Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74589 | Bassa de can Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-dalmases | Font: Josep Benavent, de Collbató (10-1-2011). XARXA DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI (2009), IV inventari d'acords i entitats de custòdia del territori a Catalunya, les Illes Balears i Andorra. Informe XCT 17, (Edició en PDF). | XX | La bassa està bruta de deixalles. | La bassa de can Dalmases és un petit llarg artificial de 0,50 ha d'extensió i forma ovalada que està envoltat de vegetació. | 08069-15 | Riera de can Dalmases | Antigament, on ara hi ha la bassa, hi havia la vinya de ca l'Anton de l'Ermità (un pagès del carrer Bonavista, de Collbató) i una petita bassa o bassal, dit de ca l'Anton de l'Ermità, que s'omplia amb l'aigua d'un rec que queia des dels plans de can Dalmases. Aquesta aigua era utilitzada pels pagesos que tenien camps a prop. Més tard, quan es va urbanitzar la finca, els treballadors van extreure grava i sorra d'aquesta vinya i van fer un gran clot que s'omplia amb l'aigua de la riera i era utilitzada per pastar el ciment, etc. Durant uns anys va ser un abocador incontrolat, on Ajuntament i particulars llençaven runes i altres deixalles amb l'objectiu de reomplir l'esvoranc. Les protestes d'alguns grups sensibilitzats pel medi ambient van servir per cridar l'atenció sobre aquest petit racó, que és gairebé l'únic espai humit que hi ha al terme de Collbató, i sobre la necessitat de protegir-lo. | 41.5650100,1.8002600 | 399966 | 4602177 | 1960 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74589-foto-08069-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74589-foto-08069-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Està inclosa en l'Inventari d'Acords i Entitats de Custòdia del Territori i des de l'any 2005 i custodiada per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. El 2007 l'Ajuntament va aprovar un projecte de regeneració per convertir-la en un reducte de diversitat faunística i vegetal riberenca. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 74588 | Can Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmases-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2); i Llo, 490 i 381. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Arxiu Notarial, E-47, f. 113 r. | XIX-XX | L'edifici està ben conservat, però de l'antiga masia gairebé no en queda res, tret del portal principal i les parets mestres. | La masia de can Dalmases és un conjunt d'edificis construïts al llarg dels segles. La casa pairal original tenia planta baixa i pis, la teulada a dues aigües i el carener paral·lel a l'entrada principal, que forma un arc de mig punt. Posteriorment es va fer una façana nova a la banda de sol naixent, on s'obriren balcons. Durant la segona meitat del segle XX, després de la venda de la finca, es van fer reformes importants: es va aixecar la teulada d'una part de l'edifici, es van habilitar petits apartaments a l'interior i es van fer noves obertures als murs perifèrics. Mentre que els annexos agropecuaris foren reconvertits en un bar-restaurant i una pista de ball. També s'hi habilitaren una piscina i, als baixos de la casa pairal, una botiga. | 08069-14 | Carrer Monestir, 24 | El mas Dalmases, conegut durant segles com el mas Oleguer, estava encaixat entre el torrent del Forn, la riera, el coll de l'Altar i els termes del Bruc i Pierola. La dada més antiga es remunta a l'any 1353, quan Rúmia i Ramon Llober, àlies Oleguer, vengueren aquest mas a Pasqual Sarrió. Després va pertànyer als seus descendents: Pere Sarrió, que va fer la confessió senyorial de l'any 1369; Pasqual Sarrió, mort el 1472; Bàrbara i Salvador Dalmases, que hi vivien el 1496; Nicolau Dalmases (1546), Josep Dalmases (1726), i Josep Dalmases, traspassat l'any 1874. En l'inventari que es va fer després de la seva mort es fa esment de l'existència d'una cuina, un celler i tres habitacions. A mitjan segle XX la finca fou venuda, les terres reconvertides en la urbanització Bertran i la casa i els annexos, en la seu social dels nous veïns. | 41.5650000,1.8044600 | 400316 | 4602171 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74588-foto-08069-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74588-foto-08069-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74588-foto-08069-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | D'ençà dels anys seixanta s'hi ha fet moltes obres, que l'han desvirtuat i alterat totalment. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 74606 | Trull de la Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-la-vinya-nova | MUSET I PONS, Assumpta (2004), La Vinya Nova, una masia montserratina [Treball inèdit]. | XVI-XVIII | El trull de la Vinya Nova és un cobert mig ensorrat, que conserva les restes dels murs perifèrics, que van ser bastits amb pedra i tàpia, dos pilars d'obra, un tros de la paret del casal on s'apilaven les olives abans de la mòlta, i les restes del trull originari: el molí de pedra, amb la solera i la mola; i la lliura de l'antiga premsa de biga, feta amb pedra pinyolenca de Montserrat. Les cubelles, que també són de pedra, van estat extretes i col·locades en un altre indret. | 08069-32 | Afores, s/n | La Vinya Nova era una granja del monestir de Montserrat repartida entre el Bruc i Collbató. Fou fundada per l'abat Bartomeu Garriga, al segle XVI, i engrandida al XVII. L'anomenaren la Vinya Nova perquè s'hi van plantar ceps i, també, per diferenciar-la de la Vinya Vella, l'altra granja que el cenobi tenia a Esparreguera. El complex estava format per les terres i els edificis residencials, agrícoles, ramaders i industrials. A Collbató hi havia la meitat de la casa, amb les cel·les dels monjos, el celler i els espais oleícoles. Durant la desamortització va ser venuda a Antoni Miret i Miquel Formosa, negociants del Penedès, que se la repartiren el 1846. La part de Collbató va quedar per a Formosa. A mitjan segle XX pertanyia als Rogent, que l'havien comprada. No fa gaire es va modificar el límit territorial entre el Bruc, que es va annexionar la part residencial i el celler, i Collbató, que es va quedar amb el trull. | 41.5829400,1.8093100 | 400748 | 4604157 | 08069 | Collbató | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74606-foto-08069-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74606-foto-08069-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74606-foto-08069-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Actualment forma part d'un restaurant. | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 74591 | Brocal del pou de cal Migrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brocal-del-pou-de-cal-migrat | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 33, f. 78 v.: i C. 514. Josep Benavent, de Collbató (22-12-2010). | XIX-XX | El pou de cal Migrat té un brocal de forma cilíndrica, de 1,35 m de diàmetre i 2,41 m d'alçària. Fou construït amb totxos de terra cuita corbats i rematats amb una peça de conglomerat circular per aprofitar la deu d'aigua que passa pel subsòl. L'extracció es feia per una boca rectangular, oberta al brocal i que donava accés a una corriola. Es tancava amb una porta de fusta, que descansava damunt d'una llosa de pedra. Aquesta obertura actualment està paredada, tot i que encara hi ha un dels golfos de ferro de la porta. | 08069-17 | A-II, km 575 | El pou era situat al Pla de cal Migrat i pertanyia a Pau Ollé i Ollé, que l'any 1958 el va vendre a l'Ajuntament de Collbató, regit aleshores per Francesc Castells, per 125.000 pessetes. Tenia una profunditat de 42,90 m i un aforament de 3.200 l/h. L'any 1958 l'Ajuntament va nomenar encarregat 'del pozo de cal Migrat, al vecino Sr. José Benavent' per tal que gestionés la venda d'aigua als particulars. El 1962 el consistori va fer un projecte per portar aquesta aigua fins a la Font del Còdol i Collbató, i hi va instal·lar un motor elèctric. Quan es va eixamplar la carretera, el pou originari va desaparèixer. El Ministerio de Obras Públiques va obrir aquest altre al costat del lateral de l'autovia, aprofitant els totxos de l'antic brocal. | 41.5658200,1.8099500 | 400775 | 4602255 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74591-foto-08069-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74591-foto-08069-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74591-foto-08069-17-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 74594 | Cal Po | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-po-0 | ARXIU FAMILIAR, Not. Ignasi Montoriol d'Esparreguera, 1-1-1759. | XIX-XX | Va ser restaurada fa pocs anys. | Cal Po és una masia amb planta baixa, on destaquen les pedres del portal que són originàries; un pis, amb dos balcons; i les golfes, amb quatre finestrals fets amb totxos i acabats en sengles arcs de mig punt, protegits amb uns balustres de pedra moderns. A banda i banda de la façana hi ha uns contraforts fets amb pedres i totxos. La teulada és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Al davant hi ha una terrassa amb una pedrissos, que són de construcció recent; i al costat una estança amb un portal de totxo amb un arc rebaixat. L'entorn de la casa està envoltat de feixes de cultiu i pins. | 08069-20 | Afores, s/n | L'origen d'aquesta masia es remunta al 1759, quan Josep Jorba, amo de can Martí Joan, va vendre's la meitat de la peça de terra erma, dita de l'Hereu, a Josep Carafí menor. L'altra meitat l'havia de vendre a Josep Carafí major. En aquest tros van bastir-hi la casa pairal coneguda com cal Po, que és el diminutiu de Josepó. | 41.5605600,1.8114900 | 400895 | 4601670 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74594-foto-08069-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74594-foto-08069-20-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 74687 | Forn de calç de la Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-vinya-nova | DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. ARXIU EPISCOPAL DE BARCELONA, Collbató, C. 20-75. | XIX-XX | L'olla, el cendrer i la banqueta estan parcialment reblïts de sediments. | Forn excavat en un talús al costat del camí. La meitat inferior fou excavada al tapàs i la resta bastit amb pedres. Té el portal de volta construït amb dovelles i les parets interiors (ventre) conserven restes de vidriat de la cocció de la calç. | 08069-122 | A mig camí des de la Vinya Nova fins al camí del Pont (muntanya de Montserrat) | Forn construït pels monjos de Montserrat, que foren els propietaris de la Vinya Nova fins l'any 1835. L'any 1828 un grup de veïns de Collbató, organitzats en comissió, intentaven arribar a un acord amb fra Ildefons, que actuava en representació de l'abat, per a comprar la calç que hi havia al forn de la Vinya Nova. La calç havia de servir per a refer la casa de la rectoria de Collbató, cremada pels francesos el juliol de 1812. | 41.5841000,1.8110600 | 400895 | 4604284 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74687-foto-08069-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74687-foto-08069-122-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 74782 | Camí del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-pont | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 132. ROMA I CASANOVAS, Francesc (2006), Montserrat. Les 32 millors excursions i vies ferrades, Valls, Cossetània edicions [Col·lecció Azimut, 85), p. 61. La Vanguardia Española, 20-11-1925, p. 21. | XV-XXI | El camí del Pont és un corriol estret i costerut, amb ziga-zagues, marges, trams excavats a la roca i recs per desviar l'aigua. Transcorre per la banda occidental del terme de Collbató i segueix direcció nord-oest. Comunica els plans de Collbató, a l'alçada de la Vinya Nova, amb el cim de Sant Jeroni. Durant una bona estona flueix pel costat del torrent homònim, on hi ha una gran pedra travessada que sembla un pont i dóna nom al sender i al barranc. Passa pels serrats d'en Muntaner i dels Pollegons i, un tros més amunt de la canal de l'Ermità Mort, es divideix en dos ramals. El de la dreta va cap al camí nou de Sant Jeroni, i el de l'esquerra cap al cim de Sant Jeroni. | 08069-188 | Torrent del Pont (muntanya de Montserrat) | Era utilitzat per anar i venir de la Vinya Nova, que era una granja del monestir. Per aquí pujaren la gent armada, capitanejada pel Vidriat, que l'any 1585 sortiren de la Vinya Nova per apoderar-se del monestir, d'on van expulsar els monjos castellans. A finals del XIX i començament del XX, també fou el camí d'abast per on pujaven tant les mules que portaven els queviures al restaurant de Sant Jeroni, que explotava Pere Bacarissas, de Collbató, com els homes i dones que hi treballaven. L'any 1925 una colla de l'Agrupació Excursionista Tagamanent va tenir un accident mentre baixaven de Sant Jeroni. Un dels membres hji va morir i un altre fou rescatat per un veí del poble, Pere Altirriba, mitjançant una actuació molt arriscada. En agraïment li concediren una medalla i un diploma. | 41.5828500,1.8113100 | 400914 | 4604144 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74782-foto-08069-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74782-foto-08069-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74782-foto-08069-188-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a l'alçada de la Vinya Nova. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 74751 | Barraca de pedra del pla del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-pla-del-cementiri | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-290 | 41.5747100,1.8124300 | 400995 | 4603239 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||||
| 74846 | Paravent de pedra seca del Manelet II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paravent-de-pedra-seca-del-manelet-ii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 234. | 08069-252 | 41.5764900,1.8124900 | 401003 | 4603437 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||||
| 74847 | Paravent de pedra seca del Manelet III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paravent-de-pedra-seca-del-manelet-iii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 234. | 08069-253 | 41.5761200,1.8125600 | 401008 | 4603396 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||||
| 74743 | Barraca de pedra seca del pla de la Mònica I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pla-de-la-monica-i | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 237. | 08069-282 | 41.5777300,1.8126000 | 401014 | 4603575 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||||
| 74744 | Barraca de pedra seca del pla de la Mònica II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pla-de-la-monica-ii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 243. | 08069-283 | 41.5769400,1.8126500 | 401017 | 4603487 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||||
| 74845 | Paravent de pedra seca del Manelet I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paravent-de-pedra-seca-del-manelet-i | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 234. | 08069-251 | 41.5771200,1.8129200 | 401040 | 4603506 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||||
| 74584 | Rellotge de sol de cal Fermí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fermi | MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. Lluís Casanovas, de Collbató (26-1-2011). | XVIII-XX | Va ser restaurat l'any 1920 i repintat fa pocs anys. | El rellotge de sol de cal Fermí és de forma rectangular i està emmarcat i orientat al sud-est. Té les xifres aràbigues de 6 a 4, el gnòmon una mica torçat i la llegenda: 'quan el sol em tocarà sabré l'hora que serà. Any 1920'. | 08069-10 | Carrer de la Font del Còdol, 36 | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals.Aquest és un rellotge molt antic, instal·lat per un avantpassat de l'actual propietari. Potser per aquell Fermí Casanovas que a finals del segle XVIII ja tenia la casa a la Font del Còdol. L'any 1920 es van fer obres a la façana i es va restaurar el rellotge. | 41.5613600,1.8132400 | 401042 | 4601756 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74584-foto-08069-10-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Va ser inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans amb el núm. 1155. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 74746 | Barraca de pedra arrebossada de cal Gat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-arrebossada-de-cal-gat | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-285 | 41.5747000,1.8132300 | 401062 | 4603237 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||||
| 74590 | Cal Ramonet de les Postes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet-de-les-postes | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 591. MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ARXIU FAMILIAR, Doc. 7-11-1860. | XIX-XX | Fa pocs anys s'hi van fer obres de restauració. | Cal Ramonet de les Postes és un edifici rectangular, que té planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dues aigües i té el carener perpendicular al portal d'entrada i una tortugada de ceràmica. La façana principal està arrebossada per la part inferior i és de pedra vista a la resta. L'accés es fa per un gran portal de pedra polida, coronat amb un arc rebaixat, que té la data de 1833 gravada a la clau. Dos balcons amb sengles reixes de ferro forjat donen llum a les estances del primer pis, i tres finestres més (dues de rectangulars i una d'ovalada) en donen a les golfes. | 08069-16 | Carrer de les Postes, 14 | Edifici construït coincidint amb l'obertura de la carretera reial de Madrid a Barcelona pel Bruc. El 1809 es parla de la 'casa de les Postes' de la Font del Còdol i el 1860 de la 'casa hostal llamada de las Postas Novas'. Formava part de la xarxa estatal del servei postal públic. Aquí es feia el canvi de cavalls i s'atenia els passatgers. Actualment és coneguda com cal Ramonet de les Postes. El servei de postes va ser suprimit el 1860, quan va entrar en servei el ferrocarril de Barcelona a Madrid, tal com se li va comunicar per escrit a aquest mestre de postes Els animals van quedar per a ell. | 41.5615000,1.8135200 | 401066 | 4601772 | 1833 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74590-foto-08069-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74590-foto-08069-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74590-foto-08069-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 74839 | Barraca de pedra del Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-cirera | XIX-XX | Barraca de pedra arrebossada. La teulada és de volta i té tres capes, o gruixos, de rajoles. | 08069-245 | Pla del Cementiri | 41.5739500,1.8134600 | 401080 | 4603154 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74839-foto-08069-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74839-foto-08069-245-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia i esquema de la barraca del Cirera, 2010 (Autor i arxiu: Ivan Fernández) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 74585 | Rellotge de sol de cal Quelus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-quelus | PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. Miquel Vallès i Ollé, de Cal Quelus (26-1-2011). | XX | El rellotge de sol de cal Quelus és de tipus vertical declinant, fet amb quatre toves de 50 x 50 i orientat al sud-est. Té forma rectangular, línies horàries, xifres romanes i el sol al pol. Està decorat amb les quatre barres, la lluna, el sol, la senyera amb una inscripció al voltant que diu 'no hi ha terra més ufana', un colom amb una branca d'olivera al bec, els escuts de Barcelona i Collbató, una inscripció que posa 'Ca'n Quelus' i la llegenda 'pels amics a tota hora'. | 08069-11 | Carrer de la Font del Còdol, 18 | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals. Aquest va ser dibuixat, pintat i cuit a la bòvila de can Vallès del Bruc i instal·lat pel paleta de Collbató, Josep Bertran. | 41.5615100,1.8137200 | 401083 | 4601772 | 1972 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74585-foto-08069-11-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Ramon Benasco Galceran | Va ser inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans amb el núm. 2927. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 74592 | Brocal del pou de cal Quelus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brocal-del-pou-de-cal-quelus | Miquel Vallès i Ollé, de cal Quelus, (28-12-2010). | XIX-XX | L'any 2000 va ser restaurat. | El pou de cal Quelus té un brocal exterior fet amb rocs i restes d'obra cuita unides amb morter de fang. L'aigua s'extreia per una obertura lateral, que té una llosa de pedra en posició vertical a la part de baix. Es tancava amb una porta, que ara ha estat substituïda per una reixa. A l'interior encara hi ha la corriola que feia pujar i baixar el rest amb la galleda de treure l'aigua. | 08069-18 | Plaça de la Font del Còdol | El pou de cal Quelus va ser obert per aquesta família de pagesos per aprofitar l'aigua que passava per davant de casa seva. El corrent és superficial, d'un 20 o 25 m, i escàs. L'aigua s'utilitzava per regar. L'any 2000, quan l'era de cal Quelus i els terrenys propers van ser urbanitzats, el pou passà a mans de l'Ajuntament. | 41.5613500,1.8138700 | 401095 | 4601755 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74592-foto-08069-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74592-foto-08069-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74592-foto-08069-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 74745 | Barraca de cal Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-duran | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-284 | 41.5732000,1.8137700 | 401105 | 4603070 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||||
| 74851 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-133 | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 237. | 08069-257 | 41.5787500,1.8137400 | 401111 | 4603686 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||||
| 74844 | Barraca de pedra seca del Manelet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-manelet | XIX-XX | Està ensorrada | Restes d'una barraca que aprofita un marge de pedra seca. Va ser bastida amb còdols sense treballar, units amb la tècnica de la pedra seca. | 08069-250 | Bosc del Manelet | 41.5766600,1.8139000 | 401121 | 4603454 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74844-foto-08069-250-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 74786 | Camí pel Clot de la Mònica a Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-pel-clot-de-la-monica-a-sant-joan | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya]. RIBERA I MARINÉ, Ramon (1975), Camins i canals de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, [Cavall Bernat, 3], p. 110-113. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 199. | XIX-XX | El Patronat de la Muntanya de Montserrat en té cura. | El camí de Collbató a Sant Joan pel Clot de la Mònica és un sender de muntanya estret i costerut que s'emparra, tot fent ziga-zagues, entre els serrats de la Pastereta i d'en Muntaner, amb trams aguantats i delimitats per marges de pedra seca. El recorregut s'inicia en uns plans d'oliverars que hi ha al peu del camí de Collbató a la Vinya Nova; després comença l'ascens al massís travessant antics camps de conreu coberts per boscos de pi blanc amb brolles de bruc i romaní; més endavant s'endinsa per boscos d'alzinars; i, finalment, fa cap al Mirador de Sant Joan i a la bauma on hi havia l'ermita, per la banda de ponent. | 08069-192 | Serrats de la Pastereta i d'en Muntaner (muntanya de Montserrat) | Antigament era un camí molt utilitzat pels pagesos que tenien trossos de terra a la costa de Montserrat, també pels bosquerols i carboners que pujaven a la muntanya per fer llenya i carbó, i pels homes i dones de Collbató que treballaven al restaurant de Sant Joan. | 41.5770900,1.8139200 | 401123 | 4603502 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74786-foto-08069-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74786-foto-08069-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74786-foto-08069-192-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a la confluència amb el camí de Collbató al Bruc, abans d'arribar a la Vinya Nova. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 74792 | Epístola de la Font de la Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/epistola-de-la-font-de-la-codol | Festa Major Font del Còdol (2007), p. 3. | XIX-XX | El jovent la desconeix. | L'Epístola de la Font del Còdol és un composició formada per seixanta-tres versos repartits en onze estrofes, que d'una manera satírica anomena totes les cases del barri. | 08069-198 | La Font del Còdol | Es transmetia per via oral i era molt coneguda i recitada a la Font del Còdol i a Collbató. Actualment només la recorda la gent més gran. L'any 2007 va ser inclosa en el programa de la Festa Major de la Font del Còdol. Alguns veïns, com els de cal Fermí, la tenen escrita. | 41.5617600,1.8143300 | 401134 | 4601800 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74792-foto-08069-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74792-foto-08069-198-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Vistes de la Font del Còdol els anys 1930 i 2000 (Autors: anònim i Joan Castells i Jordi Rofes / arxiu: Joan Castells i Jordi Rofes). | 119|98 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 74868 | Albarda Castellana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albarda-castellana | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina.</p> | <p>Roca de conglomerat de 1.177 m d'alçada, situat al costat del camí dels Francesos i molt a prop del cim de Sant Jeroni. És el punt més alt de la comarca del Baix Llobregat.</p> | 08069-303 | Muntanya de Montserrat | 41.6009000,1.8136300 | 401135 | 4606146 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74868-foto-08069-303-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia: Ivan Fernández, 2010. | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 74657 | Capella-mausoleu de la família Brosa-Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-mausoleu-de-la-familia-brosa-alsina | ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Collbató, C. 20-8. | XX | La capella-mausoleu de la família Brosa-Alsina és un edifici rectangular, amb un altar de marbre i sis tombes del mateix material, on reposen les restes d'aquesta família. La façana té un portal amb un arc de mig punt i un rosetó amb elements esculpits. La coberta és a dues aigües i les teules són de ceràmica vidriada. Té quatre pinacles laterals, una creu al davant i una campana al darrere. | 08069-92 | Cementiri Municipal | La capella va ser edificada en memòria de D. Fèlix Brosa i beneïda l'any 1921. Era el mausoleu de la família de cal Misser. | 41.5710300,1.8142900 | 401145 | 4602829 | 1921 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74657-foto-08069-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74657-foto-08069-92-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 74654 | Cal Pau de la Jana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-de-la-jana | XX | Va ser rehabilitada fa pocs anys. | Cal Pau de la Jana és una casa modernista de dos nivells, amb un jardí al davant i una tanca de pedra, obra vista i ferro que l'envolta. A la façana destaquen els tres balcons del primer pis, amb reixes i arcs de mig punt amb plafons de ceràmica vidriada. Al damunt hi ha tres arcs més d'obra vista que sobresurten. La façana acaba amb un frontó central esglaonat, flanquejat per dos pinacles i acabat amb una tira de totxos d'obra cuita. A la part més alta de la paret, i al centre, hi ha una majòlica amb la imatge d'una mare de Déu. | 08069-89 | Avinguda de Montserrat, 13 | 41.5619100,1.8145800 | 401155 | 4601816 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74654-foto-08069-89-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 74656 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-13 | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 514. | XIX-XX | A finals de la dècada de 1980 va ser ampliat per la part de tramuntana. | El Cementiri Municipal és un conjunt arquitectònic de planta rectangular, envoltat per una muralla de pedra. A l'interior hi ha un passadís central, flanquejat per xiprers i tombes i coronat per una capella-panteó. Al cantó de la muntanya hi ha un eixample en forma de 'T'. En total hi ha uns tres-cents cinquanta nínxols disposats en blocs de dos i tres nivells d'alçària, repartits entre els murs perimetrals i quatre illes centrals, i vint-i-tres sepultures més. D'aquestes, disset són excavades a terra, com les de l'hisendat i filantrop local Joan Rogent i la dels afusellats l'any 1939; i les altres sis són dins del mausoleu. | 08069-91 | Pla del Cementiri | El 1884, Manuel Almeda va presentar els plànols del nou cementiri, que seria de propietat eclesiàstica i construït lluny de poble, a l'Olivar del Rector. El projecte, però, no reeixí i pocs anys més tard se'n presentà un altre impulsat pels grans propietaris locals, que va ser aprovat el 19 de setembre de 1915. Joan Parent i Castelló va cedir el camp de la Pepeta, als Plans de Dalt; la resta d'hisendats van pagar el transport del material; i diversos veïns van fer aportacions individuals de 20 pessetes. Estava previst fer-hi cent nínxols, sala d'autòpsies, dipòsit de cadàvers, una capella amb sagristia, un mur perifèric i un cementiri extern per als no catòlics. | 41.5711000,1.8144600 | 401159 | 4602836 | 1915 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74656-foto-08069-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74656-foto-08069-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74656-foto-08069-91-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Pau Bargalló | 99|105|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 74658 | Tomba de la família Badia-Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-la-familia-badia-capella | Joan Capella, de Collbató (26-1-2011). | XX | La tomba de la família Badia-Capella és excavada a terra, té planta rectangular i està envoltada per un muret de pedra de Montserrat, que a la part del darrera forma un petit túmul. Damunt d'aquest túmul hi ha un petit monument format per la base, el fust, el capitell i la creu de pedra i, adossat a la part del davant, una làpida de marbre blanc amb una creu i un llegenda gravades. Al costat hi ha una escultura de bust i mida natural feta amb marbre blanc, vestida amb una túnica i un mantell, esculpida en relleu, que està dreta i plora. A terra, al centre del conjunt, hi ha la tomba amb una gran làpida, també de marbre blanc, amb una creu i una branca de roser esculpides, i la llegenda: Carme Pujades Badia + 1922. També hi ha dues làpides més petites, dues de les quals són epitafis i les altres records d'altres difunts, i tres torretes de ceràmica vidriada. | 08069-93 | Cementiri Municipal | És la tomba de la família Badia-Capella de can Llates. Va ser encarregada i pagada per un fill de la casa, Josep M. Capella i Badia que emigrà a Mèxic, on muntà una fàbrica de cartró ondulat i on va fer fortuna. Ell va morir a Mèxic, però la seva muller, Carme Pujades Badia, va morir a can Llates i va ser enterrada en aquesta tomba que el seu marit li havia dedicat. . | 41.5710400,1.8145700 | 401168 | 4602830 | 1922 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74658-foto-08069-93-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 105 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 74653 | Casa de l'avinguda de Montserrat, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-de-montserrat-7 | Joan Castells, Montserrat Simó i Joan Capella, de Collbató (25-1-2011). | XX | Va ser rehabilitada fa pocs anys. | La casa modernista de l'avinguda de Montserrat, núm. 7 és un edifici de tres nivells, acabat amb dos pilars laterals, damunt dels quals hi ha sengles gerros de ceràmica vidriada de color blau fosc, i un mur central, flanquejat per dos plafons de rajoles de València de colors blanc i blau marí. A la planta baixa hi ha un portal modern, que dóna accés a la botiga que hi ha a l'entrada, i una finestra de pit amb una reixa; al primer pis hi ha dos balcons aguantats per dos parells de mènsules que semblen d'obra cuita i coronats amb un arc que forma un petit lòbul central i té tres peces de ceràmica blau marí incrustades; a les golfes es repeteix la mateixa composició, però aquí amb finestres balconeres. Al damunt hi ha una franja horitzontal formada per una successió de mènsules amb plafons de ceràmica intercalats. Altres elements ceràmics són les dues sanefes que recorren la façana horitzontalment i serveixen per separar les plantes. | 08069-88 | Avinguda de Montserrat, 7 | Aquesta casa va ser edificada per la Teresa Jorba, de cal Temporal, una veïna de la Font del Còdol, que la va pagar amb els diners obtinguts en un petit bar que tenia al Pla dels Ocells, un tros més amunt del monestir de Montserrat, a la confluència dels camins de Sant Jeroni, Sant Joan i el monestir. La va construir el mestre d'obres Amadeu Montaner, del Bruc. | 41.5616300,1.8150600 | 401195 | 4601784 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74653-foto-08069-88-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | A la planta baixa hi ha una ferreteria. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 74652 | Casa del carrer Montserrat, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-montserrat-3 | Jordi Rofes, de Collbató (30-12-2010). | XX | La casa modernista de l'avinguda de Montserrat núm. 3 és una construcció entre mitgeres de tres nivell d'alçària. A la planta baixa hi ha dos portals, al primer pis hi ha dos balcons amb una única barana de ferro i persianes de llibret i a les golfes dos balcons amb sengles baranes de ferro. El ràfec ha estat substituït aquí per un frontó escalonat i simètric. L'element més remarcable, però, és la ceràmica policroma que decora la façana. Entre els balcons del primer pis i les golfes hi ha sengles plafons quadrats fets amb rajoles blaves, grogues i verdes. A la part superior de la façana destaca la gran faixa horitzontal formada per rajoles roses i verdes que transcorre per sobre dels balcons de les golfes, i el frontó que està recobert, en aquest cas, amb peces de ceràmica hidràulica de color blanc, amb un dibuix blau al centre i una fulla marró a les puntes. El plafó central és de trencadís blanc i verd i té enganxades en peces de ceràmica en relleu les inicials J. C. i la data 1915. També hi ha rajoles de ceràmica amb relleu esmaltada de color groc i sanefes estretes que recorren la façana d'una banda a l'altra i de d'alt a baix. | 08069-87 | Avinguda de Montserrat, 3 | Aquesta casa substituí un casalot que hi havia abans i del qual s'aprofitaren algunes bigues. Inicialment hi havia tres habitatges de lloguer, que actualment pertanyen a un únic propietari. | 41.5615700,1.8151700 | 401204 | 4601777 | 1915 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74652-foto-08069-87-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 74810 | Avenc de la Sajolida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-sajolida | L'avenc de la Sajolida és un pou de 29 m de profunditat i 45 de recorregut. | 08069-216 | Serrat de la Sajolida (muntanya de Montserrat) | La primera exploració coneguda la van fer els membres de l'ERE (AEC), l'any 1952, acompanyats d'alguns monjos del monestir. | 41.5950000,1.8146800 | 401214 | 4605490 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 74596 | Anunci del Nitrato de Xile | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anunci-del-nitrato-de-xile | Miquel Alsina, de ca n'Alzina de Castellolí (27-1-2011). | XX | Es tracta d'un cartell publicitari de gran format integrat per noranta-nou rajoles de ceràmica policromada, de 0,20 x 0,20 m cada una. La composició esta formada per la silueta, en blau fosc i sobre fons groc, d'un home amb barret i mànigues arremangades que va a cavall per un sembrat, i per la llegenda 'Abonad con Nitrato de Chile', escrita en taronja i blanc. El conjunt està delimitat per una línia blanca i una faixa blau fosc i era visible per als cotxes que anaven per la carretera N-II en direcció cap a Madrid. | 08069-22 | Carrer Montserrat, 1 | L'anunci fou dissenyat a començament del segle XX per promocionar el nitrat de Xile. Era col·locat a les cases de les carreteres principals, en llocs fàcils de veure. Molt probablement aquest va ser instal·lat el 1953 (el mateix any en què van instal·lar el de ca n'Alzina, de Castellolí). Els tractes es feien de paraula amb el Sr. Carnicer, que era el representant comercial de l'empresa, que de primer tenia la seu a Barcelona i més tard a Saragossa. Com a recompensa els propietaris de la casa rebien anualment un sac de nitrat de Xile, que era un producte molt preuat pels pagesos. | 41.5615000,1.8153100 | 401215 | 4601770 | 1953? | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Adolfo López-Durán | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 74852 | Balma de la coma del Rafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-coma-del-rafel | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 247. | 08069-258 | Havia estat utilitzat com a corral per tancar ovelles i cabres. | 41.5793700,1.8153300 | 401244 | 4603753 | 08069 | Collbató | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||||
| 74843 | Barraca de pedra arrebossada de cal Pepa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-arrebossada-de-cal-pepa | XIX-XX | Construcció rectangular feta amb pedra arrebossada amb morter de calç i sorra, que gairebé ha desaparegut. Té un portal rectangular i dues espitlleres. | 08069-249 | Pla del Cementiri | 41.5723400,1.8155800 | 401254 | 4602973 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74843-foto-08069-249-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 74840 | Barraca d'obra de ca la Munda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dobra-de-ca-la-munda | XX | Barraca de planta quadrada, amb el sòcol de pedra, les parets de totxo arrebosssat i la coberta de bigues, llates i teules. | 08069-246 | Pla del Cementiri | 41.5716400,1.8158100 | 401272 | 4602895 | 1928 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74840-foto-08069-246-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 74850 | Barraca de cau al Serrat d'en Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-al-serrat-den-muntaner | XIX-XX | Barraca de cau excavada als materials tous de sota el conglomerat, sense estructures afegides. | 08069-256 | Serrat d'en Muntaner (muntanya de Montserrat) | 41.5804200,1.8158000 | 401285 | 4603870 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74850-foto-08069-256-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 74593 | Escultura Impuls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-impuls | BASSEGODA NONELL, Joan (Int.) (1993), Ramon Cuello, Barcelona, Ediciones Anael. | XX | Té algunes pintades fetes amb spray. | Escultura de gran format i d'uns 1.500 kg de pes. Està feta amb ferro i alterna les formes rectilínees, rodones i planes. Té diverses agulles que estan inspirades en la muntanya de Montserrat i s'eleven cap al cel. | 08069-19 | Avinguda del Centenari, 2 | Obra de juventut de l'escultor Ramon Cuello. Va ser un encàrrec del Sr. Josep Ollé Matalonga per ornamentar el flamant restaurant Montserrat Exprés, del qual n'era el propietari. Va ser fosa a la caldereria Mesto de Sants (Barcelona) a partir d'una maqueta. Mentre la col·locaven va caure a terra, una de les punxes es va torçar i va haver de ser reparada. A la inauguració hi van assastir el Capitan General de Catalunya i el Delegat del Ministerio de Información y Turismo. | 41.5626000,1.8162500 | 401295 | 4601891 | 1970 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74593-foto-08069-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Ramon Cuello | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 74578 | Torre del telègraf de can Dolcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-telegraf-de-can-dolcet | AGUILAR PÉREZ, Antonio (2003), 'La telegrafia óptica en Cataluña', Scripta Nova, vol. VII, núm. 137. LEN I CURRIUS, Lluís i PERARNAU I LLORENS, Jaume (2004), La telegrafia òptica a Catalunya, Barcelona, Rafael Dalmau. | XIX | Està mig ensorrat i té esquerdes molt preocupants. L'any 2010 l'arquitecte municipal va emetre un informe sobre l'estat de l'edifici i les actuacions que calia fer per mantenir-ne la integritat constructiva i tècnica. | El telègraf és una torre típica de la telegrafia militar del XIX, preparada per assumir accions d'atac i de defensa. És de planta quadrada, té tres nivells d'alçària, els murs gruixuts, espitlleres, un fossar perifèric i el terrat superior preparat per a l'emissió de senyals òptiques. En la construcció es van emprar pedra i morter de calç per fer els murs i el fossar, i totxo i rajola de terracota per a la resta. A l'interior hi ha una escala lateral per accedir als pisos superiors i restes d'encavallades de les cobertes i dels marcs de les finestres. | 08069-4 | Turó de can Dolcet | La telegrafia òptica es va desenvolupar a França a finals del XVIII. Consistia en una successió de torres alineades i visibles entre elles i en uns braços de fusta articulats per transmetre i rebre senyals codificats. A Catalunya la construcció de la xarxa s'inicià cap a 1840. La torre de Collbató va ser bastida en una peça de terra de can Dolcet. Aquest edifici formava part de la línia militar Barcelona-Lleida. Va ser construït en terres del mas Dolcet i va entrar en funcionament cap a 1848, durant la Guerra dels Matiners, per facilitar les comunicacions entre les dues capitals. Es comunicava amb el de can Maçana, per nord, i amb el de Castellbisbal, pel sud-est. Devia deixar de funcionar el 1862, quan es va suspendre aquest sistema de comunicacions. | 41.5563000,1.8164900 | 401306 | 4601191 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74578-foto-08069-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74578-foto-08069-4-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 74754 | Barraca de cau del torrent del Misser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-del-torrent-del-misser | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256.</p> | 08069-293 | 41.5765500,1.8163000 | 401321 | 4603439 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||||
| 74755 | Barraca de cau de la Sra Alfonsa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-la-sra-alfonsa-ii | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256.</p> | 08069-294 | 41.5759200,1.8181700 | 401476 | 4603367 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||||
| 74824 | Arnera de la senyora Alfonsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arnera-de-la-senyora-alfonsa | XIX | Es tracta d'una petita excavació feta al tapàs del talús, en forma de capelleta, que servia per posar-hi arnes per a la producció de mel. | 08069-230 | La Planeta | La producció de mel per l'autoconsum era una activitat molt habitual al món rural i també a Collbató. | 41.5760000,1.8182100 | 401479 | 4603376 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74824-foto-08069-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74824-foto-08069-230-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia i esquema de l'arnera de la senyora Alfonsa, 2010 (Autor i arxiu: Ivan Fernández). | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 74748 | Barraca de pedra del Xic Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-xic-riera | XIX-XX | En mal estat | <p>Barraca de planta quadrada i coberta de bigues, llates i teules, amb restes d'arrebossat de mortes de calç.</p> | 08069-287 | Pla del cementiri | 41.5714100,1.8183600 | 401485 | 4602866 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74748-foto-08069-287-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 74750 | Barraca de pedra del Xic Riera III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-xic-riera-iii | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-289 | 41.5722100,1.8184000 | 401489 | 4602955 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74750-foto-08069-289-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 74595 | Objectes a la rotonda de l'avinguda Verge de Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-a-la-rotonda-de-lavinguda-verge-de-nuria | XX | La rotonda de l'avinguda de Nostra Senyora de Núria acull els següents elements patrimonials: una premsa de racó, amb les costelles i els tirants de ferro, la biga superior de fusta i la base de pedra; una mola inacabada d'un molí olier feta amb conglomerat montserratí, d'1,78 m de diàmetre, i un corró de ferro de 0,76 m de diàmetre i 1,02 m de llarg, amb els arreus per enganxar-lo a l'animal. | 08069-21 | Avinguda Verge de Núria | La premsa prové del trull de can Dolcet i la mola del Grau de l'Asbertó, on havia quedat abandonada. Ambdues peces van ser recuperades per Josep Matalonga. La roda de molí és una donació del Sr. Albert Castells, de ca l'Asbertó. El corró servia per aplanar i arranjar la carretera de Monistrol, abans de ser pavimentada. | 41.5626400,1.8186400 | 401495 | 4601892 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74595-foto-08069-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74595-foto-08069-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74595-foto-08069-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 74825 | Balma murada de la Murdela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-murada-de-la-murdela | XIX-XX | La paret està molt deteriorada. | La balma murada de la Murdela era un aixopluc natural que aprofitava una petita cavitat a la qual es va afegir una paret de pedra lligada amb morter. Era utilitzada com a barraca per a protegir-se de la pluja, guardar les eines i el menjar, etc. | 08069-231 | Camí del coll de Pollegons (muntanya de Montserrat) | Tradicionalment, a Collbató, els pagesos utilitzaren les balmes, o fins i tot les pedres grans que queien de la muntanya, per habilitar-hi petits aixoplucs. Algunes tenien una paret de pedra seca per protegir-se de les inclemències del temps i guanyar intimitat i seguretat. | 41.5991800,1.8185800 | 401545 | 4605949 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74825-foto-08069-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74825-foto-08069-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74825-foto-08069-231-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 74749 | Barraca de pedra del Xic Riera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-xic-riera-ii | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 287</p> | 08069-288 | 41.5715700,1.8195100 | 401581 | 4602883 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||||
| 74801 | Cova Bagasses o del Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-bagasses-o-del-casalot | SERRA I MASSANSALVADOR, Jordi (2003), Cultura popular del Montserrat, a partir de textos recollits per Pau Bertran i Bros, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Vila d'Olesa, 10]. | La cova de les Bagasses o del Casalot és una cavitat càrstica formada per una boca de forma més o menys ovalada que medeix 5 m d'amplada i 1 d'alçada i una sala interior de dimensions reduïdes i sostre baix, sense formacions. | 08069-207 | Camí de les Bateries (muntanya de Montserrat) | A Collbató hom relacionava el nom de Bagasses amb una cosa dolent i fastigosa. Així, per lliurar-se de les xinxes deien: 'Cuques brutes, fugiu-me de casa Brutes cuques, fugiu-me de casa. Aneu-se'n a la cova de les Bagasses'. És esmentada a gairebé tots els catàlegs espeleològics de Montserrat. | 41.5764600,1.8198800 | 401619 | 4603425 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 74659 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-7 | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MUSET I PONS, Assumpta (2007), El Casalot i la premsa de cal Rogent [Treball inèdit]. MUSET I PONS Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [El Montserratí, 3]. Biblioteca de Montserrat, mns, 1137. | XVI-XVIII | Està ensorrat | El Casalot són les restes d'una casa anomenada antigament del Peu de la Costa, perquè d'allà sortia el camí de la Costa que pujava a Montserrat. Actualment només hi ha algun pany de tàpia i un pilar de pedra. | 08069-94 | Camí de Collbató al Bruc | Construïda per Joan Jorba a la cruïlla dels camins del Bruc i de Montserrat, en una peça de terra dita el Claper. Ocupava dos casals i una superfície de 140 m2. Comprenia la part residencial, una eixida i un cobert. Es van emprar materials i tècniques de construcció típiques de la zona. L'any 1605 va ser venuda a Miquel Llates, del mas homònim. A finals del XVIII era un hostalet que atenia els romeus. Devia ser abandonada pocs anys més tard, ja que les bigues van servir, l'any 1829, per reconstruir la rectoria de Collbató que havia estat cremada pels francesos el juliol de 1812. | 41.5743700,1.8199700 | 401623 | 4603193 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74659-foto-08069-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74659-foto-08069-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74659-foto-08069-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 74602 | Bassa de cal Brotons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-brotons | XX | Hi ha moltes esquerdes i està envaït per la vegetació. | La bassa de cal Brotons està format per un dipòsit i una zona de pícnic. El dipòsit és cilíndric, fou construït amb formigó armat, té un gruix d'entre 10 i 30 cm i fou parcialment soterrat. Rep l'aigua a través d'un tub de 20 cm de diàmetre. La zona de pícnic és al costat i fou bastida amb els mateixos materials que la bassa. Té formes arrodonides i ondulants, i està decorada amb rajoles esmaltades blanques i blaves. Hi ha una taula rodona gran, envoltada per un mur circular d'uns 2 m d'alçària que s'allarga cap a un cantó. Aquest mur aguanta una estructura de ferro coberta amb una planta enfiladissa que fa ombra i té un banc d'obra adossat. Al costat hi ha una caseta amb una font. | 08069-28 | Afores, s/n | Fou construït per una família benestant que estiuejava a la font del Còdo, als anys 30, amb l'objectiu de realitzar festes i reunions familiars sota l'aixopluc d'uns til·lers. | 41.5560600,1.8206100 | 401649 | 4601160 | 08069 | Collbató | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74602-foto-08069-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74602-foto-08069-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74602-foto-08069-28-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,88 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.