Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78850 | Mare de Déu de Montserrat de Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montserrat-de-cal-riera | VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa SERRA, R. Cal Riera, Consorci Plarc Fluvial, sd TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | És una església senzilla d'una sola nau i absis semicircular a la capçalera. A la façana principal hi ha un campanar de espadanya i un petit rosetó damunt de la porta principal, d'arc de mig punt amb arquivolta i impostes. Les obertures formades per petites d'arcs de mig punt disposades a les façanes laterals. La coberta és a dues vessants de teula àrab. | 08175-148 | Carrer de Sant Antoni, Cal Riera, 08692-Puig-reig | Els orígens de Cal Riera són comuns a moltes altres colònies de Catalunya situades al costat del riu Llobregat, Ter o Cardener: uns industrials emprenedors que compraren un vell molí fariner, i les terres del seu voltant, per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas d'aquesta colònia, l'impulsora fou la societat Manent, Massana, Vilaseca i Llibre -formada per diferents industrials tèxtils-, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera, construí la fàbrica i sol·licità el permís d'utilització d'aigües industrials. La fàbrica ja funcionava l'any 1895 i l'any 1905 ja trobem documentada l'existència d'habitatges per als obrers i la presència de la torre de l'amo. La colònia també disposà d'altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com la botiga, el cafè, l'església o l'escola, però Cal Riera sempre fou una colònia de tamany modest, i més encara si la comparem amb Cal Rosal o l'Ametlla de Merola. Dels anys posteriors a la Guerra Civil de 1936-1939 és destacable que Cal Riera esdevingué, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta, una de les colònies del Berguedà on arribaren més treballadors vinguts de diferents punts d'Espanya, especialment d'Andalusia, Extremadura, Múrcia o Castella. Cal Riera tancà portes durant la dècada dels setanta. Amb el tancament de la fàbrica, els serveis de la colònia deixaren de funcionar i la majoria dels treballadors anaren a viure a d'altres llocs, especialment a Navàs (Bages). | 41.9321900,1.8789700 | 407060 | 4642855 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78850-foto-08175-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78850-foto-08175-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:17 | |||||||||
| 78835 | Fàbrica de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-vidal | VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial. R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa. CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa. DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial | XX | Cobertes molt deteriorades. | La fàbrica es un gran conjunt de planta rectangular construït en diferents etapes. Destaca especialment el cos central, on es diferencien clarament tres nivells: la planta baixa, amb un conjunt d'obertures agrupades de sis en sis coronades amb arcs rebaixats, es separa de les superiors amb una sanefa de maons col·locats a dentellons; el primer nivell amb set grans finestrals seriats, amb llinda d'arc rebaixat, i al segon pis amb set grans obertures que en conjunt creen un gran finestral amb llinda d'arc de mig punt. La façana, coronada amb cornisa de poca volada, està flanquejada per dos elements adossats, col·locats a banda i banda i que allotgen la caixa d'escala i els muntacàrregues i que donen accés a les grans naus laterals. El cos sud, de planta baixa i dos pisos, l'últim més estret, te un mur cortina de pedra amb grans finestrals d'arc rebaixat; al sector nord, les naus són d'una sola planta. | 08175-133 | Carrer de la Fàbrica de la Colònia Vidal, 08692-Puig-reig | La fàbrica no es va posar en marxa fins l'any 1901, tot i que des del 1896 ja es treballava en la construcció de la resclosa del canal. Al primer pis s'instal·laren les contínues i el retort, i al segon pis, sota teulada, les selfactines i els aspis. S'hi filava i teixia cotó que procedia d'Amèrica, Índia i Egipte, i que arribava a la colònia gràcies a la disponibilitat d'un abaixador a la línia ferroviària Manresa-Berga, inaugurada al 1887. Les bales de cotó s'enmagatzemaven a la planta baixa de la fàbrica, a prop de les naus on hi havia el batan, les cardes, els manuars i les metxeres. La primera ampliació important es del 1920 augmentant en un pis les naus, construint el cos central i canviant la coberta. L'enginyer de la família, Vicenç Vidal i Casacuberta, germà de l'hereu, va ordenar la instal·lació de diferents tipus de telers mecànics, estrets i amples, de garrot i d'espasa, i més tard els automàtics Rutti, a la planta baixa d-aquest cos. D'altra banda, al segon pis es feia el procés de preparació del fil, amb els ordidors, les màquines de nuar i les d'omplir les bitlles. Totes aquestes ampliacions, fruit d'una evident millora econòmica de l'empresa suposarien l'incorporació de més treballadors. Per tant, podriem dir que el recinte fabril que es pot veure avui en dia es el resultat de les múltiples modificacions que ha patit al llarg de la seva història. | 41.9412800,1.8802500 | 407179 | 4643863 | 1901-20 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78835-foto-08175-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78835-foto-08175-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78835-foto-08175-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A finals de la dècada de 1940 es va instal·lar una màquina de vapor com a suport de l'energia hidràulica per la qual cosa es va construir un edifici al costat de les naus nord de la fàbrica, a tocar de la xemeneia i de les instal·lacions de les calderes, una part de les quals encara es conserven. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:17 | ||||||
| 78836 | Torre de l'Amo de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-cal-vidal | VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial. R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa. CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa. DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial | XX | Deteriorament de les façanes i de la coberta. | Habitatge unifamiliar aïllat format per tres cossos de diferents alçades i construïts en moments diferents. El nucli central, que reprodueix l'esquema d'una austera masia coberta a quatre vessants, s'amplia amb la construcció d'un porxo format per tres grans arcades de mig punt a la façana principal que reposen sobre un pedestal obert a l'alçada de l'arc central per permetre l'accés. El porxo es coronat per una cornisa amb teules vidriades i una balconada accessible des del primer pis. Una segona ampliació consistí en l'afegit, al sector de migdia i es format per planta baixa i dos pisos, que també disposa de porxo com a la façana principal. Degut a la diferència de mides dos cossos, la planta de l'habitatge es totalment irregular. Un sòcol de pedra ressegueix tot el perímetre de la casa. | 08175-134 | Colònia Vidal, 08692-Puig-reig | Cal Vidal fou l'última de les colònies tèxtils que es construïren, al Berguedà, durant la segona meitat del segle XIX. Ignasi Vidal i Balet -descendent d'una família manresana que trobem documentada des del segle XVI i que destacà per la seva activitat manufacturera (seda) durant el segle XVIII- comprà, l'any 1892, els terrenys on posteriorment féu construir la colònia de Cal Vidal. Ignasi Vidal escollí aquest indret perquè era un dels únics espais disponibles, entre Cal Rosal i Navàs, per poder instal·lar una colònia. La resta del Baix Berguedà, a peu de riu, ja estava ple de colònies. La família, originaria de Manrea on havien treballat preimer com apagesos i després en el sector de la seda, inciaren la sevaexpansió econòmica i social a mitjans del s. XIX associats amb altres industrials manreans fins que decidiren crear una societat anònima familiar i instal·lar-se al peu el Llobregat, tot creant a més de la fàbria, la colònia. L'arbre geneològic mostra aquestes asenció social i la política matrimonial concretada, molt especialment en el cas de l'hereu, en una estratègia de posicionament social ieconòmic molt característica de la burgesia catalana. | 41.9419300,1.8795700 | 407124 | 4643936 | 08175 | Puig-reig | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78836-foto-08175-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78836-foto-08175-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78836-foto-08175-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:17 | |||||||||
| 78837 | Torre del Director de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-director-de-cal-vidal | VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial. R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa. CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa. DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial | XX | Habitatge unifamiliar construït als anys trenta del s. XX, la façana principal es a migdia, enfrontada a la de la casa de l'amo, defineix l'estructura bàsica de la casa en dos cossos, el principal amb un porxo que aixopluga l'entrada, i el lateral. Totes les finestres es disposen de manera regular en la totalitat de les façanes i plantes. La coberta feta amb teules àrabs es irregular, a diferents vessants, per cobrir tots els cossos de la edificació. | 08175-135 | Colònia Vidal, 08692-Puig-reig | Cal Vidal fou l'última de les colònies tèxtils que es construïren, al Berguedà, durant la segona meitat del segle XIX. Ignasi Vidal i Balet -descendent d'una família manresana que trobem documentada des del segle XVI i que destacà per la seva activitat manufacturera (seda) durant el segle XVIII- comprà, l'any 1892, els terrenys on posteriorment féu construir la colònia de Cal Vidal. Ignasi Vidal escollí aquest indret perquè era un dels únics espais disponibles, entre Cal Rosal i Navàs, per poder instal·lar una colònia. La resta del Baix Berguedà, a peu de riu, ja estava ple de colònies. La direcció de la fàbrica sempre es va protar des de cal Vidal i fou encarregada al director, pr al qual esva construir la torre prop de la dels propietaris, i al seus col·laboradors, contramestres, majordoms i encarregats. | 41.9431800,1.8796600 | 407133 | 4644075 | 1930 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78837-foto-08175-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78837-foto-08175-135-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:17 | |||||||||
| 78838 | La Immaculada de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-immaculada-de-cal-vidal | VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial. R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa. CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa. DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial | XX | Condicionament de la teulada de l'església que amenaça esfondrament. | L'església, d'estil neoromànic, es de planta de creu llatina amb una façana afrontada amb la plaça. Té tres naus, una central el doble d'ample que les dues laterals i una quarta més curta fent de transsepte, i cada nau està rematada per un absis, mentre que als peus del temple es disposa d'un nàrtex sota cor. Les naus són cobertes per una volta de canó reforçada amb arcs formers, i el creuer és cobert per un cimbori de planta quadrangular, i els tres absis, amb cúpula de guardant d'esfera. El temple fou bastit amb carreus de pedra regulars, envoltat per un sòcol de tres filades de carreus amb les juntures d'estuc. Pel que fa a la façana, està organitzada en un clar eix vertical marcat per la portalada i una arcada disposada en una alçada superior a la vegada que mostra tres carrers verticals disposats en un eix de simetria, i la porta central es d'arc de mig punt, amb arquivoltes, decorades amb relleus geomètrics; destaquen els relleus escultòrics dels muntants, que representen dos dels quatre elements del tetramorfs, a la dreta veiem l'àngel (que representa sant Mateu), a l'esquerra, el bou (representant a Sant Lluc). Els altres dos apareixen en l'espai entre la porta i les finestres, a la dreta l'àliga de Sant Joan i a l'esquerra el lleó de sant Lluc. A la façana lateral de ponent trobem un campanar d'espadanya composta per dues obertures amb brancals i ampit rectes i llindes amb forma d'arc de mig punt on hi ha encabides les campanes. | 08175-136 | Plaça de la Purissima Concepció s/n Colonia Vidal, 08692-Puig-reig | Cal Vidal fou l'última de les colònies tèxtils que es construïren, al Berguedà, durant la segona meitat del segle XIX. Ignasi Vidal i Balet -descendent d'una família manresana que trobem documentada des del segle XVI i que destacà per la seva activitat manufacturera (seda) durant el segle XVIII- comprà, l'any 1892, els terrenys on posteriorment féu construir la colònia de Cal Vidal. Ignasi Vidal escollí aquest indret perquè era un dels únics espais disponibles, entre Cal Rosal i Navàs, per poder instal·lar una colònia. La resta del Baix Berguedà, a peu de riu, ja estava ple de colònies. La direcció de la fàbrica sempre es va protar des de cal Vidal i fou encarregada al director, pr al qual esva construir la torre prop de la dels propietaris, i al seus col·laboradors, contramestres, majordoms i encarregats. | 41.9449800,1.8813400 | 407275 | 4644273 | 1946 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78838-foto-08175-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78838-foto-08175-136-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:17 | |||||||
| 78839 | Casal de la Dona de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-la-dona-de-cal-vidal | VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial. R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa. CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa. DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial | Cobertes, obertures molt deteriorades; espais interiors i patis necesiten neteja i condicionament. | Edifici destinat a l'escola-convent per a noies de la colònia tèxtil, obra del arquitecte Vives Figuerola. En aquest edifici es barregen formes del classicisme amb materials moderns i d'arrel popular, com el maó i el ciment o les rajoles. Cabria destacar a la façana principal la porta d'entrada, que reflecteix clarament aquest eclecticisme, com a l'eix de simetria de l'edifici i, a banda i banda d'aquesta, les filades de finestres, en forma d'arc de mig punt a la planta superior i rectangulars a la planta baixa, totes amb porticons de fusta. | 08175-137 | Carrer de Sant Josep, Colònia Vidal, 08692-Puig-reig | Tan bon punt la fàbrica es posà en marxa també es començaren a construir els primers habitatges i el primer carrer de la colònia, el carrer de Sant Ignasi, encara existent. Cal Vidal presenta la singularitat que els habitatges -més grans que a la majoria de colònies; tenien uns 75 m2-, els serveis i els equipaments de la colònia queden força allunyats de la fàbrica i el riu. La part de la colònia on els treballadors passaven les (poques) hores lliures que tenien queda molt ben delimitada de la part on els obrers havien de fer la jornada laboral. Aquesta separació era positiva per la 'qualitat' de vida dels treballadors. Amb els pisos allunyats de l'espai industrial s'estalviaven haver de sentir, constantment, el soroll dels telers i haver de patir la fredor i la humitat de la proximitat del riu. A més, a Cal Vidal, al contrari d'altres colònies, no hi havia muralles. Pas a pas, els diferents hereus i amos de Cal Vidal anaren dotant la colònia de més i millors serveis: forn de pa, peixateria, carnisseria, economat, cafè, safareig comunitari, dutxes comunitàries, horts, oficina de la Caixa de Manresa, escola, etc. Del conjunt de serveis i equipaments per a ús dels treballadors de Cal Vidal destaquen, especialment, el Casal de la Dona, un gran edifici construït a principi dels anys 30 i que fou un convent de monges que acollia, també, la guarderia, l'escola de les nenes i una residència per a noies joves; el teatre, inaugurat el 1947 i que fou construït com una rèplica en petit, del Gran Teatre del Liceu; la biblioteca, també del 1947 i la nova església (la vella estava al costat de la fàbrica i fou cremada durant la Guerra Civil), d'estil neoromànic, construïda el 1942. | 41.9428300,1.8446800 | 404233 | 4644074 | 1930 | 08175 | Puig-reig | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78839-foto-08175-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78839-foto-08175-137-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Alexandre Mª Tintoré Oller | El Casal de la Dona fou dissenyat per l'arquitecte Alexandre Mª Tintoré Oller, alumne de dibuix de Josep Mª Jujol | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:17 | |||||||
| 78840 | Teatre de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-cal-vidal | VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial. R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa. CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa. DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial | XX | Condicionament i neteja de l'interior del teatre. | Adossat pel lateral de llevant a l'edifici del Patronat Vidal, es una edifici de planta quasi rectangular degut a la funció concreta que s'hi havia de desenvolupar. Disposava d'un cos d'entrada, amb el guarda-roba i la taquilla a la banda esquerra i el vestíbul que donava accés a la sala del teatre. A la banda esquerra d'aquest vestíbul es trobaven els lavabos i l'escala d'accés al primer pis. El segon cos rectangular, perpendicular a l'anterior, correspondria a la sala de teatre, amb el terra era inclinat per tal de facilitar la visió des de tots els angles. A l'entrada d'aquesta sala es trobaven les llotges i als laterals l'amfiteatre amb més llotges. Al fons estava disposat l'escenari que a la banda dreta tenia la sortida. A la planta del primer pis, a la que s'hi arribava a través de l'escala situada a l'esquerra del vestíbul, es trobava un segon vestíbul que distribuïa les entrades (una a cada banda) al galliner. Hi havia una planta soterrani a la que s'hi arribava baixant per una escala situada darrere de l'escenari. En aquesta planta hi havia la fossa d'orquestra i l'escotilló per l'apuntador i al fons tres camerinos. | 08175-138 | Plaça de la Puríssima, Colònia Vidal, 08692-Puig-reig | Aquest teatre es l'última construcció que es va fer com a part del conjunt del Patronat Vidal a finals dels anys 40. El solar que es va dedicar a la seva construcció estava situat al costat de l'edifici de la fundació Vidal, a la banda de ponent. Segons projecte de l'arquitecte Alexandre Mª Tintoré Oller, aquesta edificació havia de ser més àmplia, tal i com es veu a l'alçat de la façana que va fer al 1948, quan aquest edifici era només un projecte. Segons la idea de Tintoré, el teatre havia de ser un cos intermedi entre l'edifici del Patronat i un altre edifici d'iguals característiques (al menys a nivell de façana). Finalment, mai es va arribar a fer aquest tercer cos per causes que es desconeixen, quedant configurat el conjunt tal i com ha arribat als nostres dies. | 41.9443400,1.8805400 | 407208 | 4644202 | 1945 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78840-foto-08175-138-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El teatre nou va tenir una vida curta; un incendi el va fer malbé al cap d'uns deu any de vida. L'entrada, condicionada el 1998, ha esdevingut l'entrada del Museu de la Colònia Vidal. | 116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:17 | ||||||
| 78841 | Fundació Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fundacio-vidal | VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial. R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa. CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa. DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial | XX | Es convenient efectuar obres d'aconsidiconament de les teulades per evitar l'entrada d'aigua i el deterionament estructural i material de l'edifici. | L'edifici del Patronat es un edifici de planta baixa i pis, amb dues façanes més, una lateral que dóna al carrer de Sant Josep, i la posterior oberta a les pistes pertanyent a la Fundació, totes dues seguint la mateixa distribució que la principal pel que respecta a l'alçat, que dona a la plaça de la colònia. La planta, amb tres cossos rectangulars de diferents mides, el principal col·locat en paral·lel a la plaça, i tots tres cossos conformen la façana principal, decorada amb diferents figures geomètriques fetes amb estries, com ara rectangles concèntrics, circumferències i altres formes irregulars, i destaca el frontó amb la inscripció FUNDACIO VIDAL, i al primer pis una fornícula amb una imatge escultòrica de la Immaculada Concepció. La façana posterior del cos central també està dividida en dos pisos, amb cinc grans arcs de mig punt a la planta baixa i per una balconada amb una balustrada al primer pis. Pel que fa a l'interior, l'accés es realitza a partir d'un ampli vestíbul, que condueix al cinema i al bar Juventus, i d'una elegant escala que porta al pis superior on hi ha la biblioteca, les aules de l'escola de nens i les dependències que avui formen el Museu de la Colònia Vidal. | 08175-139 | Plaça de la Puríssima, Colònia Vidal, 08692-Puig-reig | Jubilat de totes les responsabilitats empresari als Vicenç Vidal i Casacuberta, aquest va continuar amb la seva tasca social que havia iniciat al 1930 amb la construcció del Casal de la Dona i anys més tard amb l'església (1942, amb la creació d'un centre per a joves, una casa e cultura, esport i d'oci, sempre dins des d'un punt de vista cristià: el 1945 neixia el Juventus, una institució benèficodocent posada sota la direcció del jove mestre Lluís Badia Torres. Les classes es van iniciar a un pis de la plaça de la Puríssima amb catorze alumnes, que foren els primers en estudiar en aquesta Escola per a Joves Obrers. També acollia la formació d'equips de futbol i bàsquet, i altres activitats culturals, com ara un grup de teatre. Totes les activitats culturals depenien de Esteve Camprubí i Mercader (1885-1969), que des del 1926 exercia de mestre de nens a la colònia. Ara, a part d'aquesta tasca, va esdevenir bliotecari i director de la coral, malgrat continuar amb les seves aficions personals, que eren la composició musical i la poesia. | 41.9442200,1.8808200 | 407231 | 4644189 | 1947 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78841-foto-08175-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78841-foto-08175-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78841-foto-08175-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Alexandre Mª Tintoré Oller | L'edifici de la Fundació Vidal es la seu del 'Patronato Vidal para la Cultura de la Juventud Obrera', una fundació on podien inscriure's els joves obrers de la colònia i els de la fàbrica que la família Vidal posseïa a Navàs. Vicenç Vidal i Casacuberta partia amb un capital de cent mil pessetes per bastir l'edifici, i cinquanta-mil pessetes més per adquirir béns mobles per a l'interior, com ara taules, cadires, llibres, etc. | 98|116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:17 | |||||
| 78842 | Estació de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-cal-vidal | VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial. R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa. CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa. DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial | XIX-XX | Construïda a principis del XX quan la família Vidal obtenir permís e la companyia ferroviària per disposar d'un baixador de la línia Berga-Manresa. Formada per deus construccions contigües, el magatzem de carbó i aigua, i l'altre la venda de bitllets i el control de trens. El primer cos de l'estació, és de planta rectangular, amb una planta pis, amb obertures i porta desplaçada a la dreta i al costat, dues finestres. La coberta és força atípica, tractant-se d'una coberta holandesa a quatre aigües amb els cavalls visibles, i feta amb teules alacantines. El segon cos que conforma el conjunt de l'estació feia les funcions de magatzem originalment i avui en dia alberga l'audiovisual del parc fluvial. Es tracta d'un cos de planta rectangular, elevat sobre un podi fet amb carreus de pedra. Destaca d'aquesta construcció és la gran marquesina de fusta que el recobreix. Aquesta es troba fixada a l'edifici per una encavallada de fusta i a la vegada al terra per dos pilars del mateix material que baixen a banda i banda del porxo creat a la façana principal. | 08175-140 | C-1411, quilòmetre 78,2, 08692-Puig-reig | Marià Puig i Valls va obtenir per reial ordre del 7 maig 1881 la concessió per 60 anys d'un tramvia a vapor de Manresa a Berga, amb un ample previst de 750 mm. La Societat del Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (TFEMBF) va ser fundada el 1881 per una bona collaa d'insdustrials texctils (els Rosal, Pons, Soldevila, Monegal, etc.) i la línia va ser inaugurada en la primavera de 1887 en que arribà a Puig-reig, i el 1904 a Guardiola de Bergueda. El 1914, un grup de capitalistes belgues adquireixin la majoritat de les accions del TFEMB, amb la idea de crear una gran xarxa de ferrocarril de via estreta a Catalunya, una cosa que es es realitzaria el 14 de juliol de 1919 amb la fundació de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans. La línia ferroviaria es vaclausurar el 1973. | 41.9421100,1.8777000 | 406969 | 4643958 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78842-foto-08175-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78842-foto-08175-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78842-foto-08175-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:17 | |||||||||
| 41472 | Cal Jaume Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-coll | VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular, orientat a la façana de migdia; la masia té la planta gairebé quadrada i consta de planta semisoterrani, planta baixa, pis i sota coberta. Restaurada amb molta cura en els últims anys s'ha adaptat i condicionat com a casa d'agroturisme., amb capacitat per a 15 persones. | 08024-58 | Ctra. de Berga a Ripoll per les Llosses (C-26), km 169,2, a 3 km de Borredà | Cal Jaume Coll fou una masoveria del mas Coll que finalment fou cedida en herència a un fill fadristern de la gran pairelia que li donà nom. Documentada des del s. XVII la família de cal Jaume Coll van mantenir fins després de la Guerra Civil (1936-39) l'activitat agrícola i ramadera. | 42.1454000,2.0169300 | 418770 | 4666388 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41472-foto-08024-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41472-foto-08024-58-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:02 | |||||||||
| 41482 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-1 | VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XVIII | Masia d'estructura clàssica formada per una planta rectangular coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, construïda al s. XVII. A aquest cos inicial s'hi afegí, al s.XVIII, una ampliació que amb una planta rectangular, també coberta a dues vessants, destaca per una eixida amb balcons de fusta coberts pel ràfec de la teulada. Un porxo de pedra tanca l'accés a la masia. Les finestres conserven les llindes de pedra amb inscripcions i dates relatives a les diferents etapes constructives 81687, 1735). | 08024-68 | Pont i riera del Mergançol (parròquia de Borredà) | La masia és documentada al s. XVIII com una de les masies de la riera de Merlès que formaven part de la baronia de la Portella, aleshores en mans dels Ducs d'Hixar; els estadants de la Riera eren pagesos enfiteutes dels barons fins a la desamortització del s. XIX. | 42.1119100,2.0261600 | 419490 | 4662660 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:02 | ||||||||||||
| 41516 | Arxiu documental de cal Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-documental-de-cal-grauges | VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII-XIX | L'arxiu es conserva en bon estat, ben guardat en caixes normalitzades a l'Arxiu Municipal de Borredà, pendent de la seva ordenació. | Arxiu format per documentació en paper dels segles XVIII i XIX agrupats en diferents lligals. Els documents més antics (s. XVIII) corresponen a notarials (compra-vendes,àpoques, invenatis, capítols matrimonials, testaments, correspondencia, plets, censals i censos) en paper de la família Graugés. Pel que fa a la documentació del s. XIX, també tota en paper, a més de la documentació familiar (en la qual destaca un plec molt important quan a nombre de cartes) hi ha documentació corresponent a l'Ajuntament de Borredà. | 08024-102 | Plaça Major nº , 08619- Borredà | La família Graugés cedí a l'Ajuntament de Borredà el fons documental localitzat a les golfes de la seva casa i que és format per documentació en paper dels s. XVIII i XIX. Ingressà a l'arxiu municipal a finals de l'any 2003. | 42.1357300,1.9940700 | 416868 | 4665336 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:02 | ||||||||
| 41529 | Estació meteorològica de Puigcercós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-meteorologica-de-puigcercos | VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XX | L'estació meteorològica de Puigcercós consta d'un pluviòmetre Hellmann per a la mesura de les precipitacions i d'un termòmetre de màxima i mínima Six-Bellani, amb divisions d'1 grau centígrad per a l'enregistrament de les temperatures extremes. El termòmetre es troba situat a una altura de 1.4 m del sòl i protegit per una caseta meteorològica de fusta de 52 dm3 de capacitat amb parets de persiana senzilles i amb doble sostre. | 08024-115 | Parròquia de Sant Esteve de Comià, masia de Puigcercós, 08619-Borredà | L'estació meteorològica de Puigcercós és una iniciativa del Sr. Francesc Puigcercós i Coma, propietari de la masia, que enregistra les temperatures i la pluja des del maig de l'any 1975 de manera ininterrompuda. L'estació es un dels pocs observatoris termopluviomètres del Servei Meteorològic Nacional al la comarca del Berguedà. | 42.1364900,2.0467900 | 421226 | 4665370 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41529-foto-08024-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:02 | |||||||||
| 79047 | Camí ramader de l'Espunyola a Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-lespunyola-a-puig-reig-0 | VV.AA (2007). Inventari de Camins Ramaders del Berguedà, Grup de Defensa de la Natura del Berguedà/ Parc Natural Cadí-Moixeró/Berguedà Iniciatives SD,SL. www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Cadi%20Moixero/Coneix-nos/Centre%20de%20documentacio/Fons%20documental/Estudis/Mem%C3%B2ria_final%20_def2_.pdf | XVIII-XX | El camí surt de l'Espunyola i passa per la costa de la Mina i por de Cal Pius. Una mica abans de Cal Marsalet trenca a mà dreta, i segueix en direcció a l'Hostal de Cal Barjola, passant per davant de Cal Matosa, i va cap a Fontirons, passant pel Serrat de Comatoa. Continua des d'aquest punt dins al Corral de Canudas, on hi trencaven els ramats, i per Canudes, passa per Ca n'Eloi, Cal Ros i Cal Millàs. Continua cap a la Font dels Pagesos, on a 10 o 15 metres de la font hi ha dret de returada. Des d'aquí el camí segueix a cal Ventura i puja per la carena dels Colls, i es dirigeix a la Madrona, punt on entra al terme municipal de Puig-reig. Passa pel Serrat de la Madrona i es dirigeix a Tresserra; passa pel turó de la Senyera i travessa el Serrat de l'Oca, sortint seguidament a sobre el poble de Puig-reig. Seguint el camí de cal Feliu s'arribava a cal Marçal. | 08175-273 | La Madrona | 41.9927600,1.8446100 | 404302 | 4649618 | 08175 | Puig-reig | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79047-foto-08175-273-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Aquest camí apareix en el mapa 1:50000 Vell de Berga com a 'Camino a Puig-reig' (1951).Informants: Josep Calveras, Ramon Mas Puig, Josep Pagerols Costa, Josep Bover Guitart i Josep Subirana Casafont. Enquestadors: Noèlia Arco Casals i Mª del Agua Cortés Elía. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:17 | |||||||||||
| 78813 | Resclosa i canal de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-lametlla-de-merola | VV.AA (2004): L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial. SERRA, Rosa: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d TERRADAS SABORIT, I. (1978).'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. TERRADAS SABORIT, I. (1980).'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona TERRADAS SABORIT, I. (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, I (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa SERRA, Rosa (2000).. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. VALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Genesi i revaloritzacio, a Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. | XIX-XX | La resclosa i el canal actuals són fruit d'un seguit d'obres que tenen com a punt de partida l'estructura hidràulica d'un vell molí fariner que funcionava des de començaments del s. XIX. Amb el pas dels anys i amb la concessió d'aprofitament hidràulic augmentada per a usos industrials, es construeix el nou canal o rec que, seguint les corbes de nivell i la forma del meandre del riu, porta l'aigua des de la resclosa fins a la turbina. La resclosa, una imponent estructura de pedra i formigó de finals del s. XIX, també substituí la vella de fusta. L'obra d'enginyeria hidràulica fou autoritzada per l'enginyer encarregat del servei d'aigües de la conca alta del Llobregat que, en nom de la secció de foment de la Diputació de Barcelona, verificava sobre el terreny el projecte de resclosa i embassament, i inspeccionava la seva construcció. | 08175-111 | Camí de la Resclosa, 08736-L'Ametlla de Merola | L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc: La Colònia. La fàbrica va tancar portes l'any 1999. | 41.9110900,1.8834200 | 407398 | 4640507 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78813-foto-08175-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78813-foto-08175-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78813-foto-08175-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La resclosa i el canal són claus en el sistema de funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interesos del sector minihidráulic a Catalunya. | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:17 | |||||||||
| 78740 | Goigs de Sant Mateu de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-mateu-de-lametlla-de-merola | VV.AA (2004): L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial R. SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d; I. TERRADAS SABORIT (1978). 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. I. TERRADAS SABORIT (1988). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona. I. TERRADAS SABORIT (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979. I. TERRADAS SABORIT( 1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa R. SERRA (2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga | XIX-XX | Reproduïts en fulls amb la notació musical, no l''Oremus' amb llatí, i la lletra es obra de Josep Cardona i la música de Gaietà Casadevall. La xilografia amb la imatge del sant patró, del 1960, es obra d'A. Gelabert. L'estrofa de començament diu: 'Puig que cenyiu l'aurèola de l'Evangelista de Déu, a l'Ametlla de Merola, protegiu, oh Sant Mateu'. La segona edició dels goigs es va imprimir a Barcelona, a Cal Casulleras, de la Via Laietana. | 08175-38 | Església de Sant Mateu de l'Ametlla de Merola | L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc. La fàbrica va tancar portes l'any 1999. | 41.9082800,1.8830200 | 407361 | 4640196 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:17 | ||||||||||||
| 78721 | Fàbrica de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-lametlla-de-merola | VV.AA (2004): L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s.d. I. TERRADAS SABORIT (1978). 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. I. TERRADAS SABORIT (1988). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona I. TERRADAS SABORIT(1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. I. TERRADAS SABORIT(1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa R. SERRA (2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial AADD (2011). Pla d'ordenacio urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa j7 VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX | El març del 2010 un incendi va destruir, en la seva totalitat, una de les naus més antigues. | El conjunt fabril de l'Ametlla de Merola està format per un conjunt de naus construïdes en diferents èpoques i que ocupen una gran extensió. El conjunt més antic i més proper al nucli d'habitatges de la colònia obrera el formen dues naus rectangulars cobertes a dues vessants amb teules ceràmica, i amb planta baixa i un pis, amb els característics finestrals seriats. Els murs estan fets de maçoneria cara vista i els finestrals remarcats amb totxo deixat vist, amb dintells o arcs de totxo a la part superior. | 08175-19 | Recinte industrial Ametlla de Merola, 08672- L'Ametlla de Merola | L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc: La Colònia. La fàbrica va tancar portes l'any 1999. | 41.9076900,1.8828100 | 407343 | 4640131 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78721-foto-08175-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78721-foto-08175-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:17 | ||||||||
| 78722 | Teatre de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-lametlla-de-merola | VV.AA (2004). L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d. I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona 1988. I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979. I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa 1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial, 2000. CLOTET, D. I SERRA, R. 'Teatre i cinema', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.51-52 AADD (2011). Pla d'ordenacio urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa j7 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX-XXI | El 2009 s'iniciaren les obres de restauració i adequació del teatre, dirigides per l'estudi Lloveras & Soler de Barcelona. | És un edifici allargat, de planta rectangular, amb coberta escalonada que consta de planta baixa més planta pis al volum central i de planta baixa al volum de l'entrada principal. No hi han finestres, únicament disposa de portes de sortida d'emergència de la sala a més de l'accés principal. L'edifici el teatre, en curs de restauració, té annex el Cafè, centre de reunions els Ametllans. | 08175-20 | Plaça del Teatre, 08672- L'Ametlla de Merola | El 1880 ja es té noticia de l'existència d'un petit teatre a l'edifici que avui acull la biblioteca i llar d'avis, on ja es feren uns pastorets íntegres, fins el 1902 que s'inaugurà el teatre nou ubicat al mateix lloc que avui, i s'aprofita també per estrenar nous pastorets amb 'El naixement del Salvador o la redempció de l'esclau' i 'La venjança de Jesús' que s'anaren alternant fins a l'any 1912. El 1912 S'estrena 'La Rosa de Jericó', l'obra que dóna més ressò i prestigi dels pastorets que s'havien anat fent a l'Ametlla. Aquests es van fer fins l'any 1939 i s'anaren alternant amb d'altres obres com 'L'estel de Natzaret', 'La venjança de Jesús' i 'Jesús infant'. El 1949 es reforma el teatre dotant-lo de nous mitjans tècnics i modificant-ne la seva estructura perquè el pati de butaques passés a un aforament de 600 persones i l'escenari fos més gran per adequar-se tant als actors com a l'escenografia. L'obra representada encara era 'La Rosa de Jericó' però una sèrie de canvis (incorporació de dones i nous quadres) i la renovació de la lletra per part d'en Francesc d'Assís Picas i la música per part d'en Josep Conangla (fills de l'Ametlla), van fer que l'obra passés a anunciar-se com 'Els pastorets de l'Ametlla de Merola'. 1954 Per tots aquests canvis i l'evolució cap a una obra més entenedora barrejant-hi alguns elements de l'obra 'La Rosa de Jericó' , naixerà finalment 'La flor de Nadal', i d'aleshores ençà són els únics que s'han representat. Tots aquests factors han portat també a anomenar l'obra com 'Els pastorets de l'Ametlla de Merola' ja que tant l'autor de la lletra com el de la música, F. A. Picas i J. Conangla, s'n fills de l'Ametlla i van dotar a l'obra una personalitat característica, aprofitant també tot el passat teatral històric que s'havia anat portant a terme fins llavors. També s'ha de dir que els diferents directors que han anat passant al llarg del temps dels pastorets han sigut de l'Ametlla i tots ells han ajudat a evolucionar, perfeccionar i adaptar l'obra al temps que vivim igual que totes aquelles millores tècniques que s'han realitzat com l'arranjament de la música per part d'en Carles Cases al 1992 i altres millores escenogràfiques | 41.9078600,1.8830300 | 407361 | 4640149 | 1902 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78722-foto-08175-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78722-foto-08175-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78722-foto-08175-20-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La seva importància, més que pels seus valors arquitectònics, és pel valor social que ha dinamitzat la vida de la colònia; per aquesta raó els ametllans iniciaren una campanya reivindicant la restauració de l'equipament, cosa que s'està fent en l'actualitat en diferents fases. | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:17 | ||||||
| 78808 | Resclosa i canal de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-cal-vidal | VV.AA (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga Josep CAMPRUBI (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial. R.SERRA (2002): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa. CLUA, J. (1994) Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. esi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. CLUA, J. (1992)La concessió del salt d'agua de cal Vidal, a l'EROL39, Berga, p. 13-16. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa. DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. CLOTET, D i SERRA, R: (2005) 'L'aigua com a font d'energia', a Històries el riu. El llegat de les colònies textils, Regio7, p. 8-10 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. ALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Genesi i revaloritzacio, a Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. | XIX-XX | La resclosa de cal Vidal , obra de pedra i formigó, té una alçada de 17,56 m, i el seu canal de derivació 135 m de llarg, 1 m d'ampla i 0,40 de profunditat. Amb aquestes dimensions s'obté una força de 502 CV amb un aprofitament hidràulic d'uns 3000 l/seg. El canal, avui totalment automatitzat, porta l'aigua a les turbines (dues turbines verticals Francis de 795CV i 110CV que foren instal·lades el 1942, amb un aprofitament hidràulic de 5.150 l/seg. | 08175-106 | Carrer de la Fàbrica, Cal Vidal, 08692-Puig-reig | La fàbrica es posa en marxà l'any 1900, però anteriorment s'hagué de construir (a partir de 1894) una resclosa de 17 metres d'alçada (la més alta de la zona) i un canal de derivació que permetessin aprofitar l'aigua del Llobregat com a font d'energia. El canal feia arribar l'aigua fins la turbina i aquesta transformava la força de l'aigua en energia mecànica que es distribuïa per tota la fàbrica mitjançant el sistema de l'arbre dret. Més endavant, a finals dels anys vint del segle XX, es modernitzà aquest sistema instal·lant un alternador al costat de les dues noves turbines model Francis. D'aquesta manera, l'energia que feia moure la fàbrica deixà de ser mecànica per esdevenir electricitat. | 41.9421700,1.8816300 | 407295 | 4643960 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78808-foto-08175-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78808-foto-08175-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78808-foto-08175-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La turbina de cal Vidal està en actiu i està connectada a la xarxa elèctrica. La visita al Museu de la Colònia Vidal permet veure de molt aprop la resclosa, el canal i les turbines. La resclosa i el canal són claus en el sistema de funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interessos del sector minihidráulic a Catalunya. | 98|119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:17 | ||||||||
| 41444 | Arxiu Municipal de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-borreda | VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990 | XIX-XX | L'arxiu municipal de Borredà ,amb 4 metres lineals, consta de les següents seccions: 1.- Administració General (terme municipal, òrgans de Govern, Alcaldia, Secretaria, Personal, Correspondència i Mitjans de Comunicació) 2. Hisenda (Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitat) 3.- Juntes i Comissions, Pòsit 4. .Beneficència i assistència social (Atenció a refugiats i orfes de guerra, Accions per l'atur laboral i Cooperació i solidaritat), 5. Sanitat (Inspecció sanitària, Personal Facultatiu, Centres sanitaris municipals, Inspecció veterinària, Juntes i comissions municipals) 6. Obres i urbanisme (Planejament i gestió urbanística, Obres d'infrastructura, Immobles municipals, Obres e particulars, Activitats classificades i obertura d'establiments, Promoció de l'habitatge), 7. Seguretat pública (Cossos de seguretat, passaports, Guardes jurats, Juntes i Comissions municipals, Protecció civil), 8. Servei militar (Quintes, allistaments, lleves forçoses, Bens subjectes a requisa militar, Prestació Social Substitutòria, Correspondència militar). 9. Població (Estadístiques, Padró, Registre Civil, Junta local del cens). 10. Eleccions (Municipals, Jutge de Pau, Diputats Provincials, Parlament de Catalunya, Generals Corts i Senat, Parlament europeu, Referendums i plebiscits, Cens electoral). 11. Ensenyament (Primari, Escoles dibuix, arts i oficis, música, formació professional, escoles taller, Escoles d'adults, Juntes i comissions municipals). 13.Serveis agropecuaris i medi ambient (Censos agraris, foment forestal, Juntes i comissions municipals, medi ambient) | 08024-22 | Plaça Major nº 4, 08619-Borredà | L'arxiu municipal de Borredà conserva documentació des del s. XIX, molt fragmentada com a conseqüència de l'espoli i la destrucció provocats durant els períodes conflictius de les Guerres Carlines; pel que fa a aquesta documentació més antiga destacar que es conserven les actes de plens, registres de correspondència i comptabilitat de bona part del s. XIX tot i que en cap de les seccions es conserva sencera. Pel que fa a la documentació del s. XX aquesta només presenta 'buits' del període 1936-1939. | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41444-foto-08024-22-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'Arxiu fou ordenat l'any 2001 per Albert Rumbo, contractat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:02 | ||||||||
| 41483 | Les Goles de la Masada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-goles-de-la-masada | VINYETA, R.(1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328/1992 de 14 de desembre | Les goles de la Masada són un dels molts exemples de les formes d'erosió propiciades per la composició i l'estructura geològica. Les goles, com també el conjunt de balmes, gorgs, saltans, congostos, xucladors, marmites de gegant i altres elements situats al llarg de la riera de Merlès, corresponen a l'erosió que les aigües han efectuat sobre els gresos de la Formació Artés que travessa la riera de Merlès. Les Goles de la Masada, no massa extenses i força estretes la qual cosa ha fet possible que siguin un pas natural per travessar la riera. | 08024-69 | Antiga parròquia de Santa Maria de Salselles | Des de l'època medieval les goles de la Masada s'han aprofitat en un doble sentit: per a la construcció de molins fariners hidràulics i com a pas natural per travessar la riera de Merlès. | 42.1036100,2.0069700 | 417893 | 4661757 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:02 | ||||||||||||
| 41476 | Cobert de Puigcercós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-puigcercos | VINYETA, R. (1978)'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló | XIX | Construcció de mitjans s. XIX a la qual s'hi ha afegit, al llarg del s. XX, diferents ampliacions amb l'objectiu de guanyar espai per a poder desenvolupar les funcions de restaurant. L'estructura original queda gairebé amagada al sector de ponent i es tracta d'un cos rectangular, de planta baixa, un pis i sota coberta, amb teulada de dues vessants. | 08024-62 | Parròquia de Sant Esteve de Comià, a la riera de Merlès | L'hostal del Cobert de Puigcercós, construït al peu del camí de Borredà a Sant Quirze de Besora és una masoveria de Puigcercós que arran de la transformació del camí en carretera a començaments del s. XX, es va transformar en un hostal, molt concorregut per viatgers, boletaires, excursionistes i caçadors. | 42.1326200,2.0458100 | 421140 | 4664942 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:02 | ||||||||||||
| 41418 | Molí de Danyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-danyans | VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Construcció bastida al peu de la riera de Merlès formada per la planta semisoterrada on hi havia el carcau, planta baixa amb l'obrador i primer pis amb el casal moliner, avui destruït, així com la coberta, que era dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. L'antic molí de Danyans s'aprofità en els últims anys per a proporcionar electricitat a la masia de Puigcercós. | 08024-41 | Antiga parròquia de Comià, prop del Cobert de Puigcercós | L'any 1749 Joan Puigcercós, hereu del mas Puigcercós va comprar a carta de gràcia, els molí fariner i bataner de Danyans, amb els seus dos horts i una petita peça de terra, a Manuel Puigcercós i al seu fill, moliners de Sant Julià de Palmerola. La venda, confirmada per l'Intendent del Principat de Catalunya, fou de 6700 lliures que incloïen les rendes que per aquest molí cobraven els senyors de Maçanós. Tot sembla indicar que, a mans dels Puigcercós, el molí només va funcionar per a moldre farina però l'interès per els molins es demostra pel fet que l'any 1818 Francesc Puigcercós adquirí el molí i la farga de cal deu, de Sant Julià de Palomera. Actualment el molí proporciona electricitat a la gran masia de Puigcercós. | 42.1399500,2.0534200 | 421778 | 4665748 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41418-foto-08024-41-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:02 | |||||||||
| 43249 | Font de Tagastet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-tagastet | VILELLA, Climent: 'Lluís Cosp i el Cau d'Art', L'Erol, 24, estiu 1988, pàg. 43. | XIX | Actualment els Amics de les Fonts estan col·laborant de forma desinteressada en la seva restauració. | Es tracta d'un brollador natural d'aigua convertit en una font. Al voltant del sortidor, a pocs metres de la riera de Metge, es disposen diverses construccions, com són empedrats i canalitzacions d'aigües. Un dels elements més rellevants i emblemàtics de la font és un pont de pedra amb un arc de mig punt que ajuda a passar d'una banda a l'altre de la riera de Metge. | 08022-57 | Al nord-est del nucli urbà | La Font de Tagastet era lloc de freqüents trobades, almenys des de finals del segle XIX. Per Carnestoltes, amb un acordió i algun altre instrument, els berguedans hi anaven a fer gresca. Durant algun temps les festes en aquest indret van arribar a ser prohibides. El 1929 l'aigua de la Font de Tagastet es canalitzà per proveïr d'aigua la ciutat de Berga. La inauguració de la seva infrastuctura es celebrà amb diverses festes. Més tard, especialment a finals del segle XX, s'anà abandonant l'indret fins que quedà en un estat de deixadesa total. Recentment, el 2001, els Amics de les Fonts n'han emprès desinteressadament la seva restauració. | 42.1157500,1.8570200 | 405512 | 4663260 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43249-foto-08022-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43249-foto-08022-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:02 | ||||||||
| 65776 | Tina dels camps d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-dels-camps-descrigues | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Es troba parcialment plena de fems. | La tina de glans dels camps d'Escrigues es troba situada al sud-oest de la Rectoria Vella i a l'oest de Camadoca, en una plataforma rocosa envoltada de camps. Es tracta d'un forat circular picat a la roca d'un diàmetre de 190 centímetres. Actualment es troba coberta de fems, com bona part de la roca sobre la que està picada, deixant només a la superfície una profunditat vista inferior al mig metre. En les parets laterals de la tina s'observen diversos forats picats formant una línia horitzontal uns 20 centímetres per sota del nivell de la roca. | 08255-20 | Sector central del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9996000,1.9756300 | 415163 | 4650239 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65776-foto-08255-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65776-foto-08255-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | |||||||||
| 65897 | Tina petita de Teulats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-petita-de-teulats | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | L'interior i l'entorn es troba plena d'escombraries (vidres, plàstics, ferros, etc.). | La tina petita de glans de Teulats es troba situada sobre una esplanada rocosa a 175 metres al sud-est de la masia de Teulats, a uns 70 metres al nord-oest de la tina gran de Teulats. Es tracta d'una estructura circular picada a la roca mare de 1'65 metres de diàmetre interior. Es troba parcialment tapada, plena d'escombraries, i conserva una profunditat vista de 75 centímetres. | 08255-141 | Sector est del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0012200,2.0031100 | 417441 | 4650392 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65897-foto-08255-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65897-foto-08255-141-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | ||||||||
| 65898 | Tina gran de Borralleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-gran-de-borralleras | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | La tina es troba completament coberta de terra i vegetació. | La tina de glans gran de Borralleras es troba situada al sud-est de la masia que li dóna nom, en una esplanada erma on hi creix algun garric. Es tracta d'un forat circular molt desdibuixat per la terra i la vegetació d'un diàmetre aproximat proper als 450 centímetres. En els laterals del forat s'observen restes d'un mur de maçoneria de pedra que resseguia la tina, actualment molt malmès. Segons fonts orals, sota la capa de terra que omple el forat actualment, hi ha el forat circular picat a la roca, amb unes escales d'uns cinc graons que permetien accedir-hi. | 08255-142 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0209700,2.0053900 | 417655 | 4652583 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65898-foto-08255-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65898-foto-08255-142-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | ||||||||
| 65899 | Tina petita de Borralleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-petita-de-borralleras | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | La tina es troba parcialment coberta de terra. | La tina de glans petita de Boralleres es troba situada al sud-est de la masia que li dóna nom, sobre una roca que aflora a la superfície al marge d'un camp. Es tracta d'un forat circular d'uns 207 centímetres de diàmetre picat a la roca. Tot i estar parcialment ple de terra, hi ha una profunditat conservada propera al metre. | 08255-143 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0214900,2.0025800 | 417423 | 4652643 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65899-foto-08255-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65899-foto-08255-143-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | ||||||||
| 65900 | Tina de Cuasacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cuasacs | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | La tina de glans de Cuasacs es troba situada al nord-oest de la masia que li dóna nom, en un marge rocós en la vessant que s'aboca sobre la riera de Merlès. Es tracta d'un forat circular picat a la roca, d'uns 200 centímetres de diàmetre i una profunditat de 130 centímetres. A la part exterior de la tina seguint el desnivell de la vessant hi ha un petit forat circular d'un metre de diàmetre i una profunditat aproximada de 50 centímetres, també picat a la roca, que permet l'accés al forat per on es buidava la tina, actualment reformat amb un tub metàl·lic. | 08255-144 | Sector oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0207300,1.9786000 | 415437 | 4652582 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65900-foto-08255-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65900-foto-08255-144-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | |||||||||
| 65901 | Tina de Puigdesala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-puigdesala | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | La tina de glans de Puidesala es troba situada pocs metres a l'est de la masia que li dóna nom, en un marge que separa el nivell on està la masia del camp inferior. Es tracta d'un forat circular d'uns 180 centímetres de diàmetre i uns 200 de profunditat picat a la roca, acabat en la part superior amb dos filades de carreus grans treballats d'uns 50 centímetres d'alçada. Conserva, a la part inferior del marge, el forat que permetia buidar la tina. | 08255-145 | Sector oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9989900,1.9692000 | 414630 | 4650178 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65901-foto-08255-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65901-foto-08255-145-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | |||||||||
| 65902 | Tina de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-cortada | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | Es troba tapada amb terra i vegetació. | La tina de glans de la Cortada es troba situada al nord de la Cortada, al cap d'un serrat sobre una esplanada rocosa propera a la balma dels pobres. Es tracta d'una tina de glans, picada a la roca mare d'uns 2'50 metres de diàmetre aproximadament. La tina es va tapar amb terra per evitar que hi caiguessin animals, i hi ha crescut vegetació (joncs) ja que acumula aigua quan plou. | 08255-146 | Sector central del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0112200,1.9794500 | 415495 | 4651526 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | |||||||||||
| 65903 | Tines de Montclús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-montclus | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | Les dues tines es troben plenes de terra. | Les tines de glans de Montclús es troben situades pocs metres al nord-est de la masia que li dóna nom, al límit de la mateixa esplanada rocosa sobre la que s'assenta la masia. Es tracta de dos forats circulars picats a la roca, actualment omplerts de terra i amb un exemplar jove de xiprer plantat a l'interior cada un. La tina més gran amida uns 200 centímetres de diàmetre i la petita, uns 140 centímetres. | 08255-147 | Sector nord del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0475100,2.0025500 | 417455 | 4655532 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65903-foto-08255-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65903-foto-08255-147-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | ||||||||
| 65904 | Tina de Ballarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-ballarons | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | Es troba tapada i força erosionada. | La Tina de glans de Ballarons es troba situada a uns 200 metres a llevant de la Ballarons sobre una esplanada rocosa envoltada per una zona de roures. Es tracta d'una tina d'estructura circular picada a la roca mare de 3'25 metres de diàmetre interior. Queden restes d'un mur perimetral de maçoneria de pedra, del qual es conserva un petit tram de 40 centímetres d'altura. Actualment la tina es troba pràcticament plena de terra però encara es pot observar les traces de la meitat de l'estructura circular. | 08255-148 | Sector central del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0011800,1.9899100 | 416348 | 4650401 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65904-foto-08255-148-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | ||||||||
| 65905 | Tina de Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-pedros | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | Actualment l'interior de la tina es troba ple d'escombraries. | La tina de glans de Pedrós es troba situada al sud-oest de la masia que li dóna nom, al límit d'una esplanada rocosa sobre la que s'assenta la masia. Es tracta d'un forat circular picat a la roca, d'uns 180 centímetres de diàmetre. A la part exterior de la tina seguint el desnivell de la vessant hi ha un petit forat circular també picat a la roca per on es buidava la tina. | 08255-149 | Sector sud del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9524200,1.9685800 | 414516 | 4645008 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65905-foto-08255-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65905-foto-08255-149-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | ||||||||
| 65906 | Tina de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vilalta | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | La tina de glans de Vilalta es troba situada en un punt elevat a 300 metres al nord-est de la masia de Vilalta sobre una esplanada rocosa. Es tracta d'una tina de glans d'estructura cilíndrica picada a la roca mare de 3'80 metres de diàmetre. Actualment es troba parcialment tapada amb terra i bardissa i conserva una profunditat vista d'un metre. La circumferència de la tina queda oberta a la part nord i possiblement podria correspondre a un accés a l'interior. Queden a la banda oest alguns vestigis d'un possible mur perimetral que tanqués la tina. | 08255-150 | Sector nord del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0279400,1.9920300 | 416558 | 4653370 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65906-foto-08255-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65906-foto-08255-150-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tina es va tapar parcialment per evitar que hi caiguessin animals i no en poguessin sortir. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | ||||||||
| 66007 | Tines del Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-castellot | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Les tines de glans del Castellot estan situades sobre una plataforma rocosa al sud-est de la masia que els dóna nom i al nord del castell de Merlès, just al límit entre la vessant boscosa i els camps de conreu. Es tracta de dos forats circulars de diferents dimensions picats a la roca. El forat més petit es troba gairebé completament tapat per terra i té un diàmetre de 165 centímetres. El forat més gran, d'uns 200 centímetres de diàmetre, queda parcialment obert cap al costat oest, on probablement un mur de maçoneria de pedra, actualment inexistent, tancava la tina. Actualment aquesta tina es troba parcialment coberta de terra però encara mostra una profunditat vista d'uns 135 centímetres. | 08255-251 | Sector central del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9994900,1.9851300 | 415950 | 4650218 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66007-foto-08255-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66007-foto-08255-251-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | ||||||||||
| 66008 | Tina gran de Bonells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-gran-de-bonells | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Està completament coberta de terra. | La tina gran de glans de Bonells està situada en una esplanada rocosa envoltada d'un bosc de pins uns 300 metres a l'est de la masia que li dóna nom. Es tracta d'un forat circular picat a la roca d'aproximadament 320 centímetres de diàmetre. Actualment es troba completament coberta de terra i només es pot intuir les seves dimensions a través dels petits joncs que creixen a tot el perímetre del forat. | 08255-252 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0174300,1.9997300 | 417182 | 4652195 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66008-foto-08255-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66008-foto-08255-252-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | |||||||||
| 66009 | Tina petita de Bonells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-petita-de-bonells | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Està coberta de terra. | La tina petita de glans de Bonells està situada en una petita esplanada on aflora a la superfície una gran roca al nord de la masia que li dóna nom. Es tracta d'un forat circular picat a la roca de 300 centímetres de diàmetre. Actualment es troba pràcticament coberta de terra i a l'interior hi ha crescut un petit roure. Al perímetre del forat s'intueix el que hauria estat un petit mur de maçoneria de pedra que envoltava l'estructura. | 08255-253 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0200400,1.9970100 | 416960 | 4652488 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66009-foto-08255-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66009-foto-08255-253-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | |||||||||
| 66013 | Tina de la Rectoria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-rectoria-vella | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | Es troba parcialment coberta de terra. | La tina de glans de la Rectoria Vella està situada pocs metres al sud-oest de la masia que li dóna nom, sobre una formació rocosa que aflora a la superfície just al límit d'un camp de conreu. Es tracta d'un forat circular de picat al límit d'una gran roca que aflora a la superfície. El forat es troba parcialment tapat per terra i té un diàmetre de 160 centímetres. Està picat just al límit de la roca, de manera que les parets laterals són força primes. Actualment aquesta tina es troba parcialment coberta de terra però encara mostra una profunditat vista d'uns 40 centímetres. És probable que tingués un forat per buidar l'aigua que s'introduïa a l'interior, però actualment es troba mig colgat de terra. | 08255-257 | Sector central del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0007900,1.9763900 | 415228 | 4650371 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66013-foto-08255-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66013-foto-08255-257-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | ||||||||
| 66000 | Arxiu de Josep M. Vilarmau i Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-josep-m-vilarmau-i-cabanes-0 | VILARMAU, Josep M (1997). Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular. S'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista de Santa Maria de Merlès que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès. Es tracta d'un recull de més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes entreteniments, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Santa Maria de Merlès, hi ha recollit un volum important d'informacions, de diverses tipologies, a més de les que són comunes a tot el Lluçanès. Són les següents: - Cançons cavalleresques i llegendàries: Don Lluis [sic] de Montalvà; La vida de les galeres; La dama robada; Blancaflor; La presa de Roses; El testament d'Amelia [sic]; La dama d'Aragó; L'Agneta Rostoià; Present de boda; La presó de Lleida; A la ratlla de França; Els estudiants de Tolosa; La Enramada [sic]; Els tres tambors; El Comte l'Arnau; El Ton renegaire; La porqueirola; Catarina; El poder del cant; La fera malvada; La donzella condempnada [sic]; La dama captiva; La captiva; El fill jogador [sic]. [Totes les Margaridetes..]; La dama enterrada; La filla del Carmesí; Els tres dallaires; L'infant i la dida; Els tres diables; Donya Argüela; Les vintinou [sic] llançades; [A la vora de la mar..]; La filla (A la vila de Prades); Don Lluís de Montalvà; La presó de Lleida; El fill jogador [sic]; La donzella i la mort; El comte de Flores; La filla perduda; Don Bertràn [sic] i Donya Maria; El grumet valent; Sant Jaume de Galicia [sic]. - Cançons amoroses: Les nines de Camprodón [sic]; L'enamorat (Un dia ho vaig saber); Sota el pont d'Oliana; El fill del rei; La fira d'Olot; Matinet me'n só llevat..; El pardal; La filla d'un pobre amor; La carta, un dia collint floretes; Recordes dolceta amor.. ; Els fadrins de Sant Boi; [Allí en el camp de Tarragona]; Al camp de Tarragona; Ai adeu [sic] vila d'Olot; El pomeret; La Pepa; La noia de cal Sidro Vall d'Alpens; L'escoria [sic]; La minyona del Rosselló; L'espina; Caseu-vos fadrins amb una pagesa; Caseu-vos fadrins; No us hi caseu noies amb un teixidor; La nit de Sant Joan. Variant; La Pepa i el Sidro; [Tantes com n'he tractades]; El metge; El mestre; El mestre; Un dia l'encontrí sola..; [Fadrinets de la muntanya]; [Abans no et fassis [sic] monja]; Si fos aucellet [sic]; [Quan jo n'era petitet]; Cansó [sic] d'amor; [Vostre pare vostra mare]; Bon nit Tomàs; [A l'edat dels disset años [sic]; [Sota el pont de l'Airola..]; El salt del colom; Me'n determino un dia; [De tu vinc a despedir-me]; [Fadrins que festegeu]; [Jovent d'avui en dia]; La Carmeta de Sant Boi; Angeleta de Manresa; [Matinet me'n llevo]; La molinera; Fidelí; [A la orilla [sic]de la mar]; La minyona de Ripoll; La donzella recatada; Antonia [sic]; El fadrí i la minyona d'Organyà; El frare blanc i la donzella; La melindrosa; Una tarde [sic] molt serena; La mairastra; El soldat i la pastoreta; Roseta; [Margarida]; [L'armari]; [Margarida de Castellterçol]; El desafío; [La minyona de la Vall d'Andorra]; [Dia de Sant Pere, que es festa major]; La Sileta; El pastor del Grau; La vida de les monges; La minyona de Girona; Antonia. - Cançons satíriques, humorístiques, picaresques i de costums: Les nines de Sant Llorens [sic]; La mal casada; La noia del Graell; El Borrallot; El berenar de Prats; Mon marit tenia gana; Casada amb un vell; Els traginers quan passen; Les dones de Saldes; Els tres segadors; El sarau dels gitanos; El petit bailet [sic]; La meva mare va al mercat; El moliner i la molinera; La vella i l'estudiant; A la terra del poc pa; El maridet; Els gats de Cormina; Les nines de Reus; Francisqueta; En Joan de Campdevanol [sic]; El mal de la filla; El pobre terrisser; La xica de Fuives; Si voleu venir a Xauxa; La terra de Xauxa; [El dia que em vaig casar]; El Peirot; Si en tenia uns esclops nous; Totes les noies de la burrimboia; La Carmeta; | 08255-244 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). Barcelona. | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) L'Enraplega; L'ull de bou; [Si pretens ser molinera]; El sorteig; Cobles per divertir a la gent; La flor de Pesol; Els carrilaires; Els fumadors gorrers; Les tristeses del convent; La Mare de Deu [sic] de Falgars; El pagés [sic] carbassejat; Al quinze de juny; El Borromba.- Cançons populars. Cants religiosos (nadal, quaresma, caramelles, goigs, goigs de porta, de sants diversos, cançons religioses diverses): Sant Josep i la Mare de Deu [sic]; Cansó [sic] de Nadal; El rabadà jovenet; El rabadà; La nit de Nadal; Cansó [sic] de Nadal; La cova de Betlém [sic]; Castig [sic] de Deu [sic]; Dolcíssim Jesús; La passió sagrada; Passió de N.S. Jesucrist coneguda amb el nom de 'Passió de Sant Pere'; Clamors y lamentos [sic] de les santes ànimes del purgatori; Cobles en honor de la Verge i Mare dels Dolors; Oració de Sant Agustí; Santa Quiteria; Santa Magdalena; Magdalena; La samaritana; Santa Agnès; La vocació religiosa; El fill prodig [sic]; Els deu manaments.- Cançons populars. Cançons històrico-polítiques, de lladres, mnemotècniques, danses i ballets, tocates, corrandes i semblants: La bandera dels carlins; Els soldats del rei d'Espanya; El soldat per Cuba; Barceló Inglaterra; La cansó [sic] del cabrer; L'hereu Gibert; A l'Hostal de la Peira; El xic de Rosselló; Els presos de Perpinyà; El serraller; El bon Jesuset; Qui matará [sic] la mosca?; Les dotze paraules; Copla; Les noies del Graell; [Del primer hombre que ha visto..]; En soc [sic] filla de Guisona [sic]; Els rodassogues; [Del romaní se'n va a l'ombreta]; L'estil de l'home; La llàntia del rei moro; Aucellets de vora el mar; La minyona de la Cortada; [Si n'hi havia un pastor]; Collcerola; Vila de Ripoll; [Senyor jutge està malalt]; Estevet si et vols casar; El casat i la vídua; El carboner; Capitel·lo; En Pau Xemeneia; L'hostal de la Peira; Els contrabandistes; Les lleves per Cuba; El sorteig; El fill prodig [sic].- Música instrumental: Ball cerdà; Ballet de Deu [sic]; [El Rossinyol en te [sic] vuit pessetes]; La bolangera. - Rondalles: La princesa i les figues; L'home que va donar-se al Dimoni; L'aliga [sic], el gos llebrer, la formiga i el lleó; Castell d'iràs i no tornaràs; Rondalla enigmática [sic]; Les cabretes, la guineu i el llop; El rector de Viladonja. - Etologia: Recull de costums y altres assumptes folklorics fet a la Vall de Merlès [sic] (1929); Sota, sota la llanterna (1932).Està microfilmat.La imatge ha estat extreta del llibre 'Folklore del Lluçanès'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | ||||||||||||
| 43273 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919, pàg.201. PEDRALS i COSTA, Xavier: Arxiu Històric de la Ciutat de Berga, (tríptic), Berga, 1993. GENERALITAT DE CATALUNYA: L'Arxiu Històric Comarcal de Berga. Un nou equipament al Berguedà, (díptic), Berga, 2000. PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XIII-XX | Situat a les dependències del Pavelló de Suècia, ocupa 653 metres quadrats dels 1.275 metres quadrats de què disposa aquest Pavelló. L'Arxiu disposa de 12 punts per a la consulta pública, un dipòsit amb una capacitat de 3.589 metres lineals, un dipòsit per a documents de gran format (plànols, cartells, pergamins, etc.) i un altre destinat a suports fotogràfics i magnètics. També té una zona de càrrega de documents. Els fons documentals de l'AHCBER inclouen documents des del segle XIII fins al XX. El nucli bàsic dels fons documentals de l'Arxiu correspon a la documentació municipal agrupada en diverses seccions. També inclou l'arxiu de l'antic municipi de la Valldan, el del jutjat comarcal de Berga, el de l'hospital de Sant Bernabé, documentació militar del segle XIX, fons de particulars i institucions, programes, cartells, etc. | 08022-81 | Nucli urbà | Les primeres referències de l'arxiu daten del segle XIV, si bé el primer inventari localitzat és del 1729, obra del notari, i aleshores secretari de Berga, Josep Altarriba i Godolà. Es conserven d'altres inventaris del 1784 i del 1805, el darrer abans de la destrucció parcial duta a terme el 1822 pel cap absolutista Tomàs Costa. Degut a diversos saquejos i expolis, es troben volums berguedans en arxius de la resta de Catalunya i àdhuc de l'Estat Francès. Això sense tenir en compte el material malauradament desaparegut. Durant la Guerra Civil de 1936-1939, l'Arxiu va rebre la protecció del servei de Recuperació dels Arxius Històrics a càrrec del senyor Agustí Duran i Sanpere, essent ordenat i indexat l'any 1955 pel Doctor Lluís Pont; tasca que completà el senyor Ramon Casafont. D'ençà del 1987 se'n feu càrrec, com a arxiver, el senyor Xavier Pedrals. La primera ubicació de l'Arxiu degué ser a l'antiga casa consular, coneguda actualment com a Cal Fàbregas, situada al carrer Ciutat número 2. En traslladar-se, l'any 1580, l'Ajuntament al seu emplaçament actual, a la plaça de Sant Pere, 1, l'arxiu canvià d'ubicació. En aquest edifici hi romangué fins que el 1993 es va traslladar a un nou estatge, al carrer Mossèn Huch, 8. L'any 2000, ja com a Arxiu Comarcal, es va inaugurar la seva nova ubicació al Pavelló de Suècia. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43273-foto-08022-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43273-foto-08022-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43273-foto-08022-81-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Lluís Pont, Ramon Casafont, Xavier Pedrals i altres | Malgrat tenir la denominació 'Comarcal', els fons que conformen l'Arxiu són realment municipals. | 98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:02 | |||||||
| 57715 | El Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bruc | VILADÉS,R., PUNTAS, J. (1998: 45-46). 'Restauracions arquitectòniques al Berguedà: La masia de El Bruc i el pont d'Alfar', a l'Erol, núm. 11. Berga. BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3519. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Masia de grans dimensions, mostra una planta irregular com a resultat de les diferents ampliacions. Consta de planta baixa, dues plantes més i golfes. És de coberta a dos vessants amb el carener disposat nord-sud, perpendicular a la façana principal que mira a migdia. L'estructura més antiga presenta una planta rectangular, a la qual amb el temps se li van anar adossant diferents cossos al seu voltant. Dels que cal destacar, al mur nord, el forn de pa amb el pastador i al sud, una gran galeria. Aquesta galeria suposa l'element exterior més característic de l'edifici i està formada per tres nivells d'arcs, a planta baixa tres grans arcs i als dos nivells següents sis arcs; a les golfes únicament dues obertures rectangulars senzilles. Cal anotar que aquesta galeria va ser reconstruïda als anys 80 amb materials actuals, però respectant les característiques volumètriques i de detalls de l'estructura del segle XVIII. Pel que fa a la resta d'obertures, en general són senzilles i sense elements remarcables, únicament destacar la porta principal, de grans dimensions i formada per muntants de pedra picada i llinda de fusta, i, al cos afegit de ponent, l'accés és per un arc en sardinell de pedres allargades però irregulars -posteriorment modificada per una obertura més petita amb llinda de fusta-. En conjunt l'aparell dels murs és de paredat fet amb pedres només desbastades, força irregulars, de diferents mides i amb cantoneres força grans de pedra desbastada. A l'interior els elements de càrrega són un gran pilar central i altres de menors dimensions sobre els quals trobem les jàsseres que suporten la resta de bigues. La planta baixa estava destinada al bestiar i magatzem, i hi havia diferents corts i estables. La planta primera conserva espais i elements molt interessants, com la gran sala encara amb el terra de posts de fusta i la cuina amb la llar de foc, la gran pica de pedra, els fogons amb la cendrera i els seus armaris. També cal destacar que en els forjats d'aquest nivell, formats per jàsseres i bigues travesseres amb revoltons de guix, sobresurten alguns caps de biga treballats formant carotes, unes més esquemàtiques que d'altres. A l'exterior hi ha diferents annexes, bàsicament al sud i oest, destinats a paller, magatzems i bestiar, i també l'era. | 08166-7 | A l'est del nucli urbà, situada a la vessant sobre la carretera de Ripoll. | La primera referència documental coneguda de la casa del Bruc és de l'any 1325, es tracta d'un contracte de dot de Jaume, fill de 'C. de Bruc de Vilacorba', amb 'Geralda dez Feu' i la seva mare, on s'especifica que Geralda vestirà una capa de drap d'Apre i una túnica de roba de Narbona (SERRA VILARÓ:1989:VOL.II, 238). Al llarg del segle XIV El Bruc apareix en altres documents com són: Bernat dez Bruch, de Vilacorba, havia promès amb sagrament acompanyar Guillem de Vila i al noble Artau de Pallars, Bernat no ho va complir i el 1339 Guillem de Vila féu un document d'absolució de Bernat, perdonant tot rancor i odi.(SERRA VILARÓ:1989: VOL.II,211); el 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Raimundus dez Bruch', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) El 26 d'abril de 1410, es reuniren a l'església de Santa Maria de Lillet, Joan Font i Bartomeu Puig, canonges de la dita església, Pere Çavila, senyor de la casa de la Vila, el batlle de la Muga, els cònsols i molts habitants de la parròquia, nomenaren procurador al canonge Pere de Bruc, qui actuaria davant el Papa, bisbe o altra autoritat, per poder solucionar els problemes que tenien amb Berenguer Ferrer, pavorde de l'església de Santa Maria de Lillet entre 1377 i 1404, i que s'emportà les escriptures i diners. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,168) Al fogatge de 1497 surten com habitants del terme de la Pobla 'Jacme Bruch' i 'Bathomeu Bruch', i en el fogatge de1553 apareixen 'Joan Bruch i Jaume Bruch'. En un document del 1573, el lloctinent de batlle de la Pobla de Lillet, juntament amb el notari i testimonis, donaren possessió de la masada del Bruch als nous amos, tot realitzant el ritual acostumat. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,13) En un document de 1840 (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 845), apareixen Francesc Tubau i Vaquer, la dona Maria Tubau i Riba i el primogènit Josep Tubau i Riba, com a 'actuals amos i possessors del Mas Tubau o Bruch'; en concret és un document per vendre el molí del Clot, que tenen en propietat des de temps immemorial. La casa del Bruc també es cita al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito...' (AHCB) del 1856 i a les actes dels plens del 1884 on es tracta del cobrament de la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). | 42.2507100,1.9965000 | 417219 | 4678100 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57715-foto-08166-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57715-foto-08166-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57715-foto-08166-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El 1983 l'Àmbit de recerques del Berguedà va trametre al Conseller de Cultura de la Generalitat, una petició d'ajut econòmic per a la restauració i consolidació de la masia de El Bruc, degut a la seva importància com a element del patrimoni artístic local. En aquesta fase es va realitzar la reconstrucció de la galeria, duta a terme l'any 1984. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:17 | ||||||||
| 66570 | Pont del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-far | VILADÉS, R. (1984): 'Restauracions arquitectòniques al Berguedà: la masia del Bruc i el pont d'Alfar', a L'Erol, núm. 11. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 1. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XI-XII | no s'han realitzat noves actuacions al pont. A l'estructura hi ha crescut força vegetació. | Es tracta d'un pont romànic, situat en un tram força engorjat del riu Llobregat denominat el Far, nom que rebia una antiga masia, i potser casa forta, situada relativament prop del pont, però dins el terme de Guardiola, avui desapareguda. El pont té uns 32,50 metres de llargada i uns 2,70 metres d'amplada. El pont està format per dos arcs de mig punt, el central i més gran, té un dimensionat de 32 m de llum i una alçada de 2,9 metres; els pilars es recolzen directament sobre la roca. Pel que fa a l'arc més petit, aquest va ser recuperat arran dels treballs de restauració, aquest està fonamentat en un nivell més elevat que l'altre arc, quedant per sobre del pas habitual de les aigües, però que segurament tenia la funció de facilitar la circulació del riu en cas d'augment del cabal. L'arc petit va ser anul·lat a finals del segle XVIII. Els murs del conjunt del pont són fets a partir de carreus desbastats de mides més aviat petites, disposats a trenca-junt i formant filades més o menys regulars que prenen certa curvatura a l'entorn de l'arc central, el paviment actual és de pedres i còdols; els murs que actuen de barana es van recuperar arran de les obres de restauració i mostren un acabat similar. Les baranes tenen una amplada d'uns 45 cm i una alçada d'uns 66 cm. | 08268-80 | A la zona de nord del municipi, sobre el riu Llobregat. | El pont del Far forma part del recorregut del camí ral que comunicava Berga i la zona nord de la comarca, per tant, amb Bagà, La Pobla de Lillet, i per extensió amb la Cerdanya. En les descripcions aportades per Cèsar August Tores, arran de les excursions realitzades el 1905 a la comarca, ja fa esment al mal estat del pont, considerant-lo en un estat ruïnós. En motiu de les obres de la nova carretera C-1411, l'any 1990 es van dur a terme els treballs de restauració del pont per part del Servei d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, la restauració s'inaugurava el març del 1991. | 42.1849300,1.8677000 | 406497 | 4670930 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66570-foto-08268-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66570-foto-08268-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66570-foto-08268-80-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont del Far és l'únic pont romànic de la comarca conservat.El camí ral pujava per la dreta del riu, i en aquest punt travessava el Llobregat per continuar per l'altre costat. Continuava amunt pel congost. Cèsar August Torres diu que l'antic camí de ferradura passava més enlairat. | 92|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | |||||||
| 70939 | Cingles de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-vallcebre | VILA, Bernat (2006). Els dinosaures dels Pirineus. Zenobita edicions. | El sinclinal de Vallcebre és format per dos grans murs esglaonats a dos nivells: el més inferior a la banda dreta del congost del Llobregat, entre Sant Salvador de la Vedella i el Collet d'Eina, i el superior que destaca pel seu verticalisme i pel color blanc característic. Ha estat batejada com a calcàries Clar de Lluna. Sobre aquest segon nivell de cingles de 40m s'estén l'ampli planell, la cubeta de Vallcebre que els cingles barren el pas, excepte en uns punts que són els passos verticals o graus, entre els quals destaca la gorja de Foradada, tallada pel torrent de Vallcebre. Als cingles hi ha diferents graus, Grau de la Mola, Grau del Sastre, Grau dels Boigs, Grau del Jou, Grau de cal Gat, Grau del Llop, Grau del Poeta, etc. | 08293-56 | Límit municipal Sud-Est del terme de Vallcebre | Històricament, i abans de l'arribada de les carreteres, els passos o graus tallats als cigles de Vallcebre, eren els passos naturals per arribar al poble. Tot i que la majoria no eren aptes per arribar-hi amb animals, el grau de cal Gat, sí que ho permetia. | 42.1809000,1.8086900 | 401618 | 4670548 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70939-foto-08293-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70939-foto-08293-56-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Els cingles de Conangle formen part dels cingles de Vallcebre. | 123 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | |||||||||
| 71038 | Cingles de Costa Freda i de Cubell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-costa-freda-i-de-cubell | VILA, Bernat (2006). Els dinosaures dels Pirineus. Zenobita edicions. | Cinglera situada al nord-oest del municipi de Vallcebre. Formen part dels Cingles del Grau de Dalt. El sinclinal de Vallcebre és format per dos grans murs esglaonats a dos nivells: el més inferior a la banda dreta del congost del Llobregat, entre Sant Salvador de la Vedella i el Collet d'Eina, i el superior que destaca pel seu verticalisme i pel color blanc característic. Sobre aquest segon nivell de cingles de 40m s'estén l'ampli planell, la cubeta de Vallcebre que els cingles barren el pas, excepte en uns punts que són els passos verticals o graus, entre els quals destaca la gorja de Foradada, tallada pel torrent de Vallcebre. | 08293-155 | Part oest del municipi | Històricament, i abans de l'arribada de les carreteres, els passos o graus tallats als cigles de Vallcebre, eren els passos naturals per arribar al poble. Tot i que la majoria no eren aptes per arribar-hi amb animals, el grau de cal Gat, sí que ho permetia. | 42.2058200,1.7713000 | 398570 | 4673359 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71038-foto-08293-155-2.jpg | Legal | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 124 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:22 | ||||||||||
| 78774 | El Tresor de Puig-reig. Gabinet Numismàtic de Catalunya/MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tresor-de-puig-reig-gabinet-numismatic-de-catalunyamac | VEGUÉ, P. (1982). El Tresor de Puig-reig: exposició. Centre Cultural del Palau de la Virreina, 10-30 novembre, 1982 / Ajuntament de Barcelona. Serveis de Cultura, Museu d'Història de la Ciutat, Gabinet Numismàtic de Catalunya. SERRA ROTÉS, Rosa (1983). El Tresor de Puig-reig, a L'EROL Núm.: 6 | XVIII-XIX | MNAC. Tresor de Puig-reig 106001-CJT | L'any 1964 es va trobar un cofre amb vint quilos de monedes en una casa situada al terme municipal de Puig-reig (Berguedà). El tresor es componia de 781 peces, de les quals 730 eren de plata i 51 d'or. De les 730 monedes de plata, només 16 eren exemplars de seques espanyoles. La resta eren monedes estrangeres, de les quals 679 eren peces franceses de 5 francs i 35 exemplars d'altres procedències, encara que de valor equivalent als 5 francs francesos. El tresor també contenia 51 monedes d'or de seques espanyoles -peninsulars i dels territoris d'ultramar-, que corresponien als regnats de Carles III, Carles IV, Ferran VII i Isabel II. El tresor de Puig-reig mostra, doncs, com a mitjan segle XIX, la circulació de moneda de plata era dominada per numerari estranger i la d'or per emissions de seques d'Espanya i dels seus dominis d'ultramar. Altres troballes monetàries i la documentació escrita també reflecteixen aquesta dualitat. En aquest sentit, és especialment interessant un recompte de monedes de la caixa del Banc d'Espanya que, per encàrrec de la Junta de Moneda, va fer Vicente Vázquez Queipo l'any 1849. El conjunt de moneda d'or que s'hi va trobar el formaven moltes unces de Carles IV i Ferran VII, mitges unces sobretot de Ferran VI, i doblons d'or. Pel que fa a la moneda de plata, només hi havia peces franceses de 5 francs, la majoria a nom de Lluís XVIII i Lluís Felip. | 08175-72 | Parc de Montjuïc, s/n, 08038 Barcelona | L'any 1964 es va trobar un important dipòsit de 20 quilos de monedes amagat en una masia situada al terme municipal de Puig-reig (Berguedà). Es tracta d'un conjunt tancat que documenta, a grans trets, com a mitjan segle XIX la circulació de la moneda de plata a Catalunya era dominada per numerari estranger i la d'or per emissions de seques espanyoles de la Península i d'ultramar. Així, el tresor es componia de 781 peces d'una àmplia cronologia que abastava des del segle XVIII fins al 1855, de les quals 730 eren de plata mentre que 51 eren d'or. Aquesta proporció la confirmen també altres troballes i informes monetaris oficials de mitjan segle XIX. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 1964 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78774-foto-08175-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78774-foto-08175-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78774-foto-08175-72-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:17 | |||||||
| 44716 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-0 | VALLHONESTA i JUANOLA, J. (1995). Artistes i artesans a Casserres; Berguedà, núm. 33-34, desembre de 1995. Agrupació del berguedà, pàgs. 283-288 | XX | La col·lecció municipal d'art està formada, bàsicament, per pintures de diferents tècniques: olis, aquarel·les o gravats. Els primers quadres foren donats per artistes locals com Joan Queralt, Marc Camps o Antoni i Ramon Trulls. L'altra font principal d'entrades a la col·lecció és el concurs de pintura ràpida que es fa per la Festa Major. Es tracta dels quadres premiats o els que no s'han recollit. | 08049-69 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | Ramon Trulls va néixer a Manresa l'any 1921. Al març del 1937, amb 15 anys, la família es trasllada a viure a Casserres. És el seu primer contacte amb el paisatge de camps de blat, roselles, muntanyes blaves, cels nets... L'any 1940 torna a viure a Barcelona; té divuit anys, ara com alumne de l'Acadèmia de Sainz de la Maza, segueix visitant exposicions d'art i un dia surt a pintar el camp i un altra la marina. Al febrer de 1942, presentat pel crític d'art Lluís Monreal i Tejada fa la primera exposició a les 'Galerías Españolas' de Barcelona. L'any 1956 rep el 1r premi del concurs Josep Masriera. L'any 1963 torna a Casserres a pintar els cadmis i els verds xamosos, que intercala amb els suburbis i la gent que havia vist anys enrere al Poble Nou. En Joan Queralt va néixer l'any 1947 a Sarrià (Barcelona), és fill del pintor Joan Queralt i Oliva i nebot de Jaume Bofill i Mates. Format al taller del seu pare, ha exposat des del 1967. La seva obra forma part de diverses col·leccions com la de la Diputació de Barcelona, la del diari Avui o la de Lluís de Caralt. Ha il·lustrat poemes de Kavafis, García Lorca, Fulquet i Bru de Sala. Des de fa anys té instal·lat el seu taller a Casserres. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44716-foto-08049-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44716-foto-08049-69-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||||
| 48701 | Documentació de l'Espunyola a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-lespunyola-a-larxiu-de-la-corona-darago | UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos. | XVIII | En el fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi custodia documentació relativa al municipi de l'Espunyola. Els documents més notables es corresponen a dos capbreus. L'un és el Capbreu dels Termes del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinacelli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, els anys 1789-1793 (la referència del lligall és ACA, Notarial, Cardona, Ca-1.046), i l'altre és el Capbreu dels Termes de Torroella, Correà i Clariana, fet entre els anys 1787 i 1793 (la referència del lligall és ACA, Notarial, Cardona, Ca-0268). | 08078-156 | C/ Almogàvers, 77. 08018, Barcelona. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:07 | |||||||||||||
| 53951 | Cal Rencoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rencoi | Torras, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Guia itinerari. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench. Barcelona. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. http://hostals.blogspot.com.es/2010/01/hostal-cal-rancoi-montclar.html | XIX | Es troba en ruïnes | Antiga casa rural que es troba enrunada i de la qual només es conserven alguns tancaments de pedra que recorden la seva configuració original. Era una casa de pedra, de planta rectangular, amb les cantoneres de carreus ben tallats, que estaria coberta amb teulada de doble vessant de la que no queden restes. La casa està distribuïda en planta i pis, amb la façana principal orientada a migdia. En aquesta hi havia dues portes, de les que resta un brancal de cada una; la de ponent d'arc escarser de pedra i la de llevant amb llinda horitzontal de pedra. També hi ha algunes obertures petites a la planta i al pis. L'interior està dividit en dues crugies però no es conserven els murs de divisió. Hi ha restes de la fornícula que contenia la imatge a la sala del pis, així com la clau de l'arc escarser que es troba fóra de lloc al terra, amb una inscripció 1871 CASA NOVA i uns dibuixos que recorden uns arpiots, un plantador, eines d'horta que poden representar l'ofici dels habitants, així com un porró, que podria representar que aquesta casa faria funcions d'hostal en algun moment. | 08130-38 | Pla de Montclar | Desconeixem la data de construcció d'aquesta casa, només coneixem la que ens indica la llinda, 1870, i que la casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Nova, Pedro Costa. També sabem que la casa va ser abandonada farà uns 40 anys després de morir la única dona que hi vivia. Tot i aquesta confirmació cronològica, la casa podria ser de finals del XVIII o inicis del XIX. Sembla que havia fet d'hostal, en trobar-se al peu del camí Ral, i el seu nom originari podria ser 'La Casanova dels Racons', ja que es troba a tocar la casa dels Racons de Monclar. Abans de la guerra civil, el Rancoi era l'hostaler de la Casanova. Amb l'acabament de la carretera de Berga a Solsona, l'any 1919, i la carretera de Casserres a l'Espunyola l'any 1921, Montclar es queda al marge de les principals vies de comunicacions i comença un lent abandonament dels antics camins d'aquesta zona. | 42.0198800,1.7695600 | 398129 | 4652716 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53951-foto-08130-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53951-foto-08130-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troba al Pla de Montclar, limita pel nord amb un bosquet d'alzines que el separa de la carretera al nucli. El topònim original és Rancoi. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||
| 46058 | Molí escairador de Camprubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-escairador-de-camprubi | TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit. | Està molt cobert de vegetació i les estructures parcialment enrunades. | Les restes estan molt amagades per l'enderroc que les cobreix parcialment, però sobretot per la vegetació que hi ha a l'indret. En la documentació de la masia de Camprubí consta l'existència d'un escairador, segons expliquen veïns de la zona diuen que l'escairador devia ser en aquestes restes. Les estructures observables no permeten aportar gaire dades, ja que es poden veure alguns murs que conformen una construcció de petites mides i en la que s'hi identifica, a la part superior, un forat obrat que sembla que seria per on hi hauria el canal de caiguda de l'aigua per generar la força hidràulica per fer anar la maquinària. Els murs de la construcció són fets de paredat comú amb pedres irregulars i morter; a la part superior hi ha unes parets i pilars fets amb maó massís. A la part inferior de l'estructura hi ha l'espai del cacau, que conformaria la sortida de l'aigua cap al torrent, és cobert en volta de pedres, i al fons s'hi pot identificar l'entrada del canal que conecta amb el clot visible a la part superior de l'estructura. | 08057-84 | Al sud-est de la masia de Camprubí, a tocar del torrent. | 42.1775500,1.9699500 | 414931 | 4670003 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46058-foto-08057-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46058-foto-08057-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46058-foto-08057-84-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al sud d'aquestes restes d'inicia un planell o camp, amb murs de contenció fets amb pedra seca. Al seu extrem oposat hi ha unes restes de murs que només permeten identificar l'existència d'una construcció, molt enrunada en aquest indret. Es fa difícil saber si aquestes restes tenen relació amb les estructures descrites a l'apartat de descripció i que s'atribueixen al molí escairador. Cal dir però, que a la masia de Camprubí es documenta oralment, l'existència d'una molina o serradora moguda per força hidràulia. Del conjunt de restes que es troben en aquest indret, que han utilitzat l'energia hidràulica, les que estan ubicades a l'entorn d'aquest pla sembla que podrien correspondre a la molina. Dada que no s'ha pogut contrastar però que per la seva disposició semblaria probable. Queda en dubte, si les restes identificades com a escairador, eren destinades realment a aquest ús o es tracta de restes vinculades a la serradora, cal dir que a la zona on hi ha la centraleta elèctrica hi ha una altra petita construcció que podria haver conformat un petit molí, potser l'escairador. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml