Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46119 | Faigs de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faigs-de-rossinyol | Dos exemplars de faig situats a poca distància l'un de l'altre, es localitzen en una fondalada al nord de les masies de Rossinyol. El faig més proper a la pista que hi ha davant d'aquests faigs és el més vistós. Aquest és un diàmetre de 438 cm (mesurat a l'alçada d'uns 120 cm del sòl) i una alçada de canó uniforme de 250 cm a partir de la qual es bifurca en dos grans simals a partir dels quals es desenvolupen altres branques que conformen tota la capçada. L'altra faig es troba a uns 17 metres de distància, per sobre del primer, té un diàmetre de 333 cm i un canó uniforme d'uns 8 o 9 metres. Tot i la distància que els separa les branques que conformen les dues capçades estan en contacte. | 08057-145 | A la Clusa, al nord de les masies de Rossinyol. | 42.1866100,1.9174800 | 410610 | 4671063 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46119-foto-08057-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46119-foto-08057-145-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la pista que porta des de Sant Romà de la Clusa a Cabanelles (GR-4) trobarem el trencall de la pista que ens permet arribar fins als faigs. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 46120 | Faig gros del Cap dels Rocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-del-cap-dels-rocs | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Faig de 224 cm de diàmetre (mesurat a una alçada d'uns 120 cm) i un canó uniforme de 320 cm a partir del qual es bifurca en dues branques principals. Aquest faig, tot i que no presenta unes dimensions excepcionals, la seva ubicació en un indret característic el fa més destacable. Està situat al peu del sender que comunica la Clusa amb Castell de l'Areny passant pel Cap del Rocs (GR-4), lloc que el fa visible des de quasi tota la vall de la Clusa. | 08057-146 | A l'extrem sud-oest dels Rocs de Castell. | La ubicació del faig va facilitar la creació d'una dita, per part la gent que ha viscut a la Clusa, la dita diu: 'quan el faig gros a ramat ja pots plantar el blat de moro'. | 42.1778400,1.9348700 | 412034 | 4670071 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46120-foto-08057-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46120-foto-08057-146-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 46121 | Roure de Puig Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-puig-vell | en general l'estat de conservació és bo, però mostra algunes branques que van perden les puntes, segurament per l'edat de l'exemplar. | El roure de Puig Vell està situat en el marge que hi ha a pocs metres al nord de la casa, al peu de la pista. Es tracta d'un exemplar de roure de dimensions destacables, mostra un diàmetre aproximat d'uns 235 cm (mesurat al voltant de 120 cm del terra), una altura de canó d'uns 280 cm d'alçada aproximadament. El canó es divideix en diverses branques que es bifurquen en altres tot formant la capçada. | 08057-147 | A pocs metres de la masia Puig Vell. | 42.1648300,1.9480500 | 413105 | 4668613 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46121-foto-08057-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46121-foto-08057-147-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 46122 | Roure de Puig Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-puig-nou | Es tracta d'un roure de dimensions considerables, mostra un diàmetre aproximat d'uns 225 cm (mesurat a 120 cm del terra), i una alçada d'uns 260 cm de canó uniforme, alçada a partir de la qual es divideix en quatre branques principals. Aquest exemplar de roure es localitza davant del paller de la masia de Puig Nou, al seu costat sud-oest, en el marge que delimita l'era per aquest costat | 08057-148 | A la masia Puig Nou. | 42.1617500,1.9475400 | 413058 | 4668271 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46122-foto-08057-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46122-foto-08057-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||||
| 46123 | Font de baix de Cal Xiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-baix-de-cal-xiu | Aquesta font de la masia de Cal Xiu està localitzada a peu del torrent de ...que discorre just a tocar de la masia. Per arribar a la font cal descendir per el camí que hi ha al davant de la casa. La font està situada en el marge que tenim davant la casa, just a la part baixa del pendent, quasi a nivell del torrent. L'aigua que brolla discorre per un petit canal fins al torrent. Generalment, la font manté un cabal força estable. | 08057-149 | Al peu del torrent de Vilada, en el seu pas per davant la masia. | 42.1521100,1.9457300 | 412896 | 4667203 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46123-foto-08057-149-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia de Cal Xiu havia tingut tres fonts, aquesta, la que trobem a peu de la feixa on hi ha la casa i una tercera, avui dia desapareguda, que segons ens ha explicat la propietat es trobava a l'altra banda del torrent. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 46124 | Font de Cal Xiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-xiu | La Font de la masia de Cal Xiu està localitzada a l'extrem nord-est de la feixa on hi ha emplaçada la casa. La font està distribuïda en dues parts, la principal que és la que dóna cabal a l'estructura de la font pròpiament, i una part (o el sobrant) que es distribueix cap a una petita bassa. L'estructura de la font està conformada per un petit mur fet de carreus en el que hi ha el brollador d'aigua, fet per un senzill tub de ferro disposat en un carreu lleugerament sortit del mur. A la base de la font trobem una gran llosa amb un rebaix a mode de pica. A la part posterior de la font i del dipòsit de distribució de l'aigua hi trobem la petita basseta, conformada per un clot excavat en el terreny natural. Al voltant i en direcció al torrent, es genera un petit entorn humit per on discorre l'aigua fins a desaiguar al torrent de V... En aquest espai s'hi localitzen espècies vegetals pròpies dels entorns humits, com joncs. Al costat de la font, hi han disposat elements com una taula feta amb una gran llosa de pedra, bancs i unes graelles, d'ús dels usuaris de la masia, avui dedicada a establiment de turisme rural. | 08057-150 | A pocs metres de la masia de Cal Xiu. | 42.1523600,1.9456900 | 412893 | 4667231 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46124-foto-08057-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46124-foto-08057-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46124-foto-08057-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia compta amb una altra font, situada a peu del torrent, i segons ens ha informat la propietat, havia tingut una tercera font, situada a la banda oposada del rierol, avui dia desapareguda. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 46125 | Font de Cal Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ferro | En el moment de la visita la font no tenia aigua i, de fet, sembla que no s'utilitza. | La font està situada per sobre la pista que porta cap a la masia de la Rota des de la masia de Soldevila. A pocs metres de distància de la pista en el vessant de llevant del serrat de Sant Miquel. Trobant-se a una distància aproximada d'entre 80 i 95 metres des de Cal Ferro i a uns 200 metres des de la masia Soldevila. La font mostra una senzilla estructura de murs de pedra seca, conformant una petita delimitació en forma rectangular amb murs als laterals i al frontal, que fan de contenció del terreny i delimiten el petit clot on hi ha la font. Avui dia la font no brolla, però sembla que hi ha èpoques en que la zona hi ha molleres. | 08057-151 | A la zona est del municipi. | 42.1743500,1.9629700 | 414350 | 4669655 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46125-foto-08057-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46125-foto-08057-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font era utilitzada per la masia de Cal Ferro, la qual li dóna nom, però també per Soldevila, encara que aquesta disposava d'altres recursos d'abastiment d'aigua, com és un pou. De tota manera, ambdues masies són part de la mateixa finca. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 46126 | Pi de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-clusa | Pi situat en el vessant que hi ha a llevant de la masia de Sant Romà de la Clusa. Es tracta d'un exemplar de 200 cm de diàmetre (mesurat a una alçada d'uns 140 cm) i un canó uniforme de 380 cm a partir del qual es distribueix en quatre branques principals i una cinquena de menor, les quals a la vegada es subdivideixen formant una gran capçada. No es troben molts exemplars de pi d'aquest diàmetre per les contrades, fet destacable aquest exemplar. Actualment, la seva visualització queda amagada pel gran volum de matolls que té al seu voltant. | 08057-152 | A la Clusa. | 42.1872800,1.9381000 | 412314 | 4671116 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46126-foto-08057-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46126-foto-08057-152-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||||
| 46128 | Caixa de pedra (vas de sarcòfag) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-vas-de-sarcofag | Presenta parts on la superfície s'ha escrostonat i s'ha desprès algunes làmines de pedra. | Es tracta d'una peça esculpida en un sol bloc de pedra, en forma de prisma rectangular i rebaixat per l'interior a manera de caixa. Mostra unes mides exteriors màximes de 35 cm d'alçada, 85 cm de llargada i uns 51 cm d'amplada, amb un gruix de les parets entre 6 i 8 cm. A les parets laterals la franja superior té menys gruix de paret (6 cm) per trobar-se més rebaixada que la resta de la superfície, i al centre d'aquesta franja hi ha una mena de nansa o petit agafador molt lleugerament sobresortit de la resta. Actualment la peça és utilitzada com a jardinera. | 08057-154 | A l'entrada del poble. | 42.1734400,1.9454700 | 412903 | 4669572 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46128-foto-08057-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46128-foto-08057-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta capsa forma part d'un conjunt d'elements arquitectònics que ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, però de fet forment part d'algunes cases concretes del poble.Per les característiques visibles de l'element es podria correspondre a un ossari o sarcòfag. Una possible caixa sepulcral, de la qual només es conservaria el vas. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 46129 | Caixa de pedra 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-1 | Presenta esquerdes i parts de la superfície amb laminats i escrostonats de la pedra. | Es tracta d'una peça de pedra esculpida en un sol bloc, en forma de prisma quadrangular i buidat per l'interior a manera de caixa. Les mides exteriors màximes són 46 cm d'alçada, 63 cm d'amplada en dos costats i uns 63 cm d'amplada en els altres dos, el gruix de les parets és de 5,8 cm. No mostra elements decoratius. El treball de tall és ben realitzat, amb els angles escairats i la superfície de les parets acabades amb un polit a manera de punxonat. | 08057-155 | A l'entrada del poble. | 42.1734100,1.9454300 | 412900 | 4669568 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46129-foto-08057-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46129-foto-08057-155-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest vas a manera de caixa és utilitzat com a jardinera, la qual juntament amb altres elements ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, tot i que es tracta de peces pertanyents a una casa privada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 46130 | Caixa de pedra 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-2 | Mostra parts de la superfície amb laminats i escrostonats. | Peça de pedra en forma de caixa o vas, esculpida en un sol bloc en forma de prisma quadrangular i buidat per l'interior. Les mides exteriors màximes són 32,5 cm d'alçada, 61 cm d'amplada en dos costats i uns 56 cm d'amplada en els altres dos, el gruix de les parets és de 6,3 cm. Mostra la superfície de les parets ben tallades i amb un acabat polit amb traces de punxonat i picat, i sense altres elements decoratius visibles. | 08057-156 | A l'entrada del poble. | 42.1733800,1.9453900 | 412897 | 4669565 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46130-foto-08057-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46130-foto-08057-156-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Vas o caixa utilitzat com a jardinera, la qual juntament amb altres elements ornamenten carrers del poble de Castell de l'Areny; es tracta de peces pertanyents a una casa de propietat privada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 46134 | Capdeferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdeferro | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) PELAI I BRIZ, Francesc (1889): Cap de Ferro. FORNER, Climent (1992): 'El Comte Arnau' i 'Capdeferro', dues llegendes de Castellar de N'Hug', a l'Erol, núm. 37. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Ja feia anys que el castell de N'Hug no era ni l'ombra del què havia estat, quan hi vivia un trist senyor feudal amb dues filles, Àlix i Imelda, enviudat de la seva esposa Hermínia, raptada i assassinada pel pervers senyor de Nives . 'Àlix, la germana gran, tenia el desig de fer-se monja, mentre que la seva germana petita, Imelda, va esdevenir la musa del jove Astolp, un amanuense que es dedicava a transcriure pacientment les més famoses cançons dels trobadors que tan agradaven al seu amo. Així les coses, Astolp s'enamorà d'Imelda i aquesta el va correspondre, però el castellà se n'assabentà i el va fer fora del castell, doncs pretenia per a les seves filles intrèpids guerrers i no pas melindrosos artistes. Abans d'acomiadar-se, els dos enamorats, enmig d'una darrera abraçada nocturna clandestina, es juraren amor etern. El jove va marxar del castell sense res més que la voluntat de fer tot el què fes falta per tal de fer-se mereixedor de la mà d'Imelda. A partir d'aquell moment, Astolp va començar a posar-s'hi de valent, netejant la terra de bandolers, impartint justícia, significant-se en el servei i la lleialtat al rei i esdevenint un cavaller com cal. Un cavaller al qual ningú no coneixia malgrat les seves proeses, doncs, per tal de no ser reconegut a l'espera d'obtenir la mà d'Imelda, sempre anava tocat amb un elm, fet del qual va sorgir el nom de Capdeferro. En una de les moltes proeses protagonitzades per Capdeferro, es va proclamar rei de muntanya des del renascut alcàsser d'Arenís, i a partir d'aquell moment tothom va començar a parlar d'ell. Mentrestant s'esdevenien totes aquestes històries, els dos joves enamorats s'anaven intercanviant secrets missatges d'amor que acabaren prenent per símbol o senyal un brot de murtra , segons la tonada de la seva cançó predilecta que deia 'Per mal de l'amor és la gran medicina la murtra de Nuc, de mort torna a vida'. Un bon dia, Àlix, la filla gran del Senyor de N'Hug, caigué malalta. Mentre tothom es preguntava què li devia passar, es va descobrir el seu secret: ella també estimava Astolp. Davant aquesta notícia, Imelda va decidir casar-se amb Jordi de Noyras per tal que la seva germana pogués, algun dia, ser estimada per Astolp. Aquest, però, va guanyar el Judici de Déu que tingué lloc a Campdevànol i va recuperar l'amor de la seva estimada. A més a més, Astolp va aconseguir matar el senyor de Nives , el gran enemic del senyor de N'Hug. Assabentat d'aital proesa, aquest darrer va convidar Capdeferro al seu castell. Tot un seguici triomfal va esperar Capdeferro a La Pobla de Lillet, un seguici que estava encapçalat per la pròpia Imelda. Quan els dos joves es retrobaren, Astolp li va confessar qui era realment en Capdeferro , i el seguici s'encaminà cap a Castellar de N'Hug. En arribar a les Fonts del Llobregat, l'únic sequaç de l'Ós, un temible bandoler que havia saquejat l'ermita de Falgars i que havia estat capturat, juntament amb la seva colla, per Capdeferro, va tirar una fletxa enverinada per matar l'heroi, però errà el tret i la fletxa es va clavar al pit de la princesa, que va morir al seus braços. El cadàver d'Imelda fou portat al castell de N'Hug per ser vetllat i fou aleshores quan Capdeferro es tragué l'elm davant el senyor de N'Hug i li va demanar si no el reconeixia. Després de demanar-li perdó, li va concedir la mà d'Àlix, amb qui es va casar i a la qual va curar del mal d'amor que patia.' | 08057-160 | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Encara que gran part de la llegenda es desenvolupa a Castellar de N'Hug, en el text apareix el lloc d'Arenís, indret del que Capdeferro se'n va proclamar rei, i lloc que sembla que podria correspondre a Castell de l'Areny. El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. La informació d'aquesta llegenda és recopilada a partir dels reculls de folklore realitzat per l'escriptor i divulgador del teatre popular català, Francesc Pelagi Briz.Segons Rumbo, és probable que aquesta llegenda sigui el resultat d'una fusió de diverses tradicions anteriors. Un dels elements que apareix en la narració és la murtra, que tal i com recorda Rumbo és un símbol de l'amor i la bellesa, tot i que al llarg de la història ha anat tenint algunes connotacions més específiques. Tal i com analitza Rumbo, la murtra no és una planta corrent a Catalunya, i encara menys a les zones de muntanya, d'aquí que la seva utilització en la llegenda li atorgui un recurs clarament simbòlic per exposar l'amor i fidelitat entre els protagonistes de la llegenda. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||||
| 46135 | El Dimoni i el porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dimoni-i-el-porc | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) AMADES, Joan (1950): Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona, editorial Selecta. | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Un pagès de Castell de l'Areny matava porc cada any, però un any de desgràcia no en va poder matar. Un dia, el bon home tornava a casa tot trist i es va topar amb un senyoràs ben mudat que menava un porc grossíssim que devia pesar més de cent carnisseres. El pagès se n'estranyà perquè no deia per aquell senyoràs anar a passejar amb un porc, i així que se'l mirava el senyoràs es deturà i li va demanar si li agradaria tenir un porc com aquell. El pagès li respongué que si, que i tant que li agradaria, i el senyoràs li va prometre que si li contestava tres preguntes li donaria, prova a la qual el pagès va accedir sense pensar-s'ho dues vegades. Així les coses, el senyoràs li va preguntar quan hi havia fins al cel, i el pagès li respongué que no hi havia més que un cop d'ull. Sorprès per la capacitat del bon home, el senyoràs tornà a la càrrega i li va demanar quan hi havia des de la Flor d'Aigua fins al fons del mar. Sense pensar-s'ho ni un sols instant, el pagès li contestà que no hi havia més que un cop de roc ben donat. Veient l'enginy de l'home, el senyoràs va decidir complicar-li la darrera de les preguntes, i li va demanar quants diners li semblava que valia essent com era tot un senyoràs. El pagès se'l mirà de dalt a baix i li etzibà que per més senyoràs que fos no en devia pas valdre més que vint-i-nou, perquè Jesús n'havia valgut trenta. Al punt que el pagès va acabar de dir la paraula Jesús es va sentir un tro terrible i va aixecar-se una espessa fumera, perquè aquell senyoràs no era altre que el Dimoni que, en sentir el nom de Nostre Senyor, es va fondre a l'instant. I el pagès, tot cofoi, se n'anà cap a casa seva, i aquell any, que no havia pogut matar porc, el matà més gros que els altres anys sense costar-li res i donat pel mateix Dimoni.' | 08057-161 | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor.Segons Rumbo, és probable que aquesta llegenda hagi sorgit a partir d'una rondalla, tant pel tipus d'estructura argumental i formal, com per la seva especificació i atribució territorial a Castell de l'Areny. La trama es desenvolupa en base al recurs emprat en altres llegendes, en concret en l'ús del número tres, en aquest cas a partir del plantejament de tres qüestions en el discurs argumental. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||||
| 46136 | L'ànima del sentenciat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lanima-del-sentenciat | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) PICAS, Josep (1992): 'Anècdotes i llegendes de difunts', a l'Erol, núm. 37. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Un capvespre, un home que vivia lliurat a tots els vicis haguts i per haver però que era un gran devot de les ànimes, passava prop de Sant Romà de la Clusa fugint d'un grup d'homes que volia matar-lo a causa d'un deute que havia contret jugant i per haver deshonrat la germana d'un dels seus perseguidors. En plena fugida, va topar-se amb una immensa alzina on s'hi trobaven penjats els quartos d'un sentenciat. Espantat per la troballa, i tot i trobar-se en perill de mort per la persecució dels seus enemics, l'home s'aturà per tal de resar-li al difunt un Pare Nostre i una Ave Maria. Enmig de la pregària, el bala perduda contemplà esfereït com els quartos de l'ajusticiat s'unien fins tornar a formar un cos sencer. Aleshores, el sentenciat prengué la brida del cavall de l'home i li manà que s'estigués quiet i l'esperés, i a l'instant pujà al cavall i sortí al galop. Al cap de poc, el difunt, muntat a cavall, va trobar-se amb els enemics del fugitiu, els quals, confonent-lo amb ell, li dispararen quatre trets que el feren descavalcar. Convençuts d'haver assolit el seu propòsit, fugiren rabents sense ni tan sols preocupar-se de confirmar la identitat del difunt. A l'instant, el sentenciat s'aixecà i va anar a trobar l'amo del cavall per tornar-li. Quan hi arribà, el va trobar immòbil i totalment pres del pànic. Llavors, el difunt li explicà que ell era l'ànima del sentenciat per qui havia resat un Pare Nostre i una Ave Maria, i que en recompensa l'havia socorregut per evitar que perdés no només la vida terrenal, sinó també la vida eterna, doncs a causa de la seva moral dissoluta de ben segur que se n'hagués anat de dret cap a l'Infern. Aleshores, el difunt li pregà que millorés la seva vida i que allò que li havia estat a punt de succeir li servís d'escarment. I just acabat de dir això, el cadàver va tornar a dividir-se en quartos.' | 08057-162 | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. El desenvolupament de la llegenda és bàsicament a l'entorn del concepte de l'ànima i de la seva salvació, i en relació a la interpretació que en fa la religió cristiana, segons la qual l'ànima constitueix el principi vital de les persones, les quals som formades per cos i ànima, i la importància de la salvació final de l'ànima de la qual en depèn la salvació de l'individu. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||||
| 46138 | Congost de l'Escalell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congost-de-lescalell | <p>Mapa comarcal 'El Berguedà', Institut Cartogràfic de Catalunya (1:50.000) Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/pas_del_escalell.htm</p> | <p>El congost de l'Escalell forma part del traçat de la riera de la Clusa, en el tram en el que inicia el descens i sortida de les aigües de la Vall de la Clusa cap a la part baixa de Castell de l'Areny. El congost està format en una vall molt estreta i encaixonada entre vessants encinglerades de roca. Aquest congost està format per un seguit de salts d'aigua enmig de les roques, tot formant interessants basses i gorgs. El congost té una llargada d'uns 700 metres i un desnivell de 200 metres, partint d'entorn als 1150 metres sobre el nivell del mar al punt d'inici del congost fins entorn als 950 msnm a la part baixa. El congost ha esdevingut un lloc molt freqüentat per fer barranquisme, en especial als períodes amb més cabal d'aigua. On els amants d'aquest esport es troben amb diversos ràpels, el més llargs de tots és de 27 metres.</p> | 08057-164 | A l'oest del terme municipal. Al capdamunt del congost s'obre la vall de la Clusa. | 42.1776000,1.9294300 | 411584 | 4670050 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46138-foto-08057-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46138-foto-08057-164-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'indret del congost és, de fet, conegut simplement com l'Escalell. A part del propi congost hi ha també al pas de l'Escalell, és un pas complicat de la pista que permet arribar a la Clusa des de Castell de l'Areny o Vilada, just en l'indret més estret del trajecte, en una tram de roca. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 46139 | Mal Pas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mal-pas | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Tram de l'antic camí que comunicava la zona de la Ribera de Castell de l'Areny amb Sant Jaume de Frontanyà passant per la masia de la Cercosa. Gran part del trajecte del camí en aquesta part de llevant del municipi discorre proper al torrent. En l'indret del mal pas el torrent transita per un punt força encinglerat, en el que es va haver de picar la roca per tal d'eixamplar el camí. En el tram antic del camí a la zona del Mal Pas trobem un gran mur de pedra seca, bastit lleugerament atalussat amb la mateixa pedra extreta en picar la roc. L'alçada del mur és variable però assoleix entorn als 420 cm en els punts més alts, la calçada mostra unes dimensions d'amplada molt irregulars però que en els punts més amples arriba als 350cm. | 08057-165 | A la zona de llevant del municipi. | 42.1670000,1.9741900 | 415267 | 4668828 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46139-foto-08057-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46139-foto-08057-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46139-foto-08057-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 46140 | Font rodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-rodona | Font situada sota del poble de Castell de l'Areny, a peu del torrent que discorre per la vall de Castell i de l'antic camí d'accés al poble. La font està conformada per un mur de pedra que conforma el frontal on hi ha el brollador, la pica on cau l'aigua és fet també en pedra i els laterals, construïts a manera de graons també. L'estructura de la font ha estat consolidada i reformada en els darrers temps, a més, l'indret s'ha condicionat amb bancs i baranes de fusta, i amb l'entorn es manté ben cuidat. | 08057-166 | Al peu del vessant sud del turó on hi ha el poble de Castell de l'Areny. | 42.1712200,1.9411100 | 412540 | 4669329 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46140-foto-08057-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46140-foto-08057-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46140-foto-08057-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 46156 | Dita del faig gros del Cap dels Rocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-faig-gros-del-cap-dels-rocs | aquesta dita és especialment recordada per les persones que fa anys que viuen a la Clusa o que hi havien viscut anys enrera. | Segons expliquen alguns dels veïns més arrelats de la Vall de la Clusa, hi ha una dita a l'entorn del faig gros del Cap dels Rocs, que diu: 'quan el faig gros a ramat, ja pots plantar el blat de moro'. | 08057-182 | A la Vall de la Clusa. | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que la creació de la dita cal vincular-la, sobretot, a la pròpia situació del faig, el qual es troba en una zona molt visible des de diferents indrets de la Vall de la Clusa. Cal dir però, que actualment la vegetació de la zona és molt més densa, i tot i que el faig és identificable des de diferents punts, diuen que antigament en el turó on es troba hi havia molta menys massa arbòria, fet que en facilitava la seva visualització.No és rar trobar en zones rurals, dites lligades a elements naturals o de l'entorn proper que es vinculin al cicle de les activitats agrícoles o ramaderes de l'indret en concret.La dita va ser explicada per un veí de la masia de Rossinyol. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 48625 | Planés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/planes | Gran masia de planta quadrangular, formada per planta baixa, primera, segona i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys nord-sud. La casa té dues portes d'accés, actualment la principal és a la façana més de ponent, s'hi accedeix a partir a través d'uns graons de pedra i és una porta de llinda en arc de mig punt fet en maó massís i els brancals també de maó, aquesta és la porta que dóna obertura a l'escala d'accés als pisos, però originàriament la porta principal era la de la façana més sud. En aquest cas es tracta d'una porta de llinda en arc carpanell, que junt amb els brancals és formada per peces de pedra ben tallada i polida amb una senzilla motllura en l'angle interior, i a la clau una cartel·la incisa en la qual potser hi posava la data de construcció, avui dia totalment il·legible. La façana principal destaca sobretot per la galeria de tres nivells, a la planta primera i segona dues grans obertures formades per arcs de mig punt fets en maó massís i recolzats sobre pilars també de maó, amb la imposta formada per un graonat de maó a mode de capitell, i al costat de llevant una finestra en cada planta formada per llinda monolítica sobre muntants de carreus i ampit sobresortit i motllurat, tot en pedra polida amb els angles treballats al bisell, i en la llinda de la planta primera una cartel·la incisa amb la data 1851 i una creu al centre. El darrer nivell de la galeria és d'una sola obertura al centre, igual que la dels nivells inferiors, i una finestra a costat i costat, que segueix el mateix patró que la galeria. La resta d'obertures són quasi totes formades per emmarcament de maó massís, tot i que hi ha algunes diferències, la majoria defineixen un rectangle emmarcat en maó amb un petit arc de descàrrega de maó de pla sobre la llinda, i algunes amb llinda en arc molt rebaixat amb el maó posat a plec de llibre. A la façana posterior, les obertures del darrer nivell són emmarcades en maó, però amb llinda en arc de mig punt. També hi ha alguna obertura a planta baixa i a la façana sud emmarcada en carreus de pedra i llinda plana monolítica, i alguna altra de tapiada al mur nord. També en el mur nord hi ha una tros de llinda reaprofitat en el qual hi ha incís el nom de Joseph, i a sota, un 1 i un 7, corresponent a un mil set-cents i pico, i una creu. La casa està construïda en diferents fases, de les quals exteriorment semblen distingir-se, una ampliació cap a la façana de llevant, una ampliació al sud i posteriorment una remunta en alçada. Sense un estudi més a fons es fa difícil precisar més, però si que es pot apuntar una estructura inicial molt més petita. El conjunt dels murs són bastits amb un aparell format per pedres bastant irregulars i de mides molt diverses, les cantoneres són de carreus allargats i més petites a la part més antiga, i més grans a les fases més modernes, i maó a la part de la remunta. La casa compta amb un clos o tancat en el costat de llevant, és format per una gran portalada d'arc rebaixat format per dovelles de pedra polida igual que en els muntants. De l'interior sabem que almenys la planta primera conserva l'estructura de la gran sala, la qual té un forjat particular, fet de bigues ben carejades i l'entrebigat format per peces de pedra decorades amb motllures formades per una forma circular amb elements vegetals i florals a l'interior i també pel contorn exterior; el terra és un paviment de maons quadrangulars, en un de les quals hi ha la data 1900. La masia es complementa amb diferents coberts i annexes, el paller principal al costat est, al davant del qual hi ha una gran era enllosada (entre les qual una llosa amb la data 1819 incisa). El paller defineix una planta rectangular allargada, consta de dos nivells, i és cobert a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obre al sud. | 08078-80 | A la zona de Sants Metges. | 42.0485800,1.7575100 | 397177 | 4655917 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48625-foto-08078-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48625-foto-08078-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48625-foto-08078-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Al costat oest de la casa hi ha diferents annexes i coberts, destinats bàsicament al bestiar, magatzem i garatge; alguns són de construcció contemporània. A pocs metres al costat nord-oest de la casa hi ha una altra edificació, que havia estat la masoveria, és de planta rectangular, i consta de planta baixa, primera i sotacoberta, i teulada a dos vessants. La façana principal és orientada cap a l'est, mirant a la casa principal. La seva estructura és formada per murs bastits en pedra, però amb diferents elements formats per maó massís, com la part superior de les cantoneres, uns pilars en façana, algunes obertures. Aquesta construcció té adossat al costat nord un clos fet de murs de pedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48643 | Ribolleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribolleda | La casa està en procés d'enrunament molt avançat, i les restes molt cobertes de vegetació. El paller es conserva dempeus. | La masia està situada per sobre la Vall de Tentellatge, en una zona molt oberta, especialment cap al sud. Està conformada per les runes de la casa i el paller o porxo. Ambdues construccions estan encarades cap al sud-est. Actualment la casa es troba en un avançat estat d'enrunament, i amb abundant vegetació que cobreix les restes de les seves parets. L'existència d'una fotografia antiga ens permet anotar que es tractava d'una gran casa de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre al sud-est; constava de planta baixa, planta primera i golfes amb galeria oberta a la façana principal. Al voltant de la casa hi havia altres construccions menors, suposem que destinades a bestiar i magatzem. De les poques restes visibles, podem destacar l'existència d'una finestra, al mur de llevant i a nivell de la planta primera, formada per muntants i llinda plana tot de pedra picada i polida i amb els angles interiors esbiaixats, l'ampit és sobresortit i del mateix material. Al costat d'aquesta finestra podem veure un paredat molt regular i una peça que sobresurt del plom de la paret i que sembla un desaigua, elements que indicarien la ubicació de la pica. A la part posterior de la casa hi ha el paller, actualment es conserva dempeus. Està format per una estructura de planta rectangular, coberta a dos vessants amb el carener perpendicular al frontis principal el qual és orientat al sud-est. Està conformat per una estructura de dos nivells construïda adossada a un marge, permeten l'accés directe des de l'exterior a les dues plantes; al nivell superior l'accés és en el mur posterior i és una obertura de brancals de pedra picada i polida i llinda de fusta. La façana principal és tota oberta, amb un pilar al centre. L'estructura està constituïda per tres murs perimetrals, el citat pilar central a la façana principal i un altre pilar a l'interior en la zona central de la planta. Els pilars i les cantoneres són fetes amb peces regulars de pedra picada i polida, i els murs amb pedres irregulars tant sols desbastades i de mides molt diverses. El primer forjat és en base a dos cavalls col·locats directament entre els pilars i el mur posterior, seguint l'alineació del carener, i sobre aquests i els murs est i oest es recolzen les bigues travesseres damunt les quals hi ha el paviment de posts de fusta. El forjat de la coberta és de cavalls que descansen sobre els pilars i els murs laterals, els quals suporten les bigues del carener i les demés bigues, paral·leles al carener, sobre les quals es suporten les llates i les teules. A pocs metres en sentit més o menys nord, al costat del camí, hi ha un pou, de planta circular i amb el cos sobresortit, parcialment enrunat i construït amb pedres irregulars i desbastades. Al davant de la casa, especialment en la zona sud i est podem veure les antigues feixes i camps de conreu. | 08078-98 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona sud-oest. | 42.0423500,1.6740200 | 390257 | 4655329 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48647 | Els Tossals de Ribolleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tossals-de-ribolleda | En avançat procés d'enrunament. | Les ruïnes de la casa dels Tossals de Ribolleda estan ubicades en un morral rocós de la carena que, de sud a nord, s'aixeca enmig de l'enclavament de la Ribolleda, en una zona amb àmplies vistes i molt oberta. Les restes de l'estructura de la casa estan conformades pels murs perimetrals, que tenen una alçada màxima entorn als dos metres, i que defineixen una planta més o menys quadrangular. Al mur sud, que correspondria a la façana principal, hi podem veure les restes dels brancals de la porta d'accés, són muntants de pedra picada i polida; a més, entre la runa que hi ha al davant de la façana sud podem veure-hi diverses peces de muntants i una gran llinda plana, tot també de pedra picada i polida, que es podrien correspondre a altres peces de la porta i/o alguna finestra. Al mur de llevant, el que conserva major alçada, hi ha una finestreta emmarcada en quatre peces o blocs de pedra picada. A l'interior de les restes de l'edifici podem veure un mur mitger orientat nord-sud, que divideix l'espai en dues crugies; en aquest mur també s'hi conserven les restes d'uns brancals de pedra picada d'una porta d'accés i comunicació dels dos espais. El conjunt és bastit amb cantoneres de grans blocs de pedra sorrenca desbastada i els murs amb pedres de mides molt diverses, irregulars i tant sols desbastades, conformant un parament de pedres grans falcades amb altres de mides més petites i fragments de teules. Els murs són d'un gruix d'uns 55-60 cms. | 08078-102 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona nord. | 42.0509600,1.6758200 | 390421 | 4656282 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal que seguim la pista principal de la Ribolleda fins quasi el cim, on trobarem una pista en mal estat que surt a la dreta, seguir-la uns 200 metres. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 48648 | Ribolleda de Sant Climents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribolleda-de-sant-climents | Enrunada, tant sols s'identifiquen la traça d'alguns murs. | Les ruïnes d'aquesta construcció estan situades a la zona central de la carena principal de l'enclavament de la Ribolleda que està orientada nord-sud. Les restes es troben en un petit turonet que s'aixeca enmig de la carena; les ruïnes avui dia molt cobertes de terra i vegetació conformen un petit monticle . Estan formades per uns murs d'uns 80 cms de gruix que defineixen un perímetre quadrangular i al seu interior, un mur mitger d'uns 60 cms, que divideix l'espai interior en dues crugies orientades est-oest. A la crugia sud s'observa la traça d'una possible compartimentació que conformaria una petita estança a l'angle sud-oest. El conjunt és orientat cap al sud. Les poques restes visibles de murs són fets amb pedres desbastades de mides diverses i lloses, tot de pedra sorrenca, i a les cantoneres, amb grans blocs només desbastats, i també de pedra sorrenca. | 08078-103 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona central. | 42.0467500,1.6777700 | 390575 | 4655813 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48648-foto-08078-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48648-foto-08078-103-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48653 | Forn de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-foradada | L'estructura està seccionada. | Les restes del forn es troben al peu de la carretera que puja a Capolat passant pel Cint, també coneguda com la Foradada. A pocs metres abans d'arribar a la roca picada pel pas de la pista trobem, al lateral nord, per tant visible des del camí, les restes seccionades d'un forn. El tall ens permet observar un clot allargat en alçada, en forma de U, tot mostrant el contorn amb les coloracions provocades per l'acció del calor sobre l'argila. El clot és excavat en el terreny natural. Part de l'interior és cobert de terra i vegetació. No tenim constància de quina va ser la funció d'aquest forn, per la tipologia podria tractar-se d'un forn de calç, caldria però confirmar l'existència propera de vetes de pedra calcària, ja que la majoria de roca de la zona és conglomerat. | 08078-108 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | 42.0685400,1.7241200 | 394447 | 4658174 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48655 | Forn d'oli de ginebre del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-del-soler | La traça del forn està molt erosionada. | Les marques incises que conformen les restes d'un forn d'oli de ginebre es troben en una placa de roca que es localitza a poca distància de la masia del Soler, a uns 100 metres i al peu de la pista que va en direcció nord-oest, al costat de sota la pista. Les marques estan realitzades al pendent de la roca, tot mostrant una inclinació descendent. Es tracta d'unes marques que conformen un perímetre circular d'uns 34 cm de diàmetre amb dues línies incises al seu interior que prenen també la direcció descendent, cap un petit canaló, i el canal d'uns 78 cm de llargada; al final d'aquest canal i coincidint amb la part baixa de la placa de roca (en l'extrem de màxim pendent) hi ha un petit clot ovalat d'uns 11x10x4 cms. La funció d'aquestes línies era la de conduir l'oli que s'extreia del ginebre a través de l'acció del calor cap un recipient que es situava al final de la canal, en el clot. Les marques es troben en bastant mal estat ja que estan molt erosionades. | 08078-110 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | La masia del Soler consta documentada des de finals de la baixa edat mitjana, cap a finals del segle XV. Aquest element és un testimoni d'un seguit d'activitats de caire rural que la tradició oral ha permès documentar que almenys s'han realitzat al llarg del segle XIX i gran part del XX. Es desconeix però l'origen d'aquesta activitat vinculada a les activitats remeieres i de recol·lecció i manipulació dels fruits silvestres, arbres i plantes medicinals i remeieres per tal de guarir malalties. | 42.0439400,1.7898100 | 399843 | 4655363 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48655-foto-08078-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48655-foto-08078-110-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 48656 | Contrapes de premsa de vi prop del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-vi-prop-del-cint | La vegetació, l'aigua i les inclemències atmosfèriques van degradant la peça. | El contrapès està emplaçat a tocar de les restes d'un probable jaciment. És a pocs metres al sud, i al peu d'un corriol. Es tracta d'un bloc de pedra sorrenca treballada que mesura uns 74 cms de llargada per 65 cms d'amplada i uns 16 de fondo (la part visible, ja que l'element està encastat al terra), al mig hi ha l'encaix que té unes mides màximes de planta de 35,5x18x7. Desconeixem si el seu emplaçament es correspon aproximadament amb la seva situació originària. Aquest element també és anomenat lliura o quintà i la seva funcionalitat és de fer de contrapes en una premsa de vi. Es dubta de si és una peça que s'ubicava en un lloc fixa o per contra es transportava d'un lloc a un altre segons les necessitats. Tot i que no en sabem la cronologia, els estudiosos comarcals sobre aquest tema opinen que es pot tractar d'un element d'origen altmedieval. A la zona on està ubicat el contrapes podem veure la traça d'antigues feixes de conreu, avui dia cobertes de massa forestal. | 08078-111 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | 42.0651100,1.7333200 | 395203 | 4657782 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48657 | Mola d'un molí d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-dun-moli-doli | Està reutilitzada. | Element situat al cementiri de Sant Pere de l'Esgleiola. La seva funcionalitat actual és com a base d'una creu de ciment armat. És una peça circular que fa una 110 cms de diàmetre per uns 21 centímetres de gruix visible i amb un encaix al centre del qual no es poden prendre les mesures, és de pedra sorrenca i es tracta de la mola d'un molí d'oli. La seva procedència és de la veïna i propera masia de Canudas del Tossalet, a prop de la qual hi ha les restes excavades a la roca del molí d'oli. | 08078-112 | A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola | 42.0204000,1.7959000 | 400310 | 4652742 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48657-foto-08078-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48657-foto-08078-112-3.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48659 | Roc de la Monja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-monja | Les restes d'estructures estan enrunades. | Al peu del Serrat de Sant Salvador, just passat els darrers camps de conreu actuals, en mig del bosc trobem grans blocs de conglomerat. Destaca la presència d'una gran bloc que és conegut amb el nom de Roc de la Monja, al seu voltant hi ha altres blocs de mides menors, i adossats al roc principal i a la resta hi ha diversos murs que conformen vàries compartimentacions. Aquests murs defineixen unes estances situades a la part est i sud del roc. En conjunt són murs d'uns 50-60 cm de gruix, i d'una alçada visible variable entre els 20 i 60 cm., tot i que es conserva major alçada ja que les estructures es troben cobertes d'enderroc i vegetació. A l'extrem més est i més cap al sud hi ha dues estances amb els murs més ben conservats, són compartimentacions més grans que la resta i més obertes, podrien haver funcionat com a corrals. Molt a prop Josep Carreras va localitzar un fragment de molí de mà, actualment conservat al fons del Museu Comarcal de Berga. | 08078-114 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | 42.0573700,1.7858100 | 399533 | 4656859 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48659-foto-08078-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48659-foto-08078-114-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48663 | El Vilar de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-de-lespunyola | Hi ha molt poca informació sobre el jaciment. | Al costat de la casa del Vilar de Sants Metges, per sota el camí d'accés, en el vessant de llevant hi ha una placa allargada de roca sorrenca que presenta diferents solcs i forats naturals i es creu que potser algun d'antròpic. A la base d'aquesta roca hi ha una feixa de conreu. Al lloc s'hi van localitzar una extensa mostra de fragments ceràmics, d'enre els quals un ampli grup de ceràmica d'època medieval que es remunta fins al segle IX. Aquesta prospecció es va realitzar en el marc d'un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona dut a terme entre els anys 1997 i 2001 i referent a l''Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana'. Arran de la prospecció es va interpretar el lloc com un possible lloc d'hàbitat rupestre, ubicat a redós de la placa de roca, i que hauria perdurat almenys des d'entorn al segle IX fins al canvi d'ubicació de la nova masia a sobre el turó, cap al segle XVI. | 08078-118 | A la zona de Sants Metges | A molt poca distància de la ubicació del jaciment hi ha la casa del Vilar de Sants Metges. La denominació de la masia com a el Vilar dels Sants Metges, es deu a que a ponent de la casa, just en la carena que queda en paral·lel per aquest costat, és la zona on es creu que hi havia hagut l'antiga església de Sants Metges. Tot i que l'aparença exterior de la casa no ens permeti assenyalar una estructura arquitectònica d'origen baix-medieval, no podem descartar que part de la seva estructura es correspongui a aquest període o si més no, que es trobi assentada sobre una construcció amb aquest origen. Ja que les notícies referides al Vilar es remunten com a mínim al segle XVI, en el fogatge de 1553 hi consta 'En Vilar de Castel Sera'dins el lloc de 'Castell Cera, Capolat, Lo Cint i Parrochias Abjacents'. | 42.0572300,1.7730200 | 398475 | 4656859 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48663-foto-08078-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48663-foto-08078-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48663-foto-08078-118-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 48664 | Castellserà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellsera | CAMPRUBÍ, J. (2006). Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI). La formació del comtat. Universitat de Lleida, col·lecció espai/temps núm. 46. Lleida. VILADÉS, R. (2007: 36-39): 'Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà'. L'Erol, núm. 94, any 2007. GALERA | Tant sols es conserven visibles dos panys de mur. | Les restes del que es creu que potser fou Castellserà estan ubicades al costat de la masia de Cal Macià i de les runes de Cal Xacó, a molt poca distància de l'església de Sants Metges. Al lloc podem observar una estructura bastida sobre la roca que conforma una gran base o fonamentació formada per uns murs que mostren un aparell regular de carreus força ben tallats, disposats formant filades i col·locats a trencajunt. Els murs conformen una estructura amb angle, que per l'extrem de ponent finalitza amb un altre angle al qual se li adossa una estructura d'un mur de contenció de la masia de Cal Xacó, i el mur que dóna al costat de llevant té continuïtat amb una refacció moderna hem de suposar que també relacionada amb la construcció o alguna reparació de la masia. Sembla que aquesta estructura va ser aprofitada i ampliada com a basament per la construcció de la masia. | 08078-119 | A la zona de Sants Metges | Existeix molt poca informació sobre Castellserà o Castell Serà. Fa pocs anys que les restes descrites s'han començat a atribuir a Castell Serà. Són escasses les informacions que es tenen del lloc, documentalment es situa proper a la zona de Sants Metges, de fet l'antiga església de Sants Metges amb anterioritat era sota una altra advocació i anomenada Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà; el seu emplaçament era més cap a llevant, al vessant del costat de ponent dels Cingles de Sant Salvador, a l'altra banda de la riera de Montclar. Aquest topònim apareix esmentat per primera vegada en un document de 1319, i posteriorment al 1375 en una relació de castells dels comtes de Cardona. En Viladés (VILADÉS:2007:36) també anomena el sector de la parròquia de Castellserà com a Gineva. Al segle XVII es continua utilitzant la denominació de Castellserà per l'església de Sant Corneli i Sant Cebrià, no serà fins entorn al segle XVII que es comença a utilitzar la denominació de Sants Metges de manera popular, per aquesta església i que passa a ser menys freqüent l'anterior denominació, no caurà en desús però fins a finals del segle XIX arran de la construcció de la nova església ja directament sota l'advocació de Sants Metges. | 42.0566600,1.7658000 | 397876 | 4656804 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48664-foto-08078-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48664-foto-08078-119-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 48666 | Camí Ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-5 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. MIRALLES, F. I ROVIRA, J. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics, alguns punts del camí han estat traslladats, per exemple a Cal Codonyet on abans passava pel mig del camp i fa uns anys els propietaris el van traslladar paral·lel al costat de la carretera. A la Ferreria hi ha una tanca que delimita la propietat, a l'interior de la qual hi passa el camí ramader, essent aquest un punt important de trobada de ramats. | El camí ramader principal que circula dins el terme de l'Espunyola creua la part occidental del municipi en sentit sud-nord, per després continuar per la resta de terme en sentit oest-est. A grans trets, entrant al municipi pel ramal de Montmajor, circula pel costat de la masia de Montanyà prenent direcció cap a Cal Tet, sense arribar-hi, punt en el qual connecta amb el ramal que passant per la Ferreria ve de Cardona. A Montanyà i a la Ferreria hi havia un punt de returada i dormida. Després continua cap on hi havia l'Hostal de l'Esca, i cap a passar pel costat mateix de la capella de la Marededéu del Bosc, seguint en sentit nord per després dirigir-se cap a Cal Codonyet, que també era punt de dormida, i cap l'antic Hostal de Ca l'Ardit, tot seguit es dirigeix cap a Cal Pauet, on hi ha un enllaç amb el ramal que portava cap a les pastures d'estiu als Rasos de Peguera, a continuació va discorrent en sentit est tot passant pel costat de Cal Gotlla i després la casa de Puigventós, sota el Salt del Colom, per dirigir-nos cap a Cal Pius, continua vers molt a prop de la masia dels Quatre Vents per dirigir-se cap a l'Església de Sant Climent de L'Espunyola, va continuant pel bosc en una zona força planera cap a l'Hostal del Gran Nom, ja dins el terme municipal d'Avià. Alguns trams del camí es poden observar marques produïdes a la roca pel pas dels ramats al llarg dels anys. A finals del segle XIX arran de la construcció de la carretera de Berga a Cardona, alguns trams del camí ramader va ser desplaçats lleugerament per tal de permetre el trànsit rodat i a la vegada no dificultar el pas dels ramats. El trajecte del camí ramader coincideix més o menys amb el camí ral de Berga a Solsona (Berga, Avià, l'Espunyola i Sant Feliu de Lluelles, arribava al castell de Navès i a l'església del Joval i que pel Vinyat arribava a Solsona (SERRA;SANTADREU: 1984:14)) i a Cardona, passant per Montmajor. Com a camí ral, aquest té diferents ramals, i connexió amb diversos camins secundaris que comunicaven amb masies, esglésies, altres poblacions, etc. | 08078-121 | Per diferents indrets del terme municipal. | Aquest camí ramader és el principal dels que circulen pel municipi de l'Espunyola, el conjunt dels camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, uns de principals com aquest i altres de secundaris. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. La 'Strata Cardonensis' o camí ral de Cardona a Berga consta documentat des d'almenys el segle X. En aquest cas es tracta del camí que fa el trajecte de Cardona resseguint la riera de Navel cap a Sant Joan de Montdarn, passant pel sud del terme de Montmajor. Pel que fa al camí ral de Berga a Solsona (amb la seva derivació cap a Cardona), consta documentat també en diferents documents d'època medieval i moderna. En aquest cas podem fer referència a l'acta de consagració de l'església de Sant Salvador de la Mata, de l'any 899, on consta '...illam strata de Cardona...'com un dels límits del terme parroquial del monestir (VVAA: 1985: 150). En època moderna, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 76) apareix citat diverses vegades el camí ral que va de Cardona a Berga com a límit o afrontació de diferents propietats, s'hi referencia per exemple en la descripció del Mas Peraire, i del Mas de Sant Cebria, àlies Cots, pertanyents a Joan Boixader, pagès del Cint. En el llibre de Cèsar August Torres (TORRES: 1905: 339-343) hi trobem la descripció de l'itinerari de Berga a Solsona (Itinerari 158). | 42.0536500,1.7609800 | 397473 | 4656476 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48666-foto-08078-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48666-foto-08078-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48666-foto-08078-121-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A mitjans de l'any 2010 els municipis berguedans de l'Espunyola, Avià, Olvan i Sagàs van posar en marxar el projecte comú ' La ruta ramadera ' que forma part de la iniciativa conjunta 'A pagès descobreix'. El projecte ha consistit en la recuperació de 32 quilòmetres del camí ramader que travessa aquests municipis, per a convertir-lo en una ruta turística que es pot realitzar a peu, en bicicleta o a cavall. La ruta compta amb un díptic informatiu i un plànol en paper, a més de la possibilitat de descarregar-se la ruta als telèfons mòbils, i una guia amb tota la informació necessària com són el recorregut, els punts d'interès, allotjament i restauració, entre altres serveis.La ruta també està inclosa en la Xarxa de Senders del Berguedà, cosa que fa que el traçat estigui senyalitzat amb marques grogues o amb dues ratlles horitzontals, una vermella i una blanca, corresponents als trams que coincideix amb el GR (sender de Gran Recorregut). L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. El codi d'aquest camí en l'Inventari dels camins ramaders del Berguedà fet pel Grup de Defensa de la Natura és ICR3. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 48667 | Traces d'ús al camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/traces-dus-al-cami-ramader | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. MIRALLES, F. I ROVIRA, J. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | En el trajecte del camí ramader discorre per diferents punt on hi ha afloraments de roca sorrenca, és en aquestes zones on es poden observar el que es creu que són les traces d'ús del camí. Es tracta d'uns solcs de poca profunditat, allargats, que conformen línies més o menys paral·leles que discorren en el sentit del camí. Es creu que aquestes marques són el resultat de l'ús continuat al llarg dels anys, o sigui del pas i trànsit dels ramats. Les marques es localitzen en diferents punts, entre Ca l'Ardit i Cal Pauet, i passat Sant Climent de l'Espunyola, en sentit cap Avià, en diversos indrets on aflora la roca. | 08078-122 | Diferents indrets del municipi. | Els camins ramaders són vies de comunicació per les quals transitaven els ramats que feien la transhumància entre les zones planeres i de la costa i les zones de muntanya, especialment el Pirineu. En conjunt són vies que han estat emprades des de molt antic; pel que fa a referències documentals directes, són poques les noticies que en tenim, coneixent-se referències des del segle IX. Molts d'aquests camins també són vies utilitzades per a la comunicació habitual entre diferents poblacions. Els camins ramaders estan protegits per llei, tenint consideració de bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0553200,1.7895400 | 399839 | 4656627 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48667-foto-08078-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48667-foto-08078-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48667-foto-08078-122-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 48673 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Climent de l'Espunyola i Sant Sadurní del Cint a Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-sant-climent-de-lespunyola-i-sant-sadurni-del-cint-a-avia | <p>COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989.</p> | Actualment el fons es conserva en bones condicions, malauradament compta amb una pèrdua important de documentació durant la guerra civil. | <p>Els fons dels Arxius Parroquials de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Sadurní del Cint estan custodiats i repartits entre la rectoria de Sant Martí d'Avià, que compta amb la documentació més actual, una petita part a cadascuna de les esglésies, que bàsicament es correspon amb els llibres necessaris per als oficis, i la resta a Solsona, a l'Arxiu Diocesà. La part corresponent al fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Climent de l'Espunyola que es conserva a Avià, com hem dit compta amb la documentació més actual, del període de la guerra civil a l'actualitat. La documentació està organitzada i ben classificada, trobem les circulars del bisbat i les delegacions, llibres diaris de comptes entre el 1947 i el 1996, factures, comptes aprovats pel bisbat des del 1939, comptes de les Fundacions i Novenaris entre 1947 i 1985, i tres llibres corresponents a baptismes, matrimonis i defuncions del 1939 fins ara. El fons de l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint conservat a Avià compta amb tres llibres, un de baptismes d'entre 1841 a 1932, un de defuncions del 1851 al 1932, i un tercer que conté batejos, confirmacions, matrimonis i defuncions de 1931 a 1983. La documentació està ordenada i classificada segons decrets de visites pastorals, factures, comptes aprovats pel bisbat de 1886 a 1976 i de 1977 a 2010, llibreta de compliment pasqual, priores del Cint i l'Espunyola de 1945 a 1996, i documents diversos a partir del 1770.</p> | 08078-128 | A l'església de Sant Climent de l'Espunyola i a la rectoria de Sant Martí d'Avià. | <p>Els efectes de la guerra civil van afectar durament a les esglésies de l'Espunyola i del Cint, i en especial a la de Sant Climent de l'Espunyola, el seu arxiu es considera quasi totalment desaparegut. De fet, el fons actual compta únicament amb documentació que data de la fi de la guerra civil fins a l'actualitat. Pel que fa a l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint, també va patir greus destrosses, segons l'inventari fet per Ramon Viladés i Rosa Serra (VILADÉS,SERRA: 1989: 41-58) es conserva un 10% del fons, sembla que corresponent a la part que es guardava a la parròquia.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 48682 | Llegenda del Collet de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-collet-de-les-forques | AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. | A l'Espunyola hi ha un indret conegut com el Collet de les Forques. En aquesta zona hi havia hagut un megàlit avui desaparegut. La llegenda relata que el megàlit del Collet de les Forques fou edificat pel mateix Diable, fet que comportava que el lloc fos punt de trobada de les Bruixes i els Bruixots de la contrada, els quals durant la Nit de Sant Joan hi celebraven el seu major Aquelarre. | 08078-137 | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||||
| 48683 | Llegenda del Castell de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-lespunyola | AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. | Es poc coneguda. | La llegenda diu que el senyor de L'Espunyola era el més ric i poderós de tots els que tenien les seves possessions a prop de Berga. Malgrat tot, però, era molt senzill i bona persona, fins al punt que, quan s'enamorà, no li va fer res que l'escollida fos una pagesa vassalla seva; segurament la més pobra i miserable de totes les que vivien sota els seus dominis. Aquest amor, però, ben aviat fou mal vist per la mare del senyor, que considerava que el seu fill havia de casar-se amb algú de la seva mateixa condició social. L'animadversió de la mare per la nova parella va anar creixent quan s'assabentà que el senyor anava a veure cada dia la seva estimada per veure com feinejava, i que fins i tot havia arribat a ajudar-la en aquelles feines del camp que hom considerava pròpies de les dones. Tan com creixia aquesta animadversió de la mare creixia entre els seus súbdits l'amor i el respecte pel seu senyor, al qual veien sovint i amb qui diverses vegades alternaven i hi xerraven. Un dia que el senyor va acompanyar la seva estimada a eixercolar blat, aquesta es va ajupir, va collir un gallaret, el va besar i l'oferí al noble cavaller. Aquest també va besar la flor i la va guardar com si d'una veritable relíquia es tractés. L'amor entre ambdós va anar creixent, fins al punt que el jove senyor es veié incapaç de compaginar-lo amb les tasques pròpies de la seva condició i al final va decidir renunciar al seu senyoriu. Així, el cavaller va creure oportú de cedir els seus títols i els seus dominis al seu germà per tal de poder-se casar amb la humil pagesa que li tenia el cor robat. Quan ho va exposar a la seva mare, aquesta va tenir un disgust tan gran que caigué greument malalta. Temorós del què li pogués passar, i per tal d'evitar causar-li cap més mal, el cavaller va decidir, molt a contra seu, oblidar el seu amor, i així ho va fer saber a la seva mare. Veient que si es quedava a prop d'ella no ho aconseguiria, va decidir de marxar a la guerra. Abans de partir, però, va enviar a la seva estimada el gallaret que tots dos havien besat col·locat a l'interior d'un reliquiari d'or i brillants. En rebre aquest obsequi, la pagesa no va tenir cap dubte i va restar convençuda que el noble cavaller l'estimava. L'absència del seu amor i la por que aquest pogués patir algun mal entrant en batalla, però, van entristir la fadrina de tal manera que ben aviat caigué malalta d'amor i enyorament, sense que cap metge sabés la causa dels seus mals ni què fer per tal de poder-la guarir. Finalment, la guerra es va acabar, i el noble cavaller va retornar al seu castell sa i estalvi i carregat de glòria per les grans proeses que havia protagonitzat. El primer que feu en arribar fou demanar per la jove pageseta, i, consternat, rebé la notícia que aquesta es trobava molt malalta i que els metges fins i tot patien per la seva vida. En conèixer aquesta dramàtica situació, el cavaller va córrer a visitar-la i, tan bon punt la veié estirada al llit, la va abraçar tendrament. Emocionada, la donzella li va agrair aquest gest, però el seu goig fou tan gran i el seu estat tan delicat que, immensament feliç, va morir als seus braços. La mort de l'estimada el va afectar tan que el cavaller va creure que el buit que la donzella havia deixat al seu cor mai més cap dona podria omplir-lo, i per això va decidir renunciar a tots els seus drets i béns, els seus títols, dominis i hisendes i fer-se frare. | 08078-138 | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||||
| 48684 | Llegenda del Bressol de la Marededéu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bressol-de-la-marededeu | AMADES, J. (1989:406): Les imatges de la Marededéu trobades a Catalunya.Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGA, A.(2000:110): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. El Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Segons la tradició el dolmen el Bressol de la Mare de Déu rep aquest nom per ser el lloc on es va trobar la Marededéu dels Torrents, la qual fou venerada fins fa uns anys al Santuari dels Torrents (actualment és guardada a l'església de Sant Martí de Correà). Hi ha diverses variants de la llegenda, segons les fonts consultades, però totes són molt similars i segueixen el patró de la majoria de llegendes de les marededéus trobades. S'explica que, arran de la invasió musulmana, els cristians de la zona de Correà van decidir amagar la imatge de la Marededéu de la qual tenien molta devoció i així evitar que fos profanada pels sarraïns. Per a tal efecte van construir un gran complex amb pedres que n'assegurés la seva protecció (en algunes versions indiquen que eren les ruïnes d'antigues cultures). La presència del sarraïns s'allargà, comportant que aquells que havien amagat la imatge anaren morin fins al punt que tots els que coneixen l'amagatall havien desaparegut i comportant que restés amagada durant segles. Miraculosament fou trobada al lloc on havia estat amagada, com si hagués estat dormint, d'aquí que des de llavors el lloc sigui conegut com el Bressol de la Marededéu. La imatge fou retornada a la parròquia però la marededéu retornava al lloc on havia estat trobada, i així succeí tres o quatre vegades, fins que finalment es va decidir bastir una ermita prop del lloc de l'amagatall. Segons les versions la imatge de la Marededéu fou trobada per un bou i segons d'altres per un pastor. Segons recull Joan Amades (AMADES:1982:III,403), els malalts que tenen malalties que els metges no entenen i els qui estan atuïts creuen que es guariran si en un dia de maig, abans de la sortida del sol, s'estiren amb poca roba damunt la llosa del dolmen. | 08078-139 | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||||
| 48685 | Font de l'Escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescala | Podem arribar a la font des de la masia de Boixadera, al costat més o menys sud de la casa baixa un corriol que seguirem aproximadament uns 100 metres i que ens aproparà a la rasa o torrent que prové de Taravil, i que en aquest tram pren el nom de rasa de Boixadera. Arribats al punt de descendir fins a la font, trobarem una escala que constitueix l'element que dóna nom a la font. Es tracta d'una escala de planta corbada, feta tota de graons monolítics de pedra picada. En arribar a la part baixa ens trobarem ja a peu de torrent, al fons hi ha una bassa delimitada en part per un mur de marge de feixa fet de pedra i pel desnivell del terreny natural, on fa un petit salt d'aigua pel costat est. En aquest costat est, entre el salt d'aigua i l'escala, a la part baixa de les vetes de llosa, hi ha la font, la qual té un sortidor d'aigua que no té presenta cap característica especial. És un entorn ombrívol, protegit per força vegetació i pel costat oest del torrent algunes feixes entre les quals continua el camí que condueix cap la veïna casa de la Vileta. | 08078-140 | Al costat de la masia de Boixadera del Cint | El lloc del Cint consta documentat ja entre els anys 872 i 878, com una de les primeres zones repoblades a la Vall de Lord per part del comte Guifré el Pelós, junt amb els indrets del Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Taravil, Terrers i la Pedra. La propera església de Sant Sadurní del Cint fou parroquial ja des del segle X. Al segle XIX el Cint constava com a municipi independent, actualment forma part del municipi de l'Espunyola. La masia Boixadera apareix esmentada ja en el fogatge de 1553. Constitueix una de les masies característiques del terme de l'Espunyola, i especialment de la zona del Cint. Aquest mas consta que va funcionar com a hospital durant el període de les guerres Carlines. | 42.0622100,1.7215900 | 394227 | 4657474 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48685-foto-08078-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48685-foto-08078-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 48686 | La Ribolleda/Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribolledaxarxa-natura-2000-serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora | <p>http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah</p> | <p>El municipi de l'Espunyola compta amb una part del seu territori inclòs dins la xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), forma part del LIC número ES5130029 denominat Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 8.684,49 hectàrees i en formen part territoris dels municipis de Berga, Capolat, Castellar del Riu, Montmajor, i el mateix municipi de l'Espunyola, corresponents a la comarca del Berguedà, i Guixers, Navès i Olius de la comarca del Solsonès. La part corresponent del municipi de l'Espunyola que hi ha inclosa dins l'espai en suposa un 3% del total de la superfície dins l'espai, i es correspon amb un 1,2% del total de l'extensió del municipi. L'Espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora està agrupat dins la tipologia Espais del Prepirineu, és de l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són els següents: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers, la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum). L'enclavament de la Ribolleda està inclòs en la seva totalitat dins l'espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora, és una àrea eminentment boscosa caracteritzada per un bosc mixt en el qual trobem pinassa, alzina, roure, ginebró, boixos, romaní, entre altres espècies arbòries i arbustives. Es tracta d'una àrea amb un desnivell pronunciat que oscil·la entre els 755 metres aproximadament de les parts baixes i els 1087 metres als punts més elevats. Està centrat per una carena orientada nord-sud delimitada per dos torrents, al costat est la riera de Tentellatge, coincidint amb la delimitació territorial de l'enclavament per aquest extrem, i al costat oest un torrent (el de la Ribolleda?) que desguassa en l'anterior; a la part alta, coincidint amb una suavització de la carena, hi ha les restes de la masia els Tossals de la Ribolleda i a la zona central trobem les runes de Sant Climents de la Ribolleda, sota s'hi estén l'àrea denominada terrer de Sant Climents. Al costat sud-oest de l'enclau, en una altra petita carena, hi trobem el paller i les runes de la masia la Ribolleda.</p> | 08078-141 | Enclavament de la Ribolleda | <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea aprovada l'any 1992 corresponent a la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres(coneguda també com la Directiva hàbitats), i que preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada Estat membre de la Unió Europea havia de proposar a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC) que després passaren a ser classificats com a llocs d'importància comunitària (LIC) i les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); així totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havia de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, de 6 d'octubre, i amb la correcció d'errades publicades al DOGC 4940, del 3 d'agost del 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> | 42.0467500,1.6774300 | 390547 | 4655813 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48686-foto-08078-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48686-foto-08078-141-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 48687 | Font de Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ferrer | L'estructura no està gaire ben conservada. | Trobarem la font aproximadament a uns 800 metres de l'inici de la carretera del Cint; per accedir-hi hem de baixar per un petit corriol que descendeix abans de creuar el torrent o rasa de Trasserra. L'indret de la font és en un punt on el torrent de Trasserra troba un desnivell sobtat i conforma un salt d'aigua, que davalla per sobre d'una placa de roca, tot creant una bassa de poca fondària; a sota la roca hi ha un baumat conformat en la veta tova de la roca, i que permet transitar una mica ajupit per la part posterior del salt d'aigua. En el balmat al costat est del salt, hi ha dos dipòsits d'obra, el més petit és la font, on hi ha el sortidor d'aigua. És un indret ombrívol i agradable. Al costat oest del torrent hi ha les runes del Molí de Trasserra, el qual uns metres més amunt del salt tenia una petita presa on s'iniciava el canal a través del qual conduïa l'aigua cap a la bassa del molí. | 08078-142 | A la zona de Sant Sadurní del Cint. | El lloc del Cint consta documentat ja entre els anys 872 i 878, com una de les primeres zones repoblades a la Vall de Lord per part del comte Guifré el Pelós, junt amb els indrets del Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Taravil, Terrers i la Pedra. La propera església de Sant Sadurní del Cint fou parroquial ja des del segle X. Al segle XIX el Cint constava com a municipi independent, actualment forma part del municipi de l'Espunyola. El Molí de Trasserra correspon a una edificació datable entorn al segle XVII. El torrent pren el nom de la masia de Trasserra, la qual està situada dalt dels cingles de Capolat, i on s'inicia el torrent. Trasserra és una gran masia datada ja al segle XVI. | 42.0580000,1.7370800 | 395502 | 4656987 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48687-foto-08078-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48687-foto-08078-142-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Agafem el trencall que indica Capolat, al costat de Cal Majoral, seguim uns 800 metres i a l'esquerra trobarem un petit aparcament; aquí s'inicia el corriol que ens porta fins la font. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48688 | Corral de Canudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-canudes | SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 82-84): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. CARRERAS, J. (1989): 'Un sepulcre de fossa neolític al Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. GUERRERO, Ll. (1989): 'Estudi antropològic de les fosses neolítiques del Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. | El jaciment es considera desaparegut. | El sepulcre de fossa neolític del Corral de Canudes estava situada prop de la masia del mateix nom, a uns cinquanta metres de distància pel costat nord-oest. Al lloc s'estaven fent treballs d'extracció d'argiles amb una màquina excavadora. Quan el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va anar-hi va poder localitzar diversos materials que van considerar que podien pertànyer a una necròpolis de sepulcres de fossa. Hi van localitzar un sepulcre en part intacte del qual van poder realitzar una excavació, que fou dirigida per Josep Carreras. El sepulcre contenia una inhumació, tot i que amb els ossos molt malmesos, es trobava col·locat en posició encongida, el cos recolzant-se sobre el costat dret i amb el cap cap a llevant. Al costat de l'esquena del cos hi havia l'aixovar, consistent en una olla de ceràmica, un fragment de punxó d'os, un fragment d'espàtula d'os trobat dins l'olla, un fulla de sílex gris, fragments de dues plaquetes d'os amb la part terminal arrodonida (una amb senyals d'orifici de suspensió), un fragment d'ullal de porc fer, i també restes dels viàtics d'altres fosses no identificades, un burí o punta de sílex, un gratador de sílex, altres fragments d'espàtula d'os i de punxó d'os. | 08078-143 | A la zona sud-est del municipi, de Sant Pere de l'Esgleiola | El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una visita a l'indret del jaciment al 29 de juliol del 1964, que els va permetre localitzar dos fragments de punxó d'os, tres sílexs atípics, diverses peces dentàries, i diversos petits fragments de ceràmica. Arran de la troballa van creure que l'extracció d'argiles que es realitzava a l'indret estava destruint una necròpolis de sepulcres de fossa. Van poder localitzar un sepulcre parcialment malmès, que excavaren el dos d'agost del 1964. Els materials localitzats van ser dipositats al Museu de Berga, on es conserven avui dia. Josep Carreras va publicar els resultats de l'excavació a la revista d'Estudis del Berguedà número 4 (1989), en la qual també hi ha publicat l'estudi antropològic de les restes per part de Lluís Guerrero. | 42.0322900,1.7895700 | 399805 | 4654070 | 08078 | L'Espunyola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48688-foto-08078-143-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En algunes publicacions el sepulcre apareix com que es troba dins el terme municipal de Montclar, ja que estava situat en un indret proper al límit dels termes entre aquest municipi i el de l'Espunyola. Les imatges escanejades són del llibre de Josep Carreras, Josep Castany i altres autors, 'El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat', de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | 78 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 48689 | Bosc de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-correa | SERRA VILARÓ,J. (1927:183-188): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 121): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | El dolmen es dóna per desaparegut. | El dolmen del Bosc de Correà es considera desaparegut. Estava situat prop de la carretera de Berga a Solsona, aproximadament a l'alçada del punt quilomètric 132,7. Es trobava a la vora d'un camp entre la C-26 i la pista que porta a la masia de Comarmada. Més o menys a uns 100 metres cap al nord-est de l'església del Bosc. Segons les informacions bibliogràfiques, es tractava d'un megàlit del qual, en el moment de la intervenció feta per Serra i Vilaró, es conservaven tres lloses que definien una cambra d'unes mides aproximades de 1,7 metres de llargada per 1,25 metres d'amplada (planta en forma de U oberta pel costat de ponent), i dues altres lloses de mides més petites, col·locades al costat oest, a continuació i pel costat interior de les dues que estaven orientades est-oest, conformant el què es va considerar una mena de vestíbul o corredor, amb la seva entrada pel costat de ponent. Serra Vilaró va excavar el dolmen a l'any 1918, ja indicava que havia estat remenat amb anterioritat, mancava part de l'estructura i es trobava ple de pedres, assenyalava a més que es conservava part del túmul pel costat de tramuntana. En l'excavació es van localitzar 229 peces entre dents i queixals, que es creu que corresponien a vuit individus. Diversos fragments de ceràmica d'uns dotze vasos, la majoria de parets llises de perfil carenat i amb nansa d'apèndix de botó. També s'hi van trobar objectes d'ornament personal de coure, 20 grans de collar d'ambre i diverses joies d'origen marí com un centenar de dentaliums, tretze columbel·les rústiques i denes de collaret de càrdium, aquest conjunt indica una certa categoria social dels individus. A més, d'altres materials com un fragment de sílex blanc amorf, objectes de bronze com dos fils en espirals, un braçalet de secció circular, dos anelles de secció circular, una anelleta de secció quadrada i un punxó de secció també quadrada; i una petita destral votiva. | 08078-144 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit, amb posterioritat va publicar els treballs (SERRA VILARÓ: 1927:183-188). El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 42.0429500,1.7373600 | 395501 | 4655316 | 08078 | L'Espunyola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el bosc proper a la zona on hi havia el megàlit s'hi localitzen molts afloraments de lloses de pedra sorrenca i calcària. La imatge escanejades són del llibre de Josep Carreras, Josep Castany i altres autors, 'El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat', de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 48690 | Collet de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-les-forques | SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 118): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | El megàlit va ser destruït arran d'uns treballs d'ampliació de la carretera. | El megàlit estava situat proper al creuament de la carretera de L'Espunyola a Casserres amb la C-26 (la de Berga a Solsona). Les informacions bibliogràfiques ens indiquen que estava constituït per una estructura tumular que cobria una gran llosa de forma tendint a rectangular però amb els angles arrodonits, i que mesurava 4,10 metres de llarg per 1,65 d'amplada i 0,45 de gruix. Aquesta gran llosa cobria una estructura fossa sepulcral excavada en la mateixa roca que tenia forma ovalada i unes mides de 1,84 metres de llarg per 1,2 metres d'amplada i 0,34 metres de fondària. Segons el mateix Serra Vilaró classifica aquest atípic sepulcre com un hemidolmen o megàlit de pedra picada. En la intervenció ja es pogué comprovar que el sepulcre havia estat remenat amb anterioritat. S'hi localitzaren restes de tres individus adults i d'un infant. A l'extrem oriental s'hi trobà un crani in situ sobre una lloseta a mode de coixí. Els materials localitzats són com objectes lítics, com quatre puntes de fletxa amb aletes i peduncle, una punta de fletxa amb forma de fulla de llorer, setze peces de sílex (alguns amb retocs), un percussor i un nucli; com objecte de metall, un punyal de coure de 160 mm. de llarg per 3 mm de gruix; d'objectes d'ornament, mig penjoll de pecten, cinquanta denes de pecten i un botó pentaèdric amb forats en forma de V; i de ceràmica, diversos fragments de campaniforme internacional i un fragment de vas carenat. | 08078-145 | A la zona del creuament de la carretera de l'Espunyola a Casserres amb la C-26. | L'any 1920 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit, amb posterioritat va publicar els treballs (SERRA VILARÓ: 1927:142-149). | 42.0523400,1.7732500 | 398486 | 4656315 | 08078 | L'Espunyola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48690-foto-08078-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48690-foto-08078-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48690-foto-08078-145-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons els autors situen el sepulcre en una cronologia de calcolític o de bronze antic. Les imatges escanejades són del llibre de Josep Carreras, Josep Castany i altres autors, 'El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat', de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 48693 | Serrat dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-dels-ossos | Sembla que el jaciment està seccionat almenys per el costat dels camps de conreu. | El jaciment es troba situat al sud de la masia de Reixacs, al costat dels camps de conreu que s'estenen per aquesta àrea. En Josep Carreres ens va acompanyar al lloc i comentar les dades. Les restes es troben en un petit monticle d'alzines, en el tall del marge que dóna pel costat de ponent, a tocar del camp. Al lloc hi havien localitzat diverses restes òssies, en el marge hi havia dos ossos llargs clavats, els quals avui dia han desaparegut tot i que en queda el rastre. També van trobar diversos fragments de ceràmica grisa de cronologia medieval. El jaciment podria correspondre a una necròpolis del període medieval amb sepultures en fossa. | 08078-148 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | 42.0582200,1.7523400 | 396765 | 4656993 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48693-foto-08078-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48693-foto-08078-148-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48695 | Roc de Colilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-colilles | Pot estar afectat per la presència del camp de conreu. No es coneix amb exactitud. | Prop de la masia Colilles hi ha diferents grans blocs de conglomerat, alguns dels quals criden l'atenció per la seva disposició, ja que les diferents agrupacions són conformades per un o dos blocs considerablement molt més grans i pels costat d'altres de mides més petites. En el roc que queda a pocs metres al sud de la casa clarament visible per estar situat en mig d'un camp, en Josep Carreres va localitzar-hi uns fragments de ceràmica prehistòrica i un sílex blanc treballat. El roc a més conforma un espai que es creu que podria haver estat habitable. El lloc podria tractar-se d'un possible hàbitat prehistòric. | 08078-150 | A la zona de Sants Metges | 42.0559700,1.7600700 | 397401 | 4656734 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48695-foto-08078-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48695-foto-08078-150-2.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardag | 78|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48698 | Roc de la Bruixa/Roc de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-bruixaroc-de-les-bruixes | S'observen restes d'alguns murs de poca potència. | El Roc de la Bruixa està situat prop del Camí dels Pantans, el qual condueix des de la masia de Cal Pauet cap a Capolat; quedant ubicat entre aquest camí i la casa de Colilles. Es tracta d'un conjunt format per grans blocs de roca de conglomerat. El Roc de la Bruixa pròpiament són dos grans blocs que pel seu voltant tenen altres blocs de mides molt menors, alguns que s'hi recolzen. El bloc més gran conforma un baumat de poca profunditat pel costat sud. Alguns dels rocs de mides menors tenen pel contorn altres blocs i pedres que semblen col·locades intencionadament d'una manera determinada. Al costat sud hi ha una altra gran roca a la qual s'accedeix quasi en el mateix nivell a la part superior i des de la qual es tenen bones vistes. El conjunt format per aquestes roques defineix uns baumats i refugis que es creu que podrien haver estat utilitzats com a llocs d'hàbitat. Al lloc a més s'hi va localitzar algun fragment de ceràmica prehistòrica i medieval. | 08078-153 | A la zona de Sants Metges | 42.0574100,1.7610800 | 397487 | 4656893 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48698-foto-08078-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48698-foto-08078-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48698-foto-08078-153-3.jpg | Inexistent | Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'indret és un punt de pas d'un sender de gran recorregut.Tota la franja que s'estén als peus dels Cingles de Sant Salvador, Capolat i Taravil, és conegut com a peu de roques (denominació que també es dóna als espunyolencs i espunyolenques d'aquesta zona), és una extensió que és caracteritzada per ser l'inici del pendent que origina els cingles i per haver-hi gran quantitat de blocs de conglomerat de mides molt diverses i alguns conformant fins i tot formes curioses com el cap de dinosaure. Moltes d'aquestes roques conformen baumats i refugis, alguns dels quals es creu que poden haver estat lloc de d'hàbitat. | 85|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 48702 | Salt de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-sallent | El Salt de Sallent és un salt d'aigua que es produeix al límit dels termes municipals de Capolat amb l'Espunyola. El torrent s'inicia a Capolat tot passant per la casa de Comamorera (Capolat) i al seu pas pel municipi de l'Espunyola rep el nom de Rasa del Salt. El punt del salt d'aigua és en la falla rocosa que hi ha en el cingle de Capolat, aproximadament uns 35 metres de caiguda d'aigua que generen un salt també anomenat cua de cavall. Normalment el torrent acostuma a portar poc cabal d'aigua, però els dies de pluges intenses recull un volum d'aigua considerable generant un impressionant salt que, per les característiques de la seva ubicació, fa que sigui molt visible des de part de la meitat oest de l'Espunyola i sobretot des del pas per la carretera de Cardona a Berga. | 08078-157 | A la zona del Cint. | 42.0644200,1.7559900 | 397077 | 4657677 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48702-foto-08078-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48702-foto-08078-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||||
| 48703 | Camí de l'Espunyola a la Vall d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-la-vall-dora | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Alguns trams estan coberts de vegetació. | El camí de l'Espunyola a la Vall d'Ora (ICR10) surt des del camí ral de Cardona, a l'alçada de Codonyet, va cap la Paret del Forn, el Cint, passant prop de Sant Sadurní; creua la Rasa de Boixadera, va a passar per sota Santa Margarida i continua cap a Boixadera dels Bancs, on ja ha surtit del terme. | 08078-158 | Per diferents indrets del terme municipal. | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0497500,1.7411700 | 395827 | 4656066 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. El codi d'aquest camí en l'Inventari dels camins ramaders del Berguedà fet pel Grup de Defensa de la Natura és ICR13.En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 48704 | Fons arqueològic del Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-museu-comarcal-de-berga | SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 82-84): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. CARRERAS, J. (1989): 'Un sepulcre de fossa neolític al Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. GUERRERO, Ll. (1989): 'Estudi antropològic de les fosses neolítiques del Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. | El material obtingut en l'excavació arqueològica del sepulcre de fossa del Corral de Canudes i que actualment es conserva a l'espai de Reserva del Museu Comarcal de Berga, és la següent (el número es correspon al del registre del Museu): -Núm. 17: una olleta de ceràmica carenada, la part superior és troncocònica i el fons convex, amb nansa (segurament en portava dues). Les mides de la peça reconstruïda són 10,5x16x0,4 cm. -Núm. 18: plaques molt fragmentades d'os. -Núm. 19: una dent; correspon a un ullal fragmentat de senglar, tallat i polit. Les mides són 0,4x4,9x0,8 cm. -Núm. 20: quatre punxons i dues espàtules, d'os, de mides diverses. -Núm. 21: una fulla, un burí i un gratador de sílex. Mides diverses. -Núm. 22: diversos fragments de crani humà i d'un maxil·lar inferior d'un individu adult. La relació de dades del material és a partir de la informació obtinguda a través del mateix inventari del Museu. A l'article de Josep Carreras (1989: pàgs. 9-22) hi ha un inventari complet del material i una comparativa d'aquest material amb el proporcionat per altres sepultures de fossa. | 08078-159 | Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga | L'agost del 1964 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va excavar un sepulcre de fossa, parcialment malmès, que havien localitzat a la zona del Corral de Canudes, arran de l'extracció d'argiles que s'estava fent a l'indret. Els materials localitzats van ser dipositats al Museu de Berga, on es conserven avui dia. Josep Carreras va publicar els resultats de l'excavació a la revista d'Estudis del Berguedà número 4 (1989), en la qual també hi ha publicat l'estudi antropològic de les restes per part de Lluís Guerrero. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48704-foto-08078-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48704-foto-08078-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48704-foto-08078-159-3.jpg | Legal i física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 78|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 48706 | Fons arqueològic del Bressol de la Marededéu al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-bressol-de-la-marededeu-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres: El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques el Berguedà, 1990. MALUQUER DE MOTES, J. (1942): La cerámica con asas de apéndice de botón y el final de la cultura megalítica del nordeste de la península. A AMPURIAS, Revista de Arqueología, prehistoria y etnologia, núm. IV, pàg. 171-191. Diputación Provincial de Barcelona. SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.</p> | <p>El Museu Comarcal de Solsona conserva l'aixovar extret del dolmen del Bressol de la Marededéu en l'excavació feta per Mn. Serra Vilaró el 1918. Del material recuperat hi ha un conjunt de peces que es troben exposades a la Sala de Prehistòria del Museu, són les següents: -Ganivets de sílex, de secció majoritàriament triangular, a la zona proximal té més tendència a trapezoïdal, és blanquinós amb aigües grises, mides 6x2x1x0,4 cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1615) -Ganivet de sílex blanc, de 14 cm de llarg. Del Bronze Antic-Mig. (Número de registre: 1616) -Ganivet de sílex de secció triangular, blanquinós amb aigües grises; un fragment de mides: 2,9x1,6x0,4 cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1617) -Vas ceràmic fet a mà, carenat, de vora exvasada i llavi arrodonit. El color de les superfícies és marronós. D'influència nord-italiana. Les mides de la peça reconstruïda són: 9,2x12,2x0,5cm. i diàmetre: 12,7cm. (les mides del fragment són: 6,5x4x4x0,5 cm.). Del Bronze mig. Reconstruït en època de Serra Vilaró, restaurant al CRBMC de Sant Cugat. (Número de registre: 1614) -Dena de collar realitzada sobre una petxina de cargol de mar, del tipus Columbel·la rústica (ballaruga), de color blanquinós amb aigües grises i concrecions marronoses. Mides: 0,9x1,4x0,8 cm. Del Bronze mig. (Número de registre: 1618) -Dena de collar fragmentada, feta sobre una conquilla de petxina (dentalium), amb forma cònica i arquejada, la perforació no és antròpica i la secció transversal és circular. Mides: 0,3x0,7 cm de gruix i 0,2 cm de diàmetre de la perforació. Del bronze mig. (Número de registre: 1619) -Fragment de punxó de bronze, de secció quadrada, fet amb fossa. Mides: 3,4x0,3x0,3 cm. Del calcolític. Restaurat. (Número de registre: 1620) A més, a la reserva del Museu hi consten custodiats altres materials procedents de l'Espunyola, entre els quals hi ha diversos fragments de ceràmica corresponents a diferents vasos ceràmics, restes humanes, bàsicament peces dentals aïllades, pertanyents a un mínim de quatre individus (1 infantil d'entre 3 i 4 anys, i 3 adults joves, de menys de 25 anys), fragments de sílex corresponents a restes de tall, un possible nucli de sílex, i una dena discoïdal; en conjunt datat en una cronologia del Calcolític-Bronze Mig.</p> | 08078-161 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Bressol de la Marededéu va ser excavat per Mn. Serra Vilaró l'any 1920 i els resultats van ser publicats el 1927 (SERRA VILARÓ: 1927: 142-149).</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48706-foto-08078-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48706-foto-08078-161-2.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48707 | Fons arqueològic del Bosc de Correà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-bosc-de-correa-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres (1990: 121): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. MALUQUER DE MOTES, J. (1942): La cerámica con asas de apéndice de botón y el final de la cultura megalítica del nordeste de la península. A Ampurias, Revista de Arqueología, prehistoria y etnologia, núm. IV, pàg. 171-191. Diputación Provincial de Barcelona. ROVIRA, J. (1994): Ámbar y pasta vítrea. Elementos de prestigio entre el neolítico avanzado y el bronce final del nordeste de la península ibérica. Un primer estado de la cuestión. A Quaderns de Prehistòria i Arqueoliogia de Castelló, núm. 16, 1994, pàg. 67-91 (75-76). ROVIRA, J. (1996): Una cuenta singular vitrificada de tipo orientalizante entre los depósitos funerarios de un túmulo catalán del Bronce medio: El monumento I de el Bosc de Correà (L'Espunyola, Berguedà, Catalunya). A Trabajos de Prehistoria, núm. 53; CSCIC, Madrid, 1996, pàg. 155-162. SERRA VILARÓ,J. (1927:183-188): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.</p> | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona té dipositat el material procedent de l'excavació que Mn. Serra Vilaró va realitzar al dolmen del Bosc de Correà l'any 1918. Una part del material es troba exposat a la sala de Prehistòria del Museu, entre el qual hi consten algunes de les peces que es relacionen: -Vas de ceràmica fet a mà, carenat, reconstruït a partir de 18 fragments, amb vora exvasada i llavi arrodonit, nansa vertical i apèndix de botó. El color de la pasta, de les superfícies exterior i interior és de tons negres i marrons. Mides: 11x15x0,4cm. Reconstruït per Serra Vilaró. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1835) - Collaret format per 88 denes fetes sobre conquilla de petxina dentalium, amb forma d'ullal d'elefant. Algunes estan fragmentades. La perforació longitudinal no és antròpica. La secció transversal és circular. Mides de la peça més gran i de la més petita: alçada 2,7/0,5 cm., i amplada 0,4/0,3 cm de diàmetre. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1836) -Denes de collaret d'ambre, en total 18 peces, 10 de senceres i la resta fragmentades. Color vermellós i marronós. Mides de la peça més gran i de la més petita, 1,8/0,6x2,4/0,9x0,4/0,4 cm. Restaurat. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1837) -Denes de collar, de cargol de mar del tipus columbel·la rustica (ballaruga) , 12 peces; la conquilla és allargada, cònica i llisa. Color marronós, tanques blanques i petites de marró. Mides de la peça més gran: 1,1x1,6x1cm i perforació de 0,35 cm., i la més petita: 0,7 x 1x0,6 i perforació de 0,3 cm. de diàmetre. Bronze mig, (Número de registre: 1838) -Denes de collar de petxina, 2 peces; tenen forma discoïdal, la perforació circular és centrada i antròpica, la secció és cònica. Les mides de la peça més gran i de la més petita són: diàmetre de 0,7/0,9cm., perforació de 0,2/0,2 cm, i gruix de 0,2/0,15 cm. Del bronze mig. (Número de registre: 1839) -Punxó de bronze(agulla), de secció quadrada. Mesura 8 cm de llarg. Està restaurat. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1840) -Braçalet de bronze, de secció biconvexa i forma circular oberta. Diàmetre 3,8 cm i gruix 3 cm, de fosa. Bronze mig. (Número de registre: 1841) -Plaqueta de bronze que podria correspondre a una destraleta . Mesura 3 cm de llarg. Del Bronze Antic-Mig. (Número de registre: 1842) -Anella de bronze, de forma amb tendència a circular i de secció circular. Un extrem està partit. Del Bronze mig. (Número de registre: 1845) -Ganivet de sílex, un fragment de làmina. Part central de secció triangular, amb retocs intencionals als dos costat. Color beix amb taquetes grises. Bronze antic-mig. (Número de registre: 1849) - Dena de pasta vítrea, té forma subesfèrica, amb la cara superior i inferior aplanada. La perforació és antròpica, està en posició axial i és cilíndrica, tot i que s'eixampla lleugerament en els extrems. Decoració de solcs i ondulacions longitudinals profundes que formen tres triangles i una ondulació superior amb l'objectiu de ressaltar el forat de la perforació. El color és marronós. El diàmetre és 1,6 cm., gruix 1,2 cm., i diàmetre de la perforació 0,4cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 7674) -Dena de petxina, un fragment. Té forma amb tendència a triangular, la 'base' és curvilínia. Color blanc trencat. Mides: 1x1,1x0,1cm. Del Bronze Mig. (No és segur que pertanyi al dolmen del Bosc, tal i com diu Serra Vilaró) (Número de registre: 7478) -Dena (?) realitzada en la closca d'algun cargol marí, té forma discoïdal gairebé circular. La perforació no és antròpica. Color blanc trencat i concrecions marrons. Mides: 0,7 de diàmetre, i 0,6 diàmetre perforació, i 0,45 cm de gruix. Bronze mig. (Número de registre: 7479)</p> | 08078-162 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Bosc de Correà va ser excavat per Mn. Serra Vilaró l'any 1920 i els resultats van ser publicats el 1927 (SERRA VILARÓ: 1927:183-188).</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48707-foto-08078-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48707-foto-08078-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48707-foto-08078-162-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) El conjunt de material recuperat és molt més ampli. En el fons del museu hi consta registrat altre material procedent del dolmen del Bosc, entre el que hi ha diverses peces o fragments de peces de bronze, com un possible rebló, un anell en forma d'espiral, un fragment d'agulla, un braçalet, una cabota de clau (?); també alguna ascla de sílex i altres de quars. Gran quantitat de fragments de ceràmica, la majoria corresponents a restes de vasos ceràmics fets a mà, sobretot hi ha fragments informes però també hi trobem algunes vores, fons i nanses, entre els fragments també n'hi ha alguns exemples amb decoració, especialment motius decortius fets per incisió; les cronologies d'aquest material ceràmic són sobretot del Bronze mig, i també del Bronze Antic, a més d'alguns fragments escassos datats del període medieval i algun d'ibèric. També hi figuren algunes restes humanes, bàsicament peces dentals aïllades que han indicat presència mínima de 13 individus amb dentició permanent; mínim dos individus de més de 18 anys, i 10 de menys de 26 anus, i peces de 4 individus subadults d'entre 1 i 4 anys. | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 48708 | Fons arqueològic del Collet de les Forques al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-collet-de-les-forques-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres (1990: 118): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. TURBON, D. (1981): Antropología de Cataluña en el II milenio a.C.. (Ed. Univ. Barcelona, Barcelona).</p> | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona té dipositat el material que va proporcionar l'excavació arqueològica realitzada al dolmen del Collet de les Forques per Mn. Serra Vilaró a l'any 1920. Una part del material procedent d'aquest megàlit és exposat a la Sala de Prehistòria del Museu i la resta es troba custodiat a l'espai de reserva. El material exposat és el següent: -Punta de fletxa de sílex gris, en forma de llorer i amb retoc bifacial. Mides: 57x21x9mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1637) - Punta de fletxa de sílex, amb aletes i peduncle. Mides: 16x16x3 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1642) -Nucli, de sílex gris. Diàmetre de 30 mm. Bronze Antic. (Número de registre: 1639) -Perforador, de sílex gris. Mides: 23 mm de llargada. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1643) - Dent de falç, de sílex gris. Bronze Antic. (Número de registre: 1644) - Punxó de bronze, amb punxa per cada extrem i secció quadrada. Mides: 43 mm. de llarg. Restaurat Bronze Antic. (Número de registre: 1649) -Punyal de llengüeta de coure, de secció plana i tall martellejat. Mides: 15,8x4x0,24cm., i 50 grams de pes. Restaurat. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1646) -Reblons de bronze, dues peces. Restaurat. Bronze Antic. (Número de registre: 1650) -Botó d'os, en forma de V. Bronze Antic. (Número de registre: 1647) -Denes de collar, dues peces, són realitzades sobre closca de petxina, té forma discoïdal, de secció quadrada i de color blanc. Mides: 0,4 cm de perforació, 0,7cm de diàmetre total i 0,2cm de gruix. Bronze Antic. (Número de registre: 1648) -Vas de ceràmica feta a mà, 7 fragments informes (un dels quals consta de sis fragments enganxats) probablement del mateix vas. Té decoració pròpia dels vasos campaniformes, s'observen 4 franges decoratives, 2 llises i 2 línies obliqües puntillades. El color de la pasta és vermell, i la superfície exterior i interior vermell i marró. Del Calcolític-Bronze Antic. (Número de registre: 1652) A més del material exposat, a la reserva del museu hi consta registrat: -Punta de fletxa de sílex, amb aletes i peduncle. Sílex de Múrcia. Mides: 36x29x3 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1638) -Punta de fletxa de sílex amb aletes i peduncle. Mides: 26x20x5 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1640) -Punta de fletxa de sílex amb aletes i peduncle. Mides: 26x14x4 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1641) -Ascle de sílex gris. 10 ascles, no tenen retocs, són de diferents colors. Del Calcolític-Bronze Antic. (Número de registre: 1645) -Percutor de quars. Bronze Antic. (Número de registre: 1651) -Restes de fauna, correspon a un fragment de dent (el tercer molar) de porc (d'un Sus Domesticus). Mides: 1,4x2,2x1,4cm. No surt en la publicació de Serra Vilaró (és inèdit). Calcolític-Bronze Antic. (Número de registre: 1651) -Restes humanes. Peces cranials, post cranials i peces dentals aïllades que indiquen la presència mínima de 5 individus d'edats indeterminades; s'han descrit 2 mandíbules d'un individu masculí i 1 d'un individu femení, la resta són individus de sexe no determinat. Estudi antropològic fet per Eulàlia Subirana el 2007. Bronze Antic. (Número de registre: 1654)</p> | 08078-163 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Collet de les Forques va ser excavat per Mn Serra Vilaró l'any 1920 (SERRA VILARÓ: 1927: 142-149). El material obtingut en aquells treballs és el que consta dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48708-foto-08078-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48708-foto-08078-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48708-foto-08078-163-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades que proporciona Serra Vilaró en la publicació dels resultats obtinguts en l'excavació del dolmen del Collet de les Forques (SERRA VILARÓ: 1927:142-149) i els materials que consten al museu hi ha algunes variacions. | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,09 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc