que hi ha a la paret sud del mateix edifici. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | |||||||
| 74584 | Rellotge de sol de cal Fermí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fermi | MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. Lluís Casanovas, de Collbató (26-1-2011). | XVIII-XX | Va ser restaurat l'any 1920 i repintat fa pocs anys. | El rellotge de sol de cal Fermí és de forma rectangular i està emmarcat i orientat al sud-est. Té les xifres aràbigues de 6 a 4, el gnòmon una mica torçat i la llegenda: 'quan el sol em tocarà sabré l'hora que serà. Any 1920'. | 08069-10 | Carrer de la Font del Còdol, 36 | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals.Aquest és un rellotge molt antic, instal·lat per un avantpassat de l'actual propietari. Potser per aquell Fermí Casanovas que a finals del segle XVIII ja tenia la casa a la Font del Còdol. L'any 1920 es van fer obres a la façana i es va restaurar el rellotge. | 41.5613600,1.8132400 | 401042 | 4601756 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74584-foto-08069-10-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Va ser inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans amb el núm. 1155. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 | |||||||
| 74585 | Rellotge de sol de cal Quelus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-quelus | PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. Miquel Vallès i Ollé, de Cal Quelus (26-1-2011). | XX | El rellotge de sol de cal Quelus és de tipus vertical declinant, fet amb quatre toves de 50 x 50 i orientat al sud-est. Té forma rectangular, línies horàries, xifres romanes i el sol al pol. Està decorat amb les quatre barres, la lluna, el sol, la senyera amb una inscripció al voltant que diu 'no hi ha terra més ufana', un colom amb una branca d'olivera al bec, els escuts de Barcelona i Collbató, una inscripció que posa 'Ca'n Quelus' i la llegenda 'pels amics a tota hora'. | 08069-11 | Carrer de la Font del Còdol, 18 | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals. Aquest va ser dibuixat, pintat i cuit a la bòvila de can Vallès del Bruc i instal·lat pel paleta de Collbató, Josep Bertran. | 41.5615100,1.8137200 | 401083 | 4601772 | 1972 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74585-foto-08069-11-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Ramon Benasco Galceran | Va ser inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans amb el núm. 2927. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,80 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc