Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 71907 | Font del Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cartro | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 34, 35, 65. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (2002). Vallirana II. Barcelona: Viena Edicions, p. 50. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 24, 26.</p> | XX | Coberta de vegetació, amb els arrebossats degradats. | <p>Font aïllada situada al marge de migdia del torrent de l'Arboçar i integrada dins d'un marge de pedra de la zona. S'hi accedeix mitjançant unes llargues escales que s'inicien al costat de la façana lateral de la casa. Presenta una obertura rectangular tancada amb una portella de ferro, que protegeix el broc. Damunt seu hi ha una placa gravada amb la data de la restauració (1985) i als costats, dues rajoles policromades il·lustrades. La pica es troba als seus peus i està delimitada amb dos bancs de pedra laterals. Un és semicircular i l'altre està reformat i té restes d'una rajola policromada anterior. El recinte de la font està delimitat amb una barana d'obra respecte el torrent.</p> | 08295-721 | Carrer de la Verge de Montserrat, 18 | <p>Es tracta d'una font d'aigua subterrània en terreny urbàt i en origen estava situada torrent amunt. Probablement l'estructura sigui anterior a la dècada dels anys 50 del segle XX. Era un lloc de trobada dels valliranencs, que hi anaven a berenar a l'estiu. Les escales que li donen accés foren pavimentades l'any 1950. La font fou restaurada el mes d'agost de l'any 1985.</p> | 41.3900000,1.9312800 | 410650 | 4582603 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71907-foto-08295-721-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71907-foto-08295-721-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||
| 71908 | Font del Xelín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xelin | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 35, 36. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 23, 25, 26.</p> | XX | <p>Font aïllada i reformada situada al marge de tramuntana del carrer, prop del carrer del Montsant. Es tracta d'una estructura de planta rectangular integrada dins d'un marge de pedra artificial. Presenta una pica rectangular i dos brocs de recent factura que estan protegits amb planxes metàl·liques curvades. Malgrat això, l'aigua brolla de la part superior del mur de pedra on estan encastats els brocs, a través d'una obertura trapezoïdal. L'estructura està rematada amb un altre mur de pedra decorat amb l'escultura d'un cèrvol de ferro. Als peus de la pica hi ha un paviment de pedra i maons de planta semicircular.</p> | 08295-722 | Carrer del Canigó - Urbanització de la Vall del Sol | <p>Es tracta d'una font d'aigua subterrània situada en terreny urbà.</p> | 41.3927800,1.9357500 | 411028 | 4582907 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71908-foto-08295-722-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71908-foto-08295-722-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||
| 71909 | Font de la Llibra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-llibra | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 28, 33, 35, 109. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 57. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 24, 25, 26-27.</p> | XX | <p>Font reformada situada a la llera de la riera de Vallirana, sota el carrer i davant de l'institut. S'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra encastades al marge del terreny. La font consisteix en una pica de planta rectangular bastida en maons i completament arrebossada. L'aigua brolla a través d'un tub de plàstic que està encastat en un mur de pedra artificial que conté el terreny. De la pica surt una canalització que connecta la font amb un dipòsit rectangular.</p> | 08295-723 | Carrer dels Mestres Esqué i Artó | <p>Aquest paratge era un dels més emblemàtics del municipi. En origen, la font estava situada al costat del pont de la Llibra, tot i que en l'actualitat ha estat canalitzada i traslladada davant de l'institut. Es tracta d'una font d'aigua subterrània situada en terreny urbà.</p> | 41.3885000,1.9433000 | 411653 | 4582424 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71909-foto-08295-723-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71909-foto-08295-723-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||
| 71910 | Font de l'Avi - Font dels Ocells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavi-font-dels-ocells | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 35, 36. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 24, 25, 26.</p> | XIX-XX | <p>Font aïllada i reformada que consisteix en una gran estructura de pedra rectangular integrada dins d'un marge. Presenta una pica rectangular i dos brocs protegits amb planxes metàl·liques curvades, tot i que un dels dos no raja. L'aigua també brolla de manera natural de la part superior del mur de pedra on estan encastats els brocs. La font està emmarcada per dues jardineres semicirculars i dos bancs correguts a banda i banda. Tots els elements estan bastits en pedra de mida mitjana i gran. També compta amb un paviment de lloses de pedra planes.</p> | 08295-724 | Parc dels Ocells - Plaça del Sol | <p>Es tracta d'una font d'aigua subterrània situada en terreny urbà.</p> | 41.3854800,1.9282200 | 410388 | 4582105 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71910-foto-08295-724-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71910-foto-08295-724-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||
| 71911 | Font de la Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-parellada | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 35. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 25.</p> | XX | <p>Font aïllada situada al bell mig de l'avinguda, fent la funció de rotonda. Es tracta d'una estructura de planta cirucular bastida amb mosaic de trencadís decorat amb motius ornamentals. Al seu interior hi ha el brollador, consistent en un petit volum cònic amb el surtidor a la part superior. Està bastit de la mateixa manera que la resta de l'estructura. Al voltant de la font hi ha un cordó d'adoquins que marca l'inici de la rotonda.</p> | 08295-725 | Avinguda de la Parellada | 41.3869700,1.9328600 | 410778 | 4582265 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71911-foto-08295-725-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71911-foto-08295-725-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||||
| 71912 | Font del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lledoner | XX-XXI | <p>Font aïllada de planta triangular formada per dos murs de ciment disposats en àngle recte. Presenta un broc de ferro encastat a la unió dels dos murs i una pica de planta semicircular de ciment també. Al costat de la font hi ha un rètol que la identifica instal·lat per l'ajuntament de Cervelló.</p> | 08295-726 | Carretera N-340, km. 1231 - El Lledoner | 41.3882700,1.9098200 | 408854 | 4582434 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71912-foto-08295-726-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71912-foto-08295-726-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||||
| 71913 | Engranatge de la Catalana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/engranatge-de-la-catalana | XX | <p>Engranatge format per tres rodes dentades i situat damunt d'un basament de formigó de planta irregular. L'estructura és de ferro.</p> | 08295-727 | Parc Central | <p>Es tracta de l'engranatge del reductor del molí de cru de la fàbrica Compañía Catalana de Cementos Portland, S.A, que va estar en funcionament a Vallirana del 1964 al 1986. L'engranatge fou cedit per l'empresa Ciments Molins, S.A. i inaugurat per la diada de Sant Sebastià de l'any 1996.</p> | 41.3853100,1.9329300 | 410782 | 4582081 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71913-foto-08295-727-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71913-foto-08295-727-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||||
| 71914 | Plafó del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-carrer-major | XX | <p>Plafó rectangular encastat al mur d'entrada a la finca des del carrer Major. Està format per dotze rajoles policromades amb la representació de la verge de Montserrat entronitzada, amb el nen i les muntanyes de Montserrat al fons. El plafó està coronat amb un trencadís de forma apuntada. Tot l'element està emmarcat amb pedra tipus grava amb la part superior apuntada també.</p> | 08295-728 | Carrer Major, 584-592 | 41.3835100,1.9292900 | 410475 | 4581885 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71914-foto-08295-728-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71914-foto-08295-728-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||||
| 71915 | Monument del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-del-cementiri | <p>ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2012). Vallirana, persones i carrers. Petita guia temàtica. [Vallirana: Inèdit]. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 145.</p> | XXI | <p>Escultura commemorativa d'uns 5 metres d'alçada, formada per dos grans plafons rectangulars de ferro corten disposats en àngle recte. Un dels plafons presenta el quadrant inferior obert, a mode de porta. Tenen tota la superfície perforada amb inscripcions formades per paraules soltes encadenades de significat positiu, allunyat del concepte de violència.</p> | 08295-729 | Carrer del Cementiri | <p>L'escultura forma part dels elements que integren el Bosc Fèlix Alsina-Espai per la no-Violència, inaugurat l'any 2003 i limítrof amb el carrer del Cementiri. Fou instal·lada l'any 2007, a mode de porta d'entrada al recinte des del cementiri.</p> | 41.3814500,1.9341700 | 410880 | 4581651 | 2007 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71915-foto-08295-729-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71915-foto-08295-729-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||
| 71916 | Drac Apocaleus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-apocaleus | <p>Http://www.dracdevallirana.cat/# (Consulta: 25-05-2017). Https://www.bestiari.cat/figura/drac-apocaleus-de-vallirana/ (Consulta: 25-05-2017). Http://javallirana.galeon.com/#a (Consulta: 25-05-2017). LARA I SURIOL, Jaume (2011). Apocaleus, 10 anys més de poble, 10 anys més de país. Barcelona: CIM Edicions, p. 11-14, 35, 37-40. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.</p> | XXI | <p>Drac tradicional català de set caps bastit amb fibra de vidre i pintat. Està format per una carcassa buida amb una estructura interna d'alumini pels portadors i unes faldilles a la part inferior. Els caps estan coronats amb diademes. La figura té un pes de 98 quilos i unes mesures de 3,70 metres de llargada per 1,90 metres d'amplada i 2,70 metres d'alçada en repòs. Compta amb un total de 44 punts de foc majoritàriament concentrats a la part davantera (un trident doble a cada boca i dues barnilles a la cua). Es carrega i arrossega interiorment per dues persones, tot i que hi ha altres portadors de reforç a l'exterior.</p> | 08295-730 | Carrer de Venècia, 91 - Urbanització Els Pinars | <p>L'Apocaleus de Vallirana està basat en l'antiga tradició del drac de set caps, iniciada entre els segles VIII i IX i extesa per tot Europa. En concret, la figura valliranenca està inspirada en el text bíblic de l'Apocalipsi de Sant Joan (d'aquí ve l'origen del seu nom). Els caps representen els set pecats capitals i les corones simbolitzen el poder de Llucifer sobre els homes (el drac en sí representa el diable, el mal i la natura desfermada). La idea de construïr el drac s'inicia l'any 1999 dins de l'Associació de Joves JA, formada per un grup de joves de la població que desenvolupen el Ball de Diables Banyuts de Vallirana (1998), el Ball de Diables Infantil de Vallirana (2001) i la colla dels Grallers de Vallirana (1999). La figura és obra de l'artista Dolors Sans, originària de Vilafranca del Penedès, es finançà amb les aportacions de les empreses, comerços i veïns de la població, així com de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Vallirana, i s'estrenà a la vila el dia 6 d'octubre de 2001, juntament amb el Ball del drac de Vallirana (obra dels Grallers de Vallirana). Des de l'any 2002, el drac és gestionat de manera independent per la colla del Drac Apocaleus de Vallirana, que també integra la colla dels Grallers de Vallirana. El drac actua sempre per la Festa Major de Sant Mateu (21 de setembre) i per la Festa de Sant Sebastià (20 de gener), i va acompanyat del Ball del drac de Vallirana, composició a tres veus per a gralla seca obra de la grallera Anna Folqué.</p> | 41.3807200,1.9436600 | 411673 | 4581560 | 2001 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71916-foto-08295-730-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71916-foto-08295-730-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dolors Sans Osete | Les imatges han estat proporcionades per la colla del Drac Apocaleus de Vallirana. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||
| 71917 | Premsa de can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-can-batlle | XVIII-XIX | <p>Premsa de gàbia situada dins de la Masia-molí de can Batlle, a l'antic espai destinat a premsar el raïm. Es tracta d'una premsa bastida en fusta i ferro, amb la cassola de pedra. Compta amb una gàbia rematada amb un gran barret de fusta. El cargol és de ferro i travessa el banc superior de fusta, que alhora està sostingut per dos braços laterals anclats a terra. De la part inferior del cargol en surt la barra, utilitzada per fer palanca i així anar premsant la brisa que es posava dins de la gàbia. Al costat de la premsa hi ha un antic cup de planta circular i alguns dels estris utilitzats en l'elaboració del vi (una bóta i un cossi per portar la matèria prima).</p> | 08295-731 | Carrer del Molí, 2-4 | <p>La premsa està instal·lada dins de l'espai destinat a premsar raïm de la masia, que fou bastit a finals del segle XVIII. Posteriorment, aquest antic celler es va convertir en una cuina amb forn de pa i llar de foc (de fet, la premsa està instal·lada damunt del forn). Fou cedida el 23 d'abril de 2005 per la sra. Marina Borràs Raventós, en record dels seus pares en Manel i la Sisqueta de cal Felip.</p> | 41.3838300,1.9326200 | 410754 | 4581917 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71917-foto-08295-731-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71917-foto-08295-731-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71917-foto-08295-731-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||||
| 71918 | Capitell del Bisbe Strauch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-del-bisbe-strauch | <p>LLURBA I RIGOL, Josep (2012). En Tòfol de Vallirana (1802-1855) Guerriller Carlí. Torrelles de Llobregat: Associació d'Amics de Vallirana, p. 11-13.</p> | XX | <p>Capitell de grans dimensions que en origen coronava l'obelisc comemoratiu de la mort del bisbe de Vic Ramon Strauch, situat prop del pont dels Tres Arcs. Presenta un gran bloc rectangular de granit amb un escut central gravat en relleu i està coronat amb un altre bloc trapezoïdal, que té un encaix rectangular a la part superior per col·locar-hi una creu (actualment desapareguda). Tant a la base com a la part superior de la peça hi ha sanefes decorades amb motius geomètrics.</p> | 08295-732 | Carrer del Molí, 2-4 | <p>En origen, aquest capitell coronava l'obelisc commemoratiu bastit pel centenari de la mort del bisbe de Vic Ramon Strauch i Vidal, assassinat als boscos del Lledoner el dia 15 d'abril de 1823, prop del pont dels Tres Arcs. El monument s'instal·là a la zona de l'assassinat l'any 1923. Posteriormet, el capitell fou enderrocat quedant a terra fins que l'any 2012, gràcies a la col·laboració entre l'Associació d'Amics de Vallirana i l'Ajuntament de Vallirana, es traslladà a la masia de can Batlle.</p> | 41.3838300,1.9326200 | 410754 | 4581917 | 1923 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71918-foto-08295-732-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71918-foto-08295-732-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||
| 71919 | Escultura del Sant Crist de la parròquia de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-sant-crist-de-la-parroquia-de-sant-mateu | <p>OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 98. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 51.</p> | XX | <p>Imatge de grans dimensions del Sant Crist crucificat, situada a la primera capella lateral de la banda de migdia del temple parroquial. Es tracta d'una imatge de tamany real de Jesús, vestit amb túnica i amb la corona d'espines. Està clavat a una senzilla creu de fusta rematada amb una placa metàl·lica amb la paraula 'INRI' i acabada en punta. A la part inferior de la creu s'observen dos agafadors metàl·lics ornamentats, utilitzats per transportar la imatge quan surt de processó. La figura està penjada en el mur central de la capella i està envoltada pels plafons que representen les diferents estacions del Via Crucis.</p> | 08295-733 | Carrer de l'Església, 26 | <p>La imatge del Sant Crist de Vallirana presideix la processó del Via Crucis per Setmana Santa. Es va salvar de la crema d'objectes litúrgics que va patir l'església parroquial de Sant Mateu durant la guerra Civil. Gràcies a l'acció d'un feligrès de la parròquia, la imatge va poder tornar al temple el dia 5 de març de 1939, presidint la processó del Via Crucis d'aquell any. Pel que fa al Via Crucis, antigament hi participava la major part de la població i seguia un recorregut d'uns 3 quilòmetres que anava des de l'església fins al barri de la Llibra i tornava. En l'actualitat, la participació és d'un centenar de persones i el recorregut té uns 800 metres aproximadament.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71919-foto-08295-733-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71919-foto-08295-733-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||
| 71920 | Escultura de Sant Mateu de la parròquia de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-mateu-de-la-parroquia-de-sant-mateu | <p>OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 100. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 56-57, 68, 106.</p> | XX | <p>Imatge de Sant Mateu, patró de Vallirana, situada a l'altar major de l'església parroquial. Es troba ubicada dins d'una fornícula d'arc de mig punt, amb entaulament superior i pilastres laterals amb capitells i basaments motllurats. Es tracta d'una talla de fusta d'ametller policromada, que representa el sant dempeus, vestit amb una llarga túnica i amb corona daurada. A les mans sosté una ploma i un llibre, que fa referència al seu evangeli.</p> | 08295-734 | Carrer de l'Església, 26 | <p>La imatge és obra de l'escultor barceloní Joan Matamala Flotats, coautor de la façana del Naixement de la Sagrada Família, i fou una donació de la família Mas-Rovira de Vallirana. Fou esculpida l'any 1941 i restaurada el 1999. La restauració va permetre recuperar el text que hi ha escrit en el llibre que el sant sosté amb les mans, l'Evangeli segons Mateu. Es tracta del passatge Mateu 9, 36 i està escrit en llatí. La traducció seria aquesta: 'en veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes com ovelles sense pastor'. La imatge es va col·locar a l'altar major del temple el dia de Sant Mateu de 1941 (21 de setembre), data de la inauguració d'aquest altar, que fou un obsequi de la família de Joan Pujol Torrent. Posteriorment, l'any 1950 es beneeix la nova fornícula que integra la imatge de Sant Mateu.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 1941 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71920-foto-08295-734-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71920-foto-08295-734-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Matamala Flotats | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||
| 71921 | Campaneta de la parròquia de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campaneta-de-la-parroquia-de-sant-mateu | XX | <p>Petita campana de metall penjada al creuer de l'església parroquial de Sant Mateu, abans d'accedir a la sagristia. En el cos central presenta un gravat amb la següent inscripció: 'JOSEFA / ENRIQUETA-ELVIRA / FRANCISCA / 19·III·1921'. Està sostinguda per una tremuja de fusta decorada i es troba anclada al mur que limita amb l'altar major. També compta amb una petita corda que permet exercir el moviment per al so.</p> | 08295-735 | Carrer de l'Església, 26 | <p>Es tracta de la única campana que es va salvar del saqueig de l'església parroquial durant la guerra Civil. La resta de campanes es van fondre per fer-ne munició. La campana fou restaurada entre els anys 2010 i 2011 aproximadament.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 1921 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71921-foto-08295-735-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71921-foto-08295-735-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||
| 71922 | Bandera del Sometent de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-del-sometent-de-vallirana | <p>ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 41. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 93-94. RIBA I ROBIRA, Josep (1913). Recort de la Festa del Abanderament del Somatent Armat de Vallirana. [Inèdit: exemplar fotocopiat. Biblioteca J.M. López-Picó]. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 41-42. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 163-165.</p> | XX | <p>Bandera de cotó brodada i amb incrustacions de pedreria, que presenta unes mides de 1,60 metres de llargada i 0,90 metres d'amplada. L'anvers presenta un escut caironat amb les quatre barres en vertical, damunt del que hi ha una representació de la Moreneta amb el nen i les muntanyes de Montserrat. Com a timbre hi ha una corona ornamentada. Està emmarcat amb el nom del grup, Sometent Armat de Vallirana, i presenta dues llargues fulles d'olivera al fons. El revers presenta un fons format amb les quatre barres disposades en horitzontal, amb un cèrvol central emmarcat dins d'un cercle i el lema de l'agrupació 'Pau, pau y sempre pau'.</p> | 08295-736 | Carrer del Molí, 2-4 | <p>La primera referència d'un sometent a Vallirana és de l'any 1808, a l'inici de la guerra del Francès. Un centenar de voluntaris d'altres poblacions del Penedès es reuniren a can Julià per organitzar-se i posar-se a punt pel combat. Tot i això, durant la guerra Civil, no es documenta cap acció del Sometent a Vallirana, com si havia passat a d'altres poblacions. La bandera va ser beneïda el 25 de març de 1913 en una cerimònia celebrada davant de l'ajuntament, amb la presència de l'alcalde Pere Julià Font, el rector de la parròquia Gabriel Ribó Xarau i el caporal del Sometent armat de Vallirana Wenceslao Estepà Santacena. Com a record de l'acte es va fer un llibret amb una poesia dedicada a la bandera i escrita per Jacint Bogunyà i Baxeras, fill il·lustre de Vallirana. La bandera fou recuperada de les escombraries a la dècada dels anys 70.</p> | 41.3838300,1.9326200 | 410754 | 4581917 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71922-foto-08295-736-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71922-foto-08295-736-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71922-foto-08295-736-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||
| 71923 | Col·lecció municipal de pintura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-pintura-2 | XX-XXI | <p>Col·lecció ubicada a la planta baixa de la Masia-molí de can Batlle. Està formada per una vintena de peces aproximadament, amb la tècnica de pintura a l'oli sobre tela. Representen diversos indrets del municipi de Vallirana. Són el resultat de diverses edicions del Concurs de Pintura Ràpida de Vallirana, que es celebra per la festa major de Sant Mateu.</p> | 08295-737 | Carrer del Molí, 2-4 | <p>Es tracta de les obres que havien guanyat premis en diferents edicions del Concurs de Pintura Ràpida de Vallirana, celebrades entre finals dels anys 90 i principis dels 2000. Els autors de les obres formaven part del Cercle Artístic de Vallirana.</p> | 41.3838300,1.9326200 | 410754 | 4581917 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71923-foto-08295-737-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71923-foto-08295-737-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||||
| 71925 | Col·lecció-Museu Etnològic del Centre Excursionista de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-museu-etnologic-del-centre-excursionista-de-vallirana | <p>Http://cevallirana.blogspot.com.es/p/casa-museu.html (Consulta: 29-05-2017).</p> | XVIII-XX | <p>Col·lecció etnològica del Centre Excursionista de Vallirana (CEV) situada a la seu de l'entitat, a cal Capellades. Es tracta d'un col·lecció heterogènia que integra diversos elements mobles amb el propi edifici. S'ha mantingut el concepte original de la casa, mantenint la distribució dels espais, la seva decoració i el mobiliari. Al vestíbul d'accés hi ha una col·lecció de rajoles acolorides, un molinet de cafè de cal Doctor (bar de les Casetes Montané) i diversos elements relacionats amb la producció de vi (inclou el celler i el cup). A la sala coberta amb volta catalana hi ha l'exposició permanent d'arquitectura rural de Vallirana, relacionada amb els elements de pedra seca dispersats per tot el municipi (barraques, forns, escales de marge, cocons de marge, etc.). En aquest mateix espai hi ha dues grans vitrines amb una col·lecció de càntirs i gerres, una altra de fòssils, eines del camp, balances, llibres, una vaixella de la casa, restes arqueològiques de l'ermita de Sant Silvestre, entre d'altres (materials de la cova Bonica i de la cova de l'Avi, datades al Neolític tardà). També hi ha materials i peces d'altres poblacions. Al costat d'una de les vitrines, destaquen també uns trills de fusta amb pedra de sílex. A la primera planta hi ha el menjador, amb una vitrina de fusta amb la vaixella decorada de la casa. El rebost i la cuina estan musealitzats amb materials relacionats amb el desenvolupament de les funcions quotidianes. En destaca una màquina de cosir de ca l'Eixut i un armari de fusta de can Dispanya. Al pis superior hi ha diversos objectes relacionats amb les feines del camp, així com fragments de ceràmica i rajoles.</p> | 08295-739 | Carrer Major, 402 | <p>La col·lecció ocupa diversos espais de la casa de cal Capellades, adquirida pel Centre Excursionista de Vallirana l'any 1985. Es van recuperar diversos aspectes originals de la construcció, com per exemple el cup o el paviment original de pedra amb les roderes dels carruatges marcades, entre d'altres. Els materials que conformen aquesta col·lecció foren recollits en diverses excavacions, recuperats d'edificis enderrocats o cedits per diverses persones. L'exposició permanent d'arquitectura rural de Vallirana s'inicià l'any 2013 amb la intenció de mostrar els resultats obtinguts durant la feina de camp del Grup de Recerca del CEV.</p> | 41.3871600,1.9303700 | 410570 | 4582289 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71925-foto-08295-739-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71925-foto-08295-739-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71925-foto-08295-739-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Popular|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al Cens de Col·leccions obertes al públic de la Generalitat de Catalunya (Servei de Museus Dep. de Cultura) consta com a Museu Etnològic del Centre Excursionista de Vallirana. | 85|94|98|119|78 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||
| 71927 | Col·lecció de materials arqueològics al MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-al-mac | <p>BALDELLOU, Vicente (1974). 'Los materiales arqueológicos de la Cova Bonica de Vallirana (Barcelona)'. Revista Ampurias (Barcelona), 36, p. 1-19. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. Font: fons documental del Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | <p>Fons diversos de materials arqueològics procedents d'alguns dels jaciments del terme municipal de Vallirana, que es conserven a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Els jaciments en qüestió són tres: la cova Bonica, la cova de la Fou d'en Montané i les coves de Sota Penya II i III. Els materials de la cova Bonica es corresponen amb atuells, punxons, punyals i destrals, així com restes òssies, fusaioles i fragments de ceràmica (també bols i vasos). La seva cronologia abarca des del Neolític Antic Cardial fins a l'Edat del Bronze (5500-650 a.C.). De la cova de la Fou d'en Montané hi ha diversos fragments de ceràmica que abarquen la mateixa cronologia que en el cas de la cova Bonica. Pel que fa a les coves de Sota Penya, s'han documentat diversos atuells datats entre el Neolític Antic Cardial i el Bronze Antic-Mig (5500-1200 a.C.).</p> | 08295-741 | Passeig de Santa Madrona, 39-41, 08038 Barcelona | <p>La procedència d'aquests materials correspon a diverses intervencions arqueològiques en el cas de la cova Bonica, així com a prospeccions efectuades durant els anys 30 per Serra Ràfols (coves de Sota Penya). La cova de la Fou d'en Montané fou prospeccionada amb intenció arqueològica l'any 1936.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71927-foto-08295-741-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71927-foto-08295-741-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71927-foto-08295-741-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 79|78 | 53 | 2.3 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||
| 71928 | Col·lecció paleontològica de l'avenc Marcel a l'ICP | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-de-lavenc-marcel-a-licp | <p>Https://www.researchgate.net/profile/Alberto_Boscaini/publications (Consulta: 29-05-2017). Http://www.giresgrup.es/espele/paleontologiapassama1.html (Consulta: 29-05-2017). CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit].</p> | <p>Col·lecció de materials paleontològics procedents del jaciment de l'Avenc Marcel, que estan conservats a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Aquests materials consisteixen en restes faunístiques de vertebrats (cavall, cabra, cèrvol, mamut, guineu i llop), així com conills europeus. També custodien les restes d'un crani de linx ibèric (Lynx pardinus) datat entre 1,5 i 1,6 milions d'anys, convertint-se en el fòssil més antic trobat fins ara. De fet, el fòssil rebaixa en mig milió d'anys la presencia d'aquesta espècie a la Península Ibèrica. Les restes estan adscrites al període geològic del Plistocè Inferior.</p> | 08295-742 | Carrer de l'Escola Industrial, 23, 08201 Sabadell | <p>Els materials corresponen a les excavacions arqueològiques dutes a terme al jaciment de l'Avenc Marcel els anys 1991 i 2002.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges dels materials han estat extretes de: The origin of the critically endangered Iberian lynx: Speciation, diet and adaptive changes (PDF Download Available). Available from: https://www.researchgate.net/publication/280093342_The_origin_of_the_critically_endangered_Iberian_lynx_Speciation_diet_and_adaptive_changes [accessed Mar 8, 2017]. | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||||||
| 71930 | Fons d'Imatges de l'Associació Amics de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lassociacio-amics-de-vallirana | <p>Font: fons d'imatges de l'Associació d'Amics de Vallirana.</p> | XX | <p>Fons d'imatges situat a la seu de l'Associació d'Amics de Vallirana, en una de les sales de la Masia-molí de can Batlle. Està format per fotografies en paper i digitalitzades, majoritàriament datades dins del segle XX (conserven una única imatge del segle anterior). Les imatges reflecteixen diversos aspectes de la població: manifestacions festives, celebracions religioses, grups escolars i d'altres entitats de l'època, etc. En general estan guardades en àlbums fotogràfics, ben protegides. El fons també compta amb diverses ampliacions en paper d'aquestes imatges, que s'han utilitzat en diferents exposicions.</p> | 08295-744 | Carrer del Molí, 2-4 | <p>El Fons d'imatges de l'Associació d'Amics de Vallirana es va crear en el mateix moment en que es va posar en funcionament l'entitat, l'any 1984.</p> | 41.3838300,1.9326200 | 410754 | 4581917 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71930-foto-08295-744-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71930-foto-08295-744-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges són extretes de l'Associació d'Amics de Vallirana. | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||
| 71931 | Fons fotogràfic Fotos Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-fotos-vives | <p>AJUNTAMENT DE VALLIRANA (2016). 'La Vallirana d'abans i d'ara'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 58, p. 20. Vallirana, abans i ara: del blanc i negre al color. Torrelles de Llobregat: Nèctar, 2015, p. 5.</p> | XX | <p>El fons fotogràfic Fotos Vives està custodiat a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Feliu de Llobregat. Consta d'uns 8 metres lineals de material fotogràfic que va, aproximadament, des de l'any 1924 fins al 1996. Les imatges són obra del fotògraf valliranenc Joan Vives Rovira i de la seva filla Maria Vives. Està integrat per 2006 plaques de vidre de diverses mides, 4405 rodets (849 en blanc i negre i 3556 de color) i 282 positius (168 en blanc i negre i 114 positius en color). Majoritàriament, les fotografies són de la població de Vallirana, i dels fets i esdeveniments importants de la població: manifestacions festives, actes religiosos, aplecs, esports, tradicions, entre d'altres.</p> | 08295-745 | Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Carrer de Clementina Arderiu, 23, 08980 Sant Feliu de Llobregat | <p>El 18 de desembre de 2013, la família Vives-Rovira va fer donació del fons fotogràfic Fotos Vives a l'Ajuntament de Vallirana. Posteriorment, el fons fou ingressat a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat l'any 2015 i està dipositat en règim de cessió en comodat. Joan Vives Rovira va ser fotògraf local de Vallirana als anys 50 i pioner a la comarca dins del món de la fotografia. La seva filla Maria Vives va continuar amb el llegat del seu pare fins l'any 1996.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71931-foto-08295-745-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71931-foto-08295-745-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges són extretes de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||
| 71932 | Fons d'imatges de Vallirana a l'Arxiu fotogràfic del CEC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-vallirana-a-larxiu-fotografic-del-cec | <p>Http://cec.cat/patrimoni-cultural-del-centre-excursionista-de-catalunya/arxiu-fotografic-cec/ (Consulta: 29-05-2017).</p> | XIX-XX | <p>Fons d'imatges relacionades amb la població de Vallirana i que es troba ubicat a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Està format per un centenar de fotografies datades entre finals del segle XIX i finals del segle XX, tot i que majoritàriament es documenten dins les tres primeres dècades del segle XX. Estan atribuïdes a diversos autors i catalogades dins de les Col·leccions Fotogràfiques, l'Estudi de la Masia Catalana i els Fons personals de l'arxiu fotogràfic del CEC. Presenten imatges relacionades amb diversos aspectes de la població de Vallirana (avencs, masies, patrimoni natural, grups de gent, etc.) i es troben en suport paper i vidre, en general en blanc i negre.</p> | 08295-746 | Centre Excursionista de Catalunya. Carrer del Paradís, 10, 08002 Barcelona | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71932-foto-08295-746-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges són extretes de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||
| 71933 | Arxiu Municipal de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-vallirana | <p>Font: fons documental de l'Arxiu Municipal de Vallirana.</p> | XIX-XXI | <p>L'arxiu municipal de Vallirana està format pel fons documental generat pel consistori, amb un abast cronològic que va des de l'any 1826 fins a l'actualitat. La documentació està dipositada en diversos edificis, tot i que la gestió i la part més destacable es troben al soterrani de l'ajuntament. Aquesta informació es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques, inventariada i guardada en arxius definitius. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1826), Hisenda (1847), Proveïments (1937), Beneficiència i assistència social (1876), Sanitat (1880), Obres i Urbanisme (1896), Seguretat pública (1906), Serveis Militars (1881), Població (1863), Eleccions, Ensenyament (1859), Cultura (1942), Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1933), i Joventut.</p> | 08295-747 | Carrer Major, 329 | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71933-foto-08295-747-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71933-foto-08295-747-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||||
| 71934 | Arxiu Parroquial de l'església de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-lesglesia-de-sant-mateu | <p>OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial , p. 99. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 34, 48.</p> | XX-XXI | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Mateu, conservat a l'edifici de la rectoria. Es tracta d'un petit arxiu format per un volum reduït de documentació, donada la destrucció que va patir durant la guerra Civil. Està format per la documentació generada per la parròquia des de l'any 1939 i fins a l'actualitat. En concret es conserven els llibres sacramentals de baptismes, matrimonis, confirmació i exèquies de mitjans del segle XX, registres de testaments i consuetes sacramentals (festes) i de fets (dietaris dels rectors). Hi ha les consuetes dels rectors mossèn Casamitjana, mossèn Cañízar i mossèn Capellas. També conserva documentació més recent relacionada amb l'edifici de l'església i amb el patrimoni de la mateixa.</p> | 08295-748 | Carrer de l'Església, 26 | <p>Durant la guerra Civil, l'arxiu parroquial original va ser cremat el mes de juliol de l'any 1936 al pati de la rectoria. Per tant, la major part de la documentació generada entre mitjans del segle XIX (l'any 1851 esdevé parròquia) i l'any 1936 va desaparèixer. Un cop acabada la guerra es restableix el culte religiós a la vila i es torna a iniciar la documentació pròpia de la parròquia.</p> | 41.3822800,1.9289900 | 410448 | 4581749 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71934-foto-08295-748-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71934-foto-08295-748-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||
| 71936 | Fons documental de Vallirana a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vallirana-a-larxiu-comarcal-del-baix-llobregat | <p>Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>Fons documental de Vallirana custodiat a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. La documentació està inventariada dins de les col·leccions que l'arxiu custodia, reproduccions de documents que conserven els seus propietaris i documents descrits dels que no tenen ni l'original ni una còpia. Està datada entre finals del segle XVI i el segle XX. Entre d'altres hi ha l'Inventari del Fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció nº 1 de Sant Feliu de Llobregat (responsabilitats polítiques i morts i desapareguts durant la guerra Civil), Inventari del Fons del Tribunal Industrial del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat, acords municipals, delegacions d'arquitectes, llibres d'actes de l'ajuntament, establiments emfitèutics (1597-98), àpoques i debitoris (segles XVIII i XIX), projectes urbanístics, cartes i expedients. L'arxiu també compta amb una col·lecció més gràfica d'imatges del muncipi dels anys 70, programes de la Festa Major dels anys 60 i 70, cartells i fulletons entre d'altres. Dins de l'apartat bibliogràfic hi ha el Catàleg de Protocols Notarials de l'antic districte de Sant Feliu de Llobregat i diverses revistes: revista Ardenya (1985-2008), Butlletí d'Informació Municipal (1962-63), revista Casa de la Vila (1987-2007) i Vallirana Informa (1987).</p> | 08295-750 | Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Carrer de Clementina Arderiu, 23, 08980 Sant Feliu de Llobregat | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71936-foto-08295-750-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71936-foto-08295-750-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71936-foto-08295-750-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges són extretes de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. | 98|94 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||
| 71938 | Pergamí del segle XIII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-del-segle-xiii | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 207, Reg. 12237. Http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=12237 (Consulta: 30-05-2017).</p> | XIII | Laterals degradats. | <p>Pergamí del segle XIII dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la població de Vallirana. Es tracta d'una donació de terres de Cervelló, que afecta a la quadra de Vallirana. El document està escrit en llatí i porta la data del 3 d'abril de l'any 1274. El revers és força llis, amb els números de registre i alguns escrits identificatius del document. L'anvers presenta tota la superfície escrita amb el text de la donació. El document presenta els laterals força degradats, amb diversos estrips, tot i que estabilitzats.</p> | 08295-752 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 1274 | 08295 | Vallirana | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71938-foto-08295-752-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71938-foto-08295-752-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 85 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||
| 71939 | Vot de Poble a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-poble-a-sant-sebastia | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 80-81. Http://www.parroquiavallirana.com/festes (Consulta: 30-05-2017). Http://www.vallirana.cat/ca/sant-sebastia (Consulta: 30-05-2017). ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 34-35, 55, 73-74, 77. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 19, 39.</p> | XIX | <p>El dia 20 de gener, diada de Sant Sebastià, es commemora i ratifica el vot del poble de Vallirana cap al sant, per haver-lo salvat d'una epidèmia de còlera. L'acte principal és l'Ofici solemne concelebrat en el que es fa la renovació del Vot de Poble. Un cop finalitzat es fa una benedicció solemne, amb la veneració de les relíquies i la cantada dels goigs en honor al sant. Posteriorment es venera el sant i es fa el lliurament i la venda dels panets de Sant Sebastià, elaborats per aquesta ocasió. Per finalitzar hi ha una gran traca, un cercavila i ballada de sardanes.</p> | 08295-753 | Carrer de l'Església, 26 | <p>L'any 1854, una forta epidèmia de còlera agitava la població de Vallirana. De tal manera, el 20 de gener de 1855, diada de Sant Sebastià, una processó sortí de l'església en processó amb la imatge del sant, demanant la seva protecció. Com a mostra d'agraïment per la positiva resolució, el poble va fer vot de celebrar cada any la seva festivitat ratificant-lo. L'any 1955 es commemorà el primer centenari del Vot de Poble amb la instal·lació d'una placa a la base del campanar de l'església. Pel que fa als panets, l'any 1941, durant la post-guerra, no es van poder elaborar per la manca de farina. En l'edició de l'any 2015 es van fer uns 3800 panets. Inicialment es regalaven, però des de l'any 2001 es paguen tots excepte el primer.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 1855 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||
| 71940 | Festa Major de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-mateu | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 221-223. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 38, 53. ROSAS FEIJÓO, Eva (2003). El Baix Llobregat. Guia de festes, fires i esdeveniments culturals. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat, p. 107-108. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 263-264, 278-279, 287-288, 298-299, 310, 321-322.</p> | XIX-XX | <p>La Festa Major de Sant Mateu es celebra pels voltants del dia 21 de setembre, diada del sant i patró de Vallirana. En l'actualitat, la festa està farcida d'actes de tot tipus adreçats a tots els públics i té una durada de diversos dies. Tot i això, els dies centrals són els que envolten la diada de Sant Mateu. Entre els actes més destacats hi ha l'ofici solemne el dia del sant, el ball de festa major, el correfoc i la plantada de bèsties, el cercavila i el castell de focs artificials.</p> | 08295-754 | Nucli urbà de Vallirana | <p>Durant el segle XIX, la festa de Sant Mateu es celebrava la tercera setmana d'octubre ja que la diada del sant (21 de setembre) coincidia en plena verema. A finals de segle (any 1891), un grup de veïns del poble va instar a l'ajuntament a retornar la festa al seu dia, però no va prosperar. La festa quedà aturada durant la guerra Civil i no es va tornar a celebrar fins el 21 de setembre de 1939. A mitjans dels anys 40, els actes de la festa es feien a les sales de dalt i de baix i a l'envelat, que es muntava al camp de futbol. Posteriorment, la festa es va traslladar al Casino Valliranenc. Tradicionalment, la Festa Major de Sant Mateu durava fins la diada de la Mercè i tenia un disseny clàssic amb els típics actes que es repetien a d'altres poblacions: ofici solemne, cercavila, vermut, sardanes, el concert i els balls de tarda i de nit (ball de gala o ball de vetlla). Altres tipus d'espectacles també hi tenien cabuda: jocs infantils, partits de futbol, teatre i cinema. Posteriorment es va incloure el castell de focs final i els correfocs, entre d'altres.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71940-foto-08295-754-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71940-foto-08295-754-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71940-foto-08295-754-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes del Facebook de l'Ajuntament de Vallirana. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||
| 71941 | Festa de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-2 | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 223-225. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 54. ROSAS FEIJÓO, Eva (2003). El Baix Llobregat. Guia de festes, fires i esdeveniments culturals. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat, p. 107.</p> | XIX-XX | <p>La Festa de Sant Sebastià es celebra pels voltants del dia 20 de gener, diada del sant i patró de Vallirana. En l'actualitat, la festa compta amb actes diversos adreçats a tots els públics, tot i que el fet distintiu és l'Ofici solemne i la renovació i ratificació del Vot de Poble, per la diada del sant. Entre els actes més destacats i tradicionals hi ha la Diablestiada i el ball de Sant Sebastià al Casino Valliranenc.</p> | 08295-755 | Nucli urbà de Vallirana | <p>La Festa de Sant Sebastià es desenvolupa com a conseqüència de l'epidèmia de còlera que va patir la població l'any 1854. La creença de que el sant va intercedir per aturar la malaltia va desembocar en un Vot de Poble que es ratifica i renova cada any des del 1855. Antigament, la festa major d'hivern (o segona festa major) era la Festa del Roser, que finalment va desaparèixer. Tot i això, la festa de Sant Sebastià, que també es celebra a l'hiven, no ha adoptat mai la funcionalitat de festa major, donat que tradicionalment tenia un caire més religiós que no pas festiu (la Germandat de Sant Sebastià sempre ha tingut un paper destacat). La festa quedà aturada durant la guerra Civil i no es va tornar a celebrar fins el 20 de gener de 1940. Aquell dia es va fer un ofici solemne cantat pel cor parroquial i acompanyat de l'Orquestra de la Unió Artística de Barcelona. Posteriorment es va fer una processó amb la imatge del sant pel carrer de l'Església, amb prèdica inclosa.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71941-foto-08295-755-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71941-foto-08295-755-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71941-foto-08295-755-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes del Facebook de l'Ajuntament de Vallirana. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||
| 71942 | Caminada Popular de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caminada-popular-de-vallirana | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 89. Http://caminadapopularvallirana2016.blogspot.com.es/ (Consulta: 30-05-2017). Http://www.naturalocal.net/itinerari/caminada-popular-2016/503#vallirana#ruta (Consulta: 30-05-2017). ROSAS FEIJÓO, Eva (2003). El Baix Llobregat. Guia de festes, fires i esdeveniments culturals. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat, p. 107.</p> | XX | <p>La Caminada Popular de Vallirana té per objectiu donar a conèixer tant el patrimoni natural com els elements del patrimoni cultural de la vila, així com la seva història. Consisteix en una ruta pel terme municipal dividida en dos recorreguts de diferent llargada, en la que hi participen una mitjana de 300-400 persones. Compta amb punts d'avituallament durant la caminada i, al final, es dóna un obsequi i es fa un sorteig. Està organitzada pel Centre Excursionista de Vallirana (CEV), amb la col·laboració de l'ajuntament, i s'organitza el mes de novembre normalment. Enguany (any 2016) s'ha celebrat la seva edició número 35, amb un recorregut curt de 6,5 quilòmetres i amb poc desnivell, i un altre més llarg d'11 quilòmetres i més desnivell, a la zona del Lledoner.</p> | 08295-756 | Terme municipal de Vallirana | <p>La primera edició d'aquesta cursa fou organitzada pel Centre Excursionista de Vallirana (CEV) a principis del anys 80, amb el nom de 'I Caminada Popular de Sant Silvestre'. Es feia una petita caminada des del roure mil·lenari (que va caure l'any 2009) fins a l'ermita. Un cop allà es ballaven sardanes, es sortejaven els cistells de Sant Silvestre i es feia un dinar a l'esplanada de l'ermita. Segons la germana Elisa Melià, de la Comunitat de Dominiques de Vallirana, antigament es feia l'Aplec de Sant Silvestre, tot i que es va deixar de celebrar abans de la guerra Civil. Posteriorment, donat el mal estat de conservació del temple, es va canviar la ruta i es va crear la Caminada Popular tal i com es coneix en l'actualitat.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71942-foto-08295-756-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71942-foto-08295-756-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71942-foto-08295-756-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||
| 71943 | Diablestiada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diablestiada | <p>Http://www.vallirana.cat/ca/la-diablestiada,-una-tradicio-de-musica-i-foc-que-es-mante-a-vallirana (Consulta: 30-05-2017). LARA I SURIOL, Jaume (2011). Apocaleus, 10 anys més de poble, 10 anys més de país. Barcelona: CIM Edicions, p. 49-52.</p> | XX | <p>Es tracta d'una de les celebracions més destacades del municipi, que consisteix en un cercavila de foc amb l'actuació del drac Apocaleus de Vallirana, el Vent de la Bèstia (grallers) i els Diables Banyuts de Vallirana. Es celebra durant la Festa de Sant Sebastià, pels volts del dia 20 de gener. El seu recorregut, tot i que va en funció de l'edició, normalment s'inicia davant de l'església parroquial de Sant Mateu i finalitza davant de l'ajuntament. El cercavila està organitzat pels Diables Banyuts de Vallirana.</p> | 08295-757 | Nucli urbà de Vallirana | <p>La primera edició de la Diablestiada tingué lloc l'any 2006. Anteriorment, per la Festa de Sant Sebastià, es feia un cercavila sense foc i un correfoc independent.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71943-foto-08295-757-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71943-foto-08295-757-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71943-foto-08295-757-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades per la colla del Drac Apocaleus de Vallirana. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||
| 71944 | Poema de la Bandera de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-de-la-bandera-de-vallirana | <p>RIBA I ROBIRA, Josep (1913). Recort de la Festa del Abanderament del Somatent Armat de Vallirana. [Inèdit: exemplar fotocopiat. Biblioteca J.M. López-Picó].</p> | XX | <p>'¡Bandera de Vallirana, Tota tú brodada d'or!, ¡Bandera rica y galana, Que'ns fas creixer tota ufana, La Pau dintre'l nostre cor! / ¡Bandera tota hermosura, Y plena de magestat!, ¡Bandera que en tu perdura, Nostre Perla de dolsura, La Verge de Montserrat! / ¡Bandera de gran riquesa, Que rumbejas nostre escut!, Font d'amor y fortalesa, Que refàs amb ta puresa, Fins al poble mes caigut! / ¡Bandera avuy benehida, Per la fe del mateix Deu!, ¡Hermós simbol de la vida, Que atraus al cor desseguida, Fins á ferte'l tot ben teu! / ¡Bandera per tots honrada, Amb noblesa y sentiment!, ¡Hermosa joya alabada, Que'l poble't te destinada, A se'l cap del Somatent! / Amb la fe mes verdadera, Cor aymant y el cap ben dret, Avuy per volta primera, ¡Jo't saludo oh gran Bandera!, Satisfet y descobert. / No't saludo per galana, Ni per l'or que tens brodat; Qui el saludo á ferte en mana, Es l'escut de Vallirana, Que es per mí sant y sagrat. / Quan el veig sembla que'n crida, L'edat dels meus somnis d'or; Aquella edat de la vida, Que perfuma amb sa florida. La sang tota que hi ha el cor. / Aquella edat de puresa, Que es del Cel mágich present; Aquell temps de l'infantesa, Que'l cor veu ab gran tristesa, Que es fon sols anant creixent. / ¡Oh recorts plens d'hermosura, D'un rich temps que ya ha passat!, ¡Quants cops amb vostre dolsura, Hi fet fondrer l'amargura, Que al meu cor había entrat! / ¡Quantas nits en somnis dono. Grants amors que omplan un mon, Y fins veig y hasta enrahono, Y las tetas yo corono, De personas que ya no hi son! / No es estrany oh Vallirana, Que't tingui tan cor endins, Si ma infantesa llunyana, Encare floreix y grana, Mil recorts entre tos pins. / Ni es estrany que yo avuy dia, Veyés viu tot y essent mort, Aquell Pare que tenia; Y perqui encare daria, La sang tota del meu cor. / Y per xó amb fe verdadera, Y amb un cor tot commogut, T'hi saludat ¡oh Bandera!, Incensant l'edat primera, Que tú en tens dintre l'escut. / Quant pasi alta y desplegada, Saludéula bons germans; Que's també santa y sagrada, Per veures en ella honrada, La Verge dels Catalans. / Es Nostre Mare amorosa, La Reyna del Principat; Es la Moreneta hermosa, Que entre els angels viu joyosa, Dalt dels cims de Montserrat. / Si correm tots á invocarla, Quant els mals dintre el cor son, Estant bons debem honrarla, Y quant pasi saludarla, Amb la fe mes gran del mon. / Somatent de Vallirana, Que la Bandera has rebut; El poble en pes te demana, Que com yo mes per galana, Te l'estimis per l'escut. / Goytal bé es tot ell puresa, Ni una taca tot blancor, Y si may per cap malesa, Pert per sempre sa honradesa, Serás tu el deshonrador. / En la lluyta per la vida, Tu ya ho sabs ¿oh Somatent!, Hi ha maldat tan pervertida, Que talment sembla mentida, Que'l mon sigui tan dolent. / Alguns cops com bondadosa, Fins consola als apenats, Anant tota presurosa, La gran falsa y enganyosa, A fé als pobres caritats. / Altres cops va empolaynada, Amb charol y bons brillants: Y anat aixís disfressada, Va ferint la gran malvada, Tot el cor dels bons germans. / Fort y ferm amb la maldat, Sens respecte y po á ningú: Com mes alt siga el malvat, Que tu ens portis ben lligat, Molt mes gran te farás tú. / Si un jorn la campana't crida, Al lloch del perill acut, Mes pensa al fer la sortida, Que val mes perdrer la vida, Que trahi á n'el nostre escut. / Pensa que l'honra es sagrada, Que ella sola es ton sostent; Que amb una honra esmicolada, Cauría tota plegada, La forsa del Somatent. / Deus se'eslau de ta noblesa, Com els cors honrats ho son, Pensant sempre amb gran fermesa, Que un esclau de l'honradesa, Es un rey á l'altre mon. / Fesho aixins tal com t'ho mana, L'amor gran que't te el cor meu; ¡Per la Pau que'ns agermana!, ¡Per l'Honor de Vallirana!, ¡Per la Fe del mateix Deu!'.</p> | 08295-758 | <p>El poema va ser compost per en Jacint Bogunyà i Baxeras, advocat i fill adoptiu de Vallirana, en motiu de la benedicció de la bandera del Sometent Armat de Vallirana, beneïda el 25 de març de l'any 1913.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 1913 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jacint Bogunyà i Baxeras | 119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||
| 71945 | Poema del Campanar de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-del-campanar-de-lesglesia | <p>ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 75-76.</p> | XX | <p>'Tija esvelta del seny de Vallirana, vigiles, campanar, la fe del poble i batega el pregó, cada campana, d'alens del cor al respirar més noble. Honor del patronatge de la festa en aquesta diada centenària d'aquell vuit-cents que et lliberà de pesta la indefallent, humil, viva pregària dels vilatans a Sant Sebastià, avui el repiqueig sigui alimària que dati i esbargeixi, llà d'enllà, l'apostolat de bona feina llesta'.</p> | 08295-759 | <p>El poeta valliranenc d'adopció Josep Maria López Picó va escriure aquesta composició en motiu de la inauguració del campanar de l'església parroquial de Sant Mateu, el 18 de setembre de 1955. Aquests versos foren escrits com a colofó dels recordatoris que es van fer de la benedicció del campanar i del bateig de les campanes. L'any 2005, en motiu del 50è aniversari de la construcció del campanar, es va fer una reproducció d'aquest recordatori. La composició també fa referència al Vot de Poble a Sant Sebastià, que aquell any 1955 celebrava el seu centenari.</p> | 41.3825300,1.9290700 | 410455 | 4581776 | 1955 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Maria López Picó | 119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||
| 71946 | Poesia de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poesia-de-vallirana | <p>ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 73-74.</p> | XX | <p>'Vallirana!...Ets xamosa!... Com tu rius enmig la flaire que l'espigol llença en l'aire, de ta contrada verdosa! Que en son de bells els turons que et voltejen i coronen, els ocells que t'enraonen, i els pinars dels teus entorns! Mes, quan miro tes boscúries, revenen dins ma ment quells jorns de sofriment, gràvids de penes i angúnies. El temps aquell del terror, quan en negra nit s'oien descàrregues que es fonien amb esgrip esglaiador. Quan amb sang santa banyada ere'ts, per serres i plans, tu, de caritat portada donaves als morts descans. Ben haja ton poble aimat! Ben haja tot el qui et governa! Que el bon Déu, la vida eterna en dongui en premi doblat. Però avui jo et veig, joiosa, gaudir el jorn que glaties: ja tindrà monges per guies ta mainada tan xamosa!... No és la pedra d'eix convent, que a la terra ja hi reposa, una penyora reclosa del teu goig és avinent? Plagui al cel s'alci a tot pler l'escola per ta fillada, sota l'ombra benaurada de la Verge del Roser. Oh Maria, dolça Mare! Nostra Reina i protectora! No en sereu, Vos, la Senyora d'aquest convent que naixerà? A reveure, Vallirana! Grat record de tu ens portem. Si Déu vol, ja tornarem en diada no llunyana. Oi que sí, colla galana? Visca, visca Vallirana!...'.</p> | 08295-760 | <p>Aquesta poesia fou recitada per una de les alumnes del col·legi de les Dominiques de Barcelona, en motiu de la celebració de la col·locació de la primera pedra del futur convent-col·legi de les Dominiques de Vallirana, que va coincidir amb el centenari del Vot de Poble a Sant Sebastià, el 20 de gener de 1955. Es va fer un ofici solemne, la renovació del Vot de Poble i l'acte de col·locació de la primera pedra. Després, l'alumna recità la poesia.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 1955 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||||
| 71947 | Goigs a Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-mateu | <p>ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 39, 93.</p> | XX | <p>'GOIGS DE SANT MATEU, APÒSTOL I EVANGELISTA PATRÓ DE VALLIRANA: Patró de Vallirana, Apòstol Sant Mateu, amb vostres ensenyances, guieu-nos cap a Déu. / Per mor del vostre ofici, el poble us menyspreava; cobraveu pels de Roma, ereu un publicà. Pró prop de vostra taula, passant Jesús un dia, fitant-vos s'aturava, i amb Ell us va cridar. / Us aixequeu de pressa, vibrant d'una gran joia, i amb l'ànima abrandada, d'amor a Jesucrist. Són llot ja les monedes, davant la perla fina, del Regne del Messies, que esbalaït heu vist. / Jesús, els seus deixebles, i els publicans a taula, el goig de la troballa, comparteixen amb Vós. El Mestre us alliçona, puix aclareix per sempre, que ha vingut a la terra, a cridar els pecadors. / Pels camps de Palestina, i el mar de Galilea, seguint de prop el Mestre, sou un Apòstol més. Us farà dels miracles, autèntic testimoni, quan la seva Doctrina, ensenyareu després. / Jesús envià els Dotze, abans de pujar el Pare; i aneu Vós a la Pèrsia, afogarat de zel. Doneu la vostra vida, per Crist i l'Evangeli, i escriviu vostre llibre, en llengua d'Israel. / Tot predicant la vida, del vostre Diví Mestre, heu tret dels cors dels homes, l'envaja i el rancor. I del vostre Evangeli, la Sagrada Paraula, ha traspassat els segles, sembrant arreu l'amor. / Si un dia el nostre poble, a Vós es confiava, sigueu-li avui i sempre, el guia i protector. Pels qui vivim i els altres, que allunyats ens enyoren, sigueu lligam fermíssim, de Fe i de germanor. / Guardeu-nos del naufragi, en que el món esbatega, perdut el governacle, del timó de la Fe. Serveu en les famílies, la saba cristiana; que honrades y feineres, jamai els manqui ré. / Patró de Vallirana, sigueu el nostre estel; seguint vostres petjades, porteu-nos cap el Cel'. Pel que fa a l'edició del goig en paper, cal dir que a la part final del text hi ha la partitura musical i una oració que es recitava col·lectivament entre els feligresos.</p> | 08295-761 | Carrer de l'Església, 26 | <p>L'any 1902, mossèn Manuel Pastó Benvenuto va compondre l'Himne de Sant Mateu (la música). Posteriorment, en el vuitantè aniversari d'aquesta composició, mossèn Josep Capellas escriu la lletra d'uns nous goigs dedicats a Sant Mateu, aprofitant la música de l'himne i amb els acoblaments del músic Jaume Artó. La nova composició fou estrenada per la diada de Sant Mateu, el 21 de setembre de 1982. Malgrat això, els fidels van continuar cantant la lletra anterior.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71947-foto-08295-761-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||
| 71948 | Goigs a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-sebastia-1 | <p>Font: informació oral del sr. Jaume Montané.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLAOR DEL MÀRTIR SANT SEBASTIÀ, ADVOCAT INSIGNE DEL POBLE DE VALLIRANA, PER VOT QUE LI FEU L'ANY 1855: El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / L'amor amb que us veneren, els fills del nostre poble, herència n'és dels pares, que es van vincular amb Vós; quan plens de confiança, units en la pregària, desolats demanaren, vostre ajut bondadós. / El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / El còlera epidèmic, deixant la mort per rastre, envaí nostres cases, a mig segle dinou. Grans, petitets i joves, sense defensa humana, queien sota la petja, del seu terrible jou. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / El dol arreu regnava, com nit d'espessa fosca. No es veia enlloc l'albada, que n'esquincés el vel. Llavors els nostres avis, amb una Fe tant ferma, que mou fins les muntanyes, s'adreçaren al Cel. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / A Vós us escolliren, -model i testimoni-, que donareu la vida, com bon soldat de Crist; assegurant que sempre, en deute us restarien, si ben prompte els salvaveu, d'aquell tràngol tant trist. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / I com una penyora, d'amor i recordança, amb vot us prometeren, que en l'esdevenidor, cada any en aquest dia, ben agraït el poble, us honraria amb joia, com el seu Protector. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / I Déu al nostre Pare, que els seus Sants glorifica, i escolta amb complaença, els fills agermanats, volgué honorar el seu Màrtir, amb fet tant admirable, de guarir en aquella hora, a tots els empestats. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / La pesta en sec s'atura, com la temporalada, del mar de Galilea, quan Crist la feu parar. Reneix serena calma, als fills de Vallirana, qui commoguts s'adonen, que els heu donat la mà. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / Fervents els nostres avis, als néts ho explicaven, obrint ells candorosos, els seus ullets d'infant. Mentre els fills a la falda, gronxaven nostres mares, també els comunicaven, l'amor al nostre Sant. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / Aviu tot aquest poble, recollint la promesa, que els nostres passats feren, amb fe i agraïment, us diu altra vegada, que ens sentim molt honrosos, de que els nostres bons pares, fecin tal testament. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / Llegat que per cadena, d'anelles vigoroses, ha passat d'uns als altres, d'aquell moment ençà. Els nostres cors el reben, i un cop més repeteixen, el clam mateix que un dia, us van ells adreçar: El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià!'. Pel que fa a l'edició del goig en paper, cal dir que a la part final del text hi ha la partitura musical i una oració que es recitava col·lectivament entre els feligresos.</p> | 08295-762 | Carrer de l'Església, 26 | <p>L'any 1943 es va beneïr la nova capella i la nova imatge de Sant Sebastià del temple parroquial. Posteriorment, l'any 1983, en el quarantè aniversari d'aquesta estrena, mossèn Josep Capellas escriu la lletra d'aquests goigs dedicats a Sant Sebastià, adaptada a la música prèvia de mossèn Manuel Pastó Benvenuto, i amb els acoblaments del músic Jaume Artó. Malgrat això, els fidels van continuar cantant la lletra anterior. Tot i que no se sap del cert, és probable que mossèn Manuel Pastó Benvenuto compongués la música de l'Himne de Sant Sebastià, previ als goigs, a principis del segle XX.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 1983 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71948-foto-08295-762-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||
| 71949 | Himne a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-sant-sebastia | <p>Font: informació aportada del sr. Jaume Montané.</p> | XX | <p>'El poble de Vallirana humilment us ve a pregar, que el deslliureu de la pesta gloriós Sant Sebastià. Un jorn el poble estava de dol i atribulat d'una infecció espantosa que s'havia declarat, guiat per llum divina a Vós va acudir i obrant un gran prodigi el mal vàreu guarir. El poble de Vallirana humilment us ve a pregar, que el deslliureu de la pesta gloriós Sant Sebastià. La fe, els nostres avis, amb Vós varem tenir, i el remei saludable ells varen 'alcançar'. Guiats siguem nosaltres per eixa llum divina, a fi de que en la glòria junts ens poguem trobar. El poble de Vallirana humilment us ve a pregar, que el deslliureu de la pesta gloriós Sant Sebastià'.</p> | 08295-763 | Carrer de l'Església, 26 | <p>El text d'aquest himne està extret d'un cançoner de l'Orfeó Parroquial datat el 20 de gener de 1943. Probablement, aquest himne estigui relacionat amb la benedicció de la nova capella i de la nova imatge de Sant Sebastià del temple parroquial, que foren inaugurades l'any 1943.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 1943 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||
| 71950 | Himne en honor de Sant Francesc d'Assís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-en-honor-de-sant-francesc-dassis | <p>ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 137-138.</p> | XX | <p>'HIMNE EN HONOR DE SANT FRANCESC D'ASSÍS, PATRÓ DE LA CAPELLA DEL MAS DEL LLEDONER (VALLIRANA) ERIGIDA EN RECORDANÇA DEL PAS DEL SANT PER AQUESTA CASA EN 1211: Sou Cap d'un nou llinatge, estel que ens guia, oh Serafí encarnat!, Flor d'aquest bell paratge, flairós del vostre pas que l'ha fressat. / Místic d'Assís estrella i nord d'Umbria, del Lledoner mireu el prec fervent: Pobre naixeu com Crist a una establia, i ja brilleu com sol de l'Occident. / Enamorat de mística pobresa, voleu ser pur talment lliri flairós; pitxer curull vesseu mel i dolcesa, dons i virtuts us fan arbre frondós. / Els vostres fills de zel faran proeses, Cabdill fidel ungit de caritat; segon Abram hereu de grans promeses, altre Moisès en la posteritat. / Reflex de Déu veieu en la natura, i a vostres mans joliu baixa l'ocell: feu un germà de cda criatura, i el llop feroç torneu mansoi anyell. / Oh Serafí ja els àngels us envegen!, Iris de pau consol d'aquest món trist; màrtir d'amor i anhels que al pit flamegen, l'Alberna us veu nafrat com altre Crist. / De vostre entorn ja el vent del mal s'allunya. Fet pelegrí la pàtria haveu deixat; nou increment trobeu a Catalunya, on de llavor del cel fareu sembrat. / Cap a Poblet venint de Barcelona, ja negra nit passeu per l'alt serrat; si Vallirana us veu i estada us dóna, el Lledoner us acull de molt bon grat. / Al Mas Puntic trobeu taula parada: Com Crist vingut el pa els haveu partit; us ha bressat la nit tota estrellada, i essent matí la llar heu beneït. / L'arbre vetust tronc de brancada ombrosa, el vostre pas farà perpetuar: Casa Pairal bressol dels Romagosa, a vostre honor hi ha alçat el temple i altar. / Heu beneït els camps de Vallirana, i el nou Assís Casal del Lledoner; d'un bell matí ja lluu la clariana, que tornarà el país florit verger'. Pel que fa a l'edició de l'himne en paper, cal dir que presenta la mateixa estructura d'un goig i, a la part final del text, hi ha una oració que es recitava col·lectivament entre els feligresos escrita en llatí.</p> | 08295-764 | Carretera N-340, km.1231 - El Lledoner | <p>Tot i que no se sap del cert, és probable que aquest himne fos escrit pel germà Romuald Maria Romagosa durant la primera meitat del segle XX. Era un monjo benedictí de Montserrat i membre de la nissaga propietària del Mas Vell del Lledoner, edifici que alberga la capella de Sant Francesc. La composició anava acompanyada amb música per ser cantada.</p> | 41.3905500,1.9006800 | 408093 | 4582696 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71950-foto-08295-764-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||
| 71951 | Sardana de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-vallirana | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 186-187.</p> | XX | <p>'POBLE DE VALLIRANA Dins d'una formosa vall que mil pins han perfumat, hi ha un poble joliu que és digne atractiu del nostre Baix Llobregat. Muntanya amunt, saluda al Puig Bernat reposa a Ardenya en un bucòlic pla, s'estén cap a la Llibra les Casetes i el Corral i al nord té la creu d'Ordal. Pujant a Sant Francesc del Lledoner, respirem la gran fragància d'herbes i plantes boscanes que embriaga el nostre ser. Collim manats de romaní i, de farigola humil, un pom. De sant Silvestre l'ermita hem cercat i un rossinyol nostre camí ha alegrat… i per la set trobarem fonts amb bones aigües i bells entorns… És Vallirana molt preuat tresor, per la salut per la pau per l'amor… Quan la sardana puntegem, el nostre poble més gran fem'.</p> | 08295-765 | <p>L'any 1988, a petició del grup sardanista Espigues d'Or, es va compondre una sardana dedicada a la població de Vallirana.La música és de Carles Santiago Roig i la lletra d'en Joan Solé Margarit. En l'actualitat, aquesta sardana està inclosa en el repertori de les cobles més destacades del país.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 1988 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||||
| 71952 | Ball del Vi de Vallirana - Ball de la Verema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-vi-de-vallirana-ball-de-la-verema | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, p. 1037-1039, 1090-1091. Https://www.youtube.com/watch?v=Q4lnWfhU488 (Consulta: 31-05-2017). LORENZO RUBIO, César (2001). 'Les festes al Baix Llobregat segons el Costumari català de Joan Amades'. Materials del Baix Llobregat, 7, p. 57. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 252.</p> | XX | <p>Ball de moviments suaus i tonada senzilla que es balla en parelles mixtes, al voltant d'una portadora plena de raïm. Els balladors porten un gotim de raïm en una mà i, després de la dansa, se'l mengen tot passejant per l'espai on ha ballat. Les dones porten pàmpols de cep al pentinat, mentre que els homes els duen a les barretines. Es tracta d'una melodia de 16 compassos amb les parelles encarades i amb les mans dretes agafades. Dues passes a la dreta i dues a l'esquerra tot balancejant el cos. Després es repeteix el mateix esquema endavant i endarrera, i acaben fent un rístol (amb les mans agafades fent un arc per damunt del cap, la balladora passa per sota fent un giravolt). En origen ho repetien tres vegades, tot i que es pot fer il·limitadament.</p> | 08295-766 | <p>Aquests tipus de balls eren comuns a les poblacions vinateres un cop finalitzada la verema. Estaven dedicats a les divinitats de la vinya i eren una mostra d'agraïment pels fruits recollits, sobretot en collites abundoses. A mitjans del segle XX, però, els balls havien perdut el seu caràcter tradicional i foren reemplaçats per balls de sala normals amb una orquestra. A Vallirana, el ball del vi era propi, amb una melodia simple i els moviments molt semblants als del ball de garlandes de Sant Quintí de Mediona. Fou recuperat l'any 2012 en motiu de la 1ª Fira del Vi i del Cava de Vallirana, que es celebra cada any pel mes de juny. El folkorista Joan Amades, en el seu cèlebre Costumari català, recull la partitura de la tonada del ball. La transcripció musical és obra del mestre J. Tomàs.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71952-foto-08295-766-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71952-foto-08295-766-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||||
| 71953 | Ball de Diables Banyuts de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-diables-banyuts-de-vallirana | <p>Http://javallirana.galeon.com/diables.htm (Consulta: 31-05-2017). LARA I SURIOL, Jaume (2011). Apocaleus, 10 anys més de poble, 10 anys més de país. Barcelona: CIM Edicions, p. 11-12, 14.</p> | XX | <p>Es tracta d'un ball de foc caracteritzat, pirotècnicament, per la crema de carretilles mitjançant masses, forques i ceptrots, i protagonitzat pels membres de la colla de Diables Banyuts de Vallirana. Està format per sis personatges diferents: els Borrons (el grup més nombrós encarregat de mantenir el ritme de la crema), l'Abanderat (té la matexa funció que un borró, però porta una bandera amb el nom del ball), Diablessa (amb pamela i vestit de dona), Llucifer (porta capa i barret de copa, símbol del seu poder damunt la resta), Calador (diable que encén la pirotècnia), Timbalers (aportació musical amb tabals de cos de fusta i so greu) i Civaders (proporcionen la pirotècnica als diables).</p> | 08295-767 | <p>El Ball de Diables Banyuts de Vallirana va nèixer l'any 1998 de la mà de l'Associació de Joves JA. L'estrena i el bateig de foc fou per la Festa Major de Sant Mateu del mateix any. El ball està basat en el model que segueixen les colles històriques del Garraf, el Penedès i el Camp de Tarragona. Anualment, aquest ball es pot veure per la Festa Major de Sant Mateu (21 de setembre) i per la Festa de Sant Sebastià (20 de gener).</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71953-foto-08295-767-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71953-foto-08295-767-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71953-foto-08295-767-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||||
| 71954 | Ball del Drac de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-drac-de-vallirana | <p>Http://www.dracdevallirana.cat/# (Consulta: 31-05-2017). Http://gralla.josepsanz.net/#bestiari-drac_de_vallirana1 (Consulta: 31-05-2017). LARA I SURIOL, Jaume (2011). Apocaleus, 10 anys més de poble, 10 anys més de país. Barcelona: CIM Edicions, p. 19-20.</p> | XXI | <p>Es tracta d'una peça musical escrita en tonalitat de Sol Major i amb una tessitura que oscil·la entre el Sol3 i el La4. Està dividida en dues parts, el 'passeig' i la 'dansa del foc'. En el 'passeig' hi intervenen tres gralles seques amb compàs 7/8, mentre que la 'dansa del foc' és una corranda per a dues gralles seques amb compàs 6/8. La primera part és on el drac balla tranquilament, exhibint-se, amb una música de ritme suau i una melodia que es repeteix tres vegades. Després hi ha uns compassos de percusió durant els quals s'encén la pirotècnia. A partir d'aquest moment, el drac comença el ball de foc.</p> | 08295-768 | <p>El Ball del Drac de Vallirana s'estrenà a la vila el dia 6 d'octubre de 2001, juntament amb el bateig del Drac Apocaleus. La composició (música i coreografia) fou encarregada pel Grallers de Vallirana a la grallera Anna Folqué Francolí i està basada en els cànons de música tradicional i popular catalana. L'any 2005 es va fer una revisió de la partitura en motiu de la VIIIª mostra representativa del bestiari festiu de Catalunya, que es va celebrar a Vallirana. Fou reescrita en Do Major per poder-hi afegir una gralla baixa. La peça ha estat interpretada en poques ocasions donat que la versió inicial és força més fàcil d'executar.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 2001 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71954-foto-08295-768-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71954-foto-08295-768-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71954-foto-08295-768-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Anna Folqué Francolí | Les imatges han estat proporcionades per la colla del Drac Apocaleus de Vallirana. | 119|98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||
| 71955 | Costum dels pastors de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-dels-pastors-de-vallirana | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 138.</p> | XX | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a Vallirana i que té relació amb l'adoració dels pastors, un cop nascut el nen Jesús. Els pastors de la vila guarnien els seus ramats amb tanta esquelleria com podien. Durant l'ofici a l'església, els pastors feien desfilar el bestiar per davant de la porta del temple amb la intenció de fer un acompanyament sonor als càntics interiors. Alhora, els pastors també feien sonar els seus flabiols. Aquest acte durava fins que la missa havia acabat.</p> | 08295-769 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. També es donava a les poblacions de Corbera de Llobregat i Begues.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Difícil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||||
| 71956 | Costum del Diumenge de Rams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-diumenge-de-rams-0 | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 696.</p> | XX | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a Vallirana el Diumenge de Rams, i que té relació amb el món de la vinya. Després de la benedicció dels rams, el diumenge previ al diumenge de Pasqua, la gent de Vallirana els duia a la vinya. Allà es resava un parenostre i després es penjaven els rams als arbres més alts, amb la intenció que alliberessin el camp de les pedregades.</p> | 08295-770 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. També es donava a les poblacions de Santa Maria de Martorelles i Piera.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Difícil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||||
| 71958 | Col·lecció de materials arqueològics de la Cova Bonica al Museu de Gavà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-de-la-cova-bonica-al-museu-de-gava | <p>Font: informació del Museu de Gavà. Http://museusenlinia.gencat.cat (Consulta: 01-06-2017). Http://invarque.cultura.gencat.cat (Consulta: 01-06-2017).</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del jaciment de la Cova Bonica, que estan custodiats al fons del Museu de Gavà. Tot i que estan pendents de catalogació i inventari, és probable que aquests materials abarquin una cronologia establerta entre el Neolític Antic Cardial i fins a l'Edat del Bronze (5500-650 a.C.) aproximadament. Els materials procedeixen de les excavacions realitzades entre els anys 1978 i 1984 pel sr. Aznar, el qual portava a terme intervencions clandestines.</p> | 08295-772 | Plaça Dolors Clua, 13-14, 08850 Gavà | <p>Aquests materials foren ingressats al Museu de Gavà l'any 1987 mitjançant una donació.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Legal | Edats dels Metalls|Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 79|119 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | |||||||||||
| 71959 | Era del Corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-del-corral | <p>ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 56.</p> | XIX-XX | Força enrunat. | <p>Restes d'un edifici aïllat de grans dimensions, que en l'actualitat està molt enrunat i cobert d'abundant vegetació. S'observen les restes de diverses estances que conformen una planta més o menys rectangular. Els murs més ben conservats presenten una alçada aproximada d'entre un i dos metres, i estan bastits en pedra desbastada de mida mitjana disposada en filades regulars i lligada amb morter de calç. A les cantonades hi ha carreus ben treballats. També s'observen altres estructures de menys entitat que probablement delimitaven l'espai exterior de la construcció.</p> | 08295-773 | Penyes del Corral - Urbanització del Mirador | <p>A principis del segle XX, en aquesta era s'hi batien els cereals conreats i recollits durant l'any.</p> | 41.3950600,1.9310400 | 410637 | 4583165 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71959-foto-08295-773-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71959-foto-08295-773-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71959-foto-08295-773-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||
| 71960 | Cova Bonica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-bonica | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 21. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2016). 'La Cova Bonica'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 59, p. 15. BALDELLOU, Vicente (1974). 'Los materiales arqueológicos de la Cova Bonica de Vallirana (Barcelona)'. Revista Ampurias (Barcelona), 36, p. 1-19. CCAA (2015). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 8-9. 'Els primers agricultors de la Península van habitar a la Cova Bonica'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 56, p. 18. Http://invarque.cultura.gencat.cat/ (Consulta: 19-06-2017). Http://www.espeleoindex.com/# (Consulta: 19-06-2017). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=406 (Consulta: 19-06-2017). Http://www.vallirana.cat/ca/cova-bonica-vallirana (Consulta: 19-06-2017). Http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/00934690.2016.1260407 (Consulta: 19-06-2017). OMS, F. Xavier; DAURA, Joan; SANZ, Montserrat; MENDIELA, Susana; PEDRO, Mireia; MARTÍNEZ, Pablo (2017). 'First Evidence of Collective Human Inhumation from the Cardial Neolithic (Cova Bonica, Barcelona, NE Iberian Peninsula)'. Journal of Field Archaeology, vol. 42, Iss. 1, p. 43-53. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 5. VAQUERO ARTÉS, Carles (2016). Mines i coves de Vallirana. Ivª Fira Vallirana turisme, natura i salut. [S.I: Inèdit].</p> | Acció continuada de persones dins de la cavitat. | <p>Cavitat aïllada de grans dimensions a la que s'accedeix per un carrer en mal estat de conservació que es troba tallat al trànsit. Es tracta d'una cova formada per una cambra principal i dues cambres més petites situades a la banda dreta d'aquesta, i separades per formacions estalagmítiques d'uns 3 metres d'alçada, amb una gran obertura d'entrada. S'han excavat uns 57 metres quadrats d'un total de 230. Inicialment, l'excavació d'aquest jaciment es va fer sense considerar estratigrafies, establint la seva cronologia mitjançant l'estudi de les tipologies i decoracions de les ceràmiques estudiades per V. Baldellou (1974) i en els inventaris fets durant les intervencions clandestines del sr. Aznar (1978-1984). Destaquen fragments de ceràmica cardial, restes òssies humanes, faunístiques i indústria lítica. Pel que fa a la ceràmica es divideix en decorada i llisa, amb quatre formes ornamentals bàsiques: impressions cardials, impressions diverses, incisions i acanalats. El material lític està format per uns quants esclats de sílex i fulles, un nucli de jaspi i destrals polides. Quant a la indústria òssia s'hi trobaren diversos punxons i espàtules. A part, hi havia un anell de petxina, un fragment de braçalet de pectunculus, una fusaiola de terra cuita i un punyalet de bronze. La campanya de l'any 2009 estava dedicada a avaluar la potencialitat estratigràfica del jaciment. Es portaren a terme dos sondeigs de 2x1 metres, en direcció nord-sud, un excavat a la zona on va intervenir en Serra-Ràfols l'any 1936 i l'altre a la cambra lateral on excavà Aznar. Es documentà un nivell d'ocupació neolític amb materials ceràmics, lítics, de fauna i d'ornament, una estructura de combustió i dos forats, possiblement de pal. Entre els anys 2010 i 2011 es va excavar en extensió el jaciment per tal de continuar amb l'avaluació de la seva potència estratigràfica. Es va documentar l'extracció minera de sal de llop, que hauria malmès el jaciment arqueològic. Els materials ceràmics recuperats corresponen a diverses èpoques històriques, tot i que majoritàriament s'atribueixen al període baixmedieval i modern en els nivells superficials. També es documentaren fragments ceràmics de vores de carenes altes i restes òssies que podrien correspondre a la fase sepulcral del Neolític final-Calcolític, així com altres materials datats dins del període del Neolític antic. La campanya arqueològica realitzada entre els anys 2012 i 2013 va continuar amb l'excavació en extensió del jaciment, amb l'objectiu de documentar noves zones de la cavitat. Es continua l'excavació a la Sala Principal i la documentació de la columna estalagmítica de l'extrem nord-est. Entre d'altres es van localitzar materials arqueològics prehistòrics i també d'època moderna (segle XVIII i XIX), fet que corroboraria l'ocupació de la cova durant aquest període. També es van localitzar fragments ceràmics del Neolític antic cardial i restes humanes. Alhora s'inicia un sondeig exterior a la zona d'entrada i es millorà l'accés a l'interior de la cavitat. En general, les intervencions arqueològiques dutes a terme al jaciment han permès establir que les restes documentades són de les més antigues corresponents al neolític que s'han trobat a la península Ibèrica. Corresponen a sis individus inhumats col·lectivament amb els seus objectes domèstics i restes d'animals (sobretot cabres i ovelles), datats fa 7400 anys.</p> | 08295-774 | Urbanització de les Bassioles - Fondo de l'Osca | <p>El nom de la cova procedeix del fet que, en origen, l'interior de la cavitat estava ple d'estalagmites i estalactites d'una gran bellesa, tot i que foren majoritàriament expoliades amb el pas del temps. La zona va ser excavada per primer cop l'any 1936 sota la direcció de l'arqueòleg català Josep de Calassanç Serra-Ràfols, tot i que els resultats no es van publicar. Posteriorment, entre els anys 1978 i 1984, la zona va ser objecte d'intervencions clandestines dutes a terme pel sr. Aznar. Des de l'any 2008 i fins el 2016, el jaciment ha estat estudiat pel Grup de Recerca del Quaternari (GRQ) de la Universitat de Barcelona (UB), amb la col·laboració darrerament de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). La cova ha tingut diferents usos al llarg dels segles: planter, mina de calcita o zona de cultiu de xampinyons, entre d'altres.</p> | 41.3697200,1.8942200 | 407523 | 4580391 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71960-foto-08295-774-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71960-foto-08295-774-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71960-foto-08295-774-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Medieval|Modern|Contemporani|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment de la Cova Bonica es pot adscriure entre el Neolític Antic Cardial i el Bronze Final. La imatge dels materials correspon al darrer article publicat sobre el jaciment (OMS et al., 2017). | 79|85|94|98|78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||
| 71961 | Cova de l'Avi - Cova de la Vall - Cova de la Moneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lavi-cova-de-la-vall-cova-de-la-moneda | <p>ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2017). '20.- La Cova de l'Avi o Cova de la Moneda'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 63, p. 15. CCAA (2012). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. CLUA, Maria; DAURA, Joan; SANZ, Montserrat (2013). 'El taller falsari de la cova de l'Avi (Vallirana, Barcelona)'. Dins La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX. Universitat Pompeu Fabra, col. Estudis d'Història del Dret, 6, p. 141-216. DAURA, Joan et al. (2015). 'La Cova de l'Avi (Vallirana, Barcelona) y el inicio del Neolítico final en el Nordeste de la Península Ibérica. Inhumaciones colectivas y nuevas redes de intercambio'. Trabajos de Prehistoria, 72, Nº 2, p. 327-341. Http://invarque.cultura.gencat.cat/ (Consulta: 19-06-2017). Http://www.espeleoindex.com/# (Consulta: 19-06-2017). LLURBA I RIGOL, Josep (2012). En Tòfol de Vallirana (1802-1855) Guerriller Carlí. Torrelles de Llobregat: Associació d'Amics de Vallirana, p. 18, 51.</p> | Accés difícil i complicat, amb material espeleològic. | <p>Cova aïllada natural desenvolupada damunt d'una esquerda produïda per la fractura de la roca. Es tracta d'una diàclasi eixamplada per la dissolució de les aigües d'infiltració, que han aprofitat aquest conducte i han modelat la seva disposició allargada. L'accés està situat a uns 9 metres de la base de la cinglera, en un dels penya-segats del fondo de l'Osca, i és completament vertical. Presenta una planta allargada de 10 metres de longitud, accessible després de flanquejar un ressalt ascendent de 2 metres. Aquest dóna accés a una galeria principal relativament estreta (no supera els 2 metres d'amplada), que desemboca en una sala més espaiosa de planta circular i sense llum directe. S'han localitzat un total de 667 restes òssies humanes que corresponen a 12 individus, corroborant l'ús de l'espai com a lloc d'enterrament col·lectiu. També s'han documentat diferents materials arqueològics com restes ceràmiques molt fragmentades, dens de collaret, indústria òssia (punxons), ornaments de pedra i d'òs (collarets) i indústria de sílex (puntes de fletxa i un punyal força significatiu). Cronològicament s'han documentat dos moments diferents: entre els segles XVIII i XIX (falsificació de moneda) i entre el Neolític Final i el Bronze Antic (2500-1500 a.C.).</p> | 08295-775 | Penya Forcada - Pla de la Pinetella | <p>La cavitat fou descoberta pels membres del Centre Excursionista de Vallirana (Jaume Joan i Francesc Subils, entre d'altres) a la dècada dels anys 60 del segle XX. Els materials recuperats pel CEV es troben dipositats a la seu d'aquesta entitat i estan essent estudiats per part del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona. Posteriorment, l'any 1993 Antoni Asensio va realitzar de nou la topografia de la cova. La cavitat destaca tant pel seu interès arqueològic com pel fet d'haver-s'hi trobat planxes i altres materials utilitzats per falsificar moneda. Tot i això no s'hi ha localitzat cap moneda falsa, però si restes metàl·liques de rebuig. És probable que l'acció guerrillera carlina a la zona de l'Ordal, com ara la de la partida de Cristòfol Comes, en Tòfol de Vallirana, fos la responsable d'aquesta falsificació, tot i que no hi ha cap constància documental d'aquestes accions. L'any 2012 s'hi va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència finançada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, en la que s'estudià sobretot la terrera generada als anys 60 i els estudis espeleològics duts a terme entre els anys 1990-2000.</p> | 41.3802200,1.8922200 | 407371 | 4581558 | 08295 | Vallirana | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71961-foto-08295-775-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71961-foto-08295-775-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71961-foto-08295-775-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Modern|Contemporani|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades pel sr. Pablo Martínez, del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona. | 79|94|98|78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 | ||||||||
| 71962 | Restes de l'antiga església de Sant Mateu i del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-lantiga-esglesia-de-sant-mateu-i-del-cementiri | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 147. GAVÍN BARCELÓ, Josep M. (1988). Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic, col. Inventari d'esglésies, 21, p. 147. Http://vallirana.cat/ca/patrimoni-esglesia (Consulta: 19-06-2017). Http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0069315.xml (Consulta: 19-06-2017). ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 9-12. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 17-19, 98-99, 103, 107, 109-110.</p> | XIII-XX | Molt degradat, cobert de vegetació. | <p>Restes de l'antiga església de Sant Mateu situades prop de la masia de can Julià. Es tracta de les restes d'un edifici de planta més o menys rectangular, que conserva una alçada aproximada d'un metre en els murs perimetrals. Aquests estan bastits en pedra de diverses mides sense treballar, lligada amb morter de calç. Alguns paraments estan arrebossats internament. S'observen paraments de factura diferent i diverses reformes modernes. A la cantonada sud-oest de la construcció hi ha una barraca de pedra amb el sostre enrunat. La zona està completament coberta de vegetació. Pel que fa al cementiri, cal dir que no s'ha pogut localitzar, tot i que segons les informacions aportades pels veïns de la zona, estaria situat dins d'una finca delimitada pel carrer de la Masia i l'entrada a la casa de cal Cinto, al nord de la masia de can Julià. Pel sembla, quan la zona era conreada com a horts, havien aparegut algunes restes pertanyents a aixovars funeraris dels possibles individus inhumats.</p> | 08295-784 | Carrer de la Masia - Urbanització de can Julià | <p>La primera referència documental d'una església de Sant Mateu a Vallirana es troba en la consagració de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló l'any 1231. En ella apareix una 'ermita de sant Mateu' com a capella sufràgania de l'anterior. Menciona que està situada a l''Hort de can Julià', als 'Corralets de l'Olivella' (Roig, 2001: 9). Pel que sembla, a l'ermita no s'hi feia missa de forma continuada i la població havia d'anar a Cervelló o a d'altres indrets. Tot i això, l'any 1359 s'obté una llicència que autoritza a fer-hi missa i passa d'estar sota la jurisdicció del monestir de Sant Cugat a l'arquebisbat barceloní. En un document del segle XVI, consta que el temple va estar temps mig abandonat. Posteriorment, en la visita pastoral del bisbe de Barcelona de l'any 1735, consta que el temple era públic, tenia diversos altars amb imatges i s'hi feia missa cada dos diumenges. També s'aconsegueix en aquesta visita tenir fonts baptismals i cementiri. A partir de l'any 1740 s'aconsegueixen més millores en aquest sentit (missa cada diumenge i festius, baptismes, matrimonis i enterraments, així com una vicaria). Finalment, l'any 1801 es donà permís per edificar el temple parroquial actual.</p> | 41.3797200,1.9124800 | 409064 | 4581482 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71962-foto-08295-784-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71962-foto-08295-784-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71962-foto-08295-784-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-30 01:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 169,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml