Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38560 | ESCULTURA HOMENATGE A JAUME SERRA I HÚNTER | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-homenatge-a-jaume-serra-i-hunter | Gran Enciclopèdia Catalana (1979), vol. 13, pàg. 515. ORIOL (1984) El professor Jaume Serra i Húnter. Ressò Nº 5. ORIOL (1984) Retrat literari de Jaume Serra i Húnter. Ressò Nº6. RAFART, Benigne (1985) Conversa amb el fill de Serra Húnter a Vilada. Ressó Nº 9. | Bust de bronze amb l'imatge de Jaume Serra Húnter situat sobre una peanya de marbre verd amb la incripció: 'Homenatge a Jaume Serra i Húnter, filòsof i polític. Manresa 1878, Mèxic DF 1943. Rector de la Universitat de Barcelona, Diputat al Parlament per l'Esquerra Republicana de Catalunya, Va passar els estius a Cal Serra Húnter, pça. Abat Oliba, 5, fins a la Guerra Civil. Va morir a l'exili'. Darrera del bust de bronze hi ha la signatura de l'escultor: Conciber; i davant porta gravades les dates: 1878-1943 a cada costat del pit del bust. | 08011-36 | Parc del Tossal 08610 AVIÀ | Jaume Serra Húnter (Manresa 1878-Mèxic 1943). Filòsof. Va ser nomenat el 1910 catedràtic de lògica a Santiago de Compostela, des del 1913 ocupà la càtedra de Història de la Filosofia a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona. Proclamada la segona República fou degà de la Facultat de Lletres i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Participà activament de l'activitat política i era membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, president del Consell de Cultura de la Generalitat i diputat al Parlament al 1932. Acabada la Guerra s'exilià primer a França i després a Mèxic. Va escriure vàries obres sobre filosofia i història de la filosofia a Catalunya. La seva tasca fou, més que la d'un pensador original, la d'un gran mestre. Va passar alguns estius abans de la Guerra Civil a la casa de la plaça Abat Oliba, 5, coneguda com El Castellot, i actualment també com cal Serra Húnter. | 42.0775300,1.8233000 | 402666 | 4659054 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Les lletres de la inscripció estan desapareixent. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 38561 | DIETARI DE GUERRA DE MN. RODERGAS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dietari-de-guerra-de-mn-rodergas | <p>RODERGAS, Mn. Francesc (1936). Dietari de Guerra. Berga1936-1939. Transcripció i notes a cura de Joan Tuneu i Benigne Rafart. Edició de l'Ateneu d'Avià, 1990.</p> | <p>Es tracta de unes notes manuscrites en català escrites en els marges de pàgines i en fulls afegits a l'edició de 1919 del llibre 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga. En elles explica entre d'altres fets, la crema d'esglésies a Berga i d'altres ocorreguts durant l'inici de la Guerra Civil Espanyola.</p> | 08011-37 | Rectoria de l'església de Sant Martí d'Avià. 08610 AVIÀ | <p>A la rectoria d'Avià es conserven tres armaris de llibres que quedaren dels dos rectors morts de la guerra ençà: Mn. Ramon Canal i Mn. Ramon Soler. També hi havia els llibres del beneficiat de Berga, Mn. Francesc Rodergas i Plans què, tot i no haver estat a la parròquia d'Avià, els llibres es trobaven en ella. L'any 1990 el llavors rector d'Avià Mn. Ramon Alsina i Santandreu, furgant entre aquests llibres va trobar un exemplar de les 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga editat al 1919, dintre del qual als marges de moltes planes i en fulls enganxats hi havia escrites a mà unes notes en forma de dietari des del 18 de juliol de 1936 al gener de 1939. Les notes expliquen els fets ocorreguts a Berga durant aquest període de la Guerra Civil i constitueix un llegat històric de gran importància. L'any 1990 l'Ateneu d'Avià va fer una publicació amb les notes manuscrites (RODERGAS, 1936).</p> | 42.0753700,1.8253900 | 402836 | 4658812 | 1936 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Mn. Francesc Rodergas i Plans | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||
| 38603 | CREU DE PEDRÓ D'OBIOLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-dobiols | <p>CASELLAS, I.., SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.</p> | <p>Creu situada sobre una base de pedra formada per dos cubs superposats, el superior més petit de tamany que l'inferior, i amb els cantos bisellats. A sobre hi ha encastada una creu de ferro amb el braç inferior més llarg i amb els extrems apuntats i decoracions ondulades entre ells.</p> | 08011-79 | Església de Sant Vicenç d'Obiols 08610 AVIÀ | <p>Les creus de pedró es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. Aquesta creu d'Obiols es troba entre l'església i el cementiri, indicant un lloc religiós.</p> | 42.0614900,1.8666800 | 406231 | 4657225 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-12-16 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||||
| 38607 | PONT D'ORNIU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dorniu | AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona. | A la zona sud de la colònia Rosal trobem una sèrie d'elements relacionats amb l'anomenat pont d'Oroniu. El més remarcable són les restes de l'antic pont medieval construït en pedra, probablement romànic, molt malmès i del que resta un arc de mig punt i l'arrencada d'un altre, situat a la riba del riu corresponent al municipi d'Olvan. És construït de pedra amb carreus grans i ben escairats a la base i pedra barrejada de diferents tamanys a la part superior. Al costat hi ha uns forats rodons a la roca, que poden correspondre a un pont de fusta anterior. Una mica més amunt, fou construït un altre pont possiblement d'època gòtica (tot i què és dubtós) realitzat amb un sol arc d'esquena d'ase de pedra i que és el que s'utilitza actualment per travessar el riu en aquest indret. Es difícil establir la cronologia d'aquests dos ponts i quin és el més antic. | 08011-83 | Colònia Rosal. 08610 AVIÀ | Aquest pont comunicava la zona d'Obiols amb la d'Olvan. | 42.0678500,1.8683300 | 406377 | 4657929 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38607-foto-08011-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38607-foto-08011-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38607-foto-08011-83-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El pont es troba a cavall entre els termes municipals d'Avià i Olvan i permet travessar el riu Llobregat per comunicar Obiols i cal Rosal. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 38646 | ROCA DE LA GUINEU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-la-guineu | Informació oral del Sr. Martí Vilarrasa. Fitxa nº 2 de la Carta Arqueològica del Berguedà-Avià (1991). | Es tracta d'un jaciment arqueològic que es troba a peu del camí que porta a l'església de Sant Vicenç d'Obiols des de La Plana. Una gran roca de pedra sorrenca que forma cap al costat sud una balma o cornisa allargassada i de dimensions considerables que es troba mig tapada per verdissa i que va proporcionar diferents materials en troballes en superfície. | 08011-122 | Camí de La Plana a Obiols. Obiols. 08610 AVIÀ | El jaciment va ser identificat pel Sr. Martí Vilarrasa de Puig Reig pels volts de l'any 1985 a partir de diferents troballes en superfície formades per fragments de sílex i ceràmica, entre els que destaca un fragment de ceràmica cardial. Els materials trobats per Martí Vilarrasa es troben dipositats al seu domicili: c/ Pau Casals, 25 Puig Reig. Aquest jaciment es troba al costat d'un altre jaciment que s'ha inventariat a la Carta Arqueològica amb el nº 11740, nº 6 d'Avià i anomenat Jaciment Epipalelític d'Obiols. | 42.0572600,1.8693800 | 406448 | 4656752 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | (Referència topogràfica de la Carta Arqueològica: 31TDG065574). | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 38651 | Antiga estructura a Graugès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estructura-a-grauges | <p>Fitxa de la Carta Arqueològica del Berguedà nº 5 d'Avià. 1998.</p> | <p>Restes d'una estructura que en un principi es pensava que podria correspondre a un antic forn ceràmic de probable època romana, que es troben soterrades en el terreny i cobertes de vegetació, de les quals és visible la part superior.</p> | 08011-127 | A prop del Carrer Vell. Graugés. 08610 AVIÀ | <p>Aquest element va ser identificat per Jaume Bernades, director del Museu Diocesà de Solsona, i inventariat a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia de la Generalitat l'any 1998 amb el nº 11739 general i el nº 5 d'Avià. Després de la intervenció d'urgència realitzada l'ant 2010 com a conseqüència de la construcció de la depuradora, els resultats van ser negatius, és a dir, que no es tracta de cap forn d'època romana. Per aquest motiu s'ha modificat la fitxa..</p> | 42.0599700,1.8436800 | 404326 | 4657081 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A la carta Arqueològica de la Generalitat s'havia documentat com un forn, però les prospecions realitzades l'any 2010 per la Generalitat degut a la construcció de la depuradora, van donar resultat negatiu.. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 38658 | Aplec de l'ermita del Remei de Cal Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lermita-del-remei-de-cal-castanyer | <p>RAFART, B. , FORNER, C. (2001). Goigs marians del Bisbat de Solsona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | <p>Aplec que es celebra anualment el segon diumenge d'octubre, data en que es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Remei. L'aplec s'inicia amb una missa a les 11,30 hores i en la que es canten els Goigs a aquesta Mare de Déu. A les 17 hores del mateix dia es resa el rosari a la capella. L'aplec és organitzat pels mateixos propietaris de la casa i es convida a tot el poble d'Avià.</p> | 08011-134 | Cal Castanyer. Zona Molí del Castell. 08610 AVIÀ | <p>El culte a la Mare de Déu del Remei te el seu origen en les pestes i altres calamitats que assetjaven a les poblacions. Aquesta ermita es va construir al segle XIX al costat del mas Castanyer. L'any 1954 van pujar la imatge a l'Ermita fent una celebració, ja que havia estat amagada des de la Guerra Civil a una casa particular de la zona, des d'aquell moment es celebra l'aplec, tot i que anteriorment ja s'havia celebrat ofici religiós al menys un cop a l'any. Els Goigs de la Mare de Déu del Remei es canten des de finals del segle XIX i existeix una primera versió que va fer Josep Blanxart i Camps i una segona versió de 1954 feta pel prevere Josep M. Massana Bach.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Social | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cada any es celebra un aplec a l'Ermita del Remei de Cal Castanyer el diumenge més proper a l'onze d'octubre, en que els amos de la casa conviden a participar a tot el poble. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 38660 | VENTAIOLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiola | A la vall que forma la riera de Clarà al seu pas per la baga de Sant Salvador, després de passar la casa del Verdaguer, trobem les runes de dues construccions distintes i properes. Les primeres runes corresponen a un edifici de pedra del que únicament queda una part de la part inferior d'un mur fet de pedra i en el que es distingeix el nivell del terra de rajols. L'altre grup de runes es troben una mica més avall i quasi al costat de la riera. En aquest encara es poden distingir diferents murs que formen habitacions contigües i disposades en filera i esglaonades. Alguns tenen una alçada de quasi dos metres i es troben quasi totalment tapats per la vegetació. La base dels murs és feta amb carreus grossos de pedra, mentre que les parts més elevades són de pedra de diferents tamanys barrejada. No es conserven restes d'arrebossat ni d'altres elements constructius com teules. | 08011-136 | Baga de Sant Salvador. Clarà. 08610 AVIÀ | Desconeixem la evolució històrica d'aquesta casa. Tan sols sabem per informació dels habitants del Verdaguer que aquesta casa es deia Ventaiola i que va ser habitada fins els anys 30 del segle XX. En aquella època sembla que van viure durant un temps uns lladres que no tenien quasi res, fins que els va prendre la Guardia Civil. Aquesta casa es troba dins els termes de l'antic castell de Clarà i del mas Palau, sembla molt possible que el segon fou la continuació del castell; a prop d'aquest mas de Ventaiola es troben el Verdaguer, els Porxos i la Vinya de Clarà. Degut a la manca de documentació d'aquesta zona de Clarà no hem pogut trobar informació d'aquest mas i només podem datar-lo a partir de les restes dels murs i de la troballa d'un contrapès de premsa de biga medieval. | 42.0716100,1.7878800 | 399727 | 4658438 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El topònim Venatiola fa referència a un lloc molt ventilat per on passa l'aire. El fet de trobar-se a la baga per on passa la riera pot tenir relació amb aquesta ventilació que baixaria de la muntanya cap al pla. Aquestes runes han estat identificades en fer el present inventari. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 38664 | ESPAI NATURAL DELS TRES HEREUS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-dels-tres-hereus | <p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural del Berguedà. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Març de 2000.</p> | <p>Espai representatiu dels sistemes naturals i del paisatge del Baix Berguedà, situat a l'extrem més occidental de la Depressió Central de llevant (sector ausònic), i per això de caràcter més sec i continental. Els Tres Hereus és format per petits turons de baixa altitud (680 m), situats al marge esquerre de la riera de Clarà, que tanca l'espai per l'oest. És constituït per relleus en plataformes estructurals, amb gresos i conglomerats de materials grollers, resultat dels arrossegalls dels massissos pre-pirinencs veïns. És un paisatge caracteritzat per replans careners interfluvials i una sèrie de relleus tabulars fins els fons del riu. L'espai conserva una bona mostra de la vegetació natural del territori, on els boscos alternen amb camps de conreu, principalment de cereals. Els Tres Hereus té l'interès de mostrar la transició entre la vegetació submediterrània del país de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae) i la mediterrània del país del carrascar (Quercetum rotundifoliae). En el paisatge actual prenen un paper important les pinedes secundàries de pinassa i en menor grau de pi roig i pi blanc, junt amb brolles, prats i pastures. Inclou també una part del curs d'aigua de la riera de Clarà. L'espai comprèn territoris dels municipis d'Avià i Casserres. La superfície total de l'espai és de 343,46 ha, de les quals 35,96 ha es troben dins del terme municipal d'Avià.</p> | 08011-140 | Serrat dels Tres Hereus, entre Avià i Casserres | <p>El Serrat dels Tres Hereus va ser declarat Espai d'Interès Natural d'acord amb el mandat de la Llei 12/1985, per resolució del Conseller de Medi Ambient de 29 de maig de 2000. Declaració de PEIN publicada al DOGC nº 3191, pàg. 9613, de 26-7-2000. Durant els focs del mes de juliol de 1994 una part important del Serrat dels Tres Hereus es va cremar. Des de l'estiu de 1995 es realitzen campanyes d'excavació arqueològiques al poblat ibero-romà que es troba al cim del Serrat. El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de treu hereus: Bernades, Canudas i Canudas. Miquel Bernades Postils, casa Bernades 08693. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, 08610 AVIÀ, i Miquel Canudas Rovira, casa Canudas 08693 CASSERRES. En alguns mapes surt anomenat Serrat dels Lladres.</p> | 42.0432900,1.8514800 | 404946 | 4655221 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El PEIN conté la descripció següent en relació amb els límits de l'espai (vol. III, pàg. 248, apt. A.2): ' Prenent com a punt inicial la riera de Clarà a Xuriguera, el límit remunta la riera fins a prop del límit del terme municipal d'Avià fins als Tres Hereus, d'on el límit descendeix fins a la carretera de Casserres a Gironella, al paratge de Barbats, per a continuació envoltar la masia a de Canudes i descendir fins al barratge de la riera de Clarà per reprendre ver el nord al punt inicial'. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 38665 | RIERA DE CLARÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara | AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. | Riera de la conca dreta del Llobregat, de cabal molt irregular. La riera de Clarà neix a Capolat, al serrat de Runers, a 1350m d'alçada, davalla per l'oest des de l'altiplà de Capolat després de travessar el terme de L'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador entrant al terme d'Avià a prop de la casa El Verdaguer, travessa el terme d'Avià drenant l'antiga quadra de Clarà, a la que dona nom. Proporciona aigua als molins de la Riereta i de Casancots i finalment entra al terme de Casserres on l'aigua és recollida a l'embassament de Casserres per seguir fins a desguassar al Llobregat al terme de Casserres a la colònia Viladomiu Nou. La riera de Clarà es troba en un relatiu bon estat de conservació i manté una bona mostra dels sistemes naturals fluvials del curs mitjà del riu Llobregat. Mostra fragments interessants de vegetació de ribera, amb boscos i herbassars higròfils. Per la seva qualitat de les aigües, manté comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de rieres sobre lloses calcàries. El poblament faunístic és el típic associat a aquests hàbitats, destacant la presència de barbs. Forma diferents salts de poca alçada al llarg del seu recorregut amb clots, alguns bastant fondos. Podem distingir dos trams per la qualitat de l'aigua: el que baixa de Capolat fins a la carretera que es troba en bon estat; i d'aquí fins a que arriba a l'embassament de Casserres en que no és tan neta, tot i que es manté en millor estat que la riera d'Avià, ja que hi ha menys granges i cases al seu recorregut. Una part de la riera forma part del PEIN Serrat dels Tres Hereus, ja que fa de límit d'aquesta zona natural protegida. | 08011-141 | Avià | L'aigua de la riera ha estat aprofitada per moure molins fariners des del seu naixement: El Molinot (Coforb) que té restes medievals i que trobem documentat al 1338 (APM); el molí de la Riereta i el de Casancots, tots dos a Avià i del segle XVII-XVIII; a Casserres el molí de Bernades. El topònim surt per primera vegada l'any 907: kastro Clariano, a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià (BARAUT, 1978). El topònim està estretament relacionat amb la riera de Clarà fent possiblement referència a la qualitat de clar, o amb el mot llatí clerano: lloc on s'han tallat arbres i s'ha creat un clar. Per tant el nom pot procedir de la característica de la riera (aigua clara) o bé de l'obertura d'un lloc al bosc on s'instal·laria el castell de Clarà. No sabem si la riera donaria nom al lloc i al castell o si seria a l'inversa ja que hi ha les dues possibilitats. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38665-foto-08011-141-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 38666 | RIERA D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-davia | L'embassament d'aigua: un repte per Avià. Ressò nº 8, any 1985. | Riera de la conca dreta del Llobregat. És una riera de cabal molt irregular i amb elevada contaminació orgànica principalment per les granges de porcs. La riera neix a Coforb, a 1000m d'alçada i baixa per la costa fins a entrar en el municipi d'Avià on s'ajunta amb un ramal d'aigua que neix a la Serra de Queralt. A 1250m.. Al vessant de Coforb la riera forma elegants tolls en els que es possible banyar-se i el saltant del Grau que es troba al costat d'una casa troglodítica (Els Forats) que pertany al terme de Coforb. Abans del saltant del Grau part de l'aigua de la riera es canalitza per abastir d'aigua potable el poble d'Avià. A la zona de la Farinera, ja en terme d'Avià, la resta d'aigua que baixa naturalment s'embassa i es deixa anar en petita quantitat. L'aigua de l'embassament s'utilitza en l'actualitat per al rec del camp de futbol d'Avià, tot i que en els seus inicis servia per abastir a la població. Un cop passada la Farinera, la riera passa per la zona sud-oest del nucli, passant per l'antic Molí de la Coromina, i es dirigeix cap a la casa Lluert d'Avià on hi ha una resclosa de ciment i una antiga resclosa medieval on es troba la canalització (construïda pels germans Rosal) que desvia aigua a l'Estany Gran de Graugés. La riera segueix el seu recorregut fins a entrar al terme de Casserres i passant abans per l'antic molí de Vilajoana i pel Molí de Bellús, tots dos amb les restes d'antigues rescloses medievals. A partir del moment en que la riera surt de l'embassament d'Avià, l'escassetat d'aigua i diferents aportacions orgàniques contribueixen a la contaminació de les aigües, tot i que la sedimentació en el seu recorregut fa que es vagi netejant a mida que avança cap a la zona de Graugés. En aquesta riera hi havia diferents espècies de fauna, principalment barb cua-roig (barbus haasi), però actualment estan pràcticament extingits degut a la contaminació orgànica. | 08011-142 | Avià | La riera d'Avià era coneguda antigament com riera de Napell (APM any 1433, Capbreu Serrateix 1773), encara que també es coneix com riera de Bellús, riera de Coforb o riera de les Boixes, al terme de Casserres (Ametlla de Merola) era coneguda com a riera de les Febres. Laigua de la riera s'ha utilitzat des de l'Edat Mitja per moure diferents molins al terme: molí de la Coromina, molí de Santamaria (a Lluert d'Avià), molí de Vilajoana i molí de Bellús. Aquest usos es van mantenir fins al segle XX en alguns casos (Vilajoana i Bellús) o fins a finals del XIX (Coromina). A finals del segle XIX Agustí Rosal i Sala va desviar l'aigua de la riera amb una canalització a l'aire lliure fent una resclosa a sota de la casa Lluert que portava l'aigua fins a l'Estany Gran de Graugés i que s'utilitzava per regadiu de la finca. L'any 1980, degut a que l'aigua de la riera Font Caldes no era suficient per abastir al municipi, es va decidir construir un embassament per emmagatzemar l'aigua sobrant durant l'hivern i la primavera. Es va construir l'any 1987 amb diferents subvencions de la Generalitat a la zona de la Farinera. L'embassament té 2.258 m2 de superfície, per emmagatzemar un volum d'aigua de 7.175 m3. La presa té 44 m de longitud i 12'50 m d'alçada. Amb dues bombes s'elevava l'aigua fins a l'estació potabilitzadora que es troba al costat del camí, tot i que actualment aquesta aigua només s'utilitza per a regar el camp de futbol i l'aigua potable es canalitza per sobre del saltant del Grau, a Coforb. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La servitud d'aigua pertanyia a les famílies Mas i Salvans ja que la riera de les Boixes passa per les seves propietats, per això es va fer un pacte amb l'Ajuntament pels volts del 1800, que permet que aquest pugui fer servir l'aigua sempre que a les dues cases hi arribin nou plomes d'aigua. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 38667 | RIERA DE LA FONT CALDES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-caldes | Riera de la conca dreta del Llobregat. És una riera de cabal molt irregular i amb elevada contaminació orgànica principalment per les granges de porcs, com passa amb les altres rieres que passen pel terme d'Avià. La riera de Font Caldes neix a la serra de Queralt, a 1000m d'alçada just per sobre del polígon industrial de La Valldàn. També es nodreix de l'aigua de la Font Caldes que es troba al costat de la casa Cal Miquel al polígon i dins el terme d'Avià. Actualment s'agafa aigua de la riera per abastir al municipi d'Avià a la mateixa font, uns 130 m3 diaris. Des de la font la riera travessa la carretera de Solsona i segueix fins al Molí del Castell on arriba amb molt poca aigua. Antigament era desviada mitjançant un aqüeducte per proporcionar energia hidràulica a l'antiga fàbrica de pinsos i posteriorment al Molí del Castell. Després d'aquest, dos embassaments consecutius emmagatzemaven l'aigua que els germans Rosal utilitzaven a finals del segle XIX per abastir la colònia agropecuària de Graugés. En aquesta zona entre el Molí del Castell i La Noguera resten antigues canalitzacions d'obra per on es desviava la riera. Actualment les basses són completament seques ja que han perdut aquesta utilitat i la riera segueix el seu recorregut fins a desguassar a la colònia Rosal al riu Llobregat, al peu de l'antic molí de Minoves actualment desaparegut. En general la riera conté poca aigua i es troba en mal estat de conservació ja que la mancança d'aigua agreuja la contaminació. | 08011-143 | Avià | L'aigua de la riera va ser utilitzada per proporcionar energia a molins ja des de l'Edat Mitjana i trobem al seu curs les restes del molí del Castell, del que desconeixem la cronologia més antiga, i del molí de Minoves que va ser construït al segle XVII (1637), tot i que aquest utilitzava l'aigua de la riera Font Caldes quan s'acabava d'unir a la riera de Metge al terme de Cal Rosal, i abans de desguassar al Llobregat. Els dos molins van estar en funcionament fins els anys 30 del segle XX. Durant el segle XIX la riera va viure l'època de major aprofitament, ja que l'aigua va ser utilitzada per la farinera construïda pels germans Rosal que funcionava amb energia hidràulica i vapor. A tal fi van construir un aqüeducte i la canalització que portava l'aigua de la riera fins a la farinera del Molí del Castell. L'aigua que sortia d'aquest ús era emmagatzemada en dues basses i conduïda fins al Serrat Roig on hi havia un saltant que proporcionava energia elèctrica per a la colònia agropecuària de Graugés. També a finals del segle XIX EL Sr. José Piquer Rosal, que va construir la casa La Torre del Piquer al barri de La Creu, tenia dues concessions d'aprofitament d'aigua en aquesta finca: una de la Riera Font Caldes que era desviada amb un mur fins Torre del Piquer (abans Cal Coix), que era utilitzada per regar horta i cultius; i altra del Torrent de la Font. Actualment la riera o torrent Font Caldes, degut a la manca d'aigua i a abocaments incontrolats i filtració de purins, es troba en molt mal estat de conservació i amb un alt índex de contaminació. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||||
| 38668 | CAMÍ RAL DE CARDONA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-cardona | GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A 'Dovella', nº 17, pàgs. 21-28. SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. | El Camí Ral de Cardona passa pel terme municipal d'Avià en el seu trajecte de Berga a Cardona. Podem dir que tenia dos ramals, un en direcció Solsona i l'altre en direcció Casserres-Cardona. El primer venia des de Berga per Sant Bartomeu de La Valldàn, pujava al barri de la Creu (on hi ha una creu de terme que indicava la confluència dels dos camins), passava per cal Foubes fins a cal Moixona, des d'aquí anava seguint el trajecte paral·lel a l'actual carretera pel costat de baix fins a travessar la riera d'Avià, i pel costat de dalt un cop travessada, abans d'arribar al Pou torna a passar per sota de la carretera fins a Lluert de Clarà, aquí s'ajuntava amb el camí ramader fins a la riera de Clarà passant per darrera de Sant Serni i continuava fins a l'Hostal del Gran Nom i d'aquí a L'Espunyola, Montmajor i Solsona, o de L'Espunyola cap a Casserres i Cardona. El segon feia el mateix recorregut que l'anterior fins a la Creu de Terme del barri de la Creu, d'aquí baixava fins a la font d'Avià i pujava fins a la Sagrera, travessava tot el nucli antic d'Avià i sortia per la plaça del Padró baixant fins a la riera d'Avià després de ca la Verònica, d'aquí pujava fins a Gurans, Santandreu, i d'aquí a Casserres, Sant Joan de Montdarn i Cardona. També era força transitat el camí que des de la Sagrera portava a Noet seguint el traçat de la carretera actual fins al Molí del Castell i d'aquí pel camí de cal Castanyer fins a Noet, després el camí seguia cap a Berga o cap a Sant Elíes i s'unia al de Berga a Manresa que baixava pel costat del riu Llobregat. Actualment resten alguns trams d'aquests camins, ja que una part s'ha utilitzar per fer passar les carreteres actuals, i altra part s'ha perdut en llaurar els camps, com ha passat als camps que hi a La Parera. El camí fa aproximadament entre 4 i 5 m d'ample, i es manté aquesta amplada en tot el seu recorregut. En les recents excavacions que es van fer a la variant de la Valldàn, es va descobrir una part d'un antic camí empedrat d'època romana que seguia el mateix traçat que el camí Ral, de Sant Bartomeu en direcció al Molí del Castell. Al pas del camí per darrera de l'església de Sant Serni de Clarà resten roderes de carro marcades al terra de roca, vestigi del trànsit que va tenir aquest camí. | 08011-144 | Avià | Els camins Rals eren camins públics utilitzats per les comunicacions generals i de més trànsit que posaven en comunicació poblacions importants. Eren patrimoni de la corona i construïts a expenses seves. A més dels camins Rals hi havia d'altres camins secundaris que unien pobles i llocs i que es van convertir en camins més importants a força d'utilitzar-los. Gran part d'aquests camins es van mantenir fins ben entrat el segle XX, essent substituïts per carreteres que conservaren alguns traçats. Trobem diferents camins documentats al terme d'Avià: al 1581 el camí públic d'Avià a Noet (APSS); el camí públic que passa per la sagrera i del que trobem referències els anys 1347, 1438, 1524 (APM); al 1432 la carrera pública que parteix de la sagrera d'Avià i va a la vila de Berga (APM); al 1433 el camí d'Avià a Serrateix (APM); i al 1460 el camí d'Avià a Cardona (Camí Ral Berga-Cardona) (APM), que també trobem al 1701 (ADS). Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Cardonensis). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, d'aquí a Casserres i pujava pel terme d'Avià fins entrar a la Sagrera i d'aquí a Berga. L'altre camí Ral que passava pel terme d'Avià era el que portava de Berga a Solsona, seguint el mateix recorregut que actualment fa la carretera: Berga, Avià, L'Espunyola, Sant Feliu de Lluelles, castell de Navès i pel Vinyat fins a Solsona. Un tercer camí Ral era el que unia Berga amb Manresa seguint el Llobregat i passant per Cal Rosal, on el pont d'Orniu permetia travessar el riu. Tot i que a Avià no es troba documentat, els camins es mantenien i es cobraven impostos generals per a mantenir el servei, com el de passatge que es pagava pel pas de bestiar. Generalment als camins hi havia serveis propers, com els hostals o hospitals que es trobaven a prop de grans nuclis habitats i en els camins més importants. Al camí Ral de Cardona al seu pas per Avià hi havia hostal al Gran Nom, a Lluert de Clarà i a l'interior de la Sagrera; donaven alberg o acolliment a viatgers i, en alguns casos, a pobres. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38668-foto-08011-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38668-foto-08011-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38668-foto-08011-144-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 38669 | CAMÍ RAMADER | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-0 | MIRALLES, F. i ROVIRA, J. (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Llei 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecarias. BOE nº 71, 25 marzo 1995. S'ha elaborat el recorregut dels camins ramaders d'Avià amb informació oral del pastor d'Avià Ramon Solà i amb el mapa topogràfic d'Avià de 1929, E/1:25000. (Cartoteca de Catalunya). | Dins del terme d'Avià distingim principalment tres camins principals formats per diferents ramals. El primer ve de Gironella fins al Cadí, amb un ramal que entrava per La Plana i un altre que entrava pel pont d'Orniu i que s'unien a sota de Cal Gris on hi havia un lloc de parada i on s'ajuntaven els ramats d'Avià, Gironella, Prats, Olost i Vic principalment. El segon camí era el que des de cal Gris anava fins a Coll de Pal, passant per la carena de la Serra de Noet i entrant a Berga. El tercer camí era el que venia de L'Espunyola i passava pel costat o sobre el camí Ral fins a Berga i d'aquí a Coll de Pal (carrerada de Berga). Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. A Avià hi havia parades a: sota de cal Gris, sota del carrer Nou, al camp de sobre de la Barraca de Vilamarí (actualment ocupat per la casa Bernadí), al camp del Salvans situat a sota de Coloma, al pla de Sant Serni de Clarà i finalment davant de la casa Els Porxos, lloc on acostumaven fer nit. Generalment els camins passaven per les carenes de les muntanyes i eren una mica escarpats, la seva amplada variava segons el lloc per on passaven, així podien tenir una amplada entre 8 m com a mínim i 40 m com a màxim. | 08011-145 | Avià | Els camins ramaders eren camins per on els ramats feien la transhumància des dels Pirineus i altres muntanyes fins a la terra baixa o la marina, i en els que els ramats tenen drets de pas. La majoria dels camins tenen més de mil anys d'antiguitat ja que els trobem documentats al segle IX, però la seva utilització és més antiga encara que no consten als mapes i que hi ha pocs documents escrits. S'estan perdent i oblidant, a vegades per falta d'ús i a vegades perquè els mateixos particulars els fan desaparèixer intencionadament o per desconeixement. Per això s'ha de recollir la tradició oral dels pocs pastors que els van fer i que encara ens poden ajudar a marcar els llocs de pas dels camins. El manteniment dels camins en ús és important perquè són corredors ecològics essencials per a la migració i l'intercanvi genètic d'espècies i modelen el paisatge. El primer camí ramader que es va organitzar era el que al segle XII feien els ramats del Císter per tal d'enviar els ramats a passar l'estiu a les verdes pastures de l'Alt Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. A Avià trobem documentat per primera vegada un camí ramader al 1573 (APSS): el camí Ramader de Torrentbó a Vilajussana. Els pastors d'Avià podien portar els ramats a dos llocs: a Cornellana, al Cadí; i a Coll de Pal. Trigaven sis dies des d'Obiols fins al Cadí. Aquestes dues rutes han marcat els principals camins ramaders que passen pel terme. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38669-foto-08011-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38669-foto-08011-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38669-foto-08011-145-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-les de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 38670 | LA FONT D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-davia | ZARAGOZA, E. (1998). La contaminació de les fonts. Ressò de ressò, nº 31, tardor 1998. Pàg. 6. | La Font d'Avià és una de les font històriques del terme que es troba a prop del nucli antic d'Avià, al peu de la carretera de Cal Rosal a Avià. L'aigua prové d'afloraments d'aigua subterrània i el seu entorn immediat s'ha arreglat i adaptat per tal de facilitar la recollida d'aigua. Així la sortida de l'aigua s'ha emmarcat amb un recinte tancat per tres murs de pedra amb unes escales d'accés. La sortida de l'aigua es realitza mitjançant dos brocs per on brolla l'aigua ininterrompudament. | 08011-146 | Avià. Peu del Barri de La Creu. | Els problemes ambientals, principalment per la presència de purins que es filtren dels camps de conreu, han provocat la presència de contaminants en la majoria de les fonts del terme d'Avià i també a la fonts d'Avià. L'any 1998 es va procedir a fer una neteja de l'entorn de la font, canalitzant les aigües brutes, es va revestir de pedra novament i es van fer les escales. Hi ha un projecte de reconversió de la zona en parc públic, fet per l'arquitecte Ramon Subirana i promogut per l'Ajuntament, que es troba en fase d'espera per disponibilitat pressupostària. Aquesta és una de les fonts que històricament va ser més utilitzada pels habitants del nucli antic d'Avià. En ser una de les fonts històriques del nucli, s'esmenta a la Sardana d'Avià. | 42.0809200,1.8254500 | 402849 | 4659428 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||||
| 38676 | FORN DE CALÇ DE VILAJOANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-vilajoana | QUADRES, A. (1950). Assaig de localització de la indústria dels forns de calç a les nostres serralades. A I Assemblea Intercomarcal del Penedès i Conca d'Odena, Martorell. Pàg. 182-187. RIU, M. (1987). L'antiga indústria del guix a la Vall de Lord. 'Cardener', nº 4. Cardona. Pàg. 35-59. BORRÀS | En un marge a prop de las casa Vilajoana queden les restes d'un antic forn de calç que és l'únic que hem identificat a la zona. Tan sols resten petites parts del mur de pedra que tancava el forn. El forn va ser identificat pel propietari actual de Vilajoana. | 08011-152 | Casa Vilajoana. Graugés. 08610 AVIÀ | La calç era utilitzada freqüentment a les cases de pagès per fer argamassa i per pintar parets principalment, per això era un element important en la construcció. Tot i que només s'ha identificat aquest al municipi, és probable que hi haguessin més que hauran desaparegut degut a l'abandonament. Els forns de calç estaven formats un forat més o menys cilíndric excavat al terra amb una profunditat d'uns dos o tres metres i tancats amb una filada de pedra; es tapava per dalt amb pedres. S'omplia el forn amb branques a la base i capes de carbó vegetal i la pedra calcària tallada i es deixava cremar fins que s'apagava. Generalment es construïen a llocs on es trobava pedra calcària i a prop de les rieres, com és el cas del de Vilajoana. | 42.0564200,1.8464600 | 404550 | 4656684 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38676-foto-08011-152-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 38677 | JACIMENT EPIPALEOLÍTIC D'OBIOLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-epipaleolitic-dobiols | Fitxa nº 6 de la Carta Arqueològica del Berguedà-Avià (1999). | Davant d'una balma o cornisa de pedra sorrenca allargassada i de considerables dimensions, que es troba abans d'arribar a l'església de Sant Vicenç d'Obiols venint de la Plana, hi ha una explanada situada en un encreuament de camins. En aquest lloc s'han fet troballes en superfície de material lític en quantitats considerables. | 08011-153 | Camí de La Plana a Obiols. Obiols. 08610 AVIÀ | Després de la localització de diferents troballes en superfície realitzades per Martí Vilarrasa l'any 1985, el Sr. Carreras de Berga va fer prospeccions superficials i en trobar altres restes de material lític al lloc, ho notificà a l'arqueòleg Rafael Mora de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va realitzar una excavació d'urgència entre el 17 i el 21 de juliol de l'any 1996. L'excavació constà de quatre sondejos externs a la balma i un intern, detectant-se una estratigrafia poc potent de material sorrenc disgregat de la roca mare superior. A part del material superficial remogut, un únic estrat arqueològic aportà un conjunt de material lític comparable al del jaciment de La Font del Ros de Berga: talles de quars, suports molt petits fets amb sílex de baixa qualitat, ascles, còdols petits amb cúpula marcada i absència d'indústria laminar. Els materials de l'excavació realitzada per Rafael Mora es troben: una part al departament de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, i altra part al dipòsit del Servei d'Atenció als Museus Pedret (Girona). Els materials trobats pel Sr. Carreras es troben al seu domicili particular. Aquest jaciment es troba al costat d'un altre jaciment que s'ha inventariat a la Carta Arqueològica amb el nº 6394, nº 2 d'Avià i anomenat Roca de la Guineu. | 42.0591400,1.8688000 | 406403 | 4656962 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38677-foto-08011-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38677-foto-08011-153-2.jpg | Inexistent | Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | (Referència topogràfica de la Carta Arqueològica: 31TDG065574). | 78|77 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 38702 | JACIMENT CARRER VELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-carrer-vell | Darrera del bloc de pisos anomenat Carrer Vell que es troba a Graugés, hi ha una elevació del terreny formant un turó. En aquest turó i als seus voltants s'han fet troballes en superfície de material d'època ibèrica, principalment restes de ceràmica. | 08011-178 | Graugés. Carrer Vell | La manca d'excavació o de prospecció en aquest jaciment no ens permeten saber la seva magnitud ni l'època exacta d'ocupació. Tot i així es documenta per garantir la seva protecció futura. Constitueix un altre vestigi d'època ibèrica a la zona, junt amb el jaciment dels Serrat dels Tres Hereus i els jaciments de la Serra de Noet. | 42.0692000,1.8486700 | 404752 | 4658101 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La informació d'aquest jaciment ha estat facilitada per l'arqueòleg Jaume Bernades Postils de Casserres, Director del Museu Diocesà de Solsona i membre de l'Associació d'Arqueòlegs del Berguedà, que va fer les troballes en superfície. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||||
| 38707 | Tina de Santandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-santandreu | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. Conservats a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS.</p> | <p>A la banda sud-est de la casa Santandreu, al costat d'un cobert, hi ha una antiga tina excavada a la roca. És d'un únic recipient circular d'uns 2 metres de diàmetre i 2 metres de profunditat, excavat a la roca d'un marge. No presenta senyals de galze per posar una tapa i no es pot distingir si disposa o no de boixa. Actualment està mig ple d'aigua.</p> | 08011-183 | Casa Santandreu. Camí d'Avià a Santandreu. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. Segons informació oral sembla que en aquesta tina es guardaven els aglans pels porcs. La documentació que es conserva de Vilanova (AB) i de cal Mas d'Avià (AM) ens documenta el cultiu de vinya al territori d'Avià des del segle XIV, així com les troballes de bases de premsa de biga al territori avianès. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important, ja que s'han trobat pocs paral·lels a Avià d'aquesta època: Terradelles, Obiols i a Avià (bassa de cal Titó), així com a llocs propers al Berguedà: a la casa Farreres d'Olvan i a la Rompuda de Berga. Tot i que l'estructura arquitectònica de la casa no mostra la seva antiguitat, el lloc ja el trobem documentat l'any 1050 (ADS) en la venda que va fer el Comte Bernat de part de l'alou de Villa Meredi (Vilamarí) en el que estava inclòs el mas de Barrals amb l'església de 'Sancti Andree'. Aquest mas Barrals seria el primer edifici del mas Santandreu al que va donar nom més tard l'església que s'aixecava al costat. Al capbreu de 1242 del monestir de Santa Maria de Serrateix ja es fa esment del 'Mas Sancti Andree' que tenia G. De Val (ADS). Un altre document de 1322 (ADS) el mas és cedit a l'abat de Serrateix i el masover (Pere de Santandreu) li presta homenatge de boca i mans. Posteriorment, troben notícia al Capbreu de Serrateix de 1701, en el que consta que Joan Pallarols, batlle de la Quadra de Vilamarí, té els masos Pallarols amb altres masos units: Sant Andreu, Coma, Puig i part del mas Ollers; mentre que al 1721 la meitat la té Francesc Boxader de Berga per compra a Maria Pallarols i Riba vídua de Pau Pallarols, i l'altra meitat Martí Pallarols. Al Cadastre de 1767 el mas és de Ventura Gironella de Berga i consta que hi ha un masover. Al 1862 era de D. Mariano Gironella de Berga, i es torns a fer referència de la capella del mas. La casa actual seria construïda cap a finals del segle XVII, ja que no conserva elements arquitectònics que facin pensar que sigui més antiga. En canvi les restes de murs de l'església mostren clarament el seu origen romànic.</p> | 42.0470600,1.8203000 | 402371 | 4655674 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38707-foto-08011-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38707-foto-08011-183-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 38708 | Tina de Santamaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-santamaria | <p>AAVV. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9. Ed. Enciclopèdia Catalana, 1994. Pàg.236-238.</p> <p>CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>FRAGO, Mª P. (1985) Els Hospitalers al Berguedà: l'església de Sant Joan de Berga (1220-1378). Tesi de Llicenciatura Universitat de Barcelona. Còpia mecanografiada a la Biblioteca de Berga.</p> <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> <p>IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.</p> <p>RIQUER, M. de (1971). Guillem de Berguedà. Vol. II, Edición crítica, notas y glosario. Abadía de Poblet. Pàgs. 94-95.</p> <p>Capbreu del Monestir de Santa Maria de Ripoll 1758-1759, ACA (Arxiu Corona d'Aragó),notarials, Berga/vària, vol.19.</p> <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 178-179.</span></span></span></p> <p> </p> | <p>La tina es troba al costat del camí que porta de Santamaria a ca l'Escolà, a l'esquerra, aprofitant una roca que proporciona un desnivell al terreny. Era una tina d'uns 2 metres de diàmetre i d'un sol recipient. La boca va ser reforçada tardanament amb un petit mur de maons. Actualment està plena de terra per evitar perills. Durant molt temps els pagesos de Santamaria la utilitzaven per guardar el gra o la palla.</p> | 08011-184 | Mas Santamaria. 08610 AVIÀ | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. Segons informació oral sembla que en aquesta tina es guardaven els aglans pels porcs. La documentació que es conserva de Vilanova (AB) i de cal Mas d'Avià (AM) ens documenta el cultiu de vinya al territori d'Avià des del segle XIV, així com les troballes de bases de premsa de biga al territori avianès. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important, ja que s'han trobat pocs paral·lels a Avià d'aquesta època: Terradelles, Obiols i a Avià (bassa de cal Titó), així com a llocs propers al Berguedà: a la casa Farreres d'Olvan i a la Rompuda de Berga. La casa Santamaria, situada al costat de l'església de Santa Maria d'Avià, depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà des del moment de la seva dotació l'any 982: 'Et in Avizano ecclesiam Sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias' (Pergamí nº 1110, AM). Al 1722 va passar a dependre de l'ordre militar de Sant Joan de Jerusalem (Hospitalers) que adquiriren els dominis de Sant Llorenç (FRAGO, 1985) i al 1758 depenia del monestir de Ripoll. El cognom Santamaria amb seguretat es va agafar del nom de la casa que es deia així per la proximitat de l'església.</p> | 42.0736030,1.8350279 | 403631 | 4658605 | 08011 | Avià | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38708-foto-08011-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38708-santa-maria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38708-santa-maria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38708-santa-maria-planol.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-01-24 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La informació de l'existència d'aquesta tina va ser facilitada pel propietari de la masia Santamaria l'any 1995. | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 90149 | Tina de cal Gris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-gris | <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 174-175.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Conjunt format per la tina i el follador que estan excavats en una codina de pedra situada al nord de la masia cal Gris, al costat del camí. El cup de la tina és circular i al costat hi ha un cup circular de menys diàmetre que està comunicat amb la tina mitjançat un petit canal excavat a la roca. El recipient més gran fa 2,67 m de diàmetre i 2 m de profunditat amb una capacitat total de 11.750 litres, mentre que el follador fa 1,40m de diàmetres i 0,70 d’alçada. A la part inferior de la tina hi ha una boixa que permetia extreure el líquid a la pica de decantació. </span></span></span></p> | 08011-205 | Cal Gris | <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> | 42.0664749,1.8579179 | 405513 | 4657787 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-planol.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 90150 | Tina de la Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-subirana | <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 176-177..</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Conjunt format per la tina, el follador i la pica de decantació que estan excavats en una codina de pedra situada al nord de la masia la Subirana. El cup de la tina és circular i al costat hi ha un cup circular de menys diàmetre que està comunicat amb la tina mitjançat un petit canal excavat a la roca, a un altre extrem hi ha la pica de decantació, de forma circular i a la que dona la boixa de la tina, per on s’extreia el líquid. El recipient més gran fa 2,60 m de diàmetre i 0,95 m de profunditat amb una capacitat total de 4.800 litres, mentre que el follador fa 1,17m de diàmetre i 0,45 d’alçada. A la part inferior de la tina hi ha una boixa que permetia extreure el líquid a la pica de decantació. </span></span></span></p> | 08011-206 | La Subirana | <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> | 42.0639800,1.8501100 | 404864 | 4657520 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90150-la-subirana-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90150-la-subirana-planol.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 90151 | Tina del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-llado | <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 184-185.</span></span></span></p> | La tina està inacabada | <p><span><span><span>Conjunt format per una tina, i l’encaix per obrir un segon recipient inacabat. El cup de la tina és circular, fa 2,35 m de diàmetre i no es pot saber la profunditat ja que està colmatat. Al costat hi ha un rebaix que era per accedir a la boixa però no es va acabar de fer. </span></span></span></p> | 08011-207 | El Lladó d'Obiols | <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> | 42.0667700,1.8678400 | 406335 | 4657810 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-planol.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 94174 | Dansa del segar i el batre d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-del-segar-i-el-batre-davia | <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, documental i coreogràfic. Berguedana de Folklore Total. P. 87-90.</p> | <p><span><span><span>Aquesta dansa es balla durant la Festa del Segar i el Batre d’Avià, el segon diumenge de juliol, a l’era de Santa Maria d’Avià, després de l’esmorzar dels segadors. La dansa, la música i la cançó van ser un encàrrec de la comissió de la festa del Segar i el Batre i és obra de Pep Lizandra i Xixu Oscat (Narcís Mellado). Es va començar a ballar a la festa de l’any 2015 i s’ha convertit en un element característic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una dansa de parelles i els balladors han de ser múltiples de quatre. Recorda les feines que es feien al camp durant la sega, la batuda i quan aixecaven el paller, així com les celebracions posteriors a la collita. És una dansa cantada.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lletra de la cançó</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Crida)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segadors a segar a segar, que ja comença a clarejar.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Segar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sega, sega, sega ben arran</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que la palla va cara i esmola el volant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>l’esclopet com a empara és molt important,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>és molt important.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La mainada ja va arribant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb la cistella plena de teca abundant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les mestresses a casa ho han “nat” preparant,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ho han “nat” preparant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Lligar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les espigues fent bones garbes,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>perquè no tenim pas cordills</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(BIS)</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Batre)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era ja està a punt per començar amb la batuda</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb l’ajut del bestiar el gra de la palla es separarà</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BIS</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que caigui el gra que és ben madur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que el feinejar és molt dur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era hem ben escombrat</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ara el gra ja és a dins les saques</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb la palla restant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>aixecarem un paller ben gran.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Coreografia</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es diferencien tres parts: el passeig d’inici i la crida; la primera part que alterna segar i lligar; i la segona part que representa la batuda i fer el paller amb l’aixecament final de les balladores en un salt de quatre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Inici: </span></span></strong><span><span>Passeig: els balladors circulen sense ordre, parlant els uns amb els altres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Crida: </span></span></strong><span><span>quan es fa la crida els balladors es posen al seu lloc per iniciar la dansa. La posició d’inici és un cercle de parelles que queden encarades de dues en dues formant grups de quatre, les dones a la dreta de la seva parella (fig. 1).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Primera part: </span></span></strong><span><span>S’alterna el segar i el lligar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segar: </span></span></strong><span><span>es fa la simulació de la sega del blat amb el volant, que és com s’anomena la falç al Berguedà. Les parelles avancen seguint el cercle en el sentit cap a on estan mirant, sense agafar-se de les mans. Fan dues passes per creuar-se amb la parella que tenien davant i superar-la (sempre creuant-se per les espatlles dretes, de Forma que els nois passen pels extrems del grup i el noies pel mig) (fig. 2) i s’aturen davant la parella següent que es troben de cara. Llavors les dones piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de mans dos cops i els homes fan el gest de segar amb la mà dreta ajupint-se una mica; segueixen avançant de la mateixa forma fins a la següent parella que troben</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de cara i repeteixen el mateix; a la tercera vegada que avancen i es troben amb la següent parella primer fan un gir sencer sobre si mateixos, després piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb una mà amb la contra parella que han trobat davant i finalment pica cada un amb les pròpies mans (fig. 3). Es repeteix tot.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lligar: </span></span></strong><span><span>simula el lligat de les garbes de blat. La dansa segueix amb les parelles en grups de quatre encarades com a l’inici, però fent quadrilla amb les contraparelles que han trobat en acabar el segar. Les parelles s’agafen de la mà i avancen amb pas saltat en el sentit en què es troben disposades. Les parelles que avancen en sentit antihorari fan un pont aixecant les mans per sota del qual passa la contraparella</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que tenien davant i que avança en sentit horari (fig. 4). Aquest moviment s’alterna a mida que es troben altres parelles: primer fent pont i després passant per sota. Així es fan quatre passades i en acabar fan mig gir sobre ells mateixos per canviar de direcció i retornar pel mateix camí repetint els mateixos passos però ara les parelles que han acabat la tirada anterior fent pont l’inicien passant per sota, i a l’inrevés. Aquests dos moviments, segar i lligar, es fan en total dues vegades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segona part</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Batre: </span></span></strong><span><span>amb la música de preparació les parelles es posen en grups de dues parelles formant una rotllana agafats de les mans (fig. 5); si es balla amb volants es deixen a terra, al centre. Seguint el ritme de la música es comença a girar cap a la dreta amb pas saltat de costat, 8 compassos, i a la repetició de la melodia es fan 8 compassos cap a l’esquerra. Seguidament els balladors, amb el mateix pas saltat de costat, fan 4 compassos girant cap a la dreta, avançant i aixecant els braços cap al mig i amunt</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>cada vegada que es canta “a batre, a batre”; en la repetició de la melodia volten cap a l’esquerra fent el mateix moviment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Fer paller: </span></span></strong><span><span>Tot seguit s’agafen de les espatlles (“l’era hem ben escombrat”) i giren 4 compassos cap a la dreta i 4 compassos cap a l’esquerra (“i amb la palla”) (fig. 6). Els balladors s’aturen quan diuen “aixecarem un paller....” es fa l’aixecament de les noies o </span></span><strong><span><span>salt de quatre</span></span></strong><span><span>. Les noies es recolzen en les espatlles dels nois mentre ells les aixequen per sota les aixelles (fig. 7), aguantant així fins que els músics acaben de tocar o cauen les balladores.</span></span></span></span></span></span></p> | 08011-208 | 42.0735359,1.8350077 | 403629 | 4658598 | 2011 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-captura-de-pantalla-2023-05-16-122911.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-0e3a41e2-4c1c-42a7-926c-60330df2592fsource-aspect-ratiodefault0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-f3bf78de-9c92-4826-b133-5d23a0a72415source-aspect-ratiodefault0.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-05-16 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Narcís Mellado i Pep Lizandra | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 40548 | Sepultures del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-del-quer | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> | <p>Es tracta de tres tombes o foses juntes orientades de ponent a llevant, situades a poc més de tres-cents metres al nord de la casa el Quer. Són tan sols unes foses que mostren un esfondrament del terreny marcant el perímetre intern de les tombes. No has estat mai excavades i es desconeix la seva datació.</p> | 08016-37 | Roca Tiraval | <p>El lloc del Quer és documentat des de finals del segle X, mentre que l'església de Santa Fe és documentada l'any 1259, quan era regida per un donat (SERRA VILARÓ, 1930, vol II). L'església fou reformada al segle XIV, però al segle XVIII es bastí l'actual construcció aprofitant els fonaments i part dels murs de l'església romànica anterior, i fou beneïda l'any 1766. Durant la Guerra Civil de l'any 1936 va ser destruïda i avui resta abandonada. A l'entorn de l'església no hi ha constància de cap cementiri, però en canvi es troben aquestes foses a prop de la casa. S'ha apuntat la possibilitat de que es tracti d'enterrament fruït de les ràtzies de la guerra del francès o de les carlinades.</p> | 42.2468700,1.8453400 | 404744 | 4677832 | 08016 | Bagà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment es troben bastant cobertes per matolls i boixos. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 40550 | Masia Creu de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-creu-de-lom | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | <p>Casa amb estructura de masia senzilla, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a ponent, planta, dos pisos i golfes sota teulada. Construïda en pedra de diferents mides, principalment còdols de riu, cantoneres als angles fetes amb blocs més grans i ben escairats, i barrejat amb una mica de tàpia sobre la pedra. La porta és senzilla, allindada i les obertures han patit diferents modificacions de manera que no queda cap element que denoti la seva antigor. Als costat de la casa hi ha un seguit de coberts que tanquen un recinte central a modus de baluard, al que s'accedeix a través d'un portal. Al mur de llevant es va afegir un cos que amplia la casa per darrera, amb la teulada en direcció contrària a la resta. La casa es troba a un extrem del petit serrat de l'Om, on es troba la creu de l'Om. A l'era de davant de la casa es conserva una mola de molí i una mica més avall, a un camp, un contrapès de premsa de vinya.</p> | 08016-39 | Riugréixer | <p>Diferents documents deixen constància de l'existència del lloc de l'Om, entre ells un del 1361 en que els cònsols manen als propietaris a reparar una paret que toca al camí que va a Puigcerdà al seu pas pel serrat de l'Om (SERRA VILARÓ, vol. II, p. 144). Tenim constància, a l'inventari dels bens del Capità datat el 1479, que aquest tenia un alberg a la plaça (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 167), una casa anomenada La Cortada en el carreró sobre la plaça, també uns graners de fusta, el mas de l'Olm amb les seves vinyes, terres i possessions. Per tant, aquest mas ja el trobem en època medieval confirmat al segle XV.</p> | 42.2597600,1.8531300 | 405406 | 4679254 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40550-foto-08016-39-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que la masia està documentada al segle XV, l'estructura actual no permet esbrinar a quina època pertany la construcció ja que no hi ha elements que ho detallin. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40563 | Molí del Colerí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-coleri | <p>AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Col. Roca Tiraval, nº 2. Associació Medieval de Bagà.</p> | <p>Les restes d'aquest molí es troben a l'entrada de la vila, al peu del Bastareny, al lloc on actualment hi ha la fàbrica del Danot, sota el camí que porta a la Vinya Vella. Resta part del mur que donava al riu, així com el carcavà de volta de mig punt una mica rebaixada. La volta és de pedra recoberta amb maó. El mur és construït de pedra malament desbastada i còdols de riu. Actualment el carcavà es troba ple de ferralla i altre runa.</p> | 08016-52 | Nucli. Camí a la Vinya Vella | <p>Sembla que aquest molí va moldre fins a principis del segle XX. El cançoner de Calic fa referència a la cançó dels Rilis, uns lladres cèlebres que procedien de Saldes, el pare dels quals, conegut pel Tòrric, va fer de moliner en els molins del Casó i del Colerí. Al 1916 el llibre de matrícula industrial de Bagà (AMB) ja té documentada la fàbrica de Fernando Danot Garriga que produïa 5 KV de força. El molí del Colerí podria ser el molí de Joan Muntadas que s'anomena l'any 1855.</p> | 42.2490900,1.8643800 | 406318 | 4678057 | 08016 | Bagà | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40563-foto-08016-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40572 | Parc Natural Cadí-Moixeró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-cadi-moixero | <p>FARELL eds. (2002). Parc natural del Cadí-Moixeró. Itineraris per l'Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. Ed. Farell, Llibres de muntanya. GARCIA, J. (1986). El parc natural Cadí-Moixeró. L'Erol, nº 16, p. 32-33. GARCIA, J. (1997). Fauna (vertebrats) del Parc Natural Cadí-Moixeró. Ed. Lynx. VIGO et altri (2003). Flora del Parc Natural Cadí-Moixeró i de les serres veïnes. Monografies del Museu de Ciències Naturals.</p> | <p>El parc inclou municipis de tres comarques: Alt Urgell, Cerdanya i Berguedà, amb un total de 17 municipis. Abasta les serres del Cadí, del Moixeró, i els massissos de la Tosa i del Puigllançada; amb altituds entre 800 i 2.647 m del puig de la Canal Baridana. Aquesta barrera muntanyosa pertany al Pre-Pirineu català, amb un relleu esquerp que es suavitza cap a la vall cerdana. És el segon espai natural protegit que ocupa major superfície, aproximadament 413 km2. La principal característica és la biodiversitat d'espècies i hàbitats que hi viuen, així com els seus paisatges de muntanya i els diferents microclimes que podem trobar. És un bon representant de les muntanyes alpines, amb alguns trets mediterranis. La gran diversitat de paisatges presenten zones altitudinals típiques que van des de l'estatge bassal mediterrani fins a prats alpins, passant pels boscos submediterranis, fagedes, boscos boreals de pi roig i boscos de coníferes de pi negre i avet. Destaca també per un poblament faunístic de notable diversitat i la presència d'espècies animals rares a Catalunya (gall fer, picot negre, pardal d'ala blanca, esparver d'estany, marta i gat fer). També hi ha presència de cérvol, isard i cabirol, així com diversitat de fauna invertebrada.</p> | 08016-61 | Pirineus | <p>Amb el Decret 353/1983, de 15 de juliol, es crea el Parc Natural del Cadí-Moixeró, que inclou dins els seus límits el massís del Pedraforca, que ja havia estat declarat Paratge Natural d'Interès Nacional l'any 1982. La protecció d'aquest territori es va iniciar l'any 1932 amb una proposta de la Generalitat Republicana de conservació de la zona, posteriorment la Diputació de Barcelona torna a plantejar la protecció fent un parc de l'Alt Berguedà l'any 1963. L'any 1966 es crea per la Llei 13/66, de 31 de maig, la Reserva nacional de caça del Cadí, amb l'objectiu de regular la caça i promoure poblacions, fet que va permetre la vetlla del territori amb guàrdies forestals. El parc ha estat declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per la Unió Europea; així com hi ha 30 hàbitats i 30 espècies de flora i fauna protegides a nivell europeu (Directiva 92/43/CEE hàbitats), que ha permès que s'inclogui en la Xarxa Natura 2000 d'espais naturals protegits europeus. La Oficina del Parc Natural del Cadí -Moixeró que el gestiona es troba a Bagà. Els objectius principals del parc natural és garantir la conservació dels seus valors naturals i la preservació dels seus hàbitats per al futur, tot això compaginat amb les activitats humanes. Així el parc a més promou activitats que permeten el seu coneixement, a més de totes aquelles relacionades amb la protecció.</p> | 42.3080700,1.8796800 | 407666 | 4684589 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Comarcal de Catalunya: El Berguedà, E/ 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició de l'any 1994. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 40574 | Els Empedrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-empedrats | <p>FARELL eds. (2002). Parc natural del Cadí-Moixeró. Itineraris per l'Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. Ed. Farell, Llibres de muntanya.</p> | <p>Per arribar als Empedrats cal agafar el camí de Bagà direcció Gisclareny, a 2 km, abans de creuar el Bastareny, cal agafar una pista a la dreta que ens portarà fins a cal Cerdanyola i la font Nostra. D'allà surt el camí cap al refugi Sant Jordi en direcció NE, senyalitzat com a sender de petit recorregut PR-C 125, marcat amb rectangles blancs i grocs. El camí transcorre en una zona boscosa humida que segueix el torrent. Després de passar el Bullidor de la Llet passarem uns trams en que s'ha de travessar vàries vegades el torrent seguint camins marcats amb pedres per sobre de l'aigua. Aquest és el tram que rep el nom dels Empedrats, en el que el torrent passa per un engorjat que va pujant i que obliga a passar pel mig del riu sortejant pedres i aigua.</p> | 08016-63 | Empedrats. Al torrent de la Font del Faig | 42.2805300,1.8187900 | 402605 | 4681599 | 08016 | Bagà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40574-foto-08016-63-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els Empedrats es troben dins el terme del Parc Natural Cadí-Moixeró. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 40580 | Passadís de Palau al riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passadis-de-palau-al-riu | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> | <p>A l'hort de Palau, a sota de la plaça d'armes, hi ha la boca d'un passadís. Té aproximadament 150 cm d'alçada i forma una volta en part excavada en la roca i en part feta amb pedra. És un passadís que en la seva entrada medeix aproximadament 90 cm d'amplada i que gira el seu recorregut cap a la dreta de manera que sembla endinsar-se en la vila cap a la plaça i que comença a fer una pendent cap a baix. No hem seguit el passadís, i ens han dit diferents veïns que sembla finalitzar a la casa que conté la torre de la Portella, a la plaça Porxada, però que la sortida en aquell indret va ser tapiada. Igualment sembla que les diferents obres que s'han fet al llarg de la història al nucli poden haver fet malbé parts d'aquest passadís subterrani.</p> | 08016-69 | Nucli històric. Palau | <p>Segons expliquen les cròniques, els 'moros' van assetjar Bagà i volien guanyar fent-los passar gana. Però els de la vila es reien d'ells perquè cada dia pescaven truites al Bastareny, ja que accedien des de l'interior de la vila a través d'un túnel que els portava fins al riu. Hem conegut l'existència d'aquest passadís per la informació de diferents persones de la vila. La gent fins i tot diu que es podia passar amb cavall.</p> | 42.2533800,1.8606600 | 406017 | 4678538 | 08016 | Bagà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40580-foto-08016-69-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||
| 40584 | Àrea d'interès botànic Serra Pedregosa-Cortils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-serra-pedregosa-cortils | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Hi viu una de les poblacions de l'endemisme pirenaico-oriental de Delphinium montanum. Els cingles que hi ha per sobre mostren exemples de les comunitats vegetals alpines de roca calcària, amb alguna espècie escassa de Saxifraga caesia. Els prats alpins adjacents són singulars en el context del Cadí per la gran extensió que assoleixen les comunitats del festucion airoidis, molt corrents al Pirineu axial, però rares a les serres pre-pirinenques.</p> | 08016-73 | Bagà | 42.2780800,1.6956600 | 392448 | 4681476 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||||
| 40585 | Àrea d'interès botànic el Claper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-el-claper | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Zona de cingles al vessant sud de la Tosa d'Alp. Àrea subalpina de cingles calcaris on es localitza l'única població als Pirineus orientals de l'endemisme pirenaico-central Antirrhinum sempervirens, molt rar a Catalunya. També hi ha altres espècies d'interès com Juniperus sabina, Arenaria ligericina i Asplenium seelosii. El lloc és d'accés complicat i no presenta cap risc important, de manera que seria interessant mantenir-lo en les condicions actuals de baixa freqüentació. Àrea que també té interès faunístic.</p> | 08016-74 | Bagà | 42.3061900,1.8694000 | 406816 | 4684392 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||||
| 40587 | El rescat de les cent donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rescat-de-les-cent-donzelles | <p>AA.VV. (2000). El rescat de les cent donzelles. Associació Medieval de Bagà. FORT, E. (Francesc Miquel) (1972). La llegenda de Galzeran de Pinós. Ed. Rafael Dalmau. Episodis de la història. FORT, E. (Francesc Miquel) (1973). La llegenda dels rescat de Sant Esteve. Monografies Vilaseca-Salou. RIQUER, M. de (1944). La leyenda de Galcerán de Pinós y el rescate de las cien doncellas. Real Academia de Buenas Letras. Barcelona. TOMIC, P. (Reproducció facsímil de la seva obra de 1448). Històries e conquestes dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona. Centre d'Estudis Baganesos, 1990.</p> | <p>Es representa a la plaça Galceran de Pinós el segon dissabte de juliol. És un espectacle de teatre, música, cant coral i dansa, que representen els mateixos habitants de Bagà. S'emmarca dins la Setmana Medieval que reviu aquest període històric de la vila i en la que també es celebra el Mercat Medieval, constituint aquests dos actes els més importants de la setmana. La representació es fa a la plaça Porxada, plaça de Galceràn de Pinós, amb més de cent actors, música en directe i la participació de la Polifònica de Puig Reig. L'Associació Medieval de Bagà és l'entitat que s'encarrega de l'organització de la representació i del Mercat Medieval dins de la Setmana Medieval. La representació es celebra des de l'any 1989. Els primers 10 anys es va fer amb un guió escrit per Mn. Serra Jané i Jaume Batiste. Des del 1002 es segueix un nou guió de Nicari Camps Pinós.</p> | 08016-76 | Bagà | <p>La llegenda explica que l'any 1147, Ramon Berenguer IV organitzà una expedició per a conquerir Almeria, ciutat refugi de pirates musulmans. Galceran de Pinós, senyor de Bagà, fou anomenat almirall de la flota catalana. La incursió contra els sarraïns va ser un èxit; però Galceran i el seu company el cavaller Sancerní de Sull, caigueren en poder d'aquests i van ser fets presoners. El rescat demanat per l'enemic fou considerable i difícil de reunir: cent mil dobles d'or, cent cavalls, cent vaques, cent peces de brocat de Tuïr i cent donzelles verges. En poc temps els senyors de Pinós aplegaren tot el rescat excepte les cent donzelles, per la qual cosa acordaren que les famílies en donessin filles segons el nombre d'elles que tinguessin. Després de reunit tot, la comitiva marxà cap a Salou, on s'havia d'embarcar. Les súpliques de Galceran i Santcerní als seus patrons, Sant Esteve i Sant Genís, foren escoltades i van ser alliberats miraculosament de la seva presó, trobant-se a la platja de Salou on es trobaren amb tot el seguici. Celebraren l'esdeveniment i tornaren a Bagà, regalant a totes les donzelles vestits verd i vermell, colors de la baronia, i van lliurar a les seves famílies del tribut de remença. La llegenda va ser difosa gràcies a l'obra de l'historiador Pere Tomic, que va difondre un primer escrit anònim de l'any 1431 (Històries e conquestes dels Reis d'Aragó e Comtes de Barcelona, editada a Barcelona el 1485). Va ser el gremi de freners de Barcelona que encarregà a Pere Tomic la seva redacció en estar interessats en conèixer els miracles del seu patró, Sant Esteve.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-05-18 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||||
| 40589 | Ball Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </p> | <p>El Ball Cerdà és un ball tradicional de les zones de muntanya que va ser recuperat a mitjans del segle XX i és el més conegut que balla l'esbart Cadí de Bagà. En aquest ball la parella que l'obria era la formada pels primers més joves que tenien previst casar-se. La futura núvia confeccionava un vestit en secret que es posava per primera vegada pel ball causant l'admiració dels assistents. L'Esbart Cadí balla altres coreografies típiques, com La Bolangera, el Ball de Rentadores, el Ball del Eugassers, el Contrapàs.</p> | 08016-78 | Bagà | <p>L'any 1935 el Sr. Joan Pardinilla i la seva esposa Maria Guiu, mestres a Bagà, van recollir dades relatives a les danses i balls de Bagà a partir d'informació que els va proporcionar oralment gent gran de la vila. Van recuperar diferents balls de la zona, entre ells el ball Cerdà que sembla que es va deixar de ballar perquè en el galop final, un sector del jovent eixelebrat, desvirtuava l'acabament amb una frenètica sortida de la plaça de les voltes cap als carrers, ocasionant incidents i alguna caiguda de la gent gran que també hi prenia part del ball. Es ballava per la Festa Major. Actualment es balla el dia de la festa de l'arròs, el segon diumenge de febrer.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2024-03-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'Esbart Cadí fa ser format l'any 1949 per Joan Pardinilla i Maria Guiu. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 40591 | Cançoner de Calic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconer-de-calic | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> <p>Serra Vilaró, Joan (1914) El cançoner de Calic. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | <p>En Calic, Joan Prat Molins, nascut al mas de la Costa (1837-1918) era un baganès trobador de la seva època que cantava cançons que aprenia i d'altres que ell mateix inventava, acompanyant-se d'un flabiol. El Calic, tot i que era quasi analfabet, va ser un cronista de la seva època, ja que deixà entre cançó i cançó una mica d'història local ja que en elles surten noms de cases, personatges i fets històrics de Bagà. El renom 'calic' prové de l'època de la Guerra del Francès, quan un grup d'homes de Bagà que tenien cura de vigilar el pas del Coll de Pendís, es van quedar adormits i un grup de francesos els va descobrir matant a quasi tots. Alguns es van escapar i la població els considerà uns covards, anomenant-los calics. Entre aquell grup hi havia el Francisco Prat, avi de Joan Prat i Molins, protagonista del cançoner.</p> | 08016-80 | Bagà | <p>Mn. Serra Vilaró va recopilar moltes de les cançons que cantava en Calic, amb lletra i música, fent un llibret recopilatori. El cançoner conté 135 cançons, tot i que Serra Vilaró no va prendre nota d'algunes que li van semblar massa descarades. No totes les cançons són originals d'en Calic, ja que ell mateix en va recollir algunes. El Cançoner de Calic va ser publicat per primera vegada l'any 1913 com un fascicle dins el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Podem dir que el cançoner és una de les obres de literatura popular més important de Bagà. Entre les cançons trobem la 'Cançó del Tutà', 'Les Baldriques', 'La noia del Cambrot', 'Les fabricantes', fent referència a fets baganesos.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-04-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Joan Prat i Molins, Calic | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 40596 | Camí ral de Cerdanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-cerdanya | <p>CAMPILLO, X.; MARTÍ, R. (1995). Xarxa de camins a les comarques de muntanya. Pirineus. Estudi fet pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. 3 volums. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Des de Guardiola el camí Ral de Cerdanya passa per Terradelles Vell i d'aquí enfila cap a Bagà, passant pel centre del municipi per enfilar després la carretera de Riugréixer passant per l'estret de Malgrau, ara carretera, que segueix paral·lela al riu. S'arriba a l'Hospitalet de Roca Sança, antic hostal per vianants, d'aquí es pujava a la casa Claper ara enderrocada, s'ascendeix pel camp del Teixó fins arribar a Les Barreres, passem entre les Roques del Claper i d'aquí fins el Coll. El Coll de Jou és el pas més baix entre les Penyes Altes del Moixeró i Les Muntanyetes. El camí de Coll de Jou a la Cerdanya és més suau fins arribar a Urús i Das. En general el sender és estret i dret, en alguns trams estava empedrat per evitar les patinades de les mules en temps de glaçades; actualment molts trams estan ja coberts per noves carreteres asfaltades. Altres senders o camins passaven pel terme amb la finalitat de comunicar territoris. Els més importants són: camí de Coll de Pal, camí de Coll de Pendís, camí de Tuixén a Bagà, camí de Bagà a Castellar (CAMPILLO, 1995). El pas del camí per Bagà es feia seguint dos ramals ja que el camí Ral es bifurcava en arribar a Sant Llorenç prop Bagà i tornava a unir-se un cop sortint de la vila. Un ramal passava per l'obaga, prop de la Vinya Vella, cap al portal del Molí passant pel pont de la Vila, i pel costat de ponent de la muralla s'enfilava cap a Cerdanya pel carrer Fonteta. L'altre travessava el pont de Terradelles i seguia per la banda solell fins al portal de Vilella i passava pel carrer Raval, la plaça i pujava pel carrer Fonteta.</p> | 08016-85 | Bagà | <p>El camí Ral que comunicava el Berguedà amb la Cerdanya i França passava per Bagà procedent de Guardiola i de Berga. S'ha insinuat el probable origen romà del camí i la possibilitat de que Annibal passés els Pirineus per aquest indret. El relleu muntanyós de la zona permetia tenir diferents passos estratègics per assolir la travessia pirinenca. Aquest era el camí més curt per passar la muralla rocosa del pre-pirineu i comunicar Cerdanya i Berguedà. Aquest camí havia estat transitat per molta gent, entre ells els Pinós i el rei Pere II el Cerimoniós. Diferents documents deixen constància dels camins, entre ells un del 1361 en que els cònsols manen als propietaris a reparar una paret que toca al camí que va a Puigcerdà al seu pas pel serrat de l'Om (SERRA VILARÓ, vol. II, p. 144). A diferents llibres dels cònsols durant el segle XIV es fa referència a que es fa netejar la neu del camí al pas per Coll de Jou (ídem). Diferents ponts permetien el pas o la comunicació amb el camí Ral i altres camins: el pont de Terradelles, el pont de la Vila, el pont del Roser, el pont de Gréixer i el de Patolà. Hi havia un impost de pas per mantenir els camins: l'impost de barra, que ja cobraven els cònsols de Bagà el segle XIV. També hi havia dret a lleuda i passatges, drets pertanyents al senyor. La lleuda era igual que la barra, només que aquesta la cobrava el senyor i l'altre els cònsols. La barra servia per adobar els camins i la lleuda era per protecció per part del senyor. El de passatge era sobre el bestiar que passava pel camí.</p> | 42.2481200,1.8670300 | 406535 | 4677947 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40596-foto-08016-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40596-foto-08016-85-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Comarcal de Catalunya: El Berguedà, E/ 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició de l'any 1994. | 85|83 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40610 | Plaça Galceràn de Pinós nº 3. Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-3-cal-mas | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>Dues cases unificades que segueixen l'estructura de les cases d'aquest costat dels porxos: planta amb porxo, dues plantes i golfes sota teulada, i que s'ha explicat a la fitxa nº 97. Sota la casa hi ha un passatge mig colgat cap al carrer de la Fruita. Hi havia un forn del que no es conserva res. Les voltes enteixinades del porxo estan decorades amb relleus heràldics situats dins cercles que s'interseccionen entre ells. Es poden distingir pinyes, flors de lis, i altres motius geomètrics, símbols nobiliaris. Relleus de guix tenyit sobre planxa de fusta. Les 12 bigues de fusta del porxo estan decorades amb els caps de biga tallats, la meitat tenen superposat un nou balcó sense que s'hagin tret les bigues antigues que queden visibles, i els caps de biga de les noves s'han tallat seguint el model dels antics.</p> | 08016-99 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 3. 08695 BAGÀ | <p>Coneguda com Cal Mas, abans ca la Xita del Forn. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.</p> | 42.2528300,1.8605600 | 406008 | 4678477 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40610-foto-08016-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40610-foto-08016-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40610-foto-08016-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: caps de biga, voltes del porxo. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40611 | Plaça Galceràn de Pinós nº 2. Cal Serres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-2-cal-serres | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>Casa que segueix l'estructura de les cases d'aquest costat dels porxos: planta amb porxo, dues plantes i golfes sota teulada, i que s'ha explicat a la fitxa nº 97. Hi ha 9 caps de biga del porxo, alguns tallats, i sobre els que s'ha fet un balcó amb barana de ferro forjat amb una decoració al centre amb una creu. (amb la data 1800 ?). A la planta baixa hi havia una bodega ara tancada. El balcó del segon pis també te una reixa de forja decorada i es suporta sobre bigues també amb el cap tallat però moderns.</p> | 08016-100 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 3. 08695 BAGÀ | <p>Cal Serres. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.</p> | 42.2528000,1.8607400 | 406023 | 4678473 | 1800? | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40611-foto-08016-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40611-foto-08016-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: caps de biga, reixes balcons. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 40612 | Carrer Major nº 3. Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-3-cal-noguera | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Cal Noguera. Casa que dona al carrer Major però que interiorment comunica amb la casa Cremada, a la que s'accedeix per la plaça Serra Vilaró. Conserva un arc que actualment és de punt rodó, però que per l'amplitud i caiguda sembla que tapi un anterior arc diafragma d'aproximadament 3 metres de llum. L'arc és paral·lel al carrer i dista uns 3,5 metres de la porta d'entrada. Actualment està arrebossat de nou, de manera que la pedra no és visible. L'edifici no s'utilitza i la planta baixa actua com a magatzem del Bar Centre. És un edifici amb les característiques dels que es troben en aquest carrer: planta amb dues portes, dos pisos i golfes sota teulada amb el pendent cap al carrer. Està arrebossada exteriorment.</p> | 08016-101 | Nucli històric. Carrer Major nº 3. 08695 BAGÀ | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila.</p> | 42.2526300,1.8615300 | 406088 | 4678453 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40612-foto-08016-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40612-foto-08016-101-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: arc interior. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40615 | Carrer Major nº 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-13 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Casa coneguda com ca la Dolores del Forn ja que havia hagut un forn de pa a inicis del segle XX que sembla que ja existia abans. L'immoble es troba situat al casc antic de Bagà, dins el perímetre de l'antiga muralla i sobre la terrassa paral·lela al riu Bastareny. És una casa entre mitgeres, amb façana principal al carrer Major i façana posterior al carrer Calic. L'accés principal s'efectua pel carrer Major, tot i que hi ha un accés secundari des de la plaça Porxada a una part de la planta soterrani (soterrani respecte al carrer Major, però a uns 3,5 m d'alçada respecte al nivell del carrer Calic). La façana del carrer Major té 6,5 m d'amplada, i la del carrer Calic 10,30 m. A l'interior es conserven diferents elements interessants: al passadís d'entrada des del carrer Major hi ha una mènsula tallada en fusta i amb restes de policromia possiblement de l'època gòtica de la casa, part del mur interior mitjaner amb la casa del nº 11 conserva fragments d'aparell d'opus spicatum. Finalment s'ha d'esperar a la possibilitat de que el mur del carrer Calic contingui fragment de la muralla medieval (per informació de la muralla mirar la fitxa corresponent). Amb l'enderroc de la casa ha desaparegut el sostre enteixinat de la sala que quedava al centre de l'edifici, així com el forn de pa que es trobava a prop del carrer Calic i més cap a cal Solanell.</p> | 08016-104 | Nucli històric. Carrer Major nº 13. 08695 BAGÀ | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila. La casa està actualment en procés de rehabilitació i per aquest motiu entre novembre i desembre de 2003 es van enderrocar tres quartes parts de l'interior de l'edifici (tenint en compte que aquest formava tres cossos paral·lels als carrers, fruit de diferents èpoques i reformes constructives) i part del mur que dóna al carrer Calic. La façana del carrer Calic possiblement s'assenti sobre la muralla de Bagà, monument protegit pel Decret de Castells de 22 d'abril de 1949 (BOE 5-5-1949), que especifica que tots els castells d'Espanya, sigui quin sigui el seu estat de ruïna, queden sota protecció de l'Estat. Les muralles de Bagà es consideren BIC monument (R-I-51-5194, llei 16/1985 60 25 BOE). Tot i així s'està a l'espera de la prospecció arqueològica que es realitzarà en breu per tal de conèixer l'existència de possibles vestigis.</p> | 42.2526800,1.8609500 | 406040 | 4678460 | 08016 | Bagà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: Parament d'opus spicatum, mènsula de fusta i possibilitat de que surti una altra oposada a aquesta. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40616 | Carrer Sobirà nº 2. Cal Peu Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira-no-2-cal-peu-curt | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Cal Peu Curt es troba a l'entrada al carrer Sobirà per la plaça Catalunya; és la primera casa a la dreta. Casa de planta, dos pisos i golfes sota teulada inclinada cap al carrer. A la planta baixa hi ha dues portes, una estreta d'entrada als pisos i altra més ampla que donaria accés a una botiga. Les dues portes tenen una biga de fusta que travessa la façana de costat a costat, aproximadament de 4 metres de llarg i molt ampla. Sobre aquesta biga es recolzen 10 bigues perpendiculars que suporten una altra biga més exterior sobre la que s'assenta la façana superior de la casa que queda avançada respecte a la planta baixa aproximadament 50 cm. Aquestes bigues perpendiculars tenen el cap tallat formant dibuixos geomètrics amb una rosassa tallada al centre. El cap de biga que toca a l'edifici de la plaça Catalunya es troba mig ficat en el mur d'aquest edifici edificat amb posterioritat. A l'interior hi ha un arc de mig punt de pedra paral·lel a l'eix del carrer, amb dovelles estretes de pedra. El sostre de la planta baixa és de bigues i revoltò. El mur de la banda de llevant formaria part de la muralla entre la torre de la Vilella i la del Portalet, tot i que no resten mostres significatives.</p> | 08016-105 | Nucli històric. Carrer Sobirà nº 2. 08695 BAGÀ | <p>El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l'accés al nucli, el que es trobava a prop de l'actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d'una torre; a l'est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l'antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada. Cal Peu Curt era una casa important ja que els seus propietaris a finals del segle XIX tenien moltes propietats a Bagà, principalment terres. La casa era més gran, ja que comprenia aquesta i la colindant del nº 4. Més tard va ser dividit en dos habitatges fent l'entrada al nº 4 pel carrer Portalet, fóra muralla.</p> | 42.2530200,1.8618200 | 406112 | 4678496 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40616-foto-08016-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40616-foto-08016-105-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: caps de biga a la façana del carrer Sobirà, arc de mig punt de pedra a l'interior. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40618 | Carrer Sobirà nº 26. Cal Camarot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira-no-26-cal-camarot | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Casa amb façana de pedra, amb planta, dos pisos i golfes sota teulada. És una casa estreta, amb una única porta d'entrada i que s'ha restaurat els darrers anys. Tot i així cal destacar el portal adovellat d'arc de mig punt amb el centra un xic més avall del que correspondria. Està fet amb grosses dovelles ben carreuades. La casa queda encaixonada dins de la casa nº 28, de manera que la part de darrera no dóna al carrer Forment.</p> | 08016-107 | Nucli històric. Carrer Sobirà nº 26. 08695 BAGÀ | <p>El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l'accés al nucli, el que es trobava a prop de l'actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d'una torre; a l'est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l'antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada.</p> | 42.2532500,1.8604200 | 405997 | 4678524 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40618-foto-08016-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40618-foto-08016-107-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: estructura façana, portal adovellat. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40619 | Ca l'Agutzil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagutzil | <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>El nº 3, cal Perris i el nº 1, ca l'Agutzil, actualment formen una única casa. Cal Perris ha estat tota reformada. Ca l'Agutzil fa cantonada entre el carrer Sobirà i la Pujada a Palau. És una casa que conserva elements dels sistema constructiu medieval característic de la vila de Bagà. Té planta baixa, pis i golfes. L'entrada principal és per la Pujada a Palau i s'efectua pujant per una escala exterior. L'escala interior que permet l'accés a la planta baixa des del pis és de blocs de pedra ben escairats formant un petit gir. Al pis es conserva una campana de xemeneia ampla, sobre biga de fusta i que té un escut en alt relleu sobre la campana. És un escut blasó d'una família, formant ones a cada costat i acabat en punta per baix, i que presenta al centre unes inicials o lletres que no s'han desxifrat encara. Semblen lletres de caràcters gòtics i d'elles surten tres fulles. A sota hi ha una creu de tres braços. En aquest pis es conserva un sostre enteixinat de fusta del estil d'altres que hi ha a Bagà. Al pis corresponent a les golfes, a l'habitació que dona al balcó del carrer Sobirà, en saltar la pintura del mur de migjorn s'han mig destapat unes pintures murals en les que es poden veure una estrella de vuit puntes i una altra encerclada. Caldrà treure el guix de la paret per veure el que resta. Es distingeix una lleu policromia en tons blaus. La façana de l'edifici és molt característica. Al mur que dona a la Pujada a Palau l'obra és de pedra, i es pot veure un antic arc ara tapiat i que possiblement fou un finestral que queda entre el primer i el segon pis. La façana que dona al carrer Sobirà presenta un balcó a l'eixida que sobresurt de la façana. Està suportat per 16 bigues de fusta perpendiculars a la façana i que es recolzen en una biga dins el mur. 10 d'aquestes bigues són antigues i presenten caps tallats. El balcó de l'eixida té una barana de fusta que es va recuperar de paller ja que la anterior s'havia malmès. Al pis es conserva la típica estructura de llistons de fusta verticals i horitzontals que es feia per pujar les parets de tàpia. Els esgrafiats que es conserven són molt semblants als que havia a la casa que hi havia al lloc que actualment ocupa l'Ajuntament (foto a pàg. 61 AA.VV. (1992).</p> | 08016-108 | Nucli històric. Pujada a Palau nº 1. 08695 BAGÀ | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. El carrer Pujada de Palau, endinsat dins les muralles de Bagà, comunicava la plaça Galceràn de Pinós amb el castell-Palau de la vila, de manera que seria un dels carrers importants. A ca l'Agutzil hi va viure en Ramon Prat, nét del Calic, que durant quaranta anys va fer d'algutzir de la vila. Documentació antiga situa aquí la residència del que fou senyor de Santa Eulàlia, noble proper a la família dels Pinós.</p> | 42.2531600,1.8609400 | 406040 | 4678513 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: campana de la xemeneia, escales interiors de pedra, esgrafiats interiors, estructura general de la façana, caps de biga. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40620 | Pujada a Palau nº 4. Cal Carotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujada-a-palau-no-4-cal-carotes | <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>La casa rep el sobrenom de Cal Carotes, degut a les cares esculpides a les bigues del balcó. Casa de planta, dos pisos i golfes situada entre mitgeres. Es troba situada en el desnivell que fa el carrer Pujada a Palau. La planta baixa té els murs de pedra, mentre que ja a partir de la meitat del segon pis són de maó molt mal acabats. Hi ha dues portes ala planta, una més estreta que l'altre segurament per permetre l'existència d'un magatzem al costat. Destaquen les bigues que suporten el balcó del primer pis, posades perpendiculars a la façana. En total hi ha quatre bigues i semblen tenir un cap tallat a la punta, similar a les de ca l'Agutzil, situada una mica més amunt. Tot i que no l'hem pogut veure, sembla que a l'interior hi ha un arc de mig punt a la planta baixa paral·lel a la façana.</p> | 08016-109 | Nucli històric. Pujada a Palau nº 4. 08695 BAGÀ | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. El carrer Pujada de Palau, endinsat dins les muralles de Bagà, comunicava la plaça Galceràn de Pinós amb el castell-Palau de la vila, de manera que seria un dels carrers importants.</p> | 42.2529500,1.8609400 | 406040 | 4678490 | 08016 | Bagà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40620-foto-08016-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40620-foto-08016-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40620-foto-08016-109-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: caps de biga al balcó, arc de mig punt a l'interior. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40621 | La Presó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-preso | <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Edifici que té la façana de forma curvilínia situat al peu de les escales que forma el carrer Forment. És una casa de planta, tres pisos i petites golfes sota teulada. Amb la teulada inclinada cap al carrer. Destaca l'estructura dels seus murs: de pedra a la planta baixa i primer pis, de pedra i tàpia entre muntants de fusta al segon, tercer pis i golfes; tipus de construcció característica de Bagà per tal de no carregar amb pes els murs superiors i que encara es pot observar en alguns edificis. Al tercer pis pel costat esquerre destaca la barana de fusta de l'assecador, element també molt característic de la zona. La pedra utilitzada és molt arrodonida i hi ha pocs blocs grossos i ben carreuats. La porta d'entrada és senzilla, amb llinda de fusta i les finestres també tenen llinda de fusta. L'estat de conservació de l'edifici és molt dolent i degut a això no s'ha pogut accedir a l'interior.</p> | 08016-110 | Nucli històric. Carrer Forment nº 3. 08695 BAGÀ | <p>El carrer Forment travessa l'anomenat 'barri jueu' de Bagà des del carrer Major fins al carrer Sobirà, tot i que abans desemboca a la plaça de la Verdura que toca a aquest carrer. És un carrer de forma sinuosa i amb fort desnivell salvat amb escales en tot el seu recorregut de manera que és un carrer transitable exclusivament a peu. Aquest nucli de cases es troba dins el recinte emmurallat de la vil·la. No és segur que aquest fos el barri jueu de Bagà, però la manca d'una distribució uniforme dels carrers, tal i com passa a la resta del nucli, ha fet que popularment s'hagi atribuït aquesta zona a la zona d'habitatge dels jueus a l'Edat Mitjana a Bagà. El petit barri es troba emmarcat entre el carrer Major, a la banda de ponent; la plaça Catalunya, a migjorn; el carrer Sobirà, a llevant; i la Pujada a Palau per tramuntana. Les cases s'arrengleren principalment seguint el traçat d'aquests carrers, però travessen carrers no rectilinis, que s'han adaptat a les edificacions i al desnivell del terreny (carrer Forment en direcció E-W, passatge Verdura direcció NW-SE), i dues places, la plaça de la Verdura, oberta al carrer Sobirà, i el pati del Forment que queda quasi tancat entre cases. Aquesta distribució permet que totes les cases tinguin sortida a un o altre carrer o a les places. La casa anomenada la Presó va ser donada per avantpassats de Ca la Masa a l'Ajuntament per tal de poder aixoplugar gent pobra. La part baixa era ocupada sovint per gitanos i passavolants, fins que es va construir una petita presó ja al segle XX. Resta abandonada.</p> | 42.2528300,1.8613200 | 406071 | 4678476 | 08016 | Bagà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40621-foto-08016-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40621-foto-08016-110-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Conservar: l'estructura general amb murs de pedra i tàpia, l'eixida amb barana de fusta. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40623 | Casa Cremada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cremada | <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Els baixos de la casa tenen tres arcs de mig punt seguits i paral·lels a la façana que dona a la plaça, i un altre arc de mig punt rebaixat perpendicular a aquests i al sector de la casa que dona al carrer Major i que correspon a cal Noguera, nº 5. Sostres planta baixa amb teixinat de fusta entre bigues. Balcó exterior amb bigues amb caps treballats.</p> | 08016-112 | Nucli històric. Plaça Serra i Vilaró nº 4. 08695 BAGÀ | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Aquesta casa es trobava dins el perímetre de la muralla.</p> | 42.2525400,1.8615500 | 406089 | 4678443 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40623-foto-08016-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40623-foto-08016-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40623-foto-08016-112-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: tres arcs de mig punt a l'interior, l'estructura de balcons de fusta a la façana, els enteixinats de fusta del sostre de la planta baixa. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40624 | Reixa de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixa-de-la-rectoria | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Tot i que l'edifici ha estat molt reformat, encara resten el marc de pedra de la finestra i la reixa de forja, reixa sostinguda per quatre espàrrecs de forja rematats en forma de pinya. És una reixa antiga, possiblement feta per algun dels forjadors de Bagà que dominaven aquesta tècnica. Està formada per barrons de ferro entrecreuats en angle recte de manera que els horitzontals passen pel mig dels verticals a través d'un eixamplament fet directament al barró. La reixa està clavada a la façana amb els mateixos barrons que es dobleguen formant un angle recte amb la punta arrodonida. A cada cantonada per l'exterior hi ha unes pinyes també de forja, símbol dels Pinós i de la vila, amb un total de quatre. Les altres finestres tenen també reixes similars però que són de factura nova imitant a la antiga. Al nucli antic de Bagà trobem altres treballs de forja d'artistes locals, des de balcons a reixes i forrellats.</p> | 08016-113 | Nucli històric. Plaça Serra i Vilaró nº 5. 08695 BAGÀ | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Aquesta casa es trobava dins el perímetre de la muralla. L'any 1314 encara estava per construir el solar que ocupa la rectoria, ja que es ven per construir (SERRA VILARÓ, 1989, vol II, p. 62). La rectoria, tot i que possiblement fou un edifici ja existent al segle XV, ha estat totalment reformada i tan sols conserva dels seus origen part del volum i la reixa.</p> | 42.2524000,1.8613400 | 406072 | 4678428 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: reixa de forja a la façana. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||
| 40628 | Barraca de pastor 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-1 | <p>FUSTÉ, G.; CAZORLA, X. (1997). Estudi sobre els antics camins ramaders a l'Alt Berguedà. Estudi realitzat per estudiants de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, promogut pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Propietat del Parc. Inèdit. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Barraca construïda aprofitant un marge del camp que fa desnivell, de manera que la part interior es troba una mica dins de la muntanya, foradant aquesta. Té forma semi arrodonida, feta amb blocs de pedra sense desbastar i units amb terra compactada. Per sobre és coberta amb terra sobre la que ha crescut la vegetació. La porta és orientada a ponent, és allindada amb llinda de fusta i a sobre té un arc de descàrrega fet amb maons prims. L'interior és buit i amb terra compactada a les parets.</p> | 08016-117 | Nucli vila. Carretera a Sant Joan de l'Avellanet. | <p>Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar. Aquestes dues barraques de pastor que es conserven a la sortida de Bagà es troben al peu de dos camins ramaders: el Camí dels Empedrats a Coll de Pendís (de Bagà a la Cerdanya). Té 8 km, un desnivell de 1000 m. És la ruta que es seguia per anar de Bagà a la Cerdanya. Va de Bagà a cal Cerdanyola on el camí s'estreny fins a Coll de Pendís, passa per les gorges dels Empedrats i arriba al refugi Sant Jordi i d'aquí a coll de Pendís. El Camí de Coll de Pendís a la font del Violí, per la Boixassa. És un itinerari alternatiu a l'anterior quan per època de pluges no es pot passar pels Empedrats. Té 4 km de llarg, 900 metres de desnivell i 1,5 metres d'ample. Passa pels Colls de la Boixassa, Galigans i Pelosa. Tendeix a la desaparició pel desús.</p> | 42.2558400,1.8520200 | 405308 | 4678820 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-les de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 40629 | Barraca de pastor 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-2 | <p>FUSTÉ, G.; CAZORLA, X. (1997). Estudi sobre els antics camins ramaders a l'Alt Berguedà. Estudi realitzat per estudiants de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, promogut pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Propietat del Parc. Inèdit. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Construcció de pedra seca construïda al mig d'un camp. És de planta quasi quadrada i s'adapta al desnivell del terreny que és poc inclinat. Els murs són gruixuts, de pedra no treballada i coberta amb una llinda de fusta que forma la porta que ocupa tot l'ample de la façana oberta a ponent. Fa pocs anys s'ha refet amb morter de ciment.</p> | 08016-118 | Nucli vila. Carretera a Sant Joan de l'Avellanet. | <p>Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar. Aquestes dues barraques de pastor que es conserven a la sortida de Bagà es troben al peu de dos camins ramaders: el Camí dels Empedrats a Coll de Pendís (de Bagà a la Cerdanya). Té 8 km, un desnivell de 1000 m. És la ruta que es seguia per anar de Bagà a la Cerdanya. Va de Bagà a cal Cerdanyola on el camí s'estreny fins a Coll de Pendís, passa per les gorges dels Empedrats i arriba al refugi Sant Jordi i d'aquí a coll de Pendís. El Camí de Coll de Pendís a la font del Violí, per la Boixassa. És un itinerari alternatiu a l'anterior quan per època de pluges no es pot passar pels Empedrats. Té 4 km de llarg, 900 metres de desnivell i 1,5 metres d'ample. Passa pels Colls de la Boixassa, Galigans i Pelosa. Tendeix a la desaparició pel desús.</p> | 42.2590300,1.8464900 | 404857 | 4679181 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-les de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 40630 | Taxons de flora amb protecció legal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taxons-de-flora-amb-proteccio-legal | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Taxons de flora amb protecció legal: - per normativa europea 92/43/CEE, el Dracocephalum austriacum, única població catalana i pirinenca - per normativa catalana: - ordre 5-11-1984 de la Generalitat de Catalunya: Taxus baccata, gentiana lutea. - Ordre 28-11-1986 de la Generalitat de Catalunya: llex aquifolium - Decret 328/92 de 14-12-1992, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural, incorpora una llista de plantes protegides dins l'àmbit del Parc: seseli peucedanoides, dracocephalum austriacum, woodsia pulchella, xatardia scabra, campanula jaubertiana, iris latifolia, oxytropis amethystea, adonis pyreraica, potentilla nivalis, daphne alpina.</p> | 08016-119 | Bagà | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.