Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51144 | Aplec de Rocasança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-rocasanca | <p>VILADÉS, LLORENS,RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Es manté gràcies a l'associació dels Amics dels Monuments de la vall del Bastareny i als veïns del municipi de Guardiola i Bagà. | <p>Els amics dels monuments de la vall del Bastareny des de el 1994 i 1995 han volgut recuperar els aplecs de les esglésies de Sant Andreu de Gréixer i Santa Maria de Rocasança, tenint present que aquesta associació Baganesa des dels anys vuitanta que bé recuperant l'aplec de Sant Martí del Puig de l'Obaga a Gisclareny i el de Sant Joan de l'Avellanet a Bagà. Aquests aplecs tenien com a objectiu continuar amb el culte a aquestes antigues capelles medievals celebrant-hi una eucaristia i a continuació fent un ressopó de coca, allioli de codonyat , vi i cansalada. L'aplec de l'Hospitalet per les famílies i masovers del lloc. Actualment es continuen celebrant de forma voluntària i desinteressada</p> | 08099-246 | Al lloc de l'Hospitalet | 42.2983200,1.8714800 | 406976 | 4683516 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 53978 | Fons de l'Arxiu Municipal de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-montclar | Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d'Arxiu i Associació d'Arxivers de Catalunya, Barcelona; 2006. | XIX-XXI | L'Arxiu Municipal de Montmajor està format per la documentació generada per l'Ajuntament entre 1862 i 2013. La documentació en paper ocupa 33,69 metres lineals, amb 719 unitats de descripció. La classificació es va fer seguint el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona basat en la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) de la Generalitat de Catalunya, 2006. El fons està classificat en catorze seccions: Administració general (1903-2012), hisenda (1862-2012), proveïments (1943-2012), serveis socials (1944-2012), sanitat (1948-2012), obres i urbanisme (1953-2012), seguretat pública (1939-2008), serveis militars (1915-1999), població (1926-2011), eleccions (1967-2012), ensenyament (1944-2004), cultura (1952-2005), serveis agropecuaris i medi ambient (1939-2012), col·leccions factícies (-). | 08130-65 | Casa de la Vila s/n. 08614 Montclar | La documentació municipal de Montclar ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual cap a l'any 1995. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes d'octubre de 1999 i el mes d'abril de 2000. L'adhesió de l'ajuntament de Montclar al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de juny de 2006. El Reglament del Servei d'Arxiu Municipal va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament el 13 de juliol de 2011. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 53979 | Fons de l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-de-berga | PAGAROLAS I SABATÉ, LAUREÀ (Coordinador). (2005). ELS FONS DE PROTOCOLS DE CATALUNYA. Estat actual i proposta de sistematització. Associació d'Arxivers de Catalunya, Generalitat de Catalunya. PEDRALS, Xavier. (2007) Arxiu Històric Comarcal del Berguedà. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2007, p. 10-37. | X-XX | A l'Arxiu Comarcal de Berga es conserva documentació de la comarca. Es conserven dos pergamins referents a Montclar, un de 1488, establiment fet per Pere Call, propietari del Castell de Querol, a la parròquia de Santa Maria de Querol, a Gabriel Tor, de la parròquia de Sant Martí de Montclar, en el Molí de Querol. Un altre de 1602, establiment fet per Miquel de Tamarit, senyor del Castell de Montclar, a Bernat Vila, pagès habitant al Mas del Pla, al terme de Montclar, procedent del Fons Família de Gironella. Es conserven els Fons notarials de l' Arxiu General de Protocols del Districte de Berga (1904-1978), Cardona (1904-1978) i Prats de Lluçanès (1904-1978), Bagà (1833-1889), Berga (1808-1903), Cardona (1270-1903) i Prats de Lluçanès (1842-1903). En aquesta documentació surten inscripcions de propietats a Montclar. També hi ha dos fons documentals, un de l'entitat Agrupació Teatral 'La Farsa': Representació d' 'El Criat de dos amos' (G. Goldoni), Programa dins 2n Festival de Teatre de Montclar, 1968; Representació d' 'Antígona' (Salvador Espriu), Programa dins 2n Festival de Teatre de Montclar, 1968. Un segon fons procedent del Registre de la Propietat de Berga, Registres d'escriptures que responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862; es tracta d'Escriptures de translació de domini de Finques rústiques de Montclar (1853-1862); Escriptures d'arrendament i subarrendament. F.r. Serrateix, S. Martí del Bas, Quar i Portella, Cast.de N'Hug, Llussà, Montdarn, Montclar, S. Martí de Merlès, Brocà, Vilada, Aguilar, Montmajor, Sagàs, Viver i Valldora, Nou i Malanyeu, Alpens (1846). També conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños', de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari, de cada un dels diferents municipis de la comarca. Així a Montclar hi ha censades 64 cases. Es tracta d'una informació molt útil per ubicar les cases. Es conserva també un arxiu de fotografies del terme fetes pel diari Regió 7 des de l'any 1979 i guardades en dipòsit i també es conserven postals en blanc i negre de principis del segle XX. | 08130-66 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | L'Arxiu Comarcal de Berga va ser format per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període de temps únicament actuava com a arxiu municipal històric i administratiu de Berga, tot i conservar fons d'altres municipis de la comarca. L'any 1998 va entrar a formar part de la xarxa d'arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 53980 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona-0 | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pas. 237-248. Cardona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. PAGAROLAS I SABATÉ, LAUREÀ (Coordinador). (2005). ELS FONS DE PROTOCOLS DE CATALUNYA. Estat actual i proposta de sistematització. Associació d'Arxivers de Catalunya, Generalitat de Catalunya. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona.</p> | <p>A l'Arxiu hi ha dipositada la següent documentació referent a Montclar: una part del fons del Monestir de Serrateix amb pergamins, lligalls de paper i llibres de capbrevació en els que s'esmenten les propietats que tenia el monestir al terme de Montclar; l'arxiu parroquial del terme; un fons notarial de protocols de Berga (1700-1759), Cardona (1337-1685), Casserres (1771-1772), en el que hi ha alguna documentació sobre Montclar; al fons notarial hi ha el Manual de notari Pere Ventallola (1678-1689) que conté capítols matrimonials i algun fa referència a persones de Montclar; visites pastorals segles XVI a XIX. L'arxiu parroquial de Montclar és de 1587 a 1976 i consta de l'arxiu de l'església de Sant Martí i la sufragània de Sant Quintí. Es conserven 10 llibres de baptismes (1567 a 1939), 3 llibres de matrimonis (1595 a 1929), 2 llibres de defuncions (1595 a 1929). També hi ha el Llibre de l'obra 1646-1686, i el Llibre de caixa 1895. La consueta de 1677, el Llibre o manual de comptes donats per la priora de Sant Quintí, sufragània de Sant Martí, Priora Mariana Ribera alias Pujol, 1673. El Llibre o manual de comptes, per les obres de Sant Quintí, Josep Soler masover de la casa de Sant Quintí, 1673. Una llibreta de les collites de la rectoria de Montclar, 1831 a 1847.</p> | 08130-67 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix i la documentació parroquial que els darrers anys s'ha anat traslladant. L'Arxiu Diocesà de Solsona es troba als baixos de l'edifici del Palau Episcopal.</p> | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 53993 | Pou de ca l'Asidró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-lasidro | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX-XX | Pou situat el centre d'un camp de conreu que es troba davant la casa de ca l'Asidró. És de planta circular, cobert amb teulada de cúpula rebaixada. L'estructura és de pedra barrejada i té una portella oberta a la banda de ponent, rectangular. | 08130-80 | Ca l'Asidró | La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Asidró, Esteban Fornell. No disposem de més informació que permeti saber si la casa podria ser més antiga, tot i que possiblement es tracti d'una casa de finals del segle XIX. | 42.0237900,1.7510300 | 396601 | 4653172 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54019 | Mola de cal Dominguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-cal-dominguet | XVII-XIX | Mola circular de pedra que es troba fraccionada i de la que es conserva bona part. Té el forat per la nadilla al centre i manté part de les acanaladores de la cara inferior. Correspon a la mola volandera d'un molí de farina que s'ha adaptat com a element ornamental del jardí de la casa, posant-la vertical sobre un espai enjardinat i afegint les lletres del nom de la casa amb perfil de filferro. | 08130-106 | Cal Dominguet | Desconeixem el lloc d'on es va treure la mola, per tant no sabem la cronologia. Les característiques responen a una tipologia entre els segles XVII i XIX. | 42.0268400,1.7519700 | 396684 | 4653510 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 54020 | Coll de Ralic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-ralic | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XX | Es troba a mitja construcció | Restes d'un edifici amb un únic volum de planta rectangular. Es troba al lloc on havia hagut un edifici més antic que es va iniciar a rehabilitar i dels que únicament es va aixecar l'alçada d'una planta. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de maó per la cara exterior i de maó calat la interior; llindes de pedra i muntants de maó. Sembla que es devia realitzar entre 2007 i 2008, segons el Catàleg de Masies de Montclar. Al costat de l'edifici hi ha unes jàsseres de formigó per executar el primer forjat que no s'han col·locat. | 08130-107 | Coll de Ralic | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici edificat al segle XX. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Coll de Ralich, José Juebas. | 41.9936000,1.8040100 | 400940 | 4649757 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 54033 | Riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara-1 | AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336. | Riera de la conca dreta del Llobregat, de cabal molt irregular. La riera de Clarà neix a Capolat, al serrat de Runers, a 1350m d'alçada, davalla per l'oest des de l'altiplà de Capolat després de travessar el terme de L'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador entrant al terme d'Avià a prop de la casa El Verdaguer, travessa el terme d'Avià drenant l'antiga quadra de Clarà, a la que dona nom, i finalment entra al terme de Casserres on l'aigua és recollida a l'embassament de Casserres per seguir fins a desguassar al Llobregat al terme de Casserres a la colònia Viladomiu Nou. Fa de terme entre els municipis d'Avià i Montclar, passant per l'extrem de ponent de l'enclavament de Sant Quintí. La riera de Clarà es troba en un relatiu bon estat de conservació i manté una bona mostra dels sistemes naturals fluvials del curs mitjà del riu Llobregat. Mostra fragments interessants de vegetació de ribera, amb boscos i herbassars higròfils. Per la seva qualitat de les aigües, manté comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de rieres sobre lloses calcàries. El poblament faunístic és el típic associat a aquests hàbitats, destacant la presència de barbs. Forma diferents salts de poca alçada al llarg del seu recorregut amb clots, alguns bastant fondos. | 08130-120 | Nucli de Montclar | El topònim surt per primera vegada l'any 907: kastro Clariano, a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià (BARAUT, 1978). El topònim està estretament relacionat amb la riera de Clarà fent possiblement referència a la qualitat de clar, o amb el mot llatí clerano: lloc on s'han tallat arbres i s'ha creat un clar. Per tant el nom pot procedir de la característica de la riera (aigua clara) o bé de l'obertura d'un lloc al bosc on s'instal·laria el castell de Clarà. No sabem si la riera donaria nom al lloc i al castell o si seria a la inversa ja que hi ha les dues possibilitats. També hem de recordar el topònim de Montclar, que repeteix també el nom. | 42.0456700,1.8156700 | 401986 | 4655525 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 54076 | Fons de l'Arxiu històric de l'antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-historic-de-lantic-hospital-de-la-santa-creu-i-sant-pau | LAUREÀ PAGAROLAS I SABATÉ (Coordinador). (2005). Els fons de protocols de Catalunya. Estat actual i proposta de sistematització. Associació d'Arxivers de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Http://www.bnc.cat/fonshistorichsc/detall?id=12198¶ula=Montclar&camp=tots&ordenacio=&from=list&offset=0&orden= | X-XXI | A l'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya es conserva un document en pergamí referent a Montclar. Núm. registre 20348, de 18 agost de 1324, signat pel notari de Berga Guillem Boixó, sobre la venda de dues parts d'una dècima: Bernat de Conamines i Ramon Gilabert, marmessors de Maimó de Castells, de Berga, venen a Domènec de Biscarra, escrivà reial que ha renunciat a ser marmessor del difunt, dues parts de la dècima sobre el pa, vi, carn i altres productes que Castells rebia a la parròquia de Sant Martí de Montclar. Còpia. (Sant Pere de Mediona, 21 de març de 1401). També hi ha un fons de protocols procedent dels notaris de Cardona (1273- 1625), amb 213 volums, que podria contenir alguna informació sobre propietats a Montclar, degut a la proximitat. | 08130-163 | Arxiu Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56 08001 Barcelona | La Biblioteca de Catalunya es va crear el 1907 i es va obrir al públic el 28 de maig de 1914, en aquell moment estava ubicada al Palau de la Generalitat; no va ser fins l'any 1940 que es va instal·lar a l'edifici de l'antic Hospital que ara ocupa. El trasllat es va fer entre 1936 i 1939, en plena guerra civil. Les noves instal·lacions es van obrir el 20 de febrer de 1940, amb el nom de Biblioteca Central. La Biblioteca s'inaugurava amb un fons de 345 manuscrits, entre els quals destaquen peces com les Homilies d'Organyà, descobertes per Miret i Sants l'any 1904, el Cançoner Gil que fou adquirit gràcies al mecenatge, obres musicals com Les Vespres de Sant Jordi de Joan Pau Pujol i altres documents i col·leccions singulars com els papers de Jacint Verdaguer o l'arxiu de la Junta de Comerç, aquest darrer d'extraordinari interès a nivell historiogràfic. Nombrosos documents i fons ingressaren per donació. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 54077 | Fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-de-la-corona-darago-0 | XIII i XX | En el fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi custodia documentació relativa al municipi de Montclar. Es tracta de 13 documents en pergamí del segle XIII i XIV. 1-Document de venda de masos al terme del castell de Montclar, any 1239 (ACA, CANCILLERÍA, Pergaminos, Jaime I, Sèrie general, 0743). 2- Pere de Berga, a Pere de Montclar, hijo del difunto Berenguer Dez-Vilar. Entrega la torre y derechos del castillo de Montclar, any 1250 (núm. 1212). 3-Pere de Berga y Berenguer de Montclar. Composición de sus diferencias sobre el feudo del castillo de Montclar, any 1243 (núm. 0920). 4- Arnau de Cascalls y su esposa Ramona, a Pere de Berga. Donación de sus posesiones en el término de Montclar, any 1240 (núm. 0805.5- Berenguer de Montclar a Pere de Berga. Venta de un feudo 'aput Bretons', any 1241 (núm. 1677). 6- Berenguer de Montclar a Pere de Berga. Venta del feudo que tenia en los masos de Bretons y Vilanova, y de censos, usos y derechos que tenia sobre otros masos, any 1241 (núm. 0860). 7- Berenguer des Vilar 'ratione victus et vestitus', a Pere de Berga. Venta de la 'fabricam' de Montclar, y de algunos campos en este término, any 1246 (núm. 1308). 8- De Pedro El Ceremonioso a Pedro de Montclar. Sobre el embargo de los 1.500 sueldos que el mismo debía a Pedro y Romeo de Comas, any 1340 (ACA, CANCILLERÍA, Cartas Reales, Pedro III [IV], núm. 2200). 9- De Pedro El Ceremonioso al Baile de Berga. Sobre la reparación del castillo de Montclar, cuyas rentas percibía la reina Elisenda de Moncada, viuda de Jaime II, any 1340 (ACA, CANCILLERÍA, Cartas Reales,Pedro III [IV], núm. 1151). 10- Guillem de Cervelló, su hermano Huguet, y su madre Gueraula de Querol, a Guillem de Tord, preceptor del Temple en Barberà. Venta del castillo de Vall-llossera en el término de Montclar, any 1246 (ACA, CANCILLERÍA, Pergaminos, Jaime I, Serie general,1032). 11- Guillem de Minoves a Pere de Berga. Cesión del mas de Cama Tosa, en la parroquia de Sant Martí de Montclar, any 1251 (núm. 1259). 12- Pere de Montclar, caballero, y su esposa Blanca, a Ramon de 'Belurzi'. Remisión de dominio sobre su persona y bienes, any 1261 (núm. 1679). Es conserva també el Capbreu de la baronia de Montmajor, 1762. Anton de Tamarit, senyor i baró de les baronies de Montclar, Montmajor i l'Espunyola. Notari Cortada, Joan. Notarials Berga / V. 3er v -155/N. Es conserven també documents al fons del Centro Documental de la Memoria Histórica. Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Berguedà. Fìgols-Montclar, 1936-37; conté la relació de ciutadans que formen part de la Corporació municipal a 22 d'octubre de 1936, i la constitució de l'ajuntament el 23de gener de 1937. Document digitalitzat (http://pares.mcu.es/ParesBusquedas/servlets/Control_servlet?accion=4&txt_accion_origen=2&txt_id_desc_ud=1538392). També hi ha 4 fitxes de recomendado: Montclar (Barcelona), de 1936. | 08130-164 | Arxiu de la Corona d'Aragó. c/Almogàvers, 77. 08018, Barcelona. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54079 | Tina del Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-casalot | Informació de l'existència facilitada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà. | XIV-XVI | Tina solitària en una feixa de conreu. Es troba propera a les restes d'un antic casalot de possible origen medieval, ja que als voltants de les restes s'ha trobat ceràmica medieval que ajuda a datar el conjunt. | 08130-166 | Serrat de cal Virrei | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals de l'edat mitjana, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. Les dimensions de la tina ens fan pensar que es podria tractar del follador, i que possiblement a prop hi hagi un recipient de majors dimensions que no s'ha localitzat. | 41.9897600,1.7919900 | 399939 | 4649345 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 54084 | Fons de fotografies de Montclar a l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-fotografies-de-montclar-a-larxiu-fotografic-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/986/rec/54</p> | XX | <p>A l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, dins del fons de l'Estudi de la Masia Catalana, s'hi conserven diverses fotografies de Montclar de la primera meitat del segle XX. Van ser fetes per Cèsar August Torras (1852-1923). Hi trobem les següents imatges: Dones i nens al firal de Montclar, Gent al firal de Montclar, Gent i carros al firal de Montclar, fotografies fetes entre 1890 i 1923.</p> | 08130-171 | C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>A principi del segle XX un grup d'estudiosos, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, van recórrer el territori català per fotografiar els masos i així poder-ne fer un estudi aprofundit. El director del treball va ser l'arquitecte Josep Danés i Torras, que pretenia fer una publicació del recull de masos retratats. El projecte es va interrompre per l'esclat de la Guerra Civil i no va ser fins el 1976 que es va dipositar el material al Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54086 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-3 | XIII-XIV | En ruïnes | Sobre el serrat hi ha restes d'una antiga estructura contructiva que podria haver sigut un mas. Propera a ella hi ha les tines excavades a la roca. Als voltants de les restes s'ha trobat ceràmica medieval que ajuda a datar el conjunt. | 08130-173 | Serrat de Berler | Informació facilitada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 41.9883900,1.7922700 | 399960 | 4649193 | 08130 | Montclar | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54088 | Sepultures Santa Creu de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-santa-creu-de-montclar | Bolós, J.; Pagès, M. Les sepultures excavades a la roca a les rodalies de Serrateix. Dins Catalunya romànica XII, El Berguedà,. P. 530. | Prop del mas Santa Creu es troben diverses sepultures excavades a la roca. No s'han pogut localitzar, tot i que diversos autores les esmenten. | 08130-175 | Santa Creu de Montclar | A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. Les tombes es cobrien amb lloses de pedra encaixades. Aquest conjunt de sepultures no ha estat fruit de cap excavació arqueològica però poden haver patit intervencions furtives. Les referències històriques més antigues que s'han trobat del mas Santa Creu són al fogatge de 1497, que surt esmentat en Santacreu, i al de 1553 que esmenta a Joan Santacreu com un dels caps de casa de les vint famílies que aleshores poblaven Montclar de Berguedà. La casa devia tenir relació amb l'església propera, que sembla que no va ser mai parròquia i al segle XVIII quedà com a capella particular de la casa, ja que no s'esmenta ni tan sols com a sufragània de Sant Quintí. Tot i que no es conserven elements que denotin la seva antiguitat, l'estructura ens mostra una possible domus o casa forta que segurament seria coetània als inicis de l'església al segle X-XI. | 42.0284700,1.7440500 | 396031 | 4653700 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 54089 | Balma Fosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-fosca | Fotografia de Panoramio (petjades). | Balma o bauma situada al peu del torrent anomenat rasa de Cal Fàbregas. Forma una cavitat allargada, d'uns tres metres de profunditat que ha estat formada per l'erosió de l'aigua del torrent en un vessant rocós. Per l'interior de la balma circula l'aigua del torrent que ha produït formacions rocoses al paviment de la balma i que li proporcionen una singularitat paisatgística. No hi ha restes visibles de que hagués estat habitada en algun període històric. | 08130-176 | Clot de les Barraques o Torrent de cal Fàbregas | La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca. Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 42.0021000,1.8047200 | 401012 | 4650700 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 54115 | Sepultura de les Boïgues del Jut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-les-boigues-del-jut | <p>BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 23-26.</p> | IX-XII | <p>Sepultura aïllada excavada a la roca damunt d'una codina d'arenisca força prominent situada en mig de camps de conreu, amb bona visibilitat. Té els extrems lleugerament arrodonits i la capçalera més ample que els peus, tipus banyera. Les mesures són: 1,92 m de longitud, 47 cm d'amplada màxima i 40 cm de profunditat. Està orientada d'est a oest.</p> | 08132-11 | Montmajor | <p>A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades. Desconeixem si aquesta sepultura va donar material i on es troben aquests.</p> | 41.9862990,1.7550340 | 396872 | 4649005 | 800-1150 | 08132 | Montmajor | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 54116 | Arxiu parroquial de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-montmajor | XVI | <p>L'església de Sant Sadurní de Montmajor conserva el seu propi arxiu parroquial, així com els de Correà i el Pujol de Planès, degut a que el capellà és el mateix en les tres parròquies. El fons documental està format per diferents llibres, alguns enquadernats en pell i altres en cartró (els més moderns). Montmajor: llibres de baptismes 1650-1784, 1785-1851, 1852-1878, 1878-1930; llibre de matrimonis 1855-1930; llibres d'òbits 1690-1784, 1785-1853, 1853-1919. Correà: llibres de baptismes 1657-1785, 1785-1851, 1852-1877, 1877-1966; llibres d'esposoris 1591-1752, 1752-1850, 1851-1930; llibres d'òbits 1590-1699, 1695-1750, 1765-1860, 1851-1895, 1895-1929. Pujol de Planès: llibres de baptismes 1817-1852, 1851-1899, 1900-1930; llibres d'esposoris 1677-1851, 1851-1928; llibres d'òbits 1677-1784, 1749-1856, 1852-1930. Hi ha un índex general per cognoms de tots els llibres, realitzat per l'actual capellà Mn. Ballarà. També es conservaven els testaments, que fa uns anys van ser portats a l'Arxiu Diocesà de Solsona.</p> | 08132-12 | Montmajor | <p>L'origen dels fons parroquials el trobem al segle XVI, quan a partir dels edictes del Concili de Trento, s'obliga a tots els rectors a dur un control escrit de les activitats parroquials, així com un registre sacramental de baptismes, matrimonis, defuncions, etc... Encara que aquest decret no es va aplicar de forma automàtica ni al mateix temps en totes les parròquies, si que es pot evidenciar que a finals del segle XVI, la majoria d'elles ja havien iniciat aquest registre per escrit. Paral·lelament a aquest tipus d'anotacions, s'imposa el costum de les visites parroquials que els bisbes estan obligats a fer de forma periòdica per totes les seves parròquies a fi de vetllar pel seu bon funcionament. Això dona peu als llibres de visites que permeten descobrir aspectes variats de la vida parroquial com l'estat de conservació de l'església, la compra de mobiliari, la imatgineria etc.. També cobren especial vigència en aquesta època les confraries. Si bé fins aleshores s'havia tractat d'un fenòmen més aviat urbà, es potencien a partir d'ara devocions i cultes que donaran lloc a confraries de gran arrelament popular en l'àmbit rural, com per exemple la del Roser a nivell femení i la de Sant Isidre a nivell masculí. Això també es tradueix en un tipus de documentació que són els llibres de Confraries que permeten indagar en la religiositat popular. Un altre tipus de doumentació de gran valor històric són les Consuetes. Aquestes últimes eren llibres o llibretes redactats pels rectors on es descrivien de forma cronològica tots els aconteixements i festivitats religioses de l'any.</p> | 42.0134952,1.7337476 | 395153 | 4652051 | 1590 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54117 | Fons documental de Montmajor a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-montmajor-a-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pàgs. 237-248. Cardona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona.</p> | X-XX | <p>A l'Arxiu hi ha dipositada la següent documentació referent a Montmajor: una part del fons del Monestir de Serrateix amb pergamins, lligalls de paper i llibres de capbrevació en els que s'esmenten les propietats del monestir en el terme de Montmajor; l'arxiu parroquial de Santa Maria de Sorba amb documentació des del 1700; la documentació parroquial de Lluelles també des del 1700; els dos pergamins trobats dins una lipsanoteca a Santa Maria de La Torreta; el fragment de còdex de Cal Gener de Tòlics, els testaments de Montmajor, Correà i el Pujol de Planès que anteriorment es trobàven a la rectoria de Montmajor dels segles XVI-XIX; fons notarial de Berga del segle XIV-XVIII en el que hi ha documentació sobre Montmajor; visites pastorals segles XVI a XIX; inventaris de les parròquies des del segle XVI; pergamins solts de Correà, gargallà, Sorba, Montmajor, Coll d'Alzina, La Llena.</p> | 08132-13 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix.</p> | 42.0176960,1.7353852 | 395296 | 4652515 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 54123 | Can Barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barri-1 | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.</p> | XVII | <p>Aquesta és una casa bastant moderna d'estructura clàssica i amb planta basilical. Té planta, dos pisos i golfes, és coberta amb teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. La façana presenta una estructura simètrica, amb porta d'arc rebaixat central, una tribuna més moderna al centre del primer pis i un balcó a cada costat, tres finestres al segon pis, i una porta d'arc de mig punt al centre de les golfes, amb un òcul circular a cada costat. Davant la porta l'espai queda tancat per un baluard amb porta de ferro. La casa està envoltada de coberts, detacant el femer construit amb volta de canó. La casa està estructurada interiorment en tres crugies perpendiculars a la façana. Destaca la volta rebaixada de maó que cobreix tot l'espai d'accès a la casa i l'escala al fons formant una L, que dóna accès al primer pis i directament a la sala. La sala articula tot l'espai, ja que es troba al centre i a ella dónen les habitacions. Algunes de les portes conserven llindes amb roses de la sort i algunes dates. A la sala es conserva una capella al mur de migdia i el rellotge al mur de ponent. La casa ha estat molt reformada al llarg del temps i no es conserven gaires elements.</p> | 08132-19 | Montmajor | <p>Can Barri vell era una de les cases del petit nucli que es va construir al peu del castell de Montmajor i de l'antiga església parroquial de Sant Sadurní. La primera referència del castell és de l'any 983, i de l'església l'any 1050, per tant suposem que ja al segle XI existia aquest nucli. Al fogatge de 1553, Andreu Barri alias Castella, era batlle i va ser l'ecarregat de fer el recompte del fogatge de Montmajor (IGLÉSIAS, 1979). Aquesta casa també figura als fogatges de 1365 i al de 1497, i s'esmenta a un pergamí del monestir de Santa Maria de Serrateix (ADS, doc. 176), pel que es fa un establiment a Guillem de Barri, a la seva dona Ermessèn i a la seva filla Guillelma casada amb Ferrer de Llena, l'any 1261. Aquestes dues cases de l'antic nucli, can Barri vell i can Sabata, pagàven delmes al monestir de Santa Maria de serrateix el 1581 (ADS, capbreu). A finals del segle XVII es va construir la nova casa de can Barri al pla situat davant del castell, i abandonant l'antiga casa que amb el temps va anar desapareixent. Figura al 1766 com casa major delmera (aquella que més produïa de cada parròquia i que havia de lliurar el delme a la hisenda reial) tal i com es recull a L'Excusado de les parròquies del Solsonès i Berguedà (PLANÈS, 1985). El subarrendatari era Joan Argentó, fuster. La família que ocupa actualment la casa la va comprar fa uns 100 anys, per tant no porten el cognóm Barri.</p> | 42.0083600,1.7317300 | 394978 | 4651482 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54130 | Arxiu municipal de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-montmajor | <p>RUMBO, A. (2000). Memòria de l'inventari de l'Arxiu Municipal de Montmajor. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Montmajor està format per la documentació generada per l'Ajuntament durant el segle XX i els darrers anys del XIX. També es guarda documentació de Montclar. Ocupa 48,5 metres lineals, dels que 43,5 m son documentació estrictament municipal. Es troba guardada la documentació en caixes de cartró amb la indicació de la classificació al llom. La classificació es va fer seguint el quadre elaborat per l'Oficina de Patrimoni Cultural basat en les 'Normes per a la classificació de documentació municipal (1989)'. El fons està classificat en catorze seccions: Administració general (1889-1999), hisenda (1863-1999), proveïments (1956-1999), beneficència i assistència social (1939-2000), sanitat (1883-1999), obres i urbanisme (1945-1999), seguretat pública (1945-1999), serveis militars (1932, 1999), població (1934-1999), eleccions (1965-1999), ensenyament (1901-1999), cultura (1950-1999), serveis agropecuàris i medi ambient (1879-1999), col·leccions facticies (1951-2000). Destaquen l'expedient per a la incorporació de l'Espunyola a Montmajor de l'any 1960, i les actes de 'deslinde y amojonamiento del término' de 1890.</p> | 08132-26 | Plaça del Mercat, s/n 08612 MONTMAJOR | <p>L'inventari actual de la documentació que forma part de l'Arxiu Municipal de Montmajor va ser realitzat per l'historiador Albert Rumbo i Soler, per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona dins el programa de suport al patrimoni documental, entre els mesos de febrer i abril de l'any 2000. Anteriorment la documentació es trobava guardada en el mateix Ajuntament i s'havia fet un inventari l'any 1996-97 pel Servei d'Arxius de la Generalitat, i que va servir de base a l'encàrrec de la Diputació. Abans de trasllat al nou edifici consistorial l'any 1995, la documentació es trobava a l'anterior Ajuntament a la mateixa plaça. L'arxiu està format per documentació generada per l'Ajuntament des de 1863 i fins a l'actualitat.</p> | 42.0177120,1.7353798 | 395295 | 4652516 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis autors | A la memòria elaborada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona es va assenyalar la conveniència de disposar d'una taula i cadires a la mateixa sala d'arxiu per tal de facilitar la consulta i que encara no s'ha realitzat. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 54134 | Forn de can Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-soldevila | <p>SERRA VILARÓ, Joan (1922). Poblado ibérico de Sn Miguel de Sorba. Memoria de las excavaciones realizadas en 1920-1921. A 'Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades', nº 44. Madrid.</p> | IIIaC-VdC | Actualment no existeix ja que va ser destruït | <p>Lloc de centre de reproducció i explotació ceramista. És un forn del qual tan sols es coneix la referència bibliogràfica donada per Mossèn Serra Vilaró a la darrera pàgina de la memòria sobre les excavacions realitzades al poblat ibèric de Sant Miquel de Sorba. La nota diu: 'A cosa de 100 metros al NE de la casa Soldevila hay restos de otro (horno) en el que se fabrican tegulae romanas'. La prospecció entorn del mas Soldevila que es va realitzar en redactar la Carta Arqueològica d'aquesta zona, no va permetre la localització de les esmentades restes, probablement soterrades o desaparegudes.</p> | 08132-30 | Sorba | 41.9671806,1.6585062 | 388843 | 4647003 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que el jaciment està destruït, es fa la fitxa perquè està documentat a la Carta Arqueològica. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 54135 | Dolmen de cal Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cal-bisbe | <p>SERRA I VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Pag. 79, Solsona.</p> | Desaparegut | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus dolmen. Es tracta d'una possible cista que va ser localitzada per Mossèn Serra Vilaró vers els anys 20. La notícia de la seva existència va sortir publicada l'any 1927. La cita textual diu així: '...a 200 metres més amunt de cal Bisbe, al camí vell de Solsona a Berga, 20 metres a l'esquerra, hi ha, al peu d'un marge, ruïnes d'un sepulcre d'aquesta mena (cista) del qual només en romanen dues lloses. No l'hem excavat...'. Actualment no es pot localitzar, possiblement per trobar-se en un marge i per conservar-se ja deficient en el moment de la seva descoberta, fets que han provocat la seva desaparició.</p> | 08132-31 | Montmajor | <p>A Catalunya, entre el neolític final i ben entrada l'edat del bronze, es va iniciar un sistema d'enterrament diferent als seus precedessors consistent en la realització d'un monument funerari, espectacular per la seva morfologia i per les seves dimensions: el sepulcre megalític. Mn. Joan Serra i Vilaró (Cardona 1879 - Tarragona 1967) va dedicar-se activament entre els anys 1916 i 1925 a la recerca de jaciments arqueològics a la zona del Berguedà i Solsonès, essent encarregat del Museu Diocesà de Solsona, fet pel que les col·leccions d'aquest es van incrementar considerablement. La seva tasca va contribuïr a un important grau de coneixement de la prehistòria a les comarques centrals. Aquest enterrament correspondria a la tipologia de 'dolmen simple amb cambra rectangular', sepulcre de tipus col·lectiu construit amb grans llosses i sobre un túmul.</p> | 42.0112900,1.7174100 | 393797 | 4651825 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54142 | Tomba del Moro de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-moro-de-sorba | <p>SERRA I VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 84. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75.</p> | Destruït | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus cista. Es tracta d'una cista formada per un vas de 2,40 m de llarg per 1,45 m d'ample, delimitada amb sis ortostats i una gran coberta. L'alçada màxima de la llosa nord és de 1,40 m. Actualment el sepulcre està enfonsat 0,90 m en el terra, sense poder precisar si originariament estava soterrat tot ell, ja que es troba enmig d'un camp. Hi foren sebollits dos individus. El crani d'un d'ells, disposat a la banda de sol ixent,tenia una pedra plana que li feia de coixí. Entre els viàtics que es van recuperar hi ha una vintena de punxons i espàtules d'os, la major part dels quals van aparèixer clavats verticalment al sòl d'argila de la tomba, com a manifestació ritual. D'altres, més pocs, van aparèixer junt a les falanges de les mans i dels peus. També es trobaren vuit geomètrics o puntes de sageta de tall transversal (tres trapezis i quatre triangles) de sílex blanquinós. Finalment alguns fragments de ceràmica feta a mà de parets grolleres i pertanyents, al menys, a dos vasos diferents. Un d'ells de pasta vermellosa i negra de cocció molt defectuosa. El sepulcre va ser excavat per Mossèn Serra i Vilaró l'any 1915, tot i que ja es trobava malmès. Els materials extrets a l'excavació es troben dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> | 08132-38 | Sorba | <p>Al Neolític es van desenvolupar unes ideologies màgico-religioses que provoca uns ritus de culte als difunts molt important i diferenciat dels períodes anteriors. Així es van realitzar diferents sistemes d'inhumació: els sepulcres de fossa, els de cista i les coves sepulcrals. El sepulcre en cista és una caixa rectangular de lloses soterrades i amb la coberta a nivell del pla del terreny, a vegades cobertes amb un túmul de terra. Generalment eren enterraments col·lectius acompanyats d'aixovar divers. Segons explica Mossèn Serra Vilaró a la memòria d'excavació (SERRA, 1915), aquesta cista va ser violada en dues ocasions en el transcurs d'uns cinquanta anys: la primera va provocar el trecament d'una olla de ceràmica en busca d'or o monedes, i la segona (dos anys abans de l'excavació de Serra) va ser causada pels habitants de la casa de pagès propera (actual rectoria) que van utilitzar i trencar les lloses per fer l'enllosat de la cort de porcs del mas. Tot i així va ser excavada l'any 1915 extreient els materials i, el fet de trobar-se en mig d'un camp de conreu va provocar la seva desaparició paulatina.</p> | 41.9673100,1.6652900 | 389405 | 4647008 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que el jaciment està destruït, es fa la fitxa perquè està documentat a la Carta Arqueològica. Hem trobat alguna referència a aquesta cista com a 'dolmen de Sorba'. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 54148 | Sepulcre de Sant Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-sant-grau | <p>Lloc d'enterrament aïllat. S'accedeix des de la nova carretera de Cardona a Santa Llúcia (Navès). Al arribar a la casa Ballarà cal prendre el camí que passa per davant d'aquesta i baixa fins la rasa. Un cop travessada, a la banda esquerra del camí hi ha un camp conreuat, vorejant aquest s'arriba a un bosquet on es troba la pedra que, segons el senyor Eudald Ballarà, de la casa del mateix nom, formava part d'un sepulcre. Aquest senyor desconeixia on era el material del sepulcre, si és que n'hi havia, ja que sempre recordava haver-lo vist buit.</p> | 08132-44 | Sorba | 41.9580800,1.6482100 | 387973 | 4646006 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Aquest jaciment va estar identificat en fer la Carta Arqueològica de la zona. Es desconeix l'any de la prospecció ja que no consta a la Carta Arqueològica, ni l'arqueòleg que ho va fer. Tan sols es conserva una llosa. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||||
| 54156 | Creu de pedró de Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-santa-maria-de-sorba | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XVIII | <p>És una creu grega de ferro amb els extrems lleugerament amples, situada sobre un pedestal de pedra i unida a aquest amb un tronc de ferro. El pedestal té forma de pilar quadrangular amb capitell en forma de tronc de piràmide invertit. Es troba situada davant de la porta principal de l'església i delimitada amb un sócol de pedra al seu voltant a modus de graonada.</p> | 08132-52 | Sorba | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posàven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.9684330,1.6653033 | 389408 | 4647133 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54157 | Creu de terme de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sorba | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XX | <p>Creu de terme situada al peu de la carretera local que porta a l'església de Santa Maria de Sorba. És una creu de ferro situada sobre un peu de ciment i que medeix uns dos metres i mig d'alçada total. La punta dels tres braços tenen forma trilobulada, tot i que l'estructura general és molt senzilla. Al centre dels braços hi ha dos cercles concèntrics dels que surten punxes a modus de raigs i al centre porta la inscripció: MISSIÓ 1931.</p> | 08132-53 | Sorba, a prop de l'església de Santa Maria | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. La creu de terme de Sorba indicaria el lloc on es situava el nucli del municipi, al costat de l'església parroquial. Aquesta és una creu que va ser aixecada en els anys de la posguerra, en record de les missions, i per tant és una mostra de la pietat popular.</p> | 41.9673960,1.6646917 | 389355 | 4647019 | 1931 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 54161 | Creu de pedró de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-andreu-de-gargalla | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | <p>Creu llatina de ferro amb l'extrem dels braços exvassats. Està situada sobre un peu de pedra format per dos cossos, l'inferior en forma de pilastra rectangular de base quadrada i amb motllures recordant quatre columnes agrupades en parells, i sobre aquestes un troc de piràmide invertida amb un lleu relleu lineal a la part superior dels costats. Es troba situada al costat esquerre de la façana de l'església de Sant Andreu de Gargallà, tot i que fa uns anys es trobava situada més al sud, al davant d'un cobert de Cal Plans.</p> | 08132-57 | Gargallà | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posàven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, per Sant Isidre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.9708360,1.6998554 | 392275 | 4647356 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La seva visibilitat és bastant dolenta, ja que s'han instal·lat les bústies a les dues parets de darrera de la creu que fan angle recte, i per què queda molt arraconada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54162 | Creu de terme dels Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dels-rasos-de-peguera | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | <p>Aquesta creu, també coneguda com la Creu del Cabrer, es troba al cim dels Pasos de Peguera, marcant el límit entre els municipis de Montmajor i Castellar de Riu. És una creu de ferro, d'una alçada considerable, situada sobre un peu format per una muntanya de roques. La creu de els braços laterals més curts que el central, i sobre ella hi ha la imatge de Crist.</p> | 08132-58 | Canals de Catllarí | <p>Les creus de terme es posàven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant els seus límits, tal i com indica el nom. La creu de terme dels Rasos de Peguera indica el límits entre els municipis de Montmajor i Castellar del Riu.</p> | 42.1416914,1.7645053 | 397906 | 4666247 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 54174 | Pont del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-farell | <p>TORRAS, Cesar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench. AA.DD. (1993). Els ponts de l'abad Nicuesa de Serrateix. Revista Montbordó, butlletí del Patronat d'amics de Serrateix. Nº 19, octubre de 1993.</p> | XVIII | <p>Pont de pedra que permet travessar la riera de l'Hospital a la zona del Bosc del Cantó de la Riera que es troba dins el terme de la casa de Cal Gener de Tòlics. És un pont d'un sol arc de mig punt amb barana de lloses verticals que li donen una estructura d'esquena d'ase. La dovella central del pont porta una inscripció: 'Ha cosetado el MIS de Miquel Niquesa abad del RM de Serrateix. Any 1793'.</p> | 08132-70 | Gargallà | <p>El pont va ser fet construit per l'abat Nicuesa del monestir de Santa Maria de Serrateix per facilitar l'accès des de Cardona al Pujol de Planès. Miquel Nicuesa va ser abat des de 1790 a 1793, i va realitzar també un altre pont similar per travessar la riera de Navel en el camí que portava de Cardona a Serrateix, a la costa del Forn.</p> | 41.9644683,1.7267200 | 394490 | 4646615 | 1793 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Costejat per l'abad Nicuesa de Serrateix | La fotografia és del llibre de César August Torras (1922). | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 54175 | Bòfia del Tec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-del-tec | <p>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1988). Catàleg espeleològic de catalunya (Urgell, Solsonès, Segarra i Berguedà). Vol. 5. Ed. Políglota.</p> | <p>La bòfia es troba en un terreny de calcàries greixoses. Per anar cal agafar un camí que baixa de la casa Canals de Catllarí fins el riu Aigua de Llinàrs, al peu del cingle es troba la balma del Tec i davant hi ha una palanca que travessa el riu i a pocs metres per sobre hi ha un camí que seguint riu amunt ens porta a la cova Canal del Boix que queda a la dreta. Seguint el camí arribem al llit del riu que s'engorja en l'anomenada Gorja del Tec, amb una amplada que no supera els 2-3 metres; si remuntem el riu pel mateix llit arribarem a la boca de la cova que es troba a la dreta (vessant esquerre) a uns 2 metres per sobre del riu. La boca de la cova medeix 2 x 1 metres i dona accès a una gelria parcialment inundada en els primers metres i que puja lleugerament després. Als 35 m un pas estret condueix a la galeria. El primer tram es troba parcialment inundat i més endavant s'ha de superar un pas baix de sostre i amb una marmita plena d'aigua. El següent tram puja una mica i es troba sec però tot seguit torna a baixar i la galeria baixa suaument amb el sol cobert per inombrables gorgs. Quan torna a guanyar horitzontalitat, el sostre baixa i la secció guanya un xic d'amplada, durant uns 70 m, fins a desembocar en una petita cambra que acostuma a estar coberta d'aigua i aquí s'acaba la cova.</p> | 08132-71 | Canals de Catllarí | 42.1499100,1.7292400 | 395005 | 4667202 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Té una profunditat de 29 metres amb un recorregut total de 305 metres. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 54181 | Clot dels Morts - II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-dels-morts-ii | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.</p> | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus dolmen. Sepulcre megalític que forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà. Està situat a uns 60 metres del Clot dels Morts I, i al marge esquerre del camí, envoltat de boixos. Es tracta d'un monument megalític dubtós tant per la seva estructura com per la seva migradesa arqueològica. Té una cambra rectangular de 2,20 x 2,30 metres construïda aprofitant una gran pedra o codina natural plana de gres que aflora del terra. Té dues lloses laterals a la banda esquerra i dues llosetes de capçalera, a penes clavades al sòl. No es constata cap estructura tumular a part de les terres del marge. Tipològicament es pot incloure en el grup que Mossèn Serra i Vilaró anomenà hemidolmens.</p> | 08132-77 | Gargallà | <p>Va ser excavat l'any 1982 pels arqueòlegs Josep Castany i Lluis Guerrero en campanyes promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; els treballs científics formaren part dels programens d'investigació de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Es van excavar els 15 cm de sediment de la cambra, que van proporcionar un fragment de fons d'un vas fet a mà i tres peces dentàries que pertanyien a dos individus adults. Aquest material també podia provenir d'un dipòsit al·luvial, o d'una utilització secundària molt tardana. Tot i així, els arqueòlegs creuen que és possible que es tracti d'una sepultura simple i pobre que aprofita el recer de la roca natural. L'equip d'arqueòlegs no va creure oportú restaurar o consolidar el monument.</p> | 41.9696500,1.7219800 | 394106 | 4647196 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Un indicador mostra el lloc on es troben els dos sepulcres: Clot dels Morts I i II. La identificació és difícil ja que es troba ple d'herbes i envoltat de pedres. El material extret està dipositat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54182 | Cova de Sant Serni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-sant-serni | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | <p>Aquesta cova és un forat buidat en una gran roca. És un forat quasi rodó, de 2 metres d'alçada, 1,80 de profunditat i 2,35 metres d'amplada. L'alçada total de la roca en la que s'obre la cova és de 4 metres. A la part superior de la fornícula hi ha gravats dos costats d'un triangle amb l'angle a la part superior. A l'interior semblen distingir-se gravades a la pedra unes fugures que semblen el contorn de diferents animals.</p> | 08132-78 | Gargallà. Casa Fígols | <p>Sembla que en aquesta cova es va trobar la imatge de Sant Serni (Cerní o Sadurní), que després es convertí en el patró de l'església de Santa Magdalena de Fígols, tot i que no hi ha cap llegenda associada que ho asseguri. L'església de Santa Magdalena de Fígols era advocada primerament a Sant Sadurní i depenent en els seus orígens del monestir de Ripoll des de la repoblació de Guifré el Pilós al segle X. L'església i el lloc de Fígols juntament amb altres propietats de Ripoll a la zona, com Gargallà i Sorba, eren punts d'enllaç i de reforç entre els castells de Cardona i de Casserres durant els segles IX i X. No sabem quan es va canviar l'advocació, ja que el 1715 encara era Sant Sadurní de Fígols i el nom de Santa Magdalena el prendria degut a la fundació d'un benefici amb el titular d'aquesta santa, creat el 1769 per l'amo de Torrabadella (BACH, 2002).</p> | 41.9673800,1.7115400 | 393237 | 4646957 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hi ha un indicador al camí que mostra la ubicació a la dreta del camí. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54187 | Castell del Sunyer d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-sunyer-daguilar | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BACH, A. (1999). 'Notes històriques de Montmajor'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 18- 27.</p> | XII-XIV | Es troba en ruïnes | <p>El castell es troba situat a la mateixa església vella de Santa Maria d'Aguilar del Sunyer, aprofitant l'estructura d'aquesta. Es troba adossada al mur de tramuntana de l'església. És una torre quadrada construida amb aparell regular de forma prima i allargassada. Als quatre costats de la torre hi ha unes obertures petites: tres al mur de tramuntana, quatre als murs de llevant i ponent, i una al mur de migjorn, probablement per suportar les bastides utilitzades en la seva construcció. A l'interior es pot veure una petita volta de canó que cobria el sostre. Fa uns quaranta anys la torre tenia una alçada de dos pisos i estava envoltada d'un tancat, ja que els masovers de Cal Planes d'Aguilar(actuals estadants de Torrabadella) hi tenien les gallines que dormien a l'interior de la torre. L'estructura està molt deteriorada i perilla que s'enfonsi ja que un dels murs fa panxa cap a l'exterior. A més tot el conjunt es troba molt ple de matolls.</p> | 08132-83 | Gargallà | <p>El castell és documentat des de l'any 1183, junt amb l'antiga església, situat dins els territoris que formaven part de la històrica Vall de Lord, dins el comtat i bisbat d'Urgell i més tard integrat a la batllia de Cardona. Santa Maria d'Aguilar fou l'església del Castell d'Aguilar (podio de Aquilario) des del segle XII i possiblement parroquial als seus orígens. Era una torre-fortalessa que protegia el camí ral que anava de Berga a Cardona passant per Gargallà. En ell va tenir els seus origens el llinatge dels Aguilar, que al segle XIV formàren la baronia d'Aguilar, amb casa senyorial a Cardona. La baronia d'Aguilar comprenia els termes d'Aguilar, Hospital, Catllarí, que al fogatge de 1553 tenia dos focs. El castell va ser destruit pel Decret de Nova Planta de Felip V, a inicis del segle XVIII, en abolir-se els drets senyorials.</p> | 41.9530195,1.6964652 | 391964 | 4645382 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Una excavació arqueològica de ben segur proporcionaria més documentació sobre aquest jaciment. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 54188 | Castell de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-correa-0 | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. CAMPRUBÍ, J. (1998). 'La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial berguedà (fi del segle IX-inicis del X)'. II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed.</p> | X ? | <p>Les restes del casetll de Correà es troben dalt d'n turó molt a prop de l'església de Sant Martí de Correà, al sud d'aquesta. Tan sols restes poques traces dels que serien els murs d'una torre de defensa que actualment es pràcticament invisible.</p> | 08132-84 | Correà | <p>Trobem documentat des del segle XI un castell amb la nissaga dels Currizani o Currida que tenien el castell i la senyoria del terme. Quan s' extingí la nissaga dels comtes de Berga (XII), els comtes i després els ducs de Cardona tenien el seu batlle al castell de Correà. Després de la mort del comte Ermengol I (1305), un dels seus nobles, el vescomte Arnau Mir de Tost tenia cedit per la canònica d'Urgell, un extens territori: el castell de Mora, Tentellatge, Llinars i Correà. El traspàs de molts territoris de la Vall de Lord als vescomtes de Cardona, és van fer quan Isabel d'Urgell es casà amb Ramon Folch el 1167, ja que La Vall de Lord va ser el seu dot, permetent així l'annexió. El 1314, Ramon Folc vescomte de Cardona, incorpora al vescomtat tots els castells i feus, entre ells Correà. Al 1375 el rei Pere III erigeix el comtat de Cardona, assenyalant les localitats subjectes entre les que hi ha: Pujol de Planès, La Llena i Correà. Al 1654 encara formava part de Cardona. Al segle XVIII la senyoria de Correà estava sota l'administració del Sr. Margarit Gible, marquès d'Aguilar, amb possessions que comprenien l'Hospital i altres cases de la zona baixa de Correà. Dels senyors d'Aguilar tenim notícies des del segle XII, tot i que la baronia és posterior. A finals del segle XIV encara es parla del castell d'Aguilar que fou el primer domini de la baronia. Desconeixem si aquest és l'indret exacte del castell i en quina època es va destruïr fins a la seva quasi total desaparició.</p> | 42.0339864,1.7183358 | 393912 | 4654345 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54190 | Creu de terme de cal Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-cal-metge | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | <p>Creu feta de ferro i situada sobre un peu de pedra. Està en molt mal estat i nomès es conserva el braç vertical de la creu.</p> | 08132-86 | Gargallà | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta creu marca el límit del terme del poble de Gargallà, situada a l'entrada d'aquest. A més, un cop a l'any, es dirigia la processó cap aquesta creu.</p> | 41.9706400,1.7031300 | 392546 | 4647330 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 54196 | Creu missionera de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-missionera-de-correa | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XX | <p>Creu de ciment que es troba situada sobre una columna de ciment. La columna té una base trocopitamidal i el capitell amb vuit cares. Al centre de la columna hi ha un eixamplament amb quatre cares i a cada cara una inscripció: SANTA MISSIÓ / ANY SANT / CORREÀ / MNMLI (1951). Es troba ubicada dalt d'un petit turó al sud de l'església de Sant Martí, al mateix lloc on es trobava el Castell de Correà.</p> | 08132-92 | Correà | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta creu de terme de Correà indicaria el lloc on es situava el nucli del municipi, al costat de l'església parroquial. Aquesta és una creu que va ser aixecada en els anys de la posguerra, en record de les missions, i per tant és una mostra de la pietat popular.</p> | 42.0325918,1.7183358 | 393909 | 4654189 | 1951 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 54200 | Fons de Montmajor del Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montmajor-del-museu-comarcal-de-berga | <p>Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999.</p> | El material es conserva en general en bon estat | <p>Al Museu Comarcal de Berga es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments de Montmajor que va excavar el grup d'arqueologia del Museu els anys 60 i 70. Hi ha dipositat diferent material procedent de la bófia de Boixadera dels Bancs (destrals de pedra, ganivets de sílex, 3 cranis, 3 mandíbules, fragments de ceràmica, fragments d'ossos humans); material procedent de Sant Pere de Graudescales (4 cranis humans, fragments de mandíbules, fragments d'ossos humans, sarcòfag tallat en pedra tosca del segle XI, espitllera monolítica amb arc de ferradura del segle X, capitell de forma troncocònica, fragments de ceràmica); material procedent de Sant Miquel de Sorba (un vas ceràmic gris ibèric, fragments de ceràmica ibèrica, ceràmica gris pintada ibèrica).</p> | 08132-96 | Museu Comarcal de Berga. C/ del Àngels, 7. 08600 BERGA | <p>El Museu de Berga es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i amb col·leccions molt diverses: material arqueològic procedent de la comarca, fons de geologia i paleontologia, fons d'etnologia i material de La Patum. Actualment està pendent una nova ubicació i reorganització. El grup d'arqueologia del museu es va formar l'any 1962 per iniciativa d'aficionats de la zona encapçalats per Josep Carreras, que durant els anys 60 i 70 es van dedicar a realitzar algunes prospeccions i excavacions arqueològiques a la zona.</p> | 42.0177179,1.7354214 | 395299 | 4652517 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Escala del plànol: 1:50000. | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 54203 | Turó Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-blanc | V-XV | <p>Jaciment a l'aire lliure situat en un terreny erm amb vegetació de pi i matolls. Es troba prop de l'església de Sant Jaume de Boixadera dels Bancs. S'hi accedeix pel km 30 de la carretera de Solsona a Berga, on es pren una pista fins a l'església. Al mas anomenat la Creu de Fumanya s'agafa una altra pista que va cap al sud, després de 2 km, a llevant de la pista, es troba un bosc degradat de pi i matolls on està el jaciment. Es tracta de dos turons testimoni potser reaprofitats en una època força indeterminada. El primer que es troba, venint de la pista, medeix aproximadament 2 m d'alçada i té 5 metres de diàmetre. Està format per una acumulació natural d'argiles al damunt de la qual hi ha una concentració de pedres de possible orígen antròpic. El segon turó, separat 3 metres de l'anterioro, fa uns 3 metres d'alçada i té un diàmetre de 8 metres. També està format per una acumulació d'argiles i tapàs. Al cim d'aquest segon turó s'observen unes lloses. En aquest jaciment s'hi van trobar ossos humans, és per això que es podria tractar d'una sepultura de lloses medieval.</p> | 08132-99 | Comaposada. Correà. | <p>Referència oral del jaciment, tal i com consta a la Carta Arqueològica del Berguedà, de Pere Barniol, vigilant del Museu de Berga. La proximitat de cases d'orígen medieval, així com l'església de Sant Jaume, demostra que el lloc ja era ocupat a l'edat mitjana.</p> | 42.0523100,1.7033400 | 392701 | 4656397 | 08132 | Montmajor | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 54204 | Pont del Tec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-tec | XV-XVIII | L'estat de conservació és molt dolent i està a punt d'ensorrar-se definitivament. | <p>Pont de característiques molt rudimentàries, de pedra, amb una llum màxima de 7 metres aproximadament coberta per un arc d'aspecte apuntat però que en realitat forma un angle de costats rectilínis. El parament està fet amb carreus desbastats, ajustats amb falques i aliniats amb filades sobreposades. L'arc està fet amb carreus disposats a plec de llibre, sota els quals s'observen les empremptes dels taulons utilitzats per fer l'encofrat. Té una alçada sobre el llit del riu d'uns 7 metres. Per arribar al pont s'ha d'anar a les Gorges del riu Tec agafant una pista des de Llinars de l'Aigua d'Ora que porta a Canasl de Catllarí. Sota mateix de la casa Canals de Catllarí es troba el pont, al que tambés es pot accedir seguint un camí que ressegueix la vall inferior de Sant Martí de les Canals de Catllarí.</p> | 08132-100 | Canals de Catllarí | <p>El pont es construí per facilitar l'accès a la casa de Canals de Catllarí i a l'església de Sant Martí. Segons la Carta arqueològica del Berguedà la data inicial de construcció del pont és l'any 1453 i la data final 1789. Desconeixem en què s'han basat per establir les dues dates.</p> | 42.1497434,1.7289465 | 394981 | 4667184 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54205 | Col·lecció heràldica de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-heraldica-de-la-rectoria-de-sant-andreu-de-gargalla | XX | <p>Col·lecció de 94 escuts papals realitzats en plaques de ceràmica i en alt-relleu. Estàn cuits al forn i posteriorment policromats. És una mostra de tots els escuts papals històrics amb el símbol papals: la tiara central i els símbols específics de cada Papa. Tots estàn enmarcats sobre vellut vermell amb marc daurat. Es troben exposats en una sala a la planta baixa de la rectoria de Gargallà.</p> | 08132-101 | Gargallà | <p>Aquests escuts son obra d'un antic rector de Gargallà, Mn. Lluís Palau Ribalta, que va ser rector de la parròquia de 1968 fins a la seva mort al 1992.. Els va realitzar seguint les indicacions de Josefina Vilajosana, ceramista de la casa Cal Gener de Tòlics de Gargallà.</p> | 41.9706426,1.6995657 | 392251 | 4647334 | 1984 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54210 | Acta de consagració de l'església de Santa Maria de Pegueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-santa-maria-de-pegueroles | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995.</p> | XI | <p>Pergamí de 33,5x8 cm que es va trobar dins la lipsanoteca trobada a la capella de La Torreta. És l'acta de consagració de l'església de Pegueroles dedicada a Santa Maria, feta pel bisbe d'Urgell Guillem Guifré i datada entre 1041-1071. L'acta fa esment de que el bisbe posa a l'altar les relíquies dels màrtirs romans sant Joan i sant Pau.</p> | 08132-106 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>Probablement l'església de Santa Maria de la Torreta fou nomenada abans Santa Maria de Pegueroles.</p> | 42.0177160,1.7354348 | 395299 | 4652517 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54211 | Pergamí donació de relíquies de Santa Maria de Pegueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-donacio-de-reliquies-de-santa-maria-de-pegueroles | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995.</p> | XI | <p>Pergamí de 11,5 x 4,2 cm que es va trobar dins la lipsanoteca trobada a La Torreta. És un document que explica la procedència i certifica les relíquies que es troben dins la lipsanoteca. En ell s'especifica que Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda fan donació a l'església de Santa Maria de Pegueroles (Sancta Maria cuius baselica est fundata in Pegaroles) d'unes relíquies que el mateix Arnau havia portat del Sant Sepulcre del Senyor: terra, cera d'un ciri i timiana, perfum oloròs que s'emprà per a cremar dins el sepulcre.</p> | 08132-107 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>Probablement l'església de Santa Maria de la Torreta fou nomenada abans Santa Maria de Pegueroles.</p> | 42.0176861,1.7353811 | 395295 | 4652514 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54213 | Ball de cascavells de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-de-la-torreta | <p>VILADÈS, R. (1982). Ball de cascavells de La Torreta. A L'Erol nº 2, pàgs. 39-40. PONS, J. (1982). La música dels cascavells. A L'Erol nº 2, pàg. 41. MIRALDA, J (1982). Els balls de cascavells. A L'Erol nº 2, pàg. 40.</p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Edita Berguedana de Folklore Total. </p> | XIX | <p>El ball de cascavells de La Torreta es celebra l'últim diumenge d'abril. A les 12 del matí hi ha missa solemne, al final es canten els goigs, es baixa en processó fins al lloc de la ballada i es torna a pujar a l'ermita, finalment es reparteixen pomells de flors. Tot seguit comença el ball. Els balladors surten de la masia de Can Basora vers al planell que hi ha davant de l'ermita. El nombre de participants no és fixe, però oscil·la entre 8 o 14 parelles. Abans es ballava al ritme d'una cançó acompanyada a vegades amn violí; ara es dansa amb l'acompanyament d'una cobla o amb un cassette. La indumentària de les noies consisteix en: faldilla estampada, brusa blanca, un llaç vermell al coll, faixa vermella, mitges blanques i eserdenyes de vetes vermelles El nois: pantaló blau marí, faixa vermella, llaç vermell al coll, mitjons blancs, esperdeyes de vetes vermelles i cascavells als tormells. El ball discorre en una rodona fent passes al ritme de la música. El ball de cascavells es caracteritza perquè els balladors porten cascavells als tormells o braços, acompanyant a la melodia.</p> | 08132-109 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Aquest ball es va tornar a instaurar l'any 1923, després d'haver passat uns anys en l'anonimat. Possiblement les guerres carlines del segle XIX el van fer trontollar. Per tant, sabem que ja existia al segle XIX, però no quàn va començar, tot i que els balls de cascavells estàn documentats des del segle XV a altres llocs de Catalunya. Només es va trencar la tradició els anys de la Guerra Civil, en que no es va cel·lebrar. Antigament es feia el dia de la Candelera, però uns anys després de la Guerra es va traslladar a l'últim diumenge d'abril. S'havia ballat a l'era de Can Basora i més tard al Cap de La Barraca. Abans tan sols el ballàven nois solters, però dels anys 40 encà el ballen conjuntament nois i noies, tant solters com casats. Actualment es balla a diferents llocs de catalunya. Al Berguedà es balla a Sant Feliu de Lluelles, l'Ametlla de Merola i Serrateix, a més del de La Torreta. A cada lloc el ball té una fesonomia característica i diferent tant en la tonada com en la coreografia, l'únic element comú és l'ús de cascavells, als que s'atribueix una funció simbòlica encaminada a la pràctica de l'expulsió de dimonis i mals esperits.</p> | 41.9987146,1.6932676 | 391777 | 4650459 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La informació recollida va ser facilitada a Ramon Viladès pels senyors Josep Montraveta de Can Jané i Ramon Palau de Cortielles l'any 1982. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 54214 | Creu de terme de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-creueta | <p>La creu es troba a l'esquerra del camí, en un trencant del camí que porta des de Pegueroles a La Torreta i Sant Feliu de Lluelles, el trencant porta a la casa Cortielles del terme de Navès. La creu es troba al camí Ral de Berga a Solsona i, tot i que està dins els terme de Navès, es fa fitxa ja que està relacionada amb Pegueroles. Està a 0,5 km de La Torreta i 3,3 km de Sant Feliu de Lluelles. La creu és de ferro i es troba situada sobre una roca a la que s'ha donat una forma un xic arrodonida. És una creu molt treballada amb diferents elements decoratius. Els extrems dels braços estàn decorats amb flors de llis, mentre que als angles interiors s'han disposat quatre elements decoratius en forma de c amb els extrems enroscats cap a l'interior. Hi ha restes de pintura blava. Tot el conjunt es troba situat en un lloc elevat de base rocosa, de manera que es divisa perfectament des del camí.</p> | 08132-110 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església.</p> | 42.0004447,1.6983746 | 392202 | 4650644 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||||
| 54215 | Creu de terme de Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-olivella | <p>Creu de ferro de tres braços amb els extrems en forma de trebol arrodonits. El braç central és més llarg que els altres tres. Es troba situada damunt un pedestal de pedra format per tres cossos. El cos superior, on està enclavada la creu, té forma troncopiramidal amb quatre cares. Es troba a sobre d'un pilar quadrangular d'aproximadament 1 m d'alçada i que està situat sobre un peu també troncopiramidal. Tot el conjunt es troba situat sobre una superfície rocosa tallada en forma circular, de manera que queda una mica elevada respecte al camí. Es troba en bon estat de conservació i no té cap inscripció visible. La creu és de forja.</p> | 08132-111 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta es troba al camí que porta de Pegueroles a Navès, passant per Sant Feliu de Lluelles, a l'encreuament de la casa Olivelles. De fet la creu marca la divisió actual entre els termes de Navès i Montmajor, i es troba al peu de l'antic camí Ral de Berga a Solsona.</p> | 41.9941600,1.6792300 | 390606 | 4649971 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||||
| 54218 | Arxiu parroquial de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-gargalla | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de Gargallà es troba guardat a un armari del despatx de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà. La documentació més antiga de l'arxiu es va perdre durant la Guerra Civial Espanyola l'any 1936, de manera que es conserva una documentació bastant moderna. Relació de la documentació existent: Llibres de consueta (1936-1973), llibres de cumpliment pasqual (1950, 1939-49), llibre de misses (1939), Llibre d'ànimes i col·lectes (1864-1990, 1961-68), Llibre de la confraria del Roser (1942), Llibre de fundacions, Llibres de matrimonis (1852-1922, 1922-1930), Llibre de baptismes (1852-1924, 1922-1930), Llibre de defuncions (1852-1920, 1921-1930), Llibre de baptismes 1930-36, confirmacions 1931-73, matrimonis 1931-74, defuncions 1930-76; Llibre de comptes de Gargallà i la sufragània Sant Sadurní de Fígols (1846-1889). Diferents carpetes amb: testaments de finals del segle XIX, goigs i correspondència amb el bisbat, partitures i cants de missa, comptes, expedients matrimonials d'inicis del XX. A més de la documentació de Gargallà també es guarda la de Pegueroles. Especialment interessant és el llibre de consueta que conté descripció de la parròquia i relació de fets ocorreguts durant la Guerra Civil al terme.</p> | 08132-114 | Gargallà | <p>La història de l'arxiu de la parròquia de Sant Andreu és curta, ja que molts documents van desparèixer durant la Guerra. Els llibres més antic es remunten al 1852. L'església de Sant Andreu depenia del monestir de Santa Maria de Ripoll des de la repoblació al segle IX, així com la seva sufragània de Sant Sadurní de Fígols. L'església va veure confirmat el seu caràcter parroquial en la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312.</p> | 41.9706745,1.6994852 | 392244 | 4647338 | 1852 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els diferents rectors de la parròquia | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 54219 | Arxiu parroquial de Pegueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-pegueroles | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de Pegueroles es troba guardat a un armari del despatx de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà. La documentació més antiga de l'arxiu es va perdre durant la Guerra Civial Espanyola l'any 1936, de manera que es conserva una documentació bastant moderna. Hi ha: Llibre de fundacions (1968-86), Llibre de baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions 1931-1947, Llibres de baptismes (1852-1901, 1902-1930), Confirmacions 1903-1924, Llibre d'òbits 1853-1930, Llibre de matrimonis 1854-1928, Llibre de llicències, arreglo parroquial i visites 1896, Llibre de la confraria del Puríssim Cor de Maria de principis segle XX, Testaments solts 1837. Aquesta documentació es guarda junt amb la de Gargallà.</p> | 08132-115 | Gargallà | <p>La història de l'arxiu de Sant Martí de Pegueroles és curta, ja que molts documents van desparèixer durant la Guerra. Els llibres més antic es remunten al 1852. L'església de Sant Martí de Pegueroles es troba actualment quasi destruïda. L'església de Sant Martí de Pegueroles es troba dins els territoris que formen part de la històrica Vall de Lord, dins els termes dels municipis de Navès i Abella del Solsonès, però essent sufragània de Sant Andreu de Gargallà, fet que ha provocat la pertinència d'aquest petit enclavament a Montmajor. Tenim notícia del 1313 en la visita del deganat a la Vall de Lord (ADS).</p> | 41.9706545,1.6994423 | 392240 | 4647336 | 1852 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els diferents rectors de la parròquia | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 54224 | Creu de terme del Pujol de Planès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-pujol-de-planes | <p>CASELLAS, I.., SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.</p> | <p>Creu de ferro situada sobre un peu de ciment quadrat format per dos cossos superposats. La creu té forma de creu de malta amb els extrems rectes i els braços de la mateixa longitud. Té inserit al centre un cercle del que surten quatre raigs de ferro alternats amb els braços de la creu. No té cap inscripció.</p> | 08132-120 | Pujol de Planès | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta es troba al camí que porta al Pujol de Planès i indica un lloc sagrat a més del pas del camí Ral de Berga a Cardona.</p> | 41.9660434,1.7481014 | 396265 | 4646764 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 54228 | Sepultura de Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-querol | <p>BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 23-26.</p> | IX-XII | <p>Al costat de llevant de la casa Querol i situada en una superfície rocosa, hi ha una tomba excavada en la roca de forma ovalada, de tipus banyera, i que es troba aïllada. Medeix 1'80 m de longitud i es troba completament coberta de terra i vegetació, fet que impedeix analitzar el seu interior.</p> | 08132-124 | Montmajor. Querol | <p>A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades. Aquest es troba al costat de la casa Querol, que suposem va tenir continuïtat amb el castell, i molt propera a l'església de Santa Maria de Querol. Desconeixem si aquesta sepultura s'ha excavat.</p> | 41.9917900,1.7509900 | 396546 | 4649619 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54229 | Fons de Montmajor a l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montmajor-a-larxiu-comarcal-de-berga | XIX | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga conserva poca documentació sobre Montmajor, ja que aquesta es troba bàsicament a l'Arxiu Municipal de Montmajor. Tot i així conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños', de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari, de cada un dels diferents municipis que pertanyen a Montmajor. Així a Montmajor hi ha censades 27 cases, 21 al Pujol de Planès, 19 a Gargallà, 12 a Aguilar-Hospital-Catllarí, 22 a Sorba, 7 a Sant Feliu de Lluelles i 29 a Correà. Es tracta d'una informació molt útil per ubicar les cases segons la seva dependència administrativa en un municipi amb tantes divisions com és Montmajor. Es conserva també un arxiu de fotografies del terme fetes pel diari Regió 7 des de l'any 1979 i guardades en dipòsit. Està format per 19 fotografies de vistes de mida petita, 39 en blanc i negre i 3 en color sobre temes diversos (mercat, Sorba, i vistes del municipi). A més es conserven 36 postals en blanc i negre de principis del segle XX.</p> | 08132-125 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga va ser format per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període de temps unicament actuava com a arxiu municipal històric i administratiu. L'any 1998 va entrar a formar part de la xarxa d'arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia.</p> | 42.0177000,1.7354602 | 395302 | 4652515 | 1856 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Escala del plànol: 1:50000. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml