Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40557 | Església Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-sant-esteve | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 5, p. 844-848. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà. Artestudi edicions. Barcelona. P. 253-255.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>És aquest un exemplar de transició del romànic al gòtic, del que, malgrat l'incendi i mutilacions de la Guerra Civil, encara conserva el magnífic embolcall. L'església es troba al centre del nucli, participa alhora del nucli més antic i de l'eixample més recent. Tanca el front emmurallat, desfigurat, penjat sobre el riu. La planta és basilical, amb una nau central i dues laterals més baixes i estretes, que formen quatre capelles per banda que comuniquen entre elles per unes obertures molt simples amb arc de mig punt i practicades als murs que fan de contrafort de la central. La nau central és coberta amb una volta apuntada que arranca d'una senzilla cornisa i separada de l'absis amb un arc toral apuntat. La nau central està separada de les laterals mitjançant quatre arcs apuntats molt esvelts. Set de les capelles laterals estan cobertes amb una volta d'aresta apuntada amb clau a la intersecció dels arcs, i que constitueixen l'únic element escultòric decoratiu de l'interior de l'església. L'absis es cobert amb volta de quart d'esfera semicircular interiorment i poligonal a l'exterior; té dues finestres d'arc de mig punt i asimètriques, una central i l'altra oberta al cantó de migdia. Aquest absis fou escapçat en la seva part superior que era més alta que la teulada actual de les naus. En aquest espai hi havia un comunidor i també es guardaven les relíquies en una arca amb dos panys. Amb la pedra de l'enderroc es van fer els dos contraforts exteriors de la capella del santíssim. Aquest absis s'ha identificat com a possible torre defensiva de la muralla de la vila. L'interior de l'edifici és de notable alçària i amplitud, i molt esvelt; tot de pedra vista ben carreuada als paraments que donen a la nau central i més senzilla a la resta. Té un cos edificat afegit al costat de migjorn, tocant a l'absis, construït al segle XVII, que constitueix la capella del santíssim, enguixada i decorada amb pintures murals d'estil neoclàssic. Aquesta capella queda quasi penjada a sobre del riu i queda suportada exteriorment per dos contraforts als angles. Sobre la porta principal d'entrada hi ha el cor i l'escala de cargol que forada el mur de ponent per accedir a la teulada i el campanar que es troba a l'esquerra de la façana, de planta quadrangular. El campanar té obertes a llevant dues finestres bessones i una més gran a tramuntana; en cada una de elles hi ha una campana. El campanar s'acaba en una petita construcció posterior que ara mostra quatre esferes de rellotge. L'exterior contrasta amb l'interior, ja que mentre aquest darrer és elegant i equilibrat, l'exterior ofereix una imatge desordenada i massissa. Encara resten les dues portes del primer edifici, la principal oberta a ponent, i una secundària oberta a tramuntana i que generalment no s'utilitza. El portal de tramuntana és més senzill, d'arc apuntat, amb quatre columnetes per banda rematades per capitells enllaçats per un fris. Les figures s'han perdut quasi totalment degut a que la pedra emprada és molt sorrenca i s'ha anat desfent amb el pas dels anys. Dels capitells en surten quatre arquivoltes que formen l'arc. Al mig i damunt la porta hi ha una fornícula. Totes les columnes tenen base. La descripció de la porta principal es troba a una altra fitxa.</p> | 08016-46 | Nucli vila | <p>Podríem dir que aquesta és la segona església parroquial de la vila, ja que la primera es va construir a la zona de Sant Sebastià, on es trobava la primera vila que va ser abandonada progressivament al llarg del segle XIII en construir-se la nova a prop del riu, quan Galceràn de Pinós concedí la carta de franqueses l'any 1234. En quedar la parròquia apartada en fer la nova vila, es va optar per construir una nova i traslladar la parroquialitat al costat de la 'pobla nova'. L'any 1316 tenim la primera notícia del projecte (SERRA VILARÓ, vol. III, 1950, p. 11-68). L'any 1326 els cònsols compren unes cases que seran enderrocades per fer lloc a la nova església. L'any 1330 ja consta que es treballava en l'obra, el mestre d'obres era de la família Pellicer de La Pobla de Lillet. L'any 1335 es feia l'arc de l'absis. El 1339 es descindra la volta (SERRA VILARÓ, vol. III, 1950, p. 11-68). El 1348 s'obrava el portal, el mestre Pellicer era el picapedrer i segurament també l'escultor. El 1435 es fa la darrera empenta a l'obra, s'acaba la volta i la paret sobre la porta en la que havien d'obrir un finestral gòtic, que encara es conserva. El 1666 es construeix la sagristia i possiblement la capella dita del Santíssim, a la dreta de l'altar, al costat de migdia. L'any 1753, el 25 de juny, un incendi fa desaparèixer els retaules gòtics i part de l'interior de l'església. Queden dempeus parets i voltes, la sagristia i el local de l'arxiu. A partir d'aquest moment es feu un nou retaule barroc, probable obra de Francesc Moretó de Vic. Amb la Guerra Civil del 1936 es va mutilar el retaule major, capelles laterals i tot l'interior del temple destruint imatges i l'orgue. Acabada la guerra, amb les restes del retaule es compon un nou retaule, afegint també un altar provinent del santuari de Paller i datat el 1781. L'any 1966 la Diputació de Barcelona sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, fa una restauració de l'edifici que va ser inaugurada l'any 1975.</p> | 42.2523460,1.8617482 | 406106 | 4678422 | 1326 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40557-foto-08016-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40557-foto-08016-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40557-foto-08016-46-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-05-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | G. Pellicer dirigia l'obra | Davant la porta de tramuntana de l'església hi havia el cementiri que va ser traslladat en créixer el nucli al segle XVIII. Dins l'església hi havia algunes sepultures privades de les famílies senyorials, els Pinós, els Ornós, Foix, Pedrals, Còdol. Algunes làpides es van fer servir per fer el paviment del pont del Camp de la Vila. Fa pocs anys, en fer la instal·lació telefònica per l'Ajuntament, van aparèixer alguns ossos darrera la casa consistorial; igualment en fer les obres per posar la calefacció a l'església van sortir ossos del jardí de la sagristia (CABALLÉ, 1998). El cementiri es va traslladar a l'altre costat del riu Bastarney, al Camp de la Vila, quan Carles III va ordenar treure els cementiris dels nuclis urbans el 1775. Actualment aquest cementiri ja no s'utilitza i el nou es troba al Camp del Rosari, entre el serrat de la Gana i Givellàs. L'autor, G. Pellicer, era de La Pobla de Lillet (SERRA VILARÓ, 1930, vol. III, p. 12). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 93|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||
| 40564 | Edifici Salarich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-salarich | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> | XVII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 2 (rehabilitació). | <p>Edifici situat al carrer Raval, més a prop del seu inici. És una casa de planta, dos pisos i golfes sota teulada, amb el carener paral·lel al carrer. L'estructura general de la façana té característiques renaixentistes, amb blocs de pedra a la planta baixa formant un encoixinat, marcs estucats esgrafiats als voltants de les finestres i balcons i una estructura simètrica. A la planta baixa hi ha quatre portes: dues portes centrals de la mateixa llum d'amplada, una allindada i altra d'arc de mig punt; i una porta allindada més petita a cada extrem, mantenint la simetria. La porta d'arc és l'accés principal a l'edifici que dona pas a l'escala i que comunica amb un passadís que porta a un pati darrera la casa. Les altres comuniquen amb locals als baixos. Al primer pis hi ha quatre balcons centrals i una finestra a cada banda. Al segon pis hi ha un balcó central amb tres portes, un balcó amb una porta a cada banda i més exteriors, una finestra a cada banda. Finalment, a les golfes, hi ha set ulls de bou amb forma de trèvol de quatre fulles. Totes les finestres presenten una motllura a la part superior i fins la meitat de la seva alçada.</p> | 08016-53 | Nucli històric. C/ Raval, 38 | <p>L'any 1924 el Sr Ramon Salarich Pedrals va deixar una notable herència a la vila de Bagà per fer un asil que servís d'alberg de pobres i nens pobres i per educar a aquests. Va determinar que fos regit per religioses i establí una junta constituïda pel rector, l'alcalde, el metge, un altre sacerdot, un pobre i un propietari. Ramon Salarich va morir a Bagà el 1930 i la Junta va començar a actuar sense poder instituir l'asil ja que la vídua tenia l'usdefruit dels béns. El llegat estava format per un immoble al carrer Raval nº 38 i diners en valors. El 1941, després de passar la Guerra Civil i ja morta la vídua, Angela Scapardini Sasselli, s'inaugurà l'asil el 4 de setembre, però no començà a funcionar fins a l'abril de 1942. El regentaren quatre missioneres de l'Institut de Missioneres Filles del Sagrat Cor de Maria, que van fer altres funcions a la vila, com donar injeccions, fer de mestres durant una temporada i cuidar malalts. L'any 1964 l'asil va quedar sense missioneres i això va obligar a tancar l'asil. Un altre senyor, Rafael Calderer, va llegar uns béns l'any 1939 per a la instal·lació d'un hospital a Bagà o per una escola per nens dirigida per germanetes. El llegat consistia en una finca dita Palau amb les terres, el Mas de les Vinyes a Cabacès (Tarragona). L'agost de 1964 els béns passaren als marmessors, l'alcalde de Bagà i els rectors de Bagà i Sant Llorenç de Morunys. En vendre les propietats els diners es van utilitzar per fer obres de consolidació i rehabilitació a l'immoble del carrer Raval i construir dues aules adossades a aquest. El 1965 es fusionen les dues entitats benèfiques i formen la Fundació Salarich-Calderer que va passar a dependre de la Secció de Beneficència de la Delegació Provincial del Ministeri de Sanitat. Per decret passà el 1983 a dependre de la Generalitat. L'any 1990 es va construir una nova residència per gent gran a Bagà que gestiona la mateixa fundació.</p> | 42.2513500,1.8638900 | 406281 | 4678309 | 1688 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40564-foto-08016-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40564-foto-08016-53-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 40601 | Molí del Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mingo | <p>AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Exemple d'una etapa preindustrial desapareguda. Col·lecció Roca Tiraval, nº 2, Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>Molí de moles de tracció elèctrica. El molí es troba ubicat en els baixos d'un local sobre els que es van construir posteriorment els pisos de l'habitatge. El molí el va construir el mateix moliner, fent la part de ferro el ferrer Pere Pedrals. Té l'estructura d'un molí de farina amb la diferència de que està situat sobre un suport que l'eleva quasi dos metres per sobre del terra. Això és perquè a sota hi ha els engranatges que permetien moure la mola a través del motor elèctric que es troba al costat. Les moles estan dins un calaix de fusta sobre el que hi ha la tremuja. El gra es pujava amb una petita cinta vertical amb petits recipients i a dalt ho abocaven a la tremuja. Un cop molt sortia pel farinal i ja podia ser empacat directament. El molí té la cabra al costat per aixecar les moles per picar-les, així com conserven les eines per picar les pedres i reparar el molí.</p> | 08016-90 | Nucli vila. | <p>Domingo Puig i Carrubí, conegut per Mingo. Va néixer l'any 1921 a Sant Martí del Bas (Osona), fill de moliner. L'any 1946 feia de moliner a Gósol. L'any 1951 es trasllada a Bagà i construeix un local als afores de la vila destinat a molí i habitatge, posant en marxa el molí l'any 1962. Es trobava situat a prop del riu , però era mogut per força elèctrica, ja que el local es troba més amunt que el nivell del riu. El Mingo va seguir fent de moliner tot i que el sindicat de pagesos va muntar un triturador de gra al municipi. Va tancar definitivament l'any 1976, tot i que encara es conserva el molí. El Mingo va morir l'any 2003.</p> | 42.2496600,1.8651400 | 406381 | 4678120 | 1951 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40601-foto-08016-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Domingo Puig Carrubí i Pere Pedrals Puig | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 40607 | Plaça Galceràn de Pinós nº 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-19 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIII-XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>Casa de planta i quatre pisos, més un soterrani pel carrer Calic. La façana que dona a la plaça no té elements d'interès: en pedra el porxo de la planta baixa i el primer pis, arrebossat el segon i tercer pis. L'element característic d'aquesta casa son els murs interiors de pedra de l'accés de la planta baixa per la plaça, el sostre de la planta baixa de bigajunt de fusta i l'estructura general dels murs que donen al carrer Calic. És una paret de pedra feta amb còdols i conserva els forats de les bigues per recolzar la bastida de construcció, dos a cada pis, amb un total de vuit. L'aspecte general d'aquesta façana és molt massís, recordant una torre. No hi ha cap indici de que aquí pogués haver una de les torres de la muralla, tot i que l'estructura general ho recorda.</p> | 08016-96 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 19. 08695 BAGÀ | <p>Coneguda com cal Peça. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Hem de suposar que l'estructura porxada ja procedeix de l'edat mitjana tot i que les cases han sofert moltes variacions al llarg del temps. Tan sols es conserven elements puntuals que tenen un interès històric, a més de l'estructura general de la plaça. El conjunt de cases que limita amb el carrer Calic es troben al costat o sobre l'antiga muralla. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades.</p> | 42.2526800,1.8604000 | 405995 | 4678460 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40607-foto-08016-96-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-12-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: el volum exterior del carrer Calic. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 40614 | Carrer Major nº 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-9 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIX | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Casa de planta i dos pisos, amb dos balcons a cada pis amb baranes de ferro decorades amb filigranes; a la planta baixa hi ha dues portes, la d'entrada als pisos i una per botiga. A la façana es conserven un esgrafiats de finals del segle XIX. Tota té una capa de color rosat i sobre ella un seguit de dibuixos geomètrics: al voltant de les finestres hi ha una franja vermellosa, mentre que a l'espai que queda entre mig és el que té més decoració. Al pis superior hi ha un rombe amb el perímetre de color rosat i emmarcat amb dues bandes verticals grises i amb dibuixos florals i llaços blaus i vermells al centre. Al primer pis hi ha una rosa dels vents emmarcada en un cercle, tot en tons vermellosos; just a sota d'aquest, en un requadre amb les cantoneres blaves, hi ha la data 1879.</p> | 08016-103 | Nucli històric. Carrer Major nº 9. 08695 BAGÀ | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila. Aquest edifici va ser l'antic local de l'Ateneu, local social que feia la competència amb l'altre local de ball del carrer Raval, cal Mari, que era de tendències polítiques oposades. L'Ateneu era més de dretes i l'altre era més popular. La decoració correspon a un tipus noucentista de l'època modernista.</p> | 42.2526700,1.8610900 | 406052 | 4678458 | 1879 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40614-foto-08016-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40614-foto-08016-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40614-foto-08016-103-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: esgrafiats de la façana. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 40615 | Carrer Major nº 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-13 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Casa coneguda com ca la Dolores del Forn ja que havia hagut un forn de pa a inicis del segle XX que sembla que ja existia abans. L'immoble es troba situat al casc antic de Bagà, dins el perímetre de l'antiga muralla i sobre la terrassa paral·lela al riu Bastareny. És una casa entre mitgeres, amb façana principal al carrer Major i façana posterior al carrer Calic. L'accés principal s'efectua pel carrer Major, tot i que hi ha un accés secundari des de la plaça Porxada a una part de la planta soterrani (soterrani respecte al carrer Major, però a uns 3,5 m d'alçada respecte al nivell del carrer Calic). La façana del carrer Major té 6,5 m d'amplada, i la del carrer Calic 10,30 m. A l'interior es conserven diferents elements interessants: al passadís d'entrada des del carrer Major hi ha una mènsula tallada en fusta i amb restes de policromia possiblement de l'època gòtica de la casa, part del mur interior mitjaner amb la casa del nº 11 conserva fragments d'aparell d'opus spicatum. Finalment s'ha d'esperar a la possibilitat de que el mur del carrer Calic contingui fragment de la muralla medieval (per informació de la muralla mirar la fitxa corresponent). Amb l'enderroc de la casa ha desaparegut el sostre enteixinat de la sala que quedava al centre de l'edifici, així com el forn de pa que es trobava a prop del carrer Calic i més cap a cal Solanell.</p> | 08016-104 | Nucli històric. Carrer Major nº 13. 08695 BAGÀ | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila. La casa està actualment en procés de rehabilitació i per aquest motiu entre novembre i desembre de 2003 es van enderrocar tres quartes parts de l'interior de l'edifici (tenint en compte que aquest formava tres cossos paral·lels als carrers, fruit de diferents èpoques i reformes constructives) i part del mur que dóna al carrer Calic. La façana del carrer Calic possiblement s'assenti sobre la muralla de Bagà, monument protegit pel Decret de Castells de 22 d'abril de 1949 (BOE 5-5-1949), que especifica que tots els castells d'Espanya, sigui quin sigui el seu estat de ruïna, queden sota protecció de l'Estat. Les muralles de Bagà es consideren BIC monument (R-I-51-5194, llei 16/1985 60 25 BOE). Tot i així s'està a l'espera de la prospecció arqueològica que es realitzarà en breu per tal de conèixer l'existència de possibles vestigis.</p> | 42.2526800,1.8609500 | 406040 | 4678460 | 08016 | Bagà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: Parament d'opus spicatum, mènsula de fusta i possibilitat de que surti una altra oposada a aquesta. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 40618 | Carrer Sobirà nº 26. Cal Camarot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira-no-26-cal-camarot | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Casa amb façana de pedra, amb planta, dos pisos i golfes sota teulada. És una casa estreta, amb una única porta d'entrada i que s'ha restaurat els darrers anys. Tot i així cal destacar el portal adovellat d'arc de mig punt amb el centra un xic més avall del que correspondria. Està fet amb grosses dovelles ben carreuades. La casa queda encaixonada dins de la casa nº 28, de manera que la part de darrera no dóna al carrer Forment.</p> | 08016-107 | Nucli històric. Carrer Sobirà nº 26. 08695 BAGÀ | <p>El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l'accés al nucli, el que es trobava a prop de l'actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d'una torre; a l'est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l'antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada.</p> | 42.2532500,1.8604200 | 405997 | 4678524 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40618-foto-08016-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40618-foto-08016-107-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: estructura façana, portal adovellat. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 40619 | Ca l'Agutzil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagutzil | <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>El nº 3, cal Perris i el nº 1, ca l'Agutzil, actualment formen una única casa. Cal Perris ha estat tota reformada. Ca l'Agutzil fa cantonada entre el carrer Sobirà i la Pujada a Palau. És una casa que conserva elements dels sistema constructiu medieval característic de la vila de Bagà. Té planta baixa, pis i golfes. L'entrada principal és per la Pujada a Palau i s'efectua pujant per una escala exterior. L'escala interior que permet l'accés a la planta baixa des del pis és de blocs de pedra ben escairats formant un petit gir. Al pis es conserva una campana de xemeneia ampla, sobre biga de fusta i que té un escut en alt relleu sobre la campana. És un escut blasó d'una família, formant ones a cada costat i acabat en punta per baix, i que presenta al centre unes inicials o lletres que no s'han desxifrat encara. Semblen lletres de caràcters gòtics i d'elles surten tres fulles. A sota hi ha una creu de tres braços. En aquest pis es conserva un sostre enteixinat de fusta del estil d'altres que hi ha a Bagà. Al pis corresponent a les golfes, a l'habitació que dona al balcó del carrer Sobirà, en saltar la pintura del mur de migjorn s'han mig destapat unes pintures murals en les que es poden veure una estrella de vuit puntes i una altra encerclada. Caldrà treure el guix de la paret per veure el que resta. Es distingeix una lleu policromia en tons blaus. La façana de l'edifici és molt característica. Al mur que dona a la Pujada a Palau l'obra és de pedra, i es pot veure un antic arc ara tapiat i que possiblement fou un finestral que queda entre el primer i el segon pis. La façana que dona al carrer Sobirà presenta un balcó a l'eixida que sobresurt de la façana. Està suportat per 16 bigues de fusta perpendiculars a la façana i que es recolzen en una biga dins el mur. 10 d'aquestes bigues són antigues i presenten caps tallats. El balcó de l'eixida té una barana de fusta que es va recuperar de paller ja que la anterior s'havia malmès. Al pis es conserva la típica estructura de llistons de fusta verticals i horitzontals que es feia per pujar les parets de tàpia. Els esgrafiats que es conserven són molt semblants als que havia a la casa que hi havia al lloc que actualment ocupa l'Ajuntament (foto a pàg. 61 AA.VV. (1992).</p> | 08016-108 | Nucli històric. Pujada a Palau nº 1. 08695 BAGÀ | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. El carrer Pujada de Palau, endinsat dins les muralles de Bagà, comunicava la plaça Galceràn de Pinós amb el castell-Palau de la vila, de manera que seria un dels carrers importants. A ca l'Agutzil hi va viure en Ramon Prat, nét del Calic, que durant quaranta anys va fer d'algutzir de la vila. Documentació antiga situa aquí la residència del que fou senyor de Santa Eulàlia, noble proper a la família dels Pinós.</p> | 42.2531600,1.8609400 | 406040 | 4678513 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: campana de la xemeneia, escales interiors de pedra, esgrafiats interiors, estructura general de la façana, caps de biga. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 40621 | La Presó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-preso | <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Edifici que té la façana de forma curvilínia situat al peu de les escales que forma el carrer Forment. És una casa de planta, tres pisos i petites golfes sota teulada. Amb la teulada inclinada cap al carrer. Destaca l'estructura dels seus murs: de pedra a la planta baixa i primer pis, de pedra i tàpia entre muntants de fusta al segon, tercer pis i golfes; tipus de construcció característica de Bagà per tal de no carregar amb pes els murs superiors i que encara es pot observar en alguns edificis. Al tercer pis pel costat esquerre destaca la barana de fusta de l'assecador, element també molt característic de la zona. La pedra utilitzada és molt arrodonida i hi ha pocs blocs grossos i ben carreuats. La porta d'entrada és senzilla, amb llinda de fusta i les finestres també tenen llinda de fusta. L'estat de conservació de l'edifici és molt dolent i degut a això no s'ha pogut accedir a l'interior.</p> | 08016-110 | Nucli històric. Carrer Forment nº 3. 08695 BAGÀ | <p>El carrer Forment travessa l'anomenat 'barri jueu' de Bagà des del carrer Major fins al carrer Sobirà, tot i que abans desemboca a la plaça de la Verdura que toca a aquest carrer. És un carrer de forma sinuosa i amb fort desnivell salvat amb escales en tot el seu recorregut de manera que és un carrer transitable exclusivament a peu. Aquest nucli de cases es troba dins el recinte emmurallat de la vil·la. No és segur que aquest fos el barri jueu de Bagà, però la manca d'una distribució uniforme dels carrers, tal i com passa a la resta del nucli, ha fet que popularment s'hagi atribuït aquesta zona a la zona d'habitatge dels jueus a l'Edat Mitjana a Bagà. El petit barri es troba emmarcat entre el carrer Major, a la banda de ponent; la plaça Catalunya, a migjorn; el carrer Sobirà, a llevant; i la Pujada a Palau per tramuntana. Les cases s'arrengleren principalment seguint el traçat d'aquests carrers, però travessen carrers no rectilinis, que s'han adaptat a les edificacions i al desnivell del terreny (carrer Forment en direcció E-W, passatge Verdura direcció NW-SE), i dues places, la plaça de la Verdura, oberta al carrer Sobirà, i el pati del Forment que queda quasi tancat entre cases. Aquesta distribució permet que totes les cases tinguin sortida a un o altre carrer o a les places. La casa anomenada la Presó va ser donada per avantpassats de Ca la Masa a l'Ajuntament per tal de poder aixoplugar gent pobra. La part baixa era ocupada sovint per gitanos i passavolants, fins que es va construir una petita presó ja al segle XX. Resta abandonada.</p> | 42.2528300,1.8613200 | 406071 | 4678476 | 08016 | Bagà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40621-foto-08016-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40621-foto-08016-110-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Conservar: l'estructura general amb murs de pedra i tàpia, l'eixida amb barana de fusta. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43220 | Església de Sant Bartomeu de la Valldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu-de-la-valldan | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 34. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: 'Sant Bartomeu de la Valldan', dins Monuments de la Catalunya Romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 51. RIU, Manuel: 'Sant Bartomeu de la Valldan i Sant Pere de Madrona', Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1, 1991, pàgs. 11-24. VILADÉS i LLORENS, Ramon; SERRA i ROTÉS, Rosa: 'Sant Bartomeu de la Valldan', Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàg. 127. | XIII | Es tracta d'una església curiosament orientada al sudest. Sembla conservar parets laterals de factura romànica. Al mur de ponent, s'hi pot veure tapiada una antiga porta, amb dovelles que recorden l'època de transició. Més a la dreta, en direcció a la capçalera, s'hi obre una finestra adovellada en forma d'arc de mig punt, que per dintre és tapiada. A la part de llevant també s'hi perfilen, de forma no massa clara, antigues obertures. L'aparell és disposat en filades de pedra treballada amb punxó, encara que en algunes parts es mostra força desigual. La resta de l'edifici deixa veure constants remodelacions. El lloc de l'absis, per exemple, l'ocupa ara la rectoria. La volta, d'arcs diafragmats, és feta de rajola. A les parets interiors s'hi van obrir algunes fornícules. La façana de tramuntana ha estat molt modificada. Actualment compta amb una porta feta a imitació d'una de romànica. Al costat esquerre, hi ha un campanar modern fet amb maons i el cementiri. | 08022-28 | Antic municipi de la Valldan | Antigament es situava dins del terme del castell de Madrona, al límit amb el castell d'Avià i dins del comtat de Berga. Hom ha apuntat que Sant Salvador de Monterrot -com es coneixia antigament aquesta església- era una construcció dels monjos de Sant Salvador de Mata, propers a l'indret. L'església fou sempre sufragània de Sant Pere de Madrona, fins que, el 1607, el rector Salvador Brocà va aconseguir donar-li la titularitat de parroquial i a Sant Pere la de sufragània. En aquestes dates l'església s'amplià i s'hi construí el nou cementiri. Llavors passà a denominar-se Sant Bartomeu. El 1939 passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga, però actualment torna a ostentar la categoria de parroquial. L'interior es restaurà a mitjan dels anys 1980. | 42.0901000,1.8316400 | 403375 | 4660440 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43232 | Antiga Casa de Correus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-correus | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 122-123. | XX | Caldria dur a terme una restauració i una neteja de la façana. | Es tracta d'un edifici format pels baixos, dues plantes i golfes. Les influències modernistes es fan ben paleses en les línies corbes de la façana, en els materials constructius i, molt especialment, en la profussió dels elements decoratius emprats (bàsicament esgrafiats, reixes de ferro i vidrieres). | 08022-40 | Nucli urbà | Tradicionalment s'ha atribuït aquesta obra a l'arquitecte Alexandre Soler i March, si bé aquesta atribució no és del tot segura. L'any 1931, el seu propietari, Joan Ramon Selgas, encarregà la reforma de l'habitatge a Josep Marfà, el qual va respectar força l'estil original de la casa. En aquestes obres, s'alçà un pis l'edifici, construïnt una tribuna que es manté malgrat no ajustar-se a les ordenances municipals de l'època. Durant uns anys, als baixos de l'edifici s'hi ubicà el servei de correus. Actualment hi ha una botiga. | 42.0995200,1.8421000 | 404254 | 4661475 | 1931 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43232-foto-08022-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43232-foto-08022-40-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Alexandre Soler i March - Josep Marfà | Malgrat la restauració efectuada el 1931, la casa conserva un estil unitari, amb una total simetria respecte l'eix central. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||
| 43235 | Panteó de la Família Bassachs o Panteó dels Berguedans Il·lustres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-bassachs-o-panteo-dels-berguedans-illustres | BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 120-121. ROSSINYOL i LOCUVICHE, Josep M.: 'Cementiris: recinte per als morts o recinte per a la vida eterna?', L'Erol, 38, tardor 1992, pàgs. 42-44. | XX | És una construcció aïllada, de pedra, de planta circular (utilitzant l'estructura clàssica romana) amb soterrani. Una cúpula cobreix tota la planta i aquesta és coronada per una creu al vèrtex. Els elements decoratius són propiament còpia d'elements romànics (arcs de mig punt, capitells, columnes, etc.) i així, la porta del panteó ja reprodueix l'esquema típic d'una portalada romànica; amb arcs de mig punt en degradació recolzats en capitells (decorats amb bestiari medieval) que s'assenten sobre fines columnes i bases decorades. Dues arquivoltes són decorades amb temes de l'Antic Testament i els signes del zodiac. A les dovelles centrals hi ha representat Déu beneïnt el Sol i la Lluna. La porta, de vidre amb ferro forjat, té també decoracions geomètriques que imiten les portes romàniques. A l'arc hi ha esculpit, en relleu, el nom de la família Bassachs. Tota la portada és coronada per 18 pinacles de pedra. La resta del panteó està decorat amb arcs cecs (típics del primer romànic català) i figures de l'Antic Testament. L'interior s'il·lumina amb 4 obertures coronades per arcs de mig punt sostinguts per petites columnetes de marbre. A la part posterior de la construcció hi ha la finestra coronella amb 3 arcs i les representacions, dins d'uns escuts, dels 4 elements (aigua, terra, aire i foc). També cal destacar les figures dels 4 Evangelistes fets amb ferro forjat que decoren la part superior de la porta. | 08022-43 | Nucli urbà | El panteó fou encarregat per Salvador Fuster i Teixidor per tal que en ell hi repossessin els membres de la família Bassachs. Als anys 1990, l'Ajuntament de Berga el va habilitar com a Panteó dels Berguedans Il·lustres, i en ell hi repossen les despulles dels berguedans així considerats. | 42.1038400,1.8585100 | 405618 | 4661936 | 1925 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43242 | L'Oratori de Queralt o Queralt Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loratori-de-queralt-o-queralt-xic | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 256-258. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 93-100. ROSSINYOL, Josep M.: 'Capella de la Mare de Déu de Queralt', L'Erol, 32, hivern 1990, pàg. 32. ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001. | XVII | La capella de l'Oratori és una petita, sòbria i senzilla cosntrucció malgrat haver-se construït en època barroca. Presenta la imatge d'una petita caseta amb porta d'entrada i rossassa (petita) a la façana principal, que es troba orientada a migjorn. A la façana de ponent hi ha una construcció annexa consistent en un petit cobert edificat a les primeries del segle XX. A la paret de llevant hi ha dues petites finestres i, en adaptar-se com a garatge, s'hi afegiren dues portes destinades a poder-hi entrar els cotxes. Val a dir que amb el pas dels anys ha desfigurat força la seva forma original. | 08022-50 | Nucli urbà | L'Oratori de Queralt fou construït l'any 1690 per tal de commemorar el miracle anteriorment descrit a les observacions d'aquesta fitxa. En morir mossèn Francesc Farreres, un dels seus impulsors, el 8 de febrer del 1720, va manar que fos venuda la seva casa i el seu hort amb la perpètua obligació de mantenir 'la capella de Maria Santíssima de Queralt o Oratori' i que es donessin cada any 40 sous de moneda barcelonesa per una absolta als residents que anessin a la processó del dia de Sant Marc. Abans del 1840, existia a l'Oratori un quadre en rajoles de València que representava la vila de Berga sota el mantell de la Mare de Déu i un estol de llagostes que fugia de la població. Aquest quadre desaparegué durant la Guerra dels Set anys (1833-1840). A inicis del segle XX la capella fou engrandida notablement i reformada amb les aportacions de molts devots; especialment Ramona Solé, vidua de Lluís Rosal, i mossèn Tomàs Costa, comunitari de Berga. Durant la darrera Guerra Civil (1936-1939), la capella fou saquejada i la imatge que hi havia, procedent d'una capelleta existent a l'antic portal de Pinsania, desaparegué. Després de la Guerra, la comunitat de preveres llogà la capella i aquesta fou utilitzada com a habitatge. La capella no ha estat reintegrada més al culte i des del 1968 serveix com a garatge. | 42.1065600,1.8448100 | 404489 | 4662253 | 1690 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43242-foto-08022-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43242-foto-08022-50-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La capella fou aixecada en el mateix indret que, segons la tradició, l'any 1687 va aparèixer una miraculosa diadema al cel en el moment de ser davallada la imatge de la Mare de Déu de Queralt. Hom va relacionar aquest fet miraculós amb l'aturada, a Berga, de la terrible plaga de llagosta que assolava el Principat. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43252 | Antic edifici de la Caixa de Pensions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-edifici-de-la-caixa-de-pensions | XX | La façana està força deixada. | Es tracta d'un edifici de planta baixa més tres plantes superiors i unes àmplies golfes. L'edifici fa cantonera amb la ronda Queralt i la plaça de les Fonts i presenta múltiples angles per adaptar-se a la morfologia dels carrers. Mostra alguns elements decoratius destacables com les volutes que aguanten les balconades (obertures majoritaries a totes les plantes) i les columnes amb capitells que aguanten una finestra a la planta baixa. | 08022-60 | Nucli urbà | No es tenen dades històriques sobre l'edifici, però podria correspondre a una construcció dels anys 1930. | 42.1018000,1.8442900 | 404439 | 4661725 | c. 1930 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Es desconeix | L'obertura d'un establiment a la planta baixa a mitjan anys 1980 va fer desaparèixer unes grans columnes amb capitell, que eren un dels elements més representatius de l'edifici. Aquest es troba actualment en fase de restauració. | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 43257 | Capella de la família Massagi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-familia-massagi | XX | És una petita capella, d'una sola nau, situada en un dels extrems de l'esplanada del castell. L'edifici intenta imitar una església romànica, sobretot amb les finestres de volta de mig punt i la porta principal, voltada per un guardapols que es recolza sobre dues columnes amb capitells. Al capdemunt de la façana hi ha una creu de traçat modernista. A la banda dreta de la façana s'enlaira un petit campanar amb algunes obertures. Del cloquer hi penja una gran campana, desproporcionada a l'actual edifici; tot fa pensar que possiblement prové de l'antiga església parroquial. L'interior de l'església és força sobri i senzill, amb alguns vitralls, un dels quals sembla representar la figura de Sant Francesc o Sant Antoni de Pàdua. Les obertures es concentren majoritàriament a la façana sud. | 08022-65 | Al nord del nucli urbà | La capella es devia bastir després de 1940, quan la família Massagi va adquirir el castell i va enrunar l'antiga església per a construir una nova infrastructura hotelera i residencial. | 42.1064200,1.8458200 | 404572 | 4662237 | c. 1940 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43257-foto-08022-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43258 | Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jutjat-de-primera-instancia-i-instruccio-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. NOGUERA, Josep; PEDRALS, Xavier: 'Imatges del Berguedà al segle XX. Evolució i transformació de la comarca', L'Erol, 69, estiu 2001, pàg. 33. | XX | Es tracta d'un edifici de tendència historicista, envoltat en el seu conjunt per una tanca perimetral d'uns 2 m d'alçada, feta de pedra i ferro forjat. La planta baixa és dedicada a les dependències i oficines judicials i del registre civil. La primera planta, en canvi, es destinada a vivenda. A banda i banda de l'edifici central s'alcen dos cossos més en forma de torre, amb uns finestrals acabats en arcs de mig punt. És interessant la porta principal, flanquejada per dues columnes que sostenen una balconada amb balustrada, i els finestrals de la planta baixa, també acabats en arc de mig punt a la façana de migdia. L'interior és decorat en algunes parts amb fusta i ceràmica vidriada. | 08022-66 | Nucli urbà | S'inaugurà el 19 d'abril de 1928. Fou construït a proposta del jutje Àngel León, amb un pressupost de 75.000 pts. El projecte és obra de l'arquitecte Emili Porta. L'industrial Andreu Bartrina i Edificios y Construcciones, que van portar a terme l'obra, van cedir-ne els terrenys. Olano, Palà, Piquer, Fuster i Rosal en van pagar els equipaments i els mobles. | 42.0994000,1.8433400 | 404357 | 4661460 | 1928 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43258-foto-08022-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43258-foto-08022-66-2.jpg | Legal i física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43259 | Molí de l'Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lantic | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 64-65. | XVIII | És un antic casal moliner de planta baixa més tres plantes superiors. És l'unic molí de la riera de Metge que conserva tota la instal·lació molinera en bones condicions de funcionament, encara que l'anterior roda de calaixos ha estat substituïda per una petita turbina. | 08022-67 | A l'extrem sud del terme municipal | Apareix esmentat ja al cadastre de 1716-1718, quan s'hi estava el moliner Joan Gironella i el paraïre Francesc Gironella. Poden documentar-se al llarg del segle XIX i fins a l'actualitat tots els estadants i moliners. Avui en dia encara hi resideix el moliner jubilat Josep Vila i Capdevila. El 1961 s'instal·là al costat del molí, i en un local apart, una petita industria tèxtil que tancà el 1977. | 42.0912700,1.8536000 | 405193 | 4660546 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43259-foto-08022-67-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43260 | Molí i fàbrica de cal Nelas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-i-fabrica-de-cal-nelas | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 62-63. | XVIII | Especialment el casal moliner. | Són dos edificis adjunts. Per una banda hi ha un antic casal moliner, totalment derruït a l'actualitat; per altra banda hi ha la fàbrica, molt més gran però en un estat deplorable. Al molí s'hi poden observar alguns dels elements originals, però cap d'interès remarcable. A la fàbrica es poden destacar les balconades i els finestrals de tipus fabril. El molí té una àmplia bassa, en bona part conservada, que proporcionava la força motriu que llavors aprofitava la fàbrica a través d'un sistema de transmissió. | 08022-68 | A la Rasa dels Molins | El Molí del Nelas o Molí del Pau ja és citat al cadastre de 1741-1742. Durant la primera meitat del segle XIX funcionava encara com a molí fariner, però a partir de 1855 s'hi instal·là la fàbrica adjunta. Després d'això, el casal moliner només s'utilitzava com a habitatge. De 1937 a 1939 la fàbrica serví de caserna a les tropes republicanes. L'activitat fabril s'aturà el 1972 i l'edifici es desmantellà el 1976. A començaments dels anys 1990 s'intentà rehabilitar com a ateneu social, però la iniciativa no reeixí, almenys en aquest indret. | 42.0988800,1.8510900 | 404997 | 4661393 | 08022 | Berga | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43260-foto-08022-68-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43261 | Molí de la Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-bassa | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 61-62. | XVII | Sobretot la instal·lació originària. | Actualment, el canal, la bassa/filtre i la bassa gran resten completament coberts de vegetació. Les moles són abandonades fora del casal. Tot són indicis que denoten la inactivitat d'aquest casal moliner, avui només utilitzat com a vivenda. La resta de la instal·lació hidràulica resta totalment desmantellada. És un casal moliner, format per diversos cossos, cosa que li dóna un caire rural i que contrasta amb els molins que es troben a l'interior del nucli urbà. | 08022-69 | A la Rasa dels Molins | Ja apareix mencionat en una capbrevació de la comunitat de preveres de Berga de l'any 1653. Durant el segle XVIII funcionà alhora de molí fariner i draper, fins que al final de la centúria s'hi instal·laren màquines de cardar cotó. També funcionà algun temps com a molí xocolater. La força motriu també s'aprofità cap a 1867 per fer anar el torn mecànic d'un ferrer. El darrer moliner fou Joan Canudas, que abandonà aquesta tasca el 1972. | 42.0998500,1.8480600 | 404748 | 4661505 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43261-foto-08022-69-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La urbanització progressiva que es porta a terme a la Rasa dels Molins està a punt de fer-lo desaparèixer. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43262 | Molí del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pla | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 58-60. | XVIII | És el molí que dóna inici a l'esmentada Rasa dels Molins. Mostra ja unes característiques diferents als casals moliners que hi ha dins del casc urbà pròpiament dit, ja que la seva fesomia recorda més la d'una antiga pairalia. L'edifici, de planta baixa i dues plantes superiors, no presenta característiques remarcables, però interessa perquè conserva gairebé intacta tota la instal·lació molinera: la cabra, la tremuja, el camalot, el riscle, l'engegador, la mola volandera, la nadilla, la boixa, etc. | 08022-70 | Nucli urbà | El molí ja apareix documentat el 1713, però lògicament la seva existència és anterior. La documentació permet resseguir tots els arrendataris i tinents del molí durant els segles XVIII, XIX i XX. Als darrers anys de vida del molí només es va moldre blat de moro. Tancà definitivament el 1964. | 42.1025100,1.8470400 | 404667 | 4661801 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | L'avenç urbanístic de la ciutat ha posat en perill aquest indret, ja que aviat podria ser engolit. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 43276 | La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 57-58. | XX | En gran estat de deixadesa des d'un recent incendi. | És un edifici modern bastit sobre l'antic Molí del Mut. Funcionà com a molí fariner, utilitzant la força hidràulica i elèctrica. L'edifici de la Farinera consta de diversos cossos i forma sis plantes d'alçada. La major part de pisos del bloc siutat prop de la carrretera de Montesquiu a Berga és gairebé tot per vivendes. La resta de cossos mostren encara les traces d'un passat manufacturer i industrial, especialment la planta baixa i la nau adjunta, anomenada Fàbrica de cal Macià. | 08022-84 | Nucli urbà | Es tenen notícies del molí primitiu des de 1766. A finals del segle XIX funcionava com a fàbrica de cardar cotó. El 1903 es va presentar un projecte al govern civil per tal de poder moldre ciment. Més endavant també s'hi va moldre xocolata i pinsos. El 1945 es reconvertí en fàbrica de farines fins a 1975; després funcionà només com a magatzem. El 1996 un incendi posà fi a la llarga vida d'aquest edifici. L'adjunta Fàbrica de cal Macià, dedicada al tèxtil, va treballar des de 1921 a 1977, però l'aigua feia temps que no s'utilitzava com a força motriu. | 42.1036500,1.8462200 | 404601 | 4661929 | 1945 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43276-foto-08022-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43277 | Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 52-54. | XVI | Però molt remodelat. | És un edifici que consta d'una planta baixa i quatre plantes superiors més golfes. La part posterior de l'edifici es disposa a la pendent provinent del carrer dels Àngels. La façana principal, situada a la plaça de la Ribera, ha estat remodelada recentment, però el conjunt de l'edifici sembla mantenir l'antiga estructura, típica dels casals moliners. El més característic de la casa és un antic carrer que hi passa paral·lelament i que permetia accedir al carrer dels Àngels (actualment resta tapiat). Funcionava amb un petit embassament situat a la part alta del local que alimentava un petit rodet que produïa una força de 12 cavalls. | 08022-85 | Nucli urbà | Sembla que pot correspondre a un molí esmentat ja el 1360. Al segle XVI apareix esmentat com a molí de la Vila o de la Ribera i és objecte de diverses transaccions. El 1644 fou venut per Climent Serres, paraïre de Bagà, al comú de Berga per 200 liures. El comú de Berga l'anà arrendant a diversos particulars fins a inicis del segle XX. Funcionà fins a 1956 com a molí, traïent profit de l'energia elèctrica que produïa. | 42.1039800,1.8459200 | 404577 | 4661966 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43277-foto-08022-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43277-foto-08022-85-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43278 | Molí de la Sal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-sal | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 36. ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 52-54. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. CORTINA i FARRÀS, Roger: Capelletes berguedanes, Berga, 1999, pàgs. 58-61. | Es tracta d'un esbelt edifici, de planta baixa més quatre plantes superiors. La façana encarada a la placeta Ciutat és la més emblemàtica i conserva totes les característiques d'un molí hidràulic urbà. La planta baixa consta de dues obertures: una de molt petita, allindada, i una de més gran, adovellada. Les obertures del primer pis són en forma de finestra, però a la resta de pisos són balcons. Els balcons del darrer pis són acabats en forma gairebé semi-circular. A la primera planta, entre les dues finestres també hi ha una capella en fornícula dedicada a Sant Antoni de Pàdua. A la façana que dóna al carrer dels Àngels hi ha una capella sobre un balcó dedicada a la Mare de Déu dels Àngels. De la part posterior de l'edifici se'n pot destacar una antiga corriola de grans dimensions i unes baranes de fusta que li donen un cert aire d'antigor. | 08022-86 | Nucli urbà | Hom ha pensat que podria tractar-se d'un molí que al segle XIV tenien a la vila els senyors de Mataplana, esmentat ja el 1302. La porta allindada de la façana de la placeta Ciutat porta anotada la data de 1651, però sens dubte l'estructura de l'edifici és anterior. Cap a finals del segle XVIII el molí també fou utilitzat com a hostal de la vila. Entre els segles XVIII i XIX fou utilitzat com a molí de sal, de farina i de xocolata. Avui en dia resta inactiu i solament és ocupat parcialment. La capella de la Mare de Déu dels Àngels hi fou construïda el 1867. | 42.1042000,1.8454500 | 404538 | 4661990 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43278-foto-08022-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43278-foto-08022-86-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ha estat recentment restaurat, sense efectuar-hi modificacions importants. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43281 | Església de Sant Pere de Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-madrona | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176. AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 34. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya Romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 145-146. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàg. 61-63 i 168-172. MONTANYÀ, Josep: Cròniques berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàg. 179-180. | XI-XIV | És un edifici d'estructura simple, amb una nau única i separada per un àbsis semicircular ultrapassat que es desplega a la banda de llevant. La volta és de pedra i apuntada a la nau, però a l'àbsis depassa el quart d'esfera. L'espai entre nau i absis es soluciona per degradació d'arcades. Al començament de la nau, els murs laterals descarreguen sobre dues arcades adovellades, amb arc de mig punt. La porta és de factura simple, acabada amb un arc de mig punt adovellat i envoltat per una senzilla arquivolta, que serveix de guardapols. Les obertures són molt poques, repartides entre els murs de migjorn, ponent i una a l'absis, a llevant. El desnivell del terreny va obligar a allargar els murs de migjorn i a apuntalar l'edifici amb un basament fet de carreus. L'aparell exterior és mancat de decoració, solament un sòcol s'adossa a la base de l'àbsis. La rigidesa de l'edifici només és trancada per un petit campanar d'espadanya. La coberta és construïda amb grans lloses. Malgrat algunes destrosses i remodelacions, sembla conservar, en conjunt, el seu caràcter originari. | 08022-89 | Muntanya de Queralt | Es troba dins del terme de l'antic castell de Madrona. El lloc és documentat des de finals del segle X, però l'església no ho és fins al 1060. La documentació sobre l'església augmenta a partir del segle XII, sobretot en deixes testamentaries. Fins al segle XVII conservà el seu caràcter parroquial, però en aquest segle el passà a ostentar Sant Bartomeu de la Valldan. Al llarg del segle XVII hi hagué diverses controvèrsies al voltant de la seva titularitat, entre el sagristà d'Urgell, el bisbat de Solsona i la parròquia de Berga. El 1873 fou profanada i el 1936 destruïda i cremada. El 1943 i el 1965 s'hi varen fer alguns treballs de restauració; el 1990 els Amics del Romànic del Berguedà reposaren l'espadanya; el 1995 restauraren la porta de ferramenta. La campana fou robada el 1997, però un any més tard hi fou retornada. | 42.1087800,1.8341300 | 403609 | 4662512 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43281-foto-08022-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43281-foto-08022-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43281-foto-08022-89-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43282 | Torre de la Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-petita | <p>AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 38. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 49.</p> | XIX | En pocs anys s'ha deteriorat enormement. | <p>Es tracta d'una fortificació de planta circular i volum troncocònic, accessòria del castell de Sant Ferran. Es situa en un dels punts més elevats de la carena de la Serra de la Petita, cosa que permet una bona vista sobre part de l'Alt i Baix Berguedà. Està formada per una planta baixa, mig soterrada, i una de superior coberta amb volta de pedra. És flanquejada per petites espitlleres i matacans. L'accés de la planta baixa a la superior es fa per una rampa circular interior. La porta d'entrada no mostra elements remarcables, tret de la llinda i de dues petites espitlleres que la coronen.</p> | 08022-90 | Al nord-est del nucli urbà | <p>L'obra actual es situa en el context de la Primera Guerra Carlina, concretament data de 1836. No obstant, és possible que s'assentés sobre alguna antiga construcció bastida durant la Guerra de Successió. El 1877 es va incloure en un projecte de fortificació del castell de Berga, signada per l'enginyer Antonio López Sopeña, però l'obra no es va realitzar en la seva totalitat i la Torre de la Petita no fou modificada.</p> | 42.1088500,1.8561900 | 405433 | 4662495 | 1836 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43282-foto-08022-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43282-foto-08022-90-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Al Museu Municipal de Berga es conserven plànols sobre aquest edifici i una petita maqueta realitzada per Ramon Corominas i Camp. | 98 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||
| 43283 | Molí de la Gratella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-gratella | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 46. | XVII | És un edifici de planta baixa més una planta superior i golfes. La planta superior devia ser utilitzada com a vivenda i els baixos com a obrador. Ha perdut algunes de les seves característiques més singulars, encara que no sembla haver-se modificat l'estructura de l'edifici. Al costat del molí i damunt de la Font de la Gratella s'hi ha instal·lat una roda metal·lica de calaixos que rememora l'activitat industrial de la riera de Metge. Damunt de la roda hi ha un mosaïc amb un text que així ho recorda. | 08022-91 | Nucli urbà | Es coneixia també com a Molí del Barons o Fàbrica de la Gratella. Ja apareix esmentat el 1666 en un capbreu de la Comunitat de Preveres de Berga. El 1740 s'esmenta com a molí fariner, però pocs anys després ja s'hi teixia. Al 1877 també s'hi fabricava xocolata i des de 1910 a 1918 també s'hi tallava gel. De 1922 a 1928 la família Barons hi tenia instal·lats 30 telers, però també es tenyien i es blanquejaven filats i teixits. La darrera data d'activitat del molí és de 1923. | 42.1051300,1.8443900 | 404452 | 4662095 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43283-foto-08022-91-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43284 | Molí del Brillant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-brillant | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 43-45. | XIX | La seva fesomia actual no ha variat gaire de quan es trobava en plena utilització industrial. Consta d'una planta baixa i de tres pisos superiors amb grans finestrals. Al primer pis hi havia una petita capelleta votiva en una fornícula, envoltada per un guardapols. La teulada és a dues vessants. Poden també veure's alguns elements com els arcs del carcavà i les arcades de la conducció d'aigua del molí. Tenia un salt de 17 metres de desnivell. | 08022-92 | Nucli urbà | A començaments del segle XIX es coneixia amb el nom de Molí del Ros, tot i que el seu origen deu ser anterior. En aquest molí els germans Serra hi varen començar a fabricar i a perfeccionar màquines de bombo i borinot per cardar cotó. A finals del segle XX s'hi fabricava xocolata, però al mateix temps també s'hi teixia. Les dues industries, que aprofitaven el mateix salt, s'unien per una transmissió de corretja. Funcionà fins a 1947. | 42.1053200,1.8442800 | 404443 | 4662116 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43284-foto-08022-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43284-foto-08022-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43285 | Cal Corneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corneta | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 41-43. | XIX | És un edifici de quatre plantes i golfes, antigament totes utilitzades per l'activitat fabril. La coberta és de teula a doble vessant. A migdia i a ponent s'obren grans finestrals per tal d'aprofitar la llum natural. L'entrada és flanquejada per un portal típic de l'època que dóna accés a un pati, anterior a l'entrada de l'edifici. Damunt de la porta principal hi ha una fornícula amb una capella advocada a Sant Ramon Nonat. Actualment conserva la seva fesomia original a l'exterior, encara que les plantes interiors es destinen a usos no industrials. Aprofitava un salt de 16 metres. | 08022-93 | Nucli urbà | Es tracta d'una construcció bastida el 1894 sobre l'antic Molí dels Capellans. Al segle XVIII ja hi havia un molí fariner i draper; durant algun temps també va moldre ciment. El 1883 l'adquirí Ramon Pujol i Thomàs, àlias Corneta, d'entre els béns de l'Estat provinents de la desamortització. Ell hi muntà una moderna fàbrica de teixits de cotó. També allotjava un generador elèctric que aprofitava la mateixa força motriu. A l'edifici s'hi realitzaven altres activitats, com la de tenyits i blanqueig. Funcionà fins a 1955, encara que els empresaris foren diversos. Actualment, els baixos són ocupats per l'Ateneu Llibertari del Berguedà. | 42.1030100,1.8450400 | 404503 | 4661859 | 1894 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43285-foto-08022-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43285-foto-08022-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43287 | Cal Senyor Andreu Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-andreu-ros | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 39-41. | XV | Algunes parts es troben en estat de deixadesa. | És un edifici de grans dimensions que es troba a la banda dreta del costerut carrer de Pinsania. L'edifici es composa de diferents cossos annexionats de forma molt irregular. No hi sobresurten elements massa singulars a excepció d'una gran arcada a la part central de l'edifici i un rostre humà tallat en una de les parets cantoneres. Utilitzava l'aigua de la Riera de Metge canalitzada. | 08022-95 | Nucli urbà | A finals del segle XVIII i inicis del segle XIX aquest grup de construccions eren conegudes com a Molins del Boixader, tot i que l'indret ja és documentat des del segle XV. A principis del segle XVIII funcionava com a molí draper i bataner. El 1807 s'hi fixà una fàbrica que utilitzava l'aigua per fer funcionar maixerines i màquines de cardar cotó. El 1821 s'hi instal·laren dues modernes rodes hidràuliques, amb un regulador per planta, que proporcionava força per la filatura del cotó. Durant un llarg període de temps també albergà un molí de xocolata. Cap als primers anys del segle XX s'hi instal·là un bordell anomenat cal Pansa, força conegut a la ciutat. En aquesta mateixa època també s'aprofità el salt per la producció d'energia elèctrica. Avui en dia bona part de l'edifici s'ha rehabilitat com a pisos. | 42.1077100,1.8273800 | 403050 | 4662401 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43287-foto-08022-95-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43288 | Cal Quico o Fàbrica del Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico-o-fabrica-del-franquesa | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 30-31. | XIX | Actualment l'edifici compta amb pocs elements originals, car la seva funció original fou substituïda per la d'habitatges. Anteriorment l'edifici comptava amb una planta baixa, un pis superior i unes golfes semiobertes. Tenia grans finestrals a migdia. Actualment els finestrals són més petits i han perdut la seva fesomia fabril; a més l'edifici ha augmentat d'una planta i queden pocs detalls originals: el contrafort on hi havia el salt i la roda de calaixos adossada, la resclosa, el rec i la bassa tapada. Un petit pont permet accedir des de la carretera a l'edifici de la fàbrica superant la Riera de Metge. | 08022-96 | Al nord del nucli urbà | Hom té notícies d'un molí fariner, anomenat Molí de la Resclosa el 1838. El 1880 l'Ajuntament de Berga autoritzà a Josep Franquesa i Torrents a ampliar l'edifici amb finalitats industrials i el 1901 es demanà un permís al Govern Civil per tal d'inscriure el salt. Durant el primer terç del segle XX hi funcionaren telers de diversos empresaris, almenys fins a 1937. El 1939 la fàbrica fou abandonada com a industria, però més tard es convertí en un bloc de pisos habitats. | 42.1037600,1.8452800 | 404524 | 4661942 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43288-foto-08022-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43288-foto-08022-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43289 | Molí del Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-baro | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 26. | XVIII | Abans de la construcció de la Fàbrica del Garrigar funcionava com a molí fariner, aprofitant directament l'aigua de la riera de Metge. Des de la construcció d'aquesta fàbrica s'aprofitava l'aigua provinent del seu salt. L'edifici és de dimensions no massa grans i de caràcter força senzill. A la planta baixa hi havia el casal moliner, la primera planta l'habitatge i a sobre unes golfes obertes. Actualment s'ha rehabilitat en la seva totalitat com a vivenda i les golfes s'han emparedat, solament tres finestrals acabats en un arc de mig punt separen l'interior de l'exterior. Conserva un salt d'un desnivell de 8'33 metres. | 08022-97 | Al nord del nucli urbà | El molí ja es menciona el 1791. El 1856 hi consta Joan Garriga com a moliner. El 1902 s'hi traslladà el matrimoni de Josep Camprubí Bové i Josefa Torner Casals, provinents del Molí del Guix. El 1920 ja estava inactiu com a molí fariner. | 42.0992200,1.8429700 | 404326 | 4661440 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 43290 | El Garrigar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garrigar | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 25-26. | XIX | Algunes parts en estat de deixadesa. | Es tracta d'un edifici de tipus fabril, situat en una pendent del terreny, amb un cos bàsic de dues plantes i grans obertures a migdia. És cobert per una teulada simètrica a doble vessant. L'edifici principal té algunes construccions annexes, possiblement més recents. Des del Garrigar baixa cobert el salt d'aigua de 23'47 metres, provinent de la riera de Metge, que també havia aprofitat el Molí del Baró. La transmissió des de la part baixa del salt a la roda es feia per corda i així funcionaven els embarrats. | 08022-98 | Al nord del nucli urbà | La fàbrica tèxtil primitiva la fundà Miquel Casellas i Safont el 1893. Es conserven força dades administratives referents a l'edifici del primer terç del segle XX. Durant la guerra civil 1936-1939 la fàbrica fou cremada. Reconstruïda i amb maquinària reparada tornà a funcionar fins a 1949 o 1950. Actualment serveix com a granja i estable de bestiar. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43290-foto-08022-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43291 | Hostal del Guiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-guiu | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 23-24. | XIX | L'edifici actual manté pocs elements originals. És un edifici de planta baixa, on es solapen tres plantes superiors i unes golfes, cobert per una teulada a doble vessant i un sobrealçat decoratiu als flancs de la teulada. Els únics elements singulars són les finestres amb volta de mig punt a la tercera planta. La instal·lació del salt està completament desapareguda, només en queda una petita resclosa, el canal i l'embassament amb el regant. | 08022-99 | Al nord-oest del nucli urbà | Sembla que l'edifici primitiu fou bastit el 1897 per Josep Elias i Peix, per tal de moldre guix i ciment. El 1936 Antoni Riba i Piqué hi instal·là alguns telers, però l'inici de la guerra civil de 1936-1939 impedí la seva posada en funcionament. El 1945 Josep Ballús i Cots reactivà la mòlta de ciment i, el mateix any, mossèn Josep Viladot i Sala començà a produir-hi energia elèctrica. Aleshores es passà a denominar Molí de l'Estret. El 1949 es paral·litzà la producció de fluïd elèctric, que alimentava els xalets de la baga de Queralt, i es reconstruí completament, batejant-se amb el nom d'Hostal del Guiu. Fins a 1965 es va autoproveir de llum. | 42.1060000,1.8491700 | 404849 | 4662186 | 1897 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43291-foto-08022-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ha estat recentment restaurat. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43292 | Edifici central de l'antiga Caserna Militar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-central-de-lantiga-caserna-militar | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 38. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 124. J. P.: 'Joaquim Ventalló i l'Escola de Muntanya de Berga', El Vilatà, 108, setembre-octubre 1993, pàgs. 19-21. REDACCIÓ: 'La caserna militar passa a la història', El Vilatà, 102, desmbre 1992, pàg. 3. | XX | Actualment en obres. | Es tracta d'un edifici de caràcter noucentista. La utilització projectada del maó vist, pròpia de l'escola holandesa, no es va arribar a portar a terme, ja que totes les façanes són cobertes d'esgrafiats amb motius florals i geomètrics. És un edifici de planta baixa més tres pisos amb planta rectangular. L'edifici és cobert a quatre vessants, amb teula aràbiga i coronat per uns pinacles de pedra als vèrtexs. Entre el tercer pis i la coberta hi ha un fris amb decoració i medallons. A la part central i superior hi ha una balustrada de pedra amb dos pinacles als extrems, semblants als de la teulada. L'entrada sobresurt clarament de la resta de l'edifici per la seva espectacularitat. La resta de construccions de l'antiga caserna no presenta la mateixa complexitat arquitectònica que l'edifici central, però també hi podem observar alguns elements interessants. | 08022-100 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte Josep Goday i Casals, alumne de Puig i Cadafalch. Es construí el 1932 i l'any següent s'inaugurà com a Colònia Escolar permanent de l'Ajuntament de Barcelona. L'arquitecte Josep Goday ja havia projectat importants grups escolars de la ciutat de Barcelona (Baixers, Lluís Vives, Milà i Fontanals, Lluïsa Cara, etc.). Quan va dissenyar l'edifici de Berga era arquitecte municipal de Barcelona. El 1939 l'Exèrcit de terra ocupà les dependències i espais de la colònia escolar i la convertí en caserna militar fins a la seva clausura el 1992. | 42.1039000,1.8482200 | 404767 | 4661954 | 1932 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43292-foto-08022-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43292-foto-08022-100-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Goday i Casals (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 43293 | Cal Sarraís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sarrais | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 42. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 163-164. | XVIII | Es tracta d'una casa allargassada amb soterrani, planta baixa, dos pisos superiors i golfes. Els soterranis van ser construïts aprofitant el desnivell entre el carrer Buxadé i les Voltes d'en Claris. Tot el conjunt evidencia una extracció social benestant dels seus propietaris. A la façana hi destaca la simetria de múltiples obertures amb reixes de ferro forjat i un seguit d'elements escultòrics que decoren el ràfec de la teulada i la porta d'accés. Els ferros forjats i els motius ceràmics de les finestres sobresurten damunt de l'arrebossat blanc de la paret. Dues portes donen accés a l'interior des del carrer Buxadé. La més noble és flanquejada per columnes i porta al damunt la llegenda 'Aedes munias has invictas'. L'altra també és flanquejada per dos capitells amb la representació d'un rostre humà. A la façana hi ha quatre escuts, però segurament no es corresponen amb les armes de la família possessora ni amb les seves vinculacions. Un passatge permet comunicar el carrer Buxadé, per sota la casa, amb la capella-oratori familiar, amb data de 1845. | 08022-101 | Nucli urbà | Tret de la data de construcció (1740) que figura a la façana, en sabem molt poques coses. Segurament s'edificà sobre una casa d'origen medieval. La major part d'elements que configuren la façana, sobretot els escuts, hi foren afegits successivament durant els segles XIX i XX. El 2001 s'ha netejat la façana i s'ha pintat de nou. | 42.1053600,1.8438800 | 404410 | 4662121 | 1740 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43293-foto-08022-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43293-foto-08022-101-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43294 | Palau dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-dels-peguera | AADD, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pag. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. CASELLAS, I; ROSINYOL, J. M.; SANTANDREU, M. D.: Castells medievals del Berguedà, 2, Berga 1999, pàgs. 18-21. SANTANDREU i SOLER, M. D.: 'Palau dels Peguera (o Berga)', Catalunya Romànica, Barcelona, vol. XII, Berga, 1985, pàgs. 126-127. SANTANDREU i SOLER, M. D.: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 87-88. | XII | La mala qualitat de la pedra fa que els carreus s'hagin erosionat notablement. | És una mansió d'aparença senyorial que es troba al mig de Berga. El pas del temps l'ha modificat enormement, però conserva encara traces de la seva antigor. La façana és construïda amb un aparell de carreus grossos ben treballats, arrodonits en els cantons, que formen un encoixinat. Hi ha força obertures. A la planta baixa hom hi pot veure dues portes: una d'adovellada (totalment malmesa) i una amb llinda. Els dos primers pisos presenten quatre grans balconades amb llinda. Els del primer pis emmarquen un escut nobiliari en molt mal estat de conservació. Al tercer pis hi ha una renglera de 4 finestres monolítiques amb un arc de mig punt que podrien correspondre als més antics de la façana. | 08022-102 | Nucli urbà | Les referències directes a aquest edifici són molt escasses. Sembla que els Peguera van obtenir de Ramon Berenguer IV, com a agraïment per la seva aportació a la conquesta de Tortosa, un feu que comprenia Berga i una part del Berguedà. Fou llavors quan Hug de Peguera va iniciar l'edificació d'una mansió a Berga, per tal de convertir-la en la seva residència. El 1190 els Peguera van vendre aquest feu als Berga; quan passaren a senyorejar la vila de Berga. Sembla que el palau es convertí en la seu dels senyors de la vila i els seus representants. El 1275, en morir l'utlim dels Berga, passà a integrar-se als dominis dels Pallars. El 1309 Sibil·la de Berga el permutà amb Jaume I. Hom creu que al segle XVII va rebre importants modificacions. | 42.1055100,1.8437300 | 404398 | 4662138 | 08022 | Berga | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43294-foto-08022-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43294-foto-08022-102-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Es fa difícil de precisar si aquest era el veritable Palau dels Peguera, però des de fa força temps es denomina així. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43297 | Edifici de l'Ajuntament de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-lajuntament-de-berga | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 37. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40-41. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 122. | XX | Es tracta d'un edifici que es construí tenint en compte el reduït i complex espai que havia d'ocupar. Es troba situat en una de les cantonades de la plaça de Sant Pere. És una construcció de planta baixa i tres pisos en alçat, a part d'uns importants subterranis també dividits en dos pisos. La façana vol donar l'aire d'un edifici monumental, realçant l'eix central en tots els seus nivells. A la planta baixa hi ha quatre columnes amb capitells dòrics que sostenen una emblemàtica balconada de punt rodó. L'accés a les sales i dependències des de l'exterior s'efectua per tres portes amb arc de mig punt. A la façana, els arrebossats imiten pedra al segon i al tercer pis. Les obertures dels pisos superiors són emmarcades per ornamentacions en relleu, especialment trencaigües i medallons a les finestres del segon pis. La tercera planta és acabada amb obra vista, però destaca al centre l'escut de la ciutat, amb la data de 1930. L'ús de diferents solucions arquitectòniques deixa clara la diferència entre pisos. La façana és rematada per un llanternó cobert per una teulada piramidal i quatre pinacles. | 08022-105 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat, sobre un d'anterior, per Emili Porta i Galobart el 1929, encara que no s'acabà de construir fins a finals de 1930. Els interiors han estat reiteradament reformats i la façana fou netejada i restaurada arran de la remodelació de la plaça a començament dels anys 1990. | 42.1073900,1.8403900 | 404125 | 4662350 | 1930 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43297-foto-08022-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43297-foto-08022-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43297-foto-08022-105-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43298 | Cal de Martín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-de-martin | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 120. | XX | Potser caldria una neteja de les façanes. | És un edifici destinat a vivendes que es troba situat al nucli urbà. La construcció actual difereix una mica de la projectada. L'edifici compta amb una planta baixa, tres plantes superiors i unes golfes. L'angle de la cantonada s'aprofità per bastir-hi una torre que s'aixeca més amunt que el conjunt de l'edifici. El coronament, però, és diferent al del projecte, que preveia una coberta piramidal a quatre vessants. La decoració i la complexitat arquitectònica va disminuïnt a mesura que s'alça l'edifici. La primera planta és la més decorada, sobretot amb ceràmiques verdes i alguns motius prop de les obertures. La planta baixa és de pedra vista i no excessivament treballada, cosa que dóna una sensació de solidesa. Els ferros forjats de les baranes i el conjunt de la façana són iguals que els que foren projectats. | 08022-106 | Nucli urbà | L'edifici fou construit el 1913, segons un projecte del conegut arquitecte Ignasi Maria Colomer per la família de Martín, una de les històricament més importants de la ciutat. | 42.1077600,1.8402300 | 404112 | 4662392 | 1913 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Ignasi Maria Colomer (arquitecte) | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 43299 | Casino Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-bergueda | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36-37. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 113-115. | XX | S'han fet algunes obres de millora, però encara caldrien més actuacions. | L'actual edifici ha estat molt remodelat. Les modificacions realitzades l'allunyen força dels diversos projectes modernistes dels quals es té notícia. Així i tot es conserven encara alguns elements originaris, especialment a les façanes: per exemple les finestres allargades i esglaonades en la paret superior i emmarcades amb totxo, les rajoles i restes ceràmiques, les baranes de ferro forjat i la sòlida base de pedra que envolta tot l'edifici, que li dóna una sensació de solidesa. Dues de les finestres, però, ha estat convertides en porta de l'actual cafè-bar. | 08022-107 | Nucli urbà | Se'n van fer diversos projectes. Un d'ells, de Francesc Joan Canals, de 1902, perfilava els trets de la façana, amb una estructura típica de les fàbriques i els grans edificis d'obra vista. Es creu que posteriorment hi hagué un projecte de Roc Cot i Cot, tot i que el definitiu fou elaborat per Ignasi Maria Colomer, quan era arquitecte municipal de Berga Alexandre Soler i Marc. Els plànols daten de 1912, encara que l'edifici no s'inaugurà fins a 1913. La construcció la portaren a terme Josep Piquer i Rosal i Jaume Felipó i Badia. El 1940 el casino passà a ser propietat de la família Sistach, que féu importants modificacions a la sala del teatre. El 1955 va ser novament remodelat l'interior i l'exterior per adequar-lo a funcions de cinema. Les obres les dirigí l'arquitecte barceloní Guillermo Arús, que ja havia treballat en cinemes a Barcelona. Actualment la sala del teatre s'està acondicionant i modernitzant. | 42.1096600,1.8376100 | 403898 | 4662605 | 1913 | 08022 | Berga | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43299-foto-08022-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43299-foto-08022-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43299-foto-08022-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ignasi Maria Colomer (arquitecte) i altres | Els plànols originals i els projectes de l'edifici es conserven actualment a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||
| 43300 | Hotel Queralt (antiga Fonda de Berga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-queralt-antiga-fonda-de-berga | BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 117-118. | XIX | L'edifici projectat el 1898 constava d'una planta baixa i dos pisos superiors, amb la façana encarada al carrer dels Banys, que comunica el Lledó amb la plaça de la Creu. Presenta una estructura tradicional, amb parets de càrrega, coberta amb teulada de teules aràbiques i pedra a la façana a la planta baixa. Aquest projecte també preveia una façana arrebossada i amb múltiples obertures. A l'interior de l'edifici s'hi conserva una font; que hom creu que podria correspondre al brollador dels antics banys públics de la ciutat. L'edifici actual, especialment la façana, no es correspon gens amb el projecte original. Aquest donava relleu a una porta principal acabada amb un arc escarcer i al damunt una galeria amb baranes de pedra ornamentada amb motius gotitzants, entre dues columnes ogivals. Damunt de l'arc hi figurava la inscripció 'Fonda de Berga'. La façana era rematada per les obertures que donaven llum a les golfes, emmarcades per columnes i arcs rebaixats. Un trencaigües protegia les obertures de la pluja i sostenia el ràfec de la teulada. L'interior i la façana de l'actual cafè-restaurant fou remodelat a mitjan dels anys setanta; i s'hi introduïren molts elements decoratius, especialment de caràcter o temàtica patumaire. | 08022-108 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte municipal Ubaldo Iranzo (1883-1903). Iranzo fou el primer arquitecte municipal de Berga, tot i que era reconegut arreu de Catalunya, sobretot a Barcelona. La construcció la portà a terme el mestre d'obres Josep Fontserè. | 42.0969800,1.8402800 | 404100 | 4661195 | 1898 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43300-foto-08022-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43300-foto-08022-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ubaldo Iranzo (arquitecte) | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43301 | Cal Barons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barons | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 119. | XIX | Especialment després de la reforma de 1995. | És un edifici de planta baixa i tres pisos superiors, separats per una cornisa treballada. Al projecte original s'hi pot contemplar la porta d'entrada als habitatges, a l'esquerra de la façana, coronada per un arc trevolat. Les altres dues portes de la planta baixa són idèntiques a les actuals i tenen forma d'arc escarcer, amb una dovella central amb motius vegetals. La primera i la segona planta presenten tres obertures, rematades per un arc deprimit còncau amb decoració. Els arcs de la primera planta són més decorats que la resta. El projecte original contemplava un tercer pis, només amb finestres, dues d'elles geminades i amb decoració a la dovella central, però actualment aquestes han estat convertides en balcons. Dessota de les finestres projectades hi havia d'anar motius decoratius. Tanmateix, l'aspecte actual de la façana no s'assembla massa al projectat. Avui en dia és d'obra vista amb maons rogencs. L'edifici presenta la típica estructura de casa entre mitgeres, amb parets de càrrega. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. | 08022-109 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte Roc Cot i Cot el 1904, encara que no es començà a construir fins al 1905. Les obres van acabar el 1908. S'ignora si es van realitzar reformes abans de 1995 (el més probable és que si). Aquest darrer any hi hagué un incendi que afectà l'estructura interior de l'edifici i, posteriorment, fou totalment renovat mantenint el traçat modernista original. | 42.1047000,1.8470700 | 404673 | 4662044 | 1904 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43301-foto-08022-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43301-foto-08022-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43301-foto-08022-109-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Roc Cot i Cot (arquitecte) | Els plànols originals de l'edifici es conserven a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||
| 43302 | Cal Marín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marin | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 121. | XX | Es tracta d'una casa entre mitgeres, amb planta baixa i tres pisos superiors. Originàriament es projectà una vivenda per planta. Té una estructura típica de parets de càrrega, amb decoració de faixes verticals i horitzontals que imiten la pedra. Emperò, una reforma recent, ha deixat la pedra de sota al descobert. Entre els pisos de les plantes no s'hi veuen diferències estructurals ni decoratives, però a les golfes, en canvi, les obertures es decoren amb un arc de mig punt, fet amb totxo. Aquests arcs són una solució arquitectònica molt utilitzada a les obres de l'arquitecte autor del projecte. Alguns dels elements decoratius també són els ferros forjats dels balcons i les finestres. Hi ha algunes diferències respecte del projecte original (per exemple en el nombre d'arcs de les golfes, que havien de ser quatre i no cinc). | 08022-110 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte Emili Porta i Galobart i es construí entre 1925-1928. A començaments dels anys 1990 va ser objecte d'una acurada remodelació. | 42.1021900,1.8445900 | 404464 | 4661768 | 1925-28 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43302-foto-08022-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43302-foto-08022-110-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | Els plànols i el projecte originals es conserven a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 43303 | Cal Tomàs Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-pujol | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 120. | XX | La casa actual substituí un vell edifici del segle XIX. De la totalitat de la construcció, la part més representativa és la façana, totalment simètrica respecte un eix central; és realitzada gairebé tota en maó i obra vista. Sota dels balcons hi ha decoració de ceràmiques geomètriques; aquests són completats amb baranes de ferro forjat. La casa té planta baixa i dos pisos amb golfes, respon a una estructura típica de casa entre mitgeres, amb parets de càrrega i coberta amb teula aràbiga a dues vessants. Destaquen també l'arc de mig punt de la planta baixa, que va de banda a banda de la façana i els arcs de descàrrega que coronen les portes dels balcons. La façana actual és molt semblant a la projectada. | 08022-111 | Nucli urbà | L'edifici fou construit el 1925 segons un projecte de l'arquitecte municipal Emili Porta i Galobart. | 42.1151100,1.8433200 | 404379 | 4663204 | 1925 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43303-foto-08022-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43303-foto-08022-111-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 43316 | Església parroquial de Santa Eulàlia de Berga (Sant Pere) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eulalia-de-berga-sant-pere | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 32. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 92-120 i 128-130. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 41. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 162. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: 'Tricentenari del temple parroquial de Berga', El Vilatà, 50, desembre 1986, s/p. CLARAMUNT i BATLLE, Xavier: 'Restauració de l'església parroquial', El Vilatà, 77, març 1990, pàg. 23. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 248. DORICO i ALUJAS, Carles: 'Els retaules de l'església parroquial de Berga', Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 3, Berga, 1997, pàgs. 19-48. ROSSINYOL, Josep M.: 'Tres-cents anys de l'església de Santa Eulàlia de Berga', L'Erol, 18, hivern 1986, pàgs. 31-33. ROSSINYOL, Josep M.: 'Església parroquial de Santa Eulàlia de Berga', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 15-16. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 85 i 94-95. | XVII | L'església parroquial de Santa Eulàlia és ideada a partir d'una planta de creu llatina. Composta d'una nau central i transcepte, cobert per una volta de creueria reforçada amb arcs torals, té capelles laterals a banda i banda, comunicades entre elles formant el què podríem anomenar les naus laterals. La part superior del creuer és sol·lucionada amb una cúpula sobre petxines de considerables dimensions. El presbiteri és de planta rectangular i es comunica amb la sagristia a través d'una porta de nova factura. Abans n'hi havia dues, una a cada banda, formant simetria; avui, ambdues resten tapiades. Del transcepte podem accedir per un cantó a la capella del Santíssim i a l'anomenada Porta de Dalt (que dóna a la plaça Maragall) i per l'altre cantó passarem a un recinte que ocupa la part inferior del campanar. Sobre el cancell de la porta principal hi ha el cor (reconstruït després de l'incendi del 1873); entrant a mà dreta, el baptisteri; i a continuació, la porta d'accés a la capella dels Dolors. | 08022-125 | Nucli urbà | On actualment s'alça l'església parroquial s'hi trobava, d'ençà del 1267, la petita església de Sant Pere de Cohorts. Aquesta església s'alçava just en l'indret on actualment hi ha la capella dels Dolors. La destrucció de l'església parroquial del castell, a causa d'una mina, el 18 d'octubre de 1655 i el progressiu creixement de Berga vers el sud feren que es plantegés la idea de construir una nova parròquia en un indret més cèntric. L'obra s'encarregà al mestre Morató i la primera pedra fou col·locada el 19 de juliol del 1671; enllestint-se l'edifici l'any 1686. Aquell mateix any es va decidir donar les capelles laterals a les diferents confraries perquè s'encarreguessin de fer les obres als seus altars respectius. L'altar major, d'estil barroc i obra de Pere Costa, s'enllestí a la segona meitat del segle XVIII. L'any 1866 es construí l'actual capella del Santíssim i el 27 de març del 1873, durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), l'església fou incendiada, quedant destruïts l'orgue, el cancell, el cor i l'altar de Sant Tomàs. La restauració s'inicià ràpidament i s'allargà fins el 1883. L'any 1892 es va restaurar la façana i l'any següent es va col·locar una nova esfera del rellotge (canviada novament el 1978). L'any 1936, els danys ocasionats es limitaren a imatges i altars; desapareixent, però, el magnífic altar barroc de Pere Costa. L'any 1939 s'iniciaren les obres de reconstrucció i el 19 de maig del 1963 es consagrà el nou altar major. L'any 1986, amb motiu del tricentenari de l'església parroquial, la façana fou restaurada. Entre 1992 i 1993, la façana fou rebossada i repintada degut a les obres de la plaça de Sant Pere. La restauració interior tingué lloc entre 1986 i 1993. | 42.0899200,1.8328300 | 403473 | 4660419 | 1671-86 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-3.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Morató (mestre d'obres) | Malgrat ser advocada a Santa Eulàlia de Mérida, pel fet d'haver-se construït damunt l'antiga església de Sant Pere de Cohorts, tothom coneix l'església parroquial com a església de Sant Pere. | 99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 43320 | Cal Tonillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonillo | XX | El conjunt és força brut i el primer pis denota estat d'abandonament i deixadesa. | Es tracta d'un edifici fet amb obra vista que consta de planta baixa, dos pisos superiors i un llanternó al capdemunt. De la façana destaquen els guardapols de les obertures, els motius ceràmics i els ferros forjats de les balconades. La planta baixa té un sòcol de pedra sobresortint, la façana és de pedra i l'obra vista només emmarca les obertures. L'edifici presenta un pati adosat, la paret del qual és en part d'obra vista; té la porta, les baranes i els elements decoratius de damunt dels pilars fets amb ferro forjat. | 08022-129 | Nucli urbà | No es disposa de dades sobre aquesta construcció, si bé per la data i l'estil (rajoles, ferros, etc.) podria ser obra d'Emili Porta i Galobart o d'algun altre dels arquitectes coetanis esmentats en altres fitxes. | 42.1003700,1.8433900 | 404362 | 4661568 | 1912 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43320-foto-08022-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43320-foto-08022-129-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat no tenir entrada pel carrer del Roser i si per la carretera de Sant Fruitós, l'adreça oficial consta al carrer del Roser. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43323 | Cova de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-santa-elena | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 53. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 177. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 49-51. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. CANAL, Jordi: 'La cova de Queralt ja ha estat restaurada', El Vilatà, 135, setembre 1996, pàg. 19. | XX | Es tracta d'una construcció de planta circular, de pedra i amb fortes influències gaudinianes, que s'encimbella enmig de les roques de la muntanya, donant una imatge de conjunt força harmònica. Una base amb arcs aguanta la cova pròpiament dita, que té al davant una balconada circular que resulta un excel·lent mirador. Una obertura circular tancada amb reixa fa de porta, i al damunt, la mateixa estructura de la cova recorda una corona. | 08022-132 | Muntanya de Queralt | Aquest indret degué veure l'aparició de la primera capella amb la invenció de la Mare de Déu de Queralt, al segle XIV. Segurament que, en un principi, la primitiva capella contenia la imatge, fins que es fundà el primer santuari. Tot sembla indicar que aquest va començar a funcionar vers el 1386, quan el seu promotor, Francesc Garreta, hi fundà un benefici eclesiàstic. La capella que s'erigia en aquest indret era petita i senzilla, com la resta de les que trobem a la muntanya de Queralt. En aquesta capella s'hi col·locà una altra imatge de la Mare de Déu i hom suposa que és advocada a Santa Elena per haver estat aquesta santa qui va trobar la Creu de Crist. A primers del segle XVIII fou reconstruida. L'obra actual s'inicià el 1916, amb motiu de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, impulsada pel pare Joan Postius, missioner del Cor de Maria. L'any 1920 només mancava l'escalinata. Dissenyada pel pare Josep Maria Forcada, la primera pedra es va col·locar el 4 de setembre del 1916 i fou beneïda pel nunci del Papa. El total de l'obra va costar 25.000 pessetes, diners que foren donats per Montserrat Catarineu, vídua d'Antoni Rosal. La cova fou inaugurada el 3 de setembre del 1923. L'any 1950 fou restaurada de les accions destructives de la guerra civil del 1936-1939. El 1996 ho fou novament després que hi caigués un llamp. L'interior conté una reproducció de la Mare de Déu. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1916 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Maria Forcada i Sors | Hom creu que la primera edificació on fou venerada la Mare de Déu de Queralt fou a l'indret on actualment s'aixeca la Santa Cova, indret on segons la tradició la imatge fou trobada. | 102|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 43329 | Església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan | <p>AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 32-34. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 187-199. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 160. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàgs. 246-248. ROSSINYOL, Josep M.: 'Caminada popular nocturna pro Sant Joan de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 36, estiu 1997, pàg. 125. ROSSINYOL, Josep M.: 'L'Ordre del Císter al Berguedà. Sant Joan de Jerusalem de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 24, estiu 1994, pàg. 28. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 86-87. ROSSINYOL, Josep M.: 'Restauració de l'església de Sant Joan de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 35, primavera 1997, pàg. 117. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Sant Joan de Berga', dins Catalunya Romànica, Barcelona, 1985, pàgs. 125-126. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya romànica: 1- El Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 143-144. BOIXADER i VILA, Lluís: 'Notes sobre l'edifici de l'església de Sant Joan de Berga i el projecte d'intervenció', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 131-132. RIU i RIU, Manuel: Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d'un antic monestir cistercenc de monges radicat a Berga, Berga, 1966, pàgs. 28-31 i 46-49. BELLÉS, Xavier: 'L'ocell del capitell romànic de Sant Joan de Berga', L'Erol, 62, tardor 1999, pàgs. 29-31.</p> | XIII | Molt bo a l'interior, restaurat fa pocs anys, i molt deficient a la façana i exterior en general. | <p>Es tracta d'una església formada per dues naus, una de central i una altra de lateral, amb capelles cobertes amb voltes de creueria. La nau més gran té capçalera gòtica. La nau lateral, a la seva part central mostra un parament divers que fa pensar que fou la capçalera del temple primitiu; una petita capella orientada de manera diferent. Hom pot veure-hi encara dependències adossades de l'antic monestir, alterades als segles XVIII i XIX. Es tracta, en definitiva, d'una construcció gòtica amb restes romàniques i afegits posteriors, amb acusades remodelacions neoclàssiques.</p> | 08022-139 | Nucli urbà | <p>La primera referència que tenim de l'església de Sant Joan data de l'any 1220 (tot i que sembla ser que al segle XII ja existia un temple en aquest indret), any en que el cavaller Bernat de Saga cedeix al comanador de l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, de la Comanda de Costoja d'Urgell, Guillem de Sant Martí, la facultar d'erigir i edificar una església al lloc anomenat Hospital de Berga, indret que els seus avantpassats havien cedit als Hospitalers de Sant Joan. La casa dels Hospitalers de Berga depenia, des de la seva fundació a començaments del segle XIII, de la casa de Costoja d'Urgell; molt probablement en aquesta època encara no estava totalment construïda. Així, la primera església de Sant Joan fou una capella romànica de la casa de l'Hospital, casa que el 1236 tenia plenament organitzada la seva Comanda a la vila i era plenament independent. L'any 1377, Brunissenda de Besora, tercera abadessa del monestir de Santa Maria de Montbenet, comprà la casa de l'Hospital de Berga junt amb la seva església, a fi de convertir-la i adaptar-la a les necessitats del monestir cistercenc. Aquestes monges hi residiren fins el 1569, i degué ser al segle XV quan completaren la nova capçalera. Entre 1572 i 1575 el monestir fou convertit en un priorat depenent de Santa Maria de Poblet, però no reeixí i hagué de ser abandonat. Aleshores, la comunitat de preveres de Berga s'interessà pel monestir i l'església, però el projecte tampoc arribà a terme. L'any 1702, el monestir de Poblet vengué l'edifici a la família Canudas, qui a la vegada el traspassà als Mercedaris l'any 1708. Al segle XVIII, aquesta comunitat va renovar les cobertes i hi afegiren unes voltes de pedra tosca, a la vegada que completaven la nau principal. Els Mercedaris regentaren l'edifici fins a l'exclaustració de 1835. El municipi de Berga instal·là les escoles municipals i el control de consums a les dependències de l'antic monestir. L'església fou parròquia entre 1897 i 1909. L'any 1911 passà als Missioners de l'Immaculat Cor de Maria i després de patir destrosses importants el 1936, l'any 1939 restà com a sufragània de la parròquia. L'any 1973 es dugueren a terme unes excavacions que deixaren al descobert diverses estructures antigues. El 1983 fou declarada Monument Històrico-Artístic i l'any 1997 s'inicià una restauració que ha deixat un aspecte magnífic a l'interior de l'església. Només caldria que es restaurés la façana i l'exterior en general.</p> | 42.1050500,1.8445300 | 404464 | 4662086 | 1220 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Cal destacar una columna conservada a l'interior del temple amb un capitell romànic que ha estat datat del segle XII i on s'hi poden veure unes aus. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||
| 43337 | Cal Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregas | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 37. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 85. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. | XIV | Es tracta d'un edifici format per baixos i tres plantes que fa cantonada entre el carrer Major i la pujada de Sant Francesc. És una construcció de pedra, amb carreus grans i ben escantonats que són col·locats en filades i a contrajunt. Malgrat les reformes dels segles XVI i XVIII, es conserven i s'observen clarament alguns elements arquitectònics anteriors, possiblement d'origen baixmedieval. | 08022-147 | Nucli urbà | L'actual casa de Cal Fàbregas fou la primera casa consular de la vila de Berga. En ella s'hi reunia el Comú de la Vila des que el 13 de novembre del 1359 el rei Pere III el cerimoniós va concedir a la vila el privilegi de poder constituir consell amb 30 prohoms. L'any 1580, a causa del seu mal estat, que amenaçava ruïna, la casa consular fou traslladada a una casa de la plaça Sant Pere, al mateix indret que encara ocupa a l'actualitat. Aleshores, la casa dels Quatre Cantons es va remodelar, cosa que va tornar a tenir lloc al segle XVIII, donant-li la forma que conserva actualment. A la dècada dels anys 1990 es va tornar a restaurar. | 42.1021800,1.8449000 | 404490 | 4661767 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43337-foto-08022-147-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43343 | Hospital Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-vell | ANGLERILL i VERDAGUER, Josep: 'Història de l'Hospital de Berga', L'Erol, 8, març 1984, pàg. 35-39. RAVENTÓS i CONTI, Jacint: Els hospitals del Pirineu i del Prepirineu, Barcelona, 1999, pàgs. 49-61. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 88-89. | XIV | Presenta algunes parts en estat de deixadesa, sobretot a la banda sud. | És un gran edifici, amb algunes construccions annexes, que forma una illa de cases entre l'actual plaça del Doctor Saló, les escales de la presó i la ronda Moreta. L'edifici, des de la plaça del Doctor Saló, consta d'una planta baixa i tres plantes superiors, però des de la ronda Moreta, l'alçada de l'edifici és notablement superior. Fins a la construcció del Mural de la Patum a la façana nord (1993), constava de grans balconades amb baranes de ferro forjat, que després es van fer desaparèixer. A l'esquerra de la façana sud encara s'hi poden observar restes de l'antiga capella, amb portes i finestrals neogòtics i un senzill campanar d'espadanya. També s'hi poden veure els murs de l'antiga presó, avui en desús. Tot plegat és un conjunt que s'ha anat ampliant amb molta irregularitat al llarg del temps. | 08022-153 | Nucli urbà | Sembla que la primera fundació hospitalària a Berga data de l'any 1190, però de ben segur no correspon a l'edifici referit en aquesta fitxa. L'edifici actual sembla que data d'un segle després. Malauradament, des de mitjan segle XIV a 1543 no es troben més dades sobre l'hospital dels pobres de la vila. Aquest tenia una capella advocada a Sant Bernabé. Cap al segle XVII s'amplià notablement, almenys així ho deixa veure la documentació consultada. Entre 1721 i 1726, el mal estat de l'edifici obligà a fer una nova construcció, però al mateix indret on hi havia l'antiga. Durant els conflictes bèl·lics del segle XVIII i XIX fou utilitzat com a hospital militar. El 1857 la cura i l'atenció dels ingressats fou encomanada a les Germanes Carmelites de la Caritat. L'Hospital Vell de Sant Bernabé va ser utilitzat com a tal fins a la construcció del nou el 1981. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43343-foto-08022-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43343-foto-08022-153-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La documentació de l'antic Hospital de Sant Bernabé es conserva actualment a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43344 | Pavelló de Suècia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-de-suecia | AJUNTAMENT DE BARCELONA. COMISSIÓ DE CULTURA: Inauguració de les obres de la Colònia Escolar Permanent de Berga, Barcelona, 1932 (reproduït recentment als Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 3, 1997, pàgs. 57-66). | XX | És un edifici en forma de caixa de fusta en el qual la continuïtat dels plans de les façanes només queda trencada per les obertures quadrades del centre. La coberta és lleugerament inclinada, que descansa sobre una estructura metàl·lica. Anteriorment constava d'un element molt singular i una torre piramidal contigua de base triangular, coronada per tres cercles de fusta sobreposats de manera sorprenent; que s'havia utilitzat com a far. Actualment no es conserva. A hores d'ara està envoltat de diversos equipaments esportius, socials i culturals. Té una superfície de 1.275 metres quadrats que es distribueixen en tres espais: arxiu comarcal, centre cultural amb sala d'actes i zona de serveis. L'estructura actual ha incorporat un semisoterrani per guanyar més espai a l'arxiu. Té un caràcter molt emblemàtic. | 08022-154 | Nucli urbà | El Pavelló de Suècia era un dels més grans de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929, situat en una zona de Montjuïc. Fou dissenyat per l'arquitecte suec Peder Clason. Acabada l'Exposició Internacional, Suècia va oferir el Pavelló a l'Ajuntament de Barcelona; aquest darrer va obrir un concurs públic als ajuntaments catalans situats a més de 500 metres d'alçada sobre el nivell del mar. Berga fou la ciutat escollida. El 1930 es situà al Pla de l'Alemany com a colònia-escola. El 1939 es convertí en caserna militar i l'edifici es destinà a estable fins a 1964 en què fou enderrocat. Finalment, el 1998 s'acordà i es finançà, per part de diverses institucions, la construcció del nou pavelló, que s'inaugurà el 2000. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1928 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43344-foto-08022-154-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Peder Clason (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml