Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52784 | Edifici de la Ronda Torrassa, 59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ronda-torrassa-59 | XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres, que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla. La principal característica compositiva de la façana és la seva simplicitat ornamental. D'altra manera un carregament excessiu en la decoració faria difícil la convivència amb 23 obertures. La façana té una composició simètrica a partir d'un eix central que el divideix en dues parts iguals. Aquest eix central el defineix, en planta baixa, la porta d'accés a l'escala comuna. En les plantes superior són sis els eixos de verticalitat definits per obertures on es combinen les finestres amb balconada, amb balcó o amb balcó corregut. | 08101-570 | Ronda Torrassa, 59 | 41.3695500,2.1278200 | 427059 | 4580149 | 1929 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:43 | |||||||||||||
| 52785 | Edifici de la Ronda Torrassa, 70 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ronda-torrassa-70 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i quatre pisos. La composició de la façana es fa a partir de tres eixos de verticalitat. La planta baixa ha patit alguna rehabilitació per adequar-ho a locals comercials; però les plantes superiors mantenen el programa ornamental originari, reforçat amb una bona rehabilitació basat amb el contrast de la bicromia. A la primera planta hi trobem un balcó corregut de banda a banda de la façana. A la resta de plantes hi trobem balcons individuals. Totes les obertures són de llinda recta, a excepció de les de la darrera planta que són d'arc de mig punt, motllurades i amb element ornamental, a la zona de la clau. El parament és llis però en els emmarcaments de les obertures del primer pis hi ha un recreixement que imita carreus encoixinats. Destaca el coronament de la façana amb un frontó entretallat. Ha sofert una remunta amb la línia de façana enretirada. | 08101-571 | Ronda Torrassa, 70 | 41.3687900,2.1258700 | 426895 | 4580066 | 1928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:43 | |||||||||||||
| 52786 | Casa de la Ronda Torrassa, 91 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-ronda-torrassa-91 | XX | Casa de cos que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. Forma part de la tipologia d'habitatges pròpies del primer eixample de la zona. Representa un urbanisme incipient harmònic i de mesures humanes que s'ha anat diluint. Conserva part de la primera reforma de principis de segle XX. En destaca el programa ornamental per la utilització de rajoles i maó vist, però sobretot de la manera de combinar-ho i del capcer esglaonat on aquests elements prenen el màxim protagonisme. | 08101-572 | Ronda Torrassa, 91 | 41.3687300,2.1261100 | 426915 | 4580059 | 1918 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52786-foto-08101-572-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:43 | ||||||||||
| 87098 | Nucli Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-8 | XI-XX | <p>El nucli antic és l'origen del futur desenvolupament urbà del municipi, el lloc on es con centra el poder primigeni amb l'església i el castell. Se situa a la part més septentrional del municipi, fent límit amb Santa Coloma de Gramenet i Badalona. Per sobre del Camí Ral o carretera de Mataró, antic brancal de la romana Via Augusta, que comunicava Baetulo amb Barcino. Els carrers urbanitzats al voltant de l'església són el carrer de Nebot; el carrer de Sant Isidre; el carrer de l'Orella; el carrer d'Andreu Vidal; el carrer de l'església, que comunica directament l'església amb el Camí Ral; el carrer Major, on hi trobem Can Rigalt, fent cantonada amb el Camí Ral; el carrer de Les Monges; o el carrer del Besòs. També hi trobem el carrer de Sant Bonaventura, sense sortida, i espais com la Plaça de l'església o la Plaça d'en Joan Rovira i Costa o la Plaça de Dalt.</p> | 08194-79 | Sant Adrià Nord - Nucli antic | <p>En un petit turó en el centre d'una gran extensió de camps i boscos, fou on va començar la vida del municipi adrianenc. En aquest antic turó és on es va construir l'Església de Sant Adrià i on van edificar-se les primeres cases. L'Església és un element molt important per a aquesta població, no només perquè fou aquí on consolidà la vida del municipi, sinó perquè en ella s'han reflectit diferents esdeveniments històrics. Durant la seva reconstrucció, i la pavimentació dels carrers del seu voltant, es van descobrir un conjunt de restes humanes del primer i més antic cementiri parroquial de la ciutat. En plena Guerra Civil, l'Església de Sant Adrià i els edificis pròxims, com l'antiga rectoria, s'enderroquen. Durant el primer franquisme es porta a terme la reconstrucció del temple parroquial, iniciant-se les obres a l'entorn de 1943 i finalitzades el 1950. Pel que fa els projectes urbans, el 6 de setembre de 1990 s'inaugurà la remodelació de la Plaça de l'Església, donant com a resultat la consolidació del subsòl, el qual va ser malmès a causa dels refugis construïts durant la Guerra Civil; el clavegueram, que era inexistent fins el moment; i els enderrocs del carrer Nebot. El sector afectat per la remodelació va ser el comprès entre els carrers del Besòs, Nebot i la plaça fins al carrer Major, convertint-se tota la superfície en zona de vianants.</p> | 41.4337400,2.2143000 | 434356 | 4587206 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87098-foto-08194-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87098-foto-08194-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És possible que el seu subsòl conservi restes que poden donar llum a dades històriques desconegudes. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 87100 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-9 | XX | <p>La plaça de l'Església no és únicament un espai central al voltant del qual s'hi ha aixecat edificis civils i religioses importants en la història de Sant Adrià, sinó que a més conserva bona part de cases particulars que mantenen una tipologia arquitectònica característica d'un moment concret i algun edifici de caràcter cívic i popular, com el Casal de la Dona. També hi ha la rectoria. Just al costat d'aquesta hi trobem dues cases, amb els números 25 i 27 que corresponen a aquesta tipologia de cases de planta rectangular que consten de soterrani, planta baixa i pis. La planta baixa està una mica aixecada i l'accés és a través de la porta situada en un extrem de la façana. Al costat s'obren les finestres. A la planta pis hi trobem la balconada amb dos accessos. Les dues cases tenen la coberta de terrat pla a la catalana.</p> | 08194-81 | Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església | <p>En un petit turó en el centre d'una gran extensió de camps i boscos, fou on va començar la vida del municipi adrianenc. En aquest antic turó és on es va construir l'Església de Sant Adrià i on van edificar-se les primeres cases. L'Església és un element molt important per a aquesta població, no només perquè fou aquí on consolidà la vida del municipi, sinó perquè en ella s'han reflectit diferents esdeveniments històrics. Durant la seva reconstrucció, i la pavimentació dels carrers del seu voltant, es van descobrir un conjunt de restes humanes del primer i més antic cementiri parroquial de la ciutat. En plena Guerra Civil, l'Església de Sant Adrià i els edificis pròxims, com l'antiga rectoria, s'enderroquen. Durant el primer franquisme es porta a terme la reconstrucció del temple parroquial, iniciant-se les obres a l'entorn de 1943 i finalitzades el 1950. Pel que fa els projectes urbans, el 6 de setembre de 1990 s'inaugurà la remodelació de la Plaça de l'Església, donant com a resultat la consolidació del subsòl, el qual va ser malmès a causa dels refugis construïts durant la Guerra Civil; el clavegueram, que era inexistent fins el moment; i els enderrocs del carrer Nebot. El sector afectat per la remodelació va estar el comprès entre els carrers del Besòs, Nebot i la plaça fins al carrer Major, convertint-se tota la superfície en zona de vianants.</p> | 41.4337900,2.2142100 | 434349 | 4587212 | 1927 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87100-foto-08194-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87100-foto-08194-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87100-foto-08194-81-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 106|105 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 87109 | Xemeneia camí de La Verneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-cami-de-la-verneda | XX | Entorn degradat i presenta grafitis. | <p>Xemeneia industrial situada en un solar d'una antiga fàbrica que s'ha enderrocat i només es conserva la seva antiga xemeneia cilíndrica. Construïda de maó ceràmic vist. La xemeneia es constitueix a partir d'una base quadrada que s'alça en forma de prisma lleugerament més ample que tot el conjunt.</p> | 08194-90 | La Verneda - Camí de La Verneda, 1 | <p>L'any 1960 Amadeo Huguet Soler tramita l'expedient de construcció d'una nau industrial i altres instal·lacions destinades a la producció de manufactures metàl·liques. La industria serà ampliada l'any 1963, fins a limitar amb la sèquia Madriguera.</p> | 41.4256900,2.2067500 | 433717 | 4586318 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87109-foto-08194-90-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 119 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 87110 | Xemeneies de Schott Solar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneies-de-schott-solar | XVIII | <p>Dues xemeneies industrials de l'antiga fàbrica Schott Solar situades molt a prop una de l'altra, a la banda del carrer Pi i Gibert. Són de gran alçada i de secció cilíndrica. Una, la més a ponent, esta feta de maó ceràmic vist i la situada més a llevant és de formigó i pintat. Les dues tenen escales pel manteniment, amb protecció, de dos trams, al mig hi ha un a plataforma metàl·lica. A dalt de tot hi ha un parallamps.</p> | 08194-91 | Sant Joan Baptista - Carrer Pi i Gibert, 1 | <p><span>L'any 1953 va entrar en funcionament la fàbrica de la societat Aplicacions Técnicas del Vidrio, S.A. (ATEVI) ubicada a la cruïlla dels carrer de Pi i Gibert i de Ramon Viñas. Una indústria dedicada a la producció de tub de vidre mitjançant dos forns. L'any 1978 la fàbrica va ser adquirida per l'empresa alemanya SCHOTT, que va ampliar les instal·lacions industrials i la producció desenvolupada fins aleshores. La fàbrica de Sant Adrià de Besòs de SCHOTT Ibérica, S.A. va tancar les portes a finals de l'any 2014.</span></p> | 41.4280000,2.2265300 | 435372 | 4586560 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87110-foto-08194-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87110-foto-08194-91-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | . | 119 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 87114 | El tancament de la fàbrica Polydor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tancament-de-la-fabrica-polydor | XX | <p>La fàbrica de discos de fonògrafs de la 'Compañía Fonográfica Hispano Americana S. A.' es va establir a Sant Adrià de Besòs l'any 1930, però va desaparèixer al cap de pocs anys. Entre la població es va estendre el rumor que les causes d'aquest tancament tant prematur no van ser econòmiques, sinó les vibracions que produïen el pas del tramvia quan circulava pel pont de la carretera de Mataró, que era molt proper, i afectaven el delicat procés de gravació dels discos malmetent la producció d'aquests. Així doncs, juntament amb els obstacles tècnics en la seva producció, i també per l'esclat de la Guerra Civil espanyola, el 26 de novembre del 1936 es va vendre la propietat a l'Ajuntament, el qual ho va materialitzar per escriptura pública el 15 de gener del 1940. Des d'aleshores El Polydor ha patit diferents modificacions per adequar l'estructura als diversos usos que se li han donat al llarg dels 73 anys que té l'edifici.</p> | 08194-95 | Sant Adrià de Besòs | <p>L'edifici es construeix a partir de l'any 1930, després que l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs acceptés una instància on es sol·licitava el permís d'edificació d'una fàbrica polidora de discos, propietat de la companyia fotogràfica hispano-americana. El futur d'aquesta va ser curt. Es diu que els enginyers que van estudiar la seva construcció en aquest emplaçament de Sant Adrià no van tenir en compte el pas del tramvia, que produïa vibracions que impossibilitaven polir els vinils. El cas és que l'any 1936 es va signar el compromís de venda de l'edifici a l'Ajuntament, que acabà materialitzant-se després de la Guerra Civil, el 1940. Durant el franquisme, l'edifici va aplegar diferents usos, com acollir el grup escolar 'Wenceslao González Oliveros', el 'cuartel de Frente de Juventudes' (amb dues entrades diferenciades: la del costat de la Rambleta per a noies, i l'actual accés a la biblioteca pels nois), tenint també la seva seu FET i de las JONS, així com la CNS, el dispensari i la biblioteca municipal. L'any 1956 es van inaugurar, a la primera planta, les noves dependències del consistori. Amb la fi del franquisme i la reinstauració de la democràcia, l'escola pública passa a dir-se 'Pompeu Fabra', abandonant l'immoble l'any 1992 quan se li construeix la nova seu del carrer de Santa Caterina / Onze de Setembre. Aleshores el Polydor queda abandonat. Un any més tard, un grup de joves decideixen ocupar l'espai, i es crea el centre social autogestionat (CSA) del Nord, desallotjat el 2002. El 1994 s'inicien les obres de restauració d'una part de l'edifici, que conclouen el 1996 amb la inauguració de la biblioteca popular Sant Adrià. Entre els anys 2001 i 2006 s'enderroca de la nau paral·lela al riu i es fa una intervenció arquitectònica que permet concloure la restauració del conjunt de l'edificació, amb l'obertura del centre de producció cultural i les instal·lacions esportives.</p> | 41.4314739,2.2150112 | 434413 | 4586953 | 1930s | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 61 | 4.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||||
| 87130 | Goigs en llaor del Màrtir Sant Adrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-martir-sant-adria | XX | Aquests ja no es canten. | <p>Goigs en llaor del Màrtir Sant Adrià, venerat a la seva església parroquial del Besòs. Bisbat de Barcelona, i que diuen així: Puig el martiri vos fa / en el cel triomfador: / Vulgueu ser nostre Patró / gloriós Sant Adrià. / Ric i noble naixement / Nicomèdia vos donava / un amor pur us lligava a Natàlia en casament, / qui, gentil, us inclinà / a la falsa religió./ Desitjant glòria i honor / en les grans gestes guerreres / lluiteu sota les banderes / de Maximià, emperador, / qui vostres mèrits premià / enlairant-vos a campió./ A la milícia allistat /aviat us obriu via; / vostre honor i valentia / us fan coratjós soldat. / Persó us té Maximià/ en molt gran veneració. / Furiós, l'emperador, / persegueix la gent cristiana / i amb crueltat inhumana / l'afligeix amb gran horror. A Vós se us encomanà / la guàrdia de la presó. / Vintitrès empresonats / a vostra custòdia estaven / els quals amb joia cantaven / cants de fe i d'amor sagrats. / Llur fermesa desvetllà / en Vós gran admiració. / Vós els dèieu:-¿Com podeu / mostrar-vos tan coratjosos / sabent els turments afrosos / del martiri que rebreu?- / Deien ells: - ¿Què ens pot torbar / davant l'ajut del Senyor?-/ Aquests mots roents d'amor / el vostre cor arboraven / i decidit us menaven / ala vera religió. / Ja us confesseu cristià / fins davant l'emperador/. Natàlia, vostra muller, / rep la nova amb alegria / i seguir-vos resolia / confessant la santa fe. / A la presó us visità / refermant el vostre ardor. / Els assots i cruels turments / que els botxins us propinaven / amb llur rigor augmentaven / vostres nobles sentiments. / L'emperador s'enervà / en el vostre afrós dolor. / Per fi, vostre cor refut/ dels grans turments del martiri / va colltorcé's com un lliri / ple de gràcia i de virtut. / Vostra ànima traspassà / cap a l'eternal mansió. / Tal com a Roma teniu / un temple a vostra memòria / també eix poble us dóna glòria / del Besòs a vora el riu, / on us venim a pregar / que ens lliureu d'inundació./ TORNADA. Puig nostre poble es posà / sots la vostra protecció. / vulgueu ser nostra Patró, /gloriós Sant Adrià. V. Gloria et honore coronasti eum Domine. / R. Et constituisti eum super opera manuum tuarum. / OREMUS. Praesta quaesumus omnipotens Deus: ut qui beati Adriani Martyris tui natalitia cólimus, intercessione ejus in tui nominis amore raboremur. Per Christus Dóminum Nostrum. Amen.</p> | 08194-111 | Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església, 8 | <p>Segons el cronista Joan Rovira i Costa hi han existit, al llarg de la història, tres goigs diferents que es cantaven a Sant Adrià en honor al Sant. Els primers daten de finals del 1700 o principis del 1800. Els segons, editats pels 'Amics dels Goigs' l'any 1932 també amb música del Mossèn Francesc Bandelló. Els últims foren un encàrrec del departament de cultura de l'Ajuntament, per la inauguració de l'Església el 1949. Aquests, la lletra era de Jaume García Estragués, i la música del mateix Bandelló.</p> | 41.4339876,2.2141099 | 434341 | 4587234 | 1932 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 87131 | Eixample del barri de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eixample-del-barri-de-sant-joan-baptista | XX | <p>L'eixample del barri de Sant Joan està format pels primers carrers que es van obrir en uns terrenys propietat de la família Font i Viñals. Es tracta dels carrers de valència, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Saragossa, de la Torrassa, de la Barca, de Fermí Borràs, i de Pi i Gibert. Delimitats a llevant pel carrer de la Platja, i a ponent, pel carrer de la Mare de Déu del Carme. El barri de sant Joan és un barri de caràcter obrer, que s'estructura a la primera meitat del segle XX, al mateix moment que s'instal·la la fàbrica de teixits Baurier, la central tèrmica de l'empresa 'Energía Eléctrica de Cataluña', i la factoria Celo, entre altres. Aquestes primeres cases estan destinades als obrers d'aquestes fàbriques i tenien una mateixa tipologia arquitectònica, que en part s'han conservat en aquests carrers que hem referit. Moltes d'altres han estat totalment o parcialment refetes; i d'altres han desaparegut sota la construcció de blocs de pisos que han malmès l'homogeneïtat del paisatge urbà originari. Les cases es caracteritzen per ser de planta única, amb coberta a dues aigües, tot i que moltes l'han transformat en terrat pla, i amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana té una composició a partir de dos eixos de verticalitat definits per una finestra i la porta d'accés. No totes les cases han preservat el parament arrebossat i llis de la façana, ni han respectat les mesures originals de les finestres, ni els elements ornamentals. El coronament de les façanes és múltiple i variable, des de balustrades a coronaments esglaonats.</p> | 08194-112 | Sant Joan Baptista | <p>L'eixample de Sant Joan Baptista es comença a construir a finals de la dècada del 1910, just amb l'arribada i implantació de les primeres fàbriques al barri. El terreny agraris, propietat de la família font i Vinyals, van ser parcel·lats i posat a la venda pel promotor urbanístic del barri, Fermí Borrás Suñé.</p> | 41.4257100,2.2271400 | 435421 | 4586305 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87131-foto-08194-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87131-foto-08194-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En un plànol de 1963, conservat a l'Arxiu Municipal, es pot veure molt bé, com encara es mantenien aquests carrers com a únic espai per habitatges. | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 87132 | Casa del carrer de la Torrassa, núm. 28-30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-torrassa-num-28-30 | XX | <p>Grup de dues cases entre mitgeres fetes alhora. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana ha patit algunes modificacions que han alterat el programa arquitectònic, obrint portes noves en planta baixa i modificant la simetria original. En tot cas, trobem en planta baixa tres portes d'accés a tres habitatges independents, fruit de divisions internes posteriors.. També hi trobem dues finestres amb reixa de ferro. En planta pis, conserva en millor estat, l'aspecte originari, amb sengles balconades amb barana de ferro forjat, amb doble accés. El parament és arrebossat llis, amb sòcol en planta baixa i recreixement a les obertures, amb arc escarser en planta baixa i llinda recta en planta pis. Hi ha motllura de separació entre planta baixa i pis i entre pis i cambra d'aire. Coronament amb motllura dentellada i balustrada. Les motllures, els recreixements i els respiradors de la cambra d'aire estan pintats amb una tonalitat més fosca de color argilós que els destaca de l fons de la façana, molt més clar. Destaca amb el mateix to argilós fosc en l'espai entre les obertures de la planta pis on posa 'ANY MCMXX'.</p> | 08194-113 | Sant Joan Baptista - Carrer de la Torrassa, núm. 28-30 | <p>El barri de Sant Joan és un barri de caràcter obrer, que s'estructura a la primera meitat del segle XX, al mateix moment que s'instal·la la fàbrica de teixits Baurier, la central tèrmica de l'empresa 'Energía Eléctrica de Cataluña', i la factoria Celo, entre altres.</p> | 41.4263500,2.2257200 | 435303 | 4586377 | 1920 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87132-foto-08194-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87132-foto-08194-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 87133 | Casa núm. 40 del carrer d'Andreu Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-num-40-del-carrer-dandreu-vidal | XX | Els aparells d'aire condicionat desfiguren tot el programa arquitectònic de l'obra. | <p>Bloc d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana. La composició de la façana és simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. Només la planta baixa trenca aquesta composició, sobretot per haver-ne modificat el ritme, amb obertures noves i tapiar-ne alguna altra. A la planta primera hi trobem un balcó corregut, amb barana de ferro, i amb una separació al bell mig dels dos habitatges de la planta. En canvi a la resta de pisos hi trobem dues balconades per planta amb doble accés cadascuna. Totes les baranes són de ferro. El parament és arrebossat i llis, pintat amb color ocre i les obertures de la primera i segona plantes, d'arc carpanell amb l'interior amb motius vegetals en relleu i un recreixement lateral motllurat. Mentre que a la tercera planta els arcs de les obertures són de punt rodó amb clau central sobresortint. El coronament de la façana es fa amb un fris llis amb òcul central i balustrades laterals. Destaquen ornamentalment els respiralls i les motllures dentellades emmarcant la cambra de ventilació. A la planta baixa hi ha un gran accés que dona a un pati interior.</p> | 08194-114 | Sant Adrià Nord - Carrer d'Andreu Vidal, 40 | <p>Edifici construït a partir de l'any 1931, posteriorment ampliat cap el 1934, per Agustí Gallart Llucià.</p> | 41.4336600,2.2135600 | 434294 | 4587198 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87133-foto-08194-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87133-foto-08194-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 87139 | Col·lecció municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-2 | XIX-XX | <p>L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs disposa d'una col·lecció de béns mobles heterogènia i de procedència diversa, fruit de donacions, compres, concursos d'art, formada majoritàriament a partir de l'any 1979. Formen part d'aquesta la col·lecció de pintures i escultures cedides l'any 2004 per l'artista adrianenc Gerard (Guerau) Calàbia (1938-2011); la col·lecció d'objectes mobles custodiada a l'Arxiu Municipal integrada pel mesurador de mossos, una placa de la dictadura franquista en homenatge a Primo de Rivera, i la tapa de claveguera republicana amb la inscripció 'Pla de Besòs'. També integren la col·lecció municipal el conjunt de pintures exposades a la Casa de la Vila, provinents dels concursos de pintura municipals organitzats en el marc de la Festa Major. La Biblioteca Sant Adrià custodia diverses escultures que també formen part d'aquesta col·lecció, com són l'escultura en homenatge al tren de 1848 i el projecte d'escultura homenatge als afusellats al camp de la Bota d'Oriol Rius. En aquest sentit, el MhiC custodia l'escultura 'Record d'un Malson' de l'artista Joan Brossa, cedida a la localitat l'any 1991. Altres elements significatius d'aquesta col·lecció municipal són les moles de pedra provinents de l'antiga fàbrica Fibrec, i la màquina de fabricació de vidre de la factoria Schott, totes dues custodiades en magatzems municipals, i el teler que es conserva al Casal de Cultura. També formen part d'aquesta col·lecció dos panots de ciment amb la numeració de les antigues parades del mercat d'encants del carrer de Bogatell, i una motocicleta de patrulla, marca Bultaco, exposada a la comissaria de la Policia Local de Sant Adrià de Besòs.</p> | 08194-120 | Sant Adrià Nord - Plaça de la Vila,12 | 41.4301487,2.2178409 | 434648 | 4586805 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||||||
| 87141 | Pont dels Passadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-passadors | XX | <p>El que actualment es coneix com a Pont dels Passadors es va construir entre els anys 1942 i 1944 per substituir l'antic pont de ferro de 1885, que una riuada de 1937 es va endur, i que unia els dos marges del riu seguint el traçat de la carretera nacional II o antic camí Ral. El règim dictatorial del general Franco hi va destinar 70 presoners republicans, dins dels anomenats destacaments de penals. Aquest era un sistema desenvolupat per explotar mà d'obra barata, com a mesura de càstig i també l'adoctrinament del règim. També hi van treballar obrers de l'empresa Cimentaciones y obras, SL. Entre les penalitats patides pels treballadors durant aquests anys cal destacar les riuades, les emanacions tòxiques procedents de les capes internes de fang o l'exposició a treballs de gran profunditat destinats a la cimentació del viaducte. El pont està construït amb el sistema de dues bigues contrapesades de 60 metres de longitud cadascuna (10 de contrapès, 40 entre recolzaments i 10 de volada), amb un tram isostàtic de 25 m, formant un conjunt de 5 vanos de llums sobre 4 pilars triples, armats dos d'ells pendulars amb articulació a la clau. Damunt del pont encara es poden veure dues fites quilomètriques originals de l'època.</p> | 08194-122 | Sant Adrià Nord - Antiga Carretera de Mataró, N-II | <p>El primer pont documentat és de l'any 1885, construït per l'empresa La Maquinista Terrestre y Marítima. Era un pont de ferro que una riuada, en plena Guerra Civil, es va endur. El nou pont s'inaugura el 16 de juny de 1944. A la finalització dels treballs, els obrers van ser reintegrats en d'altres destacaments de penals o retornats als centres de reclusió. Cada jornada de treball equivalia a un dia menys de la condemna i al miserable sou que rebien, se'ls descomptava un tant per manutenció.</p> | 41.4308500,2.2139400 | 434323 | 4586885 | 1942 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87141-foto-08194-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87141-foto-08194-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | César Villalba Granda i Vicente Roglá Altet | L'any 2019 l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va voler dedicar una placa commemorativa a la memòria de tots aquests treballadors republicans represaliats per la dictadura que van construir el pont, quan es complien els 75 anys de la seva construcció. | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 87143 | Xemeneia del carrer de la Mare de Déu de Covadonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-del-carrer-de-la-mare-de-deu-de-covadonga | XX | <p>Xemeneia difícil de veure des del carrer, situada a l'interior d'un gran recinte industrial del carrer de la Mare de Déu de Covadonga. Construïda amb un cos lleugerament troncocònic fet de maó vist, de planta circular. No es pot veure la base.</p> | 08194-124 | La Verneda - Carrer de la Mare de Déu de Covadonga, 78-82 | 41.4330900,2.2092100 | 433930 | 4587138 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87143-foto-08194-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87143-foto-08194-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||||
| 87147 | Camí de Can Viudet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-viudet | XIX | S'ha perdut en la seva gran part per la urbanització dels solars i la construcció de naus industrials. | <p>El Camí de Can Viudet és un camí històric que pren el nom de la masia desapareguda situada a l'extrem oriental de Sant Adrià de Besòs, a tocar amb el municipi de Badalona. De fet el camí feia de separació entre els dos termes i discorria paral·lel a un regueró, provinent de la Mina i sèquia de reg de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, també coneguda com reguera de la Plana, que anava a morir al Mediterrani. El fragment del camí de can Viudet conservat resta amagat i tallat per diverses edificacions industrials que distorsionen la visió de conjunt. L'entorn del camí es va urbanitzar a mitjans de la dècada del 1960, quan es va enderrocar la masia amb el mateix nom i es van construir les primeres naus industrials. El curs del camí sembla correspondre's amb l'itinerari de la 'carretera antiga', identificada en el plànol cadastral de l'any 1753 conservat a l'Arxiu Capitular de Barcelona.</p> | 08194-128 | Sant Joan Baptista - Sant Adrià de Besòs | 41.4311733,2.2302984 | 435690 | 4586909 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||||
| 87148 | Camí de La Verneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-verneda | XIX | S'ha perdut en la seva gran part per la urbanització dels solars i la construcció de naus industrials. | <p>El Camí de La Verneda és un camí històric que connectava les viles de Sant Adrià de Besòs i de Sant Martí de Provençals durant segles. Pren el nom del territori que travessava, La Verneda, en referència a l'antiga vegetació de ribera existent. De fet, a dia d'avui, aquest topònim encara dona nom a dos barris, de Sant Adrià de Besòs i de Barcelona. El fragment del camí de la Verneda conservat resta amagat i tallat per diverses edificacions industrials, algunes d'elles esmentades en aquest mapa de Patrimoni Cultural com la Fundició Dàlia o la xemeneia de la fàbrica d'Amadeo Huguet Soler. El traçat actual és pràcticament idèntic al que es pot observar en el plànol realitzat per l'enginyer militar Juan Gianola, durant el setge de Barcelona de 1697. En aquest fragment, el camí de la Verneda adrianenc es creuava amb la sèquia Madriguera, a les rodalies del molí de la Verneda o d'Altafulla. L'obertura del carrer de Guipúscoa, la urbanització de l'entorn, en especial del barri de la Pau a Barcelona i de Via Trajana a Sant Adrià de Besòs va suposar l'abandonament de l'antic camí.</p> | 08194-129 | La Verneda i La Mina - Sant Adrià de Besòs | 41.4252154,2.2072139 | 433755 | 4586266 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||||
| 87149 | Dipòsits d'aigua de les indústries del Carrer Ramon Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-daigua-de-les-industries-del-carrer-ramon-vinas | XX | <p>Dipòsit d'aigua amb una capacitat de 15.000 litres destinat a una indústria d'adhesius sintètics, propietat d'Eugeni Oller Viladrosa. El nom de l'empresa era 'Fabricación Española de Resinas, SA'. (FERSSA). Està construït de formigó amb uns fonaments pensats per resistir àmpliament l'acció de la força del vent, amb uns fonaments d'1'5 metres.</p> | 08194-130 | Sant Joan Baptista - Carrer d'Arquímedes, 1 | 41.4293000,2.2263300 | 435357 | 4586704 | 1960 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87149-foto-08194-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87149-foto-08194-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||||
| 87152 | Trencadís de la Plaça de Joan Rovira i Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencadis-de-la-placa-de-joan-rovira-i-costa | <p>El trencadís, està situat a la plaça de Joan Rovira i Costa, en el nucli antic, al nord de la població. L'espai queda delimitat, al nord-oest pel carrer del Nebot, al nord-est per la façana de ponent de l'església dedicada a Sant Adrià i pel sud-oest i sud-est amb els murs de tancaments de varies finques particulars. És justament a la part inferior d'aquests murs on es pot observar un mosaic mural format per trossos irregulars de ceràmica, típic de l'arquitectura modernista. La composició permet obtenir un efecte visual semblant a les onades del mar. Els colors emprats són els blaus i blancs en diverses tonalitats. Consta de nou ones delimitades per un trencadís de rajoles de color blau fosc, perfilades a la part superior per una sanefa motllurada. Al seu interior, el trossejat de les rajoles blanques queda trencat per la decoració a base de composicions florals diverses fetes seguint la mateixa tècnica. Entre la primera i segona onada, l'autor trenca a posta amb la composició general de l'obra per signar l'obra. La signatura “BIABYA, s'emmarca a l'interior d' una sanefa oval, de color blau cel, amb decorat de trencadís de filigranes del segle XIX recordant els seus famosos llangardaixos. A l'exterior, entre la segona i tercera onada, hi ha una circumferència perfilada per una motllura de color blanc. A l'interior, un trencadís esmaltat policromat, a base de motius florals, i la part inferior el cognom GAUDÍ, en memòria a l'arquitecte i innovador d'aquesta tècnica modernista que permet oferir colors vius, i alhora posar en valor la superfície llisa que quan incideix la llum, dona un efecte tridimensional.</p> | 08194-133 | Sant Adrià Nord - Plaça de Joan Rovira i Costa | <p>La plaça dedicada al cronista de la vila, Joan Rovira i Costa (28 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1991), va ser inaugurada l'any 1988, després d'enderrocar l'edifici que ocupava aquest espai. L'indret forma part de la sagrera de l'antiga església. En realitzar la remodelació, va aparèixer restes òssies, corresponents a l'antic cementiri. L'exterior dels dos murs de tancament de les finques que limiten amb la plaça, estan decorats amb un trencadís a base d'ones i flors realitzat pel col·lectiu Bia Bya, en honor a Gaudí. El mobiliari urbà consisteix en una font, una paperera i dues jardineres de forja amb un margall a cadascuna. Els bancs que s'havien col·locat originàriament al dessota de les robínies per aprofitar l'ombra dels dies assolellats han estat retirats. Un senyal en un dels murs prohibeix jugar a pilota i unes pilones delimiten la plaça de les escales que baixen cap el carret Nebot.</p> | 41.4339100,2.2137200 | 434308 | 4587225 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87152-foto-08194-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87152-foto-08194-133-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||||
| 87159 | Grafit de l'Escola Sant Gabriel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafit-de-lescola-sant-gabriel | XXI | <p>Grafit mural pintat a la façana de l'escola Sant Gabriel del carrer de Miquel Servet. Representa les intel·ligències múltiples. És a dir, les diferents maneres que tenen les nenes i els nens per arribar als aprenentatges. Es va fer l'any 2016 d'acord amb la directora del centre escolar i és obra dels artistes urbans Pez i Chan.</p> | 08194-140 | Sant Adrià Nord - Carrer de Miquel de Servet, 12 | <p>Pintat l'any 2016.</p> | 41.4306052,2.2169946 | 434578 | 4586856 | 2016 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87159-foto-08194-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87159-foto-08194-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pez i Chan | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 87161 | Trencadís de La Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencadis-de-la-mina | XXI | <p>Mural fet de trencadís de rajoles pintades que representa el mar, situat a la façana d'un bloc de pisos del carrer Ponent, cantonada amb el carrer del Mar. Forma part d'un projecte d'embelliment de la via urbana del barri de La Mina, realitzat per l'entitat Proamina. Projecte cofinançat pel Programa de capital local amb finalitat social de la comunitat Europea amb la col·laboració de l'Ajuntament i la Generalitat.</p> | 08194-142 | La Mina - Carrer de Ponent, s/n | <p>L'entitat Proamina ha realitzat dos microprojectes al barri amb el cofinançament de la Unió Europea, l'Ajuntament i la Generalitat; un al pont que uneix els barris de La Catalana i La Mina i aquest.</p> | 41.4187351,2.2189996 | 434734 | 4585537 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Pont de Cristòfol Moura es va fer un segon mural, que formava part del mateix projecte. | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||||
| 52648 | Medusa de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/medusa-de-provencana | <p>AA.VV (2006). Paraula de medusa. Museu d'Arqueologia de Catalunya: Barcelona. http://www.mac.cat</p> | II dC | desgastada i presenta marques ferruginoses per l'acció de l'aigua. | <p>Es tracta d'un gorgoneion o màscara en forma de cap de medusa fet de marbre groguenc (52 x 54 x 30 cm). La cara és un alt relleu lleugerament ovalat i emmarcat per una extensa cabellera i petites ales frontals. Sota la barbeta s'endevinen les serps nuades. Formaria part d'un monument funerari amb fris dòric similar als de la Via Appia. A Barcino, aquest tipus de sepultura seria utilitzat per famílies benestants i de nivell mig de la burgesia municipal composades, bàsicament, per lliberts. Forma part de la col·lecció del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) amb el número d'inventari 19025. Però abans havia format part del Museu de Santa Àgata, com a dipòsit de Francesc P. Villas.</p> | 08101-417 | Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona). | <p>Troballa realitzada en el jaciment de Santa Eulàlia de Provençana, situat a l'entorn de l'església del mateix nom, fora de context. Es tracta d'un assentament d'època romana datat entre els segles II-I aC i9 els segles V dC. L'església es troba a tocar de la banda sud del traçat litoral de la Via Augusta (carrer de Santa Eulàlia). El jaciment es troba en una zona altament antropitzada on des del segle XIX s'han efectuat diverses troballes arqueològiques. La construcció de la línia del ferrocarril, el pas subterrani de les vies del tren i la reforma de la rectoria van continuar malmetent el jaciment.</p> | 41.3653600,2.1183200 | 426260 | 4579692 | 125 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52648-foto-08101-417-1.jpg | Legal i física | Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), recull la tradició museística en arqueologia des de principi del segle XX. És fruit de la Llei de museus aprovada el 1990 pel Parlament de Catalunya. Com a Museu Nacional, el seu objectiu és conservar, investigar i difondre els vestigis arqueològics que il·lustren l'evolució històrica, des de la prehistòria a l'època medieval. El Museu d'Arqueologia de Catalunya va ser adscrit a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural l'any 2013. El MAC és un museu nacional articulat en xarxa, format per les seus de Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i el Centre Iberia Graeca. També articula els equipaments vinculats a l'Arqueoxarxa, la Ruta dels Ibers i la Ruta de l'Art Rupestre. | 83 | 52 | 2.2 | 1773 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:43 | ||
| 52496 | Monument a la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mare-de-deu-de-montserrat | <p>ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Garc%C3%ADa_Rius</p> <p><span><span><span><span><span><a href='http://ow.ly/4xeJ30qBFm9'><span><span>http://ow.ly/4xeJ30qBFm9</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Monument dedicat a la Moreneta, patrona de Catalunya, compost per un monòlit (168 x 112 x 124 cm)de conglomerat procedent del propi massís de Montserrat, cedit pel municipi de Collbató. S'ha col·locat damunt un parterre i només s'ha treballat rebaixant-lo una mica pel costat on se situa el perfil en bronze de la Mare de Déu de Montserrat (49'5 x 22 cm). Hi ha la firma de l'autora a la cantonada inferior dreta del bust i en un lateral del monòlit hi ha clavada una placa de metacrilat amb la dedicatòria i la data de la inauguració.</p> | 08101-152 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta obra la va encarregar el Club Muntanyenc de L'Hospitalet. Anteriorment la mateixa entitat i la desapareguda Unió Excursionista de Catalunya de L'Hospitalet ja havien promogut la instal·lació de monuments dedicats a la Moreneta. El precedent de l'actual monument es remunta a l'any 1962. En aquest any la UEC de l'Hospitalet celebrava el seu desè aniversari amb un acte que va consistir a dur a peu des del Monestir de Montserrat una imatge de la Mare de Déu beneïda, fins a la plaça de l'Hospitalet que porta el seu nom. Aquella </span>escultura de la Mare de Déu de Montserrat va patir mutilacions dels braços i altres elements fruit d’actes vandàlics. Per tal de preservar la escultura, es va retirar i va ingressar a les col·leccions del Museu de l’Hospitalet on es conserva amb la referència H-4258.</span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span><span><span><span>L'actual escultura es va inaugurar el 23 d'octubre de l'any 1997. El 2005, al seu peu s'hi va posar una placa de ceràmica blanca amb un fragment del virolai signada per l'entitat veïnal Gent de Pau.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3575400,2.1010700 | 424808 | 4578838 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52496-foto-08101-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52496-foto-08101-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Es troba situada en un costat de la part enjardinada de la plaça. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:43 | ||||||
| 52683 | Escut de Can Rigalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-rigalt | <p>ABARCA I MEDICO, Lluís (1968). Can Rigalt; dins L'Hospitalet, Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 58, pp. 5 a 12. ABARCA I MEDICO, Lluís (1983A) Camí d'Esplugues (Can Rigalt); dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 11 (oct. 1983). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Escut del llinatge Girona. Joan Girona es va casar amb la pubilla de la finca, filla de Miquel Rigalt. Escut petri esculpit en relleu amb camper de biaix amb lleó rampant linguat, armat de gules, a la part superior i franges ones d'or i atzur, a la inferior. Coronat per testa d'armadura i motius vegetals. Està situat sota el balcó i damunt la dovella central del portal d'entrada a la casa.</p> | 08101-458 | Carretera de Collblanc, 170 | <p>Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants d'aquesta zona, i s'estenien pels municipis veïns d'Esplugues, les Corts i Sants. El buidatge d'alguna sèrie històrica com podria ser la dels amillaraments del segle XIX ens podria donar una visió de la importància d'aquesta explotació agrícola dins del conjunt de l'Hospitalet i pobles veïns. Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s'ha anat reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l'antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt. Havia estat adquirida el 1728 per Miquel Rigalt. La seva filla es va casar amb Joan de Girona, l'escut del qual figura en la portalada principal.</p> | 41.3763400,2.1082100 | 425427 | 4580919 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52683-foto-08101-458-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52683-foto-08101-458-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52683-foto-08101-458-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fotografia en blanc i negre pertany al fons Josep Salvany i Blanch. Trobem escuts de la mateixa família a l'església de la Concepció de Barcelona i en una casa del barri de can Rigalt, també a Barcelona. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:43 | ||||
| 87087 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-7 | <p>ACA, REAL PATRIMONIO, BGC, Processos, 1488, nº1, H. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 57, octubre 1986. https://pladebarcelona.wordpress.com/2014/11/27/bogatell-i-bugatell/ http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=boga&operEntrada=0</p> | XIX | <p>Fita de terme de pedra trobada a prop de Can Rigalt, amb el límit de Badalona. Porta la inscripció 'M.B.', que podria referir-se a les inicials dels propietaris dels terrenys que delimitava. La masia Can Rigalt tenia sota la seva propietat molts terrenys de Sant Adrià i possiblement les inicials M.B. es refereixen a Miquel Barnola i Bassols o al seu títol Marquès de Blondel i de l'Estany, ja que la família Bassols va adquirir la propietat de la masia a principis del segle XX.</p> | 08194-68 | Avinguda Alfons XIII, 611 (Badalona) | <p>Les fites de terme servien per delimitar un terme, una finca o per indicar un camí o una carretera. En aquest cas, marcava els límits municipals entre Badalona i Sant Adrià de Besòs. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó existeix documentació, datada al segle XV, on processos judicials relacionats amb la delimitació de finques entre les dues localitats. La fita estava col·locada a la cantonada entre els carrers, Joan XXIII i d'Andreu Soler. Però un mapa de la ciutat de 1963 mostra com l'actual carrer Joan XXIII encara no existia i, per tant, segurament la fita delimitava amb l'actual carrer Bogatell i d'Andreu Soler. El primer començava on es troba Can Rigalt i acabava on l'actual plaça de la Vila. Pel ben mig del camí hi fluïa un rec, conegut com la Mina de Santa Coloma i de Sant Adrià o la Reguera de la Plana. Aquest rec sembla que arribava a desembocar al riu Besòs i sovint el seu pas es feia per mitjà d'uns pontets o passeres de pedres o taulons. Tots els casos indiquen que el carrer Bogatell, tant simbòlica com físicament, delimitava el terme de Sant Adrià de Besòs amb el de Badalona, emplaçament on segurament es trobaria la fita. Durant les obres d'obertura del carrer d'Andreu Soler la fita va quedar abandonada, amb la runa de les obres. El masover de can Rigalt la va recuperar i la va deixar al patí de la masia durant dècades. A inicis del 2000 la gestoria Torres va sol·licitar al masover una peça per exposar-la a l'aparador de l'oficina. Aquest els hi va cedir la fita, on resta a dia d'avui.</p> | 41.4332265,2.2168390 | 434568 | 4587147 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87087-foto-08194-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87087-foto-08194-68-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 94 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 87074 | Ofici de passador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-passador | <p>ACA. Reial patrimoni, BGC, processos 1617, Núm. 1, G. ADB. Capsa de Sant Adrià. ADB. Visites pastorals, any 1602, vol. 58 A, fol. 4 bis. ALZINA, J. PIULACHS, M. (i altres) (2004): 'Sant Adrià de Besòs més enllà del Fòrum'. Barcelona, El Punt. http://www.sant-adria.net/la-ciutat/la-nostra-historia/els-passadors-i-les-besosades</p> | XVII-XIX | Ja no existeix, però està documentat i s'ha posat en valor de forma festiva. | <p>Ofici que suposava una de les formes de subsistència més característica de Sant Adrià. Els passadors eren homes que es dedicaven, per una banda, al transport de mercaderies i persones d'una riba a l'altra del riu Besòs, i per l'altra, a la construcció i manteniment d'una palanca de fusta que salvés el curs principal del riu. A causa de la condició natural d'aquest i les fortes pujades del cabal durant les riuades, era inviable el manteniment d'un pont estable. Per tant, l'ofici de passador va esdevenir primordial.</p> | 08194-55 | Sant Adrià de Besòs | <p>El riu Besòs ha condicionat la vida de la població adrianenca des dels primers assentaments a la població. El riu divideix en dos el terme municipal, i creuar-lo ha estat la problemàtica essencial per mantenir la comunicació, tant amb els mateixos veïns com amb les poblacions limítrofes. El primer cop que trobem esmentat l'ofici és en uns documents que daten del 1602, on s'especifica els rendiments econòmics generats d'aquests, la tercera part dels quals corresponien a l'Obra de l'Església, i la resta se'n beneficiaven als mateixos treballadors. Sabem que el col·lectiu de treballadors s'organitzava jeràrquicament per edats: els més grans s'encarregaven de les tasques de construcció i manteniment de les palanques, mentre que els joves eren els encarregats de carregar persones i mercaderies i passar-los d'una riba a l'altra. Són diferents les referències documentals que trobem que ens parlen de l'ofici. Entre elles, per posar un exemple, el 1789 el viatger Francisco Zamora en feia referència comentant 'davant del lloc de Sant Adrià, en moltes ocasions de l'any acostuma a haver-hi una palanca, i una quadrilla de passadors per a les persones que han de travessar el riu Besòs, i aquest no té cap pont ni barca'. La desaparició de l'ofici no es pot datar amb exactitud, encara que sabem que és l'any 1848 quan es construí el pont del ferrocarril, i al 1888 el de ferro, que enllaçava el camí Reial. Cal tenir en compte però, que les palanques de fusta foren un element quotidià fins ben entrat el segle XX.</p> | 41.4299900,2.2178400 | 434648 | 4586787 | 1602 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Sense accés | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | El cap de setmana més proper al 12 de febrer es fa la Festa dels Passadors de Sant Adrià de Besòs, que ha estat inscrita al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. | 98 | 60 | 4.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 52394 | Casa Espanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-espanya | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. AMAT i BALAGUER, Marta (1995). Catàleg del patrimoni històric de L'Hospitalet. Treball inèdit. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de Monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, pp. 204-206. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. GRAU MONTSERRAT, Manuel (1969). La Casa de Molines y las reliquias de los Santos Mártires (s. XVIII); dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 64. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (1969 B). El carrer del Xipreret; dins: 'Xipreret' (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), gen. 1980. MARCÉ SANABRE, Francesc (1969). Llunell-Molines-España: tres apellidos en la historia de una finca hospitalense recientemente restaurada por el Ayuntamiento; dins Boletín de Información municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 64, 4t trimestre 1969, pp. 5-18. MARCÉ SANABRE, Francesc (1978). Les restes del naufragi de L'Hospitalet pre-industrial : L'Harmonia, Can Sumarro, Pubilla Casas, Can Boixeras, Can España i Can Rigalt; dins L'Estaca, núm. 11, juny de 1978, pp. 8-9. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>La Casa Espanya, actual seu del Museu de l'Hospitalet, és una de les construccions civils més antigues i emblemàtiques de la ciutat. Es tracta d'una residència senyorial construïda durant la segona meitat del segle XVI, època de creixement poblacional i de consolidació del nucli del carrer Xipreret. És situada a l'angle del carrer del Xipreret amb el del carrer de Joan Pallarès, al centre històric de L'Hospitalet. És de planta quadrangular, i consta de planta baixa i dos pisos; amb la coberta a quatre aigües. A l'angle nord-oest, s'aixeca una torre, que s'enlaira per sobre el nivell de la coberta. La porta d'accés, adovellada, centra la façana principal; configurada a partir de tres eixos de verticalitat. Al primer pis, o planta noble, s'hi obren tres balcons, amb muntants i llindes de pedra; aquestes darreres decorades amb relleus de reminiscències conopials. S'hi poden veure els escuts dels antics propietaris: la mitja lluna dels Llunell i la roda de molí dels Moliné. A la planta superior, sis finestres d'arc rebaixat es reparteixen en dos grups de tres arcs a banda i banda d'un matacà central, que se situa just damunt del balcó principal de la segona planta. La restauració de l'any 1969 li dona un aspecte artificiós amb l'arrebossat de les façanes i els merlets que coronen l'edifici.</p> | 08101-109 | Carrer de Joan Pallarès, 38 | <p>Construïda l'any 1563, data gravada als finestrals de la casa. En el segle XVI Antic Llunell era un personatge important que només a L'Hospitalet poseïa un centenar de mojades. A la segona meitat del segle XVII, Maria Flaqué Llunell, hereva de l'hisenda, es casa amb F. Molines i Casadevall. A partir d'aquest moment i fins a les acaballes de 1700, la finca és rebatejada com a Can Molines. Així la cita el Baró de Maldà que sovint hi sojornava. El germà petit de Francesc de Molines, eclesiàstic, arribà a ocupar importants càrrecs de Degà de la Sacra Rota Romana i fou Inquisidor General del país. Per un altre matrimoni, l'any 1786, entra a la família Ignasi d'España i de Quintana. És el nom de la casa que s'ha mantingut fins l'actualitat. El símbol de la famílai Llunell i Molines és una mitja lluna i una roda de molí. L'any 1968 l'ajuntament la rep en donació i es fa una nova reforma. L'any 1972 s'inaugurael museu. Els seus jardins arribaven fins el carrer Sant Joan i abastaven els actuals carrers Digoine, España i Molines, i eren un autèntic parc botànic i que tenia, fins i tot, un llac. L'any 1919 s'hi va celebrar una gran festa popular que va deixar record molts anys després.</p> | 41.3610500,2.0972800 | 424495 | 4579231 | 1589 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52394-foto-08101-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52394-foto-08101-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52394-foto-08101-109-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb els noms de les antigues famílies de propietaris, Can Molinés i Can Llunell. L'any 1972 s'hi instal·la el llavors Museu d'Història de la Ciutat. Actualment és la principal seu del Museu de L'Hospitalet; on hi ha l'exposició permanent. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:43 | |||
| 52489 | L'Harmonia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lharmonia | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. HUERTAS, J. (2008). L'Harmonia (Plaça Josep Bordonau i Balaguer). L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Març-Abril de 2008. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva (Control moviment de terra). Any: 2008. Núm. Memòria: 9692.Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 B). Del Casal a l'Ateneu de Cultura; dins: Xipreret. Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat, juny 1982. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>Edifici de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre aigües, el que recorda l'estructura de les masies de la família III, tipus 10 però amb l'accés canviat de cantó. Les façanes presenten les arestes de carreus de pedra treballada, amb fàbrica de carreus. La façana principal marca la jerarquia de les tres plantes a l'interior, pròpia dels castells-palaus i de les cases senyorials del Renaixement, a l'estil del Palau de Peralada. El portal, adovellat, centra la planta baixa (per bé que tot el sector de la dreta sembla afegit a l'obra inicial). El pis o planta noble amb llindes de pedra, algunes esculpides. Les golfes, amb una galeria d'arcs de mig punt seguits, fets de maó. A l'angle esquerra de la façana, una torrella de planta circular, dóna a l'Harmonia caire de casa forta. L'aparell de construcció és fet de carreus més aviat petits amb els angles de carreus més grans i més treballats. Jaume Codina ens diu que la Torre Blanca era una edificació d'importància, isolada i sola, situada entre l'església de Provençana i Cornellà. També ens diu que l'origen del patriciat urbà -sorgit del rural-, que ha dirigit el municipi del segle XVI al XVIII, 'cal cercar-lo en la finca dita de la Torre Blanca -Segle XI-, que el segle XII va produir l'aparició del primitiu hospital o alberg de pobres al peu del camí ral, gràcies a l'orde dels hospitalers, de Sant Joan de Jerusalem, amos de la Torre Blanca'. Fou tal el pes específic d'aquesta finca en el nostre entorn geogràfic que del petit hospital que donaria origen al nostre topònim, se'n digué en principi només 'Hospital de la Torre Blanca'.</p> | 08101-101 | Plaça de Josep Bordonau, 6 | <p>L'edifici anomenat l'Harmonia, al barri del Centre de L'Hospitalet, pertanyia a l'heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI. Ermengola, propietària de terrenys a Provençana, el dia 4 de gener de 1057 va llegar-ne alguns a la canònica de la Santa Creu, entre els quals hi havia els anomenats de la 'Torre Blanca'. Divuit anys més tard, el 5 de juny de 1073, en les disposicions testamentàries de Ramon Bernat hi trobem esmentat el 'camp de la Torre Blanca' situat dins el terme parroquial de Santa Eulàlia de Provençana. Al costat d'aquesta, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l'hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana. Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s'anomenava la Pobla de L'Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria L'Hospitalet. L'Harmonia, anomenat així perquè des de l'any 1866 fins als anys trenta del segle passat, aixoplugà una societat d'aquest nom, pertanyia des del segle XIV als Oliver, una de les famílies tradicionals de L'Hospitalet, al costat dels Cerdanya, Llunell, Modolell, Esquerrer i Duran. L'any 1717, un membre de la família Oliver era batlle. L'edifici actual sembla que fou construït a finals del segle XVI (1595). Aquesta finca, a mitjans del segle passat, en l'escriptura de propietat, era ressenyada així: 'Una casa llamada 'Torre Blanca' con jardín, era, pajar y huerto con aljibe y gallinero, cuya superficie total es de cerca una mojada y media de terreno, del cual el huerto ocupa 5/8, la era de 1/2 mojada y lo demás en casa y jardín'. L'esmentada propietària, el 13 de juliol de 1868, va llogar la Torre Blanca a un grup d'hospitalencs per a instal·lar-hi 'un casino de baile y teatro'. Fou la seu de la Societat Recreativa Casino de L'Harmonia (1868 - 1926). A finals de 1934 es converteix en la seu de l'Ateneu de Cultura Popular, i s'instal·la una biblioteca, un laboratori fotogràfic, un petit museu de ciències naturals, pistes de tennis, basquet, transformen una bassa en una piscina del barri, organitzen classes nocturnes i moltes més activitats. Un mes després de la presa de l'exèrcit colpista del general Franco, la Falange i el Frente de Juventudes van ocupar violentament l'edifici fent fora als socis que hi havia dins i cremant en una foguera tot allò que els intimidava; llibres i art. Van haver de passar 40 llargs anys per recuperar allò que se'ls havia pres manu militari, i gràcies al alcalde Joan Perelló Masllorens, l'Ateneu va tornar a L'Harmonia. El 2008, en motiu d'una reforma integral de l'edifici, es realitzà el seguiment arqueològic del rebaixament dels terrenys del pati. Només es va recuperar un petit conjunt de materials moderns i contemporanis, situats als nivells de rebliment. De fet, a excepció de les zones on els rebliments són més potents, el terreny natural se situa 50 cm per sota del sòl actual. El seguiment realitzat el setembre del 2008 durant les tasques de rebaix per tal de situar els serveis de la zona de la plaça situada davant de l'edifici L'Harmonia no van permetre recuperar cap element o estructura arqueològica. El 2010 es va fer un altre seguiment arqueològic per la instal·lació de l'ascensor.</p> | 41.3604200,2.0977200 | 424531 | 4579161 | 1595 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52489-foto-08101-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52489-foto-08101-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52489-foto-08101-101-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part de les instal·lacions del Museu de L'Hospitalet. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:43 | |||
| 52372 | Can Sumarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sumarro | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>Antiga masia rehabilitada coma biblioteca municipal. També s'ha conservat part de l'entorn que tenia la gran finca de pagès, com jardí o parc urbà. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes; amb coberta de teules àrabs a dues aigües. A la façana principal, orientada a migdia, destaca la porta adovellada d'entrada a la masia; on hi ha la següent inscripció: 'Jesus Ma-MONSRAT SERDANYA EN L'ANY 1580'. Les finestres són de llinda recta (la central del primer pis té llinda monolítica), tret de les tres obertures del segon pis, que corresponen al nivell de les golfes que és una galeria amb tres arcs de mig punt. Consta de barri amb mur d'encerclament (closa) i accés pel costat de ponent amb portalada amb petita coberta de teules i posta de fusta. A la part posterior té un cos adossat.</p> | 08101-79 | Carrer de la Riera de l'Escorxador, 2-22 i 43-48 | <p>Construïda l'any 1580 per Jesús Mª Montserrat, segons consta a la llinda del portal d'entrada. Actualment és propietat municipal per cessió testamentària del doctor Santiago Parts i Comas. La família Prats esdevé propietària de la finca quan la compra al Marquès de Castellbell, l'any 1924. Tot i que ja feia 150 o 200 anys que hi vivia. On nasqueren més d'un dels batlles de la ciutat.</p> | 41.3602400,2.0967600 | 424451 | 4579142 | 1580 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52372-foto-08101-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52372-foto-08101-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52372-foto-08101-79-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-07-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és la seu d'una biblioteca pública. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:43 | |||
| 52695 | El Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL, Montserrat; DE PLANELL, Marta (1991). El molí paperer del Torrent Gornal (Centre Cultural Tecla Sala); dins: Progrés, l'Hospitalet de Llobregat, núm. 79. CASAS i FUSTER, Joan (1983). De pagesos a aturats: notes sobre la història de les transformacions urbanes a l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Col·lecció Quaderns Urbans, núm. 3. Ponència d'Ensenyament, Dinàmica Educativa de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DE PLANELL I MAS, Marta (1991). El recinte industrial Tecla Sala. La família Basté; dins: 'Progrés' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 80 (des. 1991). DE PLANELL I MAS, Marta; BOFILL, Montserrat (1991). El Molí Paperer del Torrent Gornal. Centre Cultural Tecla Sala; dins: 'Butlletí d'Arqueologia Industrial i de Museus de Ciència i Tècnica', núm. 10. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I CAROL, Xavier (1988). La Tecla Sala, un espai específic per a produccions culturals; dins: 'Barcelona, metròpolis mediterrània'. Barcelona, núm. 9 (tardor 1988), pp. 43-46. MARCE I CAROL, Xavier (1991). La fàbrica Tecla Sala, seu del Centre Cultural Metropolità; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial'. L'Hospitalet del Llobregat, pp. 74 a 77. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1989). El canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a l'Hospitalet; dins: 'Identitats. Revista del Museu'. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 2-3 (estiu 1989). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1991). El canal de la Infanta i les primeres indústries a l'Hospitalet; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial' (L'Hospitalet del Llobregat), 1991, pp. 133 a 138.</p> | XIX | <p>Antic molí paperer que aprofitava un dels salts d'aigua del canal de la Infanta com a força motriu. Els successius canvis d'usos que ha patit, han fet desaparèixer els vestigis més antics. Hi ha un edifici d'habitatges adosat a l'antic molí. A nivell del primer pis, un senzill pont de ferro comunica l'edifici del molí i l'edifici principal de la fàbrica Tecla sala.</p> | 08101-470 | Avinguda de Josep Tarradellas, 44 | <p>És una de les instal·lacions industrials més antigues que es conserven a L'Hospitalet. L'any 1855 A. Ferrer, que provenia de Capellades, instal·la un molí paperer. L'any 1872 la família Basté adquireix el molí i el solar del costat, per construir-hi un edifici de grans dimensions destinat a fàbrica de filats i teixits. La font d'energia utilitzada era el vapor. L'any 1913 compra la fàbrica la senyora Tecla Sala, que venia de Roda de Ter on tenia una fàbrica de filatures. Quan arriba decideix canviar la producció dedicant-se a l'elaboració de fils i deixant de banda la part del tissatge. Una altra innovació fou la introducció de l'electricitat amb motors individualitzats. A la planta baixa es feia la preparació dels fils (metxeres, manuars i cardes), al primer pis estaven les màquines de filar i al segon pis estaven els dobladors i la màquina de retort. Al molí s'hi instal·len els tallers de fusteria i manyeria. En aquesta època es quan es comuniquen el molí i la fàbrica amb el pont de ferro. Tecla Sala mor l'any 1973 i els hereus marxen a Manlleu juntament amb la maquinària. L'any 1982, l'Ajuntament comprà el recinte i el rehabilità com a centre cultural on fer-hi exposicions, teatre, música, etc…</p> | 41.3670700,2.1162000 | 426085 | 4579883 | 1855 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2021-12-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment hi ha la seu del centre d'Estudis de L'Hospitalet. | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:43 | ||||||||||
| 52485 | La Torrassa. Castell de Bellvís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrassa-castell-de-bellvis | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GELADÓ PRAT, Adriana ; SALVADÓ JAMBRINA, Ivan. (2010). Del castell de Bellvís a la masia de la Torrassa (L'Hospitalet de Llobregat); dins IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010.</p> | XVI-XX | Les estructures que ens han arribat fins a l'actualitat són segurament només parts de l'antiga casa pairal, i a més força alterades al llarg dels segles endevinant-se obres del segle XVIII i XIX). | <p>La finca de la Torrassa, antiga masia fortificada que va donar nom al barri, és l'element més significatiu que resta parcialment dempeus. La seva conservació, encastada enmig de l'actual trama urbana, pot ser el referent històric més rellevant d'aquest sector. La masia és de planta irregular i parets gruixudes, amb teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. Una torre d'estructura quadrada s'alça des d'un extrem de la casa. A la planta baixa hi ha una zona excavada a la roca que devia fer funcions de celler. A la façana principal s'obren obertures de forma rectangular i algunes d'elles estan emmarcades per una motllura llisa. L'estructura de la masia del segle XVI queda pràcticament amagada per les construccions que s'han anat annexionant a l'edifici original. Unes excavacions arqueològiques han posat al descobert un edifici del segle XII-XIII, flanquejat per un fossat, amb una muralla de 5 metres d'alçada i 20 metres de longitud, amb sis espitlleres al segon pis. El parament del mur és de carreus ben escairats units amb morter de calç de forma regular. Aquestes restes es poden identificar amb les de l'antic castell o torre de Bellvís.</p> | 08101-97 | Ronda de la Torrassa, 123-129 | <p>La primera referència documental que es té del castell o torre de Bellvís data del segle X. La següent ja és al segle XII, i es menciona altres vegades en els segles posteriors fins al segle XVI; moment que desapareix de la documentació. La primera referència documental directa a la masia de la Torrassa data de l'any 1512 i apareix en un escrit del notari barceloní Anton Benet Joan, que la menciona com la torre qui és vora provensana. Aquest document està recollit en el llibre de Jaume Codina, Els pagesos de Provençana, on explica que 'la torra qui és vora provensana'; és l'antic castell o torre de Bellvís, més tard anomenat La Torrassa, i que l'any 1512 encara es conserva en estat acceptable en un pujol a la part damunt del camí ral. Als segles XVII i XVIII es van fer grans reformes ampliacions estructurals de la casa, i als segles XIX i XX se li va annexar un cos al sector nord i un altre al sud. L'any 1902 comença la urbanització del barri de la Torrassa i la masia queda integrada dins l'entramat urbà. La Torrassa és l'antiga masia fortificada que va donar nom al barri. El 2006 es van iniciar treballs per tal de donar-li un ús públic i es va evidenciar la necessitat de realitzar un estudi històric i arqueològic integral de la finca. La intervenció arqueològica permeté documentar diferents fases d'ocupació de l'espai: Fase A: finals del segle XII-XIII: primeres amortitzacions del fossat que envoltava l'edifici medieval de la Torrassa. Les cronologies indiquen que la construcció del fossat defensiu s'ha de situar als voltants del segle XII. També es va documentar un mur que podria ser del segle XII i un nivell d'ús relacionat amb aquest. Dins d'aquest mateix període es va localitzar una sitja de pedra. Fase B: segles XIV-XV: darreres amortitzacions del fossat defensiu, i la construcció del mur situat a l'interior del tram est del fossat. Fase C: medieval indeterminada. D'aquesta fase, la poca estratigrafia documentada fa que no s'hagin datat amb exactitud. Fase D: segles XVI-XVIII: dos estrats d'enderroc abocats damunt les últimes amortitzacions del fossat i datats en el segle XVII. L'edifici pateix ampliacions i transformacions. Fase E: segles XVIII-XIX: probablement és el moment de la construcció dels cups destinats a la producció de vi o d'oli. Els sondejos arqueològics documentaren diverses reformes de paviments i nivells d'ús en el sector sud i en el sector nord. Fase F: segles XIX-XX: diversos paviments de rajols documentats a tots els sondejos, així com la majoria dels estrats d'anivellació disposats per poder-los construir, i la construcció d'un mur.</p> | 41.3688300,2.1243100 | 426765 | 4580072 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52485-foto-08101-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52485-foto-08101-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52485-foto-08101-97-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Monument | 2023-02-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fotografies en blanc i negre són del bloc de Lluis V. Bagan: https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:43 | |||
| 87029 | Laminadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laminadora | <p>ALSINA, J. R. i PIULACHS, M. (2002). 'Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi.' Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, EL PUNT. http://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=96&abrev=cat</p> | XX | <p>Monument que té com a únic element una màquina laminadora que formava part d'alguna indústria siderúrgica. Està ubicat a la plaça que porta per nom, precisament, Plaça de la Siderúrgia, en l'espai que antigament ocupava la fàbrica INBESA (Industrias del Besós, SA), factoria dedicada a la fosa i recuperació de ferralla. Descansa sobre una base de planta quadrada feta de ciment.</p> | 08194-10 | Sant Joan Baptista - Plaça de la Siderúrgia | <p>A principis del segle XX Sant Adrià de Besòs es va convertir en un emplaçament ideal per a la producció industrial. La industrialització de la ciutat va arribar a causa de la instal·lació de dues grans tèrmiques, la Energía Eléctrica de Cataluña S.A., el 1912, i la Catalana de Gas y Electricidad S.A., el 1915. La ciutat es va convertir en una zona de producció constant, tant d'energia tèrmica com de vidre, cartó i plàstic. També hi destacava la indústria pesant, on una de les fàbriques més importants es trobava al barri de Sant Joan Baptista, la Siderúrgica INBESA (Industrias del Besòs S.A.) la qual es dedicava a la fosa i recuperació de ferralla, utilitzant aquesta per la fabricació de perfils metàl·lics. Així doncs, les laminadores eren les màquines encarregades de laminar, és a dir, d'aplanar l'acer sorgit del procés de metal·lúrgia i fosa per crear matèria primera d'acer en forma de làmines. La indústria siderúrgica era molt contaminant, ja que el fum de les seves xemeneies era constant. A inicis de la dècada del 1990 les protestes veïnals contra la indústria cada cop eren més persistents i finalment aquesta va decidir tancar. En el gran solar que ocupava la indústria es van aixecar grups d'habitatges, tenint aquests uns espais interiors amb jardinets. Dins d'aquests es va construir una plaça, que va rebre el nom de la plaça de la Siderúrgia, on va instal·lar-se una màquina laminadora. Sembla que aquesta no formava part de la fàbrica que hi havia hagut a Sant Adrià. El nom de la plaça i la laminadora volen recordar el passat industrial del barri i la ciutat. Aquesta màquina siderúrgica no és l'únic element de la ciutat que evoca aquests records, sinó que el mateix escut del municipi, on apareix una enclusa, té un doble significat: per una part pot representar el martiri de Sant Adrià i, per l'altre, el passat històric industrial de la ciutat.</p> | 41.4286600,2.2239100 | 435154 | 4586635 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87029-foto-08194-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87029-foto-08194-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 87048 | Escut Episcopal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-episcopal | <p>ALSINA, Josep Rafael i PIULACHS, Mayte (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i El Punt. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. LLANÉS GUTIÉRREZ, F. (1950): Viaje a San Adrián de Besós. Guía práctica y curiosa de la población. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 43 i 44, juliol-agost 1985. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 59, desembre 1986. http://www.sant-adria.net/la-ciutat/la-nostra-historia/lescut</p> | XVII | Restaurat, l'any 2012, en motiu del mil·lenari de la ciutat. | <p>Escut que correspon a la baronia de Sant Adrià de Besòs. Era l'escut nobiliari de Joan Sentís, que en el segle XVII era el virrei de Catalunya i bisbe de Barcelona, càrrec que portava annex el de baró de Sant Adrià. Es tracta d'una llosa rectangular de pedra sorrenca. Camp quarterat o quadrilong. Primer tres puntes de llança; segon, unes fulles d'acant; tercer un pi; i quart, tres estrelles de cinc puntes sobre quatre faixes ondulades. Per timbre barret episcopal; d'on pengen simètricament dos cordons, que ressegueixen el dibuix d'un nus. També hi ha quatre borles que defineixen un rombe. Abans de la Guerra Civil estava a la llinda de l'església i, tot i la destrucció d'aquesta durant la guerra, l'escut se salvà. Actualment es troba a l'interior.</p> | 08194-29 | Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església 9-10 | <p>La història de l'escut episcopal cal lligar-la a la història del castell de Sant Adrià, tan sovint controvertida. Són vàries les especulacions sobre aquest castell, i sembla que encara ara costa saber la seva ubicació. No obstant, segons el cronista adrianenc Rovira i Costa, la versió més acceptada seria situar-lo molt a prop de l'antiga església. La denominació de castell també podria referir-se a palau episcopal o alberg. Són diferents documents els que corroboren l'existència del castell de Sant Adrià. En el foli 183 de l''Speculum Officialatus' a l'arxiu episcopal, hi consta que el 2 de novembre de 1372, s'hi va albergar el rei Pere IV 'el cerimoniós' i el seu seguit, de camí a Sant Andreu del Palomar. Un document de la parròquia de Sant Adrià també ens diu que el 1430 el bisbe-baró va fer cessió del palau amb la seva peça de terra al rector amb la intenció que es construís una església parroquial al costat del palau. Gairebé 200 anys més tard, el 1625 el palau estava en un estat de bastant degradació, i la mesa episcopal decidí llogar-lo al senyor Onofre Coromines, ja que era el propietari de les terres del voltant.</p> | 41.4340891,2.2139704 | 434329 | 4587245 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | La titularitat és privada, Arquebisbat de Barcelona, però el fons és d'accés públic. | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 87047 | Parc del Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-besos | <p>ALSINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). El que queda dels projectes de Cerdà, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 70-71. El Punt. Sant Adrià de Besòs. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. FC010. Parc del Besòs, pp. 71 - 75. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 74, abril 1988. ROVIRA i COSTA, J. (1951). Conferencia pronunciada por el señor Juan Rovira Costa, ponente de Cultura del Ayuntamiento, con motivo de las Solemnidades que la Parroquia de la Verneda tributo a sus titulares y patrones las Santas Juliana y Semproniana el día 26 de julio, dins Resum històric de la Verneda del Besòs. Conferència. 14 pàgines. Fons Fascículos de divulgación històrica. Universitat Autònoma de Barcelona. http://www.amb.cat/es/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parque-del-besos/345153/11656 https://www.publicspace.org/es/obras/-/project/w028-parc-del-besos http://www.arxiusarquitectura.cat/arquitectura_det.php?id=166 https://xarxanet.org/comunitari/noticies/parc-del-beso</p> | XX | <p>El Parc del Besòs és una zona d'esbarjo de 63.918,18 m2 de caràcter urbà. Està situat a l'oest del municipi, al vessant dret del riu Besòs, delimitat pels carrers d'Amaya, de Cristòfol de Moura, de Dalt, la Ronda de Sant Raimon de Penyafort i la línia fèrria Barcelona-Mataró. L'espai, en forma trapezoïdal lleugerament irregular, s'estructura a partir d'un seguit de peces de formigó prefabricat que de manera longitudinal delimiten la zona sense trencar la unitat paisatgística i amb obertura al mar. La trama amb coberta d'herba i peces de formigó queda definit per dos passeigs pavimentats en forma 'd'Y', resseguits per arbres i fanals, a més de tres tanques de parterres amb arbrat, que només queden alterats per la creació de varis subespais que trenca amb aquesta composició formada per la superposició d'esplanades d'herba. Els subespais estan repartits per tot el parc, en concret, al nord-est, al nord-oest i al sud, i en ells s'hi situa una esplana pavimentada, amb una pèrgola, un espai amb porteries de futbol i d'altres per jugar a pilota amb cistella, el voleibol, la pista de petanca, un espai per a gossos, etc. També hi ha varies fonts distribuïdes de forma estratègica i diferents formacions escultòriques, com el Bosc de ciment i el Cuc de ciment, amb varies funcions, com el joc i el de repòs, a més de l'escultòric.</p> | 08194-28 | El Besòs - Carrer Cristòfol de Moura s/n | <p>El Parc del Besòs es va projectar l'any 1983. Està situat en el barri Besòs, en el límit amb els barris de la Mina i la Catalana. Les obres es van iniciar l'any següent i es van acabar l'any 1986, en dues fases. No es va inaugurar fins l'any 1996. Representa una zona verda i pulmó de l'àrea metropolitana. Però de fet, és una petita porció de les cent noranta hectàrees que l'any 1860, Ildefons Cerdà havia projectat com a pulmó de la ciutat, en el seu Pla de l'Eixample de Barcelona, que juntament amb Montjuïc i la Serra de Collserola havien de formar el cordó verd de la ciutat de Barcelona. El projecte no es va dur mai a terme i els planejaments posteriors van anar en sentit contrari. Una gran part d'aquest espai es va destinar a zona industrial i a habitatges, molts d'ells per a treballadors de les mateixes empreses. Després de molts estira i arronsa el Pla General Metropolità contempla l'expropiació dels antics aiguamolls i boscos que amb els anys s'havien dessecat i transformats en terrenys de conreu i ocupats per les diferents indústries. També es van expropiar les masies de Can Sabaters i Can Sambró. L'any 1984, després d'un concurs d'idees convocat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, es construeix el primer parc urbà al marge dret del riu Besòs. La creació d'aquest parc es va associar a una política de dotació d'equipaments socials, culturals, esportius i sanitaris que han millorat notablement la qualitat de vida dels ciutadans que hi viuen al voltant.</p> | 41.4211600,2.2173300 | 434597 | 4585807 | 1984 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87047-foto-08194-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87047-foto-08194-28-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Helio Piñon i Albert Vilaplana | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 87155 | Espai de dunes i platja de Sant Adrià de Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-de-dunes-i-platja-de-sant-adria-de-besos | <p>ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). L'agermanament fluvial, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 174 - 175. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). La reanimació de les platges, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 142 - 143. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). Reconquerint el litoral, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 126 - 129. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). El Camp de la Bota, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 82 - 83. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. https://consorcibesos.cat/wp-content/uploads/2016/01/DAU_Ordenaci%C3%B3-del-Front-Litoral.pdf http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/medi-ambient/aigues-1/qualitat-sanitaria-aigua-de-bany/qualitat-sanitaria-aigua-de-bany http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/medi-ambient/fauna-i-flora/es-declara-refugi-de-pesca-la-desembocadura-del-riu-besos http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/medi-ambient/fauna-i-flora/acces-restringit-a-la-desembocadura-del-riu-besos-i-zones-adjacents https://www.amb.cat/ca/web/amb/actualitat/sala-de-premsa/notes-de-premsa/detall/-/notapremsa/l-amb-porta-a-terme-actuacions-de-millora-ambiental-a-la-desembocadura/9504879/11696</p> | Les dunes són una estructura fonamental per lluitar contra la pujada del nivell del mar degut al canvi climàtic. Contribueixen de manera decisiva en la preservació i protecció de la franja litoral i per tant de les platges. Són espais que cal protegir i promoure pels seus valors paisatgístics, ambientals i educatius. | <p>La platja de Sant Adrià de Besòs és la zona costanera formada per dues platges separades l'una de l'altra per la desembocadura del riu Besòs. Es coneixen amb els noms de platja del Litoral i platja del Fòrum. La primera està situada al nord, mesura uns dos-cents cinquanta metres de llargada, mentre que la segona, està a tocar del port de Sant Adrià i és la més llarga, amb uns quatre-cents seixanta metres de llargada aproximadament. D'ençà que es va iniciar el desmantellament de la Central Tèrmica, també s'està recuperant una tercera zona, que connecta amb el municipi de Badalona. En aquest indret, el fons marí conserva els esculls de l'antiga Central Tèrmica, en un projecte de preservació de la biodiversitat marina i illa artificial per a la fauna avícola. Les dues primeres, a l'estiu disposen de mobiliari urbà consistent en dutxes, lavabos, papereres, bancs, àrees de jocs infantils, xarxes de voleibol, i també de guinguetes i servei de vigilància, salvament i socorrisme, amb passeres adaptades per facilitar l'accés a la sorra i l'aigua a persones amb mobilitat reduïda. Entre les dues platges, es troba la desembocadura del riu Besòs. Es tracta d'una àrea protegida i molt fràgil degut a la pressió humana, que té per objectiu la preservació dels valors i paisatgístics alhora que dona continuïtat de corredor biològic entre la desembocadura i el litoral. L'Ajuntament ha creat passos alternatius per tal de que els banyistes i pescadors accedeixin a les dues platges emprant aquests camins. També ha acordonat les zones de platja adjacents a la desembocadura del riu per permetre l'estabilització de les dunes i promoure la biodiversitat dels hàbitats de la flora i la fauna. La platja del Litoral té una zona acordonada de 4.935m2 i la platja del Fòrum de 6.540 m2. Dins l'aigua, en paral·lel als espigons hi ha boies per avisar de la prohibició de bany. Els sistemes dunars són ecosistemes molt típics de l'àrea marítima, sobretot a tocar dels rius i rieres importants degut als sediments que porten les crescudes i avingudes, que en el cas de Sant Adrià de Besòs havien desaparegut degut a la pressió humana i la indústria. Són estructures naturals de defensa de la línia de costa i les arrels de plantes autòctones com la campaneta de mar, el rave de mar, el fonoll marí o l'agnopi mediterrani, actuen com una xarxa o una teranyina. Retenen la sorra i preserven la platja. Les incipients dunes mostren el retorn de la fauna, la presència d'ocells que hi nidifiquen.</p> | 08194-136 | Sant Adrià de Besòs | <p>Una de les plates històriques de Sant Adrià de Besòs, és el Camp de la Bota que limita amb la capital. Aquesta zona va desaparèixer amb motiu de la construcció del port i altres instal·lacions per a la celebració del Fòrum Universal de les Cultures de l'any 2004. El topònim és una traducció errònia del que els francesos varen anomenar durant l'ocupació napoleònica 'butte', que significa, petita elevació del terreny. En aquesta zona, a tocar de la platja les tropes franceses construeixen una caserna militar, coneguda amb el nom de Castell, i una zona per a pràctiques de tir, un escenari d'afusellaments tant per part dels francesos com durant la Guerra Civil. Amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888, en aquest paratge i fins les vies del tren de Barcelona a Mataró va créixer una barriada de barraques amb gent que buscaven una oportunitat de feina. La recuperació de les platges del litoral nord de Barcelona es va iniciar l'any 1982, gràcies en part a la construcció del col·lector de Llevant. Les successives transformacions urbanístiques vinculades als Jocs Olímpics del 1992 i les de 2004 amb el Fòrum Universal de les Cultures va permetre recuperar el front litoral al voltant de la desembocadura del riu Besòs. La zona més propera a Badalona era la zona més degradada a causa de l'antiga ocupació industrial. A la primavera de 2011 amb el tancament de la central tèrmica es va iniciar la fase de desmuntatge deixant les tres xemeneies i la nau de turbines i es neteja la zona litoral. L'Agència Catalana de l'Aigua duu a terme el Programa de vigilància i informació de l'estat de les platges des de l'any 1990 tal i com requereix la Directiva 2006/7/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany. El quinze de juliol de 2020, l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs juntament amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona va acordonar la zona amb 300 posts i corda les zones de platja adjacents a la desembocadura per preservar l'ecosistema i la biodiversitat, a més de la instal·lació de senyalització per tal d'informar-ne a la ciutadania. En aquest sentit, per tal de sensibilitzar a la població sobre la importància de la preservació de les dunes i en general d'aquests espais tant sensibles, durant l'any s'organitzen tallers ambientals per aprendre i gaudir en família guiats per educadors.</p> | 41.4220900,2.2338800 | 435981 | 4585898 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la temporada de bany, l'Agència Catalana de l'Aigua du a terme un programa de control i vigilància de la qualitat de les aigües d'ambdues platges. La temporada de bany s'inicia normalment el primer de juny fins al quinze de setembre, on l'ACA realitza vuit mostrejos, un cada quinze dies. L'ACA no garanteix la qualitat microbiològica de l'aigua pels banyistes després d'episodis de fortes pluges, ja que la influència del riu Besòs en aquests casos, és una font de contaminació per residus antròpics i antropogènics. | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 87091 | Parc d'esculls submarins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-desculls-submarins | <p>ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). L'agermanament fluvial, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 174 - 175. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). La reanimació de les platges, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 142 - 143. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). Reconquerint el litoral, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 126 - 129. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. https://consorcibesos.cat/es-crea-un-parc-desculls-artificials-submarins-al-litoral-de-badalona-i-sant-adria-de-besos-aprofitant-el-desmantellament-dels-pantalans-de-lantiga-central-termica/ https://www.ara.cat/societat/recuperacio-fons-mari-antiga-central-termica-Besos-Sant-Adria-projecte-biodiversitat-economia-circular_0_2046395443.html http://www.elpuntavui.cat/territori/article/1163882-el-parc-d-esculls-artificials-de-les-tres-xemeneies-avanca.html https://www.elperiodico.cat/ca/medi-ambient/20170608/pantala-termica-sant-adria-besos-preservara-escull-fauna-marina-6092943 http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/alcaldia/noticies/es-crea-un-parc-d2019esculls-artificials-submarins-al-litoral-de-badalona-i-sant-adria-de-besos-aprofitant-el-desmantellament-dels-pantalans-de-l2019antiga-central-termica http://www.diaridesantadria.com/sant-adri%C3%A0-i-badalona-gestionaran-un-parc-desculls-mar%C3%ADtims-al-peu-de-les-tres-xemeneies http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal?_nfpb=true&_pageLabel=detall_noticia&dDocName=AJB083463#wlp_detall_notici</p> | XXI | <p>El parc d'esculls està situat dins l'aigua, al davant de l'antiga Central Tèrmica de Sant Adrià de Besòs. Consisteix en l'aprofitament d'unes antigues estructures de formigó submarines, situades a poca profunditat, en les quals s'hi ha desenvolupat un biòtop marí particular. Algunes de les espècies viuen en les estructures existents, o les aprofiten per a la posta d'ous i d'altres estan incrustades al substrat. En destaquen les algues brunes i calcàries. També hi ha esponges, hidroïdeus, briozous, poliquets, antozous, crustacis i colònies de tunicats. Un altre tipus de fauna són les estrelles, els ofiuroïdeus i els eriçons de mar així com una gran diversitat de crustacis, pops, sèpies i mol·luscs. La fauna piscícola es troba representada en gran part per besucs, tacons, fadrins, dorades, serrans, escórpores, tords roquers, donzelles, momes, castanyoles, i bavoses. A més de la vida submarina, representada per més de cinc-centes espècies, hi ha una important fauna avícola associada als elements exteriors. Es tracta d'ocells que viuen al delta i que han colonitzat el bloc de formigó de la capçalera dels tubs de refrigeració. També s'hi aturen els ocells migratoris. S'han observat ocells com la gavina corsa o el corb marí emplomallat, motiu pel qual s'ha decidit retirar-ne les parts fèrries i conservar-lo com si es tractés d'una illot.</p> | 08194-72 | Platja Sant Adrià marge esquerra | <p>L'any 1913, amb la construcció de la Central Tèrmica, s'instal·len uns pantalans submarins que permetin captar aigua de refrigeració. Un cop obsolets, l'any 1953 s'abandonen in situ per un nou equip més eficient. Anys després, durant les obres de desmantellament dels pantalans de la Central els professionals de la consultora mediambiental D-nota s'adonen de que al voltant d'aquestes estructures més antigues s'hi ha creat un biòtop. El dia 8 de juny del 2017 se signa un conveni entre Endesa, l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, l'Ajuntament de Badalona i el Consorci del Besòs, per tal de cedir els pantalans submarins de l'antiga Central Tèrmica de Sant Adrià de Besòs. Aquest fet permetrà conservar les velles estructures sota l'aigua i la creació d'un parc d'esculls artificials en el tram litoral comprés pels termes de Badalona i Sant Adrià de Besòs per tal de recuperar i potenciar la biodiversitat marina, malmesa pels usos industrials. El projecte també contempla la recuperació del front litoral i la promoció de l'educació ambiental.</p> | 41.4250500,2.2384900 | 436369 | 4586223 | 2017 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 87119 | Riu Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-besos-1 | <p>ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 174 i 175. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. CASAS I SORIANO, J.; MÁRQUEZ I BERROCAL, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol. I. La Població: segles XVIII-XX. Hacer Editorial. Barcelona. LLANÉS GUTIÉRREZ, F. (1950): Viaje a San Adrián de Besós. Guía práctica y curiosa de la población. PERPIÑAN, D.; LARRUY, J.; DEVIS, J. (2003). La comunidad faunística i florística del Parc Fluvial del Besòs. Informe 2020. Pp. 197. Diputació de Barcelona. Barcelona. PERPIÑÁN, D.; LARRUY, J. (2003). Utilización de plantacions artificiales de carrizo (Phragmites australis) por el carricero común (Acrocephalus scriptaceus) en el río Besós (NE España). Reunión de expertos en manejo de vegetación helofítica. Su aplicación en la conservación del carricerín cejudo. Palència, del 22 al 24 d'agost de 2003. Viure Sant Adrià de Besòs. Revista d'informació municipal. 45, setembre 1985. Viure Sant Adrià de Besòs. Revista d'informació municipal. Gener 1988. Viure Sant Adrià. Revista d'informació municipal. 75, maig 1988. Viure Sant Adrià de Besòs. Revista d'informació municipal. 2. 1989 (1989-1990). Viure Sant Adrià de Besòs. Revista d'informació municipal. 2, maig - juny de 1992. Viure Sant Adrià de Besòs. Revista d'informació municipal. 80, maig de 2004. Viure Sant Adrià. Revista d'informació municipal. 57, gener – febrer de 2002. https://parcs.diba.cat/web/fluvial/inici https://www.diba.cat/es/web/sala-de-premsa/-/el-parc-fluvial-del-besos-tancat-per-l-emergencia-declarada-en-les-aigues-del-riu https://parcs.diba.cat/documents/5280469/6909959/Annex+4_ocellsPFB2017/ecaf1a57-dee4-4190-b6fc-d003fdf1a1b1 https://beteve.cat/medi-ambient/desastre-ecologic-riu-besos-peixos-morts-incendi-montornes/ https://www.ccma.cat/324/declaren-lemergencia-al-riu-besos-per-la-contaminacio-de-lincendi-de-montornes/noticia/2970543/ http://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20130418/54371274244/besos-cloaca-fluvial.html https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/parc-fluvial-l-incivisme-les-riuades-i-la-depredacio-natural-fan-fracassar-la-nidificacio-del-corriol-petit-al-parc-fluvial-del-besos http://www.ornitologia.org/monitoratge/atles12.htm http://www.sioc.cat/ http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/medi-ambient/fauna-i-flora/es-declara-refugi-de-pesca-la-desembocadura-del-riu-besos http://hispagua.cedex.es/sites/default/files/DOGC20101126.pdf</p> | <p>El riu Besòs neix al Vallès Oriental, de l'aiguabarreig dels rius Mogent i Congost. Amb un curs de 17,7 quilòmetres, desemboca a la Mediterrània, en el terme de Sant Adrià de Besòs. La conca, amb una superfície de 1.038 km2 té un règim hidrològic mediterrani, i un cabal d'estiatge molt baix a la desembocadura, que pot augmentar de manera sobtada amb les tempestes de finals d'estiu i tardor. Els punts culminants de la divisòria d'aigües són el Pla de la Calma i el Tagamanent al Montseny, la Mola i el Montcau a Sant Llorenç de Munt, el Tibidabo a Collserola i ,finalment, el Corredor. La xarxa de drenatge, configurada per la major part dels cursos que s'originen a la part meridional de la serralada Prelitoral és asimètrica. L'eix principal està format pels rius Congost i Besòs al qual s'uneix pel marge esquerre el Mogent i pel marge dret la riera de Caldes, el Tenes i el Ripoll. Té dos aqüífers destacables, el delta del Besòs i la cubeta de la Llagosta, ambdós amb una capacitat de 110 hm3 aproximadament. El tram del riu que es troba dins l'àrea d'influència del Parc Fluvial està regulat per 11 preses inflables, que regulen el nivell de la làmina d'aigua. El tram es pot dividir en tres àrees bàsiques: una zona humida i protegida a la zona nord, un espai públic i la desembocadura repartides entre varis municipis: Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Barcelona, i que no es poden entendre dissociades. La zona humida del Parc se situa al nord, des de l'aiguabarreig del riu Ripoll amb el Besòs al municipi de Montcada i Reixac fins al pont de la carretera B-20 que travessa pel municipi de Santa Coloma de Gramenet, amb un total de 3,8 Km. La llera dreta, té un espai restringit al públic ja que conté 8 hectàrees amb 60 parcel·les d'aiguamolls i amb importants plantacions de canyís envoltat per vegetació de prat, plantats en un substrat de graves, que realitzen el tractament terciari d'un trenta per cent de l'efluent de la depuradora d'aigües residuals de Montcada. L'arranjament i protecció de les lleres i els 450 m de desembocadura, fins a 5 Km riu amunt han permès recuperar en part un paisatge humit, la millora progressiva de la qualitat de l'aigua i un ambient idoni per a la fauna, amb més de dues-centes espècies d'ocells diferents (que hi viuen, nidifiquen i/o transiten), serps i vertebrats com el gripau corredor, la tortuga de rierol o la reineta i diverses varietats de peixos, com la bagra i l'anguila i la carpa, llopets de riu, etc. L'espai d'ús públic, un total de gairebé 5 Km de longitud, està compartit pels municipis de Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. Ocupa la llera esquerra i una part de la dreta amb 22ha de gespa composada per una barreja de festuca, margall i gram. Es rega amb aigua freàtica tractada. Prop de l'aigua hi ha espècies pròpies del prat fluvial amb vegetació ruderal, canya que es manté controlada, alfals i trepadella entre d'altres. En les illes fluvials, marges i més lligada a l'aigua, la vegetació creix de forma espontània i es regula per les crescudes del riu. També hi ha un espai asfaltat per a bicicletes. Té una vintena d'accessos amb rampes accessibles que permeten accedir-hi i sortir-ne en cas d'inundacions. La desembocadura, ocupa els 450 m. No és accessible al públic. Presenta retalls de vegetació mediterrània adaptada a la salinitat elevada, com el tamariu, el llentiscle i l'arç blanc entre d'altres. Per tal d'afavorir la cobertura vegetal de prat es va realitzar una hidrosembra que es manté estable. Aquest paisatge suposa un pulmó verd per a la zona. Allotja una diversitat important de fauna i organismes alhora que connecta el massís de Collserola i la Serralada de Marina i el front litoral amb terres endins i és sobretot un espai clau en les rutes migratòries dels ocells.</p> | 08194-100 | Sant Adrià de Besòs | <p>Fins a la dècada dels anys vint del segle XX el municipi era predominantment agrícola. Les terres, riques en sediments, progressivament van veure's desplaçades per la indústria i la construcció d'habitatges. Actualment està resseguit per importants vies de comunicació. Les aigües del riu han estat històricament emprades per al regadiu dels conreus de Barcelona i entorns. En aquest sentit, ja al segle X a Montcada i Reixac s'inicia la construcció del Rec Comtal, una estructura hidràulica de primer ordre que perdura fins el s. XIX, per portar l'aigua fins a la capital i fer funcionar diversos molins construïts al llarg del seu traçat com el del Clot. Durant els anys 70 i 80 del s. XX degut a la forta pressió demogràfica i industrial es converteix en el riu més contaminat d'Europa. Aprofitant l'arribada de les Olimpíades l'any 1992, i la remodelació urbanística del Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004, es promouen campanyes molt importants de neteja, rehabilitació dels espais naturals i del delta i s'inaugura el Parc Fluvial del Besòs que ocupa un total de nou quilòmetres i 115 hectàrees. En el seu pas pel municipi de Sant Adrià, la zona de domini públic hidràulic és competència de l'Agència Catalana de l'Aigua, mentre que les lleres del riu, un cop amb el vist i plau d'aquest organisme estan gestionades pel Parc Fluvial del Besòs, gestionat íntegrament per la Diputació de Barcelona, mitjançant l'Oficina Tècnica d'Acció Territorial de l'Àrea d'Infraestructures i Espais Naturals mitjançant un Conveni de col·laboració entre els ajuntament de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Montcada i Reixac i el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs. L'any 2012 la Generalitat de Catalunya, a petició de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, declara refugi de pesca la desembocadura del riu Besòs. L'onze de desembre de 2019 degut al vessament de dissolvent al riu provocat per un incendi a una planta de reciclatge de dissolvents, va provocar un desastre ecològic sense precedents i la fiscalia de delictes contra el medi ambient va obrir diligències. La zona del parc fluvial d'ús públic està regulada amb uns horaris segons l'estació de l'any i durant la nit està tancat. Tots els accessos disposen de senyals d'entrada amb plafons adossats als murs amb el nom d'accés i pictogrames informatius. Hi ha presència de càmeres disposades en punts estratègics per controlar en tot moment l'estat hidrològic de la llera des d'un centre de control, que en activar l'alerta es fa a través de megafonia, senyals òptiques i acústiques repartides en llarg dels murs dels dos marges del parc. El 15 de juliol de 2020 s'acordonen les zones de platja i dunes adjacents a la desembocadura per tal de promoure la biodiversitat dels hàbitats, la flora i la fauna en aquesta zona i evitar així la presència humana</p> | 41.4226974,2.2262873 | 435347 | 4585971 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87119-foto-08194-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87119-foto-08194-100-3.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | El riu Besòs ha originat la paraula besossades, que fa referència a les crescudes del riu en el seu pas per Sant Adrià de Besòs. | 116 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 87071 | Festes del barri de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-barri-de-sant-joan-baptista | <p>ASAB (1) UI 1125, exp. 5. ASAB (1) UI. 1254.</p> | XX-XXI | <p>El barri de Sant Joan Baptista celebra una festa al voltant del dia de Sant Joan, 24 de juny, nom del patró de l'església del barri i del que pren el nom. És com una petita festa major, més íntima lligada estrictament als veïns del barri; que s'organitzen en petites comissions i fan una festa pròpia a cada carrer. Hi ha ornamentació dels carrers del barri; activitats durant tota la setmana de Sant Joan; revetlla el dia 23 per la nit; fogueres i repartiment de coca i cava; sopar popular; i espectacles.</p> | 08194-52 | Sant Joan Baptista - Barri de Sant Joan Baptista de Sant Adrià de Besòs | <p>Tot i que la primera revetlla del barri de Sant Joan que tenim documentada data de la dècada del 1940, els veïns del barri afirmen que el 1921 es va celebrar la primera revetlla a la plaça Macià, en aquell moment coneguda com a plaça de les Acàcies. Els anys següents, fins al 1926 durant els dies de Sant Joan i els seus voltants se celebrava una gran festa, amb un envelat davant la cooperativa de treballadors. Els anys posteriors, però, a causa del cost que suposava una festa de tal envergadura, cada carrer va començar a fer la seva pròpia festa: tancaven el carrer i organitzaven diferents activitats. Tenim constància que alguns també es guarnien. Hi ha anys, que tenim fins a 12 carrers diferents participant en la festa. La subvenció dels diferents actes era, majoritàriament, aportada pels veïns, tot i que sovint l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs en subvencionava una part. Durant els dies de la festivitat se celebraven diferents actes, tant religiosos com esportius i culturals. L'any 1949 s'organitzà el I Concurs de Pesca Esportiva i el I Concurs de Fotografia. Els balls populars i les sardanes també eren presents. L'any 1949 es va fer el II Concurs Sardanista al barri. El 1956 la tradicional festa popular del barri, coneguda com 'Las Ferias y Fiestas', va celebrar el seu desè aniversari, constituint-se el mateix any de forma legal la 'Junta de Ferias y Fiestas de San Juan Bautista'. D'aquesta manera, amb més o menys carrers, la festa ha continuat organitzant-se fins a arribar als nostres dies.</p> | 41.4301105,2.2179615 | 434658 | 4586800 | 1921 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Sant Adrià de Besòs consta de sis barris diferenciats: al marge esquerre del riu Besòs trobem Sant Adrià nord i el barri de Sant Joan Baptista. Al marge dret La Verneda, La Catalana, El Besòs i La Mina. Així doncs, durant les festes de cada barri (que en moltes ocasions coincideixen entre elles) les diferents associacions organitzen pels carrers de la seva zona activitats de caràcter lúdic i cultural. | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 87037 | Escola Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-catalunya | <p>ASAB (1) UI. 10.691, exp. 1. http://www.mbmarquitectes.cat/ https://agora.xtec.cat/escolacatalunyasantadria/tag/sant-adria/</p> | XX | <p>Edifici escolar de planta rectangular, consta de dues plantes i una secció transversal amb un buit central que permet il·luminar des de la coberta l'espai central, que a la planta baixa es converteix en el cor de l'escola, un espai que serveix tant de vestíbul, com de biblioteca i sala d'activitats comunes. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel longitudinalment. Disposa d'una superfície total de 2963 m², a part del pati i els poliesportius, els quals sumen un total de 4155 m². Té un eix de composició lineal, que segueix el curs del riu i engloba gairebé tot el solar. Aquest fet dóna tres façanes com a exteriors aprofitables. D'aquestes, una es resol amb plafons grossos de formigó armat, mentre que les altres dues es resolen amb parets construïdes amb blocs de formigó i gelosies de formigó vidrades.</p> | 08194-18 | Sant Joan Baptista - Carrer Lleida, s/n cantonada amb el Carrer Olímpic | <p>A inicis de la dècada del 1980 el barri de Sant Joan necessitava un nou equipament per poder garantir l'accés a una educació pública amb els mitjans necessaris als nens i nenes del barri. D'aquesta manera, l'Ajuntament va oferir al ministeri uns terrenys per a la construcció de dos grups d'EGB, un institut de BUP i una formació professional a la zona Marina-Besòs. A finals del mateix any, el consistori modificà la petició: en lloc d'un centre amb vint-i-quatre unitats d'EGB, se'n va sol·licitar un amb setze i quatre de preescolar. Després d'això, el juny de 1982 la Generalitat demanà al consistori que els terrenys cedits al ministeri es canviessin i se cedissin a la Generalitat, que tenia les competències en educació.</p> | 41.4243667,2.2269657 | 435406 | 4586156 | 1983 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Oriol Bohigas, Josep Martorell i David Mackay | Escola infantil i primària . Cal destacar l'arquitectura del mateix edifici, ja que fou construït pel grup d'arquitectes MBM, format per Oriol Bohigas, Josep Martorell i David Mackay, basant-se en l'esquema del projecte premiat al concurs públic de Centres Docents promogut pel ministeri d'Educació i Ciència l'any 1979. El 1983, any d'inauguració de l'edifici, és seleccionat pels premis FAD. Aquest grup d'arquitectes el formen Bohigas i Martorell el 1951, afegint-se deu anys més tard David Mackay, i el 2000 els últims integrants: Oriol Capdevila i Francesc Gual. Junts duen a terme molts edificis o espais de prestigi com ara el parc de la creueta del Coll, el campus de la ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona, el Tecnocampus a Mataró, o l'escola Garbí a Esplugues de Llobregat, així com el conjunt Friedrichstadt a Berlín o el parc d'Espanya a Rosario (Argentina). | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 87023 | Arc Gòtic de Sant Adrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-gotic-de-sant-adria | <p>ASAB (1) UI. 10.695, exp. 3. ASAB (2) UI. 696, exp. 37, 38. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. MARTÍ, J. M. i ALARCÓN, J. i ROYO J. (coord.) (2013): Mil anys fent camí. Sant Adrià de Besòs. Parròquia, baronia i priorat. Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal. Núm. 1 (II Època), 1989 (1989-1990). Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal. Núm. 20 (II Època), octubre 1991. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1910</p> | XIV-XV | <p>Portalada gòtica tallada en pedra de Montjuïc, d'11 metres d'alçada i 7 d'amplada. Està formada per dos brancals, una llinda plana i un arc apuntat. Els brancals estan constituïts per un sòcol llis, sobre el que es recolzen una successió de pilastres, de fust semicircular, amb bases gòtiques i capitells amb ornamentació de motius vegetals i animals i també per rostres humans. El carregament de l'arc coincideix amb els àbacs dels capitells, i està constituït per una imposta motllurada continua de brancal a brancal i per sobre de la llinda plana. L'arc és ogival i està destacat amb arquivoltes.</p> | 08194-4 | La Catalana - Avinguda de Pi i Margall | <p>Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen i trasllat de l'arc a Sant Adrià de Besòs. Es desconeix l'arquitecte, tot i que podem afirmar que en la darrera etapa gòtica hi va intervenir Guillem Abiell, arquitecte del segle XV conegut per participar en la construcció de diferents esglésies de Barcelona. Segons Josep Rovira i Costa el portal gòtic prové del Convent de Trinitaris Calçats, situat entre els carrers Lleona i Ferran de Barcelona, el qual va ser incendiat el 1835, i ja no es va reconstruir a conseqüència de la implantació de les lleis desamortitzadores de Mendizábal. Els propietaris van vendre fragments arquitectònics a col·leccionistes. D'aquesta manera, molts particulars van comprar els enderrocs artístics, entre ells el senyor Manuel Moragues, qui va vendre aquest arc, posteriorment, al senyor Juli Parellada, responsable del seu trasllat a uns terrenys que tenia prop de la carretera de Mataró, al costat de l'antiga masia Cal Tondo. Segons sembla explicar una llegenda local, en aquell indret tindria lloc un duel del qual sortiria sa i estalvi i volgué deixar constància del seu penediment construint una església en el mateix lloc. Tot i així, va morir just muntada la porta, sense temps de construir-la, i va ser llavors quan els terrenys van passar a ser propietat del senyor Antoni Rocamora, amb el qual la porta va seguir més d'un segle. Després va passar a mans del senyor Antoni Serra, marquès de Moragues. A finals de la dècada del 1980 el disseny i construcció de la ronda Litoral van afectar els terrenys on s'emplaçava l'arc. Per salvar-lo, la Càtedra Gaudí va oferir la possibilitat de situar-lo als seus jardins de Can Güell. Llavors, es van publicar un allau d'articles a favor de la preservació de l'element i s'encarregà a l'arquitecte Joan Bassegoda i Novell el desmuntatge, la restauració i la reinstal·lació del portal gòtic en el nou emplaçament. La inauguració de la nova ubicació de l'arc de Sant Adrià es va realitzar l'any 1993. Des d'aleshores ha esdevingut un símbol de la ciutat.</p> | 41.4288938,2.2123906 | 434192 | 4586669 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87023-foto-08194-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87023-foto-08194-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87023-foto-08194-4-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-07-29 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Es tracta de la portada de l'església del convent del Carme, de l'ordre mendicant dels carmelites calçats del carrer del Carme de Barcelona que es devia construir entre 1293 i 1381. L'any 1835 el convent fou assaltat i cremat pels grups revolucionaris. El 1838 es va cedir l'espai del convent per situar-hi la universitat. Al 1873 la universitat es va instal·lar al nou edifici construït per a tal fi. Aleshores es va enderrocar el convent i la portada es traslladà a la finca de cal Tondo de Sant Adrià. El 1968 la finca, amb les obres de l'autopista A-19, queda situada entre els dos ramals d'aquesta via. El 1991 es fan les obres de la ronda del Litoral, es restaura i es trasllada al seu emplaçament actual. El 1997 es declara símbol d'identitat del municipi, a petició del Col·lectiu de Dones de Futur de Sant Adrià de Besòs. | 93|85 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 87088 | Cases avinguda Catalunya, 38-42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-avinguda-catalunya-38-42 | <p>ASAB (1) UI. 103481, exp. 43. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt.</p> | XX | El 1999 es van reparar els esgrafiats. Es van netejar i reparar les zones que estaven en mal estat. Finalment van marcar els dibuixos que hi havia abans i els van pintar amb els seus colors originals. | <p>Conjunt de tres edificis entre mitgeres, de planta rectangular i que consten de planta baixa i dos pisos. La coberta del número 38 és de terrat pla i les altres la tenen de teules, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal. Cadascuna d'elles també es diferencia pel seu programa ornamental. Destaca la façana de la del número 38 per una sèrie d'esgrafiats de motius vegetals pintats de blanc que destaca sobre el fons rosat de la façana. A la planta baixa amb encoixinats i a les plantes superiors amb arrebossat llis. La façana del número 40 és amb encoixinats, a excepció de la planta baixa, transformada amb plaques de marbre. La façana del número 42 és un arrebossat llis. També les obertures difereixen les unes de les altres. Totes de llinda recta, però amb motius ornamentals diferents. Les dels números 38 i 40 donen accés a balcons amb barana de ferro, i la del número 42 a balustrades. Les plantes baixes són les que han patit més transformacions, per tal d'adequar-se a les necessitats dels comerços establerts.</p> | 08194-69 | Sant Adrià Nord - Avinguda Catalunya, 38-42 | <p>Sant Adrià de Besòs a finals del segle XIX era un poble petit dedicat a l'agricultura. El teixit social s'estructurava a partir de tres carrers principals: l'actual carrer del Nebot, el carrer de Sant Bonaventura i el carrer Major. Però als anys 20, del segle passat, la ciutat va començar a créixer urbanísticament i es va dissenyar l'eixample adrianenc. Aquest establia dos sectors de creixement: el primer, que s'estructurava al voltant del centre històric, i l'altre, al voltant de la Carretera Nova. La consolidació de les illes de l'eixample sud es va fer entre els anys 20, 30 i 40, on s'alternaven edificació industrial, residencial, comercial i conreus. Durant aquests anys, l'avinguda Catalunya es va configurar com l'eix urbà principal i vertebrador del teixit comercial de la ciutat, potenciat per la construcció de l'edifici del Mercat Municipal, inaugurat l'any 1928. El conjunt d'edificis construïts durant els anys 20 es van fer segons l'estil arquitectònic i artístic de l'època, el noucentisme. Aquest tenia com elements característics els esgrafiats. Sovint aquest tipus de dibuix quedava associat a la burgesia catalana, que l'utilitzava per decorar i dignificar l'habitatge. Els esgrafiats de l'avinguda Catalunya daten aproximadament dels anys 20, i amb el pas dels anys es van anar fent malbé. El 1999 es va realitzar una rehabilitació de la façana, degut al seu mal estat, on es va fer una reparació dels esgrafiats.</p> | 41.4313700,2.2173500 | 434609 | 4586941 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87088-foto-08194-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87088-foto-08194-69-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 106 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 87089 | Casa del carrer de l' Església, 16-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-l-esglesia-16-18 | <p>ASAB (1) UI. 10655, exp. 11. ASAB (1) UI. 10229, exp. 110. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt.</p> | XX | El 1989 la comunitat de veïns de l'edifici va sol·licitar l'acollida de la rehabilitació de la seva façana dins la Campanya Municipal 'Renovem la Ciutat'. La sol·licitud va ser acceptada i es va dur a terme, consistint, en primer lloc, en arreglar els balcons, i en segon, en pintar la façana. El 1998 es va dur a terme una segona rehabilitació per una patologia a la façana. | <p>Bloc de pisos entre mitgeres que correspon als números 16 i 18 del carrer de l'Església. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i quatre pisos. La seva façana és de paredat arrebossat amb encoixinat i destaquen els esgrafiats de motius florals situats entre els dos balcons de la segona i la tercera planta. Les obertures es disposen simètricament a partir de dos eixos de verticalitat que només es trenca en la planta baixa, on hi trobem la porta d'accés, en un lateral de la façana, i dues finestres de d'amplada diversa. A les plantes 2a i 3a hi trobem balcons, amb barana de ferro i a la planta 1a i 4a una balconada de doble accés. Totes les obertures tenen un recreixement ornamental que culmina a la llinda amb motius florals. El coronament de la façana es fa amb una motllura dentellada, per sota de la qual hi trobem els respiradors de la cambra d'aire.</p> | 08194-70 | Sant Adrià Nord - Carrer Església, 16-18 | <p>L'edifici del carrer de l'Església segurament va ser construït durant la dècada del 1920, quan el petit poble de Sant Adrià de Besòs va començar a créixer i es va dissenyar l'eixample adrianenc. La majoria dels edificis del carrer de l'Església, tot i ser-hi aquest a prop del nucli històric, daten de finals del segle XIX i principis del XX. El conjunt d'edificis construïts durant els anys 20 es van fer segons l'estil arquitectònic i artístic de l'època, el noucentisme. Aquest tenia com a elements característics els esgrafiats. Sovint aquest tipus de dibuix quedava associat a la burgesia catalana, que l'utilitzava per decorar i dignificar l'habitatge. L'edifici número 16-18 és un exemple del creixement urbanístic i demogràfic de la ciutat i els seus esgrafiats són semblants als de l'edifici número 38 de l'Avinguda Catalunya.</p> | 41.4330800,2.2151800 | 434429 | 4587132 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87089-foto-08194-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87089-foto-08194-70-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 87076 | Llegenda de l'arc adrianenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-larc-adrianenc | <p>ASAB (1) UI. 10695, exp.3. http://www.sant-adria.net/la-ciutat/la-nostra-historia/lauca-de-larc-adrianenc-1</p> | XIX | <p>Llegenda que explica que quan Juli Parellada era l'amo de Can Serra va tenir, als seus terrenys, molt a prop de Cal Tondo, un duel a mort amb un altre home. En sortir-ne il·lès, decidí construir una església al mateix espai on tingueren lloc els fets per tal d'agrair a Déu que ell seguís en vida. Així doncs, comprà l'arc que provenia del convent de les Carmelites de Barcelona, com a portal de la futura església, però morí abans de la seva construcció, quedant doncs l'arc solitari guarnint el jardí.</p> | 08194-57 | Sant Adrià de Besòs - antic emplaçament de l'arc, entorns de la masia de Cal Tondo i de can Serra | <p>La voluntat de fer un nou traçat del Cinturó del Litoral va generar la necessitat de trobar un nou emplaçament a la portada gòtica. La nova ubicació va debatre's entre els terrenys de la Universitat, ja que el convent del Carme, des de 1841 a 1874 va ser la seu de la Universitat de Barcelona, i uns del terme de Sant Adrià de Besòs, en una illa entre els dos ramals de la prolongació del carrer de Guipúscoa. Finalment, aquest últim va ser l'espai escollit pel projecte de restauració de la portada, dissenyat el 1991. En la seva memòria històrica i descriptiva, signada per l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell, recull la llegenda del duel de l'arc. L'obra de desmuntatge i muntatge es va fer pel contractista Manuel Piera i Cussó, segons la memòria el seu nét Llibert Piera i Fible confirma la història del duel entre l'amo de la portada i un desconegut. El col·lectiu de Dones del Futur de Sant Adrià de Besòs va voler recuperar aquesta llegenda i va crear l'Auca de l'Arc adrianenc. Aquesta són un conjunt d'estampes acompanyades cadascuna amb una composició poètica popular, els rodolins. L'objectiu era donar a conèixer l'anècdota de l'Arc per impulsar la portada com a símbol de la ciutat</p> | 41.4290868,2.2125515 | 434205 | 4586691 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87076-foto-08194-57-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Aquesta llegenda s'ha reproduït en una auca amb text i dibuixos de Aroca Rivera i editada pel Col·lectiu Dones del futur de Sant Adrià de Besòs | 116 | 61 | 4.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 87021 | Bust d'homenatge al President Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-dhomenatge-al-president-macia | <p>ASAB (1) UI. 1076, exp.1. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 55, juliol-agost 1986. http://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=91&abrev=cat</p> | XX | <p>Monument commemoratiu dedicat al Molt Honorable Senyor President Francesc Macià, ubicat a la plaça que porta el seu mateix nom; just al centre de l'estany de la font ornamental que hi ha a la plaça. Està compost pel bust de bronze que reprodueix la imatge de Francesc Macià, que reposa damunt un bloc prismàtic de pedra sorrenca trencat en dos parts per una escletxa asimètrica de doble curvatura. L'acabat superficial de les cares del prisma és llis a cop de buixarda, mentre que el de les cares interiors de l'esquerda és desbastat. El tros de bloc més estret que queda al davant, està lleument rotat, a la cara frontal d'aquests hi ha una placa de metacrilat amb el següent text: 'A Francesc Macià (1859-1933) el poble de Sant Adrià', on segueix una petita biografia del president. El segon bloc té la funció de pedestal del bust.</p> | 08194-2 | Sant Joan Baptista - Placeta de Francesc Macià | <p>L'any 1980, per iniciativa dels veïns del barri de Sant Joan Baptista, materialitzada en forma de proposta del grup municipal del PSUC al ple de l'Ajuntament, el consistori va aprovar col·locar un bust en homenatge al president de la Generalitat Republicana Francesc Macià i Llussà, a la plaça del mateix barri que porta el seu nom. El mateix ple també va aprovar que l'adquisició del bust es financés a partir d'una subscripció popular. Sis anys després, en el marc de les festes del barri, el 23 de juny de 1986 es va inaugurar el monument, amb la presència de Maria Macià, filla del president. Actualment, cada dos anys, alternant-se amb el monument en homenatge a Lluís Companys, aquest monument acull l'ofrena floral de la Diada Nacional de Catalunya, l'Onze de Setembre, on destaca la participació de totes les associacions i entitats del municipi</p> | 41.4279900,2.2237600 | 435141 | 4586561 | 1986 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87021-foto-08194-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87021-foto-08194-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87021-foto-08194-2-3.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Carolina Coma-Cros | Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 - Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya (1931-33), conegut popularment com l'Avi. El 14 d'abril de 1931 proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. | 103|98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 87069 | Festa de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-corpus | <p>ASAB (1) UI. 1098, exp. 35.36. ASAB (1) UI.1125, exp.4. https://ca.wikipedia.org/wiki/Corpus_Christi#Festivitat_a_Catalunya http://lameva.barcelona.cat/culturapopular/ca/festes-i-tradicions/festivitat-de-corpus-christi</p> | XIV | Vigent | <p>A Sant Adrià, actualment, celebren aquesta festa les dues parròquies del marge esquerra del riu, és a dir, la parròquia de Sant Adrià, i la parròquia de Sant Joan Baptista. Totes dues les celebren de manera independent. A Sant Adrià, dues o tres famílies feligreses s'encarreguen de preparar un altar, on hi participen els nens i nenes que aquell any celebraran la primera comunió. El recorregut de la processó sempre és el mateix: surt de l'Església, baixa pel carrer d'Andreu Vidal, arriba a la plaça de Maria Grau i torna a pujar fins l'Església. A la parròquia de Sant Joan Baptista, les famílies, o agrupacions de veïns/es per carrers també organitzen un altar, i realitzen catifes de flors i elements ornamentals. Actualment, només queda la catifa organitzada davant l'església i en un fragment del carrer de Sant Pere, realitzada pels nens i nenes de la congregació.</p> | 08194-50 | Església de Sant Adrià i Església de Sant Joan Baptista | <p>La festivitat de Corpus a Sant Adrià la tenim datada des de la dècada del 1926, tot i que per la seva importància dins la creença religiosa gairebé es pot assegurar la seva celebració amb anterioritat a aquesta data, doncs a Barcelona constava que era una celebració duta a terme des de 1320. Als inicis, només es realitzava en una parròquia, on s'hi acollia a tota la comunitat cristiana de Sant Adrià. Entenem que amb el creixement demogràfic, i posterior estabilització d'un veïnat creient al barri de Sant Joan Baptista, la festa es va establir de manera independent a cada una de les parròquies. Fins arribar al punt en que la de Sant Joan agafà una força i una estabilització major a la de Sant Adrià, que durant uns anys es va perdre. Així doncs, sabem que és a partir del 1993, amb l'arribada d'un nou mossèn, quan la comunitat de Sant Adrià recupera la festa de corpus, celebrant una processó pel barri, mentre que la de Sant Joan sempre s'ha mantingut. Aquesta tenia gran participació, ja que diferents famílies o agrupacions de veïns/es per carrers organitzaven altars i catifes.</p> | 41.4339916,2.2140671 | 434337 | 4587234 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Festa de les més celebrades per la religió catòlica, juntament amb el Nadal, i de les més antigues. El seu objectiu és venerar l'Eucaristia, i per la celebració se sol dur a terme una processó. A Catalunya també és típic realitzar catifes de flors. | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 87061 | Cavalcada de reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavalcada-de-reis-3 | <p>ASAB (1) UI. 1098, exp.29. ASAB (1) UI. 1098, exp.30. ASAB (1) UI. 1125, exp.16. ASAB (1) UI. 1125, exp.14. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 4, febrer 1982. http://www.diaridesantadria.com/la-cavalcada-de-reis-i-ladril%C3%A0ndia-traca-final-del-nadal-sant-adri%C3%A0</p> | XX | <p>La Cavalcada de Reis és la festa de la mainada per excel·lència, la festa de l'alegria i de la il·lusió i, en temps difícils, també és una festa per l'esperança, on la societat sencera s'hi aboca. És una festa molt arrelada, participativa i de cohesió social. També és la cloenda del cicle festiu nadalenc. Tot i que la festivitat de l'Epifania pròpiament dita és el 6 de gener i se celebra en família, a la vigília es manifesta tota la pompa en l'espai públic com una catarsi col·lectiva d'excitació, tant per la canalla, perquè els afecta directament, com pels pares i mares, que han preparat la jornada amb antelació. La tarda vespre del cinc de gener els nens i nenes de Sant Adrià es preparen per a rebre Ses Majestats els Reis Mags de l'Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar; que , aquella nit, els han de deixar regals i presents a casa, mentre ells dormen. Per aquest motiu s'organitza una rua i una recepció de benvinguda de les autoritats locals on se'ls dona la clau de la ciutat perquè puguin entrar a totes les llars. Cada any es guarneixen les carrosses de manera diferent per portar els tres reis. Hi participen una comitiva de patges, i els darrers anys també s'hi afegeixen personatges animats de moda. Passen pels carrers del poble tirant caramels als nens i arriben a la plaça de la Vila, on des de la balconada de l'Ajuntament dirigeixen unes paraules als veïns i veïnes de Sant Adrià.</p> | 08194-42 | Sant Adrià de Besòs | <p>La cavalcada de Sant Adrià de Besòs és un esdeveniment molt arrelat al poble. Des de l'any 1940 se celebra ininterrompudament, tot i que hi ha constància de celebracions anteriors. L'any 1940 van ser les primeres de la Dictadura Franquista, sacsejades per una postguerra molt dura per a les famílies, ja que les restriccions i la falta de béns eren constants. En aquella època, la festa dels reis, era organitzada per l'Ajuntament de Sant Adrià i Auxilio Social, qui recaptava els ingressos de les fàbriques, dels pagesos, de les famílies benestants i la resta de veïns. Aquests diners s'utilitzaven per comprar menjar, vestuari, coets, roba, etc. Ja en l'època de democràtica el cavalcada de Reis s'ha convertit en una de les festivitats per valorades per la població, amb una gran assistència a la cercavila.</p> | 41.4301034,2.2179723 | 434659 | 4586799 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||||
| 87072 | Festes del barri de La Catalana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-barri-de-la-catalana | <p>ASAB (1) UI. 1136; (2) UI. 732.</p> | XX-XXI | <p>El barri de La Catalana celebra cada any unes jornades de festa pròpia organitzada pels veïns i veïnes del barri. Es fan durant un cap de setmana, al voltant del 21 de juliol. És com una petita festa major, més íntima lligada estrictament als veïns del barri. Hi ha tota mena d'activitats: correfoc, batucada, jocs pels més petits, amb inflables; sopar, ball, competicions esportives i concursos gastronòmics.</p> | 08194-53 | Barri de La Catalana | <p>Les festes dels barris de Sant Adrià de Besòs les tenim datades des de la dècada del 1940, i tot i l'intercanvi de dates que trobem al llarg dels anys, doncs durant algunes èpoques se celebraven als voltants del juliol i altres als voltants de setembre (cada barri amb les seves especificitats), són una mostra de la voluntat dels veïns i veïnes de Sant Adrià de teixir una xarxa veïnal històrica.</p> | 41.4233600,2.2196900 | 434796 | 4586050 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Sant Adrià de Besòs consta de sis barris diferenciats: al marge esquerre del riu Besòs trobem Sant Adrià nord i el barri de Sant Joan Baptista. Al marge dret, La Verneda, La Catalana, El Besòs i La Mina. Així doncs, durant les festes de cada barri (que en moltes ocasions coincideixen entre elles) les diferents associacions organitzen pels carrers de la seva zona activitats de caràcter lúdic i cultural. | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 87035 | Casal de la Dona (Antic Ajuntament) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-la-dona-antic-ajuntament | <p>ASAB (1) UI. 1159, exp. 20. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 24, novembre 1983. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 35, novembre 1984. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 45, desembre 1985. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 74, abril 1988. http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/cultura/casal-placa-de-lesglesia http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/alcaldia/noticies/comencen-les-obres-del-casal-de-la-dona</p> | XX | El 2015 s'inicien les obres del Casal de la Dona, consistents en l'execució d'una nova coberta i la reforma de la part posterior, per tal de frenar el deteriorament de l'equipament i garantir la seva estabilitat. L'any 2021 es porten a terme les obres de consolidació dels forjats del primer pis, i de renovació de la planta baixa i de la façana. | <p>Edifici de planta quadrangular que fa cantonada amb la plaça de l'Església i el carrer Major. Consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, que és la de la plaça. La façana de ponent fa de mitgera amb una altra casa de la plaça. El lliurament de l'edifici amb el terra està resolt mitjançant un sòcol, llis i continuo, en tot el perímetre. La transició entre la planta baixa i la planta noble, resta delimitada per una cornisa també perimetral. Un frontó semicircular coronament la façana principal. És d'arc carpanell, amb doble cornisa, la inferior més fina que la superior que és més elaborada perquè compleix la funció d'acroteri. Aquesta doble cornisa emmarcava a la part central i corbada el text pintat de 'CASA CONSISTORIAL'. La façana lateral està rematada mitjançant acroteri de triple curvatura recolzada sobre cornisa. Compositivament, la façana principal està formada per tres eixos de verticalitat. A la planta baixa, l'entrada principal situada a l'esquerra de la façana trenca la simetria del conjunt. Al costat dret hi ha les dues finestres protegides amb reixa metàl·lica. A la planta pis, hi trobem un balcó central que conserva la llosana original però se li ha substituït la barana, amb dues finestres als costats. Totes les obertures estan remarcades amb llindes decoratives en relleu de reminiscències manieristes lleugerament arquejades, amb arc tipus escarser. Les obertures de la façana lateral estan constituïdes per finestres rectangulars ressaltades amb faixa llisa i continua, d'aquestes cal destacar les dues finestres situades a l'extrem que són de mides diferents i que corresponen a un tram d'edifici que es devia annexionar amb posterioritat. En aquest tram la finestra de la planta baixa havia estat una porta d'entrada lateral i la finestra de la planta pis és més petita i d'un únic full. També cal fer esment dels tres respiralls situats a la part superior de la façana principal. De l'interior de l'edifici cal destacar l'escala d'accés a la planta pis, amb graons de pedra artificial i una barana de muntants de ferro treballat i pintat, a més d'un passamà de fusta. Al primer muntant de la barana, recolzat sobre el primer graó, cal sumar-hi un piló decoratiu de pedra artificial.</p> | 08194-16 | Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església, 13 | <p>Les primeres referències documentals que tenim de Sant Adrià de Besòs com a poble daten del 1012. El poble, doncs, neix al voltant d'un conjunt episcopal. Les primeres cases cal situar-les a l'actual carrer Nebot, Sant Bonaventura i carrer Major, durant la primera meitat del segle XVIII. Això formaria el que coneixem com a nucli antic. La primera edificació del carrer de l'Església 13, on actualment trobem el Casal de la Dona, caldria encabir-la en aquest context, tot i que no en trobem referències fins l'any 1883, quan passa a mans d'Agustí Lloberas Heredero. En aquell moment, era una casa de planta única. El 25 de maig de 1885, l'Ajuntament, fins aquell moment amb seu a l'antic hostal, va acordar fer una permuta per adquirir la caseta de la seva propietat, canviant-li aquesta per l'antic hostal, que tornà a agafar vida gràcies al nou propietari. És en aquest moment quan es construeix el primer pis i es reforma per tal de convertir-la en la Casa Consistorial. Funcionà com a tal fins l'any 1956, quan es va traslladar a l'edifici Polidor. Durant aquest temps, va conviure amb altres usos, com ara l'escola municipal. Posteriorment es convertí en el jutjat municipal i el registre civil. A partir de l'any 1956, quan el consistori es trasllada, s'hi van instal·lar la 'Jefatura local de FET i de les JONS' i la delegació Central Nacional-Sindicalista. Nou anys més tard, el 1965, després d'una reforma, l'edifici va començar a funcionar com a ambulatori. És l'any 1983 quan l'immoble va començar el seu ús com a Casal de la Dona, gestionat per l'associació de Dones de Sant Adrià, incloent aquestes activitats que es feien des de tres àrees: l'àrea d'expressió, l'àrea de cultura i l'àrea de serveis. Cap als anys 80, l'edifici també va acollir el Centre de Planificació Familiar. Deixà de fer-ho l'any 2007. El 1984 es va publicar el programa d'activitats del casal, on constaven tasques com educació maternal, elaboració de tapissos, ioga, català, assessoria jurídica i tall i confecció. El 1985 el Casal complia dos anys des de la seva inauguració, oferint, segons el butlletí municipal d'informació d'aquest mateix any, serveis diversos a les dones de la localitat a diferents àmbits, doncs es feien diferents tallers no només per promocionar-se culturalment, sinó per crear inquietuds i qüestions sobre la seva situació com a dones i el paper que tenien a la societat. Des del Casal es treballaven els factors de la marginació, la desigualtat i la discriminació femenines des de les perspectives individual i col·lectiva. Així, els hi preocupaven els temes relacionats amb la vida de la dona, principalment els que tenien a veure amb la formació i l'accés al món laboral. En els darrers anys l'edifici va funcionar com a centre d'entitats. En concret, del Col·lectiu de Dones de Futur, l'associació de Dones de Sant Adrià, l'associació de Dones de l'Agulla Daurada, la Coral de Sant Adrià i l'Associació de Veïns i Veïnes de Sant Adrià Nord.</p> | 41.4340901,2.2145082 | 434374 | 4587245 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87035-87035-foto-08194-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87035-87035-foto-08194-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87035-87035-foto-08194-16-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | S'han realitzat petites reformes constants en l'edifici de les quals destaquem la intervenció del mestre d'obres senyor Joaquim Ayza i Roda, l'any 1925, i les realitzades el 2015 i 2021. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 87099 | Nucli de La Verneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-verneda | <p>ASAB (1) UI. 12, exp 25. ASAB (1) UI. 11, exp 26.</p> | XX | No totes presenten un bon estat de conservació i com a conjunt arquitectònic s'ha permès aixecar naus industrials sense respectar la tipologia arquitectònica original, trencant l'harmonia del paisatge urbà. | <p>Enmig d'un polígon industrials amb naus, benzineres i comerços resten testimonis arquitectònics de l'antic barri d'obrers de La Verneda construït al voltant dels anys 20 i 30 del segle passat. Es tracta dels carrers de la Mare de Déu de Montserrat, del Prat i de La Verneda, delimitats pel carrer de Jovellanos, al NO, i el carrer del Tibidabo i la Rambla de Guipúscoa al SE. Les cases es caracteritzen per ser de planta única, amb coberta a dues aigües, i amb el carener paral·lel a la façana principal. Acabades amb un petit ràfec. La façana té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits per les finestres i la porta d'accés. Les finestres s'obren a banda i banda de l'eix de la porta d'accés. Les llindes mostren decoració amb motius florals. No totes les cases han preservat el parament arrebossat i llis de la façana, ni han respectat les mesures originals de les finestres, ni els elements ornamentals. La divisió del domicili als plànols arquitectònics es presenta de la següent manera: els dormitoris principals es trobaven a ambdós costats de la porta principal, seguits d'un menjador a la banda dreta i d'un tercer dormitori a la esquerra. Dins de les casetes es trobà un pati que donava al lavabo i on hi era la cuina, que es trobava connectada amb el menjador principal. El carrer amb habitatges més ben conservats és el del Prat, on destaquen les cases dels números 1, 5, 13, 17, 19, 21, 23, 25, 6, 8, 14, 18, i 22. En el carrer de La Verneda, també destaquen les cases dels números 3, 5, 7, 11 i 23 i en menor mesura la del número 25. I en el carrer de la Mare de Déu de Montserrat, les cases amb els números 8, 10 i 12.</p> | 08194-80 | La Verneda | <p>Hi ha constància documental de dues peticions per a la construcció de dos grups de cases en aquest carrer: una és de 1927 i l'altra de 1928. En la primera, l'abril del 1927, Salvador Pagès Planell presenta una sol·licitud per a la construcció de cinc cases de planta baixa als terrenys de propietat del Marqués de Monsolís, situats al terme municipal de Sant Adrià, juntament amb els plànols del projecte, els quals van ser realitzats per Luís G. Colomer Ballot. El segon expedient és del març de 1928, quan se signà un informe conforme Pedro Pagès sol·licitava permís per a la construcció del grup de deu cases als terrenys del marquès de Monsolís presentant els plànols del projecte, realitzats per l'arquitecte Andreu Audet i Puig. La construcció s'havia de dur a terme en el termini d'un any. En ambdós casos, la Comissió municipal permanent de l'Ajuntament, del qual José Royo era alcalde, aprovava i estava conforme amb els dictàmens de l'arquitecte municipal, Joan Maymó, i de la Comissió d'Obres públiques municipals, concedint els permisos sol·licitats a Pedro Pagès i Salvador Pagès per realitzar el seu propòsit. Però amb la condició que s'havien de construir voreres a tota la part frontal dels edificis, amb una amplada de dos metres amb vorades d'arenisca i panots</p> | 41.4283800,2.2111400 | 434087 | 4586613 | 1920-30 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87099-foto-08194-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87099-foto-08194-80-3.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Andreu Audet i Puig i Luís G. Colomer Ballot | El barri de La Verneda s'anomena així perquè antigament hi havia un gran bosc de verns que envoltava el riu Besòs. | 105 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||
| 87032 | Ateneu Adrianenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-adrianenc | <p>ASAB (1) UI. 14, exp. 26. ASAB (1) UI. 1255, exp. 7. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 53, maig 1986. ateneuadrianenc.blogspot.com.es http://www.ateneuadrianenc.cat/</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres amb la façana principal al carrer Andreu Vidal. Consta de planta baixa i pis i està format per dos cossos de planta rectangular i coberta inclinada a dues aigües. El carener és paral·lel a la façana principal, i el revestiment d'aquesta és d'estucat en fred i pintada de dos colors, fent que ressaltin els elements en relleu com ara les cornises o el sòcol. Els elements horitzontals de composició de la façana són els següents; el lliurament de l'edifici amb el terra està resolt mitjançant un sòcol, llis i continu en tot el perímetre. La transició entre la planta baixa i la planta noble, resta delimitada per una cornisa motllurada també perimetral. El coronament de la façana està resolt mitjançant doble cornisa i fris central amb junts marcats en l'estucat imitant el trencadís, la cornisa de baix és més fina i senzilla mentre que la de dalt és més gruixuda i treballada incloent sanefa dentada, per sobre d'aquesta hi ha l'acroteri constituïda per quatre pilastres dues laterals i dues situades a banda i banda del frontó central semicircular d'estil neo barroc amb arc de triple curvatura, rematat per cresteria treballada amb motius vegetals del mateix estil. Finalment els panys llisos de l'acroteri estan rematats amb cornisa motllurada. Les obertures constitueixen els elements de composició vertical del conjunt; emmarcats entre la doble cornisa de coronament de la façana. Situades en el fris central destaquen les dues obertures rectangulars dels respiralls situats a banda i banda simètrics i centrats a sobre de les finestres laterals. Les tres obertures de la planta pis estan emmarcades amb faixa llisa i plana que ressegueixen tot el contorn. Les llindes estan remarcades mitjançant cornisa amb motllura d'estil clàssic. La finestra central és del tipus balconera, i s'obra al balcó amb barana tipus balustrada del mateix estil. La llosana és de planta rectangular amb els laterals arrodonits; aquesta es recolza decorativament sobre dues cartel·les disposades a banda i banda simètricament, d'estil clàssic amb detall d'inspiració modernista, de motius florals. Les obertures de la planta baixa han estat modificades, i estan constituïdes per la porta que s'ha rebaixat. La porta, actualment, no té cap tipus d'ornament, igual que les finestres laterals, que també han perdut les proporcions originals. La de la dreta és gairebé quadrada i la de l'esquerra s'ha subdividit amb dos panys. La fusteria de les obertures de la planta baixa i l'altell, són d'alumini lacat blanc, mentre que en les de la planta pis s'ha conservat la fusteria de fusta original pintada de color verd fosc. En aquest cas les finestres són patents d'eix vertical de doble full i amb porticons interiors. Les finestres de la planta baixa i altell estan protegides amb reixes decoratives de muntants i travessers de ferro pintat de color negre. El segon pis és de doble alçada i està destinat a la sala d'actes. A l'interior de l'edifici trobem una escala de pedra artificial per accedir a la planta pis, la qual té una barana de ferro treballat. També cal destacar les encavallades de fusta originals que suporten la coberta de la sala d'actes i, a la vegada, la conservació de l'entarimat original de l'escenari.</p> | 08194-13 | Sant Adrià Nord - Carrer d'Andreu Vidal, 7 | <p>L'Ateneu Adrianenc neix el 1925 com a entitat amb el nom d''Ateneo Adrianense'. Tenia per objectiu fomentar la cultura social. En el moment de la seva constitució tenia la seu al desaparegut cinema Recreo, a l'actual Avinguda Catalunya . El primer reglament data del 25 de novembre de 1925, essent Joan Llandrich i Cardoner el seu primer president i tenint una cinquantena de socis. Anys més tard, el 16 d'agost de 1928, la societat compra el número 7 del carrer Andreu Vidal a la senyora Lloberas, per construir l'actual seu. L'emplaçament se situa al centre de l'actual barri de Sant Adrià nord que, en aquell temps, era el nucli del poble i un carrer molt freqüentat perquè enllaçava amb la carretera de Santa Coloma de Gramenet . Al carrer se li dóna el nom d'Andreu Vidal entre el 1913 i el 1914, quan aquest industrial barceloní, propietari dels terrenys, decideix cedir-los gratuïtament a Sant Adrià per tal d'obrir el carrer Nebot fins a la vora del riu i poder-hi edificar uns safaretjos. Per poder afrontar les despeses d'adquisició del terreny i construcció del nou local, l'Ateneu emet accions a 25 pessetes la unitat. A partir de la instauració de la II República, s'instal·la a l'Ateneu el 'Centre Republicà Federal Adrianenc'. El funcionament d'aquesta entitat és curt, ja que s'atura el 1939 amb el final de la Guerra Civil. Amb la Dictadura, l'antiga junta de l'Ateneu torna a agafar les regnes de l'entitat, la qual, amb totes les renovacions successives, ha perdurat fins avui. Actualment es defineix com 'un espai per a la cultura' que té per objectiu general 'contribuir d'una forma significativa en la promoció i desenvolupament del país', al mateix temps que aposta per 'participar activament en la vida ciutadana'.</p> | 41.4327378,2.2149132 | 434406 | 4587095 | 1929 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87032-foto-08194-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87032-foto-08194-13-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2021-07-29 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Lluís Colomer Bellits | A la façana, sota el balcó a l'esquerra, trobem una placa que recorda el nom de tots els socis fundadors de l'Ateneu. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc