Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66628 | Fons de material de Cercs al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-de-cercs-al-museu-comarcal-de-berga | X-XVIII | hi ha materials molt ben conservats i d'altres que són petits fragments. | Els materials provinents del municipi de Cercs conservats al Museu Comarcal de Berga, són bàsicament de Sant Quirze de Pedret, dels Masos de Vilosiu i del poblat de la Jaça, junt amb alguna peça d'altres indrets. Del material provinent de Sant Quirze de Pedret, destaquen tres peces. Una de les peces és un vas, no sencer, format per diverses peces, és de ceràmica decorada en verd i manganès sobre blanc estannífer, les dimensions del qual són 19 cm d'alçada, entre 10,9 cm i 12 cm de diàmetre i un gruix que oscil·la entre 0,6 i 1,2 cm; és decorat amb figures geomètriques, retícules i llaços; les cronologies que s'han donat a la peça són molt variades, uns la situen al segle XI i altres al segle XIII, per bé que els estudis més recents la van situar en la cronologia més tardana. La peça va ser localitzada durant les obres de restauració i excavació de Sant Quirze dels anys 60 del segle XX, en una cala realitzada al cementiri vell, davant la façana de ponent de l'edifici. Una segona peça, és un plat de llàntia de vidre bufat, format per diversos fragments, encara que no és sencer s'ha pogut reconstruir i restaurar; la peça té uns 20 cm de diàmetre, uns 2,8 cm d'alçada i un gruix de 0,1 cm; és un vidre translúcid, compta amb dues petites anses que sobresurten uns 1,3 cm. I de les que pengen una petita llàgrima que formen sis pestanyes molt fines. Cronològicament es situa al segle XI. També es va localitzar durant els treballs d'excavació i restauració iniciats sota la direcció de Ricard Batista i continuades per l'equip de Modest Buchaca. Una tercera peça destacada és un bloc monolític de pedra treballada i polida, que formaria la llinda d'una obertura, hem de pensar que d'una petita finestreta, 60 per 36 cm; la forma del bloc és rectangular i compta amb un arc ultrapassat rebaixat a la part inferior; cronològicament es situa al segle XI. Va ser rescatat de l'edifici en el decurs de les obres de restauració De Sant Quirze de Pedret també cal destacar un conjunt de diverses monedes localitzades, de materials com billó, coure o bronze, de cronologies diverses des del segle XV fins a inicis del segle XVIII. També compta amb algun fragment de ceràmica i d'os. Pel que fa al material recuperat dels masos de Vilosiu, es correspon sobretot al material recuperat per el Dr. Alberto de Castillo durant les excavacions realitzades als anys 1960-1962 al Mas A de Vilosiu. La major part del conjunt de material de Vilosiu són fragments de ceràmica grisa medieval, també hi ha objectes metàl·lics i ossos. Entre els objectes recuperats, destaquen les peces metàl·liques; entre les quals un fragment de fulla d'espasa de 35mm d'ample; un tros de mànec de bronze d'un punyal, l'empunyadura té forma romboide , de 64 mm de llarg. També una punta de ferro d'una sageta, de 65 mm de llarg i de secció triangular a l'extrem. Altres eines més quotidianes, i interessants, són diversos fragments d'olles i olletes globulars de ceràmica grisa; també dos ganivets d'un sol tall, un de 18 cm i l'altre de 18,8cm. Molt bonic és un llum d'oli de bronze, en molt bon estat de conservació, amb un diàmetre de 6 cm i 1,7 cm de profunditat. Molt conegudes són unes petites claus, segurament corresponents a una caixeta o cofre, una té una longitud de 5 cm, el tancador té 11,3 cm i 3 mm de gruix. Un clau de cabota de secció circular i de 10,2 cm de llargada. També hi ha dues sivelles, una té forma el·líptica, conserva la placa que és decorada amb un lleó dins un doble cercle, al centre, i un fons repujat; té unes mides de 44,5 mm x 21 mm de llargada, la placa té 38 mm d'ample per 35 de llarg. L'altra sivella és més petita, té una làmina decorada amb línies entrellaçades, l'amplada de la sivella és de 20 mm. També una agulla de 117cm i un possible botó d'os. També es va recuperar alguna moneda, per exemple dues del segle XIII. A més, en el fons també s'inclou un petit conjunt de troballes realitzades a la zona de la Jassa, una moneda i diversos fragments de ceràmica. | 08268-138 | Museu Comarcal de Berga. c/ dels Àngels, núm. 7. 08600-Berga | La majoria dels materials van ser dipositats poc després de les excavacions arqueològiques dutes a terme als anys 60 del segle XX. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 66629 | Col·lecció de quadres de pintura de l'Ajuntament de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-quadres-de-pintura-de-lajuntament-de-cercs | XX-XXI | La col·lecció de quadres de pintura de l'Ajuntament de Cercs és de l'entorn d'una seixantena, els quals es troben en diferents sales de l'Ajuntament de Cercs però també en altres edificis municipals com la sala de l'Associació de veïns de la Rodonella o el centre de dia. Els quadres són aquells que van resultar premiats (1r, 2n i 3r premi) en motiu de les diverses edicions dels concursos de pintura ràpida realitzats al municipi. Al municipi s'han realitzat diversos concursos de pintura ràpida, probablement el de més nomenada i que fa més anys que es dur a terme és el que es realitza coincidint amb la Festa del Roseret; aquest concurs s'ha fet quasi ininterrompudament des del 1977, únicament no es va fer durant tres anys. Durant uns anys es va dur a terme un concurs de pintura ràpida en el marc de la Festa del pantà de la Baells, actualment ja no es realitza. En general les temàtiques dels quadres són diverses, vistes general del parts del municipi, destacant entorns urbans, el cas antic de Cercs i els monuments més emblemàtics del terme. Pel que fa a les autories d'alguns dels quadres es poden destacar els pintors: Joan Vila Arimany, Lluis Puigrós Puigdellívol, Enric Besora Bovet, Aïda Mauri Cruzat, Jordi Pons Casals, Antoni Subirana, Julio Garcia Iglesias, entre altres. | 08268-139 | A l'Ajuntament de Cercs i en altres dependències municipals. | Al municipi de Cercs s'han dut a terme diversos concursos de pintura ràpida, alguns organtizats íntegrament pel consistori, i altres en col·laboració amb el Museu de les Mines de Cercs o amb altres municipis (Festa del pantà de la Baells). El concurs que té més trajectòria és el de les Festes del Roseret, 'Memorial Antoni Serra' que aquest 2016 ha arribat a la XXXVI edició. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | També es realitza el concurs de pintura ràpida de la Festa Major de Sant Corneli, al setembre, en aquest cas és organitzat pel Museu de les Mines de Cercs i hi col·labora l'Ajuntament, els quadres es guarden al museu. Fa pocs anys es va realitzar una exposició i venda d'uns quants del quadres que formaven part de l'exposició; els diners recollits van servir per poder fer front a les despeses del transport escolar. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 66630 | Imatges de Cercs al fons de l'Arxiu Fotogràfic del CEC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-de-cercs-al-fons-de-larxiu-fotografic-del-cec | <p>SERRA, R. (2006): Cercs, la mirada del fotògraf, Cercs, Ajuntament de Cercs.</p> | XIX-XX | <p>El Centre Excursionista de Catalunya disposa d'un arxiu fotogràfic format per unes 750.000 fotografies datades entre 1860 i l'actualitat, fruit de donacions de més d'un centenar de socis de l'entitat. La temàtica de les fotografies és molt variada, no només la muntanya, l'excursionisme i la natura sinó també patrimoni artístic i arquitectònic, enginyeria, esport, vida quotidiana, social i política, oci, etnografia, etc. La majoria de les fotografies fan referència a Catalunya, però també n'hi ha de la resta del món. L'any 2009 es va engegar un projecte per catalogar i digitalitzar aquest fons fotogràfic (entre altres objectius). El fons fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya és consultable a través de la pàgina web Memòria Digital de Catalunya (hi ha 120.000 fotografies ja digitalitzades i accessibles), aquest fons fotogràfic inclou 228 imatges relacionades amb el municipi de Cercs: segons el cercador geogràfic de la web, 11 fotografies porten l'etiqueta 'Sant Corneli', 14 fotografies porten l'etiqueta 'Sant Salvador de la Vedella', 4 fotografies porten l'etiqueta 'Sant Jordi de Cercs' i 199 fotografies porten l'etiqueta 'Cercs'. Les imatges pertanyen a 9 autors diferents (Camil José, Lluís Estasen, Germà Garcia, Antoni Gallardo, Ernest Mullor, Juli Vintró, César August Torras, Eduard Royo i Lluís Marià Vidal) i hi ha 10 imatges d'autor desconegut. Les imatges més antigues daten de l'any 1907 i les més modernes de l'any 1999. Les localitzacions que apareixen són, entre altres, Pedret, Sant Salvador de la Vedella, Cercs i les mines.</p> | 08268-140 | Centre Excursionista de Catalunya, c/ Paradís, 12. 08002-BARCELONA | <p>L'arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya va ser fundat l'any 1909 i des d'aleshores ha anat recollint imatges sobre tot tipus de suport tant de socis com de no socis de l'entitat que hi han volgut llegar el seu fons fotogràfic. Entre els fotògrafs que van llegar el seus treballs al CEC i que van fotografiar la zona de Cercs destaquen: Lluís Marià Vidal (1842-1922), enginyer de camins, geòleg, paleontòleg i fotògraf, que l'any 1871 va publicar dins de Revista Minera un reportatge titulat “Excursión geológica por el Norte de Berga”; durant uns anys va ser cap del Districte Miner de la província de Barcelona. César August Torras (1852-1923), muntanyenc, autor l'any 1905 de Pirineu català. Guia Itinerari. Berguedà. Valls altes del Llobregat, publicat a Barcelona per Tipografia l'Avenç. També destaquen dins d'aquest fons relacionat amb Cercs 43 imatges estereoscòpiques realitzades entre 1915 i 1936 per Lluís Estasen (1890-1947), escalador, alpinista i esquiador.</p> | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | 2020-01-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Altres fons fotogràfics relacionats amb Cercs es troben a l'arxiu del Museu de les Mines de Cercs, que guarda originals donats per 'Carbones de Berga SA' i còpies cedides per diferents fotògrafs, tant amateurs com professionals, com els Sistach o els Luigi de Berga, Lucien Roisin, Clemente Oliveró, Adolf Zerkowitz, Àngel Toldrà, Jaume Huch, Vicenç Ródenas, Andrés Fabert o Ramon Obiols. Aquest fons fotogràfic cobreix des de finals del segle XIX fins l'actualitat i es centra sobretot en imatges relacionades amb les explotacions mineres. També disposa de còpies d'originals que es guarden a l'entitat 'Àmbit de Recerques del Berguedà'. Alguns dels fotògrafs esmentats reproduïen els seus treballs en format postal i se'n poden trobar còpies a Internet. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 66631 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-9 | XX-XXI | el fons actual de l'arxiu es troba en bones condicions de conservació, està catalogat i es fa el manteniment regularment. Cal dir però que l'arxiu és molt parcia ja que durant la Guerra Civil es va perdre part de la documentació. | L'arxiu municipal de Cercs es troba dins de l'edifici de l'ajuntament de Cercs. Ocupa més de 200 m lineals de prestatgeries i conté més de 2.000 registres. La documentació conservada s'inicia l'any 1900 i està organitzada segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La major part de la documentació conservada és la que genera el propi ajuntament. A més conserva els fons transferits des de l'antic municipi de la Baells, que fou absorbit per Cercs l'any 1941. Segons el quadre de classificació les àrees en que es distribueixen els fons documentals són: Administració general, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient i Col·leccions factícies. | 08268-141 | Ajuntament de Cercs. Ctra. de Ribes, 20. 08698 Cercs | A la dècada de 1990 el Servei d'Arxius de la Generalitat va fer una primera actuació arxivística en el fons documental de Cercs, de la qual es conserva un instrument de descripció sistemàtic. Es pot considerar aquesta actuació com l'origen de l'arxiu municipal com el coneixem avui en dia. No hi ha constància de cap actuació classificatòria anterior, per bé que la documentació havia ocupat diferents dependències dins del mateix edifici de l'ajuntament. La segona intervenció fou la de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els anys 2000 i 2001. L'ajuntament de Cercs es va adherir el mes de juliol de 2004 al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 66632 | Fons documentals a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX-XX | els arxius de les parròquies de Cercs són parcials, ja que durant la Guerra Civil es va perdre gran part de la documentació. | L'Arxiu Diocesà de Solsona conserva bona part de la documentació parroquial de les esglésies del municipi de Cercs (Sant Jordi de Cercs, Sant Salvador de la Vedella, Sant Quirze de la Baells, Sant Corneli) generada a partir de l'any 1939. De documentació anterior a aquesta data pràcticament no es conserva res d'original. De la parròquia de Sant Jordi de Cercs hi ha 5 llibres de baptismes,1 de confirmacions, 2 de matrimonis i 4 d'òbits d'entre els anys 1889 i 1994. A més, hi ha 29 llibres d'administració parroquial alguns dels quals contenen expedients matrimonials. De la parròquia de Sant Quirze de la Baells hi ha 1 llibre de baptismes i 1 llibre de matrimonis i òbits d'entre els anys 1918 i 1975. A més, hi ha 11 llibres d'administració parroquial, algun dels quals conté expedients matrimonials. De la parròquia de Sant Salvador de la Vedella hi ha 6 llibres de baptismes, 1 de confirmacions, 3 de matrimonis i 3 de defuncions d'entre els anys 1909 i 1980. A més, hi ha 7 llibres d'administració parroquial. Els registres sacramentals de la parròquia de Sant Corneli es troben dins dels llibres parroquials de Santa Cecília de Fígols. Hi ha 6 llibres de baptismes, 2 de matrimonis i 1 de defuncions d'entre els anys 1870 i 1976. | 08268-142 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona | La majoria d'esglésies de la zona minera de l'Alt Berguedà foren cremades els primers dies després de la revolta militar del 18 de juliol de 1936. Dins de l'actual municipi de Cercs hi havia les esglésies de Sant Jordi de Cercs (antigament Santa Maria del Pont de Rabentí), de Sant Quirze de la Baells, de Sant Salvador de la Vedella, de Sant Corneli i del Santuari de la Consolació. Els fons documentals parroquials d'aquestes esglésies, especialment els llibres de baptismes, matrimonis i defuncions, s'inicien l'any 1939. Alguns contenen registres sacramentals anteriors refets després d'aquesta data. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les parròquies del municipi de Cercs varen formar part del bisbat d'Urgell fins l'any 1593 quan fou creat el bisbat de Solsona, del qual depenen actualment. A l'Arxiu Diocesà d'Urgell es conserven els relats de les visites pastorals realitzades a les parròquies de Cercs fins a la data de creació del nou bisbat de Solsona, dins dels volums generals de visites pastorals a la diòcesi.L'actual arxiu parroquial del municipi està situat a l'església nova de Sant Jordi, tants sols compta amb els llibres sagramentals vigents i amb altra documentació administrativa actual. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 66633 | Permís de construcció del castell de Blancafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/permis-de-construccio-del-castell-de-blancafort | MIQUEL, F. (1945): Liber Feudorum Maior, Barcelona, CSIC. VVAA (1985): Catalunya Romànica. El Berguedà, volum XII, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII | Escriptura per la qual el comte-rei Alfons I concedeix a Pere de Berga permís per construir una casa fortificada a Blancafort. La data del document és 10 de febrer de 1166. Pel seu contingut sembla que la casa i fortalesa ja estava construïda en aquesta data i que el comte-rei confirma la seva possessió a Pere de Berga i els seus descendents sempre i quan la posi a disposició del comte-rei i dels seus successors: 'jo, Alfons (...), et vaig concedir a tu, Pere de Berga, abans que l'edifiquessis, la potestat de fer una casa i una fortalesa al lloc que en diuen Blancafort (...). Per aquesta causa també et concedeixo i et dono, Pere, a tu i a tots els teus successors tot el que tens edificat' (Catalunya Romànica, XII, p. 244). | 08268-143 | Arxiu de la Corona d'Aragó, carrer Almogàvers, 77, 08018-Barcelona | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 1166 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'original del document en pergamí es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, dins de la col·lecció de la Cancelleria, secció Pergamins d'Alfons I, Sèrie General, número 31 dupl. Es pot consultar una còpia digital a la mateixa seu de l'arxiu (no disponible per internet). Hi ha una reproducció del pergamí, amb la transcripció i la traducció del text, en el volum XII, pàgina 244, de la col·lecció Catalunya Romànica. El Berguedà. El text també es troba reproduït a MIQUEL, F. (1945): Liber Feudorum Maior, Barcelona. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 66634 | Fons documental de la Prefectura del Districte Miner de Barcelona a l'ANC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-prefectura-del-districte-miner-de-barcelona-a-lanc-0 | BERENGUER, M. A. (2003): 'Els expedients de mines del districte miner de Barcelona', a Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, número 4, p. 3-5. | XIX-XX | Aquest fons documental (ANC1-641) conté 72 expedients de concessió d'explotació de mines localitzades dins del terme municipal de Cercs datats entre el 10 de gener de 1868 i el 20 d'octubre de 1967. Per poder explotar una mina les empreses mineres o els particulars que hi estan interessats han de demanar a l'administració una concessió minera, és a dir, la facultat d'explotació del carbó, fet que requereix d'uns estudis i anàlisis previs, geològics, topogràfics, de la qualitat del mineral a explotar, etc. En funció dels resultats d'aquests estudis es decideix quin és el tipus d'explotació més adient, si la mineria a cel obert (en forma de pedrera) o la mineria d'interior (en forma de mina). Cada expedient de concessió d'explotació minera ha d'incloure tota aquesta documentació. Aquests expedients relatius a Cercs fan referència a 48 mines diferents, algunes de les quals no es van arribar a explotar. Una part d'aquests expedients, concretament 19, foren generats per la Secció de Foment del Govern Civil de Barcelona, competent en aquestes concessions fins l'any 1893, quan va desaparèixer essent substituïda per la Prefectura del Districte Miner de Barcelona, creada l'any 1865 i de la qual ja depenien tècnicament els enginyers de mines. Amb tot, el govern civil continuava sent el responsable últim d'atorgar o no les concessions de les explotacions mineres; aquesta situació es va mantenir fins a la desaparició dels governs civils a Catalunya l'any 1934. És per això que en cada un dels expedients hom hi pot trobar tant documents del govern civil com documents de la prefectura del districte miner. Aquests expedients estaven regulats per la Llei de mines de 1868 i per una Reial Ordre de 1893, que fixaven el procediment i la documentació que havia de contenir cada un dels expedients, formant un corpus documental força homogeni. Una mica més de la meitat dels expedients, 40 en concret, foren iniciats entre els anys 1901 i 1936, període d'un gran desenvolupament de la mineria a la zona de Cercs sobretot pel paper que va prendre l'enginyer de mines i empresari basc José Enrique de Olano. Amb posterioritat a l'any 1939 hi ha 13 expedients. Cal tenir en compte que aquest fons només recull expedients d'explotacions mineres que estan tancats per caducitat de la concessió minera i com tenen tots més de 50 anys la seva consulta és de lliure accés. En una bona part, els expedients van acompanyats de plànols de situació de les mines per a les quals es demanava el permís d'explotació. Dins dels fons documentals continguts també a l'Arxiu Nacional de Catalunya, en el fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia (ANC1-515) es guarden els expedients de plans de labors de la mina de lignit del Coto Matilde (corresponents a la mina Consolació) dels anys 1950, 1955, 1960, 1965, 1970 i 1975. | 08268-144 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | El fons de la Prefectura del districte miner de Barcelona (Fons ANC1-641) és un fons de l'Administració Perifèrica de l'Estat que es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. S'hi troben els expedients de mines de la demarcació de Barcelona, ordenats per ordre cronològic d'obertura d'expedient, des de 1864. El mes de desembre del 2002 l'Arxiu Central del nou Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme va transferir a l' ANC la sèrie documental denominada Expedients de concessió d'explotació de mines. En concret es tracta d'expedients generats entre 1864 i mitjan segle XX, tancats per caducitat de la concessió minera, que constitueixen el fons Prefectura del Districte Miner de Barcelona. L'Arxiu Central d'Indústria en va fer la catalogació en base de dades. La Prefectura del Districte Miner de Barcelona va ser el darrer productor dels expedients. Abans, però, ho va ser la Secció de Foment del Govern Civil de Barcelona (1864-1893). | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 66635 | Fons documental de l'Agència Catalana de l'Aigua a l'ANC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lagencia-catalana-de-laigua-a-lanc | TORRAS, M. i UTGÉS, M. (2002): 'Els projectes tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua', a Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, número 2, p. 8-10. | XX | El fons documental de l'Agència Catalana de l'Aigua a l'ANC (ANC1-547) conté 33 expedients d'obres d'infraestructures hidràuliques relacionades amb el terme municipal de Cercs. Aquests expedients estan datats entre els anys 1934 i 1991. El nombre més important d'aquests expedients, 24 en concret, estan relacionats amb el pantà de la Baells, inaugurat l'any 1976: inclou, entre altres documents, els estudis geològics previs, un avantprojecte de l'any 1949, el projecte realitzat l'any 1956 i les modificacions de l'any 1972, els projectes de modificació de les carreteres afectades per l'embassament i els projectes de construcció dels edificis necessaris per allotjar el personal que va treballar en la construcció de la presa. A més, hi ha sis expedients relacionats amb els efectes i les reparacions que va caldre fer a l'embassament després dels aiguats de l'any 1982. De tota la documentació continguda l'expedient més interessant és el 'Projecte del pantà de la Baells', de 31.07.1956, que està format per 26 carpetes amb tot tipus d'informació: plànols, memòries, pressupostos, etc. L'accés a tota aquesta documentació és lliure. | 08268-145 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) és un ens públic adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb competències plenes en el cicle integral de l'aigua a les conques internes de Catalunya dins del marc de la directiva europea de l'aigua. L'ACA fou creat el 31 de desembre de 1998 a través de la Llei 25/1998 a partir de la fusió de la Junta de Sanejament i de la Junta d'Aigües; no obstant, no va començar a operar fins el 14 de gener de l'any 2000 quan es va celebrar la primera reunió del consell d'administració. De la seva gestió en destaca el pla de sanejament amb la posada en funcionament de plantes depuradores d'aigües residuals que cobreixen el 96% de la població catalana (dades de l'any 2015). Des de la seva creació l'ACA va acumular tota la documentació generada anteriorment primer pels Ministeris de Foment i d'Obres Públiques i, per delegació d'aquests, per les Confederacions hidrogràfiques corresponents, i després, a partir de la transferència de competències l'any 1985, per la Generalitat de Catalunya. Aquesta documentació està formada pels projectes tècnics dels expedients d'obres d'infraestructures hidràuliques produïts entre els anys 1898 i 1991. Varen ingressar a l'ANC el mes de març de l'any 2000. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 66636 | Llegenda del Castell de Blancafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-blancafort | Departament d'Etnografia i Folklore de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (1986): 'Llegendes del Berguedà', a L'Erol, número 16 p. 13-31. | Segons conta la llegenda del castell de Blancafort (situat a la serra del mateix nom, entre la Collada Alta i la Collada Baixa), un dels seus senyors es va casar amb una pagesa, vassalla seva. Poc després de casar-se, el rei va sol·licitar l'ajut del senyor del castell per anar a lluitar contra els moros. En aquesta lluita va caure ferit de gravetat i va demanar a un cavaller del qual s'havia fet amic que fes arribar a la seva dona notícies seves. El cavaller va arribar al castell, va lliurar la carta a la dona, li va explicar què li havia succeït al seu marit i s'hi va quedar uns dies sense voler-ne marxar perquè s'havia enamorat de la dona del senyor del castell. Aquesta li va demanar que tornés amb el seu marit per fer-li saber que seria pare, però el cavaller, tot i marxar del castell, no va arribar on era el senyor ferit i va retornar a Blancafort explicant que aquest havia mort a la guerra. La pena que va sentir la dona fou gran, però el pas del temps i el seu fill l'ajudaren a distreure's. Mentrestant, el cavaller va aconseguir enamorar-la fins a casar-s'hi. Però el dia del casament va aparèixer el senyor del castell de Blancafort que tornava de la guerra sa i estalvi i va destapar els enganys del que creia era el seu amic cavaller. Es varen enfrontar i el cavaller va acabar ferit de mort. El senyor del castell no va retreure res a la seva dona ja que havia estat enganyada pel cavaller però ella no s'ho va perdonar i va passar la resta de la seva vida fent penitència pels voltants del castell. | 08268-146 | El castell de Blancafort està documentat des de l'any 1166 (data en la qual probablement ja existia); en aquell moment era propietat de Pere de Berga. Actualment, tot i una restauració de l'any 1965, del castell només en resten parets enrunades del clos murallat, de la força i de l'església. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La llegenda fou publicada en el calendari de la farmàcia Pujol de Berga l'any 1968. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||||
| 66637 | Llegenda de la Font de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-de-la-vedella | AMADES, J. (1950): Folklore de Catalunya: Rondallística, Barcelona, Editorial Selecta. Departament d'Etnografia i Folklore de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (1987): 'Llegendes del Berguedà', a L'Erol, número 20, p. 13-27. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | Segons conta la llegenda de la Font de la Vedella (font situada al peu de la C-16, abans del trencant de la Nou, entre la central tèrmica i la cua del pantà de la Baells, actualment negada per les aigües), l'aigua que hi brolla prové de l'estany de Lanós (Lanoux en francès), al peu del Carlit. Un xuclador i un conducte subministrarien l'aigua de l'estany a la font. I les proves “científiques” (i llegendàries) del fet provindrien d'una vedella i d'un pastor. La vedella, que donaria el nom a la font, es va ofegar a l'estany i tot passant pel conducte va acabar sortint per la font. El pastor, que guardava un ramat prop de l'estany, un estiu hi va perdre un bol de fusta per l'escudella dins del qual hi guardava una unça d'or. A la tardor, pasturant prop de la font de la Vedella, a l'hostal de la Consolació li varen servir menjar en un bol de fusta que ell va reconèixer com el seu i que ho va poder demostrar tot mostrant l'amagatall de l'unça d'or. Els ermitans que portaven l'hostal li varen dir que el bol havia rajat de la font de la Vedella. | 08268-147 | Segons C. A. Torras (1905, p. 85) la font es trobava 'en un lloc molt pintoresc, al marge d'uns prats verds i extensos, fruint d'un bell cop de vista dret a l'ermita de la Consolació, les mines de Fígols i l'entrada de l'engorjat del Llobregat'. L'origen del topònim Vedella no s'ha pogut determinar. Documents del segle XIII parlen de Sa Vedera, Zavedera, Vadera, Lavedera i Lavadera, mentre els fogatges de 1497, 1515 i 1553 ja parlen de 'Sant Salvador de la Vadella (i Vedella)', de manera que la transformació es va produir en els segles XIV i XV. Una altra opció fora que provingués de 'Abadella', que volia dir 'petita abadia', topònim, però, que no apareix en cap document. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La versió recollida per Joan Amades de la llegenda de la Font de la Vedella fa venir l'aigua d'un estany pirinenc inconcret. César August Torras sospitava que l'origen podia ser la Nou i per deformació acabés derivant en Lanoux o Lanou, topònim francès de l'estany que hi ha al peu del massís del Carlit. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||||
| 66642 | Mirador de la Figuerassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-figuerassa | XX | Punt d'observació situat a 1.480 m d'alçada en el serrat de la Figuerassa, que fa de límit entre els municipis de Cercs i de Berga. S'hi ha construït dos miradors circulars sobre el penya-segat amb excel·lents vistes sobre el Berguedà. S'hi accedeix per una pista que surt de la carretera BV-4243 abans d'arribar al punt km 1. | 08268-152 | Punt més elevat del serrat de la Figuerassa, límitant amb el municipi de Berga i Castellar del Riu | 42.1212500,1.8289600 | 403201 | 4663902 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||||
| 66643 | Espai natural Serra de Picancel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-de-picancel | <p>LLADÓ, Fina (1998): 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', a l'Erol, 59, p. 27-32. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | XX | <p>L'espai natural denominat Serra de Picancel, protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta àmbits administratius dels municipis de Cercs, la Quar i Vilada, tots tres de la comarca del Berguedà. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 2.265,88 ha, de les quals 448,27 ha pertanyen al terme municipal de Cercs, superfície que representa el 9,6% de tot el terme municipal i el 19,8% de tot l'espai natural. Dins del municipi de Cercs, la part nord limita amb el pantà de la Baells i a l'oest amb la via verda de l'antic ferrocarril de via estreta Berga-Guardiola de Berguedà; en el vessant sud, el límit és en bona part una pista forestal. Dins de l'àmbit d'aquest espai natural s'inclou el nucli de Pedret, l'àrea delimitada per la riera de Merdançol, el cim de Picancel, la collada de l'Era de la Palla i la serra de la Covil. El poblament d'aquesta zona és caracteritzat per l'habitat dispers a partir de diverses masies repartides per el territori, avui dia, la majoria deshabitades. Serralada prepirinenca típica en el límit entre l'Alt i el Baix Berguedà, formada per relleus de conglomerats i gresos, amb valls molt tancades que han afavorit una conservació excel·lent d'alguns dels seus racons. El paisatge és essencialment forestal, amb predomini de coníferes: rouredes seques (Quercion pubesecentis-petraeae), pinedes de pinassa (Pinus nigra) i pinedes de pi roig (Pinus sylvestris). S'hi troben també alguns boscos mixtes amb arbres caducifolis. És un bon exemple de zona de transició entre el paisatge del Prepirineu i el paisatge dels altiplans centrals catalans. El sistema hidrològic el configuren el riu Llobregat i el torrent de can Bossoms. La principal activitat de la zona ha estat i és l'explotació forestal; amb importància destacada de l'activitat agrícola i ramadera en especial mentre les masies van restar habitades, avui dia aquest sector té poca presència, essent bàsicament de bestiar boví. El caràcter eminentment silvícola d'aquest espai protegit fa que, d'acord amb l'article 10 de la Llei forestal 6/1988, dins del seu àmbit han de tenir prioritat la redacció de plans de producció forestal.</p> | 08268-153 | Al voltant dels cims del Castellot i de la Roca Roja i la serra de la Covil. | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però com que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació inicial del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000.</p> | 42.1205100,1.8889200 | 408156 | 4663754 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-02-06 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades corresponen al cim del Castellot, de 890,7 m d'altitud. Entre l'espai natural de la Serra d'Ensija-Rasos de Peguera i l'espai natural de la Serra de Picancel, el 21,4% de tota la superfície municipal de Cercs es troba protegida. La informació aportada a la fitxa ha estat recollida en la memòria 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya el mes de març de 2000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 66644 | Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-densija-rasos-de-peguera-0 | <p>LLADÓ, Fina (1998): 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', a l'Erol, 59, p. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | XX | <p>L'espai natural denominat Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta els àmbits administratius dels municipis de Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gósol, Saldes i Vallcebre, a la comarca del Berguedà, i del municipi de Guixers, a la comarca del Solsonès. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 4.330,22 ha, de les quals 556,33 ha pertanyen al terme municipal de Cercs, superfície que representa l'11,8% de tot el terme municipal i el 12,8% de tot l'espai natural. Els límits d'aquest espai són la serra de les Arades, la Baga de Nou Comes i la part alta del riu de Peguera en el sector de llevant i els límits municipals en les altres orientacions. Es troben dins de l'espai la Baga de Segalés, el Clot de la Molina i el serrat de les Estelles. Es tracta d'un nucli orogràfic ben delimitat on predominen els paisatges submediterranis. És considerat com un dels espais naturals més notables de la subunitat meridional del Pre-Pirineu oriental, sobretot per l'important grau de diversitat de paisatges que inclou, els més característics del Pre-Pirineu oriental a l'Alt Berguedà i altres de singulars en aquest sector. Una àrea excepcional per la seva riquesa en alguns elements naturals, el seu interès biogeogràfic i per la destacable diversitat d'aquestes terres. En l'estatge subalpí i alpí d'aquest espai s'hi troben comunitats i espècies vegetals que són de molt difícil localització en altres serres de la mateixa subunitat (Gentiana alpina, Pontentilla nivalis, Carex ericetorum,…), constituint un dels límits més meridionals a Catalunya on es pot localitzar vegetació alpina i subalpina. Aquesta és una de les característiques principals i més destacades de l'espai, i un dels principal motius per a la seva catalogació com a PEIN. Pel que fa a l'estatge montà hi ha un clar predomini de paisatges submediterranis en els que l'arbreda predominant és la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) i amb aparició de fageda (Fagion sylvaticae) en algunes obagues. I ocupant grans extensions hi ha pinedes secundàries i primàries de pi roig (Quercion pubescenti-petraeae i Deschampsio-Pinion). Són remarcables algunes importants relíquies de les pinedes de pi negre amb neret (Rhododendro-Pinetum uncinatae) localitzades al vessant obac de la serra i als rasos culminals. A les àrees culminals supraorestals hi trobem prats i pastures calcícoles i també calcífugues, degut als importants processos de lixiviació dels materials carbonatats (Festucion gautieri, Festucion airoidis, Nardion). També hi ha una bona mostra de comunitats rupícoles de roques calcàries. La fauna representativa d'aquest espai és com la que es localitza en la zona del Cadí, però es considera una mica empobrida pel que fa als artiodàctils; aquesta àrea es correspon amb el límit sud de distribució d'algunes espècies pirinenques. Pel que fa als amfibis i rèptils mostren una inversió faunística equiparable a l'espai de Busa-Bastets. La fauna invertebrada presenta algunes singularitats, com algunes espècies endèmiques o rares d'aràcnids (Troglohyphantes orpheus,…) i heteròpters (Loricula pselafiformis, …).</p> | 08268-154 | Zona del Serrat de les Arades, del Serrat de les Estelles i dels Rasos de Peguera | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però com que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació inicial del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000. En la revisió de l'any 2000 es va incloure dins de l'espai d'interès natural la zona de l'estany de Cercs, que en el projecte inicial en quedava fora.</p> | 42.1375700,1.7961100 | 400511 | 4665752 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-01-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són del cim del Serrat de les Estelles, de 1.952,2 m d'altitud. L'àrea del municipi de Cercs inclosa dins del Pla d'Espais d'Interès Natural 'Serra d'Ensija-Rasos de Peguera' és la mateixa que està inclosa en l'espai 'Prepirineu Central Català' de la Xarxa Natura 2000. Entre l'espai natural de la Serra d'Ensija-Rasos de Peguera i l'espai natural de la Serra de Picancel, el 21,4% de tota la superfície municipal de Cercs es troba protegida. La informació aportada a la fitxa ha estat recollida en la memòria 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya el mes de març de 2000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 66645 | Torrent de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-peguera | un volum important de l'aigua és canalitzada. | Curs d'aigua que travessa el municipi d'oest a est i que desemboca en el pantà de la Baells enmig del nucli de Cercs. Recull les aigües del vessant sud de la serra d'Ensija i del vessant nord dels Rasos de Peguera, dins del municipi de Fígols. Entra dins del terme municipal de Cercs a la zona del barranc de Graus, on rep el nom de torrent de Graus. Passada aquesta zona conflueix amb el torrent de l'Erola, punt a partir del qual rep el nom de riu (o torrent) de Peguera. Prop del nucli habitat de Cercs és travessat pel Canal Industrial de Berga per un pont. Poc després passa per sota de Santa Maria del Pont de Rabentí i de l'antiga carretera C-1411 i s'ajunta amb el torrent de les Garrigues, que li arriba pel marge esquerra. Abans de la construcció de la presa de la Baells, a partir de la confluència amb el torrent de les Garrigues i fins el riu Llobregat el curs d'aigua rebia el nom de riu del Pont. La llera del riu dins de la zona habitada de Cercs està canalitzada. | 08268-155 | Creua part del terme municipal en sentit est-oest, a la zona oest. | Les aigüest del torrent de Peguera es troben en gran part canalitzades i utilitzades per abastir d'aigua la població. | 42.1505500,1.8323700 | 403527 | 4667152 | 08268 | Cercs | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es coneix també amb el nom de riu de Peguera. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 66646 | Xarxa Natura 2000: Prepirineu Central Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000-prepirineu-central-catala | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000</p> | XX-XXI | <p>El municipi de Cercs compta amb una part del seu territori inclòs dins la Xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC); forma part del LIC número ES0000018 denominat 'Prepirineu Central Català'. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 57.074,59 ha i en formen part territoris de municipis de les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya i el Solsonès. La part corresponent al municipi de Cercs ocupa una àrea de 556,84 ha que representa l'11,8% de tota la superfície del terme municipal i només un 1% de la superfície de tot l'espai. Aquest espai pertany a l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, semi naturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum).</p> | 08268-156 | Zona del Serrat de les Arades, del Serrat de les Estelles i dels Rasos de Peguera | <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea 92/43/CEE, aprovada el 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (coneguda també com la Directiva hàbitats). Aquesta directiva preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada estat membre de la Unió Europea proposés a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC), que després passaren a ser classificades com a llocs d'importància comunitària (LIC), i unes zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havien de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern del 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, del 6 d'octubre de 2006, juntament amb la correcció d'errades publicada al DOGC 4940, del 3 d'agost de 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> | 42.1375700,1.7961100 | 400511 | 4665752 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-01-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són del cim del Serrat de les Estelles, de 1.952,2 m d'altitud. L'àrea del municipi de Cercs inclosa dins de l'espai 'Prepirineu Central Català' de la Xarxa Natura 2000 és la mateixa que està inclosa en el Pla d'Espais d'Interès Natural 'Serra d'Ensija-Rasos de Peguera'. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 66647 | Font de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-corneli | SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XX | La font de Sant Corneli està conformada per una estructura senzilla feta en un mur de contenció, segurament un mur de pedra revestit amb un arrebossat senzill. La font es troba a l'extrem sud del mur, conformant un angle amb el dit mur; té el frontal fet en pedra i coronat per una petita coberta de teula àrab, a la part central del frontal hi ha l'aixeta. Al costat mateix, en el mur hi ha una reixa simple, de barrots verticals metàl·lics, que permet veure un rec constant i habitualment cabalós. Aquest torrent forma part de la mateixa font de Sant Corneli, és visible en imatges històriques, en algunes de les més antigues, quan encara sembla que no s'havia construït el safareig s'hi poden veure dones rentant la roba. El rec continuava cap al safareig, per després ser dirigit cap al molí, situat a pocs metres davant el safareig i l'església. L'edifici del molí actualment està totalment reformat, al davant de la casa, per bé que molt amagat i actualment tapiat, s'hi pot veure l'arc de l'obertura de l'antic cacau del molí, i per tant, la sortida d'aigua del canal; en aquest punt, no és visible l'aigua però sí que se sent la seva remor. D'aquí continuava costa avall, passant per un petit edifici que expliquen que era l'escairador. | 08268-157 | A Sant Corneli, a pocs metres al costat oest de la façana principal de l'església. | 42.1840300,1.8519100 | 405192 | 4670847 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment el torrent o rec de Sant Corneli està quasi tot canalitzat al seu pas per la colònia.L'estructura de la font i el rec és de construcció actual, sembla que substituint una construcció anterior.El molí era el molí de Capdevila. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 66650 | Festa major de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cercs | XX | La Festa Major de Cercs es celebra el primer cap de setmana més proper al dia de Santa Roser, que s'escau el dia 7 d'octubre. Els actes que es desenvolupen han anat variant al llarg dels anys, per bé que n'hi ha alguns que es van mantenint. Els actes s'inicien el divendres a la nit amb una festa per al jovent, generalment ball. Durant el dia del dissabte es fan activitats infantils; concursos de jocs de cartes el divendres o dissabte, i al vespre sopar de Festa Major, i habitualment seguit de ball. El diumenge al matí hi ha missa, passa-carrers, sardanes i acostuma a fer-se una representació teatral a la tarda. | 08268-160 | En diferents indrets del poble de Cercs | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les activitats han anat canviant al llarg dels anys, però es manté una estructura força similar, incloent com és habitual en la majoria de festes majors, actes per petits, joves i grans, balls de diferents tipus, ofici religiós, entre altres. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||||
| 66651 | Festa major de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-corneli | XX | La Festa Major de Sant Corneli s'escau el segon cap de setmana de setembre. Els actes es desenvolupen al llarg del diumenge, encara que algun any s'havia fet algun acte també el dissabte. Actualment, al matí hi ha activitats per als infants; en la darrera edició, a mig matí balls a càrrec de l'Esbart Roser a la Font del Roure, seguit d'audició i ballada de sardanes també a la Font del Roure. A la tarda és moment de ball de fi de Festa Major, que en alguna edició ha anat acompanyat d'exhibicions de ball. En motiu de la Festa Major es realitza un concurs de pintura ràpida al llarg de tot el matí del mateix diumenge. | 08268-161 | A diferents indrets de la colònia de Sant Corneli | 42.1827800,1.8551100 | 405454 | 4670705 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||||
| 66653 | La Festa Major de la Rodonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-major-de-la-rodonella | XX | La Festa Major de la Rodonella s'escau el primer cap de setmana de setembre, els actes s'inicien el divendres a la nit amb activitats i ball per al jovent. Durant el dia del dissabte es fan activitats infantils; el vespre és moment del sopar de Festa Major, moment que permet congregar a gran part del veïns de la Rodonella, seguidament es fa ball. El diumenge al matí hi ha xocolatada i jocs per la mainada; a mig matí es fa un acte religiós, l'ofici solemne és a l'església de la Marededéu de la Rodonella. Després de la missa és torn de balls amb l'Esbart Roser i també de sardanes. La revetlla de la diada és moment per havaneres. El dia 11 de setembre, en el marc de la Festa Major es fa el canvi de senyera. | 08268-163 | Al nucli de la Rodonella. | 42.1633500,1.8559200 | 405492 | 4668546 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les activitats han anat canviant al llarg dels anys, però es manté una estructura força similar, incloent com és habitual en la majoria de festes majors, actes per petits, joves i grans, balls de diferents tipus, ofici religiós, entre altres. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||||
| 66659 | Fons d'imatges de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lambit-de-recerques-del-bergueda-0 | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un destacat fons d'imatges, que en el cas del municipi de Cercs és molt extens i interessant. Es tracta d'un conjunt d'imatges, quasi un miler, la majoria són en blanc i negre, però també n'hi ha en color. Les fotografies estan arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, etc., i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també algunes reproduccions d'imatges antigues d'altres autors.</p> | 08268-169 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-01-27 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | diversos autors | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 66661 | Fons documental de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XIX-XX | <p>L'arxiu documental de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un petit fons de documentació de tipologia diversa referent al municipi de Cercs. La documentació més interessant del fons és el que s'anomena Arxiu Marià, en la que hi trobem els goigs de Sants de diferents esglésies del municipi, és el cas de Sant Quirze i Santa Julita de Pedret, un exemplar és molt recent i l'altre és còpia dels goigs de 1884; altres de Santa Maria de la Baells que compta amb diversos exemplars diferents, un dels quals és còpia de goigs del 1843; goigs a la Mare de Déu de la Rodonella que inclouen la partitura de la música i la lletra; entre altres diversos goigs, alguns de molt interessants, dedicats a la Marededéu del Santuari de la Consolació. Del Santuari de la Consolació destaca la còpia del llibret que relata la 'Història de la imatge de la Mare de Déu de la Consolació', escrit pel Pbre. Ramon Anglerill i Comellas, en data 1894. També referent a les esglésies del municipi hi ha un seguit d'arxivadors que inclou altra informació diversa, des de les enquestes realitzades després de la Guerra Civil a altres goigs, retalls de diaris o de publicacions en les que es fa esment a alguna de les esglésies del terme de Cercs, el conjunt de documentació és diferents cronologies diverses, bàsicament finals del segle XIX i XX; la majoria de la documentació és original però també hi ha còpies. També es mereix esment, les còpies de planimetria de diferents edificis del municipi, bàsicament esglésies (alçats, plantes i seccions) de Sant Salvador de la Vedella i de Santa Maria de la Baells (inclou un alçat de la façana amb la numeració de les pedres que es van guardar per ser tornades a col·locar en un nou indret). També diversos mapes i plànols del terme municipal o de parts concretes del terme. A més, el fons documental també compta amb un recull en un format de fitxes d'informacions en relació al municipi com són manifestacions religioses i culturals, costums, rondalles, llegendes o cançons, entre altres. En relació a aquest recull són poques les informacions corresponents a Cercs, encara que minses són interessants. La majoria de les dades són resultat d'un recull oral d'informacions i també part de buidatge bibliogràfic. El fons també compta amb documentació de diverses masies de la comarca; referent al terme de Cercs només compta amb informació de la masia de Merolla, es tracta d'un llibret fotocopiat que consta referenciat com a llibre trobat a la Casa Merolla de Cercs, data de l'any 1874-1875, i que constitueix una mena de llibre de comptes de les diferents actuacions realitzades sembla que per Ramon i Joan Selga García, imatgers del Serrat del Gall, en la que s'inclouen totes les actuacions i treballs realitzats com daurar, pintar, etc. , indicant cada obra a realitzar i el detall del pressupost segons material necessari i jornals (Coromines, R. (2011): Ramon i Joan Segla García, imatgers del Serrat del Gall, a L'Erol, núm. 107, Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà)</p> | 08268-171 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga. | <p>L'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, consta d'un interessant fons d'imatges però també un de documental. En aquest hi ha informació recollida per els diferents membres, alguns dels apartats més destacats és informació sobre fons documentals de masies, en el que només hi consta Merolla municipi de Cercs, i informació referent a temàtiques relacionades amb el folklore, o a nivell genèric de cadascun dels municipis.</p> | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||||
| 66662 | Aplec de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-quirze-de-pedret | XX | La Festa o Aplec de Sant Quirze de Pedret es celebra el tercer diumenge de setembre, encara que la festivitat de Sant Quirze i Santa Julita s'escau al 16 de juny. Els actes consisteixen en una missa en honor als sants en la que es fa cantada dels Goigs, es acabar ens fa el repartiement dels tradicionals panets de Sant Quirze i de ramells de flors boscanes. Tot seguit es desenvolupen actes que han anat variant al llarg dels anys, però que acostument a ser, almenys els darrers anys, una representació de ballets i danses tradicionals de la mà de l'Esbart Queralt de Berga. | 08268-172 | A l'església de Sant Quirze de Pedret | L'aplec es va recuperar després de la primera gran campanya de rehabilitació i restauració del temple als anys 60 del segle XX, des de llavors la festa ha sofert algunes variacions i adaptacions segons les necessitats o gustos de l'època. La festa l'organitza i costeja l'Ajuntament de Berga, ja que el temple va ser cedit als anys 60 del segle XX al consistori, qui se'n fa càrrec des de llavors. | 42.1080000,1.8817500 | 407545 | 4662372 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||||
| 66663 | Forn de pa de Ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-de-ca-lagusti | XX | Ca l'Agustí és l'únic forn de pa de producció pròpia del municipi de Cercs. El forner, Agustí Costa Boixader segueix la tradició d'elaboració del pa transmesa de generació en generació al llar de 5 generacions de forners de la mateixa família, des d'aproximadament el 1884. El forn de Ca l'Agustí ofereix tota mena de productes artesans elaborats al seu propi obrador, destaca diversos tipus de pa, com és el rodó de 1884, junt amb una variada proposta de pans de farines o barreges de farines de diversos tipus, des de blat, sègol, fajol, espelta, entre moltes d'altres. És molt apreciada i reconeguda de fa molts anys la coca de pa o de forner, coneguda com la coca de Cercs. Entre la diversa tipologia de productes que s'ofereixen també compta amb productes com croissants, magdalenes, ensaïmades, carquinyolis, brioxos de bolets (anomenats pabolet) junt amb propostes més innovadores i actuals com són pans el pa de formatge, pa de sobrassada, etc. De fet, els darrers anys el forn de Ca l'Agustí ha innovat en l'elaboració de diverses tipologies de pans, amb introducció de farines diverses, així com en la creativitat de les seves propostes; podent fer esment a l'ús de farines naturals i ecològiques, algunes mòltes a la pedra, l'ús de massa mare natural, elaboració de pans de llargues fermentacions, entre altres. | 08268-173 | Ctra. De Ribes, 19. 08698 Cercs | En Agustí Costa i Boixader és la cinquena generació de forners de la família, va iniciar-se en la feina des de petit, ja que era el negoci familiar. Tot i que inicialment, el seu interès d'estudis es decantava per un altre camp, finalment es va posar al capdavant del negoci familiar, en el qual ja hi porta 25 anys. Des de que la família, provinent de la Font del Pi de Peguera, va instal·lar-se a Cercs, consta que van dedicar a fer pa; sembla que en origen la casa pot ser que s'anomenés Cal Miquel. L'establiment consta com establiment centenari i té qualificació d'empresa artesana; el forner, l'Agustí Costa, compta amb la carta de Mestre Artesà alimentari, carta que ja ostentava el seu avi. | 42.1460400,1.8597600 | 405784 | 4666620 | 08268 | Cercs | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Alguns dels productes més reconeguts són: la coca de Cercs, el pabolet (brioix en forma de bolet i farcit de xocolata), pa de formatge (té forma de formatge i gust de formatge de cabra), pa del cordill (anomenat també de 1884, fet totalment amb llevat natural), pans de farines ecològiques i llevats naturals, pa de botifarra negra i pinyons (curiositat que a més té forma de botifarra), a més, del propi pa de pagès tradicional de llarga fermentació. | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 66675 | Terma Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terma-alta | Es tracta d'un bloc monolític, clavat verticalment; està cobert de molsa però s'hi poden distinguir grabats dos escuts, els dels senyors de Berga i el dels senyors de Pinós, ja que es troba ubicada en l'antiga partió dels seus dominis. Es troba en el coll que hi ha entre el Castellot al nord-oest (887m), l'Agulló al nord-est (870 m.) i al sud la Roca Roja (828 m.), a poca distancia al nord-est de la Collada de la Mesquita. La terma està situada a uns 781 metres d'alçada sobre el nivell del mar. L'indret és partió dels municipis de Cercs i Vilada. | 08268-185 | Al nord-est de la Collada de la Mesquita i al sud-est del turó del Castell de Puigarbessós | La Terma Alta és una antiga fita de terme que dividia les terres dels senyors de Berga i les dels senyors de Pinós. La Terma Alta és una roca de considerable dimensió alçada al mig del coll i amb els escuts gravats de les dues famílies feudals. | 42.1182200,1.8933800 | 408522 | 4663495 | 08268 | Cercs | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||||||
| 66677 | Mina Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-sant-roma | FONT, Esther; SERRA, Rosa (2003): El Carbó. [Terrassa]: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Biodiversitat i tecnodiversitat ; 2. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. SERRA I ROTÉS, Rosa (2003): Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà / Rosa Serra, Antònia Prat i Josep Picas. Manresa: Zenobita, cop.. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. VVAA (2003): El Patrimoni miner de Catalunya: guia de mines museu i museus de geologia i mineria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Mines. VALL, Eduard (2001): La Mineria a Catalunya: jaciments i patrimoni miner. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Turisme. | XX | La bocamina de Sant Romà es troba a l'extrem sud-oest de la plaça de Sant Romà, on hi ha el Museu de les Mines de Cercs. Actualment la mina és accessible en uns 450 metres de galeria, els quals estan condicionats com a visita guiada oferta a través del museu. La visita a la galeria es fa amb entrada en un tren amb vagonetes i la sortida a peu. El recorregut de la mina ofereix al visitant una visió de l'evolució de les tècniques d'explotació minera així com de les condicions de treball al llarg de 150 anys d'explotació minera, a partir de poder veure en la mateixa mina els diferents tipus de galeria que van existir, les eines i la maquinària emprada per l'extracció del carbó, a més d'apropar al visitant les condicions de treball dels miners al llarg dels anys i els diferents canvis ocorreguts a través d'elements visuals i vivències diverses. | 08268-187 | Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs | La mina Sant Romà (o Sant Corneli) està situada a 965 m d'altitud. Fou explotada entre els anys 1905 i 1964. De fet, es tractava d'una galeria de la boca-mina Sant Corneli, explotada entre els anys 1890 i 1904. La galeria Sant Corneli es va obrir cap a l'esquerra de l'entrada mentre la galeria Sant Romà es va obrir cap a la dreta de l'entrada, fins a trobar les capes de carbó. La galeria principal tenia una llargada de 6 km, mentre el ramal de la dreta en tenia 3. Aquesta mina no es va mecanitzar mai, de manera que l'extracció del carbó sempre fou a força de braços. A partir dels anys 1920 però sobretot entre 1940 i 1960 la pedra i el ciment varen anar substituint la fusta com a suport de la volta de la galeria. Això ha permès que des de 1999 s'hagi habilitat un tram d'uns 450-500 m per ser visitat com a part del Museu de les Mines de Cercs. | 42.1827500,1.8505600 | 405078 | 4670706 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el recorregut s'expliquen temes i es permeten veure reproduccions d'algunes condicions de treball així com d'objectes, eines, etc. El discurs museogràfic acosta als visitants la seva vida diària a la mina, les condicions laborals, els miners s'estaven dotze hores dins la mina, de les 6 del matí i a les 6 de la tarda; fet que significava fer vida dins de la mina, des de menjar-hi com estar-hi les petites estones de repòs, tot en condicions d'il·luminació escasses, antigament només amb una làmpada d'oli. Els miners tenien unes condicions de treball eren molt dures, amb llargues jornades de treball, sous molt baixos i sotmesos a un perill constant pel propi fet de treballar a l'interior de les mines, ja que eren espais amb mala ventil·lació, constantment envoltats de pols i amb un ambient d'elevada humitat; a més, en ocasions hi havia esllavissades i explosions. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 66680 | Mina Alfons o del Moroto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-alfons-o-del-moroto | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX-XX | L'accés a la mina està quasi totalment coberta de sediment i vegetació. | La bocamina Alfons està formada per un mur bastit de pedres que actua de mur de contenció del terreny, i en el que hi ha la boca d'accés a l'interior de la mina. Es tracta d'una obertura feta en pedres col·locades a maners de dovelles, formant un arc de mig punt que té continuïtat, almenys uns metres, conforman la volta de canó de la galeria. Actualment, la boca es troba quasi totalment sitjada. | 08268-190 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. | La mina Alfons (o del Moroto) està situada a 876 m d'altitud, a la dreta del torrent de la Frau i per sobre de la mina Esteve. Va ser explotada entre els anys 1893 i 1917, primer per part de l'empresa D.G.E de Olano, i ja a partir de 1911 a través de l'empresa Carbons de Berga S.A. i fins al moment del seu tancament. | 42.1876600,1.8583400 | 405728 | 4671243 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El carbó extret d'aquesta mina, junt amb la mina Milagros, ja fora del municipi de Cercs, era trasportat per un cable aeri fins al nivell Esteve, a fi de ser traslladat a través del pla inclinat fins al nivell Consolació i fins a l'estació de Fígols. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 66682 | Cable aeri de la mina Alfons al nivell Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cable-aeri-de-la-mina-alfons-al-nivell-esteve | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. COROMINAS, J. (2015): '120è aniversari del pla inclinat 'Natalia' de Fígols-Les Mines', a L'Erol, núm. 123. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona: Terminus. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Les estructures estan molt cobertes de vegetació. | Es tracta d'un cable aeri o funicular que permetia el transport de carbó des de la mina Alfonso fins al nivell de la mina Esteve, des del qual a través d'un ferrocarril era transportat fins el cap del pla Natàlia. Es conserven diverses restes d'aquest cable, dues grans estructures de suport del cable es troben al vessant nord del torrent de la Frau i dins el terme de Guardiola de Berguedà, són estructures formades per grans murs bastits en pedra (en un dels casos, part dels angles superiors són en maó massís), són murs d'alçada considerable; en un dels casos encara es conserva part del cable i dels elements de suport d'aquest. Dins el terme de Cercs al nivell de la mina Esteve, en el punt d'arribada del carbó que es transportava en el cable aeri, es conserva una estructura de dipòsits on s'acumulava el material per ser carregat amb vagonetes fins al pla inclinat a través del qual es transportava fins el nivell Consolació. Es tracta d'una construcció que era emprada com a punt de recepció del carbó que era baixat pel cable aeri, en aquesta estructura hi havia un seguit de dipòsits o tolves permetien l'emmagatzematge del material fins al moment del seu transport, encara són visibles algunes de les sortides del carbó de les tolves. | 08268-192 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. | La mina Alfons va estar en funcionament entre els anys 1893 i 1917, el carbó que se n'extreia era transportat per aquest cable aeri o telefèric fins el nivell de la mina Esteve, posteriorment a través de vagonetes es feia arribar fins al pla inclinat per poder arribar a l'estació de Fígols. Sembla que el funicular va funcionar els mateixos anys que la mina Alfons i potser uns pocs més, fins com a molt l'any 1919, quan es va deixar d'explotar la mina Esteve. | 42.1888800,1.8574600 | 405657 | 4671379 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que aquest funicular a més del transportar el carbó de la mina Alfons, també era emprat per baixar carbó de la mina Milagros, situada dins el terme de Guardiola de Berguèda, i carbó d'altres mines. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 66686 | Mina de les boïgues del Fortaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-les-boigues-del-fortaner | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XIX-XX | Està en desús i abandonada. | La boca de la mina és visible encara que es troba molt coberta de sediment, l'obertura conservada permet veure una petita part de l'interior de la galeria, és coberta amb volta de canó feta en pedra. | 08268-196 | prop de la masi del Galló, a l'oest del poble de Sant Jordi | Es tractava d'una mina d'extracció de carbó, que consta que va ser explotada entre finals del segle XIX i principis del XX. Sembla que aquesta mina va ser descoberta durant l'explotació de la mina del Bofarull. | 42.1512400,1.8453000 | 404597 | 4667214 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop hi havia també una mina coneguda amb el mateix nom però que era d'extracció de pedra, la qual era cuita als forns del Galló. Sembla que va iniciar els treballs a inicis del segle XX. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 66687 | Mina dels camps del Fortaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-camps-del-fortaner | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XIX-XX | Està en desús i abandonada. | La boca de la mina es troba força coberta de sediment, tot i que és visible part de l'obertura. Es tracta d'una obertura feta en arc de mig punt bastit en pedra, que dóna a un petit tram de galeria, és coberta amb volta de canó feta també en pedra. | 08268-197 | prop de la masi del Galló, a l'oest del poble de Sant Jordi | Es coneix molt poca informació d'aquesta mina; sembla que era d'extracció de carbó i que fa estar en funcionament entre finals del segle XIX i inicis del XX. Es creu que el mineral podria haver estat utilitzat en els propers forns de pedra del Galló. | 42.1513300,1.8454100 | 404606 | 4667224 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba a pocs metres més amunt de la bocamina de les boïgues del Fortaner. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 66700 | Pontarró de Fontollera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-fontollera | BOIXADER, M. (1998): 'Projecte de reconstrucció del tram de ferrocarril Colònia Rosal-Pedret', a L'Erol, núm. 59. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', Barcelona. | XX | El pont és de petit recorregut, permet superar el torrent de Fontollera, el qual desaigua al riu Llobregat a pocs metres per sota del pont de Pedret. Està bastit en murs de pedra de carreus desbastats, conformant un únic ull fet en arc de mig punt a la part central que permet el pas de l'aigua. L'arc i els muntants on es recolza són de carreus de pedra molt més ben tallada i polida que la resta i es mostren col·locats en cadena. El pont ha estat restaurat en la part del tauler, col·locant un paviment nou i instal·lant una barana de fusta. L'actuació s'ha emmarcat en les obres de condicionament de la via verda de Pedret a Cal Rosal que ressegueix el traçat de l'antic ferrocarril. | 08268-210 | Ala part sud del municipi, a la zona de Pedret. | L'any 1890 es fusionaren les empreses Ferrocarriles y Minas de Berga, SS i Ferrocarril Económico Manresa-Berga; entre l'any de la fusió i el 1904 es va dur a terme les obres del ferrocarril entre Olvan i Guardiola, que foren al contractista Magí Gallifa el 8 de juny de1901. La majoria de les obres van ser concloses a finals del 1903. La inauguració de la línia es produí al 21 de novembre de 1904. L'any 1972 es clausurava el traçat de la colònia Cal Rosal amb Guardiola. L'any 2015 s'ha realitzat una actuació de recuperació de la via verda que ressegueix el traçat del tramvia entre Olvan i Pedret. | 42.1058100,1.8799000 | 407389 | 4662131 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat mateix del pont, pel seu extrem sud, hi ha el refugi dels pescadors, una font i una petita placeta que és emprada com a pàrquing, a un extrem de la qual hi ha una escultura metàl·lica d'una truita; aquesta zona és d'ús habitual de la societat de pescadors i lloc freqüentat per altres pescadors i molts visitants, que acudeixen a la zona de Pedret.El pontarró de Malgrau consta a l'IPAC núm. 36903, però encara que indica que està situat al seu pas per Fontollera, no es correspon al mateix pont. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 91773 | Central tèrmica de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-termica-de-figols | <p>Serra, Rosa (2016) Energia termoelèctrica para el Área Metropolitana de Barcelona: la central de Fígols (1929) y la central de Cercs (1970). <span><span><span><span><span><span><span><span>III Seminario internacional. Gestión e intervención en el patrimoni atquitectónico industrial. E.T.S. Arquitectura i E.T.S. Ingenieros Industriales. P. 253-272.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Serra, Rosa; Tenci, Roberta (2013). “La Central Tèrmica de Fígols, una història en imatges”. <em><span>L'Erol</span></em> (Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 116, p. 8-14.</span></span></span></p> | XX | En general el conjunt es triba en mal estat de conservació | <p>De l'antiga central tèrmica es conserva l'edifici central. L<span><span><span><span><span>'estructura arquitectònica es va considerar innovadora constructivament pel sistema de formigó armat utilitzat.</span></span></span></span></span><br /> </p> | 08268-211 | Al peu de la carretera C-16, entre els punts km 107 i 108 | <p>Les obres per construir aquesta central van començar el 1929 i van acabar el 1931, a càrrec de l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro SA, filial de La Canadiense (més tard La Canadenca), amb una superfície total de 876m2. Consumia carbó en pols que prèviament s'havia tractat a un rentador de carbó, utilitzava el lignit que s'extreia de les mines de carbó de a la zona. Funcionava entre 1.500 - 2.500 hores anuals. La central es va connectar a l'estació transformadora de Vic el 1931 mitjançant una línia d'alta tensió d 84 km. Va tenir un important paper complementant la xarxa elèctrica que produïa energia per a l'àrea metropolitana.</p> <p>L'any 1971 va deixar de funcionar perquè es va posar en marxa la noca ventral tèrmica. Entre 1960 i 1971, l'empresa Cabisa la va utilitzar per a la fabricació de materials de construcció a partir del reciclatge d'una part de les cendres de la nova central.</p> <p><span><span><span><em><span><span>Característiques tècniques de la central tèrmica de Fíguls:</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Refrigeració</span></span></em><span><span>: Per aigua captada del canal industrial de Berga i de l'aqüífer (Forat negre- Font de la Vedella)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Característiques de les calderes</span></span></em><span><span>: Dues calderes per generar vapor de 671 m² de superfície. Pressió de treball 25 kg/cm². Temperatura màxima de 400 °C, equipades amb 2 reescalfadors amb un total de 1.908 m². Les cambres de combustió de les calderes eren sistema Bailey.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Característiques del turboalternador</span></span></em><span><span>: Construït per British Thomson Houston. Pressió de treball 22 kg/cm². Amb una temperatura de 375 °C. Potencia proporcionada de 13.600 CV a 3.000 rpm i l'alternador donava 12.500 kVA a 6.000 V.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Connexió a la xarxa</span></span></em><span><span>: L'any 1931 mitjançant una línia de 84 km es va unir a l'estació transformadora de Vic amb una tensió de 25 kV, encara que la línia estava preparada per 110 kV. Estava alimentada per quatre transformadors monofàsics de 3.000 kVA a les tensions 6.300/23.200 V. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Nombre de treballadors</span></span></em><span><span>: Una vuitantena aproximadament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant la retirada de les tropes republicanes al gener de l'any 1939, mitjançant unes càrregues explosives varen malmetre el turboalternador inutilitzant la central durant uns tres anys. Es va substituir el turboalternador per un de nou de la casa Brown Boveri amb una potència de 19.600 CV a 3.000 rpm i l'alternador donava 16.000 kVA a 6.000 V.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 42.1760300,1.8602400 | 405868 | 4669950 | 1929-1931 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-03-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 96467 | Gegants de Sant Jordi de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-jordi-de-cercs | XX | <p>Gegants de Sant Jordi de Cercs, formats per una parella: la figura del cavaller Sant Jordi i la princesa Blancaflor. Amiden 3,75m i 56 kg ell, 3,65m i 44 kg ella. Van ser construïts el 1999 de cartró pedra, pels alumnes d'un curs d'imatgeria popular impartir per l'escultor igualadí Àlvar Ymbernón Tarrida, que es va cel·lebrar al Consorci de Formació i INiciatives de Cercs-Berguedà.</p> | 08268-212 | Sant Jordi de Cercs | <p>Els gegants fan referència a la llegenda de Sant Jordi, quan el poble de Cercs va oferir la princessa Blancaflor al drac i que va ser salvada pel cavaller.</p> | 42.1516163,1.8565932 | 405530 | 4667243 | 1999 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2024-03-20 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 70888 | Fons d'imatges de Vallcebre de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-vallcebre-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>El fons fotogràfic està format per unes 300 fotografies referents a Vallcebre. La temàtica és diversa (festes, masies, esglésies, panoràmiques...). Les fotografies són de la segona meitat del segle XX i és un fons en creixement ja que es dota de donacions i noves fotografies que s'hi van incorporant.</p> | 08293-5 | Carrer Mossèn Huch nº 8, 1r, 08600 Berga. | <p>L'Àmbit de Recerques del Berguedà va ser fundat l'any 1982. Agrupa a diferents persones de la comarca interessades per la cultura. És l'entitat encarregada de publicar L'Erol i s'il·lustra amb el fons fotogràfic i documental que posseeix. Aquest fons fonamentalment fa referència al Berguedà.</p> | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Vicenç Aparicio, Ramon Viladés i altres. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 70908 | Torre del telefèric de Vallcebre al Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-teleferic-de-vallcebre-al-collet | AAVV (2003). Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà. Zenobita Edicions. ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics del carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. | XX | Nomès es conserva part de l'estructura que aguantava la torre a causa de l'abandonament. | Petita torre de suport del telefèric que baixava les vagonetes de carbó des de Vallcebre fins al Collet (Guardiola de Berguedà). Únicament es pot apreciar la base quadrada de formigó que subjectava la torre de suport. Aquestes pilones o torres de suport eren totalment de fusta, d'aquí que avui en dia ja no en quedi cap rastre. Concretament, aquestes torres de fusta estaven forades per bigues de 20 per 20 cm, col·locades verticalment sobre la base o fonaments de formigó, i reunides en un vèrtex a la part superior. Un tramat de bigues de 15 per 15 cm lligava l'estructura. Les bigues anaven collades entre elles per cargols. A la part superior, un travesser feia de suport a les rodes per on circulava el cable i per on lliscaven les vagonetes. | 08293-25 | La Foradada | La Generalitat, a l'etapa republicana, va començar a construir un telefèric per baixar el carbó fins al Collet, però al 1939, en acabar la Guerra Civil i desaparèixer aquesta institució, les obres es van aturar. Posteriorment, l'empresa Serchs SA, filial de Carbones de Berga SA es va fer càrrec de les mines de Vallcebre, i va reprendre els treballs de la construcció del telefèric, que l'any 1944 va arribar a Griera i el 1946 al Collet. Aquest telefèric es va utilitzar fins el 1962. Un cop construït el telefèric de Vallcebre i el telefèric de L'Espà fins als Hostalets, les dues empreses explotadores van iniciar negociaions per construir dos telefèrics d'enllaç. Un havia d'unir la mina Campos de Saldes, propietat de Serchs SA, amb l'estació motriu del telefèric de Carbones Pedraforca SA; i l'altre havia d'unir el tram final dels Hostalets amb el telefèric que anava fins al Collet. Així, Serchs SA podia baixar el carbó de la mina Campos i Carbones Pedraforca SA podia fer arribar el carbó al Collet. Els dos telefèrics d'enllaç es van construir però mai van funcionar. L'inici del telefèric es trobava entre les mines de Tumí i Maria Teresa, per sobre del poble de Vallcebre. Un primer tram, sense gaire desnivell, portava les vagonetes fins la roca de l'Esdavella. A partir d'aquí s'iniciava un fort pendent. Uns anys més tard, a causa dels problemes que comportava aquest gran desnivell, es van foradar dos túnels per sota d'aquest punt per tal de reduir el fort pendent. Al seu interior hi havia quatre pilones molt baixes però a la sortida, per salvar el desnivell de la roca, s'hi va construir una pilona de 52 metres d'alçada. A partir d'aquí, anava disminuint l'alçada progressivament, passant prop de Cal Tutó i Cal Nai i per sobre de Cal Metge, on s'hi van haver de fer unes proteccions per evitar que el carbó caigués sobre la casa. Des del poble anava en direcció a la Foradada on el desnivell es suavitzava fins arribar a l'estació de Grier, en una primera fase, i després fins al Collet. Els forts desnivells van fer que la instal·lació i l'explotació del telefèric fossin dificultoses. Wagner, l'enginyer alemany que havia impulsat les mines de Peguera, fou l'encarregat de l'obra. | 42.2128600,1.8284000 | 403294 | 4674075 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 70927 | Castell de la Grallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-grallera | <p>AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA), Generalitat de Catalunya. AAVV (1994). Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol 9 'Bages, Berguedà i Solsonès'. Fundació Enciclopèdia Catalana. SANTANDREU, Dolors (1997). 'Vallcebre a l'Edat Mitjana'. L'Erol, nº 56, hivern 1997.</p> | XIII | Desaparegut | <p>Castell desaparegut. El castell estava prop del camí ral que pujava de Guardiola a Maçaners, abans d'arribar a Sant Julià de Fréixens. Tot i que no queden restes visibles, es fitxa en ser BCIN.</p> | 08293-44 | Els Hostalets | <p>El castell apareix documentat des de l'any 1255 amb Joan Bernat de Grallera com a senyor del castell, però tenia escampats una part dels seus dominis i propietats per la baronia de Pinós. La família està documentada fins a finals del segle XIV. El castell no tenia terme i estaria inscrit dins d'un domini superior com el castell de Guardiola o el monestir de Sant Llorenç prop Bagà.</p> | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1255 | 08293 | Vallcebre | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | També es coneixia com a Castell de Grayera o de Prat. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||
| 70928 | Coma de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-de-vallcebre | <p>AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. FOLCH, R (1980). Registre fòssil. Història Natural dels Països Catalans. Barcelona, núm. 15.</p> | Dolent perquè es desconeix la localització. | <p>El jaciment paleontològic de Coma de Vallcebre es refereix a una localitat, de la qual se'n desconeix la localització i no hi consta cap intervenció, on s'hi documenten restes d'invertebrats marins fòssils d'edat Senonià ( Cretaci superior, Mesozoic), i s'hi destaca la presència de l'equínid (eriço marí) Orthopòsis miliaris, i del crustaci decàpode Callinassa faujasi.</p> | 08293-45 | Es desconeix la localització | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Aquest jaciment està recollit a la CCAA, la seva referència es va fer a partir del buidatge bibliogràfic, tot i que no el van poder localitzar. Avui en dia tampoc s'ha trobat ni hi ha cap altre referència bibliogràfica. | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 70936 | Goig de Sant Victor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-victor | XX | El text del goig és el següent: Goigs del gloriós Sant Victor, Papa i màrtir, que se venera en la parroquial iglesia de Santa Maria de Vallcebre Bisbat de Solsona. Puix que Vallcebre ha lograt / Reliquias de vostre cos: / Sant victor Papa gloriós / siáu lo nostre advocat. / De bons pares africáns / fou lo vostre naixement: / de ells beguereu plenament / la doctrina dels christians: / desde la mes tendra edat / fugiu del mon enganyós: / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Vostra innocent juventut / ignorà los mals costums: / de la ciencia las llums / juntáreu ab la virtut: / á tots vostra santedát / serveix de mirall hermós. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Disposat tant bellament / volgué Déu Nostre Senyor: / quels ordres sants vostre cor / Desitjás eficasment: / Ministre del cel creat / la fe sembráu fervorós: / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Summo Pontífece fet / promovéu la lley divina: / ab exemples, y doctrina / publicament y en secret: / lo die de Pascua ha estat / en diumenge escrit per vos. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Theodoto desertór / confus de sa cobardia: / se fa cap de una heretgia / abandonát son honor: / de la Iglesia es saparát / per vós com a escandalós. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / La quinta persecució / vos prepara grans torments: / vos confortáu á las gents / predicantlos la Passió; / per la lley de Christo amát / donáu la sanch valerós. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Séptimo Severo era / lo qui vós maná matar: / volent del mon desterrár / la lley santa y verdadera: / ell morí desestimát, / y vos viviu victoriós: / Sant Victor Papa gloriós, etc. / De febres, y de tots mals / curáu á vostres devots: / a Vallcebre sabém tots / destruiu los temporals: / á vos recorre confiát / lo qui creu sou poderós. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Puix en lo cel col·locat / regnau alegre, y ditxós: / Sant Victor Papa gloriós / siáu lo nostre advocat. | 08293-53 | Santa Maria de Vallcebre | 42.2043300,1.8184900 | 402463 | 4673139 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | El goig s'ha copiat literalment, respectant l'ortografia de l'original. La data de la impressió no hi apareix. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 70946 | Mercat de Productes Artesans de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-productes-artesans-de-vallcebre | XXI | Mercat recent però que ha anat creixent any rere any. | El Mercat de Productes Artesans de Vallcebre és un mercat d'hivern, iniciat l'any 2007, en que es mostren tot tipus de productes artesans i alimentaris de Vallcebre i del Berguedà. Inicialment es celebrava el dia 6 de desembre però degut a les condiccions climàtiques a partir del 2009 el mercat s'avançarà una mica, a mitjans de novembre. | 08293-63 | Parc dels Roures (darrere Ajuntament) | El Mercat es va iniciar l'any 2007 amb l'objectiu de donar a conèixer productes alimentaris i artesans de Vallcebre i del Berguedà. El Mercat ha tingut una gran acceptació i és per això, i per facilitar-ne l'afluència de públic, que a partir del 2009 es canviarà la data i passarà a fer-se a l'octubre. | 42.2034900,1.8173400 | 402367 | 4673047 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 70947 | Fons d'imatges de Vallcebre al Museu de les Mines de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-vallcebre-al-museu-de-les-mines-de-cercs | XX | L'Arxiu Fotogràfic del Museu de les Mines de Cercs conté més de 3.000 fotografies referents al Berguedà. D'aquestes, unes 150 fotografies, fan referència a Vallcebre. Tot i que les fotografies són de diferents èpoques i temàtiques, la gran majoria, són imatges de la segona meitat del segle XX referents a la mineria i als paisatges. El Museu disopsa d'una base de dades amb expliciació i informació de cada fotografia, així com també còpies o originals. Les fotografies provenen de l'Arxiu Luigi, Arxiu Sistach i donacions que han fet diverses persones. | 08293-64 | Plaça Sant Romà s/n, colònia Sant Corneli, 08698 Cercs. | El Museu de les Mines de Cercs va nèixer el 1999, i ja des del principi es va interessar per la recollida de material fotogràfic de les zones mineres de la comarca. Gràcies a les donacions i fotografies fetes pel Museu, l'arxiu fotogràfic ha anat creixent, i continua creixent, any rere any. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||||
| 70949 | Goigs de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-barbara-0 | XIX-XX | El text dels goigs és el següent: Dins el temple i dins la mina / brollarà l'oració, / Santa Bàrbara, heroïna, / Verge i Màrtir del Senyor./ Contemplem la nit tant bella / que us omplia el pensament, / i en l'ullet de cada estrella / que perfora el firmament, / la fe nostra hi endevina / el mirar del Creador. / Tres finestres de llum clara / la capella us guarniran / com imatges de Déu Pare, / de Déu Fill i Esperit Sant. / Feu capella cada mina / dins la fosca del carbó. / Contra els falsos déus que honra / la ceguesa del pagà, / l'únic Déu que la fe adora / troba en vostre cor altar, / feu-nos llum a la retina, / quan revé la passió. / Vostre pare us perseguia / amb l'espasa nua al braç, / quan la roca que us cloïa, / esberlant-se, us obrí pas. / Que la gràcia divina / trenqui el cor del pecador. / Com devalla la neu pura / sobre els vostres divuit anys! / De l'Espòs teniu fretura / dins la nit plena d'afanys, / i a la vostre mà tant fina / no s'acluca el llantió. / Esfullada, l'assutzena / sols canvia el color blanc / damunt l'ara on s'ofrena, / per les roses de la sang.../ Més Jesús us il·lumina / i us guareix dins la presó. / Mentre el foc els flancs us lleva, / com si el cos no se'n sentís / la mirada al cel s'eleva / amb les ales del somrís. / Ara els llavis ens afina / el somriure en el dolor. / I sofriu després encara / els martiris que Déu en sap!, / fins que el braç cruel del pare / sacrifica el vostre cap. / Gest d'esposa que es reclina / en els braços del senyor. / Quan els llamps i la tronada / gargotegin el cel blau, / empareu-nos la mirada / amb l'arc-iris de la pau / el devot vostre que fina / coroneu d'etern perdó! / Fígols, Saldes i Vallcebre, / Collet, Gòsol, Massanés / us invoquen i us veneren / amb Aspà i Coll de Pradell, / puix que vostre esguard s'inclina / sobre tota aflicció. / Dins el temple i dins la mina / brollarà l'oració, / Santa Bàrbara, heroïna, / Verge i Màrtir del Senyor. | 08293-66 | Santa Maria de Vallcebre | Els goigs es canten el dia de la festa del sant o la santa a què fan referència. Concretament, Santa Bàrbara es celebra el 4 de desembre i a la comarca és molt coneguda , ja que és la patrona dels miners. | 42.2043300,1.8184900 | 402463 | 4673139 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | Facilitat per Josep Oriola. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 70956 | Llegenda del Pla de La Barrumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pla-de-la-barrumba | La Llegenda del Pla de la Barrumba conta l'origen del nom d'aquest pla de Vallcebre. Es veu que els ramats quan pujaven es paraven a descansar en aquell indret i a passar-hi la nit. Allà els pastors agafaven els marrans més grans i forts que tenien i els feien lluitar entre ells. El marrà guanyador era al que li posaven la barrumba (esquella) i d'aquí el nom. | 08293-73 | Pla de La Barrumba. | 42.1883700,1.8390700 | 404138 | 4671343 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||||||
| 70957 | Llegenda del Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-massana | La llegenda del Massana diu que un dia aquest es presentà davant de l'home de Cal Muga mentre aquest guardava vaques. Feia molts anys que no es veien però es coneixien perquè el Massana de petit hi havia treballat guardant vaques. L'home de Cal Muga li va dir que perquè feia aquelles coses (en Massana era un dels principals maquis berguedans). El Massana no el va respondre però li va dir que aniria a casa seva a agafar-li l'arma i menjar, que ja sabia on ho tenia per haver-hi treballat abans. També li va dir que passat un temps li deixaria l'arma amagada a sota una roca que hi ha de Cal Batalla. S'emportava el fusell perquè aquell no li pogués fer res, i efectivament, al cap d'uns dies l'home de Cal Muga va trobar la seva arma en aquell lloc. | 08293-74 | Volts de Cal Muga | 42.2165700,1.8141500 | 402124 | 4674503 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||||||
| 70958 | Llegenda de la Màquina dels Estanys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-maquina-dels-estanys | La llegenda de la màquina dels Estanys diu que un grup d'homes de Vallcebre van decidir fer-se una màquina per fer monedes falses. Però al cap d'uns anys aquests homes es van discutir i perquè cap veí no pogués fer monedes, van decidir quedar-se un tros de la màquina cadascún. L'últim tros d'aquesta màquina que es va veure va ser a Cal Corrent. | 08293-75 | Els Estanys, Belians | 42.1927500,1.8136100 | 402042 | 4671859 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Actualment no queda res d'aquesta casa, però estava a la zona coneguda com Els Estanys, ja que és una zona molt fangosa. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||||
| 70959 | El Mullàs de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mullas-de-vallcebre | SERRA i VILARÓ, J (1913). 'Cançoner del Calic'. L'Avenç. Barcelona 1913. | Només és recollida al llibre però no és coneguda. | Cançó de Vallcebre recollida al Cançoner del Calic. La lletra és la següent: Una cançoneta nova / (bé la sentireu cantar) / treta n'és d'una minyona / que a Vallcebre se n'està / que per nom se'n diu Mundeta / i que és filla del Mullàs. / Si us promet alguna cosa, / fadrinets, no en faceu cas. / Tu, Dents, que ara la festeges: / no sé si t'escaparàs: / si t'agrada la carbassa / ja estic cert que en menjaràs. / Com ella no n'és escassa, / ni li reca la llavor, / quan està ja amonestada / té modos de dir que no. / Aquesta galan minyona / ajudeu-me-la a mirar: / n'és una noia molt guapa: / no se li pot ignorar. / Encara que n'és d'aquelles / del cossarrillo grosser / la mica de gep que porta / li n'està d'allò més bé. / El dot d'aquesta minyona / jo prou vos diré quin és: / té cinc dits a cada mà, / però no sé si valen re; / en sap de cosir i fer mitja, / jo sols ho sentit a dir, / i en sap fer algunes camises / pels que volen presumir. / Les noies d'avui dia, / com és cosa que ja es veu, / no teniu a la memòria / les coses com es dieu: / quatre amb un, quatre amb un altre, / no mireu lo que pot ser, / i a moltes lo temps us passa / i us quedeu en el planter. / Els fadrinets de Vallcebre, / de Saldes i Maçaners / deurien, si tu els miraves, / donar-te'n un bon revés, / perquè tu mateixa els deies, / com tantes ne dius de frau, / que a cap fadrí de muntanya / no el colliries del fang. | 08293-76 | Vallcebre | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | Fou dictada pel Manset de Fígols. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 70960 | Cançó de Pegaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-pegaire | AMADES, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Ed. Selecta, Barcelona 1979. | XX | Només recollida al llibre però no coneguda. | La Cançó diu el següent: Si n'hi ha un pegaire, / de matí es llevà, / pren la destraleta / i cap al bosc se'n va. / Ai que tot de tots en sia, / ai que tot de tots serà! / La teia que rauta / fa de mal rautar, / la teia és humida, / fa de mal cremar. / L'amo ja li'n deia / que el demandarà; / ja li'n responia / que se'n guardarà. | 08293-77 | Vallcebre | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | Cançó cantada el 1923 pel Teixidor de Vallcebre i recollida per Joan Amades. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 70961 | En Joan Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-joan-freixa | SERRAi VILARÓ, J (1913). 'Cançoner del Calic'. L'Avenç, Barcelona 1913. | Cançó desconeguda. | La cançó es troba recollida al Cançoner del Calic i és la següent: Natural so de Vallcebre / i a Vallcebre em so criat. / Per nom me'n dic Joan Freixa, / que amb raó em queixo, / sempre so estat desditxat./ La gent diuen que jo em queixo: / no em queixo sense raó: / me n'és causa una donzella, / hermosa i bella, / robadora del meu cor. / jo de dia encara passo / sols ne puga treballar. / Quan ne vé l'hora de l'àpat / me'n poso a taula: / no en puc veure ni menjar. / Cada nit jo la somio. / De prompte n'estic despert: / trec el cap a la finestra. / (Això és cada vespre): / sempre em sembla que la veig. / Vostre pare i vostre mare / molt ditxosos deuen ser: / tenen les roses a casa / acolorades: / les van a collir al roser. / De la vostra cabellera, / qui en pogués tenir un cabell! / A Madrid l'enviaria / amoreta mia, / per fer-ne un present al rei. / Vostre pare i vostra mare / ara s'han deixat de dir / que la vostra cabellera, / hermosa i bella, / no es pentina per a mi. / Si es pentina, que es pentino: / mai se pogués pentinar. / Si no és una serà una altra: / de la flor alta, / de minyones prou n'hi ha. | 08293-78 | Vallcebre | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | Cançó de vallcebre recollida al Cançoner del Calic. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 70988 | Roureda de Cal Xotis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-cal-xotis | Petita roureda, plena d'arbres centenaris que es troba al costat de la casa de Cal Xotis. | 08293-105 | Proximitats de Cal Xotis. | 42.2033600,1.8084300 | 401631 | 4673043 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||||||
| 70991 | Bosc del Portet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-portet | Bosc parcialment destruït per la pluja àcida | El bosc del Portet és un bosc de pi negre, tot i que la majoria d'arbres van desaparèixer cap als anys 80 degut a la pluja àcida produïda per la central tèrmica de cercs. | 08293-108 | El Portet | Aquest bosc va quedar molt malmès entre els anys 70 i 80 a causa de la contaminació per pluja àcida de la central tèrmica de Cercs. | 42.1979700,1.8420300 | 404397 | 4672406 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||||
| 70992 | Bosc de Cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-cal-tiet | Bosc mixt de roures i pins que es troba prop de la casa de Cal Tiet, al nord del municipi. | 08293-109 | La Barceloneta | 42.2160500,1.8065700 | 401497 | 4674454 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||||||
| 70997 | Pou de Cal Nai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-nai | XX | Pou situat al costat de la casa de cal Nai. És una construcció cilíndrica de 20 metres de profunditat de maçoneria amb pedra. Recentment s'ha restaurat conservant la seva estructura original. | 08293-114 | El Lloc de Dalt | Antigament els pous servien per abastir la casa de l'aigua que aquesta necessitava, ja fos per regar o per satisfer les necessitats de les persones. | 42.2034900,1.8164800 | 402296 | 4673048 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 166,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/