Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 83030 | Llegenda del Crist de la cossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-crist-de-la-cossa | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; Informació inèdita facilitada per Albert Rumbo i Soler. FORNER, Climent i RAFART, Benigne (2001): Goigs marians del Bisbat de Solsona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Montserrat, | Succeí ja fa molts anys que a Gisclareny varen trobar morta una donzella del poble al paller d'una de les cases. Per més que s'investigà el succés, mai ningú no va arribar a saber qui havia estat l'autor d'aquell crim. L'any següent, el Divendres Sant, just després de l'ofici religiós, tal i com era costum, tots els fidels que s'hi havien congregat passaren a estimar els peus del Sant Crist que presidia l'altar en aquella diada. Vet aquí que, en acostar-s'hi l'hereu d'una de les cases més riques del poble, just en el moment d'intentar besar els peus del Crist, tots els presents contemplaren astorats com el peu dret de la imatge es desclavava i li engaltava una cossa forta enmig de la cara. Tan dur fou el cop que el jove va caure d'esquena a terra talment com si fos un sac de patates. No va fer falta gaire cosa més per tal que els veïns entenguessin que el jove era el culpable del crim i el condemnessin pel mateix. Des d'aleshores, i en recordança de l'esdeveniment, li foren col·locades a la imatge unes cadenes als peus rematades amb una gran bola de ferro. | 08093-120 | A la plaça del poble situada al Roser (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser. S/N 08685) | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83030-foto-08093-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83030-foto-08093-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83030-foto-08093-120-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malauradament, el relat no ens explícita de quina casa era l'infractor. Un aspecte curiós són les cadenes amb les quals ha de carregar el Sant Crist només pel simple fet d'haver impartit justícia. Semblaria que la pobra imatge és castigada per una bona acció com és la d'haver desemmascarat l'assassí.Aquests dos fets, la no conservació del nom de la casa en el relat i el “càstig” que rep el Sant Crist, podrien entendre's o justificar-se per haver-se preocupat la rica i principal família de la qual formava part l'assassí d'esborrar el seu nom de la llegenda i fins i tot d'encadenar la imatge, doncs no creiem que el poble, content com devia estar que es fes justícia, hagués comès aital sacrilegi.Les narracions en les quals una imatge del Sant Crist es mou per tal d'indicar algun infractor o aplicar algun càstig es troben molt esteses al llegendari popular. Potser una de les més recurrents, documentada a diversos indrets del nostre país, és aquella en la qual un Sant Crist desclava un braç per manifestar la veritat d'una promesa de casament feta per un amant infidel davant la seva imatge.Si una d'aquestes llegendes ha fet fortuna i ha transcendit la seva versió popular, aquesta no és cap altra que la Leyenda del Cristo de la Vega, una llegenda popular toledana convertida en peça literària per José Zorrilla sota el títol A buen juez, mejor testigo (que va ser inclosa en el seu volum Poesías l'any 1838). La llegenda fa referència a la figura real d'un Sant Crist de l'antiga basílica de Santa Leocadia de Toledo. Segons aquesta narració, hi havia a Toledo dos amants: Diego Martínez i Inés de Vargas. En Diego se'n va a la guerra, però Inés li demana que es casi amb ella quan torni. Davant del Cristo de la Vega, Diego jura casar-se amb ella al cap d'un mes, quan retorni de Flandes. Va passar el temps i Diego no tornava, mentre Inés ho esperava impacient. Tres anys més tard, Inés va reconèixer a Diego al capdavant d'un grup de cavallers que entraven a Toledo. Va sortir corrent a buscar-lo, però Diego, que comptava amb una nova posició social i havia oblidat les seves promeses, va girar el cavall i va renegar del seu jurament. Inés, desesperada, va demanar al governador de Toledo, don Pedro Ruíz de Alarcón, que intercedís per ella. En sol·licitar testimonis, Inés es va atrevir a presentar-ne un de molt especial: el Cristo de la Vega. El tribunal en ple i molts curiosos van acudir a l'església del Cristo de la Vega i es van agenollar davant la imatge. Després de preguntar-li si havia estat testimoni del jurament es va sentir un “sí, ho vaig ser” i els testimonis van poder veure que el Crist tenia els llavis entreoberts com si hagués parlat i la mà desclavada i estirada com per posar-la en els actes del procés. Els dos amants, inspirats, es van retirar a sengles convents.Amb tot, segurament la imatge “moguda” més famosa d'un Sant Crist a casa nostra es correspon amb el Sant Crist de Lepant (també conegut com a Sant Crist de la Galera). Aquesta imatge, venerada a la Seu barcelonina, està ennegrida i presenta el cos singularment encorbat. Sobre el perquè d'aquesta estranya curvatura n'existeixen com a mínim dues versions que difereixen força entre elles per bé que el motiu i el resultat final acaben essent els mateixos: l'ajuda als cristians defensors de la terra en contra del turc invasor a la mítica batalla de Lepant (7 d'octubre de 1571), motiu pel qual, des d'aleshores, aquesta imatge ha estat considerada un trofeu miraculós d'aquella victòria contra el temible turc. Segons la més difosa d'aquestes versions llegendàries, el Sant Crist en qüestió era dut com a insígnia a la nau capitana de les forces cristianes en l'esmentada batalla, i la curvatura del seu cos es deu al fet d'haver esquivat una bombarda enemiga. La segona de les versions ens explica que la imatge fou “ferida” per una fletxa turca i que Don Joan d'Àustria, que comandava l'expedició, la va fer guardar a la bodega de la nau. Acabada la batalla, la va voler tornar a erigir a coberta per tal de celebrar la victòria i la van trobar amb el cos curiosament torçat. En treure-la del lloc on l'havien desat es va obrir una via d'aigua en l'indret exacte on hi havia la imatge, amb la qual cosa van descobrir que el Sant Crist havia estat tapant amb el seu cos el forat que una bomba turca havia causat al buc de la nau.Un altre exemple de Crist movent-se per salvar algú és el de la llegenda intitulada El Crist de Sant Pau del Camp, en la qual un home en vol matar un altre amb una espasa a l'interior d'aquesta església barcelonina, cosa que li impedeix la imatge de Jesús crucificat en avançar el cos endavant per tal de parar el cop, la qual cosa fa entrar en raó l'agressor i, després de demanar perdó i prometre que canviarà, es reconcilia amb el seu enemic .Sigui com sigui, el què si que podem afirmar és que sempre que trobem una imatge del Sant Crist moguda o movent-se és, o bé per ajudar “els bons” o bé per delatar els infractors. | 94|119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 83094 | Alzina de Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-noguera | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Medi ambient i Habitatge. Parc Natural del Cadí Moixeró.</p> | No està protegida però es situa dins del Parc Natural del Cadí Moixeró i s'aplica la mateixa protecció del parc | <p>Important alzina centenària situada en uns planells al costat de la casa de Cal Noguera i del camí de Ca l'Estevenó. Es tracta d'un arbre amb unes característiques monumentals i amb un tronc que medeix més d'un metre d'amplada i que té una copa que abraça gairebé els 5-6 metres al seu voltant. Es tracta d'un arbre que no està protegit però que es podria considerar com a arbre monumental degut a la seva magnitud. Sembla correspondre amb un exemplar de més de 400 anys</p> | 08093-184 | En uns planells a l'oest de Cal Noguera i a tocar el camí ral | 42.2365000,1.8311400 | 403556 | 4676696 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83094-foto-08093-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83094-foto-08093-184-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Important alzina que denomina la ruta 'r' de Gisclareny i matrcada en verd i blanc com a sender local que parteix de la Collada de Turbians, baixa per Rocadecans Ca l'Estevenó continua a Vilella i retorna al coll de Turbians | 94 | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 83123 | Cançó de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-gisclareny | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí;</p> | XX | Publicat i Recollit al llibre de les tres-centes cases de Gisclareny | <p>Cançó escrita per Jordi Pi de Bagà el 1987 que diu el següent: '...Cases de pedra-camins de somnis-camps de pastura-ai!qui ho diria-que és Gisclareny-boscos de pins,boixos i argelagues-petit racó de tranquil·litat. El fred hi viu tot l'any-quan plou hi creix el fang-quan neva tot és blanc-ai !qui ho diria-que és Gisclareny-petit indret, que al nostre cor t'aferres-omplint-lo de felicitat-No et deixis canviar-no et deixis destrossar-tu ets Gisclareny.No et deixis enganyar-pels homes inhumans-segueix com estàs. Ai qui ho diria que és Gisclareny-De bon matí els ocells refilen-claror de dia que ja ets aquí-Tu tens l'aire pur-tu tens els boscos sans-tens a la joventut-Ai qui ho diria, que és Gisclareny. Marges hi ha, nius de sargantanes, que viuen sense la por de ser xafades. Tu ets el meu record-que mai s'esborra-que mai s'esborra-petit indret, tu ets Gisclareny-Tu ets Gisclareny</p> | 08093-213 | A la plaça del poble situada al Roser (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 1987 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83123-img20200703112149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83123-img20191119110058.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Jordi Pi | Escrita per Jordi Pi de Bagà el 1987 inspirant-se en aquest petit paradís i en la seva bellesa natural. | 119|98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 51043 | Essenser de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/essenser-de-sant-andreu | <p>DDAA. (2005). Guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XI-XII | Exposat al MDC Solsona amb el núm 583. | <p>Encenser de forma esfèrica amb tres cadenetes enganxades per fil-ferro d'uns15 cm. abans d'arribar al braser que el sostenen i estan penjades de la part superior que presenta tres braços habituals, una mica corvats.El braser és de base anular. La meitat superior presenta calats que combinen formes quadrades, rectangulars i de creu. Medeix uns 11 x 11 cm amb un total de 92 cm. És de bronze.</p> | 08099-145 | Museu Diocesà i comarcal de Solsona. Plaça del palau núm.1. 25280 (Solsona) | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51043-foto-08099-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51043-foto-08099-145-3.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Objecte litúrgic procedent de Sant Andreu de Gréixer.Presenta forts paral·lels amb altres essencers exposats al museu com ara el de Pampe (Solsonès). És tracta d'una important peça d'orfebreria romànica | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 51076 | Llegenda del castell dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dels-moros | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de guardiola' Els castells catalans. Vol V</p> | XIX | <p>Feia temps que els moros assetjaven el castell de Guardiola i els cristians, que hi havien estat tancats, no sabien com desempallegar-se'n. El capità tingué una pensada. Al castell hi havia una mula molt guita, que ventava guitzes a tothom qui passava per la seva vora. La idea va ser de posar l'animal ben ple de coets i focs petadors que IIancessin bones guspires i raigs de foc, i enviar-lo, un vespre, muntanya avall cap el camp dels moros. Una nit, quan major era la quietud, engegà la bestiola vers el campament sarraí. Els moros, presos de fort pànic, van fugir a la desbandada'.</p> | 08099-178 | Castell de Guardiola | 42.2154600,1.8686100 | 406617 | 4674318 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51076-foto-08099-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51076-foto-08099-178-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta guita es podria haver inspirat amb la guita o mulassa de la Patum de Berga. | 119 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 51078 | Batalla a l'aiguabarreig del Bastareny i Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/batalla-a-laiguabarreig-del-bastareny-i-llobregat | Coneguda a través de la memòria oral. | <p>L'aiguabarreig dels rius Bastareny i Llobregat va ser testimoni de mortal i sagnant lluita durant la Guerra dels Segadors (1640-1652). Tal com expliquen els documents, quan els partidaris de França van veure partir els berguedans, els van atacar a la confluència del Llobregat i Bastareny, tot donant pas a una mortífera lluita, cos a cos, en la qual molts, tant berguedans com francesos, hi van deixar la pell'.</p> | 08099-180 | A l'aiguabarreig del Bastareny i el Llobregat. | 42.2302700,1.8790800 | 407503 | 4675952 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51078-foto-08099-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51078-foto-08099-180-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 51080 | Llegenda de la troballa de la Verge de Rocasança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-verge-de-rocasanca | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAMÓS, PARE(1653). Jardin de Mara plantado en el principado de Catalunya. Edició facsimil</p> | XIII-XVI | <p>La troballa de la verge va ser feta per un pastor que va notar com un bou de la seva ramada estava agenollat al peu de la roca anomenada Sança. Allí dalt trobà la imatge sota una savina. Volgueren traslladar-la a l'església parroquial de Gréixer, però una i altre vegada desapareixia i tornaven a trobar-la al mateix lloc on finalment van entendre el missatge diví. Alçaren la capella en aquest indret on durant segles ha estat venerada la verge de Roca Sança</p> | 08099-182 | A la capella de Rocasança situada a la casa de l'Hospitalet | 42.3062500,1.8755100 | 407320 | 4684392 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51080-foto-08099-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51080-foto-08099-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51080-foto-08099-182-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94|119|85 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 51081 | Llegenda de l'Hostal Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhostal-cremat | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà.</p> | Llegenda recollida per Francesc Caballè i Cantalapiedra. | <p>De l'hostal cremat que estava situat entre Gréixer i l'Hospitalet de Rocasança s'explica que el van cremar els habitants de les cases properes en assabentar-se que la gent que feia nit a l'hostal ja no en sortia. Diuen que familiars d'un traginer desaparegut a l'hostal es van presentar tot girant tota la casa per si trobaven algun objecte personal i l'únic que van trobar va ser un dit humà. La brama es va escampar arreu. Els hostalers robaven els traginers i marxants que feien nit a l'hostal i, després d'assassinar-los, els féien desaparèixer. Qui sap, diuen si els cremaven o en feien butifarres. La resposta, com deiem va ser la crema de l'hostal. Avui tant sols en resta com a record la font mig colgada per la vegetació al costat de la carretera de Bagà a Coll de Pal.</p> | 08099-183 | A l'Hostal Cremat. | 42.2888400,1.8557100 | 405662 | 4682481 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51081-foto-08099-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51081-foto-08099-183-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 51082 | Cançó de la font del Faig de Mestre Elisard Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-font-del-faig-de-mestre-elisard-sala | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà.</p> | Cançó recollida per l'Associació Medieval de Bagà i per Francesc Caballè i Cantalapiedra | <p>Dringa, dringa, esquellering. La campana fa ning-ning. Sona, sona, picarol, que l'ocell ja ha alçat el vol. Xiula, xiula, vent ventet, que l'airet es pur fresquet. Canta, canta rossinyol, que està a punt de sortir el sol. Sol, solet, vine'm aquí i assenyala'm el camí. No diries mai on vaig! A tastar la font del faig.</p> | 08099-184 | A la font del Faig | 42.2934700,1.8044400 | 401442 | 4683053 | 1944 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51082-foto-08099-184-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mestre Elisard Sala | L'antic hostal de la font del faig era situat uns metres per dessota de l'actual refugi de Sant Jordi. Actualment només en resten algunes parets de l'antiga casa corresponents amb el mur d tramuntana i el de llevant amb algunes obertures i aparell de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 51083 | Llegenda de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-marc | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | <p>Un butlletí del centre excursionista de Catalunya i datat de 1887 de Vicenç Plantada i Fonolleda esmenta una llegenda referent a Sant Marc i que li van explicar la gent de Brocà durant la seva estada. ' Un dia St March's trobava a la capella de Santa Cecilia de Riu-Tort: li devia convenir esser prompte á la seva capella, donchs que ab una gambada va pujar als Castellassos que encara la roca guarda lo clot. També's conta que un dia falta lo calze de Santa Cecília esmentada:lo trobaren a Aussege: un lo comprà i tornà dita sufragània de Brocà'</p> | 08099-185 | A la muntanya de Sant Marc. | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51083-foto-08099-185-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Llegenda facilitada per Anna Cassals i Fernandez de l'Associació de Torre de Guaita | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 51084 | Aplec de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-0 | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Aplec que es manté viu gràcies als veïns de Guardiola i Brocà.. | <p>Segons Ramon Viladés era costum en temps passats de que quant hi havia alguna pesta els fidels de les parròquies anessin en processó a venerar el sant perquè els deslliurés de les malalties, pestes o malalties. Normalment es feia signar un document per l'alcalde que feia complir que es portés a terme cada any. Segons l'autor, els aplecs de Sant Marc de Cal Bassacs, Montclar, Falgars foren conseqüència de les plagues de llagosta. En el cas de Sant Marc no queda clar que tingués el mateix origen tot i que apuntem a que si. L'aplec de Brocà va començar a aparèixer a la dècada dels quaranta després de la guerra civil i l'aplec es va celebrar fins els anys seixanta. La causa es deu a que el rector era molt gran i li costava molt pujar a Sant Marc. A més a Brocà hi havia poques cases habitades. Va ser en aquest moment que es traslladà a la parròquia de Sant Martí de Brocà molt més a prop. La tradició era que cada família de Brocà el dia abans de la vigília encenia una foguera davant de la capella de Sant Martí. La primera família que ho feia era la de castell per correspondre a la de més amunt i acte seguit ho feien la resta de familiars de les cases habitades en línia recta perquè es venguessin des del fons de la vall. A banda i banda de la capella de n'encenien dos més que corresponien amb els de les primeres. Cada any hi havia tres famílies que s'encarregaven d'encendre els focs , però l'encesa la feien els de castell per ser la més propera a Sant Marc. Acte seguit cada família encenia una foguera davant de casa seva. Dues famílies més s'encarregaven de recollir el blat Abans de la guerra a les famílies més pobres es donava un pa de 5 Kg. Al dia següent les famílies es trobaven a Sant Martí i pujaven a Sant Marc on celebraven l'eucaristia, es nomenava el prior i a la sortida en beneïen el pa i cantaven els goigs de sant Marc, avui perduts. Des d'allà el capellà beneïa el terme de Brocà per allunyar-los de les tempestes i les males collites (comunidor). Acte seguit es feia un dinar de germanor que cadascú preparava a casa seva. En acabat el prior que s'havia nomenat passava la bacina i les almoines que donaven al capellà. La festa continuava amb cançons i jocs per la mainada fins a fer-se fosc on tothom tornava a casa seva. La gent de les contrades deien que la festa de Sant Marc era una de les més importants. Avui dia la festa es continua celebrant. En record de les antigues fogueres, els veïns de Guardiola el dia abans pugen a Sant Marc, encenen una foguera que es veu des de tota la vall i fan un ressopó. L'endemà es celebra l'aplec a l'església de Sant Martí on es fa una eucaristia i en acabat es beneeix i reparteix el panet. Aquest e paga cadascuna de les famílies que habita o habitava a Brocà per ordre d'importància i sempre n'hi ha un que s'encarrega de preparar un dinar.</p> | 08099-186 | A Sant Marc de Brocà | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51084-foto-08099-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51084-foto-08099-186-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa que es manté viva encara ara i el dia 25 d'abril on hi assisteixen multitud de veïns de la vall, tant de Guardiola com Bagà i naturalment de Brocà i Gavarrós. La informació de l'aplec actual ha estat facilitada per l'Ajuntament de Guardiola i la família Corominas Majoral. | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 51085 | Aplec de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-greixer | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Aplec que es manté viu gràcies a Mª Gràcia Ponça, propietària d'una part de la finca de Gréixer. | <p>Els amics dels monuments de la vall del Bastareny des de el 1994 i 1995 han volgut recuperar els aplecs de les esglésies de Sant Andreu de Gréixer i Santa Maria de Rocasança, tenint present que aquesta associació Baganesa des dels anys vuitanta que va recuperant l'aplec de Sant Martí del Puig de l'Obaga a Gisclareny i el de Sant Joan de l'Avellanet a Bagà. Aquests aplecs tenien com a objectiu continuar amb el culte a aquestes antigues capelles medievals celebrant-hi una eucaristia i a continuació fent un ressopó de coca, allioli de codonyat , vi i cansalada. L'aplec de Sant Andreu és encapçalat per la família Ponça i el de l'Hospitalet per les famílies i masovers del lloc. Actualment es continuen celebrant de forma voluntària i desinteressada.</p> | 08099-187 | Al lloc de Gréixer | 42.2851500,1.8487700 | 405084 | 4682079 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51085-foto-08099-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51085-foto-08099-187-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 51103 | Aplec de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-gavarros | XX | Es manté viu gràcies als propietaris i masovers de les finques de Gavarrós. | <p>Aplec de Sant Genís de Gavarrós que es celebra el dia 25 d'agost. Aquesta festa s'havia perdut com tants altres aplecs i celebracions de Guardiola i ha estat recuperat gràcies als veïns i residents de Gavarrós des de fa uns quants anys. Consisteix en celebrar una eucaristia i a continuació fer un àpat que acostuma a ser un dinar a l'era de Cal Cabanes. Amb la venda dels tiquets del dinar, s'obté un donatiu que es destina a consolidar l'església de Sant Genís. Gràcies a aquesta aportació popular el temple i el lloc de Gavarrós es mantenen vius. Després del dinar es fa ball a l'era de cal Cabanes.</p> | 08099-205 | Al lloc de Gavarrós | 42.2810900,1.9153900 | 410571 | 4681556 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51103-foto-08099-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51103-foto-08099-205-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 51110 | Fons d'imatges de Guardiola de Berguedà a l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-guardiola-de-bergueda-a-larxiu-municipal | XX i XXI | A l'arxiu municipal classificat i guardat en carpetes. | <p>Fons d'imatges conservat a l'Ajuntament de Guardiola on es mostren imatges antigues de Guardiola, de l'arribada del tren, del carrilet, de la vida quotidiana, de les fàbriques de ciment, de les festes populars, de la construcció del municipi i de paisatges i paratges de l'entorn. Compta amb més d'un miler de fotografies i clixés que van des de principi de segle fins a l'actualitat. Les darreres ja són en format digital de les festes, trobades, aplecs</p> | 08099-212 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà.Plaça de l'Ajuntament núm. 01. 08694 (Guardiola de Berguedà | 42.2331500,1.8792100 | 407518 | 4676271 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51110-foto-08099-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51110-foto-08099-212-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es guarda a l'arxiu municipal de l'Ajuntament i constitueix un important fons fotogràfic i d'imatges que els veïns han anat cedint a mida que han passat els anys. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 51122 | Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-1 | <p>www.wikipèdia, enciclopedia lliure.</p> | <p>Riu que neix al terme municipal de Castellar de N'Hug a les populars 'Fonts del Llobregat' i desemboca al Mar Mediterrani. Al seu pas pel terme municipal de Guardiola de Berguedà rep les aigües de diferents conques que conformen diferents valls. Per una banda tindríem la conca del Gavarrós, amb els torrents de Gavarrós, Pardinella, Coll de Pal, de la Coma, del clot del Forn, de l'home mort, per l'altre i al centre del municipi just en ple nucli poblacional rep les aigües del riu Bastareny, un important afluent del Llobregat que a banda de rebre les aigües de la conca de Gréixer, també ho fa de les aigües d'altres torrents com és el cas del torrent de la Muga, el torrent de Murcarols, el torrent de les Faves i dem prat de Rei i sobretot la Dou del Bastareny que forma un naixement similar al del Llobregat. El mateix riu és alimentat pel 'Bullidor de Sant Esteve' pertanyent al mateix aqüífer que la Dou, el torrent del Puig, el torrent del Forat alimentat pel torrent d'Escriu, el torrent de Galigan i el 'bullidor de la Llet'. Els darrers torrents que alimenten el Bastareny abans de rebre les aigües de la conca de Gréixer serien els torrentons, el torrent del Puig, el torrent dels Trulls i finalment el torrent del Casot. Després de passar la vila de Bagà el Bastareny rep les aigües menys cabaloses de la zona de Brocà amb el torrent de Paller o dels Banyadors, el torrent de Mullapà, el torrent del Mig, el de la Paelleta, el torrent de Clarà i finalment el torrent dels Bacs. Poc abans d'abandonar el municipi el riu rep les aigües de la conca del Saldes amb el torrent de la Boïga a sota de Mas dePei, el torrent de Bosoms, i el torrent de Vallcebre, entre altres. Les seves aigües principalment cabaloses van ser aprofitades per a construir rescloses per fer funcionar fàbriques com seria el cas de la cimentera de 'la colònia Pujol i Tomàs', canalitzar-les per a fer moure centrals hidroelèctriques de gran capacitat com és el cas de la central del Collet o fins hi tot transportar-les en nuclis més allunyats com és el cas del canal industrial de Berga. El riu també ha estat des de sempre un pas per a facilitar les comunicacions. Així doncs les valls de les diferents conques hidrogràfiques han estat vies de pas de camins rals (camí de Berga a Bagà que seguia el curs del Llobregat), el camí de Gavarrós, el de col de Jou i coll de Pendís. L'arribada del ferrocarril propicia que els vells camins fossin substituïts per les vies del ferrocarril que a banda de transportar passatger transportaven el ciment del collet i de l'aslant de Castellar de N'Hug i també el carbó de la conca minera de Fígols. Darrerament i degut a l'abandó del ferrocarril (carrilet) la moderna C-16 i el E.09 de Barcelona a Tolosa han facilitat les comunicacions amb Europa gràcies a la construcció del túnel del Cadí que comunica el Berguedà amb la Cerdanya i França i és el portal d'entrada i la principal via d'accés a les estacions d'esquí del Pirineu més oriental. En quant a l'ecologia hi ha un predomini a de les aus aquàtiques com el bernat pescaire, l'ànec collverd i el corb marí gros. En quan a espècies aquàtiques en cal destacar les truites comunes, la bagra comuna, el barb comú i la carpa.</p> | 08099-224 | Creua el municipi per la banda est limitant amb Castellar de n'Hug i també pel sud amb Cercs | 42.2279900,1.8772600 | 407349 | 4675700 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51122-foto-08099-224-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Riu que ha estat molt emprat al llarg de la història per a l'aprofitament de les seves aigües per a fer funcionar fàbriques tèxtils i produir energia hidroelèctrica. És un dels principals rius del vessant mediterrani català juntament amb Ter i el Fluvià. A l'alçada de Manresa rep les aigües del Cardener i de l'Anoia. A l'alçada de Cercs hi ha l'únic embassament de la seva conca que és el de la Baells | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 51124 | Conca de Gréixer al vessant sud del Moixeró i del Serrat Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-de-greixer-al-vessant-sud-del-moixero-i-del-serrat-gran | <p>Conca hidrogràfica del riu Gréixer que està formada per un costat pel riu de l'Hospitalet que bé alimentat pel torrent de la Mena amb naixement a la font homònima sota la Tosa d'Alp a més de 2400 mts d'alçada, el torrent del Serrat Gran amb naixement a la carena del serrat homònim i el torrent del 'salt d'aigua' que neix al vessant sud dels plans de Coma floriu i el mateix de Coma floriu. Tots ells neixen en unes roques a tocar de la cresta de les 'Pales de Coma floriu' i fomen la riera de l'Hospitalet a l'alçada de l'Hospitalet. A mida que descendeix i s'aproxima a l'hospital va rebent les aigües d'altres torrents com el de les 'Gralles' que prové de sota el Claper, de la 'Miquela' ambdós a la serra del Moixeró i també del 'Clot de l'Infern 'que prové dels Orris al T.M de Bagà. A mida que va descendint aigües avall i a l'alçada de Milleres rep les aigües del torrent de les Rovires que prové del pla de la Gavarra i de la font del Ciré a Bagà, A Gréixer se li ajunten les aigües que provenen del torrent de la 'Canal de la Serp' sota el cim del Penyes Altes, del torrent de la 'Font bona' que neix a la font i coll de Cabrera i el torrent de la Mena de l'Or. Finalment i a prop del pont de Sant Nazari el riu de Gréixer rep les aigües del torrent; el del Carrer d'en Torb que separa la solana Massena amb la Roca Tallada i el pas de la Mona ja al T.M de Bagà i del Bac de Diví a damunt de Rigoreixer. Finalment desemboca les seves aigües al Bastareny a l'alçada de la central hidroelèctrica del Pendís i del Càmping Bastareny a Bagà.</p> | 08099-226 | A la vall de Gréixer i Hospitalet | 42.2968500,1.8717700 | 406998 | 4683352 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51124-foto-08099-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51124-foto-08099-226-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conques alpines d'aigües que procedeixen de les neus acumulades en els períodes hivernals i que conformen valls en estatge subalpí i montà. Amb boscos de pi rajolet, faig, roure, pastures i prats alpins a les zones altes i planells que faciliten el conreu del cereal. La seva humitat i la seva condició orogràfica provocava que quedés arrecerat dels rigorosos freds i nevades de l'Hivern afavorint un clima idoni per al cultiu del cereal i la vinya en les parts baixes. Les aigües del Gavarrós foren aprofitades per a la molta d'alguns molins i també per a l'ús de la seva aigua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 51125 | Conca hidrogràfica de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-hidrografica-de-gavarros | <p>Conca alimentada pel torrent de Coll de Pal que, neix als plans de Coma floriu al T.M. de Bagà i les seves aigües provinents de les neu a acumulades en els períodes hivernals descendeixen pel vessant sud del Puigllançada pel torrent homònim i que separa les muntanyes i els Rocs de Canells amb el cim del Puigllançada (TM. De Bagà). Un altre torrent que alimenta la mateixa conca és el torrent de 'la balma roja' que neix a les 'fontetes de Pardinella' sota mateix del cim del Puigllançada i que rep el seu nom perquè passa pel costat de la roca roja. Ambdós afluents i dos més que provenen del Clot del Forn de l'anomenada 'font del Pastor' i del torrent de la Boixeda que neix sota els prats de canells formen aquest riu. Tots junts conformen el riu de Gavarrós molt a prop del nucli de l'església. El riu va descendint i a l'alçada de la casa de l'Estret rep les aigües del torrent de Pardinella que s'alimenta del torrent de l'home mort que neix sota el 'Les roques de Rus', el de 'Pardinella' i finalment el de l'obaga fosca i també del torrent de la 'Coma ' que neix a sota la collada grossa de Sant Marc. Tots junts formen el 'Riu Tort' caracteritzat per les aigües 'tortes' i que desemboca al Llobregat a l'alçada de la casa de l'Espelt. Aquesta conca esta caracteritzada per un seguit de valls que accedeixen a les zones de pastura d'alta muntanya i que foren utilitzades per a l'hàbitat en època medieval</p> | 08099-227 | A la vall de Gavarrós | 42.2616700,1.9257000 | 411394 | 4679388 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51125-foto-08099-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51125-foto-08099-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conques alpines d'aigües que procedeixen de les neus acumulades en els períodes hivernals i que conformen valls en estatge subalpí i montà. Amb boscos de pi rajolet, faig, roure, pastures i prats alpins a les zones altes i planells que faciliten el conreu del cereal. La seva humitat i la seva condició orogràfica provocava que quedés arrecerat dels rigorosos freds i nevades de l'Hivern afavorint un clima idoni per al cultiu del cereal i la vinya en les parts baixes. Les aigües del Gavarrós foren aprofitades per a la molta d'alguns molins i també per a l'ús de la seva aigua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 51130 | Paratge de la font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-del-faig | <p>CABALLÉ, CANTALAPIEDRA, F (2009). Les empremtes del camí ral. Associació Medieval de Bagà. Bagà. Www.parcnaturalcadimoixero.cat</p> | Convertida en abeurador per al bestiar i canalitzada per abastir el proper refugi de Sant Jordi | <p>Paratge de gran bellesa situat al vessant sud del Coll del Pendís, al costat del torrent homònim i sota les obagues de Galigan i del Solà de la Font del Faig prop dels colls de Cabrera i del roc d'en Filatus. Correspon amb una zona de planells on hi ha la cruïlla del PR.125 i també del GR.107 o camí dels Bons Homes. A escassos metres hi ha el conegut refugi de Sant Jordi de la CEC. La zona de la font del faig rep el seu nom a un enorme faig que hi havia darrere l'antiga casa i hostal situada a uns 100 metres al sud-oest de l'actual refugi. La font, és una a floració càrstica i natural al costat del torrent del Pendís en una zona obaga i ombrívola que surt dins d'una balma argilosa i la seva aigua forma unes mulleres als camps de sota. Està canalitzada per abastir el Refugi de Sant Jordi i s'empra com a abeurador per al bestiar</p> | 08099-232 | Al lloc de la Font del Faig | 42.2934500,1.8044100 | 401440 | 4683051 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51130-foto-08099-232-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font convertida en mulleres i que denominà el lloc. Va ser inspirada pel mestre Elisard Sala en la seva canço. Dringa, dringa, esquellering. La campana fa ning-ning. Sona, sona, picarol, que l'ocell ja alçat el vol. Xiula, xiula, vent ventet, que l'airet és pur, fresquet. Canta, canta, rossinyol, que està a punt de sortir el sol. Sol, solet, vine'm aquí i assenyala'm el camí. No diries mai on vaig! A tastar la font del Faig! | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 51131 | Font de l'Obert de Brocà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobert-de-broca | La font s'asseca en temporades estiuenques i actualment ha estat canalitzada per a omplir una bassa utilitzada per a la prevenció dels incendis forestals. | <p>Font situada en una obaga al costat del torrent de Sant Marc prop de la casa de Cercuneda i delimitada per la serra homònima i el coll de Joncar. Aquesta font actualment està pràcticament seca i canalitzada. Des de sempre ha estat utilitzada pels habitants de la casa de Cercuneda degut a la seva proximitat. Segons ens comenta J.Arocas que va ser resident de Cercuneda havien d'anar a buscar l'agua en aquest indret ja que la casa no en tenia. Actualment està canalitzada per aprofitar la seva aigua per omplir les basses conta incendis</p> | 08099-233 | Al lloc de Cercuneda | 42.2619600,1.8910100 | 408533 | 4679457 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | En ús | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 51133 | Font del Panxut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-panxut | <p>www.guardiolade berguedà.cat</p> | En ús. | <p>Zona d 'esbarjo i recreativa d'una popular font de Guardiola que disposa de zones de pícnic, graelles, taules i bancs. Des de fa poc ha estat habilitada i restaurada i s'hi accedeix a través d'una passarel·la damunt del Llobregat des de la zona poliesportiva i piscines municipals</p> | 08099-235 | Al nucli de Guardiola | 42.2315300,1.8833400 | 407856 | 4676087 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51133-foto-08099-235-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arranjada i rehabilitada recentment | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 51136 | Col·lecció de pintura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-0 | XX-XXI | Estan penjats i exposats al públic. | <p>Conjunt de quadres exposats del concurs de pintura ràpida que es celebra per la festa Major de Guardiola de Berguedà cada any. Es tracta d'un conjunt d'una vintena de quadres premiats que es custodien a l'Ajuntament i que representen diferents temes i paisatges de la població i del municipi. Els quadres estan penjats a les dependències de l'Ajuntament de Guardiola.</p> | 08099-238 | Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Diversos pintors | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 51144 | Aplec de Rocasança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-rocasanca | <p>VILADÉS, LLORENS,RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Es manté gràcies a l'associació dels Amics dels Monuments de la vall del Bastareny i als veïns del municipi de Guardiola i Bagà. | <p>Els amics dels monuments de la vall del Bastareny des de el 1994 i 1995 han volgut recuperar els aplecs de les esglésies de Sant Andreu de Gréixer i Santa Maria de Rocasança, tenint present que aquesta associació Baganesa des dels anys vuitanta que bé recuperant l'aplec de Sant Martí del Puig de l'Obaga a Gisclareny i el de Sant Joan de l'Avellanet a Bagà. Aquests aplecs tenien com a objectiu continuar amb el culte a aquestes antigues capelles medievals celebrant-hi una eucaristia i a continuació fent un ressopó de coca, allioli de codonyat , vi i cansalada. L'aplec de l'Hospitalet per les famílies i masovers del lloc. Actualment es continuen celebrant de forma voluntària i desinteressada</p> | 08099-246 | Al lloc de l'Hospitalet | 42.2983200,1.8714800 | 406976 | 4683516 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 44809 | Creu de Ca n'Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ca-naloy | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | Creu de ferro situada en el límit del termes municipals de Casserres i Espunyola, situada damunt una gran placa de pedra sorrenca o codina, característica de la zona. Fa 2'70 metres d'alçada i 1'25 metres d'amplada. Està fixada damunt una base de pedra local de dos cossos, l'inferior més ample que el superior, de secció circular d'1'43 m d'alçada. | 08049-162 | A la Carretera d'Espunyola BV-4131 en el PK 5+000 | 'Si es venia pel cantó de Solsona es trobava la creu de Can Aloy; i al pla de la Cabana del Bernadàs una altra de petita i de fusta' (Camps:p.10) L'any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres. | 42.0222900,1.8059700 | 401147 | 4652941 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44809-foto-08049-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44809-foto-08049-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||||
| 46102 | Aplec de Sant Bernabé a Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bernabe-a-sant-roma-de-la-clusa | XX | L'aplec a l'església de Sant Romà de la Clusa es realitza coincidint amb el dia de la festivitat de Sant Bernabé el dia onze de juny. L'acte consisteix en la celebració de la missa, benedicció del terme i del pa o coca (a vegades acompanyat de moscatell). Antigament, es feia la benedicció del pa o de la coca a l'interior de l'església, on també es menjava, fa uns anys que la benedicció i menjar-se la coca es fa a l'exterior. També es beneeixen panets que la gent s'emporta a casa. En motiu de la diada acostuma a anar a la celebració gent del municipi, antics veïns que actualment resideixen en altres poblacions i gent de Vilada, principalment. | 08057-128 | Església de Sant Romà de la Clusa. | 100415 | 42.1872100,1.9353100 | 412083 | 4671111 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46102-foto-08057-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46102-foto-08057-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46102-foto-08057-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 91274 | Can Lleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIV | Les restes de l'edifici es troben cobertes per vegetació i alterades estructuralment. | <p><span><span><span>Es tracta de les restes d'una construcció adossada als afloraments rocosos naturals. Aquestes mostren una planta allargada de poc més de 16 m i una amplada que oscil·la entre els 4,5 m i els 5,3 m, la qual està dividida en 3 espais diferenciats mitjançant 2 murs interiors de 60 cm de gruix. La part nord del mur perimetral es diferencia de la resta de construcció per estar formada per grans blocs de pedra calcària. En general, però, les pedres no estan treballades i tenen una mida variable, fet que comporta una disposició de les pedres irregular. No es veuen restes de teula ni de maó massís.</span></span></span></p> | 08045-78 | Zona de Terrers. | <p><span lang='CA'><span><span>Can Lleu surt esmentat en la documentació dels anys 1680, 1682, 1725, 1758 / 1795 com a mas rònec i deshabitat agrupat dins del mas Puig de la Torre. L'estat de conservació d'aquesta construcció no permet precisar la cronologia ni la seva evolució en base a elements arquitectònics. De tota manera, cal tenir present que prop d'aquestes restes es va localitzar una base de premsa fora de context que podria correspondre al període altmedieval.</span></span></span></p> | 42.1088400,1.7321000 | 395174 | 4662639 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91274-7810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91274-782.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 91165 | Balma de les Sabines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-sabines | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span>La balma se situa a la gran cinglera de Casanblanc, orientada al sud. És molt oberta i presenta una visera de balmat gradual a gran altura. Té una amplada aproximada d'uns 27 m i una profunditat entre 3 m i 5,60 m. L'espai útil està delimitat per dos blocs caiguts a l'extrem est i oest. El nivell de circulació en tota la superfícies de la balma és planer i mostra un bon gruix de sediment. En tres llocs diferents de la balma també s’hi poden observar senyals de sutge. </span></span></span></p> | 08045-69 | Zona de Terrers. | <p><span lang='CA'><span><span>Les evidències observades, tant en gruix de sediment al llarg de la superfície de la balma, com les marques de sutge, fan pensar que probablement aquesta balma ha estat habitada o utilitzada en algun moment, tot i que no es pot precisar una cronologia sense una excavació arqueològica.</span></span></span></p> | 42.1152200,1.7311800 | 395108 | 4663348 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91165-692.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | El nom de “Balma de les Sabines” li van donar membres de la Societat d’Arqueologia del Berguedà, en desconèixer el nom popular que tenia, si és que n’ha tingut mai cap. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||
| 91414 | Espluga de Paredada o Balma de Paredada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espluga-de-paredada-o-balma-de-paredada | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Desconegut | Els murs estan enrunats i només s'observen algunes pedres que els conformaven. | <p><span><span><span>Balma orientada a llevant i oberta sota una gruixuda capa de conglomerats. És rectilínia amb unes dimensions màximes de 21 m d’amplada, 6,6 m de profunditat i una alçada força uniforme al voltat de 1,9 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El sostre es mostra fumat i amb restes de sutge en dos llocs molt concrets. El nivell de circulació està aplanat i la roca aflora en gran part de la superfície de la balma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit de la balma està delimitat amb murs que conformen dos espais separats. El més gran ocupa la zona nord, i probablement era l’hàbitat. Té una porta d’entrada a la part central i en el seu interior es troba una font que goteja dins d’un petit dipòsit buidat a les argiles, i les restes de sutja al sostre. El mur d’aquest àmbit té un gruix d’uns 60 cm amb una potència màxima d’uns 150 cm. Està format amb blocs de pedra sorrenca i conglomerat unit amb fang. L’àmbit meridional és de petites dimensions, probablement destinat al bestiar. Té un accés que dóna directament a l’exterior. El mur té uns 50 cm de gruix amb les mateixes característiques que l’anterior.</span></span></span></p> | 08045-95 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Espluga Paredada, apareix esmentada en el capbreu de 1758/1792 aglevada dins del mas Puig com a mas rònec i deshabitat. Segurament el seu origen és medieval.</span></span></span></span></span></p> | 42.0646600,1.7622100 | 397592 | 4657697 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91414-952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91414-953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91414-954.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 91154 | Cal Julit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julit | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CORTES, Mª del Agua. (2020) De bona casa, bona brasa. La casa i l'espai domèstic rural al Berguedà. Generalitat de Catalunya, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua. (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, Jordi. (2006) Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix. Segles X-XV. Fundació Noguera, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume. (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII-XIX | La teulada de l'edifici ja ha cedit i el seu estat de conservació és molt dolent. | <p>Es tracta d'una c<span><span><span><span><span><span>asa de planta irregular a causa de les diferents ampliacions.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L'edifici principal consta de planta baixa, planta pis i unes petites golfes, amb una distribució de dos cossos paral·lels en l’edifici antic; tenia la coberta a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La primera ampliació es fa cap a l’oest reconvertint en habitatge una pallissa preexistent i conservant l’amplada de l’edifici. La construcció de la casa de Rossinyol adossada en part de la façana sud l’afectà considerablement.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-58 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, la masia es troba prop de la carretera, sota l’església parroquial. | <p><span><span><span><span><span><span>Al llarg de la història, aquest mas ha tingut diferents noms: cal Julit, Ferrer o Cortina. A l'agost de 1342 documentem els honors de Pere Ferrers afrontant un tros de terra del Regatell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al<strong> segle XVI</strong> El senyor Rafel Onofre del Graner enfranqueix durant 3 anys els censos dels masos Grau i Ferrer a la seva minyona Miquela Piques, de Coforb.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La casa sembla estar definida</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>per una estructura de dos cossos rectangulars separats per un mur mitger, el cos occidental és més ample que l’oriental. El mur nord de la casa està adossat a un marge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A planta baixa, cap cos presenta subdivisions. La porta d’entrada està situada en el mur oest i s’accedeix a un espai que actua com a distribuïdor, una porta en el mur mitger permet accedir als estables i una escala, de pedra, de dos trams, adossada al mateix mur permet accedir al primer nivell. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta pis, la sala ocupa la totalitat del cos occidental, presenta un ús diferenciat, en l’angle nord-oest es troba la llar de foc i el forn tot envoltat per un banc escó, la pica situada en el mur sud va quedar amortitzada per la construcció de la casa de Rossinyol; una escala de fusta adossada en el mur mitger permet l’accés a les golfes. El cos oriental té una amplada menor, està dividida per un envà obtenint dues habitacions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les golfes són de petites dimensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>s’adossa una construcció a l'oest, consta de planta baixa i primer nivell, dos grans pilars actuen com a suport de l’estructura, la teulada és d’un sol vessant que per la banda est s’eleva lleugerament sobre la casa seguint amb una suau inclinació cap a ponent. Una porta tapiada a la planta baixa ,en el mur nord, indica que aquesta estructura inicialment no estava adossada a cap marge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Creiem que aquesta construcció adossada, en un principi, estava destinada a pallissa; mantenia dos nivells tan sols en l’amplada de la casa, la part que sobresurt en la façana meridional era d’un sol nivell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX:</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> la pallissa s’adapta com a habitatge, es crea un nou accés directe al primer pis amb una escala de doble accés i es tapia una finestra en aquest mateix nivell. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L'interior es distribueix a partir d'un pilar central i un altre situat en la façana sud. A la planta pis s’observa una sala central amb dues habitacions a la banda de ponent separades amb envans.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció de la pista, arran del mur nord de la casa, va provocar que la porta aquí existent, es tapiés.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0909136,1.7925817 | 400146 | 4660575 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-julit-al-2000.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-img20220218114628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-planta-cal-julit.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-llar-de-foc.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-porta.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-enva-de-tapia.png | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | El seu estat actual és molt dolent, motiu pel qual el seu anàlisi des del punt de vista formal es complicarà a mesura que passi el temps, ja que l'edifici s'està degradant a marxes forçades.Durant l'inventari que va dur a terme la Societat d'Arqueologia del Berguedà, a la dècada del 2000, s'hi van poder documentar alguns elements arquitectònics a destacar:-Llar (segles XVII-XVIII). Constituïda per un foc a terra amb xemeneia i un banc de fusta, situat just en front. El respatller és practicable, ja que es transforma en taula plegable quan s’obra endarrere. Completen el conjunt uns cremalls de ferro penjats del fumeral i una boca de forn situada a la paret, al costat del banc.-Porta (segle XVIII). Constituïda per muntants, llinda i marxapeus de fusta, encaixats al mur de tàpia. -Envà (segle XVIII). Fet de paret de tàpia alternada amb llates de fusta en posició vertical col·locades cada 75 cm aprox. En un d'aquests panys s'hi disposa una porta amb muntants i llinda de fusta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||
| 91040 | Ca l'Alen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalen | <p><span><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, Jordi. (2006) Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix. Segles X-XV. Fundació Noguera, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIII-XX | <p>Es tracta d'un e<span><span><span><span><span><span>difici de planta rectangular malgrat les diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa i planta pis. En l’ampliació del segle XX, adossada a la façana sud, es conten tres nivells amb un femer que ocupa la planta baixa. L'estructura està adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla en els dos nivells.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A poca distància de la cantonada sud-est de la casa podem veure les restes del paller que sembla tenia un sol nivell amb la teulada d’un sol vessant. En les fotos antigues entre la porta del clos i la pallissa es veuen corts amb la teulada a un sol vessant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest edifici va patir un incendi a finals del segle XX. L'interior va ser reformat completament per aquesta causa.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-51 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, ca l’Alen és la primera casa que es troba al costat de la carretera. | <p><span><span><span><span><span><span>En el segle XIII era conegut com a mas Riu o bé mas de s’Abadia, depenent del monestir de Santa Maria de Serrateix. Al segle XIX es passa a anomenar Alen, tal i com ho demostra el revers d'un pergamí del segle XIII</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: “</span></span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Coforp, mas abadia alias Riu, vuy Alen. Any 1807</span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span>”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La primera menció documental del mas, aleshores anomenat Riu, és de l'any 1004 i ja apareix dins la parròquia de Sant Martí de Coforb. El 13 d'octubre de 1314 observem com el batlle del monestir de Santa Maria de Serrateix, Pere de Santcliment, estableix a Joan Rossinyol i la seva muller al mas Riu o s'Abadia.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Potser quedà deshabitat durant la crisi baixmedieval, doncs el 26 de desembre de 1417 l'abat -Galceran- de Santa Maria de Serrateix estableix en emfiteusi a Guillem Ramon del Graner de Berga, atenent que el dit mas estava derruït des de feia més de 40 anys; fet que ens mostra un abandonament d'aquest mas, solucionat amb l'establiment de Guillem Ramon del Graner.</p> <p>A partir d'aleshores podem observar nombroses referències d'habitants d'aquest mas, fet que ens demostra una llarga pervivència d'hàbitat en el mas, sense tornar a quedar abandonat.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici ens assenyala els següents moments constructius: El primer, al segle XIII, amb l'edifici original coincidint amb la meitat nord de la construcció, on trobem murs corresponents de la casa baixmedieval i conformant una estructura de planta quadrangular amb dos nivells.</span></span></span></span></span></span> En segon lloc, al segle XV es fan reparacions d'arranjament de part de murs i teulada, possiblement malmesos arran de l'abandonament -momentani- per les epidèmies del segle XIV.</p> <p>Més endavant, al segle XVIII es produeix una primera ampliació, possiblement fent desaparèixer el mur sud de la casa baixmedieval i el qual no ens ha pervingut. S'afegeix un cos a la façana sud de la casa. És probable que en aquest moment es construeixi el clos i el paller.</p> <p>Al segle XX s'adossa a la façana sud una estructura a tres nivells que aprofita el desnivell d'un marge. A planta baixa hi ha un femer amb volta de rajola d'arc rebaixat amb dues obertures en el sostre que comunicaven amb les corts del primer nivell, coincidint amb la planta baixa de l'edifici principal. En el segon nivell, que coincideix amb la planta pis, es troba l'eixida <span><span><span><span><span><span>amb una obertura de tres arcs rebaixats sobre dos pilars.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0905100,1.7931600 | 400193 | 4660530 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91040-facana-de-ca-lalen.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91040-img20220218113931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91040-planta-109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91040-com.png | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | A l'extrem sud de l'era hi trobem un 'com' tallat en un bloc monolític de perfil trapezial. L’interior està excavat en obi i està lleugerament escantonat en una de les vores. Segons informacions orals, no està clara la relació d’aquest element amb ca l’Alen, però hi ha la possibilitat que s’hagi transportat aquí des de la Casanova de Rossinyol. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 91862 | Viladomat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladomat-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, Jordi (2006). Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix. Segles X-XV. Fundació Noguera, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL</p> <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p> </p> <p> </p> | XIV-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici de planta trapezoïdal fruit de diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució interna irregular guiada per les estructures preexistents i per la configuració geològica de l’indret. La coberta és de dos vessants amb el carener de nord a sud, en la meitat nord de l’edifici, i d’un sol vessant inclinat cap el sud en l’ampliació meridional.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pocs metres al nord-oest de la casa es troba un clos on s’engloba el corral de les ovelles i la pallissa tradicional, més a ponent es troba l’era. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Al sud-est hi ha una pallissa de nova construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De l'estructura de l'edifici, en destaquem:</span></span></span></span></span></span></p> <p>Els murs de tenen un gruix de<span><span><span><span><span><span> 80 cm i el seu parament està format per pedres desbastades, irregulars, i disposades seguint certa voluntat de filada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del XVII-XVIII té murs de 60 cm de gruix formats amb pedres irregulars en forma i mida. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del segle XX té uns murs formats per pedra sorrenca de diferent forma i mida amb un gruix de 45 cm, actualment està arrebossat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l’edifici original es troben cantoneres tallades a cops de maceta en peces rectangulars de mida semblant als carreus del mur. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del segle XVII-XVIII té les cantoneres força irregulars de mida més gran que en l'anterior fase. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del segle XX està construïda amb cantoneres de maó massís.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’edifici primitiu, les úniques obertures originals que es conserven són les espitlleres de la planta baixa. En l’ampliació del segle XVII-XVIII han estat molt modificades. La porta d’entrada està situada en el mur de ponent, té la llinda plana , de fusta, amb arc de descàrrega, la doella lleugerament esbiaixada obrint cap l’interior, l’intradós és pla de fusta; les finestres de la primera planta també han estat modificades, tenien llinda de pedra i s’han substituït per llindes de fusta; una sola finestra de les golfes té llinda i muntants monolítics de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els sostres de planta baixa han estat molt modificats, en molts indrets es veuen cairats de fusta amb encadellats; originalment estaven fets amb cairats quadrejats amb revoltó de guix encofrat i rajoles al damunt. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A la planta pis també hi ha modificacions, es troben cairats quadrejats i troncs pelats amb revoltó de guix amb rajola al damunt; l’excepció està sobre l’habitació de l’hereu, on queda l’enguixat al descobert.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta és </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de teula àrab a dos vessants en l’edifici que engloba l’original i l’ampliació del XVII-XVIII. La carenera de nord a sud segueix l’orientació del mur de ponent de la primitiva construcció, dos cavalls d’est a oest, seguint l’orientació del mur meridional de l’edifici antic, actuen de suport de les corretges paral·leles a la carenera, l’entramat de llates per canal culminen l’estructura de suport de les teules. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>En l’ampliació del segle XX, la teulada és d’un sol vessant amb inclinació cap el sud.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-175 | Des de la carretera de Sant Llorenç i un cop passat el trencant que porta a l’Ajuntament de Capolat, cal agafar la propera pista a l’esquerra. La casa es troba sota mateix de la carretera. | <p><span><span><span><span><span><span>En la baixa Edat Mitjana era coneguda com a mas </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Salau<span> i com a tal surt esmentada l’any 1372; el 1342 es documenta ja un tal 'Pere de Salau' com a testimoni en un sotsestabliment d'un tros de terra anomenada el Regatell. El 11 de març de 1502, Macià Salau que era fill i hereu de Jaume de Salau, habitants de Cardona i que eren els amos del mas de Salau de Coforb, venen el seu mas a Pere Viladomat de Vilada pel preu de 40 lliures. Seran aquests Viladomat els que acabaran donant el nom al mas Salau per Viladomat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici ens senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIV: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La casa sembla estar definida per una estructura d’un sol cos de planta trapezoïdal que constaria de planta baixa, primera planta i golfes. Dona la impressió que el mur meridional ha estat remodelat a causa d’un possible esfondrament. No és possible determinar l’ús de la planta baixa i la planta pis a causa de les reformes posteriors; les golfes sembla que originalment o bé per una reforma molt antiga tenien una estructura de pallissa amb la façana sud oberta. Aquest espai ha estat conegut fins l’actualitat com “la presó”. Probablement fou una torre o casa fortificada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII-XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>s’amplia la casa per la banda sud i oest amb una construcció en forma de L que envolta parcialment l’edifici preexistent. Així, la casa queda definida per dos cossos orientats de nord a sud. S’integra la primera estructura aprofitant els murs que queden en l'interior com a parets mitgeres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Ara, la planta baixa queda dividida en quatre estances: el distribuïdor amb l’escala adossada al mur mitger, inicialment, és també el pastador. Sota l’escala hi trobem un forn de pa que té una boca amb llinda plana; en aquest nivell d’anàlisi no és possible determinar els usos de les restants estances, possiblement, avançat el segle XVIII es converteixen en estables. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A nivell de planta pis trobem l'àmbit destinat a sala, està situat a l’angle sud-est, té els fogons, el forn i el foc adossats al mur meridional; l’habitació de l’hereu ocupa l’àmbit de l’antiga construcció; la resta es divideix en habitacions, la del nord-oest té una petita capella que l’anomenen de la verge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>s’amplia</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la casa cap el sud amb una construcció adossada conservant la mateixa amplada de l’edifici. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A planta baixa s’aprofita el desnivell d’un marge en aquest indret, es divideix l’espai amb un mur mitger. L’àmbit sud-est es divideix al mateix temps en dos nivells, a planta baixa es troben les corts, a la planta superior uns estables amb accés des la planta baixa de la casa. L’àmbit sud-oest té un sol volum, mitjançant un pilar central i envans es crea una compartimentació dedicada a estables de cavalleries.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta pis es divideix l’espai en tres cossos mitjançant envans: en el central es troba la sala; en l’oriental es troba l’habitació de l’amo i les comunes, una d’elles amb accés només des de l’habitació de l’amo; en el cos de ponent dues habitacions. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L'agregació del cos sud suposà una modificació dels espais interiors de l’edifici preexistent, així la sala principal passava a situar-se en l'estança central d'aquest afegit; també comportà la desaparició del forn del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A finals del segle XIX principis del XX es degué construir el paller a la banda nord-oest de la casa, amb un baluart que delimitava el corral de les ovelles al davant. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A finals de segle es construeix la nova pallissa a l’est de la casa.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0956500,1.7975900 | 400568 | 4661096 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-img20220326125052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-img20220326125009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-planta-viladomat.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-forn1-viladoma.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-forn2viladomat.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-fogons.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-teiera.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-rajola.png | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | De Viladomat en destaquem nombrosos elements arquitectònics:-Forn (segle XVIII) constituït per una boca quadrada, protegida per una portella de ferro actual i un ampli ampit de pedra. A sobre de la boca s'hi disposa una mena de llinda de descàrrega, de 130 cm de llarg, feta amb blocs de pedra a plec de llibre. La caixa interior és de planta circular coberta amb cúpula de pedra i teulís a la part central.-Fogons (segles XVII-XVIII) constituïts per un bloc de pedra massissa, d'una peça i forma trapezoïdal, té dos focs equidistants de diferent mida: el de l'esquerra presenta una obertura circular de 16 cm de diàmetre i el de la dreta, de 20 cm.-Boca de forn (1765) amb forma d’arc de mig punt picada en un bloc monolític de pedra sorrenca, en el muntant oest té gravada la data de construcció: 1765. El cos del forn ha desaparegut.-Teiera (segle XIV?). Es tracta d'unes obertures de format rectangular, fetes amb lloses distribuïdes de la següent manera: ampit: dues lloses planes de 30 cm d'ample; muntants: tres lloses equidistants, disposades longitudinalment i en vertical, recolzades sobre la cara llarga; llinda: una llosa rectangular disposada horitzontalment. Sembla que originalment aquestes obertures estaven tapiades per la part exterior, constituint unes fornícules dedicades a teieres, fet abonat per la sutja observable a l’interior.-Rajola (segle XVIII) del terra de les golfes, presenta en el seu centre un ornament format per incisions radials que omplen un arc de circumferència de 19 cm de llarg en l’arc i 11,2 cm de radi. Tot plegat recorda les estries d’un mol·lusc marí. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 96177 | Bolangera de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolangera-de-baga | <p><span><span><span><span>Arxiu Josep M. Castells i Andilla (1897-1988). Bolangera. Bagà. Caixa 111, sobre 11, Bolangera de Bagà. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull les dades de Joan Pardinilla).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arxiu Joan Comas i Vicenç (1909-1977). Bolangera. Bagà. Caixa 95, sobre 293, Bolangera de Bagà. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull les dades de Pardinilla- Guiu).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Caballé, Francesc (1988) 'El neguit d’aquella mestra feta dansa'. A <em>L’Erol</em> núm. 23, p. 9-11.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pardinilla Vilaplana, Jordi (2001) <em>Esbart Cadí de Bagà. 50 anys de compromís, 50 anys d'il·lusió</em>. Edita Esbart Cadí de Bagà. Bagà.</span></span></span></span></p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </p> | XIX-XX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>És una dansa en cercle que s’havia ballat molt i a molts llocs i per això hi ha moltes versions, tant de la música com del ball. Al Berguedà coneixem bolangeres a Berga, Bagà, Gósol, Gisclareny, La Pobla de Lillet, Santa Maria de Merlès i Sant Julià de Cerdanyola. Totes elles comparteixen l'aire alegre, el ritme binari, l'inici en anacrusi i el tenir dues frases musicals, la primera sempre de 8 compassos i la segona de 8 o 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La partitura d’aquesta dansa de Bagà va ser escrita i harmonitzada per a piano l’any 1953 per Daniel Sanahuja Capella<a href='#_ftn1'><span><span><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></span></span></a> a partir de la informació recollida per Joan Pardinilla i Maria Guiu, i a petició d'ells. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La coreografia de la bolangera de Bagà la trobem també a Gisclareny, Gréixer, Gósol, Tuixent i Cornellana, tal i com apuntava Pardinilla. </span><span>S'acompanyava d'una cançó que és també freqüent a altres zones, tot i que s'hi anaven introduint variants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>La Bolangera té diners</span></span></p> <p><span><span>que no els ha suat pas gaire,</span></span></p> <p><span><span>que se'ls ha guanyat filant</span></span></p> <p><span><span>de Ripoll fins a Valldaura.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>La Bolangera té un tupí,</span></span></p> <p><span><span>sense foc el fa bullir;</span></span></p> <p><span><span>sap escriure sense riure,</span></span></p> <p><span><span>sap comptar fins a una lliura,</span></span></p> <p><span><span>sap fer coves i paners</span></span></p> <p><span><span>i unes quantes coses més.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><a href='#_ftnref1'><span><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></span></a> Daniel Sanahuja i Capella (1902-2004), músic, compositor, musicòleg, director d'orquestra, professor de música i de cant català. Fundà i dirigí les Edicions Musicals Arraona, que van instrumentar i harmonitzar un gran nombre de ballets populars catalans, arranjats per a cobla.</span></span></span></p> | 08016-124 | <p><span><span><span><span><span><span>La Bolangera és una dansa que comença a adquirir una entitat a partir del Renaixement i que va tenir una expansió important durant els segles XVII i XVIII, per davallar progressivament al XIX, ja que els valsos i les polques van propiciar-ne la reculada i aquesta dansa va quedar com a joc d'infants. Al segle </span><span>XX encara es ballava i ha tingut una recuperació a finals del segle XX en algunes zones. S’ha relaci</span><span>onat amb el cicle festiu agrari, com una dansa per fer festa durant les trobades posteriors a algunes feines del camp. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'any 1951 es va recuperar aquesta bolangera gràcies a la memòria de Josep Casals de Bagà, <em>Tendre</em>, i la feina de recerca feta per la mestra de Bagà Maria Guiu Serradell (1907-1987) i el seu espòs Joan Pardinilla i Busquets, també mestre i historiador local (Pardinilla, 2001: 76). L'any 1951 van fundar l’Esbart Cadí de Bagà i es van dedicar a la recuperació d'alguns dels balls que s’havien ballat a l’Alt Berguedà, com són el ball Cerdà de Bagà, la Bolangera, el ball de les Senyores de Gósol, el ballet de Déu de Gósol, entre d'altres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta bolangera sembla que es va ballar fins a inicis del segle XX tots els diumenges i festes de Bagà que anaven acompanyades de ball, segons va apuntar Joan Pardinilla.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.2527062,1.8605982 | 406011 | 4678463 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | En el ball d'exhibició que es fa actualment a la plaça Porxada de Bagà, les parelles agafades de la mà entren a la plaça en filera i se situen en diferents rotllanes. Cada rotllana agrupa sis parelles i, els balladors agafats de les mans, fan ball en cercle en sentit antihorari durant una tirada de la primera melodia, similar a la dansa que es fa en altres llocs (fig. 1). En finalitzar es disposen en cercle agafats tots de les mans i mirant al centre, amb la segona melodia inicien les figures que es van alternant amb el passeig en cercle. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 91155 | Casanova de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-rossinyol | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XIX | <p>Es tracta d'un edifici de planta irregular a causa de diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa, dos pisos i golfes amb una distribució en base a dos pilars de càrrega que es desenvolupen fins la teulada, les compartimentacions es fan amb envans. Té la coberta a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest perpendicular a la façana principal. </p> <p><span><span><span><span><span><span>Adossada a la banda nord, amb la mateixa profunditat que la casa, però, amb una lleugera desviació es troba la pallissa antiga.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Adossades a la banda sud de la casa, amb una amplada superior que l’edifici principal, hi ha el que eren antigues corts a planta baixa i habitacions al primer pis. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Modernament, es va adossar a la façana sud unes precàries corts i una escala d’accés directe al primer pis. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Destaca l’edifici, separat uns metres a l’est, que conté el femer i uns estables a planta baixa i una pallissa nova en el primer nivell. Uns metres al sud-oest, a l’altra banda de la carretera d’accés, es troba un safareig cobert.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els murs tenen un gruix d'uns 55 cm i les parets estan arrebossades. Per la seva construcció, empraren pedra sorrenca lligada amb fang. Les portes de la planta baixa estan formades per una llinda de fusta recolzada sobre uns muntants. En quant als sostres, trobem bigues jàsseres d'est a oest sobre els pilars i la coberta és de teula àrab, sustentada per un cavall central sobre pilars i corretges d'est a oest.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-59 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat ca l’Alen és la primera casa al costat de la carretera. | <p><span><span><span><span><span><span>La primera menció documental es troba al “</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63”</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> elaborat l’any 1856. L’anàlisi de l’edifici ens senyala diferents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Als segles XVIII-XIX la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>casa sembla estar definida per una estructura de planta rectangular amb dos pilars centrals que actuen com a suport dels forjats dels pisos superiors. Inicialment hauria estat formada per planta baixa, planta pis i golfes. La planta baixa estaria destinada a estables. La planta pis està dividida en tres cossos amb envans en base als dos pilars de càrrega, en el centre es troba la sala que conté l’escala d’accés als diferents nivells. En els cossos laterals, la cuina estava situada en l’angle sud-est, la resta estava destinat a habitacions. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>D’aquesta mateixa època deu ésser la pallissa que està adossada a la banda nord de la casa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A principis del segle XX, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>es construeix un annex a la banda sud de la casa; la planta baixa es dedica a corts i el primer nivell es compartimenta amb envans i es destina a habitacions. La teulada d’aquest annex està situada per sota del ràfec de la casa, és d’un sol vessant amb pendent cap al sud. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>D'aquesta fase també data la construcció de l’edifici que conté el femer i la pallissa noves i del safareig que es troba al sud-oest. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Dins del mateix segle es construeix l’escala exterior d’accés al primer pis, s’eleva l’edifici principal un nivell, s’amplia la pallissa de la banda nord i es construeixen les corts adossades a la banda est.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0848716,1.7919675 | 400086 | 4659905 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91155-img20220218123336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91155-img20220218123511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91155-planta-rossinyol.png | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 91856 | Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tico-2 | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | La casa està totalment enrunada, motiu pel qual ja no la considerem un edifici, passant a ser un jaciment arqueològic. | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'unes restes d'una casa enrunada de la que s'identifica amb dificultat la traça del seu perímetre. Aparentment mostra una planta rectangular (aproximadament 7x9 metres) amb l'angle nord-oest que sembla arrodonit. A l'extrem oest s'hi identifica un annex d’una mida aproximada de 2'5 m x 3'5 m. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Una excavació arqueològica ens donaria més informació de la seva estructura.</p> <p> </p> | 08045-169 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb i seguir en direcció a la Serreta, passades ca l’Alen i la Casanova, la caseta es troba al costat de la carretera, en un encreuament amb un línia d’alta tensió. | <p><span><span><span><span><span><span>La primera menció documental es troba en el Registre d'Hipoteques, a l'octubre de 1781, dins uns capítols matrimonials entre Francesc Coromines i Maria Santacreu</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Més enllà d'aquesta menció documental, les altres -a part d'ésser escasses- no ens aporten gran informació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En destaquem un procés que va tenir lloc a la segona meitat del segle XIX, quan Maria Casals, viuda de Tomàs Coromines, veïna de Coforb,demanda al seu fill, Ramon Coromines, pel pagament de la quantitat que va aportar en dot (200 lliures, i el corresponent esponsalici). El seu fill, Ramon Coromines, presentà un escrit d'apel·lació contra la sentència de la demanda.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, el 30 de desembre de 1859, el jutge de primera instància de Berga ven l’heretat cal Tico, embargada a Ramon Coromines per l'impagament dels drets de la seva mare, Maria Casals, al senyor Climent Florejachs, pel preu de 513 lliures.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sense una excavació arqueològica no és possible determinar una evolució històrica.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0830200,1.7957000 | 400392 | 4659696 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91856-cal-tico.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91856-planta-tico.png | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-25 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 91861 | Regatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regatell-0 | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | XVIII-XX | <p>Es tracta d'una c<span><span><span><span><span><span>asa de planta rectangular, originalment estava adossada a un marge; consta de planta baixa i dos pisos (el segon pis constituïen les golfes però en l'actualitat s'ha pujat l'alçada de la casa convertint aquestes amb espai habitable); la coberta és de dos vessants amb el carener orientat de nord a sud perpendicular a la façana principal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La pallissa estava adossada al mur de llevant i tenia la mateixa profunditat de la casa. Estables i corts estaven situades pocs metres a ponent, adossades a un marge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En quant a l'estructura de l'edifici, en podem destacar diferents aspectes:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els murs</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> es troben parcialment revestits amb morter de calç, de tota manera podem veure que estan construïts amb lloses i blocs de pedra sorrenca irregulars i de diferents mides (més petites a la part corresponent a l'estructura originària) unides amb fang. El gruix dels murs oscil·la entre 55 cm i 60 cm a l’edifici original. En les ampliacions de llevant i ponent tenen un gruix entre 45 i 50 cm.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les cantoneres </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>mostren carreus de pedra sorrenca, només desbastats, de mida sensiblement més gran que les lloses i pedres dels murs. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En quant a les obertures, </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la porta principal de la casa està situada a la façana sud i està feta amb muntants de maó massís i llinda de fusta, les finestres d’aquest nivell no són les originals. Les finestres de la planta pis tenen la llinda de fusta que es recolza sobre el mur arrebossat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els elements de càrrega</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de l’estructura primitiva són els murs exteriors. Amb l'ampliació de l’habitatge cap a l'est, el mur de llevant de la casa original passà a constituir un element interior de suport dels forjats superiors. Bigues només carejades formen els cairats de suport del sostre, s’encasten en els murs nord i sud i suporten un empostissat de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta és </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de teula àrab. Els elements de suport es van reformar a finals del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-174 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, en el mateix trencant surt a l’esquerra una pista, normalment tancada, que porta a cal Caubet i més endavant al Regatell. | <p><span><span><span><span><span><span>La primera menció documental l’hem trobat en la visita pastoral a la Parroquial de Sant Vicenç d’Espinalbet de l’any 1769. L'any 1782 apareix com a pertinences de l'heretat Alzinella o Barart i com afrontació de migdia del mas Calvet (o Caubet). Al segle XIX documentem l'usdefruit del Regatell per part de l'Hospital dels Pobres de Berga i el 1877, en un inventari de l'Hospital Sant Bernabé de Berga, hi figura el mas Regatell del terme de Capolat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>També apareix documentada en el “</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63”</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (ACBR) elaborat en l’any 1856. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici ens senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la casa original estava adossada a un marge, era més petita que l’actual, de llargada ocupava des de la cantonada oest fins aproximadament enmig de les dues finestres que es troben a nivell de la planta baixa, també tenia menys alçada, deuria constar de planta baixa i planta pis. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Sembla que aquesta primera estructura constava d'un annex adossat al mur est, probablement destinat al bestiar, a la planta baixa, i paller en la primera planta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX:</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> s'amplia la casa amb l'adhesió, com a part de l’habitatge, del paller que tenia adossat al mur est a la vegada que s'alçava l'edifici i es separava la casa del marge. En aquest moment es degué construir el nou paller, situat també a la banda de llevant, així com els annexes que es troben a l'oest de la casa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>l'última reforma (de finals del segle XX) ha elevat la coberta de la casa, i ha modificat considerablement l'aspecte originari amb l'adhesió del paller com a habitatge i la creació de balconades tot amb materials actuals.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0905400,1.8077300 | 401398 | 4660517 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91861-img20220519115018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91861-img20220519114945.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91861-img20220519114933.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 90905 | Cal Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-deu | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Actualment està enrunat i només s'observen algunes de les pedres que formaven els murs de l'edifici. | <p>Es tracta d'un e<span><span><span><span><span><span>difici de planta rectangular, en el que no s’aprecien restes de compartimentació ni de suport. El seu estat és una ruïna. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’edifici només conserva el sòcol dels murs perimetrals.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els murs tenen uns 50 cm d'amplada i fets amb blocs de pedra sense treballar, units amb fang. La poca potència dels murs ens indica amb força probabilitat que les pedres del mur han estat extretes per tal de reaprofitar-les en altres indrets.</span></span></span></span></span></span> La minsa presència de fragments de teula àrab ens indica que la coberta era d'aquest element.</p> | 08045-44 | Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç cal agafar el trencant de la Serreta, a l’alçada de la Coma cal seguir una pista forestal, a la dreta, que porta a la Closa. Abans de creuar el torrent de Coll de Jou cal seguir la pista que, a la dreta, s’enfila cap a Cortics, a pocs metres de l’encreuament es troben les runes de l’edifici. | <p><span><span><span><span><span><span>Les notícies històriques ens informen que el segle XIX estava habitada. La presència d'una pedrera en el mateix indret ens fa pensar que es tracta de la casa on residia el picapedrer.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0859800,1.7762900 | 398791 | 4660047 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90905-planta-cal-deu.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90905-pedrera.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 90032 | Sant Martí de Coforb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-coforb | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'una església formada per una nau de planta rectangular orientada de nord-est a sud-oest, amb dues capelles laterals, una a cada banda i amb la sagristia situada a l'extrem nord-oest. L'església no té absis. L’altar actual està situat a l’extrem oest de l’església. A l'extrem est hi ha el cor sobre la porta d’entrada. Sobre la porta situada en el mur de llevant hi ha un campanar d’espadanya de doble obertura. Adossat al mur meridional de l’església hi ha el cementiri i adossada al mur de ponent de l’església es troba la rectoria. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Podem distingir diferents fases a partir dels murs. La primera fase medieval (segle XI) està formada per un parament de carreus allargats visibles en bona part dels murs nord- sud i oest; la segona fase medieval (segle XII) constitueix les filades superiors formades per carreus regulars de pedra tosca, moment en el que es construeix la volta; la fase moderna del segle XVII-XVIII és formada per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars i es correspon amb el mur de la sagristia; la fase del segle XIX està definida per un paredat més irregular amb la inclusió de pedres petites a mode de tasconeres identificat en les capelles nord, sud i en la part est de la nau central. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Així mateix, podem distingir diverses cantoneres: les de l'edifici medieval <span><span><span><span><span><span>estan formades per carreus només desbastats, de gran longitud, de la mateixa alçada de les filades. A la sagristia es combinen les cantoneres de pedra tosca (a la banda de llevant) i carreus de pedra estrets i allargats (a la banda de ponent). Les de la capella nord estan fetes amb carreus de pedra sorrenca, a diferència de la capella sud, on hi trobem carreus de pedra tosca.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al mur sud hi trobem una porta tapiada amb la llinda plana, de pedra i recolzada sobre muntants formats per carreus de pedra picada disposats en cadena. Al mur del migdia s'aprecia una finestra modificada. L'actual porta d'accés està situada al mur est i s'hi accedeix per una escala; mostra una portalada feta amb maó massís. Sobre la porta hi ha un ull de bou i l'espadanya de doble obertura amb arcs de mig punt.</span></span></span></span></span></span></p> <p>El sostre interior és fet amb coberta de volta, enguixat i amb motllures senzilles. Les dues capelles laterals també tenen coberta amb volta. La coberta és de teula àrab a dos vessants i disposada directament sobre l'estructura de la volta. La coberta de la capella septentrional és d'un sol vessant (s'allarga la pròpia de l'església); la de la capella meridional és de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana sud de l'església; la sagristia es cobreix amb una estructura d'un sol vessant que aprofita el pendent de la teulada en aquell sector.</p> | 08045-18 | Des de la carretera BV-4241 cal agafar el trencant de Coforb i uns metres abans d’arribar a ca l’Alen cal agafar un trencant a la dreta, trobant l’església a poca distància. | <p><span><span><span><span><span><span>L’església de Sant Martí de Coforb surt esmentada en la documentació en els anys 990/1010, 1544 i el 1769. L’anàlisi de l’edifici ens indica els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XI: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la nau de l’església tindria les dimensions actuals (10 m x 5,7 m de planta), probablement tenia un absis, avui desaparegut, a la banda de llevant. Basant-nos en el gruix inicial dels murs, en aquest moment el sostre deuria ser de fusta. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La porta de l’església, com és usual en les esglésies romàniques, estaria situada en el mur meridional.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XII-XIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>es fa la volta de l’església, a tal efecte s’eleven els murs i es construeix un reforç a l’interior, en base a un mur adossat amb quatre fornícules (dues per banda) amb arc de mig punt.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII-XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>es construeix la sagristia adossada al mur nord de l’església. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>També en aquesta època es construeix el cementiri actual adossat al mur sud de l’església.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a principis de segle</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>desapareix l’absis i s’allarga la nau cap a llevant on s’instal·la el cor; també es construeix la capella nord foradant la fornícula occidental d’aquest sector. Poc temps després es construeix la capella meridional en el lloc de la porta primitiva i s’obre una nova porta en el mur sud de l’ampliació de la nau de l’església. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>En aquesta època es construeix també el campanar d’espadanya sobre el mur de llevant, és de dues obertures amb arcs de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca, probablement, és reaprofitat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>s’edifica la gran porta d’accés a l’església en la façana de llevant, amb les escales i el nou accés al cementiri. En el mateix moment, es tapia la porta d’accés a l’església situada en el mur meridional. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>També en aquesta època s’eleva el mur occidental del cementiri i s’adossa al mur meridional de la sagristia.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0911153,1.7923360 | 400127 | 4660599 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-esglesia-coforb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-planta-esglesia.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-img20220218115304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-retaule1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-retaule2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-retaule3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-fornicula.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-pica-baptismal.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-pica-beneitera1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-pica-beneitera2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-cairo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-lapida-funeraria.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | L'església té elements arquitectonis a tenir presents. En primer lloc, s'observen fins a dues portes: l'actual data dels segles XIX-XX i està situada a la façana est. Consta d'un arc de mig punt fet de maó massís en disposició radial a manera de dovelles, flanquejat per dues pilastres motllurades i coronat per una cornisa rectilínia. A la façana sud observem una porta tapiada, de línies rectilínies, constituïda per brancals fets amb carreus de pedra picada en disposició alterna i una llinda monolítica amb la inscripció '1813', avui partida al bell mig.A l'altar major hi observem un retaule de guix emmotllat que data d'inicis del segle XIX. Consta d'una fornícula destinada a contenir la imatge del sant patró. Així mateix, també destaquem la presència d'altres dos retaules, situats a les capelles laterals (de nord i sud). Daten del segle XIX i són fets amb guix emmotllat.Al mur nord hi ha una fornícula, que podria datar del segle XIX. Està feta de guix emmotllat i sota la pintura -blanca- actual es conserven restes de policromia mural del segle XIX. Llur fornícula fa d'emmarcament a un gran crucifix.Dins l'església es conserven dues piques beneiteres al mur est, de marbre esculpit i polit. Al mur nord hi trobem una pica baptismal de perímetre poligonal, motllurada i col·locada sobre una pilastra hexagonal, que es podria datar del segle XIX.Davant del presbiteri hi ha una làpida funerària, emmarcada pels blocs que conformen l'obertura de la tomba. La llosa és de forma rectangular i consta de tres blocs de pedra quadrangulars. Presenta una inscripció ordenada en 6 línies, al terç superior, i la data dins una cartel·la, al terç central. Transcripció: 'AYI...[?] /..SA DE CA[L] / [R]OSINYOLL / ..EF ESTEVE / MONTAN / YA / 1827'.Destaquem un cairó situat al terra de la fornícula meridional de la nau que data dels segles XVIII-XIX. És de ceràmica emmotllada i dins d'aquest observem una inscripció il·legible, distribuïda en tres línies. | 92|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 91850 | Masoveria de Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-sorribes | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Es tracta d'una <span><span><span><span><span>casa de planta irregular</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a causa de l’adaptació al terreny, consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de dos cossos irregulars contigus; té coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud perpendicular a la façana principal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Adossada a la banda de ponent es troba l’eixida que a planta baixa es dedica al bestiar; aquest annex </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>comunica amb la casa gran. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A la banda de llevant de la masoveria hi havia una pallissa que es va enderrocar a causa d’un incendi, actualment, en l’indret que ocupava hi ha un hort.</span></span></span></span></span></span></p> <p>En destaquem varis elements de la seva estructura:</p> <p><span><span><span><span><span><span>L'aparell dels murs tant sols és visible en l'interior de la part baixa, ja que la superfície exterior es troba arrebossada. Tenen un gruix de 50 cm i en la seva construcció s'han emprat pedres irregulars i alguns carreus, només desbastats, de tipus sorrenc i conglomerat. </span></span></span></span></span></span></p> <p>En quant a les obertures,<span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a planta baixa hi ha dues portes en la façana sud. La porta de l’estable de la banda de llevant està formada per una llinda plana formada per un bloc monolític de pedra sorrenca sobre uns muntants que no es diferencien del propi mur, aquesta llinda porta gravada la data de realització de les reformes: </span></span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>1987</span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span>. La finestra que queda sobre aquesta porta té les mateixes característiques amb l’afegit de la data gravada (</span></span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>1796</span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span>).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dos vessants, els elements de suport han estat substituïts a finals del segle XX.</span></span></span></span></span></p> | 08045-163 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat el trencant de Riera, el proper a la dreta porta fins la masoveria. | <p><span><span><span><span><span><span>No s’ha trobat constància documental sobre l’existència de la masoveria de Sorribes. Tot i això, l'anàlisi de l’edifici senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la casa està definida per una estructura de dos cossos irregulars separats per un mur mitger. Està arrambada a un marge aprofitant els afloraments rocosos de conglomerat com a base del mur nord, sembla que part del terreny natural fou excavat per construir-hi a sobre. La base del mur mitger també s'assenta sobre grans blocs de conglomerat. A nivell de la planta baixa, els cossos no estant comunicats, cadascun té obertura pròpia cap a l’exterior, localitzades en el mur sud, eren els estables, s’hi localitzen menjadores pel bestiar adossades als murs est i oest respectivament. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En el primer pis els dos cossos formen l’habitatge de la masoveria. S’hi accedeix per una curta escala des de l’eixida. El cos de ponent té forma irregular i s’hi troba la sala. Adossats al mur de ponent es troba consecutivament els fogons i la llar de foc; en el mur mitger hi ha dos armaris, el meridional és tapiat i podria correspondre amb la pica. El cos de llevant estava dividit amb envans, s’hi localitzen les restes del que podria ser una alcova. Adossat al mur nord i accessible per una petita obertura es troba un amagatall.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’accés a les golfes es fa amb una escala des de l’eixida, probablement hi havia una habitació i els graners. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>probablement es reforma la distribució en el cos de les habitacions amb la construcció dels envans de maó de cairell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>es construeixen uns graners adossats al mur de llevant de les habitacions, a tal efecte, es tapia una finestra en aquest àmbit.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0917200,1.7933000 | 400207.0 | 4660664.0 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91850-masoveria-sorribes.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91850-planta-sorribes-i-conjunt.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91850-finestra-masoveria.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91850-fogons.png | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | A la primera planta, mur sud, observem una Finestra d’habitació , està formada per una llinda monolítica que es recolza sobre uns muntants que no es diferencien de la resta del mur. La llum de la finestra ha estat engrandida en les reformes de finals del segle XX. La llinda porta gravada la data '1796' .A la sala, situada a la primera planta, s'hi troben uns fogons tancats de la masoveria, encastats a la paret occidental de la mateixa sala. Consta de cendrera tancada amb llosa a la part inferior, els fogons pròpiament dits són de dos forats Les portes de fusta consten de dues fulles independents dividides per quarterons en relleu, els dos inferiors porten un dibuix trifoliat calat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 90124 | Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cortics | <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018) La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. Farell editors.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici de planta irregular a causa de diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de tres cossos paral·lels; té coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud perpendicular a la façana principal.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Adossats a la façana sud i seguint una orientació forçada per les estructures geològiques del turó es troben les corts i el femer. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’era, la gran pallissa i les trumferes estan separades de l’edifici pocs metres al nord.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Els murs de Cortics estan <span><span><span><span><span><span>fets amb pedres irregulars (sorrenca i conglomerat) de diferents mides, amb presència de carreus desbastats a la zona antiga de la casa; el gruix d'aquests varia segons el moment constructiu, entre 70 i 78 cm a l’estructura del XVI, uns 60 cm a l’ampliació del XVII i uns 70 cm a l’ampliació del XVIII. Possiblement en el segle XX es van construir uns contraforts en el mur nord de l’edifici del XVI i en l’angle sud-oest de l’ampliació del XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les cantoneres presenten una certa variabilitat; pedres desbastades a l'edifici antic, punxonades en el segle XVIII i la de l'angle nord-est refeta amb maó massís.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures son molt variades. En el mur sud es conserva la porta original d’entrada feta amb dovelles de pedra tosca; la porta del mur est, que dóna accés als espais destinats al bestiar, i la d'accés al pastador des de l'exterior són fetes amb llinda de fusta; en el mur nord hi podem veure la traça d'una altra porta tapiada. Les finestres de la planta baixa són de mida petita; a la planta pis trobem diferents tipus de finestra: de muntants i llinda de pedra, de llinda de fusta sobre muntants de pedra i també sobre maó massís, algunes tenen festejador.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els sostres han estat objecte de diverses reformes. A la planta baixa de l’edifici del segle XVI estan fets amb bigues de fusta de pi carejades i encastades, amb una jàssera de reforç davant l’escala, i s’observen restes de posts en el cos de llevant i a la resta rajoles. L’ampliació del segle XVII presenta bigues de pi carejades i encastades amb revoltó encofrat de guix i restes de materials de rebuig. A l’ampliació del XVIII es veuen bigues carejades i encastades amb posts de fusta de pi, excepte a la zona de contacte amb el mur oest, on es troba un reforç que podria indicar l’existència d’una llar de foc. En el primer pis es troben, en general, bigues carejades i encastades, amb una combinació de reformes on s’observa revoltó encofrat de guix i rajoles.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La coberta, reformada en el segle XX, és de teula àrab amb llata per canal. L’estructura de suport de la coberta està coronada per la biga carenera emplaçada de nord a sud sobre curts pilars recolzats en la paret mitgera de l’edifici del XVI, creant així dos vessants desiguals. El vessant occidental és més curt, està format per dos cavalls sobre els pilars de la mitgera i encastats al mur de ponent, en el vessant oriental, més llarg, els cavalls es recolzen també en uns pilars sobre el mur oriental de l’edifici del XVI. Sobre aquesta estructura, hi ha les corretges, paral·leles a la carenera, i les llates, perpendiculars, amb una separació dictada per l’amplada de les canals. La teulada té un perímetre de pedres per evitar l’acció del vent. No té ràfec. El voladís sobresurt molt poc i es presenta sense ornament.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-24 | Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç, passat el trencant de la Serreta, cal agafar a l’esquerra una pista en bon estat, senyalitzada, que porta a Solanelles i Cortics. | <p><span><span><span><span><span><span>Si bé aquesta casa surt esmentada en la documentació dels anys 1472, 1499, 1553 i 1791, les restes de ceràmica grisa que es troben en els horts indiquen una ocupació de l’indret ja a l’Edat Mitjana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Però, l’anàlisi de l’edifici senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVI: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la casa sembla estar definida per una estructura de dos cossos rectangulars asimètrics separats per un mur mitger perpendicular a la façana principal. El cos oest està dividit en dos espais, dels quals no en podem precisar el seu ús original, posteriorment es van convertir en estables. El cos est no presenta cap compartimentació, hi ha menjadores adossades al mur est de les quals no es pot concretar la cronologia. La situació de l’escala sembla molt forçada, possiblement sigui fruit d’una remodelació posterior. A la planta pis es troba la sala en el cos oriental, té una pica en el mur nord, fogons en el mur est i la llar de foc a l’angle sud-est. Les habitacions estarien situades en el cos de ponent.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a l'estructura originària s'hi va afegir un cos a la banda de llevant, que a planta baixa estaria destinat al bestiar i en el segon nivell a una mena de pallissa o assecador a recer de la prolongació del ràfec de la teulada en aquest costat. Poc temps més tard, s’adapta aquest nivell i es fan habitacions quedant, per raons òbvies, a un nivell inferior respecte la sala.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII:</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> possiblement d’aquesta època</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>data el cos afegit a la banda sud, amb la construcció del pastador i el forn de pa a planta baixa; en el primer pis, la meitat oriental inicialment era oberta a mode d'eixida.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>A finals del segle XIX o principis del XX</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> es va tancar la gran obertura que hi havia a la banda est de l'ampliació meridional, aquesta acció en va suposar l'adhesió com a superfície habitable, a la vegada que es va construir la terrassa sobre el femer amb accés des d'aquest cos. Probablement d’aquesta època data la remodelació de la teulada que permet elevar la part oriental de la casa creant un gran espai on s’adapta una habitació i els graners.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0877158,1.7722657 | 398461 | 4660245 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-240.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-img202203261147330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-forn.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-img20220326114440-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-sin-titulo0.png | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | A la planta baixa, situada a la façana sud, trobem la porta original de l'edifici, possiblement del segle XVI. És adovellada amb arc de mig punt, construït amb 12 dovelles de pedra tosca de llargada irregular (entre 44 i 55 cm); brancals asimètrics formats per quatre muntants per banda, tres de tosca i un de pedra sorrenca; es conserva un marxapeu de pedra sorrenca. La Doella és esbiaixada i obra cap l’interior. L’intradós és pla, de fusta.Al primer pis trobem les portes d'habitació, formades per una llinda, dos muntants i un marxapeu de fusta que emmarquen l’obertura. Els muntants són lleugerament convergents en la seva part superior, tot formant un perfil lleugerament trapezoïdal. També a la planta baixa, a la façana sud de l'ampliació meridional, trobem un forn constituït per una boca en forma d'arc de mig punt, feta amb un bloc monolític, un muntant per banda i un ampit que dóna accés al forn de planta circular cobert amb cúpula. La base i la primera filada de la cúpula són fetes amb lloses de pedra sorrenca, la resta de la cúpula és obrada amb maó massís disposat en vertical. El seu estat de conservació és bo i data del segle XVIII.A pocs metres del nord de Cortics trobem una pallissa, de planta rectangular i adossada a un marge. Consta de dues plantes; la planta baixa era destinada al bestiar i té una porta d'accés situada en el mur de ponent. El segon nivell era utilitzat pròpiament com a pallissa, presenta una gran obertura orientada cap al sud, davant l’era. No presenta cap distribució interior, únicament un gran pilar central que actua de suport dels sostres.Una mica més al nord de la Pallisa, trobem una trumfera, possiblement del segle XIX. Es tracta d'un forat arrodonit excavat en un marge, el talús obtingut s'ha paredat amb rocs de pedra sorrenca seca i no queda rastre de la coberta ni de la porta. A la banda de ponent d’aquest element s’observa un clot que probablement es corresponia a una altra trumfera.A uns 120 metres de Cortics es trobava una premsa que avui en dia no se'n coneix la seva ubicació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 91855 | Els Forats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-forats | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta de dues balmes orientades al sud amb construccions en el seu interior. L'edifici situat a llevant i destinat a habitatge és el més interessant i arquitectònicament més complex. Es tracta d'un hàbitat amb planta baixa i planta pis que està parcialment excavat en el terreny natural (pedra tosca).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les edificacions situades a ponent, aprofiten dos balmats contigus formant dos àmbits diferenciats, compartimentats i diferenciats amb murs de pedra sorrenca i tosca. Es localitzen senyals de sutge en el sostre però no en els murs, per això creiem que aquests espais en un primer moment eren hàbitats i posteriorment es van destinar a corts i estables.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Entre les dues edificacions esmentades és visible una fornícula excavada en la paret de la cinglera on sembla que hi haurien les conilleres. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A ponent dels balmats, prop del salt d’aigua, són visibles restes d’estructures molt arrasades que podrien correspondre a annexos d’un antic molí.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En destaquem alguns aspectes de l'estructura:</span></span></span></span></span></span></p> <p>Els murs són fets amb pedra tosca i pedra sorrenca unida amb fang. Destaca la presència important de guix com a material constructiu, com a element de revestiment de les parets naturals. Tot i el seu mal estat de conservació, s’observa que les obertures són de mida petita, el marc exterior de les obertures està fet amb pedra tosca i, en algun cas, la llinda és de fusta.</p> <p><span><span><span><span><span>Els sostres son cairats entre el mur de tanca i el fons de la balma unida per un encofrat de guix barrejat amb fragments de teula i maó. La coberta </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>en gran part era la pròpia tosquera on està excavat l’habitatge. En algun lloc molt concret hi havia una petita coberta de teula àrab per evitar, probablement, l’acció del vent.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-168 | Des de la masia del Grau cal creuar el torrent i baixar seguint un estret camí pel marge esquerra de la cinglera de pedra tosca formada pel salt de l’aigua. | <p><span><span><span><span><span><span>Si bé no s’ha fet cap exploració arqueològica de l’indret, creiem que per la seva orientació i el fet d’estar propera a un corrent d’aigua i a una via de comunicació, hi ha la possibilitat d’haver estat usada com a habitatge o refugi en temps Prehistòrics i possiblement també en l’Edat Mitjana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En la documentació apareix esmentada per primera vegada en el Registre d'Hipotèques l'any 1781, quan Martí Julió, pagès del Casó, del terme de Sant Martí de Coforb, ven al quitar a Maria Costa i Julió, muller d’Antoni Costa, pagès d’Avià, la balma del Casó i diverses peces de terra pel preu de 47 lliures.</span></span></span></span></span></span></p> <p>L'any 1863 tornem a documentar les balmes -o forats- del Grau, apareixent ja com a derruïdes. També es documenta un hort anomenat '<em>Hort del Julió</em>', davant les dites balmes.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici senyala dos moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>possiblement d’aquesta època data la construcció de l’àmbit meridional. Inicialment deuria constar d’un sol nivell sense compartimentació interna, els senyals de sutge en una escletxa, on actualment es troba el passadís, indicaria que en aquest moment la llar de foc estaria situada en aquest indret.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>s’amplia la casa excavant l’àmbit septentrional i amb la construcció d’un nivell superior. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A planta baixa es canvia la distribució de l’àmbit primitiu amb la construcció d’envans de compartimentació i una escala d’accés a la planta pis, la llar de foc es trasllada a l’angle meridional on es construeix un banc escó de pedra. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Es forada un estret passadís que permetrà una comunicació amb el nou àmbit excavat que es dedicarà a pastador i forn. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>En el primer nivell i sobre l’àmbit primitiu es compartimenta l’espai amb la construcció de dos envans. Es forada la roca amb la construcció d’un passadís que conté una curta escala per accedir a l’habitació de sobre el pastador i el forn.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0882400,1.7988200 | 400658 | 4660272 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91855-img20220218102505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91855-planta-els-forats.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91855-img20220218101939.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91855-estables.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91855-planta-estables.png | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Dins dels forats, hi trobem un forn de pa datable del segle XIX. La boca està formada per una llinda d'arc rebaixat amb dos muntants de pedra sorrenca, un per banda, que es recolzen sobre un ampit del mateix material tallat toscament. El forn té la base feta amb lloses de pedra sorrenca, la part baixa de la cúpula és amb pedres sense treballar i la part alta és amb maó massís dret i de cantell.A pocs metres en direcció a ponent es troben dues balmes obrades contigües. La oriental mostra una planta semicircular i està compartimentada en tres àmbits irregulars separats per dos murs mitgers amb entrades independents, els murs són fets amb pedra sorrenca i alguna tosca. El mur exterior tapa tota la obertura, els interiors només a mitja alçada. En l’àmbit oriental és visible una fossa excavada en el terra de la que, sense una excavació arqueològica, no es pot precisar la seva funció.L'occidental forma un únic espai, es tracta d’una cavitat rocosa de planta aproximadament semicircular amb una façana construïda amb blocs de pedra i fang. Té una porta d'accés al centre. En les dues balmes és visible molta sutja en el sostre, sense fer-se present en els murs. Per això, probablement, es van fer servir com a hàbitat en algun moment que no és possible determinar sense una excavació arqueològica. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 91851 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-8 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIII-XX | <p>Es tracta d'un e<span><span><span><span><span><span>difici de planta irregular a causa de les diferents ampliacions i la recent reforma per convertir-la en casa de turisme rural. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució interna irregular a remolc de les ampliacions que es situen cap a ponent i el sud. Hi ha diferents nivells de teulada guiades per les ampliacions, així, l’edifici principal té una coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud; l’ampliació de ponent té la coberta a un sol vessant, sota de la coberta de l’edifici principal, i inclinat cap a ponent; l’ampliació meridional que conté les eixides té coberta a dos vessants amb el carener de nord a sud, desplaçat de l’eix de l’edifici principal i elevat sobre la resta de l’edifici.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La pallissa està separada de la casa, ocupa un edifici aïllat al nord-est de la casa, al seu davant hi ha l’era. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Uns metres al sud-oest i aprofitant el desnivell d’un marge, es troba la bassa.</span></span></span></span></span></span></p> <p>De l'estructura, en destaquem:</p> <p><span><span><span><span><span>Els murs de </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>l’edifici original tenen 80 cm de gruix amb un parament fet amb carreus desbastats de pedra sorrenca i lloses lligat amb morter de calç. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del segle XVII es diferencia per la disposició irregular de les pedres, les quals no estan treballades i mostren mides diverses amb presència de fragments de teula en el mur. El gruix dels murs és inferior, entre 60 i 70 cm. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del segle XVIII té els murs amb un gruix de 50 cm, el seu parament té unes característiques semblants al segle XVII. De l’edifici original de les eixides només en queda la planta baixa, té un gruix de 50 cm amb important presència de pedra tosca. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les cantoneres </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>en l’edifici original són carreus desbastats de mida similar a les pedres dels murs guardant una perfecta relació amb les filades. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>En l’ampliació del XVII, són carreus desbastats de pedra sorrenca de mida superior a les pedres dels murs. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>En l’ampliació del XVIII, es troben grans blocs de pedra sorrenca només treballats a les cares vistes, les cantoneres de les eixides també són de grans dimensions amb la inclusió de blocs de pedra tosca.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>No queden obertures originals a l’edifici principal, tan sols unes fornícules en el mur mitger i la boca del forn tapiada. En la planta baixa, mur sud, la porta d’accés a la casa, oberta en les reformes del segle XVII, té llinda de fusta de roure; aquesta porta es tapia parcialment en una època posterior. Els arcs originals de les eixides estan fets amb dovelles de pedra tosca, l’arc central és rebaixat i de dimensions superiors als laterals que són de mig punt.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-164 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, més endavant cal baixar a l’esquerra per una pista de terra fins la masia que apareix a l’inici de l’engorjat del Grau. | <p><span><span><span><span><span><span>Tot i que la casa del Grau apareix documentada des de 1449, trobem documentat el cognom Grau a Coforb des d'inicis del segle XV, més concretament, l'any 1428, fet que ens indica l'existència ja d'aquest mas. No obstant això, les restes arquitectòniques permeten precissar uns origens anteriors al segle XV.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Així mateix, l’anàlisi de l’edifici indica els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XII-XIII:</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> la casa sembla estar definida per una estructura de planta quadrada que ocupa l’extrem oriental de l’edifici, creiem que podria haver constituït una edificació a mode de torre o casa forta de la qual només es conserva la planta baixa. S’observa una distribució de dos cossos paral·lels separats per un mur mitger orientat d’est a oest. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>s’amplia la casa amb la construcció d'un cos a la banda de ponent i s’eleva l’edifici obtenint la planta pis i unes golfes. Possiblement, el forn de planta baixa data d’aquesta època.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>en el segle XVIII es féu un nova ampliació també cap a la banda oest, possiblement es tracta de la masoveria, aquesta ampliació presenta menys alçada, quedant per sota del ràfec de l’edifici principal, la part baixa es destinà a corts. També d'aquest període data la construcció d’una eixida a tres nivells que ocupa aproximadament la meitat de la façana (actualment de l'estructura originària tant sols en resten els arcs de la planta baixa), i el paller que està situat al nord-est de la casa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX:</span></span></strong><span><span> tenen lloc </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>grans reformes que afecten l’interior de la planta pis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>als inicis del segle XX es construeix la bassa que es localitza a prop de l'angle sud-oest de la casa. A finals d’aquest segle es fan grans obres de reforma que afecten l’interior i els dos pisos de les galeries porxades.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0890941,1.7968117 | 400493 | 4660368 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91851-img20220218111621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91851-planta-del-grau.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91851-forn.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91851-bassa-del-grau.png | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Es conserva part d'un forn, en molt mal estat de conservació. Es tracta la boca de forn està emmarcada en la part superior per un bloc monolític que dibuixa una obertura en forma d’arc de mig punt realçat, aquest element es recolza en un ampit monolític a nivell de la solera del forn. Tots aquests elements es troben en molt mal estat, l’obertura està tapiada per l’amortització del forn. A tot això, el cos del forn ha desaparegut.A la banda ponent de la casa hi trobàvem una bassa, construida aprofitant el desnivell d’un marge rocós, els seus murs tenien un gruix de 80 cm i eren fets amb lloses de pedra sorrenca unida amb morter de calç, tot dibuixant una planta trapezoïdal. Adossada al mur de llevant hi ha una escala de pedra. A dia d'avui (2021) la bassa ha estat substituïda per una piscina. Les darreres modificacions que ha patit el Grau han vingut motivades per la rehabilitació de llur masia en una masia de turisme rural. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 90904 | Molí de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVII | Actualment es troba enrunat i ple de vegetació. | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de planta rectangular que actualment es troba en estat ruïnós. Probablement constava de cacau, planta baixa de dos cossos i la planta pis. Atès el seu estat de conservació, no es pot precisar l’orientació de la coberta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Adossades a la mateixa roca per la banda de ponent, sota un petit balmat es troben unes parets que limiten un espai on deuria haver-hi les corts o galliners. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La bassa queda en part adossada a l’edifici i rep l’aigua dels dos torrents per mitjà de curts canals. Les rescloses modernes són de pedra i estan relativament properes; de les antigues, de fusta, només s’ha trobat la del rec de Coll de Jou, mig colgada de sediment.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Els murs del molí mostren una amplada de 45-50 cm i son fets amb blocs de conglome<span><span><span><span><span><span>rat sense treballar, pedra tosca i algun carreu unit amb fang. Una part de l'edifici s'adossa a un aflorament rocós i la cantonera sud-oest mostra un gran bloc de conglomerat carejat i debastat. Pel que fa a les obertures, la porta d'accés al molí estava situada a l'oest. No queden restes de finestres degut al mal estat de conservació. Tampoc podem conèixer les característiques dels sostres; només es pot determinar que el sostre del cacau estava format per una volta rebaixada de pedra formada per lloses de pedra sorrenca i conglomerat unides amb morter de calç. La coberta és de teula àrab; el seu mal estat de conservació no permet determinar les característiques dels vessants ni la seva orientació.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-43 | Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç, cal agafar el trencant de la Serreta. A l’alçada de la Coma cal seguir a la dreta, una pista forestal que porta a la Closa. Creuat el torrent de Solanelles cal continuar a peu seguint un camí que baixa a l’esquerra. | <p><span><span><span><span><span><span>És molt probable que ens trobem davant d'un molí del segle XVI-XVII, tot i que no tenim fins al moment dades per poder-ho precisar. Les restes visibles d’aquest edifici mostren un sol moment constructiu. A planta baixa, el seu interior està compartimentat en dos espais, el de la banda est seria el destinat a obrador, el terra s’ha esfondrat, es localitza la mola solera o inferior dins del cacau. El de la banda oest seria el magatzem. En el primer pis es trobaria l’habitatge del moliner, no es poden precisar les seves característiques.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0852700,1.7752900 | 398707 | 4659969 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-moli.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-planta.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-mola.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-cacau.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-resclosa.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-bassa.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-canal.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-mola-moli-cortics-a-rossinyol.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Pel que fa als elements arquitectònics, trobem dues moles i un cacau. La primera mola és de pedra picada i té un diàmetre de 135 cm amb un gruix de 38 cm. Es tracta d'una mola sotana, monolítica i conserva l’estriat radial. El fet d’estar enterrada no permet donar més detalls. L'altre mola, es troba al jardí de la Casanova de Rossinyol (Coforb), té un diàmetre de 136 cm i un gruix de 28 cm. Es tracta d'una mola volandera, tallada en un bloc monolític de pedra i està en bon estat de conservació.Sota el cos oriental del molí trobem el cacau construït amb pedra sorrenca i morter de calç. El cacau està format per una volta de pedra amb arc lleugerament apuntat, unit amb morter de calç. La zona de la canal i el pany està esfondrada, es conserven els forats verticals de l’alçador i l’arbre. El terra està elevat a causa de la sedimentació. El seu estat de conservació és dolent.A l'esquena del Molí de Cortics, i situada entre les rieres de Solanelles i coll de Jou, trobem la bassa del molí. Fa uns 12'5 m d'ample per 21 m de llarg. El mur de la bassa està format per carreus de pedra sorrenca i conglomerat de grans dimensions units amb morter de calç. A 30 m de la cua de la bassa trobem la resclosa en molt mal estat de conservació, trobant-se mig colgada de sediments. Al marge de la riera de Solanelles i sota la pista d'accés a la Closa, s'observen uns forats oberts a la roca, que correspondrien a una part de l’ancoratge d’una estructura de fusta del canal de transport de l’aigua de la riera de Solanelles. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||
| 91350 | Casanova de Foubes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-foubes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Els murs de l'edifici es troben enrunats. | <p><span><span><span><span>Casa de planta rectangular orientada de nord a sud, amb la façana principal encarada al sud. Aquesta constava de planta baixa, planta pis i probablement unes petites golfes. Presenta una estructura de dos cossos amb orientació de nord a sud, separats per un mur mitger. El mur perimetral fa uns 60 cm de gruix i està fet amb paredat irregular lligat amb fang, mentre que el mur mitger fa uns 50 cm de gruix. Les cantoneres són de conglomerat i sorrenca, de mides grans i tallades a cops de maceta.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La planta baixa estaria destinada al bestiar i el cos est està dividit per envans fets amb entramat de fusta i encofrat de pedra (sobretot lloses) i guix. El cos oest, està molt derruït.</span></span></span></p> | 08045-89 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span><span>Aquesta casa apareix esmentada en la documentació a partir del segle XIX, sent annex al mas Vila. E</span>l 1817, és propietat d’Antoni Francesc d’Asprer i Maria Antònia d’Asprer i Canal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1846 adquireix la Casanova de Foubes conjuntament amb el mas Vila Ramon Bernades. <span> La tipologia constructiva que es pot observar tot i la gran quantitat de vegetació apunta a una construcció anterior, possiblement del segle XVIII. </span></span></span></span></p> | 42.0737900,1.7633100 | 397698 | 4658709 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91350-891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91350-892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91350-893.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91350-894.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A la paret mitgera de la planta baixa s’hi pot observar un abocador de com, una obertura per donar menjar als porcs. Es tracta d’un pla inclinat (angle de 35º) protegit per lloses que travessa de banda a banda la paret, d’unes dimensions de 25 cm x 30 cm x 90 cm i que queda una mica enlairat respecte el com. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||
| 91286 | Torre de Terrers / Castell de Meda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-terrers-castell-de-meda | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XII. | Les restes de l'edifici es troben cobertes per vegetació, la qual n'ha alterat la seva estructura i disposició. | <p><span lang='CA'><span><span>Al cim del turó es pot veure una petita depressió envoltada d'un perímetre alçat que conforma un espai quadrangular d'aproximadament 7 x 8 m que podria correspondre a les restes d'una torre. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pels voltants s'identifiquen més restes, a la banda nord i sud es veuen dos espais excavats amb restes de murs i a la banda est, vestigis de murs d’anivellament.</span></span></span></p> | 08045-82 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>A l’Edat Mitjana no apareix cap notícia referent a la Torre de Terrers. Es creu que probablement aquest sigui l’emplaçament del desaparegut castell de la Meda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres mencions de la Torre de Terrers trobades a la documentació consultada daten del 1571, quan l’edifici formava part de la parròquia de Sant Serni de Terrers. Al 1758 apareix dins el Ducat de Cardona, en el capbreu general dels termes del Cint i Capolat.</span></span></span></p> | 42.1068800,1.7287100 | 394890 | 4662425 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | És molt probable que aquest sigui l’emplaçament del desaparegut castell de la Meda. Sense una excavació arqueològica no és possible determinar les seves característiques.Actualment és conegut amb el nom de Torre de Terrers l'antic Puig de la Torre, situat a pocs metres de la Torre de Terrers / Castell de Meda. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||||
| 91816 | Comamorera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comamorera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVIII / XIX / XX | <p><span><span><span>Casa de planta rectangular adossada a un marge. L’edifici consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb una distribució interna de tres cossos paral·lels. Els murs estan fets amb pedres desbastades força grans barrejades amb d'altres de petites i irregulars, les cantoneres estan formades per grans pedres desbastades i aplanades a les cares vistes, i tot plegat cohesionat amb fang. El mur de ponent mostra un regruix actual fet amb maó massís posat de pla. Les obertures han estat modificades, sobretot s'han augmentat les dimensions de les finestres, i la porta d'entrada estava feta amb muntants i arc rebaixat a plec de llibre, tot de maó massís. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord-oest a sud-est, perpendicular a la façana principal. </span></span></span></p> | 08045-161 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span>A partir de la documentació notarial se sap que la casa de Comamorera va ser construïda l’any 1853 i n’eren propietaris Josep Arissó i Aloi, Martí Julió i Josep Tuyet, també propietaris de Paredada. Es troba documentada al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR) elaborat l’any 1856. Anterior a la construcció, al 1842, les terres formaven part del mas Puig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici senyala tres moments constructius. El primer al segle XIX, quan la casa semblaria estar definida per una estructura de tres cossos separats per envans que es recolzaven en dos pilars centrals, alineats d’est a oest, que actuaven de suport de l’estructura. La planta baixa, adossada a un marge, estava destinada al bestiar i probablement no tenia compartimentació, l’escala d’accés estava situada entre la porta d’accés i el pilar de ponent. A la planta pis, en el mur sud del cos central hi havia la sala amb l’aigüera, i al mur nord, la llar de foc, el forn i la cuina. Les habitacions estaven situades en els cossos de ponent i de llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El paller mostraria un pilar a la façana i un altre a l'interior i dos nivells amb una escala exterior de pedra adossada al mur de llevant per accedir a la planta superior per una porta lateral. Probablement durant aquest període també es va construir l’estructura adossada al mur de llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En les reformes de la segona meitat del segle XX s’adossa una paret nova de maó en el mur de ponent i es modificat gairebé totes les obertures.</span></span></span></p> | 42.0686600,1.7561700 | 397099 | 4658148 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91816-1611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91816-1612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91816-1613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91816-1614.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Adossat al mur nord sobre el marge hi ha el cos derruït del forn. Adossada al mur de llevant hi ha una estructura enrunada, en desconeixem el seu ús. Uns metres a ponent hi ha una gran pallissa amb dos pilars centrals de suport i dos nivells. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 91413 | Paredada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paredada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XIX | Només s'observen algunes pedres que conformaven els murs de l'edifici. | <p><span lang='CA'><span><span>Les restes de la caseta de Paredada es troben adossades a un marge de conglomerat que ha estat regularitzat mitjançant un mur de pedra. L'edifici mostra una planta gairebé quadrada compartimentada per un mur mitger que la divideix en dos espais rectangulars orientats longitudinalment de est a oest. Els murs tenen un gruix de 50 cm, estan construïts amb pedres de diferent forma i mida, sense treballar i lligades amb fang. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A la zona propera a la porta hi ha restes de morter de guix que podrien correspondre a un rejuntat. Les cantoneres estan fetes amb carreus desbastats de pedra sorrenca que no es diferencien de la resta del mur. Al mur de llevant és visible l'encaix on presumiblement hi havia la porta, oberta a un espai delimitat per dos murs que configuren un espai d'utilitat desconeguda. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La presència d'un gran enderroc fa pensar que l'estructura constaria de planta baixa i planta pis. A la banda est de la casa es troben acumulats fragments de teula àrab, possiblement de la coberta. </span></span></span></p> | 08045-94 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span>A partir de la documentació notarial se sap que la casa de Paredada s’estava construint al costat de la Balma de Paredada l’any 1858 per Josep Arissó i Aloi i Martí Julió. Aquesta ja surt documentada al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR), elaborat l’any 1856 i al 1861 la propietat era compartida entre els dos socis que la van construir i Josep Tuyet, tots 3 també propietaris de Comamorera.</span></span></span></p> | 42.0658200,1.7622000 | 397593 | 4657825 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91413-941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91413-942_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91413-943_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Entre les restes es conserva un fragment d’aigüera de format rectangular excavada en un bloc de pedra. Presenta el regueró de desguàs desplaçat a una de les vores. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||
| 91298 | Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CAMPRUBÍ, Josep i MARTÍ, Ramon. (2008) El monestir carolingi de Sant Salvador de Mata (L'Espunyola, Berguedà).</p> <p>CORTÉS, Maria del Agua. (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CUNILL, Jaume. (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>VVAA (1978) Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XII-XIII, XIV, XVI, XVIII, XIX | Les parets de l'edifici es troben enrunades i cobertes i alterades per la vegetació. | <p><span><span><span>Les restes presenten una planta allargada en direcció est-oest. Es veuen 2 petits àmbits que avancen cap al sud formant un petit clos que formava la façana principal del conjunt. Les diverses ampliacions es van anar construint a banda i banda de l’edifici original de planta quadrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel què fa l’estructura, els murs de l’edifici primigeni mostren un gruix de 125 cm i són fets amb carreus de mida mitjana, punxonats i disposats en filades regulars. Les cantoneres són regulars i segueixen l’alineació de les filades. El cos del segle XIV mostra un parament menys homogeni, format per carreus, lloses i pedres irregulars, col·locats amb poca voluntat de crear filades. D’aquests destaca la part interior del mur nord, on s’observen dues filades de lloses inclinades disposades en forma d'espina de peix, tipus “opus spicatum” (80 cm alçada x 270 cm d’amplada). En els murs del segle XVI s’observa un acabat més irregular, sobretot per la diversitat de mides i material no treballat. En l’ampliació del segle XVIII hi ha grans carreus punxonats i pedres irregulars de mida petita. En totes aquestes modificacions, en conjunt s’observen cantoneres més grans en relació al seu respectiu parament. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel què fa obertures, tant sols se’n conserva una, situada en el mur oest de l’edifici del segle XIV. Es tracta d’un pas format per un gran bloc de pedra picada com a llinda de la cara interior i de fusta a l’exterior, amb muntants de pedra picada amb doella paral·lela. Per últim, únicament s’observa l'arrencament de la volta feta amb carreus de pedra sorrenca que cobria la planta baixa de l’estructura de la torre, la qual tenia l’eix orientat de nord a sud.</span></span></span></span></p> | 08045-84 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span>A partir de les informacions documentals, l’estructura primitiva de l’edifici era denominada “Turrem Nebule”, la torre de Torneula, ja documentada al segle XI i posteriorment anomenada Sant Salvador. El topònim de Torneula va ser adoptat per una nova casa documentada des del 1431. </span></span></span><span><span><span>Les primeres informacions documentals de Sant Salvador daten del 1395, quan era habitada per Guillem de Sant Salvador. Aquesta casa devia estar acompanyada d’una petita església com es menciona a l’inventari de bens de Jacint Vilardaga del 1721. Per aquest motiu la casa també surt documentada com a Sant Miquel, ja que l’església possiblement deuria estar dedicada a Sant Miquel. Se sap que el 1648 la casa estava en ruïnes. El 1871 Sant Salvador era depenent de Solanelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mitjançant l’anàlisi estructural de la masia s’identifiquen diferents moments constructius. El primer seria als segles XII-XIII, quan l’estructura original de la torre presenta una planta gairebé quadrada (6,5 m x 6,35 m). Actualment es troba en avançat procés d’enrunament, però s’identifica clarament el seu perímetre, així com l’arrencament de la volta que cobria la planta baixa. Entorn als segles XIV-XV, s’annexa el cos adossat a ponent de la torre, fet que suggereix un canvi d’ús, tot convertint l’espai en residència habitual, probablement ja com a mas. El seu estat de degradació no permet saber com s’articularia aquesta ampliació respecte l’espai de la torre ni quina seria la seva distribució interior. Durant el segle XVI es realitza l’ampliació de l’oest junt amb la construcció del forn de pa de cos exempt adossat al mur nord de l’edifici del segle XIV. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Al segle XVIII l'estructura original dels segles XII-XIII se li afegeix un cos a la seva banda de llevant, tot creant una obertura en el mur est que permetés la circulació interior entre ambdós espais. Probablement, la planta baixa de la torre actua com a capella dedicada a Sant Salvador. Probablement al segle XIX es construeixen dos annexes més per la banda sud del dos extrems est i oest, formant una mena de clos.</span></span></span></p> | 42.0615700,1.7819200 | 399218 | 4657330 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91298-841bo0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91298-842bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91298-842.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91298-843.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | El mal estat de conservació dificulta la datació de les diverses ampliacions i no permet aportar dades sobre la distribució i usos de diferents espais. | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||
| 96310 | Ball pla de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-de-berga | <p><span><span><span>Alonso, M.R.; Coll, N.; Forner, R.; Garrich, M.; Gonzàlez, A. (2000) <em>El Ball Pla</em>. Atles de Dansa Tradicional Catalana, IV. Editorial Alta Fulla. P. 34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Partitura “Ball Pla. Berga”. Arxiu Aureli Campmany. Esbart Català de Dansaires. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> | XIX-XX | Aquesta dansa no es balla actualment | <p><span><span><span>A Berga s'havia ballat un ball pla del que coneixem la melodia gràcies al recull que va fer Aureli Capmany i que es conserva a l'Arxiu de l'Esbart Català de Dansaires (Barcelona). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al Berguedà hi ha constància de ball pla a diversos municipis, tot i que a vegades es coneix amb una altra denominació: a la Quar s'anomena Ballet, a Gironella és l'Almorratxa, a La Pobla de Lillet és la Dansa de Falgars, a Bagà el Ball Cerdà, a Gósol el Ball de les Senyores..., però tots ells tenen les característiques del ball pla. </span></span></span></p> | 08022-178 | Berga | <p><span><span><span>Alguns d'aquests balls tenen coreografies molt característiques, però d'altres seguirien la coreografia que és més freqüent a la Catalunya Vella i que possiblement es devia utilitzar per a aquest ball pla: dansa en parelles, amb una primera part de ball suau, sense salts, que alterna el passeig i les diferents figures. Possiblement acabés la dansa amb una segona part en la que es repetiria la melodia a un ritme més ràpid per ballar, el rebatut, però la partitura que es conserva no recull aquesta part per al Ball Pla de Berga.</span></span></span></p> | 42.1017414,1.8445768 | 404463 | 4661718 | 08022 | Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 96309 | Ball cerdà de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda-de-berga | <p><span><span><span>Amades, Joan (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum III, p. 138, 139, 141, 908. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà de Berga. Caixa 119, sobre 229. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. (Recull el que va escriure Amades).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Capmany, Aureli (1953) <em>La Dansa a Catalunya</em>. Volum II. Ed. Barcino. Barcelona. P. 144. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Aureli Capmany. Partitura “Cerdà. Berga”. Esbart Català de Dansaires. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> | XIX-XX | Actualment no es balla | <p><span><span><span>Aquest ball no s’ha conservat, s'ha perdut la tradició i la seva memòria. Segons Capmany el ballaven els traginers i començava una parella, però segons Joan Amades, el ballaven els quatre majorals o pabordes de la confraria de Sant Joan amb llurs pabordesses. A cada volta només ballava una parella i per acabar feien el rebatut totes les parelles juntes. És una dansa en la que els homes es lluïen davant les dones demostrant que sabien ballar bé, essent una forma de festeig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ens ha arribat la partitura recollida per Aureli Capmany i la de Joan Tomàs publicada per Joan Amades. </span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><strong>Coreografia</strong></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Les quatre parelles es disposen en un cercle, agafats de la ma els membres de cada parella (fig. 1). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Primer punt: surt a ballar la primera parella que fa una volta sencera a l'interior del cercle i en sentit antihorari, agafats de les mans interiors i balancejant-se de costat amb punt pla binari endavant o pas de ball pla (fig. 2). Acaben al mateix lloc del que han sortit quan finalitza la melodia. Capmany explica que després ell queda al mig mentre ella segueix ballant fent la volta. El ballador, des del mig es va girant a la balladora, fent salts i moviments de peus al lloc on és però seguint el ritme, moviment característic dels balls cerdans de la zona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segon i tercer punt: segueix ballant la mateixa parella que ha sortit i per iniciar el punt la noia fa un rístol i queda en direcció oposada al ballador, es deixen anar de les mans i repeteixen la volta a la plaça cada un en una direcció, el ballador en sentit antihorari, la balladora en sentit horari, ella amb pas petit i lliscat, ell saltant i fent cabrioles (fig. 3). En el punt on es troben, fan un rístol i canvien de direcció, i tornen a repetir el ball desfent el camí (fig. 4). Quan es retroben al punt d’inici, la parella surt del ball i entra la segona parella, que només fa les figures del segon i tercer punt. La resta de balladors esperen al cercle exterior mentre està ballant una parella i a cada volta entra una parella nova que només farà els darrers dos punts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Rebatut: Quan ha ballat la darrera parella, fan el rebatut o corranda totes les parelles. Consisteix en fer el passeig del primer punt a pas de galop i voltant la plaça en sentit antihorari (fig. 5).</span></span></span></p> <p> </p> | 08022-177 | <p><span><span><span>Aquest ball cerdà es ballava a Berga coincidint segurament amb diferents festivitats. Aureli Capmany va recollir l'any 1910 que es ballava cada any el 25 de juny, per la diada de Sant Eloi, patró dels traginers (Capmany, 1953), en sortir de l'ofici i després de les curses de cavalls i mules per la ciutat. Joan Amades explica que es ballava per Corpus, juntament al Ballet de Déu i altres balls típics, a la plaça de cada barri de la ciutat, a la tarda; per les festes de Corpus cada barri nomenava tres administradors i administradores (actualment es nomena una parella per barri), que eren els darrers casats i que rebien la denominació <em>d'administradors majors</em>, <em>mitjans</em> i <em>xics</em>; aquests eren els encarregats d’organitzar la festa i pagar les despeses. Desconeixem les fonts d'informació de Joan Amades, ja que segurament devia confondre les dues festes més importants de Berga (els Elois i Corpus), ja que a la descripció del ball, tot i explicar que el ballaven per Corpus, també assenyala que 'només el ballen els quatre majorals de la confraria de Sant Joan' (Amades, 1982: 908), i que es ballava junt al Ballet de Déu, que és la dansa que acompanya la festa dels Elois de Berga (Amades, 1982: 141). </span></span></span></p> | 42.1017701,1.8444976 | 404456 | 4661722 | 08022 | Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 91893 | Gragés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grages | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | XVI / XVIII / XX | <p><span><span><span>Edifici de planta actualment rectangular amb carener orientat de nord-oest a sud-est, perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb una distribució interna de tres cossos paral·lels. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs fan uns 70 cm de gruix i estan fets amb carreus desbastats combinats amb alguna pedra irregular i teula, tot lligat amb fang i disposats amb certa voluntat de filada. L'interior està compartimentat per un mur també de 70 cm de gruix fet amb carreus desbastats i alguna llosa. El cos de la banda est està fet amb murs de 60 cm de gruix, la part baixa mostra un parament força similar a l'anterior i la part alta és amb pedres irregulars i disposades de qualsevol manera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta principal esta formada amb muntants de pedra treballada i llinda de fusta. Pel què fa les finestres, destaquen les que es localitzen a nivell del pis en el mur oest i a la banda occidental de la façana principal, fetes amb muntants i llinda de pedra treballada. A l’interior de la planta baixa destaca l’obertura existent en el mur mitger del segle XVI, la qual és de llinda de fusta amb muntants de pedra picada i doella paral·lela. </span></span></span></p> | 08045-193 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span>Aquesta casa apareix esmentada en documents a partir del 1315, habitada per la família de Gragés (Arnau de Gragés). Al 1502 forma part de la parròquia de Sant Martí de Capolat i del castell de Capolat de Vall de Lord Jussà durant el fogatge del ducat de Cardona. Al 1760 la propietat del mas Gragés pel duc de Cardona en el capbreu corresponent és del senyor Anton Franch i de Rovira. Al 1789 la propietat passa a mans de Joan Buixader i Canudes. Des del 1785 la masoveria és de Francesc Casafont, i aquesta es va mantenint a la mateixa família. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’anàlisi de la seva arquitectura permet apuntar la següent evolució cronològica, començant pel segle XVI, quan la casa devia estar definida per una estructura de planta gairebé quadrada, amb una distribució interna de dos cossos paral·lels orientats de nord a sud, perpendiculars a la façana principal. La porta d’accés a la casa estava situada al cos de llevant, el qual està dividit en dos espais per un mur, el meridional que actuava com a distribuïdor i on hi havia l’escala per accedir a la planta superior, i les portes d’accés als altres àmbits, i el septentrional, que era el pastador amb el forn de pa adossat al mur nord. L’ala de ponent no presenta cap divisió i estaria destinada a estables. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis, el cos occidental estaria dividit en dos espais amb un envà. En el meridional hi trobem la llar de foc amb una bressolera, l’aigüera i els fogons, mentre que en el septentrional hi hauria una habitació. El cos oriental també estava dividit amb un mur, on l’espai meridional actuaria com a distribuïdor i el septentrional seria una altra habitació. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Semblaria que aquesta primera edificació tenia alguns problemes estructurals que van quedar palesos en parts refetes dels murs exteriors possiblement durant el segle XVII. Al segle XVIII es realitza l’ampliació de llevant amb un nou cos dividit en dos espais per un mur mitger orientat est-oest. La planta baixa estava destinada al bestiar i a la planta pis s’hi crearen dues noves habitacions tapiant la finestra de la banda oriental de l’edifici original. Probablement d’aquest període també data la construcció de la pallissa. Al segle XX es realitza la construcció de la casa de Gragés Nou, probablement la casa de l’amo. Fa pocs anys es va construir el cobert que hi ha entre la pallissa i la casa, probablement destinat a femer.</span></span></span></span></p> | 42.0844800,1.7677100 | 398079 | 4659891 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91893-1931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91893-1932.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A l’interior de la casa es conserven diferents elements arquitectònics del segle XVI. A la façana nord de la planta baixa es conserva una boca de forn constituïda per un arc de mig punt fet en un bloc monolític que es recolza directament sobre un ampit de pedra. Al Mur oest del primer pis es conserva fronícula rectangular oberta al mur formada per una llinda de fusta, brancals on es conserven les impostes que aguantaven les prestatgeries de fusta, i, a la part inferior, una aigüera rectangular excavada en un bloc monolític de pedra, flanquejada per sengles replans. També hi ha uns fogons encaixats al mur, encabits en una fornícula rectangular coronada amb llinda de fusta. Als murs laterals hi ha les impostes que aguantaven els prestatges i a sota dels fogons hi ha la cendrera, amb una la llinda amb forma d'arc rebaixat. Al mur sud d’aquesta mateixa planta hi ha una fornícula amb llinda d'arc rebaixat, de parets arrebossades i terra enrajolat. Hi queden restes de l'escó de fusta que envoltava el foc a terra, situat al costat. Per informacions orals se sap que era usada per encabir-hi el bressol dels nadons.A la planta baixa de l’ampliació de llevant, s’han conservat una sèrie de forats quadrangulars fets amb quatre blocs monolítics cada un, els quals podrien correspondre a ponedores dels segle XVIII. Aquests estan disposats en horitzontal i situats a mitja alçada, 3 disposats al mur mitger i 4 al mur oriental.A pocs metres a llevant es veu la pallissa, actualment unida a la casa per un afegit que podria haver estat el femer. Al davant de la casa és va construir la casa nova de Gragés i cap el sud hi ha uns petits coberts que probablement estaven dedicats a conillers o assecadors. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 91922 | Ventaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiola-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | XIV/ XVI/ XVII/ XVIII-XIX | Les restes enrunades de l'edifici es troben afectades per la vegetació que les cobreix. | <p><span><span><span><span>El conjunt de la construcció presenta una planta irregular amb disposició allargada per l’addició a l’estructura original de diferents cossos disposats d’est a oest. Es mostra adossada a un marge per la seva banda nord i part de ponent. L’estructura original està construïda amb aparell força regular de pedres de petites dimensions; en els murs est, sud i oest hi ha traces de tàpia construïda sobre el sòcol de pedra. L'afegit de ponent mostra els murs nord i oest fet de paredat de pedres irregulars de diferents mides, i el sud és format per grans blocs de conglomerat desbastat, en cap cas hi ha mostres de l'existència de tàpia. L'ampliació que es fa cap a llevant mostra murs de pedres de mida petita. Les cantoneres de l’estructura primitiva són força regulars i de petites dimensions seguint les característiques del seu parament. En el mur sud de l’afegit de ponent són de grans blocs de conglomerat i en l’ampliació de llevant trobem cantoneres de pedra picada.</span></span></span></span></p> | 08045-207 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span>Aquesta casa apareix esmentada en la documentació consultada a partir del segle XVIII amb el nom de Ventaiola o les Casetes de Clarà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’avançat estat d’enrunament així com la gran quantitat de vegetació existent no permet determinar amb precisió la cronologia de les diferents ampliacions. Per la tipologia, els materials i la situació es pot pensar que l'estructura originària formada per una construcció de planta quadrangular de finals de l'edat mitjana (segles XIV-XV). A partir d’aquí la casa va anar creixent amb afegits a est i oest tot mantenint la façana principal orientada al sud. </span></span></span></p> | 42.0743900,1.7857200 | 399553 | 4658749 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91922-2071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91922-2072.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | En un nivell superior es troben les restes d’una construcció, probablement un dipòsit d’aigua adossat a un marge i, a uns metres a llevant, al costat de la pista, es troba una base de premsa. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/