Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96178 | Ball de rentadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-rentadores | <p><span><span><span>Amades, Joan. (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum<em> </em>I, p. 730, 731, 732, 957. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà de les rentadores. Bagà. Caixa 120, sobre 242. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </p> | XIX-XX | Aquesta dansa ja no es balla | <p>Ball en rotllana en el que participen només dones i en el que, en un moment específic, fan entrar un home per convertir la dansa en un joc, ja que l'home rep les seves burles i és l'objecte de les rialles que provoca, essent un joc entre les dones que simulen castigar un home per divertir-se.</p> <p> </p> <p>S'acompanya de la següent cançó:</p> <p>Riera amunt, riera avall,</p> <p>riera amunt, riera avall,</p> <p>trobo l’amor que està rentant,</p> <p>lailarà, lararà larà.</p> <p> </p> <p>Jo li dic: -On tens el galant?</p> <p>-A la guerra, que està <em>peleiant</em>;</p> <p>Nit i dia hi estic pensant.</p> <p>Mare de Déu, si el mataran.</p> <p>-Ai, bon amor, no penseu tant,</p> <p>Que el teniu al vostre davant.</p> | 08016-125 | <p><span><span><span>Joan Amades va recollir aquesta dansa a la conca alta del riu Llobregat, una dansa que seria freqüent a tota la zona, i de la que existien variants en diferents llocs, ja que era habitual que, en trobar-se les rentadores als safareigs o al riu per rentar la roba, fessin jocs i balls al so de diverses cançons que cantaven elles mateixes per passar l'estona. Amades la situa concretament a Bagà, i diu que es ballava acompanyada d’una cançó de la qual va fer la transcripció musical el mestre Joan Tomàs, i que es va deixar de fer a inicis del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els mestres de Bagà, Maria Guiu Serradell i Joan Pardinilla i Busquets, també van deixar constància que s'havia ballat però no van recollir-ne les característiques ja que s'havia perdut en l’oblit feia temps. Actualment l'esbart Cadí de Bagà balla una versió de Ball de Rentadores que correspon a una coreografia genèrica que es va arranjar per a esbarts i que tenen al repertori des de l'any 1988.</span></span></span></p> | 42.2527245,1.8606051 | 406012 | 4678464 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-02-28 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La dansa que expliquem és la que va recollir Joan Amades (1982: 957). Es formen dos cercles, un a l’exterior i un altre a l'interior, amb el mateix nombre de balladores, encarades i sense agafar (fig. 1). Comencen fent un moviment suau saltat, de costat a costat a l’estil de la jota, i amb les mans a la cintura. Cada dona porta el picador que utilitza per estovar la roba a la mà esquerra i a la darrera nota de la cançó donen un cop amb el picador de l’una contra el de l’altra (fig. 2). En repetir la tornada, cada dona del cercle interior s’agafa de les mans amb la que té davant, mà dreta amb mà dreta, i fan un molinet en direcció horària saltironant com a l’ inici (fig. 3). Mentre fan la volta, en passar per la vora de la balladora del grup immediat, copegen els picadors que porten a la mà esquerra (fig. 4), primer amb la d'un grup i després amb la de l'altre. Després totes les balladores es distribueixen en un cercle més o menys regular. De forma alterna una dona de cada parella mira cap a l’interior i l’altra cap a l’exterior del cercle, agafades mà dreta amb mà dreta i ballant amb el moviment de jota de costat a costat (fig. 5). Si poden arreplegar un home, el posen al centre del cercle i en acabar les frases melòdiques, sempre seguint amb el mateix ball, la balladora a qui va més bé li venta cop de picador al darrera i el mateix repeteixen totes les altres, mentre l’home dins del cercle i sense poder escapar s’ha de defensar de l’atac que va rebent ja que l’amenacen de tots costats. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 96179 | Ball cerdà eugasser de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda-eugasser-de-paller | <p><span><span><span>Amades, Joan. (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum III, p. 914, 455, 456, 457, 458. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà eugasser. Bagà. Caixa 120, sobre 241. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull el que va escriure Amades)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Serra i Vilaró, J. (1950). <em>Les Baronies de Pinós i Mataplana</em>. Volum III. Editorial Balmes. Barcelona. Re edició del Centre d'Estudis Baganesos, 1989, Bagà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> | XIX-XX | Actualment ja no es balla | <p><span><span><span>Segons Joan Amades el ball utilitzava la cançó de la <em>Roseta de</em> <em>Gironella</em>, coneguda popularment com <em>A Gironella</em>, que cantaven els balladors mentre feien el ball, una música i cançó que era freqüent per als balls plans i balls cerdans d'aquest territori, ja que els músics la tocaven sovint. </span></span></span></p> | 08016-126 | <p><span><span><span>Joan Amades va documentar aquesta dansa que sembla ser que s'havia ballat a l'aplec de la Mare de Déu de Paller de Bagà i també a l'aplec de la Mare de Déu de les Esposes de Sant Julià de Cerdanyola, aplecs que es celebren el segon diumenge de setembre. La dansa es va perdre a inicis del segle XX. Només comptem actualment amb la informació que Amades va publicar, el qual trobava una relació del ball amb alguna antiga cerimònia per afavorir la fecundació de les eugues, ja que deia que podria representar l'aparellament dels animals de peu rodó: 'quan un cavall està fogós i s'acosta a l'eugassada, les eugues ràpidament fan un rogle totes cap endins del redol i de potes enfora per tal de tirar guitzes al cavall. El cavall no para de voltar per fora del rogle fins que tot d'una, una d'elles es desprèn del grup i se'n va amb el cavall' (Amades: 455). Degut a les similituds dels passos dels balladors del ball cerdà, en què es balla a dins d'un cercle on el ballador festeja la balladora, deien els mateixos dansaries que anaven 'a ballar l'euga”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest seria un de tants balls cerdans que es ballaven per aquesta zona i que podria no estar relacionat directament amb Bagà ja que el mestre Joan Pardinilla, que va recollir informació de les danses de l'Alt Berguedà, no el va documentar i dubtava de la seva existència, tal i com va deixar escrit en una carta que va enviar a Josep M. Castells Andilla l’any 1974 (Arxiu Castells, caixa 111, sobre 11). Nosaltres incloem la dansa en aquest recull ja que molt possiblement s’havia ballat en algunes zones del Pirineu, tot i que no el podem atribuir concretament a un lloc específic tenint en compte els comentaris de Joan Pardinilla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El santuari de Santa Maria de Paller (Bagà), també conegut com Paller de Baix, es va construir el 1748 però la notícia més antiga que tenim és de 1258 (Serra Vilaró, 1950: 235). L'any 1760 ja s’hi feia un aplec, on tot el poble de Bagà hi anava en processó i on es dinava. L'any 1681 (Serra Vilaró, 1950: 246) hi havia músics que hi participaven, concretament un organista i altres músics de la seva família, però desconeixem si es ballava durant l'aplec. Pel que fa al santuari de la Mare de Déu de les Esposes (Sant Julià de Cerdanyola), es va construir el 1858 després d'una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori. Els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, fet que va fer que es convertís en un important centre de devoció de tot el terme municipal i dels municipis de l'entorn. En arribar la processó al santuari es feien alguns balls, com el Ball de Tres Parts de Sant Julià de Cerdanyola que vam explicar al volum 1 d'aquesta col·lecció.</span></span></span></p> | 42.2665985,1.8758101 | 407286 | 4679989 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-02-28 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | CoreografiaEls balladors es disposen en dos cercles, a l’interior un de més compacte de noies agafades de les mans i al voltant d’aquest un altre de nois agafats de les mans, tots dos mirant cap al centre, les noies més juntes i els nois amb els braços estesos (fig. 1). Les noies giren en sentit antihorari i els nois en direcció contrària. Així roden durant les tres primeres passades de la cançó, amb pas de ball pla seguint el ritme. Quan acaba la cançó, si a un noi li agrada una noia la va a buscar (fig. 2), l’agafa de la ma dreta i li fa fer un rístol per situar-se entre les dues rotllanes i donant-se l'esquena per iniciar el ball; mentrestant, les noies del cercle es giren cap als balladors i refan la rotllana, de manera que tots els balladors queden mirant la parella que desenvolupa la dansa entre els dos cercles. La parella inicia el ball (fig. 3): primer fan una volta de ball pla cada un en una direcció (8 compassos), ella amb el pas de ball pla molt lliscat i ell més saltat; en trobar-se es fan una salutació i segueixen fins a tornar a trobar-se al lloc on havien començat (8 compassos més) (fig. 4), on el ballador fa fer un rístol a la noia. Llavors es giren cap a la direcció d’on havien vingut i repeteixen el ball. En creuar-se se saluden i en trobar-se altra vegada al lloc d'inici (després de 16 compassos) s'agafen de les respectives mans interiors i ballen junts una volta sencera amb passeig de ball pla en sentit antihorari (16 compassos) (fig. 5). Després de les tres passades la parella surt del ball i marxa (fig. 6). La rotllana de noies es torna a girar per mirar cap a l'interior i inicien altra vegada la dansa. Un cop ballat en cercle tres voltes de la melodia (fig. 1), un altre noi tria balladora i repeteixen el ball. La dansa acaba quan tots els balladors han triat parella i han ballat amb ella. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 43200 | Monument a Ramon Vinyes i Cluet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-vinyes-i-cluet | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 168-169. JMS: 'El savi català', El Vilatà 24, juny 1983, pàg. 8. | XX | Es tracta d'un pedestal de marbre blanc, d'uns 120 centímetres d'alçada, culminat amb un bust de l'escriptor, d'uns 50 centímetres d'alt, fet amb el mateix material. Al davant s'hi troba una placa commemorativa de marbre negre, quadrada i d'uns 70 centímetres. | 08022-8 | Nucli urbà | La idea d'aquest monument va començar a gestar-se l'any 1982, coincidint amb els actes de celebració del Centenari del naixement de Ramon Vinyes. Finalment fou inaugurat al primer semestre del 1983. | 42.1002200,1.8445300 | 404456 | 4661550 | 1983 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Francisco Sala | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 43230 | Placa commemorativa d'Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-denric-prat-de-la-riba | XX | Caldria netejar-la i repintar les inscripcions, | Es tracta d'una placa de marbre blanc d'uns 50 per 100 centímetres que conté una altra placa metàl·lica circular d'uns 40 centímetres on s'hi pot veure el perfil d'Enric Prat de la Riba. Les inscripcions sobre el marbre blanc són incises i pintades amb negre. | 08022-38 | Nucli urbà | La placa commemorativa la figura de qui fou president de la Diputació de Barcelona i primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917), Enric Prat de la Riba, fou col·locada el mateix any de la seva mort, el 1919; concretament el 12 d'octubre. Prohibida i aparcada per les dictadures posteriors, fou conservada en un magatzem municipal fins que es va tornar a reposar, al mateix lloc on era, l'11 de setembre del 1979. A la placa de marbre original s'hi afegí una inscripció commemorativa. | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 1919-79 | 08022 | Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat ser treta en temps de les dictadures, la placa es va conservar. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 43241 | Vot de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-sant-marc | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 256-258. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 93-100. | XVII | El Vot de poble per Sant Marc té lloc cada any la diada d'aquest sant evangelista, el 25 d'abril. Consisteix en una romeria al santuari de Queralt on es fa un ofici. Sortint d'aquest, es fa una xocolatada popular (coca i xocolata desfeta) costejada per l'Ajuntament. | 08022-49 | Muntanya de Queralt | L'any 1687, una plaga de llagosta assolà el Principat. La comunitat de preveres de Berga, sabent que la plaga s'anava extenent, va organitzar processons a diverses esglésies de la vila suplicant que la plaga fos aplacada i que no arribés a Berga. Com sempre, el poble de Berga va dirigir les seves súpliques a la Mare de Déu de Queralt. El 22 de juliol del 1687, es va baixar la imatge a Berga i s'organitzà una solemne processó. Hom apunta un fet miraculós en baixar la imatge, l'aparició d'una diadema 'del color de l'arc de Sant Martí' al cel, com l'element que va deturar les llagostes. Aquest fet va succeir justament a l'indret on tres anys més tard s'edificà l'Oratori de Queralt per commemorar l'efemèride del miracle. En agraïment, es va instaurar el Vot de poble justament la diada de Sant Marc Evangelista. D'aleshores ençà, el Vot de poble ha vingut repetint-se any rera any. Antigament es pujava en processó cantant les lletanies. Es pujava pel camí del solell, aturant-se davant de cada capella de la muntanya de Queralt per entonar una antífona. | 42.1069700,1.8275200 | 403060 | 4662318 | 1687 | 08022 | Berga | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Comunitat de Preveres de Santa Eulàlia | Amb motiu de la institució d'aquest Vot de poble, fou edificada, prop del castell de Sant Ferran, la capella de l'Oratori, coneguda també com a Queralt Xic. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 43251 | Arxiu Documental i Bibliogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-documental-i-bibliografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>Es tracta del fons documental i bibliogràfic de l'entitat. Com tot arxiu i biblioteca ha anat ampliant els seus fons al llarg dels anys, des de la fundació de l'Àmbit de Recerques del Berguedà el 1981. El fons bibliogràfic conté llibres i publicacions periòdiques de localitats i entitats de la comarca del Berguedà i també de comarques veïnes. Hi ha una important col·lecció de llibres editats per la mateixa entitat. Un dels fons més importants és l'arxiu documental de masies del Berguedà, on es troben regestats, transcrits o reprografiats els arxius de grans masies de la comarca (de Montmajor, Puig-reig, Sagàs, Borredà, etc.). També és necessari mencionar la secció de documentació eclesiàstica, on s'aplega regestada o copiada documentació parroquial esparsa (Berga, l'Espunyola, Saldes, Viver, etc.). D'una manera semblant s'aplega documentació, bibliografia i goigs de les esglésies i santuaris marians de la comarca. Són també de gran interès les fitxes, encara inèdites, de caràcter folklòric i etnològic que els membres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà van recollir a diversos municipis.</p> | 08022-59 | Nucli urbà | <p>El fons d'aquest arxiu s'ha anat ampliant al llarg dels anys des de la fundació de l'entitat el 1981. Els anys de la dècada de 1980 i l'inici de la de 1990 foren els més prolífics en la configuració d'aquest arxiu documental i bibliogràfic.</p> | 42.1024900,1.8455600 | 404545 | 4661800 | 1981 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Social | 2020-01-24 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 43262 | Molí del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pla | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 58-60. | XVIII | És el molí que dóna inici a l'esmentada Rasa dels Molins. Mostra ja unes característiques diferents als casals moliners que hi ha dins del casc urbà pròpiament dit, ja que la seva fesomia recorda més la d'una antiga pairalia. L'edifici, de planta baixa i dues plantes superiors, no presenta característiques remarcables, però interessa perquè conserva gairebé intacta tota la instal·lació molinera: la cabra, la tremuja, el camalot, el riscle, l'engegador, la mola volandera, la nadilla, la boixa, etc. | 08022-70 | Nucli urbà | El molí ja apareix documentat el 1713, però lògicament la seva existència és anterior. La documentació permet resseguir tots els arrendataris i tinents del molí durant els segles XVIII, XIX i XX. Als darrers anys de vida del molí només es va moldre blat de moro. Tancà definitivament el 1964. | 42.1025100,1.8470400 | 404667 | 4661801 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | L'avenç urbanístic de la ciutat ha posat en perill aquest indret, ja que aviat podria ser engolit. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 43274 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XX | El fons d'imatges de l'AHCBER es troba en una sala destinada específicament a aquest material. Actualment aquest fons inclou unes 10.000 fotografies i postals de la comarca del Berguedà datades entre el darrer terç del segle XIX i el moment actual. | 08022-82 | Nucli urbà | A més dels importantíssims fons històrics de l'AHCBER, d'ençà de la incorporació de Xavier Pedrals com a arxiver cal remarcar l'adquisició constant d'imatges, fotografies i postals, referides a la comarca del Berguedà. Actualment aquest fons ronda les 10.000 unitats. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1987 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Xavier Pedrals i Costa | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 43286 | Cara esculpida a la façana de Cal Senyor Andreu Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cara-esculpida-a-la-facana-de-cal-senyor-andreu-ros | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 39-41. | XIX | Es tracta d'un rostre humà, possiblement masculí, força mal estilitzat. Sembla mostrar una actitud riallera i ensenya les dents. Es troba en una rajola de panot, a una alçada de 3 o 4 metres des del terra i en una de les cantonades de l'edifici. | 08022-94 | Nucli urbà | Hom creu que era el signe distintiu d'un bordell que havia albergat cal Senyor Andreu Ros, conegut com a Cal Pansa. Una recent reforma de l'edifici l'ha deixat al descobert entre l'arrebossat que cobreix la major part de la paret. | 42.1077100,1.8273800 | 403050 | 4662401 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 43289 | Molí del Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-baro | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 26. | XVIII | Abans de la construcció de la Fàbrica del Garrigar funcionava com a molí fariner, aprofitant directament l'aigua de la riera de Metge. Des de la construcció d'aquesta fàbrica s'aprofitava l'aigua provinent del seu salt. L'edifici és de dimensions no massa grans i de caràcter força senzill. A la planta baixa hi havia el casal moliner, la primera planta l'habitatge i a sobre unes golfes obertes. Actualment s'ha rehabilitat en la seva totalitat com a vivenda i les golfes s'han emparedat, solament tres finestrals acabats en un arc de mig punt separen l'interior de l'exterior. Conserva un salt d'un desnivell de 8'33 metres. | 08022-97 | Al nord del nucli urbà | El molí ja es menciona el 1791. El 1856 hi consta Joan Garriga com a moliner. El 1902 s'hi traslladà el matrimoni de Josep Camprubí Bové i Josefa Torner Casals, provinents del Molí del Guix. El 1920 ja estava inactiu com a molí fariner. | 42.0992200,1.8429700 | 404326 | 4661440 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 43295 | Mina de Vilaformiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-vilaformiu | ORIOLA, Josep; SOLER, Ramon: Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 22-23 | XX | Es tracta d'una perforació directa a la roca amb la finalitat de poder extreure pedra. El mineral era transportat amb vagonetes fins a l'exterior, empeses pels mateixos treballadors. Prop de la bocamina hi havia un parell de forns on es coïa el mineral. La part més ben treballada i conservada és, òbviament, la bocamina. | 08022-103 | Muntanya de la Figuerassa | La mina es començà a explotar el 1918 pel seu propietari Josep Camps i Ubach, àlias el Fava. El material ja cuit prop de la mina es portava a moldre al Molí del Guiu. Hi havien treballat de 5 a 6 persones, que tant podien fer feina de miner, cuidar-se del transport o del forn. El 1935 es deixà d'explotar, fins que al 1949 s'hi van plantar xampinyons (per poder mantenir la temperatura estable, quan feia fred, s'hi cremava carbonet). Hom creu que també serví com a refugi als grups del maquis que es movien per la zona. | 42.1055100,1.8437300 | 404398 | 4662138 | 1918 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Camps Ubach (primer explotador) | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 43331 | Safareig del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-lledo | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45 i 49. | Està força deixat | És un safareig de pedra, amb una bassa on s'emmagatzema l'aigua i un pedrís on es rentava la roba. Consta d'un pedrís pels quatre costats i li fou treta la teulada fa uns anys. | 08022-141 | Nucli urbà | Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX. A Berga, n'hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries. Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres. El del Lledó és, segurament, posterior. Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat. | 42.1076100,1.8264500 | 402973 | 4662390 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que encara resten algunes persones que hi van a rentar la roba, el cert és que es troben pràcticament en desús. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 43362 | Safareig de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-pietat | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45 i 49. | En força bon estat | És un safareig de pedra, amb una bassa on s'emmagatzema l'aigua i un pedrís on es rentava la roba. El pedrís només és per un dels costats llargs i està cobert. Té una placa de ceràmica commemorativa col·locada a primers dels anys 1990. | 08022-175 | Nucli urbà | Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX. A Berga, n'hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries. Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres. El del Lledó és, segurament, posterior. Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat. | 42.1057600,1.8479900 | 404751 | 4662161 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que encara resten algunes persones que hi van a rentar la roba, el cert és que es troben pràcticament en desús. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 43363 | Safareig de la Gratella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-gratella | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45 i 49. | És un safareig de pedra, amb una bassa on s'emmagatzema l'aigua i un pedrís on es rentava la roba. El pedrís només és per un dels costats llargs i està cobert. | 08022-176 | Nucli urbà | Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX. A Berga, n'hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries. Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres. El del Lledó és, segurament, posterior. Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat. | 42.1050500,1.8445300 | 404464 | 4662086 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que encara resten algunes persones que hi van a rentar la roba, el cert és que es troben pràcticament en desús. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 96309 | Ball cerdà de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda-de-berga | <p><span><span><span>Amades, Joan (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum III, p. 138, 139, 141, 908. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà de Berga. Caixa 119, sobre 229. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. (Recull el que va escriure Amades).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Capmany, Aureli (1953) <em>La Dansa a Catalunya</em>. Volum II. Ed. Barcino. Barcelona. P. 144. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Aureli Capmany. Partitura “Cerdà. Berga”. Esbart Català de Dansaires. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> | XIX-XX | Actualment no es balla | <p><span><span><span>Aquest ball no s’ha conservat, s'ha perdut la tradició i la seva memòria. Segons Capmany el ballaven els traginers i començava una parella, però segons Joan Amades, el ballaven els quatre majorals o pabordes de la confraria de Sant Joan amb llurs pabordesses. A cada volta només ballava una parella i per acabar feien el rebatut totes les parelles juntes. És una dansa en la que els homes es lluïen davant les dones demostrant que sabien ballar bé, essent una forma de festeig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ens ha arribat la partitura recollida per Aureli Capmany i la de Joan Tomàs publicada per Joan Amades. </span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><strong>Coreografia</strong></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Les quatre parelles es disposen en un cercle, agafats de la ma els membres de cada parella (fig. 1). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Primer punt: surt a ballar la primera parella que fa una volta sencera a l'interior del cercle i en sentit antihorari, agafats de les mans interiors i balancejant-se de costat amb punt pla binari endavant o pas de ball pla (fig. 2). Acaben al mateix lloc del que han sortit quan finalitza la melodia. Capmany explica que després ell queda al mig mentre ella segueix ballant fent la volta. El ballador, des del mig es va girant a la balladora, fent salts i moviments de peus al lloc on és però seguint el ritme, moviment característic dels balls cerdans de la zona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segon i tercer punt: segueix ballant la mateixa parella que ha sortit i per iniciar el punt la noia fa un rístol i queda en direcció oposada al ballador, es deixen anar de les mans i repeteixen la volta a la plaça cada un en una direcció, el ballador en sentit antihorari, la balladora en sentit horari, ella amb pas petit i lliscat, ell saltant i fent cabrioles (fig. 3). En el punt on es troben, fan un rístol i canvien de direcció, i tornen a repetir el ball desfent el camí (fig. 4). Quan es retroben al punt d’inici, la parella surt del ball i entra la segona parella, que només fa les figures del segon i tercer punt. La resta de balladors esperen al cercle exterior mentre està ballant una parella i a cada volta entra una parella nova que només farà els darrers dos punts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Rebatut: Quan ha ballat la darrera parella, fan el rebatut o corranda totes les parelles. Consisteix en fer el passeig del primer punt a pas de galop i voltant la plaça en sentit antihorari (fig. 5).</span></span></span></p> <p> </p> | 08022-177 | <p><span><span><span>Aquest ball cerdà es ballava a Berga coincidint segurament amb diferents festivitats. Aureli Capmany va recollir l'any 1910 que es ballava cada any el 25 de juny, per la diada de Sant Eloi, patró dels traginers (Capmany, 1953), en sortir de l'ofici i després de les curses de cavalls i mules per la ciutat. Joan Amades explica que es ballava per Corpus, juntament al Ballet de Déu i altres balls típics, a la plaça de cada barri de la ciutat, a la tarda; per les festes de Corpus cada barri nomenava tres administradors i administradores (actualment es nomena una parella per barri), que eren els darrers casats i que rebien la denominació <em>d'administradors majors</em>, <em>mitjans</em> i <em>xics</em>; aquests eren els encarregats d’organitzar la festa i pagar les despeses. Desconeixem les fonts d'informació de Joan Amades, ja que segurament devia confondre les dues festes més importants de Berga (els Elois i Corpus), ja que a la descripció del ball, tot i explicar que el ballaven per Corpus, també assenyala que 'només el ballen els quatre majorals de la confraria de Sant Joan' (Amades, 1982: 908), i que es ballava junt al Ballet de Déu, que és la dansa que acompanya la festa dels Elois de Berga (Amades, 1982: 141). </span></span></span></p> | 42.1017701,1.8444976 | 404456 | 4661722 | 08022 | Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 96310 | Ball pla de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-de-berga | <p><span><span><span>Alonso, M.R.; Coll, N.; Forner, R.; Garrich, M.; Gonzàlez, A. (2000) <em>El Ball Pla</em>. Atles de Dansa Tradicional Catalana, IV. Editorial Alta Fulla. P. 34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Partitura “Ball Pla. Berga”. Arxiu Aureli Campmany. Esbart Català de Dansaires. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> | XIX-XX | Aquesta dansa no es balla actualment | <p><span><span><span>A Berga s'havia ballat un ball pla del que coneixem la melodia gràcies al recull que va fer Aureli Capmany i que es conserva a l'Arxiu de l'Esbart Català de Dansaires (Barcelona). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al Berguedà hi ha constància de ball pla a diversos municipis, tot i que a vegades es coneix amb una altra denominació: a la Quar s'anomena Ballet, a Gironella és l'Almorratxa, a La Pobla de Lillet és la Dansa de Falgars, a Bagà el Ball Cerdà, a Gósol el Ball de les Senyores..., però tots ells tenen les característiques del ball pla. </span></span></span></p> | 08022-178 | Berga | <p><span><span><span>Alguns d'aquests balls tenen coreografies molt característiques, però d'altres seguirien la coreografia que és més freqüent a la Catalunya Vella i que possiblement es devia utilitzar per a aquest ball pla: dansa en parelles, amb una primera part de ball suau, sense salts, que alterna el passeig i les diferents figures. Possiblement acabés la dansa amb una segona part en la que es repetiria la melodia a un ritme més ràpid per ballar, el rebatut, però la partitura que es conserva no recull aquesta part per al Ball Pla de Berga.</span></span></span></p> | 42.1017414,1.8445768 | 404463 | 4661718 | 08022 | Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 96311 | Bolangera de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolangera-de-berga | <p><span><span><span>Amades, Joan (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum IV, p. 219, 220-221. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Crivillé i Bargalló, Josep (1983) <em>Música Tradicional Catalana. Volum III Danses</em>. Editorial Clivis. Barcelona. P. 281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vigo i Rabassa, Enric (2020) <em>Records de les danses antigues de la meva terra (1912)</em>. Biblioteca Ramon Violant i Simorra, núm. 7. Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Tremp. P. 149-150, 172-173.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> | XIX-XX-XXI | <p><span><span>Explica Joan Amades que per celebrar Sant Eloi, a Berga, en sortir d’ofici es ballava el ballet de Déu i la bolangera a la plaça de Sant Joan. El ball de la bolangera, per circumstàncies que desconeixem, va deixar de formar part de la celebració i actualment només es balla el Ballet de Déu. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Coneixem dues melodies diferents per a la bolangera a Berga. Al primer volum de Danses Tradicionals del Berguedà vam presentar una versió recollida per Aureli Capmany (Cortés, Escútia, 2019: 71-72), i ara us presentem la versió que va recollir Joan Amades amb transcripció musical de Joan Tomàs, publicada al Costumari Català. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Aquesta melodia que va recollir Amades per la Bolangera de Berga, es correspon al Ball rodó del Pallars que va publicar Enric Vigo el 1912 (Vigo, 2020: 172-173). És aquest un exemple de les melodies que viatgen d'un lloc a l'altre i que s'adapten a la dansa que acaba essent característica d'un lloc. El Ball rodó del Pallars utilitza per la primera part la melodia del Ball de l'indiot i la tornada és molt semblant a la Bolangera de Castellbó, tal i com apunta Vigo. S'acompanya d'una lletra:</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Ball rodó Catarineta.</span></span></p> <p><span><span>Ball rodó Catarinó.</span></span></p> <p><span><span>S'ha menjat la carn de l'olla</span></span></p> <p><span><span>i les ous del ponedor.</span></span></p> <p><span><span>La mare me'n diu bandera</span></span></p> <p><span><span>jo de bandera no'n so.</span></span></p> <p><span><span>Perquè si jo fos bandera</span></span></p> <p><span><span>niria a la professó.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>D'altra banda, el mateix Vigo dóna una lletra que utilitzaven a Gironella per acompanyar la bolangera l'any 1875 (Vigo, 2020: 149-150), lletra que correspon a una de les tornades utilitzades per cantar la bolangera de diferents llocs. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span>La bolangera té un topí</span></span></p> <p><span><span>que'l fa bullir sense aigua.</span></span></p> <p><span><span>La bolangera té un topí</span></span></p> <p><span><span>que sense aigua'l fa bullir.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Recordem que la bolangera era una dansa molt popular i que la trobem arreu, concretament al Berguedà en coneixem a Bagà, Berga, Gironella, Sant Julià de Cerdanyola, la Pobla de Lillet, Gisclareny i Santa Maria de Merlès.</span></span></p> | 08022-179 | Berga | <p><span><span><span>Les bolangeres són danses de ritme binari, amb inici en anacrusi i generalment amb dues frases musicals, la primera sempre de 8 compassos i la segona de 8 o 10, que es toquen a un ritme </span>alegre. En aquesta bolangera hi ha tres frases musicals, la primera i la tercera de compàs ternari, separades per quatre compassos binaris. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span>Coreografia</span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El ball que explica Joan Amades per a aquesta bolangera consta de dues figures que s'anirien alternant i repetint, corresponents a les que es ballen a totes les bolangeres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span>Primera part:</span></strong><span> ball rodó o en cercle. Les parelles, agafades de les mans, volten en cercle en sentit antihorari, amb pas saltat amb desplaçament de costat (fig. 1), avançant el peu dret i després passant per davant l’esquerre. Quan acaba la primera melodia s'aturen i es deixen anar de les mans per iniciar la figura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span>Segona part:</span></strong><span> figures. Amades explica dues figures que es fan amb la segona i la tercera melodia. Tal i com han quedat els balladors, aturats i mirant cap al centre, les noies es queden al lloc puntejant lleugerament mentre els nois, amb pas una mica saltat, avancen en sentit antihorari passant primer per davant la seva parella i seguidament passen per darrera de la següent noia (fig. 2), i així successivament (una per darrera i l’altra per davant) fins fer una tirada de la melodia i en acabar queden altra vegada a lloc (depenent de la quantitat de balladors tornaran a ser al lloc d'origen). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Seguidament es torna a fer el ball rodó i després una altra figura: ara són les noies les que repeteixen el mateix moviment però en direcció contrària, en sentit horari, fent una tirada de melodia (fig. 3). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Possiblement repetirien més vegades tot el ball, alternant les figures amb el ball en cercle, al que es podrien introduir altres figures característiques de les bolangeres, com la cadena. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.1017451,1.8445767 | 404463 | 4661719 | 08022 | Berga | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 41419 | Molí de Canemars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-canemars | AYMANÍ, G. (2000: 15-18) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga 2000 VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Construït al peu del torrent Gran o del Pontarró i prop de l'aiguabarreig d'aquest torrent amb la riera del Margançol, fou el molí fariner del mas Canemars. El molí es troba totalment esfondrat i només conserva part de l'estructura del carcau i de la primer planta del casal moliner. | 08024-42 | Parròquia de Sta. Magdalena de Guardiolans | No consten notícies documentals d'aquest molí però tot sembla indicar que fou construït a mitjans o finals del s. XVIII per iniciativa de la família del mas Canemars; el molí també deuria moldre els cereals de les masies veïnes, especialment de Capdevila, el Pati i les de la parròquia de Santa Magdalena de Guardiolans, avui terme municipal de Vilada. | 42.1310100,1.9744600 | 415241 | 4664831 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 41421 | Pont del molí del Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-font | TORRES, C.A. (1905: 220): Les altes valls del Pirineu. El Bergadà, Barcelona VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Pont de pedra irregular (maçoneria) d'una sola arcada fet amb dovelles regulars, els pilars dels qual reposen sobre la roca viva. El paviment original del pont és terra i còdols i ha perdut les filades superiors de la barana que protegien l'estret pas de vianants o d'animals de bast. | 08024-44 | Baga de Querol, al peu de la riera del Margançol | El pont del molí del Font fou construït a mitjans del segle XVIII quan el Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Borredà iniciaren la construcció del nou molí bataner prop del límit del terme parroquial de Santa Maria de Borredà amb Santa Magdalena de Guardiolans, sufragànea de Sant Joan de Vilada, després d'un llarg plet que enfrontà el gremi amb la família Font de Borredà que tenia el dret d'ús de l'aigua de la riera del Merdançol a tot el terme parroquial de Borredà. El molí bataner ja funcionava el 1741 la qual cosa indica que el pont era transitable. | 42.1287400,1.9769500 | 415444 | 4664577 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 41422 | Molí del Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-font | AYMANÍ, G.(2000: 15-18) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga. VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990. | XVIII | L'antic casal moliner del Font i les estructures hidràuliques que permetien el seu funcionament, són totalment ensorrades. El casal era un edifici de planta baixa i dos pisos construït molt a prop de la resclosa des de la qual un curt rec portava l'aigua al carcau; prop del casal es va construir un altre petit molí que aixoplugava unes moles complementàries i que també disposava de bassa pròpia, la qual s'omplia amb l'aigua que sortia del carcau del molí bataner. D'aquesta manera, amb dues bases i dos molins situat en nivells diferents, el molí aprofitava l'aigua de la riera i podia treballar més dies a l'any. L'estructura, i molt semblant a la dels molins fariners de Borredà, allotjava l'habitatge del moliner al primer pis, i el molí bataner a la planta baixa. Entre les runes i l'herba encara hi ha dues moles. | 08024-45 | Baga del Querol, al peu de la riera del Margançol | Conegut durant el s. XVIII i XIX amb el nom de Molí del Font, fou el segon i últim molí bataner que va fer funcionar el Gremi de Paraires i Teixidors de Sant Joan de Borredà. Construït pel gremi després d'un llarg plet amb la família Font per l'ús de l'aigua del riu Marganol, el gremi l'arrendà l'any 1781 a Jaume Garrós per un període de quatre anys i un cens elevat; l'arrendador es comprometia a tenir-lo en bon estat, a escurar la bassa, i a pagar els censos que estaven compromesos amb la resta de moliners del terme. Entre les moltes obligacions destaquen les referides a la tasca del batanatge: el moliner es comprometia a rentar, en primer lloc, la llana i roba dels agremiats que estaven obligats a fer servir aquest molí, i a cobrar-ne unes quantitats estipulades. | 42.1287600,1.9768300 | 415434 | 4664579 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 41430 | El Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gall | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII'. 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa (1998:34-39) . 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga. VV.AA (1990). 'Borredà', Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular i estructura clàssica, coberta a dues vessants amb el carener de la teulada paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. La masia consta de planta baixa, una planta pis i planta sota teulada on hi ha les golfes, i concentra la majoria de finestres a la casa de llevant i migdia. La porta d'accés, al mur de llevant, és d'arc de mig punt adovellada. | 08024-8 | Camí de Cal Gall s/n, 08619- Borredà | La masia del Gall es documentada des del s. XVII; molt propera al nucli urbà que anava creixent a redós de l'església parroquial de Santa Maria, els fadristerns i les noies de la masia es casaven sovint amb paraires, teixidors i gent dels oficis instal·lats al barri de Borredà. D'aquesta masia n'era fill Pere Gall que a mitjans s. XVII regentava l'hostal de Borredà. | 42.1391300,1.9927200 | 416761 | 4665715 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia de començaments del s. XX de cal Gall (p.11) | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 41440 | Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-0 | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVII-XIX | La casa fou restaurada per l'arquitecte Ramon Puig l'any 1988. | Casa entre mitgeres, amb planta baixa, dues plantes superiors i sota coberta, La casa, restaurada l'any 1988, és coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana. Destaca la gran portalada d'accés, d'arc de mig punt format amb dovelles de grans dimensions i que encara conserva tallada la data de 1640; a la primera i a la segona planta es conserven les finestres amb les llindes originals de pedra i algunes de les quals foren convertides en balcons, incorporant baranes de ferro forjat. La planta sota teulada destaca per què, com altres cases de Borredà de famílies de paraires, té grans arcades d'arc de mig punt rebaixat que permetien ventilar aquest nivell que feia d'estenedor de la llana. | 08024-18 | Plaça Major nº 2, 08619-Borredà | Cal Benet és una casa construïda a mitjans s. XVII davant de la l'església parroquial de Borredà, a la plaça Major del nucli urbà. Correspon a una família de paraires benestants de Borredà, membres del gremi de Paraires i teixidors de Sant Joan, els Cirera, que van emparentar amb la família Graugés, del mateix gremi i descendents de la masia del mateix nom. | 42.1356000,1.9939000 | 416854 | 4665322 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 41456 | Forats a la roca de la resclosa del pont de Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-de-la-resclosa-del-pont-de-roma | BOLÓS i M.FABREGAS, J. (1982: 556-558). 'Els molins de la conca mitjana del Llobregat.1. Introducció', a 'Quaderns d'Estudis medievals' núm. 9, Barcelona, setembre. BOLOS MASCLANS, J. (1985: 145): Resclosa propera a la casa del Pont de Roma, a 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA.(1990: 87). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | IX-X | Al llit del riu Merlès , entre la casa del Pont de Roma i Boatella, es troben els forats on s'encaixava una resclosa medieval que formava part d'un molí fariner alt-medieval. La resclosa deuria tallar el curs del riu i s'encaixava en els forats fets sobre una gran roca i prop d'un gorg. La resclosa tenia una longitud d'uns 22 metres i en són visibles una cinquantena de forats, tots circulars, situats en dues rengleres separades uns 50 cm. A l'extrem de llevant de la resclosa, a la riba esquerre, es pot veure una canalització d'una amplada d'uns 1,20 m; sembla que és el rec que facilitava la conducció d'aigua fins un punt situat més vall de la riera on hi ha més forats per encastar-hi una segona resclosa, prop de la qual es deuria construir un petit casal moliner que aixoplugava les moles. | 08024-34 | Antiga parròquia de Comià, pont sobre la riera de Merlès | La riera de Merlès, anomenada a l'alta edat mitjana riu 'Azest' o 'Adest' era el límit geogràfic entre els comtats de Berga i d'Osona i també el límit entre el bisbat d' Urgell i el de Vic. Aquesta fou una de les zones que es va repoblar als s. X i on el monestir de Sta. Maria de Ripoll hi tenia importants dominis. Els forats de la roca semblen correspondre a un dels molts molins alt-medievals que es van construir al peu del riu Merlès a finals del s. IX i començaments del XX. Aquest molí podria identificar-se amb el molí que s'esmenta l'any 1197 en un establiment que fan als senyors de Maçanós a favor de Pere Solà i la seva família del mas Comià de la parròquia de Sant Esteve de Comià i en el qual es comprometen a pagar un cens anual de tres quarteres d'ordi per l'ús del molí fariner. L'any 1236, en renovar-se l'establiment del mas Comià a favor de Pere de Solà i la seva família, encara s'esmenta el molí pel qual es mantenia mateix cens que a finals del s. XII. | 42.1216400,2.0448000 | 421043 | 4663723 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 41470 | La Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribera | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XVIII | Masia d'estructura clàssica, amb la planta rectangular, coberta a dues vessants i amb la façana orientada a migdia. Ampliada en diferents etapes amb l'annexió d'un cos al sector de migdia, és una construcció senzilla i austera del s. XVIII. | 08024-56 | Parròquia de Borredà | La masia de la Ribera és va construir al s. XVIII en un moment de màxim creixement demogràfic del municipi de Borredà degut a la prosperitat agrícola, l'activitat molinera i el desenvolupament de la manufactura de la llana. | 42.1397100,2.0016900 | 417503 | 4665770 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 41475 | Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou | SERRA, R. (1990: 459-473)'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera SERRA, R. (1998: 34-39): 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga VV.AA (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Pou situat en un dels extrems de la Plaça Major de Borredà format per un cos de secció cilíndrica feta amb maçoneria i morter de calç, d'una alçaria d'1 metre i un radi d'uns 80 cm que conserva l'armadura de ferro i la politja. La part sotrerrada, que també té secció cilíndrica, té una notable profunditat fins arribar a l'aigua subterrània | 08024-61 | Plaça Major, 08698-Borredà | El pou es va construir a finals del s. XVIII o començaments del s. XIX amb l'objectiu de facilitar el subministre d'aigua al nucli urbà de Borredà que comptava amb fonts. | 42.1357200,1.9942600 | 416884 | 4665335 | 08024 | Borredà | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 41476 | Cobert de Puigcercós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-puigcercos | VINYETA, R. (1978)'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló | XIX | Construcció de mitjans s. XIX a la qual s'hi ha afegit, al llarg del s. XX, diferents ampliacions amb l'objectiu de guanyar espai per a poder desenvolupar les funcions de restaurant. L'estructura original queda gairebé amagada al sector de ponent i es tracta d'un cos rectangular, de planta baixa, un pis i sota coberta, amb teulada de dues vessants. | 08024-62 | Parròquia de Sant Esteve de Comià, a la riera de Merlès | L'hostal del Cobert de Puigcercós, construït al peu del camí de Borredà a Sant Quirze de Besora és una masoveria de Puigcercós que arran de la transformació del camí en carretera a començaments del s. XX, es va transformar en un hostal, molt concorregut per viatgers, boletaires, excursionistes i caçadors. | 42.1326200,2.0458100 | 421140 | 4664942 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 41478 | Restes del molí draper de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-moli-draper-de-sant-joan | AYMANÍ, G.(2000:15-18.) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga 2000 VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII | De l'antic molí draper de Sant Joan només se'n conserven restes dels murs situats prop del pont de Sant Joan i del salt d'aigua natural on es va construir la resclosa. Les restes, molt escadusseres, corresponen a una construcció del s. XVII. Tot sembla indicar que es va abandonar al s. XIX i que a començaments del XX ja estava totalment ensorrat, | 08024-64 | Parròquia de Borredà, sota cal Carol i al peu de la riera del Margançol | Construït pel gremi de Paraires i Teixidors de llana de Sant Joan fou el primer molí del gremi, alçat a finals del s. XVII; a més de ser molí bataner també era fariner i per a poder fer les dues funcions es van adaptar unes masses que tot aprofitant l'aigua directament del rec, podien estovar la llana; tot seguit l'aigua es reconduïa i s'abocava al rodet que feia girar les moles i per tant l'energia de l'aigua s'emprava també per a moldre farina. El molí fou objecte d'un llarg plet que enfrontà el Gremi i la família Font que obligà al Gremi a construir-ne un de nou, uns quants quilòmetres riu avall en direcció a Vilada i que fou el molí d'en Font. | 42.1293000,1.9946500 | 416908 | 4664621 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Fotografia d'Àngel Rota (1970 ) publicada a VV.AA.: Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 41482 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-1 | VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XVIII | Masia d'estructura clàssica formada per una planta rectangular coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, construïda al s. XVII. A aquest cos inicial s'hi afegí, al s.XVIII, una ampliació que amb una planta rectangular, també coberta a dues vessants, destaca per una eixida amb balcons de fusta coberts pel ràfec de la teulada. Un porxo de pedra tanca l'accés a la masia. Les finestres conserven les llindes de pedra amb inscripcions i dates relatives a les diferents etapes constructives 81687, 1735). | 08024-68 | Pont i riera del Mergançol (parròquia de Borredà) | La masia és documentada al s. XVIII com una de les masies de la riera de Merlès que formaven part de la baronia de la Portella, aleshores en mans dels Ducs d'Hixar; els estadants de la Riera eren pagesos enfiteutes dels barons fins a la desamortització del s. XIX. | 42.1119100,2.0261600 | 419490 | 4662660 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 41483 | Les Goles de la Masada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-goles-de-la-masada | VINYETA, R.(1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328/1992 de 14 de desembre | Les goles de la Masada són un dels molts exemples de les formes d'erosió propiciades per la composició i l'estructura geològica. Les goles, com també el conjunt de balmes, gorgs, saltans, congostos, xucladors, marmites de gegant i altres elements situats al llarg de la riera de Merlès, corresponen a l'erosió que les aigües han efectuat sobre els gresos de la Formació Artés que travessa la riera de Merlès. Les Goles de la Masada, no massa extenses i força estretes la qual cosa ha fet possible que siguin un pas natural per travessar la riera. | 08024-69 | Antiga parròquia de Santa Maria de Salselles | Des de l'època medieval les goles de la Masada s'han aprofitat en un doble sentit: per a la construcció de molins fariners hidràulics i com a pas natural per travessar la riera de Merlès. | 42.1036100,2.0069700 | 417893 | 4661757 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 41485 | Cova de Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-rotgers | BORRÀS, J. (et al.) (1980) 'Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. %. L'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà', Políglota, Tècnica y Documentación, Barcelona VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | La Cova de Rotgers és una cavitat d'uns 79 m i que té un recorregut descendent d'est a oest de 920 m paral·lel al Torrent de la Baga. L'aigua d'aquest torrent ha estat la responsable de la formació d'aquest tàlveg subterrani al obrir-se camí entre els guixos de la part superior - pertanyents a la formació Vallfogona-. Aquesta cova és una galeria, sense ramificacions secundàries, a la qual s'hi accedeix a partir de tres obertures situades a diferent nivell. Té la singularitat de ser la cova de més llarg recorregut de la comarca del Berguedà i la única que s'ha format entre guixos. | 08024-71 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | 42.1553900,1.9728200 | 415138 | 4667540 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 41486 | Resclosa del camp de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-camp-de-salselles | BOLOS, J. i FABREGUES, A. (1982: 556-568) 'Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat.1. Introducció', a 'Quaderns d'Estudis medievals' núm.9, Barcelona, setembre VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga Catalunya Romànica. XII, El Berguedà, (1985: 421) Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1985 | X | De l'antic molí fariner medieval de l Camp de Salselles només es conserven els 56 forats circulars excavats a la roca on s'encastaven els troncs de fusta que formaven part de la resclosa, feta amb fusta, fang, còdols i maçoneria,; la resclosa retenia l'aigua de la riera de Merlès en aquest punt i la conduïa fins al rec i al molí fariner. | 08024-72 | Salselles | El lloc de Salselles és documentat des del s. X i els forats excavats a la roca semblen formar part de la resclosa d'un antic molí fariner construït a finals del s. X o començaments del s. XI, un dels molts que van aprofitar la força de l'aigua com a energia per a moldre cereals. | 42.0913100,2.0078100 | 417946 | 4660391 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 41492 | Ball del Racó de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-raco-de-borreda | D'ABASOLO, Carles 'Reculls de música, balls, tradicions i costums de Borredà' (material fotocopiat i inèdit). VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985 | Tot i que al ser un ball de Carnestoltes els nois i les noies el ballaven amb la indumentària que volien, fins i tot disfressats, avui es balla amb una indumentària específica que intenta significar la varietat dels oficis i categories socials de la gent de Borredà en temps pretèrits: pastor, pagès benestant, menestral, pubilla rica, pagesa, etc. | 08024-78 | Plaça major 08619-Borredà | Era un ball de carnestoltes molt lliure que es ballava a les eres de les cases de pagès o dins de la sala, amb poca llum, sempre abans de la llarga Quaresma. L'any 1906 encara es ballava. La única referència documental és la cita que fa Marià Agulló l'any 1926 comentant, de manera genèrica, el ball del racó: 'Equival al que els castellans en diuen Baile del Candil; són els balls que solen fer algunes cases per Carnestoltes entre gent de l'ala trencada. M'ho digueren fa una vintena d'anys enrera'. | 42.1356200,1.9941700 | 416876 | 4665324 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985. Des d'aleshores es balla, juntament amb la Corranda i el ball de Rams el diumenge de la Festa Major de Borredà, a la plaça Major. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 41500 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes | XX | La festa del Carnestoltes es celebra a Borredà el dissabte i diumenge de Carnaval i consisteix en organitzar una rua de disfresses. Com a manifestació festiva del calendari local s'ha incorporat recentment, des de la dècada dels anys vuitanta, i és manté viva gràcies a la organització i col·laboració de diferents entitats del poble. | 08024-86 | Casc antic de Borredà | 42.1357900,1.9942300 | 416881 | 4665342 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 41507 | La Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-macana | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia d'estructura clàssica formada per dos cossos construïts en èpoques diferents, probablement el s. XVII i XVIII, orientada a llevant i coberta a dues vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. Construïda amb una aparell senzill, de reduïdes dimensions i força irregular, la masia té diferents obertures a les façanes de llevant i de ponent, de petites dimensions, algunes amb llindes de pedra. A redós de la masia hi ha pallisses, corts i estables. | 08024-93 | Carretera C-26 (direcció Ripoll per les Llosses), km. 170 | La Maçana és documentada des del s. XVI com una de les masies de la parròquia de Santa Maria de Borredà; l'any 1496 hi vivia Pere Llobet, àlias Massana i el 1503 la família de Miquel Massana que probablement estava emparentat amb l'anterior i que acabaren adoptat el nom de la masia com a cognom. Al s. XVII la Maçana tenia una masoveria, la Maçadeta, i al s. XVIII era senyoriu jurisdiccional dels barons de la Portella. | 42.1468700,2.0275200 | 419647 | 4666541 | 08024 | Borredà | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 41509 | Rocatrencada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocatrencada | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia d'estructura clàssica, coberta dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. De planta gairebé quadrada, consta de planta baixa, un pis i sota teulada, amb portes i finestres allindades amb fusta. Adossada al sector de migdia i de tramuntana hi ha els coberts i pallisses, tots coberts a una sola vessants i reposant sobre els murs de la masia. | 08024-95 | Parròquia de Borredà, al peu de la carretera d'Alpens | La masia de Cavarroques, situada dins la parròquia de Santa Maria de Borredà, és documentada des del s. XV. Era una de les propietats que depenien del senyoriu jurisdiccional de la baronia de la Portella i a mitjans del s. XVIII era confessada per Joan Clotet, que a més de pagès es reconeix paraire de Borredà. L'any 1718 el mas Rocatrencada tenia també annexa les terres de la Vinya del Bosc de Comadora i de la teuleria, les terres dels Plans del Puig i el Collet de Comadora, totes propietats de Joan Clotet. | 42.1385600,2.0099400 | 418183 | 4665635 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 41511 | Roc Blanc de Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-blanc-de-cirera | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | El Roc Blanc de Cirera és un espadat de la formació geològica Bellmunt, i és situat al nord del Coll de Cirera i de Sant Sadurní de Rotgers, una zona on afloren les margues, els gresos i els conglomerat rojos de l'esmentada formació Bellmunt. Aquests materials són continentals però entre els estrats més antics o de la base hi ha alguns tascons marins com les calcàries del Roc Blanc de Cirera. És una zona on hi predomina la roureda de roure martinenc que retrocedeix a favor del pi roig. | 08024-97 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, entre Rotgers i Cirera | 42.1574400,1.9859700 | 416227 | 4667754 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 41513 | Serrat de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-sant-marc | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | Situat a la vessant dreta de la riera del Margançol, el serrat de Sant Marc té una alçada de 1198 m i geològicament forma part de la formació Bellmunt i es caracteritza per que hi afloren gresos i margues grises, materials turbidites formats a partir de les masses fangoses que es comporten com un fluid en precipitar-se pels pendents dels fons marins. A la zona del solell del serrat de Sant Marc encara es poden observar rouredes, tot i que força esclarissades i formades per arbres joves que van guanyant terres que fa anys eren dedicades a pastures. Amb tot el bosc dominat d'aquest serrat és el de pi roig formant pinedes molt ben desenvolupades a les bagues, amb algunes clapes de faig i de bedoll. | 08024-99 | Entre la Ribera de Castell de l'Areny i Borredà | 42.1491800,1.9881300 | 416395 | 4666835 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 89873 | Forn d'obra del Molí de Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-moli-de-terrers | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p>La Teuleria del molí de Terrers està construïda en un marge. Una bona part de l'estructura està excavada en el terreny natural. Encara es poden veure les restes del mur frontal, on es pot apreciar la boca d'accés a la cambra de combustió. L'entrada a la cambra de cocció seria des de la part superior del marge. Actualment, està soterrada en una feixa de conreu.</p> | 08045-3 | Es troba a la Vall de Lord, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Es tracta d'un forn d'obra que es troba a les terres del Molí de Terrers, del qual era propietat. El molí està documentat des del segle XVI.</p> | 42.1048200,1.7303500 | 395022 | 4662194 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 90023 | Resclosa del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-molinot-0 | <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | XX | <p>La resclosa es troba en el curs de la riera de Clarà. Està feta de formigó i té 0,80 m de gruix a la seva part superior. La seva alçada és de 2,40 m amb una amplada de 15 m. Té una forma lleugerament còncava. Al seu extrem sud-est es pot veure la sortida del canal. Del canal ja només es pot apreciar lleugerament el seu traçat.</p> | 08045-14 | Es troba a la riera de Clarà, molt pròxim al Molinot. Està situada al terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners. | <p>La resclosa està vinculada al Molinot i servia per dirigir l'aigua cap al canal. La resclosa que es conserva actualment és del segle XX, ja que està feta de formigó, però és possible que la resclosa anterior hagués estat situada al mateix lloc que l'actual.</p> | 42.0813384,1.7807828 | 399155 | 4659527 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 90036 | Pla de les Tombes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-tombes | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Segles V-X | Les estructures són poc visibles. | <p>Les fonts orals parlen de l'existència d'una necròpolis en aquest indret. A l'extrem del serrat de La Coma s'hi localitza un forat cobert per una llosa de pedra sorrenca.</p> <p>Uns 30 metres cap al nord d'aquest punt també s'hi troba un clot que conforma un espai quadrangular d'aproximadament 7,80 x 7,30 m de planta.</p> | 08045-19 | Prop de La Coma, a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi de Capolat. | <p>Poc es coneix de la història d'aquest espai, ja que no s'hi han fet excavacions arqueològiques. Per tipologia podria correspondre a una necròpolis altmedieval.</p> | 42.0835856,1.7867829 | 399655 | 4659769 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 90541 | Restes d'una construcció prop de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-duna-construccio-prop-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Les restes que es conserven de la construcció es troben alterades per la vegetació. | <p><span><span><span><span><span><span>La presència de dues grans cantoneres de pedra picada i la traça d'algun mur en el coll de Cortics constitueixen l'únic testimoni de l'existència d'una construcció en aquest indret. No es pot identificar el perímetre de la seva planta ni la seva funció</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-36 | Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys cal agafar el trencant, senyalitzat, que porta a Solanelles i Cortics. Quan s’arriba al coll de Cortics, abans d’iniciar l’última pujada d’accés a la casa, es troben les restes al costat de la carretera. | 42.0885200,1.7715000 | 398399 | 4660335 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 91157 | Safreig de la Casanova de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safreig-de-la-casanova-de-rossinyol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Es tracta d'un <span><span><span><span><span>safareig de petites dimensions <span>de planta rectangular. Els murs de la bassa són de pedra sorrenca unida amb morter de calç i la rentadora està situada a la banda nord. Té quatre pilars cantoners de maó massís amb dos murs de tanca a l’oest i sud fets amb totxanes, una coberta de teula àrab a dos vessants sobre els pilars cantoners.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-61 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat ca l’Alen és la primera casa al costat de la carretera. | 42.0844700,1.7917300 | 400066 | 4659861 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 91285 | Pedra treballada propera a la Torre de Terrers / Castell de Meda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-treballada-propera-a-la-torre-de-terrers-castell-de-meda | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XII. | <p><span><span><span>Gran bloc de pedra calcària picat que presenta un encaix cilíndric a la seva part superior. L’encaix mesura 10 cm de diàmetre per 6 cm de profunditat.</span></span></span></p> | 08045-81 | Zona de Terrers, Torre de Terrers / Castell de Meda. | 42.1068800,1.7287100 | 394890 | 4662425 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 91286 | Torre de Terrers / Castell de Meda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-terrers-castell-de-meda | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XII. | Les restes de l'edifici es troben cobertes per vegetació, la qual n'ha alterat la seva estructura i disposició. | <p><span lang='CA'><span><span>Al cim del turó es pot veure una petita depressió envoltada d'un perímetre alçat que conforma un espai quadrangular d'aproximadament 7 x 8 m que podria correspondre a les restes d'una torre. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pels voltants s'identifiquen més restes, a la banda nord i sud es veuen dos espais excavats amb restes de murs i a la banda est, vestigis de murs d’anivellament.</span></span></span></p> | 08045-82 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>A l’Edat Mitjana no apareix cap notícia referent a la Torre de Terrers. Es creu que probablement aquest sigui l’emplaçament del desaparegut castell de la Meda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres mencions de la Torre de Terrers trobades a la documentació consultada daten del 1571, quan l’edifici formava part de la parròquia de Sant Serni de Terrers. Al 1758 apareix dins el Ducat de Cardona, en el capbreu general dels termes del Cint i Capolat.</span></span></span></p> | 42.1068800,1.7287100 | 394890 | 4662425 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | És molt probable que aquest sigui l’emplaçament del desaparegut castell de la Meda. Sense una excavació arqueològica no és possible determinar les seves característiques.Actualment és conegut amb el nom de Torre de Terrers l'antic Puig de la Torre, situat a pocs metres de la Torre de Terrers / Castell de Meda. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 91443 | Pedrera de les Guixeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-guixeres | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Lloc utilitzat com a pedrera per aconseguir pedra tosca. És un aflorament de tosqueres que es troba sota les mulleres de la guixera. Formen un morro escalonat. Actualment, és bastant difícil de veure, ja que les tosques estan cobertes per vegetació.</p> | 08045-99 | En terres de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Terrers, a la zona oriental del municipi. | <p>La pedra tosca s'ha utilitzat durant segles en les construccions d'edificis i elements arquitectònics. El seu ús al Berguedà és menor que el de la pedra sorrenca, però s'usava en reparacions i per construir elements que es volia que fossin més lleugers.<br /> <br /> L'aflorament de tosqueres de la Guixera pot haver sigut explotat al llarg del segle XIX.</p> | 42.0962480,1.7696110 | 398255 | 4661195 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 91558 | Fons documental de la parròquia de Sant Martí de Capolat a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-marti-de-capolat-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX, XX | <p>L'arxiu de Solsona conserva bona part de la documentació de la parròquia de Sant Martí de Capolat. La documentació que ens ha arribat s'inicia l'any 1876. Pel que fa a l'apartat de llibres Sacramentals, es conserven: un quadern de partides reconstruïdes, del 1876 al 1936 i un llibre de partides reconstruïdes del 1896 al 1932; un <em>Totum </em>amb enquadernació moderna amb una cronologia el 1906 al 1976 i que inclou informació sobre baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits; i un quadern de comunicació de matrimonis del 1953 al 1962.</p> <p>D'altre banda, també custodien documents d'administració parroquial: uns plecs d'expedients matrimonials de Capolat, Castellar del Riu, Coforb i Espinalbet des de l'any 1947 al 1978; una consueta en quadern de 1939; uns plecs amb documents varis sobre el cementiri, les terres, les contribucions i altres temes que van des de l'any 1892 al 1951; un quadern de comptes de l'any 1958 al 1966; uns fulls solts de comptes de l'any 1969 al 1980; uns fulls sols de comptes de Capolat, Castellar del Riu, Coforb i Espinalbet de l'any 1970 al 1981; un quadern de comptes de la rectoria de l'any 1945 al 1966; un quadern de col·lectes de l'any 1957 al 1966; un quadern d'ànimes i comptes de l'any 1957 al 1964; un novenari d'ànimes en quadern de l'any 1946 al 1966; i un quadern de comptes de Travil de l'any 1957 al 1966.</p> | 08045-117 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona | <p>La parròquia de Capolat, a diferència de la de Travil, no apareix en la falsa acta de consagració de la Seu d'Urgell, per la qual cosa sabem que en un principi qui tenia el títol de parròquia en aquests primers moments era Travil. És a partir del segle XII que comença a aparèixer com a parròquia i a partir del 1280 és esmentada sempre entre les parròquies del bisbat de la Seu d'Urgell. Dependrà del ja dit bisbat fins a la creació del bisbat de Solsona, moment en què passarà a formar part de les parròquies d'aquest.</p> | 42.0956556,1.7991142 | 400693 | 4661095 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | La documentació de Sant Quintí de Travil d'aquesta època, en ser la sufragània de Sant Martí de Capolat, també es troba en aquesta col·lecció documental. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 91559 | Fons documental de la parròquia de Sant Martí de Coforb a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-marti-de-coforb-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX, XX | <p>L'arxiu Diocesà de Solsona conserva bona part de la documentació que ens ha arribat de l'església de Sant Martí de Coforb.</p> <p>Per un costat es conserven llibres sacramentals: fulls solts de partides reconstruïdes de l'any 1978 al 1935; un llibre amb enquadernació moderna amb partides reconstruïdes de l'any 1885 al 1936; un <em>totum</em> amb enquadernació moderna de l'any 1940 al 1976 que inclou baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits; i uns fulls solts amb partides de baptismes desconstruïdes i permisos de sepultura del segle XX.</p> <p>Per d'altre, també es conserven documents de l'administració parroquial: un quadern de comptes de l'any 1958 al 1966; un quadern de comptes de la rectoria del 1935 al 1966; un quadern de comptes de la capella de Sant Andreu de Farners de l'any 1958 al 1966); un quadern d'ànimes i comptes del 1957 al 1964; i un quadern de col·lectes de l'any 1957 al 1966.</p> | 08045-118 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona. | <p>La primera vegada de la qual tenim esment documental d'aquesta parròquia és en la falsa acta de consagració de la Seu. Al llarg dels segles XIII i XIV no torna a aparèixer en les llistes de parròquies i sabem que a finals del segle XIV era administrada pel rector d'Espinalbet. A partir del segle XV apareix supeditada com a sufragània d'Espinalbet.</p> <p>Aquesta església, com la majoria de les de la zona, formava part de les parròquies del bisbat de la Seu d'Urgell, però amb la creació del bisbat de Solsona va passar a ser de Solsona.</p> | 42.0956556,1.7991142 | 400693 | 4661095 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 91560 | Fons documental de la parròquia de Cal Rossinyol a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-cal-rossinyol-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX, XX | <p>Aquest fons documental està constituït per diferents documents provinents de Cal Rossinyol i que actualment es conserven a l'arxiu de Solsona.</p> <p>El fons està compost per: un conjunt de documentació de cal Rossinyol de Coforb dels segles XIX i XX; un llibret anomenat 'Àlbum de l'usine de Marchienne', de 1887, dins el qual hi ha una carta de Ramon Cases al seu cunyat Pau Montanyà; un llibret de Mariano Tejada anomenat 'Nociones de Aritmética al alcance de los niños con el sistema métrico Decimal y el de Monedas', publicat l'any 1864, i que consta d'una signatura de Joan Montanyà; plets contra Martí Montanyà; factures diverses; contribucions; documents de Martí Montanyà i Viladàs; documents de Pau Montanyà i Canudes; documents de Joan Montanyà i Canudes, Joan Montanyà i Eures, Lluís Montanya i Eures; documentació de les finques de Cal Bisbe, Cal Llagasta i la Canya de Correà, Ca l'Alen, Cal Calbet i Cal Rossinyol de Coforb; Textos i impresos (poesia); documentació diversa (esqueles, targetes, catàleg d'eines industrials); documentació municipal del 1819, 1822, 1882 i 1905; i documentació del sometent de Capolat, del qual n'era caporal Pau Montanyà.</p> | 08045-119 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona. | <p>Cal Rossinyol era un mas de la parròquia de Sant Martí de Coforb. L'edifici va ser destruït als anys 90 del segle XX, pel que només es conserven les restes de la seva pallissa.</p> | 42.0956874,1.7991249 | 400694 | 4661098 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 91633 | Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. MPla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | <p>Les Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora són un espai protegit que forma part de la Xarxa Natura 2000. Pertanyen a la regió biogeogràfica alpina i a la tipologia 'espais del Prepirineu'. Consta de 8.684,49 ha classificades com a LIC (Lloc d'Importància Comunitària).</p> <p>Està dividit entre els municipis de Berga, Capolat, Castellar del Riu, l'Espunyola, Montmajor, Guixers, Navès i Olius. Les hectàrees corresponents a Capolat són 1.644,35. Aquesta zona, igual que altres espais del Prepirineu, fa la transició entre Prepirineu i depressió Central. És un bon representant de la diversitat d'aquest territori. Està cobert per extenses pinedes de pi roig i pinassa amb molts afloraments rocosos als vessants sud, combinades amb la important presència d'elements mediterranis.</p> <p>Els tipus d'hàbitat d'interès comunitari que estan presents en l'espai són: els rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya, els prats medioeuropeus, seminaturals, sense substrat calcari, les jonqueres i herbassars graminoides humits, els prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana, les fagedes calcícoles xerotermòfiles, les vernedes i altres boscos de ribera afins, els alzinars i carrascars, i les pinedes submediterrànies de pinassa.</p> <p>Les espècies de fauna destacables són el cranc de riu (austropatamobius pallipes), el ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) i la llúdriga (Lutra lutra).</p> | 08045-132 | Ocupa bona part de la zona nord-oest del municipi. | <p>Pel decret 328/1992, de 14 de desembre es va aprovar el Pla d'Espais d'Interès natural, dins el que ja formava part la Serra de Queralt. Posteriorment, el 21 de juny del 2000, en el DOGC 3191 del 26-7-2000 es va fer públic l'Acord de Govern pel qual s'aprovava definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN de la serra del Catllaràs, serra d’Ensija-els Rasos de Peguera, serra de Queralt, serra de Picancel i els Tres Hereus. </p> <p>Amb la creació de la Xarxa Natura 2000 va entrar a formar part d'aquesta amb el nom de Serra de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora el 5 de setembre del 2006.</p> | 42.0840640,1.7162374 | 393821 | 4659907 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 91634 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-capolat | XIX-XXI | <p>L'arxiu municipal de Capolat conserva bona part del patrimoni documental del municipi. La part més important és la generada per les institucions administratives municipals al llarg de la història. També aplega fons d'institucions, d'entitats i fons personals.</p> <p>El quadre de fons que aplega la informació bàsica d'aquest arxiu és el següent: Fons de l'administració local (Ajuntament de Capolat), fons públics no municipals (jutjat de pau de Capolat -1871 al 2009), fons privats (cambra agrària local/germandat de llauradors i ramaders/ sindicat agrícola -1940 al 1996, i delegació local de FET y de las JONS -del 1944 al 1975).</p> <p>D'aquestes diferents col·leccions documentals, la més rellevant és la de l'Ajuntament de Capolat amb documents que van des del 1871 al 2020 i en la qual hi ha 1.482 unitats de descripció.</p> | 08045-133 | En el mateix edifici de l'Ajuntament de Capolat. | <p>Fins l'any 1996 la documentació municipal de Capolat s'anava guardant en les cases particulars dels alcaldes o secretaris del poble. Finalment, l'any 1996, es van inaugurar les dependències actuals de l'ajuntament i la documentació es va traslladar allà.</p> <p>Aquest mateix any es va fer una intervenció per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i es va traslladar el fons a l'Arxiu de Berga. L'Ajuntament es va adherir al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona el juny de 2005.</p> | 42.0956715,1.7991142 | 400694 | 4661096 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/