Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92032 | Fons documental de Capolat a l'Arxiu Parroquial de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-parroquial-de-berga | <p>L'Arxiu Parroquial de Berga conté els elements propis d'un arxiu parroquial: baptismes, matrimonis i defuncions, entre d'altres. Ara bé, junt a la documentació pròpiament parroquial, trobem nombrosa documentació sobre la Comunitat de Preveres de Berga, que es troba dins el mateix fons de l'arxiu parroquial.</p> <p>Podem trobar algunes dades sobre Capolat a través dels llibres de censals, on surten diferentes parròquies de Capolat de masos que havien creat censals amb la Comunitat de Preveres de Berga. La informació és desigual, doncs alguns masos paguen el censal durant segles i d'altres l'amortitzen amb rapidesa. La documentació dels censals té una cronologia aproximada dels segles XVI fins al XVIII.</p> <p>En el mateix arxiu, s'hi troben diferents protocols notarials en els quals s'hi pot escaure la possibilitat que apareixi alguna referència de Capolat; el mateix amb la resta de documentació, doncs la Comunitat de Preveres i/o la parròquia de Berga tenien una influència en el territori que envolta Berga.</p> | 08045-235 | Plaça Sant Pere, 08600 Berga, Barcelona | 42.0956330,1.7990127 | 400685 | 4661092 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:28 | |||||||||||||||
| 44689 | Fons documental de l'arxiu municipal de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-casserres | MULET GUITART, David i RUMBO i SOLER, Albert (2011). Arxiu municipal de Casserres: organització, classificació i inventari dels fons municipals. Diputació de Barcelona. Memòria inèdita. | XVIII-XXI | El fons municipal està totalment inventariat i descrit, per sèries o subsèries documentals i, en algunes sèries, per unitats documentals utilitzant el programa proporcionat per l'Oficina de Patrimoni Cultural. La documentació ha quedat ubicada a la única sala destinada a dipòsit de l'arxiu municipal. La majoria de les sèries documentals comencen a primers del segle XX, només tres documents són anteriors:el cens de Patiño (1766), l'Amillarament de 1863 i els comptes municipals que s'inicien el 1888. El fons municipal és el més extens amb 160 metres lineals i 1350 unitats d'instal·lació. A part del fons municipal, també s'ha tractat altres fons: Jutjat de pau 0'12 m/l; Cambra agrària i Mutualitat amb 2,3 m/l; escriptures Comercial Viladomiu amb 1,04 m/l; Falange amb 0'12 m/l i Altres municipis (Viver i Serrateix) amb 1'96 m/l. En total són 173,54 m/l i 1398 unitats d'instal·lació. | 08049-42 | Carrer Escodines, 14 | Gràcies al programa de suport al patrimoni documental municipal portat a terme per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, s'ha realitzat el projecte de classificació, ordenació i inventari de la documentació existent a l'arxiu municipal de Casserres. Per fer-ho, la Diputació de Barcelona va contractar a un tècnic superior, David Molet i Guitart, que sota la supervisió i intervenció del personal del Programa de suport als arxius municipals de l'OPC va executar la primera fase d'implantació del servei que es va desenvolupar entre el 25 d'octubre de 2010 i el 29 d'abril del 2011. Abans la documentació es trobava repartida en diversos espais. L'inici de les obres a l'edifici consistorial, va comportar que tota la documentació de l'arxiu fos traslladada a diferents dipòsits externs. Just abans de començar aquesta intervenció, la documentació fou recollida i concentrada en un únic espai, un garatge situat just a sota de l'actual arxiu municipal. D'aquesta documentació es va fer una tria ja que es van incloure documents que no havien de ser tractats. Aproximadament, un 90 % de la documentació es trobava en lligalls o caixes d'arxiu definitiu. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44689-foto-08049-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44689-foto-08049-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44689-foto-08049-42-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha aplicat el quadre de classificació elaborat per l'Oficina de Patrimoni Cultural basat en el quadre de les Normes per a la classificació de la documentació municipal (1989) efectuant-hi les modificacions que han estat necessàries per tal d'adaptar-lo als fons existents en aquest arxiu en concret. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:28 | ||||||||
| 44690 | Fons documental de l'arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-0 | XX | <p>L'arxiu parroquial històric de Casserres es va passar a l'arxiu diocesà de Solsona, per a la seva òptima conservació i catalogació. Hi havia documentació des del segle XVI. Actualment la parròquia continua mantenint l'arxiu a partir de l'any 1975, llibres de baptismes, matrimoni i d'òbits, així com la pròpia documentació generada per les activitats parroquials.</p> | 08049-43 | Plaça de la Creu, 4 | <p>Ara fa uns dos anys, amb el bisbe Treserres, es va fer dipòsit de l'arxiu parroquial històric de Casserres a l'arxiu diocesà de Solsona.</p> | 42.0140900,1.8422600 | 404139 | 4651989 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44690-foto-08049-43-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:28 | ||||||||||
| 44691 | Acta de consagració de l'església de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-pau-de-casserres | <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1; pàgs. 77 i 78. AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X | <p>En aquest document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare Guifré 'illustrissimo marchioni' dins el terme del castell de Casserres que fins aleshores estava allunyat de tota església, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell 'la consagri i la constitueixi com a parròquia a fi que serveixi al ritus eclesiàstic'. Després fa la descripció del límits territorials de la nova parròquia i les donacions de terra que fa el comte Miró en nom propi i en nom dels habitants del castell. Signen el document a 20 de febrer de l'any 907 el bisbe d'Urgell, Nantigís, el comte Miró; Fredari, arxiprevere; Baldric, arxiprevere; Danilo, prevere; Daniel, prever; Centoll, prevere i Belasc, clergue i actuant d'escrivent.</p> | 08049-44 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>L'original és un pergamí de 220 x 481 mm conservat a l'Arxiu Capitular del bisbat d'Urgell (Consagracions d'esglésies, 12). També hi ha una còpia resumida del segle XIII (LDEU, I, fol. 239, doc. 816, reproduïda a Marca hispànica, ap. 63. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de BARAUT (1978) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (1985: 154).</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 907 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Signat entre d'altres pel Comte Miró i el bisbe d'Urgell Nantigís | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:28 | ||||||||||
| 44714 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>PLANES I ALBETS, Ramon (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius.</p> | XVI-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserva la següent documentació parroquial referent a Casserres: llibre sacramentals, llibres de confraries i congregacions, manuals notarials, testaments, capítols i un ampli apartat de documentació variada. Cronològicament hi ha documentació des del segle XVI fins l'actualitat. Dels llibres sacramentals: baptismes des de 1588 fins a 1965 (a partir de 1965 són a l'arxiu parroquial); matrimonis, des de 1602 fins a 1976; defuncions, des de 1599 fins a 1976; confirmacions, des de 1625 fins a 1896 i un interessant apartat de compliments pasquals on es referencien els habitants de cada casa, sense comptar els infants que no havien fet la comunió i que comença l'any 1878 fins a 1925. Dels llibres de confraries i congregacions hi ha la Confraria del Roser (1626-1901); la Congregació de joves (1869-1927); la Congregació de Sant Lluís i Santa Filomena ( des de 1869); l'Arxiconfraria del Cor de Maria (1879-1931); la Confraria de Sant Bartomeu i Sant Francesc Xavier (1887), La Confraria de Sant Bartomeu (1925) i l'Apostolat de la Ració (1893-1956). Hi ha manuals notarials dels segles XVI i XVII; visites pastorals dels segles XVII a XIX; cartes pastorals i Consueta (s. XVIII), censals, àpoques, vendes, fundacions, beneficis, documentació de mossens, etc.</p> | 08049-67 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix.</p> | 42.0139900,1.8423900 | 404150 | 4651978 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44714-foto-08049-67-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Varis autors | Ara fa uns dos anys, amb el bisbe Treserres, es va fer dipòsit de l'arxiu parroquial històric de Casserres a l'arxiu diocesà de Solsona. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:28 | |||||||
| 44779 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal del Beguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-del-begueda | XVIII-XX | Dins del fons de l'Arxiu Comarcal del Berguedà hi ha poca informació de Casserres. No obstant això, la major part d'informació es troba dipositada en el fons d'abast general. Serien els casos de les fotografies del fons Josep Deseuras i Vilanova i les col·leccions de postals Berga i Plana-Aspachs-Querol. També hi ha dades soltes, però interessants en llibres més generals com per exemple l'assenyalament d'un inventari de cases de pagès de 1856 i el fons Notarial del districte des del 1808. També hi ha fons Registrals que van des de finals del segle XVIII i fons Judicials del districte. Per últim hi ha dipositat el fons de l'Oficina Comarcal del DARP o el del Consell Comarcal del Berguedà. Tots ells contenen valuosa informació de la vida de Casserres, en algun cas inclús particularitzada. | 08049-132 | Colònia Escolar permanent, s/n 08600 - Berga | El conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) data del 1983. L'Arxiu es va inaugurar el 20 de febrer de 2001 ocupant part de l'edifici del Pavelló de Suècia de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que va ser regalat per aquest país a la capital de Catalunya i traslladat a Berga. A la nova ubicació, va ser inaugurat el 18 de juny de 1933 per Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya. Després de la Guerra Civil l'edifici passà a formar part del complex de la caserna militar de Berga, i els anys seixanta va ser desmantellat. L'actual reconstrucció data del 13 de gener de 2001. A més del nucli dels fons procedents de l'Ajuntament de Berga, custodia documentació de procedència molt diversa, perquè s'ha intentat, en la mesura possible, que no només sigui un arxiu d'entitats públiques locals i comarcals (notaria, jutjats, etc...), sinó també de la ciutat de Berga i de la comarca, de manera que s'hi ha acollit documentació personal, patrimonial, d'entitats, etc., i s'han format, a més, col·leccions que completen la seva funció bàsica de preservar la documentació. Són de remarcar l'important conjunt de fons d'entitats ciutadanes que es custodien, així com el nombre de fotografies digitalitzades, comptabilitzades en més de 160.000, o els fons de l'hemeroteca local, 1258 capçaleres i la biblioteca comarcal, que aplega avui 713 títols d'autors o de temàtica berguedana. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:28 | |||||||||||
| 44842 | Fons documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-de-la-diputacio | GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antonio (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1991-2001. Diputació de Barcelona. LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pp. 1016-1088. | XX | El fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona relacionat amb el municipi de Casserres està format per un conjunt indeterminat de fotografies, ja que es troben en procés de catalogació i digitalització, i la Unitat d'instal·lació número 46. Les fotografies són des de 1920 fins els anys 80. n'hi ha de l'església parroquial, del santuari de la Mare de Déu de l'Antiguitat i de la població (retaules, escultura, elements urbans,etc). De l'església de Sant Pau de Casserres hi ha 26 fotografies en blanc i negre entre 1950 i 1979; 14 clixés, 1 postal en color, 10 diapositives color de 1975 a 1980 i 1 diapositiva en blanc i negre els anys 30. Pel que fa a fons documentals fa referència a Sant Pau de Casserres: planimetria, retalls de premsa, documentació administrativa, correspondència, pressupostos, rebuts, etc. | 08049-195 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978) i des de l'any 1981, Antoni González i Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 42.0144500,1.8412800 | 404059 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'antic servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL, conserva un important volum documental fruit de les seves intervencions en diferents edificis del municipi, des dels anys 20 fins els anys 70 del segle passat.S'hi poden consultar plànols, plantes, alçats, croquis, seccions, detalls i planimetria diversa d'edificis tan importants com la Casa de la Vila, la Biblioteca Torras i Bages, el Palau Reial, l'església de Sant Joan, la Basílica de Santa Maria o la Capella de Sant Pelegrí.A més a més, hi podem trobar els projectes arquitectònics de reforma, memòries d'actuació, epistolari, pressupostos, factures i forces fotografies en blanc i negre. Els arquitectes protagonistes d'aquesta ingent documentació són en Jeroni Martorell i en Camil Pallàs. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:28 | |||||||||||
| 44848 | Contracte per a la construcció del retaule de Nostra Senyora dels Àngels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contracte-per-a-la-construccio-del-retaule-de-nostra-senyora-dels-angels | <p>CALDERER, Joaquim (1999). Contracte per la construcció del retaule barroc de l'església de Ntra. Sra. Dels Àngels de Casserres. PALMA, Andreu de (1950). Notes històriques de la vila de Casserres. Conferència amb documentació inèdita entorn de l'església parroquial de Nostra Dona dels Àngels, donada a les Escoles Nacionals de la vila el 8 d'octubre de 1950. SERRA, Rosa (1982). El Nadal en els retaules barrocs; dins l'Erol, núm. 3. Berga, pàgs. 40-43. SITJES MOLINS, Xavier (1986). El cometa Halley al retaule de Casserres; dins l' Erol, núm. 16, Berga, pàgs. 6 i 7. SITJES MOLINS, Xavier (1991). Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts; dins dossier monogràfic 'Retaules barrocs de la comarca' Erol, núm. 35. Berga, pàgs. 22 i 23. VILAMALA i TERRICABRES, Joan (2001). L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX).Col·lecció Nostra història, núm. 2. Farell editors. VILADÉS, R. (1982). Cap a la recopilació del patrimoni artístic del Berguedà ; dins l'Erol, núm. 1. Berga, pàgs. 26 i 27.</p> | XVIII | <p>Document contractual signat per Mossèn Pau Escaler per encarregar a Segimon Pujol un retaule per a l'Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels. El document diu així: 'El dia 22 de gener de l' any 1702 en la Parròquia de Sant Pau de Casserres, Diòcesi de Solsona. Atenent la necessitat que té l'església de Ntra. Sra. dels Àngels de la present vila de Casserres de fabricar-se en ella el retaule major, el molt que importa 1'augment del culte diví, per la devoció dels que freqüenten dita església i per la utilitat dels que concorreran a l' obra de dit retaule; i avent els Srs. Consols de dita Parròquia que avui són Joan Mas i Ferrer i Francisco Socas, pagès, convocat consell general; en ell s'ha resolt de posar en execució la fabrica de dit retaule, i per a fer i obrar dit retaule, han tractat amb consentiment del Consell, el fés Sagimon Pujol, escultor, que és el qui obra el retaule major de la vil a de Prats de Llucanes; els quals dits Consols, com a persones públiques, han ajustat dit contracte amb dit Sagimon Pujol en les parts següents: ler. que donaran a dit escultor per prendre fer dit retaule mil i cinquanta lliures; amb part, emperò, que sigui amb les mateixes perfeccions que serà el retaule major de l' església de Sant Vicenç de dita vila de Prats, volent, així mateix, que si en el retaule de Prats, quan serà acabat, es reconeixen algunes faltes i per estes es dóna satisfacció, volen així també satisfacció el poble de Casserres faltant alguna perfecció en dit retaule de Ntra. Sra. dels Àngels. També (Item) que dit retaule sigui fet dins el temps de vuit anys contats del dia d'avui en avant i que en eix temps sols tinguin obligació de pagar les dues parts de dit preu amb vuit pagès iguals, una cada any; i que la tercera part restant l'hagin de pagar després de fet el retaule dins l' espai de tres anys, amb tres pagès iguals, una cada any. També que puguen fer visurar i reconèixer l'obra de dit retaule per veure si s'ha complert el tractat; i en cas no s'hagi complert és puguen detenir dita tercera part del preu, que restaran a deure, fins a tan siguin satisfets; i que per a la visura de dit retaule, en cas de fer-se, s'hagi d'elegir dos escultors, un per dit Sagimon i l'altre pel poble i que cada un pagui el seu elegit. També s'obliguen a donar tota la fusta que serà menester per fer dita obra, posada dita fusta en l'església dels Àngels o on es treballarà dins Casserres; i que han de donar casa bastant per treballar dit retaule a dit escultor i als qui l' ajudaran i que dit escultor hi ha de posar aigua cuit i claus els que es tinguin de menester i que el poble tingui l'obligació de fer fer i pagar el que tocarà a mestres de cases; i amb dits pactes dit Sagimon promet amb jurament fer dit retaule, obligant-hi tots els bens i dits Consols, com a persones públiques i que representen el comú, asseguren amb jurament estar al promès assistint per testimonis Joan Ricart, pagès i Josep Castanyer, traginer. Presidit acte per mi Pau Escaler, prevere i rector de dita vil a de Casserres, dia i any sobre dit.'</p> | 08049-201 | Bisbat de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El retaule de Santa Maria de Casserres va ser contractat l'any 1702 per mossèn Pau Escaler amb Segimon Pujol, del qual es deia e el contracte que era l'escultor del retaules de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès. En el contracte s'especificava que s'havia de fer en un termini màxim de vuit anys pel preu de 1050 lliures. Consta que l'any 1718 ja l'havia cobrat. L'església parroquial de Casserres estava dedicada a Sant Pau i estava molt allunyada del nucli urbà. A finals del segle XIV s'edificà una capella en el barri de Casserres, on s'hi havia establert poblament urbà. A partir de l'any 1380 es comencen a conèixer donacions i censals per a la seva construcció. L'antiga capella desaparegué arrel de les obres d'ampliació de la nova església, l'any 1681, comissionada pel Senyor de Casserres, Marquès de Marimón, el seu administrador Rossinyol i Francesc Niubó als Bernadàs, aquests dos darrers estan enterrats al presbiteri.</p> | 42.0140100,1.8424800 | 404157 | 4651980 | 1702 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44848-foto-08049-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44848-foto-08049-201-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:28 | ||||||||
| 44850 | Fons documental de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://www.bnc.cat/pergamins/ | XIV-XV | En el fons de la Biblioteca de Catalunya hi ha dos pergamins relacionats amb el municipi de Casserres on hi figuren topònims i personatges històrics: Pergamí 262 (reg. 15176), datat el 21 de setembre de 1357 on Pere de Santa Eulàlia, senyor de Bosc, de la parròquia de Santa Maria de l'Antiguitat renuncia a totes les accions que podria prendre contra Pere de Salanlach i Guillem de Marunys, ambdós de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig, perquè no tan tingut cura de les cases del Bosc i no han conreat les terres ni les vinyes ni els olivars que ell els hi havia arrendat. Mesura 183 x 256 mm. Pergamí 219 (reg. 12965 ), datat el 28 de gener de 1404 i on Pere Arnau de la Ribera juntament amb Pere Cortines, rector de Sant Pau de Casserres i amb Pere Fàbrega, beneficiat de Sant Andreu de Berga es presenten davant del sotsveguer de Berga i el Berguedà per demanar-li que deixi tancar una vinya que es troba en el lloc dit 'La Raboleda', propietat de Pere Arnau, que la té pel benefici de Sant Andreu de Berga i que pagava 5 sous anuals al rector per l'ànima de Bernat de Perarnau, difunt. El sotsveguer li ho concedeix. Mesura 331 x 399 mm. | 08049-203 | Carrer de l'hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per tal de preservar-los, els dos documents estan digitalitzats i es poden consultar a la Memòria Digital de Catalunya. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:28 | |||||||||||
| 45033 | Fons de l'Arxiu Municipal de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-castellar-del-riu | www.castellardelriu.cat www.diba.cat | XX-XXI | L'arxiu municipal de Castellar del Riu està custodiat en una sala del Centre Cívic d'Espinalbet (tot i que l'Ajuntament pròpiament consta com la Rectoria de Llinars, és aquest edifici d'Espinalbet el qual a la pràctica fa funcions d'atenció al públic per part del Consistori, degut especialment a la seva centralitat dins el municipi i al fet d'estar ubicat en una zona del terme amb major densitat de població). Amb data de finals de l'any 2010 consta que la documetació de l'arxiu ocupava quasi 30 metres lineals de prestatges, que en total suposen 242 caixes (en total 676 registres) normalitzades que inclouen documentació des del 1862 fins el 2010. L'arxiu es va ordenar, classificar i inventariar entre setembre de 1995 i novembre de 1996, a través de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, tasca desenvolupada per l'arxiver Albert Rumbo. Així, actualment està classificat en arxivadors tipus caixa, guardats en armaris tancats. El sistema d'organització emprat és el desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. L'arxiu inclou dos fons, d'una banda el propi fons municipal i de l'altre cinc fons no municipal. Aquests fons no municipals són: Jutjat de Pau (del 1943 en endavant), Falange (del 1942 al 1972), Hermandad Sindical de Labradores y ganaderos (del 1942 al 1960), La Cambra Agrària (1994 al 1997), i documentació d'altres municipis, en concret de Berga, Casseres i Oristà (hi havia hagut documentació d'altres indrets però ja va ser retornada). El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu pertany al fons municipal, que és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, les seccions de classificació són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Serveis Socials, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i Medi Ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. L'Arxiu conté la documentació habitual d'un consistori, pràcticament tota la documentació és del segle XX, tot i que compta amb alguns documents de finals del segle XIX. Els documents més destacats del fons són un Llibre d'amillarament de 1862 i les Actes dels plens des de 1910, però bastant fragmentades. També conserva algunes fotos del municipi, tot i que en suposa un petit recull. | 08050-92 | A la zona d'Espinalbet. | Durant molts anys la documentació que generava l'Ajuntament va ser guardada en diferents cases particulars, generalment a casa dels alcaldes i/o secretaris, i més tard en les diferents seus de l'Ajuntament, i finalment en la seva ubicació actual al Centre Cívic d'Espinalbet. La primera actuació realitzada al fons de l'Arxiu Municipal de Castellar del Riu es va dur a terme entre els mesos de setembre de 1995 i novembre de 1996. Per tal de poder realitzar les tasques d'organització, classificació i inventari es va traslladar el fons a l'Arxiu de Berga, per un cop finalitzats els treballs tornar a ser dipositida en el dipòsit actual. Aquesta actuació es va realitzar de la mà de l'arxiver Albert Rumbo a petició de l'Ajuntament a la Diputació. Des de l'octubre de 2005 l'Ajuntament està adherit al conveni de manteniment de l'Arxiu que realitza anualment la Diputació de Barcelona, en concret al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45033-foto-08050-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45033-foto-08050-92-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:28 | |||||||||
| 45034 | Fons de l'Arxiu parroquial de Llinars a Sant Llorenç de Morunys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-llinars-a-sant-llorenc-de-morunys | <p>-ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> | XIX-XX | Caldria una millor organització de l'arxiu. | <p>A l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç de Morunys trobem el fons de la parròquia de Llinars, es troba custodiat en aquest arxiu degut a que aquesta parròquia pertany a l'arxiprestat de Solsona-Morunys. El fons es troba classificat com a 'ARXIU PARROQUIAL. VALLS DE GUIXERS I LLINARS. LLINARS. Comprèn Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, Mare de Déu de la Mata, Sant Martí de Canals, Sant Serni de Terrers.' Segons consta va ser ordenat i revisat a Sant Llorenç al maig del 2002 i juliol del 2006, moment en que es va fer un quadre de classificació que especifica la documentació que conté. Segons això consta de : 1.- BAPTISMES, COMPLIMENT PASQUAL I ESPOSORIS. A) Llibre-índex de Baptismes, de Mn. J. Armengou. 1556-1941. b) Llibre C, 1842-1917. c) Llibre D, 1918-1930. d) Llibre-índex d'esposoris, de Mn. Armengou, 1614-1935. e) Compliments Pasqual. 1940-1960. 2.- 'TOTUM' I EXPEDIENTS MATRIMONIALS. A) 'Totum'. -Baptismes, 1931-1936. Té index al foli 98. -Confirmacions, 1956-1973. -Esposoris, 1931-1976. Té índex al foli 39. -Òbits, 1921-1976. Té índex al foli 79. b) Expedients matrimonials, 1942-1972. 3.-DOCUMENTACIÓ PARROQUIAL. A) Cuentas del Culto y de la Mata, 1940-1954. b) Cuentas del Capillo de animas, 1940-1987. c) Comptes, 1941-1972. d) Novenario de ánimas, 1947-1984. e) Factures, 1950-1975. f) Cuentas de la parròquia de Llinás ( y del Santuario de la Mata), 1953-2001. g) Llibre de comptes particulars de Mn. Clotet, 1959-1963. h) Libro de Colectas, 1961-1966. i) Informe del bisbat: any econòmic, 1977. 4.- DOCUMENTACIÓ PARROQUIAL VÀRIA. A) Documents parroquials. B) La Mata. C) Textos de la Missa. E) Goigs. F) Arancels llibret. G) Sociedad Luz Eléctrica, 1958-1960. h) Instruccions, de Correus. i) Documents parroquials. J) Factures.</p> | 08050-93 | A la rectoria de Sant Llorenç de Morunys. | <p>La parròquia de Llinars consta referenciada documentalment des del segle IX, formant part dels indrets de la Vall de Lord que Guifré el Pelós va escollir per iniciar la seva activitat repobladora, junt amb el Sisquer, Castelltort, la Selva, Tentellatge, la Valldora, el Cint, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra; posteriorment consta referenciada també com a parròquia al segle XIV. Al segle XVIII coincidint amb un període d'augment de la població, de bonança econòmica i d'ampliació de les terres conreades, coincideixen doncs amb la construcció d'una nova església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars i a la vegada amb la construcció del Santuari de la Mata, situat relativament a prop de la parròquia. De fet, el fons inclou també la documentació del Santuari de la Mata també del terme municipal de Castellar del Riu, i de Sant Martí de les Canals del terme de Montmajor i Sant Serni de Terres dins el límit municipal de Capolat. El conjunt d'aquestes esglésies conformen el què ha estat la unitat territorial però no jurisdiccional coneguda com Llinars, essent una delimitació més aviat eclesiàstica, ja que a nivell administratiu i per tant municipal es troba repartida en diversos municipis. Aquesta parròquia en origen pertanyia al bisbat de la Seu d'Urgell, i al segle XVI amb la creació del nou bisbat de Solsona va a passar a formar part d'aquesta nova jurisdicció eclesiàstica. El fet que es tracti d'una petita parròquia amb culte però no puntual, i que la gestió és portada des de la parròquia de Sant Llorenç de Morunys determina que el fons estigui conservat en aquest arxiu. Cal tenir present que a més Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars no compta amb rector resident, sinó que les tasques van a càrrec del mossèn de Sant Llorenç.</p> | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La data dels fulls on consta aquesta catalogació i organització indica Sant Llorenç maig 2002- juliol 2006, segons el mossèn respon al fet que en realitat es va fer la revisió i posada en ordre el 2002 i el 2006 es va fer una nova comprovació de la informació. En la documetació es guarda còpia del 'Projecte cementiri parròquia Llinars' de l'arquitecte Ramon Masferrer, amb data Llinars, febrer de 1963. Aquest projecte però no s'arribà a realitzar. En el llistat de classificació consta 'Llibre-índex de Baptismes, de Mn. J. Armengou. 1556-1941', malauradament aquest llibre és només això un llibre-índex, en el qual hi ha un índex dels noms que apareixien en el llibre o llibres de Baptismes dels anys 1556 al 1941, amb la qual cosa tenim una mancança important de documentació, ja que els llibres pròpiament no es sap què va passar amb ells, es consideren desapareguts. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:28 | ||||||||||
| 46095 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-castell-de-lareny | XVIII-XXI | L'arxiu municipal de Castell de l'Areny està conservada en les dependències de l'ajuntament, bàsicament en un estança destinada a aquest ús. Consta d'un total de 681 unitats de descripció que ocupen uns 33,41 metres lineals. El fons conté la documentació que genera el propi Ajuntament i el Jutjat de Pau. La documentació està organitzada segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Les seccions són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient i Col·leccions factícies. El fons de l'arxiu municipal conté documentació des de la primera meitat del segle XVIII fins l'actualitat, entre la qual el gran volum de documentació és del període que va des de mitjans de segle XIX en endavant, en especial la correspon al segle XX. Entre la documentació existent es pot destacar la sèrie d'actes (dins la secció d'administració general), que s'inicia el 1859, es conserva amb discontinuïtat entre els anys 1906 i fins als anys 30 del segle XX. També mereixen ser destacats els documents referents als cadastres, la recanació i alguns comptes del segle XVIII, el més antic és del 1716, conformant el document més antic del fons. També és interessant la documentació, dins la secció agropecuaris, referent a censos i estadístiques amb dades des del 1862. | 08057-121 | Carretera de Vilada, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | No consta documentada cap actuació arxivística específica ni l'existència d'instruments de descripció sistemàtics fins la primera actuació realitzada per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de març i maig de 1998, quan es va organitzar, classificar i inventariar el fons. Des del març del 2007 l'Ajuntament de Castell de l'Areny està adherit al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. Durant uns anys el fons es trobava repartit en dos dipòsits, una habitació al mateix edifici de l'Ajuntament i un altre en la secretaria de l'Ajuntament de Vilada, degut a que durant anys els dos ajuntaments van compartir secretaria. | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||
| 46096 | Fons de Sant Vicenç de Castell de l'Areny a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XVI-XX | <p>El fons documental de la parròquia de Castell de l'Areny es troba custodiat a l'Arxiu Diocesà de Solsona, compta amb un ampli volum de documentació d'un ventall cronològic extens que ocupa des de finals del segle XVI fins al segle XX. Segons les informacions recollides a partir de la classificació de l'arxiu el fons compta amb un apartat de llibres sagramentals, el més extens, en el que hi ha sis registres de llibres de baptismes que van des del 1599 al 1930, dos llibres de matrimonis del 1619 al 1930 (amb alguna llacuna) una part està inclosa conjuntament en un llibre de baptismes, dos llibres de defuncions del 1629 al 1841 sense que sigui complerta la seqüència cronològica, a més, també amb una part compartida amb un llibre de baptismes i els altres sagraments, llibres de confirmacions un de compartit i un de parcial dels anys 1905-1911-1917; també hi ha llibres i documentació referent a l'acció pasqual d'entre el 1749 i el segle XX i entre els que hi ha inventaris de l'arxiu i objectes de culte, llibres i documentació referent al compliment pasqual, llibres de fundacions, comptes de l'obra o de confraries llibres de misses, entre altres. En l'apartat d'administració parroquial hi ha registres referents a un ventall cronològic del 1689 al segle XX, en el que hi ha llibres de l'obra, llibres de comptes parroquials, obres de restauració, documentació vària com podent ser llicències de benedicció de campanes, arrendaments de finques, terres i cases, junt amb altres. Un altre apartat molt interessant és el de documentació notarial en el que hi ha documentació datada entre el 1577 i el segle XX, hi consten actes notarials, censals, àpoques, testaments, algun capítol matrimonial, llicències de sepultura, etc. Un apartat més és referent a documentació vària, aquest compta amb un ampli fons registrat com a música de Mn. Joan Aymerich, que de fet es trobava en el conjunt de documentació de la parròquia de Castell de l'Areny que va arribar a l'arxiu però que sembla que és documentació que forma part de la parròquia de Vilada i està pendent de catalogar; en aquest apartat també hi ha documentació referent a assumptes parroquials, delmes i primícies i cartells de visita. Un darrer apartat del fons és referent a documentació municipal, en aquest hi ha documentació que data del segle XVII al XIX, compta amb documents diversos sense cap especificació, rebuts varis, documents del batlle de la Portella i documentació referent a l'escola pública, entre altres.</p> | 08057-122 | Palau Episcopal. Pl. Palau, 1. 25280 Solsona. | <p>Aquesta parròquia en origen pertanyia al bisbat de la Seu d'Urgell, i al segle XVI amb la creació del nou bisbat de Solsona va a passar a formar part d'aquesta nova jurisdicció eclesiàstica. El fons es va conservar durant molts anys a les golfes de la rectoria de Vilada, no va ser fins entorn el 2005 que va ser traslladat a Solsona. Quan el fons va ser dipositat a l'Arxiu Diocesà es va fer una primera classificació i inventari, els darrers anys s'ha anat actualitzant la classificació i encara resta pendent una petita part del fons pendent d'acabar d'actualitzar.</p> | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||
| 46097 | Fons documental de Sant Romà de la Clusa a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-roma-de-la-clusa-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX-XX | <p>El fons documental de Sant Romà de la Clusa està diferenciat del de Sant Vicenç de Castell de l'Areny pel període a partir del 1897, quant es va erigir Sant Romà com a filial de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. La documentació anterior a aquesta data és no està diferenciada de la Sant Vicenç, el fons era comú per les dues esglésies. En la documentació referent a la Clusa hi ha dos apartats. En el de llibres sagramentals la documentació correspon als llibre de baptismes, un Totum (baptismes, matrimonis i òbits), llibre de 'Status animarum' i fitxes de 'Status animarum' que en conjunt són del 1897 fins el 1991. L'altre apartat és referent a administració parroquial, hi ha un llibre de comptes del 1939 al 1991 i documentació vària del segle XX.</p> | 08057-123 | Palau Episcopal. Pl. Palau, 1. 25280 Solsona. | <p>El fons de l'església de Sant Romà de la Clusa es va conservar durant molts anys a les golfes de la rectoria de Vilada junt amb la documentació de l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny de la que havia estat sufragània. No va ser fins entorn el 2005 que va ser traslladat a Solsona. Quan el fons va ser dipositat a l'Arxiu Diocesà es va fer una primera classificació i inventari, els darrers anys s'ha anat actualitzant la classificació i encara resta pendent una petita part del fons pendent d'acabar d'actualitzar.</p> | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||||
| 46098 | Fons documental de l'Àmbit Recerques Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lambit-recerques-bergueda | XX | <p>L'arxiu documental de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un petit fons de documentació referent a Castell de l'Areny, hi ha còpia dels goigs de Sant Romà, mapes blancs del municipi i la part més interessant que correspon a un recull en un format de fitxes d'informacions en relació al municipi com són manifestacions religioses i culturals, costums, rondalles, llegendes o cançons, entre altres. Són poques les informacions existents al fons però són interessants, ja que són molt minses les dades que hi ha recollides de Castell de l'Areny. La majoria de les dades són resultat d'un recull oral d'informacions i també part de buidatge bibliogràfic.</p> | 08057-124 | C/ Mossèn Hugh, 8, 1r. 08600 Berga. | <p>L'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, consta d'un interessant fons d'imatges però també un de documental. En aquest hi ha informació recollida per els diferents membres, alguns dels apartats més destacats és informació sobre fons documentals de masies, en el que no n'hi consta cap del municipi de Castell de l'Areny, i informació referent a temàtiques relacionades amb el folklore, o a nivell genèric de cadascun dels municipis.</p> | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||||
| 46099 | Fons documental de la Prefectura del Districte Miner de Barcelona a l'ANC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-prefectura-del-districte-miner-de-barcelona-a-lanc | XIX-XX | En el fons hi consten una vintena d'expedients de Castell de l'Areny. La majoria d'expedients són sol·licituds que no van tenir gaire recorregut i van caducar immediatament després. Sovint hi consten els plànols de delimitació de les mines, en cas que s'arribessin a fer. Els expedients són els següents: Mina Esperanza (unitat 27, Exp: 0513). Mina d'ambre en termes de Vilada i Castell de l'Areny. Interessat: Ramon Soler Coli, de Berga. Sol·licitud de 1878. Mina Esperanza (unitat 68, Exp: 1023). Mina de pirita de coure en terme de Castell de l'Areny. Interessat: Agustín Foradada Anglada, de San Cristobal de Campdevanol. Sol·licitud del 1897. San Antonio (unitat 82). Mina de ferro i altres, a La Closa (Castell de l'Areny). Interessat: Rafael Carvajal de Rivera, de Barcelona. Sol·licitud de 1901. Segunda Ifigenia (unitat 86, Exp: 1367). Mina de ferro i sofre, en terme de Castell de l'Areny. Sol·licitud de 1901. Ineteressat: a nom de l'advocat de Barcelona Joaquim Nolla Ferrer, com a gerent de la raó social 'Nolla Bartolomé i Mir'. Consolación (unitat 93, Exp: 1536). Mina de carbó, als termes de La Pobla de Lillet i Castell de l'Areny. Interessat: D. Silvestre Minoves i Cabanas, de Berga. Sol·licitud de 1903. Rosa (unitat 100, Exp: 1649). Mina de carbó, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: D. Ramon Vilajoliu i Solà, de Sant Quirze de Besora. Paratge de la 'Quinta del Costal'. Sol·licitud de 1906. Elisa (unitat 108, Exp: 1809). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Francisco Bertrán Musitu, enginyer de mines i natural de Barcelona. Sol·licitud 1910. Elisa (unitat 110. Exp: 1838). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Francisco Maspons, de Barcelona. Sol·licitud de 1910. Elisa (unitat 112, Exp: 1880). Mina de carbó als termes de Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontanyà i Castell de l'Areny. Interessat: Nicolás Maspons i Anglasell, natural de Barcelona. La sol·licitud de 1912. Elisa (unitat 110. Exp: 1833). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Francisco Maspons i Anglasell, de Barcelona. Sol·licitud de 1910. Felisa (unitat 110. Exp: 1834). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Mariano Maspons i Anglasell, de Barcelona. Sol·licitud 1910. Elisa (unitat 110. Exp: 1836). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Mariano Maspons i Anglasell, de Barcelona. Sol·licitud de 1910. San Salvador (unitat 124. Exp: 2125). Mina de carbó, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: Julián Casas Buguñá, de Berga.Sol·licitud de 1917. Catalina (unitat 128, Exp: 2200). Mina d'ambre, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: D. Vicente Soler i Prat, de Barcelona. Paratge Baga del Clot. Sol·licitud de 1918. Ampliació de la mina Estrella (unitat 134, Exp: 2357). Mina de lignit, termes de Castell de l'Areny i Vilada. Interessat: D. Severo Gavañach Cunill, de Barcelona. Sol·licitud de 1920. Margarita (unitat 134, Exp: 2381). Sol·licitud de Josep Cunill Clot, de Bagà, sol·licitud de 1921, per a mina de lignit del terme de Vilada. Santa Ana (unitat 134, Exp: 2354). Mina de gasos naturals, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: Vicente Mateu Guerola, de Solsona. Sol·licitud de 1920. Mercedes (unitat 137, Exp: 2475). Mina de lignit en termes de Vilada i Castell de l'Areny. Interessat: D. Manuel Pascual Ballot, de Barcelona. Sol·licitud de 1924. Rosita (unitat 137). Mina de lignit als termes de Vilada i Castell de l'Areny. Interessat: D. Manuel Pascual Ballot, de Barcelona. Sol·licitud de 1924. San Ramon (unitat 151). Mina de lignit al terme de Castell de l'Areny. Interessat: Ramon Solé Puigdellivol, de Gironella. Paratge de la Clusa. Sol·licitud de 1949. | 08057-125 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | El fons de la Prefectura del districte miner de Barcelona (Fons ANC1-641) és un fons de l'Administració Perifèrica de l'Estat que es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès.S'hi troben els expedients de mines de la demarcació de Barcelona, ordenats per ordre cronològic d'obertura d'expedient, des de 1864. El mes de desembre del 2002 l'Arxiu Central del nou Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme va transferir a l' ANC la sèrie documental denominada Expedients de concessió d'explotació de mines. En concret es tracta d'expedients generats entre 1864 i mitjan segle XX, tancats per caducitat de la concessió minera, que constitueixen el fons Prefectura del Districte Miner de Barcelona. L'Arxiu Central d'Indústria en va fer la catalogació en base de dades. La Prefectura del Districte Miner de Barcelona va ser el darrer productor dels expedients. Abans, però, ho va ser la Secció de Foment del Govern Civil de Barcelona (1864-1893). | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per a la història i descripció del fons de la Prefectura del districte miner, s'ha utilitzat l'article 'Els expedients de mines del districte miner de Barcelona' de Marc-Aureli Berenguer publicat al Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, nº 4, pàg. 3.En l'Arxiu Nacional de Catalunya trobem altra documentació amb referències a Castell de l'Areny, tot i que dispersa en altres fons.Al fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda (ANC1-488) hi ha 10 expedients de pressupost municipal ordinari, de 1939 a 1949.Al fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia (ANC1-515) s'hi troba un expedient del Pla de labors de la guixera Els Guixots, de 1965.Al fons del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (ANC1-492) hi ha un expedient d'aprofitaments forestals en monts particulars, de l'any 1981.Al fons del Departament d'indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya (ANC1-439) hi ha sis expedients d'autoritzacions administratives d'instal·lacions elèctriques d'alta tensió d'ús públic, del període 1980-1990. Al Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (ANC1-296) hi ha un altre d'aquests expedients, de 1998.Al fons del Districte Forestal de Barcelona (ANC1-490) hi ha vuit expedients d'autoritzacions d'aprofitament de monts particulars, de 1945 a 1966.En el fons de la Generalitat de Catalunya (Segona República) (ANC1-1-T-6832) hi ha els expedients municipals del Comitè d'Apropiacions dels anys 1936-1937, i entre els municipis hi ha el de Castell de l'Areny, amb un breu expedient (documents 118 i 119) on hi consta només una nota a mà que diu: 'Climent Soler i Casals de Vilada queixant-se de l'incautació que ha estat objecte de la seva propietat de Castell de l'Areny'.Al fons del Govern Civil de Barcelona (ANC1-216-T-50759) hi ha un expedient de gestió i prevenció ambiental.Al fons del Llinatge Marimón, Marquesos de Serdañola (ANC1-679-T-170) hi ha un pergamí escrit en llatí i amb data 23 de setembre de 1634: es tracta d'una llicència atorgada per Francesc i Joan Costa, germans, pagesos de la parròquia de Sant Vicenç, castell de l'Areny, bisbat de Solsona, a favor de Joan Casals, del mateix lloc, per llluir i quitar un censal. El censal mort és de 100 lliures de preu i 5 lliures de pensió anual. Els atorgants el paguen a Joan Cantallops, àlies 'Casa Sant Pere', de la parròquia de Sant Joan de Vilada i la seva esposa Paula. Inclou àpoca de Joan de Cantallops, negociant, que reconeix rebre de Joan Casals la quantitat de 100 lliures, en concepte de redempció del dit censal i també altres quantitats a ell degudes. Autoritzat per Miquel Rocafort, burgès, de Solsona, notari públic del mateix lloc.Al fons dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (ANC1-612) hi ha un Monogràfic de Motivació que fa referència a una trobada de formació de caps d'agrupament, a Castell de l'Areny, el 19 i 20 de març de 1994. El document inclou: convocatòria, fitxes d'inscripció, valoracions, transparències, pauta d'observació, editorial, dossiers de treball i pictogrames.Al fons de la Prefectura Provincial a Barcelona de l'Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA) (ANC1-491) hi ha dos documents dels anys 1979-1980, sobre aprofitaments forestals (pastures).Al fons del President Francesc Macià (documentació institucional) (ANC1-818) hi ha correspondència rebuda per Francesc Macià des de Castell de l'Areny. Consta de dos documents: el primer, d'adhesió a la República Federal Espanyola, del 28 d'abril de 1931; el segon, datat el 26 de juliol de 1931, diu: 'Honorable Sr, Amb motiu de la elecció sobre l'aprovació del Estatut de Catalunya que deu celebrarse lo dia 2 de Agost proxim, prego tingui a bé disposar sia entregada al portador la documentació necessaria per aquest poble que té un cens de 100 electors aproximadament. Visqueu molts anys. L'alcalde'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||
| 46132 | Goigs a Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-vicenc-de-castell-de-lareny | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. | XX | Actualment no es canten. | Els goigs dedicats a Sant Vicenç de Castell de l'Areny actualment no són cantats. Segons el document conservat sota el títol 'Goigs en alabança del Gloriós San Vicenç Màrtir, Patró de Castell de Areny', la lletra del qual diu: Ja que gran poder y valía / En lo Cel vos dispens:a / San Vicens siau defensa / Del devot que'n vos confia. / En Vos un gran Predicador / A Zaragossa donà l' Cel, / Nou Apostol per lo zel / Per la ciència gran Doctor: / De tots Pare y protector / Y del poble llum y guia, / San Vicens &c. / Vos molt fervorosament / La lley Santa predicarèu, / Grans miracles Vos obrareu / Per lo Deu omnipotent: / A vos venia la gent / Que abrassar la fé volia, / San Vicens &c. / Molt irat lo gran Daciá / Obligarvos pretenia, / A dexar la lley divina / Y als Idols adorar: / Que no voliau pecar / Diguereu ab energia, / San Vicens &c. / Lo encens oferir no volent / Al Idol queus presentaren, / Ells molt prest determinaren / De afligirvos fortament: / Assots, foch, molt gran torment / Sufrireu ab valentia, / San Vicens &c. / No podent de Vos triumfar / Daciá ab tant torment, / De vidres, lo paviment / De la presó, feu sembrar: / No permetentvos reposar / Si la son vos oprimia / San Vicens, &c. / Alli vos recreá lo Cel / Concedintvos gran honor, / Angels enviá lo Senyor / Per acompanyar vostre zel: / Glorias, y alabansas cantant / Ab suavitat y armonia, / San Vicens &c. / Ple de rabia y furor / Volentvos Daciá honrar, / Ell vos maná descansar / En un llit de flors y olor: / De allí vos cridà l' Senyor / A la immortal alegria, / San Vicens &c. / De Castell los habitants / Mil favors logran per Vos, / Salut de l'anima y cos / Pluja, cullita abundants: / Als homens, dones é infants / Vostre amor consols envia, / San Vicens &c. / Ja que Castell vos venera / Per patró ab gran porfia: / San Vicens siau defensa / Del devot que'n vos confia. | 08057-158 | Església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. | 42.1731400,1.9451600 | 412877 | 4669539 | 1984 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la descripció s'ha aportat la lletra del goig transcrita literalment, seguint l'ortografia de l'original.Els goigs foren impresos a Berga, a la impremta Casals l'any 1984. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 46133 | Fons documental a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | XVIII-XX | L'Arxiu Comarcal del Berguedà compta amb diversos fons en els que s'inclou documentació referent al municipi de Castell de l'Areny, entre els quals: -Fons del Registre de la Propietat de Berga (ACBR40-701), el qual inclou escriptures de translació de domini, i escriptures d'arrendament i subarrendament, corresponents a finques rústiques. El conjunt d'aquests registres d'escriptures responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862. Dels diversos fons que inclouen documentació de Castell de l'Areny aquest és un dels més destacables. -Fons del Districte Notarial de Berga, el qual inclou documentació de diversos notaris des del 1808 fins el més recent que és consultable que actualment és del 1914. -En el fons de Josep M. Marquès i Bardolet (ACBR40-1306) hi ha 50 unitats amb arbres geneaològics de diferents famílies de Castell de l'Areny, d'època moderna (ss XVI-XIX). -El fons de Pau Anfruns i Roma (ACBR40-1320) inclou tres documents relatius als censals, datats el 23 de desembre de 1769. Un és, una venda i original creació de censal feta per Joan Pons i Farriols, boter de Berga, i Eulàlia Rosal, cònjuges, a favor de Romà Puig, prevere, rector de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Berga, notari Francesc Claris. Un segon és, una àpoca signada per Joan Malé, cirurgià de Berga, i Eulàlia Botell, cònjuges, a favor de Romà Puig, prevere, rector de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Berga, notari Francesc Claris. I un tercer, una altra àpoca signada per Bernat Viladomat i Perarnau, de Berga, a favor de Romà Puig, prevere, rector de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Berga, notari Francesc Claris. -En el fons del Club d'Esquí Berguedà (ACBR40-1007) hi ha un fullet d'una Trobada d'Entitats Excursionistes Vegueria 7a. Regió a Castell de l'Areny. -Llibre i catàleg de masies del Berguedà, del 1856, en el que s'indica propietaris i/o masovers, dels municipis de la comarca, entre els quals el de Castell de l'Areny. El llibre porta el títol de 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32'. -La carpeta identificada com a 'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny. Anàlisi, actuació arxivística i descripció del fons Castell de l'Areny, 1998.', que inclou documentació en relació a la primera intervenció arxivística duta a terme a l'Arxiu Municipal, per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l'any esmentat. A més, en els fons de l'arxiu hi ha altra documentació que pot incloure informació o dades també referents al municipi, i de més difícil concreció. | 08057-159 | Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga. | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 1983 es va dur a terme el conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà. El 20 de febrer del 2001 es va inaugurar l'arxiu, a l'edifici del Pavelló de Suècia, del qual ocupa una part de l'equipament. L'arxiu conté els fons procedents de l'Ajuntament de Berga, però també documentació de tipologia i procedència molt diversa, i no només de la ciutat de Berga sinó de la comarca. Destacant també, que conté una quantitat important de fons d'entitats ciutadanes i particulars, a més d'interessants fons fotogràfics, i un fons d'hemeroteca local i comarcal d'autors i/o temàtiques berguedanes. El contingut de l'arxiu té un abast cronològic que va del segle XIII al XXI i ocupa uns 3320 metres lineals. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||
| 48672 | Fons de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-1 | XX | L'arxiu municipal de l'Espunyola està repartit en dues sales de l'edifici de l'Ajuntament: una és pròpiament espai destinat a arxiu i l'altra és el despatx del secretari. En conjunt ocupa més de 41,80 metres lineals de prestatges, a més 2,20 metres lineals de documentació d'altres fonts. El fons es va ordenar, classificar i inventariar l'any 1997; així actualment està classificat en arxivadors tipus caixa i en prestatgeries metàl·liques, seguint la normativa proposada pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, i amb les seccions típiques: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. A més , com s'ha indicat també consta d'altres fonts que no pertanyen a l'Ajuntament i que són de procedència diversa. L'Arxiu conté la documentació habitual d'un consistori, tot i que la documentació que data fins passada la guerra civil és conservada fraccionada. De fet, pràcticament tota la documentació és del segle XX, tot i que compta amb alguns documents de finals del segle XIX, el més antic és del 1879, es tracta d' uns llibres de Consums municipals que va tornar d'Avià. Una de les principals causes de la discontinuïtat del fons és degut a que durant molts anys el secretari de l'ajuntament era compartit amb altres poblacions, fet que ha comportat que documentació conservada a l'Arxiu hagi hagut de retornar als seus respectius municipis, com Borredà, Capolat, Castellar del Riu, Montmajor i Viver i Serrateix; i a la vegada ha arribat a l'Arxiu documentació provinent d'Avià, Capolat, Castellar del Riu i Montclar. | 08078-127 | A l'Ajuntament. | La primera actuació realitzada al fons de l'Arxiu Municipal de l'Espunyola es va dur a terme l'any 1997 per part d'Albert Rumbo i Xavier Pedrals a petició de l'Ajuntament a la Diputació, el fons es va organitzar, classificar i inventariar. Des del 2005 l'Ajuntament està adherit al conveni de manteniment de l'Arxiu que realitza anualment la Diputació de Barcelona. Actualment el fons de l'Arxiu està ben conservat, cal assenyalar però que l'Arxiu va patir una plaga de termites que es va eliminar en el seu moment. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48672-foto-08078-127-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 48673 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Climent de l'Espunyola i Sant Sadurní del Cint a Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-sant-climent-de-lespunyola-i-sant-sadurni-del-cint-a-avia | <p>COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989.</p> | Actualment el fons es conserva en bones condicions, malauradament compta amb una pèrdua important de documentació durant la guerra civil. | <p>Els fons dels Arxius Parroquials de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Sadurní del Cint estan custodiats i repartits entre la rectoria de Sant Martí d'Avià, que compta amb la documentació més actual, una petita part a cadascuna de les esglésies, que bàsicament es correspon amb els llibres necessaris per als oficis, i la resta a Solsona, a l'Arxiu Diocesà. La part corresponent al fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Climent de l'Espunyola que es conserva a Avià, com hem dit compta amb la documentació més actual, del període de la guerra civil a l'actualitat. La documentació està organitzada i ben classificada, trobem les circulars del bisbat i les delegacions, llibres diaris de comptes entre el 1947 i el 1996, factures, comptes aprovats pel bisbat des del 1939, comptes de les Fundacions i Novenaris entre 1947 i 1985, i tres llibres corresponents a baptismes, matrimonis i defuncions del 1939 fins ara. El fons de l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint conservat a Avià compta amb tres llibres, un de baptismes d'entre 1841 a 1932, un de defuncions del 1851 al 1932, i un tercer que conté batejos, confirmacions, matrimonis i defuncions de 1931 a 1983. La documentació està ordenada i classificada segons decrets de visites pastorals, factures, comptes aprovats pel bisbat de 1886 a 1976 i de 1977 a 2010, llibreta de compliment pasqual, priores del Cint i l'Espunyola de 1945 a 1996, i documents diversos a partir del 1770.</p> | 08078-128 | A l'església de Sant Climent de l'Espunyola i a la rectoria de Sant Martí d'Avià. | <p>Els efectes de la guerra civil van afectar durament a les esglésies de l'Espunyola i del Cint, i en especial a la de Sant Climent de l'Espunyola, el seu arxiu es considera quasi totalment desaparegut. De fet, el fons actual compta únicament amb documentació que data de la fi de la guerra civil fins a l'actualitat. Pel que fa a l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint, també va patir greus destrosses, segons l'inventari fet per Ramon Viladés i Rosa Serra (VILADÉS,SERRA: 1989: 41-58) es conserva un 10% del fons, sembla que corresponent a la part que es guardava a la parròquia.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||
| 48674 | Fons de Sant Sadurní del Cint a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-sadurni-del-cint-a-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989.</p> | XVI-XX | <p>El fons del Cint existent a l'Arxiu Diocesà de Solsona està custodiat al mateix Arxiu i compta amb un ampli fons, organitzat, classificat i ordenat segons criteris arxivístics. Entre els llibres sacramentals trobem dos llibres de baptismes, l'un conté dades d'entre 1600 a 1643 i l'altre de 1800 a 1851; un llibre de matrimonis del 1717 al 1851; i tres llibres de defuncions, un de 1625 a 1688, l'altre de 1680 a 1786 i el darrer de 1786 a 1851; també hi ha una llibreta de compliment pasqual del segle XX. La documentació referent a l'administració parroquial compta amb els apartats Consueta, amb un llibret de 1920-1944, Comptes i Factures, amb un llibre de culte i de compte de 1716-1932 i un altre llibre de comptes de 1760, Llegats piadosos, Causes Pies i Fundacions de Beneficis amb documentació d'entre els segles XVI-XIX corresponent a documentació parroquial relativa a la Capella dels Torrents i la del Bosc, i altra documentació en fulls dels segles XVIII-XIX classificada com Fundacions-Aniversaris, Censals i Vendes. És especialment interessant la part corresponent als Llibres Notarials, amb diversos manuals, la majoria dels segles XVI i algun del XVII, el més antic és del 1534. També hi ha documentació de Capítols Matrimonials que daten dels segles XVI i XVII. I un apartat de Testaments que conté documents del segle XVI fins al XIX. Altra documentació és organitzada com a Processos (1786-1820), i Pergamins, amb un total de 7 documents dels segles XII i XIII. A més el fons també conté altres llibres afegits amb posterioritat a aquesta primera classificació i que són Confirmacions (1896-1924), dos manuals notarials més, també dels segles XVI i XVII, i un llibre de Visites Pastorals del 1664 a 1833.</p> | 08078-129 | Bisbat de Solsona | 42.0632000,1.7272100 | 394694 | 4657577 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La classificació aportada en la descripció del fons ha estat facilitada per Mossèn Ramon Viladés. | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 48701 | Documentació de l'Espunyola a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-lespunyola-a-larxiu-de-la-corona-darago | UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos. | XVIII | En el fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi custodia documentació relativa al municipi de l'Espunyola. Els documents més notables es corresponen a dos capbreus. L'un és el Capbreu dels Termes del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinacelli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, els anys 1789-1793 (la referència del lligall és ACA, Notarial, Cardona, Ca-1.046), i l'altre és el Capbreu dels Termes de Torroella, Correà i Clariana, fet entre els anys 1787 i 1793 (la referència del lligall és ACA, Notarial, Cardona, Ca-0268). | 08078-156 | C/ Almogàvers, 77. 08018, Barcelona. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||||
| 49782 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-gironella | XV-XXI | L'arxiu municipal de Gironella està repartit bàsicament en dues dependències, a l'arxiu històric a l'edifici del carrer del pont vell i la resta, el volum més ampli, a l'edifici de Sant Tomàs (bàsicament documentació de administrativa i de gestió del consistori); a més també compta amb una part encara a les golfes de l'edifici de l'Ajuntament. Actualment gran part de la documentació de l'arxiu està classificada i ordenada, tot i que encara queda una quantitat de metres lineals pendents d'ordenar, inventariar i classificar. L'arxiu ocupa un volum aproximat de 735,30 metres lineals de prestatgeries. La documentació conservada s'inicia l'any 1405 amb el llibre de privilegis, el següent document és del 1586, i segueix documentació ja fins l'actualitat amb petits buits. La major part de la documentació conservada és la que genera el propi ajuntament. A més, dels documents més antics esmentats, conserva un conjunt de notables del segle XVII, Actes de l'Ajuntament des de 1607, Censals des del 1639, el Llibre del Molí de la vila de 1643 a 1729, ordinacions, el cadastre de 1732 i l'amillarament de 1772, entre altres. També compta amb col·leccions com la del El Vilatà, publicacions, d'estampes i recordatoris de defunció, goigs, moltes són col·leccions parcials. La documentació està ordenada segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona; les àrees en que es distribueixen els fons documentals són: Administració general, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient i Col·leccions factícies. | 08092-141 | C/ Pont Vell, 19, c/ Sant Joan Baptista de la Salle, 4 i Plaça de la Vila, 1 . 08680 Gironella | Durant anys Josep M. Busquets va fer algunes tasques d'arxiver, classificant i ordenant la documentació. Prèviament no s'havia realitzat cap altra tipus d'actuació de classificació. Després de la mort de Busquets, l'Ajuntament es va fer càrrec de part de l'organització, classificació i inventari de l'arxiu històric. I actualment, des del 2016, es fa a través de la Diputació de Barcelona. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49782-foto-08092-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49782-foto-08092-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49782-foto-08092-141-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'Arxiu de Gironella és el tercer arxiu de la comarca a destacar en relació al volum i tipologia de documentació que conserva, després del de Berga i Bagà. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 49783 | Fons documental de la parròquia de Santa Eulàlia a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-eulalia-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XVI-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de Solsona conserva bona part de la documentació de la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella hi ha 10 llibres de baptismes des de 1555 fins el 1902 de manera ininterrompuda, 4 llibres de matrimonis des del 1752 fins el 1914, i 6 llibres d'òbits d'entre els anys 1735 i 1908. Compta amb 19 plecs de fulls corresponents als expedients de matrimonis des de l'any 1939 fins el 2000. A més, de la documentació referent a l'administració parroquial hi ha documentació referent als comptes de col·lectes manades, llibreta d'ànimes, del Benefici de l'Hospital , La casa del Benefici, Càritas parroquial, Visita domiciliària a la Sagrada Família, Apostolat de l'Oració, Capella de Sant Isidre, Capella de Sant Marc, Capella de Sant Antoni de la carretera, llibretes de comptes de diverses fundacions: Feliu, Novenari, Mn. Vicenç Casals, de Ferrer, Carme Vila, Josep Villaró, Mn. Pere Vila, Mm. Josep Bover, i Simó Munts; que contenen informació referida al període 1957-1976. El fons inclou documentació notarial, dos manuals notarials, un llibre amb dades de 1445 a 1448 i l'altre de 1549 a 1551, a més també hi ha un seguit de documents notarials solts del segle XIX; a més, compta amb la transcripció de 7 pergamins.</p> | 08092-142 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona | <p>Aquesta parròquia en origen pertanyia al bisbat de la Seu d'Urgell, i al segle XVI amb la creació del nou bisbat de Solsona va a passar a formar part d'aquesta nova jurisdicció eclesiàstica.</p> | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el fons que es conserva a la parròquia hi ha la resta de llibres de baptismes des de 1902 fins 1976, en total 7 llibres, els llibres de matrimonis des de 1915 fins 1975, i 4 llibres d'òbits des de 1909 fins 1976. La documentació de Viladomiu Nou també és conservada a la parròquia, aquest fons consta de 2 llibres de comptes (1940-1976), un de matrimonis (1940-1976), un d'òbits (1940-1976), un de confirmacions (1943-1976) i un de compliment pasqual (1941-1976), a més de documentació referent a l'administració parroquial des del 1940 fins el 1972. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 49814 | Fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local referent al municipi de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-referent-al-municipi-de-gironella | XX-XXI | El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses documents vinculats al municipi de Gironella, bàsicament, relacionat amb l'Església vella de Santa Eulàlia, arran de l'estudi, excavació, documentació i restauració que es va realitzar des del mateix servei. Així, s'inclouen diferents documents corresponents als diferents estudis i memòries realitzades del monument o del material aparegut en l'excavació, així com algun expedient administratiu; també inclou diversos estudis, projectes bàsics i/o executius elaborats pel servei, a més dels corresponents a l'església de Santa Eulàlia, també els estudis previs i el projecte executiu per la instal·lació d'un ascensor a la riba esquerra del riu, l'Estudi històric del tram oest de la muralla de Gironella i el seu entorn, entre altres. | 08092-173 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es va crear l'any 1914. No va ser fins el 1986 que es va substituir el nom per l'actual de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), moment en que ja era considerat un centre de referència en la restauració del patrimoni català. Des de la seva creació el servei ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | diversos autors | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||
| 83014 | Fons documental de l'arxiu municipal de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-gisclareny | <p>RUMBO i SOLER,A. (2005) .Fons de l'Ajuntament de Gisclareny. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. www.xam.diba.cat, www.gisclareny.cat</p> | XVIII-XXI | En bones condicions i dins una cambra que compleix la normativa reglamentària dels arxius. Es troba adherit a la 'xam' xarxa d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona que s'actualitza anualment per un arxver especialitsta | <p>L'arxiu municipal de Gisclareny conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El seu arxiu s'organitza de la següent manera: fons de l'administració local que correspon a l'ajuntament de Gisclareny, fons públics no municipals que inclou el registre del Jutjat de Pau (1810-2010), fons privats, Associació de la Defensa Forestal o ADF (2008-2010), Delegació local de les FET i les JONS ( 1939-61) i documentació parroquial i notarial de 1702 a 1932. Pel que fa al fons de l'ajuntament parteix de 1764 i finalitza el 2013. Es compon de 827 unitats de descripció i format per un conjunt de documents de qualsevol tipologia o suport, produït orgànicament i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats. A grans trets l'ajuntament s'organitza mitjançant acció i òrgans de govern on hi ha la constitució del terme municipal, cartipàs municipal, ple, alcaldia, junta de govern local, comissions, juntes i consells, participació ciutadana, creació participació i dissolució d'organismes, activitat normativa, comunicació protocol i relacions externes; Organització i gestió administrativa que inclou planificació control administratiu i transparència, gestió dels documents i informació, gestió de les comunicacions, actuacions juridico administratives, convenis, contractació administrativa; personal que inclou selecció del personal, provisió dels llocs de treball, prestació i finalització del servei actiu: Patrimoni incloent administració de bens i drets, adquisició i ús de béns i drets; Recursos econòmics i financers; incloent la gestió del pressupost, fiscalització econòmica financera, gestió tributària, subvencions. També existeixen carpetes referents a L'urbanisme, obres i mobilitat que inclou el planejament urbanístic, informació sobre el territori, ordenació de la via pública i la mobilitat, gestió de les obres municipals i infraestructura i regulació de les obres a particulars i tercers. Cal destacar capítols referents a Sostenibilitat i Medi Ambient amb conservació i protecció del medi natural, subministraments bàsics, control de la salubritat, regulació de l'impacte de les activitats; Ordenació i Promoció de l'activitat econòmica amb els apartats de regulació de l'activitat agropequaria, foment de l'activitat econòmica i ocupació. Referent a la població i les eleccions hi ha els capítols de registres de població, estadístiques i censos de població, processos electorals i gestió de serveis militars. En quant a Serveis culturals, educació i lleure hi ha els sub apartats d'activitats culturals, activitats esportives i de lleure i el patrimoni cultural; en l'àmbit de l'educació hi ha la planificació i control escolar, la gestió dels centres educatius propis; en serveis al benestar i la salut hi ha la Planificació dels Serveis per al benestar i la salut, atenció al benestar i serveis funeraris. Com a darrera instància hi ha l'àmbit d'atenció i protecció ciutadana amb la sub carpeta referent a l'actuació als cossos de seguretat i protecció ciutadana.</p> | 08093-104 | Ajuntament de Gisclareny (Av. Roser S/N 08695) | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual, tot i que per secretaries compartides una part havia estat conservada a l'ajuntament de Bagà. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de setembre i desembre de 2005. L'adhesió de l'ajuntament de Gisclareny al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de maig de 2006.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83014-foto-08093-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83014-foto-08093-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83014-foto-08093-104-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'arxiu conté part de l'arxiu històric així com fotocòpies de documents o padrons desaparaguts. Hi ha alguns fets rellevants com per exemple documentació referent a la Falange franquista o sobretot un cadastre de 1776. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||
| 83015 | Fons documental de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-gisclareny | <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. RUMBO i SOLER,A. (2005) .Fons de l'Ajuntament de Gisclareny. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. www.xam.diba.cat, www.gisclareny.cat</p> | XVIII-XX | En bones condicions i dins una cambra que compleix la normativa reglamentària dels arxius. Es troba adherit a la 'xam' xarxa d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona que s'actualitza anualment per un arxiver especialitsta | <p>A l'arxiu municipal de Gisclareny hi ha alguns documents de certa rellevància que cal esmentar-los en una fitxa a part. Entre ells cal destacar alguns testaments i capítols matrimonials que testimonien la funció de notari, del rector així com uns recomptes de compliments pasqual que permeten obtenir dades aïllades sobre les cases existents i els habitants que hi havia fins el segle XIX. Val a dir que entre la documetació de més rellevància en cal destacar un cadastre datat de 1776 (caixa 167). Es tracta del primer cadastre de Gisclareny on hi ha censades les famílies existents, el propietari de la finca, els pagaments de cadastre personal, de cadastre reial, de caps de bestiar i el total. Altra documentació de certa rellevància en serien els llibrets sagramentals de compliment pasqual dels anys 1849, 1860 i 1863; la documentació extreta del registre del jutjats de pau de Gisclareny, els llibres sagramentals de baptismes i matrimonis de Gisclareny al llarg del segle XIX i conservat a la carpeta de documentació parroquial; els padrons antics de 1819 i 1846 i els més moderns a partir de 1880; els censos moderns a partir de 1857 (incloent els anys 1857, 1860, 1877, 1887, 1900); registres de població (censos i fogatges)i finalment el registre civil del jutjat de pau de Gisclareny conservat a partir de 1871 fins el 1910. Altra documentació que caldria esmentar en seria la que va relacionada amb les FETS i les JONS. També hi ha administració general de 1764 destacant la caixa 136 on hi ha estadístiques i documents de secretaria</p> | 08093-105 | Ajuntament de Gisclareny (Av. Roser S/N 08695) | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual, tot i que per secretaries compartides una part havia estat conservada a l'Ajuntament de Bagà. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de setembre i desembre de 2005. L'adhesió de l'ajuntament de Gisclareny al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de maig de 2006.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83015-foto-08093-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83015-foto-08093-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83015-foto-08093-105-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La documentació ha estat estudiada per Eduard Martín i Vargara, historiador de Gisclareny al que ha publicat 'Una mirada a la història de Gisclareny' de l'any 2005 i que ens ha estat de gran ajuda. També s'ha comptat amb l'ajuda de l'arxiver Albert Rumbo i Soler que ens ha orientat i ens ha facilitat la informació necessària referent a aquest arxiu. Cal comentar que a l'arxiu de Bagà hi ha caixes de documentació pendents de classificació que pertanyen a l'arxiu de Gisclareny ja que inicialment aquest arxiu i el de la vila de Bagà estaven units en un sol arxiu i per tant encara caldria estudiar a fons la documentació baganesa per extreure el que hi pugui haver encara de Gisclareny. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||
| 83016 | Fons parroquial de Gisclareny a la parròquia de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-gisclareny-a-la-parroquia-de-baga | <p>BARTRINA, E (2000). Inventari dels arxius parroquials del bisbat de Solsona. Bisbat de Solsona (inèdit). MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny</p> | XIX | Al primer pis de la rectoria al desptax del rector en una llibreria juntament amb els de Gréixer i Bagà | <p>A la rectoria de Bagà hi ha un llibre de baptismes de Gisclareny que cobreix a segona meitat del segle XIX. A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserva una altre part important d'aquest arxiu que es va dipositar al mateix moment que es va lliurar la documentació de la Baronia de Pinós. Entre els diferents documents esmentats en cal destacar 10 volums de llibres sagramentals de baptismes que van dels anys 1583 a 1849, 2 volums dedicats als matrimonis dels anys 1621 a 1761, 6 volums d'òbits dels anys 1647 a 1851 i 1 volum de confirmacions dels anys 1636 a 1858. També cal destacar-ne els 10 volums dels llibres de comptes i obres, 25 volums d'aniversaris i misses dels anys 1554 a 1909, 19 volums de confraries i associacions dels anys 1642 a 1909 i 10 volums d'altre tipus de documentació dels anys 1466 a 1865. Finalment cal destacar-ne els 9 volums de testaments dels anys 1846 a 1902 i els 66 volums de la comunitat de preveres. Dintre aquesta documentació en cal destacar alguns llibres de confirmacions que fan al·lusió als habitants de Gisclareny</p> | 08093-106 | Parròquia de Sant Esteve de Bagà. Plaça de Mn.Serra i Vilaró núm. 1.(Bagà) | <p>Documentada inicialment a l'edat mitjana com a capella o 'església del castell' no va adquirir el seu caràcter de parròquia fins en època moderna que substituí la veïna església de Sant Miquel de Turbians o 'de Paradís'. Sembla que amb la creació del Bisbat de Solsona es deuria traslladar la parròquia al veïnat del Roser. Malgrat que aquesta no ens apareix esmentada abans el segle XVII (Serra i Vilaró, 1989. Baronies) pensem que ja existia anteriorment car alguns apunten que corresponia amb l'església del castell (Martin, 2005 p. 29). A més a nivell constructiu ja hem comentat que s'hi observaven diverses fases cronològiques, les més antigues de les quals datarien del període baix medieval. Segons el mateix Martín, el Gisclareny parroquial es trobava inclòs el 1630 dins el bisbat d'Urgell. Comprenia nuclis a Sant Miquel de Turbians, el Roser pels habitants de la part de Llevant, Sant martí del Puig a la vall del Bastareny i Sant Andreu de Gréixer a la zona de més a l'oest i avui integrada al terme municipal de Guardiola de Berguedà. Sant Miquel i el Roser es disputaven la parroquialitat, així doncs si Sant Miquel era la parròquia històrica però el Roser era on es guardava el santíssim sagrament i les fonts baptismals a banda de ser el lloc on hi havia la rectoria (Martín, 2005 p. 29). Consta que una tempesta de vent va fer caure la campana de Sant Miquel, motiu que comportà que els feligresos reunissin els diner suficients per a fer-ne una de nova que al final va ser col·locada al Roser. El 1752 es va signar una concòrdia en la qual els dies festius es faria missa a les dues esglésies en hores diferents, els ingressos de les quals s'obtinguessin es repartirien als dos bàndols. Segons el mateix Martín i en un document original trobat a l'arxiu diocesà de Solsona els anys posteriors el segle XVIII, la parròquia es trasllada definitivament al Roser.El rector de Gisclareny declarava el 1752 un ingrés net de 150 lliures (Martín, 2005). En aquest document ja fa esment de la pobresa del territori. Per sufragar les despeses derivades dels actes litúrgics, l'església va instaurar un sistema de crèdit basat en aportació de les famílies més benestants en misses pels difunts, causes pies, beneficis i censals. A través de la creença del purgatori per treure l'anima del cos del difunt, les classes més acomodades feien aportacions en vida com a deixes testamentàries per a realitzar misses per les animes dels difunts a partir d'unes tarifes establertes pel nombre de sacerdots o també per a la construcció d'altars. Aquests crèdits eren administrats a les rectories. A més a més també existia la causa pia, una mena de crèdit o aportacions de censals per a les dots de les donzelles (Martín, 2005 p.31)'per donzelles maridar o en religió entrar'. Algunes vegades el capital anava dirigit a constituir alguna institució concreta com ara una confraria com seria la que va fer Martí Bover a la parròquia de Sant Martí del Puig o Josep Tor al Roser . Moltes de les masies del terme van ser adquirides per les comunitats de preveres mitjançant el sistema de les causes pies basades en els censals. Hi ha algunes causes pies de la família Tor (Martín, 2005 i doc. Original ACA. Notarials. Bagà. Lligall III ). El mas Jovell va ser comprat a canvi d'un d'aquests Censals per la família Tor. El sistema de les cartes de Gràcia era una altre sistema de crèdit imposat pels preveres. Com a mecanisme de participació dels feligresos en la marxa de la parròquia, Martín esmenta el sistema de les obreries (confraries) que es beneficiaven dels donatius dels feligresos i que garantia el fet d'ocupar llocs privilegiats en la celebració de les misses, disposar de sepultura pròpia en el moment de la mort. Amb el capital obtingut es compraven censals. Segons Martín al Gisclareny històric hi han dues obreries; una per a cada parròquia. Si la de sant Miquel és poc esmentada la del Roser titulada 'lluminaria del santíssim sagrament' a partir de 1716 és documentada en l'aparició de quatre censals de 88, 76, 134 i 136 lliures entre els anys 1716 i 1780. Els administradors eren els cònsols, el batlle i regidors (Martín, 2005. P.38). La fundació de la obreria va ser a càrrec de Josep Tor. Ja veiem que és el segle XVIII el moment en que la parròquia de Gisclareny va tenir la major puixança coincidint amb un increment poblacional i que es va mantenir al llarg del segle XIX i principi del XX. Després de la guerra civil. Actualment malgrat mantingui el caràcter de parròquia és administrada des de la unitat pastoral de Bagà i del ser rector.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere cascante i Torrella | Informació extreta per E. Martín i Vergara en el seu llibre de Uan mirada a la història de Gisclareny. Segons A. Rumbo hi han llibres antics a partir de 1872 però hi ha documentació més antiga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 83017 | Fons documental a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-del-bergueda-0 | <p>LOZANO I FREIXA, E (2008). Col·lecció de pergamins a l'arxiu municipal de Berga. SANTANDREU I SOLER. Mº DOLORS (2006).La vila de Berga a l'Edat Mitjana. La família dels Berga. Voll 1 a 3. Tesi doctoral dirigida per Dr.Manuel Riu i Riu, catredràtic d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona en el programa de Doctorat 'Poder i Societat a l'Edat Mitjana'. Bienni 1993-95</p> | XVIII-XIX | Aquest registre es conserva amb un gran nombre de volums | <p>A l'arxiu comarcal de Berga es conserven els volums referents a les inscripcions al Registres d'Hipoteques dipositades a l'arxiu comarcal pel mateix Registre de la Propietat i que cobreixen des de mitjans del segle XVIII fins a principi del segle XIX. (Les inscripcions fetes a posteriori) estàn conservades al Registre de la Propietat de Berga. En quant als volums consultats i que hi ha referències a Gisclareny són nombrosos en els quals en cal destacar els protocols de Berga de 1951, de 1954, 1857, 1855 repartits en diversos llibres. El manual de 1768 cal destacar les P. 45, 49, 52, 55, 56, 218 i les hipoteques del terme de Gisclareny (P.217-221). El manual de 1769 hi ha referències a les P. 136, 140, 474 i les hipoteques del terme de Gisclareny (p.472-479). El manual de 1770 hi ha referències de Gisclareny a les p:381, 382, 389, 410 i 558. Les hipoteques es troben entre la P. 568-570. La resta de manuals fins el segle XIX hi ha referències de Gisclareny i capítols d'hipoteques</p> | 08093-107 | Arxiu Comarcal del Berguedà. Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) | <p>L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. Hi ha referencies d'aquest arxiu des del segle XIV. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines. El guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio en ve fer un inventari per armaris de secretaria, tasca que va continuar el seu fill, Josep Santandreu i Escobet on en va fer uns inventaris cronològics. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont en va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau en va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1987 Xavier Pedrals va ser nomenat arxiver i al 1883 es va inaugurar el nou estatge a 'Casa Massana' on es va fer un registre complet de tot el material traslladat gràcies a la tasca prèvia dels seus predecessors. Constava de 197 metres lineals de prestatgeries. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83017-foto-08093-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83017-foto-08093-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83017-foto-08093-107-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El registre d'hipoteques correspon a un precedent de la documentació facilitada pel registre de la propietat i ens aporta un gran nombre d'informació referent a la venda, adquisició de finques, noms dels propietaris de la partida de Berga | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||
| 83018 | Fons documental a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-diocesa-de-solsona-0 | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pàgs. 237-248. Cardona. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny</p> | XVIII-XIX | S'ha pogut conservar perque eren documents de la curia diocesana que havien estat custodiats a la catedral de Santa Maria de Solsona | <p>A l'arxiu diocesà de Solsona es conserva documentació referent a les parròquies de Gisclareny i sobretot els documents de la cúria diocesana que no s'havien ordenat i gràcies a Mn. Bartrina es va poder extreure i trobar algunes cartes intervecniviades entre la rectoria de Gisclareny i el bisbat a banda d'un llibre sagramental de matrimonis de la segona meitat del segle XIX. Amb la documentació referent a la paròquia de Saldes a banda de la Gisclareny s'ha pogut trobar referències sobre la vida i costums i també la funció financera de l'església de Gisclareny. En els llibres sagramentals hi han referències de le srelacions dels habitants amb els pobles veíns.</p> | 08093-108 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal 25280 (Solsona) | <p>l Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83018-foto-08093-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83018-foto-08093-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83018-foto-08093-108-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Part d'aquesta dcoumentació ha estat consultada presencialment i també ha estat extreta per. E. Martín en le seu llibre 'una mirada a la història de Gisclareny' el qual ha estat de gran ajuda i ha servit com a guia i camí de recerca. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||
| 83019 | Fons documental de Gisclareny conservat l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-gisclareny-conservat-larxiu-de-la-corona-darago | <p>MARTIN VERGARA , E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I.</p> | XI-XVIII | Alguns dels pergamins més aviat clars presenten taques, rebrecs i pèrdues del suport. Altres estan en més bon estat | <p>A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserva l'antic arxiu de Bagà que incorpora tota la documentació referent a les baronies de Pinós de Mataplana i també del monestir de Sant Llorenç prop Bagà que està recollit en un mateix fons. En total es conserven un bon nombre de volums dins de les carpetes a la secció de Monacals de Bagà. També cal destacar el volum 801 dins el mateix arxiu de Bagà a la secció de Monacals d'Hisenda que és on es troba la majoria de documentació referent al monestir de Sant Llorenç prop Bagài que inclou les sufragànies i parròquies del seu terme destacant les de Gisclareny. Altra documentació que es conserva al mateix arxiu correspon amb la documentació de la Comunitat de Preveres de la parròquia de Sant Esteve de Bagà destacant-ne el seu paper com a unitat financera . També hi ha llibres sagramentals on hi ha un recull de confirmacions de feligresos de Gisclareny del segle XVIII i XIX.</p> | 08093-109 | Gobierno de España. Carrer Almogàvers núm. 77 .08018 (Barcelona) | <p>L'arxiu de la vila de Bagà i de les terres que formaven part de les baronies de Pinós i Mataplana fins el 1753 es conservaven en una cambra que hi havia a l'església parroquial de Sant Esteve. Aquest arxiu es va salvar de les flames arran de l'incendi que en destruí bona part del seu mobiliari litúrgic. Le carlinades i posteriors guerres en van contribuir al seu deteriorament fins que a principi del segle XIX Mossèn Serra i Vilaró i durant la seva estada a Bagà en va donar constància de la seva importància i al 1908 l'Institut d'Estudis Catalans en va encarregar un primer inventari que es va veure enriquit al 1930 quant es va publicar el primer volum de les Baronies de Pinós. Amb l'esclat de la guerra civil (1936) i veient la imminent pèrdua de l'arxiu Agustí Duran i Sampere n'encarregà el seu trasllat a Barcelona on es podria acollir al servei de protecció organitzat pel govern català amb seu a la casa de l'Ardiaca. Una altre part va anar a la Santa Cova de Manresa i una darrera part es va traslladar a la població de Viladrau. Al acabar la guerra, la part conservada a La Santa Cova de Manresa es va traslladar a Pedralbes. Acabada la guerra 'El Servicio de Recuperación Documental' va iniciar la tasca de recollir el fons, agrupar-lo i conservar-lo a L'arxiu de la Corona d'Aragó on no va ser reclamat per l'Ajuntament de la vila de Bagà, tot i que va iniciar algunes tasques de reclamació. Actualment el fons es conserva al mateix arxiu que ha canviat dues vegades de seu. Primerament estava al palau del lloctinent o del Virrei i actualment està al carrer dels Almogàvers núm. 77. El fins de Bagà és el fons local més extens i més ben conservat que hi ha en aquest arxiu estatal.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83019-foto-08093-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83019-foto-08093-109-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mossèn Serra i Vilaró va transcriure una bona part dels documents del monestir al volum que ell anomenà CCX i que ara ja s'ha perdut. Aquest volum segons Bolòs i Masclans era una obra manuscrita de 'fra Pau Perelló' de principi del segle XIX que era la còpia d'un llibre 'Especulo dels actes del monestir de Sant Llorens prop Bagà'. Aquesta documentació es conserva gràcies a l'edició de Les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol III, ja que tal i com s'ha comentat unes línies més amunt s'ha perdut. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||
| 83020 | Fons documental de Gisclareny de la casa Medinacel·li conservat a l'abadia de Poblet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-gisclareny-de-la-casa-medinacelli-conservat-a-labadia-de-poblet | <p>MARTIN VERGARA , E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny; www.poblet.cat; ww.gencat.cat. Serveisoberts.</p> | XVII-XVIII | Microfilmat de l'original conservat a l'arxiu particular de les cases de Medinacel·li i ducs d'Alba | <p>A l'arxiu de l'abadia de Poblet es conserva part del fons documental de la família dels Medinacel·li que va ser propietaria i tutora de les terres de la baronia de Pinós al llarg dels segle XVI i XVII i que comprenia el territori i parròquia de Gisclareny. Aquesta documentació la qual ha estat consultada per E. Martín està microfilmada i correspon a la casa dels Medinacel·li hereva del marquesat d'Aitona i tutora de les baronies de Pinós. La documentació de Gisclareny data de mitjans del segle XVII. Entre elles cal destacar un document datat del 1755 on hi han els pagadors dels censos als senyors de les baronies de Bagà. Aquest document ja esmenta els noms d'algunes famílies importants del municipi.</p> | 08093-110 | Arxiu de Poblet. Edifici abadia de Poblet S/N CP. 4388 (Vimbodí) Conca de Barberà | <p>quest arxiu es troba a l'antic Palau de l'Abat, un edifici situat fora del recinte emmurallat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, a l'extrem sud-oest. Els arxius ocupen les tres plantes de l'ala de ponent del palau. El conjunt documental d'aquest arxiu prové de tres grans grups d'arxius diferents: Arxiu de la Casa Sogorb-Cardona, Arxiu de la Casa d'Aitona i Arxiu de Camarassa. És un conjunt molt complert d'arxius nobiliaris de les famílies més antigues i representatives de la Catalunya Medieval i, alhora, dels primitius comtats catalans sobirans.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Documentació consultada per Eduard Martín i Vergara i extreta del seu llibre 'Una mirada a la història de Gosclareny' | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 83023 | Fons documental del Monestir de Sant Llorenç conservat a l'arxiu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-monestir-de-sant-llorenc-conservat-a-larxiu-de-montserrat | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona. SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.</p> | XI-XVII | En bon estat dins de la biblioteca de l'abadia de Montserrat. | <p>Al monestir de Montserrat es conserven dos pergamins que fan al·lusió al monestir de Sant Llorenç quan va pertànyer al priorat de Sant Pau del Camp que era administrat pel mateix monestir de Montserrat. Es tracta de les diferents visites de la congregació claustral benedictina i sobretot l'acta de consagració de Sant Llorenç del 983 i de la dotació de Sant Miquel de 984. Altres documents serien de les donacions del monestir de Sant Llorenç del 1031. es tracta d'un important fons que va ser estudiat per Bolòs i Pagès.En total hi han uns 40 pergamins i entre aquests hi ha els que fan referència als alous de Molnell, del Puig, de Faia i també d'Espunya els quals pertanyien en aquest monestir medieval.</p> | 08093-113 | Monestir de Montserrat. C/Abadia de Monserrat S/N.08199 Monistrol de Monserrat | <p>Des de la seva fundació, al segle XI, el monestir de Montserrat ha comptat amb un escriptori i una biblioteca necessaris per a la pregària i per a la lectura espiritual. Actualment, la biblioteca conte obres manuscrites i incunables, tant de la biblioteca anterior al 1811, destruïda durant les guerres napoleòniques, com de la biblioteca actual, formada a partir de mitjan del segle XIX i, sobretot, durant la primera meitat del segle XX.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83023-foto-08093-113-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La documentació ha estat estudiada per Jordi Bolòs i Masclans en la seva tesi doctoral sobre el monestir de sant Llorenç. | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||
| 83082 | Acta de Consagració de Sant Miquel de Turbians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-sant-miquel-de-turbians | <p>BARAUT, C ; (1978) 'les actes de consagració de les esglésies del bisbat d'Urgell'. Urgellia I; BARAUT, C (1981) 'Els documents de l'any 1010-1035 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IV BARAUT, C (1982) 'Els documents de l'any 1036-1050 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia V. BARAUT, C (1983). ' Els documents de l'any 1051 a 1075 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell' a Urgellia VI. BARAUT, C (1988-89) 'Els documents dels anys1101-1150 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IX. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny: DDAA (1982). Catalunya Romànica. Vol. XII. El Berguedà. ADCU. Pergamí original. Carpeta 7. Consagacions esglésies. Informació inèdita facilitada per E. Martín i Vergara</p> | X | Conservat a l'interior de l'arxiu capitular en les condicions físiques pròpies | <p>A l'interior de l'arxiu capitular d'Urgelll es conserva l'acta de consagració de la parròquia de Sant Miquel de Turbians datada de 948. es tracta d'un pergamí de 280 x 571 mm. Conservat a la carpeta de consagracions d'església núm. 17. està escrit en minúscula carolina i es conserva en més o menys bon estat tot i que els plecs de les fulles estan ennegrits. Aquest document transcrit per C. Baraut es descriu el següent: ' En nom del senyor Déu i del salvador nostre Jesucrist. L'any de l'Encarnació de nostre senyor Jesucrist 948, 6è de la indicció, a 3 dies de les calendes de febrer ve el reverendíssim Guisad, bisbe [de la Seu d'Urgell], a consagrar les esglésies que es troben al comtat de Cerdanya al lloc anomenat Paradís. Aquestes esglésies estan sota l'advocació de sant Miquel Arcàngel, sant Pere apòstol i sant Andreu i van ser reedificades per homes del terme, això és: Estefred, prevere, amb el seu germà Sentane i l'abat Dacone. És cosa molt convenient per a la pietat de tots els fidels que desitgin la pàtria del cel, bo i seguint els sants consells, poder obtenir els efectes dels béns celestials. Aquest és el costum que des del principi de l'Església han seguit els barons sants i religiosos que educats en la disciplina eclesiàstica s'han dedicat, amb obres pies, a afavorir, mantenir i augmentar la santa Església. Ens toca, per tant, a nosaltres seguir llur exemple, de tal manera que, refusant les coses mundanals, tendim amb tot esforç a les celestials i perpètues. Per tot això, jo, Estefred, prevere, en nom de Déu dono a aquestes esglésies un Antifonari, tres missals, tres Leccionaris, dos Psalteris, 7 casulles, 20 estoles, 20 maniples, 7 camises, un madràs, dos pal·lis, 3 facistergios [tela per eixugar-se la cara], 4 capçals, dos calzes amb patenes d'estany i dos conjunts de roba de llit. I pel que fa a terres i vinyes, dono, juntament amb el meu germà Sentane, en primer lloc, una vinya situada el lloc dit Vilella que fou d'un home dit Frader, i en un altre lloc, a Gisclareny al lloc de Coscoll, una vinya, que fou d'Ereno i de Campio, i en un altre lloc una altra vinya que és del conjunt de vinyes que fou de Golared, i en un altre lloc una terra que fou de Gerosoliman, i en un altre lloc 3 peces de vinya que foren d'Adalà, i en un altre lloc una peça de vinya que fou de Salomó, la qual incorporava la meitat del dret de propietat d'una premsa, i en el mateix lloc que la darrera una vinya que fou de Labó, i en un altre lloc una peça de vinya que fou de Sarra, i en un altre lloc una peça de vinya que fou de Godomir, i en un altre lloc una peça de terra que fou de Dengone, i en un altre lloc una terra amb vinya que fou de Loderonde, i en un altre lloc una peça de vinya que fou d'Elet, i en un altre lloc una terra amb vinya que fou d'Avondancio, i en un altre lloc una vinya que fou d'Astaldo, i en un altre lloc una vinya que fou de Rauterio, i en un altre lloc una vinya que fou de Baldredo, i en un altre lloc una terra que fou d'Unando, i en un altre lloc una vinya que fou d'Ansulf, i en un altre lloc una vinya que fou de Godomar, i en un altre lloc una vinya que fou de Salomó, i en un altre lloc una terra que fou d'Exibio, i en un altre lloc una vinya que fou de Guinidilde. I jo, Aldemir i la meva muller i els meus fills, entre els quals Cixilane, prevere, amb altres germans meus, donem una terra amb vinya que és a la cort d'Andevert i que afronta, per una banda, amb el riu, i, per l'altra, amb el camí; i tots tres junts donem les nostres herències. I jo, Estefred, prevere, dono una terra que em pervingué per la compra d'una mujada de vinya que tinc sobre [la peça] de Dacone, abat, i en un altre lloc la peça de terra que té Cixilia, prevere. I jo, Antoni, i la meva muller Auló, donem una peça de terra que afronta, per una banda, amb la terra d'Ansulf i, per l'altra, amb una altra terra nostra i amb una de Sant Miquel. I jo, Rabell, i la meva muller Miliro, donem una peça de terra que afronta per les dues primeres bandes amb la terra de Sentana i, per la tercera, amb la terra de Vidal. I jo Malangec dono una peça de terra que afronta per dos costats amb la terra de Sant Miquel i pel tercer amb la vinya de Sendeleva. Així les coses, jo, Guisad, bisbe, entrego a l'esmentada parròquia les vil·les que s'han esmentat amb els seus termes, els quals afronten, per una banda, amb el terme de Bagà, per l'altra, amb el terme de Vallcebre, el de Saldes i, per l'altra, amb els termes de Molnell o del Puig [de Sant Martí]. I jo Guisad, bisbe, consagro i confirmo les església esmentades i els cedeixo delmes i primícies i oblacions dels fidels que treballaran en els termes esmentats, i a tu, Estefred, prevere, et dono aquesta parròquia de forma vitalícia i, una vegada traspassat, als teus nebots, Cixilane i Guilerane, preveres, a condició que cada any prestis de cens a la seu episcopal de Santa Maria de la Seu un sester de forment i un altre d'ordi i una soldada de draps, a banda d'allò degut pel sínode i per la recepció del crisma I explicat tot això jo, Guisad, com a bisbe, estableixo sanció de manera que el que es disposa en aquesta dotalia no sigui violat, ja que ha de romandre sempre més inalterat i inviolat. Signatura de Guisad, bisbe de Santa Maria de la Seu d'Urgell que féu aquesta dotalia i la signatura d'Eldesinus, arxiprevere, i la signatura de Gotmar, arxilevita, i la signatura de Gomila, arxiprevere, i la signatura de Wicarius prevere, i la signatura de Sunifred, i la de Miró, levita, i la d'Ermegild, prevere, i la signatura de Daco, prevere, i la signatura d'Ènnec, prevere, i la signatura de Guadamir, prevere, i la signatura de Sunifred, levita. Atilanus, prevere, escrigué aquesta dotalia el dia i l'any que consten més amunt.</p> | 08093-172 | Arxiu capitular de la Seu d'Urgell. Pati de Palau. 1-5. La Seu d'Urgell | <p>Antiga parròquia del nucli de Gisclareny consagrada el 948 pel bisbe Guisad II d'Urgell que va consagrar les esglésies de Paradís; Sant Miquel apòstol (actual), Sant pere (sant Pere del Grau) i Sant Andreu (Gréixer?) al lloc de Paradís dins el comtat de Cerdanya ' van ser reedificades per homes del terme, això és: Estefred, prevere, amb el seu germà Sentane i l'abat Dacone' (Cebrià Baraut, C ; 1978. Urgellia I; 1979,Urgellia II, 1981 Urgellia IV , 1982 Urgellia V, 1983 Urgellia VI i 1988 Urgellia IX). Segons SPAL (SPAL, 2013) es tractava de tres altars dins una mateix església. Nosaltres tendim a pensar en tres edificis diferents, doncs les alienes de Sant Pere i de Sant Andreu es troben en llocs propers L'edifici actual va correspondre amb una de les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i cap a l'any 1290 la trobem situada en les possessions dels barons de Pinós dins el terme del seu castell que tenien a Gisclareny “ in castro nostro de Gisclasen et in tota parrochia S. Michaelis de Turbians” a través de documents que fan referència a donacions que els vassalls feien als seus senyors. Durant la baixa edat mitjana la rectoria de Turbians va ser objecte d'alguns conflictes entre els rectors que hi residien degut a la insuficiència de les seves rendes (Serra i Vilaró, J, 1989 Baronies llibre IIII) .Consta que el 1313 l'església va ser visitada pel canonge urgellenc 'Galceran Costa' que va trobar que estava ben servida. Cal destacar que al 1326 aquesta església va quedar areendada per 3 anys consecutius per un tal Jaume Martí per tal que hi fes residència contínua amb els clergues i la seva família “ acostumada”i s'encarregués de sembrar les terres, pagar el delme del bisbe i atendre els serveis d'aquesta església i també les sufragànies que en depenien ( Escriu, Preixens i Maçaners). Aquest document ens dona a entendre que en aquest període al lloc hi havia una petita comunitat de clergues. Amb la crisis baix medieval el lloc es deuria despoblar de forma notable, però sense quedar abandonat ja que el 1575 hi ha una visita pastoral on s'examinen les fonts baptismals, les crismeres missals ordinaris, ares, campanes i tot un seguit d'objectes i es va demanar que els parroquians bastissin una nova rectoria. El 1587 una nova visita pastoral es va poder comprovar com malgrat estigués feta la volta (reconstruïda) no s'havia cobert en llosa i teula. El 1593 la parròquia de Sant Miquel passava a dependre del bisbat de Solsona. Atès l'augment d'importància del barri del Roser amb l'església de Santa Maria va desplaçar el centre de poder a la zona del Roser. El gran distanciament entre els diferents habitants del terme entre veïnats ocasionà fortes disputes per determinar quina havia de ser l'església parroquial ja que uns defensaven la parroquial de Sant Miquel, mentre que els altres defensaven el nou centre de poder. Arrel d'una tempesta de vent es va esfondrar el campanar de Sant Miquel i els veïns i feligresos en costejaren un de nou on hi varen voler col·locar una campana que al final va ser instal·lada al campanar del Roser (Martín, 2005. P. 29). El 1752 es va signar una concòrdia on s'acordava la celebració de misses a Sant Miquel i al Roser. Tot i així la documentació parroquial (Martín, 2005) ADS carpeta Gisclareny centralitza els anys posteriors la parròquia al Roser de manera que Sant Miquel va anar perdent importància. Consta que a principi de segle XX (1813) es van fer algunes reformes com seria la construcció del rellotge de sol a la façana de migdia, el 1803 i es deuria reformar l'altar major. És en aquest període quan es deuria bastir la sagristia de dues plantes i es van unificar les dues cobertes en una de sola. Durant el primer terç del segle vint l'església es va convertir en sufragània de la Mare de Déu del Roser i l'antiga rectoria va passar a mans particulars amb el nom de 'Cal Campaner'. La guerra civil va fer desaparèixer els objectes de culte i imatges i a la dècada dels '40 es va abandonar de forma definitiva i només es celebrava ofici el dia de Sant Miquel ( 8 de maig) i el 29 de setembre coincidint amb Sant Gabriel i Sant Rafael. Va ser en aquest mateix moment quant l'habitant de Cal campaner va pintar l'interior en color blau clar i va fer-hi posar una nova campana 'Micaela'. Poc temps després la casa va quedar deshabitada. No va ser fins el novembre de 1998 que l'alcalde de la població Joan Tor sol·licitava a la Diputació de Barcelona suport econòmic per a la restauració de la volta d el'església ja que amenaçava en caure. Previamanent el bisbat de Solsona havia negociat un conveni de cessió de l'església per 30 anys amb l'ajuntament per a poder portar a terme la seva restauració. Poc temps després es va emprendre un estudi històric i arquitectònic i el 29 de novembre de 1999 l'arquitecte i cap de servei de Patrimoni Arquitectònic Local comunicava a la població que s'emprenia la restauració de la coberta del campanar la qual es va portar a terme l'any 2000 i entre el setembre de 2004 i gener de 2005 es va fer la restauració de la coberta de l'església, així com la reparació del cor de fusta. Actualment es troba en bon estat i integrat en un programa de visites culturals en el denominat 'Visites a monuments restaurats per la diputació de Barcelona' on es fa difusió a través d'un opuscle genèric que inclou altres monuments restaurats pel mateix Servei a la comarca del Berguedà, destacant la veïna església de Sant Martí del Puig.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 948 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83082-foto-08093-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83082-foto-08093-172-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Informació facilitada per Eduard Martín i Vergara, historiador i autor del llibre 'Una mirada sobre la història de Gisclareny'. 2005. El document original és a ACU (Arxiu Capitular d'Urgell) però n'existeix una fidel reproducció a l'ajuntament de Gisclareny. | 85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||
| 50901 | Fons documental a l'Arxiu Comarcal del Berguedà (pergamins) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-del-bergueda-pergamins | <p>LOZANO I FREIXA, E (2008). Col·lecció de pergamins a l'arxiu municipal de Berga. SANTANDREU I SOLER. Mº DOLORS (2006).La vila de Berga a l'Edat Mitjana. La família dels Berga. Voll 1 a 3. Tesi doctoral dirigida per Dr.Manuel Riu i Riu, catredràtic d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona en el programa de Doctorat 'Poder i Societat a l'Edat Mitjana'. Bienni 1993-95</p> | XIV i XV | El primer pergamí presenta algunes parts esborrades. Brutícia i taques superficials. Pèrdua de suport documental a la zona dels plecs. El segon presenta brutícia i taques superficials, pèrdua d'intensitat de la tinta, estripat i pèrdua del suport documental a la zona dels plecs. El tercer presenta Brutícia i taques superficials i pèrdues de suport documental a la zona dels plecs | <p>A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserven dos pergamins corresponents a l'actual municipi de Guardiola de Berguedà. El primer d'ells amb el codi acbr 40-1407-T2-69 correspon amb una concòrdia signada del procurador de l'abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Té unes dimensions de 590 x 1320 mm. El següent amb codi acbr 40-1407-T2-70 correspon amb un compromís dels veïns de les parròquies de Santa Maria i Sant Julià de Vallcebre sobre els emprius de Guardiola a Bernat, abat de Sant Llorenç prop Bagà de La zona del Collet d'Eina i del castell de Guardiola. Es tracta de la cessió de la Guardia a la vegueria de la vila de Berga Té unes dimensions de 570 x 545 mm. Existeix un tercer document amb codi ACBR 40-1407-T2-72 corresponent amb un Arrendament de rèdits de la Baronia de Pinós fet per Joan de Foix a Bernat Viladomat i a altres veïns de Bagà. Està escrit per Cristòfor Sunyer, prevere de la vila de Bagà</p> | 08099-3 | Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) | <p>L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. Hi ha referencies d'aquest arxiu des del segle XIV. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines. El guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio en ve fer un inventari per armaris de secretaria, tasca que va continuar el seu fill, Josep Santandreu i Escobet on en va fer uns inventaris cronològics. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont en va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau en va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 11883 es va inaugurar el nou estatge a 'Casa Massana' on es va fer un registre complet de tot el material traslladat. Constava de 197 metres lineals de prestatgeries. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1326 i 1 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50901-foto-08099-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50901-foto-08099-3-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El segon document aporta una informació clau per entendre cessió del castell de Guardiola i del collet d'Eina a la vila de Berga ja que a partir d'aquest moment les terres de la zona esmentada passaran a dependre de la vila de Berga i per tant als reis de la Corona d'Aragó. El tercer document es relaciona amb els senyors de la Torre de Foix de Sant Climent sobre un arrendament de terres de la baronia de Pinós, en concret dels molins de Bagà Està datat de l'any 1549. | 85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||
| 50902 | Fons documental de Guardiola de Berguedà a l'Arxiu Comarcal del Berguedà (altra documentació) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-guardiola-de-bergueda-a-larxiu-comarcal-del-bergueda-altra-documentacio | <p>ACBR. Comptadoria d'Hipoteques de Berga anys 1768-1862. Registre de la Propietat de Berga. Anys 1862-1810</p> | XVIII-XX | Aquest registre es conserva amb un gran nombre de volums | <p>A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserva el Registro de Hipotecas del partido de Berga del 1848. El tom 106 datat de 1846 fa al·lusió a Gavarrós i Guardiola a les pàgines 101-126, el tom 107 i datat de 1845 fa al·lusió a la parròquia de Gréixer (Greixa) a les pàgines 1 a 14, el tom 119 i datat de 1845 fa referència a la parròquia de Sant Llorenç prop Bagà a les pàgines 1-24, el volum 124 a les pàgines 1 a 7 fa referència a la Torre de Foix, datat pels volts del 1845; el volum 134 fa al·lusió a Brocà a les pàgines 81-84, el volum 135 sobre els arrendaments de Guardiola i el 137 a la pàgina 61 fa referència a Guardiola. A banda d'aquesta documentació hi ha el fons fotogràfic de Joan Ribera i Fornells de 1955 a 2004 amb unes 29000 diapositives i 14500 negatius. Es tracta d'un fons cedit per la mateixa família on hi ha nombroses fotografies de Guardiola en els anys que ell va viure aportant una valuosa documentació gràfica</p> | 08099-4 | Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) | <p>L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. Hi ha referencies d'aquest arxiu des del segle XIV. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines. El guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio en ve fer un inventari per armaris de secretaria, tasca que va continuar el seu fill, Josep Santandreu i Escobet on en va fer uns inventaris cronològics. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont en va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau en va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1883 es va inaugurar el nou estatge a 'Casa Massana' on es va fer un registre complet de tot el material traslladat. Constava de 197 metres lineals de prestatgeries. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50902-foto-08099-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50902-foto-08099-4-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El registre d'hipoteques correspon a un precedent de la documentació facilitada pel registre de la propietat i ens aporta un gran nombre d'informació referent a la venda, adquisició de finques, noms dels propietaris de la partida de Berga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||
| 50903 | Fons documental a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pàgs. 237-248. Cardona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona.</p> | XVII-XX | S'ha pogut conservar perque eren documents de la curia diocesana que havien estat custodiats a la catedral de Santa Maria de Solsona | <p>A l'arxiu diocesà de Solsona es conserven alguns documents de la cúria que pertanyen a les diferents parròquies de Guardiola; entre elles les de Sant Genís de Gavarrós, Gréixer i Sant Llorenç prop Bagà. Sobre el primer hi ha alguns documents referents a l'autorització per a fer missa a Pardinella, sobre el segon es conserven alguns llibres d'òbits i baptismes, el tercer hi ha documents autoritzant el lloguer de la casa rectoral i de darrer en cal destacar l'arrendament i la gestió de l'aigua pública del monestir de Sant Llorenç.</p> | 08099-5 | Arxiu diocesà de Solsona. Palau Episcopal 25280 (Solsona) | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50903-foto-08099-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50903-foto-08099-5-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'arxiu parroquial de Guardiola va ser cremat durant la guerra civil de 1936 amb la qual cosa la documentació de les parròquies de Brocà, Gavarrós, Sant Climent de la Torre de Foix, Gréixer i Sant Llorenç ha desaparegut completament llevat dels documents que es conserven a l'arxiu de la Corona d'Aragó i la documentació descrita en aquesta fitxa. | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||
| 50906 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Guardiola de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-guardiola-de-bergueda | <p>RUMBO i SOLER, A. (2005). Fons de l'Ajuntament de Guardiola de Berguedà. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. Www.xam.diba.cat, www.guardioladebergueda.net</p> | XVIIII-XX | <p>L'arxiu municipal de Guardiola conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història (fons de Brocà, Gavarrós, Guardiola i part de Sant Julià de Cerdanyola que fins el 1993 va pertànyer a Guardiola de Berguedà). Entre la documentació conservada a l'arxiu cal destacar-ne el fons de l'administració local de l'ajuntament de Guardiola de Berguedà, el fons de l'antic municipi de Brocà dels anys 1729 a 1943; fons públics no municipals com ara el Registre del jutjat de pau dels anys 1878 a 2005 i fons privats diversos. Entre aquests cal destacar-ne la Cambra agrària local, la germandat de llauradors i ramaders i el sindicat agrícola dels anys 1939 a 1968; l'arxiu de L'Associació de Defensa Forestal dels anys 1992 a 2001; la Delegació local de les FET i les JONS del 1939 a 1977; l'agrupació Coral Mixta dels anys 1952 a 1982, l'arxiu de l'agrupació excursionista de ·Les Cabretes de l'any 1993; del club de futbol de Guardiola dels anys 1940 a 1962, el fons de la parròquia dels anys 1954 a 1958; el de la Mútua de Previsión de las Entidades Sindicaes Autónomas de l'any 1955 i el fons de L'Associación de Cabezas de Família del Movimiento nacional dels anys 1965 a 1969.</p> | 08099-8 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà.Plaça Municipal núm. 3. CP 08694. (Guardiola de Berguedà) | <p>L'ajuntament de Guardiola de Berguedà es la corporació pública que governa i administra els interessos del municipi de Guardiola de Berguedà. Aquest municipi es va crear el 1936 per l'agregació del municipi de Brocà i Sant Julià de Cerdanyola que es va disgregar de Guardiola el 1993. La documentació municipal ha estat conservada a les dependències de l'Ajuntament i els seus successius emplaçaments fins a la ubicació actual. No es té constància de cap documentació arxivística específica ni tampoc cap instrument de documentació sistemàtic fins que l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona hi va portar a terme entre el mes de febrer de 1995 i març de 1998 un recull i classificació de l'arxiu municipal. L'adhesió de l'ajuntament a la xarxa d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona durant el 2004 ha permès que l'arxiu es mantingui i s'actualitzi sistemàticament.</p> | 42.2331800,1.8792000 | 407517 | 4676275 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50906-foto-08099-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50906-foto-08099-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50906-foto-08099-8-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Cal destacar-ne també un fons fotogràfic cedit per nombrosos habitants de Guardiola que s'ha de classificar. El fons Municipal està format per administració general del mateix ajuntament (òrgans col·lectius de govern, comissions de govern, comissió de governació, comissions informatives, organitzacions supramunicipals, alcaldia, secretaria, regidories, serveis jurídics, personal, correspondència, participació ciutadana i protocol). També hi ha un apartat dedicat a Hisenda que inclou la descripció, el patrimoni, la intervenció, tresoreria, fiscalitat, juntes i comissions, pòsit, taula de canvi i emissió de Moneda, un de proveïments que inclou el proveïment de productes per al consum de la població, les aigües, fonts i safareigs, mercats i fires, atenció a al consumidor, escorxador, delegació local de proveïments, transport públic i juntes i comissions municipals. Hi ha un apartat de Serveis Socials amb els centres assistencials, cooperació i solidaritat, atenció als refugiats i víctimes de guerra, assistència social, actuacions en contra de l'atur laboral i orientacions professionals i les juntes i comissions, patronat i junta local de Reformes Socials. El capítol de sanitat engloba el cementiri i els serveis funeraris, les epidèmies i contagis, inspecció sanitària i laboratori municipal, personal facultatiu del cos mèdic, centres sanitaris municipals, Farmàcies, l'Ambulància, Serveis veterinaris, neteja viària, recollida i tractament de residus sòlids, juntes i comissions municipals. En quant a obres i urbanisme hi ha l'apartat de planejament, de gestió urbanística i informació, d'obres d'infraestructura, d'immobles municipals, de la brigada municipal i les obres, de vialitat, de les obres de particulars i de serveis, d'habitatges de promoció municipal, de disciplina urbanística i de les juntes i comissions. Hi ha un apartat de la Seguretat Pública, dels Serveis militars com ara els allotjaments militars, les quintes i allistaments els béns subjectes a requisa militar i les juntes i comissions; de Població amb els Censos, el Padró, immigració, estrangeria, registre civil electoral, junta del cens de la població; de les eleccions (municipals, jutge de pau, diputats provincials, Parlament de Catalunya, Corts Generals, Parlament Europeu, ces electoral, referèndums i plebiscits; un capítol dedicat a ensenyament (infantil, primari, secundari, règim especial, d'adults, educació especial, ajuts i beques, cens escolar), un altre de l'àmbit de la cultura (festes populars i festa major, activitats i iniciatives culturals, centres culturals municipals, patrimoni historio-artístic i natural, relacions amb les entitats culturals, normalització lingüística, esports, joventut, promoció turística, juntes si comissions municipals de la cultura. Finalment el darrer bloc correspon amb els serveis agropecuaris i del Medi Ambient amb els censos i estadístiques agrícoles i ramaderes, danys provocats a l'agricultura, plagues i foment i millora del regatge, foment forestal, aprofitament de les aigües, Medi ambient, representativa agropecuària i juntes i comissions locals. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||
| 50907 | Fons documental de Brocà i de Gavarrós a l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-broca-i-de-gavarros-a-larxiu-municipal | <p>SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol I.</p> | XVIII-XX | La part de Cal Galló amenaça en desaparèixer. | <p>Dins l'arxiu municipal de Guardiola es conserven dos documents molt rellevants. El primer d'ells correspon amb el cadastre de Gavarrós de l'any 1729 amb una delimitació de les terres de les diferents finques de Josep Pujol i Pagès Margineda Pujol, Josep Roca Pujol, Joan Rotllant, Joan Serra, Josep Espelt, Isidro Subirana, Joan de Cabanes, Pere Pou, Francesc de Cabanes i Pagès, Josep Vilella, Pere Pla, Dr. Peix, la Iglesia, Marques d'Alba i Aitona. També hi ha una enumeració de les cases del municipi, dels delmes i impostos, una descripció de les diferents terres amb un registre de les hipoteques, dels caps de bestiar i dels censos. Aquest document és d'una importància cabdal ja que permet conèixer la vida de Gavarrós durant el segle XVIII. Presenta unes dimensions de mig foli i té cap un centenar de pàgines. L'altre document és el cadastre i el fons de Brocà conservat en el mateix arxiu de Guardiola de Berguedà. El fons més antic va dels anys 1729 a 1740. Es tracta d'un llibre amb unes dimensions de mig foli i un total de 130 pàgines. Està dividit en cadastre, les afrontacions de les diferents cases de Rotllan, Vilella, Vilalta, Companyó, Comians, Joanó, la Rectoria, Pedrals, Cavallera, la Casa de Dalt, Serradet, l'Espet i Castell (pàgines 1 a 125) i de la pàgina 125 a 130 la relació de les diferents cases que es troben existents dins al poble de Sant Martí de Brocà i que estan situades en qualsevol de les finques esmentades unes línies més amunt. A banda d'aquest fons més antic n'hi ha un de més modern dels anys 1840 a 1857 amb diferents volums carpetes relacionades amb hisenda, amillarament, caps de bestiar i terres i censos dels anys 1897 a 1930. Hi ha un total de 20 carpetes definitives que contenen la totalitat del fons</p> | 08099-9 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà. Plaça Municipal núm. 3. CP 08694. (Guardiola de Berguedà) | <p>Indret esmentat al segle IX al 840 com a alou depenent del monestir de Ripoll i del qual es denominarà la Vall .Es coneixia com a 'vallis bucharanensis' referint-se a la vall de Brocà o del Bastareny. Amb la fundació de l'abadia de Sant Llorenç prop Bagà, el lloc passà a formar part dels seus béns. Al segle XIII apareix la cavalleria dels Brocà (Brocano) feudatària als barons de Pinós. Sembla que d'aquesta nissaga en procedirien els cavallers de Lluarters, Bernat, Pere i Guillem Ramon de Santaeulària (cavallers de confiança del baró de Pinós). El casal dels Brocà a mitjans del segle XIV posseïen una de les torres de Bagà (torre de Vilella o de Brocà). La dinastia dels Brocà va ser comprada a principi del segle XV per Pere Galceran de Pinós. A mitjans del segle XVIII es crea el municipi de Brocà que fins a aleshores era independent respecte el veí de Gavarrós que es va agregar a Brocà durant el segle XIX i des d'aleshores i fins la creació del municipi de Guardiola de Berguedà el fons es va custodiar a la casa de 'Cal Galló' propietat dels Vilella.</p> | 42.2331800,1.8792000 | 407517 | 4676275 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50907-foto-08099-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50907-foto-08099-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50907-foto-08099-9-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'antic arxiu de Brocà estava situat a l'antic ajuntament de Brocà que fins el 1936 (data que es crea el municipi de Guardiola de Berguedà) estava situat a la casa de Cal Galló que fins aleshores i des de el segle XVIII havia estat l'ajuntament i de Brocà-Gavarrós i també les escoles públiques. Dins de la mateixa casa es conserva encara dins de calaixeres i també en fulls solts pendents de classificació, part de l'arxiu municipal que va des dels anys 1840 a 1930 amb capítols de censos, amillaraments, quintes, juntes electorals, comptabilitat i registre de les diferents cases. Aquesta part de l'arxiu té un elevat perill de desaparició ja que es troba a la segona planta de Cal Galló a l'abast del públic, desordenat, dispers i sota els efectes de la humitat, dels rosegadors, xilòfags i altres éssers corrosius. No hi ha cap garantia de conservació. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||
| 50910 | Fons del monestir de Sant Llorenç conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-monestir-de-sant-llorenc-conservat-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I.</p> | XI-XVIII | Alguns dels pergamins més aviat clars presenten taques, rebrecs i pèrdues del suport. Altres estan en més bon estat | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva l'antic arxiu de Bagà que incorpora tota la documentació referent a les baronies de Pinós de Mataplana i també del monestir de Sant Llorenç prop Bagà que està recollit en un mateix fons. En total es conserven un bon nombre de volums dins de les carpetes a la secció de Monacals de Bagà. També cal destacar el volum 801 dins el mateix arxiu de Bagà a la secció de Monacals d'Hisenda que és on es troba la majoria de documentació referent al monestir de Sant Llorenç prop Bagà</p> | 08099-12 | Carrer Almogàvers núm. 77. 08018 (Barcelona) | <p>L'Arxiu de la vila de Bagà i de les terres que formaven part de les baronies de Pinós i Mataplana fins el 1753 es conservaven en una cambra que hi havia a l'església parroquial de Sant Esteve. Aquest arxiu es va salvar de les flames arran de l'incendi que en destruí bona part del seu mobiliari litúrgic. Le carlinades i posteriors guerres en van contribuir al seu deteriorament fins que a principi del segle XIX Mossèn Serra i Vilaró i durant la seva estada a Bagà en va donar constància de la seva importància i al 1908 l'Institut d'Estudis Catalans en va encarregar un primer inventari que es va veure enriquit al 1930 quan es va publicar el primer volum de les Baronies de Pinós. Amb l'esclat de la guerra civil (1936) i veient la imminent pèrdua de l'arxiu, Agustí Duran i Sampere n'encarregà el seu trasllat a Barcelona on es podria acollir al servei de protecció organitzat pel govern català amb seu a la casa de l'Ardiaca. Una altre part va anar a la Santa Cova de Manresa i una darrera part es va traslladar a la població de Viladrau. Al acabar la guerra, la part conservada a La Santa Cova de Manresa es va traslladar a Pedralbes. El 'Servicio de Recuperación Documental' va iniciar la tasca de recollir el fons, agrupar-lo i conservar-lo a L'arxiu de la Corona d'Aragó on no va ser reclamat per l'Ajuntament de la vila de Bagà, tot i que va iniciar algunes tasques de recuperació. Actualment el fons es conserva al mateix arxiu que ha canviat dues vegades de seu. Primerament estava al palau del lloctinent o del Virrei i actualment està al carrer dels Almogàvers núm. 77. El fons de Bagà és el fons local més extens i més ben conservat que hi ha en aquest arxiu estatal.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50910-foto-08099-12-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mossèn Serra i Vilaró va transcriure una bona part dels documents del monestir al volum que ell anomenà CCX i que ara ja s'ha perdut. Aquest volum segons Bolòs i Masclans era una obra manuscrita de 'fra Pau Perelló' de principi del segle XIX que era la còpia d'un llibre 'Especulo dels actes del monestir de Sant Llorens prop Bagà'. Aquesta documentació es conserva gràcies a l'edició de Les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol III, ja que tal i com s'ha comentat, s'ha perdut. | 94 | 56 | 3.2 | 1773 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||
| 50911 | Capbreu de 1688 del monestir de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-1688-del-monestir-de-sant-llorenc | <p>FORNS DE RIVERA, C. (2009). Catàleg de Pergamins de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya,. P.257 (Arxius i Documents; 4. Eines de Recerca)</p> | XVII | Pergamí amb un format de 100 x 50 amb pèrdues de tinta i de la base de suport | <p>A l'arxiu comarcal de la Cerdanya hi ha el resum d'un capbreu de les terres del monestir de Sant Llorenç prop Bagà als llocs de Sanavastre, Das i Baltarga. Es tracta d'un document que data del 1688 i fa al·lusió al mateix monestir en temps que depenia del priorat de Sant Pau del Camp de Barcelona.</p> | 08099-13 | Passeig 10 d'abril, 2, 2n, 17520 (Puigcerdà) | <p>Arxiu creat al 30 de gener de 1984, actualment forma part de la xarxa d'arxius de la Generalitat de Catalunya i inaugurat a la sèu actual l'any 1989. Conté un total de 960 metres lineals d'arxiu amb documentació que es remunta des del segle XIII. L'arxiu comarcal de la Cerdanya acull un bona part del fons municipal de Puigcerdà. Durant més de vint anys ha tingut al capdavant la figura de l'historiador local i arxiver; Sebastià Bosom i Isern el qual l'ha dinamitzat i donat a conèixer fins a l'actualitat. Entre el seu fons hi consta fons de l'arxiu del departament d'agricultura de la Generalitat de Catalunya, fons de l'administració local de la mancomunitat de la Cerdanya, del sindicat de terra de la Cerdanya, de l'ajuntament de Puigcerdà, de Musser, de Ger, de Lles, de Montellà i Martinet, de Villalobent i de Víllec i Estana. També hi ha documentació de l'administració perifèrica de l'estat, fons de l'administració reial i senyorial destacant-ne la vegueria de la Cerdanya, el corregiment de Puigcerdà, de la cúria i batllia de Llívia i Bellver de Cerdanya, de Ribes, de Ripoll, Camprodon i Sant Joan de les Abadesses, la procuració reial del comtat de Cerdanya, del jutjat reial i ordinari de Puigcerdà i Ripoll, cúries i senyorius laiques. També hi ha un apartat dedicat als fons notarials, al fons judicials, fons registrals i d'institucions i un apartat dedicat a les comunitats religioses. És en aquest apartat i en concret el que va dirigit a cúries i entitats religioses que hom troba el pergamí referent a sant Llorenç prop Bagà. L'arxiu altres fons d'associacions, administracions, fons comercials i d'empreses, fons patrimonials, fons personals, col·leccions i fons de complement.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1688 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 50912 | Fons del monestir de Sant Llorenç conservat a l'Arxiu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-monestir-de-sant-llorenc-conservat-a-larxiu-de-montserrat | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona.SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.</p> | X-XVII | En bon estat dins de la biblioteca de l'abadia de Montserrat. | <p>Al monestir de Montserrat es conserven dos pergamins que fan al·lusió al monestir de Sant Llorenç quan va pertànyer al priorat de Sant Pau del Camp que era administrat pel mateix monestir de Montserrat. Es tracta de les diferents visites de la congregació claustral benedictina i sobretot l'acta de consagració de Sant Llorenç del 983 i de la dotació de Sant Miquel de 984. Altres documents serien de les donacions del monestir de Sant Llorenç del 1031. es tracta d'un important fons que va ser estudiat per Bolòs i Pagès. En total hi ha uns 40 pergamins.</p> | 08099-14 | C/Abadia de Monserrat S/N. 08199 (Monistrol de Monserrat) | <p>Des de la seva fundació, al segle XI, el monestir de Montserrat ha comptat amb un escriptori i una biblioteca necessaris per a la pregària i per a la lectura espiritual. Actualment, la biblioteca conte obres manuscrites i incunables, tant de la biblioteca anterior al 1811, destruïda durant les guerres napoleòniques, com de la biblioteca actual, formada a partir de mitjan del segle XIX i, sobretot, durant la primera meitat del segle XX.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50912-foto-08099-14-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La documentació ha estat estudiada per Jordi Bolòs i Masclans en la seva tesi doctoral sobre el monestir de Sant Llorenç. | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||
| 53978 | Fons de l'Arxiu Municipal de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-montclar | Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d'Arxiu i Associació d'Arxivers de Catalunya, Barcelona; 2006. | XIX-XXI | L'Arxiu Municipal de Montmajor està format per la documentació generada per l'Ajuntament entre 1862 i 2013. La documentació en paper ocupa 33,69 metres lineals, amb 719 unitats de descripció. La classificació es va fer seguint el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona basat en la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) de la Generalitat de Catalunya, 2006. El fons està classificat en catorze seccions: Administració general (1903-2012), hisenda (1862-2012), proveïments (1943-2012), serveis socials (1944-2012), sanitat (1948-2012), obres i urbanisme (1953-2012), seguretat pública (1939-2008), serveis militars (1915-1999), població (1926-2011), eleccions (1967-2012), ensenyament (1944-2004), cultura (1952-2005), serveis agropecuaris i medi ambient (1939-2012), col·leccions factícies (-). | 08130-65 | Casa de la Vila s/n. 08614 Montclar | La documentació municipal de Montclar ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual cap a l'any 1995. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes d'octubre de 1999 i el mes d'abril de 2000. L'adhesió de l'ajuntament de Montclar al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de juny de 2006. El Reglament del Servei d'Arxiu Municipal va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament el 13 de juliol de 2011. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:37 | ||||||||||||
| 53979 | Fons de l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-de-berga | PAGAROLAS I SABATÉ, LAUREÀ (Coordinador). (2005). ELS FONS DE PROTOCOLS DE CATALUNYA. Estat actual i proposta de sistematització. Associació d'Arxivers de Catalunya, Generalitat de Catalunya. PEDRALS, Xavier. (2007) Arxiu Històric Comarcal del Berguedà. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2007, p. 10-37. | X-XX | A l'Arxiu Comarcal de Berga es conserva documentació de la comarca. Es conserven dos pergamins referents a Montclar, un de 1488, establiment fet per Pere Call, propietari del Castell de Querol, a la parròquia de Santa Maria de Querol, a Gabriel Tor, de la parròquia de Sant Martí de Montclar, en el Molí de Querol. Un altre de 1602, establiment fet per Miquel de Tamarit, senyor del Castell de Montclar, a Bernat Vila, pagès habitant al Mas del Pla, al terme de Montclar, procedent del Fons Família de Gironella. Es conserven els Fons notarials de l' Arxiu General de Protocols del Districte de Berga (1904-1978), Cardona (1904-1978) i Prats de Lluçanès (1904-1978), Bagà (1833-1889), Berga (1808-1903), Cardona (1270-1903) i Prats de Lluçanès (1842-1903). En aquesta documentació surten inscripcions de propietats a Montclar. També hi ha dos fons documentals, un de l'entitat Agrupació Teatral 'La Farsa': Representació d' 'El Criat de dos amos' (G. Goldoni), Programa dins 2n Festival de Teatre de Montclar, 1968; Representació d' 'Antígona' (Salvador Espriu), Programa dins 2n Festival de Teatre de Montclar, 1968. Un segon fons procedent del Registre de la Propietat de Berga, Registres d'escriptures que responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862; es tracta d'Escriptures de translació de domini de Finques rústiques de Montclar (1853-1862); Escriptures d'arrendament i subarrendament. F.r. Serrateix, S. Martí del Bas, Quar i Portella, Cast.de N'Hug, Llussà, Montdarn, Montclar, S. Martí de Merlès, Brocà, Vilada, Aguilar, Montmajor, Sagàs, Viver i Valldora, Nou i Malanyeu, Alpens (1846). També conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños', de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari, de cada un dels diferents municipis de la comarca. Així a Montclar hi ha censades 64 cases. Es tracta d'una informació molt útil per ubicar les cases. Es conserva també un arxiu de fotografies del terme fetes pel diari Regió 7 des de l'any 1979 i guardades en dipòsit i també es conserven postals en blanc i negre de principis del segle XX. | 08130-66 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | L'Arxiu Comarcal de Berga va ser format per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període de temps únicament actuava com a arxiu municipal històric i administratiu de Berga, tot i conservar fons d'altres municipis de la comarca. L'any 1998 va entrar a formar part de la xarxa d'arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:37 | ||||||||||
| 53980 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona-0 | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pas. 237-248. Cardona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. PAGAROLAS I SABATÉ, LAUREÀ (Coordinador). (2005). ELS FONS DE PROTOCOLS DE CATALUNYA. Estat actual i proposta de sistematització. Associació d'Arxivers de Catalunya, Generalitat de Catalunya. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona.</p> | <p>A l'Arxiu hi ha dipositada la següent documentació referent a Montclar: una part del fons del Monestir de Serrateix amb pergamins, lligalls de paper i llibres de capbrevació en els que s'esmenten les propietats que tenia el monestir al terme de Montclar; l'arxiu parroquial del terme; un fons notarial de protocols de Berga (1700-1759), Cardona (1337-1685), Casserres (1771-1772), en el que hi ha alguna documentació sobre Montclar; al fons notarial hi ha el Manual de notari Pere Ventallola (1678-1689) que conté capítols matrimonials i algun fa referència a persones de Montclar; visites pastorals segles XVI a XIX. L'arxiu parroquial de Montclar és de 1587 a 1976 i consta de l'arxiu de l'església de Sant Martí i la sufragània de Sant Quintí. Es conserven 10 llibres de baptismes (1567 a 1939), 3 llibres de matrimonis (1595 a 1929), 2 llibres de defuncions (1595 a 1929). També hi ha el Llibre de l'obra 1646-1686, i el Llibre de caixa 1895. La consueta de 1677, el Llibre o manual de comptes donats per la priora de Sant Quintí, sufragània de Sant Martí, Priora Mariana Ribera alias Pujol, 1673. El Llibre o manual de comptes, per les obres de Sant Quintí, Josep Soler masover de la casa de Sant Quintí, 1673. Una llibreta de les collites de la rectoria de Montclar, 1831 a 1847.</p> | 08130-67 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix i la documentació parroquial que els darrers anys s'ha anat traslladant. L'Arxiu Diocesà de Solsona es troba als baixos de l'edifici del Palau Episcopal.</p> | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:37 | |||||||||||
| 54076 | Fons de l'Arxiu històric de l'antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-historic-de-lantic-hospital-de-la-santa-creu-i-sant-pau | LAUREÀ PAGAROLAS I SABATÉ (Coordinador). (2005). Els fons de protocols de Catalunya. Estat actual i proposta de sistematització. Associació d'Arxivers de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Http://www.bnc.cat/fonshistorichsc/detall?id=12198¶ula=Montclar&camp=tots&ordenacio=&from=list&offset=0&orden= | X-XXI | A l'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya es conserva un document en pergamí referent a Montclar. Núm. registre 20348, de 18 agost de 1324, signat pel notari de Berga Guillem Boixó, sobre la venda de dues parts d'una dècima: Bernat de Conamines i Ramon Gilabert, marmessors de Maimó de Castells, de Berga, venen a Domènec de Biscarra, escrivà reial que ha renunciat a ser marmessor del difunt, dues parts de la dècima sobre el pa, vi, carn i altres productes que Castells rebia a la parròquia de Sant Martí de Montclar. Còpia. (Sant Pere de Mediona, 21 de març de 1401). També hi ha un fons de protocols procedent dels notaris de Cardona (1273- 1625), amb 213 volums, que podria contenir alguna informació sobre propietats a Montclar, degut a la proximitat. | 08130-163 | Arxiu Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56 08001 Barcelona | La Biblioteca de Catalunya es va crear el 1907 i es va obrir al públic el 28 de maig de 1914, en aquell moment estava ubicada al Palau de la Generalitat; no va ser fins l'any 1940 que es va instal·lar a l'edifici de l'antic Hospital que ara ocupa. El trasllat es va fer entre 1936 i 1939, en plena guerra civil. Les noves instal·lacions es van obrir el 20 de febrer de 1940, amb el nom de Biblioteca Central. La Biblioteca s'inaugurava amb un fons de 345 manuscrits, entre els quals destaquen peces com les Homilies d'Organyà, descobertes per Miret i Sants l'any 1904, el Cançoner Gil que fou adquirit gràcies al mecenatge, obres musicals com Les Vespres de Sant Jordi de Joan Pau Pujol i altres documents i col·leccions singulars com els papers de Jacint Verdaguer o l'arxiu de la Junta de Comerç, aquest darrer d'extraordinari interès a nivell historiogràfic. Nombrosos documents i fons ingressaren per donació. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:37 | ||||||||||
| 54077 | Fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-de-la-corona-darago-0 | XIII i XX | En el fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi custodia documentació relativa al municipi de Montclar. Es tracta de 13 documents en pergamí del segle XIII i XIV. 1-Document de venda de masos al terme del castell de Montclar, any 1239 (ACA, CANCILLERÍA, Pergaminos, Jaime I, Sèrie general, 0743). 2- Pere de Berga, a Pere de Montclar, hijo del difunto Berenguer Dez-Vilar. Entrega la torre y derechos del castillo de Montclar, any 1250 (núm. 1212). 3-Pere de Berga y Berenguer de Montclar. Composición de sus diferencias sobre el feudo del castillo de Montclar, any 1243 (núm. 0920). 4- Arnau de Cascalls y su esposa Ramona, a Pere de Berga. Donación de sus posesiones en el término de Montclar, any 1240 (núm. 0805.5- Berenguer de Montclar a Pere de Berga. Venta de un feudo 'aput Bretons', any 1241 (núm. 1677). 6- Berenguer de Montclar a Pere de Berga. Venta del feudo que tenia en los masos de Bretons y Vilanova, y de censos, usos y derechos que tenia sobre otros masos, any 1241 (núm. 0860). 7- Berenguer des Vilar 'ratione victus et vestitus', a Pere de Berga. Venta de la 'fabricam' de Montclar, y de algunos campos en este término, any 1246 (núm. 1308). 8- De Pedro El Ceremonioso a Pedro de Montclar. Sobre el embargo de los 1.500 sueldos que el mismo debía a Pedro y Romeo de Comas, any 1340 (ACA, CANCILLERÍA, Cartas Reales, Pedro III [IV], núm. 2200). 9- De Pedro El Ceremonioso al Baile de Berga. Sobre la reparación del castillo de Montclar, cuyas rentas percibía la reina Elisenda de Moncada, viuda de Jaime II, any 1340 (ACA, CANCILLERÍA, Cartas Reales,Pedro III [IV], núm. 1151). 10- Guillem de Cervelló, su hermano Huguet, y su madre Gueraula de Querol, a Guillem de Tord, preceptor del Temple en Barberà. Venta del castillo de Vall-llossera en el término de Montclar, any 1246 (ACA, CANCILLERÍA, Pergaminos, Jaime I, Serie general,1032). 11- Guillem de Minoves a Pere de Berga. Cesión del mas de Cama Tosa, en la parroquia de Sant Martí de Montclar, any 1251 (núm. 1259). 12- Pere de Montclar, caballero, y su esposa Blanca, a Ramon de 'Belurzi'. Remisión de dominio sobre su persona y bienes, any 1261 (núm. 1679). Es conserva també el Capbreu de la baronia de Montmajor, 1762. Anton de Tamarit, senyor i baró de les baronies de Montclar, Montmajor i l'Espunyola. Notari Cortada, Joan. Notarials Berga / V. 3er v -155/N. Es conserven també documents al fons del Centro Documental de la Memoria Histórica. Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Berguedà. Fìgols-Montclar, 1936-37; conté la relació de ciutadans que formen part de la Corporació municipal a 22 d'octubre de 1936, i la constitució de l'ajuntament el 23de gener de 1937. Document digitalitzat (http://pares.mcu.es/ParesBusquedas/servlets/Control_servlet?accion=4&txt_accion_origen=2&txt_id_desc_ud=1538392). També hi ha 4 fitxes de recomendado: Montclar (Barcelona), de 1936. | 08130-164 | Arxiu de la Corona d'Aragó. c/Almogàvers, 77. 08018, Barcelona. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:37 | ||||||||||||
| 54116 | Arxiu parroquial de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-montmajor | XVI | <p>L'església de Sant Sadurní de Montmajor conserva el seu propi arxiu parroquial, així com els de Correà i el Pujol de Planès, degut a que el capellà és el mateix en les tres parròquies. El fons documental està format per diferents llibres, alguns enquadernats en pell i altres en cartró (els més moderns). Montmajor: llibres de baptismes 1650-1784, 1785-1851, 1852-1878, 1878-1930; llibre de matrimonis 1855-1930; llibres d'òbits 1690-1784, 1785-1853, 1853-1919. Correà: llibres de baptismes 1657-1785, 1785-1851, 1852-1877, 1877-1966; llibres d'esposoris 1591-1752, 1752-1850, 1851-1930; llibres d'òbits 1590-1699, 1695-1750, 1765-1860, 1851-1895, 1895-1929. Pujol de Planès: llibres de baptismes 1817-1852, 1851-1899, 1900-1930; llibres d'esposoris 1677-1851, 1851-1928; llibres d'òbits 1677-1784, 1749-1856, 1852-1930. Hi ha un índex general per cognoms de tots els llibres, realitzat per l'actual capellà Mn. Ballarà. També es conservaven els testaments, que fa uns anys van ser portats a l'Arxiu Diocesà de Solsona.</p> | 08132-12 | Montmajor | <p>L'origen dels fons parroquials el trobem al segle XVI, quan a partir dels edictes del Concili de Trento, s'obliga a tots els rectors a dur un control escrit de les activitats parroquials, així com un registre sacramental de baptismes, matrimonis, defuncions, etc... Encara que aquest decret no es va aplicar de forma automàtica ni al mateix temps en totes les parròquies, si que es pot evidenciar que a finals del segle XVI, la majoria d'elles ja havien iniciat aquest registre per escrit. Paral·lelament a aquest tipus d'anotacions, s'imposa el costum de les visites parroquials que els bisbes estan obligats a fer de forma periòdica per totes les seves parròquies a fi de vetllar pel seu bon funcionament. Això dona peu als llibres de visites que permeten descobrir aspectes variats de la vida parroquial com l'estat de conservació de l'església, la compra de mobiliari, la imatgineria etc.. També cobren especial vigència en aquesta època les confraries. Si bé fins aleshores s'havia tractat d'un fenòmen més aviat urbà, es potencien a partir d'ara devocions i cultes que donaran lloc a confraries de gran arrelament popular en l'àmbit rural, com per exemple la del Roser a nivell femení i la de Sant Isidre a nivell masculí. Això també es tradueix en un tipus de documentació que són els llibres de Confraries que permeten indagar en la religiositat popular. Un altre tipus de doumentació de gran valor històric són les Consuetes. Aquestes últimes eren llibres o llibretes redactats pels rectors on es descrivien de forma cronològica tots els aconteixements i festivitats religioses de l'any.</p> | 42.0134952,1.7337476 | 395153 | 4652051 | 1590 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:37 | ||||||||||||
| 54117 | Fons documental de Montmajor a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-montmajor-a-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pàgs. 237-248. Cardona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona.</p> | X-XX | <p>A l'Arxiu hi ha dipositada la següent documentació referent a Montmajor: una part del fons del Monestir de Serrateix amb pergamins, lligalls de paper i llibres de capbrevació en els que s'esmenten les propietats del monestir en el terme de Montmajor; l'arxiu parroquial de Santa Maria de Sorba amb documentació des del 1700; la documentació parroquial de Lluelles també des del 1700; els dos pergamins trobats dins una lipsanoteca a Santa Maria de La Torreta; el fragment de còdex de Cal Gener de Tòlics, els testaments de Montmajor, Correà i el Pujol de Planès que anteriorment es trobàven a la rectoria de Montmajor dels segles XVI-XIX; fons notarial de Berga del segle XIV-XVIII en el que hi ha documentació sobre Montmajor; visites pastorals segles XVI a XIX; inventaris de les parròquies des del segle XVI; pergamins solts de Correà, gargallà, Sorba, Montmajor, Coll d'Alzina, La Llena.</p> | 08132-13 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix.</p> | 42.0176960,1.7353852 | 395296 | 4652515 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:37 | ||||||||
| 54130 | Arxiu municipal de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-montmajor | <p>RUMBO, A. (2000). Memòria de l'inventari de l'Arxiu Municipal de Montmajor. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Montmajor està format per la documentació generada per l'Ajuntament durant el segle XX i els darrers anys del XIX. També es guarda documentació de Montclar. Ocupa 48,5 metres lineals, dels que 43,5 m son documentació estrictament municipal. Es troba guardada la documentació en caixes de cartró amb la indicació de la classificació al llom. La classificació es va fer seguint el quadre elaborat per l'Oficina de Patrimoni Cultural basat en les 'Normes per a la classificació de documentació municipal (1989)'. El fons està classificat en catorze seccions: Administració general (1889-1999), hisenda (1863-1999), proveïments (1956-1999), beneficència i assistència social (1939-2000), sanitat (1883-1999), obres i urbanisme (1945-1999), seguretat pública (1945-1999), serveis militars (1932, 1999), població (1934-1999), eleccions (1965-1999), ensenyament (1901-1999), cultura (1950-1999), serveis agropecuàris i medi ambient (1879-1999), col·leccions facticies (1951-2000). Destaquen l'expedient per a la incorporació de l'Espunyola a Montmajor de l'any 1960, i les actes de 'deslinde y amojonamiento del término' de 1890.</p> | 08132-26 | Plaça del Mercat, s/n 08612 MONTMAJOR | <p>L'inventari actual de la documentació que forma part de l'Arxiu Municipal de Montmajor va ser realitzat per l'historiador Albert Rumbo i Soler, per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona dins el programa de suport al patrimoni documental, entre els mesos de febrer i abril de l'any 2000. Anteriorment la documentació es trobava guardada en el mateix Ajuntament i s'havia fet un inventari l'any 1996-97 pel Servei d'Arxius de la Generalitat, i que va servir de base a l'encàrrec de la Diputació. Abans de trasllat al nou edifici consistorial l'any 1995, la documentació es trobava a l'anterior Ajuntament a la mateixa plaça. L'arxiu està format per documentació generada per l'Ajuntament des de 1863 i fins a l'actualitat.</p> | 42.0177120,1.7353798 | 395295 | 4652516 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis autors | A la memòria elaborada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona es va assenyalar la conveniència de disposar d'una taula i cadires a la mateixa sala d'arxiu per tal de facilitar la consulta i que encara no s'ha realitzat. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml