Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50952 | Capella de Santa Eulàlia de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-eulalia-de-vilella | <p>GAVIN, JOSEP Mª.(1985). Inventari d'esglésies. Vol 17. Berguedà. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XVIIII | Presenta humitats al sostre ja que la coberta de la casa està en molt mal estat i amenaça ruïna. | <p>Capella familiar de la casa de Vilella i dedicada a Santa Eulàlia. Es situa a la planta primera de la casa a l'espai que coincidiria amb el volum d'una antiga torre defensiva medieval. S'hi accedeix des de l'interior de la casa a través d'una porta oberta al costat de la cuina. Es tracta d'una construcció de planta rectangular coberta amb volta de canó i orientada d'est a oest sense absis. Està il·luminada per un òcul obert a la façana de ponent. La volta de maó ceràmic està revestida de guix amb motllures esculpides que simulen cornises de tipus clàssic. A la paret del fons hi ha un retaule de guix neoclàssic de tres carrers i dos nivells superposats de columnes d'orde toscà separades per entaulaments i frisos de tipus clàssic. A la part central i en dos nivells diferents hi ha les fornícules en forma de petxines per hostatjar les imatges religioses, avui desaparegudes. A la part superior i al centre del frontó hi ha l'anagrama de Maria enmig d'un raig solar. Els coronaments de cadascun dels carrers és amb florons de guix. Sembla correspondre amb una obra unitària del segle XVIII. El paviment és de maons ceràmics i a la paret de ponent encara es conserva el banc familiar amb les potes i passamà de fusta tornejada.</p> | 08099-54 | Vilella | <p>La masia de Vilella es va convertir en una important pairalia de la vall de Brocà juntament amb les veïnes de Rotllant i possiblememt també Vilalta i Companyó. Apareix al cadastre de Brocà del 1729 com una masia que tenia un gran nombre de propietats a la vall i també de terres. No és d'estranyar que aquesta casa a mitjans del segle XVIII decidí tenir com moltes altres cases pairals de la comarca, una capella familiar pròpia com seria el cas de la casa de Pardinella. A l'inventari de cases de 1856 que es conserva a l'Arxiu Comarcal del Berguedà hi figura aquesta casa junatment amb les Planes, Rectoria, Castell, Caseta de Castell, Joanó, Sobirana, Casa de Dalt, Casa de baix. Vilalta, Serradet , Casa de fora i el Puig. Hom pensa que aquesta casa de cal Vilella seria la de cal Galló, atès que les partides no coincideixen i a la casa de cal Galló hi ha damunt de la porta les inicials de Vilella. Per contra en un full solt conservat a cal Galló esmenta la casa de Vilella al cuartel este juntamemt amb Capella, Sobirana, Ponet, Mitjans, Planas, Casanova (Vilella) i Vilella.</p> | 42.2457300,1.9045600 | 409628 | 4677641 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50952-foto-08099-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50952-foto-08099-54-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La capella està dins d'un àmbit més antic utilitzat com a possible torre de defensa. Per a la seva construcció es va paredar la primitiva porta d'entrada amb una volta de canó rebaixada i aparell de maçoneria. | 99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 50972 | Portada de l'església de Sant Martí de Brocà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portada-de-lesglesia-de-sant-marti-de-broca | <p>CASCANTE I TORRELLA, P (2014). Itineraris pel patrimoni medieval edificat al Parc natural del Cadí Moixeró. Parc Natural del Cadí Moixeró (inèdit). ROTÉS SERRA , R; CLARET J, ROCA, A (2003) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Direcció general de Patrimoni Cultural. DDAA. Restaurar o reconstruir. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments, Memòria SPAL 2002-2012. Vol 1. MESTRE i GODES, J; JOAN-AlBERT ADELL(1999). El Prepirineu. Barcelona: Racc. SERRA ROTES, R; BERNADICH. A; ROTA, M (1991). Guia d'art del Bergueda. Consell Comarcal del Berguedà. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17. El Berguedà. P-81.</p> | XVIII-XIX | Restaurada recentment pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | <p>Porta d'entrada i principal a l'església de Sant Martí de Brocà. Es tracta d'una porta d'arc de mig punt realitzada en pedra picada i emmarcada per un entaulament de tipus clàssic sostinguda per pilastres en orde toscà i rematades per un frontó triangular on a la part central s'hi obre una fornícula clàssica per allotjar una imatge avui desapareguda. A sota del frontó hi ha la data de 1833 corresponent a la seva realització. Tot l'aparell està realitzat en pedra sorrenca ben treballada i escairada i unida amb argamassa de calç Sota del frontó es conserven restes d'enlluït o estuc.</p> | 08099-74 | Al nucli de Brocà. | <p>L'església va ser restaurada els anys '60 per Camil Pallàs i el 2006 per SPAL on es van portar a terme actuacions a la coberta principal i també a l'absis amb seguiment arqueològic. Aquesta església va ser incorporada al 'SPAL programa Berguedà' que permet l'obertura i visita al públic dels monuments que la Diputació de Barcelona ha restaurat a la comarca del Berguedà.</p> | 42.2522500,1.8914100 | 408552 | 4678379 | 1833 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50972-foto-08099-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50972-foto-08099-74-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Porta neoclàssica de factura i realització molt similar a la d'entrada al monestir de Sant Llorenç prop Bagà i datada del 1761segons hi consta a la porta. Malgrat que aquestes dues actuacions corresponguin a etapes diferents la similitud en la seva realització palesen una continuïtat en el temps de les formes i tècniques constructives de l'època barroca | 99 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 51059 | Elements arquitectònics de la casa de Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-la-casa-de-cabanes | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS,M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 18.CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9 . CLARET, J i ROCA , A (1982). 'conjunt de Gavarrós'.Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt. Escriptures de transacció del Exco. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de las Baronias de Pinós y Mataplana y don Josep Pujol y Pardinella (inèdit)</p> | XVIII-XIX | Algunes parts presenten traces d'humitat i despreniments però en general l'estat de conservació és notable. | <p>Tal i com s'ha esmentat a la fitxa anterior l'interior de la casa de Cabanes presenta elements de certa entitat. En cal destara principalment les voltes de la planta baixa de la casa principal realitzades en volta catalana de maó pla i també volta de canó de perfil apuntat i amb la tècnica de l'encofrat d'una cambra adjacent. Aquesta volta té forces similituds amb les voltes de l'edifici de la torre de Foix i datades d'un mateix període constructiu. La part de més rellevància corespon amb la planta primera. Es tracta d'un conjunt de cambres corresponents amb els menjadors i les habitacions principals. Aquestes dues habitacions estan distribuides amb les característiques 'sala i alcova' i separades per un arc motllurat de guix i pintades amb motius geomètrics. La cambra situada a ponent tés les parets pintades formant franges verticals en blau damunt un fons gris clar i amb un sòcol pintat de color vermell. El llit es situa a l'interior de l'alcova que està tancada amb portes de vidre emplafonades. L'interior està pintat formant unes geometries molt senzilles a base de requadres de color blau amb motius aplantillats i sòcol de color marró amb una franja verdosa. Encara conserva el llit amb el capçal amb motius de 'la ditada' i també una de les cornucòpies amb el marc daurat. L'altre alcova situada a llevant de la sala, presenta un arc amb motllures de guix i les parets pintades. En destaca un armari de paret amb les portes emplafonades amb motius romboidals de fusta tornejada. En aquesta planta també hi ha la cuina amb la campana o escó de forma corba, el forn de pa i l'armari. La part corresponent amb el volum que hi ha llevant de l'era de batre hi ha a la planta primera una sala o menjador també pintada amb requadres a les parets formant 'greques' en colors blaus i vermells damunt un fons blau clar i altres geometries i motius floralls realitzats a 'plantilla'. El sòcol està format per requadres de color negre damunt fons marró i decoració floral a plantilla. El sostre format per un cel-ras està pintat amb motius similars a les parets formant cercles i rombes amb la mateixa tècnica. En aquesta cambra emprada com a menjador hi ha encastat un aiguamans amb la pica de marbre i una fornícula en arc rebaixat. En aquesta cambra hi ha una tercera alcova que conserva una tipologia i disposició molt similar a la que es troba a l'oest de la sala principal. També té la part del llit tancada darrere portes de vidre emplafonades i amb les parets decorades amb motius geomètrics damunt un fons blau i un sòcol de color verd. Tot el paviment és de maons de terra cuita disposats de forma reticular i emmmarcats per una franja externa col·locats en espiga.</p> | 08099-161 | Al petit nucli de Gavarrós a sota de la rectoria. | <p>L'origen de la casa de Cabanes ens és molt incert ja que no hem pogut accedir a la seva documentació. Pensem que per la seva proximitat amb l'església de Sant Genís de Gavarrós el seu origen seria amb les donacions fetes al monestir de Sant Llorenç entre el 983 i 1031 com una casa situada dins la sagrera i dins el terme de Sant Genis. Fins a la descoberta del castell de la roca gavarret hom havia suposat que aquesta casa hauria estat el castell esmentat, però la descoberta de les ruïnes d'aquesta fortalesa ava fer descartar aquesta hipòtesi. Amb tot és possible que després de l'abandó del castell de la roca, els senyors es traslladessin en aquesta finca situada a pocs metres de l'església i això podria explicar la presència d'una sala fortificada. Tot i així no deixa de ser una hipòtesi. La família Cabanas al llarg de l'època moderna es convertí en una de les famílies més riques de la vall, raó de la qual convertí l'antiga casa en una casa 'senyorial'. Segons el cadastre de Gavarrós de 1729 la casa de Francesc Cabanas era de les més importants i ben dotades amb una sala i dues habitacions mentre que la propera de Pardinella i propietat de Margarida Pujol només en tenia una. Segons les escriptures de la veïna casa de Pardinella en el mateix 1759 hi ha el repartiment de les terres entre les famílies de Cabanas, Pujol de Pardinella i Francesc de Còdol senyor de Bagà que havia heretat les terres de l'antiga baronia de Pinós. La família Cabanas posseïa la major part del terme de Gavarrós i encara avui dia correspon amb les cases més riques de la vall. El cadastre de Brocà de 1856 i 1878 i 1880 n'hi fan contín esment. De la casa en procediria el bisbe Solsoní Ramon Riu i Cabanes (1856-1901) autor de grans obres al palau episcopal de Solsona.</p> | 42.2805500,1.9146100 | 410506 | 4681496 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51059-foto-08099-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51059-foto-08099-161-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb una de les poques cases de Guardiola que conserva la decoració pictòrica en les seves cambres i habitacions donant fe de l'importància i riquesa de la finca. Habitacions amb cartacterístques similars les hem trobat a la casa de vilella de Brocà i a Cal Companyó. Sembla ser que aquestes habitacions van ser fetes a mitjans del segle XIX. A Solsona en una finca del carrer de Llobera i pertanyent a la casa del 'bisbe Comellas' antecessor del bisbe Riu hi ha una decoració molt igual en les parets dels seus sostres de l'alcova del bisbe. | 99 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 54071 | Calze i patena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calze-i-patena | <p>AA.DD. . (2004) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg 2, segle XVI-XX. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. P. 89. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga.</p> | XIX | <p>Joc format pel calze, la patena, la cullereta per abocar l'aigua beneita al vi, i la pàl·lia, elements utilitzats per a la consagració. Procedeixen de l'església de Sant Martí de Montclar. És un calze d'argent, amb medallons de porcellana i pedreria al voltant de la copa i del peu, amb formes neogòtiques i realitzat a finals del segle XIX. Al peu hi ha quatre medallons ovalats esmaltats amb les figures de Sant Josep i la Marededéu, la Verge i el sagrat Cor, envoltats de decoració vegetal. La base decorada amb fulles d'acant, igual que al nus d'esfera aplanat on hi ha quatre clipeus amb vidres encastats color blanc, blau, vermell i verd, seguint la tradició lapidària de la llum de Déu, l'esfera celestial, la passió i la resurrecció. A la sotacopa hi ha quatre medallons esmaltats amb les figures d'un àngel, la Verge, Sant Francesc d'Assís i el Sagrat Cor. Porta una inscripció gravada el peu: DOCTOR JOSE SOBREVIAS PARCERISA RECUERDO DE S.A.I.C.R. ROMA 15 NOVIBRE 1898 / + ESTE CALIZ RECUPERADO DEL SAQUEO DE LOS AÑOS DE LA GUERRA (1936-1939) ES CEDIDO POR D. FRANCISCO SOBREVIAS ESCOBET E HIJOS A LA PARROQUIA DE SAN MARTÍN DE MONTCLAR DE BERGA – AÑO 1961. La patena és llisa. La cullereta té al mànec els símbols de la passió.</p> | 08130-158 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>L'any 1898, després de la celebració del 20è aniversari d'ordenació, el bisbe Morgades va regalar el calze al doctor Josep Sobrevias i Parcerissa, teòleg procedent de Montclar. Aquest calze des del 1911 s'utilitzava a la parròquia de Montclar en la cerimònia que acompanyava la celebració del vot del poble a Sant Sebastià, per expressa voluntat de Josep Sobrevias, que ho deixà escrit a les darreres voluntats certificades a Roma el 28 de juny de 1908. El calze es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona en dipòsit (núm. d'inventari MDCS 21, 22, 23, 24). La família Giró-Sobrevias va fer dipòsit de l'objecte l'any 2002 d'acord amb la parròquia.</p> | 42.0182000,1.7650900 | 397756 | 4652535 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54071-foto-08130-158-1.jpg | Legal i física | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 99 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 54189 | Creu de pedró de Santa Magdalena de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-santa-magdalena-de-figols | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XVIII | <p>Formada per una estructura de pedra a la part inferior de forma cilíndrica que sembla un corró agrícola aprofitat, i la creu de ferro encastada a la part superior. La creu té els braços de la mateixa mida i de forma triangular, es troben encastats en un cercle central, i entre mig de cada braç hi surt del centre un raig format per un senzill pal de ferro. Es troba en molt bon estat ja que va ser restaurada en el mateix moment que l'església, després de l'incendi forestal de l'any 1994.</p> | 08132-85 | Gargallà. Casa Fígols | <p>El dilluns de Pasqua es fa la benedicció del terme, després de la celebració d'una missa, i es demana protecció de les collites. La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posàven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, per Sant Isidre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.9669712,1.7149053 | 393516 | 4646908 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54189-foto-08132-85-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 54217 | Ex-vot de l'entrada del rei Ferràn a Baiona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ex-vot-de-lentrada-del-rei-ferran-a-baiona | <p>CARRERAS, J. (1999). 'Els exvots pintats de La Torreta'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 32-35.</p> | XIX | <p>Aquest ex-vot forma part del conjunt de exvots de l'església de La Torreta. És de dimensions més grans que la resta i és l'únic realitzat sobre tela. Mostra el rei ferran VII (1784-1833) dret en un carro arribant a Baiona. Està envoltat de soldats uniformats. En la part superior hi ha un batalló afusellant a un grup de gent. A la part superior i al centre, hi ha la imatge de la Mare de Déu dins un cercle de flors i envoltada de núvols. L'escena és travessada per una inscripció amb formes sinuoses: 'Entrada de Fernando 7º ab traycio de Bonaparte en Bayona. Ultimamen los francesos quedan derrotats per lo exercit dels aliats'. És per tant un dessitg del donant de la victòria dels aliats sobre els francesos.</p> | 08132-113 | Església de Santa Maria de La Torreta. Sant Feliu de Lluelles. | <p>Els exvots pintats són ofrenes d'agraïment i a la vegada memòria dels fets pels que s'ha implorat ajuda a la Mare de Déu, generalment. Són composicions pictòriques que representen una escena en la que sempre apareix la Verge a la que es demana que intercedeixi a favor de la petició que fa l'interessat; l'exvot es realitza en senyal d'agraïment per la gràcia concedida. És un tipus d'art popular que va ser molt freqüent a partir del segle XV. Aquesta pintura s'enmarca dins la Guerra del Francès, fent referència a l'arbitratge de Napoleó que es resolgué amb la constitució de Baiona al 1808, proclamant José Bonaparte com a rei d'Espanya, motiu que va provocar la guerra.</p> | 41.9978136,1.6941798 | 391850 | 4650358 | 1813 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54217-foto-08132-113-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per entrar a l'església cal demanar que obrin a la casa Can Basora. Actualment l'Àmbit de Recerques del Berguedà està realitzant un inventari de tots els exvots del Berguedà. S'han fotografiat tots els exvots, tot i que es fitxen com un conjunt, excepte el més gran. La pintura és de factura senzilla en general, plana i de colors vius. Hi ha un total de 42 exvots petits. | 99 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 54221 | Retaule de Santa Maria d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-maria-daguilar | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVII-XVIII | <p>El retaule es troba situat a l'altar major, recolzat a un mur decorat amb pintures murals. Segueix l'estructura típica, amb tres carrers, predela o sotabanc, cos del retaule i àtic. Quatre columnes separen els elements de cos i dues els elements de l'àtic. Sota la predela i a cada banda del sagrari hi ha dos quadres amb la corona d'espines i l'assotament. A la predela, sobre el sagrari hi ha la figura de Crist i a la bada dreta dues santes i a l'esquerra dos sants que semblen Sant Cosem i Sant Damià, els sants metges. Al cos del retaule i al centre hi ha una fornícula amb una imatge moderna de la Mare de Déu del Carme; a cada costat dos quadres un asobre de l'altre: a l'esquerra l'adoració dels Reis i l'Ecce Homo; i a la dreta, l'assotament de Jesús i la glorificació de Maria. Sobre la cornisa hi ha Jesucrist mort a la creu amb Sant Joan i la Mare de Déu. El retaule és policromat i daurat, mentre que els diferents quadres són pintura a l'oli sobre fusta. A la paret, pintada al fresc, hi ha Sant Pere i Sant Pau amb els arcàngels Gabriel, Miquel i Rafael. Més avall, enmarcats, dos cavallers: Sant Celdoni i Sant Ermenter. A la capella lateral esquerre hi ha un altre altar de factura similar però més senzill amb els sants Roc, Isidre i Sebastià; a dalt hi ha Sant Ramon. Porta la data 1853.</p> | 08132-117 | Gargallà | <p>Aquesta església es va construïr al segle XVIII per substituir a l'antiga església romànica que es troba molt a prop, moment en que ja era sufragània de Sant Andreu de Gargallà. Possiblement els altars es construíssin per la nova església datada el 1833, tal i com s'indica a la llinda de la porta.</p> | 41.9523727,1.6962643 | 391946 | 4645310 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54221-foto-08132-117-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal demanar la clau a la casa del Sunyer d'Aguilar. | 99 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 59933 | Retaule Marededéu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-marededeu | <p>Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3586. Generalitat de Catalunya. 1990.</p> | XIX | <p>Retaule pintat sobre guix, amb una viva policromia. Sota un nínxol la imatge venerada i envoltada per ornamentació floral seguint uns esquemes molt repetits. El mur de fons està totalment pintat amb escenes incloses dins de medallons; el retaule està molt malmès per la humitat. És un exemple pobre de retaule Neoclàssic tardà. A la fornícula central hi ha una imatge de la Marededéu.</p> | 08190-9 | Saldes. Església Sant Martí de Saldes. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>És obra del segle XIX, dins el corrent estilístic del Neoclàssic tardà i amb poc interès artístic. Decora una de les capelles de l'església parroquial de Sant Martí de Saldes. L'església conserva altres retaules també Neoclàssics de més qualitat. Els cònsols del comú van pagar al pintor que va daurar el retaules del Roser l'any 1602. L'any 1604 van constituir la confraria del Roser a la parròquia de Saldes. El 1801 encara era vigent la confraria.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59933-foto-08190-9-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59934 | Retaule Santa Severina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-santa-severina | XIX | <p>Retaule d'estil neoclàssic amb ornamentació de tipus arquitectònic en guix policromat i daurat. Presenta un carrer central flanquejat per dues columnes estriades amb capitell que protegeixen una fornícula central on hi ha la imatge de la Santa. La part superior està rematada amb capitells corintis i dos pilars també estriats amb capitells jònics flanquegen i sostenen el cos superior que corona el retaule, format per entaulament. La decoració combina els ors amb el blanc i utilitza el verd per a decorar el carrer central.</p> | 08190-10 | Saldes. Església Sant Martí de Saldes. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>La casa de les Serres cedí a l'església parroquial les relíquies de Santa Severina, patrona de Saldes (APS). Es tracta d'una de les cases importants del terme, de la que, durant el segle XVII, quasi tots els batlles provenien de les Serres. Santa Severina és venerada a Saldes des del segle XVII. El 1801 encara era vigent la confraria.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59934-foto-08190-10-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 59935 | Retaule Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-santa-barbara | XIX | <p>Retaule d'estil neoclàssic amb ornamentació de tipus arquitectònic en guix policromat i daurat. Presenta un carrer central flanquejat per dues columnes estriades amb capitell que protegeixen una fornícula central on hi ha la imatge de la Santa. La part superior està rematada amb capitells corintis i dos pilars també estriats amb capitells jònics flanquegen i sostenen el cos superior que corona el retaule, format per entaulament. La decoració combina els ors amb el blanc i utilitza el verd per a decorar el carrer central.</p> | 08190-11 | Saldes. Església Sant Martí de Saldes. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>Santa Bàrbara és la patrona dels minaires, activitat molt arrelada al Berguedà, principalment a la zona de Saldes, Vallcebre i Fígols, a la principal conca de carbó. La festa es cel·lebra el 4 de desembre.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59935-foto-08190-11-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 60005 | Retaule de Sant Antoni de Feners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-antoni-de-feners | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes.</p> | XIX | <p>Retaule d'estructura arquitectònica que acull la imatge del Sant patró, Sant Antoni, al centre. És d'estructura arquitectònica, de línies senzilles, decorat amb relleus i policromia, amb els tres carrers separats per columnes, i mesa d'altar davant. El cos del retaule és decorat amb policromia que imita marbre, en el que destaca el carrer central amb fornícula que conté la imatge del Sant. El pis superior forma una motllura arquitectònica, decorada amb policromia i daurats que es repeteix a la base. Tot el retaule està recolzat sobre un pedestal fet amb maó i guix, constituït per l'altar i una graonada. Tot aquest pedestal, junt amb l'altar, estan pintats simulant marbre i policromia.</p> | 08190-81 | L'Espà. Feners. Església de Sant Antoni de Feners. 08697 SALDES | <p>Aquesta església va ser construïda al segle XVIII, en un lloc on hi havia una agrupació de cases que antigament depenien de la parròquia de l'Espà. Probablement, fruit de l'augment de població en aquesta època, moment en que es construeixen les pallisses, es va considerar la necessitat de disposar d'una capella adscrita a la parroquial. L'estructura medieval arquitectònica del conjunt fou alterada al segle XVII i XVIII en adoptar la construcció a les necessitats de les noves masies, moment en que es construí l'església d'estil barroc. El retaule va ser construït més tard, seguint l'estil neoclàssic molt característic en les petites capelles de les zones rurals. Era de la parròquia de l'Espà, actualment depèn de Saldes. El 13 de juny es celebra missa per Sant Antoni, patró, i en acabar es cantes els goigs coneguts com Els Pajaritos, ja que la lletra narra el miracle que el sant obrà als 8 anys en salvar camps i collites del pillatge dels ocells. Aquests goigs estan escrits en castellà.</p> | 42.2109500,1.6989900 | 392609 | 4674017 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60005-foto-08190-81-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 91520 | Pintures del Santuari de Santa Maria dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-santuari-de-santa-maria-dels-oms | <p>RODRIGUEZ, G. (2005) Informe de restauració de les pintures del Santuari de Santa Maria dels Oms. </p> | s. XIX | La major part de les pintures de la nau s'han perdut a causa de l'excés d'humitat a l'edifici. Les del cambril es van restaurar el 2005. | <p>La decoració pictòrica del santuari de Santa Maria dels Oms és d'estil neoclassic amb símbols a la volta de les lletanies marianes. En una de les bigues del cor hi apareix la data de les pintures, el 1888, però les cates realitzades durant el procés de restauració demostren que anteriorment a aquestes el santuari ja estava pintat. Al cambril, la decoració és més rica que en la resta de l'església, ja que, entre d'altres motius, hi apareixen representacions figuratives. A la cúpula hi trobem representats vuit grups de tres àngels cadascun, amb els símbols de la Marededéu: ceptre, ploma, àncora, trompeta, balances, lliris, anell i roses blanques. A les parets laterals hi ha les escenes bíbliques de Jacob, Moisès, Judit i Ester. Ens els dos quadres més grans hi apareix el tema de la processó. Els quatre evangelistes estan representats amb els seus respectius símbols decorant la zona de les petxines. L'escena pictòrica de l'anunciació, amb unes ornamentacions més riques que la resta del conjunt, presideix el cambril. </p> <p>El conjunt pictòric del cambril es trobava en un estat de conservació molt deficient, provocat principalment pels continuats excessos d'humitat, la que accedia les pintures pel subsol i per la teulada. La quantitat d'humitat del terreny feia que les pintures absorbissin l'aigua, provocant el deteriorament dels materials i l'aparició de sals en la capa pictòrica. D'altra banda, les esquerdes de la teulada van deixar entrar l'aigua que en molts casos tocaba directament la superfície, provocant també la debilitació de totes les capes del mur i de la pintura, separant-la de la paret. </p> <p>Les carnacions dels personatges representats estaven ennegrides a causa de l'alteració d'alguns pigments utilitzats, el que en molts casos dificultaven la lectura de les imatges. Les accions humanes també van col.laborar en les degradacions, com és el cas de les nombroses ratllades, inscripcions i la realització d'un foc a terra que va cremar la pintura del seu voltant. </p> <p>En els llocs on es tenia informació suficient, es va realitzar una reintegració ilusionista, imitant el més fidelment possible la pintura original. En la resta de llacunes es va realitzar degradacions de color que van quedar integrades en tot el conjunt. </p> <p> </p> | 08216-65 | Santuari de Santa Maria dels Oms. | 42.1814500,2.0112500 | 418347 | 4670396 | 1888 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91520-img4834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91520-img4826.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Desconegut | L'excel·lent treball de restauració de les pintures del cambril es va dur a terme el 2005 a càrrec de Gemma Rodríguez i el seu equip. | 99 | 52 | 2.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||
| 66537 | Torre del Comte de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-comte-de-figols | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MAU, M. O. (2000): Història de Carbons de Berga, SA, Berga, impressió de Noves Tecnologies Digitals. PERARNAU, J.; PIÑERO, J.: Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 6. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | s'han dut a terme algunes obres de reforma, però encara queden actuacions per finalitzar. | L'edifici, que s'assimila a un palau-castell, presenta una planta de tall rectangular que s'aixeca sobre planta baixa i dues plantes pis, amb una coberta conformada per un terrat practicable delimitat per una barana amb decoració en forma de merlets. Per tal d'aportar lluminositat a l'interior, la part central del terrat s'aixeca i sobresurt en alçada, creant una mena de claraboia amb coberta, que il·lumina a partir de 30 obertures repartides al voltant de l'estructura. La façana principal és la del costat de ponent, on trobem l'accés principal a la planta baixa; aquest frontal està caracteritzat per una estructura de balcó en planta de mig cercle, que es desenvolupa sustentat sobre pilars a nivell de planta primera i segona. Dels pilars, destaquen els davanters per ser de tipus salomònic. El segon balcó es cobreix amb una cúpula rematada amb un esvelt pinacle. A banda i banda d'aquesta zona central, la façana presenta un seguit de grans finestres i balcons amb barana de ferro forjat, que es disposen de manera endreçada i simètrica en planta baixa, primera i segona planta. La resta de paraments de l'edifici comparteixen una disposició i simetria similar, amb la mateixa tipologia de finestres i balcons. Cal destacat tres torres que s'annexen al mur de migdia, que sobresurten en planta del cos principal. La de l'extrem sud-oest s'aixeca en planta baixa; al centre s'aixeca una segona torre de planta baixa i plantes més, que es transforma en un dels elements estètics més característics en l'edifici. Al seu costat, només en primera planta, sobresurt un nou cos; també configurat a mode de torre. Entre els materials de tipus industrials emprats en la construcció hi destaca l'alternança del maó massís (a les motllures de portes, finestres i murs de tancament, així com als merlets del conjunt) i la pedra vista (en els paraments de l'edifici), que origina un singular efecte cromàtic. També és un aspecte distintiu els guardapols que coronen portes i finestres. L'interior de l'edifici es distribueix en base a una zona central, a mode de vestíbul, al voltant de la qual unes escales accedeixen als pisos superiors. A grans trets, destacar a planta baixa una gran sala presidida per una llar de foc, junt amb altres estances i despatxos. L'escala senyorial d'accés a la planta primera, obre a una mena de pati central o de gran distribuïdor il·luminat per la gran claraboia (esmentada anteriorment). A l'entorn d'aquest distribuïdor hi havia diverses sales, habitacions i banys; i a l'extrem de ponent, gran part de la zona destinada als serveis, els quals ocupaven també part de la planta baixa per aquest costat. A la planta segona les estances es distribueixen al voltant del pati central. A l'interior encara es conserva part de la decoració pròpia, amb terres de rajola hidràulica, guardapols a les portes i finestres, pintures murals o l'efecte d'encoixinat en algunes de les parets. Un edifici adjunt incloïa una sala de manteniment, un magatzem i una bodega. Al costat sud-oest de la torre una mena de túnel amb unes escales permet accedir a espais semisoterrats, destinats a usos també de magatzem i de serveis diversos; les escales formen part del camí que comunica amb el Santuari de la Consolació. | 08268-47 | A la zona de la Consolació. Situada per sobre de l'antic santuari i prop de la ctra. BV-4025 | La Torre del Comte de Fígols es va construir a inicis del segle XX, en principi com a segona residència de José E. de Olano Loyzaga (Liverpool, 1858-Barcelona, 1934), propietari de les explotacions mineres de Sant Corneli. L'octubre de 1908 va acollí al rei Alfons XIII i el cap de govern, Antonio Maura, en la visita que realitzaren a diferents indrets de la comarca del Berguedà, per tal de conèixer les principals instal·lacions industrials de la comarca, entre les quals les explotacions mineres propietat d'Olano. Va ser en el decurs d'aquest viatge que el rei va atorgar el títol de comte de Fígols a José E. de Olano. Amb motiu de la visita, el diari La Vanguardia va fer referència a la torre del comte definint-la com a castell que 'lluïa més de tres mil bombetes enceses'. (MAU, 2000:14) Després de la Guerra Civil l'edifici va passar a ser utilitzat com a oficines de l'empresa 'Carbones de Berga SA' fins l'any 1980. Actualment no té ús. | 42.1800100,1.8625400 | 406064 | 4670389 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66537-foto-08268-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66537-foto-08268-47-3.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La majoria de les finestres i portes de la planta baixa es troben tapiades. La finca on es va construir la torre tenia una superfície de 10.000 m2. Inicialment estava inclosa dins de la finca de la Vedella, que José Enrique de Olano va comprar per construir-hi l'estació de ferrocarril de les mines, però la va segregar i no la va incloure dins de les propietats de l'empresa, sinó que va restar com a propietat privada seva. Tenia una superfície útil de 414 m2 i estava valorada en 200.000 pessetes de l'any 1911. | 99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66538 | Cal Tuyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuyes | <p>COROMINES, R. (1991): 'El pont de Rabentí', a L'Erol, núm. 35. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa U. 3. Ajuntament de Cercs SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, núm. 89. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions.</p> | inicis XX | <p>Es tracta d'un edifici d'estil Neoclàssic en el que s'alberguen diversos habitatges. Es compon de dues unitats volumètriques que s'acoblen per mitjà de la façana principal, la qual comparteixen. En conjunt, presenta una planta en forma de ela, disposant-se la nau principal en sentit est-oest i la que cau a ponent en sentit nord-sud. En alçada, la construcció s'alça sobre planta baixa, primera, segona i tercera planta. La coberta, de teula àrab, cobreix de manera diferent en cadascuna de les naus; la de ponent ho fa a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, paral·lel al mur principal (nord); la meitat de llevant només ho fa a un, en sentit nord, tot i que la part central d'aquesta coberta s'aixeca i origina un petit teulat que cau a dos vessants amb carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal. En quant als materials, es tracta d'una edificació construïda en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen o bé carreus treballats de mida gran o bé maó massís, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments laterals es troben arrebossats mentre que al nord i la sud es mostren a pedra vista i presenten un disseny en consonància amb l'estil que li és propi, especialment la façana principal. Es tracta d'una construcció complexa i diversa en quant al gran nombre d'obertures (repartides de manera endreçada al voltant de l'edifici) i la varietat tipològica d'aquestes. Centrant-se en el parament nord es troben, a nivell de planta baixa, un seguit d'arcades adovellades de mig punt. Les finestres dels pisos superiors (primer i segon) són de dimensions considerables, de tall rectangular orientades en sentit vertical i adornades als voltants amb maó vist. A primera planta destacar les dues balconades que sobresurten de la façana, amb baranes de ferro forjat. Les finestres del tercer pis són més petites, estan fetes amb arcs apuntats en totxo vist i s'emparellen de dues en dues. Es distingeix el rosetó central. Finalitzant l'anàlisi d'obertures, senyalar el conjunt de galeries corregudes amb baranes de ferro de la part posterior de l'edifici en cadascuna de les plantes, excepte a la tercera. Fer esment a que la façana sud, en la meitat de llevant, la qual mostra un plom més endarrerit respecte la part de ponent, és una frontal construït tot ell amb maó massís vist.</p> | 08268-48 | Dins el nucli de Cercs. Carretera de Ribes, 14-16. 08698 Cercs | <p>Segons consta a la fitxa corresponent a l'element descrit (30679) de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, l'edifici va ser edificat al primer quart del segle XX, acabant-se de construir al 1925. A pocs metres darrera la casa hi discorre el torrent resultat de la unió del torrent de les Garrigues i el de Peguera; en aquesta zona s'hi conserven les restes de l'antic pont medieval de Rabentí. S'ha escrit, que el passadís o carreró existent al centre de la planta baixa i que condueix a la part posterior de la casa, es correspon a una obertura realitzada per donar pas a l'antic camí ral de Berga a Bagà passant pel pont de Rabentí, per contra, segons expliquen aquest pas es va realitzar únicament per accedir a la part posterior de la casa on hi havia els garatges i magatzems de la casa. De fet, en la data de construcció de la casa, consta que el pont de Rabentí es trobava ensorrat i el creuament del torrent era a partir d'unes palanques situades una al torrent de Peguera i l'altra al de les Garrigues, pocs metres més amunt ( COROMINES: 1991: 7-9).</p> | 42.1479500,1.8614900 | 405929 | 4666830 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66538-foto-08268-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66538-46535-foto-08062-123-2.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La meitat de llevant de la planta baixa hi ha el cafè Comelles, manté l'estructura quasi d'origen. | 99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66597 | Altar Major de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-salvador-de-la-vedella | f.XIX | actualment l'església no té culte, per trobar-se dins el pantà. Fa uns anys es va reparar la teulada de l'edifici però no actuacions a l'interior. | Senzilla construcció de fusta policromada formada per una fornícula plana central on hi figurava la imatge de St. Salvador. L'estructura està composta per un sol pis, flanquejat a banda i banda per dos pilars i una columna central, on es situaven imatges de Sants. Sobre el pis principal uns frisos motllurats sostenen l'entaulament, rematat per un arc superior adaptat a la forma de l'absis. Un floró a cada banda decora els laterals del remat. La policromia combina els marbrejats i el daurat. | 08268-107 | A l'església de Sant Salvador de la Vedella, situada al pantà de la Baells. | Podem incloure aquest altar dins alguna de les remodelacions que va patir el monestir, en aquest cas, probablement al segle XIX. L'obra devia substituir l'anterior altar major. Sembla que va ser construït per Pere Puig l'any 1.793. | 42.1691800,1.8625200 | 406046 | 4669186 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges dels Sants són escultures de factura moderna. L'interior de l'església encara conserva pintures a les parets, per bé que en mal estat. | 99 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 72453 | Làpida del rector Sebastià Pich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-del-rector-sebastia-pich | Alguns blocs de pedra s'han desenganxat, les boles ceràmiques estan totes trencades i la làpida està trencada pel mig. | Làpida sepulcral del rector de Vilada al llarg de la segona meitat del s. XIX. Esculpida en una gran llosa de pedra s'hi pot llegir: ' Al Rdo D. SEBASTIAN PICH PARCco QUE HA SIDO DE VILADA DURANTE 40 AÑOS. CONSTRUYÓ NUEVA LA YGLESIA Y CEMENTERIO. MURIÓ EL 13 DE ENERO DE 1890. SU ALBACEAZGO LE DEDICA ESTE MONUMENTO. R.I.P.' La làpida està decorada a la seva part superior per una creu llatina en baix relleu emmarcada en una finestra cega. La làpida es troba dipositada sobre un alçat folrat amb blocs de pedra dins d'un petit perímetre rectangular delimitat amb maons ceràmics i decorats amb boles, també ceràmiques, tot i que la intempèrie ha malmès bona part dels elements. Un moviment del terreny també ha partit la llosa per la meitat. | 08299-77 | Cementiri de Vilada. | Tal com descriu la làpida, fou col·locada per tapar el sepulcre del Rector de Vilada entre 1850-90. El rector Pich fou responsable de la construcció de l'actual església de Sant Joan de Vilada (1865), malgrat que està parcialment transformada per la destrucció que va patir durant la Guerra Civil de 1936-39. També fou responsable del trasllat i construcció del cementiri en l'actual ubicació (1880). | 42.1382000,1.9281800 | 411426 | 4665676 | 1890 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72453-foto-08299-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72453-foto-08299-77-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconegut | La parròquia està estudiant la possibilitat de restaurar el conjunt de làpida, i perímetre. | 99 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:28 | |||||||
| 49645 | Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-1 | <p>-BUSCALLÀ, M.; BERTRAN, M. (1992): 'L'església parroquial s'obre novament al culte', a El Vilatà, número 95. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981 o 1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>Es tracta d'un edifici historicista on es barregen estructures neoromàniques i neogòtiques, de planta basilical amb un transsepte, on a l'encreuament amb la nau central i mitjançant quatre arcs torals s'eleva un tambor de secció quadrada amb quatre petxines, fet que permet una secció octogonal a partir de la qual s'eleva la gran cúpula. Els paraments exteriors, majoritàriament, estan constituïts per carreus de pedra irregulars units amb morter llevat de l'estructura de la cúpula que està realitzada amb maó vist. De la façana principal cal destacar l'estructura de la torre campanar que incorpora a la base el portal d'accés a l'interior, un portal neoromànic amb columnetes i capitells sense treballar, i arquivoltes que emmarquen un timpà amb un treball de ferro de forja que incorpora el símbol (crismó) de crist. La capçalera absidal presenta tres absis semicirculars, el central de grans proporcions està reforçat per contraforts i al qual s'adossa una estructura (sagristia) d'una sola planta i coberta de teules a tres vessants. Des de l'exterior es poden observar els rosetons amb vidres emplomats que es disposen en els murs de la nau central pel damunt de les laterals i que il·luminen l'interior, uns rosetons treballats amb traceria neogòtica. Les naus laterals també disposen d'allargades i estretes finestres disposades a cada tram de les naus, entre contraforts, i tres petits ulls de bou a la part superior. Algunes d'aquestes obertures estan tapiades, són únicament motius decoratius exteriors i els seus emmarcaments estan realitzats amb maó vits la qual cosa destaca del parament petri de l'edifici. De l'interior destaca la coberta de la nau central realitzada per trams amb voltes de mocador; a les laterals també s'utilitza aquest mateix sistema de voltes, llevat dels trams del transsepte que són de canó. Destaca l'estructura interior del absis amb dos nivells diferenciats, el primer només consta de columnes adossades i paraments llisos fins a mitja alçada; a partir d'aquest punt desenvolupa les columnes adossades amb capitells rematats per uns arcs trilobats. Entre les columnes s'obren diverses finestres força estretes i el quart d'esfera de la part superior està decorada amb pintures representant la Mare de Déu amb el nen Jesús dins d'una ametlla envoltada dels Reis Mags i pastors. La cúpula també està decorada amb pintures representant el Pantocràtor envoltat pels símbols dels quatre Evangelistes i àngels, sota dels quals s'obren múltiples finestres amb vidres emplomats presentant motius geomètrics i escenes de la vida de la Verge. Les voltes de les cobertes i una gran majoria dels murs interiors estan pintats imitant una disposició de maons de pla col·locats al trencajunt. Els trams de separació de la nau central amb les laterals es divideixen en dos mitjançant unes columnes amb capitells i dos arcs de mig punt; a les impostes hi ha uns plafons esculpits en baix relleu presentant els passos del 'Via Crucis'.</p> | 08092-4 | Al casc antic de Gironella. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>L'important augment de població experimentat a finals del segle XIX a Gironella, propiciat especialment per la demanada de mà d'obra a les fàbriques tèxtils instal·lades al peu del Llobregat, van propiciar la necessitat de construcció d'una nova església que pogués encabir el creixent volum de vilatans. Al maig de 1892 l'administrador apostòlic de Solsona visità la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella, moment en que el rector li exposà la necessitats de construir una nova església, fet que consta que ell mateix va comprovar. La parròquia i el Bisbat van iniciar els tràmits i converses per la construcció del nou temple, cercar una bona ubicació, així com fer una valoració del cost econòmic de la construcció de l'església. Els delineant Caietà Bohigas realitzar els plànols, la construcció dels fonaments s'inicià l'agost del 1896; les obres no van durar gaire, es van fer part dels fonaments; les obres no podien continuar per manca de recursos econòmics. El 1902 el bisbe va visitar Gironella i va adonar-se de la necessitat urgent del nou temple; en aquella època hi havia opinions contràries a la ubicació escollida per la nova església, alguns consideraven que s'havia de bastir prop de la nova zona de creixement, a la carretera; el bisbe acabà concloent que el lloc escollit amb anterioritat era adequat. El pressupost previst de l'obra va determinar que es decidís vendre l'església vella de Santa Eulàlia, a fi d'aconseguir recursos per tal de fer front a les despeses. La venta es dugué a terme el 1907 al senyor Bassús. Per tal de reduir costos s'acordà realitzar un nou projecte, finalment, el projecte de l'església va anar a càrrec de l'arquitecte Alexandre Soler i March (1874-1949), que era deixeble de Domènech i Montaner, i del qual es coneixen un interessant nombre d'obres alguna a Barcelona, però especialment al Bages i d'altres a Gironella mateix. El 12 d'octubre del 1903 es reprenien les obres, van sorgir alguns contratemps, La primera fase de construcció s'inaugurà el 1905, però no va ser fins el 1958 que es completar l'obra, les darreres obres van ser les del campanar, i s'inaugurà oficialment.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 1905 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49645-foto-08092-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49645-foto-08092-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49645-foto-08092-4-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-01-25 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Alexandre Soler i March (arquitecte) | En la construcció del temple consta que hi col·laborà d'una manera destacada l'industrial Ramon Alsina i Rodergas. El temple conserva un Sant Crist de l'església vella de Santa Eulàlia. L'any 1990 hi va haver un despreniment en un arc de la nau central, fet que va comportà el tancament de l'església durant entorn un any; amb motiu de la reparació d'aquest arc també es van dur a terme altres obres molt necessàries, especialment a el desmunt i la reconstrucció de la teulada de la nau central i reparació de la resta, el reforç de les voltes de la nau central i de les parets exteriors de les capelles laterals del costat esquerre de la nau central, la restauració d'alguns rosetons laterals, a més d'altres actuacions i de l'embelliment interior de l'església. Es deixà per més endavant altres actuacions en la cúpula central, referent als canals i baixants d'aigües, així com l'enderroc de les punxes i boles de la part central més alta de la cúpula. | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||
| 54208 | Ex-vots de Santa Maria de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ex-vots-de-santa-maria-de-la-torreta | <p>CARRERAS, J. (1999). 'Els exvots pintats de La Torreta'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 32-35.</p> | XIX | <p>A la nau interior de l'església de La Torreta hi ha unes pintures votives realitzades sobre fusta i tela, que es troben actualment penjades a les dues parets laterals. Són exvots de petites dimensions (excepte un, que està fitxat amb el número 113 d'aquest inventari), al voltant de 25 x 35 cm, realitzats a l'oli sobre fusta. La temàtica és variada, tot i que són freqüents els que fan referència a malalts. També hi ha dedicats a temes de 'milícia i guerra', així com a 'abusos i agressions'. En tots ells hi ha la imatge de la Mare de Déu de La Torreta envoltada de núvols a un dels extrems superiors. En alguns casos al costat de la imatge es representa una torre. En les imatges de malalts la iconografia és molt similar: el malalt es troba al llit i envoltat dels parents, en alguns casos una persona resa a la Verge. L'altre tema més representat, la guerra, s'escenifica amb presència de soldats uniformats i/o bandolers armats. Un ex-vot presenta un tema en que es mostra a una persona que perd al seu ruc, i un altre és un tema mariner, ja que surt un vaixell al mar i que respresenta un important document històric ja que és una de les primeres representacions d'un vaixell amb propulsió a motor (el primer viatge amb un vaixell d'aquest tipus es va realitzar l'any 1817). La majoria d'aquest exvots porta la paraula EX-VOT, i en alguns el nom de la persona que fa la petició.</p> | 08132-104 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Els exvots pintats són ofrenes d'agraïment i a la vegada memòria dels fets pels que s'ha implorat ajuda a la Mare de Déu, generalment. Són composicions pictòriques que representen una escena en la que sempre apareix la Verge a la que es demana que intercedeixi a favor de la petició que fa l'interessat; l'exvot es realitza en senyal d'agraïment per la gràcia concedida. És un tipus d'art popular que va ser molt freqüent a partir del segle XV, i del que trobem diferents exemples al Berguedà.</p> | 41.9979252,1.6940940 | 391843 | 4650371 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54208-foto-08132-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54208-foto-08132-104-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per entrar a l'església cal demanar que obrin a la casa Can Basora. Actualment l'Àmbit de Recerques del Berguedà està realitzant un inventari de tots els exvots del Berguedà. S'han fotografiat tots els exvots, tot i que es fitxen com un conjunt, excepte el més gran. La pintura és de factura senzilla en general, plana i de colors vius. Hi ha un total de 42 exvots petits. | 99|119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 54233 | Conjunt ex-vots de Sant Jaume de Codonyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-ex-vots-de-sant-jaume-de-codonyet | <p>CARRERAS, J. (1999). 'Els exvots pintats de La Torreta'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 32-35.</p> | XIX | <p>A l'interior de l'església de Sant Jaume de Codonyet es guarda una col·lecció d'exvots i pintures sobre taula. Els exvots són un total de 6 quadrets de petites dimensions realitzats sobre taula i pintats a l'oli. Són de factura molt senzilla i esquemàtica. Cinc estàn advocats a Sant Jaume i un a la Mare de Déu del Carme. La temàtica és variada: hi ha dos en el que una dona pagesa fa la petició de genolls, un malalt al llit, un amb un pagès, un altre amb una casa i els seus habitants, i, finalment, el de més grans dimensions que és la petició que fa un capellà. Tots porten la paraula EX-VOT escrita en algun extrem del quadre i a algun dels dos angles superiors les imatges de Sant Jaume o de la Mare de Déu del carme envoltada de núvols. En general el seu estat de conservació és bó.</p> | 08132-129 | Sorba | <p>Els exvots pintats són ofrenes d'agraïment i a la vegada memòria dels fets pels que s'ha implorat ajuda a la Mare de Déu, generalment. Són composicions pictòriques que representen una escena en la que sempre apareix la Verge a la que es demana que intercedeixi a favor de la petició que fa l'interessat; l'exvot es realitza en senyal d'agraïment per la gràcia concedida. És un tipus d'art popular que va ser molt freqüent a partir del segle XV, i del que trobem diferents exemples al Berguedà.</p> | 41.9779369,1.6525954 | 388372 | 4648205 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54233-foto-08132-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54233-foto-08132-129-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La clau de l'església la guarden a la masia de Ca l'Agut. | 99|119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 54868 | Sant Francesc de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-francesc-de-trasserra | <p>J.M. Gavin: Inventari d'esglésies. Berguedà, vol.17, Barcelona 1985, p.104. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Barcelona 1993, p.135</p> | XIX | <p>Capella construïda, l'any 1856, tocant al mur de tramuntana de la masia de Trasserra. De planta rectangular i amb el presbiteri quadrat, es coberta amb volta rebaixada i teules amb doble vessant. La porta d'accés, al mur de ponent, és de llinda plana, sostinguda per dues pilastres que aguanten l'entaulament i el frontó. El campanar és un senzill exemplar d'espadanya. Sobre la porta d'entrada hi ha gravada la inscripció: 'HIC DOMUS DEI EST ET PORTA COELI. AQUÍ TIENES O MORTAL, LA CASA DE SALVACIÓN. ORA PUES A DIOS EN ELLA CON PERENNE DEVOCIÓN' , i la data de la seva construcció, 1856, amb l'anagrama marià envoltat per una decoració floral. Es tracta d'un senzill edifici del Neoclàssic rural.</p> | 08144-34 | Camí de Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) | <p>Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència però es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> | 42.0445044,1.9195389 | 410581 | 4655282 | 1856 | 08144 | Olvan | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54868-p3060199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54868-p3060221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54868-p3060231.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.;Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La capella és dedicada, actualment, a Sant Francesc Xavier, segons indicació de la propietària, tot i que se li coneixen altres advocacions com la de Sant Salvador (Gavin, 1985).Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 54888 | Mare de Déu de la Pietat de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-pietat-de-palau | <p>GAVIN (1985). Inventari d'Esglésies. Berguedà, p.103</p> | XIX | <p>Situada a la part nord-est de la masia de Palau, aprofitant l'angle del pati, la capella devia servir únicament per les funcions religioses de caire familiar. És un senzill edifici de planta rectangular amb la porta de llinda plana monolítica i orientada a sud-est; coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i ràfec d'una única filada de teula girada i maó pla. El mur de la façana sud-oest, la que dóna al pati-terrassa de la casa a nivell de planta primera, té acabat arrebossat i pintat, excepte les cantoneres que tenen la pedra vista. Damunt de la porta hi ha un medalló rectangular amb la data 1854 i a la part superior, l'anagrama marià envoltat de dues rosetes. L'interior conserva les pintures originals a la coberta, feta amb volta catalana i llanternons.</p> | 08144-54 | Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XII, però restes de ceràmica dels segles VII-IX testimonien una ocupació molt més antiga. La primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les grans masies de la parròquia de Santa Maria de la Guàrdia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del segle XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes. No sabem per quina raó, enmig dels tràngols de les guerres carlines de meitat del segle XIX es devia posar de moda entre els propietaris de les grans cases pairals de la comarca (per exemple Ferreres, Trasserra o Cal Ramonet en el cas d'Olvan), sol·licitar al bisbat de Solsona la concessió de capelles particulars pel mas, per celebrar-hi en família els actes més significatius de la vida cristiana: bateigs, primeres comunions, casaments i funcions funeràries.</p> | 42.0069823,1.9038052 | 409225 | 4651132 | 1854 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010017.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La capella és advocada a la Mare de Déu de la Pietat.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 51060 | Sant Genís de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-gavarros | <p>BASTARDES, JORDI; VIGUÉ, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. Artestudi. Barcelona. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. vol III. 216. SERRA i ROTÉS, ROSA (1982). Esglesía de Sant Genís de Gavarrós. Invantari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XI-XIX | El 2008 es van fer obres de remodelació a la coberta, parets i sobretot el campanar. L'església sempre ha estat cuidada pels habitants de Gavarrós. | <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós correspon amb un edifici format per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i capçada a llevant per un absis semicircular en el qual s'hi obre una finestra de doble esqueixada coronada per un arc de mig punt en doble rosca de pedra tosca. En cal destacar el ràfec de sota la coberta format per un doble fris de dent de serra també en pedra tosca. La coberta, avui dia de teules en substitueix una de més antiga de lloses, encara visible sota la teulada existent. La porta d'entrada s'obre al mur de ponent i correspon amb una obra moderna formada per un arc adovellat de mig punt de pedra rogenca amb la data de 1765 incisa a la seva clau damunt una creu llatina. La porta original es situava a migdia i avui dia forma part de l'entrada a l'escala del campanar. El campanar és de torre amb coberta piramidal als quatre vents i obertures per a les campanes al darrer pis coronades per arcs de mig. Aquest campanar en substitueix un de més antic de cadireta, parcialment visible al mur de ponent. En cal destacar el ràfec de sota teulada amb dues filades de maó col·locats de cantó i pintats en color blanc. Adossat a migdia i també a tramuntana hi ha dos cossos coberts amb teulada a dues vessants que corresponen amb les capelles que s'afegiren en època moderna. En un d'ells hi ha una pedra amb la data de 1822 corresponent en la seva realització. Aquestes dues capelles emmascaren part de la capçalera. L'aparell constructiu és de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars, llevat de les capelles i campanar que la fàbrica és de maçoneria i filades de pedra disposades de forma més aviat irregulars. Adossat al mur de tramuntana hi ha una escala sostinguda per un arc de pedra de perfil rebaixat que accedeix a la coberta. Aquesta escala ha estat refeta després de la restauració. L'interior de l'església està cobert amb una volta de canó de perfil apuntat i reforçada per tres arcs torals que arrenquen de damunt de pilastres revestides de guix. Està il·luminada per l'ull de bou obert al mur tester i la finestra de la capçalera. L'aparell no és visible ja que està completament revestit per un estuc pintat que simula un carreuat i localitzat sota una capa pictòrica de color blau. A ponent i damunt la porta d'entrada hi ha el cor sostingut per bigues de fusta tornejades amb els acabats en forma de cap de biga i tapa-junts que sostenen els taulons. La barana és amb barrots de fusta de secció quadrangular. Les capelles annexes estan cobertes amb voltes de canó amb restes d'enguixat. Tal i com s'ha dit l'església té la volta enguixada i conserva encara la cornisa de guix amb motius neoclàssics. El paviment és de maons ceràmics de 15 x 15 cm i a tocar de l'arc triomfal hi ha encara els suports de les antigues llànties en ferro forjat i simulant caps de drac i de serp molt simples. Al costat esquerre de l'entrada hi ha l'edicle per a la pica baptismal. Tot el conjunt està tancat pel clos del cementiri delimitat per un mur de pedra seca amb acabat a 'sardinell' i en el que hi ha encara ara algunes esteles.</p> | 08099-162 | Al nucli de Gavarrós damunt de la rectoria i de la casa Cabanes. | <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós figura documentada amb l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà , mentre que el seu castell ho fa a partir de l'any 1255 com a possessió de la família de Pinós. Consta que a l'any 1280 Galceran de Pinós dona a Jaume Molins el castell de la roca de gavarret amb la condició que custodiés aquest castell i també la roca. Al llarg del segle XIII el castell és esmentat entre els diferents membres que el custodiaven i pel que fa a la parròquia de Sant Genís no apareix documentada fins l'any 1288 quant un tal Bernat de Gósol venia amb un Ribalta de Bagà tots els beneficis obtinguts de la parròquia de sant Genís de Gavarrós. A partir d'aquests moments l'església i la rectoria apareixen cada vegada més sovint en els documents davant la preocupació dels barons de pinós en tenir la zona habitada. El pas de Gavarrós i en conseqüència el castell i el nucli, eren una altre via que permetia accedir a la Cerdanya passant el coll de Pal, a banda dels passos del pendís i de Coll de Jou. Els senyors que el controlaven hi mostraven certa preocupació L'església de Sant Genís va passar a ser una sufragània de Brocà i actualment es manté en bon estat gràcies a la restauració feta l'any 2008.</p> | 42.2811100,1.9154500 | 410576 | 4681558 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51060-foto-08099-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51060-foto-08099-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51060-foto-08099-162-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que en un origen estava format per una sola nau amb coberta de canó apuntada i reforçada per arcs torals i capçada per un absis semicircular orientat a llevant decorat en un fris doble de dent de serra i en el que s'obria a la part central una finestra de doble esqueixada en pedra tosca. Sembla ser que la coberta va ser afegida més tardanament ja que l'aparell i fàbrica constructiva de l'absis i part de la nau correspon amb el 'primer romànic' amb influències llombardes i posteriorment es va afegir la volta de canó de perfil apuntat. Sembla que la coberta originària de la nau era amb encavallades de fusta. A mitjans del segle XVII i XVIII se li afegiren les capelles laterals, es suprimí l'antiga porta per l'existent amb data de 1766 per la construcció del campanar de torre a la façana oest. Les darreres reformes degueren consistir en el sobre alçament de la coberta per utilitzar-la com a reliquiaris i possiblement també l'allargament de 1822 del cos sud. Va ser saquejada i destruïda per la guerra civil i avui dia no conserva cap element dels eu antic mobiliari litúrgic. | 99|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 43316 | Església parroquial de Santa Eulàlia de Berga (Sant Pere) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eulalia-de-berga-sant-pere | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 32. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 92-120 i 128-130. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 41. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 162. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: 'Tricentenari del temple parroquial de Berga', El Vilatà, 50, desembre 1986, s/p. CLARAMUNT i BATLLE, Xavier: 'Restauració de l'església parroquial', El Vilatà, 77, març 1990, pàg. 23. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 248. DORICO i ALUJAS, Carles: 'Els retaules de l'església parroquial de Berga', Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 3, Berga, 1997, pàgs. 19-48. ROSSINYOL, Josep M.: 'Tres-cents anys de l'església de Santa Eulàlia de Berga', L'Erol, 18, hivern 1986, pàgs. 31-33. ROSSINYOL, Josep M.: 'Església parroquial de Santa Eulàlia de Berga', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 15-16. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 85 i 94-95. | XVII | L'església parroquial de Santa Eulàlia és ideada a partir d'una planta de creu llatina. Composta d'una nau central i transcepte, cobert per una volta de creueria reforçada amb arcs torals, té capelles laterals a banda i banda, comunicades entre elles formant el què podríem anomenar les naus laterals. La part superior del creuer és sol·lucionada amb una cúpula sobre petxines de considerables dimensions. El presbiteri és de planta rectangular i es comunica amb la sagristia a través d'una porta de nova factura. Abans n'hi havia dues, una a cada banda, formant simetria; avui, ambdues resten tapiades. Del transcepte podem accedir per un cantó a la capella del Santíssim i a l'anomenada Porta de Dalt (que dóna a la plaça Maragall) i per l'altre cantó passarem a un recinte que ocupa la part inferior del campanar. Sobre el cancell de la porta principal hi ha el cor (reconstruït després de l'incendi del 1873); entrant a mà dreta, el baptisteri; i a continuació, la porta d'accés a la capella dels Dolors. | 08022-125 | Nucli urbà | On actualment s'alça l'església parroquial s'hi trobava, d'ençà del 1267, la petita església de Sant Pere de Cohorts. Aquesta església s'alçava just en l'indret on actualment hi ha la capella dels Dolors. La destrucció de l'església parroquial del castell, a causa d'una mina, el 18 d'octubre de 1655 i el progressiu creixement de Berga vers el sud feren que es plantegés la idea de construir una nova parròquia en un indret més cèntric. L'obra s'encarregà al mestre Morató i la primera pedra fou col·locada el 19 de juliol del 1671; enllestint-se l'edifici l'any 1686. Aquell mateix any es va decidir donar les capelles laterals a les diferents confraries perquè s'encarreguessin de fer les obres als seus altars respectius. L'altar major, d'estil barroc i obra de Pere Costa, s'enllestí a la segona meitat del segle XVIII. L'any 1866 es construí l'actual capella del Santíssim i el 27 de març del 1873, durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), l'església fou incendiada, quedant destruïts l'orgue, el cancell, el cor i l'altar de Sant Tomàs. La restauració s'inicià ràpidament i s'allargà fins el 1883. L'any 1892 es va restaurar la façana i l'any següent es va col·locar una nova esfera del rellotge (canviada novament el 1978). L'any 1936, els danys ocasionats es limitaren a imatges i altars; desapareixent, però, el magnífic altar barroc de Pere Costa. L'any 1939 s'iniciaren les obres de reconstrucció i el 19 de maig del 1963 es consagrà el nou altar major. L'any 1986, amb motiu del tricentenari de l'església parroquial, la façana fou restaurada. Entre 1992 i 1993, la façana fou rebossada i repintada degut a les obres de la plaça de Sant Pere. La restauració interior tingué lloc entre 1986 i 1993. | 42.0899200,1.8328300 | 403473 | 4660419 | 1671-86 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-3.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Morató (mestre d'obres) | Malgrat ser advocada a Santa Eulàlia de Mérida, pel fet d'haver-se construït damunt l'antiga església de Sant Pere de Cohorts, tothom coneix l'església parroquial com a església de Sant Pere. | 99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 83013 | Ajuntament de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-gisclareny | <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P.33-38. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863.Extret de Mnartín, E; 2005. Annex 21. SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III;</p> | XVIII-XIX | Restaurat recentment als anys'90 | <p>Edifici situat a la part de més a migdia del veïnat del Roser davant de l'església del Roser i al costat est de la Rectoria. Resta separat pels tres únics carrers que hi ha al veïnat de Gisclareny, però comunicat amb l'església i la rectoria mitjançant passos coberts per damunt del carrer. Es tracta d'una construcció més aviat allargassada, de planta rectangular, de tres crugies i composta per una planta baixa i un únic pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia cap a la plaça del poble. En quant a la distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit, ja que la majoria de les seves façanes, tret de la de migdia són completament cegues i només hi ha obertures a la façana principal. S'organitza d'una manera molt ordenada mitjançant dues portes a la planta baixa; una d'accés a les dependències municipals i coronada en arc de mig punt i una segona d'accés al garatge. Ambdues obertures estan flanquejades per dues finestres coronades mitjançant una llinda de fusta i al seu damunt i coincidint amb el primer pis s'hi obren dues balconeres amb balcó de barrots de ferro situat al mateix pla de la façana a la part central i dues finestres a cada costat coronades també mitjançant una llinda de fusta. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars i horitzontals. Les cantonades i dovelles del'arc d'accés al primer pis són en pedra picada. Recentment ha estat restaurat recentment.A la part del darrere i a tocar de l'angle nord-oest hi ha un passadís que hauria comunicat les dependències municipals amb el cor de l'església. Aquest element d'un interès arquitectònic molt rellevant està cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i sostingut mitjançant una volta d'arc de mig punt damunt del carrer que hi ha davant de l'església i construïda amb lloses o còdols de riu col·locats a 'plec de llibre' i també a sardinell. Descansa damunt d'un basament de pedra i hi te´obertes al primer pis dues finestres rectangulars reixades. Es tracta d'un element molt peculiar que li dona una imatge molt típica. L'interior està completament reformat.</p> | 08093-103 | A la plaça del poble al veïnat del Roser (Av. Roser S/N 08695) | <p>Segons E. Martín l'edifici de l'ajuntament correspon amb l'antiga construcció del ' corral de l'era' documentada abans del segle XIX. Segons E. Martín, (Martín, 2005) són molt escasses les referències d'un municipi a Gisclareny abans del segle XVIII. En canvi segons el mateix autor a partir del Decret de Nova Planta les notícies cada vegada seran més abundoses. L'origen sembla remuntar-se en època medieval quan depenia dels cònsols de Bagà, en temps de les baronies de Pinós (Serra i Vilaró, 1989 Ob. Cit. Llibre I i II). Tot i així les referències més abundants són a partir del segle XVIII. L'ajuntament dels temps de Felip V no tenia representació del poble,el batlle era nomenat pels senyors amb vigència de dos anys mentre que els regidors ho eren per la reial Audiència de Barcelona. Gisclareny tenia un batlle i dos regidors. Segons Martín s'ha pogut tenir accés al nom dels batlles que van ocupar l'ajuntament de Gisclareny en temps de l'antic règim gràcies als llistats de tots els batlles nomenats a Catalunya. La funció del batlle era la de representant del senyor al municipi i ostentava la jurisdicció judicial i criminal llevat quan l'acusat era un membre de la noblesa que llavors passava les competències a la cúria baronial de Bagà. Per damunt d'aquests organismes hi havia l'alcalde major situat a la subvegueria de Berga i que intervenia en municipis de diferent domini senyorial. Com a ordre suprem hi havia la reial Audiència. Segons Martín (Martín, 2005 p. 24) destaca alguns afers que va intervenir la justícia baronial de Bagà destacant-ne una disputa el 1804 entre un pagès i Josep Tor o per exemple una disputa de 1796 prop de cal Jovell entre Ciprià Pons i Llorenç Tor que acabà a mans de la Reial Audiència.La manca de presó a Gisclareny va fer que molts dels empresonats es fessin a Bagà on hi havia una presó. Segons el mateix Martín, la presa de possessió d'un nou senyor després de la mort de l'anterior anava acompanyat d'un ritual que es celebrava primer a la capital de les baronies i després a cadascun dels municipis afectats on el batlle i els regidors escenificaven l'acte de vassallatge davant els nous senyors. Amb la constitució de 1812 l'organització de l'ajuntament també va experimentar alguns canvis on es van produir algunes pèrdues del poder dels ajuntaments i es va incrementar el control del govern supra municipal. En aquest tipus d'ajuntament desapareixia la importància de la cúria baronial de Bagà i també de la reial audiència donava poder al sufragi per cens i per tant lliure elecció de l'alcalde i els regidors entre els membres masculins del municipi, sovint escollits per la seva posició i rol social i també la renda que tenien. Els alcaldes designats pel governador civil eren els regidors electes, les diputacions eren controlades per un 'jefe político' i al damunt seu hi havia el governador civil.Aquest sistema era subjecte a la manipulació ja que les llistes eren fetes pels mateixos ajuntaments. A partir dels pressupostos conservats, llistes de pedrons municipals s'ha pogut conèixer com estava organitzat l'ajuntament de Gisclareny a mitjans del segle XIX. Així per exemple se sap que le 1843 els ingressos que s'obtenien eren nuls i hi havia una despesa de 804 rals d'ardit que es repartirien entre els diversos veïns afectant els principals contribuents. Aquest fet va comportar la creació d'una comissió per al repartiment d'aquest arbitri que requeia al batlle, regidors i a quatre dels principals contribuents (Martín, 2005. P.19). Consta també que ss conserva un document que narra la fundació de la junta revolucionària de Sant Miquel arran dels afers revolucionaris de 1868. A més se sap que el 1887 Josep Vinyas ven a l'ajuntament de Gisclareny per un valor de 570 ptas. la casa de 'lo corral de l'era' que correspon a l'actual casa consistorial i delimitada pels tres carrers que l'envolten i l'espai o era de davant seu. Consta que el 1915 amenaçava ruïna degut a la crisi i manca de recursos i dèficit de finances raó de la qual el municipi sol·licità a l'estat un augment del nombre d'arbres a talar per a poder fer subhasta. (Martín, 2005. P. 19-21)</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83013-foto-08093-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83013-foto-08093-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83013-foto-08093-103-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons imatges i postals antigues conservades de Gisclareny (todocolección.net) i publicades al 'Escudo de Oro' i atribuïdes a Bagà es veu una imatge acolorida d'aquest edifici amb les parets revestides d'un enlluït de calç de color marró terrós i amb els emmarcaments de les obertures i cantonades resseguides en color blanc i amb quatre òculs a la darrera planta, que semblen correspondre als coronaments de cadascuna de les obertures. Aquesta decoració es va perdre en la restauració que s'hi va fer a mitjans dels anys'90 però es conserva documentada en aquestes imatges. Sembla datar de mitjans del segle XIX o principi del XX. La disposició de les obertures és la mateixa que l'existent. En quant al passatge que comunica amb l'església possiblement correspongui amb una obra erigida en aquest moment, juntament amb la rectoria, possiblement vinculat al moment que es centralitza l'activitat religiosa, administrativa i política en un sol lloc ja que els tres edificis (ajuntament, església i rectoria) estan comunicats entre sí. | 99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 53948 | Ara de l'ermita de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-lermita-de-sant-ponc | GAVÍN, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. | XVIII | Es troba a l'aire lliure | Davant la porta de l'església de Sant Ponç, a l'exterior, hi ha l'ara de l'altar. És un bloc de pedra sorrenca de forma rectangular, d'aproximadament 150cm de llarg i 70cm d'amplada. Està recolzada sobre un conjunt de pedres que formen una base sense forma. A la part central hi ha un rectangle excavat a la pedra que servia per guardar les relíquies dels màrtirs, i a la banda dreta hi ha un altre forat més petits que serviria per encastar la creu i que té gravat a la base un símbol que s'assimila a un peix, símbols dels cristians que representava la resurrecció de Crist. | 08130-35 | Sant Ponç | La notícia històrica que tenim de la capella va associada a la casa, que era la que més produïa de la parròquia de Montclar, ja que va ser casa nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial, arrendada per Jaume Merlet, argenter, per 220 lliures, i el fiador va ser Joan Santromà, espardenyer de Solsona (Subarrendaments de l'Excusado, 1766-69) (PLANES, 1985). La capella, tal i com indica la data gravada a la porta, és un edifici de 1754, corresponent amb el moment d'ampliació de la casa i del seu auge econòmic. És un edifici amb una estructura neoclàssica. | 42.0295400,1.7764900 | 398718 | 4653780 | 1764 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53948-foto-08130-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53948-foto-08130-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53948-foto-08130-35-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 99|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 59932 | Retaule de Sant Martí. Retaule Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti-retaule-major | <p>Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3582. Generalitat de Catalunya. 1990.</p> | XVIII | <p>El retaule de Sant Martí de Saldes està format per tres carreres longitudinals amb una marcada preponderància del carrer central, coronat per una fornícula en forma de corona al pis superior, i per una de dimensiones grans al centre que emmarca la imatge de Sant Martí, formada per un frontó troncat i rematada per un parell de columnes corínties amb les bases decorades amb elements florals i caps d'àngels. Presenta les característiques usuals en els retaules del segle XVIII, ja dins el corrent Neoclàssic: retícula de plata quadrangular amb poc moviment, l'element central adquireix preponderància sobre els altres compartiments, la importància del Sagrari, situat sobre una mesa i damunt una escalinata, etc.</p> | 08190-8 | Saldes. Església Sant Martí de Saldes. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>El retaule de Sant Martí és una obra tardana del segle XVIII, dins la corrent Neoclàssica i realitzat per un mestre, fins ara desconegut, presenta una austeritat molt característica de les parròquies de muntanya. Acompanyen al Sant patró de l'església, Sant Joan Baptista, Sant Francesc d'Assís, Sant Antoni Abad, Sant Sebastià.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59932-foto-08190-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59932-foto-08190-8-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 65772 | Capella de la Trinitat de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-trinitat-de-vilalta | AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. | XVI | La Trinitat de Vilalta es troba situada a la banda nord de la masia de Vilalta, just al costat de l'accés principal que condueix dins la lliça, tancada amb un mur de pedra. La capella és de planta rectangular, amb absis carrat i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull que conserva una campana. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. A la façana principal, orientada al sud-oest, hi ha adossat un ampli porxo de teulada de doble vessant, tancat per un baix mur frontal amb una columna de pedra i una paret lateral amb un porta d'accés emmarcada amb pedra. La façana presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb un guardapols motllurat que el ressegueix. A la clau de l'arc hi ha la data de 1552 esculpida en baix relleu i amb un gran motiu figuratiu al centre també esculpit en baix relleu que representa la Santíssima Trinitat. A la dreta del portal, pràcticament adossat a ell, hi ha una escala de cargol de fusta que condueix a un primer pis. A la part superior de la façana, sobre el porxo, s'hi obre un òcul i més amunt una finestra apaïsada. A la zona de l'absis, orientat al nord-est, hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra, sota el carener. A la façana sud-est s'hi adossa un petit cos que sobresurt perpendicularment de teulada d'una vessant. | 08255-16 | Sector nord del terme municipal | A la capella de la Trinitat de Vilalta es celebra una missa a l'any, el dia de l'aplec de Vilalta (el diumenge abans de Corpus). Aquest dia es canten els goigs de la Santíssima Trinitat. Anys enrere es celebraven dues misses més durant l'any però actualment ja no es fan. L'edificació de la capella és del segle XVI. | 42.0267300,1.9886000 | 416273 | 4653239 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65772-foto-08255-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65772-foto-08255-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65772-foto-08255-16-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 38527 | SANT MARTÍ D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-davia | <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. JUNYENT, E.: Diplomatari i escrits literaris de l'abat i Bisbe Oliba, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 1992, doc. 32. BENET ICLARÀ, Albert (1993). 'Relació de parròquies visitades pel vicari arquepiscopal de Tarragona a la Diòcesi d'Urgell els anys 1312-1313', a L'Erol nº 41, pag. 18. ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA, Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir a la Abadia de Serrateix, de 1701 a 1772. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XVIII-XIX | <p>L'església parroquial d'Avià es troba situada a la part sud del nucli antic del poble obrint-se cap al nou eixampla del camí de Santa Maria. És un edifici de planta rectangular, de tres naus amb fornícules a les parets laterals, amb la façana orientada al sud obrint-se a la plaça de l'Església. Compta amb un campanar de planta quadrada, de 23 metres d'alçada, situat sobre la teulada pel costat de ponent, seguint la tipologia dels campanars del segle XIX a la comarca: amb tres pisos, dues finestres d'un sol arc de mig punt a l'últim pis on es troben les campanes i amb barana a la part superior. Adossada al mur de llevant de l'església s'alça la Rectoria, edifici de la mateixa època que l'església. Darrera de la rectoria es va construir la sagristia en acabar la Guerra Civil i que queda integrada en el conjunt. L'interior de l'església és de decoració molt senzilla, igual que la façana principal que té una rosassa circular a la part superior, dues finestres petites a cada costat i la porta al centre. La porta té un arc escarsser cec sobre la llinda horitzontal i dues pilastres adossades a cada costat amb capitells i bases. L'any 1983 es van restaurar les façanes repicant tot l'arrebossat i deixant la pedra vista, amb la imatge que veiem actualment.</p> | 08011-3 | Nucli antic, c/ Padró, 11. 08610 AVIÀ | <p>S'atribueix la construcció de la primera església de Sant Martí d'Avià al Comte Guifré (879-897), essent consagrada pel bisbe Nantigís de La Seu d'Urgell el 12 de gener de l'any 907 (BARAUT, 1978). Aquesta església es trobava al mig del nucli antic, a la sagrera, al lloc que actualment ocupen les cases de Cal Serra i cal Gabarró. Aquesta era l'església del castell d'Avià, al comtat de Berga, i des de la seva construcció esdevé parròquia del terme i del lloc de Clarà, i estarà subjecta al bisbat d'Urgell. L'any 1003 el comte Oliba donà al monestir de Santa Maria de Serrateix la parròquia de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà (JUNYENT, 1992). L'any 1190 Berenguer de Peguera i els seus germans van vendre en franc alou a Pere de Berga tot el que tenien a la parròquia de Sant Martí d'Avià. L'any 1312 es confirma la categoria de parròquia en la visita al deganat de Berga, esmentant la renda anual de sis lliures a Santa Maria de La Seu d'Urgell (BENET, 1993). Durant la primera meitat del segle XVIII alguns masos de la parròquia encara capbreuaven al monestir de Serrateix (ADS) pagant la primícia al prevere de Sant Martí d'Avià. A finals del segle XVIII l'antiga església fou enderrocada i construïda de nova planta sota la mateixa advocació als afores del nucli, a uns 100 metres de l'antic emplaçament, mantenint les esglésies de Santa Maria i Sant Serni de Clarà com a sufragànies. El campanar es va finalitzar l'any 1826. També es va traslladar el cementiri que es trobava al redós de l'església a la mateixa època. En l'antic emplaçament de l'església es va trobar l'any 1981 un capitell, un parament de paret amb un bordó, un arc diafragma i vàries tombes excavades a la roca i que actualment són tapiades. La ubicació de l'antiga església i del cementiri a la sagrera la coneixem per aquestes restes trobades i per la informació que ens facilita documentació diversa, entre la que destaquen els pergamins de cal Mas (APM) i el record d'algunes persones del poble que havien vist les restes del cementiri.</p> | 42.0754000,1.8252200 | 402822 | 4658816 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38527-foto-08011-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38527-foto-08011-3-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-01-20 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A inicis de l'any 2000 es va celebrar els 200 anys de construcció d'aquest edifici i per a commemorar-ho es va instal·lar un rellotge al campanar amb toc automàtic de les campanes. El nou cementiri d'Avià, situat sota de cal Lluch, va ser construït al 1854 degut als primers brots de còlera apareguts a Avià, fet que feia insalubre el cementiri al mig del nucli urbà. Així va ser com el vell cementiri es va abandonar i molts veïns van construir barraques per guardar llenya i bestiar que es van enderrocar a inicis del segle XX en fer el nou edifici de l'Ajuntament i Escoles a la plaça Abat Oliba. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 40522 | Pintures murals de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-paller | <p>PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XIX | <p>Les pintures interiors de l'església són realitzades al tremp de cola sobre morter de calç als murs. Es representen els següents temes: entre el retaule i el primer arc es representa la Santíssima Trinitat que corona la Mare de Déu, acompanyada de Sant Pere, Sant Antoni, Sant Pau i els àngels músics. Entre el primer i el segon arc, els quatre evangelistes amb les figures del tetramorf. Entre el segon i el tercer, les figures humanes que representen les virtuts teologals fe, esperança i caritat. A la volta sobre el cor, una panoràmica al·legòrica de Bagà. A les petxines de cada tram de la volta hi ha diversos símbols que fan referència a títols que es donen a la Mare de Déu en la pregària lletànica. A cada costat del presbiteri, dos grans quadres representen la Immaculada i la Mare de Déu amb l'infant. La resta d'espais estan omplerts amb elements ornamentals. La decoració és de caire neoclàssic amb imitacions de l'arquitectura clàssica i personatges trets de la imatgeria popular. Predominen els tons grisos en les zones de menys importància iconogràfica, mentre que a la resta els colors són més variats i alegres. Les columnes i laterals dels arcs de les capelles que allotjaven els retaules també estan pintats, amb un marbrejat verdós i figures d'àngels amb decoracions fetes amb full d'or. Amb la restauració només es van deixar dos al descobert, ja que els altres estaven en molt mal estat de conservació i no es van poder recuperar. Aquestes darreres pintures estan fetes amb pintura a l'oli, i també s'atribueixen a Miquel Moliner.</p> | 08016-11 | Paller | <p>Les pintures van ser fetes per un tal Maura de Sant Llorenç de Morunys, entre 1813 i 1825, amb ornaments i còpies de pintures famoses. Els arcs i els sòcols els va pintar Miquel Moliner a començaments dels segle XIX. Més tard, el 1874 el mateix Maura va pintar la volta, tal i com consta a la part esquerra sobre el cor. Aquesta volta té les pintures més interessants, que representa la vila de Bagà tal com era a inicis del segle XIX. L'any 1942 els pintors Pere Paz i Benet Casas de Bagà van refer les parts de pintura malmeses. L'any 1998 es va realitzar una restauració de les pintures a càrrec de les restauradores Gemma Rodríguez i Manola Melero. Es va poder veure que la paret de darrera del retaule major ja havia estat pintada abans de 1773, així com l'arc sobre el retaule del que s'ha deixat testimoni. Possiblement aquestes pintures fossin fetes poc després de la construcció del retaule.</p> | 42.2668800,1.8758600 | 407291 | 4680020 | 1813 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40522-foto-08016-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40522-foto-08016-11-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Maura, Miquel Moliner | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 40551 | Pintures murals de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-palau | <p>Documentació realitzada amb ajuda de Jaume Batiste.</p> | XVIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>A la primera planta de l'edifici de Palau es troben un grup de pintures murals repartides en les diferents cambres que es troben a la banda nord-oest de l'edifici. Aquest correspon a la planta noble de l'edifici reconstruït al segle XVIII. Hi ha un total de set habitacions amb policromia a les parets i, en alguns casos, també als sostres. En general les pintures són de tipus neoclàssic, d'influència italiana, i possiblement realitzades per algun pintor local. Les sales han rebut diferents denominacions ens base al tipus de pintures i que ens ajuden a distingir-les. Així tenim la cambra Pompeiana (sobre el centre dels Càtars) que disposa d'alcova, amb un dolent estat de conservació ja que presenta pèrdues en la capa pictòrica i capa de preparació, escletxes profundes, taques d'humitat, guixades fetes amb carbó i esquerdes tapades amb ciment de forma molt barroera. Presenta una decoració pictòrica en colors predominantment rosats dividida en franges verticals en les que hi ha uns gerros i cortinatges a l'interior de l'alcova. El sostre és decorat seguint la mateixa simetria marcada pel centre. La sala de les Cariàtides o sala daurada, comunica amb l'escala d'accés al Cel de Palau; també presenta un estat de conservació molt degradat. La decoració pictòrica és de tipus ornamental geomètrica i daurada amb or fi. La sala de les Columnes és la sala central i una de les principals. Està decorada amb columnes entre les que hi ha escenes mitològiques (Neptú i les sirenes, la forja de Vulcà, Caront amb la barca) i decoració arquitectònica sobre un sòcol que imita marbre. El seu estat de conservació és bo després de les intervencions que s'han realitzat, tot i que encara resta un pany de mur i el sostre als que manquen capes de la preparació pictòrica. La cambra Napolitana és una sala amb alcova que es troba a continuació. Va ser objecte de les primeres campanyes de restauració que han cobert totalment la pintura antiga. La capa de preparació és molt fina i el morter és de color siena natural, fet que li ha donat el sobrenom de saló Rosa. La sala presenta ornamentació geomètrica i columnes que emmarquen paisatges. L'alcova, separada de la sala per un arc conopial, presenta decoració floral i cortinatges. Totes tenen un sòcol de imitació de marbre. Darrera d'aquesta sala hi ha dues petites comunicades entre si per una porta i finalment la sala del Mapamundi o dels Quatre Continents que es troba en molt mal estat de conservació i amb dues figures humanes.</p> | 08016-40 | Nucli històric | <p>El Palau es troba a tramuntana del perímetre de l'antiga vila, dominant el nucli antic amb una posició dominant degut al desnivell que ofereix el terreny en decreix cap al riu. Hem de trobar els seus origen en l'Edat Mitjana, moment en que s'establiren i fundaren la vila els barons de Pinós, que tenien la seva residència al castell ja esmentat al 1234. A l'edat mitjana hi ha diferents notícies històriques sobre el castell. A inicis del segle XVIII l'edifici era propietat de Francisco Roset i Badia, casat amb Maria, que va heretar la casa en morir aquest. Posteriorment es va casar en segones núpcies amb Francisco de Còdol. Durant la guerra dels Segadors l'edifici va ser cremat i al segle XVIII va ser reconstruït primer per Francisco Roset i després pels senyors de Còdol (llibre de la família Còdol que es conserva a l'arxiu municipal de Bagà). Per tant aquest edifici conserva pocs elements medievals. A la mateixa època es va construir la capella. Entre els anys 1990 i 1995 es va realitzar una rehabilitació de l'edifici per l'arquitecte Josep Vidal i Arderiu que va refer la teulada i modificar elements estructurals, entre ells va fer la coberta i part de les escales del Cel de Palau o caixa de l'escala principal. L'estiu de 2003 es va ubicar el Centre Medieval i dels Càtars, així com l'Oficina de Turisme de Bagà a la planta baixa de l'edifici, després d'una rehabilitació seguint un projecte de Xavier Escura amb la col·laboració de Jaume Batista. Les pintures murals de les habitacions del primer pis han estat objecte de diferents intervencions per restaurar-les, en concret quatre campanyes. La primera es va realitzar l'any 1992 pel restaurador Emili Julià i el seu equip amb el seguiment del Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya. Va ser una intervenció d'urgència consistent en la fixació de les capes de pintura i dels seus suports per tal d'evitar el despreniment dels murs; una neteja superficial per eliminar pols i l'anivellament d'esquerdes i forats a totes les sales. L'octubre del 1994 es va fer la segona intervenció a càrrec del mateix restaurador. Es va restaurar la cambra Napolitana i l'alcova contigua amb un criteri poc conservador ja que es va repintar totes les pintures de les dues sales no deixant a la vista la policromia antiga. La tercera (any 2002) i quarta (any 2003) intervencions es van realitzar pel Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya, a càrrec de la restauradora del Servei, Núria Lladó Moreno en col·laboració de les becàries Anna Garcia Rey, Bet Garcia Talavera i Montserrat Díaz (aquesta darrera només va participar en la tercera intervenció). Totes dues campanyes es van destinar a la restauració de les pintures de la sala de les columnes, restaurant tres dels angles de la sala i restant encara per restaurar un dels angles i el sostre. Es va consolidar la capa de suport de la policromia, es va fixar la capa pictòrica, netejar i es va fer una reintegració cobrint blancs i sense modificar la pintura original. El cost de la intervenció va anar a càrrec de la Generalitat, mentre que l'estança de les restauradores i el sou de les becàries va anar a càrrec de l'Ajuntament de Bagà.</p> | 42.2535200,1.8610200 | 406047 | 4678553 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40551-foto-08016-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40551-foto-08016-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40551-foto-08016-40-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40565 | Pintures murals de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-sant-esteve | <p>FONT, J.M. (1998). Carta de franqueses de Bagà (1234). Bagadanum, vol. I, p. 67-82.</p> | XVII | <p>La capella del Santíssim que es troba a l'angle SW de l'església de Sant Esteve de Bagà, conserva pintures murals a les parets i al sostre. Es tracta de pintures d'estil neoclàssic que cobreixen totes les parets. La capella és coberta amb cúpula en la que hi ha pintat un cel amb núvols i estels, suportat sobre quatre petxines. Al mur del fons hi ha sobreposat un retaule que es va realitzar amb fragments del retaule barroc. La resta de murs estan decorats amb cortinatges sobre un sòcol que imita un mur marbrejat. A les pilastres que es troben a cada banda de l'accés a la capella hi ha dos medallons, un amb l'anyell i un altre amb una copa.</p> | 08016-54 | Nucli vila. Església de Sant Esteve | <p>El 1666 es construeix la sagristia i possiblement la capella dita del Santíssim, a la dreta de l'altar, al costat de migdia. L'any 1753, el 25 de juny, un incendi fa desaparèixer els retaules i part de l'interior de l'església. Queden dempeus parets i voltes, sagristia i local arxiu municipal. A partir d'aquest moment es feu un nou retaule barroc, probable obra de Francesc Moretó de Vic. Amb la Guerra Civil del 1936 es va mutilar el retaule major, capelles laterals i tot l'interior del temple destruint imatges i l'orgue. L'any 1966 la Diputació de Barcelona sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, fa una restauració de l'edifici que va ser inaugurada l'any 1975.</p> | 42.2523500,1.8621400 | 406138 | 4678422 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40565-foto-08016-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40565-foto-08016-54-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Assenyalar que a les pintures està repetit el quart manament i falta el sisè. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 44657 | Santa Maria de l'Antiguitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lantiguitat | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. CORONIMAS DE NIUBÓ, Lluïsa (1995). Santa Maria de l'Antiguitat, dins Casserres, entre la història i el progrés. Revista Berguedà. Núm. 33-34. pàg. 314-315. SANTANDREU, Maria Dolors (1992). El testament de Sibil·la de Berga; dins Revista Erol, núm. 38. Dossier la mort, el camí de la vida, pàgs. 27-30. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Barcelona: Artestudi. | XIX | Església d'una única nau de planta rectangular amb un transsepte molt marcat i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. No té absis. El campanar és d'espadanya, de construcció moderna i està situat damunt la façana principal. Porta: de llinda recta amb inscripció 'Ab aeterno ordinata sum, et ex antiqus antequam terra fieret (Prov. Capite VIII Vers XXIII' i amb la data de 1848 sota l'anagrama de Maria. | 08049-10 | Carrer Santa Maria, s/n | Tenim documentat el testament de Sibil·la de Berga, filla de Pere i Estefania, que a l'any 1238, dóna 3 sous a l'església de Santa Maria de l'Antiguitat. També va deixar al seu fill Arnau de Saga les possessions i els drets que tenia a Casserres i a l'Antiguitat. De nou, l'any 1396 Pere Cella vengué a Pere Perarnau una vinya, que estava sota el domini de Santa Maria de les Antiguitats, i el 28 de setembre de 1553 Guillem Asmarats, veí de Gironella, vengué a Pere Perarnau, el mas destruït i terres de la Cella, situat en la parròquia de Santa Maria de les Antiguitats. L'edifici actual és fruit d'una gran reforma realitzada el segle XIX, sobre una antiga ermita d'època romànica de la que avui no se'n conserva cap rastre visible i que havia exercit funcions d'ajuda parroquial de la població. Era molt més petita i tenia l'entrada per la façana de ponent. L'edifici ja era molt vell i estava desmillorat quan pels anys 1838-39 el 'Conde de España' la destinà a dipòsit d'armes, sobretot d'artilleria. Acabada la primera guerra Carlina a Catalunya, van decidir reconstruir-la i ampliar-la. El cos de l'edifici en forma de creu és obra de Gregori Canudes, i les dues capelles laterals del seu fill Josep, de l'any 1883. Mn. Ramon Camp ens fa una descripció més detallada que li va facilitar oralment Martí Niubó Soler Barnadàs. Explica que l'entrada a l'ermita romànica, per ponent, tenia un cobert sostingut per pilastres i a cada costat hi havia els dos sarcòfags. Només tenia una capella lateral on es venerava una imatge de la Mare de Déu. No tenia sagristia però sí un petit cementiri annex en el que ja feia temps que no s'utilitzava. La inauguració es va fer el 25 d'agost de 1851. Mn. Pau Vilella n'era el rector i es va traslladar des de l'església de Ntra. Sra. Dels Àngels la imatge de la Mare de Déu. Va fer la benedicció canònica de l'església el Dr. Joan Torrebadella, fill de la casa 'Capitanet' i després canonge de la Catedral de Solsona. | 42.0154800,1.8441200 | 404295 | 4652141 | 1883 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44657-foto-08049-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44657-foto-08049-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44657-foto-08049-10-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gregori Canudes i Josep canudes | A l'interior es conserven dos interessants sarcòfags d'època medieval, procedents de Sant Pau de Casserres.També es coneix amb el nom de Santa Maria de Casserres. | 99|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 45013 | Retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. | XIX | L'altar major de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars és presidit per un retaule d'estil neoclàssic decorat amb marbrejats marrons i grisos, i amb els capitells, motllures i decoracions florals daurats. Té una estructura arquitectònica definida i formada per senzilles línies clàssiques, destaca una gran fornícula central amb les imatges dels dos Sants titulars (Sant Iscle i Santa Victòria), amb una gran columna de fust llis i capitell corinti a cada lateral. Es presenta flanquejada a nivell de la predel·la per dues escultures exemptes, Sant Bernabé i Sant Josep, i és coronat per la imatge de l'Esperit Sant que presideix l'àtic. | 08050-72 | A la zona de Llinars | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45013-foto-08050-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45013-foto-08050-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45013-foto-08050-72-3.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||||
| 46154 | Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ramon-0 | <p>DOÑATE, M. (1995): Enric Monjo escultor 1895 - 1976. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Caixa de Terrassa. http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Monjo_i_Garriga;http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0043421.xml</p> | XX | <p>La imatge, de fusta policromada i daurada, representa Sant Ramon descalç, amb actitud piadosa, amb els braços creuats sostenint amb ambdues mans una custòdia daurada. L´escultura, de característiques neogòtiques, sorprèn per la seva extrema senzillesa de formes. La figura del Sant és hieràtica i el tractament de les vestidures presenta certa simplicitat de formes. La figura és extremadament alta i les formes anatòmiques són considerablement allargades: mans, peus i coll presenten una esveltesa que dóna sensació de dignitat i magnificència. La lleugera inclinació del cap, junt a la inapreciable figuració dels trets anatòmics de la cara, suggereix certa inquietud i dramatisme a la figura. Les mides aproximades són 122 cm d'alçada, 30 cm d'amplada i 19,5 cm de profunditat. A la base de l'escultura hi ha la signatura de l'autor, Enric Monjo, i la data 1944.</p> | 08057-180 | A la capella de Sant Ramon, al veïnat de la Ribera. | <p>Segons les informacions que ens aporta la mateixa placa que hi ha a la façana de l'església, la capella es va bastir el 1906, va ser pagada i dedicada als veïns de la Ribera per en Ramon Camprubí, fill de Cal Tena. Els descendents de Ramon Camprubí, expliquen que aquest tenia un germà, en Joan, que va anar a viure a Barcelona, era antiquari i viatjava sovint amb el germà del pintor Sert a països com França i Alemanya. Aquest es va casar i va tenir una filla, la Josefina, la qual es va casar amb l'escultor Enric Monjo. Enric Monjo és l'autor de l'escultura de Sant Ramon que hi ha a l'altar major de la capella. Enric Monjo i Garriga ( Vilassar de Mar, 1895 - Barcelona, 1976), es va formar com a escultor a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i a l'Escola de Belles Arts. De ben jove ja va treballar al taller d'Eusebi Arnau i, més tard, al taller de Josep Llimona, qui l'introduí en el Noucentisme, havent passat també per la Llotja on hi va entrar el 1911. A més, també cursà estudis d'anatomia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, convertint-se en escultor anatòmic el 1918. Va fer estada a París (1919) i a Brussel·les. El 1924 va rebre molt bones crítiques arran de l'exposició d'una sèrie de les obres de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. El 1923 s'havia incorporat com a professor auxiliar de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, el 1927 passà a ser professor numerari, i entre el 1943 i el 1961 catedràtic d'Anatomia Artística de la Llotja. El 1928 va participar junt amb Clarà, Llimona i Gargallo, entre altres, en la creació de les estàtues que decoren la Plaça de Catalunya de Barcelona. Algunes de les principals ciutats on va exposar són París al 1954, Terrassa al 1955, Madrid al 1956 i a Nova York. Va ser reconegut amb el Gran Premi Internacional d'Escultura. La temàtica de la seva obra és molt variada, però un dels principals temes de les seves creacions és la imatgeria religiosa, amb una clara influència del noucentisme més que dels corrents contemporanis al seu període; també són clares les influències de les obres castellanes del segle XVII, a més també d'un monumentalisme de formes simplificades i actituds arcaïtzants o neogòtiques, del qual hi ha exemples al Banc Vitalici de Barcelona, al monestir de Montserrat i a la casa de la ciutat de Barcelona. Una de les obres més importants de l'escultor va ser la reforma i decoració de l'església del sant Esperit de Terrassa, iniciada el 1940 conjuntament amb l'arquitecte Lluís Bonet i Garí i el pintor Antoni Vila i Arrufat. A nivell internacional són destacables les obres al portal del transsepte sud de la Catedral Nacional de Washington, les obres al First National City Bank de Nova York, entre d'altres. El 1971 s'inaugurà a la seva població natal, Vilassar de Mar, la Gliptoteca Enric Monjo. L'obra d'Enric Monjo està dispersa per diferents indrets de Catalunya, però també són destacables les obres existents a Espanya i Amèrica del Nord. Al llarg de la seva vida va rebre diversos premis i reconeixements, com la Medalla de Sant Jordi de la Diputació de Barcelona, la Clau de la Ciutat de Barcelona, Medalla d'Or de la Vila de Vilassar de Mar, entre altres.</p> | 42.1546500,1.9490500 | 413173 | 4667482 | 1944 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46154-foto-08057-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46154-foto-08057-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46154-foto-08057-180-3.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Enric Monjo | 99|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 48549 | Sants Metges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sants-metges | COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3301 Generalitat de Catalanya. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VILADÉS, R. (2007: 36-39): 'Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà'. L'Erol, núm. 94, any 2007. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | L'església està situada sobre un tossal rocós a la zona central del municipi, no gaire allunyada de la carretera de Berga a Solsona i Cardona. L'església està bastida amb murs de pedres irregulars en mides i formes, i grans cantoneres ben escairades i polides. La portalada d'accés, situada a la façana principal (sud-oest), és d'estil neoclàssic, és flanquejada per falses pilastres de línies rectes i força senzilles, sobre la llinda hi ha un fris de pedra llis, i es clou amb un frontó amb acabat arrodonit i a dins, al centre, una petita fornícula. Sobre de la portalada hi ha un òcul també amb contorn de pedra. És un edifici d'una sola nau orientada nord-est a sud-oest, el cor als peus (extrem sud), i al costat de ponent una capella, l'accés al cor i al campanar que és situat a l'angle sud-oest; al costat de llevant hi ha una altra capella i la sagristia amb accés directe des de l'altar. L'ingrés al presbiteri és a partir d'uns graons i un cancell de separació amb una barana metàl·lica, està presidit per una imatge de Sants Metges. La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes tot formant trams separats per arcs faixons, que per sota tenen pilastres amb capitells decorats amb motius florals; a la part superior dels murs laterals, en el punt d'inici de la volta hi ha una motllura decorativa. També hi ha elements decoratius en els arcs faixons i el centre de cada tram de volta. L'interior és arrebossat i pintat sense elements decoratius, tant sols diferenciant amb color daurat alguns relleus. El cor és suportat en arcs carpanells. El campanar és de planta quadrangular, i a la part superior una obertura en cada costat, en una de les quals hi ha una campana; l'accés és a través d'una escala de cargol feta amb maó massís. | 08078-4 | A Sants Metges | L'actual església de Sants Metges és obra de l'últim terç del segle XIX. L'antiga església de Sants Metges es trobava dins la zona de Castellserà; les runes es troben per sobre de la masia de Can Cots, dalt d'un petit turonet on s'observen les restes d'alguns murs; inicialment tenia l'advocació de Sant Nicolau i Sant Cebrià de Castellserà (també es creu que es podria correspondre amb l'antic monestir de Sant Salvador de la Mata). La primera notícia de Sants Metges la trobem en un document del 1513, en concret el testament de Francesc Calvet del Mas Calvet o Coromines (al lloc de l'actual Casanova de Cal Pauet), en aquest document es fa una deixa d'un sou a les esglésies de Sant Serni del Cint, Santa Maria dels Torrents, Santa Margarida del Mercadal, i Sant Cebrià de Castellserà, tot demanant ser enterrat en aquesta darrera. Tal i com ens relata Mn. R. Viladés (VILADÉS,2007:37-39) a partir de les Actes de les visites Pastorals dels segles XVII i XVIII, l'església era anomenada tant com Sant Nicolau i Sant Cebrià com a Sants Metges, sembla que el canvi d'advocació es degué produir per interès dels feligresos. En les actes del 1673 el visitador demana els comptes de les esglésies del Cint, els Torrents, i Sants Metges que sembla que de feia anys que no constaven les almoines recollides. El 1695 es torna a reclamar el deute i se'ls dóna un termini de pagament sota pena de 10 lliures. En aquestes actes es fa notar el mal estat de l'església de Sants Metges i s'avisa als feligresos que cal arreglar-la o fer-ne una de nova. Des de la primera vegada que es demana al 1676, en que s'esmenta en concret que cal començar arreglant el campanar, i al llarg de 200 anys continua quedant constància per escrit de que cal fer les obres amb urgència (es dóna l'ordre l'any 1695, el 1758, el 1781 ho ordena el mateix bisbe de Solsona, tot demanant que presentin un plànol de l'estat actual i si la volen engrandir, i que no consentirà cap disbarat, i 1812). Al 1812 el visitador avisa que l'església amenaça ruïna i del greu perill de danyar els assistents i mana al rector que es faci l'obra o es suspendran els oficis. Viladés també esmenta un document redactat pel rector del Cint als anys 60 del segle XIX en que s'explica tot el procés i en el que queda palès que si no s'ha arreglat o construït una nova església és per desavinences entre els veïns. Arran d'una nova reunió també el 1812 s'acorda definitivament construir una nova església en un indret més adient, en concret al tossalet de Castellserà, el lloc on actualment s'aixeca l'església. Encara però, succeiran noves desavinences, ja que no és fins el 1866 que el Bisbe de Solsona donà el permís per construir l'església; finalment és el Dr. Ramon Pallerola, substitut del Vicari Capitular que dóna el permís corresponent per edificar la nova església al lloc escollit. Segons Mn. Anselm Coll (COLL, 2007:12) abans de l'esclat de la guerra civil l'església tenia tres altars, el major era de fusta i daurat, tenia les imatges de la Puríssima al centre i de mida natural, als costats les de Sant Cosme i Sant Damià, i al capdamunt de l'altar la de Santa Rita. Al creuer, a la dreta hi havia un antic retaule gòtic, amb els sants metges i passos de la serva vida, segurament provinent de l'antiga església. A l'esquerra del creuer l'altar de Sant Josep, pagat per Mn. Anton Ferrer i que encara s'havia de daurar. En el decurs dels esdeveniments de la guerra van cremar-ho. | 42.0571000,1.7652900 | 397835 | 4656853 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48549-foto-08078-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48549-foto-08078-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48549-foto-08078-4-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'església parroquial de Sant Climent de l'Espunyola s'hi conserva una talla de fusta policromanda d'uns Sants Metges, Cosme i Damià, d'època barroca, provinent sembla de l'antiga església de Sants Metges. | 99|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 53973 | Retaule de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-isidre-0 | XIX | El retaule dedicat a Sant Isidre es troba a la capella lateral dreta de l'església de Sant Martí de Montclar. Està compost de predel·la, un pis i àtic, amb el pis distribuït en tres carrers amb tres fornícules; la central està flanquejada per una pilastra a cada costat i les externes per dues columnes de fust llis, una a cada extrem del conjunt. La fornícula central és més alta i la ocupa el sant titular, i a les laterals es troben dues sacres, tot i que podrien haver albergat imatges més petites. A l'àtic hi ha una fornícula central i a la part superior el símbol de l'ull de la providència. El conjunt és de fusta enguixada i policromada amb imitació de marbres, i alguns elements puntuals estan daurats. Tot i que el retaule està advocat a Sant Isidre, actualment a la fornícula central hi ha una imatge d'una Dolorosa, i la de Sant Isidre es troba a una fornícula lateral de l'altar Major. | 08130-60 | Església de Sant Martí de Montclar. Plaça de l'Església. | Es desconeix l'autor d'aquest retaule que segueix unes característiques ornamentals que l'emmarquen en l'estil neoclàssic i que es pot situar cronològicament al segle XIX. Possiblement es tractaria d'una obra d'un artesà local o de la zona, ja que trobem similituds amb altres retaules de la mateixa època de Montmajor i altres municipis de l'entorn. El culte a Sant Isidre és molt característic a les zones agrícoles, ja que és un sant al que advoquen els pagesos de de 1622 i que va substituir a altres patrons tradicionals com Sant Galderic. La celebració del sant és el 15 de maig, aniversari de la mort. | 42.0184200,1.7654000 | 397782 | 4652559 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53973-foto-08130-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53973-foto-08130-60-2.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 54140 | Sant Jaume de Codonyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-codonyet | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVIII-XIX | <p>Església d'una sola nau, coberta a doble vessant, orientada a llevant i amb un campanar de planta quadrada adossat a la façana de ponent. El campanar té quatre obertures esbeltes d'arcs de mig punt adovellats i és cobert a quatre vessants. La façana és molt simple i fou edificada l'any 1834, amb l'anexió d'una porta amb llinda de pedra d'una sola peça, amb una creu simple i la data de la realització. Sobre la llinda el mur dibuixa un frontó triangular. Un petit òcul al centre de la façana coronat per una creu proporciona llum a l'interior. L'altar major dedicat a Sant Jaume és una obra del segle XIX restaurat després de la Guerra Civil de 1936, i que té dues fornícules laterals amb les imatges de Sant Marc i Sant Isidre. També es conserven algunes pintures i exvots interessants. Davant l'església hi ha el cementiri on s'enterraven els difunts de les cases dels entorns: ca n'Agut, cal Jordana, la caseta de l'Agut, ca l'Oucovat, cal Passavant, Comabella, i Duocastella (aquestes quatre darreres pertanyen al municipi de Navès).</p> | 08132-36 | Sorba | <p>Aquesta església era dedicada en un principi a Sant Cugat; formava part de les moltes possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a la Vall de Lord, especialment als llocs de Sorba i Gargallà. L'any 993 el comte Borrell de Barcelona feia testament i cedia al monestir de Ripoll l'alou de Codonyet amb els seus termes, la seva església, i els delmes i primícies íntegrament (alaudes de Codoniero cum suos terminos et cum ipsa Ecclesia et decimis et primitiis ad integrum). L'any 999 el comte Miró comfirmava i ratificava al monestir de Ripoll l'alou de Codonyet i l'església de Sant Cugat que el seu pare Borrel havia cedit en el seu testament pocs anys abans. L'església de Sant Cugat de Codonyet devia estar vinculada a la parroquial de Santa Maria de Sorba des de la seva construcció; més tard, possiblement a l'edat moderna, canvià la seva advocació per la de Sant Jaume, segurament en ésser construït el nou edifici. L'any 1345 l'església constava com a parròquia (BALLARÀ, 1999), fet confirmat per les sepultures de pedra que hi ha al cementiri. És esmentada com a sufragània de l'església parroquial de Santa Maria de Sorba l'any 1757, quan el rector de Sorba, mossèn Carles Miralles, redactà la consueta (AS). A finals del segle XVIII l'església centrava un petit nucli de set cases, ja estava sota l'advocació de Sant Jaume i era sufragània de Santa Maria de Sorba.. Es celebra culte a l'església el diumenge sobre de Sant Jaume i el dia de la patrona, la Mare de Déu del Carme, dos cops a l'any.</p> | 41.9779549,1.6526061 | 388373 | 4648206 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54140-foto-08132-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54140-foto-08132-36-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La clau de l'església la guarden a la masia de Ca l'Agut. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 54193 | Santa Maria del Sunyer d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-sunyer-daguilar | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVIII | <p>Església d'una sola nau amb un petit transepte marcat i amb el campanar adossat a llevant de planta quadrada i cobert a quatre vessants. Al costat de tramuntana s'aixeca la sagristia de planta quadrada i més baixa que l'església. La façana és orientada a llevant i presenta un òcul petit i una porta adintellada amb la data 1833. La coberta és de dues vessants de teula àrab i amb una creu de ferro al carener de la façana. L'obra és senzilla sense elements destacables i feta amb aparell força irregular. A l'interior hi ha un retaule senzill d'estil neoclàssic a l'altar, recolzat a una paret policromada amb les imatges de Sant Pere, Sant Pau, els arcàngels Gabriel, Miquel i Rafael i un cavaller a cada banda amb els noms de Celdoni i Ermenter. El retaule és un cos de tres pisos amb pintures enmarcades entre columnes amb diferents imatges religioses, mentre que al centre hi ha una imatge de la Mare de Déu moderna, ja que l'anterior va ser destruida durant la Guerra Civil.. A la dreta hi ha un altre retaule lateral, mentre que el de l'esquerra va ser destruit a la guerra Civil del 1936. Aquest retaule va ser fet al 1853 i representa els sants Roc, Isidre, Sebastià i Ramon, i manté el mateix estil que el de l'altar major. A prop de la porta hi ha una pica d'aigua beneïda de pedra. Es troba al costat de la masia vella del Sunyer d'Aguilar.</p> | 08132-89 | Gargallà | <p>Aquesta església es va construïr al segle XVIII per substituir a l'antiga església romànica que es troba molt a prop, moment en que ja era sufragània de Sant Andreu de Gargallà.</p> | 41.9523632,1.6964436 | 391961 | 4645309 | 1833 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54193-foto-08132-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54193-foto-08132-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54193-santa-maria-del-sunyer.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'hi celebra missa dos dies a l'any: per Sant Roc què és el patró, i per Sant Ramon, com a record cap a Ramon Sunyer, propietari de la casa del Sunyer que morí al 1994. La clau de l'església és a la masia del Sunyer. Al costat de l'església hi ha la masia cal Planes d'Aguilar, i darrera cal Gep, que són de cal Sunyer d'Aguilar. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 59936 | Retaule Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-sagrat-cor | <p>Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3583. Generalitat de Catalunya. 1990.</p> | XIX | <p>Retaule d'un sol carrer que centra la imatge del Sagrat Cor de Jesús, sota una fornícula d'arc de mig punt rematada per uns pilars decorats amb vegetació estilitzada. Dos parells de columnes estriades amb capitells corintis i dos pilars també estriats amb capitells jònics flanquegen i sostenen el cos superior que corona el retaule, format per un frontó troncat de forma trapezoïdal, amb fris i entaulament. La decoració combina els ors amb el blanc i utilitza el blau per a decorar el carrer central. Al centre de la fornícula una imatge del Sagrat Cor olotina i sobre l'altra una Marededéu vestida tipus Pietat amb el fill als braços.</p> | 08190-12 | Saldes. Església Sant Martí de Saldes. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>El retaule és una obra de principis del segle XIX, quan al Berguedà imperaven encara gustos que als centre artístics del moment estaven ja totalment desfasats.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59936-foto-08190-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59936-foto-08190-12-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59961 | Molí de les Flors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-flors | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. AYMAMÍ, G. (2006). Notes d'alguns molins hidràulics de l'Alt Berguedà. A L'Erol núm. 88. Pàgs. 41- 43. FERRAN TORRA, S.I., Gósol, Saldes i Tuixén. Al peu del Cadí. Editorial Montblanc-Martín. Any 1978. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3610. Generalitat de Catalunya. 1990. VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. A L'Erol, núm. 32. P. 41-45.</p> | XIX | <p>És un edifici format per dues edificacions en forma de L, de planta i tres pisos, una de començaments del segle XIX coberta amb teulada a doble vessant i altra de finals (1861) coberta amb teulada a quatre vessants. Disposa de dos balconades fent angle decorades amb rajoles de colors. La façana principal que s'obre a ponent té porta d'arc rebaixat de maó i una placa a la façana amb la inscripció 'Molí de les Flors de Joan Trasserra' i a la llinda gravada la data 1861, quan va ser construït pe aquest farmacèutic que va aprofitar l'estructura d'un antic molí del segle XVIII anomenat Molí de Vellut. L'edifici de tramuntana té una balconada d'arcs de mig punt i s'obre a un pati central. Conserva al seu interior tota la maquinària que es va instal·lar en aquest moment. Disposa d'un jardí davant la façana principal amb elements decoratius de ciment imitant troncs d'arbre, de l'estil dels jardinets Artigues de La Pobla de Lillet. Es troba a la riera de Saldes, aigües avall del Molí de la Palanca.</p> | 08190-37 | Saldes. Molí de les Flors. 08697 SALDES | <p>Joan Trasserra i Conill era fill d'un moliner de la Corriu, que l'any 1861 es va instal·lar al molí de Vellut, al peu de la riera de Saldes. Aquest moliner feia de remeier, que per les seves sures consultava llibres de medicina; aquesta activitat del pare segurament va portar al fill a estudiar farmàcia, traslladant-se a Madrid on va instal·lar la farmàcia El Globo. El 1910 va fer bastir un gran edifici a l'antic emplaçament del molí de Vellut a Saldes. Va establir també una plantació d'arbres fruiters i una bassa artificial amb truites. L'any 1914 es modernitzà el conjunt, de manera que l'aigua que arribava de la riera mitjançant un canal, feia funcionar una turbina marca Fay-Vallvé de Barcelona, que movia uns embarrats que posaven en moviment les moles de La ferté, l'escairador i una dinamo que donava llum a la casa. A sota de l'obrador encara es conserven aquests elements en bon estat. A la planta baixa hi ha dues moles amb tremuja (una per la farina de pa i altre pel bestiar), l'escairador, la cabra i alguna de les eines pel manteniment de les moles. També hi ha el dipòsit on es posava el gra per ser netejat abans de moldre'l, així com el llímpia, que era un dipòsit amb un corró on anava a parar la farina després de mòlta per separar-la del segó. Durant l'època que van funcionar més les mines de carbó el molí feia les funcions d'hostal. Com a farinera va funcionar fins el 1970. Joan Trasserra va intervenir activament en la oposició a la venda del bosc de Gresolet per part del comte de Fígols, el Sr. Olano.</p> | 42.2273200,1.7420100 | 396187 | 4675782 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59961-foto-08190-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59961-foto-08190-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59961-foto-08190-37-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 81518 | Santuari de la Mare de Déu de les Esposes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-les-esposes | <p>DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.</p> | XIX | <p>El Santuari es troba al peu de la carretera que porta a Sant Julià de Cerdanyola des de Guardiola. L'edifici ocupa, junt amb una petita plaça d'entrada, un relleix encinglerat, a un congost al peu de la carretera, s'adapta al desnivell de la muntanya al peu d'un precipici. Aquest lloc està obert a una extensa panoràmica en direcció a la vall de Bastareny. L'edifici és de planta rectangular, d'una nau orientada cap a llevant, amb un absis que té un lateral en forma semicircular i l'altre formant angle recte. Està coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab, mentre que a l'interior és de volta de canó amb llunetes i amb arcs torals i al primer tram de la nau, sobre la porta, s'hi troba el cor. La façana principal té un campanar d'espadanya sobre el carener, cobert amb teuladeta amb una creu a sobre i que alberga una campana, i que es va construir a finals del segle XX. La porta principal és adovellada, amb la inscripció 1858 a la dovella central; hi ha una rosassa just a sota del campanar i una placa commemorativa al costat de la porta. Els murs són de paredat unit amb morter de calç i amb una capa que uniformitza, amb cantoneres ben escairades. A l'interior, l'altar separa un espai que serveix tan per accedir al cambril de la Mare de Deu com fa funcions de sagristia; no presenta decoració interior remarcable.</p> | 08903-4 | Carretera BV 4021 km. 3 | <p>L'església es va construir el 1858, tal i com consta a la porta, tot i que alguns elements fan pensar en l'existència d'un edifici anterior. El santuari sembla que es va construir a partir d'una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori; els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, aprofitant un lloc on ja hi havia una petita capelleta de pedró dedicada a la Mare de Déu. La podem situar dins el corrent neoclàssic tardà rural. L'església també va patir durant la Guerra Civil, sembla que algunes imatges les van tirar pel precipici i altres les van cremar davant l'església. Es van destruir la imatge principal del cambril, la Mare de Déu dels Dolors, que era una imatge vestida, i els dos àngels custodis que hi havia a cada costat del cambril. Actualment es conserven les imatges de Santa Llúcia, els Sants Metges Cosme i Damià, Sant Roc, Santa Rita i Sant Sebastià, totes de talla de fusta policromades de principis del segle XX. Aquest santuari ha sigut un important centre de devoció de tot el terme municipal i dels municipis de l'entorn. El 15 de setembre es celebra la festa de la Mare de Déu de les Espases, a la que assisteixen els veïns el diumenge sobre més proper a la data. El culte a la Mare de Déu dels Dolors s'estengué amb força durant els segles XVIII i XIX.</p> | 42.2266400,1.8852400 | 408006 | 4675542 | 1858 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81518-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81518-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81518-41.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-07-04 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Sembla probable que en aquest lloc hi hagués un dels fars de la vall del Llobregat, que permetien la transmissió de novetats connectant Sant Llorenç amb la vall del Bastareny. El nom de Les Esposes s'ha interpretat com una derivació, ja que també s'havia conegut com Mare de Déu de les Espases, ja que la imatge que hi havia anterior a la Guerra Civil era la d'una marededéu dels Dolors, asseguda amb Jesús mort als braços i que portava un cor amb espases clavades, per això la gent li deia la marededéu de les Espases. L'evolució del nom va crear la tradició de les esposes. | 99|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:32 | |||||||
| 78863 | Immaculada de la Serra de Cap de Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/immaculada-de-la-serra-de-cap-de-costa | GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | Capella situada dins el recinte de la masia de Serra de Cap de Costa. És una construcció d'una sola nau construïda a principis del segle XIX. La façana principal és orientada a sud-est i està precedida per una escallinata. Presenta una porta resolta amb llinda de pedra flanquejada per dues lesenes o pilars amb arquitrau, més un timpà arcuat d'estil barroc. Dins d'aquest timpà hi ha un escut i, al damunt, un òcul de doble esqueixada. A l'esquerra d'aquest hi ha un rellotge de sol. Els murs són de pedres carejades semiarrebossades i, a les cantoneres es veuen carreus de majors dimensions. La coberta, a dues aigües, és de teula àrab. L'interior de la nau, que té un petit cor, és coberta amb volta mixta. | 08175-161 | La Serra de Cap de Costa | Les dates de dues inscripcions indiquen que la capella fou construïda l'any 1816. Segons sembla, per un capellà fill de la casa. | 41.9813300,1.8733900 | 406669 | 4648317 | 1816 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78863-foto-08175-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78863-foto-08175-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78863-foto-08175-161-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Inscripció a la llinda del portal: MDCCCXVI TERRIBILIS EST LOCUS ISTE HIC DOMUS DEI EST ET PORTA CELI: VOCATURAULADEILlinda a l'interior de la nau: 1816 | 99|98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.