Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91316 | Sant Cristòfol de Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-les-planes | s. X | No hi ha restes evidents de l'edifici. | <p>L'antiga església de Sant Cristòfol de Les Planes ha estat derruïda pels anys i recentment coberta a causa de la tala de vegetació i moviments de terra. Actualment només es poden entreveure el que podrien ser restes del mur de llevant. </p> | 08216-48 | Suposadament, l'església de Sant Cristòfol de Les Planes es troba en un indret elevat, just al costat de la masia de Les Planes, tot dominant la vall. | <p>L’església de Sant Cristòfol de les Planes estava vinculada a Sant Jaume de Frontanyà, qui en conservava tots els seus drets parroquials. Tot fa pensar que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí. </p> | 42.1921200,2.0524300 | 421761 | 4671542 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91316-img4774.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 92 | 1754 | 1.4 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||
| 91318 | Església Vella de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Col.lecció Art i Paisatge. </p> | s. X | Edifici en estat ruïnós i coberta de vegetació. | <p>L'antiga església de St. Jaume de Frontanyà era una petita construcció massissa, de la que només en queda algunes restes del mur de llevant, encerclat per una altra paret. Es tracta d’una planta amb una sola nau rectangular possiblement encapçalada per un indici d’absis, d'uns 9,4 x 3 m aproximadament. Al costat de migjorn hi ha restes d’un altre mur, el que pot encerclar un antic cementiri. El mur va ser construït amb pedres grosses i escantonades, disposades en filades horitzontals i algunes de verticals, aglomerades amb terra. La gruixària del mur –un metre- indica la possible existència d’una cobertura de volta de canó, la que necessita un mur gruixut com a punt de suport. Tot fa pensar que es tracta d’una construcció de començaments del segle XI. Prop del mur de llevant i fora del que seria la capçalera de l’església, es va trobar una llosa de pedra que podria ser l’ara de l’altar, la qual va ser moguda del seu lloc habitual per uns desconeguts, els que es creu que van trobar una lipsanoteca, de la que s’ha perdut la pista.</p> | 08216-50 | L'antiga església de Sant Jaume de Frontanyà es troba entre Faig i Branca i el Pla de la Lleona, en un emplaçament de difícil accés. Es troba a pocs metres del collet de Creu Melosa, que queda a l'Oest, en el punt de creuament entre els termenals de Sant Jaume, La Pobla de Lillet i Les Llosses. La casa de Frontanyà queda al SO, Les Lloberes al SE, el Pla del Capellà i Faig i Branca a l'Est, Montclús al NE i la baga de Santa Eugínia al Nord. | <p>L’església vella de Sant Jaume de Frontanyà és la primera església parroquial del municipi i va ser consagrada l'any 905 pel bisbe de la Seu d'Urgell Antigis en honor a l'apòstol Sant Jaume. En l'acta de consagració s'esmenten els límits d'aquesta: Sant Vicenç de Castell de l'Areny, Santa Maria de Lillet, el serrat de Cosp, la serralada de Montner i la riera de Merlès. La consagració va ser presenciada, també, per Miró el Jove i Guifred II, ambdós fills de Guifré el Pelós, així com abats, sacerdots, clergues i laics que no s'esmenten particularment.</p> <p>L'església Sant Jaume de Frontanyà va tenir gran influència sobre les seves veïnes: Sant Cristòfol de les Planes, Sant Esteve de Montner o Tubau, Santa Eugènia de Solls, Sant Llorenç de Corrubí, Sant Julià de Cosp, Santa Magdalena de Malosa i Santa Maria d'Oms. Aquesta preeminença va fer que al s. XI comencessin les donacions per construir una nova església, que seria la seu de la comunitat agustiniana que s'hi constutuí i l'acutal església de Sant Jaume de Frontanyà. Amb la construcció de la nova església, sembla que l'església vella va anar perdent culte, fins a acabar-se ensorrant. </p> | 42.1937800,2.0067900 | 417994 | 4671769 | 905 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91318-img4739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91318-img4740.jpg | Legal | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 91 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 65757 | Castell de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-merles | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1990). Els castells catalans. Volum V. Rafael Dalmau Editor. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> | IX-XII | Castell en estat de ruïna només conserva la paret nord. | <p>El castell de Merlès es troba situat sobre una allargada plataforma rocosa que forma una zona acinglerada a l'oest de la masia del Riambau, a la riba est de la riera de Merlès dominant la vall. Les restes conservades del castell es limiten a la part del mur nord, al centre del qual hi ha un finestral espitllerat. Aquest mur, que s'allarga fins a 6'80 metres, amb un gruix de 70 centímetres, assoleix uns 5 metres d'alçada en el punt més alt. El mur està construït amb un aparell de carreus ben escantonats i de mides mitjanes disposats en dues filades que constitueixen la cara interna i externa del parament. Els carreus estan disposats en filades horitzontals a trencajunt,i es lliguen amb un morter de color gris molt compacte compost de sorra molt fina barrejada amb calç i additament de grava. Al peu de la roca del castell i al sector sud de l'emplaçament hi ha les restes de murs medievals. També s'han trobat diversos vestigis, forats rodons, encaixos, etc. que podrien correspondre a infrastructures per a sostenir construccions de fusta. Dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central de Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'alta Edat Mitjana', la prospecció efectuada aportà restes ceràmiques de cronologia del segle IX o anterior.</p> | 08255-1 | Sector central del terme municipal | <p>El castell de Merlès és documentat l'any 893 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Merlès, quan el bisbe Ingobert, després de descriure el terme, diu: 'Cedeixo la parròquia (de Merlès) a la casa de Santa Maria, com les aigües vessen a la vall amb el castell de Merlès tal com en temps antic fou construït amb totes les viles i vilars que hi ha dins el seu terme'. Aquesta notícia permet afirmar que el castell de Merlès és anterior a la repoblació del comte Guifré, si bé no es pot precisar si la seva construcció es deu a la repoblació que a partir del 798 inicià el comte Borrell de Cerdanya per encàrrec de Lluís el Piadós, o bé es tracta d'un castell del baix imperi romà o d'època hispano-visigòtica. Cal tenir en compte que per aquest lloc hi passava la via romana que anava de la Segarra a Cardona i seguia cap a vall del Llobregat, on es trobava amb la que baixava de Berga en direcció cap a Osona, la qual documenta la mateixa acta de consagració. El terme del castell comprenia les dues vessants de la vall de l'actual riera de Merlès, antigament anomenada Adzet o Addest, i inicialment estava adscrit al territori berguedà i més tard al comtat de Berga. A mitjan del segle X, abans del 955, el terme es dividí en dos, essent la frontera la riera de Merlès. La part de llevant passava al comtat d'Osona-Manresa i la part de ponent restava la comtat de Berga, i així el terme del castell quedà dividit en dos comtats. El domini eminent del castell era a mans dels comtes de Barcelona per la part corresponent al comtat d'Osona-Manresa, mentre que la part de Berga corresponia als comtes de Cerdanya. Aquesta dualitat de dominis es refongué a principi del segle XII, quan el patrimoni dels comtes de Cerdanya s'incorporà al dels comtes de Barcelona. El domini feudal del castell de Merlès anà unit sempre al de Lluçà i formà part de la baronia de Lluçà. La família de vicaris comtals del castell de Merlès es cognominà Lluçà, mentre que la família Merlès fou la família castlana. L'any 1256, Elisenda de Lluçà, única filla de Ramon de Lluçà, es casà amb Bernat de Portella; d'aquesta manera el domini del castell passà a mans de la família de la Portella o Saportella. Després d'un segle de domini, els béns de la família passaren a Pere de Fenollet, vescomte d'Illa. L'any 1369, Pere Galceran de Pinós comprà la baronia i la tornà a vendre a Ramon de Peguera. Posteriorment per herència passà a la família Pinós-Fenollet. L'any 1474 consta que la baronia de Lluçà fou incorporada a la corona però el 1579 la família Pinós comprà al rei la baronia i jurisdicció de Lluçà. Després de ser venuda a la família Agulló, aquesta el 1611 la va vendre al rei, incorporant-se definitivament a la corona.</p> | 41.9987600,1.9842900 | 415879 | 4650137 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65757-foto-08255-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65757-foto-08255-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65757-foto-08255-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | ||||
| 65777 | Casanova del Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-vila | Ha crescut força vegetació a l'interior de l'estructura i sobre els murs. | La Casanova del Vilà es troba situada a 650 metres al nord-est de la casa de Coll de Pitxell, seguint un camí que marxa de darrere la casa, enmig del bosc. Conserva una planta rectangular amb algunes parets mitgeres de murs de maçoneria de pedra irregular conservats fins a 50 centímetres d'alçada. A la part est el mur conservat arriba a 2 metres d'alçada. A la part oest i sud es conserven les plantes d'estructures o estances annexes també amb murs conservats de fins a 50 centímetres d'alçada. | 08255-21 | Sector sud del terme municipal | 41.9333800,1.9704800 | 414648 | 4642892 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65777-foto-08255-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65777-foto-08255-21-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||||||||
| 65807 | La Costeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costeta | Només es conserva la base dels murs de càrrega. | La Costeta és una masia en runes situada a tocar d'una pista forestal a l'est de Camprodon, en l'anomenat serrat del Calvari. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que conserva únicament els murs de càrrega de maçoneria de pedra fins a una alçada aproximada de 50 centímetres. Dins la planta de l'edifici, de forma rectangular, es conserven també els vestigis d'un mur mitger que divideix l'espai interior en dos. Al voltant de l'edifici es troben maons i teules provinents del mateix edifici. Uns metres al nord hi ha una bassa, actualment seca, delimitada en el seu costat sud per un petit mur de maçoneria de pedra. | 08255-51 | Sector sud del terme municipal | 41.9733400,1.9712800 | 414768 | 4647328 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65807-foto-08255-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65807-foto-08255-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||||||||
| 65811 | Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ponc-2 | Ha crescut arbres i vegetació enmig de les estructures. | Sant Ponç es troba situat al nord-est de la Viscola, a la vessant emboscada d'un petit turó a l'oest del torrent de la font de la Roca i al sud d'una zona de conreus. Es tracta d'una zona força ampla amb estructures enderrocades on s'observa una estructura rectangular amb murs conservats fins a 1'50 metres d'alçada, construïts amb pedra irregular. Al voltant s'observen trams de murs de menor alçada conservada (arran de terra) i diversos munts de pedra fruit de l'enderroc de les estructures. | 08255-55 | Sector est del terme municipal | Fonts orals expliquen que Sant Ponç hauria estat un possible convent. | 41.9792200,1.9946500 | 416712 | 4647958 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65811-foto-08255-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65811-foto-08255-55-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | ||||||||||||
| 65823 | Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-3 | L'edifici es troba en estat de ruïna. | Can Palau està situat al marge est de la riera de Merlès, just sota el castell de Merlès seguint la mateixa carena on es troba el castell, a tocar de cal Sastre. Es tracta d'una masia de petites dimensions i planta allargada molt derruïda, bastida sobre roca natural de manera que el nivell inferior, dels dos que originalment formaven l'edifici, està parcialment picat a la roca. Es conserven trams dels murs de càrrega de maçoneria de pedra de l'edifici, amb una altura que varia entre el mig metre i els dos metres dels punts més alts. Es conserva també un petit contrafort al mur sud i les restes d'un forn de pa, situat en una petita estructura adossada a l'est de l'edifici, i construït combinant la pedra treballada i el maó. | 08255-67 | Sector central del terme municipal | La masia va ser habitada fins als anys 30 del segle XX. | 41.9984300,1.9820300 | 415692 | 4650103 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65823-foto-08255-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65823-foto-08255-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | ||||||||||||
| 65872 | Torre de Ginebret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-ginebret | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> | XII | Els murs de la torre es van desfer i les pedres es van extreure i traslladar de municipi. | <p>Les restes de la Torre Ginebret es troben situades a la baga de Ginebret, al costat de la pista forestal que comunica, amb força desnivell, des de l'església de Santa Maria de Pinós a la riera de Merlès. Les restes es troben a la banda est del a pista, abans que aquesta faci un revolt pronunciat a l'esquerra, sobre el cap d'un serrat. Actualment les restes consisteixen en diversos carreus treballats a les vessants del turó i l'arrencada d'alguns dels murs que constituïen la planta de la torre, molt fets malbé, formant un petit monticle. La Torre Ginebret fins fa uns anys conservava l'angle nord-occidental i una part de l'angle sud-occidental en una altura considerable que superava els 4 metres. En el pany de paret que conservava s'hi podien veure una renglera de forats que distaven entre ells uns 50 centímetres; aquests forats estaven destinats a sostenir les bigues de fusta d'un segon pis. Al nivell de planta baixa hi havia un seguit d'espitlleres. L'edifici estava construït amb murs de maçoneria de pedra de carreus grossos i ben escairats.</p> | 08255-116 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Tot i que sovint s'ha identificat amb el castell dels barons de Pinós, els últims treballs apunten a la hipòtesi de que les restes de la fortalesa propera a Santa Maria de Pinós correspon a una torre fortificada o 'domus' senyorial que deuria ser el centre d'un important alou que protegia el camí d'Osona a Cardona en aquest sector del Baix Berguedà.</p> | 41.9855000,1.9316800 | 411504 | 4648718 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65872-foto-08255-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65872-foto-08255-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65872-foto-08255-116-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del llibre 'Catalunya Romànica. Berguedà'. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||
| 65873 | Pla de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-palau | Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -VII/XV | Jaciment força erosionat. | El jaciment de Pla de Palau es troba situat a l'extrem d'un serrat, acinglerat per la vessant de llevant i planer pel costat de ponent, sobre el mas Palau del Roc, a la riba de ponent de la riera de Merlès. Es tracta d'un lloc d'habitació amb estructures conservades. Arqueològicament el jaciment ha estat identificat per la presència d'abundant ceràmica oxidada ibèrica i per un conjunt d'estructures arquitectòniques indeterminades que s'observen sota la capa vegetal. No es té més coneixement d'aquest jaciment però es creu que les seves restes arquitectòniques poden correspondre a un assentament medieval i la terrissa que es recull superficialment podria ser testimoni d'un precedent ibèric anterior. | 08255-117 | Sector oest del terme municipal | Estació arqueològica descoberta per M. Vilarrasa, veí de Puig-Reig. | 42.0141900,1.9804200 | 415579 | 4651855 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65873-foto-08255-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65873-foto-08255-117-2.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Des d'aquest punt es domina la vall de Merlès i es troba proper al jaciment ibèric de Bonells, aquest, situat a la banda de llevant de la riera de Merlès. | 80|81|85|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||
| 65875 | Poblat de Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-sant-pau-de-pinos | CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà. SERRA, Joan (1928). Ceràmica de Merlès. Musaeum Archaelogicum Diocesanum. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -X/-VII | Jaciment força erosionat. | El poblat de Sant Pau de Pinós es troba situat en una zona aturonada coberta de bosc d'alzina i de pi, a uns 400 metres a llevant de l'església de Sant Pau de Pinós. Es tracta d'un lloc d'habitació amb estructures peribles, que fou excavat l'any 1918 per Mn. Serra Vilaró el qual l'anomenà 'poblat de Merlès'. De tot el jaciment, força més extens, es va excavar bàsicament una casa de planta més o menys quadrangular (3'30 metres de costat) que proporcionà tres nivells estratigràfics dels quals l'inferior contenia una gran quantitat de terrissa feta a mà, de la qual es poden distingir dos grups principals: A/ Ceràmica amb superfícies cuidades i llustroses. Correspon a la terrissa més genuïna dels pobles dels Camps d'Urnes. Les formes solen ser gerres bitrocòniques amb peu diferenciat i anul·lar, i tasses de petites dimensions amb nansa vertical. També en són característics els plats-tapadora troncocònics amb una nansa horitzontal. S'hi troben tres tipus de decoracions associades: 1. Acanalats poc profunds, horitzontals i oblicus. 2. Línies d'incisions en espina de peix 3. Impressions fetes amb fil metàl·lic enrotllat. B/ Ceràmica de superfície grollera. Es tracta de la ceràmica indígena evolucionada dels models d'inicis de l'Edat del Bronze i que, en aquest moment, queda relegada, sobretot, a les gerres de mida gran i mitjana destinades a emmagatzement. Són de forma ovoide, amb el fons pla i una vora fortment exvasada sovint amb el llavi bisellat. La decoració d'aquestes terrisses és molt repetitiva i es caracteritza pel seu 'barroquisme' que sovint s'estén a tota la superfície de la peça. Aquest element junt amb la decoració realitzada amb la tècnica d'impressions amb petxina de càrdium (exòtica en les cultures del Bronze final català), ha fet que s'hagi considerat el jaciment de Merlès com a propi d'una cultura diferenciada de les altres manifestacions catalanes de la mateixa època. Altres decoracions que s'hi troben associades són els cordons aplicats, les empremtes digitals, les incisions en zig-zag i les decoracions pentinades. Els treballs de 1918 van poder ésser comprovats en una campanya realitzada per Miquel Cura i Jordi Rovira l'any 1973. Els resultats de la campanya no van aportar res de nou pel que fa als materials exhumats però l'excavació va demostrar l'existència d'un mur continu on s'hi adossaven diferents àmbits habitacionals, amb una estructura de poblat similar a les conegudes als poblats lleidatans de la mateixa època. Malauradament les restes arquitectòniques estaven molt degradades. | 08255-119 | Sector sud del terme municipal | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una campanya d'excavació en l'indret conegut com el poblat de Merlès. L'any 1973 es va realitzar una altra campanya d'excavacions realitzada per Miquel Cura i Jordi Rovira. La datació del poblat de Merlès ha estat durant molts anys molt controvertida. L'esmentada revisió feta per Cura i Rovira indicava una franja cronològica entre el segle IX i començaments del VII a.C. Altres hipòtesis modernes apunten una datació més centrada a mitjans segle VII a.C. a causa de la poca terrissa amb decoració d'acanalats, l'absència absoluta de decoracions de Mailhac (presents en contextos propers com en la balma de les Heures -Perafita) i la troballa de decoracions amb impressions de cordeta metàl·lica pròpia de les darreres etapes del Bronze Final. També la decoració d'impressions amb petxina de càrdium sempre ha estat localitzada en contexts protoibèrics o molt tardans. | 41.9726000,1.9600800 | 413839 | 4647257 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65875-foto-08255-119-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||
| 65876 | Sant Pau de Pinós (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-pinos-jaciment | SERRA, Joan (1928). Ceràmica de Merlès. Musaeum Archaelogicum Diocesanum. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -III/V | El desús de l'edifici provoca un deteriorament progressiu. | Es tracta d'un jaciment descobert per Mn. Serra Vilaró l'any 1918, durant l'excavació al proper poblat de Sant Pau de Pinós de l'edat del Bronze anomenat el poblat de Merlès. En una publicació de l'any 1928, dedicada a la ceràmica d'aquest poblat, afirma que a la parròquia de Sant Pau de Pinós, en concret en el subsòl de la rectoria, hi ha 'ruïnes romanes'. Posteriorment J. Badia comunicà que també va descobrir restes romanes (ceràmica i tegulae) en aquest mateix indret. S'ha confirmat la presència de fragments de tegula en algun mur de la rectoria i potser d'altres fragments en l'entorn més immediat. | 08255-120 | Sector sud del terme municipal | L'existència del jaciment és coneguda arrel d'una publicació de Mn. Joan Serra i Vilaró. Posteriorment, J. Badia, arqueòleg de Navàs, també hi ha trobat restes d'època romana. | 41.9707200,1.9557900 | 413481 | 4647053 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65876-foto-08255-120-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 83 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | ||||||||
| 65877 | Costa de la Cavalleria (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-la-cavalleria-jaciment | Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -VII/-I | Jaciment destruït | El jaciment de la Costa de la Cavalleria es troba situat a la carretera BV-4401, a l'oest de la masia de la Costa de Cavalleria i prop d'un revolt que fa la carretera. Durant la construcció del a carretera que des de Navàs condueix a Prats de Lluçanès, va seccionar-se un cap de roca en la qual van aparèixer fragments de ceràmica oxidada ibèrica de cronologia difícil de precisar. En una prospecció posterior a la zona no es va trobar cap indici de restes conservades. | 08255-121 | Sector sud del terme municipal | 41.9802500,1.9655300 | 414301 | 4648101 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65877-foto-08255-121-1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La informació d'aquesta troballa va ser facilitada per Miquel Cura. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | ||||||||
| 65878 | Bonells (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bonells-jaciment | CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà. CORTÈS Jordi, SERRA Roser (1996). La comarca del Lluçanès. Estudi d'un espai. Rafael Dalmau Editor. SÁNCHEZ, Eduard (1987). 'L'assentament ibèric rural de can Bonells, a la riera de Merlès'. L'Erol, núm. 19, 1987. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -VI/-IV | El jaciment fou seccionat per extreure-hi grava. | El jaciment ibèric de can Bonells es troba situat a l'extrem oest d'un camp, a la riba est de la riera de Merlès, prop de les masies de cal Font i can Bonells. Es tracta d'un petit assentament rural de 150 metres de llarg i 7 d'amplada màxima que originàriament va gaudir d'una major extensió, ja que fou seccionat longitudinalment en aquests darrers anys. S'hi distingeixen dues etapes cronològiques: I. Fase datada a finals del segle V i a la primera meitat del segle IV. II. Fase ibèrica de datació indeterminada, presumiblement d'època ibèrica plena. La fase I és la més interessant, ja que el conjunt arquitectònic exhumat correspon a una pagesia ibèrica, on hi viurien com a màxim un parell de famílies, amb un conjunt d'estables i magatzems que s'articulen a l'entorn d'una habitació destinada a habitacle. Aquesta es presenta semiexcavada a la gravera natural amb l'entrada a ponent, la llar de foc central i rodona (excavada), la raconera per un molí, una i una sitja de magatzem on es trobaren el 90% dels materials. Aquests materials consistien principalment en ceràmiques oxidades amb pintura blanca i roja, urnes d'orelletes, gerres de coll de cigne, ceràmica feta a mà i una fíbula de bronze datable al segle V. L'element cronològic més precís són dos fragments de ceràmica àtica de vernís negre amb palmetes impreses (de finals del segle V o primeries del segle IV aC) trobats al nivell d'ocupació. La fase II ha estat localitzada parcialment i molt destruïda a causa de l'acció del conreu. Es tracta d'una ocupació que remodela el conjunt antic i supera els seus límits anteriors. Només s'ha pogut identificar un nivell de destrucció, la caiguda dels murs de tàpia, i l'existència d'un possible forn i d'una llar de foc quadrada. La cronologia d'aquesta etapa final es pot deduir per la presència de ceràmica grisa de tipus 'costa catalana', molt difosa a partir del segle III. En un moment incert, encara en època antiga, el jaciment fou parcialment arrasat per l'extracció de pedra, fet que ha motivat que la part més ben conservada hagi estat l'habitacle de la primera fase, situat en la cota més baixa. Recentment fou seccionat longitudinalment a causa de l'extracció de graves. | 08255-122 | Sector nord-est del terme municipal | El jaciment fou descobert per un veí de Puig-Reig (Martí Vilarrasa), el qual realitzà una prospecció superficial en un indret on s'havien extret graves, i donà avís al Servei d'Arqueologia de la presència de tres sitges seccionades verticalment en un tall produït en un camp. El jaciment fou excavat totalment per Eduard Sánchez entre el 1986 (campanya de prospeccions) i els anys 1987, 1988 i 1989 (campanyes d'excavació). Un cop finalitzada l'excavació, els arqueòlegs van consolidar les estructures, però un temps després van tornar a créixer matolls i desplaçaren algunes pedres de les estructures. Per tal de protegir el jaciment, que des de la intervenció de 1989 havia anat patint els efectes erosius del pas del temps i de la meteorologia, l'any 1995 l'arqueòleg David Olivares realitzà el cobriment de les restes conservades. | 42.0184600,1.9909200 | 416454 | 4652318 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65878-foto-08255-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65878-foto-08255-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65878-foto-08255-122-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La primera i la segona imatge han estat extretes del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||
| 65879 | Palau del Roc (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-del-roc-jaciment | Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | IX-XII | Jaciment erosionat. | El jaciment del Palau del Roc, on a finals dels anys 90 del segle XX es va reedificar la casa de Palau del Roc, cremada durant els focs de l'any 1994, fou l'emplaçament d'un mas tradicional. Ocupa un punt dominant en la vessant de ponent de la riera de Merlès. El topònim delata un establiment alt-medieval significatiu del qual només resten nombrosos forats i retalls de la roca, entre els que sembla haver-hi tombes i sitges. Dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'alta Edat Mitjana', la prospecció efectuada va aportar restes de ceràmica cuita neutra i parets fines, dos dels quals tenen decoració espatulada, a més d'altres oxidants. El conjunt permet afirmar la hipòtesi de que el lloc ja era ocupat a inicis del segle IX dC. | 08255-123 | Sector central del terme municipal | La prospecció arqueològica fou duta a terme per Ramon Martí durant els mesos d'octubre a desembre de 1997. | 42.0128600,1.9813900 | 415658 | 4651706 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65879-foto-08255-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65879-foto-08255-123-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | ||||||||
| 65880 | Necropolis de Santa Maria de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-santa-maria-de-pinos | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. | La necròpolis de Santa Maria de Pinós es troba situada a l'esplanada estesa a la cara nord de l'església de Santa Maria de Pinós. Es tracta d'un conjunt de tombes antropomorfes que foren localitzades casualment en ocasió d'uns treballs de neteja i que tornaren a ser colgades immediatament sense que abans se'n pogués fer cap estudi. Aquesta necròpolis figura situada en el mapa del Servei de l'Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geogràfico, full 331-M781: x 12,4 - y 48,1 (31 TDG 124481). | 08255-124 | Sector sud del terme municipal | 41.9800700,1.9415300 | 412312 | 4648105 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La informació la van facilitar els masovers de la propera masia de Ginebret i es troba recollida a la Catalunya Romànica. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||||||||
| 65881 | Pla de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-monges | Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -V/-III | S'ha edificat una granja porcina a la zona del jaciment. | El jaciment del Pla de les Monges es troba situat al cap d'un serrat a l'oest de la masia de la Cortada. Es tracta d'un lloc d'habitació amb estructures. L'excavació va determinar l'escassa potencia estratigràfica del subsòl en general, entre 5 i 20 centímetres, on en moltes zones la roca natural ja aflorava directament. Prop del marge del cingle es van documentar petites restes de murs i materials ceràmic ibèric en el sediment adossat. Cal assenyalar l'alt grau d'arrasament del paratge i de les mateixes estructures que només conservaven part de l'última filada de blocs de pedra. L'anàlisi del material ceràmic (àmfora de boca plana, ceràmica comuna i campaniana A) permet situar la cronologia en el període ibèric ple, en una fase entorn al segle III aC. D'altra banda, la tècnica constructiva dels murs (disposició plana i origen local de les pedres i lligat amb fang) denota característiques pròpies dels murs ibèrics en aquesta fase cronològica. La qualitat de les restes documentades no permet caracteritzar tipològicament el jaciment però si que li suposa una relació amb el de can Bonells, que tindrien una funció vinculada al control de la riera de Merlès a partir del segle V-IV quan la vall sembla que ja estaria plenament iberitzada. | 08255-125 | Sector oest del terme municipal | A la zona del Pla de les Monges no es tenia constància de cap jaciment arqueològic. La intervenció arqueològica al Pla de les Monges es va dur a terme el febrer de 2004 i va estar determinada per la construcció d'una instal·lació porcina de tres naus industrials a la finca de la Cortada que afectava una superfície total de 6.000 m2. Donada la presència de ceràmica comuna ibèrica en la superfície del terreny afectat per les obres i la proximitat amb el jaciment ibèric amb can Bonells, el Servei d'Arqueologia va proposar la realització de l'esmentada intervenció arqueològica per tal de verificar la possible existència de vestigis arqueològics a la zona. | 42.0089600,1.9750100 | 415124 | 4651279 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65881-foto-08255-125-1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 80|81 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | ||||||||
| 65882 | Montclús Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montclus-vell | Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | IX-X | Jaciment erosionat. | El jaciment de Montclús vell es troba situat al costat de l'actual casa reedificada de Montclús, a la riba oest de la riera de Merlès, sobre una plataforma rocosa de superfície plana que no sopera els 100 m2. L'any 2003 es va dur a terme una única campanya d'excavació arqueològica en el jaciment de Montclús, derivada d'un projecte previ executat a la comarca del Berguedà i que estudià l'evolució del poblament altmedieval en aquests territoris, durant cinc campanyes de prospeccions en les que es van documentar més d'un centenar de mostres ceràmiques. D'entre elles, les ceràmiques de Montclús vell es tractaven d'un cas excepcional i mereixien especial atenció; és per aquest motiu que s'efectuà una excavació arqueològica per tal de resoldre dubtes entorn a aquest jaciment. Els materials recollits en superfície durant la prospecció indiquen un establiment ocupat en un moment imprecís dels segles VIII i XI i que, certament, va tenir una durada molt curta sense cap recuperació posterior. L'excavació en extensió va permetre documentar dos àmbits (un habitatge i un espai destinat a la manipulació d'aliments), una estructura annexa i vuit forats de pal amb una estratigrafia ben documentada. L'àmbit 1 seria un espai rectangular bastit amb tres murs de pedra lligats en sec que delimiten l'espai per l'oest, pel sud i pel nord. L'alineació dels forats de pal permet restituir, aproximadament, el tancament d'aquest espai per la banda est, configurant un habitatge bastit amb murs de pedra i una coberta de fusta recolzada en uns pals situats en els forats que s'han documentat, fet que queda confirmat per la total absència de teules. L'àmbit 2 seria també un espai rectangular, més petit que l'anterior, i amb quatre murs lligats en sec i amb una coberta de fusta. Es documentaren dos forats e pal i les restes d'una estructura de pedres amb un forat al mig, objectes de ferro de dos fragments d'una mola de molí manual i un element lític esfèric. Pel què fa a la ceràmica, és abundant la de cuita reductora i oxireductora en tots dos àmbits, i entre aquests, hi predominen les formes de perfil en esse. | 08255-126 | Sector nord del terme municipal | La notícia més antiga del lloc es remunta a l'any 893 -citat en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Merlès- quan rep la qualificació de 'villare' ('ipso villare qui dicitur Monte Cluso). | 42.0474600,2.0024500 | 417446 | 4655527 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65882-foto-08255-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65882-foto-08255-126-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | ||||||||
| 66549 | Castell de Blancafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-blancafort | <p>BOLÒS,J.; CURTO, A.; SERRA, A. (1984): 'El castell de Blancafort, al Berguedà', a Quaderns d'estudis medievals, núm. 11. Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Pàgs. 874-879. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 3. Ajuntament de Cercs SANTANDREU, M.D., i altres (1998): Castells medievals del Berguedà. Vol.1. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VILARDAGA, J. (1890): Historia de Berga. Barcelona, 1890. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. P. 246</p> | XII | les estructures requeririen d'una actuació de consolidació ja que algunes parts amenacen enderroc. | <p>El castell està situat dalt d'un turó rocós i encinglerat amb bona visibilitat. Les estructures visibles dalt del turó són especialment dues, la torre del castell i les restes de l'església de Sant Miquel, a més, es distingeixen de manera discontinua diverses restes de murs, podent observar el que sembla correspon a un mur de tancament o clos. Les dimensions aportades del que es creu que seria el recinte emmurallat són entorn a uns 30 metres de llargada per uns 12 d'amplada (VVAA: 1985: pag. 243), segons dades aportades a l'article corresponent de l'obra de la Catalunya Romànica, que indica que aquest clos inclou només el castell, uns metres més avall hi hauria les restes de la capella castellera. La planta que defineix la torre és irregular, ja que s'adapta a la topografia del terreny, defineix una forma de tipus trapezoïdal amb un dels angles, el del penya-segat, arrodonit i els altres rectes. Les dimensions interiors són molt variables, aproximadament de llarg fa uns 8,30m i uns 5,5 d'amplada. Els murs són fets amb un parament regular construït a partir de carreus rectangular, disposats a trenca-junt i seguint filades regulars, el material d'unió és morter de calç; el gruix dels murs és d'uns 85 cm. Es conserva una alçada important de la torre, destacant especialment en la part de ponent. A l'interior es conserva la traça o els espais per als forjats, poden parlar, probablement, d'uns quatre nivells de plantes; es conserven els forats per encaixar les bigues i en el darrer nivell permòdols de pedra suposadament de suport de l'embigat. En els murs es conserven algunes obertures, de les quals han desaparegut la majoria dels acabats arquitectònics que les conformaven. A uns metres al nord de la torre, hi ha les restes del que s'interpreta com l'església de Sant Miquel de Blancafort. Les restes visibles conservades defineixen un edifici més aviat petit, que conformaria una nau de petites dimensions, de planta rectangular, amb un absis semicircular a llevant. En aquest sentit es conserva una part del mur de ponent fent angle amb el mur nord, i a la banda de llevant part d'un altre mur que defineix una forma arrodonida que es creu que correspondria a l'absis. Els murs són bastits amb carreus desbastats per bé que força escairats, disposats en filades i més o menys a trenca-junt, tot unit amb morter de calç. El murs mostren un gruix d'uns 85 cm. Al mur nord, a la part posterior, hi ha uns petits contraforts. Pel que fa a la resta de murs que s'observen en el turó, s'identifiquen de manera discontinua, per bé que tenen certa continuïtat per el costat de llevant. Mostren carreus també força escairats, disposats seguint filades i units amb morter de calç.</p> | 08268-59 | A la zona de sud-oest del municipi, al nord-est de la serra de la Figuerassa. | <p>Del 10 de febrer de 1166 data un document corresponent a una donació, i segurament confirmació, va ser realitzada per part del rei Alfons I el Cast a Pere de Berga i a tots els seus successors per tal que pogués construir una fortalesa, a canvi de l'obligació de fidelitat. El document diu : '..antea quam hedificares, facere domum ac forciam in loco que dicitur Blancafort, qui est in comitatu Ceritanie in termino castri de Peguera'. Aquest document constitueix el permís de construcció del castell i ens assenyala una cronologia de ple segle XII per aquest monument, cronologia identificable amb la tipologia d'arquitectura, especialment de parament de la torra. Pocs anys més tard, al 1174, el castell de Blancafort consta com una de les afrontacions aportades, cal pensar doncs, que el castell ja estava construït. Es considera com a zona d'influència del castell el que seria tota la vall de la riera de Metge. Tenint en compte la situació i visibilitat, si més no el control que podia exercir s'estendria molt més. El castell que restava vinculat als senyors de Berga, fou permutat l'any 1309, per part de Sibil·la, comtessa de Pallars i senyora de Berga al rei Jaume II, en la que cedia gairebé tots els castells que Sibil·la tenia al Berguedà entres els quals Blancafort; a canvi la comtessa va rebre la vila i castell de Tamarit, la vila de l'Arboç i el castell de Gelida. (SANTANDREU: 1982: 101-109). A l'any 1358 consta que el conseller reial Berenguer Oms, tenia el castell, hem de pensar que a carta reial. L'any1363, el castell de Blancafort junt amb altres indrets i drets va ser venut per la reina Elionor a Pere Fresc, habitant de Berga; pel que es diu en el document la venda degué produir-se per necessitats econòmiques de la corona arran de la guerra entre Aragó i Castella. Consta que en aquest període es trobaven sota jurisdicció de Blancafort i de la casa de Merolla un total de 24 famílies; dominis ostentats per la família Fresc, ja que el 1410 figura com a senyor Ramon Fresc. Arran de la guerra civil del segle XV el castell fou capturat pel rei (1463) i concedit, junta mb altres possessions a Guillem de Vila-setrú. Al segle XVII el castell forma part d'una disputa entre la Reial Audiència de Barcelona i els Agulló, acusats aquests darrers d'haver-se apropiat injustament de Blancafort, entre altres. Blancafort, Merola, Vall-llòbrega, es relacionen com a possessions reials en aquesta època.</p> | 42.1292600,1.8375100 | 403920 | 4664782 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66549-foto-08268-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66549-foto-08268-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66549-foto-08268-59-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La torre del castell queda emplaçada en l'extrem més sortit cap a ponent d'una paret de roca vertical de força alçada, que el fa inaccessible per aquest costat, per contra per la banda més de llevant i sud, el turó és més accessible, determinant que per aquest extrem el mur de tancament hi sigui present. El camí d'accés al castell és pel costat de ponent, arribant al turó just davant de les restes de l'església. Aquestes queden en un nivell lleugerament inferior a la cota de la torra la qual es troba a la part més alta del conjunt. Als peus del corriol que puja al castell hi ha restes de murs que poden correspondre a alguna altra construcció. El castell de Blancafort també es pot classificar dins la tipologia de Conjunt arquitectònic. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||
| 66557 | Castell de Puigarbessós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-puigarbessos | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 4. Ajuntament de Cercs SANTANDREU, M.D., i altres (1998): Castells medievals del Berguedà. Vol.1. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII | són poques les restes conservades del castell, encara que a nivell de jaciment es poden conservar estructures que no podem valorar cobertes de sediment. | Les restes del Castell de Puigarbessós són escasses i molt amagades per la vegetació. Es conserven i es poden observar algunes restes de murs. Les restes de murs conservats mostren un aparell fet de carreus desbastats de tall rectangular, units amb morter de calç argilós, els carreus estan disposats més o menys en filades i cercant una col·locació a trencajunt. De les diverses restes de murs visibles de les qual el pany de paret més ben conservat compta amb una alçada visible de quasi cinc metres i una llargada d'entorn al vuit metres. És destacable la presència d'alguna traça de finestra, així com alguna cantonera força ben conservada. L'emplaçament de les restes permeten vincular aquest castell amb una funció eminentment defensiva i de vigilància, ja que es troba situat en una zona amb molt bona visibilitat vers la una extensa àrea de la vall del riu Llobregat, des de Cercs i fins a de Pedret; la seva ubicació és per sobre i a l'alçada de l'aiguabarreig de la riera de Vilada. El bon camp visual també inclou el domini sobre part del camí que comunica Berga cap a la Portella tot passant pel pont de Pedret. A nivell de visibilitat, també té contacte directe amb altres punts castellers o de possible control visual. | 08268-67 | A la zona de sud del municipi, a l'àrea de Pedret, prop del límit municipal amb Vilada. | Les referències documentals publicades o conegudes que esmentin el castell són realment molt escasses. En aquest sentit, del segle XII consta una referència a l'indret, en relació a una notícia en que el comte Ramon Berenguer IV va cedí el lloc de Puigarbessós i altres indrets del Berguedà a Hugh de Peguera, com a mostra d'agraïment per l'ajuda rebuda arran de la conquesta de Tortosa. Posteriorment, al segle XIV, Sibil·la, comtessa de Pallars i senyora de Berga realitzà una permuta al rei Jaume II, en la que cedia gairebé tots els castells que Sibil·la tenia al Berguedà entres els quals Puigarbessós; a canvi la comtessa va rebre la vila i castell de Tamarit, la vila de l'Arboç i el castell de Gelida. (SANTANDREU: 1982: 101-109) | 42.1199100,1.8894600 | 408200 | 4663687 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||||
| 66558 | Mas A de Vilosiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-a-de-vilosiu | BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CASTILLO, A. (1965): 'El manso medieval A de Vilosiu'. A Homenaje a Jaime Vives, I. Pàgs. 219-226 CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Pàgs. 874-879. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa AR. 1. Ajuntament de Cercs RIU, M. (1976):'El hàbitat en Catalunya en la Alta Edad Media', a Atti del Colloquio Internazionale di Arqeologia Medievale. Palermo, 1976, p. 3-15. RIU, M. (1978): 'Hàbitat, tècniques i economia rural', a Història de Catalunya. Vol. II. Ed. Salvat, p. 3-15. RIU, M. (1989): L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcleona: Els llibres de la frontera. SANTANDREU, M.D., i altres (1998): Castells medievals del Berguedà. Vol.1. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | IX-XIV | No s'han realitzat més actuacions i caldria almenys una consolidació de les estructures per evitar que es facin malbé. | El mas A de Vilosiu està situat, relativament a prop de la masia denominada Santamaria de les Garrigues, en una zona força planera i oberta cap al sud-est, encara que les restes arquitectòniques del mas s'emplacen a l'extrem oest d'aquest pla, quedant ubicades a redós del terreny natural, el qual és aprofitat per bastit les estructures. El mas es mostra conformat per diverses estances que es troben distribuïdes en diferents terrasses, per tant, a diferent alçada. En conjunt s'identifiquen unes 9 habitacions o dependències. Les construccions de la part inferior, mostren una planta irregular i allargada que aprofita la roca com a paret posterior i a la que s'adossa l'estructura; la resta d'estances situades al nivell de la feixa superior mostren també una planta irregular, resultat de l'adaptació al terreny i l'aprofitament de la mateixa topografia existent. De l'estructura d'habitació central, a la planta baixa, destaquen dues estances d'uns 15 metres quadrats. Els gruix dels murs és variable, entre 80 i 120 cm., pel que fa a l'alçada conservada dels murs, és d'uns 2 metres d'alçada i atenent també al dimensionat de la roca que aprofita, no devia superar de gaire aquest nivell. Destaca una porta que s'ha valorat com a pas divisori entre l'espai destinat al bestiar i el destinat a habitatge, aquest té una gran llinda plana monolítica de 220 cm de llarg. Els resultats proporcionats per les excavacions van permetre aportar unes hipòtesis en quant a l'ocupació dels espais, com el fet que alguns serien d'ús dels homes, altres del bestiar, també es va identificar una de les estances amb paviment de lloses, que es creu hauria estat utilitzat com a rebost i potser també dormitori; una altra estança com a menjador amb una llar de foc més o menys al centre; a més, també es documentà un forn en una de les cambres en la que també hi hauria hagut un foc a terra. | 08268-68 | A la zona de sud-oest del municipi, a l'àrea coneguda com Vilosiu o les Garrigues | Els anys 1960 i 1961 es dugué a terme una excavació arqueològica del mas, de la mà del professor Albert del Castillo i el Dr. Manuel Riu, de la Universitat de Barcelona. Els treballs realitzats van permetre aportar una hipòtesis de cronologia de les restes conservades. Podent situar l'origen de l'estructura del mas a l'alta edat mitjana entre els segles IX i X. La zona del mas formaria part de les terres situades dins l'àrea d'influència de l'església de Santa Margarida de Vilosiu; de fet, es creu que la zona hauria conformat un petit nucli a l'entorn de l'església, format per un conjunt de diversos masos, un dels qual seria l'objecte de redacció. El mas hauria estat ocupat des d'origen fins probablement al segle XIV, coincidint amb el període de crisi demogràfica, en que es degué abandonà. Al llarg d'aquests segles l'estructura experimentà algunes reformes i modificacions, algunes de les quals es situen al segle XII. L'església de Vilosiu es documenta cap l'any 839, l'entorn de la qual devia ser eminentment rural, format per una ocupació del territori en hàbitat dispers a partir de petits masos, en els que viurien una població essencialment dedicada a la ramaderia. L'any 980 consta una referencia consistent en una donació de l'església de Vilosiu amb quatre masos, potser un dels quals era aquest, donació feta pel comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Masos que tornen a aparèixer referenciats en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç datada el 983. Posteriorment, en un llevador del monestir del 1125, torna a constar la menció als masos, en aquest es parla de les cases o 'hostal·lats' de Rovira, d'Arnaur, de Ramir i de Quintla junt amb el què els pertocava pagar. Com ja s'ha esmentat, es creu que aquests masos es van abandonar al segle XIV. Molt temps després, probablement ja al segle XVI, es degué edificar el proper mas de Santamaria de les Garrigues, el qual es conserva a relativament poca distància i encara que assenyala una tipologia arquitectònica més moderna, probablement derivat de reformes i modificacions importants. | 42.1303400,1.8302600 | 403322 | 4664910 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66558-foto-08268-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66558-foto-08268-68-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi pot accedir des de diversos indrets. Des de la pista, d'accés tancat, que porta a la masia de Santamaria de les Garrigues, prendre un trencall que trobarem al costat esquerre. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||
| 66559 | Mas B de Vilosiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-b-de-vilosiu | BOLÒS,J.; CURTO, A.; SERRA, A. (1984): 'El castell de Blancafort, al Berguedà', a Quaderns d'estudis medievals, núm. 11. Barcelona. BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CASTILLO, A. (1965): 'El manso medieval A de Vilosiu'. A Homenaje a Jaime Vives, I. Pàgs. 219-226 CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Pàgs. 874-879. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa AR. 2. Ajuntament de Cercs RIU, M. (1976): 'El hàbitat en Catalunya en la Alta Edad Media', a Atti del Colloquio Internazionale di Arqeologia Medievale. Palermo, 1976, p. 3-15. RIU, M. (1978): 'Hàbitat, tècniques i economia rural', a Història de Catalunya. Vol. II. Ed. Salvat, p. 3-15. RIU, M. (1989): L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcleona: Els llibres de la frontera. SANTANDREU, M.D., i altres (1998): Castells medievals del Berguedà. Vol.1. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | IX-XIV | No s'han realitzat més actuacions i caldria almenys una consolidació de les estructures per evitar que es facin malbé. | El Mas B de Vilosiu està construït arrambat a la roca, aprofitant-la com a part de l'estructura del mateix mas, defineix una planta irregular, tot i que gran part del conjunt conforma una planta aproximadament rectangular en sentit nord-sud, amb un cos sortint al costat de ponent; l'orientació és cap a llevant. Es pot definir com un mas d'estructura horitzontal sense pis superior. En els treballs arqueològics realitzats s'identificaren diversos espais, en total de cinc, dels quals es pot considerar que dos eren d'ús per al bestiar i tres destinats a les persones o ús domèstic. Els murs dels espais que es creu que eren d'ús del bestiar, estan construïts amb un acabat menys acurat format per pedres irregulars; per contra, les estances que s'atribueixen a ús més domèstic, els murs són de carreus desbastats. S'identificaren diverses obertures corresponents a portes i que permetien la comunicació interior entre els espais i també la pròpiament porta d'accés a l'interior del mas. A grans trets compta amb un espai no gaire gran al costat nord, d'ús de rebost i celler; al seu costat sud, una estança segurament destinada a dormitori i menjador; a continuació, també a migdia de l'anterior, una altra estança segurament d'ús més de magatzem i potser també pel bestiar. Aquesta darrera estança, s'interpreta com un espai mitger entre les estances destinades al bestiar i les d'ús de les persones; a partir d'aquesta es comunica a ponent, amb un altre espai en el que hi havia la cambra del forn, on també hi ha un banc de pedra; i al sud de la cambra central, una altra dependència d'ús per al bestiar i la qual obria ja a l'exterior. En algunes d'aquestes estances s'identificaren paviments i en almenys un dels àmbits les restes d'una coberta de lloses. Els materials recuperats en els treballs arqueològics són molt diversos, comptant amb un ampli conjunt de fragments ceràmics de cronologia medieval, especialment ceràmiques grises de cronologia àmplia, de datació entre finals del segle X fins inicis del segle XIV, encara que també algunes peces més tardanes, a més de diverses restes de fauna, fragments de peces metàl·liques de ferro i altres de bronze, junt amb altre tipus de material lític, vidre, etc. El conjunt es relaciona sobretot amb els usos propis del mas, peces de caire domèstic i d'ús en tasques agrícoles o ramaderes. | 08268-69 | A la zona de sud-oest del municipi, a l'àrea coneguda com Vilosiu o les Garrigues | Els anys 1960 i 1961 es dugué a terme una excavació arqueològica del mas A, de la mà del professor Albert del Castillo i el Dr. Manuel Riu, de la Universitat de Barcelona. En el marc dels primers estudis realitzats a la zona es detectaren i documentaren altres estructures, entre les quals també l'anomenat com a Mas B. Entre els anys 1984 i 1986 es van dur a terme tres campanyes d'excavació arqueològica al Mas B de Vilosiu. L'any 1984 es va dur a terme la primera campanya d'excavació del Mas B de Vilosiu, per part de Jordi Bolòs, Albert Curto i Assumpta Serra, com a membres del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona i subvencionades pel Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Segons Jordi Bolòs, el nom del lloc de Vilosiu, que consta referenciat com a 'Vila Osyl' en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell (any 1000) en la que s'esmenta l'església, creu que pot portar a pensar que a la zona hi havia hagut 'una explotació senyorial', a manera de petit poblet format per un hàbitat dispers concentrat més o menys en una àrea propera, i que situa cronològicament poc abans de l'any 800. Segons la hipòtesi plantejada, poc temps després es degué bastir una església a la zona. De fet, documentalment, es té notícia d'una donació, feta l'any 980 pel comte Oliba I de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, consistent en la donació de l'església de Vilosiu amb quatre masos ('quatuor mansos constructos'. Masos que es situen al terme del castell de Madrona, al lloc de Vilosiu. Poc després, en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, datada el 983, entre els béns del monestir hi consta l'església, amb els delmes, les primícies i les oblacions, i quatre masos amb les seves terres i vinyes. Posteriorment, en un llevador del monestir del 1125, torna a constar la menció als masos, en aquest s'aporta els noms de les cases, es parla dels masos Revira (Rovira), d'Arnald, de Ranmir i de Chintla (Quintla o Quíntila) junt amb el què els pertocava pagar. La datació del mas pròpiament i segons els resultats aportats en els estudis realitzats a partir de les excavacions arqueològiques que s'hi dugueren a terme, situen l'ocupació del mas entre l'any 1000 i inicis del segle XIV. Com ja s'ha esmentat, es creu que aquest mas junt amb altres dels masos de Vilosiu es van abandonar al segle XIV. Serà temps després, probablement ja al segle XVI, quan es degué edificar el proper mas de Santamaria de les Garrigues, el qual es conserva a relativament poca distància i encara que assenyala una tipologia arquitectònica més moderna, probablement derivat de reformes i modificacions importants. | 42.1302700,1.8276300 | 403105 | 4664905 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi pot accedir des de diversos indrets. Des de la pista que porta cap a la Casanova de les Garrigues un cop passat l'indret de la font de la salamandra. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | ||||||||||
| 66560 | Poblat de la Jaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-la-jaca | BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. RIU, M. (1976): 'El hábitat en Catalunya en la Alta Edad Media (siglos IX-XII)', a Atti del Colloquio Internazionale di Arqueologia Medievale. Palerm. RIU, M. (1989): L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcleona: Els llibres de la frontera. | XII-XIII | les restes estan molt cobertes de vegetació i enderroc. | Les restes del poblat medieval defineixen un estructura de petits habitatges bastits a redós i aprofitant una cinglera de roca. Al peu de la paret de roca s'hi identifiquen un seguit d'estructures de murs, que defineixen uns quants habitatges, quatre o cinc, que aprofiten la roca com a part estructural, o sigui una de les parets de les cases i a les quals s'adossen les estructures dels murs. Aquests habitatges es troben construïts un al costat de l'altre. Davant la filera d'habitatges, per tant, de les seves façanes es defineix com un pas o carrer. El lloc està ocupat per vegetació i es fa difícil tenir una correcte visió de les estructures. | 08268-70 | Al peu d'una paret de roca, situada a uns 600 m al nord-oest de la Casanova de les Garrigues | L'any 1961 el professor de la Universitat de Barcelona va realitzar una exploració de la zona. Segons les informacions publicades pel Dr. Manuel Riu, es creu que el poblat fou habitat entre els segles XII i XIII, considerant que es tractaria d'un petit nucli dedicat bàsicament a activitats ramaderes. (RIU: 1989: 56) | 42.1402000,1.8200200 | 402491 | 4666016 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||||||
| 66561 | Possibles restes de Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/possibles-restes-de-santa-maria-de-vilosiu-o-de-les-garrigues | BOLÒS,J.; CURTO, A.; SERRA, A. (1984): 'El castell de Blancafort, al Berguedà', a Quaderns d'estudis medievals, núm. 11. Barcelona. BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CASTILLO, A. (1965): 'El manso medieval A de Vilosiu'. A Homenaje a Jaime Vives, I. Pàgs. 219-226 CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Pàgs. 874-879. RIU, M. (1976): 'El hàbitat en Catalunya en la Alta Edad Media', a Atti del Colloquio Internazionale di Arqeologia Medievale. Palermo, 1976. RIU, M. (1978): 'Hàbitat, tècniques i economia rural', a Història de Catalunya. Vol. II. Ed. Salvat. RIU, M. (1989): L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcleona: Els llibres de la frontera. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | X-XIV | les restes estan molt cobertes de vegetació i enderroc. | Les restes d'estructures identificades a uns 150 m a l'oest de la masia de la Casanova de les Garrigues, podrien correspondre a l'antiga església coneguda com Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu. De fet, a la vall de Vilosiu s'hi localitzen diverses restes d'estructures, repartides per una extensa àrea. Del conjunt de restes identificades, aquestes es considera que podrien correspondre a l'antiga església, sense que aquest fet es pugui confirmar sense estudis més acurats o una recerca a fons. A l'indret són visibles diverses restes de panys de murs, entre els qual destaquen els que defineixen un espai principal, a l'entorn del qual es poden distingir altres restes de parets. El conjunt té gran quantitat d'enderroc i vegetació que hi ha crescut, fet que no permet tenir una bona visió de les estructures conservades. El dimensionat dels murs, el tipus de carreus i en conjunt la configuració que mostren les restes, fan pensar en la possible correspondència amb l'església. A l'entorn més immediat es distingeixen altres restes de murs molt amagades per la vegetació. Altres de les restes localitzades a la vall poden correspondre a estructures de masos, per bé, que també caldrien recerques que concretessin les característiques i funcions d'aquestes restes. En conjunt, del total de restes que s'han identificat i que podrien correspondre a possibles masos, incloent les restes de la possible església, són un total de deu. Entre aquests, a la vall hi ha els masos identificats com a Mas A i Mas B de Vilosiu que van ser excavats i estudiats, permeten apuntar una cronologia medieval per a la seva ocupació. | 08268-71 | A la zona de sud-oest del municipi, a l'àrea coneguda com Vilosiu o les Garrigues | L'església de Santa Maria de Vilosiu consta que es trobava dins el terme del castell de Madrona, al comtat de Berga; sembla que era església parroquial depenent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i formava part del Bisbat d'Urgell. El lloc de Vilosiu consta referenciat al l'any 980, en una donació feta pel comte Oliba I de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, consistent en la donació de l'església de Vilosiu amb quatre masos ('quatuor mansos constructos'. En aquesta període sembla que l'església seria el centre d'un petit nucli de poblament rural. Poc després, en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, datada el 983, entre els béns del monestir hi consta l'església, amb els delmes, les primícies i les oblacions, i quatre masos amb les seves terres i vinyes. En un llevador del monestir del 1125, torna a constar la cita als masos i s'aporta els noms de les cases, es parla dels masos Revira (Rovira), d'Arnald, de Ranmir i de Chintla (Quintla o Quíntila) i la relació del què els pertocava pagar. La recerca arqueològica realitzada als masos A i B, va permetre situar l'ocupació d'aquests entre l'any 1000 i inicis del segle XIV. | 42.1366800,1.8232800 | 402755 | 4665622 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66561-foto-08268-71-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tal i com s'ha indicat, sense una recerca a fons es fa difícil poder atribuir amb seguretat aquestes restes a l'esmentada església. Tal i com s'ha assenyalat en altres fitxes d'elements immobles de la zona, l'emplaçament exacte de l'església de Vilosiu és desconeguda, encara que s'ha situat i cregut que pot ubicar-se més propera a la masia de Santa Maria de les Garrigues. Les diverses hipòtesi restaran pendents de confirmació. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||
| 66562 | Forats d'antigues rescloses de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-dantigues-rescloses-de-pedret | BOLÒS, J. (1985): 'Rescloses de Pedret'. Catalunya Romànica XII: El Berguedà. Barcelona: 236-238 CASTELLANO, A. (1997): 'La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals', a L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa AR. 3. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2009): Estudio arqueològico del puente de Pedret (Cercs, Berguedà) VILA CARABASSA, J.M. (2001): 'Intervenció arqueològica al Pont de Pedret', a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001: La Garriga VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. P. 246 | XI? | Els forats es localitzen a les roques que hi ha al davant del pont de Pedret, per la cara sud, a banda i banda del riu, en unes plaques de roca llisa, polida pel pas de l'aigua. Defineixen diferents alineacions de clots. Una primera filera o línia, que consta d'uns 30 forats que ocupen una llargada d'uns 25 metres. Seguit hi ha altres fileres de forats, s'han distingit una filera de 12, una de 51 i una de 22 forats, entre costat i costat del riu. Segons les interpretacions, consideren aquestes línies com a tres possibles fileres corresponents a tres possibles rescloses. La majoria dels forats són de planta circular, per bé, que també n'hi ha alguns de quadrats, la seva funció seria la d'encaix de bigues de fusta. Les mides dels forats oscil·len entre els 18, 20 i 25cm, i una mitjana de 15 cm de profunditat. | 08268-72 | A la zona de sud del municipi, al peu del riu Llobregat. | Es creu que aquests forats podien haver estat part de la infraestructura d'un molí; de fet, que constituirien els encaixos de suport d'unes estructures de fusta que formarien part d'una presa o resclosa que serviria per derivar aigua cap un molí a través d'un canal. Consten documents que fan referència a un molí a la zona de Pedret en el segle XI, dada que es relacionaria amb aquestes estructures negatives. Cal anotar que metres més avall, es conserven restes d'un molí, del qual la majoria d'elements visibles són de cronologies més tardanes, segles XVIII i XIX. Es considera que no seria el mateix molí que el medieval, ni potser exactament el mateix emplaçament, dades però que no estan contrastades ni aclarides. A manca d'estudis que permetin posar llum a aquesta qüestió; si més no, la presència de molins a la zona i per tant, l'aprofitament hidràulic de les aigües del Llobregat en aquesta àrea, queda palesa. La hipòtesis més estesa sobre la funcionalitat d'aquests encaixos és que formaven part d'una estructura de resclosa, en la que les bigues eren unides a la cara interior amb travessers disposats horitzontalment, també de fusta, cohesionat i cegat amb terra. Aquests tipus de rescloses s'han documentat en diferents casos, en especial per al període medieval, encara que hi ha exemples que han perdurat en el temps fins segles més tard. Progressivament les rescloses de fusta es van anar substituint per preses de mur de pedra. Cal anotar, que els estudis arqueològics i documentals realitzats arran de la restauració del pont de Pedret a l'any 2000, assenyalen que aquests encaixos, o si més no part d'aquests, podrien haver format part de l'estructura d'un pont més antic, un pont que podria haver estat bàsicament de fusta. | 42.1078700,1.8818000 | 407549 | 4662358 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66562-foto-08268-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66562-foto-08268-72-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La presència d'aquests encaixos a la zona de Pedret ha tingut dues interpretacions bàsicament. Una és que es tracta d'encaixos que formaven part d'una resclosa d'un molí, i l'altra possibilitat, és que fossin part d'una estructura d'un antic pont de fusta. Sembla també probable que la quantitat d'encaixos existent pot respondre a que uns havien estat part del pont i els altres de la presa, cas de ser així, caldria esbrinar les cronologies de cada element. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | ||||||||
| 66573 | Pont de Rabentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-rabenti | COROMINAS, R. (1991): 'El pont de Rabentí', a L'Erol, número 35, p. 7-9. SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, número 89, p. 24-29. | XIII-XIV | part de les restes que es conservaven es van tornar a soterrar. La part del pilar que és visible es troba molt cobert de vegetació. | Infraestructura viària d'època probablement baix medieval que formava part de l'antic camí ral que anava de Berga cap a la Cerdanya per Bagà i el coll del Pendís. Servia per salvar les aigües del riu de Peguera i del torrent de les Garrigues en el punt del seu aiguabarreig. Era un pont de dues arcades, probablement de mig punt i d'un radi aproximat de 2,5 m, del que actualment només es conserva una part del pilar central, un mur adossat a Cal Baqué que podria ser part del lateral de l'estrep esquerra del pont i un mur de protecció de l'estrep de la dreta (aquest mur està actualment cobert i no és visible). L'aparell és format per carreus grans i ben escairats disposats en perfectes filades regulars. Probablement aquests carreus foren arrencats d'unes bancades de pedra calcària molt properes al pont, la qual cosa va permetre fer-los més grans que si els haguessin hagut de portar de més lluny. | 08268-83 | Dins del nucli històric de Cercs. Aiguabarreig del riu de Peguera i el torrent de les Garrigues | El pont de Rabentí formava part, juntament amb els ponts del Far i de la Senyora (també desaparegut) de l'antic camí ral de Berga a Bagà. Va ser ensorrat el 1848 en el decurs d'una batalla entre les forces carlines de Joan Castells i les liberals del Coronel Orio, dins de la segona guerra carlina o dels matiners. Fins a la construcció de l'antiga carretera comarcal 1411, l'any 1913, l'antic pont medieval fou substituït per dues palanques de fusta que creuaven el torrent de les Garrigues i el riu de Peguera, una mica més amunt del pont antic. | 42.1476200,1.8615000 | 405930 | 4666794 | 08268 | Cercs | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66573-foto-08268-83-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont de Rabentí marcava el límit entre els antics municipis de la Baells, al sud del pont, i Cercs, al nord del pont, units per l'absorció del primer pel segon l'any 1941.Actualment la vegetació cobreix bona part de la base del pilar central, de manera que només en són visibles alguns carreus.El pont de Rabentí marcava el límit entre els antics municipis de la Baells, al sud del pont, i Cercs, al nord del pont, units per l'absorció del primer pel segon l'any 1941.Actualment la vegetació cobreix bona part de la base del pilar central, de manera que només en són visibles alguns carreus.El novembre de 1983 Ramon Corominas va fer una reconstrucció hipotètica del pont a partir de les restes conservades (COROMINES: 1991). | 92 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||
| 70902 | Molí de Boixons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boixons | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics de carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. | XVII-XVIII | Únicament queden algunes parets mig dretes i quatre pedres soltes. | Del molí fariner en queden poques restes, ja que va ser abandonat després de la guerra civil i la seva proximitat al riu Saldes l'ha malmès repetidament. Nomès queden en peu algunes parets i la planta baixa. L'habitatge que ocupava el primer pis està ensorrat, així com la teulada. | 08293-19 | Els Hostalets | Construït al final del segle XVII el molí es va mantenir actiu fins després de la guerra civil que fou abandonat. La proximitat als Hostalets i a l'estació del telefèric miner que feia el trajecte que va de l'Espà a Vallcebre, expliquen la vitalitat del molí als primers anys del segle XX. | 42.2181200,1.8329900 | 403681 | 4674653 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70902-foto-08293-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70902-foto-08293-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Actualment pertany al municipi de Guardiola de Berguedà, però apareix a l'Inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya dins el municipi de Vallcebre.Es coneix també com a Molí de Bosoms o Bossoms. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||
| 70918 | Cova sobre la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-sobre-la-foradada | AAVV (1980). Catàleg espeleològic de Catalunya. Barcelona. AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes Arqueològiques). Generalitat de Catalunya. | La cova es troba a les parets d'una cinglera que forma una gran bauma, en la qual es poden observar petites obertures estretes de difícil accés. La cova té una profunditat de 27 metres i presenta dues boques de poca alçada, una d'elles bipartides per un bloc. Als pocs metres de l'entrada, a l'esquerra, la galeria resta tapada per blocs, però a la dreta s'uneix amb el conducte procedent de l'altre boca, formant una única galeria de fort pendent, sòl fangós i de dimensions notables. Aquest tram principal de galeria té uns 50 metres de longitut. Segons informà un veí de Berga, en el moment en què es va obrir la boca de la cova, es van trobar fragments de ceràmica corresponents al Bronze Antic. Sota el baumat on es troba la cova, encara es conserven restes de parets que fins fa poc s'han fet servir per tancar el bestiar. | 08293-35 | La Foradada | Antigament s'utilitzà com a llar o habitacle de refugi, és per això que s'hi localitzaren ceràmiques. Darrerament podria haver servit d'amagatall o aixopluc però no hi ha cap evidència, només els tancats de bestiar de sota la cova poden fer pensar que algun pastor hagués pogut utilitzar-la. | 42.2167700,1.8263600 | 403132 | 4674511 | -1800 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70918-foto-08293-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70918-foto-08293-35-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | La cova també és coneguda amb altres noms, com Cova de Cal Isidret o Cova Lluís Dachs. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | ||||||||||
| 70919 | La Cambrota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cambrota | AAVV (1980). Catàleg espeleològic de Catalunya. Barcelona. AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes Arqueològiques). Generalitat de Catalunya. | A l'oest de Cal Pubilló i penjada al cingle de la Soleia, trobem la cova natural de La Cambrota. Està situada en un terreny calcari i formada per una sola cambra de 7 metres d'amplada per 12 metres de llargada. Té una alçada entre 1,5 i 2 metres. La volta del sostre és arrodonida i el terra està cobert de sediments. Té una forma trapezoidal, bastant regular, i és orientada a llevant. No s'hi observa cap estructura. El terreny que em de seguir per accedir-hi és difícil perque es troba sota un cingle de roca calcària i s'ha de travessar una tartera per poder arribar-hi. | 08293-36 | Cingles de Cubell o la Soleia | Cova natural que situaríem al Ferro-Ibèric (-650/-50). | 42.2073700,1.8018200 | 401092 | 4673496 | -650/-50 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70919-foto-08293-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70919-foto-08293-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70919-foto-08293-36-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||||
| 71070 | Roca Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-castellar | Castany, J., Sanchez, E., Guerrera, L.A., Carreras, J., Mora, R. I Vila, G. (1990). El Berguedà: de la prehistoria a l'antiguitat. Berga: Ambit de Recerques del Berguedà. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Tartera estreta amb fort pendent entre parets verticals de roca calcària del Paleocé. Hi ha molta vegetació de pins i boixos. El conjunt està format per un replà, una paret i es van trobar diversos fragments de ceràmica de diferents olles que es troba actualment al Museu Comarcal de Berga. | 08293-187 | Roca Castellar | La ceràmica trobada a la tartera de la Roca del Castellar data a l' Edat de Ferro- Ibèric. Comparteix característiques amb altre material trobat a Vallcebe i al Berguedà. És una ceràmica feta a mà amb decoració de cordons aplicats. | 42.2199900,1.8037700 | 401272 | 4674895 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71070-foto-08293-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71070-foto-08293-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71070-foto-08293-187-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||||
| 71071 | Grau de Sant Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-de-sant-climent | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Cinglera de roca calcària anomenada Rues de Soldevila. Zona rocosa al costat de la sortida sud del Grau de Sant Climent a 1,100m d'altitud. Es van localitzar diversos fragments de ceràmica prehistòrica, probablement de l'Edat de Ferro, molt desgastada. | 08293-188 | Grau de Sant Climent | El Grau de Sant Climents era una de les vies d'accés importants entre Vallcebre i Guardiola. El camí passa per Sant Climent de la Torre de Foix, una església romànica. El Grau de Sant Climents te dues sortides, una al nord que va cap al poble de Vallcebre i una altre al sud, on hi ha el possible jaciment. La distribució generalitzada de fragments de ceràmica suggereix l'existència d'un jaciment més amunt del grau. | 42.2071300,1.8514000 | 405184 | 4673413 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71071-foto-08293-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71071-foto-08293-188-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Possible jaciment però sense determinar.Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 81|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||||
| 71072 | Grau de les Granotes / Cal Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-de-les-granotes-cal-menut | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Va ser mig destrossat per una excavadora | Jaciment ubicat al cessant sud est del Serrat de Sant Joan, en una zona de marges de pedra seca i feixes petites, a 1.300m d'altitud, mig destrossat per una excavadora. Es veu una franja de terra negre de 13 m d'amplada on es veia ceràmica de l'Edat de Ferro. Els fragments de ceràmica van ser inventariats i es troben al Museu Comarcal de Berga. | 08293-189 | Grau de les Granotes | A prop de Cal Menut es va trobar ceràmica prehistòrica en el moment de l'excavació dels fonaments d'uns coberts. La datació del jaciment es basa en la ceràmica trobada a la superficie. No s'ha trobat ceràmica amb vora ni amb decoració. Tot i que la datació és provisional en espera de més recerca. | 42.1941300,1.8463400 | 404747 | 4671975 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71072-foto-08293-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71072-foto-08293-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71072-foto-08293-189-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 81|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | ||||||||
| 71073 | Avenc Fals o Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-fals-o-forat-negre | Arxiu del Museu Comarcal, Berga. Catàleg Espeleològic de Catalunya. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Un avenc al costat del torrent Negre en roca calcària anomenda calcària de Vallcebre. La boca és de 6x3 metres i dóna pas a un pou de 7 a 10 metres que porta a la boca inferior. A l'interior s'havia localitzat ceràmica del neolític fins a l'època medieval. | 08293-190 | Forat Negre | Jaciment amb una estratigrafia que abraça un llarg periode cronològic. Fou excavada pel grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga. Els seus materials estàn inventariats i arxivats al Museu Comarcal, Berga, però resten encara inedits. | 42.2009800,1.8068900 | 401500 | 4672780 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71073-foto-08293-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71073-foto-08293-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71073-foto-08293-190-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | També anomenat Forat Negre.Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 80|85|78 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||||
| 71160 | Guerra Carlina 'Graus de Vallcebre' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guerra-carlina-graus-de-vallcebre | Fonts orals - la gent gran del poble de Vallcebre. El Pensamiento Español, Año XIII, Num. 3,862 de Martes 24 de Setiembre 1872, pagina 2, Sublevació Carlista. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX | Escenari d'una acció militar de la tercera guerra carlina, 1872-1876. Es van trobar alguns ossos a la zona. Cinglera de roca calcària del Paleocé, tallada per la carretera B-401, al nivell del Grau de Sant Julià. Accés relativament fàcil a peu des de la carretera B-401 al nivell del Mirador de Cap Deig en direcció La Batalla. | 08293-278 | Cap Deig | La tradició oral diu que hi va haver una gran batalla a l'entorn de la casa La Batalla, a la vessant llevant del Cingle de Cap Deig. El 12 de setembre de 1872, va tenir lloc una acció militar coneguda com dels 'Graus de Vallcebre,' que enfrontà una columna governamental, comandada pel coronel Macias, i una partida carlina, al càrrec del general Joan Castells. Les forces carlines estaven situades a Soldevila, per defensar el Grau de Sant Climents (anomenat Grau de Soldevila en el diari El Pensamiento Español). Després del primer enfrontament al Grau de Sant Climents, el general Castells va enviar una partida al Grau de Sant Julià i ell mateix va occupar un altre grau a 300 metres d'aquest. Les tropes del coronel Macias, 'haciendo un supremo esfuerzo,' va atacar la primera posició al Grau de Sant Julià i va forçar la retirada dels carlins. El resultat de l'acció foren 19 morts i una quarantena de ferits en la banda governmental, i sis ferits en la banda carlista. Segons el diari, les tropes del coronel Macias van trobar tres d'aquests ferits i els van matar 'a bayonetazos.' La tradició oral diu que els morts es van enterrar prop de l'indret de la batalla. La tradició oral diu també que als anys 1950 al començar les obres de la carretera nova B-401 es varen trobar ossos. La trobada de dues tíbies humanes al 2015 en el mateix indret del Grau de Sant Julià podria se una coincidència però al mateix temps podria donar suport als informes d'aquesta acció militar de l'època de la tercera guerra carlina al Berguedà (1872-1876). | 42.2181300,1.8222700 | 402796 | 4674667 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71160-foto-08293-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71160-foto-08293-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 71163 | Mas 'A' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-a | Felipó, R. I Perea, M.P. (2014) Notes biogràfiques de Marià Grandia i Soler i la seva Monografía lingüística de Vallcebre. Ediciones de La Tempestad S.L., Barcelona. Bolòs, J. Un mas medieval pirinenc: el mas B de Vilosiu (Cercs, Berguedà). Estudi dels edificis i dels materials trobats durant les excavacions (1984-1986). Fonts orals (Josep Oriola). Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Enrunat | Les ruïnes d'una casa antiga. Es tracta d'una construcció de pedra calcària i morter, adossada a la penya de la carena. La presencia de trossos de teula indica un cobert de fusta i teules. Hi ha una segona construcció a pocs metres de la primera. Es tracta d'una construcció rectangular i de dimensions importants, igualment de pedra calcària i morter i adossada a la roca a la vessant nord de la carena. La vegetació va impedir la recollida de dades. | 08293-281 | La Barceloneta | No se sap el nom d'aquesta casa. El nom Cal Planas apareix en el mapa excursionista Moixeró La Tosa d'Alpina (edició 2011-2012) i en el registre de cases de Vallcebre de 1899, però ni en el 'mapa minutes' de 1927 del ICGC ni en el cens de 1932. Al principi es pensava que les ruïnes trobades aquí eren les ruïnes de Cal Planas però segons el mapa d'Alpina, la casa se situa més a prop de la Roca de Castellar en un indret relativament pla. De totes maneres això deixa aquesta casa sense nom. El que és interessant es que te l'aparença d'una construcció de l'època medieval. J.Bolòs, en un estudi dels edificis de l'època medieval trobats a Vilosiu, Cercs, deia que 'cal tenir ben present que, en relació amb les construccions anteriors (masos com els de Vilosiu), l'existencia d'una roca on recolzar les tres parets restants i la coberta fou molt important.' Al principi del segle XX Marià Grandia i Soler, quan parlava de les cases de Vallcebre, deia que 'cada uno ha hecho su casa junto a sus campos y aqui ha buscado la mejor orientació colocando su casita de cara a mediodia y de espaldas a una roca, sierra o altozano que lo resguarden de los helados cierzos o tramontanas de invierno.' La tradició oral diu que hi havia una església per aquí. | 42.2171100,1.8102800 | 401805 | 4674567 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71163-foto-08293-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71163-foto-08293-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71163-foto-08293-281-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Zona de bosc i de pastura de vaques a 1,285 metres d'altitud. Es tracta d'una carena rocosa, de roca calcària del Garumnià roig superior (Paleocé). Accés relativament fàcil a peu des de la pista de terra de Vallcebre a Maçaners per la Barceloneta al nivell de Cal Tiet.Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 71164 | Tancat i barraca el Cap del Portet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tancat-i-barraca-el-cap-del-portet | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX-XX | La barraca no te sostre. | Tancat de pedra seca per a les ovelles. Es tracta d'un tancat de forma rectangular amb parets gruixudes i amb una barraca adossada. La barraca és de pedra seca llevat a l'entrada on s'ha fet servir de morter. La barraca és de planta rectangular de 130 cm x 200 cm, amb una entrada de 60 cm d'amplada. Bosc de pi i marges de pedra abandonades entre 1,250 metres i 1,350 metres d'altitud a la vessant nord del Serrat de Sant Joan. Es tracta d'un serrat de roca calcària (calcàries amb microcòdium del Danià, Paleocé. Accés a peu per un camí costerut des de la pista asfaltada del nucli de Vallcebre al raval Les Comes. El camí surt entre Cal Nis i Cal Gravat. | 08293-282 | Les Comes | Hi ha molts tancats i parets de pedra seca al Serrat de Sant Joan. Hi ha poc gruix de terra sobre la roca calcària que forma el serrat. Es fa pensar que en el passat tot el Serrat de Sant Joan fou un àrea important per al pasturatge d'ovelles. | 42.1951100,1.8333600 | 403677 | 4672098 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71164-foto-08293-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71164-foto-08293-282-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72392 | Martins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/martins | AYMAMÍ (2000: 17). SERRA (1990: 130-131). SOCA (en curs: s. p). | XIV | L'estat de conservació com a jaciment és bo, encara que cal pensar que es tracta d'un mas derruït. | Es tracta de les restes d'un mas d'època baixmedieval. Actualment només es conserven unes poques parts de la casa, que no superen el metre d'alçada. Presenta una estructura senzilla, de planta rectangular. Segurament només constava d'una planta, la qual es devia dividir en dos estatges: en la llar o habitatge i en les corts i estables. Les parets són molt robustes, però la teulada segurament era construïda amb matèries orgàniques i fang. Al costat del mas poden observar-se murs de pedra i altres signes, com murs molt irregulars, fruit de l'activitat humana. El conjunt queda força amagat entre la vegetació. A una desena de metres del mas, en direcció sud, poden observar-se també les restes d'un antic molinet. S'hi pot veure encara part del mur de contenció de la bassa i el pou o salt d'aigua, que en bona part és cobert per la mateixa runa. Tot fa pensar que el molinet era molt senzill. Devia constar d'un petit obrador, possiblement cobert amb fusta, que en cap cas s'utilitzà com a habitatge. El molí aprofitava l'aigua de la font de Martins. Rec avall, aquesta aigua també feia moure el molí de la Sala i la molina serradora de la Baells. | 08299-16 | Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells | Són ben poques les notícies que tenim sobre aquest indret. Els primers documents escrits que hem trobat són del segle XIV, del 1397 concretament, quan ens apareix com a batlle de Roset un tal Pere de Martins, juntament amb Pere de la Serra. També tenim documents del segle XV, però aleshores el mas ja es trobava deshabitat i rònec. El 1443 era sota domini directe de l'abat de Ripoll. Aquest féu diverses crides per què aquell que tingués títols acreditatius de drets sobre el mas es presentés la documentació a la cort abacial, si no hi establiria qui voldria. S'hi presentà Jaume de Vilanova, de Sant Esteve de Valloriola, i Bernat Erola, de Vilada. A mitjan segle XVI es van fer noves crides, però aleshores el mas ja es trobava dintre de les possessions de la Sala i es trobava deshabitat i derruït. La documentació posterior al segle XVI, sobretot els capbreus, sempre hi fan referència, però sobretot per posar en relleu que es tractava d'un mas abandonat que havia estat adquirit pels tinents de Sala i, lògicament, interessava cobrar-los els censos. Durant l'època moderna i contemporània va córrer la mateixa sort que aquesta darrera finca. | 42.1318600,1.8951000 | 408683 | 4665007 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72392-foto-08299-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72392-foto-08299-16-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | L'interès de l'indret rau en què fou abandonat molt primitivament, per la qual cosa una prospecció arqueològica de l'indret i una excavació segurament aportaria resultats interessants en relació al modus vivendi de l'època. Actualment existeix un litigi per la propietat entre els propietaris de La Sala i del Molí de La Sala. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||
| 72441 | Can Parçós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parcos | XVIII | Completament enrunada. | Les restes de la masia estan situades sobre el camí de Sant Romà de la Clusa a l'extrem nord d'una gran esplanada de camps de pastura romputs a mitjans dels 2000, però que antigament havia estat completament aterrassat com en cara es pot veure per les feixes de la part nord de la casa. La casa de can Parçós es troba emplaçada aprofitant un planell. Actualment, les restes conservades són poques i estan molt cobertes de vegetació. Es pot identificar murs estructurals de planta però és difícil definir-ne les dimensions i orientació. S'observa una segona estructura a la part de llevant en una feixa inferior. L'element més visible és una bassa/abeurador rectangular excavat en el terreny. El material dels murs era l'habitual de pedra i carreus desbastats de dimensions mitjana i gran per cantoneres i brancals de finestres. Al costat de llevant algunes restes semblen correspondre a annexos o coberts, probablement d'una pallissa o cort. | 08299-65 | Camí de La Clusa, s/n | La casa fou ensorrada i tota la pedra aprofitada per construir la casa nova de Les Eres de Vilada, als anys 1960 del segle XX. Documentalment, trobem citada la casa de can Parçós al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766. | 42.1469400,1.9297100 | 411565 | 4666645 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72441-foto-08299-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72441-foto-08299-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72441-foto-08299-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Recentment s'ha construït a tocar de les restes de la casa un gran dipòsit d'aigua per a la prevenció d'incendis forestals. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72490 | Estructures medievals de La Masó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-medievals-de-la-maso | Enrunat | Conjunt d'estructures arquitectòniques ubicades al capdamunt del primer pujador des de la pista que surt dels plans de la Masó direcció al castell de Roset. Situat en uns replans enmig del bosc, apareixen distribuïdes diferents estructures més o menys rectangulars que hom pensa que podrien correspondre a un petit nucli de població situat i vinculat al castell de Roset. Aquestes estructures 'habitacionals' són similars a les que es podrien observar al voltant de Martins o, amb alguns paral·lelismes, als masos de Vilosiu de Cercs. Dites estructures estarien orientades a migdia. És observable encara les bases d'alguns murs d'aproximadament entre 50 i 60 cm d'amplada i amb una alçada de 3 i 4 filades, deixant un espai similar a passadissos entre les diferents estructures. | 08299-114 | Pista del Castell de Roset | Per l'emplaçament a tocar del Castell de Roset, fa pensar en un possible origen medieval de l'emplaçament. No obstant això, és impossible precisar una cronologia original. Testimonis orals citen que a mitjans del s. XX amb el moviment d'algunes feixes del sector van aparèixer alguns ossos que es vinculen a la possible església de Santa Maria de Roset. En documentació medieval es parla de Santa Maria de Roset, la qual no està ubicada amb exactitud, i també se la situa a la zona. Actualment, no en tenim evidències. | 42.1464700,1.9168300 | 410500 | 4666607 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72490-foto-08299-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72490-foto-08299-114-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||||
| 72497 | Els Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-terrers | VVAA., Itineraris geològics del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Centre d'estudis Geològics Valentí Massachs. 1981. Jaciment de Vilada. Inventari Patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya. | Jaciment fossilífer de l'Eocè prepirinenc esdevingut clàssic. Els fòssils que conté permet considerar-lo del Biarritzià inferior o el Lutecià superior. El jaciment dels Terrers de Vilada es troba poc abans d'arribar a la població des de Berga, en forma d'una clapa grisa entre el boscam en un vessant que mira a la dreta de la carretera. Des de cal Tunic hi ha una pista que ens deixa pràcticament al jaciment, si bé l'accés a peu és un passeig curt i agradable. Al llarg de tot el recorregut des del viaducte de Vilada sobre l'embassament de la Baells resta a la nostra dreta el curs de la riera del Merdançol. La construcció de la nova carretera per esquivar les aigües de l'embassament de La Baells, va portat a excavar profundes trinxeres, que exhibeixen abundància de dipòsits de sedimentació de prou interès per a reconstruir les circumstàncies del dipòsit de tot el gran gruix de material marins i continentals correlatius a l'erosió dels relleus del Prepirineu. La presència és abundant de nummulits, assilina, bivalves, gasteròpodes, equínids, i crustacis junt amb el material denominat argilenc. | 08299-121 | Sector dels Clotassos. Davant de cal Jordi. | El context del jaciment ens situa en un règim marí, una mica apartat de la costa, un xic profund, on l'aigua era mansa, o sigui d'un medi d'escassa energia. La costa, al moment del dipòsit dels materials que constitueixen el jaciment, era a uns quants quilòmetres al Nord, com a conseqüència d'una transgressió marina. La varietat de fòssils és molt gran. Els típics de Vilada són: Eupagatus cossmanni (Lambert) (1), Pyrazus angulatus (Solander) (2), Shizaster spado (Lambert) (3), Colneptunus hungaricus (Lorenthey) (4), Meretrix cfr incrassata (Sowerby) (5), Eufistulana chiai (Vidal) (6), Cardita cfr. Dufrenoyi (D'Archiac) (7). | 42.1338700,1.9235900 | 411041 | 4665200 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72497-foto-08299-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72497-foto-08299-121-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Associació faunísitca: -Eupatagus cossmanni -Schizaster spado -Callinassa edwarsi -C. Fraasi -Ctenocheles burlesonensis -C. Cultellus -Eocalcinus eocenicus -Retropluma -cenica -Stendromia calasanctii -Micromaia margarita -Colneptunus hungaricus -Pericanthus dalloni -Pilumnoplax urpiana -Hepatiscus poverelli. | 123 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | |||||||||
| 72498 | Jaciment de la Ribera de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-ribera-de-vilada | Jaciment de Vilada. Inventari Patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya. | Peix fòssil en el terme municipal de Castell de l'Areny. Presenta un bon estat de preservació. El punt de la troballa és d'edat Lutecià (Eocè mitjà, 40 a 48 MA), pertanyent la roca a la Formació Vallfogona, i tectònicament situat en el Mantell del Cadí. Aquesta formació és la mateixa del jaciment de Borredà, a on en els anys 80 paleontòlegs aficionats i estudiosos van recuperar una vintena de peixos fòssils al nord de Borredà, en la Formació Vallfogona. Dos d'aquests peixos estan exposats en l'Espai d'Interpretació de la Natura del Museu de Berga, estan la resta dipositats en el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, a on foren cedits pel seu estudi. La Formació Vallfogona és una unitat al·lòctona del mantell d'encavalcament del Cadí, situada en el flanc sud del sinclinal de Ripoll. Aquesta formació consisteix en una successió de nivells decimètrics de calcàries amb laminació mil·limètrica, margues i gresos, que s'interpreta com turbidites (sediments d'esllavissades) de vora de conca marina, tenint la formació un gruix de 850 m en aquesta zona (Carrillo, E., 2012). Gaudant, J. & Busquets, P. (1996) interpreten els nivells de turbidites com sedimentació marina de poca fondària (>;100 m) propera la costa, i destaquen l'absència de restes de vida bentònica, mentre que hi ha presència de microfauna de procedència continental, fulles d'arbre i s'ha trobat una formiga: la fossilització dels peixos ha succeït en un solc turbidític de fons anòxic sense registre bentònic, i la presència de restes microfòssils continentals haurien estat aportades per les esllavissades. Gaudant, J. & Busquets, P. (1996) van determinar dos holotipus en el jaciment de Borredà: - Spratelloides eocaenicus nov. Sp. (Ordre Clupeïformes, Família Dussumieriidae, Gènere Spratelloides Bleeker) holotipus 25684 MGSB. - Gobius? Praecursor nov. Sp. (Ordre Gobioidei, Família Gobidae, Gènere Gobius Linné) holotipus 25678 MGSB. També troben peixos de l'Ordre Percifomes i Subordre Percoidei, però no poden progressar més en la seva classificació taxonòmica. La troballes a Borredà de peixos gòbids constitueixen les més antigues de la família Gobiidae del registre paleontològic. | 08299-122 | Ribera de Vilada. Al límit del terme municipal amb cal Xiu | El context del jaciment ens situa en un règim marí, una mica apartat de la costa, un xic profund, on l'aigua era mansa, o sigui d'un medi d'escassa energia. La costa, al moment del dipòsit dels materials que constitueixen el jaciment, era a uns quants quilòmetres al Nord, com a conseqüència d'una transgressió marina. La varietat de fòssils és molt gran. El maig de 2016 es rep en el SAP comunicació i consulta per e-mail de la Oficina del Patrimoni Cultural, Àrea de Presidència, de la Diputació de Barcelona (OPC-DIBA), sobre la descoberta d'un peix fòssil. | 42.1519200,1.9456000 | 412885 | 4667182 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72498-foto-08299-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72498-foto-08299-122-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||||||
| 72500 | Trinxeres del Bosc del metge Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-bosc-del-metge-soler | XX | Parcialment tapada i coberta de vegetació. | Línia de trinxera situada a la part sud de la carena per sobre les cases de Cal Felip i Cal Riera. La línia, que estpa orientada N-E, aconsegueix bona visibilitat de l'entrada oest del poble. Aquesta entrada va ser fortificada tant pel sector sud, com pel nord, al voltant de cal Bars i la Coromina. En aquest punt hem pogut identificar una única línia de trinxera. Es tracta d'una trinxera petita que no va arribar a entrar en funcionament. Consisteix en una senzilla rasa d'una profunditat variable, estimem que d'1 metre de profunditat, tot i que està parcialment coberta de vegetació. La línia, que ressegueix el marge del barranc tot mantenint la cota, marca en si mateix un zig-zag clàssic. A la punta oest, s'identifica un eixamplament, fet que ens faria pensar en algun tipus de pou de tirador o la instal·lació d'una metralladora. | 08299-124 | Sector Clotassos. Parc del Bosc del metge Soler. | Línia de trinxeres feta pocs dies abans que les tropes franquistes entressin a Vilada, els primers dies de febrer de 1939. Va ser construïda per algunes lleves de veterans que anaven per davant la retirada i s'ocupaven d'aquest tipus de tasques. L'arribada del front al poble va ser molt ràpida. Alguns testimonis orals parlen que la nit abans de l'entrada dels franquistes al poble s'albiraven les fogueres dels soldats franquistes acampats entre Bertrana i la Sala. Altres testimonis orals parlen que abans de l'entrada es va rebre un petit bombardeig d'artilleria i algun obús va caure al voltant de cal Manel. Al voltant de Villa-rosa i cal Tuníc és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst i seguir amb la retirada. No es documenta enfrontaments a l'entrada del poble, possiblement, per la ràpida i desorganitzada retirada republicana. Alguns fets destacables dels dies de l'arribada del front a Vilada van ser: per una banda, la voladura dels ponts del Sofre, la Coromina i cal Pei per part de l'exèrcit republicà en retirada. I per l'altra, les morts del peó caminer i veí del poble, Pere Soler Pajerols, i del secretari del poble Dídac Barrios Aymerich. Pajerols morí el dia 9 de febrer de 1939, segons sembla per testimonis orals, després d'agafar una granada de mà trampa que havia estat deixada a punt per explotar. Una segona granada va ser localitzada el mateix dia a la cruïlla de Vila-rasa (feta explotar sense conseqüències). Barrios, que era el secretari republicà del poble, sembla que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt en retirada el dia 24 de gener de 1939. | 42.1330900,1.9220600 | 410913 | 4665115 | 1939 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72500-foto-08299-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72500-foto-08299-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72501 | Trinxeres de cal Bars. Sector Nord. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-cal-bars-sector-nord | XX | parcialment tapada i coberta de vegetació. | Línia de trinxera situada a l'extrem oest de la carena de la Solana per sobre la casa de cal Bars, orientada a sud-oest. Des d'aquest punt es té bona visibilitat de l'entrada oest del poble. L'entrada oest del poble va estar fortificada tant per la zona nord on ens trobem, també al voltant del serrat del Carme sobre la Coromina, com per la zona sud de la carretera, a la carena del Bosc del metge Soler, a l'altre costat de barranc. En aquest punt s'ha pogut identificar un mínim de dues línies de trinxera. Es tracta d'una trinxera petita que no va arribar a entrar en funcionament. Consisteix en una senzilla rasa de profunditat variable, estimem que d'1 metre de profunditat, tot i que està parcialment coberta de vegetació. La línia, que ressegueix el marge del barranc mantenint la cota, marca en si mateix un zig-zag clàssic. | 08299-125 | Extrem oest de la carena de la Solana. | Línia de trinxeres feta pocs dies abans que les tropes franquistes entressin a Vilada, els primers dies de febrer de 1939. Va ser construïda per algunes lleves de veterans que anaven per davant la retirada i s'ocupaven d'aquest tipus de tasques. L'arribada del front al poble va ser molt ràpida. Alguns testimonis orals parlen que la nit abans de l'entrada dels franquistes al poble s'albiraven les fogueres dels soldats franquistes acampats entre Bertrana i la Sala. Altres testimonis orals parlen que abans de l'entrada es va rebre un petit bombardeig d'artilleria i algun obús va caure al voltant de cal Manel. Al voltant de Villa-rosa i cal Tuníc és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst i seguir amb la retirada. No es documenta enfrontaments a l'entrada del poble, possiblement, per la ràpida i desorganitzada retirada republicana. Alguns fets destacables dels dies de l'arribada del front a Vilada van ser: per una banda, la voladura dels ponts del Sofre, la Coromina i cal Pei per part de l'exèrcit republicà en retirada. I per l'altra, les morts del peó caminer i veí del poble, Pere Soler Pajerols, i del secretari del poble Dídac Barrios Aymerich. Pajerols morí el dia 9 de febrer de 1939, segons sembla per testimonis orals, després d'agafar una granada de mà trampa que havia estat deixada a punt per explotar. Una segona granada va ser localitzada el mateix dia a la cruïlla de Vila-rasa (feta explotar sense conseqüències). Barrios, que era el secretari republicà del poble, sembla que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt en retirada el dia 24 de gener de 1939. | 42.1368800,1.9227200 | 410973 | 4665536 | 1939 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72501-foto-08299-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72501-foto-08299-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 72565 | Trinxeres del serrat del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-serrat-del-carme | XX | Parcialment tapada i coberta de vegetació. | Línia de trinxera situada a l'extrem oest de la carena de la Solana per sobre la casa de cal Bars, orientada a sud-oest. Des d'aquest punt es té bona visibilitat de l'entrada oest del poble. L'entrada oest del poble va estar fortificada tant per la zona nord on ens trobem, també al voltant del serrat del Carme sobre la Coromina, com per la zona sud de la carretera, a la carena del Bosc del metge Soler, a l'altre costat de barranc. En aquest punt s'ha pogut identificar un mínim de dues línies de trinxera. Es tracta d'una trinxera petita que no va arribar a entrar en funcionament. Consisteix en una senzilla rasa de profunditat variable, estimem que d'1 metre de profunditat, tot i que està parcialment coberta de vegetació. La línia, que ressegueix el marge del barranc mantenint la cota, marca en si mateix un zig-zag clàssic. | 08299-189 | Sector oest. Carena del serrat del Carme | Línia de trinxeres feta pocs dies abans que les tropes franquistes entressin a Vilada, els primers dies de febrer de 1939. Va ser construïda per algunes lleves de veterans que anaven per davant la retirada i s'ocupaven d'aquest tipus de tasques. L'arribada del front al poble va ser molt ràpida. Alguns testimonis orals parlen que la nit abans de l'entrada dels franquistes al poble s'albiraven les fogueres dels soldats franquistes acampats entre Bertrana i la Sala. Altres testimonis orals parlen que abans de l'entrada es va rebre un petit bombardeig d'artilleria i algun obús va caure al voltant de cal Manel. Al voltant de Villa-rosa i cal Tuníc és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst i seguir amb la retirada. No es documenta enfrontaments a l'entrada del poble, possiblement, per la ràpida i desorganitzada retirada republicana. Alguns fets destacables dels dies de l'arribada del front a Vilada van ser: per una banda, la voladura dels ponts del Sofre, la Coromina i cal Pei per part de l'exèrcit republicà en retirada. I per l'altra, les morts del peó caminer i veí del poble, Pere Soler Pajerols, i del secretari del poble Dídac Barrios Aymerich. Pajerols morí el dia 9 de febrer de 1939, segons sembla per testimonis orals, després d'agafar una granada de mà trampa que havia estat deixada a punt per explotar. Una segona granada va ser localitzada el mateix dia a la cruïlla de Vila-rasa (feta explotar sense conseqüències). Barrios, que era el secretari republicà del poble, sembla que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt en retirada el dia 24 de gener de 1939. | 42.1426400,1.9206800 | 410813 | 4666177 | 1939 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72565-foto-08299-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72565-foto-08299-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:48 | ||||||||
| 46131 | Jaciment paleontològic Ribera de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-ribera-de-vilada | <p>CALZADA, S. (1983): 'Sobre dos peces eocénicos hallados en Cataluña'. COL-PA, Universidad Complutense. CARRILLO, E. (2012): Les evaporites de la conca Sud-pirinenca Oriental (Cuisià superior-Lutecià): Sedimentologia i Estructura. Tesi doctoral GAUDANT, J., BUSQUETS, P. (1996): Una ictiofauna de la formación de Vallfogona ' Unidad del Cadí (Eoceno marino del dominio Prepirenaico Catalán). Matalleria ' MGSB. MARMI, J., BARNIOL, P., VILADRICH, LL. (2007): 'La colección del museu de ciencias naturales de Berga como muestra de la diversidada paleontològica de la comarca del Berguedà'. Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. MARMI, J. (2000): 'El Berguedà durant el Cenozoic'. L'Erol, núm. 64. Àmbit de Recerques del Berguedà. VILADRICH, LL. (1991): 'Fossilorum'. L'Erol, núm. 34. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | 40 a 48 MA | <p>Jaciment paleontològic a l'aire lliure, la seva àrea de localització ocupa els municipis de Castell de l'Areny i de Vilada. Es tracta d'un jaciment d'ictiofauna corresponent a la Formació Vallfogona, pertanyent a la tectònica del Mantell del Cadí, la qual és del període Lutecià, en concret Eocè mitjà, de 40 a 48 milions d'anys. 'Aquesta Formació Vallfogona és una unitat al·lòctona del mantell d'encavalcament del Cadí, situada en el flanc sud del sinclinal de Ripoll. Aquesta formació consisteix en una successió de nivells decimètrics de calcàries amb laminació mil·limètrica, margues i gresos, que s'interpreta com turbidites (sediments d'esllavissades) de vora de la conca marina, tenint la formació un gruix de 850 m en aquesta zona' (CARRILLO: 2012). Segons els especialistes J. Gaudant i P. Busquets (1996), consideren aquestes turbidites el resultat d'una sedimentació marina propera a la cosa, de poc gruix (menys de 100 m), i que és caracteritza per la manca de restes de vida bentònica i per presència de microfauna d'origen continental, fulles d'arbre i també s'hi ha localitzat una formiga. Sembla que la fossilització dels peixos es va produir en un solc turbidític de fons anòxic sense presència bentònica, d'altra banda, la presència de microfòssils continentals s'interpreta com una aportació deguda a les esllavissades.</p> | 08057-157 | A la meitat sud del terme municipal. | <p>La troballa casual d'un fòssil de peix ha permès la identificació i registre d'aquest jaciment. El fòssil es va trobar dins el terme municipal de Castell de l'Areny i està en bon estat de conservació. La formació relacionada amb aquesta descoberta correspon a la mateixa que el jaciment de Borredà, en el qual anys 80 del segle XX uns estudiosos i afeccionats a la paleontologia van localitzar una vintena de peixos fòssils, en concret a la zona nord de Borredà, corresponent també a la Formació Vallfogona. El Centre d'Interpretació de la Natura del Museu de Berga té exposats dos d'aquests fòssils de peix, els altres estan dipositats i cedits pel seu estudi en el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.</p> | 42.1556000,1.9493700 | 413201 | 4667587 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46131-foto-08057-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46131-foto-08057-157-2.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | De l'estudi de les troballes del jaciment de Borredà, J. Gaudant i P. Busquets van concloure l'existència de dos holotipus: el 'Spratelloides eocaenicus' i el 'Gobius? Praecursor'. A més de peixos de l'Ordre Perciformes i Subordre Percoidei, dels quals no van poder avançar més en la seva classificació. Els peixos gòbids localitzats a Borredà són les descobertes més antigues de la família Gobiidae del registre paleontològic. Per l'elaboració de la fitxa s'han utilitzat les informacions de la fitxa realitzada per l'IPAC - Albert Vidal, del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | 124|123 | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||
| 57772 | Jaciment paleontològic de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-falgars | <p>CALZADA, S.; URQUIOLA, M.: Catalógo de holotipos. Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, núm. 223. Barcelona, 1992. FOLCH,R. (1988): Història Natural dels Països Catalans, Vol. XV: Registre fòssil. Enciclopèdia catalana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, núm. 12916. Generalitat de Catalanya.</p> | Superficial | <p>El jaciment paleontològic de Falgars no és només un punt concret, una de les àrees és la zona propera al mirador de la Roca de la Lluna, al costat de la pista. Es troben afloraments de macologia marina del Cretaci Superior en diferents zones del Catllaràs: Stereocidaris falgarsensis, Chlamys, Exogyra fr. Auricularis, Lima catalaunica, Ortholina luzani, Hippurites, Bivalve, Ostrea, Hemiaster, Ortholina decorata, Ceratostreon, Trochus, Otostoma rugosa, Agriopleura fumanyae, Chuma coguandi, Viarhynchia cerdanyolae, Polytremacis, Actinastraea, Owenirhynchia rubra, i Rynchonella vesicularis. La informació que ens aporta Inventari del Patrimoni Arqueològic i paleontològic de Catalunya, és que es tracta d'un jaciment de tipus marí, del període Mesozoic Cretaci Superior Senonià i de les associacions faunístiques localitzades citen Stereocidaris falgarensis, Hemiaster batalleri i Porosoma batalleri.</p> | 08166-72 | Al Catllaràs. | 42.2212700,1.9676700 | 414801 | 4674860 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Museu de Berga va proporcionar la informació sobre la tipologia de fòssils que es localitzen a la zona. | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||||||
| 79093 | Jaciment paleontològic de la Roca de la Rella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-roca-de-la-rella | <p>AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.16 VILA, B.; POZA, B.; MADURELL, J (2006). “Treballs de documentació cartogràfica i estats de conservació d'icnites fòssils: dos exemples berguedans”, a Tribuna d'Arqueologia 2004-2005, Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.7-19 VILA GINESTÍ, B., POZA, B. I MADURELL, J. (2007). Mamífers al Baix Berguedà: les icnites fòssils de Puig-reig, a L'EROL núm. 95, Berga</p> | <p>Jaciment paleontològic en el qual es conserven un conjunt d'almenys 200 icnites (petjades fossilitzades) corresponents a mamífers. Es troba en uns terrenys erms uns 120 m a l'est d'una gran pedrera. Les petjades es troben en una calcària micrítica (mudstone) amb notable bioturbació horitzontal i vertical, i esquerdes de dessecació (mudcracks). En general, la majoria de les icnites presenten estructures de deformació i desplaçament de sediment produïdes per la càrrega dels animals. Aquestes caracterítiques permeten deduir que el fang sobre el qual van deixar les empremtes els mamífers seria un carbonat amb un contingut d'aigua moderat o elevat. L'estat de conservació de les icnites és força variable. De manera preliminar, es distingeixen 9 formes o “morfotips”, que s'atribueixen a artiodàctils i perissodàctils. Es tracta de mamífers de l'època del cretaci superior (entre 99 i 65 milions d'anys enrere) que són els avantpassats dels mamífers actuals, i corresponen a una època bastant poc coneguda a Catalunya. Actualment les petjades es troben soterrades de nou.</p> | 08175-319 | El Soler de Jaumàs | <p>L'àrea del jaciment s'emmarca en els dipòsits continentals més propers al relleu del Pirineu, i els materials que afloren pertanyen a la denominada formació Molassa de Solsona. Essencialment, està composta per una alternança de lutites roges i capes de sorrenques arcòsiques canaliformes amb nombrosos horitzons conglomeràtics cap a la part nord de la conca. La seva edat vaira entre el Priabornià-Oligocè superior. L'any 2004 es va realitzar una excavació d'urgència amb motiu dels treballs de preparació de la pedrera que hi ha al costat. La direcció va anar a càrrec de Bernat Vila Ginestí, de l'empresa Arqueociència.</p> | 41.9759800,1.8579300 | 405380 | 4647740 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||||||||||
| 60053 | Jaciment paleontològic Coll de Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-coll-de-jou | <p>Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Fitxa núm. 13.186. Genarlitat de Catalunya. MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>Jaciment de petjades de dinosaure a Coll de Jou. Es tracta de la mateixa veta de Fumanya. Jaciment en estudi. El jaciment es troba a una paret que hi ha a la banda sud de la bassa de coll de Jou.</p> | 08190-129 | Saldes. Coll de Jou | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.Incoat BCIN, zona Vallcebre, Fumanya i Saldes.</p> | 42.2221600,1.7052400 | 393144 | 4675254 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60053-foto-08190-129-2.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Jaciment paleontològic inventariat a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 122 | 1792 | 5.3 | 1782 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | |||||
| 60072 | Jaciment paleontològic del Pis Tercer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-pis-tercer | <p>Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Fitxa núm. 15037. Generalitat de Catalunya. MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>Jaciment de petjades de dinosaure a la paret on s'obre la bocamina del pis tercer de Carbones Pedraforca. Es tracta de la mateixa veta de Fumanya. Jaciment en estudi.</p> | 08190-148 | Saldes. Bocamina pis tercer. 08610 SALDES | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.Incoat BCIN, zona Vallcebre, Fumanya i Saldes.</p> | 42.2236500,1.7214500 | 394484 | 4675400 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Jaciment paleontològic inventariat a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. També conegut com Costafreda. | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||||||
| 92096 | Tomba megalítica del Quintà de Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-megalitica-del-quinta-de-les-planes | <p>CARRERAS, E. I TARRÚS, J. (2017) “El Quintà de les Planes (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà) i Pardinella (Gombrèn, Ripollès) i les cistes neolítiques amb túmul del prepirineu i altiplans de Catalunya”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2017, Vol. 58.</p> | La cista està en força mal estat i sense aixovars funeraris que puguin confirmar l’antiguitat que se suposa per la seva arquitectura. | <p>La tomba megalítica del Quintà de les Planes va ser descoberta en temps moderns per Joan Closas als anys 1980s.</p> <p>Es tracta d’una cista neolítica amb túmul de forma rectangular i gairebé enterrada dins del terreny, del qual en devia sobresortir la coberta, avui dia desapareguda. El túmul és circular i fa uns 7 m. de diàmetre. Està fet essencialment de terra i encara és molt visible al seu voltant.</p> <p>La cambra conserva 3 lloses al seu lloc, però el frontal est està una mica desplaçat a la seva dreta. Totes són de sorrenca o gres. El seu eix més llarg s’orienta exactament d’est a oest (90-270o). L’interior de la cambra feia: 1,60 m. de longitud, 1 m. d’amplada i 0,80 m. d’alçada. Les lloses que la formen són rectangulars, no estan gaire treballades i les seves mides exteriors són:</p> <p>Llosa A /frontal oest) = 80 cm d’ample per 70 cm (conservats) d’alt i 12 cm de gruix; Llosa B /lateral nord = 155 cm d’ample per 73 cm (conservats) d’alt i 28 cm de gruix; Llosa C /frontal est = 137 cm d’ample per 67 cm (conservats) d’alt i 14 cm de gruix; Llosa B /lateral sud = 110 cm d’ample per 78 cm d’alt i 11 cm de gruix</p> | 08216-109 | Des del camí de les Planes, un cop passada la casa, es segueix la mateixa pista uns 200 m. Cal deixar el cotxe i caminar uns 200 m. a l'oest. | 42.1884100,2.0499600 | 421552 | 4671132 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92096-esquema-quinta-de-les-planes.png | Inexistent | Neolític | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 78 | 1792 | 5.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||
| 92199 | Jaciments paleontològics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-paleontologics | <p>MARIGÓ, J. & MINWER-BARAKAT, R. (2019) 'Mostreig opaleontològic al jaciment de Sant Jaume de Frontanyà - Mina (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)'. PINTER 23794</p> <p>CHECA SOLER, Ll. (1993), Avance descriptivo de un nuevo Paleotèrido (Mammalia, Perissodactyla) del yacimiento eoceno de Sant Jaume de Frontanyà 3 (Fm. Bellmunt, Prepirineo Catalán), Museu de Geologia de Barcelona, 3: 91-116.</p> <p>MOYÀ, S., RAMOS, E., AGUSTÍ, J., CHECA, Ll., KOLER, M. i BUSQUETS, P. (1991) Depósitos lacustres-palustres asociados a las zonas intermedias de la FM. Bellmunt (Prepirineo Catalán). Comunicaciones CONGET’91. I congr. Grupo Español del Terciario. Vic.</p> <p>CARRION ROIG, O. (2005) “Geologia” a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>Segons l’inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, a Sant Jaume de Frontanyà es poden trobar sis jaciments d’interès paleontològic. D’aquests en destaquen dos, d’origen Bartonià: SJF-1 i SJF-3c.</p> <p>El primer és un jaciment lacustre de l’Eocè mig, en el que diferents projectes d’intervenció i mostreig duts a terme el 2019 es van identificar diferents mostres de perissodàctils: artiodàctils, primats, rossegadors, insectívors i marsupials (MARIGÓ I MINWER-BARAKAT 2019).</p> <p>El segon jaciment destacable, SJF-3c, és un jaciment lacustre de l’Eocè Superior (fa més de 40 milions d’anys) situat a la formació Bellmunt que es va començar a estudiar als anys 90 del s. XX. Des d’aleshores, en aquest jaciment s’han descobert restes fòssils que ofereixen un registre de fauna molt complet: creodonts, mamífers carnívors de fa uns cinquanta milions d’anys actualment extingits; perissodàctils, mamífers herbívors ungulats, amb un nombre senar de dits, entre els que es troben els cavalls o rinoceronts; artiodàctils, mamífers ungulats amb un nombre parell de dits, entre els que actualment es troben els camells o les girafes; i diferents espècies de rossegadors, insectívors i diferents espècies de primats (MOYA et al. 1991). S’han recuperat més de 200 peces fòssils de la dentició del que ha estat una nova espècie de primat (<em>Anchomomys frontanyensis</em>), el que representa el registre fòssil més complet del món per aquest gènere de petits prosimis similars als loris i lèmurs. En aquest mateix jaciment també es van trobar les restes d’una nova espècie de primat (<em>Pseudoloris pyrenaicus). </em>I també destaca un exemplar molt interessant de paleotèrid: <em>Perissodactyla, Mammalia, </em>una possible zebra (CHECA SOLER, Ll. 1993), del que es va trobar un crani i dues hemimandíbules.</p> | 08216-114 | Entorn la BV-4656 | 42.1754700,2.0114900 | 418359 | 4669732 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92199-img2701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92199-mandibula.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92199-esquema-mandibula.png | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 124|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/