Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
34053 Barraca 2.29. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-229 <p>Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.</p> 08020-186 41.3198300,1.9363200 410976 4574808 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34103 Avenc de les Banderes https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-banderes BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 14 metres de profunditat màxima i 12 m de recorregut total. El pou d'entrada presenta una vertical de -8 m, formant una sala de 10 x 4 m amb pendent vers el nord-oest. A la paret del punt més baix d'aquesta sala, a 4 m sobre el fons, s'obre una nova sala de 5 x 2 m. Cal ressaltar la gran quantitat de concrecions que recobreixen les parets. 08020-236 Puig de l'Astor Explorat per primera vegada pel SES del CEP. 41.3192600,1.8536300 404054 4574833 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
33878 Puig de la Mola https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola <p>BELLMUNT, J. (1962). 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares'. Ampurias, XXIV, p. 301. MIRET, M. (1978). 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)'. Olerdulae, núm. 4. Vilafranca del Penedès, juliol, p. 16-17. MIRET, M.; MIRET, J. (1981). 'Un assentament d'època romana a la serra de la Font del Coscó (Avinyonet)'. Miscel·lània Penedesenca, IV, p. 181-194. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> <p>El puig de la Mola, de 534 m d'alçada i límit de 4 termes municipals, està ocupat bàsicament per garriga. Per gran part del cim s'hi estén un recinte format per una acumulació de pedres posades en sec, sense cura, que aprofita els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com un tancat per bestiar d'època medieval d'uns 520 m de perímetre. La roca aflora en bona part de la superfície del cim.</p> 08020-11 Al Puig de la Mola i els seus vessants més elevats. <p>Fou descobert l'any 1959 per membres de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Prop de la cinglera del Puig de la Mola es trobà una vora de càlat ibèric decorat amb osques i dues raspadores de sílex. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, no es va observar la presència de cap altre element que no sigui el tancat de pedres en sec. No s'observen restes de material arqueològic en superfície, per la qual cosa es fa difícil determinar la possible existència d'un jaciment ibèric en aquest indret. A la Serra de la Font del Cuscó, a cavall entre els termes municipals de Sant Cugat Sesgarrigues i d'Avinyonet del Penedès, es va dur a terme una excavació arqueològica en un recinte de pedra seca similar. Els resultat de la mateixa, van datar la seva construcció en la 1a edat del ferro, si bé va ser reutilitzat en època iberoromana (Cebrià et alii, 2003). Els materials es troben dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú).</p> 41.3193536,1.8479495 403579 4574849 08020 Begues Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-3.jpg Legal Ibèric|Medieval|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús BCIL 2022-05-04 00:00:00 Xavier Esteve Aquest puig es troba en la divisòria entre els termes d'Olivella (Garraf) al sud, Olesa de Bonesvalls i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) al nord i oest respectivament i Begues (Baix Llobregat) a l'est; per tant, el jaciment situat al Puig de la Mola s'estén per terrenys que pertanyen a diversos municipis. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 81|85|76 1754 1.4 1761 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34170 La Cuca Fera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuca-fera SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): 'Begues'. Cossetània Edicions, Valls, p. 93-94. AAVV (2009): '75 anys de Cuca Fera', dins de l'Informatiu de Begues. Butlletí Informatiu municipal. Any XIII - número 69, juliol-agost 2009. Ajuntament de Begues, p. 10-11 SÀNCHEZ, Francesc (2009): 'La llegenda de la Cuca Fera'. Tallers el Colomar / Associació Cuca Fera de Begues / Ajuntament de Begues. XX L'objecte actual no és el del 1934, sinó una reconstrucció relativament recent Element singular del bestiari de foc festiu de Begues. Representa una Cuca monstruosa amb la boca oberta, de grans ullals, amb barba i ulls desperts. La última remodelació de la peça ha utilitzat la fibra de vidre com a material, tot i que històricament s'havia fet d'altres materials (veure història). La bèstia té una alçada de 3,50 metres, una amplada màxima de 2,20 metres i una llargada de 12 metres. Els punts de foc es concentren a la cara i quatre a cada costat dels lloms. 08020-303 El Colomar. Camí Ral, 35 L'any 1934 va nèixer la Cuca Fera de Begues. Alexandre Nolla, gracienc, era un dels nombrosos estiuejants que a començaments de segle anaven a passar els estius a Begues. En Nolla era un dels principals actors catalans de l'època i col·labora sovint amb Josep Santpere, pare de la famosa Mary Santpere, que també hi estiuejava. A més d'actor, Nolla era un excel·lent escultor i pintor. Ell i els seus companys de la Colla de l' Arròs, gairebé tots estiuejants, van tenir la pensada de construir un animal fantàstic com els que alegraven les festes populars d'arreu de Catalunya. Després de la Festa Major, que se celebra per Sant Jaume, es posa a treballar en la realització de l'engrescador projecte. Sols en un mes, en Nolla la dibuixà, féu la maqueta de fang, el motlle de guix a mida real i, finalment, la Cuca definitiva de cartó-pedra. Els sortí un animalot d'aspecte realment monstruós, molt gran, que necessitava unes set persones al seu interior per a poder-la arriar de tant com pesava. En Nolla, n'Amigó (a la casa del qual es construí), en Ramon Bech (que escriví l' «Himne a la Cuca Fera de Begues»), en Josep Maria Torrens(que en féu la música), en Batlle, etc. Els dies 1 i 2 de setembre del 1934 s'organitzaren les Festes de Pau i Germanor com a esplèndida excusa per a celebrar solemnement la primera sortida de la Cuca Fera de Begues, que tot traient foc pels ulls i caramels per la boca recorregué el poble pels carrers encara no asfaltats, que destrossaren les petites rodes de ferro colat i deixaren la bèstia tan desgavellada que no se'n tornà a sentir parlar. Potser la fundació, el 1935, del Casino de Begues portà massa feina als actius estiuejants, i la reparació a fons que l'animal necessitava per a tornar a sortir no es pogué fer. 1976: Després de la dictadura franquista la Cuca Fera tornà a ressorgir. El Club de Futbol del poble prengué les regnes de l'organització de la Festa Major. D'ençà del 1976, Begues torna a tenir una festa que cerca la pròpia identitat i que té un poder de convocatòria, tant de xics com de grans, impensable durant la Dictadura. El 1976 en el camí de trobar unes característiques veritablement autòctones per a la festa, sorgí la idea de ressuscitar la Cuca Fera, bèstia monstruosa i festiva que només era present en el record dels més grans. Aquesta història tan singular il·lusionà els del Club de Futbol i, cap al maig del 1976, proposaren a Santiago Maluquer, estiuejant també i home d'una traça artística provada a bastament, que col·laborés en la reconstrucció d'un animal fantàstic més gran que els de Vilafranca o Sitges i del qual només quedava el record i la llegenda creada per Ramon Bech. Amb el suport incondicional dels animats revitalitzadors de la Festa Major, en Maluquer es posà a treballar. Novament, després de quaranta-dos anys, un estiuejant treballava harmònicament amb els beguetans construint el que es convertiria en la peculiaritat més característica de la festa de Begues. Algunes fotografies i dibuixos foren la guia que en Maluquer utilitzà per reproduir de la manera més fidel possible la monstruosa escultura de Nolla. Aquest cop, la tècnica i els avenços moderns ajudaren a fer una Cuca més consistent i lleugera. El xassís i la carcassa, de tubs de metall i tela metàl·lica treballada. El cos, de paper de diari. Paper de diari que, en successives capes, es convertí en cartó d'un centímetre i mig de gruix. Les rodes, de Vespino. La llarga cua, de roba, com la primitiva. Tot i haver començat a construir-la uns dos mesos abans de la Festa Major, dos dies abans encara s'hi treballava en els últims retocs. Finalment, el dia 24, quan ja era negra nit, la Cuca Fera va renéixer després de quaranta-dos anys d'oblit. Des del 1976, la Cuca Fera ha sortit cada any per la Festa Major acompanyada del diables de Begues. 41.3202900,1.9391400 411213 4574856 1934 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34170-foto-08020-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34170-foto-08020-303-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Alexandre Nolla (Continuació història)El Correfoc de la Festa Major s'ha convertit en el símbol festiu de tots els beguetans, una cita obligada cada any per Sant Jaume. Durant tots aquests anys, la colla de la Cuca Fera i els Diables de Begues han estat presents en els principals esdeveniments del poble. I no només això, sinó que han fet nombroses sortides a pobles d'arreu de Catalunya, entre ells Vilafranca i Barcelona, acompanyant altres bèsties fantàstiques. Però la que s'ha convertit com a més característica és la sortida a la Festa Major d'Olesa, just una setmana abans que la de Begues. En tot aquest temps, la colla de la Cuca Fera ha estat impulsada per moltíssimes persones, grans i petits, joves i no tan joves, que hi han anat passant i que han contribuït a fer de la Cuca Fera el símbol més popular de Begues.L'any 2001 es va commemorar els 25 anys de la seva reconstrucció. Per aquest motiu, la Cuca Fera va ésser reconstruïda pel taller Sarandaca per tal de fer-la més àgil i resistent. Aquesta va ser una efemèride destacada en què hi van participar la majoria de bèsties fantàstiques del Baix Llobregat que van acompanyar la nostra Cuca Fera en un dia tan senyalat.L'any 2009 es celebra el 75è aniversari de la nostra Cuca Fera. 98 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34175 Rellotge de sol de Can Pau dels Bous https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pau-dels-bous Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. XX Rellotge de sol de forma quadrada, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana principal. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color granat i les quatre cantonades estan pintades en color gris. Dues circumferències concèntriques de color granat es tallen a la part superior coincidint amb un dibuix al·legòric del Sol, del qual surten uns raigs (línies rectes), de color negre, disposats radialment pel fons del quadrant vers els números de les hores. Entre les dues circumferències es situen (en color negre) els números del rellotge. La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5'. La superfície del quadrant és de color blanc i en els angles es dibuixen motius vegetals. El gnòmon surt de la 'boca' del Sol. A la part superior hi ha la frase amb l'any de construcció de la casa: 'Año 1925'. 08020-308 Mas Pascual, 9 41.3202900,1.9391800 411216 4574856 1925 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34175-foto-08020-308-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34074 Avenc de Bassallacuna https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-bassallacuna AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996) 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de parets verticals, d'un diàmetre màxim d'uns 4 m i 9 metres de profunditat màxima. 08020-207 Pla de Bassallacuna Fou utilitzat com a pedrera de sal de llop (Aymamí, Pallarès-Personat 1996). 41.3198400,1.8908700 407172 4574857 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34032 Barraca 2.3. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-165 41.3201500,1.9220000 409778 4574858 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34061 Barraca 2.35. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-235 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-194 41.3202600,1.9341000 410791 4574858 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34134 Avenc Prim https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-prim Avenc de 4 m de profunditat màxima. Aquesta petita cavitat es troba a una fase evolutiva molt primitiva, la seva boca s'obre en una petita pedrera de sal de llop, i està constituïda per un únic pou de 3,90 m. 08020-267 Bassallacuna 41.3199600,1.8990000 407853 4574861 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve També coneguda com avenc de l'Amadeu 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
33877 Puig Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar GIRÓ ROMEU, P. (1964-1965). 'Noticiario de Arqueología de Cataluña y Baleares. Puig Castellar'. Ampurias, XXVI-XXVII. Barcelona, p. 265. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. BLASCO, A.; BAÑOLAS, L. (1989). 'El Puig Castellar de Begues. Aspectes cronològics'. Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, p. 221-223. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. El puig Castellar, situat entre el camí de Begues a la Plana Novella i el torrent Moltó, a l'oest, i les Planes de Can Roure, a l'est, està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al cim del puig s'hi emplaçaria un possible assentament d'època ibèrica. A dalt del turó del Puig Castellar hom hi pot veure restes d'edificacions en pedra seca i abundants fragments de ceràmica ibèrica. Les restes ibèriques es poden concretar en la presència d'un mur molt embardissat i molt perdut. S'hi veuen restes d'antigues excavacions clandestines. 08020-10 Cim del puig Castellar Actuacions d'afeccionats i clandestins. El mes de gener de l'any 1988 un afeccionat efectuà una excavació que fou aturada pel Servei d'Arqueologia. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, s'hi van poder observar alguns fragments ceràmics d'època ibèrica molt erosionats. 41.3203300,1.9236500 409916 4574876 08020 Begues Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-3.jpg Legal Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 81 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34095 Avenc de la Ferleta https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-ferleta BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 3 m de profunditat màxima. Està constituït per un únic pou de -2,5 m de profunditat que comunica amb la superfície per una obertura de 0,7 m de diàmetre. 08020-228 Fondo dels Alaverns Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. 41.3197400,1.8609600 404669 4574878 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34060 Barraca 2.34. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-234 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-193 41.3205600,1.9328500 410687 4574892 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34014 Barraca 1.15. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-115 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-147 41.3205700,1.9074400 408560 4574920 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34104 Avenc de la Grèvola https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-grevola BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 8 m de profunditat màxima. La boca, d'1 m de diàmetre, dóna pas a un pou únic de -7 m que s'eixampla a -2 m, arribant a una amplitud de 3 m. La seva base està formada per una acumulació de petits materials clàstics sobre les argiles de descalcificació. 08020-237 Fondo de la Grèvola Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. 41.3205100,1.8898300 407086 4574932 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34055 Barraca 2.31. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-231 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-188 41.3208900,1.9263100 410140 4574936 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34021 Barraca 1.22. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-122 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-154 41.3207900,1.9098000 408758 4574942 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34018 Barraca 1. 19. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-19 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-151 41.3212200,1.9126400 408996 4574987 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34310 Corral de les Tres Fites https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-les-tres-fites El corral presenta l'antic sostre de teules totalment enrunat i l'interior i els voltants estan totalment envaïts per la vegetació. Corral de planta quadrada amb teulada a un sol vessant, enrunada, que té adossat un tancat també rectangular, que conforma el corral pròpiament dit. L'edifici té la porta d'accés a l'interior al costat sud-oest, amb unes dimensions de 1 m d'ample x 1,80 m de l'alçada; mentre que a l'interior, a la paret est dues portes de 55 cm d'amplada comuniquen l'interior amb el recinte tancat. Tota l'edificació està construïda amb blocs de pedra lligada amb morter de calç i sorra. Els murs tenen un gruix de 40 cm, i una alçada màxima conservada de 2,5 m. Adossat al mur sud hi ha un pou amb un diàmetre interior de 1,80 m. El corral té un perímetre de 62 m, i ocupa una extensió de 240 m2. 08020-437 41.3212400,1.9007600 408002 4575001 08020 Begues Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34310-foto-08020-437-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34310-foto-08020-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34310-foto-08020-437-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Oriol Vilanova 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
33988 Barraca 2.25. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-225 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-121 41.3218000,1.9309800 410532 4575032 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
33989 Barraca 2.26. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-226 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-122 41.3220800,1.9323300 410645 4575062 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34035 Barraca 2.6. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-26 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-168 41.3222100,1.9234600 409903 4575085 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
33987 Barraca 2.24. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-224 Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08020-120 41.3223400,1.9311000 410543 4575092 08020 Begues Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34088 Avenc de les Cuetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-cuetes BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 20 metres de profunditat màxima conformat per un pou de -20 m de formació molt irregular amb una sèrie de passos estrets superposats entre -10 i -15 m. 08020-221 Les Conques Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. 41.3220000,1.8599800 404590 4575130 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34033 Barraca 2.4. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-24 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-166 41.3227700,1.9214900 409739 4575150 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34152 Aixopluc 1.14 / Aixopluc de Mas Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-114-aixopluc-de-mas-roig Refugi de pedra seca construït en una balma, on s'integra. Presenta una alçada màxima construïda de 0,85 m. 08020-285 Mas Roig 41.3227900,1.9130600 409033 4575161 08020 Begues Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
33932 Les Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 18. Centre d'estudis beguetans. XIV Masia de planta quadrada amb planta baixa, dos pisos i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta una disposició asimètrica de les obertures, totes elles emmarcades amb carreus i dovelles de gres vermell. La porta principal, situada al centre de la planta baixa, és d'arc de mig punt. A cada costat de la porta trobem una finestra rectangular i, a ambdós extrems de la façana, dues portes secundàries, sense arc ni decoració destacable. L'alçada de l'edifici no és regular. Al costat sud-est presenta una part on només hi ha un pis. La façana en aquesta part és d'un parament diferent a la resta, pedra vista arrebossada parcialment de factura moderna. A nivell de primer pis destaquen les dues portes amb balcó i barana de ferro situades a la part esquerra de la façana, mentre que a la dreta trobem dues finestres quadrades, amb ampit, sense balcó. Enmig d'aquestes obertures hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 405). Cal fer menció en aquest punt de fet que el cos adossat a l'esquerra de la façana, ja esmentat, arriba justament a nivell del primer pis. A nivell del segon pis, trobem dues portes amb balcó amb barana de ferro, situades al costat esquerre, simètricament sobre les del primer pis, d'idèntiques característiques, mentre que a la dreta destaca la cantonada de l'edifici, que es resolt a partir d'una tribuna de tres arcades de mig punt, que continua a la façana est. L'edifici presenta les cantoneres de pedra vista, que juntament amb els carreus de les obertures contrasten amb la superfície del parament de les façanes, amb un arrebossat de color blanc. La cantonera sud-est, a més sobresurt lleugerament a nivell de la planta baixa, ja que en aquesta part hi té un contrafort adossat. Un baluard de pedra tanca la part frontal de la casa, una part de la façana de ponent -on destaca una construcció secundària de planta rectangular situada a diferents nivell segons la topografia del terreny -, i quasi la totalitat de la façana de llevant. A l'exterior de la casa destaquen el pou, l'era o un forn de pa circular, avui elements decoratius. 08020-65 Les Planes El Mas de les Planes el trobem ben identificat amb aquest nom al segle XVII, tot i què l'origen del mas és molt anterior, encara que amb un altre nom. Al segle XIV se l'anomenava mas Costa, essent propietat de la família Costa, tot i que és probable que hagués pres el nom de l'indret per ser una zona de 'costes' (terres en pendent o properes a penya-segats). Segons un document notarial signat pel notari Folqueres, l'any 1338 Guillem Costa vengué el mas Costa a Bononat Panyella, família estesa i assentada a Begues que al segle XIV posseïen el mas Torra (a Puig Castellar) i la Massana. Segons un altre document signat pel notari fuster, l'any 1396 posseïa el Mas Costa en Jacob Panyella. En el capbreu de 1458 fet per Jaume March III just abans de l'esclat de la Guerra Civil Catalana (1462-1472), hem trobat que es declara posseïdor de les Planes en B. Petit, qui també té el mas Codinelles. Però sembla bastant probable que aquest nom de les Planes al segle XV sigui referit a un altre mas que avui es desconeix quin era. Aquest mateix mas de les Planes el tornem a trobar al capbreu de 1595 en la descripció d'unes afrontacions del Mas Pau, propietat de Montserrat Pau, 'abans dit mas Panyella de la Figuera. Té vinya plantada, erm i bosc. Limita amb Joan Sadurní de la Costa, amb Joan Carreras que abans era de Jaume Garau de Santa Eulàlia i pertanyia al Mas Planes i part l'honor de Joan Vendrell del Mas Trujols que abans fou de Bartomeu Vendrell de l'Alzina i també part amb el terme de l'Hospital de Cervelló'. A mitjans segle XVI en Climent Guerau del Coll, fill de Bartomeu, comprà el Mas Costa i Mas Glaçat. No obstant, en el capbreu de 1595 trobem com a posseïdor de Mas Costa i Mas Glaçat en Gabriel Panyella que l'hauria adquirit, potser per contracte d'establiment, a Climent Guerau. Tanmateix, segons un document signat pel notari Anton Seriol de l'any 1598, els barons d'Eramprunyà, Isabel de Torrelles i Francesc d'Erill, reconeixen el Mas Costa i Mas Glaçat a Joana, vídua de Climent Guerau, i el seu fill hereu, pel que pagaven 40 lliures. Al segle XVII és quan el Mas Costa perd el nom per passar-se a dir de les Planes, tot i que no queda clar quan es produeix. Serà l'any 1614, quan es fa el recompte dels habitants del poble a causa del Compliment Pasqual, que ens assabentem que a les Planes hi viu el matrimoni format per Pau Cirerol i la seva esposa i possiblement amb fills petits, que no queden recollits en l'enquesta del rector perquè en aquests recomptes s'excloïen els menors de 7 anys. A les llibretes dels anys 1617, 1618 i 1619 ja es nomena l'Helena, filla del matrimoni. En els anys següents, el nom de les Planes desapareix i la família Pau Cirerol passa a habitar el Mas Glaçat fins al 1634. Res fa pensar que el Mas de les Planes en aquesta època hagués desaparegut, però no en tenim més notícies fins l'any 1655. Segons un contracte d'establiment del 24 de gener de 1655, 'Antic Campamar lloga i fa lloguer a Ramon Costa de tota la casa y heretat del Mas Alemany y Mas Turallo y Mas de las Planas per cinc anys i cinc esplets'. Les referències que d'aquest es fan en els pactes del contracte sembla que no és més que un corral per guardar bestiar. És possible que durant alguns anys el Mas de les Planes no fos habitat i l'única referència que recorda la toponímia del Mas de les Planes la trobem al capbreu de 1632, quan es refereix a una peça de terra plantada de vinya, dita la Plana, que tenia cedida en contracte emfitèutic a Jaume Petit del Mas Trabal. 41.3231500,1.9475300 411919 4575165 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova (Continuació història)Acabada la Guerra de Successió, l'any 1718, l'Intendent General Josep Patiño, per poder implantar el Cadastre General a Catalunya manà es confeccionés un cens de béns i persones de tot el Principat. El nom de les Planes no hi surt com a contribuent en els cadastres de 1717 a 1747. Degut a què les relacions de les propietats en terres, cases i bestiar, les confeccionaven el batlle i regidors del poble i després eren facilitades a l'Intendent general, les ocultacions per pagar menys resultaren tan evidents que obligarien a què l'any 1759 es desplacés per tots els pobles de Catalunya un censador per fer un cens definitiu. Aquest Cadastre registra el mas de les Planes com a casa pròpia de Joan Petit de les Planes, propietari del Mas Alemany i de la Clota.A partir de 1762 aquest mas gaudeix d'una gran vitalitat econòmica, hi viuen 13 persones, el mateix nombre que al 1800. Els Petit continuen amb la titularitat de la masia, que aixoplugava el 1852 a 10 persones. Les Planes, en els darrers 50 anys ha sofert diverses vicissituds, ha canviat de propietari, ha estat comprada per servir de restaurant, de casa d'estiueig, reformada,... Tot i així, encara conserva la imatge de masia que li va donar el seu caràcter. 94|98|119|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34262 Rellotge de Sol de Les Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-les-planes Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. XX El rellotge presenta un estat de degradació inicial, però que ja no permet veure els números amb claretat. Rellotge de sol vertical, gravat i pintat sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular dins un polígon rectangular situat verticalment. El rectangle presenta un marc de color grisos amb gravats amb motius geomètrics (semicercles). El rellotge pròpiament dit, configurat per dues circumferències concèntriques, l'espai entre les quals està pintat en color terra (marró - vermellós), s'inscriu a l'interior del rectangle. L'interior del cercle devia contenir les xifres horàries, avui desaparegudes. La superfície de la circumferència del rellotge és de color blanc. A la part superior conserva el gnòmon, que surt d'un cercle petit d'on irradien les línies divisòries del rellotge. La part inferior de l'espai entre el cercle del rellotge i la resta del rectangle es presenta decorat amb dues figures meitat humanes meitat zoomorfes. L'interior del rectangle és de color ataronjat i la decoració de colors marronosos. 08020-379 Mas de les Planes 41.3231500,1.9475300 411919 4575165 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34262-foto-08020-379-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34013 Barraca 1.13. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-113 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-146 41.3229100,1.9129600 409025 4575174 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34022 Barraca 1.23. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-123 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-155 41.3229900,1.9115200 408905 4575184 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34312 Corral del Mas Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-mas-roig Corral de planta rectangular, amb els murs construïts amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra i teulada de teula àrab a un sol vessant. La porta d'accés a l'interior es troba a la paret nord-est; presenta marcs de maó vist amb arc rebaixat. Al mur oposat hi ha una altra porta d'accés, rectangular, més senzilla. L'alçada màxima del corral és de 2,40 m. Adossat a aquesta edificació hi ha un mur de tanca, fet també amb blocs de pedra lligada i obert a l'aire lliure, que conforma l'àrea del corral pròpiament dita. El mur del costat nord-est d'aquest recinte ha estat enderrocat expressament, ja que s'hi adossa un annex modern, fet d'estructures metàl·liques i sostre d'uralita, utilitzat com a ampliació de l'espai del corral. El corral té un perímetre de 58 m i ocupa una àrea de 209 m2. 08020-439 Disseminat de Mas Roig 41.3233400,1.9085800 408659 4575226 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34312-foto-08020-439-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34312-foto-08020-439-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34312-foto-08020-439-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34012 Barraca 1.12. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-112 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-145 41.3235900,1.9129800 409028 4575249 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34086 Avenc del Coll de la Ferla https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-coll-de-la-ferla BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 7 m de profunditat màxima. Travessada la boca 0,8 m de diàmetre es penetra en un pou de -2,5 m. La seva base descendeix en pendent cap a una nova vertical de 2,5 m. Tota la cavitat està afectada per un procés clàstic. 08020-219 Serra dels Joncs Explorat per primera vegada per membres del SIRE de la UEC. 41.3231000,1.8619100 404753 4575250 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34034 Barraca 2.5. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-25 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-167 41.3238400,1.9225400 409828 4575267 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34028 Barraca 1.30. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-130 <p>Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.</p> 08020-161 41.3238500,1.9114800 408903 4575280 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34304 Cova del Mas Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-mas-roig BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Cova de 20 m de recorregut i 4 m de profunditat màxima. La boca, de 2 per 1 m intersecta per la seva part central una cavitat desenvolupada sobre una diàclasi E-W de 13 m de longitud màxima. La galeria oriental comença descendint 1,5 m en pendent, arribant després d'aquest recorregut a un corredor de secció inclinada cap el N. De l'extrem W de l'embut d'entrada, a través d'una finestra de 0,5 m de diàmetre, s'arriba a una galeria d'estructura molt més uniforme que l'anterior, de 5 m de longitud. En la base del corredor principal es troba la boca d'un pou de -2 m que condueix a una sala rectangular de 3 x 2 m ocupada per productes clàstics. 08020-431 A la riera del Mas Roig Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. 41.3245100,1.9076900 408586 4575357 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavi Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34215 Creu d'Ardenya https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dardenya AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit Creu de terme moderna, es compon d'una base de formigó de cos poligonal. En una de les cares es pot llegir la inscripció, sobre una rajola ceràmica policromada: ' Creu d'Ardenya'. A la part superior hi ha la inscripció de la data '28-01-2001'. La creu pròpiament dita és de ferro, amb marques del repicat i braços cilíndrics (8 cm de diàmetre). El braç vertical de la creu o 'stipes' amida 1,50 m i neix de la base de formigó. La part superior està gravada amb els símbols cristians del peix i una creu. El braç horitzontal o 'patibulum' amida 50 cm i en un dels seus extrems té marcada la data '1883'. 08020-348 Pla d'Ardenya Se suposa que la creu va ser plantada el 1883 i restablerta el 2001. 41.3247300,1.9279600 410283 4575360 2001 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34215-foto-08020-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34215-foto-08020-348-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34182 Mas Trabal / Mas Treval / Mas Traval https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-trabal-mas-treval-mas-traval PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XVI Moltes de les teules i carreus originals van ser venudes a Cal Gepet. L'edificació està en procés d'enrunament. Masia que es compon de varis cossos constructius, amb una estructura espaial molt complexa. El seu estat actual (en fase d'enrunament, algunes estances colgades i envaïda per la vegetació) no permet una observació i descripció de detall. Les restes conservades permeten veure que la construcció era de parets de mamposteria lligada amb morter de calç o en algun cas de fang, eren arrebossades amb morter de calç. Només un cos ha mantingut la seva alçada original, tot i que no té sostre, és de planta poligonal i destaca l'ús de carreus de gres vermell per emmarcar les obertures i les cantoneres. L'ús del maó per fer arcs rebaixats és dona en moltes parets. Moltes estances estan relacionades amb l'activitat agropecuària, com la part sud de la masia (corral). A la façana principal hi ha una de les diferents entrades que devia tenir la masia, es conserva un portal dovellat amb una rampa feta de maó a terra per accedir-hi. A la part superior hi ha un rellotge de sol molt degradat pintat de color blau sobre una superfície arrebossada de color blanc. A les cantonades s'adossen nous murs que donen continuació cap al sud de l'edifici, unes parets tanquen els angles rectes de les cantonades per conformar un cos de planta triangular amb espais que podrien haver estat utilitzats com a forns. Moltes parets conserven els forats on s'encaixaven les bigues que aguantaven els pisos, avui tots desapareguts. A l'extrem sud es situa un pou de planta circular (amb cos constructiu de pedra molt modificat modernament) amb pica rectangular. Destaca la presència d'un gran lledoner. 08020-315 Mas Trabal Al capbreu de 1390 - 96 Simó Treval confessa un mas anomenat Mas Conquista que abans era de Pere Mestre, que limita a l'est amb Guillem Vendrell, al sud amb el mas Pere de Bartono (Bartró) o a oest i nord amb terres del baró. Hi ha un precari de Simó Treval del 29 d'agost de 1391 referent a Mas Conquista (Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà). El cognom Treval desapareix posteriorment de Begues, probablement per les pestes. Es desconeix si el mas Conquista confessat per Simó Treval és l'actual Mas Traval, situat entre el mas de la Clota i el mas del Roure. És probables que hi hagi alguna relació, tot i que V. Medina creu que el mas Conquista és el nom antic del mas de Can Grau del Coll. Nota de títols del Mas Treval (Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà): el 1512, Joan i Montserrat Ferret, pare i fill, venen la finca a Joan Petit. Aquesta es transmet per l'herència als fills respectius. L'any 1544 a Jaume Petit, 1562 a Bartomeu Patit, 1621 a Jaume Petit, 117 a Jaume Petit, 1673 a Josep Petit. Els límits l'any 1618 són: a l'oest amb Jaume Petit de la Clota mitjançant torrent de la Plana, a nord i migdia amb Montserrat Vendrell del Mas del Roure, a ponent no consta. Capbreu 1595: Mas Traval, al torrent de la Plana, propietat de B. Petit. Del 1568 (Antoni Petit) al 1802 (Llucià Vendrell Petit del Mas Traval), consten els baptismes dels Petits a Mas Traval. Del 182 al 1843 (Pere Vendrell) consten els bateigs del Vendrell. 1756: propietari Josep Petit del Mas Traval 1849: Casa Mas Traval La masia va ser habitada fins a mitjan del s.XX 41.3249700,1.9419700 411456 4575373 08020 Begues Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34182-foto-08020-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34182-foto-08020-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34182-foto-08020-315-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez A l'actualitat s'hi guarda un ramat d'ovelles. Existeix una maqueta de la masia sencera feta pel Sr. Jaume Viñas a partir de les fotos de les ruïnes als anys 70 i de medicions reals. 98|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34277 Ermots de Mas Ferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermots-de-mas-ferrer Zona enjardinada i de camps de conreu situades a migdia de Mas Ferrer. 08020-404 A l'entorn de Mas Ferrer Al Vinseum (Vilafranca del Penedès), hi ha dipositats materials arqueològics recollits majoritàriament els anys 1945 i 1974 en aquest paratge. Consisteixen en diversos fragments de ceràmica a mà i una aixa amb un bizell molt marcat de forma ovalada-triangular. Aquests materials caldria situar-los tipològicament en la Prehistòria recent i, probablement, en el neolític. 41.3247700,1.9171100 409375 4575376 08020 Begues Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-3.jpg Inexistent Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 78|76 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34296 Mas Glaçat https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-glacat PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. XIV El mas està enrunat i molt envaït per la vegetació, fet que dificulta l'observació de les estructures restants. Runes de l'antic Mas Glaçat, enderrocat a començaments del segle XX (veure apartat 'Història'). Es tracta d'un antic mas d'origen medieval, de dimensions molt reduïdes, del qual avui dia únicament són visibles els murs perimetrals, que ocupen una extensió aproximada d'uns 35 m2. Els murs tenen una alçada màxima conservada d'uns 3,5 m; estan fets amb blocs de pedra calcària lligats amb una barreja d'argila i morter de calç. Al mur orientat al sud-est s'observa una finestra quadrada de petites dimensions, mentre que a la part oposada (nord-oest) hi ha un cos rectangular, modern, fet de totxo, també enrunat, que segurament tenia alguna utilitat agrícola indeterminada. 08020-423 Mas Glaçat El Mas Glaçat apareix documentat per primer cop l'any 1306, en un document on Ferrer Glaçat compra a Guillem Torra el Mas Morcel o Mas Motzel. L'any 1458, a l'establiment del Mas Torra s'esmenta, com a propietari d'una de les finques amb què limita, a en Bernat Glassat. Aquest XVIIIcognom desapareix poc desprès, possiblement a causa de les diverses epidèmies de pesta de l'època. En un capbreu de l'any 1595 torna a aparèixer el Mas Glaçat com a propietat de Gabriel Panyella. Climent Garau compra (abans de 1593) a Gabriel Panyella el Mas Glassat i el Mas Costa. S'esmenta com a límit de la peça de la Font Sanguanera (actual Font Sangonera?), resseguint la serra de la collada de la Font Sanguanera fins al Puig de la Desfeta. El Mas Glaçat formava llavors unitat amb el Mas Costa o Carreras. Limitava al sud amb el Puig de la Desfeta i el Mas Costa i a orient amb Campamar (probablement del Mas Alemany). L'any 1598 consta que la vídua de Climent Garau ven el mas a precari. A mitjans del segle XVII, el mas passa per casament de la pubilla Garau a la família Petit. El 1641 consta com a propietari del mas Francesc Vendrell de l'Hostal. El 1759 és venut juntament amb el mas de deu a Ros i Barnola i desprès a Amell. El 1849 es documenta un tal Jaume Viñas del Mas Glaçat, i és un dels masos que apareix al salpàs de l'any 1880. Segons Josep Pañella, l'edifici fou enderrocat a començaments del segle XX pel seu propietari (Amell), per fer fora una llogatera que no respectava la moral cristiana de la època, ja que, segons sembla provenia del món de la faràndula. A dia d'avui no s'ha efectuat cap intervenció arqueològica sobre les restes d'aquest mas històric. 41.3250400,1.9402400 411311 4575382 1306 08020 Begues Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34296-foto-08020-423-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34296-foto-08020-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34296-foto-08020-423-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Als voltants del Mas Glaçat s'observen algunes estructures associades, com possibles pous. L'espessa vegetació de la zona, però, n'impedeix l'accés i la descripció. 94|98|85 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34169 Avenc del Vermell https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-vermell FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. Avenc de 45 metres de profunditat màxima conformat per un pou de 13 m que condueix a una rampa amb un parell de ressalts que desemboca en una rampa molt inclinada que baixa fins al fons. 08020-302 Penya del Moro Explorat per primera vegada, parcialment, per Norbert Font i Sagué. L'exploració completa fou realitzada per membres del GES l'any 1956. 41.3251000,1.9445100 411669 4575385 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
33869 El Pedró https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro VIÑAS, J. et alii (2000). 'Inventari del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues'. 1res Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. Consell Comarcal del Baix Llobregat, p. 175. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. El puig del Pedró, de 473 msnm, es situa a llevant del municipi, entre la riera de Begues i la carretera BV-2041. Està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica. 08020-2 Cim del Pedró Segons la publicació de J. Viñas et alii (2000), al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica. Durant la revisió de la Carta Arqueològica es va poder comprovar l'existència, en la part més elevada del turó, d'algun fragment de ceràmica d'època ibèrica molt erosionada i de pasta oxidada. 41.3252000,1.9446000 411676 4575396 08020 Begues Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33869-foto-08020-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33869-foto-08020-2-3.jpg Legal Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 81 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
33895 Mas Ferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ferrer PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit XIV Reformada als anys 90. Masia molt reformada de grans dimensions, formada per un edifici principal, de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes, el qual té adossats dos cossos annexos, un lateral i l'altre a la part posterior. Dins la finca del conjunt també hi ha una capella privada, així com un altre edifici de petites dimensions, un pou, i diversos elements decoratius com una antiga premsa de vi i una premsa d'oli. La façana principal presenta les obertures distribuïdes simètricament entre la planta baixa i el primer pis. A la planta baixa hi ha l'entrada principal; es tracta d'un ample portal d'arc rebaixat fet amb dovelles de gres vermell, amb dues finestres quadrades a cada banda, amb el marc també fet amb carreus de gres vermell. A la dovella central d'aquesta arcada hi ha una petita inscripció en forma d'estel on es llegeix 'JSB 1992'; segons informació oral de la propietària de la casa, aquestes lletres es corresponen a les inicials del seu marit, i la xifra es correspon a l'any de la darrera restauració. A l'esquerra d'aquestes obertures hi ha una altra porta, més estreta i senzilla que, a diferència de les altres, presenta els muntants i la llinda feta amb blocs de pedra calcària. A la llinda d'aquesta porta hi ha inscrita la data 1657 amb un creu enmig. Pel que fa al primer pis, hi ha obertures força diferents: sobre les portes d'entrada de la planta baixa - és a dir, sobra la portalada central i sobre la porta de l'esquerra de la façana - trobem dues finestres amb balcó i barana de ferro forjat. Enmig d'aquestes dues obertures hi ha una finestra d'arc conopial, d'estil gòtic flamíger; els capitells dels muntants estan decorats amb l'escultura de dos querubins. A l'extrem dret de la façana hi ha dues finestres quadrades, i entre aquestes i la finestra central amb balcó i barana de ferro forjat, ja descrita, hi trobem un rellotge de sol (veure fitxa 392). Cal destacar la cornisa de les quatre façanes de l'immoble, que presenta dues fileres decorades amb peces d'argila cuita en forma de dents de serra; aquestes dues fileres estan ordenades en degradació horitzontal una sobre l'altre. Pel que fa a les façanes laterals, la situada a l'esquerra de la façana principal presenta una porta al centre de la planta baixa; a la seva esquerra hi ha una finestra quadrada, mentre que a la dreta n'hi ha dues, amb el marc fet de blocs de pedra de gres vermell. Al primer pis hi ha quatre finestres, totes amb marc de gres vermell. La façana lateral oposada, orientada a llevant, presenta una composició més complexa, ja que té adossat un cos més alt, de planta rectangular amb teulada a un sol vessant, al qual destaca una finestra d'estil gòtic flamíger, molt similar a la de la façana principal, ja descrita, la qual presenta escultures als capitells dels muntants, en aquest cas són unes carasses d'éssers fantàstics. Al lateral d'aquest afegit arquitectònic , a l'alçada del primer pis, hi ha una galeria de sis finestres de maó en arc de mig punt, que feien la funció de solana. A la part posterior de l'edifici hi ha un altre annex, una torratxa de planta rectangular amb les cantonades arrodonides. En aquest cos destaca la part alta, on el pis superior presenta, a les quatre façanes, finestres emmarcades en maó i arc de mig punt, formant galeries a les façanes de llevant i de ponent, a mode de mirador. L'edificació està rematada per una terrassa amb balustrada. La superfície de totes les façanes de l'edifici principal i els seus annexos és de blocs de pedra irregulars, tot i que força ben alineats. 08020-28 C. Pallars. Urbanització de Mas Ferrer Probablement era un dels 3 masos propietat (Parellada) de l'església de Sant Cristòfor esmentats al fogatge del s. XIV. L'any 1460 a l'establiment de mas Puigvoltor, s'esmenta al límit nord del mateix en Gabriel Ferrer i el mas estanyol. Al capbreu de 1595 s'esmenta com a límit nord el mas Ferrer i el mas Estanyol. També apareix com a límit d'altres masos, però el mas Ferrer pròpiament dit no es confessa per què és de l'església. Els anys 1576-80 consten els bateigs de Pere Pau Petit i Antònia Margarida petit de Mas Ferrer, però de l'any 1566 (Joana Vendrell) a 1858 (Teresa Vendrell Puig), consten els bateigs dels Vendrell. L'any 1632 el Mas Ferrer és un dels tres masos relacionats al llibre de censos de la parròquia. L'any 1657 va ser reconstruït, era propietat de l'església. L'any 1756 era propietat de Jaume Vendrell. Al capbreu de 1819 s'esmenten els hereus de Francesc Vendrell de Mas Ferrer. L'any 1849 era de Juan Vendrell del Mas Ferrer. 41.3250600,1.9178100 409434 4575408 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33895-foto-08020-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33895-foto-08020-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33895-foto-08020-28-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova (Continuació descripció)Com ja s'ha indicat, el conjunt de Mas Ferrer consta també d'una capella privada, situada al costat de la façana principal de la masia, i unida a aquesta per una arcada lateral. La capella és un edifici senzill, de planta rectangular de nau única amb teulada a doble vessant, amb la façana orientada a ponent. Destaca la façana principal, amb el portal d'entrada rectangular, amb els muntants i la llinda fetes amb grans blocs rectangulars de gres vermell; a la llinda hi ha esculpida una inscripció on es llegeix 'DOMUS DEI 1756'. Sobre aquest portal d'entrada hi ha una finestra d'ull de bou, a mode de rosassa, emmarcada en blocs de gres. Corona la façana, per sobre del cim de la teulada, un petit campanar d'espadanya d'un sol ull, dotat amb una petita campana. 93|94|96|98|85 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34249 Rellotge de sol del Mas Ferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-ferrer Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. XVIII Aquest rellotge està repintat, segurament seguint un model anterior. Rellotge de sol vertical, fet en pols de marbre, calç i pintura al fresc. Està representat en un polígon rectangular amb els angles rectes. El marc del quadrant és de color groc apagat. A l'interior del marc, la superfície del quadrant està dividida en dos espais diferenciats. L'espai més gran, quadrangular, a la part superior, que ocupa la pràctica totalitat de la superfície, corresponent al rellotge pròpiament dit. Aquest presenta el marc de color granat clar, amb els números aràbics disposats a la meitat inferior, que es llegeixen, d'esquerra a dreta: '8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6-7'. La part superior del marc està decorada amb motius vegetals i una carassa al centre. A la part central, el fons és de color groc apagat. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual es representa un sol amb ulls i nas, i raigs que l'envolten. De la meitat inferior sobresurten unes línies disposades radialment vers les xifres horàries. Per sobre del sol hi ha una inscripció, feta amb la mateixa pintura granat que el sol, en la qual es llegeix, en tres fileres: 'D 32 Gs A PONEN / POLO 42 Gs / ANY 1796'. Per sota de la representació del rellotge hi ha una estreta franja horitzontal a la part inferior, decorada amb una escena de cacera d'estil popular on es veu, a la dreta, un caçador que dispara amb una escopeta sobre un grup de tres llebres, així com un au que sobrevola l'escena. 08020-392 C. Pallars. Urbanització de Mas Ferrer 41.3250600,1.9178100 409434 4575408 1796 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34249-foto-08020-392-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34249-foto-08020-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34249-foto-08020-392-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98|94 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34305 Rajoleria de Mas Alemany https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoleria-de-mas-alemany XX Tot i que els elements arquitectònics es conserven parcialment, la vegetació creix entre ells provocant la degració del bé. La rajoleria es localitza a peu del camí, avui pràcticament tancat per la vegetació, que li donava accés des de les immediacions de Mas Alemany. La façana septentrional de l'edifici s'adossa al camí, mentre que la resta de l'edificació i, especialment, la façana meridional, queden a un nivell força més baix. L'edificació està construïda majoritàriament mitjançant la tècnica del doble parament de maons farcint l'interior amb argiles i blocs de roca, si bé es poden observar alguns trams construïts amb blocs de diverses litologies units amb morter. La seva planta és rectangular (5 x 7 m a la base, aproximadament), i el seu alçat és trapezoïdal, amb 5 m d'amplada de base al costat sud (on es localitza la boca de la cambra de cocció), uns 4 m d'amplada a la part alta, i una alçada màxima conservada també de 5 m a la façana sud. A la part alta els murs amiden uns 1,50 m de gruix, mentre que a la base segurament sobrepassen els 2 m. No es conserva sostre. La boca per la que s'alimentava la cambra de combustió, semicircular, amida 0,55 m de base i 0,32 m d'alçada. La volta que sustenta la boca és una peça ceràmica de morfologia semicircular, mentre que la seva base és una llosa. Aquesta boca està emplaçada a 1,70 m dins d'una altra 'porta' de 2,5 m d'alçada amb la volta construïda amb maons. Davant d'aquesta façana trobem una petita esplanada que amida uns 5 per 5 m delimitada per murs d'uns 2 m i escaig d'alçada. A les façanes de llevant, ponent i del nord es conserven les tres portes d'uns 0,65 m d'amplada per 1,5 m d'alçada, per les que s'accedia a la cambra de cocció, situades ben bé entre 3 i 4 m per sobre de la boca de la cambra de combustió. La septentrional, situada més amunt, queda a peu de camí i és la pitjor preservada. Les altres dues es troben a un nivell més baix i s'hi accedeix per unes terrasses construïdes mitjançant un mur de contenció d'uns 3 m d'alçada i uns 4 m de longitud. Estan coronades per una volta de maó excepte la de llevant que conserva una llinda de pedra de grans proporcions. La cambra de cocció amida uns 4 m en sentit N-S per 2,2 m en sentit E-W. La graella, situada uns 2 m per sota de la base de les portes, encara es conserva en força bon estat, podent-se constatar que els conductes pels que circulava l'aire calent des de la cambra de combustió són de planta quadrangular d'uns 30 cm de costat. 08020-432 Mas Alemany 41.3254700,1.9544400 412500 4575416 08020 Begues Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34305-foto-08020-432-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34305-foto-08020-432-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavi Esteve 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34171 Cova dels Sants / Cova del Morsell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-sants-cova-del-morsell Cova de poc més de 3 metres de fondària que es va estrenyent a mesura que ens endinsem en la cavitat. 08020-304 El Sotarró Durant la Guerra Civil van ser-hi amagats alguns elements mobles de caire religiós per tal de protegir-los. 41.3255100,1.9476300 411930 4575427 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34011 Barraca 1.11. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-111 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-144 41.3252500,1.9122100 408966 4575435 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
33977 Pou amb safareig de Cal Vidu https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-amb-safareig-de-cal-vidu XX Es tracta d'un pou tancat amb una caseta d'obra a la que s'annexa una pica d'obra amb una estructura preparada per tancar-la, amb un sostre a la part superior. La boca del pou té un diàmetre de 2 metres, s'hi accedeix per una finestra de 88 cm d'amplada i 119 de llargada oberta en una construcció aixecada en mamposteria i recoberta amb diferents tipus de morter en diferents moments. L'alçada màxima d'aquest cos construït és de 2,70 m, és de forma irregular, pla per davant i semicircular per darrera. L'interior de l'element es va construir seguint la tècnica de la pedra seca. Una base rectangular de pedra de 98 cm igualment de mamposteria i arrebossada de la mateixa manera, serveix per definir l'estructura d'una pica interior de 1,6 x 1,5 m. La base de la pica acaba amb lloses de pedra planes lligades amb morter. Als quatre angles de la base s'assenten pilars de maó d'1,30 m, on recolzen les bigues de fusta que formen l'estructura on recolzar el material que cobriria la pica. 08020-110 Cal Vidu 41.3254700,1.9344100 410824 4575436 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33977-foto-08020-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33977-foto-08020-110-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34196 Cal Frare https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare AAVV (1999): 'Inventari de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 5, juny de 1999. Centre d'estudis beguetans. PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XIX Tot i que l'estructura arquitectònica de l'immoble es conserva, la casa està en procés d'abandonament, fet que ha provocat que comencin a aparèixer els primers símptomes de degradació, com escletxes, danys a la teulada, etc. Edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La masia té adossada una cort de porcs a la cantonada SE i un petit cos amb teulada d'un sol vessant i portal d'arc escarser a la part posterior de l'immoble, això és al NW, corresponent a algun ús agrícola indeterminat. La façana principal de la masia presenta una disposició simètrica de les obertures, excepte a la planta baixa, on la porta, actualment tapiada, està lleugerament desplaçada a la dreta de la façana. A ni vell del primer pis, hi ha dues finestres, quadrades i igualment tapiades, i entre les dues hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 406). A 1,5 metres a l'est de l'edifici hi ha un pou circular amb safareig, construït en pedra lligada amb morter. L'estructura antiga ha estat modificada modernament actualment en desús. 08020-329 La Barceloneta 41.3252500,1.9108300 408850 4575436 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34196-foto-08020-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34196-foto-08020-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34196-foto-08020-329-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova L'equip elaborador d'aquest Mapa del patrimoni cultural no ha tingut accés a l'interior de l'immoble, ja que els accessos estan actualment tapiats (veure descripció). 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34279 Rellotge de sol de Mas Roig - 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-roig-1 Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. El rellotge presenta un avançat estat de degradació, tot i que conserva la forma els colors i el gnòmon. Tot i que són de difícil lectura, es poden intuir algunes de les xifres horàries. Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana principal del Mas Roig, a l'alçada del primer pis. Està representat en forma circular. Presenta dos marcs circulars concèntrics: un exterior de color blau fosc, que actualment està força deteriorat, i un interior de color blanc. S'aprecia que el fons del rellotge també és d'un color blau similar al del marc exterior, per bé que la pintura està molt deteriorada i gairebé s'ha perdut. Amb tot, a la longitud de la circumferència s'aprecien, però, les restes de les xifres horàries, avui il·legibles. A la part superior del fons es conserva el gnòmon del rellotge, a la base del qual hi ha una petita circumferència de color vermell. 08020-406 La Costeta 41.3252500,1.9108300 408850 4575436 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34279-foto-08020-406-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
34280 Rellotge de sol de Mas Roig - 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-roig-2 Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. Tota la superfície del rellotge presenta esquerdes a la pintura, tot i que no són de gran importància. Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la superfície de la façana sud-oest del Mas Roig. Està representat en forma circular dins d'un quadrant rectangular de color blanc. El rellotge pròpiament dit presenta dos marcs circulars concèntrics: un exterior de color blau fosc, i un interior de color blanc, on es llegeixen les xifres horàries, vermelles, de numeració aràbiga, d'esquerra a dreta: '8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6-7'. També de color vermell són unes línies primes que ressalten els límits d'aquests marcs circulars concèntrics. El fons del rellotge és de color blau clar, trencat. A la part superior es conserva el gnòmon del rellotge, a la base del qual hi ha una petita circumferència de color vermell, de la qual surten unes línies disposades radialment vers les xifres horàries. Del quadrant rectangular en el qual s'inscriu el rellotge cal destacar, a la part inferior, un motiu decoratiu vegetal que representa un arbre baix amb el tronc i les branques vermelles i una fulla de color blau a cada extrem, que destaca així del fons blanc de la superfície del quadrant. 08020-407 La Costeta 41.3252500,1.9108300 408850 4575436 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34280-foto-08020-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34280-foto-08020-407-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 160,65 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml