Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65890 | Pont del Regatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-regatell | XVIII | El pont del Regatell es troba situat al nord-oest de la masia de Vilalta. El pont salva el pas del torrent del Regatell en el camí que condueix a la masia de Vilalta. Té uns 18 metres de pas, uns 3'40 metres d'alçada i 3,5 metres d'amplada. Està construït amb murs de maçoneria de pedra i reformes amb ciment, sense baranes; presenta dues voltes amb arcades adovellades d'arc de mig punt de 3'5 metres d'amplada. | 08255-134 | Sector nord del terme municipal | 42.0286400,1.9884000 | 416259 | 4653451 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65890-foto-08255-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65890-foto-08255-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65890-foto-08255-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A 10 metres al nord del pont hi ha una resclosa de pedra que servia per conduir i emmagatzemar l'aigua per regar l'horta de Vilalta i els camps propers. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 65891 | Resclosa del molí del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-mas | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Ha crescut vegetació i molsa a la part frontal de la resclosa a causa de la humitat. | La resclosa del molí del mas es troba situada a la riera de Merlès, a uns 200 metres al nord del molí del mas, prop de cal Ferrer. Es tracta d'una resclosa de formigó d'uns 35 metres de llargada bastida sobre una zona rocosa que conserva, en la seva part frontal, els pals de fusta de l'antiga resclosa. Els pals es troben en mal estat de conservació ja que la fusta s'ha podrit i en molts casos sols en queda el forat integrat al mur. A la banda esquerra en marxa, en direcció sud, el canal que conduïa al molí primer i a la Serradora després. Es conserva en bon estat el primer tram de canal, l'arrencada del qual és de pedra amb reformes amb formigó. Té uns dos metres d'amplada i conserva les comportes de regulació d'entrada d'aigua així com el primer sobreeixidor per desguassar el sobrant d'aigua del canal altra cop cap a la riera. | 08255-135 | Sector central del terme municipal | Inicialment la resclosa era la del molí del mas. Actualment el canal va a parar a la zona de l'antiga Serradora, situada més avall del molí del mas, on utilitzaven l'aigua per produir electricitat. El canal també s'aprofita per regar. | 41.9926500,1.9729600 | 414933 | 4649470 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65891-foto-08255-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65891-foto-08255-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65891-foto-08255-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 65892 | Resclosa del molí d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-descrigues | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVII-XX | La resclosa, part del canal i la bassa es van reformar l'any 2004. | La resclosa del molí d'Escrigues està situada en un petit gir de la riera de Merlès a l'est del Palau del Roc i pocs metres al nord del pont de la resclosa del molí d'Escrigues. Es tracta d'una resclosa llarga, d'uns 65 metres de llarg que s'estén sobre la riera de Merlès amb una orientació pràcticament sud-nord, aprofitant un gir de la riera en una zona on s'eixampla la vall i la riera du una trajectòria de nord a sud. Actualment està bastida completament amb formigó, amb pràcticament una trentena de pilars que sustenten uns trams de mur més estrets que originalment eren ocupats amb pantalles de fusta. S'assenta sobre una de les nombroses plataformes rocoses per les que transcorre la riera i forma un petit embassament que en la seva part més ampla té uns 10 metres i es remunta 400 metres riera amunt. A l'extrem sud de la resclosa hi ha un ample mur de maçoneria de pedra d'uns 15 metres de llarg que tanca l'embassament per aquest costat i que continua cap al sud-est formant l'inici del canal. El canal està delimitat a banda i banda en el seu primer tram amb murs de maçoneria de pedra de 120 centímetres d'alçada i té dues comportes que permeten retornar l'aigua cap a la riera, una a l'altura de la resclosa i l'altra uns 10 metres més avall. Després de seguir poc més de 600 metres el canal, la conducció arriba finalment a la bassa, reformada també modernament amb formigó i adossada al nord-oest del molí d'Escrigues. | 08255-136 | Sector central del terme municipal | 42.0098400,1.9817400 | 415683 | 4651370 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65892-foto-08255-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65892-foto-08255-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65892-foto-08255-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 65908 | Sistema de rec de Teulats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-rec-de-teulats | XVIII | La major part de les canalitzacions s'han perdut i només se'n conserven petits trams. | El sistema de rec de Teulats està situat al sud i al sud-est de la masia que li dóna nom, en una zona enclotada respecte la masia. Es tracta d'un sistema de canalització d'aigua que permetia fer un cultiu de regadiu a diverses feixes situades al sud-est de la masia. El primer element que forma aquest sistema de rec és l'hort tancat situat a tocar de la façana sud de la masia. Des d'aquest punt l'aigua sobrant del rec d'aquesta horta era conduïda a través d'un rec fins a dues basses, una antiga i l'altra moderna, situades més avall. Aquestes basses, l'antiga de les quals és delimitada amb murs de maçoneria de pedra, retenien l'aigua i l'acumulaven per a regar totes les feixes inferiors. Sota les basses, en una zona de forts desnivells, hi ha totes les feixes que es cultivaven amb l'aigua de la canalització. Just sota les basses hi ha alguns trams de canalització reformats amb formigó, que repartien l'aigua en les dues parts en que es divideix el terreny inferior. A la part est el terreny està dividit en petites terrasses esglaonades, delimitades a tot el volt per murs de maçoneria de pedra coronats amb carreus treballats. Cada una d'aquestes terrasses té una escala d'accés de pedra, a les que hi ha adossat el sistema de canalització, que consisteix en carreus treballats amb un canal picat a l'interior. La part oest, en canvi, no té cap divisió i consisteix en un gran i rectangular camp, també delimitat amb murs de pedra. | 08255-152 | Sector est del terme municipal | 42.0008800,2.0026400 | 417402 | 4650355 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65908-foto-08255-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65908-foto-08255-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65908-foto-08255-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 65909 | Sistema de rec del Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-rec-del-riambau | XVIII-XIX | Només es conserven alguns trams de canalització. | El sistema de rec del Riambau està situat a l'horta del Riambau, uns metres al sud de la masia i a l'oest de la font i en un punt enclotat respecte a aquesta però elevat sobre la vall de Merlès. L'horta del Riambau està formada per dos feixes allargades delimitades a tot el volt amb murs de maçoneria de pedra, tot i que actualment algunes parts del mur s'han desprès. Aquesta horta té tres accessos, un a l'est, amb una porta emmarcada amb pedra treballada i la data de 1830 inscrita a la llinda, un altre al sud i l'últim a l'oest, aquests dos amb una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta amb una barbacana a sobre. El sistema de canalització es conserva únicament en la feixa superior i està format per peces monolítiques amb un canal picat a l'interior, col·locades de manera que formen un canal que ressegueix pràcticament tot al feixa superior, uns 35 metres de llargada, pel seu extrem exterior. Les peces tenen dimensions variables, essent les més llargues d'un 130 centímetres, tot i que la majoria tenen entre 90 i 100 centímetres de llarg. Al llarg de tot aquest canal que ressegueix la feixa superior hi ha tres punts on el canal es bifurca 90º permetent el pas de l'aigua cap a la feixa inferior en cas de necessitat. En el primer d'aquests tres punts, el situat a l'est i per tant el que es troba més a prop de la font del Riambau, es conserva la canalització que unia la feixa superior amb la inferior. Es tracta d'un petit pilar adossat al mur de la feixa superior, format per blocs de pedra treballada foradats a la part interior, per on s'adossa al marge. D'aquesta manera l'aigua que es desviava cap a la feixa inferior passava per la part interior d'aquest petit pilar fins caure sobre el nivell inferior. | 08255-153 | Sector central del terme municipal | Segons documentació conservada a la masia del Riambau, l'horta de la masia es va contruir el 1789 juntament amb la cisterna i la terrassa. Tal com indica una de les llindes de les portes que donen accés a l'horta, aquesta fou reformada o ampliada al segle XIX. | 41.9973100,1.9876300 | 416154 | 4649973 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65909-foto-08255-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65909-foto-08255-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65909-foto-08255-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 65962 | Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldaura | XVIII | L'edifici presenta la teulada esfondrada i interiors derruïts. | Cal Valldaura es troba situada uns 900 metres al sud de la masia de les Canals dels Llucs, seguint la pista forestal, prop de la riera de Merlès. És una casa de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra, algunes de mitjanes dimensions, unides amb poc morter, cantonades diferenciades de grans carreus i formada per planta baixa, un pis i golfes. La façana principal, orientada al sud, i força estreta, està formada per un portal emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra balconera i un finestra, ambdues amb llinda de fusta al primer pis, i dues finestres amb llinda de fusta a les golfes. A la façana est s'hi obren dues finestres, una a nivell de primer pis i una altra a les golfes coronades amb llindes de fusta. Uns metres a l'est de l'edifici hi ha les restes d'estructures agropecuàries de maçoneria de pedra i una bassa. A la façana nord hi ha un volum adossat sense teulada a la planta baixa amb dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada; a la part del volum principal s'hi obre una finestra a nivell de golfes també emmarcada amb monòlits de pedra. A la façana oest sols s'observa una finestra tapiada | 08255-206 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9542700,1.9080500 | 409502 | 4645275 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65962-foto-08255-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65962-foto-08255-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65962-foto-08255-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 65963 | Barraca de la font del Masover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-del-masover | XVIII | Es troba coberta amb heura. | La barraca de la font del Masover és una barraca circular situada a l'extrem d'un camp a l'est de la masoveria d'Escrigues, prop de la font del Masover. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular i es troba encastada al marge del camp. Presenta un diàmetre interior de 2'40 metres, aproximadament 2 metres d'alçada i un gruix de mur de 60 centímetres. Està cobert amb falsa cúpula o volta de forn. | 08255-207 | Sector central del terme municipal | 42.0044000,1.9800900 | 415539 | 4650768 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65963-foto-08255-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65963-foto-08255-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65963-foto-08255-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 66504 | Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caselles-2 | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 4. Ajuntament de Cercs. | XVIII?-XIX | es troba en procés d'enrunament. | Avui dia les estructures que conformaven la masia es troben en procés d'enrunament, tot i que es conserva una alçada fins a nivell de coberta en gran part de les seves façanes. Malauradament, la gran vegetació arbustiva que hi ha crescut no permet accedir a l'interior ni tenir una bona visió de les estructures. A grans trets, es pot dir que la casa defineix una estructura de planta rectangular, que consta de dos nivells, planta baixa i primera. La coberta era a dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal, tot i que actualment està en gran part soterrada. Es poden entreveure algunes de les obertures, la porta d'accés a planta baixa i algunes finestres, la majoria visibles a la façana principal, són de muntants de carreus i llinda plana de fusta. Els murs són de paredat irregulars amb carreus desbastats a les cantoneres. Al costat nord-est de la casa s'hi troben les restes del paller, format per una estructura de dos nivells i amb una gran obertura per la façana principal, la sud, en la que s'hi aixeca un pilar central i a l'interior un altre, de maó massís. Al voltant hi ha restes d'altres estructures menors, segurament coberts pel bestiar i algun magatzem. També trobem un petita estructura que sembla una trumfera, mig soterrada, amb una petita obertura i l'interior definida per una coberta en mitja cúpula feta de pedra irregular. A l'entorn també hi ha gran quantitat de murs que delimiten el que podria haver estat l'era i murs d'antigues feixes de conreu. | 08268-14 | A la part central del municipi, prop del torrent de les Garrigues. | Són poques les dades documentals conegudes de Caselles. Cal remuntar-nos al segle XIX, en concret al 1856, per poder aportar alguna referencia documental concreta de la masia, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada Caselles, en la que s'hi inscriu a Pere Marginet. De totes maneres, cal apuntar que la manca de bona visibilitat de l'arquitectura de la masia no permet precisar o aportar dades específiques en relació a la tipologia arquitectònica. | 42.1392600,1.8379500 | 403971 | 4665892 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66504-foto-08268-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66504-foto-08268-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66504-foto-08268-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba situada a uns 100 metres de la pista asfaltada que porta cap a Santa Maria de les Garrigues, després de la casa la Balma. Al sud de la masia, uns 100 metres discorre el torrent de les Garrigues.La masia està catalogada com a BCIL núm. 980-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; però recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66521 | Molí del Posas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-posas | XVIII-XIX | en procés d'enrunament. | L'edifici mostra planta rectangular, constava de planta baixa, dues plantes i una petita golfa o altell; la coberta sembla que era a un sol vessant desaiguant cap al nord. Part de l'estructura està ensorrada, en concret de la teulada, dels interiors i de les façanes sud i nord. Tot i això conserva gran part de la volumetria. Destaca en la façana sud, l'existència del cacau, l'obertura per on es produïa la sortida de les aigües del molí; es tracta d'una obertura en llinda en arc rebaixat fet en lloses, l'interior del cacau és cobert en volta de pedra. L'estructura està bastida adossada al marge del terreny, facilitant l'existència d'accés a l'interior a peu pla en diversos nivells de planta. Algunes de les obertures conservades són de constitució senzilla, en la majoria de casos amb llinda de fusta. L'edifici és bastit amb cantoneres de carreus força ben treballats, els murs són de pedres desbastades tot i que en algunes parts, com la façana principal, mostra parts bastides amb tàpia. A l'entorn de l'edifici principal hi ha algunes restes d'altres estructures, probablement corresponents a edificis destinats a magatzem o al bestiar. A la feixa inferior, pocs metres davant de la sortida del cacau, podem observar una antiga mola encastada en el sòl. | 08268-31 | Prop de l'enllaç de la C-16 amb la C-26, al costat de l'Estany Clar. | Arquitectònicament, l'estructura del molí pot correspondre a un edifici del segle XVIII-XIX. Sense que es conservin visibles elements que permetin aportar una cronologia més precisa. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells on trobem la referència 'Molí del Posas'. | 42.1166300,1.8538400 | 405251 | 4663361 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66522 | Molí del Nin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-nin | SERRA, S.; MOLINS, M. (2009): Berga. Recull gràfic 1875-1975. El Papiol: editorial efadós. | XVIII-XIX | requereix d'una actuació de rehabilitació | Molí bastit al peu mateix de la riera de Metge, l'edifici del casal moliner està bastit en el vessant nord del torrent, en una zona de fort pendent. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, consta de dues plantes i potser una petita golfa a sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. El fort desnivell del terreny on s'ubica determina que l'alçat visible de les seves façanes sigui molt diferenciat. Així, la façana que dóna al torrent és la que mostra un major alçat, en aquesta destaca que a la part baixa i al seu extrem de ponent hi ha l'obertura de sortida de les aigües del molí, la qual mostra llinda en arc fet en pedres desbastades; el seu interior és cobert en volta feta també en pedra i en el qual s'hi poden veure algunes restes de l'antiga maquinària del molí. Les obertures de la resta de la façana són de configuració senzilla i estan distribuïdes de manera irregular. L'acumulació de massa vegetal i arbustiva a l'entorn de l'edifici no permet aportar gaires detalls de la seva estructura, afavorint una mala de visibilitat de l'edifici. A la façana de llevant hi ha la porta d'accés a la planta baixa, de muntants i llinda de maó massís; sembla que a la façana nord hi ha una altra obertura d'accés, que en aquest cas obriria directament a la planta sota-coberta, és una obertura també emmarcada en maó massís a brancals i llinda. Es poden distingir altres obertures en les façanes, sembla que totes de configuració simple, algunes també amb maó als brancals. Els murs són bastits en pedra, amb cantoneres de pedra a la part baixa i maó massís a les cantoneres a partir de la planta baixa. A l'entorn de la casa sembla que hi ha algunes restes d'altres estructures, hem de suposar que corresponents a alguns magatzems o espais destinats al bestiar, en el costat de ponent i al nord. Sembla que s'identifica part del traçat del canal que portava aigua al casal moliner. A més, també existeix un altre canal que podem veure al peu del torrent, paral·lel al mateix torrent, en el costat del molí, probablement recolliria també les aigües de sortida del canal i les conduiria aigües més avall per a ser utilitzades en altres finalitats. | 08268-32 | Situat al peu de les aigües de la riera de Metge. Al nord de la serra de la Torre de la Petita. | Les estructures conservades del molí poden correspondre a una cronologia del segle XVIII, tot i que amb reformes i modificacions importants del segle XIX i XX. La bona situació del molí, porta a pensar també en una possible existència d'un molí en aquest indret amb anterioritat a aquestes cronologies. Documentalment, podem fer referència a la cita en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells trobem la referència 'Molí del Nin', en relació al qual hi consta referenciat José Pagerols. | 42.1157500,1.8570200 | 405512 | 4663260 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66522-foto-08268-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66522-foto-08268-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat oposat del torrent eren visibles les estructures de la font del Tagastet, actualment cobertes de fangs arran d'una riuada. Aquesta font va ser molt freqüentada en especial per veïns de Berga, degut a la seva proximitat. També cal fer esment a l'esvelt pont o palanca que hi ha a pocs metres del molí. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66527 | El Planàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planas-0 | NOGUERA, J. (1989): Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 19. Ajuntament de Cercs SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XVIII-XIX | la masia es troba en procés d'enrunament en algunes parts. | Es tracta d'una masia formada per una edificació principal (habitatge) amb un paller annex al seu lateral de ponent. Uns metres al sud es troba una altra edificació (possiblement corrals). La casa presenta una planta de tall quadrangular i s'alça sobre planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, és un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans, mínimament treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les parets es mostren a pedra vista. En quant a les obertures, són senzilles i de tall rectangular; són escasses i es reparteixen al voltant de l'edifici de manera irregular. La porta d'accés, al parament sud i que conserva la llinda de fusta original, ha estat parcialment tapiada. A l'interior, a planta baixa, encara hi resten les menjadores i alguns dels estris propis de la zona d'estabulació dels animals de tir. També es mantenen les escales de fusta que donen accés a la primera planta. En aquesta hi ha el que queda de la cuina i la llar de foc. La casa mostra signes d'un intent modern de restauració, tot i així, aquesta no s'ha dut a terme i avui l'edifici es troba en procés d'enderrocament, accentuat en la zona de la coberta parcialment caiguda. L'annex lateral comparteix les característiques de l'edificació principal en quant a materials. És de planta rectangular i s'alça sobre planta baixa i primera planta, amb coberta que cau a un vessant, en sentit oest. Cal destacar l'absència de parament a la zona sud, obert a l'alçada de la primera planta. En darrer terme, la construcció secundària és una petita nau de tall rectangular, de planta baixa, amb coberta que cau a un sol vessant. La seva façana principal s'ha refet amb totxo ceràmic. En quant a la resta de materials, comparteix característiques amb les altres edificacions. | 08268-37 | Entre el pantà de La Baells i la comarcal C-16, i de sud a nord, entre la masia del Gall i Cercs. | La masia mostra unes característiques constructives que poden correspondre a una cronologia moderna tardana, probablement a cavall del segle XVIII i XIX El Planàs consta referenciat en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells. | 42.1346300,1.8669400 | 406360 | 4665345 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66527-foto-08268-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66527-foto-08268-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66527-foto-08268-37-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A tocar de la casa, per la part de ponent, discorre el canal industrial de Berga; a l'alçada de la masia compta amb una petita passera per poder-lo creuar. Existeix alguna fotografia de principis del segle XX en que es veu el canal amb la barca que hi circulava i la masia del Planàs.La masia està situada en els límits de servitud del proper pantà de la Baells. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66528 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-11 | IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 18. Ajuntament de Cercs | XVI-XX | El Puig configura un petit agrupament de diverses cases, de característiques arquitectòniques molt divergents. L'edifici central, que destaca del conjunt, i sembla que el més antic és el que defineix una estructura exterior de masia, formada per una planta rectangular amb diversos cossos adossats al seu voltant, té coberta de teula àrab a dos aigües, murs bastits en pedra d'acabats diversos i amb la superfície dels murs parcialment coberts d'un arrebossat bast. Compta amb planta baixa, planta pis i nivell de sota coberta; la façana principal és orientada a migdia. La majoria de les obertures visibles són de tipologia senzilla. Aquesta masia mostra una configuració dels espais ben diferenciada de la que degué ser l'original, mostrant-se repartida en diversos habitatges, els quals compten amb accessos independents. Diversos dels cossos afegits són de tipologia i materials contemporanis, fet que tampoc permet una visió del conjunt de l'estructura originària. Al seu voltant hi ha altres estructures d'habitatge, podem diferenciar una casa, a tocar del costat sud-oest, d'aspecte exterior contemporani, almenys pel que fa als materials visibles. Uns metres al costat a llevant, hi ha una altra casa, en aquest cas de planta rectangular, formada per planta baixa, primer pis i sota-coberta; té teulada a dues aigües amb el carener orientat est-oest. Dins el mateix recinte hi ha una altra edificació que conforma un altre habitatge, a més de coberts i annexes diversos. | 08268-38 | Situada a peu de l'accés al nucli de Cercs des de la C-16 en sentit nord. | El Puig consta documentat com a una antiga masia almenys des del segle XVI, no sabem si conserva elements originals d'aquesta època. En qualsevol cas, l'estructura actual respon a una diversitat de modificacions i ampliacions de la masia, experimentades en diferents fases constructives i que mostren una ocupació continuada del lloc segurament des del segle XVI. La masia formava part de l'església de Santa Maria de la Baells. La casa principal, corresponent a la pròpiament a la masia el Puig, va ser dividida en diversos habitatges en època relativament contemporània, segurament en el moment de creixement del nombre d'habitats del municipi arran de les explotacions mineres i de les necessitats de mà d'obra que van propiciar l'arribada de nouvinguts. En relació a les referències documental, fer esment a que en el fogatge del 1553 consta un tal Joan Puig com a batlle de la parròquia i terme de Serrals i la Baells, personatge que podria tenir vinculació amb la masia del Puig. També al 1856 continuem trobant el cognom Puig vinculat a la masia, així en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Puig, en la qual hi consta Joan Puig. Encara que la construcció de la casa pot datar del segle XVI, període del qual és possible que conservi restes, la fisonomia actual és resultat de les diferents fases constructives que ha experimentat la masia, essent molt visibles les estructures de factura contemporània. | 42.1442800,1.8682200 | 406480 | 4666415 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66528-foto-08268-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66528-foto-08268-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66528-foto-08268-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La gran quantitat cossos adossats a les estructures i d'annexes del conjunt no permeten una bona visió dels elements originaris. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66529 | El Pujol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-de-baix | XVIII-XIX | en avançat procés d'enrunament. | Les restes de la masia coneguda amb el nom de Pujol de Baix es troben avui dia força malmeses i cobertes de gran quantitat de vegetació que impedeix veure la majoria de les estructures conservades. En aquest sentit es distingeix el perímetre de la casa, que mostra un edifici de planta rectangular, i del que es conserva gran part dels murs fins alçada del primer forjat i en part d'una de les façanes fins a primer pis. Els murs són de paredat irregular junt amb carreus desbastats, les cantoneres són formades per blocs més o menys ben escairats. Pel que fa a les poques obertures visibles, aquestes són de constitució senzilla sense elements a destacar. Al costat nord, nord-oest, de la casa hi ha les restes d'una altra construcció, probablement el paller. També s'endevinen restes d'altres possibles annexes menors. | 08268-39 | Fora del nucli de Cercs, a uns 250 metres a l'oest del nucli. Prop de Cal Conill. | La masia del Pujol de Baix consta esmentada a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Cercs, en la qual hi consta registrat Clement Marginet. Encara que són poc visibles les estructures conservades, els elements visibles mostren una tipologia constructiva que pot correspondre a una masia de cronologies anteriors. En el municipi també hi ha el Pujol de Dalt, situat més al sud, a l'altra banda del torrent de les Garrigues; era una casa que es documentava al segle XIX però que es va refer totalment. | 42.1458000,1.8575400 | 405600 | 4666596 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66529-foto-08268-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66529-foto-08268-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66529-foto-08268-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66544 | Merolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/merolla | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 22. Ajuntament de Cercs SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona | XVIII-XIX | El conjunt ha estat restaurat respectant la morfologia tradicional de la masia rural. | Es tracta d'una masia construïda al llarg del segle XIX, formada per un conjunt d'edificacions que integren una explotació agro-ramadera. L'habitatge és l'edifici articulador del conjunt. Construït a partir d'una planta de tall rectangular de grans dimensions, consta de planta baixa i dues plantes pis; l'edifici està sobre un terreny en desnivell fet que determina que presenti diverses alçades de les seves façanes. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i té un carenat, orientat nord-oest a sud-est, paral·lel a la façana d'accés (nord-est). Al costat sud-oest trobem un gran cos de tall rectangular que s'aixeca fins a la primera planta. La coberta d'aquest genera una terrassa a la que es pot accedir des del segon pis del cos principal. En quant als materials, és un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter de calç i industrial. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. A les parets es combina la pedra vista i l'arrebossat en alguns trams. La construcció presenta múltiples obertures i diversos accessos. Les obertures, repartides de manera asimètrica al voltant de l'edifici, són senzilles i de tall rectangular o bé quadrangular. Assenyalar la balconada amb barana de ferro que s'obre, a l'alçada de la primera planta, al parament sud-oest. Al costat nord-est, destaca un petit cos adossat de planta semicircular, d'un sol nivell i coberta a un sol vessant, que podria correspondre al cos d'un forn de pa. Entre els accessos, destacar l'escala que, adherida a la façana principal, dóna accés a la segona planta. Al voltant de l'edifici, repartides en un espai de terrasses, s'aixequen altres edificacions auxiliars pertanyents a l'explotació agro-ramadera. Entre aquestes es troben una pallissa, diversos coberts i magatzems, gran part de les quals presenten una barreja de materials constructius (pedra i maó massís); tot i així, el conjunt presenta un aspecte homogeni en quant a materials i models constructius. | 08268-54 | A la zona central del terme municipal. | El lloc de Merolla consta referenciat documentalment des del període medieval; un exemple el trobem en una referència al bosc situat al terme de Merolla, en un document del 1435 (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 63). En el fogatge de 13 d'octubre de 1553, en la parròquia i terme de Serrals i Baells hi consta Bernat Casa al Mas de 'Maroja', que podria correspondre al mas Merolla (IGLESIES: 1979, 462). En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Merolla en la qual hi consta Ramon Cortina. | 42.1261400,1.8512900 | 405054 | 4664420 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66544-foto-08268-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66544-foto-08268-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66544-foto-08268-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'inventari de Piñero i Perarnau (1992) es recull una informació oral que indica que 'a tocar de la casa, en el marge esquerre del camí d'accés, hi ha un tros de paret molt curt feta amb carreus de pedra ben escairats i disposats regularment en filades que per tradició oral dels propietaris de la casa semblen correspondre a una antiga església. (..)sense una mínima intervenició en el terreny no permet confirmar aquesta versió.'L'accés a la masia es produeix per un tram de camí de rural que es bifurca des de la carretera C-1411a. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66548 | Carrer Cap de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-cap-de-la-costa | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa A. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XVIII-XX | Sembla que aquest carrer segueix el traçat de l'antic camí ral entre Berga i Bagà com a continuació del carrer Major. Junt amb aquest, forma part del sector urbà més antic i tradicional de tot el terme municipal, sobretot després de les pèrdues dels nuclis antics de la Baells i de Sant Salvador de la Vedella sota les aigües del pantà de la Baells. El carrer del Cap de la Costa arrenca de la confluència del carrer Major amb el camí de Peguera en direcció est superant un desnivell pronunciat d'uns 50 m. A mig recorregut hi ha una corba molt tancada que orienta el camí cap a l'oest. De fet, les cases situades a la part alta del carrer, se les anomena i queden situades pròpiament, al capdamunt de la costa. Les cases que es van anar bastint a l'entorn del camí són cases tradicionals, la majoria de planta baixa i dos pisos tot i que alguna té un pis més, fins a tres. En conjunt són fetes amb paredat de pedra menuda, algun exemple amb parts de murs de tàpia. En la majoria dels casos, en la construcció dels edificis s'ha aprofitat les característiques del relleu en desnivell del terreny. Un gran nombre dels edificis tenen les teulades a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Pel que fa a les obertures, en generals són de configuració senzilla, la majoria de cases tenen balcons sortints i baranes tradicionals de ferro. Modernament s'han restaurat alguns dels edificis que es trobaven en un estat de degradació bastant avançat. Actualment connecta amb el nou nucli de Sant Jordi de Cercs. | 08268-58 | Part alta de l'antic nucli de Cercs | A banda i banda del traçat del camí ral, especialment entre finals del segle XIX i principis del XX, i coincidint amb els moments inicials del desenvolupament de la mineria al municipi, es van anar construint cases al llarg del seu recorregut. El camí passà a ser el recorregut de connexió amb diverses zones miners que s'estaven posant-se en funcionament cap a la zona de Sant Corneli i que constituirien la zona de treball de la majoria dels habitants del municipi. | 42.1497100,1.8633700 | 406087 | 4667024 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66548-foto-08268-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66548-foto-08268-58-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66555 | Nucli antic del pont de Rabentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-del-pont-de-rabenti | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XVIII-XX | Espai delimitat pel marge esquerra del riu de Peguera, l'extrem més occidental del nucli urbà incloses les cases aïllades que es troben en el camí de Peguera i totes les finques urbanes situades a la banda esquerra del carrer Major. És el nucli de cases més antic de tot el terme municipal després de la desaparició sota les aigües dels antics pobles de la Baells i de Sant Salvador de la Vedella. L'estructura urbana és de carrers estrets, de traçat tortuós tot adaptant-se al terreny en pendent i per tant, costeruts. Compta amb dos carrers principals, el carrer Major i el carrer de l'església, en els quals s'inicien altres petits carrerons i petits passatges particulars, tots de poca amplada, d'accés a peu i que en conformen una de les principals característiques del nucli. A l'entorn d'aquests carrers es van anar bastint els edificis que conformen aquell primer nucli, són cases de pedres, la majoria bastides compartint mitgeres, de poca alçada (PB+2P o PB+3P), i coberta a dues aigües; en conjunt amb obertures senzilles, amb alguns exemples emmarcades en maó massís. Destacar l'edifici de l'església de Santa Maria de Cercs o de pont de Rabentí, l'antic Ajuntament i la casa de Cal Cotoner Nou. El nucli a més d'haver-se desenvolupat urbanísticament a l'entorn del camí ral, també va anar-se eixamplant-se i creixent a partir de la configuració de nous carrers i més tardanament, al peu de la carretera de Berga a Ribes. | 08268-65 | A la zona central del municipil | La construcció del pont de Rabentí es situa a l'època medieval (probablement construït entre els segles XIII i XIV), no es té constància de l'existència d'edificis a la zona que tinguin origen i conservin restes d'aquest període. L'església actual, és obra bàsicament del segle XVIII. A l'entorn de l'antic pont de Rabentí i del camí ral que comunicava Berga amb Bagà es van anar construint un petit conjunt de cases que configurarien l'anomenat nucli del pont de Rabentí. La majoria de les cases semblen obra del segles XVIII i XIX. De fet, la creació i creixement del nucli del pont de Rabentí s'ha de situar durant l'últim terç del segle XIX quan van començar a prosperar les explotacions mineres i per tant, la seva història va estretament lligada a la mineria. Algunes cases antigues han desaparegut modernament essent substituïdes per edificacions noves. Al llarg del segle XX el nucli experimentà un creixement destacat, en especial a la dècada dels anys 50 i 60 del segle XX, període en que també es va anar dotant de nous serveis al nucli. En aquests anys, coincidint amb el creixement urbanístic i poblacional, el canvi de denominació del poble per el de Cercs fou ja habitual. Cal dir, que hi ha algunes persones que encara parlen del nucli de Cercs referint-se com al pont de Rabentí. | 42.1486600,1.8603000 | 405832 | 4666911 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66555-foto-08268-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66555-foto-08268-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66555-foto-08268-65-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66590 | Santuari de la Mare de Déu de la Consolació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-consolacio | ANGLERILL, R. (1894): Història de la imatge de la mare de Déu de la Consolació, Barcelona. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa R. 5. Ajuntament de Cercs. ROSSINYOL, J. M. i BILBAO, M. (2008): 'Història de la construcció del Santuari de la Consolació', a L'Erol, número 97, p. 28-31. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | XVII-XVIII | Des de fa anys es troba en estat ruïnós. | Es tracta d'un santuari marià format per una església, situada a la part del davant i una casa-ermita adossada al darrera. Es tracta d'una església d'una sola nau amb transsepte que forma una creu grega senzilla. Les dimensions que consten de l'església són: la façana té una alçada de 15 m i la paret del darrera, una alçada d'11 m; el creuer té, interiorment, una amplada de 5 m i una alçada d'11 m; el creuer està separat de l'altar per tres graons i la llargada que de la nau, des de la porta fins l'inici dels graons, és de 12 m i 5,5 m d'amplada . Sobre l'entrada hi ha un pis superior al qual s'accedeix per unes escales situades en el lateral esquerra. El temple és de planta de creu grega amb cambril i cúpula en el creuer. Als peus de l'església hi ha un petit cor, al qual s'accedeix per una escala situada en un del murs laterals. Els interiors mostren gran part dels ornamentacions de les parets, motllures i algunes pintures, encara que molt deteriorades. L'accés és una obertura de tall rectangular, per bé que és resultat d'una modificació, ja que es pot veure les dovelles d'una antiga porta que van ser retallades per crear l'obertura rectangular; flanquejant la porta dues llindes planes monolítiques d'unes petites obertures a la façana, amb una inscripció gravada que es refereix a l'almoina. Damunt la porta un petit òcul que dóna il·luminació a l'interior. I coronant la façana, un campanar d'espadanya amb dues obertures, tot fet de maó, actualment sense campanes. El conjunt presenta múltiples modificacions i obres menors. L'edifici adossat a l'església per el costat oest i nord, es troba en molt mal estat, presentant gran part dels interiors ensorrats. És un edifici que mostra diferents fases constructives. A grans trets està bastit amb murs de pedra vista, amb grans cantoneres de pedra més o menys escairada; pel que fa a les obertures, la majoria són de maó massís, però també n'hi ha diverses, especialment a la façana principal, que són de muntants de carreus i llindes en maó massís formant arcs. Al costat oest s'alcen les restes d'una altre edifici de caire més industrial, sembla que corresponia, a alguns dels habitatges o espais de serveis, bastit per acollir personal que treballava a les explotacions mineres. | 08268-100 | Carretera C-16, entre els punts km 108 i 109. | En l'emplaçament actual del santuari hi havia una església que l'any 1691 estava totalment abandonada, fins al punt que servia d'estable d'animals. A finals del segle XVII l'església fou restaurada i tancada per evitar més profanacions. Al llarg del segle XVIII la veneració per la mare de Déu de la Consolació anà en augment i rebia molts visitants. Durant aquest període l'església fou ampliada amb una capella, l'altar major, una sagristia, un campanar amb campana i un cambril. A finals del segle XVIII totes aquestes ampliacions s'havien quedat petites per l'allau de visitants atrets pel culte a la mare de Déu i es va prendre la decisió d'enderrocar la vella església i construir un edifici nou amb més capacitat i amb hostatgeria al costat per l'ermità i pels devots que hi passaven. Aquest nou edifici fou construït entre els anys 1783 i 1790 per iniciativa de fra Francesc Puig, prior de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenia el santuari. El director de les obres fou Pere Puig, de Berga. Les obres varen començar el 3 de maig de 1783. L'any 1785 l'església ja estava coberta i les voltes arribaven fins el presbiteri. El 30 de maig de l'any 1790 fou beneïda. Al marge del retaule barroc fou decorada amb pintures murals atribuïdes al pintor Tomàs Viladomat, però que els darrers estudis van concloure que devien pertànyer al seu cosí d'Antoni Viladomat (almenys pel que fa a les teles conservades al Museu Diocesà de Solsona i provinents del santuari). L'any 1792 fou decorada interiorment per Ramon Alios, artista natural de Tolosa de Llenguadoc i resident a Puigcerdà. L'any 1796 es va contractar a Manel Terrés, daurador de Berga, per embellir l'interior del santuari. A finals del segle XIX es va ampliar l'hostal amb tres dormitoris nous, un magatzem i un estable i un nou pis superior amb quatre dormitoris més. El retaule barroc va desaparèixer durant la Guerra Civil. Durant els anys de funcionament de les instal·lacions mineres donava servei religiós als treballadors de les mines. | 42.1795300,1.8630400 | 406104 | 4670335 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66590-foto-08268-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66590-foto-08268-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66590-foto-08268-100-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2004 es va construir un campanar a la nova l'església de Sant Jordi, situada dins el nucli, en aquest s'hi va col·locar la campana que restava al santuari de la Consolació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66673 | Moles del Molí de Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-del-moli-de-capdevila | Es tracta de dues moles encastades en el mur de contenció del carrer de les oficines. Són dues pedres de moles de molí que mostren unes dimensions de 131 centímetres de diàmetre, una sembla correspondre a la mola sotana o de baix, i l'altra a la mola sobirana, volandera o de dalt. En una hi ha un únic forat circular al centre, d'uns 20 cm de diàmetre, segurament la mola fixa, i en l'altra, l'espai per encaixar-hi la nadilla, per tant corresponent a una mola volandera o mòbil, l'espai de la nadilla mostra una llargada d'uns 43 cm, una amplada de 13 cm i el centre o part circular també de 20 cm. Ambdues moles són de pedra de tipus aglomerat, i la seva superfície es mostra ratllada a partir de diverses línies realitzades per facilitar la moltura. | 08268-183 | C/ de les Oficines, s/n. 08698 Sant Corneli, Cercs. | Segons expliquen, les moles són de l'antic molí de Capdevila, situat uns metres més amunt, al peu de la plaça de l'església. Actualment es conserva la casa del molí totalment reformada com a habitatge, als peus de l'edifici de l'antic molí encara s'hi pot veure l'estructura que devia conformar el cacau de sortida de l'aigua del molí. Uns metres més avall de l'antic edifici del molí i just per sobre del mur de contenció on hi ha col·locades les moles, hi trobem una construcció que ocupa la zona on hi havia instal·lat un escairador, el qual aprofitava el canal d'aigua sortint del molí situat metres més amunt. No en sabem la cronologia, per bé que aquests tipus de ratllats de la superfície de les moles són propis de cronologies modernes i contemporànies, així com de la forma de l'encaix de la nadilla. | 42.1836000,1.8526400 | 405251 | 4670799 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66673-foto-08268-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66673-foto-08268-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66673-foto-08268-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 71006 | Font de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-magdalena-1 | ARTERO, Isabel (2001). Pedraforca màgic. Editorial Farell, Sant Vicenç de Castellet 2001. | Petita font situada al costat de l'ermita de Santa Magdalena. Avui dia aquesta font està seca a causa de l'activitat minera de la zona. | 08293-123 | Santa Magdalena, Belians. | La llegenda de les Llums de Santa Magdalena diu que es van començar a veure unes llums que anaven cada dia cap a l'Ermita de Santa Magdalena. Els veïns més propers van començar a dir que era màgia i els de la Casa del Carod un dia van decidir anar a veure realment què hi passava. Un cop van ser allà, la seva sorpresa va ser trobar-s'hi a dues dones de Cal Batlló que anaven a mullar-se les berrugues a la font, ja que es deia que fent una novena les berrugues marxaven. Les done shi anaven al vespre-nit perquè la gent del pobles no les veigués. | 42.1875000,1.8202700 | 402584 | 4671268 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71006-foto-08293-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71006-foto-08293-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71006-foto-08293-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||||
| 71026 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-17 | XVII-XVIII | Aquest camí ramader era la ruta que seguien els pastors per portar els animals a les pastures d'Ensija o Saldes. Arribava al terme municipal de Vallcebre passant per sota la casa de Cal Toni i passava arran del centre del poble. Aquest camí era també el camí natural per anar de Vallcebre a Guardiola pel Grau de Sant Climens. | 08293-143 | El Portet | Els camins ramaders, que tenien dret reial, s'utilitzaven per poder realitzar la transhumància dels animals. Avui en dia encara són vies amb especial protecció, ja que els pastors i els seus ramats els poden utilitzar per desplaçar-se. | 42.2059300,1.8268200 | 403153 | 4673307 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71026-foto-08293-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71026-foto-08293-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71026-foto-08293-143-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||||
| 71031 | Camí de Coll de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-coll-de-fumanya | Del Coll de Fumanya passava cap a Cal Borni per la Baga del Taió. Baixava pel Grau de Vallcebre cap al Prat de les Fonts, cap al Grau de la Llosa i enllaçava amb el camí que pujava per sobre Cal Tiet per anar cap a Maçaners. | 08293-148 | Cal Borni, Pla de la Barraca | 42.1909200,1.8040200 | 401248 | 4671666 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71031-foto-08293-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71031-foto-08293-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71031-foto-08293-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Juneynt Traserra | 98|94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||||||
| 71054 | Fons documental de Vallcebre a la parròquia Sant Esteve de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vallcebre-a-la-parroquia-sant-esteve-de-baga | <p>VILADÉS, Ramon (1997). “La Parròquia”, L'Erol núm 56 (Hivern 97), any 16.</p> | XVII-XX | <p>El fons de l'Arxiu Parroquial de Bagà custòdia els següents documents referents al municipi de Vallcebre: Sant Julià de Fréixens: -Llibre de la Sagristia de Sant Julià. Comença l'any 1664 i acaba el 1680. -Comptes del municipi d'un parroco d'Espinalbet que anoten lo cobrat de delmes poc importants. Any 1731. -1900-1931. Llibre de baptismes de Sant Julià. -1900-1931. Defuncions de Sant Julià -1900-1931. Matrimonis de Sant Julià. -Entrades i sortides del culte de Sant Julià (1900 a 1935). -Llibre del compliment Pascual que comença l'any 1901. Sant Julià (fins 1922). -Llibre del compliment Pascual de Sant Julià. Comença l'any 1945 fins 1948. -Llibre Sant Julià de Fréixens: -Baptismes 1931-1969 -Confirmacions 1931-1946 -Matrimonis 1931-1975 -Defuncions 1931-1976 -Fréixens. Historial de Sant Julià de Fréixens (Inventari). Del 1944 al 1947. -Priores de Sant Julià (Recaudació). Gener 1945-1967. -Sant Julià de Fréixens. Expedients matrimonials de l'any 1946-1966. -Nens i nenes Sant Julià. 1ª Comunió. Any 1946-1947. -Còpia d'un testament de Sant Julià de Fréixens. Setembre 1900. Vallcebre: -Llibret notarial 1689 fins 1709. -Collita de 1762. -Collita de 1798. -Reconstrucció de partides baptismals de la parroquial església de Vallcebre anteriors a l'any 1918. -Document de comptes de Santa Núria. Juliol 1927. -Notes. Relació dels fets més importants ocorreguts a aquesta parròquia de Santa Maria de Vallcebre. 10 novembre 1939 fins 1949. -Vallcebre. Matrimonis 1939-1976. -Vallcebre. Defuncions 1939-1976. -Testaments Vallcebre 1940-1965. -Butlles expedides a Santa Maria de Vallcebre. Any 1940-1954. -Nens i nenes de Vallcebre. 1ª Comunió: 1940 al 1946. -Actes llibre de baptismes de Vallcebre 1941- 1962. -Comptes aprovats a la Parròquia de Santa Maria de Vallcebre. 1940-1988. -Santa Maria de Vallcebre. Llibre de comptes parroquials. 1940-1977. -Catecisme del 1r divendres de l'any 1944 (llistes de nens i nenes). Primers divendres de mes dedicats al Sagrat Cor de Jesús 1944-47. -Comptes. Tenencia ajuda de Vallcebre- Fréixens 1945-1993. -Capella del Divinal dedicada a la Verge de Núria. Historial i relació de despeses. 1946- 1993. -Novenari. Vallcebre 1946- 1986. -Fundació de misses resades a Vallcebre de casa Querol. Del 1946 al 1990. -Comptes de la Capella de Sant Ramon (2n llibre). Del gener 1947 al 1993. -Inventari de la parròquia de Santa Maria de Vallcebre, arxiprestat de Bagà. Any 1948. -Comptes obrers i capelles Vallcebre. 28 juliol 1928- 1952. -Llibre 1r de confirmacions de la parroquial església de Santa Maria de Vallcebre. Index. Fins 1986. -1. Anys de vis. 1.923 (recopilats de Solsona) Dr. Valentín. -2. Any de visita 1946 J. Pons Regent, Dr Dn Vicente Enrique Tarascón. -Fons de la casa rectoral de Vallcebre. Anys 50. -Llibre de baptismes parròquia Santa Maria de Vallcebre. Gener 1963 a 1975. -2º Llibreta de comptes parroquials de la Parròquia de Vallcebre. 1977 a 1993. -Nou llibre de baptismes de Vallcebre 1985-86. -Consueta -Carpeta Documents Diversos Vallcebre (conté: certificats de matrimoni, goigs, comptes, Padró 1956, Padró 1959, inventaris de béns parroquials, etc.).</p> | 08293-171 | Parròquia de Sant Esteve, Plaça Serra Vilaró nº5, 08695 Bagà | <p>L'arxiu parroquial de Vallcebre es va cremar durant la Guerra Civil, perdent-se així la major part de la documentació. Els pocs llibres i documents que es van poder salvar es guarden a la parròquia de Bagà. Possiblement algun capellà va dur els documents allí per tal de preservar-los però no es sap amb exactitud com hi van arribar.</p> | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71054-foto-08293-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71054-foto-08293-171-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||
| 71058 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-6 | XVII-XX | Edifici de planta rectangular amb dos nivells. A la façana de llevant hi ha planta baixa i dos pisos, mentre que a la façana posterior hi ha una planta baixa i un pis. Teulada amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana de llevant. És una casa totalment reformada: està arrebossada, té unes obertures grans concentrades sobretot a la façana de llevant. | 08293-175 | Plaça del Roser s/n. | La història oral diu que és una de les cases més antigues de Vallcebre. | 42.2028300,1.8179100 | 402413 | 4672973 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71058-foto-08293-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71058-foto-08293-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71058-foto-08293-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||||
| 71059 | Creu de pedró de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-santa-magdalena | XVII-XIX | Creu de pedró ubicada davant l'ermita de Santa Magdalena. És un creu de ferro que queda subjecta sobre una base de pedra de forma paralel·lepipèdica. A una de les cares sobresurt un relleu sobre una base en forma rectangular amb els angles arrodonits i amb una inscripció poc visible que sembla que posa S M i una data de la que només és visible el número 7, probablement 17-- -. | 08293-176 | Santa Magdalena de Belians | Les creus de pedró senyalitzaven eun lloc de culte religiós. | 42.1876100,1.8200800 | 402569 | 4671280 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71059-foto-08293-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71059-foto-08293-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71059-foto-08293-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | La creu de ferro sembla refeta amb posterioritat. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||
| 71098 | Molí de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-foradada-0 | ACA, Notariales, Berga, Sèrie General, 875 (1863-1702). ACA Reial Patrimoni. Establiments 1717-1751. Vol 451 16 Febrer 1750. Marià Grandia i Soler 1907. Monografia lingüistica de Vallcebre. J.Bolòs i J Nuet. (1983) Els Molins fariners a Catalunya- Ketres Editora S.A. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XVII-XX | Es troba en ruines | Un molí fariner que aprofitava de l'aigua dels torrents principals de Vallcebre a més de l'aigua estacional dels torrents de Capdeix. Hi ha una bassa al costat del molí alimentada per l'aigua del torrent a través d'un aqüeducte. El molí es troba a la banda esquerra del Torrent de Vallcebre, just abans del punt més estret de la gorja de la Foradada, a 950 metres d'altitud. La Foradada és un pas estret en els Cingles de Vallcebre, una cinglera d'uns 40 metres d'alçada formada per roca calcària del garumnià del palaeocé. Accés fàcil a peu des de la carretera B400 Collet a Saldes al quilòmetre 4,400, pel camí de La Foradada. La façana del molí es troba en relativament bon estat. El sostre del molí està ensorrat, i la bassa te un forat gran en el punt més occidental. L'interior del molí està molt tapat amb pedres caigudes de les parets, terra, herba, arbres i arbustos. L'aqüeducte està intacte en la secció més propera al molí, però no queda res del inici del recorregut. | 08293-215 | La Foradada | Hi ha una quantitat d'informació sobre el Molí de Vallcebre 200 metres riu amunt, i sobre el Molí de Bosoms, més avall de la Foradada, en el municipi de Guardiola de Berguedà. El Molí de Bosoms és del segle XVII i el Molí de Vallcebre de mitjans del segle XVIII. Sobre aquest molí no s'ha trobat cap document. Marià Grandia i Soler fa esment només del Molí de Vallcebre i el Molí de Bosoms. No està dibuixat al 'mapa minutes' de 1927, tampoc queda registrat en la història oral de la gent de Vallcebre. | 42.2125100,1.8281600 | 403274 | 4674036 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71098-foto-08293-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71098-foto-08293-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71098-foto-08293-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 71163 | Mas 'A' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-a | Felipó, R. I Perea, M.P. (2014) Notes biogràfiques de Marià Grandia i Soler i la seva Monografía lingüística de Vallcebre. Ediciones de La Tempestad S.L., Barcelona. Bolòs, J. Un mas medieval pirinenc: el mas B de Vilosiu (Cercs, Berguedà). Estudi dels edificis i dels materials trobats durant les excavacions (1984-1986). Fonts orals (Josep Oriola). Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Enrunat | Les ruïnes d'una casa antiga. Es tracta d'una construcció de pedra calcària i morter, adossada a la penya de la carena. La presencia de trossos de teula indica un cobert de fusta i teules. Hi ha una segona construcció a pocs metres de la primera. Es tracta d'una construcció rectangular i de dimensions importants, igualment de pedra calcària i morter i adossada a la roca a la vessant nord de la carena. La vegetació va impedir la recollida de dades. | 08293-281 | La Barceloneta | No se sap el nom d'aquesta casa. El nom Cal Planas apareix en el mapa excursionista Moixeró La Tosa d'Alpina (edició 2011-2012) i en el registre de cases de Vallcebre de 1899, però ni en el 'mapa minutes' de 1927 del ICGC ni en el cens de 1932. Al principi es pensava que les ruïnes trobades aquí eren les ruïnes de Cal Planas però segons el mapa d'Alpina, la casa se situa més a prop de la Roca de Castellar en un indret relativament pla. De totes maneres això deixa aquesta casa sense nom. El que és interessant es que te l'aparença d'una construcció de l'època medieval. J.Bolòs, en un estudi dels edificis de l'època medieval trobats a Vilosiu, Cercs, deia que 'cal tenir ben present que, en relació amb les construccions anteriors (masos com els de Vilosiu), l'existencia d'una roca on recolzar les tres parets restants i la coberta fou molt important.' Al principi del segle XX Marià Grandia i Soler, quan parlava de les cases de Vallcebre, deia que 'cada uno ha hecho su casa junto a sus campos y aqui ha buscado la mejor orientació colocando su casita de cara a mediodia y de espaldas a una roca, sierra o altozano que lo resguarden de los helados cierzos o tramontanas de invierno.' La tradició oral diu que hi havia una església per aquí. | 42.2171100,1.8102800 | 401805 | 4674567 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71163-foto-08293-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71163-foto-08293-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71163-foto-08293-281-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Zona de bosc i de pastura de vaques a 1,285 metres d'altitud. Es tracta d'una carena rocosa, de roca calcària del Garumnià roig superior (Paleocé). Accés relativament fàcil a peu des de la pista de terra de Vallcebre a Maçaners per la Barceloneta al nivell de Cal Tiet.Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 72385 | Molí de Dalt (o de les Eres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-de-les-eres | AADD (1994: 186). AYMAMÍ (2000: 18). SOCA (en curs: s. p). | XVII | Es tracta d'un edifici compost per diferents cossos, cosa que fa que la seva planta sigui força irregular. La part més primitiva és la més propera a la ribera, ja que és on, segurament, es bastí el primer casal moliner. Progressivament es va anar ampliant i es construí un segon cos a llevant, que es devia dedicar bàsicament a habitatge, estables i corts. D'aquesta construcció més moderna en destaca una petita terrassa coberta i un porxo, que dóna entrada al molí. En conjunt s'hi veuen dues plantes, més les golfes. Les obertures més grans es troben a la façana de migdia, per contra, a ponent només n'hi ha una. El molí conserva encara la bassa de pedra, que es troba contigua a la casa, per la seva part nord. L'aigua hi arribava per un llarg canal, que prenia l'aigua de la ribera a un centenar de metres en direcció nord. L'element més interessant de l'edifici és el catau, amb una treballada volta de pedra. A l'exterior del molí hom hi pot veure diversos jocs de moles, cosa que demostra la seva importància i els seus anys d'imparable activitat. Fins als anys 1950 el molí estigué actiu, però des d'aquesta data l'edifici s'anà degradant. No obstant això, els aparells de l'obrador encara es trobaven en molt bon estat fins fa relativament poc. Actualment, ha estat adquirit com a segona residència i ha estat restaurat tot l'edifici. | 08299-9 | Sector sud-est | No hem trobat el molí documentat amb anterioritat al segle XVII, però el seu origen és molt probablement anterior. Durant aquest segle el trobem immers en una complexa situació jurídica. El molí era sota del domini directe del monestir de la Portella, el domini útil el detentaven els Piques de les Eres de Vilada, però el tenien arrendat a la comunitat de preveres de la vila de Berga. Els preveres de Berga l'explotaven directament, hi tenien un moliner i la seva família a qui pagaven un sou. De fet, sembla ser una de les fonts d'ingressos més importants dels clergues berguedans als segles XVII i XVIII. La comptabilitat de la comunitat de preveres de Berga, permet veure les ampliacions i les diverses obres que s'hi anaven fent. Dóna la impressió que les obres més importants varen tenir lloc cap a 1660, quan va renovar-se tota l'estructura de l'edifici i els aparells del molí, fins i tot, s'hagué de portar un joc nou de moles des de Berga. Un altre conjunt de reformes importants van tenir lloc cap a 1782, quan a part de moldre gra, també funcionava com a molí draper. A mitjan segle XVIII passà dels Piques de les Eres de Vilada als Comelles de les Eres de Gardilans. Va funcionar fins als anys 1950. L'ultim estadant del molí va ser un peculiar personatge conegut amb l'àlias de Xicarrell. | 42.1353000,1.9369000 | 412143 | 4665345 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72385-foto-08299-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72385-foto-08299-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72385-foto-08299-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Val a dir que la restauració que s'hi ha portat a terme ha estat molt encertada, sobretot pel respecte que s'ha tingut de les estructures originals, tant de la vivenda com del molí pròpiament dit. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 72405 | La Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina-2 | SOCA (en curs: s. p). | XVI-XX | És una masia tradicional de la zona. La planta és rectangular, molt regular. Consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Els baixos havien estat tradicionalment utilitzats com a estables, però ara ja no s'utilitzen per a aquesta activitat. La primera planta feia i fa la funció d'habitatge i les golfes s'han fet servir sempre com a graner i eixida. La teulada és a dues aigües, encarada de nord a sud. La façana principal és la de la part de migdia. En aquesta façana hi podem observar unes tres obertures per planta. Els elements més importants són: l'única porta d'entrada, rematada amb una gran llinda de pedra, i la balconada central de la segona planta, acabada amb un arc de mitja volta adovellat, que sembla força modern. La resta de façanes no presenten massa interès. La masia ha estat dedicada fonamentalment a les activitats agropecuàries que li són pròpies. Amb el pas del temps s'han construït moderns edificis de maons a redós de la casa, ja sigui de forma totalment adossada, com aixecats a uns metres, que cada vegada més han anat amagant la fesomia típica de la casa. | 08299-29 | Sector nord-oest | Les activitats humanes de ben segur s'han portat a terme a la Coromina des de temps molt reculats. El topònim 'coromina' pot referir-se als habituals condominis d'època medieval, però també a camps de secà i a quintanes. Tot i això, la primera menció explícita de l'indret no l'hem trobat fins al segle XVI, concretament el 1546, quan Joan Viladomat va arrendar unes terres a Janot de Roset. Les terres arrendades anaven 'fins al molí qui va a la Coromina, no passant, emperò, del dit torrent envers la Coromina'. Durant la resta del segle XVI i al llarg del segle XVII el silenci de les fonts respecte del lloc és total. A mitjan segle XVIII, a la recanació cadastral de 1766, ja hi ha una clara referència de la Coromina com a mas. L'esment, però, és en una de les afrontacions del mas Viladomat i res més es diu de la Coromina. Durant el segle XIX i primers anys del segle XX el mas la Coromina va ser objecte de múltiples transaccions i passà amb molta rapidesa d'uns propietaris a uns altres (Soler, Miralles, Comellas...). Els Comellas van ampliar el nombre de terres en direcció nord, fins a arribar al castell de Roset, del qual també són propietaris. Actualment la Coromina és de la família Comellas, la qual hi porta a terme activitats agràries, ramaderes i silvícoles. | 42.1366200,1.9194700 | 410704 | 4665510 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72405-foto-08299-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72405-foto-08299-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72405-foto-08299-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||
| 72409 | La Ferrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferrera | SOCA (en curs: s. p). | XVIII-XIX | Tot i que els elements estructurals no perillen, hi ha parts força deixades, com l'arrebossat d'algunes parets i la vegetació del jardí. | La casa de la Ferrera és de les més emblemàtiques de Vilada, entre altres coses per trobar-se molt a prop del nucli urbà. Al cos més antic de la casa, de planta rectangular, s'hi ha anat afegint altres cossos en època moderna. La casa és formada per uns baixos, als quals es sobreposen dues plantes superiors i unes golfes. El que abans era un habitatge unitària ara s'ha convertit en diversos pisos. El conjunt, en general, presenta elements força interessants, però d'èpoques molt diverses. A la part de llevant, cal remarcar les dues voltes de mig punt que rematen les obertures de la balconada. A migdia, hi ha una gran eixida als baixos, formada també per diverses arcades, però d'època ja més moderna. No obstant això, l'element més significatiu és la torre que s'aixeca en una de les cantonades, entre la façana de llevant i la de migdia. La torre és de planta quadrada, amb unes robustes parets de pedra que a mitja alçada es converteixen en parets de maó. Al capdamunt de la torre, hom hi pot veure tres petites finestres a cada façana, totes elles en arc de mig punt. La teulada de la torre és de teula aràbiga, a quatre vessants. L'element més interessant de la torre són els caps de biga que sostenen la teulada, car en l'extrem d'alguns d'ells hi són esculpits rostres humans. Les edificacions situades al voltant de la casa són reaprofitades d'altres èpoques, com la pallissa, però algunes d'elles han estat transformades de forma medievalitzant. Els arcs de la pallissa, per exemple, s'han remodelat imitant unes arcades gòtiques. Davant de la casa, per la banda sud, s'hi obre un ampli jardí. En ell s'hi ha instal·lat taules i bancs de caràcter modernista. El patí també és ple de parterres amb vegetació decorativa. Enmig dels parterres s'hi aixequen alts xiprers, alguns d'ells modelats a partir de contínues podes. Dissortadament, fa poc temps s'ha dividit el pati en dos espais amb un mur d'uns 2 metres d'alçada, que espatlla la concepció inicial del conjunt. Sembla que a l'interior es conserven materials d'interès, com el mobiliari i les ceràmiques, ambdues coses de tall modernista. | 08299-33 | Nucli urbà, plaça Església, s/n | No hem trobat referències d'aquesta casa fins al segle XVIII. Aleshores trobem la casa i les terres contigües en mans d'Antoni Viladomat, un terratinent de Berga. L'extensió de la finca segurament era superior a l'actual, ja que a la recanació cadastral de 1766 es donaven com a afrontacions: el mas Sant Miquel, la Coromina, la Rectoria i terres del Soler. El cadastre també fa referència als seus horts, cultius i arbres fruiters. La finca sembla que va desenvolupar sempre activitats agropecuàries, fins que a començaments del segle XX la va adquirir l'empresari i contractista Teodor Miralles i Soler. Miralles va portar-hi a terme les transformacions més importants, fins a donar-li l'aspecte actual. Tot i que per una banda la casa actuava com a residència d'una família benestant, per altra banda també serví com a magatzem i oficines de moltes de les activitats empresarials que realitzava la família Miralles, per la qual cosa mai s'acabà de definir d'una manera concreta. Sembla que el projecta inicial, ideat pel mateix Teodor Miralles, no s'ha pogut acabar de realitzar. Actualment, s'ha adaptat com a segona residència. En algunes parts s'hi han realitzat obres de millora i condicionament, però altres evidencien el seu estat de deixadesa. | 42.1373900,1.9280600 | 411415 | 4665587 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72409-foto-08299-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72409-foto-08299-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72409-foto-08299-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La casa ha estat objecte de múltiples reformes, algunes sense massa èxit. Tot fa pensar que el projecte inicial, que pretenia convertir l'antiga casa pairal en una espai senyorívol, mai s'ha portat a terme en la seva totalitat, sinó que ha quedat a mig fer. Recentment s'han arranjat els murs de contenció del pati. Actualment la casa està dividida en dos habitatges independents, al qual s'accedeix utilitzant cada un l'accés pertinent est o oest. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 72411 | Ajuntament de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-vilada | AJUNTAMENT (1997-1998: passim). | XVIII-XX | L'edifici de l'Ajuntament de Vilada es troba a l'extrem d'un grup de cases alineades en forma de carrer, a les quals és adossat per la part de ponent. La resta de façanes queden al descobert. És un edifici de planta quadrada, amb la teulada a dues aigües i la biga carenera encarada d'est a oest. L'edifici consta d'uns baixos, de dues plantes superiors i d'unes golfes. Els baixos són ocupats pel dispensari municipal d'assistència sanitària. La primera planta és on es troben les dependències administratives de l'ajuntament, alguns despatxos i sales de reunió. A la segona planta hom hi ha instal·lat la sala de plens, sovint utilitzada com a sala d'exposicions. Les golfes alberguen la part de l'arxiu municipal que habitualment no s'acostuma a utilitzar en la gestió de l'ens. L'actual edifici és fruit d'unes modificacions recents, que van canviar totalment la fesomia que tenia des de feia gairebé una cinquantena d'anys. Això no obstant, les obertures van ser totes conservades, a excepció d'un petit balcó a la façana sud. També es varen conservar les baranes de ferro forjat de tall vuit-centista. Ara per ara, la façana que presenta un major interès és la de migjorn. En ella pot observar-s'hi l'escut heràldic municipal d'unes grans dimensions esculpit en pedra. També són interessants les columnes de pedra que, amb uns moderns capitells, sostenen les llindes de la porta principal. Alhora, cal remarcar els esgrafiats que hi ha a la part superior de la façana de ponent. En ells hi són representades les esglésies de Sant Joan de Vilada i de Santa Magdalena de Gardilans. Tanmateix, tot i la seva originalitat són difícils de veure a simple cop d'ull. La façana de nord no té elements als quals calgui fer referència. | 08299-35 | Nucli urbà, plaça de la Vila, 1 | L'estructura originària de l'ajuntament de Vilada possiblement correspon a un grup de cases construïdes a finals del segle XVIII, com mostren les llindes dels edificis propers. Un document de 1790 deixa clar que 'no hi ha casa de ajuntament en est poble, perquè las justícias juntan en sas propias casas'. Inicialment l'edifici devia acomplir les funcions de habitatge i no es devia començar a utilitzar com a casa consistorial fins a la segona meitat del segle XIX. Des de llavors i fins a l'actualitat l'edifici ha servit simultàniament de dependències administratives, magatzem municipal, escola pública, dispensari municipal, habitatge, central telefònica... Actualment, com ja hem dit, les ha reduït a les de gestió municipal i com a dispensari mèdic. A mitjans dels anys 1950 s'hi va fer una important remodelació, l'element més característic de la qual era el rellotge de sol que sobresortia a la façana de migdia. Recentment, ha estat objecte d'unes noves reformes que han eliminat el rellotge i l'hi ha tornat un aspecte més adient a la zona on es troba ubicat. S'hi ha col·locat també l'escut municipal esculpit en pedra i altres elements decoratius. L'interior també ha estat totalment remodelat i adaptat a les necessitats dels nous temps. Les darreres obres es van efectuar en diverses fases des de 1991 a 1998 i van tenir un cost de 25 milions de pessetes. Van ser projectades per l'arquitecte berguedà Josep Maria Claret i les portaren a terme les empreses Bovil i, sobretot, Josep Roca. Josep Roca ha estat també l'autor de l'escut de la façana de migdia i dels esgrafiats de la de ponent. L'obra acabada la va inaugurar el 1998 el president de la Diputació de Barcelona Manuel Royes i altres personalitats del món polític i institucional. En el treball de Botella MR ens descriu que Vilada no tenia casa consistorial, perquè l'ajuntament era itinerant segons el consistori. En un dels llocs on va estar, fou la casa de cal Quimet del cafè, actual casa d'en Joan del cafè; allà també hi estava ubicada l'escola dels nens, a finals de la darrera dècada del segle XIX, principis del XX. Després, amb l'arrencada del poble, es va comprar la casa de cal Rives, i al seu lloc s'hi va construir l'actual Casa de la Vila i l'escola de nens i nenes als baixos i 1er. pis de l'edifici; aproximadament als anys 1920. Val a dir que la pujada que va fins a la plaça de la Vila, llavors se'n deia la pujada de cal Rives. | 42.1372100,1.9310900 | 411665 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | L'escut de pedra de la façana fet per l'escultor i paleta del poble Josep Roca, forma part de la sèrie d'obres escultòriques que ha creat i estan repartides pel poble. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 72417 | Molí de Ballestar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ballestar | AADD (1994: 186). SOCA (en curs: s. p). | XVIII-XIX | Tot i que l'estat de conservació és bo, la deixadesa de la vegetació de l'entorn denota cert abandonament. | Es tracta d'un casal moliner situat a la riba esquerre de la riera de Vilada, a tocar del terme de Castell de l'Areny i molt a prop del veïnat de Sant Ramon. L'edifici té una planta més aviat quadrada, amb dos pisos d'alçada i golfes que es sobreposen als baixos, antigament utilitzats com a obrador del molí. La teulada és de teula aràbiga, amb les aigües a dues vessants i orientada de nord a sud. La construcció en general és força moderna, però és molt sòlida. Com acostuma a ser freqüent les obertures més petites es troben al bac, mentre que al solell ja són més àmplies. Tanmateix, cap d'elles presenta una rellevança especial. Destaca la llinda de fusta de la porta d'entrada on hi ha incís la data 1775. A l'entorn de la casa poden encara veure's les antigues infrastructures propies del molí, com la bassa i les canalitzacions, emperò ara ja no són utilitzades. L'interior ha estat adaptat a la modernitat i s'han perdut molts dels elements originaris, però encara es conserven alguns dels elements propis del molí. Un dels trets més característics d'aquest molí és el petit pont o palanca que permet salvar l'aigua de la riera de Vilada per passar d'una a l'altra riba i arribar al molí. A l'entorn del molí també es poden observar gran quantitat de camps, conreats en altre temps, però que actualment resten abandonats i que, com a molt, són utilitzats com a pastures pel bestiar. | 08299-41 | Sector nord-est | El Molí de Ballestar és possiblement un dels més nous del municipi. De ben segur és fruït del creixement i dels canvis que comportà la millora agrària de la segona meitat del segle XVIII (Destaca la llinda de fusta de la porta d'entrada on hi ha incís la data 1775). De fet, el molí no apareix en la recanació cadastral ni als llevadors del cadastre del segle XVIII, però ja surt esmentat en un d'aquests llevadors de l'any 1801. En aquesta data hi trobem residint a Joan Costa, que en devia ser el moliner, però segurament no n'era el propietari. La naturalesa dels llevadors fa que solament s'hi anoti el nom del molí i el que havia de pagar, però enlloc consta quins eren els seus propietaris originaris. Durant la segona meitat del segle XIX devia ser quan el molí es modificà més fuins arribar a adquirir la fesomia actual. L'activitat molinera hi perdurà fins ben entrat el segle XX. Una vegada s'hi deixà de moldre, únicament es conreaven les terres contigües. Actualment ha estat adaptat com a segona residència. | 42.1529400,1.9467500 | 412981 | 4667294 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72417-foto-08299-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72417-foto-08299-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72417-foto-08299-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Ara per ara aquesta casal moliner només és utilitzat com a segona residència. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 72454 | Cementiri de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-vilada | XIX-XX | En bon estat de conservació en general, a excepció dels nínxols de l'angle sud-oest, els quals amenacen en esfondrar-se per un desnivell del terreny. Actualment s'estan duent a terme obres de reparació i consolidació de la cantonada. | Recinte de planta rectangular ubicat a la zona alta del poble en ple vessant del Collet de sant Joan. Està orientat al sud, malgrat que la porta d'entrada es troba a la façana est. El perímetre està completament tancat. La façana nord disposa d'una portalada amb arc rebaixat fet de grans blocs de pedra escairats els brancals, i mitjans a les dovelles de l'arc. Els blocs de les pedres cantoneres també estan repicats. La porta d'entrada és doble, feta de ferro i forja amb dos grans panells metàl·lics a la part inferior i barrots verticals amb decoració geomètrica a la meitat superior. El mur és de pedra, arrebossat i capçat per un petit carener de teula ceràmica a doble vessant. El tram de la porta està realçat del nivell del mur i coronat per una creu llatina situada sobre una gran peanya (mitja esfera) de pedra. Les façanes nord i oest estan tancades per la construcció de nínxols a 3 nivells amb respectives osseres. La façana sud es caracteritza per ser un gran balcó obert al poble amb vista al Picancel. La barana és de barrots sense cap element destacable. La base del mur de contenció és feta de pedra. A l'interior hi trobem algunes tombes excavades al terreny, de la qual destaca la del Rector Pich. També disposa d'una nau de nínxols construïda a mitjans del segle XX. La resta de l'espai està enjardinat. Al costat de la porta d'entrada per la part interior hi trobem una pica de pedra. | 08299-78 | Sector nord del nucli. Davant de cal Toi. | El cementiri actual fou construït a partir del trasllat de l'antic (al peu de l'església de Sant Joan) l'any 1880 per iniciativa del rector de Sebastià Pich, el qual va dur a terme la transformació i ampliació de l'església parroquial de Sant Joan i el cementiri. A l'arxiu Nacional de Catalunya es conserva la memòria de construcció del cementiri, tot i que no els plànols originals, feta per l'arquitecte del Districte de Vic Narciso José Mª Bladó l'any 1963. A primer terç del segle XX segons documentació municipal de Vilada, el metge de Vilada, Àngel Daniel Soler, aconsella el trasllat i construcció d'un nou cementiri perquè l'actual no respon a la normativa vigent de salut pública per trobar-se en risc de contaminar les aigües subterrànies municipals i de molt difícil accés. | 42.1382300,1.9281300 | 411422 | 4665680 | 1863-80 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72454-foto-08299-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72454-foto-08299-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72454-foto-08299-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Narciso José Mª Bladó | A l'interior hi trobem algunes tombes excavades al terreny, de la qual destaca la del Rector Pich. També disposa d'una nau de nínxols construïda a mitjans del segle XX. La resta de l'espai està enjardinat. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||
| 72460 | Horta de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-pradell | XIX-XX | es tracta d'una horta rectangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar i capçat per una última filada de grans lloses planes que ocupen tota l'amplada del mur, a excepció del costat nord, on és un mur de pedra de contenció de la feixa superior. La peça de terra està a 50 metres al nord de la casa de Pradell. L'horta està disposada en dues grans feixes llargues de nord a sud. L'accés principal és al costat nord, on hi trobem una petita caseta de pedra seca que serveix per guardar i emmagatzemar les eines i d'aixopluc. La coberta de la barraca és a vessant simple feta amb lloses, llates de fusta i coberta de teula àrab. Disposa d'una petita finestra espitllerada a la façana sud. La barraca és de planta quadrada. A la feixa immediatament superior i exterior al perímetre de l'horta hi ha un viver d'aigua que recull el sobreeixidor de la casa i la pluvial i que òbviament es fa servir per regar. | 08299-84 | Sector de Gardilans. Casa de Pradell | És l'horta de la casa de Pradell. Possiblement ja est tractava d'un emplaçament anterior, la situació i murs actuals són de la primera meitat del segle XX. Tradicionalment els propietaris de la casa havien menat la feixa superior, i els masovers la feixa inferior. | 42.1374900,1.9609200 | 414131 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Actualment no es cultiva la capacitat total de l'horta. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||
| 72462 | Masoveria de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-pradell | XVIII-XX | La façana de la masoveria també ha estat restaurada amb el conjunt de la masia. | Es tracta d'una casa situada a tocar de la masia de Pradell. La casa pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules a dos vessants i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. L'aparell és de pedra irregular a diferència de les grans pedres cantoneres les quals han estat escairades. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles rectangulars i emmarcades de maons. No presenten elements decoratius o estructurals remarcables; a la façana principal estan distribuïdes en tres obertures per planta. A la planta baixa hi ha el portal d'accés a l'interior de l'habitatge, el qual està situat al centre i flanquejat per un finestró i una segona porta que obriria a un estable. La façana de llevant només té un petit finestró, a la planta baixa, i es caracteritza per tenir una pallissa adossada de dos pisos. La pallissa està distribuïda amb 4 calaixos i coberta a vessant simple orientat a l'est. La façana nord, que per desnivell només disposa de planta i pis, ha estat parcialment transformada contemporàniament i s'observa canvis en l'obertura de la porta i les finestres. | 08299-86 | Sector de Gardilans. Casa de Pradell | La masia de Pradell disposava d'una petita caseta de planta baixa i estables. Segons explica la família Soler, la masoveria es va ampliar a principis de segle XX mitjançant el desmunt de tres cases que disposava a la seva finca: la casa de l'Envista situada al capdamunt del Cap de la Solana, i les cases de Boix i Masgraner a 1 quilòmetre al nord de Pradell aproximadament. Les cases de Boix i Masgraner foren desmuntades fins als seus fonaments, possiblement per la seva proximitat, a diferència de l'Envista la qual quedava més lluny i d'accés molt més costós (encara és visible). Per característiques de l'obra, quantitat de pedra i les dates indicades, l'ampliació de la masoveria podria coincidir amb la construcció de la gran nau nova datada a la primera dècada del s. XX i l'ampliació de la pallissa també de 1903, sent un moment de bonança econòmica de la casa. | 42.1363100,1.9605900 | 414102 | 4665434 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72462-foto-08299-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72462-foto-08299-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72462-foto-08299-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||
| 72478 | Pont del Sofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-sofre | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | L'estat del pont, per bé que transformat per les obres de reparacions, és bo. | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec de la font del Sofre. El pont original estava fet amb pedra i volta de canó de maons. Actualment la volta està tota encofrada de formigó i disposa de tres tirants metàl·lics que comprimeixen l'arc lateralment. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra també encofrats de formigó. El pont està ubicat al mig d'un rec i no és un pas recte sinó que genera un revolt a la carretera. Una de les particularitats del pont és a la cara sud del pont, en el qual al mig del rec s'ha disposat una filada de grans carreus de pedra repicats que fan un graó al rec. Estructuralment tant l'alçada com l'ull són molt més grans que el de Bertrana. | 08299-102 | Carretera C-26. PK 156,500 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga - Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de Cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència dels del de Bertrana, va ser volat juntament amb els de la Coromina, i el de Cal Pei, durant la retirada republicana l'any 1939. Hi ha escrit al formigó d'una de les parets de l'ull del pont la data de 1990, any en què es féu l'obra de sanejament estructural del pont. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1341500,1.9171500 | 410509 | 4665238 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72478-foto-08299-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72478-foto-08299-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72478-foto-08299-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 72479 | Pont de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-coromina | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec de la Coromina que rep el nom per la casa homònima ubicada al sector oest del rec. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals i grans dovelles també de pedra repicada per la part exterior de la volta. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa situada a uns 2 metres d'alçada. El pont està ubicat al mig d'un rec i és un pas recte sinó que genera un revolt a la carretera. L'estructura del pont és força complexa pel volum que implica. L'obertura de l'ull és molt petita i queda encaixat dins d'una estructura de contrafort continu que gairebé cobreix tot el pont. Aquest fet possiblement es deu a l'obra de reconstrucció que es va dur a terme després de la guerra. Gravat al ciment sobre l'ull de la cara nord es llegeix: Javier Vida. 7a de Puentes. | 08299-103 | Carretera C-26. PK 156,900 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de Cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència del de Bertrana, va ser volat juntament amb els del Sofre i el de Cal Pei, durant la retirada republicana l'any 1939. El nom escrit, Javier Vida, segurament faci referència a algun soldat que va participar en la reconstrucció del pont després de la guerra. Ignorem si la inscripció la va motivar la seva mort o per la participació de l'obra. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1355200,1.9201900 | 410762 | 4665387 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72479-foto-08299-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72479-foto-08299-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72479-foto-08299-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 72481 | Pont de cal Pei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-pei | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | L'estat del pont, per bé que transformat per les obres de reparacions, és bo. | Es tracta del pont més gran que es va fer amb la construcció de la carretera de Montesquiu. Les mides aproximades són d'uns 15 m d'alçada i llum de 55 m. Consta de 3 ulls i està orientat d'est a oest. Permet el pas de la riera de Castell de l'Areny, que el creua de nord a sud. El pont rep el nom per la proximitat a la casa homònima de cal Pei ubicada al sector sud-oest del pont. La construcció original era de pedra i volta de canó de maons, que actualment està encofrada amb formigó. L'estructura està bastida amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. La pedra interior està organitzada per filades a les quals se li ha marcat el junt de morter amb una estètica forma hexagonal. Els enginyers van afegir algunes cornises com a elements decoratius que les podem trobar a les transicions entre la volta i els estreps i pilastres, o a la base dels tallamars. Estructuralment el pont és esvelt i de molt bona fàbrica. Els tres ulls són de grans dimensions, per bé que l'aigua només travessa pel central i el de la llera est. La plataforma superior es completa amb una sèrie de baranes de pedra rectangulars fetes amb grans carreus de pedra que es van alternant amb uns pilars també fets amb grans carreus rectangulars. | 08299-105 | Carretera C-26. PK 158,900 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència del de Bertrana, va ser volat juntament amb els del Sofre i la Coromina, durant la retirada republicana l'any 1939. Fruit d'això als anys 1940 es va haver de refer altre cop les voltes del pont. En documentació de la Diputació de Barcelona també consta unes obres de reparació estructurals del pont fetes a finals del s. XIX. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1380700,1.9393400 | 412348 | 4665651 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72481-foto-08299-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72481-foto-08299-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72481-foto-08299-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. Part dels grans blocs de les baranes de la plataforma s'han perdut i han estat substituïts per lloses de formigó. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 72482 | Pont PK161 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-pk161 | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec en descens al Merdançol. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Els estreps estan bastits amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. A l'interior de la volta es pot observar un canvi entre el tipus i perfil de pedra. Fet que ens podria indicar que també va patir una voladura durant la guerra. | 08299-106 | Carretera C-26. PK 161,000 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1301200,1.9484000 | 413086 | 4664759 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 72483 | Pont de cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-ros | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec en descens al Merdançol entre les cases de Pradell i de les Eres de Gardilans. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Els estreps estan bastits amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. A l'interior de la volta es pot observar un canvi entre el tipus i perfil de pedra. Fet que ens podria indicar que també va patir una voladura durant la guerra. | 08299-107 | Carretera C-26, PK 161,600 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. No es té constància de la voladura del pont durant la retirada republicana de l'any 1939, no obstant això, la lectura dels paraments del pont fa pensar que també va ser enderrocat. El pont es troba a escassos metres d'un tram del camí ral just abans de l'arribada a l'hostal de cal Ros venint de Vilada. En el punt on el camí ral travessava el rec encara es veuen dos forats de pal d'algun tipus de passarel·la. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1302900,1.9565600 | 413761 | 4664769 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 72485 | Cal Toi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toi | XVIII-XX | Es tracta d'una masia situada al capdamunt del carrer Església, a tocar del cementiri, conformada per l'habitatge i un cobert annex. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal (migdia). La casa està situada en un desnivell O-E i el cobert adossat a la façana de ponent aprofita el desnivell per tenir una entrada a peu pla al 1r pis. La casa ha estat completament reformada i els paraments originals han estat regularitzats i arrebossats, així com les obertures i finestrals. La porta principal de la façana sud disposa de llinda de fusta recta. | 08299-109 | C/ Església | L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona. Documentalment, no trobem citada la casa de cal Toi al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766. No obstant això, es pot datar a mitjans del s. XIX relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat al ACBR, un parell de cites que fan referència a la casa. Per una banda, s'anota la presència de la font de cal Toi (Toy en el document) la qual afronta amb terres de Raimunda Cirera i Ramon Prat. I en segon lloc, es documenta que la casa del Cap de la Vinya afronta amb les terres de la rectoria i cal Toi. Sense disposar de més informació, creiem que es tractaria d'una construcció d'inicis del s. XIX. | 42.1387000,1.9286400 | 411465 | 4665732 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A la porta es conserva la numeració d'inicis de segle (29) quan el poble estava distribuït en barris. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||
| 72491 | La Palanqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanqueta | XVIII-XX | Actualment no disposa de bigues per travessar el riu. | La palanqueta era un antic pas elevat per travessar la riera de Vilada a l'alçada de la casa de La Peçola. Les restes conservades s'evidencien sobretot en els dos estreps del pas, els quals encara es conserven sencers malgrat les avingudes habituals de la riera. Els dos estreps estan recolzats sobre sortints de la roca natural que se situen just a peu de riera. Ambdós estreps, de pedra seca, estan fets amb pedra mitjana sense desbastar. Al centre de la riera, sobre el llit nu de roca, s'observa l'encaix quadrat d'un forat de pal en el qual encara es conserva part del pilar sobre el qual es recolzaven els travessers de la palanqueta. | 08299-115 | Sector Nord-est. El pla de la Segla | Les palanques era un dels sistemes que s'utilitzaven antigament per travessar el riu. Com en el cas de les passeres, fetes amb pedres, els taulons de les palanques només permetien el pas a peu. Sembla segons testimonis orals, que aquest punt havia estat utilitzat per picadors i gent del ròssec de fusta per creuar la riera. També aprofitat per veïns de la zona que volien creuar. Les palanques com les hortes, marges, quadres de bestiar i altres estructures civils són testimoni d'arquitectura popular del terme, que potser no rep la visibilització que poden tenir en zones més de secà o vinya, però que també són meritòries. | 42.1443700,1.9388800 | 412319 | 4666351 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72491-foto-08299-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72491-foto-08299-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72491-foto-08299-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Els estreps estan en molt bon estat de conservació però coberts de vegetació. El camí per arribar-hi està pràcticament perdut. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 72496 | Casa del Camp del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-camp-del-bosc | XVIII-XX | Estructuralment l'edifici està ben conservat però l'interior està obert i amb molt mal estat. | Al voltant del que es coneix popularment com la fàbrica de Baix, l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer, hi ha un conjunt arquitectònic format per: la resclosa i el molí del Camp del Bosc, l'antiga casa del Camp del Bosc, i la fàbrica dels germans Ferrer. Abans de la construcció de la primera nau de la fàbrica hi havia, també al costat de l'antic molí del Camp del Bosc, la casa pròpiament dita del Camp del Bosc. L'edifici és de planta baixa, pis i golfes, malgrat que per la seva posició al terreny, la façana de tramuntana només sobresurt dos pisos. La teulada és a doble vessant, amb el carener orientat d'est a oest. La façana principal és la de migdia. Actualment, l'edifici està completament modificat després de transformar-se en habitatges per la fàbrica. La casa disposa d'una ampliació adossada a llevant. L'element més destacable és l'escala exterior feta amb volta catalana que dóna accés a les golfes, que foren transformades també en habitatge. | 08299-120 | Sector Ribera. Complex de l'antiga fàbrica germans Ferrer. | La casa del Camp del Bosc va tenir una vida paral·lela a la del molí i fàbrica. Possiblement d'origen modern, quan es privatitzaren els emprius, la casa s'integrà a l'explotació de la fàbrica a partir de la seva construcció. A mitjans de segle XX, es va transformar en habitatges al servei de la fàbrica. L'antic Molí del Camp del Bosc va moldre fins a finals del segle XIX, moment en què s'instal·là la fàbrica dels germans Ferrer, de la mateixa manera que la casa va mantenir la seva activitat agrícola fins a l'aparició de la fàbrica. La fàbrica tèxtil assolí un impuls decisiu entre els anys 1970 i 1980. | 42.1289300,1.9298300 | 411550 | 4664645 | 08299 | Vilada | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72496-foto-08299-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72496-foto-08299-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72496-foto-08299-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||
| 72508 | Fonda Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-adjutori | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XIX-XX | Edifici de planta rectangular situat al peu del carrer Teodor Miralles. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, al c/ Teodor Miralles, el qual és la carretera C-26 al seu pas per l'interior del poble. La planta no ha estat modificada i hi podem observar una porta d'entrada als pisos, així com dos establiments comercials als laterals de la porta. Ubicat sobre la porta d'entrada a l'edifici hi podem observar un forjat amb motius geomètrics i la data 1894. L'edifici està arrebossat i pintat de color ocre, per bé que durant molts anys havia estat blanquinós. La distribució d'obertures a la façana és equilibrada alternant-se tres sortides amb balcó i 3 tres finestres quadrangulars per cada pis. Les golfes es diferencien perquè dos trams de balcó i finestra han estat substituïts per sis voltes amb funció d'eixida. Totes les baranes són rectes de ferro forjat. El marc de finestres i balcons són fets amb maons, els qual fan un petit arc rebaixat disposat a plec de llibre. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular E-O. Disposa d'un bon voladís. Les façanes de llevant i ponent estan adossades als edificis del costat i no són visibles. La façana nord, a causa del desnivell del terreny, està parcialment excavada i sobresurt a partir del 2n pis, però sense elements d'interès. | 08299-132 | C/ Teodor Miralles 27 | En un dels quals, tradicionalment hi havia hagut una botiga de queviures. Primer de la família i amos de la Fonda Adjutori, i posteriorment de lloguer. Fonda que inicia l'activitat al primer terç del segle XX fins als anys 80 del segle XX moment en el qual es tanca el servei de fonda però es manté encara alguns anys més la botiga de queviures. | 42.1370000,1.9308400 | 411644 | 4665540 | 1894 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72508-foto-08299-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72508-foto-08299-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | S'ha retirat totes les persianes de fusta enrotllables originals. Malgrat tot, els tancaments de fusta i vidre de portes i finestres es mantenen iguals, fet que manté l'harmonia del conjunt. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 72514 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-4 | XVIII-XX | Reformada completament. | Es tracta d'una masia situada al sector més meridional dels Camps de Vila-rasa, a tocar de l'engorjat del Mergançol en aquest sector. La casa està conformada per l'habitatge i un adossat annex construït posteriorment. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i pis i golfes originalment. Actualment, la coberta és quatre vessants, encara que possiblement hagués estat a vessant doble, i el carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers est-oest. Els materials són fusta i teula. La casa està situada en el punt més alt entorn dels plans de Vila-rasa. El cobert es troba adossat a la façana de tramuntana, distribuint-se els edificis en una planta en forma de L i que estableixen un espai semi tancat amb característiques d'era. La casa ha estat completament reformada i els paraments originals han estat regularitzats i arrebossats, així com les obertures i finestrals. Els paraments originals de la casa, sembla que podrien ser similars als utilitzats al del cobert més antic, en el qual encara s'observa un parament de pedra irregular, sense escairar i amb algunes cantoneres, també sense escairar, als angles. Existeix un segon cobert contemporani sense elements a destacar. | 08299-138 | Sector de Vila-rasa | Mas de mitjans-finals del s. XVIII o inicis del s. XIX possiblement. Comparteix entorn, amb els masos de cal Felip i cal Riera i cal Manel, l'entorn dels camps de Vilarrasa. Aquest paratge, segons Soca I., el trobem documentat des del segle XIV. | 42.1309300,1.9213500 | 410852 | 4664876 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72514-foto-08299-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72514-foto-08299-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72514-foto-08299-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'edifici ha estat remodelat completament, i exteriorment, bona part dels elements històrics resten no visibles. L'entorn està molt ben cuidat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 72515 | El Porxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-porxo-0 | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | L'edifici ha estat remodelat completament, i exteriorment, bona part dels elements històrics resten no visibles. | Es tracta d'una masia situada al sud-oest del barri de La Ribera, a tocar de la Fàbrica dels Germans Ferrer. La casa està conformada per l'habitatge i un adossat annex construït com a cobert-pallissa el qual està tancat per un mur amb funcions de corral. La casa pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada a l'est. El cobert es troba adossat a la façana de migdia. La casa està recolzada per la seva façana de ponent sobre el terreny natural, fet que situa la planta baixa, parcialment excavada en el terreny. Aquest factor aprofita per obrir com a façana principal de la casa el pis situat a la cara de llevant, el qual disposa d'un accés a peu pla. La casa ha estat completament reformada i els paraments originals han estat regularitzats i arrebossats, així com les obertures i finestrals. No obstant això, a la façana sud, s'intueix una volta, que hauria pogut formar part de l'accés als corrals de la casa. Actualment està tapiada. | 08299-139 | Sector de la Ribera | Petita masoveria, possiblement d'inicis del s. XIX, de la casa del Prat. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint la vessant nord de la riera del Merdançol principalment. Al segle XIX s'estableix una distribució en barris que estableix els de la Ribera i Clotassos, el nucli del poble entorn de la carretera i parròquia de Sant Joan, i la resta de cases i masos disseminats, incloent-hi com a tal, tot el sector de Gardilans. Documentalment, trobem citada la partida del Porxo al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de la Casanova, juntament amb cal Mitger, una partida de terra coneguda amb el nom del Porxo, una altra coneguda com la Torre i el mas Bernat com a propietats de Ramon Prat i Roset. Pel nom de la casa, pensem que es tractava inicialment d'un cobert o construcció similar que amb el temps acaba prenent les dimensions de mas. | 42.1302700,1.9308800 | 411638 | 4664793 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72515-foto-08299-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72515-foto-08299-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72515-foto-08299-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El mur del corral és de pedra seca i l'última filada està capçada amb lloses disposades en plec de llibre. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 72516 | Cal Bep de la Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep-de-la-ribera | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | L'estructura general de la casa està envellida. | Es tracta d'una masia situada al sud del barri de la Ribera, situat sobre un graó important de la Ribera de Vilada, al peu dels camps i feixes de la casa del Prat. La casa està conformada per l'habitatge i un cobert annex amb usos de pallissa. La disposició en forma de L entre la casa i el cobert generen un espai semi clos destinat a era de la casa, la qual està parcialment enllosada. La casa pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada al sud. La casa està recolzada per la seva façana de tramuntana sobre el terreny natural, fet que situa la planta baixa, parcialment excavada en el terreny. Motiu pel qual trobem el forn de pa, construït adossat a la façana de llevant, al 1r pis. La façana de la casa és arrebossada (alguns trams contemporàniament amb morter de ciment) amb morter de calç i malgrat que és de pedra, només s'observen algunes cantoneres als angles. La distribució de finestres es manté, creiem que l'original, per ser petites i de distribució irregular. La façana de migdia és la més destacada. Disposa d'una porta doble de fusta amb llinda recta de fusta flanquejada per dos finestrons. Al 1r pis, tres finestres quadrangulars. El segon es caracteritza per tres balcons d'ampit, que són fruit d'una segona fase d'ampliació de la casa que es pot llegir al parament mitjançant l'arrebossat. Possiblement, es va enlairar un pis per sobre dels nivells originals de planta pis i golfes, a finals del s. XIX o inicis del XX. Es completa amb un finestró obert a les golfes. | 08299-140 | Sector de la Ribera | El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint el vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. La casa de cal Bep és un dels masos de dimensions notables de la part sud del poble. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita una casa amb el nom de cal Bep Mitger el qual creiem que fa referència per la seva proximitat a cal Mitger, a l'actual cal Bep de la Ribera, propietat en aquells moments de Josep Prat i Roset. Possiblement doncs el seu origen és anterior. L'any 1847 adquireix la propietat del mas de Cal Boixader, que posteriorment vendria l'any 1909. | 42.1317000,1.9327900 | 411798 | 4664950 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72516-foto-08299-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72516-foto-08299-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72516-foto-08299-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt de casa, cobert i era parcialment tancada, així com la seva posició elevada sobre la riera, fan un edifici força singular dins la diversitat de petits masos i masoveries del poble. La pallissa, que és de dimensions i solidesa notable, està feta de pedra amb coberta de teula a un vessant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 72517 | Cal Bars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bars | XVIII-XX | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 a l'entrada oest del poble, conformada per l'habitatge, algun cobert menor i la pallissa. La masia és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Les cantoneres són grans blocs de pedra lleugerament escairats que donen solidesa a la construcció. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles i no presenten elements decoratius o estructurals remarcables; La planta baixa consta d'un portal d'entrada, situat al centre i flanquejat per dos finestrons. Per sobre, dues finestres per planta que disposen d'una petita llinda de fusta recta, i un balcó d'ampit al centre del 1r. I a les golfes només una finestra rectangular sota el carener. La façana de llevant hi ha adossat un conjunt de coberts, construïts en diferents fases, èpoques i materials. Només destacaríem el primer, adossat pròpiament a l'edifici fet de pedra i amb coberta a un vessant. Els usos més possibles haurien estat el de cort, galliners o estables. Al pis s'observen dos finestrons, un dels quals forma part d'un petit cobert adossat a la façana nord de la casa. La façana nord està parcialment excavada a causa del desnivell del terreny. L'adossat de petites dimensions es troba a peu pla aprofitant aquesta situació, malgrat això, interiorment té un accés des del pis. En aquesta mateixa façana nord, hi trobem una porta d'entrada directa al pis, amb llinda recte de fusta. La casa es completa amb la pallissa ubicada al sud-est de la casa. Una senzilla construcció, de planta rectangular, els murs perimetrals del qual estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats i de mesures i formes irregulars. La coberta és de teula i vessant simple muntada damunt de llates i bigues de fusta. La particularitat d'aquesta pallissa és que no està orientada al sud, sinó que els calaixos estan orientats al nord als quals s'accedeix des de l'espai planer (era) situat entre la casa i la pallissa. | 08299-141 | Entrada oest de Vilada. Sobre la C-26. | El nom de la casa és cal Pere Bars, malgrat tot, popularment és coneguda com a cal Bars. La casa, possiblement un edifici bastit a mitjans del s. XVIII originalment no es trobava en l'actual emplaçament, sinó que es trobava a l'altre costat de les feixes ubicades a l'oest de la casa, i pròximes al rec de la Coromina. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de can Bars com a propietat a Ramon Bars. A principis del segle XX, la casa fou traslladada i construïda a l'emplaçament actual. La pallissa està orientada al nord perquè el terreny i la manca d'espai pla en van condicionar el nou emplaçament. | 42.1358500,1.9231500 | 411007 | 4665421 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72517-foto-08299-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72517-foto-08299-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72517-foto-08299-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Al sector nord de la casa s'hi pot observar un exemplar d'eucaliptus de grans dimensions, molt poc habitual a la zona, i possiblement, l'únic exemplar d'aquesta espècia al terme. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||||
| 72518 | Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bertrana | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | La casa ha estat venuda recentment i s'estan arranjant alguns espais. | Bertrana és una gran masia. La planta és rectangular, amb una coberta de teula àrab a dues aigües i amb la biga carenera encarada de nord a sud. Es compon d'uns baixos, dues plantes superiors i unes golfes. Com la major part de masies de la zona, té els baixos destinats a l'estabulació de bestiar i els pisos superiors es fan servir d'habitatge. La portalada principal es troba a l'interior d'un petit barri tancat amb un mur perimetral. Des del mateix barri es dóna accés a alguns corrals i la pallissa. Les obertures del pis són principalment fetes de balcons amb ampit i finestres rectangulars a la planta superior. A les golfes i trobem un finestró. Els elements més destacats d'aquesta façana són les dues eixides obertes amb doble arc per cada un dels pisos, i el rellotge de sol entre el 1r i 2n pis. L'interior conserva el seu caràcter tradicional per bé que s'ha adaptat a la modernitat dels nous temps. Un dels elements destacats són els corrals interiors on es pot observar un bon exemple de volta de quatre punts feta amb maó pla. La casa, disposa alguns elements que s'emmarquen dins els espais habituals de treball tradicional de la masia catalana que són destacables per la qualitat i l'harmonia del conjunt. Així doncs al voltant de la façana sud, trobem el barri caracteritzat per un terra enllosat, però sobretot, amb un empedrat de còdols de gairell. El barri, tancat, està envoltat pel sector de ponent per un conjunt d'estables i coberts. A la part de tramuntana de la casa també destaca una gran bassa que podia tenir funcions de safareig. A migdia, en una feixa inferior, també és destacable la parcel·la de l'hort. L'espai destinat com a era, el podríem ubicar al sector del nord-oest de la casa. | 08299-142 | Sector oest. C-26 PK155,400 | Masia d'origen possiblement medieval, ja la trobem documentada al s. XVIII. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de Bertrana com a propietat de Ramon Torner veí de Sant Agustí del Grau. Posteriorment, la casa la també se cita a mitjans del s. XIX en diferents ocasions a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR. Concretament l'any 1842 es fa referència a la casa de Bertrana per la venda de Josefa Viladomat a Andreu Coma de l'heretat de Bertrana. L'edifici principal, actual segona residència dels propietaris, comparteix habitatge amb els masovers, fills de la casa. | 42.1317700,1.9113300 | 410025 | 4664980 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72518-foto-08299-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72518-foto-08299-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72518-foto-08299-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Disposa d'un bonic rellotge de sol de mitjans/ finals del s. XIX, repintat contemporàniament, a la façana de migdia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | |||||||
| 72520 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-3 | XIX-XX | La casa ha estat restaurada completament. | Es tracta d'una masia situada per sobre de la casa de la Ferrera i de les cases dels Clotassos. La casa es composa d'habitatge i un cobert annex. El mas, que és de planta rectangular, té adossada la pallissa, fent una planta de L en conjunt. S'organitza actualment en alçat en planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica a doble vessant, i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per blocs irregulars de pedra, lleugerament desbastat. A les cantonades es disposen cantoneres realitzades amb grans blocs de pedra escairada per tal de reforçar la construcció. La casa ha estat completament restaurada, motiu pel qual, les obertures de portes i finestres semblen regularitzades, per bé que n'hauria mantingut el número. La pallissa s'ha adaptat a garatge al nivell inferior i es completa amb una balconada la part superior. Hi ha adossat a la pallissa un petit cobert també fet de pedra. A les façanes de ponent i tramuntana podem observar 3 i 2 finestres respectivament. | 08299-144 | Sector Clotassos. Sector nord del nucli | L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, i ens decantem a un origen de mitjans del s. XVIII. Documentalment trobem la casa citada al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 com a propietat de Jaume Solà. Posteriorment, es documenta a l'índex de finques rústiques de Vilada dipositat a l'ACBR (1843) una casa dels Clotassos que afronta a ponent amb cal Canal i a orient amb la Solana. | 42.1371300,1.9253600 | 411192 | 4665561 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72520-foto-08299-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72520-foto-08299-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72520-foto-08299-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Segons la lectura de paraments, a la façana de ponent s'observa, clarament, l'ampliació sobresurt del pla de la pallissa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 | ||||||||
| 72521 | Cal Pei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pei-0 | XVII-XX | Completament restaurada. | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 per l'entrada est al poble, molt pròxima al pont de 3 ulls de cal Pei per sobre de la riera de Vilada. Consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Als baixos s'hi accedeix per la part de llevant. L'accés al primer i al segon pis es fa per aquest costat, on hi ha la porta principal. La façana principal és la de l'est, en la qual es pot observar l'ampliació del cos primigeni, sobretot amb l'alçat d'un pis. A mitjans del s. XVIII sembla que la casa va viure un moment d'expansió i es va substituir els marcs de la porta i finestres de la planta baixa i 1r pis amb grans carreus de pedra sorrenca repicats (brancals i llindes). A la porta es pot veure incís en un brancal la data 1765 i les inicials RM. El 2n pis segurament va ser bastit posteriorment. Una restauració contemporània de la casa ha incorporat llindes rectes de pedra a les finestres superiors, i una balconada que tapa parcialment la finestra a l'esquerra de la porta d'entrada. Aquesta façana sud, també disposa d'un contrafort de reforç de la casa contra el pendent natural del terreny. La coberta (nova) és de teules a doble vessant i el carener està orientat paral·lelament a la façana principal (est). Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. A la façana nord s'hi observen 3 finestres regularitzades o obertes contemporàniament sense interès. La meitat d'aquesta façana ha estat arrebossada amb ciment. La façana de ponent està parcialment excavada i només sobresurt el 2n pis per sobre del nivell del terreny. Ponent i migdia també han estat arrebossades i no presenten elements d'interès. | 08299-145 | Entrada est de Vilada. Sota la C-26 | Masia del s. XVIII o anterior, que va viure un període d'expansió si fem cas de la millora de portes i finestres a mitjans del s. XVIII (1765). Ha estat restaurada contemporàniament. El terme municipal de Vilada, des de l'establiment de les parròquies que conformaven Vilada i Gardilans, s'ha caracteritzat per un poblament dispers de masos disseminats en un territori més o menys pla que va resseguint la vessant nord de la riera del Merdançol principalment, aprofitant les terres més planes que ofereix la vall. Al segle XIX s'estableix una distribució en barris que agrupa les cases de la Ribera i Clotassos, el nucli del poble entorn de la carretera i parròquia de Sant Joan, i la resta de cases i masos disseminats, incloent-hi com a tal, tot el sector de Gardilans. | 42.1374800,1.9386000 | 412286 | 4665586 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72521-foto-08299-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72521-foto-08299-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72521-foto-08299-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La proximitat del pont de Vilada a la casa, va fer que prengués el nom d'aquesta. Al costat hi podem trobar la casa de cal Mestrico i la font de la barraqueta. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 161,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.