Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91766 | Fons de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos.</p> | s. XIII-XX | <p>En el fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi custodia documentació relativa al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, des del s. XIII al s. XX, amb alguns exemplars digitalitzats. Els més antics són dos pergamins, del 1254 i el 1270, amb sentències atorgades pel prior de Sant Jaume de Frontanyà, qui actuava de judge delegat pel Bisbe d’Urgell. Destaca un manuscrit del s. XIV en el que, entre d’altres, conté una apel·lació al papa sobre l’excomunió de Roger de Pallars, senyor de Mataplana, i del prior de Sant Jaume de Frontanyà (de l’any 1337, fulla 8). Segueixen quatre documents de pleits civils entre el priorat i veïns del municipi, dels anys 1637-1696. Del s. XVIII es conserven cinc documents processals entre veïns, dels anys 1720-1750. Destaca un document del 1876 on es mostren els segells de l’ajuntament al llarg dels anys. També s’hi poden trobar amillaraments, des del 1851 al 1952, així com expedients d’incautacions, assumptes municipals i constitució d’ajuntaments durant la Guerra Civil Espanyola (del 1936-1939). Finalment, hi ha una unitat corresponent a Sant Jaume de Frontanyà del registre del Partit Judicial de Berga.</p> | 08216-81 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91766-document-aca-excomunio-prior-st-jaume0.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Civil | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94 | 56 | 3.2 | 1768 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||
| 91845 | Fons documental de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-nacional-de-catalunya | s. XIX - XX | <p>La majoria de documents sobre Sant Jaume de Frontanyà a l’Arxiu Nacional de Catalunya provenen dels fons públics: l’Agència Catalana de l’Aigua, la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Hisenda, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Departament d’Economia i Finances, el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, el Districte Forestal de Barcelona, el Govern Civil de Barcelona, la Junta Electoral Provincial de Barcelona i la Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques i la Prefectura del Districte Miner de Barcelona.</p> <p>Destaca el fons de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República, on es troben expedients de determinació de responsabilitats i confiscació de béns de particulars amb propietats a Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>D’entre els fons privats, es troben documents de vendes de propietats, plets i atorgaments del prior, així com fotografies d’època contemporània.</p> | 08216-82 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural i conté documentació generada per organismes públics, empreses, així com altra documentació de caràcter privat rellevant pel coneixement de la història nacional catalana. Té naturalesa d'arxiu de l'administració i arxiu històric. Està integrat al Sistema d'Arxius de Catalunya (SAC), essent el principal dels Arxius de la Generalitat de Catalunya. Conserva uns 30 km de prestatgeria de documentació, així com arxiu d'imatge i so. La classificació del fons es fa amb les normes ISAD i la NODAC.</p> | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||
| 91846 | Capbreu de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-comarcal-de-solsona | s.XX | <p>L'Arxiu Comarcal de Solsona conserva un capbreu del terme i parròquia de Frontanyà, del notari Domènec Aguilar de la Notaria de Solsona, datat del 1790. Es tracta d'una unitat documental composta que consta de 72 fulls en dos plecs. En ell, diferents individus confessen les seves propietats. </p> <p> </p> | 08216-83 | Carrer dels Dominics, 14, 2a planta (Palau Llobera), 25280, Solsona. | <p>L’Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS) forma part de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat i va ser inaugurat el 30 de març de l’any 1995. En l’actualitat custodia més de 1000 metres lineals de documentació que abraça des del segle XIII fins als nostres dies.</p> <p>L'Arxiu aplega més de 160 fons documentals i col·leccions, dels que destaquen: l’Arxiu de la Ciutat de Solsona i l’antic notarial del districte de Solsona; el fons fotogràfic Josep Maria Vicens i Purgimon [1910-1955] i un nombre destacat de fons del teixit associatiu solsoní: l’Orfeó Nova Solsona, l’Associació de Festes del Carnaval etc. </p> <p>Les seves dependències ocupen una part de l’antic Hospital Llobera, destacat edifici del gòtic civil català.</p> | 42.1873800,2.0236300 | 419377 | 4671042 | 1995 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El capbreu és un tipus de document on s'anotaven els drets i rendes que fan els vassalls al seu senyor, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats. Es tracta d'un document de gestió útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. Cada vegada que es feia la confessió es conservaven i es renovaven els drets i rendes que el senyor tenia sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions.S'han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, els que són una sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular.Les declaracions que fan els particulars en els capbreus, on consten cases, terres, béns, cultius als que es dediquen, dades sobre l'adquisició dels béns o l'ascendència del capbrevat són una font important per a investigar la història de la propietat. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||||
| 65981 | Arxiu municipal de Santa Maria de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-maria-de-merles | XIX-XX | L'arxiu municipal de Santa Maria de Merlès conserva el fons documental que genera el mateix ajuntament, i presenta un abast cronològic que va des de 1863 fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Santa Maria de Merlès ocupa 194 unitats d'instal·lació, amb un volum de 25'8 metres lineals. Entre les unitats d'instal·lació dels fons municipal, però, hi ha documentació relativa a altres institucions, especialment del Jutjat de Pau, i d'altres municipis. L'arxiu municipal està ubicat a la planta baixa de l'ajuntament i la documentació es troba instal·lada en una sala amb prestatgeries metàl·liques i classificada en capses tancades de cartró. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Administració General (1877-1999) 1.1 Terme Municipal (1877-1925) 1.2 Òrgans de Govern (1902-1996) 1.3 Alcaldia (1957-1995) 1.4 Secretaria (1957-1999) 1.5 Serveis jurídics (1991-1994) 1.6 Personal (1926-1973) 1.7 Correspondència (1878-1998) 2. Hisenda (1863-1999) 2.1 Patrimoni (1931-1974) 2.2 Intervenció (1886-1999) 2.3 Tresoreria (1902-1998) 2.4 Fiscalitat (1863-1996) 2.5 Juntes i comissions (1902-1931) 3. Proveïments (1901-1999) 3.2 Aigües, fonts i safareigs (1901-1946) 3.6 Control de proveïments (1917-1958) 3.9 Servei de correus (1928-1999) 4. Beneficència i assistència social (1939-1981) 4.4 Subsidi al combatent (1939-1981) 4.6 Actuacions contra l'atur laboral (1939-1955) 4.7 Juntes i Comissions, Patronats, Junta local de Reformes Socials (1962-1962) 4.8 Cooperació i solidaritat (1962-1962) 5. Sanitat (1901-1997) 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1901-1997) 5.4 Personal facultatiu, cos mèdic municipal (1939-1997) 5.9 Inspecció veterinària (1940-1968) 5.11 Juntes i comissions municipals (1929-1929) 6. Obres i urbanisme (1899-1997) 6.2 Planejament i gestió urbanística (1979-1989) 6.3 Obres d'infrastructura (1899-1997) 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1926-1993) 6.7 Obres particulars (1960-1995) 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1963-1996) 7. Seguretat Pública (1870-1996) 7.3 Passaports, passis de radis (1955-1996) 7.5 Guardes jurats (1870-1910) 7.8 Protecció civil. Actuació ciutadana (1983-1993) 8. Serveis militars (1923-1998) 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1942-1998) 8.3 Béns subjectes a requisa militar (1923-1963) 8.6 Correspondència militar (1950-1993) 9. Població (1875-1997) 9.1 Estadístiques generals de població. Censos (1877-1991) 9.2 Padró municipal d'habitants (1875-1997) 10. Eleccions (1866-1996) 10.1 Eleccions municipals (1866-1995) 10.3 Eleccions Diputats Provincials (1892-1929) 10.4 Eleccions Parlament de Catalunya (1980-1992) 10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1872-1996) 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1987-1989) 10.7 Referèndums i plebiscits (1947-1986) 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1871-1993) 11. Ensenyament (1870-1968) 11.2 Ensenyament primari (1955-1968) 11.8 Juntes i comissions municipals (1920-1936) 12. Cultura (1915-1995) 12.1 Festa Major. Festes Populars (1954-1995) 12.2 Activitats i iniciatives culturals (1961-1963) 12.7 Esports (1986-1993) 12.9 Promoció turística (1989-1992) 12.10 Juntes i comissions municipals (1915-1927) 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1916-1998) 13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1916-1998) 13.2 Danys a l'agricultura, plagues, extinció animals perillosos (1990-1990) 13.3 Foment forestal (1925-1996) 13.5 Juntes i comissions municipals (1927-1932) 13.6 Medi ambient (1974-1996) 13.7 Representativitat agropecuària (1998-1998) | 08255-225 | Ajuntament de Santa Maria de Merlès. Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona el juliol de 2005. | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65981-foto-08255-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65981-foto-08255-225-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||
| 65982 | Arxiu parroquial de Sant Martí de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-merles | <p>www.abev.net</p> | XVII-XIX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Martí de Merlès es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Martí de Merlès conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 4 sèries amb 5 unitats documentals, en suport de paper i foli amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1624 al 1884, tot i que hi ha rectorologis que reculen fins a la data de 1596. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Martí de Merlès són les següents: - Sèrie. 2.70.58. Visites pastorals. 1 UD. 1686-1884. 'Llibre de visita de Sant Martí de Merlès des de 1686 â 1884' - Sèrie: 2.70.59. Consueta.2UD. 1648-1878. 2.70.59. Consueta 'Consueta de las obligations del rector de Sant Martí de Marlès en la servitut tant de la Iglésia parrochial de dit Sant Martí com també de sa suffraganea Sant Pau de Pinós. Feta per Francesch Clarà rector de ditas iglésias 1648'. 2.70.59. Consueta 'Llibre en lo qual se conté tot lo que pertany a la rectoria de Sant Martí de Marlès del Bisbat de Vich essent rector lo Doctor Josep Trasserra prevere any 1701'. - Sèrie: 2.70.61. Comptes. 1 UD. 1649-1668. 'Comptes presentats pels obrers i comptes del rector referent al bací de les ànimes'. - Sèrie: 2.70.75. Vària notarial. 1UD. 1624-1646. 'Recull de còpies d'actes notarials'</p> | 08255-226 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65982-foto-08255-226-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||
| 65983 | Arxiu parroquial de Sant Miquel de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-miquel-de-terradelles | <p>www.abev.net</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Miquel de Terradelles es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Miquel de Terradelles consta de 8 sèries amb 11 unitats documentals, en suport de paper amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1879 al 1996. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Miquel de Terradelles són les següents: - Sèrie. 2.156.51. Baptismes. 2 UD. 1879-1942. - Sèrie. 2.157.52. Confirmacions. 1 UD. 1889-1935. - Sèrie. 2.157.53. Matrimonis. 2 UD. 1881-1986. - Sèrie. 2.157.54. Defuncions. 1 UD. 1882-1935. - Sèrie. 2.157.58. Visites pastorals. 1 UD. 1996. - Sèrie. 2.157.60. Inventaris parroquials. 2 UD. 1944-1991. - Sèrie. 2.157.67. Documents solts d'administració. 1 UD. 1925-1976. - Sèrie. 2.157.70. Testaments. 1 UD. 1939.</p> | 08255-227 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | <p>Els llibres foren custodiats a la parròquia fins que cap als anys 1970 passaren a la parròquia d'Oló on varen romandre fins el seu ingrés a l'ABEV. El fons ingressà a l'ABEV el 12 d'abril de 2006 procedent de la rectoria d'Oló i se'n feu document de dipòsit.</p> | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 65984 | Arxiu parroquial de Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pau-de-pinos | <p>www.abev.net</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Pau de Pinós es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Pau de Pinós consta de 3 sèries amb 3 unitats documentals, en suport de paper amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1877 al 1918. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Pau de Pinós són les següents: - Sèrie. 2.97.53. Matrimonis. 1 UD. 1878-1888. - Sèrie. 2.97.54. Defuncions. 1 UD. 1877-1888. - Sèrie. 2.97.59. Consuetes. 1 UD. 1877-1918.</p> | 08255-228 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 65986 | Goigs a la Santíssima Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-santissima-trinitat | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a l'inefable misteri de la Santíssima Trinitat que es canten a la capella de la Trinitat de Vilalta. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta petits motius geomètrics. A la part superior hi ha una imatge de l'interior de la capella, flanquejat per dos dibuixos de gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció i la tornada. A diferència d'altres goigs, en aquest no hi ha la partitura amb la música. Sacra divina Unitat, digna de tota alabança, dau-nos Fe, Amor i Esperança, Santíssima Trinitat. ---- Immens i Etern Senyor, Immutable, incomprensible; de lo visible i invisible Omnipotent Creador; puix amb afectes d'amor publiquem tal veritat. Que les persones son tres en Déu, la nostra fe creu, també que el Fill home es feu per nostre gran interés. Una en tres persones és l'Eterna Divinitat. Tal el Pare es considera que no es pot pas produir, ni d'altre pot procedir perquè és persona primera. Eixa veritat venera tota la Cristiandat. El Fill és en tot igual al Pare en son Naixement; nat de son enteniment, Fill únic i Natural. Al Pare és consubstancial, engendrat i no creat. L'esperit Sant, que és ardor, rep del Pare i Fill el ser; un principi verdader són els dos d'aquell amor; impuls d'un Etern Fervor, procedeix per voluntat. Tant Sant és el Pare Etern com el Fill i com l'Amor: no hi ha major ni menor en tant inefable tern. Són tres en un sol govern amb una sola bondat. De Vós, oh Suprem Senyor, el Cel, que gran plaer és, tot el poble de Marlés espera ple de fervor, venerant com a major la vostra solemnitat. TORNADA Alabem amb dolça veu al Misteri Sacrosant: Pare, Fill i Esperit Sant tres persones i un sol Déu.</p> | 08255-230 | Capella de la Trinitat de Vilalta. Santa Maria de Merlès. | 42.0267300,1.9886000 | 416273 | 4653239 | 1949 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs són cantats el dia de l'aplec de Vilalta. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 65987 | Goigs a la Verge de l'Assumpció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-de-lassumpcio | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a la Verge de l'Assumpció, patrona de Santa Maria de Merlès. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix l'Assumpció de la Verge, flanquejat per dos gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A la part inferior hi ha la partitura amb la música. Per la glória que a tota hora us tributen terra i cels: De Merlés Reina i Senyora Protegiu vostres fidels. El camí de vostra vida, es claror de la humilitat. Sou viola que heu florida, entre espines de pecat. Un floró us posa l'aurora on hi eslcaten dotze estel. De Merlés. De Jesús rebeu l'herència, que la creu ens ha llegat. Signe august d'obediència, accepteu la humanitat, que per Mare vos implora nom sagrat que ens ve dels cels. De Merlés. Infinita confiança, us mereix el vostre Fill. Ella ens dóna l'Esperança, navegant en el perill nostra vida pecadora, esperit i el cor rebels. De Merlés. Verge Blanca com els lliris de la Vall de Jericó, pressentida en els deliris del Rei místic, Salomó. Prop Jesús Emabaixadora, recolliu nostres anhels. De Merlés. Des que l'angel anuncia l'augusta concepció, fins que vostre Fill moria, fóreu abnegació per nosaltres a qui arbora lluita d'odis i recels. De Merlés. Entre totes les donzelles, sou senzilla amb dignitat, i ens prodiga maravelles, eix pomell tornassolat, que jamai el vent esflora, ni es merceix al bes dels gels. De Merlés. Cada passa del Calvari és en Vos dolor intens. Puja al cel aquest rosari, exquisit perfum d'encens, que el pit se us evapora per les set nafres cruels. De Merlés. Per damunt vostra grandesa, com un sol a l'orient, resplandiu tota puresa en el vostra cor prudent, i ja en vida vos adora un nou món que posa arrels. De Merlés. Llessamí que cull l'Altíssim, per gaudir vostra dolçor. Sou un calze tant puríssim de modèstia i de candor que valeu, noble penyora, pels creients i els infidels. De Merlés. 'Hort tancat, Font segellada', que fluiu vespre i matí, Mare i Verge Immaculada, Rosa vera d'Engaddí, que amat sovint odora, perquè sou perfum excels. De Merlés. Tot el gel del paganisme, tota l'aigua del pecat, no han marcit l'egoisme, vostra santa caritat, que ens sedolla redemptora rou diví plogut dels cels. De Merlés. Quan la vostra mà s'inclina vers un pecador que absol, la clemència el predestina, aigua pura de consol, que endardeix tothom qui plora, entre onades i bruels. De Merlés. L'hora pía ja arribada, defalliu d'ansietat. El traspàs és l'abraçada, que Jesús vos ha donat, per pujar-vos a sa vora, on no hi ha ombres ni vels. De Merlés. En la Glória que us corona tot el món us és submís. Vos aclama per Patrona de la Vall tot el país. Bona Mare protectora, que teniu poders excels. De Merlés. Aquest poble que us honora virutosa de tants models. De Merlés Reina i Senyora Protegiu vostres fidels.</p> | 08255-231 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Santa Maria de Merlès. | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 1936 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | J. M Vilarmau (lletra), Mn. Llorenç Riu (música). | La publicació la van fer 'Els amics dels Goigs'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 65988 | Goigs a Sant Isidre Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-isidre-llaurador | <p>AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A.</p> | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos, que es venera a la parròquia de Merlès el dia 15 de maig. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta petits motius geomètrics-florals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Isidre amb els atributs del sant, una eina del camp (una arada), flanquejat per dibuixos de flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha la partitura amb la música. Puix que sempre haveu estat de pagesos gran honor: GUARDEU-NOS SEMPRE DE MAL, SANT ISIDRE LLAURADOR. Madrid mare de reis grans és vostra pàtria famosa; per això és més ditxosa que per ser-ho de reis tants, i posa als vostres peus sants la corona i ceptre d'or. Vostra mare amb alegria vos consagra a la Regina, Esposa i Mare divina, i en el seu amor vos cria. Per això qui en vos confia li doneu vostre favor. Pagès sou que amb esperança llauràreu la terra suant; obríreu el Cel pregant, que és una nova llaurança. La terra gran fruit vos llança. i el Cel més i mellor. Missa acostumeu oir mentres els altres treballen, però els àngels devallen al vostre ofici suplir. El Cel se us digna servir i es fa per vós llaurador. Vostra clemència sentiren no solament els pobrets, siní fins els aucellets quan en l'hivern fam patien, els quals ben mansois venien a vostres mans sens temor. Quan Sant Ramon passà el mar de Mallorca a Barcelona, vostra esposa, santa dona, a Xarama va passar. Vil calúmnia va provar la virtut de vostre cor. De pagesos y casats en sou glòria i honor molt gran. Dos esposos no es veuràn en el mon més estimats. D'uns amors a Déu tan grats, conserveu-ne la finor! Es miracle conegut aquell que vàren vós fer quàn al rei Felip Tercer donàreu vida i salut. tota Espanya a vos acut amb esperança i amor. I miracle fou molt gran quàn d'una molt dura penya, com avui Madrid ensenya, traguèreu aigua abundant. Es gran font i remei gran que cura de tot dolor. De pedra guardeu els blats si Marlès acut a vós. Deslliureu-la dels dolors; cureu coixos i llagats. Que no hi haigi enemistats; la pau sia en cada cor. Puix esteu ja col·locat en el Cel amb gran honor: GUARDEU-NOS SEMPRE DE MAL, SANT ISIDRE LLAURADOR.</p> | 08255-232 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Santa Maria de Merlès. | <p>Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya.</p> | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 65989 | Goigs a Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-miquel | XXI | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Miquel, patró de la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. Els Goigs estan emmarcats en un requadre ornamentat amb motius vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de l'església de Sant Miquel de Terradelles (vell) flanquejat per les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A la part inferior hi ha la partitura amb la música. Puix la fe fa meravelles i del Cel mostra un esquinç: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Des del dotze, el segle noble, i amb la vènia dels Gaià, en el cor del nostre poble heu tingut el vostre altar. Dels hereus i les donzelles amoixeu els seus destins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Sant Miquel pren l'embranzida començant a prendre el vol. De la fe que dóna vida n'ha sentit el ventijol i del dany n'ha fet clivelles estripant-lo en mil bocins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Contra mal vau fer forrolla amb l'escut suprem del Bé i la vida quan trontolla l'ha avivat el vostre alè. A la llum de les estrelles que ens indiquen els camins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Sant Miquel que nit i dia sou el braç del Déu Vivent concediu la gallardia als que us cerquen de valent. Si del mal en fem estrelles dels ermots farem jardins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Amb els precs i les ofrenes acudim als vostres peus. Baneiu-nos a mans plenes les boscúries, els conreus, dels ocells les cantarelles i el brogit festós dels pins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; 'Qui com Déu' el nom indica en els mots de Daniel. Lluitador, teniu palica a favor del Déu del Cel. Mai les ments seran meselles si la fe viu ben endins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Que la nostra rodalia que s'escapa pel collet visqui a fons la simpatia per Jesús de Natzaret. Desvetlleu-nos les parpelles amb un vol de serafins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; L'esgarip de la secada allunyeu del nostre tros i la terra assaonada darà fruit al nostre esforç. Que no ens manquin pinetelles ni el perfum dels romanins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Puix la fe fa meravelles i del Cel mostra un esquinç: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns;</p> | 08255-233 | Església de Sant Miquel de Terradelles. Santa Maria de Merlès. | 41.9284800,1.9719700 | 414765 | 4642346 | 2000 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Sebastià Codina (lletra), Mn. Jesús Capdevila (música) | Els goigs es canten el dia de la festa Major de Sant Miquel, el diumenge proper al dia 29 de setembre. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 65990 | Goigs a Sant Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-segimon | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Segimon, que es venera a la capella de Sant Segimon de Teulats. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Segimon vestit com un rei, flanquejat per dibuixos de dos gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A la part inferior hi ha la partitura amb la música. TORNADA Màrtir i rei benaurat cantarem vostres llaors: Sigueu de tots advocat Sant Segimón gloriós; --- Essent de molt poca edat a Déu tant vau estimar que'ls Pares i el Principal per Ell vau abandonar; a Borgonya fóreu nat fill d'un rei molt generós; El reialme de Borgonya gran com és, no us deia res, el Monsteny de Catalunya vostre cor atreia més; Allà viviu allunyat d'aquest món tant enganyós; Oblidat de la riquesa d'honors i de títols grans váreu viure amb gran pobresa enmig d'humils ermitants; Tant sols és alimentat de pa i d'herbes vostre cor; Per voler celestial vostre pare us va trobar al convent de Sant Marçal anant a cercar un pa; que us daven per caritat cada divendres a Vós; Vos el pare coneixieu, ella Vós no us conegué. Us demanà si sabieu on era un fill que perdé; Vós tranquil li heu contestat que'l fill li dureu, joiós; En veure l'aflicció de vostre pare estimat li demanàreu perdó a la Font de Matagalls; dient-li amb humilitat jo soc el fill que cerqueu Vós; Oh! Digues, fill estimat perquè t'has portat així? Gran torment ens has donat a ta mare i també a mi; Dones ara es ma voluntat que a Borgonya anem tots dos; No poguèreu resistir del bon pare el manament, car haver d'alli sortir us causà gran sentiment; Les campanes han sonat en entrar al regne Vós; Molt poc després us casàreu per divina providència i el reialme governàreu amb virtut i gran prudència; de Déu fóreu premiat i us féu el cel grans favors; A vostres vassalls tinguèreu tant gran respecte i amor que per salvar-los volguéren morir en mans d'un traidor; Vàreu ésser degollat i els dos fills i muller amb Vos; Clodomir, rei de la França que un tirà molt cruel fou amb tant injusta venjança us féu tirar dins un pou; on se veu gran claretat, honrant Deu vostre cos; Per vostres grans dignitats rei i màrtir excel·lent els febrosos i trencats els lliureu del seu torment; I en tota necessitat deu auxili, bondadós; En vostra Santa capella d'aquest casal de Taulats sigueu sempre el centinella i guardeu nostres sembrats; Dones amb Vós tots hem posat nostra esperança i socors.</p> | 08255-234 | Capella de Sant Segimon de Teulats. Santa Maria de Merlès. | 42.0016200,2.0015900 | 417316 | 4650438 | 1935 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Publicació d''Els Amics dels Goigs'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 65991 | Goigs a Santa Maria de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-de-pinos | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Nostra Senyora de Pinós, que es venera a l'església de Santa Maria de Pinós. Els Goigs estan emmarcats en un requadre ricament ornamentat amb motius de cresteria. A la part superior hi ha un dibuix de la Verge Maria. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha la partitura amb la música. Reyna del Cel coronada Per mans del Tot poderós: Siaunos sempre advocada Verge santa de Pinós. --- De Gabriel la anbaixada Ab gran júbilo sentireu, Per lo Altíssim fecundada Al Fill de Déu concebireu; A Deu fet home, admirada Portareu al mon repós, etc. Al Cel y terra alegrareu Quant Verge vareu parir A Jesús, y lo alletareu Per los homens redimir; Verament intitulada De Deu Mare, nom honrós, etc. Guiats ab llum d'un Estel Los tres reys del Orient Trobaren lo Rey del Cel Verb-home molt excellent; Ab reverència sagrada Adoran aquell Noy hermós, etc. Del gran dolor vos serena Vostre Fill ressuscitat, Despues que pagá la pena Deguda per lo pecat; Ell dissipa la emboscada Del enamich enganyós, etc. Quant fou lo deute pagát, Qual Adam nos va llegár, Ab lo cos purificat Va al Cel triunfant pujar; Deixantvos molt consolada Puig per gracia quedá ab Vos, etc. Ab los Apostols pregant Rebeu l'Esperit promés, Inspirantves un foch sant, Deixant vostre cor encés; Per establir la lley dada En mitg del mon criminós, etc. Per privilegi especial En cos y ánima portada, Y per Reyna coronada Sou al Trono celestial; De allí miréu inclinada A vostre client ploròs, etc. Del home sou protectora En tota calamitat, Siau nostra intercessora, Alcanseunos pietat; Marés y Pinós confiada De Vos espera socós, etc. TORNADA Puig estéu tant sublimada En aquest poble piadós: Siauli sempre advocada, Verge santa de Pinós</p> | 08255-235 | Església de Santa Maria de Pinós. Santa Maria de Merlès. | 41.9800100,1.9413800 | 412300 | 4648099 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es va imprimir a Vich: Imp. Y lib. de Soler germans, carrer de la Ramada, nº 4. Els goigs de la Mare de Déu de Pinós es canten el dia de la festa Major de Santa Maria de Pinós (segon diumenge de setembre) en sortir de la missa. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||||
| 65992 | Goigs a Santa Maria Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-magdalena | XIX | <p>Es tracta dels Goigs a Santa Maria Magdalena que es venera a la capella de Santa Magdalena de la Cortada. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta petits motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Santa Maria Madalena, flanquejat per dibuixos de paneres amb fruita. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com la tornada. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha la partitura amb la música. TORNADA Puig que forta vau trencar del pecat la vil cadena; Ensenyaunos, Magdalena, nostras culpas a plorar. -- De Magdalo'n lo casal, gran castell del hebreu poble, vareu neixer rica y noble y agraciada sens igual, en esta vida mortal aixis lo cel vos devallá, etc. En plahers, caricias y flors la vostra infancia passareu, mes als tretse anys ja quedareu sens pares y protectors; de caudals y richs tresors hereva os varen nombrar, etc. Llavors comensá á brindarvos lo del mon ab sos festeigs y ab diversions y passeigs procurá'n afalagarvos, y ab sas manyas enganyarvos per vostre cor enredar, etc. Las pompas y vanitats vostre cor van suduhir, també volguereu seguir als gustos y liviandats, y ab tal sort d'inquitats vareu dotse anys malgastar, etc. Jesús qu'era rica mina de la gracia y de salut, veyent vostre cor perdut, fet del mon una joguina, vos enviá sa llum divina, puig os volia salvar, etc. Veyent llavors vostra errada vos tirareu á sos peus, renunciant als falsos deus qu'os tenian encisada, de dolor llavors passada diguereu: May mes pecar, etc. De Jesús l'amor creixia cada jorn en vostre cor; com en son jardí la flor la virtut en ell floría, vostre esperit ja sol volía per Jesús sufrir y penar, etc. Sempre mes detrás anareu de Jesús, fins al calvari, mortalitat ab un sudari lo sant Cos allí mirareu, mes despres lo contemplareu resplandent al cel pujar, etc. Deu, ab vos gran maravella volgué fer dins lo mar blau, al ser ficada á una nau sense rems, sens nort ni estrella; puig sortireu de Marsella, hont lo cel os vá guiar, etc. L'Evangeli predicareu als pagans d'aquell pahís, y'l camí del paradís ab l'exemple ‘ls hi mostrareu, cap al cel sempre mirareu per son favor alcansar, etc. Trenta anys fereu penitencia dintre d'una humida cova, la vostra anima alli troba una ven de vera ciencia, mes la divinal clemencia al cel os volgué portar, etc. Desde allí, oh Magdalena, per lo poble de Marlés sigueu un advocat més per los mals de tota mena, sí'ns sobrevé alguna pena, ajudáunosla á passar, etc.</p> | 08255-236 | Capella de Santa Magdalena de la Cortada. Santa Maria de Merlès. | 42.0061900,1.9796900 | 415508 | 4650967 | 1897 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Antoni Serra Comelles, Pbre. | Els goigs van ser publicats de nou l'any 1929 per R.P. Ramon Serra Comellas, O.S.A. germans i fills de Santa Maria d'Olvan. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 66000 | Arxiu de Josep M. Vilarmau i Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-josep-m-vilarmau-i-cabanes-0 | VILARMAU, Josep M (1997). Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular. S'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista de Santa Maria de Merlès que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès. Es tracta d'un recull de més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes entreteniments, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Santa Maria de Merlès, hi ha recollit un volum important d'informacions, de diverses tipologies, a més de les que són comunes a tot el Lluçanès. Són les següents: - Cançons cavalleresques i llegendàries: Don Lluis [sic] de Montalvà; La vida de les galeres; La dama robada; Blancaflor; La presa de Roses; El testament d'Amelia [sic]; La dama d'Aragó; L'Agneta Rostoià; Present de boda; La presó de Lleida; A la ratlla de França; Els estudiants de Tolosa; La Enramada [sic]; Els tres tambors; El Comte l'Arnau; El Ton renegaire; La porqueirola; Catarina; El poder del cant; La fera malvada; La donzella condempnada [sic]; La dama captiva; La captiva; El fill jogador [sic]. [Totes les Margaridetes..]; La dama enterrada; La filla del Carmesí; Els tres dallaires; L'infant i la dida; Els tres diables; Donya Argüela; Les vintinou [sic] llançades; [A la vora de la mar..]; La filla (A la vila de Prades); Don Lluís de Montalvà; La presó de Lleida; El fill jogador [sic]; La donzella i la mort; El comte de Flores; La filla perduda; Don Bertràn [sic] i Donya Maria; El grumet valent; Sant Jaume de Galicia [sic]. - Cançons amoroses: Les nines de Camprodón [sic]; L'enamorat (Un dia ho vaig saber); Sota el pont d'Oliana; El fill del rei; La fira d'Olot; Matinet me'n só llevat..; El pardal; La filla d'un pobre amor; La carta, un dia collint floretes; Recordes dolceta amor.. ; Els fadrins de Sant Boi; [Allí en el camp de Tarragona]; Al camp de Tarragona; Ai adeu [sic] vila d'Olot; El pomeret; La Pepa; La noia de cal Sidro Vall d'Alpens; L'escoria [sic]; La minyona del Rosselló; L'espina; Caseu-vos fadrins amb una pagesa; Caseu-vos fadrins; No us hi caseu noies amb un teixidor; La nit de Sant Joan. Variant; La Pepa i el Sidro; [Tantes com n'he tractades]; El metge; El mestre; El mestre; Un dia l'encontrí sola..; [Fadrinets de la muntanya]; [Abans no et fassis [sic] monja]; Si fos aucellet [sic]; [Quan jo n'era petitet]; Cansó [sic] d'amor; [Vostre pare vostra mare]; Bon nit Tomàs; [A l'edat dels disset años [sic]; [Sota el pont de l'Airola..]; El salt del colom; Me'n determino un dia; [De tu vinc a despedir-me]; [Fadrins que festegeu]; [Jovent d'avui en dia]; La Carmeta de Sant Boi; Angeleta de Manresa; [Matinet me'n llevo]; La molinera; Fidelí; [A la orilla [sic]de la mar]; La minyona de Ripoll; La donzella recatada; Antonia [sic]; El fadrí i la minyona d'Organyà; El frare blanc i la donzella; La melindrosa; Una tarde [sic] molt serena; La mairastra; El soldat i la pastoreta; Roseta; [Margarida]; [L'armari]; [Margarida de Castellterçol]; El desafío; [La minyona de la Vall d'Andorra]; [Dia de Sant Pere, que es festa major]; La Sileta; El pastor del Grau; La vida de les monges; La minyona de Girona; Antonia. - Cançons satíriques, humorístiques, picaresques i de costums: Les nines de Sant Llorens [sic]; La mal casada; La noia del Graell; El Borrallot; El berenar de Prats; Mon marit tenia gana; Casada amb un vell; Els traginers quan passen; Les dones de Saldes; Els tres segadors; El sarau dels gitanos; El petit bailet [sic]; La meva mare va al mercat; El moliner i la molinera; La vella i l'estudiant; A la terra del poc pa; El maridet; Els gats de Cormina; Les nines de Reus; Francisqueta; En Joan de Campdevanol [sic]; El mal de la filla; El pobre terrisser; La xica de Fuives; Si voleu venir a Xauxa; La terra de Xauxa; [El dia que em vaig casar]; El Peirot; Si en tenia uns esclops nous; Totes les noies de la burrimboia; La Carmeta; | 08255-244 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). Barcelona. | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) L'Enraplega; L'ull de bou; [Si pretens ser molinera]; El sorteig; Cobles per divertir a la gent; La flor de Pesol; Els carrilaires; Els fumadors gorrers; Les tristeses del convent; La Mare de Deu [sic] de Falgars; El pagés [sic] carbassejat; Al quinze de juny; El Borromba.- Cançons populars. Cants religiosos (nadal, quaresma, caramelles, goigs, goigs de porta, de sants diversos, cançons religioses diverses): Sant Josep i la Mare de Deu [sic]; Cansó [sic] de Nadal; El rabadà jovenet; El rabadà; La nit de Nadal; Cansó [sic] de Nadal; La cova de Betlém [sic]; Castig [sic] de Deu [sic]; Dolcíssim Jesús; La passió sagrada; Passió de N.S. Jesucrist coneguda amb el nom de 'Passió de Sant Pere'; Clamors y lamentos [sic] de les santes ànimes del purgatori; Cobles en honor de la Verge i Mare dels Dolors; Oració de Sant Agustí; Santa Quiteria; Santa Magdalena; Magdalena; La samaritana; Santa Agnès; La vocació religiosa; El fill prodig [sic]; Els deu manaments.- Cançons populars. Cançons històrico-polítiques, de lladres, mnemotècniques, danses i ballets, tocates, corrandes i semblants: La bandera dels carlins; Els soldats del rei d'Espanya; El soldat per Cuba; Barceló Inglaterra; La cansó [sic] del cabrer; L'hereu Gibert; A l'Hostal de la Peira; El xic de Rosselló; Els presos de Perpinyà; El serraller; El bon Jesuset; Qui matará [sic] la mosca?; Les dotze paraules; Copla; Les noies del Graell; [Del primer hombre que ha visto..]; En soc [sic] filla de Guisona [sic]; Els rodassogues; [Del romaní se'n va a l'ombreta]; L'estil de l'home; La llàntia del rei moro; Aucellets de vora el mar; La minyona de la Cortada; [Si n'hi havia un pastor]; Collcerola; Vila de Ripoll; [Senyor jutge està malalt]; Estevet si et vols casar; El casat i la vídua; El carboner; Capitel·lo; En Pau Xemeneia; L'hostal de la Peira; Els contrabandistes; Les lleves per Cuba; El sorteig; El fill prodig [sic].- Música instrumental: Ball cerdà; Ballet de Deu [sic]; [El Rossinyol en te [sic] vuit pessetes]; La bolangera. - Rondalles: La princesa i les figues; L'home que va donar-se al Dimoni; L'aliga [sic], el gos llebrer, la formiga i el lleó; Castell d'iràs i no tornaràs; Rondalla enigmática [sic]; Les cabretes, la guineu i el llop; El rector de Viladonja. - Etologia: Recull de costums y altres assumptes folklorics fet a la Vall de Merlès [sic] (1929); Sota, sota la llanterna (1932).Està microfilmat.La imatge ha estat extreta del llibre 'Folklore del Lluçanès'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 66631 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-9 | XX-XXI | el fons actual de l'arxiu es troba en bones condicions de conservació, està catalogat i es fa el manteniment regularment. Cal dir però que l'arxiu és molt parcia ja que durant la Guerra Civil es va perdre part de la documentació. | L'arxiu municipal de Cercs es troba dins de l'edifici de l'ajuntament de Cercs. Ocupa més de 200 m lineals de prestatgeries i conté més de 2.000 registres. La documentació conservada s'inicia l'any 1900 i està organitzada segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La major part de la documentació conservada és la que genera el propi ajuntament. A més conserva els fons transferits des de l'antic municipi de la Baells, que fou absorbit per Cercs l'any 1941. Segons el quadre de classificació les àrees en que es distribueixen els fons documentals són: Administració general, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient i Col·leccions factícies. | 08268-141 | Ajuntament de Cercs. Ctra. de Ribes, 20. 08698 Cercs | A la dècada de 1990 el Servei d'Arxius de la Generalitat va fer una primera actuació arxivística en el fons documental de Cercs, de la qual es conserva un instrument de descripció sistemàtic. Es pot considerar aquesta actuació com l'origen de l'arxiu municipal com el coneixem avui en dia. No hi ha constància de cap actuació classificatòria anterior, per bé que la documentació havia ocupat diferents dependències dins del mateix edifici de l'ajuntament. La segona intervenció fou la de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els anys 2000 i 2001. L'ajuntament de Cercs es va adherir el mes de juliol de 2004 al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 66632 | Fons documentals a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX-XX | els arxius de les parròquies de Cercs són parcials, ja que durant la Guerra Civil es va perdre gran part de la documentació. | L'Arxiu Diocesà de Solsona conserva bona part de la documentació parroquial de les esglésies del municipi de Cercs (Sant Jordi de Cercs, Sant Salvador de la Vedella, Sant Quirze de la Baells, Sant Corneli) generada a partir de l'any 1939. De documentació anterior a aquesta data pràcticament no es conserva res d'original. De la parròquia de Sant Jordi de Cercs hi ha 5 llibres de baptismes,1 de confirmacions, 2 de matrimonis i 4 d'òbits d'entre els anys 1889 i 1994. A més, hi ha 29 llibres d'administració parroquial alguns dels quals contenen expedients matrimonials. De la parròquia de Sant Quirze de la Baells hi ha 1 llibre de baptismes i 1 llibre de matrimonis i òbits d'entre els anys 1918 i 1975. A més, hi ha 11 llibres d'administració parroquial, algun dels quals conté expedients matrimonials. De la parròquia de Sant Salvador de la Vedella hi ha 6 llibres de baptismes, 1 de confirmacions, 3 de matrimonis i 3 de defuncions d'entre els anys 1909 i 1980. A més, hi ha 7 llibres d'administració parroquial. Els registres sacramentals de la parròquia de Sant Corneli es troben dins dels llibres parroquials de Santa Cecília de Fígols. Hi ha 6 llibres de baptismes, 2 de matrimonis i 1 de defuncions d'entre els anys 1870 i 1976. | 08268-142 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona | La majoria d'esglésies de la zona minera de l'Alt Berguedà foren cremades els primers dies després de la revolta militar del 18 de juliol de 1936. Dins de l'actual municipi de Cercs hi havia les esglésies de Sant Jordi de Cercs (antigament Santa Maria del Pont de Rabentí), de Sant Quirze de la Baells, de Sant Salvador de la Vedella, de Sant Corneli i del Santuari de la Consolació. Els fons documentals parroquials d'aquestes esglésies, especialment els llibres de baptismes, matrimonis i defuncions, s'inicien l'any 1939. Alguns contenen registres sacramentals anteriors refets després d'aquesta data. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les parròquies del municipi de Cercs varen formar part del bisbat d'Urgell fins l'any 1593 quan fou creat el bisbat de Solsona, del qual depenen actualment. A l'Arxiu Diocesà d'Urgell es conserven els relats de les visites pastorals realitzades a les parròquies de Cercs fins a la data de creació del nou bisbat de Solsona, dins dels volums generals de visites pastorals a la diòcesi.L'actual arxiu parroquial del municipi està situat a l'església nova de Sant Jordi, tants sols compta amb els llibres sagramentals vigents i amb altra documentació administrativa actual. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 66633 | Permís de construcció del castell de Blancafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/permis-de-construccio-del-castell-de-blancafort | MIQUEL, F. (1945): Liber Feudorum Maior, Barcelona, CSIC. VVAA (1985): Catalunya Romànica. El Berguedà, volum XII, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII | Escriptura per la qual el comte-rei Alfons I concedeix a Pere de Berga permís per construir una casa fortificada a Blancafort. La data del document és 10 de febrer de 1166. Pel seu contingut sembla que la casa i fortalesa ja estava construïda en aquesta data i que el comte-rei confirma la seva possessió a Pere de Berga i els seus descendents sempre i quan la posi a disposició del comte-rei i dels seus successors: 'jo, Alfons (...), et vaig concedir a tu, Pere de Berga, abans que l'edifiquessis, la potestat de fer una casa i una fortalesa al lloc que en diuen Blancafort (...). Per aquesta causa també et concedeixo i et dono, Pere, a tu i a tots els teus successors tot el que tens edificat' (Catalunya Romànica, XII, p. 244). | 08268-143 | Arxiu de la Corona d'Aragó, carrer Almogàvers, 77, 08018-Barcelona | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 1166 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'original del document en pergamí es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, dins de la col·lecció de la Cancelleria, secció Pergamins d'Alfons I, Sèrie General, número 31 dupl. Es pot consultar una còpia digital a la mateixa seu de l'arxiu (no disponible per internet). Hi ha una reproducció del pergamí, amb la transcripció i la traducció del text, en el volum XII, pàgina 244, de la col·lecció Catalunya Romànica. El Berguedà. El text també es troba reproduït a MIQUEL, F. (1945): Liber Feudorum Maior, Barcelona. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 66634 | Fons documental de la Prefectura del Districte Miner de Barcelona a l'ANC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-prefectura-del-districte-miner-de-barcelona-a-lanc-0 | BERENGUER, M. A. (2003): 'Els expedients de mines del districte miner de Barcelona', a Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, número 4, p. 3-5. | XIX-XX | Aquest fons documental (ANC1-641) conté 72 expedients de concessió d'explotació de mines localitzades dins del terme municipal de Cercs datats entre el 10 de gener de 1868 i el 20 d'octubre de 1967. Per poder explotar una mina les empreses mineres o els particulars que hi estan interessats han de demanar a l'administració una concessió minera, és a dir, la facultat d'explotació del carbó, fet que requereix d'uns estudis i anàlisis previs, geològics, topogràfics, de la qualitat del mineral a explotar, etc. En funció dels resultats d'aquests estudis es decideix quin és el tipus d'explotació més adient, si la mineria a cel obert (en forma de pedrera) o la mineria d'interior (en forma de mina). Cada expedient de concessió d'explotació minera ha d'incloure tota aquesta documentació. Aquests expedients relatius a Cercs fan referència a 48 mines diferents, algunes de les quals no es van arribar a explotar. Una part d'aquests expedients, concretament 19, foren generats per la Secció de Foment del Govern Civil de Barcelona, competent en aquestes concessions fins l'any 1893, quan va desaparèixer essent substituïda per la Prefectura del Districte Miner de Barcelona, creada l'any 1865 i de la qual ja depenien tècnicament els enginyers de mines. Amb tot, el govern civil continuava sent el responsable últim d'atorgar o no les concessions de les explotacions mineres; aquesta situació es va mantenir fins a la desaparició dels governs civils a Catalunya l'any 1934. És per això que en cada un dels expedients hom hi pot trobar tant documents del govern civil com documents de la prefectura del districte miner. Aquests expedients estaven regulats per la Llei de mines de 1868 i per una Reial Ordre de 1893, que fixaven el procediment i la documentació que havia de contenir cada un dels expedients, formant un corpus documental força homogeni. Una mica més de la meitat dels expedients, 40 en concret, foren iniciats entre els anys 1901 i 1936, període d'un gran desenvolupament de la mineria a la zona de Cercs sobretot pel paper que va prendre l'enginyer de mines i empresari basc José Enrique de Olano. Amb posterioritat a l'any 1939 hi ha 13 expedients. Cal tenir en compte que aquest fons només recull expedients d'explotacions mineres que estan tancats per caducitat de la concessió minera i com tenen tots més de 50 anys la seva consulta és de lliure accés. En una bona part, els expedients van acompanyats de plànols de situació de les mines per a les quals es demanava el permís d'explotació. Dins dels fons documentals continguts també a l'Arxiu Nacional de Catalunya, en el fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia (ANC1-515) es guarden els expedients de plans de labors de la mina de lignit del Coto Matilde (corresponents a la mina Consolació) dels anys 1950, 1955, 1960, 1965, 1970 i 1975. | 08268-144 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | El fons de la Prefectura del districte miner de Barcelona (Fons ANC1-641) és un fons de l'Administració Perifèrica de l'Estat que es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. S'hi troben els expedients de mines de la demarcació de Barcelona, ordenats per ordre cronològic d'obertura d'expedient, des de 1864. El mes de desembre del 2002 l'Arxiu Central del nou Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme va transferir a l' ANC la sèrie documental denominada Expedients de concessió d'explotació de mines. En concret es tracta d'expedients generats entre 1864 i mitjan segle XX, tancats per caducitat de la concessió minera, que constitueixen el fons Prefectura del Districte Miner de Barcelona. L'Arxiu Central d'Indústria en va fer la catalogació en base de dades. La Prefectura del Districte Miner de Barcelona va ser el darrer productor dels expedients. Abans, però, ho va ser la Secció de Foment del Govern Civil de Barcelona (1864-1893). | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 66635 | Fons documental de l'Agència Catalana de l'Aigua a l'ANC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lagencia-catalana-de-laigua-a-lanc | TORRAS, M. i UTGÉS, M. (2002): 'Els projectes tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua', a Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, número 2, p. 8-10. | XX | El fons documental de l'Agència Catalana de l'Aigua a l'ANC (ANC1-547) conté 33 expedients d'obres d'infraestructures hidràuliques relacionades amb el terme municipal de Cercs. Aquests expedients estan datats entre els anys 1934 i 1991. El nombre més important d'aquests expedients, 24 en concret, estan relacionats amb el pantà de la Baells, inaugurat l'any 1976: inclou, entre altres documents, els estudis geològics previs, un avantprojecte de l'any 1949, el projecte realitzat l'any 1956 i les modificacions de l'any 1972, els projectes de modificació de les carreteres afectades per l'embassament i els projectes de construcció dels edificis necessaris per allotjar el personal que va treballar en la construcció de la presa. A més, hi ha sis expedients relacionats amb els efectes i les reparacions que va caldre fer a l'embassament després dels aiguats de l'any 1982. De tota la documentació continguda l'expedient més interessant és el 'Projecte del pantà de la Baells', de 31.07.1956, que està format per 26 carpetes amb tot tipus d'informació: plànols, memòries, pressupostos, etc. L'accés a tota aquesta documentació és lliure. | 08268-145 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) és un ens públic adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb competències plenes en el cicle integral de l'aigua a les conques internes de Catalunya dins del marc de la directiva europea de l'aigua. L'ACA fou creat el 31 de desembre de 1998 a través de la Llei 25/1998 a partir de la fusió de la Junta de Sanejament i de la Junta d'Aigües; no obstant, no va començar a operar fins el 14 de gener de l'any 2000 quan es va celebrar la primera reunió del consell d'administració. De la seva gestió en destaca el pla de sanejament amb la posada en funcionament de plantes depuradores d'aigües residuals que cobreixen el 96% de la població catalana (dades de l'any 2015). Des de la seva creació l'ACA va acumular tota la documentació generada anteriorment primer pels Ministeris de Foment i d'Obres Públiques i, per delegació d'aquests, per les Confederacions hidrogràfiques corresponents, i després, a partir de la transferència de competències l'any 1985, per la Generalitat de Catalunya. Aquesta documentació està formada pels projectes tècnics dels expedients d'obres d'infraestructures hidràuliques produïts entre els anys 1898 i 1991. Varen ingressar a l'ANC el mes de març de l'any 2000. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 66661 | Fons documental de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XIX-XX | <p>L'arxiu documental de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un petit fons de documentació de tipologia diversa referent al municipi de Cercs. La documentació més interessant del fons és el que s'anomena Arxiu Marià, en la que hi trobem els goigs de Sants de diferents esglésies del municipi, és el cas de Sant Quirze i Santa Julita de Pedret, un exemplar és molt recent i l'altre és còpia dels goigs de 1884; altres de Santa Maria de la Baells que compta amb diversos exemplars diferents, un dels quals és còpia de goigs del 1843; goigs a la Mare de Déu de la Rodonella que inclouen la partitura de la música i la lletra; entre altres diversos goigs, alguns de molt interessants, dedicats a la Marededéu del Santuari de la Consolació. Del Santuari de la Consolació destaca la còpia del llibret que relata la 'Història de la imatge de la Mare de Déu de la Consolació', escrit pel Pbre. Ramon Anglerill i Comellas, en data 1894. També referent a les esglésies del municipi hi ha un seguit d'arxivadors que inclou altra informació diversa, des de les enquestes realitzades després de la Guerra Civil a altres goigs, retalls de diaris o de publicacions en les que es fa esment a alguna de les esglésies del terme de Cercs, el conjunt de documentació és diferents cronologies diverses, bàsicament finals del segle XIX i XX; la majoria de la documentació és original però també hi ha còpies. També es mereix esment, les còpies de planimetria de diferents edificis del municipi, bàsicament esglésies (alçats, plantes i seccions) de Sant Salvador de la Vedella i de Santa Maria de la Baells (inclou un alçat de la façana amb la numeració de les pedres que es van guardar per ser tornades a col·locar en un nou indret). També diversos mapes i plànols del terme municipal o de parts concretes del terme. A més, el fons documental també compta amb un recull en un format de fitxes d'informacions en relació al municipi com són manifestacions religioses i culturals, costums, rondalles, llegendes o cançons, entre altres. En relació a aquest recull són poques les informacions corresponents a Cercs, encara que minses són interessants. La majoria de les dades són resultat d'un recull oral d'informacions i també part de buidatge bibliogràfic. El fons també compta amb documentació de diverses masies de la comarca; referent al terme de Cercs només compta amb informació de la masia de Merolla, es tracta d'un llibret fotocopiat que consta referenciat com a llibre trobat a la Casa Merolla de Cercs, data de l'any 1874-1875, i que constitueix una mena de llibre de comptes de les diferents actuacions realitzades sembla que per Ramon i Joan Selga García, imatgers del Serrat del Gall, en la que s'inclouen totes les actuacions i treballs realitzats com daurar, pintar, etc. , indicant cada obra a realitzar i el detall del pressupost segons material necessari i jornals (Coromines, R. (2011): Ramon i Joan Segla García, imatgers del Serrat del Gall, a L'Erol, núm. 107, Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà)</p> | 08268-171 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga. | <p>L'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, consta d'un interessant fons d'imatges però també un de documental. En aquest hi ha informació recollida per els diferents membres, alguns dels apartats més destacats és informació sobre fons documentals de masies, en el que només hi consta Merolla municipi de Cercs, i informació referent a temàtiques relacionades amb el folklore, o a nivell genèric de cadascun dels municipis.</p> | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||||
| 70884 | Arxiu Municipal de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-vallcebre | Inventari de l'Arxiu Municipal de Vallcebre, Ajuntament de Vallcebre. | XX | L'arxiu municipal es troba ubicat a l'ajuntament de Vallcebre. La documentació es conserva en una sala de 3'3x3 mts i hi ha un total de 52 mts lineals de documentació. L'arxiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XVIII fins a l'actualitat, essent més nombrosa la documentació referent al segle XX. A més, hi ha el fons del jutjat de pau, de la Hermandad Sindical de Labradores, de la Mutualitat Nacional Agrària, el Sindicat Local de Combustible, de FET y de las JONS, l'ADF. També destaquen els fons particulars de Josep Ramon Grandia i Soler (on destaca la correspondència d'aquest, conegudes com a 'Cartes del Nai') i Mariano Grandia i Soler. El document més antic que s'hi pot trobar és un cadastre del segle XVIII. La documentació municipal està classificada en les seccions següents: Administració general, Hisenda, Proveïments, Beneficiència i Assistència Social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis Agropecuaris i Medi Ambient i Col·leccions factícies. La documentació s'ha classificat seguint els criteris per a arxius municipals de la Diputació de Barcelona. | 08293-1 | Plaça de l'Ajuntament s/n, 08699 Vallcebre. | L'arxiu conserva el fons documental que genera el mateix Ajuntament des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat. Darrerament l'Ajuntament va encarregar l'ordenació i catalogació de tot el material de l'arxiu dins el programa de manteniment amb la Diputació de Barcelona iniciat el 2006. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70884-foto-08293-1-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||
| 70885 | Cartes de 'El Nai' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cartes-de-el-nai | AAVV (primavera 2003). Les tres guerres carlines. L'Erol nº 76, any 22. ARNABAT, Ramon (2006). Visca el Rei i la Religió! La primera guerra civil de la Catalunya Contemporània (1820-23). Pagès editors. GOL, Antoni (1989). 'Berga i comarca durant les tres guerres carlines'. Dovella nº 32, any IX, II època. OLLER, Josep (hivern 1997). 'Guerrillers absolutistes i carlins Jep dels Estanys i Josep Grania 'El Nai''. L'Erol nº 56. TORRAS, Jaume (1967). La guerra de los agraviados. Publicaciones de la cátedra de História General de España, Universitat de Barcelona. | XX | Les cartes de 'El Nai' són una sèrie de 42 cartes escrites per Josep Grandia i Soler o adreçades a ell. Daten de principis del segle XX i són part de la correspondència que el militar carlí va rebre o generar en els anys del seu exili a França, tant per part d'amics i familiars, com per part dels militars que participaren en l'alçament fallit de 1900. | 08293-2 | Plaça de l'Ajuntament s/n, 08699 Vallcebre | Josep Grandia i Soler va nèixer a Vallcebre el dia 17 de desembre de 1854 i se'l coneix com El Nai per la casa on va nèixer. Participà a la tercera Guerra Carlina on, tot i la seva joventut, destacà per les seves aptituds militars i el 26 de febrer de 1876 obtingué el grau de capità. Acabada la guerra va recórrer diversos països europeus i amb la salut força malmesa retornà a Vallcebre on va fer de secretari municipal. Des del 1898 hi havia preparatius per un alçament carlí, però un grup de carlins catalans dirigits per Salvador Soliva, i entre ells en Josep Grandia, van actuar al marge dels preparatius i van llançar-se a la lluita l'octubre de 1900. Josep Grandia com a cap del districte de Berga va formar una partida i el 28 d'octubre de 1900 va proclamar el pretendent carlí, Carles VII, com a monarca. Després del fracàs de l'alçament, que va ser sufocat ràpidament, s'exilià a Perpinyà des d'on mantingué una activa correspondència amb els seus caps militars i amb parents i amics de Catalunya. Les autoritats i alcalde de Berga li proposaren un indult a canvi de l'entrega de les armes amagades, però tot i que no ho veié gens clar i s'hi negà unes quantes vegades, sembla a ser que al final ho acceptà, ja que el maig de 1901 li comunicaren que ja podia tornar sense por. Ja des de Vallcebre, a finals de maig del mateix 1901, va escriure una carat a S.M posant-se sota la seva disposició. El darrers anys de la seva vida els passà a La Consolació, on vivia la seva filla, i morí el 1926. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70885-foto-08293-2-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Josep Grandia i Soler i altres | És un fons especial de l'Arxiu de Vallcebre. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||
| 70889 | Fons documental de Vallcebre a l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vallcebre-a-larxiu-comarcal-de-berga | XIV/ XIX | El pergamí té brutícia i taques superficials, retallat. Segell retallat, perdut./ El cens ben conservat. | A l'Arxiu Comarcal del Berguedà s'hi poden trobar 2 documents referents a Vallcebre: un pergamí d'un proces judicial datat l'any 1390 i un cens militar del 18. El Pergamí és un procés judicial engegat arran d'una venda feta per Joan I, el Caçador, a Ramon de Peguera, cavaller, senyor de la baronia de Lluçà, d'un domini que el rei tenia al castell de Peguera, a la parròquia de Santa Maria de Vallcebre. El dit domini era tingut en feu del rei pel mateix Ramon de Peguera, i era conformat per masos, terres, vinyes i els seus habitants. El cens militar de 1856 és un llibre que conté llistats de les cases dels pobles del Berguedà on hi havia nois o homes joves que poguessin ser aptes per anar a l'exèrcit. El llistat està agrupat per pobles i de cadasun d'ells s'especifica el nom de la casa, qui l'habitava i qui n'era el propietari. Concretament, pel municipi de Vallcebre, hi ha allistades 166 cases. | 08293-6 | Pavelló de Suècia, s/n, 08600 Berga | L'Arxiu Comarcal del Berguedà conté documents de la ciutat de Berga i també n'aplega d'alguns pobles del Berguedà, tot i que, aquests darrers, en menor mesura. Els documents més antics que conserva daten del segle XIII. La documentació està ordenada amb les seccions següents: fons de la Generalitat de Catalunya, fons de l'Administració local, fons de l'Administració reial i senyorial, fons notarials, fons judicials, fons d'institucions, fons d'associacions i fundacions, fons comercials i d'empreses, fons patrimonials, fons personals i col·leccions. El cens es va fer per tal que el govern pogués tenir un cert control de les cases i els habitants dels pobles del Berguedà. Cal tenir present que el Berguedà havia sigut una zona que havia aportat nombrosos contingents a les files carlistes, per tant, en una època d'entreguerres, aquesta era una eina necessaria i de primera mà per tal de conèixer qui podia anar a engrossir l'exèrcit liberal o qui, pel contrari, havia passat a les files rebels. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1390/185 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70889-foto-08293-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70889-foto-08293-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70889-foto-08293-6-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Berenguer de Tresserres (pergamí)/ Desconegut | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||
| 70936 | Goig de Sant Victor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-victor | XX | El text del goig és el següent: Goigs del gloriós Sant Victor, Papa i màrtir, que se venera en la parroquial iglesia de Santa Maria de Vallcebre Bisbat de Solsona. Puix que Vallcebre ha lograt / Reliquias de vostre cos: / Sant victor Papa gloriós / siáu lo nostre advocat. / De bons pares africáns / fou lo vostre naixement: / de ells beguereu plenament / la doctrina dels christians: / desde la mes tendra edat / fugiu del mon enganyós: / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Vostra innocent juventut / ignorà los mals costums: / de la ciencia las llums / juntáreu ab la virtut: / á tots vostra santedát / serveix de mirall hermós. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Disposat tant bellament / volgué Déu Nostre Senyor: / quels ordres sants vostre cor / Desitjás eficasment: / Ministre del cel creat / la fe sembráu fervorós: / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Summo Pontífece fet / promovéu la lley divina: / ab exemples, y doctrina / publicament y en secret: / lo die de Pascua ha estat / en diumenge escrit per vos. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Theodoto desertór / confus de sa cobardia: / se fa cap de una heretgia / abandonát son honor: / de la Iglesia es saparát / per vós com a escandalós. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / La quinta persecució / vos prepara grans torments: / vos confortáu á las gents / predicantlos la Passió; / per la lley de Christo amát / donáu la sanch valerós. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Séptimo Severo era / lo qui vós maná matar: / volent del mon desterrár / la lley santa y verdadera: / ell morí desestimát, / y vos viviu victoriós: / Sant Victor Papa gloriós, etc. / De febres, y de tots mals / curáu á vostres devots: / a Vallcebre sabém tots / destruiu los temporals: / á vos recorre confiát / lo qui creu sou poderós. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Puix en lo cel col·locat / regnau alegre, y ditxós: / Sant Victor Papa gloriós / siáu lo nostre advocat. | 08293-53 | Santa Maria de Vallcebre | 42.2043300,1.8184900 | 402463 | 4673139 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | El goig s'ha copiat literalment, respectant l'ortografia de l'original. La data de la impressió no hi apareix. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 70949 | Goigs de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-barbara-0 | XIX-XX | El text dels goigs és el següent: Dins el temple i dins la mina / brollarà l'oració, / Santa Bàrbara, heroïna, / Verge i Màrtir del Senyor./ Contemplem la nit tant bella / que us omplia el pensament, / i en l'ullet de cada estrella / que perfora el firmament, / la fe nostra hi endevina / el mirar del Creador. / Tres finestres de llum clara / la capella us guarniran / com imatges de Déu Pare, / de Déu Fill i Esperit Sant. / Feu capella cada mina / dins la fosca del carbó. / Contra els falsos déus que honra / la ceguesa del pagà, / l'únic Déu que la fe adora / troba en vostre cor altar, / feu-nos llum a la retina, / quan revé la passió. / Vostre pare us perseguia / amb l'espasa nua al braç, / quan la roca que us cloïa, / esberlant-se, us obrí pas. / Que la gràcia divina / trenqui el cor del pecador. / Com devalla la neu pura / sobre els vostres divuit anys! / De l'Espòs teniu fretura / dins la nit plena d'afanys, / i a la vostre mà tant fina / no s'acluca el llantió. / Esfullada, l'assutzena / sols canvia el color blanc / damunt l'ara on s'ofrena, / per les roses de la sang.../ Més Jesús us il·lumina / i us guareix dins la presó. / Mentre el foc els flancs us lleva, / com si el cos no se'n sentís / la mirada al cel s'eleva / amb les ales del somrís. / Ara els llavis ens afina / el somriure en el dolor. / I sofriu després encara / els martiris que Déu en sap!, / fins que el braç cruel del pare / sacrifica el vostre cap. / Gest d'esposa que es reclina / en els braços del senyor. / Quan els llamps i la tronada / gargotegin el cel blau, / empareu-nos la mirada / amb l'arc-iris de la pau / el devot vostre que fina / coroneu d'etern perdó! / Fígols, Saldes i Vallcebre, / Collet, Gòsol, Massanés / us invoquen i us veneren / amb Aspà i Coll de Pradell, / puix que vostre esguard s'inclina / sobre tota aflicció. / Dins el temple i dins la mina / brollarà l'oració, / Santa Bàrbara, heroïna, / Verge i Màrtir del Senyor. | 08293-66 | Santa Maria de Vallcebre | Els goigs es canten el dia de la festa del sant o la santa a què fan referència. Concretament, Santa Bàrbara es celebra el 4 de desembre i a la comarca és molt coneguda , ja que és la patrona dels miners. | 42.2043300,1.8184900 | 402463 | 4673139 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | Facilitat per Josep Oriola. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 71018 | Goigs de Santa Maria Magdalena. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-magdalena | XIX-XX | El texte del goig és el següent: Ja que sou nostra advocada, / reclamant-vos de tot cor: / Feu que al cel tinguem posada, / Magdalena, astre d'amor. / Per desgràcia vos portàreu / una folla joventut, / i és de tot el món sabut / que el vell ídol adoràreu, / fins que el cel, d'una mirada, / convertia el vostre cor. / Jesucrist, que us contemplava, / com el bon pastor un anyell, / no us deixà prendre consell / de qui tant us malmenava: / clavà en vos una llançada / que us fereix de dolça mort. / I d'amor tota una flama / us tornàreu tant ardent, / que ja, des d'aquell moment, / sols perdó vostre pit clama. / Adéu, món! Dieu, gosada, / tot llançant les gales d'or. / Ben resolta i decidida, / de Jesús en cerca aneu, / i a la llar del fariseu / heu entrat, quan el convida; / als seus peus agenollada, / no podeu contenir el plor. / Del diàleg que s'entaula / en el centre us convertiu, / quan el vostre exemple viu / és posat damunt la taula. / Heu vessat enamorada, / un engüent de tant valor! / Si us seguim fins al Calvari, / de l'amor tant màrtir sou / com apòstol, si no és prou / que amb Maria se us compari: / Com hi fóreu abrusada / amb la Creu del Salvador! / La vostra ànsia no té espera / per ungir-li el sagrat cos, / i al sepulcre, sens repòs, / d'arribar sou la primera. / Oh, gran Déu! Prou hi ha l'amada, / però nohi ha l'amador!/ No s'acaba vostra vida / perquè el Déu del cel no ho vol, / i trobeu goig i consol / a plorar-la penedida. / A Marsella se us trasllada, / sempre en ales de l'amor. / I feu tanta penitència / en aquest lloc beneït, / que les pedres heu tenyit / de sang pura en evidència: / Són trenta anys que hi feu estada; / són trenta anys de viu dolor. / Encaixeu de tal manera / amistat en Déu vivent, / que, a on vostre nom s'estén, / se us estima i se us venera. / A Vallcebre hi sou honrada / des dels temps de l'avior. / Ni que es perdi la riquesa / de les mines de carbó, / vostra gran devoció / no ens serà del cor mai presa. / Quina mina més preuada / és la fe que Déu ens dó!/ Boixader us té guardada / com el seu més ric tresor: / Feu que al cel tinguem posada, / Magdalena, estel d'amor. | 08293-135 | Capella del Boixader, Belians. | 42.1876100,1.8200800 | 402569 | 4671280 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | Lletra antiga i anònima retocada per Mn. Climent Forner. Música de Mn. Joan Ballarà. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 71043 | Fons de Vallcebre a l'Arxiu de Carbones de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-vallcebre-a-larxiu-de-carbones-de-berga | XX | Hi ha documents perduts i altres d'estripats. | El fons de Vallcebre consta de diversos plànols de mines (tant d'interior com d'exterior), aproximadament uns 100, amb el seu índex; i a més s'hi poden trobar alguns projectes d'explotacions, fonamentalment, explotacions a cel obert. Tot i així, és una documentació escassa i força malmesa (a les Oficines de CBSA aquests documents, degut als robos, estaven escampats pel terra). | 08293-160 | Museu de les Mines de Cercs, Plaça Sant Romà s/n, Colònia Sant Corneli, 08698 Cercs | L'empresa Carbones de Berga SA fou l'empresa minera més important de la comarca. Fundada l'any 1911, per l'enginyer José Enrique de Olano i Loizaga (Comte de figols), aviat començà a expandir-se per la comarca fins que arribà a explotar mines a Guardiola de Berguedà, Saldes i Vallcebre. A Vallcebre, Carbones de Berga SA, solament o juntament amb Serchs SA, explotaren la mina Transversal Maria Teresa 81953-1983); Mina Principal de Tumí (1944-1968); Mina de Tumí, Segon nivell 114 (1944-1946); Mina de Tumí, tercer nivell 116 (1950-1968); així com les explotacions a cel obert. A mitjans dels 80 tancaren les explotacions a cel obert i CBSA tancà les seves portes el desembre de 1991. Després del tancament, CBSA, en acord amb l'Ajuntament de Cercs, decidí donar-li la documentació i aquest, el deposità a les dependències superiors del Museu de les Mines, on s'ubicarà el futur arxiu. Per tant, la documentació del fons de Vallcebre al Museu de les Mines de Cercs farà referència a aquests anys i explotacions. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71043-foto-08293-160-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | L'arxiu encara s'està creant, per tant, la informació que aquí hi ha és orientativa i es pot ampliar un cop s'hagin acabat les tasques d'ordenació i catalogació de la documentació rebuda. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||
| 71054 | Fons documental de Vallcebre a la parròquia Sant Esteve de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vallcebre-a-la-parroquia-sant-esteve-de-baga | <p>VILADÉS, Ramon (1997). “La Parròquia”, L'Erol núm 56 (Hivern 97), any 16.</p> | XVII-XX | <p>El fons de l'Arxiu Parroquial de Bagà custòdia els següents documents referents al municipi de Vallcebre: Sant Julià de Fréixens: -Llibre de la Sagristia de Sant Julià. Comença l'any 1664 i acaba el 1680. -Comptes del municipi d'un parroco d'Espinalbet que anoten lo cobrat de delmes poc importants. Any 1731. -1900-1931. Llibre de baptismes de Sant Julià. -1900-1931. Defuncions de Sant Julià -1900-1931. Matrimonis de Sant Julià. -Entrades i sortides del culte de Sant Julià (1900 a 1935). -Llibre del compliment Pascual que comença l'any 1901. Sant Julià (fins 1922). -Llibre del compliment Pascual de Sant Julià. Comença l'any 1945 fins 1948. -Llibre Sant Julià de Fréixens: -Baptismes 1931-1969 -Confirmacions 1931-1946 -Matrimonis 1931-1975 -Defuncions 1931-1976 -Fréixens. Historial de Sant Julià de Fréixens (Inventari). Del 1944 al 1947. -Priores de Sant Julià (Recaudació). Gener 1945-1967. -Sant Julià de Fréixens. Expedients matrimonials de l'any 1946-1966. -Nens i nenes Sant Julià. 1ª Comunió. Any 1946-1947. -Còpia d'un testament de Sant Julià de Fréixens. Setembre 1900. Vallcebre: -Llibret notarial 1689 fins 1709. -Collita de 1762. -Collita de 1798. -Reconstrucció de partides baptismals de la parroquial església de Vallcebre anteriors a l'any 1918. -Document de comptes de Santa Núria. Juliol 1927. -Notes. Relació dels fets més importants ocorreguts a aquesta parròquia de Santa Maria de Vallcebre. 10 novembre 1939 fins 1949. -Vallcebre. Matrimonis 1939-1976. -Vallcebre. Defuncions 1939-1976. -Testaments Vallcebre 1940-1965. -Butlles expedides a Santa Maria de Vallcebre. Any 1940-1954. -Nens i nenes de Vallcebre. 1ª Comunió: 1940 al 1946. -Actes llibre de baptismes de Vallcebre 1941- 1962. -Comptes aprovats a la Parròquia de Santa Maria de Vallcebre. 1940-1988. -Santa Maria de Vallcebre. Llibre de comptes parroquials. 1940-1977. -Catecisme del 1r divendres de l'any 1944 (llistes de nens i nenes). Primers divendres de mes dedicats al Sagrat Cor de Jesús 1944-47. -Comptes. Tenencia ajuda de Vallcebre- Fréixens 1945-1993. -Capella del Divinal dedicada a la Verge de Núria. Historial i relació de despeses. 1946- 1993. -Novenari. Vallcebre 1946- 1986. -Fundació de misses resades a Vallcebre de casa Querol. Del 1946 al 1990. -Comptes de la Capella de Sant Ramon (2n llibre). Del gener 1947 al 1993. -Inventari de la parròquia de Santa Maria de Vallcebre, arxiprestat de Bagà. Any 1948. -Comptes obrers i capelles Vallcebre. 28 juliol 1928- 1952. -Llibre 1r de confirmacions de la parroquial església de Santa Maria de Vallcebre. Index. Fins 1986. -1. Anys de vis. 1.923 (recopilats de Solsona) Dr. Valentín. -2. Any de visita 1946 J. Pons Regent, Dr Dn Vicente Enrique Tarascón. -Fons de la casa rectoral de Vallcebre. Anys 50. -Llibre de baptismes parròquia Santa Maria de Vallcebre. Gener 1963 a 1975. -2º Llibreta de comptes parroquials de la Parròquia de Vallcebre. 1977 a 1993. -Nou llibre de baptismes de Vallcebre 1985-86. -Consueta -Carpeta Documents Diversos Vallcebre (conté: certificats de matrimoni, goigs, comptes, Padró 1956, Padró 1959, inventaris de béns parroquials, etc.).</p> | 08293-171 | Parròquia de Sant Esteve, Plaça Serra Vilaró nº5, 08695 Bagà | <p>L'arxiu parroquial de Vallcebre es va cremar durant la Guerra Civil, perdent-se així la major part de la documentació. Els pocs llibres i documents que es van poder salvar es guarden a la parròquia de Bagà. Possiblement algun capellà va dur els documents allí per tal de preservar-los però no es sap amb exactitud com hi van arribar.</p> | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71054-foto-08293-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71054-foto-08293-171-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||
| 71056 | Fons documental de Vallcebre a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vallcebre-a-larxiu-diocesa-de-solsona-ads | <p>VILADÉS, Ramon (1997). “La Parròquia” a L'Erol núm 56 (hivern 1997).</p> | XX-XXI | <p>El fons de l'ADS, corresponent a Vallcebre, està format per documentació moderna, a partir del 1940. Consta de llibres de baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions.</p> | 08293-173 | Plaça de Palau nº 1, 25280 Solsona | <p>L'arxiu parroquial de Vallcebre va desaparèixer durant la Guerra Civil del 1936. Els documents que es van poder salvar són ben pocs. Arran d'aquest succés, el Bisbat de Solsona guarda la documentació que produeix la parròquia de Vallcebre.</p> | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1940 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 71057 | Goigs de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-julia-0 | XIX | GOIGS DEL GLORIÓS SAN JULIÁ BISBE I MÁRTIR, que se venera en la sufragànea de Santa María de Vallsebre. Puig que, Mártir coronat,/ Eternament sòu ditxòs:/ Siau nostre advocat/ Sant Julià gloriós./ Fòu vostra patria ditxosa/ Toledo, noble ciutat,/ La que fèu mes religiosa/ vostre digne apostolat;/ Puig ab zel y caritat/ Convertiu als pecadors: Siau ect./ Es la palma del martiri/ Que portau en vostra mà/ La victoria del deliri/ Y furor de un vil tirà,/ Que rendir ansiaba en va/ Vostre cor tan valerós: Siau etc./ Sentiau ya aquí en la terra/ Incendis de zel tan grans,/ Que al infern continua guerra/ Feyau, formant nous cristians,/ Redimint vostres germans/ De sòn domini honorós: Siau etc./ Entre torments espantosos/ Continuabau sens temor/ Publicant los amorosos/ Preceptes del bon senyor;/ Per això ab mólt més rigor/ Maltractaren vostre cos: Siau etc./ Agonisant entre penas, / las dolsuras celestials/ Entre llums claras, serenas/ previngueus lo Cel, y tals,/ que poguereu dir que ‘ls mals/ Vos feyan lo més ditxós: Siau etc./ Satisfet lo Dèu del cel/ De una proba tan notoria/ De fe viva y ardent zel/ Vos pujá á la eterna gloria,/ ahont de vostra victoria/ Estau gosant venturós: Siau etc./ Desde allí piadós mirau/ En sos treballs als devots,/ Puntual los consolau, / Com ho publicant sos vots;/ Puig los de Vallcebre tots/ De bon cor claman á Vos: Siau etc./ En aquest temple tenim/ Fixada nostra esperansa,/ Y en tot treball acudim/ Ab segura confiansa;/ Ó San Patró, la bonansa/ Enviaunos piadós: Siau etc./ Puig que en la eterna gloria/ Sóu Mártir tan poderós,/ Contra tot pecat victoria/ Enviaunos piadós. V. Gloria et honore coronasti eum Domine. R. Et constituisti super opera manum tuarum. OREMUS. Infinitatem nostram respicere, omnipotens Deus: et quia pondus propiae actionis gravat, beatiJuliani, Martyris tui atque pontificis, intercessio gloriosa nos protegat. Per Christum Dominum Nostrum. Amen. | 08293-174 | Vallcebre | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1878 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | El goig s'ha transcrit segons el document original | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 72389 | Fons documental de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vilada | PEDRALS (1998: s. p). SOCA (en curs: s. p). WEB (http://www.diba.es/opc/Vilada.htm). | XVIII-XX | L'estat de conservació és bo | L'Arxiu Municipal de Vilada conté, bàsicament, la documentació generada per l'ens de govern i gestió municipal. El document més antic que conserva és un llevador del cadastre de l'any 1750, però la documentació no es comença a desenvolupar amb una relativa regularitat fins a la dècada dels setanta del segle XIX. Això possiblement es correspon amb el període en què l'ajuntament ha disposat d'un edifici propi. Actualment l'arxiu s'organitza segons la normativa proposada pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. Són les tretze sèries que componen el fons estrictament municipal: Administració general, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Instrucció pública, Cultura i Serveis agropecuaris. Tanmateix, també alberga alguns fons que no pertanyen a l'ajuntament, tots ells de procedència diversa. Són els Organismes supramunicipals, Jutjat de Pau, Falange i Movimiento, Entitats i Altres municipis. D'aquest darrer grup destaca especialment el fons del Jutjat de pau, amb unes subsèries molt completes, que com acostuma a ser habitual es custodia en el mateix ajuntament. Actualment l'arxiu es conserva en una de les antigues sales del consultori mèdic a la planta baixa. La documentació es conserva en arxivadors tipus caixa i en prestatgeries metàl·liques. La documentació que encara és utilitzada en la gestió administrativa actual es troba al pis de secretaria. | 08299-13 | Nucli urbà, plaça de la Vila, 1 | Hem de suposar el municipi com a tal ha anat generant documentació des d'època medieval, segurament des de que els senyors de la baronia de la Portella van anar otorgant més competències a les universitats i parròquies de la baronia, possiblement cap al segle XIV. Encara que, segurament, la documentació municipal més antiga es devia conservar a l'arxiu de la parròquia, desaparegut el 1936. Amb la intervenció cada vegada més freqüent de les famílies benestants del terme en la gestió municipal, sobretot en època borbònica, molta documentació va anar a parar a arxius particulars. Aquest situació es devia veure agreujada per la manca d'un edifici que servís especificament d'ajuntament. Un document de 1790 deixa clar que 'no hi ha casa de ajuntament en est poble, perquè las justícias juntan en sas propias casas'. Segurament l'arxiu es constituí com a tal amb la construcció d'una casa consistorial cap a mitjan segle XIX. Cap a 1980 va tenir lloc una primera ordenació i classificació de l'arxiu, però en quedà un gran volum sense rebre cap tipus d'atenció. Una altra campanya la portà a terme Isaac Soca cap a 1994. Més tard s'efectuaren obres a l'edifici de l'ajuntament. Els documents van patir multiples trasllats i veritables situacions de descura i risc, fins a la finalització de les obres. La campanya arxivística més completa i eficient no va tenir lloc fins als anys 1997-1998, gràcies a un conveni signat amb la Diputació de Barcelona. En una revisio del conveni, es feu una actualització, reordenació i trasllat l'any 2010. Actualment, l'arxiu es troba als baixos de la l'Ajuntament, en una de les sales que havia estat el consultori mèdic. | 42.1372100,1.9311200 | 411668 | 4665563 | 1750 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72389-foto-08299-13-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Des de l'any 2010 amb l'actualització de l'arxiu, s'ha incorporat tot el material que quedava pendent. També s'ha millorat les condicions tan a nivell de humitats com amb la il·luminació. Continua sense una bona taula de consulta. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:28 | ||||||
| 72557 | Fons documental Bertrana de la Biblioteca Universitat de Girona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-bertrana-de-la-biblioteca-universitat-de-girona | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D., i RAFART J., Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. | XX | La Universitat de Girona (UdG) custodia, des del 1997, la biblioteca i el fons personals de Prudenci i Aurora Bertrana. El Fons Bertrana conté llibres i manuscrits literaris originals tant del pare com de la filla. De tot el material inclòs dins el fons, hi podem localitzar un dibuix d'en Prudenci de la masia la Serra de Vilada, cartes tant d'Aurora com de Prudenci i algunes de les llibretes de les memòries d'Aurora que consten amb notes relatives a Vilada. | 08299-181 | Plaça Sant Domènec, 3 Edifici Les Àligues 17004 Girona | Daniel Montañà i Josep Rafart, recullen bé a la seva obra Paradisos Rurals el pas de Prudenci i Aurora Bertrana. El recorregut vital de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana per la comarca del Berguedà es compren entre la Pobla de Lillet, Berga, la Nou de Berguedà i Vilada. Enamorat dels boscos, les muntanyes i la natura, Prudenci Bertrana es va deixar seduir per les excel·lències dels paisatges berguedans que li cantava un amic poeta i va decidir passar-hi els estius amb la família. Fugint de les aglomeracions i el soroll, es va anar acostant cada cop més a la tranquil·litat que buscava i va plasmar les seves sensacions amb la ploma i els pinzells. Aurora Bertrana, la dona inquieta i viatgera que es va donar a conèixer amb els relats sobre els paradisos oceànics, va arribar al Berguedà seguint les petjades primer del seu marit i després dels seus pares. Quan va tornar de l'exili, cansada i amb les forces minvades, va recuperar les amistats berguedanes d'abans de la guerra i va establir vincles amb altres persones, que es van convertir en la seva segona família. En la recerca incansable de la tranquil·litat, al Berguedà va trobar un paradís per descansar i escriure. Les seves despulles reposen al cementiri de Berga. | 42.1372300,1.9311000 | 411666 | 4665566 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72557-foto-08299-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72557-foto-08299-181-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas Sala. INSITU S.L. | Prudenci i Aurora Bertrana | Tot el fons Bertrana dipositat a la UDG ha estat digitalitzat i és consultable a la xarxa. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:28 | |||||||
| 72584 | Fons de Vilada a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-vilada-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | XVIII-XX | L'Arxiu Comarcal del Berguedà compta amb diversos fons en els quals s'inclou documentació referent al municipi de Vilada, entre els quals: - Els fons vinculats a la Mancomunitat Intermunicipal del Berguedà, el Consell Comarcal de Muntanya i del Consell Comarcal del Berguedà. Tots ells amb documentació vinculada a partir de la segona meitat del segle XX. - Fons del Jutjat de I Instància i Instrucció de Berga, així com del Jutjat Instructor Provincial de responsabilitats polítiques. -Fons del Registre de la Propietat de Berga (ACBR40-701), el qual inclou escriptures de translació de domini, i escriptures d'arrendament i subarrendament, corresponents a finques rústiques. El conjunt d'aquests registres d'escriptures responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862. Dels diversos fons que inclouen documentació de Castell de l'Areny aquest és un dels més destacables. -Fons del Districte Notarial de Berga, el qual inclou documentació de diversos notaris des del 1808 fins al més recent que és consultable que actualment és del 1914. -Llibre i catàleg de masies del Berguedà, del 1856, en el que s'indica propietaris i/o masovers, dels municipis de la comarca, entre els quals el de Vilada. El llibre porta el títol de 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra'. A més, en els fons de l'arxiu hi ha altra documentació que pot incloure informació o dades també referents al municipi, i de més difícil concreció. Dins l'apartat de col·leccions, hi trobem un fons específic de postals del s. XX de Vilada. També és possible que es puguin identificar documents vinculats a la col·lecció de programes. Per altra banda, als fons personals, com en el cas del Fotògraf Deseuras també és possible que s'hi puguin localitzar imatges del terme, tenint en compte que la seva activitat fou d'àmbit comarcal. | 08299-208 | Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga. | 42.1372000,1.9311000 | 411666 | 4665562 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'any 1983 es va dur a terme el conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà. El 20 de febrer del 2001 es va inaugurar l'arxiu, a l'edifici del Pavelló de Suècia, del qual ocupa una part de l'equipament. L'arxiu conté els fons procedents de l'Ajuntament de Berga, però també documentació de tipologia i procedència molt diversa, i no només de la ciutat de Berga sinó de la comarca. Destacant també, que conté una quantitat important de fons d'entitats ciutadanes i particulars, a més d'interessants fons fotogràfics, i un fons d'hemeroteca local i comarcal d'autors i/o temàtiques berguedanes. El contingut de l'arxiu té un abast cronològic que va del segle XIII al XXI i ocupa uns 3320 metres lineals. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:28 | |||||||||||
| 81699 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-julia-de-cerdanyola | RUMBO i SOLER, A. (2017). Fons de l'Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. Www.xam.diba.cat | XIX-XX | El fons de l'Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola està format pel conjunt de documents reunits per l'Ajuntament en el desenvolupament de les seves funcions des de 1844, data del document més antic. El fons està format per 1.133 unitats de descripció (46,65 m.) en paper. Conté documents d'Administració general, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient; també conté el fons del jutjat de Pau i col·leccions de cartografia, arxiu d'imatges i de cartells. | 08903-185 | Local Municipal, s/n. 08694 Sant Julià de Cerdanyola | La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual l'any 1993. Cal tenir en compte que entre els anys 1936 i 1993, pel fet de formar part de Guardiola de Berguedà, la documentació fou conservada a l'arxiu municipal d'aquest altre municipi. L'ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola va iniciar el seu funcionament en les primeres dècades del segle XIX. L'any 1936, fou fusionat amb el de Brocà donant lloc al municipi de Guardiola de Berguedà, fins que es va segregar l'any 1993 tornant a formar Ajuntament propi. No es van documentar les actuacions arxivístiques fins a la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de novembre de 1997 i el mes de febrer de 1998. L'adhesió de l'ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de gener de 2006. El Reglament el Servei d'Arxiu Municipal va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament el 4 d'abril de 2011. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:32 | ||||||||||||
| 81700 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Guardiola de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-guardiola-de-bergueda-0 | RUMBO i SOLER, A. (2005). Fons de l'Ajuntament de Guardiola de Berguedà. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. Www.xam.diba.cat, www.guardioladebergueda.net | XIX-XX | L'arxiu municipal de Guardiola de Berguedà conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història (fons de Brocà, Gavarrós, Guardiola i part de Sant Julià de Cerdanyola que fins el 1993 va pertànyer a Guardiola de Berguedà). Entre la documentació conservada a l'arxiu cal destacar-ne el fons de l'administració local de l'ajuntament de Guardiola de Berguedà, el fons de l'antic municipi de Brocà dels anys 1729 a 1943; fons públics no municipals com ara el Registre del jutjat de pau dels anys 1878 a 2005 i fons privats diversos. Entre aquests cal destacar-ne la Cambra agrària local, la germandat de llauradors i ramaders i el sindicat agrícola dels anys 1939 a 1968; l'arxiu de L'Associació de Defensa Forestal dels anys 1992 a 2001; la Delegació local de les FET i les JONS del 1939 a 1977. | 08903-186 | Pl. Municipal, 3. 08694 Guardiola de Berguedà | L'ajuntament de Guardiola de Berguedà es la corporació pública que governa i administra els interessos del municipi de Guardiola de Berguedà. Aquest municipi es va crear el 1936 per l'agregació del municipi de Brocà i Sant Julià de Cerdanyola que es va disgregar de Guardiola el 1993. La documentació municipal ha estat conservada a les dependències de l'Ajuntament i els seus successius emplaçaments fins a la ubicació actual. No es té constància de cap documentació arxivística específica ni tampoc cap instrument de documentació sistemàtic fins que l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona hi va portar a terme entre el mes de febrer de 1995 i març de 1998 un recull i classificació de l'arxiu municipal. L'adhesió de l'ajuntament a la xarxa d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona durant el 2004 ha permès que l'arxiu es mantingui i s'actualitzi sistemàticament. L' interès que presenta aquest arxiu és que conserva documentació relacionada amb Sant Julià de Cerdanyola. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:32 | ||||||||||||
| 81701 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-del-bergueda | Arxiu Comarcal del Berguedà, dins de la Guia dels Arxiu històrics de Catalunya, 8, pp. 11-42. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Barcelona, 208. | XIII-XXI | A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserva el Registro de Hipotecas del partido de Berga del 1848, on es troba informació de Gavarrós, la parròquia de Gréixer (Greixa). També es conserva documentació referent a Sant Julià de Cerdanyola. El registre d'hipoteques correspon a un precedent de la documentació facilitada pel registre de la propietat i ens aporta un gran nombre d'informació referent a la venda, adquisició de finques, noms dels propietaris de la partida de Berga. Es conserva la comptadoria d'Hipoteques de Berga anys 1768-1862. Registre de la Propietat de Berga. També es conserven protocols notarials de Josep Corominas de Bagà, on podem trobar documentació referent al municipi de Cerdanyola. També conserva el volum manuscrit 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' de 1856, que conté un llistat de les masies de Sant Julià de Cerdanyola en aquesta data. | 08903-187 | Carrer Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga | L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001 i forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu origen va ser l'Arxiu Històric de la ciutat de Berga. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines, el guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio va fer un inventari, tasca que va continuar el seu fill Josep Santandreu i Escobet, autor del primer inventari cronològic. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1983 es va inaugurar la nova ubicació a 'Casa Massana', on es va fer un registre complet de tot el material traslladat i constava de 197 metres lineals de documentació. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del Pavelló de Suècia, ja amb la categoria d'Arxiu Comarcal, on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació. Conserva documentació de tota la comarca. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:32 | ||||||||||
| 81702 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-3 | http://anc.gencat.cat/ca/inici/ | XIX-XX | Entre els seus fons conserva fons comercials i d'empreses a partir del segle XVIII. Entre ells destaquen els següents que estan relacionats amb Sant Julià de Cerdanyola: -Sol·licitud d'autorització per instal·lar una serradora al terme municipal de Sant Julià de Cerdanyola. Any 1920. Fons ANC1-490, districte forestal de Barcelona. -Expedient de registre de '12 pertenencias de una mina de carbón de piedra llamada 'Carmen' del término municipal de San Julián de Cerdañola'. (Barcelona). Any 1885. Fons ANC1-641. -Expedient de registre de '308 pertenencias de una mina de carbón llamada 'La Vencedora' al sitio de soleya la Vallfogona del término municipal de Pobla de Lillet y San Julián de Serdañola'. (Barcelona). Any 1885. FONS ANC1-641. -Expedient de registre de '120 pertenencias de una mina de carbón de piedra con el nombre de 'Sorpresa' en el punto llamado de Collet de Ina, del pueblo de San Julián de Sardañola y distrito municipal de idem. (Barcelona). Any 1871. FONS ANC1-641. -Expedient de registre de '120 pertenencias de una mina carbón de con el nombre de 'Tempestad' en el punto llamado de bosque del Mas de Pey del pueblo de San Clemente y distrito municipal de Serdañola. (Barcelona). Any 1870-1871. FONS ANC1-641 -Expedient de registre de '60 pertenencias del coto minero llamado 'Fortuna' de carbón de piedra de los pueblos de Saldes, Aspa, Massanés y Vallcebre, distrito municipal de Saldes y Serdañola' (Barcelona). Any 1868-1870. FONS ANC1-641. | 08903-188 | Calle de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Arxiu Nacional de Catalunya conté documentació generada per organismes, empreses, així com recupera tota aquella altra documentació de caràcter privat que, pel seu valor testimonial i referencial, té una especial rellevància per al coneixement de la història nacional. Té naturalesa d'arxiu de l'administració i arxiu històric. L'Arxiu Nacional de Catalunya està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural. Està integrat al Sistema d'Arxius de Catalunya (SAC), essent el principal dels Arxius de la Generalitat de Catalunya. Conserva uns 30 km de prestatgeria de documentació, així com arxiu d'imatge i so. La classificació del fons es fa amb les normes ISAD i la NODAC. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:32 | ||||||||||||
| 81704 | Fons documental de l'Arxiu del Bisbat d'Urgell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-del-bisbat-durgell | Baraut, Cebrià (1986) Les actes de consagració d'esglésies de l'antic Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Doc. 82, p. 178. | IX-XX | L'Arxiu del Bisbat d'Urgell, instal·lat al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell, és un fons de manuscrits i documents del Bisbat d'Urgell que està format o dividit en l'Arxiu Capitular d'Urgell, l'Arxiu Diocesà d'Urgell (o Arxiu Episcopal), l'Arxiu de la Mitra i els arxius parroquials. L'arxiu es troba des del 2014 a l'edifici de l'església dels Dolors, darrere de la Catedral. L'Arxiu Capitular d'Urgell (ACU), també conegut com a Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell conté 385 metres lineals de fons que abasten els segles IX-XIX. Conté la documentació custodiada pel capítol catedralici (capítol de canonges) format per uns 6.000 pergamins, el més antic data de l'any 815, i l'Acta de Consagració de la catedral d'Urgell. | 08903-190 | Pati del Palau, 1, 25700 La Seu d'Urgell, Lleida | El primer document que esmenta Cerdanyola és i l'Acta de Consagració de la catedral d'Urgell, de l'any 815, que es conserva en aquest arxiu. També es conserva l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Cerdanyola, document de l'any 1106 del bisbe Ot d'Urgell. El 9 de febrer de 1106 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església de Sant Julià. A l'acta consta que el bisbe determinà que al seu voltant hi hagués un cementiri i delimità el terme de la parròquia: per l'est amb el terme del castell de Lillet, cap als sud amb el poble de Malanyeu, i la resta amb el riu Llobregat. Marcà el cens que hauria de pagar cada any, dues mesures de blat, una de forment i una d'ordi, tres pernils i disset cannates de vi; a més, els clergues pagarien les rendes a Santa Maria de la Seu d'Urgell i estarien obligats a obeir el seu manament. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:32 | ||||||||||
| 81706 | Fons documental del 'Archivo Histórico Nacional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-archivo-historico-nacional-0 | http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/3747809 | XX | En aquest arxiu es conserva documentació digitalitzada que té relació amb Sant Julià de Cerdanyola, concretament relacionada amb repressió franquista i causes del Tribunal Suprem. Concretament és documentació produïda per la Fiscalia del Tribunal Suprem d'Espanya (Causa general, 1590, exp. 1. Unitat documental dels anys 1940-1942), formada per un document de 113 pàgines que conté: -Oficis -'Relación de personas residentes en este término municipal, que durante la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas'. - 'Relación de cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja'. - 'Relación de tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja'. - Decrets. - Diligencies. - Certificacions. - Providències del Fiscal. - Declaracions de testimonis. - Certificats de defunció. | 08903-192 | Calle Serrano, 115 28006 Madrid | El 'Archivo Histórico Nacional' va ser creat per Reial decret del 28 de març de 1868 com a 'Archivo público General del Reino', amb la finalitat de posar a disposició dels investigadors els arxius confiscats per l'Estat a les institucions religioses en virtut de les lleis desamortitzadores del segle XIX. Més endavant, fruit de les reformes a l'Administració Central durant el segle XIX, es van suprimir els organismes de l'Antic Règim i es va acumular documentació que va ser recollida per l'Arxiu, on es troben en dipòsit. Actualment també rep documentació històrica produïda per diferents organismes de l'Administració Central de l'Estat. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 1940-42 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:32 | |||||||||||
| 81708 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-4 | SERRA VILARÓ, J. (1908). Missió històrica a l'Arxiu de Bagà. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930/1947/1950). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 volums. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos. | X-XVIII | A l'ACA es conserva el fons de la Baronia Pinós i Mataplana que estava a Bagà, classificat en dos sub-fons: 'diversos locales Bagà'; i 'notarials sèrie Bagà'. DIVERSOS LOCALES BAGÀ: Està dividit en quatre seccions: parroquial (volums i lligalls de segle XVI a XIX, inclou llibres sacramentals des del segle XVI), municipal (volums i lligalls segles XV-XIX), notarial de la parròquia (volums i lligalls segles XVII-XVIII) i diversos (Lligalls segles XIV-XVII). A més hi ha un fons amb 62 pergamins des del segle XIV. El fons NOTARIALS BAGÀ: hi ha llibres notarials i llibres municipals (inclou manuals i llibres notarials públics i eclesiàstics, llibres consolia i clavariat des del segle XV, llibres de comptes i actes del consell de la vila des del XVI, 13 volums de la cort del batlle, 9 volums de contingut judicial). A més, a l'índex del Pare Ribera hi ha alguns documents sobre Bagà però que no procedeixen de l'Arxiu de Bagà, com un lligall de pergamins de la baronia procedent de l'Arxiu de La Pobla de Lillet. Aquesta documentació conté informació de tots els municipis del Berguedà que havien tingut alguna relació amb els Pinós, entre ells Sant Julià de Cerdanyola. Conserva informació referent a la parròquia de Cerdanyola des dels seus inicis al segle XI. També conté informació relacionada amb els Riembau, que tenien part del feu i el castell de Cerdanyola que depenia dels barons de Pinós i Mataplana, i es van unir amb els Saus de la Pobla de Lillet per casament amb Sibil·la de Saus (Serra i Vilaró, 1930: 455 del vol. I). El 8/5/1325 Pere Bernat de Riembau prestà sagrament i homenatge a l'abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà per la batllia i feu de Cerdanyola, rebent l'acte Guillem Bohigues, sagristà i notari del monestir; el 11/5/1361 va fer el mateix Cecília, muller de Ramon Riembau, que era de Vallcebre. Més tard, a mitjans del segle XV, els Riembau es van establir a La Pobla de Lillet, on eren batlles dependents dels barons de Pinós durant segles. D'altra banda es troba informació d'algunes cases de Cerdanyola, Sobirana el (1256), La Pomera (1307), Serraclara (1308), la Cortada (1379), Molí (1255) a diferent documentació de la baronia. | 08903-194 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C7 Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | El fons de Bagà dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó procedeix dels antics Arxius municipal i parroquial de la Vila de Bagà. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l'arxiu, principalment per un incendi l'any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d'alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Amb l'estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l'arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l'arxiu del marquès de Barberà. En iniciar-se la Guerra Civil Espanyola l'any 1936, la Generalitat Republicana va organitzar un servei de protecció al patrimoni documental dirigit per Agustí Duràn i Sampere, director de l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona. Es va gestionar el trasllat de l'arxiu de Bagà per acollir-se al servei de protecció, essent traslladada una part a l'edifici de Ca l'Ardiaca de Barcelona, una altra a la Santa Cova de Manresa, i una altra part a Viladrau, seus de dipòsit del servei d'arxius. El 21 de gener de 1938 els documents dipositats a Manresa van ser traslladat al convent de Pedralbes on es trobaven els documents que s'havien dipositat a Ca l'Ardiaca a l'inici de la guerra. En finalitzar la guerra la documentació va ser traslladat a Ca l'Ardiaca, seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En no ser reclamada la documentació per l'Ajuntament de Bagà en els terminis previstos, aquesta ha estat a l'Arxiu des de llavors. Actualment aquest és el fons local més important dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que manquen 25 volums dels 211 que va inventariar Serra Vilaró, i dels que es desconeix la localització. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:32 | ||||||||||
| 81709 | Fons documental de la Comunitat de regants del rec de l'Abaiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-comunitat-de-regants-del-rec-de-labaiol | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | La documentació de la Junta de regants de l'Abaiol es conserven a l'Ajuntament, concretament un llibre d'actes, un llibre de comptes i l'acta de la reunió celebrada el 29 de maig de 1932 en la que es van prendre diferents acords, nomenar Junta Directiva, nomenar caixer i les qüestions de govern de l'entitat. D'altra banda, l'acta fa referència a un altre document, de 26 de febrer de 1884, que és el document que determina les característiques de l'ús de l'aigua de la riera de l'Abaiol per abastir les cases del poble i per a regadiu posteriorment. En aquest document, fet amb presència de l'alcalde Ramon Balderich Serra amb el notari i la presència de tot el poble, es va decidir fer un viver al lloc que determinés la junta i fer dues fonts, una a la plaça i altra a prop de la creu antiga de ca l'Emportell. Les fonts s'assortirien d'aigua del viver amb una canonada que portaria l'aigua, i van decidir formar una Junta d'Aigües per regular la utilització de l'aigua, que estigués presidida sempre per l'alcalde, amb un reglament que regula la propietat i l'ús de l'aigua determinant tres classes de beneficiaris que podran pagar l'ús de l'aigua una part en efectiu i altre en treballs a la junta. Per tal que els veïns tinguessin dret per utilitzar l'aigua havien de signar el document de Reglament, ho van fer 67 persones o cases. Fruit de les decisions preses en aquesta reunió, es va fer un rec i dues basses, una a cal Xiscó i altra a cal Malanyeu, la darrera sobre tot per regar. La Junta ha anat donant solució a diferents temes sorgits, per exemple, l'any 1947 un veí va demanar el sobrant de l'aigua de l'Abaiol per conduir-la a la bassa del Molí i augmentar el volum de l'aigua que es disposava per moure la turbina per a la fabricació del pa. El 1991 la Junta de la Comunitat de Regants proposà la instal·lació d'un tub de plàstic d'un kilòmetre de llargada per tal de solucionar el problema de neteja periòdica del rec; finalment es va posar mig kilòmetre l'any següent degut al cost econòmic del projecte. El 1994 es va instal·lar la resta amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya (AA.DD.: Berbel, M. V. 1998:164-166). | 08903-195 | Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Local Municipal, s/n. 08694 Sant Julià de Cerdanyola | La comunitat de regants de l'Abaiol es va crear el 1884 amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Abaiol al poble per tal de poder abastir als ciutadans d'aigua per a les cases i que després s'utilitzés aquesta pel rec. Des de llavors els habitants que volen utilitzar l'aigua forment part de la Junta i paguen una quantitat per disposar d'aquest servei. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:32 | ||||||||||||
| 81712 | Fons documental de la Direcció General de Cultura Popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-direccio-general-de-cultura-popular | Massot i Muntaner, Josep (2009) Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials Volum XIX. Missions de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona. Per Joan Tomàs. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 31. Tomàs, Joan (1926) Recerques a la casa de la Caritat de Barcelona sobre el cantaire Josep Casals i Cirera, l'Hereu Mill, de Sant Julià de Cerdanyola. Fons del Mestre Joan Tomàs, recerques Casa de Caritat, caixa 469. Arxiu Direcció General de Cultura Popular, Generalitat de Catalunya. Tomàs i Guilera, Jordi (2008) El mestre Joan Tomàs i Parés: passió per la cançó popular. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 19. | XX | L'any 2003 el fill i néts de Joan Tomàs i Parés (1896-1967) van dipositar la documentació que conservaven a l'Arxiu de la Direcció General de Cultura Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per tal de ser custodiada i divulgada. Es va fer un treball de sistematització i catalogació del fons format per 1.107 lligalls, 107 llibres i unes 2.000 fotografies. El fons conserva l'arxiu personal que consta de les seves composicions musicals i harmonitzacions, llibretes de camp amb melodies recollides en les seves nombroses missions etnomusicològiques, fotografies d'informants i de les seves activitats musicals professionals, biblioteca i hemeroteca personals, anotacions sobre pedagogia musical i epistolari. La caixa 469 d'aquest fons personal del mestre i musicòleg Joan Tomàs, conté les notes que va prendre en les entrevistes realitzades per a la Missió de recerca que va portar a terme a la Casa de la Caritat de Barcelona de l'any 1926, que després va passar a formar part de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Es conserven les notes manuscrites originals de les entrevistes que va fer al cantaire Josep Casals i Cirera, l'Hereu Mill, de Sant Julià de Cerdanyola, que li va cantar 218 cançons, entre maig i juliol de 1926, entre les que s'hi troben el Ball de Tres Parts i la cançó amb ball dels Aranyons de Sant Julià de Cerdanyola. La majoria d'aquestes notes manuscrites es troben a l'anvers de documents impresos, majoritàriament programes de concerts, mostrant que aprofitava el paper que tenia proper per tal d'escriure mentre feia les entrevistes. Segurament aquest material és el que després faria arribar als responsables de l'Obra del Cançoner Popular que actualment es conserva a l'Arxiu de la Biblioteca de Montserrat. | 08903-198 | Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme. Plaça Salvador Seguí, 1, 08001 Barcelona | En aquest sentit, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, ha recollit la feina duta a terme en els darrers vint anys per tal de bastir un fons documental sobre la cultura popular i tradicional catalana. Els arxius que configuren aquest fons s'ordenen temàticament de la següent manera: Arxius personals, Arxius musicals i Arxius de danses. També formen part del fons la documentació de les recerques promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | 42.2231400,1.8924300 | 408594 | 4675145 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81712-foto-08903-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81712-foto-08903-198-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge de l'Hereu Mill amb Joan Tomàs el 1926 que forma part del fons recollit per Joan Tomàs i que es troba a l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya a Montserrat; publicada a Masot, 2009, p. 145.La segona imatge és de la documentació que conserva l'Arxiu de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme, Fons Joan Tomàs. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:32 | ||||||||
| 81714 | Fons documental de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-lobra-del-canconer-de-catalunya | Massot i Muntaner, Josep (2009) Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials Volum XIX. Missions de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona. Per Joan Tomàs. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 31. Tomàs i Guilera, Jordi (2008) El mestre Joan Tomàs i Parés: passió per la cançó popular. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 19. | XX | A la Biblioteca de Montserrat es conserva l'Arxiu de l'Obra del Cançoner de Catalunya, fruit de les recerques de les missions realitzades a principis del segle XX. Entre la documentació es conserven els documents de la Missió de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona feta per Joan Tomàs, formada per les entrevistes a l'Hereu Mill, Joan Casals, de Sant Julià de Cerdanyola. | 08903-200 | Biblioteca de l'Abadia de Montserrat | L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, un important projecte impulsat i patrocinat per Rafael Patxot i Jubert amb el suport de l'Orfeó Català que es va realitzar entre 1922 i 1936. Va comptar amb la participació de diferents entitats de tot el territori, així com músics, etnògrafs i folkloristes. La recopilació dels materials es va portar a terme amb les anomenades Missions de recerca, els Concursos i les Donacions, que van recollir danses, músiques, cançons, instruments, .... de les terres de parla catalana però que, malauradament, va quedar interromput per l'esclat de la Guerra Civil. Els fons documental va estar molts anys amagat, primer a Barcelona i més tard a Suïssa, fins que es va dipositar l'any 1991 a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, tenint cura el Pare Josep Massot i Muntaner. La consulta d'aquesta obra també es pot fer gràcies a les còpies microfilmades que hi ha dipositades a l'Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i a la Biblioteca de Catalunya. Una part de la documentació es va publicar en 21 volums que contenen part del material recopilat, a càrrec del Pare Massot i editats per l'Abadia de Montserrat. El volum XIX (Massot, 2009), recull la missió de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona feta pel músic i folklorista Joan Tomàs i Parès (1896-1967). Aquest va entrevistar Josep Casals i Cirera de Sant Julià de Cerdanyola, conegut com l'Hereu Mill, del que va recollir 218 cançons entre el desembre de 1926 i el febrer de 1927. Gràcies a aquesta recerca actualment coneixem algunes cançons i danses de la zona, com són Els Aranyons, el Ball de Tres Parts de Sant Julià de Cerdanyola, la Bolangera, el Ball del Barber, entre d'altres cançons i danses. | 42.2231400,1.8924300 | 408594 | 4675145 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:32 | ||||||||||||
| 81799 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-julia-de-cerdanyola | XX | <p>El fons parroquial de Sant Julià de Cerdanyola és un fons modern, ja que es va iniciar després de la Guerra Civil, en ser destruït durant la guerra, igual que d'altres objectes de l'església. Amb posterioritat a la Guerra es van recollir dades dels baptismes realitzats a Sant Julià de Cerdanyola des de finals del segle XIX, gràcies a la reconstrucció que es va fer consultant la documentació de l'Arxiu de la Cúria Episcopal de Solsona, i que es conserven en una carpeta a la rectoria. També es conserven diversos llibres de baptismes, matrimonis, confirmacions i defuncions des de finals de la Guerra fins a l'actualitat. Concretament: Llibre de partides de baptisme des de 1918 a 1936, recomposts a partir de les dades extretes de l'Arxiu de la Cúria Episcopal de Solsona. Llibre de partides de defunció, des de 1939 a 1963 Llibre de partides de defunció des de 1963 a l'actualitat. Llibre de partides de baptisme des de 1963 a l'actualitat. Llibre de partides de matrimoni des de 1963 a l'actualitat. Llibre de partides de baptisme , confirmacions i matrimonis, de 1939 a 1943 Llibre de partides de baptismes des de 1944 a 1962 També es conserven diferents llibres de comptes parroquials i de les cases rectorals de la parròquia.</p> | 08903-285 | Parròquia de Sant Julià de Cerdanyola | <p>L'arxiu parroquial de Sant Julià de Cerdanyola es va destruir durant la Guerra Civil, fet que va provocar que posteriorment es fes la reconstrucció de les dades consultant la documentació de l'Arxiu de la Cúria Episcopal de Solsona. La parròquia de Sant Julià de Cerdanyola pertanyia des dels seus orígens al Bisbat d'Urgell fins al 1593 en què, amb la creació del Bisbat de Solsona, passà a dependre d'aquest. Les conseqüències de la Guerra Civil també es van patir a aquests bisbats i queda molt poca documentació de la parròquia a l'Arxiu Diocesà de Solsona. El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona.</p> | 42.2238600,1.8930000 | 408642 | 4675225 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81799-foto-08903-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81799-foto-08903-285-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:32 | ||||||||||
| 38550 | FONS FOTOGRÀFIC DE L'ATENEU D'AVIA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lateneu-davia | <p>RAFART, J. (1999). L'Ateneu d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 21. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | <p>El fons està format per les fotografies resultants del concurs de fotografia que s'organitza per la festa major amb un total de XII concursos amb periodicitat anual que es porta a terme la darrera setmana d'agost i de les que es conserven un total de 180 fotografies premiades. Tal i com es demana a les bases del concurs, les fotografies han de ser en blanc i negre o color, segons la temàtica. Els temes son: Lliure, Avià, i especial Segar i Batre. Els premis atorgats oscil·len entre les 6.000 i les 20.000 ptes al darrer concurs de l'any 2001. Es presenten fotògrafs de tota la comarca i també de fóra.</p> | 08011-26 | Nucli. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 4. 08610 AVIÀ | <p>La necessitat de disposar d'un local social al poble va portar a la construcció entre 1982 i 1983 de l'edifici que alberga l'Ateneu d'Avià, l'Ajuntament, locals per les entitats, una sala d'actes i un bar. El dia 13 de juny de 1985 l'Ajuntament d'Avià va aprovar els estatuts de l'entitat, essent el primer president Vicenç Casafont. És aquesta una entitat d'entitats, ja que engloba totes les que han anat sorgint a Avià, tot i que cadascuna conserva la seva autonomia: la coral Santa Maria d'Avià, societat de caçadors, la unió esportiva Avià, l'associació de pares i mares de l'Escola Santa Maria d'Avià i de la Llar d'Infants, el grup d'esplai, el grup de joves, el casal de la gent gran, l'agrupació teatral, el club de botxes, la parròquia, la penya Blau-Grana, el centre d'estudis i els amics del motor. A més organitza la caminada popular, la festa del Segar i el Batre, els Pastorets, el concurs de fotografia de la festa major, el concurs de pintura ràpida, l'aplec de Sant Serni de Clarà, el grup de geganters i grallers, les caramelles, el concurs de pessebres miniatura, a més d'altres activitats puntuals. El concurs de fotografia es va iniciar l'any 1990 per iniciativa del grup de fotografia de l'Ateneu, i cada any s'organitza una exposició amb totes les fotografies participants durant la setmana de la festa major.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Diversos | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | |||||||||||
| 43250 | Arxiu Fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>L'Arxiu Fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà s'ha anat formant des de la fundació de l'entitat el 1981. El fons conté fotografies fetes pels membres del mateix Àmbit de Recerques del Berguedà, però també ha anat incorporant col·leccions d'antigues fotografies, algunes fins i tot de finals del segle XIX. El fons conté 13.609 imatges de municipis, 1.838 de colònies industrials, 345 de genèriques de la comarca, 1.771 del conjunt de Catalunya i 232 d'Espanya i la resta del món; en total, el novembre de l'any 2000 comptava amb 17.795 fotografies.</p> | 08022-58 | Nucli urbà | <p>Aquest fons s'ha anat ampliant al llarg dels anys des de la seva fundació l'any 1981. Actualment s'està realitzant una nova classificació del fons i es preveu una posterior informatització.</p> | 42.1024900,1.8455600 | 404545 | 4661800 | 1981 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43250-foto-08022-58-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | 2020-01-07 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||
| 43274 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XX | El fons d'imatges de l'AHCBER es troba en una sala destinada específicament a aquest material. Actualment aquest fons inclou unes 10.000 fotografies i postals de la comarca del Berguedà datades entre el darrer terç del segle XIX i el moment actual. | 08022-82 | Nucli urbà | A més dels importantíssims fons històrics de l'AHCBER, d'ençà de la incorporació de Xavier Pedrals com a arxiver cal remarcar l'adquisició constant d'imatges, fotografies i postals, referides a la comarca del Berguedà. Actualment aquest fons ronda les 10.000 unitats. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1987 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Xavier Pedrals i Costa | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 41502 | Arxiu Fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda-0 | <p>FORNELLS, C. coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> | XX | <p>L'associació cultural Àmbit de Recerques del Berguedà, fundada l'any 1982, té una secció dedicada a recollir tot tipus de fotografies de la comarca del Berguedà. L'arxiu fotogràfic està organitzat per termes municipals i dins de cada terme municipal per temes, i per tant disposa d'una bona col·lecció de fotografies de Borredà. Disposa de 150- 200 imatges en paper B/N i color de diferents fotògrafs (Joan Ribera, Ramon Viladés) i d'imatges d'arxiu. Bona part de la col·lecció es va formar entre 1988 i 1990 quan l'entitat va rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Borredà de fer un llibre d'història que es va publicar el 1990.</p> | 08024-88 | C/. Mn. Huch, nº 5, 08600-Berga | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41502-foto-08024-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41502-foto-08024-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:07 | ||||||||||
| 44829 | Fons fotogràfic Josep Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-josep-salvany | XX | Fons fotogràfic pertanyent al repositori de la Memòria Digital de la Biblioteca de Catalunya, format per un conjunt de 12 plaques de vidre estereoscòpiques de 6 x 13 cm realitzades amb una càmera fotogràfica marca Hasselblad. Les fotografies mostren diverses vistes panoràmiques del municipi de Casserres; l' interior d'esglésies, com per exemple els sepulcres de l'església de Santa Maria de l'Antiguitat, el retaule de l'església de la Mare de Déu dels Àngels, l'interior i absis de l'església de Sant Pau de Casserres i algunes creus de terme, com la Creu Roja, la del carrer de la Creu o la creu de Sunyers. Aquestes fotografies estan datades de l'any 1918. De l'any 1924 hi ha dues fotografies de la colònia de l'Ametlla de Casserres o Monegal i la resclosa d'aigua. | 08049-182 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura catalogació de col·leccions i peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 1918-24 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch | Josep Salvany i Blanch (Martorell 1866 - Barcelona 1929), va cursar estudis de medecina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. Era un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia on ben aviat es va decantar per la fotografia estereoscòpica. Va col·laborar intensament en les edicions dels butlletins del Centre Excursionista de Catalunya durant els anys 1918 i 1924, en que va realitzar les fotografies de Casserres.El fons Salvany es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conté uns 10.000 clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, format 6 x 13 cm, totes elles molt ben conservades en les seves capses originals i datades entre els anys 1911 i 1926. Amb aquest fons s'hi ha d'afegir dues agendes manuscrites i sis carnets de visita que permeten identificar i descriure cadascun dels clixés. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,45 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/