Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
43345 Serra de Queralt https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-queralt ÁLVAREZ PÉREZ, A.; BRIANSO PENALVA, J.L.; OBRADOR TUDURÍ, L. A.: Itinerario geológico. Berga III, Bellaterra, 1979, pàssim. ARMENGOU i FELIU, Josep: El Santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàssim. LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. La Serra de Queralt forma part del conjunt de serralades prepirinenques del Berguedà. Als seus peus s'obre ja la Depressió Central. És formada per un conjunt arrenglerat de gran singularitat geològica. A nivell florístic cal destacar l'interès micològic dels boscos de coníferes amb una bona representació dels fongs de muntanya. El solell de la muntanya, majoritàriament pedregós, és cobert de vegetació de poca alçada, com garrigars i boixos, mentre que a l'obaga destaquen les grans pinedes de 'pinus silvestris', que li aporten una gran singularitat. 08022-155 Al nord-oest del nucli urbà Recentment ha estat declarada Parc Especial d'Interès Nacional, entre els municipis de Berga, Capolat i Castellar del Riu, que ocupa un total de 635 hectàrees. 42.1069700,1.8275200 403060 4662318 08022 Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43345-foto-08022-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43345-foto-08022-155-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
70893 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-31 www.vallcebre.cat Programes Festa Major de Vallcebre. XX La Festa Major de Vallcebre es celebra el dia 15 d'agost, dia de la patrona de la població. Aquesta és una de les festes més emblemàtiques i importants que es fan al municipi. Al voltant d'una setmana és el que dura i les activitats que s'hi realitzen són principalment activitats de lleure i esbarjo, entre les que destaquen una caminada popular, els balls de saló, els jocs de taula, teatre o sopar de germanor. Sempre i quan la meteorologia ho permet, es fa a l'aire lliure, i sinó dins el recinte esportiu. La festa major no té una finalitat econòmica ni amb ànim de lucre, simplement busca diversió i espectacle. 08293-10 Vallcebre Les festes majors vénen de molt lluny, de temps pre-cristians, quan s'instituïen celebracions per agrair a les divinitats els fruits de la terra. Algunes d'aquestes festes majors, originàriament paganes, foren cristianitzades. El lligam entre la festa major i el poble era tant, que moltes festes majors, des de l'edat Mitjana, es celebren el dia del sant patró de la població. La festa major sovint és la festa més grossa i esperada del poble i es celebren a l'estiu, generalment a l'agost, quan la sega i la batuda ja eren fetes, d'aquí es pot deduir el seu origen emminentment rural. Antigament la festa es feia per Sant Victo, al juliol, però degut a la feina que hi havia al camp, la Festa Major es passà a l'agost, per Santa Maria. 42.2032000,1.8176000 402388 4673014 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70893-foto-08293-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70893-foto-08293-10-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70942 Festa de Santa Bàrbara https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-barbara-0 www.vallcebre.cat CERDAN, Rufí i altres (1994). El Berguedà, vol 4. Edicions Intercomarcals SA. RODRÍGUEZ, Gemma (1997). 'Aspectes culturals'. L'Erol, núm 56, hivern 1997. XX Festa que es va recuperar l'any 2005. La Festa de Santa Bàrbara, patrona dels miners, es celebra cada any el dia 4 de desembre. Aquest mateix dia, a les 12 del matí, es fa una missa en honor a Santa Bàrbara. A continuació, es llença una traca i es surt en processó de l'església, amb Santa Bàrbara i la seva bandera, pels carrers del poble. Concretament, el seguici puja la carretera de les Mines fins arribar a la Plaça del Roser, on gira, i torna a baixar fins davant l'església. La festivitat continua amb un aperitiu per a tots els assistents i finalitza a la tarda amb un ball. La festa és gratuïta i són els ex miners del poble els que la paguen. 08293-59 Poble de Vallcebre. Vallcebre era un poble miner i com a tal, organitzava una de les Festes més lluides en honor a Santa Bàrbara, la seva patrona. El dia abans brandaven les campanes per anuinciar la festa. L'endemà al matí, es feia un ofici solemne on cantava el cor de la parròquia i a tots els miners assistents se'ls hi donava un llum. Acabat l'ofici, una processó, amb la imatge de la Santa i la bandera, feia un recorregut pel poble. Aquest dia es nombraven els priors i priores (2 parelles: 1 de solters i una de casats). Aquests eren els encarregats d'assistir i presidir les festes que es feien a Vallcebre durant aquell any. Arran de la tancada de les mines (als anys 80), la Festa de Santa Bàrbara es va deixar de fer, però des del 2005, i gràcies a un grup d'ex miners, la festa s'ha tornat a recuperar, tot i que sense els priors i priores. 42.2042100,1.8184200 402457 4673126 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70942-foto-08293-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70942-foto-08293-59-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70894 Festa Republicana https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-republicana www.vallcebre.cat XX És una festa recent que gaudeix de gran acceptació i participació. La festa Republicana es celebra el primer dissabte del mes de juny. A les 9 del matí es surt de la plaça de l'església i es va caminant fins al capdamunt del cingle de l'Esdavella. Lloc on s'hissa l'estelada mentre es llegeix un manifest. Després es fa un esmorzar popular per a tots els assistents. La finalitat de la festa és manifestar la simpatia que hi ha per la sobirania del poble català i la simpatia envers la figura del model republicà. 08293-11 Nucli urbà i cingle de l'Esdavella. Des de l'any 2004 es celebra la Festa Republicana. La idea va sorgir a partir de l' iniciativa d'un grup de joves del poble i any rere any s'ha anat consolidant. 42.2042100,1.8184200 402457 4673126 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70894-foto-08293-11-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
70943 Festa de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-2 www.vallcebre.cat XIX-XX La Festa de Sant Cristòfol és una celebració popular que combina elements religiosos, d'oci i esportius. El dia 10 de juliol és el dia de Sant Cristòfol, patró els conductors, però la festa es celebra durant el cap de setmana més pròxim a aquesta data. L'acte central i de més rellevància és la benedicció dels vehicles. Després de la celebració d'una missa, tots els conductors que ho desitgen, agafen el seu vehicle i en una filera, passen per davant de l'església, que és on es fa la benedicció. A part d'aquesta benedicció, que té lloc el diumenge al matí, es fa un ball discoteca la nit de dissabte, i un altre el diumenge a la tarda. 08293-60 Església Parroquial i principals carrers del poble. Els origens de la Festa són difícils de concretar, però de ben segur que no és anterior al segle XIX. 42.2042100,1.8184200 402457 4673126 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70943-foto-08293-60-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
78710 Festes de Primavera de Cal Pons https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-primavera-de-cal-pons www.puig-reig.cat XXI Es celebren el cap de setmana més proper a la festa de Sant Jordi i tenen un marcat caràcter cultural amb l'objectiu de activar la vitalitat de la que fou una de les grans colònies tèxtils del municipi, Cal Pons. Concerts, presentació de llibres, visites guiades, recital de poesia, etc. Són els actes propis del diumenge, precedits per activitats més lúdiques per a la canalla, la tarda del dissabte (tallers, berenar, etc.). La festa s'organitza conjuntament entre el Parc Fluvial del Llobregat i l'Associació de veïns de cal Pons. 08175-8 Cal Pons o Colónia Pons Les festes de Primavera de Cal Pons aglutinen els actes relacionats amb l'inici de la nova estació i vinculats a la festivitat de Sant Jordi; impulsades per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Puig-reig des del 2000, tenen la voluntat d'esdevenir un estímul cultural a l'entorn de la reivindicació del patrimoni de Cal Pons. 41.9663200,1.8860100 407693 4646637 08175 Puig-reig Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78710-foto-08175-8-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:32
83062 Trencalòs (Gypaetus barbatus) https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencalos-gypaetus-barbatus www.parcnaturalcadimouixeró.cat Animal protegit Au necròfaga alimentada de restes d'animals. Fa 1'10 a 1'50 metres de llarg i 2'60 a 2'75 m d'ample. Pesa entre 7 i 10 Kg. El dors i la cua són de color gris fosc amb el raquis de les plomes de color blanc. El cap, el coll, el pit i la panxa són de color ataronjat i blanquinós. Té un antifaç i una mena de bigoti que li penja de sota el bec i els ulls estan envoltats d'una membrana vermellosa. S'alimenta d'ossos i restes d'animals morts, sobretot de mides grans. S'empassa els ossos sencers i quan són massa llargs els trenca llençant-los a les roques, d'aquí li prové els eu nom Es localitza al capdamunt dels cingles de la serra del Moixeró on hi nidifica de forma sovint en coves i avencs inaccessibles. La seva femella pon entre 1 i 2 ous durant l'hivern, incuba durant dos mesos i només sobreviu un pollet que viu al niu uns quatre mesos. Durant els 2 0 3 mesos següents les adults l'ensenyaran de com sobreviurà Està en perill de desaparició i És una espècie declarada de protecció espacial a Catalunya 08093-152 Els cims del Comabona, Puig Terrers i serres de la Moixa al Cadí El trencalòs és molt escàs a Catalunya, ja que donat el seu hàbitat i la seva alimentació durant el segle XX va patir una forta davallada en la seva població. Actualment és una espècie protegida i té un Pla de Protecció del trencalòs que pretén recuperar-lo a les comarques dels Pirineus i Pre-pirineus. 42.2837100,1.7266000 395009 4682062 08093 Gisclareny Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83062-foto-08093-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83062-foto-08093-152-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-10-05 00:00:00 Pere Cascante i Torrella Acostuma a volar planejant donant voltes i cercant menjar. Aprofita els corrents d'aire calent per elevar-se. Es mou per àrees molt grans que poden fer entre 400 i 1000 quilòmetres quadrats.Li agrada banyar-se en aigües ferruginoses, les quals li donen el color ataronjat del seu cos. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
78773 Arxiu Parc Fluvial del Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parc-fluvial-del-llobregat www.parcfluvial.cat XX-XXI L'Arxiu Parc Fluvial Colònies del Llobregat es format per diferents fons: la documentació administrativa que genera la institució, la documentació referida als projectes que impulsa (culturals, turístic, mediambientals), la biblioteca i l'arxiu fotogràfic que aplega originals, còpies paper i digitals dels conjunt de les colònies del parc. Amb aquest material fotogràfic, que posa a disposició dels integrants de la institució i a col·lectius culturals, l'ens il·lustra les seves pròpies publicacions en format paper, digitals i audio-visuals, i molt especialment ha generat la museografia de la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou i de l'església de cal Pons. 08175-71 Torre de l'Amo de Viladomiu Nou, 08680 Gironella El Parc Fluvial del Llobregat és un consorci que treballa per fomentar el desenvolupament econòmic i turístic del territori de les colònies tèxtils del Llobregat i preservar-ne el seu patrimoni natural, històric i cultural. L'àmbit d'actuació d s'estén des de Berga (Berguedà) fins a Balsareny (Bages) i comprèn un territori en el qual podem trobar 18 fàbriques i colònies tèxtils que es començaren a construir, a tocar del riu Llobregat, durant la segona meitat del segle XIX Es va crear el 2003 i format pel Consell Comarcal del Berguedà, Ajuntament de Berga, Ajuntament d'Avià, Ajuntament d'Olvan, Ajuntament de la Vila de Gironella, Ajuntament de Casserres, Ajuntament de Puig-reig, Ajuntament de Gaià, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Balsareny, Generalitat de Catalunya (Presidència i Política Territorial i Obres Públiques), Diputació de Barcelona (Promoció Econòmica i Turisme), Obra Social de la Caixa de Manresa, Associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà, Cambra de Comerç-Delegació de Berga, Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica, Federació Catalana de Pesca i Federació d'Associacions de Veïns del Baix Berguedà. El territori d'actuació del Parc comprèn uns 278 km2 -on viuen unes 34.000 persones- i inclou els municipis que formen part del Parc Fluvial i els habitants de les 18 colònies tèxtils situades, a tocar del riu Llobregat, entre Berga i Balsareny, les quals acullen uns 2.500 habitants i més d'una seixantena d'empreses de tot tipus: d'alimentació, fusteria, autònoms, petites empreses tèxtils, etc. 42.0035400,1.8869900 407828 4650768 08175 Puig-reig Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:32
66014 Forn de calç del Riambau https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-riambau www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm El forn es troba parcialment derruit i cobert de terra. El forn de calç del Riambau està situat enmig d'una vessant boscosa al sud de la masia que li dóna nom i en un punt enclotat respecte a aquesta. Es tracta d'un forn format per una estructura cilíndrica de 233 centímetres de diàmetre interior i una alçada conservada de 250 centímetres. Presenta un esvoranc a la banda oest i conserva algunes roques calcàries adossades a l'extrem superior de l'estructura. 08255-258 Sector central del terme municipal Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. 41.9965600,1.9860700 416024 4649891 08255 Santa Maria de Merlès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66014-foto-08255-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66014-foto-08255-258-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
83076 Mirador Albert Arilla https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-albert-arilla www.gisclareny.cat; XXI Espai i àrea d'esbarjo molt ben conservada gràcies a la brigada de manteniment del Parc Natural del Cadí Moixeró i a l'ajuntament de Gisclareny Mirador construït al vessant sud de la serra de Giscalreny mirant cap a Sant Miquel de Turbians amb vistes a la serra del Cadí, Sant Miquel de Turbians i Pedraforca. Es ttacta d'un notable espai molt ben arranjat amb taules i panells indicadors i de senyalètica del Parc Natural del Cadí Moixeró on s'explqien les característiques del Parc Natural, el seu clima, la fauna i les vistes panoràmiques que s'hi poden veure. 08093-166 Davant de Sant Miquel de Turbians al vessant solell de la serra i camí de Turbians Albert Arilla era un guarda forestal de la reserva de caça del Parc Natural del Cadí Moixeró que va morir l'any 2000 en un accident laboral de muntanya en un lloc molt proper al mirados. Era una col·laborador i organitzador de la cursa de muntanya Pirena on hi va participar en nombroses ocasions atès que el mushing era una de les sevs principals aficions. Ppc després de la seva mort l'ajuntament de Gisclareny i el Parc Natural del Cadí Moixeró van decidir de construïr aquest mirador en homenatge seu. 42.2500300,1.8035600 401302 4678230 08093 Gisclareny Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83076-foto-08093-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83076-foto-08093-166-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2021-10-05 00:00:00 Pere Cascante i Torrella Es tracta d'un ampli espai d'aturada obligatòria quan hom es dirigeix a la collada de Sant Miquel de Turbians, l'església de Sant Miquel i a les rutes de sender local de l'ajuntament de Gisclareny marcades en verd i blanc. Al costat dret del mirador hi ha un monolitd epdra amb la placa commemorativa a la mort del guarda forestal del Parc Natural; Albert Arilla, mort el 2000 98 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
78715 Festa Major de Fonollet https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-fonollet www.fonollet.net Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. XVIII-XXI La festa major de Fonollet té lloc el setembre, coincidint amb la festa patronal del sant al qual està advocada l'església parroquial des de l'època medieval, les notícies de la qual són de l'any 1167, any que ja consta com a dedicada a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa de Llenguadoc, conegut popularment amb el nom de Sant Serni. Entre els actes més destacats de la Festa Major destaca la caminada popular, missa en honor del sant, i el ball de cloenda. Tots els actes de la Festa Major tenen lloc a l'entorn de l'església i més concretament a l'era que hi ha davant la porta d'accés. 08175-13 Fonollet La històrica de la parròquia de Fonollet evidència el pes de la història i les tradicions d'una petita comunitat que dispersa que, relativament allunyada dels nuclis de Puig-reig i de Casserres, ha format la seva identitat col·lectiva a l'entorn de l'església de Sant Sadurní de Fonollet. L'església, i com a tal entenem l'edifici religiós, la rectoria, el cementiri i el seu perímetre bàsic de la sagrera, i molt especialment l'espai de la plaça que des de temps immemorial ha reunit la gent del terme abans i després d'escoltar missa, pels moments feliços del baptisme i el matrimoni, en els moments tristos de l'enterrament. Quan la Festa Major o quan cal apagar foc. Tots els pobles i ciutats del nostre país, també els nuclis rurals, tenen espais de trobada i identitats: la plaça és un símbol, una realitat mediterrània. La plaça de l'església, i en aquest cas la plaça de l'església de Sant Sadurní de Fonollet, una herència cultural i religiosa de la nostra cultura cristiana. 41.9911400,1.8353700 403534 4649448 08175 Puig-reig Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78715-foto-08175-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78715-foto-08175-13-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-30 00:00:00 Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero La festa es manté viva gràcies a una colla de veïns que impulsen els actes i s'encarreguen de la seva organització. 94|98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:32
78776 Col·lecció Pintura Ajuntament de Puig-reig https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-pintura-ajuntament-de-puig-reig www.cquie.org XX-XXI La col·lecció de Pintura que conserva l'Ajuntament de Puig-reig procedeix del concurs de Pintura que organitza, des de fa anys, el Centre de Quitxalla Excursionista de Puig-reig (CQUIE) els dies de la Festa Major de Puig-reig. Les obres corresponen a diferents pintors: Joan Pons, Francesc Alquèzar, Vila Arimany, Aleix Genescà, Joan Sallent Tatjer, Josep Font Bartomeus, Albert Carnicé, Pujadas Roig, J. Nacenta, Lluís Puiggrós, Maria Valenzeula, entelles, etc. Format per una trentena d'olis, acrílics i aquarel·les de diferents autors, s'exposen en diferents dependències de les oficines de l'Ajuntament de Puig-reig. L'ajuntament de Puig-reig disposa d'un inventari que recull el nom de l'autor, el títol de l'obra, la tècnica, mides i el valor d'adquisició. 08175-74 C/ Pau Casals, 1, 08692-Puig-reig08692 Puig-reig El concurs de Pintura ràpida, organitzat pel Cquie, va neixier fa uns trenta anys i des d'aleshores l'Ajuntament de Puig-reig aporta el valor econòmic d'un dels primers premis. 41.9740300,1.8789700 407121 4647501 08175 Puig-reig Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78776-foto-08175-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78776-foto-08175-74-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero 98 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:32
45033 Fons de l'Arxiu Municipal de Castellar del Riu https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-castellar-del-riu www.castellardelriu.cat www.diba.cat XX-XXI L'arxiu municipal de Castellar del Riu està custodiat en una sala del Centre Cívic d'Espinalbet (tot i que l'Ajuntament pròpiament consta com la Rectoria de Llinars, és aquest edifici d'Espinalbet el qual a la pràctica fa funcions d'atenció al públic per part del Consistori, degut especialment a la seva centralitat dins el municipi i al fet d'estar ubicat en una zona del terme amb major densitat de població). Amb data de finals de l'any 2010 consta que la documetació de l'arxiu ocupava quasi 30 metres lineals de prestatges, que en total suposen 242 caixes (en total 676 registres) normalitzades que inclouen documentació des del 1862 fins el 2010. L'arxiu es va ordenar, classificar i inventariar entre setembre de 1995 i novembre de 1996, a través de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, tasca desenvolupada per l'arxiver Albert Rumbo. Així, actualment està classificat en arxivadors tipus caixa, guardats en armaris tancats. El sistema d'organització emprat és el desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. L'arxiu inclou dos fons, d'una banda el propi fons municipal i de l'altre cinc fons no municipal. Aquests fons no municipals són: Jutjat de Pau (del 1943 en endavant), Falange (del 1942 al 1972), Hermandad Sindical de Labradores y ganaderos (del 1942 al 1960), La Cambra Agrària (1994 al 1997), i documentació d'altres municipis, en concret de Berga, Casseres i Oristà (hi havia hagut documentació d'altres indrets però ja va ser retornada). El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu pertany al fons municipal, que és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, les seccions de classificació són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Serveis Socials, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i Medi Ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. L'Arxiu conté la documentació habitual d'un consistori, pràcticament tota la documentació és del segle XX, tot i que compta amb alguns documents de finals del segle XIX. Els documents més destacats del fons són un Llibre d'amillarament de 1862 i les Actes dels plens des de 1910, però bastant fragmentades. També conserva algunes fotos del municipi, tot i que en suposa un petit recull. 08050-92 A la zona d'Espinalbet. Durant molts anys la documentació que generava l'Ajuntament va ser guardada en diferents cases particulars, generalment a casa dels alcaldes i/o secretaris, i més tard en les diferents seus de l'Ajuntament, i finalment en la seva ubicació actual al Centre Cívic d'Espinalbet. La primera actuació realitzada al fons de l'Arxiu Municipal de Castellar del Riu es va dur a terme entre els mesos de setembre de 1995 i novembre de 1996. Per tal de poder realitzar les tasques d'organització, classificació i inventari es va traslladar el fons a l'Arxiu de Berga, per un cop finalitzats els treballs tornar a ser dipositida en el dipòsit actual. Aquesta actuació es va realitzar de la mà de l'arxiver Albert Rumbo a petició de l'Ajuntament a la Diputació. Des de l'octubre de 2005 l'Ajuntament està adherit al conveni de manteniment de l'Arxiu que realitza anualment la Diputació de Barcelona, en concret al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. 42.1157400,1.8121600 401804 4663310 08050 Castellar del Riu Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45033-foto-08050-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45033-foto-08050-92-3.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:18
78719 Espectacle Puig-reig l'herencia de Guillem de Berguedà als Templers https://patrimonicultural.diba.cat/element/espectacle-puig-reig-lherencia-de-guillem-de-bergueda-als-templers www.ateneus.cat/ca/recursos/premis.html M.MOLINA (2010): 'Puig-reig inicia la festa major amb un espectacle d´història, música i foc', Regio7, 25 Maig 2010 S. REDO (2010): 'Puig-reig escenifica la seva historia', Regió 7, 24 Maig 2010 www.diablesclotdelinfern.com www.puig-reig.cat XXI Aquesta representació, oberta al públic i dissenyada com una gran obra de teatre a l'aire lliure, pretenia retrocedir en la història fins al segle XII, i recordar el moment en què el trobador Guillem de Berguedà va deixar les seves pertinences als Templers, entre les quals hi havia el municipi de Puig-reig, Fonollet i el castell. 08175-17 Plaça Nova de Puig-reig Es un espectacle que neix l'any 2005, coordinat i dirigit per Marc Suñé i Núria Pons, es fruit de la il·lusió i l'esforç dels Diables del Clot de l'Infern. És fruit de la voluntat d'explicar la història de Puig-reig amb foc, música i dansa a través d'una recreació històrica. . En total, més d'un centenar de persones entre artistes, músics, tècnics de llum i so, i encarregats d'attrezzo. Tots ells participant a l'obra teatral de manera altruista; els textos i diàlegs són obra historiadora Rosa Serra, la música és a càrrec de Ramon Noguera, director de la Polifònica de Puig-reig que s'encarrega de la selecció i d'incorporar obres, i l'assessorament artístic es de Jordi Pesarrodona, de la companyia Gog i Magog. El pes de l'espectacle corre a càrrec del Diables del Clot de l'Infern, una entitat local i juvenil que neix el 2005 amb la voluntat d'organitzar el correfoc en totes les festes que protagonitza el municipi. 41.9737500,1.8789700 407120 4647469 2005 08175 Puig-reig Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78719-foto-08175-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78719-foto-08175-17-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero L'espectacle ha rebut el Premi Ateneus 2010 en la categoria de Creativitat en arts escèniques. Els Premis Ateneus són els guardons que la Federació d'Ateneus de Catalunya convocada cada any amb l'objectiu de reconèixer la creativitat, originalitat, qualitat i esforç que fan les diferents associacions culturals, les persones, les empreses i els mitjans de comunicació per promoure la cultura i l'associacionisme cultural. La cerimònia de lliurament de premis va tenir lloc al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:32
81767 L'olla de Sant Julià de Cerdanyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/lolla-de-sant-julia-de-cerdanyola http://www.rutespirineus.cat/rutes/olla-de-sant-julia-de-cerdanyola-bergueda El nucli de Sant Julià de Cerdanyola es troba voltat de serralades, quedant una central a un nivell inferior a les serres que l'envolten formant una petita vall, situada al nord-oest del massís del Catllaràs. Al sud, tanca la carena de l'Albiol. A llevant, les muntanyes més meridionals de la serra del Catllaràs, on s'assoleixen els 1.732 metres a La Clusa, altitud màxima del municipi, tocant ja als termes de Castell de l'Areny i La Pobla de Lillet. Al nord, la carena del Forcat, Coma Verda i la Solana de Cortielles, separen les terres de Cerdanyola de les de Guardiola de Berguedà i La Pobla de Lillet. A l'oest, el terme queda obert a la vall del Llobregat i limita també amb Guardiola de Berguedà. Aquesta característica li ha donat el sobre nom d'Olla de Sant Julià. 08903-253 Sant Julià de Cerdanyola Una ruta de senderisme de petit recorregut, el PR-C 129, recorre tot el perímetre, garantint unes vistes espectaculars de la geografia i espais naturals del municipi, travessant les antigues zones de cultiu i els boscs de pi roig, avets, faigs i roures. És una ruta circular de 15,6 km de longitud que comença al mateix nucli urbà, puja per les carenes de les Deveses fins a Coll de Jou, la collada Sobirana, clot de la Fou, camp de l'Ermità, collada de Llobató, plans de la Clusa, pas de Malanyeu, Mal Pas, Cap del Grau, per acabar a Sant Julià de Cerdanyola, al punt d'origen. El recorregut transcorre per les carenes de les muntanyes i entra a diferents zones de bosc. 42.2215800,1.8846400 407949 4674981 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81767-foto-08903-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81767-foto-08903-253-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Part del recorregut transcorre dins el PEIN Catllaràs que gaudeix de protecció legal. Llei 12/1985 d'espais naturals. DOGC 556 de 28/06/1985 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:42
46045 Cal Peguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peguera http://www.ruralsalut.com/ XVIII La masia Peguera està emplaçada a l'extrem sud del terme de Castell, prop de l'antic camí que portava a Sant Jaume de Frontanyà i a prop del torrent o riera de Camprubí. Es tracta d'una àrea on es localitzen força cases properes les unes de les altres i en una zona força oberta. La casa és de planta rectangular, consta de tres plantes, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud aproximadament. L'estructura està bastida en una zona amb un lleuger desnivell, determinant que l'alçada visible de les seves façanes no sigui uniforme. Pel que fa als murs, són de pedra però no en podem veure les característiques del material que el configuren. Consta de dos accessos a l'interior, un a la façana sud i a nivell de planta baixa i una altre a la façana de ponent, al qual s'accedeix a partir d'una curta escala. La majoria de les obertures no mostren cap element visible a destacar, a més algunes han estat modificades. Recentment, la casa ha estat reformada i adaptada a les noves necessitats. Adossada a la meitat nord de la façana de ponent, hi ha una estructura de dos nivells i coberta a un vessant seguint la inclinació de la teulada de la casa. La planta baixa devia estar destinada al bestiar, a corts, ja que encara conserva el com per on es donava el menjar. La planta superior, avui dia és part de l'habitatge. Al davant de la casa hi ha un pou de planta circular, format per un mur de pedra de poca alçada, està cobert amb lloses planes i morter a nivell d'aproximadament uns 80 cm del terra, i té una obertura al centre per permetre l'accés a l'aigua. 08057-71 A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. La casa Peguera apareix referenciada en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny cap a finals del segle XVIII. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 consta que a Cal Peguera, identificada amb el número 62, hi vivien cinc persones, un matrimoni i tres fills. El cap de família era Clemente Viñas Roca i la muller, Maria N. 42.1560800,1.9515500 413382 4667638 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46045-foto-08057-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46045-foto-08057-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46045-foto-08057-71-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Actualment, a més de residència habitual, la casa també acull un projecte d'activitats lúdiques de promoció de la salut a la natura. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
78903 Ràdio Puig-reig https://patrimonicultural.diba.cat/element/radio-puig-reig http://www.radiopuig-reig.net XX En un principi, les seves instal·lacions es van ubicar, provisionalment, al carrer Pau Casals, 1, espai que més endavant ocuparien les oficines municipals. En el moment del trasllat d'aquestes oficines, l'emissora es va instal·lar definitivament a l'àtic del mateix edifici condicionat; un emplaçament que ha estat especialment útil en la transmissió que es fa en directe, per acord subscrit per tots els grups municipals. Des d'un principi, el personal de Ràdio Puig-reig s'ha caracteritzat pel seu treball de caire amateur i voluntari, el que suposa en primer lloc limitar les emissions als caps de setmana i festius. Però a canvi de disposar d'un gran potencial humà, que permet cobrir a un mateix temps, esdeveniments locals o comarcals des de diferents punts a l'hora, com són eleccions, festes, esports, etc. Destaquem com a més importants, les eleccions, amb informacions directes des dels diferents pobles i viles del Berguedà, el Festival Internacional de Cant Coral de Catalunya Centre, la Patum de Berga (fent la total retransmissió en directe de tots els actes), el Criterium del Berguedà o la presència en estands propis a mostres i fires. Ràdio Puig-reig disposa de col·laboradors a les principals localitats del Berguedà, que aporten puntualment l'actualitat de la Comarca i d'unitats mòbils, que permeten viure en directe qualsevol esdeveniment local o comarcal. Mereixen atenció especial, les moltes activitats culturals paral·leles, que s'organitzen des de l'emissora, com concerts, festes o conferències. En els restants dies de la setmana en que no s'emet producció pròpia, es connecta en l'emissora de caire estatal, que actualment i per un acord entre emissores és COM Ràdio. La Ràdio ha estat sempre una bona escola de ràdio tant acollint periodistes en pràctiques, com formant a joves que van començar fent ràdio com un diversió i que amb el pas del temps han esdevingut uns excel·lents professionals que es poden guanyar la vida en emissores comercials. 08175-201 Carrer Pau Casals 1, 08692-Puig-reig RÀDIO PUIG-REIG F.M, va començar a emetre el novembre de l'any 1981, coincidint amb les festes de celebració del 700 aniversari de la carta de poblament atorgada per l'ordre del Temple als habitants de Puig-reig, gràcies als esforços de tres veïns de la població, afeccionats al periodisme i a l'electrònica. Amb un equipament mínim, una emissora de 2 Watts de potència subministrada per l'empresa d'electricitat dels germans Serra i la voluntat del seu actual director Josep Genescà, en aquell temps corresponsal d'una emissora veïna, Ràdio Puig-reig va emetre el seu primer programa el dia 11 de Novembre, diada de Sant Martí, Patró de la població. El local, una dependència en obres cedida per l'Ajuntament i el mobiliari, una taula i quatre cadires. El cost del projecte, extremadament modest, es pensava financiar amb una emissió de bons per un import de 18.000 ptes. a subscriure pels veïns del poble. Converses posteriors amb el batlle de l'Ajuntament, senyor Ramon Coma, el consistori es va fer càrrec de tota la despesa. Més endavant, i per acord de la Comissió de Govern de data 21 de Setembre de 1982 ratificat per tots els grups polítics presents, en el Ple del dia 30 del mateix mes, es demanà a la Generalitat de Catalunya la inscripció del Patronat de la Ràdio, el registre d'associacions i la legalització de Ràdio Puig-reig a la Direcció General corresponent. Des de la seva fundació Josep Genescà n'ha estat l'ànima i el director i per la feina feta durant més de 30 anys, el 2008 va rebre el Premi Nacional de comunicació de Proximitat, atorgat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. 41.9740300,1.8789700 407121 4647501 1982 08175 Puig-reig Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78903-foto-08175-201-2.jpg Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero Ràdio Puig-reig des de l'última renovació feta a principis de l'any 1996, compta amb innovacions tècniques com el minidisc amb el qual actualment es passen tots els enregistraments. Les instal·lacions compten amb dos estudis preparats per emetre simultàniament, una àmplia redacció informatitzada, un departament de discografia i un taller. L'estudi número 2 s'utilitza habitualment per a enregistraments i per a programes tipus Self-control. La redacció d'informatius està completament informatitzada, i compta amb una estació meteorològica que emmagatzema les dades cada 30 minuts en un ordinador. L'estudi d'enregistraments on es fan tots els enregistraments de les trucades de fora, quan no poden venir els convidats. Fòrum 10 Comunicació: són un seguit de jornades de reflexió al voltant de temes relacionats amb el món de la comunicació, que es realitzen cada any al mes de novembre, organitzades per l'emissora local Ràdio Puig-reig. 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:32
79111 Font de la Pinassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pinassa http://www.parcfluvial.com (Camí de les Fonts de Cal Marçal). XX La font de la Pinassa deu el seu nom al conjunt de pins que l'aixopluguen i que fan del paratge un lloc ombrívol, prop del Llobregat. La font brolla en un espai arrecerrat però espaiós que destaca pel seu bon estat de conservació i condiccionament. 08175-337 Colònia Cal Marçal, 08692-Puig-reig 41.9521400,1.8841400 407517 4645064 08175 Puig-reig Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79111-foto-08175-337-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero L'Associació de Veïns de Cal Marçal en té cura del seu manteniment i neteja. 119 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:32
79114 Font de la Granja https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-granja http://www.parcfluvial.com (Camí de les Fonts de Cal Marçal). XX La font de la Granja es troba propera a la carretera de Farriols, al costat mateix de la antiga via del tren, es un espai concorregut per la gent de cal Marçal. Destaca per ser un espai ombrívol, net i ben condicionat, que des de fa molts anys comptat amb un espai per a berenador format per grans pedres que estan col·locades en forma de taules i seients. 08175-340 Cal Marçal, 08692-Puig-reig 41.9552900,1.8782800 407036 4645421 08175 Puig-reig Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79114-foto-08175-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79114-foto-08175-340-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero L'Associació de Veïns de Cal Marçal en té cura del seu manteniment i neteja. 119 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:32
79133 Font Lluny https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-lluny http://www.parcfluvial.com (Camí de les Fonts de Cal Marçal). XX La Font Lluny, situada prop de Cal Marçal i del riu Llobregat, destaca per que raja sota una gran paret de pedra, recollin les escurrialles de l'aigua del punt ombrívol on es troba. 08175-359 Cal Marçal Vinculada a les persones que viuen a cal Marçal 41.9534300,1.8808200 407244 4645211 08175 Puig-reig Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero Forma part de la Ruta les les Fonts, senyalitzada pel Consorci del Parc Fluvial del Llobregat amb la col·laboració de l'Associaicó de Veïns de Cal Marçal. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:32
49719 Rellotge de sol de Cal Puig Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-puig-sala http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 XX El rellotge de sol de Cal Puig Sala està situat a la façana sud de la casa, ocupant tota l'amplada de l'estret frontis que té per aquest extrem. Es tracta d'un rellotge vertical declinant, està pintat a la façana formant un arc apuntat invertit en el que hi ha indicades les marques horàries referents a les hores i mitges hores, i a la part superior un cercle de maó sobresortit del plom de la façana dins el qual hi ha la barreta metàl·lica del rellotge. El dibuix del rellotge està pintat en blanc amb les línies en negre i les hores en vermell, aquestes estan indicades en numeració aràbiga. Per sobre del rellotge hi ha un coronament ornamental, a manera de guardapols, fet en maó massís, i per damunt una mena de gelosia que també ornamenta la façana i actua de coronament del rellotge. Sota del rellotge, en grans lletres pintades de color blau indica: CASA PUIG SALA. 08092-78 A la façana sud de Cal Puig Sala. Casa Puig Sala, avinguda de Catalunya, 115. 08600 Gironella No consta cap referència cronològica, la casa és obra del segle XX. 42.0364100,1.8800300 407299 4654426 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49719-foto-08092-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49719-foto-08092-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49719-foto-08092-78-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Consta en l'inventari de la societat catalana de gnomònica amb al referència 2739. 119|98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
65968 Sender de gran recorregut. GR-1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-1-1 http://www.feec.org XX El traçat del sender transversal de gran recorregut GR-1 creua bona part de l'àrea prepirinenca. Comença a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins el Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses. Té un recorregut total de 355 quilòmetres i passa per un total de 10 comarques: Alt Empordà, Baix Empordà, Berguedà, Garrotxa, Noguera, Osona, Pallars Jussà, Pla de l'Estany, Ripollès, Solsonès. Està dividit en 26 etapes proposades per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb uns recorreguts que oscil·len entre els 10 i els 24 quilòmetres. L'etapa del GR-1 que transcorre pel municipi de Santa Maria de Merlès correspon a l'etapa 11: etapa que s'inicia a Lluçà i es acaba a Sant Andreu de Sagàs. Té una durada aproximada de 4 hores i un recorregut de 17'200 quilòmetres. Entra al terme municipal de Santa Maria de Merlès prop de la zona de Montclús i segueix la riera en direcció sud passant prop de les goles del molí de Vilalta fins al molí de Vilalta on es desvia en direcció nord passant prop de la masia de Vilalta i cap a la masia de Torrents. A partir d'aquí el camí surt del terme municipal de Santa Maria de Merlès i entra al de Sagàs, on s'uneix amb el GR-4. 08255-212 Sector nord del terme municipal L'any 1978 es va homologar el sender. 42.0238600,1.9907500 416447 4652918 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65968-foto-08255-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65968-foto-08255-212-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La guia del GR-1 no està editada. Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
65969 Sender de gran recorregut. GR-4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-4-0 http://www.feec.org XX El sender de gran recorregut GR-4 procedeix d'un GR europeu. E el sender s'inicia al pont internacional de Puigcerdà, s'enfila per La Molina fins a Coll de Pal i, després, baixa fins La Pobla de Lillet, prop de les Fonts del Llobregat - que pertanyen al municipi de Castellar de n'Hug-, creua aquest riu i puja al Santuari de Falgars, des d'on es dirigeix a Sant Romà de la Clusa i Borredà, al costat mateix de la carretera que va de Berga a Ripoll. Des de Borredà el camí es torna a enfilar fins arribar a La Quar. L'itinerari continua per Sagàs, Sant Pau de Pinós i el monestir de Sant Benet de Bages, per tal de passar per Sant Vicenç de Castellet i pujar a Montserrat. El GR-4 té un recorregut de 158 km i passa per les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Bages. Està dividit en 11 etapes proposades per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb uns recorreguts que oscil·len entre els 8 i els 19 quilòmetres. Les etapes del GR-4 que transcorren pel municipi de Santa Maria de Merlès són la 7 i la 8; l'etapa 7 amb una durada de 4'30 hores i una distància de 17'200 quilòmetres s'inicia a Sagàs i acaba a Sant Pau de Pinós i l'etapa 8, de 3h i 12'130 quilòmetres s'inicia a Sant Pau de Pinós i acaba a Santa Maria de Cornet. Entra al municipi de Santa Maria de Merlès per la zona de la Pinya i segueix en direcció a la Coromina i Pallarès. Des de Pallarès continua en direcció sud cap a la Cortada. Passa per Santa Magdalena de la Cortada, el molí d'Escrigues fins a Sant Martí de Merlès. A partir d'aquí es travessa pel pont medieval fins al nucli de Santa Maria de Merlès i es continua en direcció sud cap a cal Ferrer, el molí del Mas, l'antiga Serradora, sempre pel costat de la riera de Merlès. El camí continua en direcció oest vorejant la baga de Ginebret fins que s'enfila obaga amunt passant pel costat de les restes de la Torre de Ginebret fins a Santa Maria de Pinós. Es continua el camí en sentit est cap al Puig, ca l'Anglada i cal Miquel fins arribar a Sant Pau de Pinós. Des de Sant Pau de Pinós el camí continua en direcció sud-est, es travessa la carretera BV-4401, i es segueix fins la Casa Cremada, Sant Amanç de Pedrós i la gran masia de Pedrós. Des d'aquí es travessa la baga de les Valls i s'enfila amunt cap a Sant Jordi de Lloberes; es continua la carena en sentit sud passant per Coll de Pitxell i Sant Miquel de Terradelles; uns metres més avall el camí surt del terme municipal de Santa Maria de Merlès i s'endinsa al terme de Gaià. 08255-213 Sector nord, oest, central, sud-oest i sud del terme municipal El sender es va homologar l'any 1978. 41.9710100,1.9562000 413515 4647084 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65969-foto-08255-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65969-foto-08255-213-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
81757 Plafó informatiu del Mirador del Serradet https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-informatiu-del-mirador-del-serradet http://www.elbergueda.cat/ca/descobreix/natura/miradors-paisatgistics.htm XX Plafó d'acer retallat que presenta una inscripció. Està ubicat a una zona des de la que s'obté una vista del Pirineu i pre Pirineu, amb les muntanyes més emblemàtiques de la zona com el Pedraforca o el Moixeró, però també sobre la vall del Llobregat i el municipi de Guardiola de Berguedà. 08903-243 Carretera de Sant Julià de Cerdanyola El plafó conté un text que explica la importància que va tenir la construcció del carrilet per a aquesta zona, així com l'estació que es va instal·lar a Guardiola el 1904 impulsat pels industrials que explotaven les mines de la zona, esdevenint el mitjà de transport més important en un territori geogràficament difícil. El carrilet va deixar de funcionar el 1973. El disseny del plafó és de Salvador Vinyes i el text de Rafael López-Monné, realitzat per encàrrec de l'oficina de turisme de l'Alt Berguedà. 42.2283600,1.8846000 407956 4675733 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81757-foto-08903-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81757-foto-08903-243-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Al Berguedà s'hi troben ubicats 17 miradors paisatgístics per descobrir els diferents paisatges culturals de la comarca: A prop de cadascun d'aquests miradors hi ha amagat un geocaching. Aquest és un d'aquests miradors senyalitzats. 98 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:42
81762 Plafó informatiu del Mirador de les Deveses https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-informatiu-del-mirador-de-les-deveses http://www.elbergueda.cat/ca/descobreix/natura/miradors-paisatgistics.htm XXI Plafó d'acer retallat que presenta una inscripció. Està ubicat a una zona des de la que s'obté una vista sobre el municipi de Sant Julià de Cerdanyola des de les Deveses. El text diu: Heu sentit parlar mai del vi de Cerdanyola? Doncs tots aquests bancals erms que sostenen aquestes magnífiques parets de pedra seca van estar plantats de vinya. Segles enrere, els pobles de muntanya procuraven ser el més autosuficients possible i el vi era un aliment de primer ordre. A més, a mitjans del segle XIX, Catalunya va viure una veritable febre vinícola. El desastre de la fil·loxera a França va disparar les exportacions i va fer que se'n plantés arreu. Però la felicitat va acabar-se quan aquest petit insecte va creuar el Pirineu a finals d'aquell segle. En pocs anys, el maleït bitxet va arrasar totes les vinyes catalanes i no poques fortunes i il·lusions. Tal va ser el daltabaix que, a molts indrets no se'n va tornar a plantar mai més. Tampoc a Sant Julià de Cerdanyola, tot i que, si el planeta se segueix escalfant, qui sap si descobrirem un nou Priorat? 08903-248 Les Deveses El plafó conté un text que explica la importància que va tenir el cultiu de vinya a la zona de les Deveses de Sant Julià de Cerdanyola. El disseny del plafó és de Salvador Vinyes i el text de Rafael López-Monné, realitzat per encàrrec de l'oficina de turisme de l'Alt Berguedà. 42.2247700,1.8911100 408488 4675328 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81762-foto-08903-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81762-foto-08903-248-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Ornamental 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Al Berguedà s'hi troben ubicats 17 miradors paisatgístics per descobrir els diferents paisatges culturals de la comarca: A prop de cadascun d'aquests miradors hi ha amagat un geocaching. Aquest és un d'aquests miradors senyalitzats. 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:42
46153 Fons fotogràfic de Castell de l'Areny al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-castell-de-lareny-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local http://www.diba.cat/web/spal;http://www.diba.cat/Scripts/diba/knosys/know3.exe/monuments/resultats.htm XX El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses imatges de Castell de l'Areny. En concret consta de 7 fotografies de l'any 1979 corresponents a vistes de la població, carrers, places i església, junt amb 10 fotografies de la masia de Camprubí realitzades l'any 1966. L'autor de les imatges és Joan Francés Estorch. 08057-179 C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 Barcelona El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es va crear l'any 1914. No va ser fins el 1986 que es va substituir el nom per l'actual de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), moment en que ja era considerat un centre de referència en la restauració del patrimoni català. Des de la seva creació el servei ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres. 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A més, el fons documental gràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local també compta amb un plànol de l'església de Sant Romà de la Clusa, amb data 1965-1967, consta de planta i alçat probablement d'un altar, com a autor consta el propi Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM). Per la data del plànol deu correspondre a la planimetria realitzada per la Diputació en motiu de les obres de restauració que hi va realitzar en aquest període. 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
49674 Torre de l'ascensor https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lascensor http://www.diba.cat/web/seep/butlleti-territori-i-ciutat/-/newsletter/53616886/61/173267157/accessibilitat-i-patrimoni-recuperacio-de-la-torre-del-castell-de-merola-i-nou-acces-al-centre-historic-de-gironella http://arquinfad.org/premisfad/edicions-anteriors/?edicio/2016/obra/8503/ https://www.diba.cat/web/sala-de-premsa/-/l-ascensor-de-gironella-seleccionat-al-pavello-espanyol-de-la-biennal-d-arquitectura-de-venecia http://www.regio7.cat/bergueda/2016/06/08/lascensor-gironella-premi-votacio-popular/365008.html http://www.aquibergueda.cat/2016/06/08/115574/ https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/6179/ascensor/gironella/guanyador/popular/dels/premis/fad XXI L'estructura de l'ascensor de connexió del centre històric de la vila amb la part baixa de peu de riu, en concret amb el camí de Cal Metre, és una estructura vertical, bastida a manera de torre. Es tracta d'una construcció realitzada a partir d'una estructura metàl·lica, el nucli que acull la infraestructura de l'ascensor pròpiament, que a la part baixa compta amb un acabat en vidre, i la resta fins al seu coronament és un revestiment d'obra vista, el material és col·locat generant un seguit de petites obertures que conjunt permeten que entri la llum i que es pugui mínimament veure la vista, l'exterior. 08092-33 Ubicat al passatge de Cal Metre i a la plaça de la Vila, punts de comunicació de l'infraestructura. Al llarg del segle XX i ja des de finals del segle XIX, la vila de Gironella va anar experimentant un creixement important de població i conseqüentment de construcció de nous edificis i de nous barris. Així en aquestes dates es va iniciar el desenvolupament urbanístic de la carretera, amb la construcció d'edificis a banda i banda de la carretera i de la via del tren, les dues grans infraestructures de comunicació que també facilitarien i comportarien millores a la població. Amb això també es va produir un desplaçament de part de la població del poble vell cap a la zona de la carretera, tot i això, també s'anirien reformant cases i construint-ne de noves a la zona del casc antic, i amb el pas dels anys, també desenvolupant-se nous carrers als entorns de la carretera de Vic. Amb el pas dels anys, i especialment acusat a les darreres dècades del segle XX i inicis del XX, el casc antic de Gironella i la zona del voltant de la carretera de Vic i Cap del Pla, veurien desaparèixer un munt de comerços que de mica en mica anirien tancant i alguns desplaçant-se cap a la carretera, l'Avinguda de Catalunya. Així, amb els anys, l'avinguda de Catalunya s'ha convertit en l'eix comercial de Gironella i també tota la part baixa del poble és on hi ha més quantitat de serveis. La diferencia del nivell entre el centre històric i la zona de l'avinguda és molt marcada. Aquest fet sumat a que al casc antic i zones properes hi ha un volum destacat de gent d'edat avançada que hi resideix, va determinar a posar en marxa el projecte de connexió de les dues zones a partir de la construcció de l'ascensor. En paral·lel a la instal·lació d'aquesta infraestructura també es duia a terme una actuació al passatge de Cal Metre, un dels punts de connexió de l'ascensor, que posaria en valor aquesta àrea de la vila. El projecte va ser encarregat i dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, a l'arquitecte Carles Enrich. L'obra es va inaugurar l'agost del 2015. La intervenció paisatgística a l'entorn del camí de Cal Metre és va realitzar el 2017. La intervenció de l'ascensor sota el nom del projecte Nou accés al Centre històric de Gironella, va quedar finalista al Premi FAD (Foment de les Arts Decoratives) Ciutat i Paisatge 2016 i va guanyar el premi de votació popular dels premis del FAD. En la valoració del jurat dels Premis FAD, entre altres aspectes es va destacar : '...L'ascensor és una invitació al futur, a la rehabilitació del camí de Cal Metre que recupera el llegat històric de les estructures de fabricació de la indústria tèxtil. Cal valorar la delicadesa del lloc exacte destinat a aquesta balisa vertical, així com l'elecció del material, que oculta i revela aquest equipament modern..' 42.0338300,1.8823800 407490 4654137 2015 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49674-foto-08092-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49674-foto-08092-33-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Carles Enrich Gimenez (Arquitecte) L'estructura de l'ascensor es bastí a manera de torre, mostrant complicitats amb elements de l'arquitectura i patrimoni de l'entorn, d'una banda a un costat té les antigues restes del castell de Gironella, un pany de muralla i les restes de la torre de l'homenatge damunt la qual s'instal·là la torre del rellotge, també d'obra vista, i a l'altra banda, trobem l'antiga fàbrica tèxtil de Cal Metre, amb els seus edificis fabrils entre els quals, la xemeneia del vapor, mig amagada entre les estructures de la fàbrica. Així, aquesta construcció és vista com que cerca connectar la nova infraestructura amb el patrimoni industrial i el patrimoni històric de l'entorn immediat.Així, la construcció de l'ascensor sumat a la intervenció paisatgística de recuperació del camí de Cal Metre també cercava i posa en valor el patrimoni històric fabril.El projecte també va estar exposat a la Biennal de Venècia de l'edició del 2016 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
70886 Cadastre https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadastre http://www.catastro.meh.es CAMARERO, Concepción i FACI, Pilar (2006). 'La estructura documental del Catastro de Patiño según las Reglas Annexas al Real Decreto de 9 de diciembre de 1715'. Catastro, abril 2006. XVIII Cadastre del municipi de Vallcebre de l'any 1741. Les tapes del llibre són gruixudes i estan decorades amb unes aigües, verdes, marronoses i grisenques. Té 55 pàgines. Primerament, hi ha un llistat de tots les edificacions del municipi on es detalla el nom del propietari (no el de la casa), municipi al qual pertany, categoria de la casa, etc. Posteriorment hi ha el dibuix de cada propietat (dimensions i límits) i els usos a què es destina. 08293-3 Plaça de l'Ajuntament s/n, 08699 Vallcebre La referència cadastral és l'identificador oficial i obligatori dels béns immobles. Actualment consisteix en un codi format per vint caràcters que assigna el Cadastre, de tal manera que tot bé immoble ha de tenir només una única referència cadastral. Així doncs, la referència cadastral permet la localització dels béns immobles en la cartografia cadastral, poder establir la suma de la contribució que s'imposa sobre la propietat, a més de proporcionar una major seguretat jurídica a les persones que realitzin contractes relatius a béns immobles. El primer cadastre que es va realitzar a Catalunya va ser impulsat per José Patiño i data del 1715. El cadastre de Vallcebre el va encarregar la gent del poble de Vallcebre per tal de que els impostos s'adequessin a la realitat del municipi, així se'ns diu a la primera plana del cadastre: el Bayle y Regidores del lugar de Vallcebre (...) de consentimiento y aprovación de sus vecinos (...) en tanto que de las diez partes de dicho termino no se cultiva la una y como esto sea motivo de ocasionar costas a los pocos vecinos de aquel, por obligarles a pagar su tassa (...), por tanto suplican a usted sea de su agrado mandar a los recaudadores que hay se encuenran a los lugares vecinos de dicho termino de Vallcebre (...). 42.2032500,1.8174900 402379 4673020 1741 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70886-foto-08293-3-2.jpg Legal i física Modern Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra 94 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
45029 El dimoni i el banyut https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dimoni-i-el-banyut http://www.castellardelriu.cat XX El banyut es troba en bon estat de conservació, però el dimoni requereix d'una restauració. Es tracta d'unes peces del bestiar festiu del municipi de Castellar del Riu que s'utilitzen en durant la Festa Major d'Espinalbet, en concret en la representació del Ball del Dimoni contra Sant Miquel. El dimoni és al figura més vella de les dues, mesura 2 metres d'alçada i uns 90 centímetres d'amplada, el seu pes és de 19 Kg. Aquesta figura va ser substituïda el 1994 pel Banyut, una figura que també simbolitza el dimoni; aquesta fa uns 3 metres d'alçada i un pes de 29 quilos. El dimoni nou, o banyut, va ser fet en el mateix període que els gegants nous i pel mateix constructor, en Francesc Cisa Camps de Bagà. 08050-88 A la zona d'Espinalbet. El dimoni es va construir l'any 1987, essent inaugurat el setembre d'aquell any amb motiu de la Festa Major d'Espinalbet. L'any 1994 va ser substituït pel Banyut degut al mal estat de conservació del dimoni. El ball contra Sant Miquel és l'única representació que es fa amb el Banyut, s'escau sempre el diumenge de la Festa Major d'Espinalbet. 42.1157400,1.8121600 401804 4663310 08050 Castellar del Riu Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45029-foto-08050-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45029-foto-08050-88-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El primer dimoni, els gegants vells i els quatre nans, es van construir paral·lelament. La seva creació van venir motivada per la voluntat dels veïns i de la junta de la festa major per tal de comptar amb uns elements festius que aportessin més relleu i un caire més festiu a la Festa Major d'Espinalbet. També va comportar la creació dels balls de cadascun dels elements. La música del ball del dimoni contra Sant Miquel va ser composada per Marià Miró. 98 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:18
45030 Els quatre Nans https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-nans http://www.castellardelriu.cat XX Els quatre nans d'Espinalbet són quatre caps, cadascun dels quals representa un raval del poble d'Espinalbet, en concret: Raval de la Font Freda, Raval de cal Pinetell, Raval de l'Església i Raval de cal Pere Sastre, els nans reben aquestes mateixes denominacions. En la creació dels nans es va cercar un simbolisme per a cada barri, així el Raval de la Font Freda és representat per un excursionista, el de Cal Pere Sastre un pagès, el de l'església un capellà i el de Cal Pinetell un cuiner. Aquestes figures tant sols surten per la Festa Major d'Espinalbet, que s'escau l'últim diumenge de setembre. Després de missa major hi ha balls diversos del bestiari del poble: els gegants, el Banyut i els Nans. L'Associació de Veïns d'Espinalbet i la Junta de la festa major van comprar quatre caps que van acabar de construir i caracteritzar ells mateixos. 08050-89 A la zona d'Espinalbet. Els quatre nans es va construir l'any 1987, essent inaugurats el setembre d'aquell mateix any amb motiu de la Festa Major d'Espinalbet, quan van representar per primera vegada el seu ball. 42.1157400,1.8121600 401804 4663310 08050 Castellar del Riu Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45030-foto-08050-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45030-foto-08050-89-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Els quatre nans van ser construïts a la mateixa època que el primer dimoni, i els gegants vells. La seva creació van venir motivada per la voluntat dels veïns i de la junta de la festa major per tal de comptar amb uns elements festius que aportessin més relleu a la Festa Major d'Espinalbet. 98 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:18
44850 Fons documental de la Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-de-catalunya http://www.bnc.cat/pergamins/ XIV-XV En el fons de la Biblioteca de Catalunya hi ha dos pergamins relacionats amb el municipi de Casserres on hi figuren topònims i personatges històrics: Pergamí 262 (reg. 15176), datat el 21 de setembre de 1357 on Pere de Santa Eulàlia, senyor de Bosc, de la parròquia de Santa Maria de l'Antiguitat renuncia a totes les accions que podria prendre contra Pere de Salanlach i Guillem de Marunys, ambdós de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig, perquè no tan tingut cura de les cases del Bosc i no han conreat les terres ni les vinyes ni els olivars que ell els hi havia arrendat. Mesura 183 x 256 mm. Pergamí 219 (reg. 12965 ), datat el 28 de gener de 1404 i on Pere Arnau de la Ribera juntament amb Pere Cortines, rector de Sant Pau de Casserres i amb Pere Fàbrega, beneficiat de Sant Andreu de Berga es presenten davant del sotsveguer de Berga i el Berguedà per demanar-li que deixi tancar una vinya que es troba en el lloc dit 'La Raboleda', propietat de Pere Arnau, que la té pel benefici de Sant Andreu de Berga i que pagava 5 sous anuals al rector per l'ànima de Bernat de Perarnau, difunt. El sotsveguer li ho concedeix. Mesura 331 x 399 mm. 08049-203 Carrer de l'hospital, 56 (08001 - Barcelona) La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. 42.0144500,1.8412500 404056 4652030 08049 Casserres Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Per tal de preservar-los, els dos documents estan digitalitzats i es poden consultar a la Memòria Digital de Catalunya. 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:18
49792 L'onze de setembre i Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/lonze-de-setembre-i-gironella http://www.11sgironella.cat/presentaci%C3%B3.html XX-XXI Coincidint amb l'11 de setembre es realitza la representació de l'Onze de setembre i Gironella, a les roques del pont vell. El dia exacte de les representacions ha anat variant segons com s'escau el calendari, habitualment cada any es realitzen vàries sessions, dues o tres, segons l'any, tot i que en alguna ocasió només s'ha fet una representació. L'emplaçament escollit és l'escenari natural de les roques del riu, el mateix riu, el pont vell, i la part inicial del carrer del pont vell, i amb el casc antic com a decorat de fons que s'integra en la representació de l'obra. L'espectacle es situa en el context de l'11 de setembre de 1714, tot enllaçant-ho amb els fets històrics del 1640. L'escenificació es fa a través de la vivència del Mestre Jordi i la seva família, veïns de Gironella. El fil conductor de l'obra es desenvolupa a través de la figura de l'àvia, la muller del Jordi, qui explica a la seva neta Eulàlia, com es van conèixer els seus besavis i quines conseqüències pot comportar la guerra que estant vivint en aquell moment, el1714, tot basant-se en el que van viure els seus besavis arran de la Guerra dels Segadors, el 1640, i introduint en escena l'episodi de l'agonia i mort de Pau Claris. L'argument gira a la figura de l'avi Jordi, qui com altres voluntaris de Gironella i el Berguedà, el 1714 van marxar de Gironella per anar a defensar Barcelona. Eulàlia, la neta, coneixedora dels fets narrats per l'àvia, marxa amb uns comediants cap a Barcelona a ajudar al seu avi Jordi. La neta ajudarà l'avi en la feina d'enterrador al Fossar de les Moreres, on s'assabentaran de les dificultats que està vivint Barcelona. En aquest context s'introdueixen altres passatges històrics com la caiguda d'en Casanova. Finalitza l'espectacle amb escenes emotives i plenes de simbolisme amb el retorn dels derrotats voluntaris de Gironella. 08092-151 a les roques del pont Vell. La representació es va iniciar l'any 1999 o 2000, i durant 14 anys va està dirigida per Jordi Vallbona, des del 2015 està sota la direcció de Maria Caselles i Joan Rigat. Etapa en la que s'han introduït alguns canvis en l'estructura, bàsicament en la manera d'enllaçar les diferents escenes per tal de fer-lo més dinàmic, també compta amb un narrador a tres veus, que va explicant la història i situant a l'espectador tot aportant dades històriques. El col·lectiu la Gresca van ser els iniciadors d'aquesta representació, que ja des dels seus inicis l'espectacle ha comptat amb la col·laboració de molts veïns i veïnes. Actualment és organitzat per l'Ajuntament de Gironella amb la col·laboració de nombrosos veïns i entitats, així, les darreres edicions ha comptat amb un centenar d'actors a més de figurants, la col·laboració de la Coral V9 de Viladomiu Nou, bombers voluntaris, un grup de timbalers i grallers, i en diverses edicions s'ha comptat amb la lectura per part de mossèn Climent Forner, del poema 'Plany per Catalunya'. 42.0331300,1.8815200 407418 4654060 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Algunes de les escenes emblemàtiques són, a l'inici la cremada del poble, l'afusellament d'uns catalans, el retorn dels derrotats de l'11 de setembre. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
45028 Gegants de Castellar del Riu https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-castellar-del-riu http://webs.gegants.cat/bagesbergueda/colles-vocalia/els-gegants-del-bergueda/ http://www.castellardelriu.cat XX Els gegants nous es troben en bon estat de conservació, però els vells els cal una restauració. Els gegants de Castellar del Riu estan formats per dues figures, una femenina i una masculina, la Teresa del Torrent i el Ton de les Prèdiques. Hi ha dues peces de cadascuna de les figures. La figura vella del gegant del Ton de les Prèdiques, es va construir l'any 1987, essent la primera de les figures, té una alçada de 3,10 metres i un pes de 46 quilos. La nova figura del gegant va ser realitzada l'any 1994, té una alçada de 3,40 m i un pes de 35 quilos. La figura més vella de la Teresa del Torrent és de l'any 1989, té una alçada de 3,10 metres i pesa 46 quilos. L'actual geganta es va construir l'any 1994, mesura 3,40 metres d'alçada i fa un pes de 35 quilos. Els gegants vells van ser fets per la mateixa Associació de Veïns d'Espinalbet i la gent que formava la Junta de la festa d'Espinalbet. El constructor de les peces noves és el mateix autor, Francesc Cisa Camps, de Bagà. 08050-87 A la zona d'Espinalbet. L'any 1987 es va construir el primer dels gegants de Castellar del Riu, el Ton de les Prèdiques, el 1989 va realitzar-se la Teresa del Torrent. El mal esta de conservació de les peces va determinar que l'any 1994 es fessin dues figures noves. La biografia d'aquests dos personatges segons la web de l'Ajuntament de Castellar del Riu és la següent: 'EL TON DE LES PRÈDIQUES En Ton Berlinga (Ton de les Prèdiques) era seminarista. Disciplinat i intel·ligent, deixà el seminari per amor i, abandonat per aquest mateix, amor es va refugiar a les muntanyes de la Nou i Espinalbet. Era molt conegut a la comarca del Berguedà gràcies als seus discursos molt ben enllustrats i interromputs, sovint, per una lletania d'improperis. Va dedicar part de la seva vida a fer de pagès, cuidant horts a Espinalbet o anant a buscar llenya al bosc. LA TERESA La Teresa del Torrent era una dona baixeta, corbada, dolça i amb una veu molt tendra, tenia un immens amor pels animals, en especial pels conills i les gallines. Va viure a Espinalbet a partir de l'any 36 a l'hostal existent a la pujada de l'església, on no hi faltava mai el pa, la llonganissa i el porró per a tothom qui ho volgués.' El municipi realitza una Trobada de Gegants que es van iniciar l'any 1992. La festa és organitzada per la Colla Gegantera de Castellar del Riu, fundada el 1987, i amb el suport de l'Ajuntament de Castellar del Riu. 42.1157400,1.8121600 401804 4663310 08050 Castellar del Riu Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45028-foto-08050-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45028-foto-08050-87-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Francesc Cisa Camps Els primers gegants van ser fets juntament amb el dimoni i els quatre nans, per tal de donar més relleu a la Festa Major d'Espinalbet. Paral·lelament es van crear els balls de cadascun dels elements.El primer gegant del Ton de les Prèdiques va ser construït quan encara vivia el mateix Ton, expliquen que ell mateix va donar el vist-i-plau a la creació del gegant i fins i tot va fer un parlament el dia de la inauguració. 98 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:18
81706 Fons documental del 'Archivo Histórico Nacional' https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-archivo-historico-nacional-0 http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/3747809 XX En aquest arxiu es conserva documentació digitalitzada que té relació amb Sant Julià de Cerdanyola, concretament relacionada amb repressió franquista i causes del Tribunal Suprem. Concretament és documentació produïda per la Fiscalia del Tribunal Suprem d'Espanya (Causa general, 1590, exp. 1. Unitat documental dels anys 1940-1942), formada per un document de 113 pàgines que conté: -Oficis -'Relación de personas residentes en este término municipal, que durante la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas'. - 'Relación de cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja'. - 'Relación de tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja'. - Decrets. - Diligencies. - Certificacions. - Providències del Fiscal. - Declaracions de testimonis. - Certificats de defunció. 08903-192 Calle Serrano, 115 28006 Madrid El 'Archivo Histórico Nacional' va ser creat per Reial decret del 28 de març de 1868 com a 'Archivo público General del Reino', amb la finalitat de posar a disposició dels investigadors els arxius confiscats per l'Estat a les institucions religioses en virtut de les lleis desamortitzadores del segle XIX. Més endavant, fruit de les reformes a l'Administració Central durant el segle XIX, es van suprimir els organismes de l'Antic Règim i es va acumular documentació que va ser recollida per l'Arxiu, on es troben en dipòsit. Actualment també rep documentació històrica produïda per diferents organismes de l'Administració Central de l'Estat. 42.2224300,1.8926100 408608 4675066 1940-42 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:42
83060 Parc Natural del Cadí i Moixeró https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-cadi-i-moixero http://parcsnaturals.gencat.cat/cadí Les dues grans serralades del Cadí i del Moixeró, unides pel coll del Tanca la Porta formen una gran barrera muntanyosa en el punt d'unió del Pirineu i el Prepirineu català. És en aquesta zona on el parc natural del Cadí i Moixeró acull a més d'una gran biodiversitat, llocs de gran bellesa i atractiu especials. Geològicament forma part de la unitat fisiogràfica del Prepirineu català compost per unitats estructurals i mantells de cobriment desplaçats diversos quilòmetres al sud durant la formació de la serralada del Pirineu. Hi ha un predomini de les roques calcàries de diferents períodes geològics que donen lloc a rius, avencs, coves i engorjats de gran bellesa natural i paisatgística. La columna vertebral del parc la configuren els cims del Puig llançada, coll de Pal, Tossa d'ALP, Serra del Moixeró, Colls de Vimboca i Pendís, Serra de la Moixa, pic del Coma bona, de la Costa Cabirolera, de la Canal Baridana seguint una orientació d'est a oest. El punt central és el Coll del Pendís el qual fa de nexe i unió entre les Serres del Moixeró de l'era paleozoica i la del Cadí de l'eocè. El mantell de corriment del Cadí en el seu desplaçament cap al sud va arrossegar una part important del sòcol paleozoic que ja havien patit moviments durant l'era primària. La zona oest del coll del Pendís es caracteritza per un paisatge de roques de l'era paleozoica amb predomini de les calcàries del Devonià formant grans cingleres que alternen amb zones més argiloses i terrenys més suaus. A la base de tot aquest conjunt afloren les restes d'una antiga caldera volcànica reblerta per laves riolítiques del període autunià que va fins al paleozoic i associada amb l'emplaçament de batòlits granítics d'Andorra, Catalunya Nord i Cerdanya. La zona de l'oest del Coll del Pendís, les roques pertanyen al terciari superior. 08093-150 Carrer de la Vinya núm 1. 08695 (Bagà) Amb la necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea. 42.2500200,1.7866400 399906 4678249 08093 Gisclareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83060-foto-08093-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83060-foto-08093-150-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2021-10-05 00:00:00 Pere Cascante i Torrella La serra del Cadí està estructurada en una sèrie de capes inclinades principalment al sud que culminen amb un gruix calcari important de l'eocè que formen el relleu de la cara nord. Totes aquestes capes reposen damunt d'un sòcol paleozoic amb relleus més suaus. Al sud del Cadí els materials de l'eocè semblen enfonsar-se sota els materials calcaris de l'era Secundaria pertanyents a la zona del Pedraforca i configurant el paisatge característic de l'Alt Berguedà. A nivell hidrològic destaquen les conques dels rius Segre i Llobregat i la zona del Puig llançada hi ha el torrent de Rus que drena a la conca del Ter. El predomini de roques carbonatades genera un paisatge càrstic de coves i avencs amb les Dolines de la zona de l'est del Cadí, Aqüífers càrstics a la Dou del Bastareny i Fonts del Llobregat, coves com la fou del Bor i avencs a les Gralleres del Pedraforca i del Cadí. A nivell de vegetació trobem l'estatge alpí per damunt dels 2300 mm amb predomini de zones de roca (moixeró i crestes del Cadí) i prats alpins a la zona nord del Moixeró, Puig llançada i Tossa d'Alp, Coma floriu i Pla d'Anyella. L'estatge subalpí (1800-2300) es caracteritza per pinedes de pi negre, especialment a la vessant nord del Cadí i Moixeró destacant la vall de l'Ingla, de Riu, de Pla de Cadí i prat d'aguiló però també del vessant sud a les zones de rocs de Canells, Pla Bagà, la Bòfia. A destacar les avetoses que hi ha a la zona de l'Ingla i nord del coll de Jou. Aquest estatge però es caracteritza per un ampli predominin de boscos de pi roig especialment a la zones de Greixer, rebost, i sud del coll del Pendís i coll de Vimboca. A l'estatge montà (1300-1800) hi trobem una gran quantitat de fagedes a la zones del Berguedà i avetoses en algun lloc de la Cerdanya. Finalment l'estatge submontà (sota dels 1300) és el paisatge característic de les zones baixes amb rouredes i algunes pinedes de pi roig. A les zones més seques hi ha un predomini dels carrascars. És on s'hi troben la majoria de les restes d'hàbitat. 98 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
70972 Parc Natural del Cadí-Moixeró https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-cadi-moixero-0 http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/cadi/inici.jsp. El Parc Natural del Cadí-Moixeró es troba dins la classificació de parc de muntanya, ja que les seves altituds van dels 900 als 2648m de la Canal Baridana ,que és el seu punt culminant. És un parc de gran extensió, més de 40 mil hectàres, on podem trobar gran diversitat d'espècies de fauna i flora. Situat al Pre-Pirineu, el tipus de roca, majoritàriament calcària, ocasiona un relleu esquerp. Pel que fa a la vegetació, les parts més altes, de més de 2000 metres, són cobertes de prats alpins. Més avall, a l'estatge subalpí, trobem boscos de pi negre. El sotabosc és integrat sobretot per matolls de ginebró, de neret i de boixerola. A les parts més baixesd'aquests boscos i al vessant nord de les serralades es troben boscos d'avets. A l'estatge montà trobem, a les parts més humides, el faig, mentre que els roures i les alzines ocupen els solells. El pi roig forma majoritàriament els boscos de les zones baixes i mitjanes del parc, amb un sotabosc integrat bàsicament pel boix. En aquestes zones baixes hi ha també prats de dalla. Pel que fa a la fauna, entre els mamífers destaca l'isard. El cérvol i el cabirol han tornat a repoblar el parc després de la seva extinció. Altres mamífers són la marmota, l'ermini, la marmota i el llop. Els ocells més vistos són el trencalòs, l¡àliga daurada, el voltor comú, el gall fer, le perdiu xerra i el mussol pirinenc. El llangardaix verd o lluent i la serp verda-i-groga són els rèptils més destacats, i en canvi, dels amfibis, ho són el tritó pirinenc, la granota roja i el tòtil. Els principals peixos del Parc són la truita, el barb de muntanya i el barb roig. Una petita part del municipi de Vallcebre està dintre el Parc Natural, concretament, la seva part nord. La zona del municipi que pertany al Parc Natural és la més propera a la riera de Saldes, tot al voltant de la zona coneguda com els Hostalets. 08293-89 Centre d'Interpretació del Parc Natural Cadí-Moixeró, c/ La Vinya nº1, 08695 Bagà. El Parc Natural del Cadí-Moixeró es va crear pel Decret 353/83, de 15 de juliol, de Declaració del Parc Natural del Cadí-Moixeró (DOGC 357, del 24 d'agost del 1983). Comprèn les serres del Cadí i del Moixeró, el massís del Pedraforca, bona part de la Tossa d'Alp i el Puigllençada. Té una superfície total de 41.342 ha que es reparteixen entre les comarques del Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya. L'òrgan rector està format per la Junta Rectora del Parc i el Consell Directiu (amb seu a l'oficina de Bagà); i l'òrgan gestor és el Departament del Medi Ambient i Habitatge, Direcció General del Medi Natural, Servei de Parcs. La gran extensió del Parc fa que s'hi pugui trobar gran diversitat de flora i fauna. 42.2226300,1.8407300 404327 4675146 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70972-foto-08293-89-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra Concretament, només la part dels Hostalets del municipi de Vallcebre, pertany al Parc Natural del Cadí-Moixeró. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
81707 Fons d'imatges del Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-centre-excursionista-de-catalunya-0 http://mdc.csuc.cat/cdm/landingpage/collection/afcecemc http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/adhesiusub!afceccf!afcecemc!afcecag!afcecin!afceco!afcecpz!banderins!cartelleres!cartellsBC!cartellstur!cartellsesp!CartCEDOC!discografic!gaudi!Cervantina!dibucesc!gravatsBRUB!IGuerraMuAB!imatgesispc!sonorbc!josepvinyal!femmemoria!FesMuPatxRa!LAD!pavellorepu!colinfant!CCDUPC!sabaterpi!monagrari!enquadernac!EnquadeMNAC!erato!hotels!udg!oriolmartor!cturistics!CarlesMolist!fonsXIXCDMT!FotosOC!FotosPMC!PujolOC!MilletOC!fonscanals!fffmompou!ffmgausachs!bcsalvany!fotografiBC!fotobib!eduardtoda!TrasatMMB!gravatsIEI!herbari!jartigas!mapesBC!mapesBMVB!mapesCEC!mapagrimens!marqimpress!mapesantics!materialsBC!memobadia!fVenturaOC!musicatedra!MMserrat!OArtcat!papermoneda!partiturBC!museufilmo!pegaso!plaquesub!plaqueseno!posbibcat!projectesob!segells!veustextils!vidresfilmo/searchterm/%22Sant+Julia+de+Cerdanyola%22/field/all/mode/all/conn/and/ XX L'arxiu conserva algunes imatges fetes a Sant Julià de Cerdanyola, concretament 7 imatges dins el Fons Estudi de la Masia catalana: - Bassa del molí i Sant Julià de Cerdanyola. Fotografia d' Antoni Gallardo i Garriga, any 1930. - Creu de terme de Sant Julià de Cerdanyola i Pedraforca al fons. Fotografia d' Isidre Puntí, Entre 1920-25. - Vista de les Deveses des de la creu. Fotografia d' Antoni Gallardo i Garriga. Any 1930. - Imatge del poble. Autor desconegut. Entre 1890-1936. - Vista parcial. Fotografia d' Antoni Gallardo i Garriga. Any 1930. - Vista d'un molí. Fotografia de Juli Vintró i Casallachs. Entre 1890-1911 - Vista de l'església parroquial de Sant Julià de Cerdanyola. Fotografia de Eduard Royo i Crespo. Entre 1890-1920. Tamé conserva altres imatges dins diversos fons personals. Albert Oliveras, Camil José Guiu. I tres imatges estereosòpiques del Fons Salvay de 1918 i 1919. 08903-193 Carrer Paradís, 12, 08002 Barcelona El projecte Estudi de la Masia Catalana portat a terme entre 1924 i 1936 a Catalunya i Les Balears a través del Centre Excursionista de Catalunya, i que va ser impulsat pel mecenes Rafael Patxot, va significar l'inici d'un important treball de documentació de forma sistemàtica de la masia a diferents zones de Catalunya, que va quedar interromput per la Guerra Civil i es va mantenir desconegut fins al 1975, quan s'inicià la recuperació i organització del fons. El treball va donar com a fruit el fons fotogràfic de l'Arxiu de la Masia Catalana, que consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears. 42.2224300,1.8926100 408608 4675066 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:42
49838 Conjunt de tampons de Manufacturas Viladomiu S.A. https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tampons-de-manufacturas-viladomiu-sa http://imatex.cdmt.es/_cat/fitxa_cerca_resultats.aspx XX El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (CDMT) compta amb un conjunt de tampons procedents de l'empresa Manufacturas Viladomiu S.A. Es tracta d'una col·lecció d'un total de 23 tampons de fusta i metall que eren emprats per marcar les peces de roba un cop acabades i abans de ser enviades al majorista; la majoria dels tampons tenen el nom del dibuix enganxat a la part del darrera. Tots els tampons tenen dibuixos diferents, de temàtiques diverses, bàsicament figures humanes i animals, per exemple una papallona, un lleó, un paó, diferents tipus d'ocells, un cargol, diferents figures humanes, sobretot femenines, de cos sencer o només bust, també n'hi ha algun que són lletres, una corona, un escut, entre altres. Aquests segell servien per marcar les peces de roba de cotó per llençols produïdes a la fàbrica de la colònia Viladomiu Vell. 08092-197 Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. C/ Salmerón, 25. Terrassa Les peces provenen de la fàbrica Manufacturas Viladomiu S.A., de Gironella, més concretament de Viladomiu Vell. Les peces van ser donades al CDMT per part d'un antic treballador de la fàbrica i amb vinculació amb la ciutat de Terrassa, d'aquí que el donatiu es fes en aquest centre. El donant explicà que ell va treballar a la fàbrica fins el 1978, període en que ja no s'empraven els tampons però si que recorda haver vist peces de roba amb les marques dels tampons. Aquestes marques identificaven a cada majorista, així quan es finalitzava una tirada de roba per a un client concret s'assenyalava la peça amb la marca del tampó corresponent; aquestes marques es posaven a la tela de sobre de cada paquet, en alguns casos també es feia amb les inicials del majorista. Per la tipologia de segell, especialment pels dibuixos, es creu que poden ser dels anys 1950-1960. 42.0337600,1.8825800 407506 4654129 08092 Gironella Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49838-foto-08092-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49838-foto-08092-197-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les informacions recollides en la fitxa han estat recopilades a través del portal web del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, en concret a través del portal IMATEX i a partir de les dades facilitades pel mateix museu. 98 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
81702 Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-3 http://anc.gencat.cat/ca/inici/ XIX-XX Entre els seus fons conserva fons comercials i d'empreses a partir del segle XVIII. Entre ells destaquen els següents que estan relacionats amb Sant Julià de Cerdanyola: -Sol·licitud d'autorització per instal·lar una serradora al terme municipal de Sant Julià de Cerdanyola. Any 1920. Fons ANC1-490, districte forestal de Barcelona. -Expedient de registre de '12 pertenencias de una mina de carbón de piedra llamada 'Carmen' del término municipal de San Julián de Cerdañola'. (Barcelona). Any 1885. Fons ANC1-641. -Expedient de registre de '308 pertenencias de una mina de carbón llamada 'La Vencedora' al sitio de soleya la Vallfogona del término municipal de Pobla de Lillet y San Julián de Serdañola'. (Barcelona). Any 1885. FONS ANC1-641. -Expedient de registre de '120 pertenencias de una mina de carbón de piedra con el nombre de 'Sorpresa' en el punto llamado de Collet de Ina, del pueblo de San Julián de Sardañola y distrito municipal de idem. (Barcelona). Any 1871. FONS ANC1-641. -Expedient de registre de '120 pertenencias de una mina carbón de con el nombre de 'Tempestad' en el punto llamado de bosque del Mas de Pey del pueblo de San Clemente y distrito municipal de Serdañola. (Barcelona). Any 1870-1871. FONS ANC1-641 -Expedient de registre de '60 pertenencias del coto minero llamado 'Fortuna' de carbón de piedra de los pueblos de Saldes, Aspa, Massanés y Vallcebre, distrito municipal de Saldes y Serdañola' (Barcelona). Any 1868-1870. FONS ANC1-641. 08903-188 Calle de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès L'Arxiu Nacional de Catalunya conté documentació generada per organismes, empreses, així com recupera tota aquella altra documentació de caràcter privat que, pel seu valor testimonial i referencial, té una especial rellevància per al coneixement de la història nacional. Té naturalesa d'arxiu de l'administració i arxiu històric. L'Arxiu Nacional de Catalunya està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural. Està integrat al Sistema d'Arxius de Catalunya (SAC), essent el principal dels Arxius de la Generalitat de Catalunya. Conserva uns 30 km de prestatgeria de documentació, així com arxiu d'imatge i so. La classificació del fons es fa amb les normes ISAD i la NODAC. 42.2224300,1.8926100 408608 4675066 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:42
81525 Barraca de pedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra c Barraca de marge amb porta de llinda horitzontal formada per un sol bloc. Dimensions exteriors: alçada 2,10m, alçada porta 1,27, amplada porta 0,74m. Interior: fondària 1,90m amplada 0,95m, alçada 1,45m. Orientació de la porta W. 08903-11 La Coscunosar, cal Gardi 42.2244400,1.8950500 408812 4675287 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 001). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:42
38670 LA FONT D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-davia ZARAGOZA, E. (1998). La contaminació de les fonts. Ressò de ressò, nº 31, tardor 1998. Pàg. 6. La Font d'Avià és una de les font històriques del terme que es troba a prop del nucli antic d'Avià, al peu de la carretera de Cal Rosal a Avià. L'aigua prové d'afloraments d'aigua subterrània i el seu entorn immediat s'ha arreglat i adaptat per tal de facilitar la recollida d'aigua. Així la sortida de l'aigua s'ha emmarcat amb un recinte tancat per tres murs de pedra amb unes escales d'accés. La sortida de l'aigua es realitza mitjançant dos brocs per on brolla l'aigua ininterrompudament. 08011-146 Avià. Peu del Barri de La Creu. Els problemes ambientals, principalment per la presència de purins que es filtren dels camps de conreu, han provocat la presència de contaminants en la majoria de les fonts del terme d'Avià i també a la fonts d'Avià. L'any 1998 es va procedir a fer una neteja de l'entorn de la font, canalitzant les aigües brutes, es va revestir de pedra novament i es van fer les escales. Hi ha un projecte de reconversió de la zona en parc públic, fet per l'arquitecte Ramon Subirana i promogut per l'Ajuntament, que es troba en fase d'espera per disponibilitat pressupostària. Aquesta és una de les fonts que històricament va ser més utilitzada pels habitants del nucli antic d'Avià. En ser una de les fonts històriques del nucli, s'esmenta a la Sardana d'Avià. 42.0809200,1.8254500 402849 4659428 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
79105 Els gresos de Puig-reig https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gresos-de-puig-reig Xavier Carreras (1999), Erol, El ciment: d'un passat industrial gloriòs a la fabricació del ciment natural, a L'EROL Núm.: 62 El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra, amb grans majoritàriament de quars, units per un ciment de natura variable que en condiciona la porositat, la duresa, la densitat i la resistència a l'erosió. En el municipi de Puig-reig en general i a la zona més propera al riu Llobregat en particular es pot veure com domina aquets material, juntament amb conglomerats i lutites, les quals van disminuint de gra de nord a sud, forman plataformes poc deformades, baixes i suaus retallades per la xarxa hidrogràfica. 08175-331 Carretera de Casserres 41.9787700,1.8727500 406612 4648034 08175 Puig-reig Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79105-foto-08175-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79105-foto-08175-331-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:32
53971 Retaule Major de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-marti Vilamala, J. (2001) L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Ed. Farell. Pp. 73-74. Vilamala, J. (2014) Montclar, dos retaules barrocs dels escultors Pujol. L'Erol núm. 120. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. P. 46-50. XVIII El retaule Major de Sant Martí es troba ubicat a l'absis de l'església parroquial de Montclar. Està compost de predel·la, dos pisos i àtic, distribuïts en tres carrers amb tres fornícules a la part central que estan flanquejades per quatre columnes amb garlandes; la central és més gran i l'ocupa el sant titular, i a les laterals actualment hi ha una imatge de Sant Sebastià i altre de Sant Isidre. Les columnes tenen el fust llis a la part superior i acanalat a la inferior. A l'àtic hi ha un baix relleu amb l'escena de l'adoració dels Reis. 08130-58 Església de Sant Martí de Montclar. Plaça de l'Església. El retaule Major, per la cronologia i les característiques artístiques, podria haver sigut obra de Francesc Pujol i Planes (1702-1785) amb la col·laboració del seu pare Segimon, que també farien el retaule de la Marededéu del Roser de la mateixa església (Vilamala, 2001). La nissaga d'escultors Pujol, originaris de Gurb, va realitzar quasi un centenar de retaules a la Catalunya Central entre els segles XVIII i XIX. Aquest retaule porta inscrita la data 1743, per tant es va fer abans que el del Roser. Anteriorment hi va haver altres dos retaules a l'església, dels que es conserven fragments al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ja que algunes taules van ser utilitzades com a matèria primera per construir la calaixera de la sagristia i estan retallades. Un primer retaule d'època gòtica (finals segle XV) del que es conserven dos fragments, i tres taules procedents del retaule d'època renaixentista (mitjans segle XVII). 42.0184700,1.7654500 397786 4652564 1743 08130 Montclar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53971-foto-08130-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53971-foto-08130-58-2.jpg Física Contemporani|Barroc Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Possiblement Francesc Pujol i Planes (1702-1785) 98|96 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
53972 Retaule del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-1 Vilamala, J. (2001) L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Ed. Farell. Pp. 73-74. Vilamala, J. (2014) Montclar, dos retaules barrocs dels escultors Pujol. L'Erol núm. 120. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. P. 46-50. XVIII Es troba a la capella lateral esquerra de l'església de Sant Martí de Montclar. El retaule segueix l'estructura reticular tradicional i és de tipus narratiu. Consta de predel·la, dos pisos i àtic, distribuïts en dos carrers flanquejats per quatre columnes de fust llis i decorades amb garlandes, amb capitell compost. Als baixos relleus hi ha vuit escenes: l'Epifania i la resta referents als misteris del Rosari: la coronació de Maria, la resurrecció de Crist, la Pentacosta, el naixement de Jesús, l'adoració dels Reis. La flagel·lació i la coronació d'espines es troben a banda i banda de la predel·la, i l'oració de l'hort a la part central. Li manca la imatge central que estava ubicada a la fornícula. L'any 2014 es va realitzar una restauració pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, durant tres mesos de treball. El retaule tenia un estat de debilitació i conservació de l'estructura dolent ja que patia atac de tèrmits. Es va haver de desmuntar i traslladar al taller del CRBMC i procedir a un tractament per anòxia i posteriorment a una intervenció de consolidació i reintegració pictòrica a algunes parts danyades, així com es va eliminar la repintada que es va fer a principis del segle XX deixant al descobert la policromia original. La reubicació a l'església es va inaugurar el dilluns de Pasqua de 2014. 08130-59 Església de Sant Martí de Montclar. Plaça de l'Església. El retaule del Roser, per la cronologia i les característiques artístiques, podria haver sigut obra de Francesc Pujol i Planes (1702-1785) amb la col·laboració del seu pare Segimon, que també farien el retaule Major de la mateixa església (Vilamala, 2001). La nissaga d'escultors Pujol, originaris de Gurb, va realitzar quasi un centenar de retaules a la Catalunya Central entre els segles XVIII i XIX. Aquest retaule porta esculpida la data 1746 a la grada de l'altar, així com la data del daurat de 1753 al medalló central superior. Al mateix medalló també portava la data de la repintada que es va fer el 1907, i que va ser eliminada amb el recent procés de restauració. 42.0185000,1.7653700 397780 4652568 1746 08130 Montclar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53972-foto-08130-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53972-foto-08130-59-2.jpg Física Contemporani|Barroc Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Possiblement Francesc Pujol i Planes (1702-1785) 98|96 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
72497 Els Terrers https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-terrers VVAA., Itineraris geològics del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Centre d'estudis Geològics Valentí Massachs. 1981. Jaciment de Vilada. Inventari Patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya. Jaciment fossilífer de l'Eocè prepirinenc esdevingut clàssic. Els fòssils que conté permet considerar-lo del Biarritzià inferior o el Lutecià superior. El jaciment dels Terrers de Vilada es troba poc abans d'arribar a la població des de Berga, en forma d'una clapa grisa entre el boscam en un vessant que mira a la dreta de la carretera. Des de cal Tunic hi ha una pista que ens deixa pràcticament al jaciment, si bé l'accés a peu és un passeig curt i agradable. Al llarg de tot el recorregut des del viaducte de Vilada sobre l'embassament de la Baells resta a la nostra dreta el curs de la riera del Merdançol. La construcció de la nova carretera per esquivar les aigües de l'embassament de La Baells, va portat a excavar profundes trinxeres, que exhibeixen abundància de dipòsits de sedimentació de prou interès per a reconstruir les circumstàncies del dipòsit de tot el gran gruix de material marins i continentals correlatius a l'erosió dels relleus del Prepirineu. La presència és abundant de nummulits, assilina, bivalves, gasteròpodes, equínids, i crustacis junt amb el material denominat argilenc. 08299-121 Sector dels Clotassos. Davant de cal Jordi. El context del jaciment ens situa en un règim marí, una mica apartat de la costa, un xic profund, on l'aigua era mansa, o sigui d'un medi d'escassa energia. La costa, al moment del dipòsit dels materials que constitueixen el jaciment, era a uns quants quilòmetres al Nord, com a conseqüència d'una transgressió marina. La varietat de fòssils és molt gran. Els típics de Vilada són: Eupagatus cossmanni (Lambert) (1), Pyrazus angulatus (Solander) (2), Shizaster spado (Lambert) (3), Colneptunus hungaricus (Lorenthey) (4), Meretrix cfr incrassata (Sowerby) (5), Eufistulana chiai (Vidal) (6), Cardita cfr. Dufrenoyi (D'Archiac) (7). 42.1338700,1.9235900 411041 4665200 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72497-foto-08299-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72497-foto-08299-121-3.jpg Legal Cenozoic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Associació faunísitca: -Eupatagus cossmanni -Schizaster spado -Callinassa edwarsi -C. Fraasi -Ctenocheles burlesonensis -C. Cultellus -Eocalcinus eocenicus -Retropluma -cenica -Stendromia calasanctii -Micromaia margarita -Colneptunus hungaricus -Pericanthus dalloni -Pilumnoplax urpiana -Hepatiscus poverelli. 123 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:38
72569 Placa homenatge Bertobillo, Puertas i Vilella https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-homenatge-bertobillo-puertas-i-vilella VVAA. Seguint els passos de la Guerrilla. Ed. Unió de Grups Excursionistes Llibertaris i Centre d'Estudis Josep Ester Borrà. 2017. VVAA. Lluites secretes: testimonis de la clandestinitat antifranquista / Grup d'Etnografia dels Espais Públics de l'Institut Català d'Antropologia ; Barcelona. Universitat de Barcelona, Publicacions i Edicions, DL 2012 XX La vegetació està ocupant tot l'espai. Placa d'homenatge en el punt on foren trobats els cadàvers de Joan Vilella, José Puertas i José Bertobillo. A la plaça s'hi pot llegir: en record dels companys: 'José Bertobillo i José Puertas, miners de Fígols. I Joan Vilella, pagès de Sta. Eugínia. Capturats i torturats durant tres dies per la Guàrdia Civil i finalment assassinats. A l'empara de la Llei de Fugues. El 14 de novembre de 1949. Ni oblidem, ni perdonem. Marxa-homenatge als maquis. Moviment llibertari. Vilada 23-VIII-2004.' 08299-193 Sector oest. Antiga carretera de Vilada-Berga. Barranc entre Bertrana i Puigmorer El 10 de novembre de 1949 van detenir prop d'una vintena de persones a Berga acusades de col·laborar amb la guerrilla anarquista. El dia 14 van assassinar-ne a tres. Es tractava de: Joan Vilella, el Moreno, pagès de Santa Eugínia, Josep Puertas, treballador de Fígols, Josep Bertobillo miner de Fígols. Aquests tres berguedans van ser torturats durant tres llargs dies i finalment foren assassinats a mans de la Guàrdia Civil, qui els va aplicar la tristament cèlebre «llei de fugues». El motiu de l'assassinat era haver col·laborat amb la guerrilla anarquista, amb els grups del Massana, l'única resistència al franquisme en aquella època a la comarca. A Bertobillo i Puertas els van aplicar la llei de fugues i els van executar amb un tret al cap de matinada. Al costat d'ells dos possiblement ja hi havia el cos mort de Vilella, víctima de les tortures policials. Contemporàniament s'ha fet alguns actes singulars per recuperar la memòria dels tres assassinats. Des de l'any 1997 s'ha celebrat la Marxa-Homenatge als Maquis (Berga-Pedret- Les Canals de Sant Miquel- Santa Eugínia- Pedret- Berga) i en el context d'aquest itinerari entorn a alguns dels punts d'interès vinculats a l'activitat dels maquis de finals dels anys 1940, l'any 2002 es va col·locar dita placa. Posteriorment, l'any 2014, en commemoració del 65 aniversari de l'assassinat, Centre d'Estudis Josep Ester i Borràs, organitzà un acte d'homenatge a la Plaça de les Fonts, espai on havia estat ubicada l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Berga i on van ser torturats Puertas, Vilella i Bertobillo. 42.1307600,1.9093100 409856 4664870 2002 08299 Vilada Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72569-foto-08299-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72569-foto-08299-193-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:38
72475 Cal Bonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonet VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017. XVIII-XX La façana ha estat força transformada. Es tracta d'una masia situada a pocs metres sobre el Cap de la Vinya i pròxima al collet de Sant Joan. Consta d'un habitatge al qual s'observa una ampliació adossada a la façana de ponent. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i l'alçat s'organitza en planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal (migdia). Els murs de la façana estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Disposa de cantoneres grans de pedra escairades per tal de reforçar la construcció. Gairebé la totalitat de la façana de migdia disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. La façana de ponent també està arrebossada i les de llevant i tramuntana mostren encara la pedra nua. Les finestres han estat modificades contemporàniament. 08299-99 Sector nord del nucli. Sobre el cap de la Vinya. L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, i ens decantem a un origen de mitjans del s. XVIII. Documentalment, ja trobem citada la casa de cal Bonet al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de cal Bonet, com a propietat de Ramon Freixa, veí de Vilada. Prudenci Bertrana va dibuixar la Serra a mitjans dels anys 30 del s. XX durant una de les seves estades a la casa de les Eres de Gardilans. El dibuix, que actualment es troba en un fons particular, va ser exposat durant l'exposició sobre Bertrana pintor de l'any 2017 al Museu d'Art de Girona. 42.1392600,1.9307100 411637 4665792 08299 Vilada Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72475-foto-08299-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72475-foto-08299-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72475-foto-08299-99-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL A l'entorn de la casa hi ha bastit un mur de pilars de maçoneria i reixat de forja de barrot ondulat acabat amb punta de llança que tanca un pati que també té funcions d'hort. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:38
72557 Fons documental Bertrana de la Biblioteca Universitat de Girona. https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-bertrana-de-la-biblioteca-universitat-de-girona VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D., i RAFART J., Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. XX La Universitat de Girona (UdG) custodia, des del 1997, la biblioteca i el fons personals de Prudenci i Aurora Bertrana. El Fons Bertrana conté llibres i manuscrits literaris originals tant del pare com de la filla. De tot el material inclòs dins el fons, hi podem localitzar un dibuix d'en Prudenci de la masia la Serra de Vilada, cartes tant d'Aurora com de Prudenci i algunes de les llibretes de les memòries d'Aurora que consten amb notes relatives a Vilada. 08299-181 Plaça Sant Domènec, 3 Edifici Les Àligues 17004 Girona Daniel Montañà i Josep Rafart, recullen bé a la seva obra Paradisos Rurals el pas de Prudenci i Aurora Bertrana. El recorregut vital de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana per la comarca del Berguedà es compren entre la Pobla de Lillet, Berga, la Nou de Berguedà i Vilada. Enamorat dels boscos, les muntanyes i la natura, Prudenci Bertrana es va deixar seduir per les excel·lències dels paisatges berguedans que li cantava un amic poeta i va decidir passar-hi els estius amb la família. Fugint de les aglomeracions i el soroll, es va anar acostant cada cop més a la tranquil·litat que buscava i va plasmar les seves sensacions amb la ploma i els pinzells. Aurora Bertrana, la dona inquieta i viatgera que es va donar a conèixer amb els relats sobre els paradisos oceànics, va arribar al Berguedà seguint les petjades primer del seu marit i després dels seus pares. Quan va tornar de l'exili, cansada i amb les forces minvades, va recuperar les amistats berguedanes d'abans de la guerra i va establir vincles amb altres persones, que es van convertir en la seva segona família. En la recerca incansable de la tranquil·litat, al Berguedà va trobar un paradís per descansar i escriure. Les seves despulles reposen al cementiri de Berga. 42.1372300,1.9311000 411666 4665566 08299 Vilada Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72557-foto-08299-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72557-foto-08299-181-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas Sala. INSITU S.L. Prudenci i Aurora Bertrana Tot el fons Bertrana dipositat a la UDG ha estat digitalitzat i és consultable a la xarxa. 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:38
72579 Placa commemorativa de l'any Bertrana a cal Barbetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-lany-bertrana-a-cal-barbetes VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D. i RAFART J. Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. XXI Placa commemorativa de ferro dedicada al record del pas de Prudenci i Aurora Bertrana pel poble. A la placa s'hi pot llegir: ' PRUDENCI BERTRANA I COMPTE / Tordera 1867 / Barcelona 1941 / Aquest poble, ...., ha crescut al peu d'una carretera. Forma un sol carrer de cases noves entre les quals trobareu dos hotels de bona aparença... AURORA BERTRANA I SALAZAR / Girona 1892 / Berga 1974 / En un pis d'aquest edifici, anomenat antigament La Sucursal, l'esclat de la guerra civil va atrapar-hi en Prudenci Bertrana. L'Aurora hi va arribar al cop de pocs dies (agost 1936).' 08299-203 C/ Teodor Miralles núm. 15 / Cal Barbetes Placa col·locada per Òmnium Cultural amb la col·laboració del Consell Comarcal i l'Ajuntament de Vilada en commemoració de l'any Bertrana. La família Bertrana havia residit a la finca. 42.1370500,1.9298300 411561 4665547 2019 08299 Vilada Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:38
72580 Placa commemorativa de l'any Bertrana a les Eres de Gardilans https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-lany-bertrana-a-les-eres-de-gardilans VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D. i RAFART J. Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. XXI Placa commemorativa de ferro dedicada al record del pas de Prudenci i Aurora Bertrana pel poble. A la placa s'hi pot llegir: ' PRUDENCI BERTRANA I COMPTE / Tordera 1867 /Barcelona 1941 / ... la naturalesa ha fet prodigis, roquissars infernals, engorjats i precipicis .... amb obacs de pinss, tous de falgueres i maduixeres.' AURORA BERTRANA I SALAZAR / Girona 1892 / Berga 1974 / En aquesta casa hi va trobar la comprensió i l'afecte d'una autèntica família, els Anglerill-Espelt. 'Les Eres de Guardiolans és el lloc on penso i escric les meves obres, el refugi d'una vida laboriós a i difícil, la pau, el repòs i l'amor'. 08299-204 Casa de les Eres de Gardilans Placa col·locada per Òmnium Cultural amb la col·laboració del Consell Comarcal i l'Ajuntament de Vilada en commemoració de l'any Bertrana. La família Bertrana havia residit a la finca. 42.1323000,1.9551600 413648 4664994 2019 08299 Vilada Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública 2023-01-30 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Identificat recentment des de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, el dibuix de la masia que es veu a la placa és de Prudenci Bertrana i és una versió de la masia de les Eres de Gardilans. Aquest dibuix fou utilitzat com a revers dels bitllets de 50 cms. emesos per l'Ajuntament de Vilada durant la Guerra Civil l'any 1937. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:38
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml