Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 71001 | Boixera del Boixader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixera-del-boixader | Extens boixader situat al sud del municipi prop del bosc del Boixader i dels cingles del mateix nom. | 08293-118 | Belians | 42.1857800,1.8191200 | 402487 | 4671078 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||||||
| 71005 | Icnites dels Cingles del Boixader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-dels-cingles-del-boixader | <p>AAVV. Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. VILA, Bernat (2006). Els dinosaures dels Pirineus. Zenobita Edicions.</p> | <p>El jaciment, descobert l'estiu del 2002 per Bernat Vila, es troba entre els termes municipals de Vallcebre i Fígols, i l'accés principal s'efectua a través d'un camí no asfaltat que es desvia cap al nord. Al ser el jaciment descobert més recentment, és també el menys estudiat i del qual es disposa de menys dades. Tot i així, s'hi observen algunes icnites i s'hi van trobar ous de dinosaure.</p> | 08293-122 | Cingles del Boixader. | <p>La comarca del Berguedà compta amb un important registre fòssil de restes directes i indu¡irectes de dinosaure. Així, la zona de l'antiga indústria minera de Fumanya i voltants s'hi ha pogut agrupar un conjunt de jaciments paleontològics de gran importància. Aquest conjunt de jaciments s'han agrupat sota el nom de Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaures de Fumanya, i està format per cinc jaciments amb icnites de dinosaure ( Fumanya Sud, Mina Esquirol, Fumanya Nord, Mina Tumí i Cingles del Boixader). Aquest conjunt de cinc jaciments aporten un total de més de 3.500 icnites i prop de 38.000m2 de superfície. La continuïtat estratigràfica i paleontològica del conjunt d'afloraments permeten parlar d'un gran jaciment que s'extén al llarg d'un quilòmetre, fet que el situa com el tercer jaciment del món. L'article de Viladrich, publicat a mitjans dels anys 80, donà a conèixer l'existència de rastres a la comarca i li donà l'impúls necessari per tal que s'iniciessin els estudis i es dugessin a terme els descobriments. Tot i així, no va ser fins l'estiu del 2002 que Bernat Vila va descobrir aquest jaciment ubicat entre els termes municipals de Vallcebre i Fígols.</p> | 42.1809100,1.8084300 | 401596 | 4670550 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||||
| 71009 | Creu del Cabré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cabre | XX | La creu està molt oxidada. | Creu metàl·lica de 22x58 cm. Antigament estava clavada a una base de pedra, però avui en dia no es conserva. | 08293-126 | Cal Candi, Carretera de les Mines s/n, 08699 Vallcebre. | Creu que es va ubicar prop del camí que puja cap a Cal Borni, ja que es creu que allà va ser on va morir el Cabré. El lloc exacte no es coneix perquè fa anys que la creu es va arrencar i ha anat voltant a l'espera de tornar a ser col·locada, tasca que està pensant realitzar l'Ajuntament en els pròxims mesos, després de restaurar la creu. | 42.2027400,1.8172200 | 402356 | 4672964 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | La creu ha passat per diverses cases del poble a l'espera de ser recol·locada de nou. De moment, es guarda a Cal Candi. | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 71013 | Col·lecció de fòssils de Vallcebre del Museu de les Mines de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fossils-de-vallcebre-del-museu-de-les-mines-de-cercs | El MMCercs, pel fet de ser el museu més pròxim als jaciments de Vallcebre, és el que s'encarrega de custodiar part dels fòssils i restes que s'hi ha localitzat. Exactament el MMCercs guarda: 3 dents (TE-01: dent cònica amb una corona de secció basal circular i extrem apical agut, acabat en punxa. Dent restaurada amb reïnes; TE-02: dent robusta i cònica amb una corona de secció basal circular, lleugerament el·líptica, i extrem apical agut i rom, arrodonida. Presenta dues carenes longitudinals molt marcades. L'extrem labial es troba molt erosionat; i TE-06: correspon a una dent robusta, cònica i amb una secció basal circular. Es conserva només la part basal de la corona) i un os fòssil (TE-07: fòssil que correspon a un fragment ossi pla i allargat, de secció elíptica. Té una longitud de 6 cm i una amplada de 4 cm) provinents de l'aflorament del Torrent de l'Esdavella. | 08293-130 | Plaça Sant Romà, s/n Colònia de Sant Corneli, Cercs. | En les prospeccions que s'han realitzat al terme municipal de Vallcebre des de finals dels anys 90, s'hi ha localitzat diferents restes fòssils. A l'aflorament del Torrent de l'Esdavella s'hi van trobar dents i un os, fòssils que es conserven al MMC a l'espera que s'obri el futur centre d'interpretació de Fumanya. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Dipòsit provisional al Museu de les Mines de Cercs. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||||
| 71014 | Aflorament Torrent de l'Esdavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-torrent-de-lesdavella | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. | L'aflorament es localitza en el torrent situat al nord de l'antiga zona d'explotació de Mina Tumí, al vessant sud dels cingles de la Serra de Matarodona i està datat com a Maastrichtià (Cretaci superior). Estratigràficament el jaciment pertany als materials de la Formació Tremp, clàssicament anomenades Fàcies Garumnià, així doncs, l'àrea del jaciment abasta diverses unitats estratigràfiques locals: les Lutites amb Carbons, Lutites amb oncòlits, Lutites Roges inferiors i Conglomerats amb rèptil. El 2004 es van localitzar restes fòssils en dos nivells estratigràfics diferents. Entre les peces més destacades que s'hi han localitzat hi ha : tres dents i un fragment ossi. | 08293-131 | Zona nord Mina Tumí | La primera intervenció es va fer el maig del 2004. Les tasques de recuperació, tot i emprar maquinaria pesada, es van fer de forma acurada i es va fer una consolidació de les restes in situ i es va procedir a recuperar-les tal i com afloraven al jaciment. Aquest treball va permetre documentar les restes fòssils, fins aquella data inèdites, i localitzar la seva posició dins la columna estratigràfica. Aquestes dades van ser de gran interès perquè van permetre situar restes fòssils (i per tant, nous taxons de vertebrats) en un context temporal ben definit i proper al límit Cretaci/Terciari de l'extinció. | 42.2046100,1.7894100 | 400063 | 4673204 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||||
| 71018 | Goigs de Santa Maria Magdalena. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-magdalena | XIX-XX | El texte del goig és el següent: Ja que sou nostra advocada, / reclamant-vos de tot cor: / Feu que al cel tinguem posada, / Magdalena, astre d'amor. / Per desgràcia vos portàreu / una folla joventut, / i és de tot el món sabut / que el vell ídol adoràreu, / fins que el cel, d'una mirada, / convertia el vostre cor. / Jesucrist, que us contemplava, / com el bon pastor un anyell, / no us deixà prendre consell / de qui tant us malmenava: / clavà en vos una llançada / que us fereix de dolça mort. / I d'amor tota una flama / us tornàreu tant ardent, / que ja, des d'aquell moment, / sols perdó vostre pit clama. / Adéu, món! Dieu, gosada, / tot llançant les gales d'or. / Ben resolta i decidida, / de Jesús en cerca aneu, / i a la llar del fariseu / heu entrat, quan el convida; / als seus peus agenollada, / no podeu contenir el plor. / Del diàleg que s'entaula / en el centre us convertiu, / quan el vostre exemple viu / és posat damunt la taula. / Heu vessat enamorada, / un engüent de tant valor! / Si us seguim fins al Calvari, / de l'amor tant màrtir sou / com apòstol, si no és prou / que amb Maria se us compari: / Com hi fóreu abrusada / amb la Creu del Salvador! / La vostra ànsia no té espera / per ungir-li el sagrat cos, / i al sepulcre, sens repòs, / d'arribar sou la primera. / Oh, gran Déu! Prou hi ha l'amada, / però nohi ha l'amador!/ No s'acaba vostra vida / perquè el Déu del cel no ho vol, / i trobeu goig i consol / a plorar-la penedida. / A Marsella se us trasllada, / sempre en ales de l'amor. / I feu tanta penitència / en aquest lloc beneït, / que les pedres heu tenyit / de sang pura en evidència: / Són trenta anys que hi feu estada; / són trenta anys de viu dolor. / Encaixeu de tal manera / amistat en Déu vivent, / que, a on vostre nom s'estén, / se us estima i se us venera. / A Vallcebre hi sou honrada / des dels temps de l'avior. / Ni que es perdi la riquesa / de les mines de carbó, / vostra gran devoció / no ens serà del cor mai presa. / Quina mina més preuada / és la fe que Déu ens dó!/ Boixader us té guardada / com el seu més ric tresor: / Feu que al cel tinguem posada, / Magdalena, estel d'amor. | 08293-135 | Capella del Boixader, Belians. | 42.1876100,1.8200800 | 402569 | 4671280 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | Lletra antiga i anònima retocada per Mn. Climent Forner. Música de Mn. Joan Ballarà. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 71037 | Font de Belians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-belians | Font al peu de la carretera, entre Cal Vila i Cal Pons, a tocar del safareig de Cal Vila. La font és un broc metàl·lic per on surt l'aigua. Aquesta, cau en un com d'1'50 mts, i d'aquí passa al safreig de Cal Vila. L'Ajuntament s'abastava d'aigua d'aquesta font i avui en dia encara s'agafa puntualment per regar els jardins. | 08293-154 | Belians | Les fonts són sortidors d'aigua que han servit perquè les persones poguessin servir-se d'ella, ja sigui per regar, per abeurar-hi el bestiar, per utilitzar-la per la llar, etc. Com que l'aigua era un bé molt preuat, la majoria de fonts són d'ús públic. Molts dels surtidors d'aigua s'han acondicionat i avui en dia tenen un ús més ornamental que d'abastiment. | 42.1965500,1.8172400 | 402348 | 4672276 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||||
| 71042 | Vagoneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vagoneta | XX | La vagoneta està abandonada a la intempèrie i oxidada. Si no s'intervé aviat, possiblement es perdi. | Vagoneta que s'utilitzava a les mines de Vallcebre i que servia pel transport del carbó. És una vagoneta de ferro, amb quatre rodes i un cos quadrat amb els cantons arrodonits. Fa 1'50 mts d'alçada, per 1'20 mts d'amplada i 80 cm de fondària. | 08293-159 | Plaça El Roser s/n, 08699 Vallcebre | 42.2027600,1.8185400 | 402465 | 4672964 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||||
| 71052 | Fons d'imatges de Vallcebre a l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-vallcebre-a-larxiu-comarcal-del-bergueda-acbr | PEDRALS, Xavier (2006). Arxius, nº 47. Estiu 2006. | XX | El fons fotogràfic de l'ACBR està format, d'una banda, per 7 postals de Vallcebre i de l'altre, per 19 fotografies realitzades per Josep Deseuras i Vilanova. Les 7 postals són vistes del poble de Vallcebre i dels seus paisatges. Aproximadament, les postals es podrien datar de mitjans del segle XX, ja que en dues postals de la panoràmica del poble s'hi pot observar l'església que es construí a Vallcebre l'any 1931. Només 2 postals ens aporten certa informació: - Vallcebre-3. Pont de la Foradada, Edit. Masana. - Al fondo La Clusa, nº32-Vallcebre. Foto Puig Ribera. Les altres 19 fotografies pertanyen al Fons Deseuras i ens mostren paisatges i vistes del terme municipal de Vallcebre i del nucli. Les 19 imatges, cronològicament, es poden situar entre el 1969 i el 1978. | 08293-169 | Pla de l'Alemany, s/n –Pavelló de Suècia- 08600 Berga. | A inicis del segle XX molts excursionistes i fotògrafs començaren a fotografiar els paisatges per on transitaven. Moltes d'aquestes fotografies esdevingueren postals que, avui en dia, ens permeten veure unes panoràmiques esplèndides de la majoria de pobles de Catalunya, especialment del Pirineu i la costa. Pel que fa al fons Deseuras, aquest es cedí a l'ACBR el maig de 2006. El fons està format per més de 168.000 negatius que recullen la vida berguedana des del 1953 fins el 1980. Josep Deseuras va recollir tota l'actualitat política en actuar com a fotògraf oficial de l'Ajuntament i, com a professional, multitud de reportatges, tant d'activitats i festes públiques, com de privades. A més d'una bona quantitat de paisatges de muntanya i de viles i pobles de la comarca destinats a postals. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1969-78 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut / Josep Deseuras i Vilanova. | El fons Deseuras encara no es pot consultar perquè s'està digitalitzant i catalogant. Tot i que hi ha més d'un 80% de les fotografies documentades, podria ser que n'apareguessin més, per tant, la xifra exacta no es podrà saber fins que s'hagi acabat de documentar tot el material. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||
| 71053 | Fons d'imatges de Vallcebre al Centre Excursionista de Catalunya (CEC). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-vallcebre-al-centre-excursionista-de-catalunya-cec | <p>www.cec.cat</p> | XX | <p>Al fons fotogràfic del CEC hi podem trobar 4 fotografies referents a Vallcebre. Les fotografies són les següents (referència, títol, lloc, autor, any i descripció): -3255: Capella, Sant Julià de Vallcebre, Antonio Gallardo, novembre 1926. La imatge ens mostra dos pastors amb el seu ramat passant per darrere de l'església de Sant Julià de Fréixens, que es pot apreciar al fons. -3256: Capella, Sant Julià de Vallcebre, Lluís Estasen i Pla, desconegut (tot i que anterior a 1927 que és quan es va dipositar a l'AFCEC). Vista de la façana principal de l'església. -3257: Mas de Pey, Santa maria de Vallcebre, Lluís Estasen i Pla, desconegut (tot i que anterior a 1927 que és quan es va dipositar a l'AFCEC). Fotografia de la masia amb el seu enorme paller a mà esquerra. -3258: L'Hostalet, Santa Maria de Vallcebre, Lluís Estasen i Pla, desconegut (tot i que anterior a 1927 que és quan es va dipositar a l'AFCEC). Imatge de l'era de l'Hostalet on un jove carrega llenya sobre una mula. Al ser darrere la casa, i a mà esquerra el paller.</p> | 08293-170 | Carrer del Paradís, nº 10 i 12, 08002 Barcelona | <p>El Centre Excursionista de Catalunya té els seus orígens el 26 de novembre de 1876, quan Josep Fiter junt amb quatre partícips més, determinaren la creació d'una associació excursionista: «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». L'associació es posà en marxa sota la direcció de Josep Fiter i s'hi uniren Cèsar August Torras i Àngel Guimerà, entre d'altres. En els seus inicis, el Centre va tenir dues vessants, la cultural i l'esportiva, que durant 13 anys es manifestaren separadament entre l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques i l'Associació Catalana d'Excursions. L'abril de 1891 Antoni Rubió i Lluch fou elegit i nombrat nou president del Centre Excursionista de Catalunya, per tant, la unió de les dues entitats quedà pal·lesa de forma evident aquest any. El CEC ha destacat per les diverses tasques i activitats que ha dut a terme en l'àmbit cultural i esportiu. Aquest fet ha propiciat que el CEC disposi d'una gran àrea documental amb: una biblioteca, un arxiu històric, un arxiu fotogràfic, un fons de l'Estudi de la Masia Catalana i un petit fons d'art. El fons CEC està format per donacions de socis i no socis i s'hi ha arribat a dipositar unes 300.000 fotografies en els poc més de 100 anys de la seva història. Alguns dels fons que composen el AFCEC són: Fons Albert Oliveras i Folch, Fons Arnau Izard i Llonch, Fons Cèsar August Torras i Ferreri, Fons Enric Ribas i Virgili, Fons Jean Thomas, Fons Josep Roig i Trinxat, Fons Lluís Estasen i Pla, Fons Lluís Marian Vidal i Carreras, etc. D'Antonio Gallardo ben poca cosa en sabem, únicament que fou l'autor de diverses fotografies del Berguedà, entre elles la de Sant Julià, i que fou ell mateix el que cedí el seu fons al CEC. Lluís Estasen i Pla (1890-1947). Gran amant dels esports la muntanya i la fotografia. Destacà amb l'escalada, on introduí tècniques innovadores juntament amb els seus companys, i també amb l'esquí. Les seves imatges són de temàtica muntanyenca i no hi poden faltar els esports ni el Pirineu, el Pedraforca, Montserrat i el Montseny.</p> | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Antonio Gallardo i Lluís Estasen i Pla | L'arxiu està en obres i no es pot consultar la resta d'informació, per tant, el fons d'imatges del qual disposen pot ser major que l'esmentat en la present fitxa. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 71056 | Fons documental de Vallcebre a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vallcebre-a-larxiu-diocesa-de-solsona-ads | <p>VILADÉS, Ramon (1997). “La Parròquia” a L'Erol núm 56 (hivern 1997).</p> | XX-XXI | <p>El fons de l'ADS, corresponent a Vallcebre, està format per documentació moderna, a partir del 1940. Consta de llibres de baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions.</p> | 08293-173 | Plaça de Palau nº 1, 25280 Solsona | <p>L'arxiu parroquial de Vallcebre va desaparèixer durant la Guerra Civil del 1936. Els documents que es van poder salvar són ben pocs. Arran d'aquest succés, el Bisbat de Solsona guarda la documentació que produeix la parròquia de Vallcebre.</p> | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1940 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 71057 | Goigs de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-julia-0 | XIX | GOIGS DEL GLORIÓS SAN JULIÁ BISBE I MÁRTIR, que se venera en la sufragànea de Santa María de Vallsebre. Puig que, Mártir coronat,/ Eternament sòu ditxòs:/ Siau nostre advocat/ Sant Julià gloriós./ Fòu vostra patria ditxosa/ Toledo, noble ciutat,/ La que fèu mes religiosa/ vostre digne apostolat;/ Puig ab zel y caritat/ Convertiu als pecadors: Siau ect./ Es la palma del martiri/ Que portau en vostra mà/ La victoria del deliri/ Y furor de un vil tirà,/ Que rendir ansiaba en va/ Vostre cor tan valerós: Siau etc./ Sentiau ya aquí en la terra/ Incendis de zel tan grans,/ Que al infern continua guerra/ Feyau, formant nous cristians,/ Redimint vostres germans/ De sòn domini honorós: Siau etc./ Entre torments espantosos/ Continuabau sens temor/ Publicant los amorosos/ Preceptes del bon senyor;/ Per això ab mólt més rigor/ Maltractaren vostre cos: Siau etc./ Agonisant entre penas, / las dolsuras celestials/ Entre llums claras, serenas/ previngueus lo Cel, y tals,/ que poguereu dir que ‘ls mals/ Vos feyan lo més ditxós: Siau etc./ Satisfet lo Dèu del cel/ De una proba tan notoria/ De fe viva y ardent zel/ Vos pujá á la eterna gloria,/ ahont de vostra victoria/ Estau gosant venturós: Siau etc./ Desde allí piadós mirau/ En sos treballs als devots,/ Puntual los consolau, / Com ho publicant sos vots;/ Puig los de Vallcebre tots/ De bon cor claman á Vos: Siau etc./ En aquest temple tenim/ Fixada nostra esperansa,/ Y en tot treball acudim/ Ab segura confiansa;/ Ó San Patró, la bonansa/ Enviaunos piadós: Siau etc./ Puig que en la eterna gloria/ Sóu Mártir tan poderós,/ Contra tot pecat victoria/ Enviaunos piadós. V. Gloria et honore coronasti eum Domine. R. Et constituisti super opera manum tuarum. OREMUS. Infinitatem nostram respicere, omnipotens Deus: et quia pondus propiae actionis gravat, beatiJuliani, Martyris tui atque pontificis, intercessio gloriosa nos protegat. Per Christum Dominum Nostrum. Amen. | 08293-174 | Vallcebre | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1878 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | El goig s'ha transcrit segons el document original | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 71086 | Trumferes Creu d'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-creu-dabella | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Ensorrades | Dues trumferes, una al costat de l'altre, orientades al nord i dins del bosc al costat d'un dels pocs camps encara conreats en aquesta zona. Aprofiten el pendent natural i l'indret fresc. La forma de les trumferes és de planta rodona i amb llinda de pedra plana. Estan mig ensorrades. Bosc al costat d'un camp aïllat i conreat a 1,170m d'altitud. Accés relativament fàcil a peu des de la casa Creu d'Abella (Creudevella) per una pista de camp. | 08293-203 | Creu d'Abella | Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots. | 42.2046500,1.8378500 | 404062 | 4673152 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||
| 71128 | Trumfera prop Barraca de Cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-prop-barraca-de-cal-tiet | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX | Trumfera construïda en el marge, mig tapada amb vegetació. Llinda plana de 60cmx20cm, entrada estreta de 44cm d'amplada. Tercera de les trumferes prop de la barraca de Cal Tiet, al costat de la qual hi ha també una trumfera. La entrada de la trumfera està tapada amb vegetació però la trumfera està intacte. Zona de camps grans, feixes i marges de paret seca a 1350m d'altitud. Accés fàcil a peu des de la pista de terra entre Vallcebre i Maçaners per la Barceloneta | 08293-246 | La Collada | La trumfera és una construcció de pedra seca, de diferents mides i formes però gairebé sempre amb un forat en la part superior per entrar les patates i una porta baixa i petita orientada al nord per treure-les. Les trumferes es troben en tot el municipi tant al costat de les cases com en indrets lluny de les cases més properes. El conreu de la patata s'inicia a Vallcebre als finals del segle XVIII. | 42.2186300,1.7994500 | 400914 | 4674749 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 71156 | Font de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-antoni-2 | Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | Es troba a uns 60 metres de la bocamina de la Mina Nova, després de creuar el torrent per una passarel·la de fusta. Es troba al bell mig de la cruïlla de camins dels 2 itineraris senyalitzats (mines coll de Pradell i coll de Pradell), i és l'única font existent en aquesta zona. La font té un com o abeurador de fusta que està molt malmès tot i que es va fer una actuació de rehabiliació fa poc temps i es va reconstruir la coberta sobre l'abeurador. | 08293-274 | Coll de Pradell | 42.2001000,1.7798100 | 399263 | 4672714 | 08293 | Vallcebre | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 71157 | Escombrera de la mina Enriqueta de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escombrera-de-la-mina-enriqueta-de-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | L'escombrera o terrera era el lloc on s'acumulava el material sobrant de l'explotació del carbó. Es troba al costat de la bocamina Enriqueta. És un punt interessant a nivell geològic, ja que hi trobem restes de carbó i dels diferents tipus de minerals existents dins l'antiga mina. També a nivell paisatgístic, ja que representa un clar exemple dels processos a partir dels quals diferents espècies vegetals s'adapten i creixen en espais inerts, i acaben generant una restauració natural de l'indret, amb el creixement d'unes espècies arbustives i herbàcies determinades, l'enriquiment del sòl, i el posteriorment creixement del substrat arbori. | 08293-275 | Coll de Pradell | L'empresa Carbones Mari S.A. explotà carbó a Coll de Pradell entre 1936 i 1962, arribant a tenir treballant unes 200 persones, algunes que havien optat per fer el servei militar a la mina. L'explotació Enriqueta es va explotar entre 1936 i 1955, i la Mina nova entre 1949 i 1962. Els anys 1970 va començar la davallada en l'explotació del carbó a la zona, que va acabar amb el tancament de les mines de Vallcebre i Fígols, i finalment l'any 2005 amb el tancament de l'explotació de Carbones Pedraforca S.A. Que va ser la darrera mina en funcionament a la comarca. | 42.2003000,1.7755900 | 398915 | 4672741 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 71172 | Terrers La Barrumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-la-barrumba | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió del terreny és contínua | Badlands o terrers desenvolupats en lutites roges amb una intercalació calcària intermèdia, d'origin lacustre, del Paleocé. Antiga zona de pastura a 1,260-1,275m d'altitud, prop d'una cinglera de roca calcària, els Cingles de Vallcebre. Lloc de pas dels camins antics de Figols i de Sant Corneli al nucli del poble de Vallcebre. Accés per pista asfaltada des de Vallcebre pel raval El Divinal, i de pista de terra en males condicions a partir del trencall de Cal Martidents. | 08293-290 | La Collada | Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris i el garumnià roig inferior del Cretaci superior, i les calcàries de Vallcebre i el garumnià rog superior del Paleocé. | 42.1895900,1.8373600 | 403999 | 4671481 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 71175 | Terrers del Torrent de l' Esdabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-del-torrent-de-l-esdabella | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió del terreny és contínua. | Badlands o terrers desenvolupats en lutites amb intercalacions de gresos, formades en un ambient fluvial, del garumnià roig inferior. Torrent prop d'una cinglera de roca calcària, els Cingles de Serra Matarodona, amb bosc i feixes abandonades al voltant. Prop de l'antiga explotació de carbó a cel obert El Tumí. Accés relativament fàcil per la pista antiga de Vallcebre a Saldes per Coll de Pradell. | 08293-293 | La Muntanya | Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris, el garumnià roig inferior, les calcàries de Vallcebre i el garumnià rog superior. Al 1991, un episodi de pluges fortes va provocar una gran esllavissada en aquest indret, que va destruir la pista antiga de Vallcebre a Saldes per Coll de Pradell. El moviment de terres va produir una deforestació important. | 42.2053500,1.7873500 | 399894 | 4673288 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 72380 | Sant Miquel de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-les-canals | AADD (1994: 184). BARAUT (1979). SOCA (1995: s. p). SOCA (2000: 35). VIGUÉ (1978: 200). VILADÉS (1985: 499-500). WEB (http//:www.vilada.diba.es). | XII | L'estat de conservació és bo. El propietari ha fet fer, recentment, una revisió preventiva a la teulada. | Es tracta d'una capella rectangular, coberta amb volta de canó i acabada amb un absis semicircular a llevant. L'absis, però, té una amplada poc usual i no és coberta per un quart d'esfera, sinó que s'obre directament a la nau. Al centre de l'absis s'hi nota l'existència d'una antiga espitllera, que ha estat tapiada. No obstant això, se n'obrí un altre a la banda de migjorn, gairebé entre l'absis i la nau. També és al mur de migdia on trobem la porta d'entrada primitiva, actualment tapiada. Podríem dir que aquesta porta és l'element més destacable de l'edifici i, possiblement, el més pròpiament romànic. Es tracta d'una porta coberta amb unes curioses i estretes dovelles i és recolzada damunt d'uns bancals, amb pedres col·locades verticals i horitzontals alternativament. La porta actual va ser oberta al mur de ponent. És una porta força senzilla, encara que és coberta amb una gran llinda de pedra. Damunt de la porta s'hi obrí també una espitllera en forma de creu llatina. El mur de ponent és coronat per un campanar d'espadanya d'una sola obertura, que sembla més modern que la resta de l'edifici. L'aparell de tots els murs és gros i poc polit, però mostra molt bona disposició. L'interior de l'edifici és completament enguixat amb alguns fragments de policromia moderna als murs i a la volta. Queden testimonis d'un cor de fusta. Uns bancs raconers moderns, de fusta, envolten la nau. L'altar també és força recent. | 08299-4 | A la serra de Picancel | L'oratori o capella de Sant Miquel va ser consagrada el 20 de març de 1168. La consagració la va fer el bisbe de la Seu d'Urgell Arnau de Preixens. El prelat hi assistí cridat pel seu fundador Bertran d'Avià, que havia construït de nou l'edifici ('qui oratorium illud de novo edificaverat'). La resta del document mostra que es tracta d'una capella aixecada per un particular i que tan sols era un lloc de culte, sense cap circumscripció adscrita i sense cap tipus de dret parroquial ('habeat... perpetuo iure, integre et libere, sine vinculo tocius secularis persone'). Bertran d'Avià també es va comprometre a donar la cinquena part dels fruits d'un cap contigu a l'església, pel seu manteniment, i una candela cada any. La donació la feia en remissió dels reus pecats. També donà la tasca i la primícia del seu treball, però pel remei de l'ànima dels seus pares. El seu fundador també s'obligà a donar cada any pel sínode de quaresma, una lliura de cera als bisbes d'Urgell, sota l'autoritat i govern dels quals és constituït. L'oratori es deixà sota la doble advocació de Sant Miquel i Sant Víctor, però aquesta darrera sembla que va caure en desús poc temps després. En una permuta de 1346 també hi trobem esmentades com a afrontació 'les Canals de Sancto Michele'. Fins al segle XVIII ja no tornem a trobar notícies que facin referència d'una manera directa a la capella, amb motiu d'una capbrevació que la menciona com a afrontació. Hem de creure, però, que degué servir majoritàriament com a capella particular, segurament de la mateixa casa de Sant Miquel de les Canals, situada a una desena de metres. En aquesta casa va néixer, al primer terç del segle XVI, Antoni Viladomar i Sant Miquel, que més tard fou abat de la Portella i de Breda. Viladomar és conegut a l'àmbit eclesiàstic català per l'impuls que donà al monaquisme de la contrareforma. El 1937 l'església va ser incendiada i es varen perdre el cor i els elements litúrgics. Se sap també que s'havia celebrat un petit aplec el dia 8 de maig i es donava un panet als feligresos. Actualment s'ha tornat a recuperar, però varen passar uns anys durant els quals la festivitat es deixà de celebrar. Hom dóna un panet que és costejat pels propietaris de la casa de Sant Miquel, però ara ja no se celebra a l'oratori, sinó a l'església parroquial. | 42.1107300,1.9210400 | 410798 | 4662634 | 1168 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Tot i que popularment és denominada església, no passa de ser una capella o oratori, tant en la seva estructura com en les seves funcions. | 92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:08 | |||||||
| 72407 | Pont del Doro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-doro | XX | L'aigua de l'embassament erosiona progressivament tots els seus elements, sobretot en les continues pujades i baixades de nivell. | El Pont del Doro, tal com es denomina, no és format solament per un pont, sinó per diverses infraestructures. Òbviament l'element central és el pont, però també cal fer esment de la presa contigua i de les seves canalitzacions. El pont va ser construït utilitzant una tècnica antiga, cosa que li donà una gran fermesa. Es constitueix per un gran arc, assentat a la roca pels seus dos extrems. No té ampit, sinó que comptava amb unes senzilles baranes metàl·liques, ara desaparegudes. La presa té uns 8 metres d'alçada i una forma corbada, que la distribueix en dos flancs, un en direcció nord-sud i un altre d'est a oest. En la seva època de funcionament podia embassar una quantitat molt gran d'aigua, però ara la sedimentació de terres ha cobert totalment la bassa. Des de la bassa, cap a la banda de ponent, marxa un llarg canal, durant almenys dos quilòmetres, superant l'orografia del terreny per mitjà d'aqüeductes i foradades. En alguns indrets s'hi poden observar encara les comportes de desguàs i els sobreeixidors. L'aigua era utilitzada per accionar la central hidroelèctrica ubicada sota de Bertrana. | 08299-31 | Sector sud-oest | La infraestructura va ser creada l'any 1926 per part del contractista i empresari Teodor Miralles i Soler, heus aquí la denominació de Pont del Doro. Possiblement, va ser ell mateix qui va projectar-lo, atès que havia adquirit molta experiència anys abans treballant al Canal d'Urgell. Inicialment el que es va projectar va ser la presa, per tal de poder embassar i canalitzar aigua cap a la central hidroelèctrica de sota Bertrana, també construïda aleshores. Però això plantejava un problema, ja que d'aquesta forma s'eliminava el pas cap a les Canals de Sant Miquel, que originàriament es feia per la llera del riu. Per aquest motiu va construir-se el pont. Com hem dit suara, la nova infraestructura permetia generar energia elèctrica, que es va fer arribar a Vilada el 1927. L'empresa subministradora era la Central Elèctrica del Margançol, propietat de Teodor Miralles, que suplia en bona part la que fins llavors es feia arribar des de la turbina del Molí del Camp del Bosc, propietat de Ferrer i Soler. Amb la construcció de l'embassament de la Baells es suscitaren alguns conflictes, car si l'aigua negava el Pont, també es dificultava el pas cap a les Canals de Sant Miquel. Hom va plantejar la possibilitat de fer un nou pont o passarel·la per superar l'aigua del pantà, però a la llarga quedà en un simple projecte. | 42.1273300,1.9260400 | 411234 | 4664472 | 1926 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler | El Pont del Doro i les infraestructures adjacents són negades per les aigües del pantà de la Baells i només són observables en èpoques de secada, quan baixa la cota de l'aigua. És una de les úniques mostres d'arqueologia industrial del municipi. Convindria documentar l'indret, si més no a partir d'un reportatge fotogràfic. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:08 | |||||||||
| 72415 | Font de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc-1 | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. (2003): Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. BCN BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | Seria convenient no abandonar les inspeccions periòdiques que es fan de les canalitzacions i del camí. | La Font de l'Arç es troba al costat d'un rierol que aprofita algunes torrenteres provinents de les Collades de la Clusa i de Sobrepuny. Generalment, pel rierol baixa molt poca aigua i només en èpoques força humides l'aigua hi discorre amb certa normalitat. La font es troba a la vessant d'una muntanya que dóna al solell i la vegetació dels entorns es compon de pinassa i de roures, amb un sotabosc de boixos i garrigars. Actualment la font no brolla en èpoques de secada, atès que l'aigua és conduïda per mitjà de canonades fins al poble de Vilada, on s'aprofita com a aigua potable. La font, doncs, s'ha convertit en un mer sobreeixidor, d'on només surt aigua quan aquesta hi circula amb excés. Enmig del tram per la qual és conduïda al poble de Vilada, prop de la masia de Roset, també s'hi ha construït un dipòsit per utilitzar en cas d'incendis forestals. El camí que mena a la font des de sobre la masia de Roset té un gran atractiu. Segueix les canalitzacions, soterrades a la major part de llocs, i com aquestes passa per una foradada, d'uns 6 o 7 metres, i també per diverses palanques alçades respecte del sòl natural. En alguns indrets el desnivell és força elevat. També s'hi poden observar diversos murs de contenció de pedra seca, on els carreus són disposats amb molta cura. | 08299-39 | Sector nord-oest | La Font de l'Arç possiblement es correspon a la que la documentació del segle XVIII cita en aquest indret com a Font de la Noguera, però no tenim prou notícies per poder-ho assegurar. En qualsevol cas, es tracta d'una font d'origen natural que des de fa anys és aprofitada pels pobladors del terme. El 1927 l'empresari Teodor Miralles va decidir canalitzar l'aigua i fer-la arribar al nucli urbà de Vilada, car segons els tècnics l'aigua era -i és encara- de molt bona qualitat. Miralles, per la seva conducció, va utilitzar tubs d'aire comprimit que ell mateix, com a contractista, havia fet servir en la construcció del Canal d'Urgell. Però per superar les característiques de l'orografia va ser necessari aixecar alguns passos elevats i obrir una foradada, coneguda encara ara com la Mina de l'Aigua. Des de llavors l'aigua de la Font de l'Arç ha estat un dels punts principals d'abastament d'aigua de la població. Per aquest motiu les canonades i el camí han estat arranjats en diverses ocasions. Les modificacions més importants van tenir lloc cap a 1970, però recentment se n'hi han realitzat altres. En el treball de Botella MR ens descriu que durant la dècada dels anys vint del segle XX, es va electrificar el poble i també es va fer la conducció de l'aigua des de les fonts de l'Arç i les Fontanelles. Aquí torna a aparèixer la família Miralles, en Teodor Miralles fill va ser l'empresari i artífex d'aquestes obres, també portà la llum a Borredà i durant molts anys l'esmentada família varen ser els propietaris de l'empresa que donava aquests dos serveis, cobrant els cànons corresponents. | 42.1522500,1.9132300 | 410211 | 4667252 | 1927 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler | Potser caldria assegurar un pas mínim d'aigua cap al sortidor de la font, ja que en algunes èpoques tota la que hi arriba és conduïda cap al poble. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:08 | ||||||||
| 72424 | Gegants Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-vells | RUMBO (en curs: s. p). | XX | Els gegants vells de Vilada es conserven, en un magatzem municipal. Malgrat no surten gaire, s'ha modificat el seu emplaçament per garantir-ne la preservació. | Es tracta d'una parella de gegants abillats a la manera tradicional dels pagesos catalans en dia de festa. Ella vesteix faldilla florejada, davantal negre, brusa blanca i una espècie de xal o mocador negre sobre les espatlles i porta un ram de flors a la mà dreta. Ell vesteix faldilla i armilla negres, camisa ratllada i faixa vermella. Porta unes forques damunt l'espatlla dreta i una cadena a l'armilla insinua la presència d'un rellotge de butxaca. | 08299-48 | Nucli urbà, carrer Església, 29 | Fou a la segona meitat de la dècada del 1980 quan l'Ajuntament de Vilada, engrescat per una colla de veïns del poble, va decidir incorporar una parella de gegants a les seves manifestacions festives populars i tradicionals. L'obra fou encarregada a Jaume Estefanell, constructor de Sant Vicenç de Castellet, el qual construïa gegants de forma amateur. Estefanell va reaprofitar les mans dels gegants vells del carrer de la Pietat de Berga (talles de fusta massissa) per a la parella de gegants de Vilada, la qual cosa explica la seva desproporció vers la resta del cos i les testes. Els gegants vells de Vilada sortiren al carrer per la Festa Major del 1987? i a partir d'aleshores participaren en diverses celebracions a Vilada i a la resta del país, bàsicament en trobades de gegants, fins que el 1992 foren substituïts pels gegants nous. La voluntat de disposar d'uns gegants més ben elaborats, de faccions més agradables i proporcionades i que no presentessin tants problemes d'equilibri i balanç, foren les raons principals del canvi. Actualment, aquests gegants es conserven en un magatzem municipal. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1987 | 08299 | Vilada | Sense accés | Dolent | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Jaume Estefanell i colla gegantera de Sant Vicenç de Castellet | D'aquests gegants cal destacar-ne les mans, autèntiques talles de fusta massissa que foren aprofitades dels gegants vells del carrer de la Pietat de Berga i que cal datar-les pels volts de l'any 1963. | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:08 | ||||||||
| 72425 | Gegants Nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous | MONTRAVETA (1997: 85). RUMBO (en curs: s. p). | XX | Es tracta d'una parella de gegants abillats a la manera tradicional dels pagesos catalans en dia de festa i que reprodueix la forma dels gegants vells. Ella vesteix faldilla estampada de color salmó, brusa blanca i corpinyo morat i porta un ram de flors a la mà dreta. Ell vesteix faldilla i armilla negres, camisa ratllada i faixa vermella. Porta unes forques damunt l'espatlla dreta i una cadena a l'armilla insinua la presència d'un rellotge de butxaca. Ell mesura 3'70 metres i pesa 40 quilos. Ella mesura 3'50 metres i pesa 36 quilos. | 08299-49 | Nucli urbà, carrer Església, 29 | L'any 1992, l'Ajuntament de Vilada va decidir substituir els antics gegants de la població, obra de Jaume Estefanell, a causa de la seva construcció amateur i no massa acurada, la qual cosa feia que els gegants vells fossin desproporcionats i tinguessin molts problemes d'equilibri i balanç. A més, els nous gegants havien de ser més ben elaborats i de faccions més agradables. Els seus noms, Miquel i Magdalena, tenen l'origen en les advocacions de dues esglésies romàniques del terme municipal. El mestre Artús Esteve va compondre la música que els acompanya. D'ençà de la seva estrena, el 23 de juny del 1992, per la Festa Major de Vilada, participen en les festes tradicionals del municipi i en nombroses trobades de gegants de les nostres contrades. Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929- 1996), sastre de professió fou un dels més grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya. Després de començar en aquesta faceta amb els gegants de Solsona, Casserras va estendre la seva popularitat més enllà de les fronteres catalanes, fins al Japó. Actualment, el taller de la família Casserras ha esdevingut un dels centres més coneguts de construcció de gegants, tant per la seva gran qualitat artística com per la situació estratègica de Solsona, ciutat gegantera i un dels nuclis festius per excel·lència de Catalunya. És autor de la reconstrucció dels gegants vells de Solsona, autor dels Nous i de tota la comparseria vinculada al carnaval de Solsona, per destacar-ne només algunes. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1992 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Manel Casserras i Boix | Aquestes figures es construïren per substituir les antigues i, en certa manera, les copien. | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:08 | |||||||||
| 72431 | Flor de neu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/flor-de-neu-0 | Malgrat tot, no es troben en abundància. | La Flor de Neu (Leontopodium alpinum), també coneguda com a Edelweiss, mesura de 5 a 30 centímetres d'alçada i està totalment recoberta d'una llanositat de color blanc. Té la tija simple i les fulles linealanceolades. Els seus capítols, molt petits i en nombre de 2 a 10, es troben a l'extrem de la tija i estan envoltats de 5 llargues fulles obertes en estrella. | 08299-55 | Serra del Catllaràs | Malgrat que d'antic la flor de neu era collida i assecada per ser venuda posteriorment, costum que es va copiar de la zona dels Alps, a l'actualitat aquest fet està prohibit per la llei. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Aquest espècimen resulta molt rar a Catalunya, ja que només es troba a zones d'alta muntanya de la Vall d'Aran i de la serra del Catllaràs. Es tracta d'una espècie protegida per la legislació a Catalunya. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:08 | ||||||||||||
| 72504 | Alzina de la Masó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-maso | Bo. Malgrat tot, en algun moment es va pintar una gran creu vermella al tronc que s'hauria pogut estalviar. | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba al costat de la casa de la Masó. Ubicada a la cruïlla entre les pistes de la Masó al castell de Roset i a la casa de Roset. Es troba en una zona de bosc mixt en una raconada més humida del normal a causa de la proximitat al torrent de la font de l'Arç, en un punt enclotat. Es troba envoltada de pi roig i roures (al costat més solei). L'arbre està gairebé adossat a un gran roc que ocupa tot el sector nord-est, i que l'inclina créixer direcció sud-oest. La capçada és atapeïda i allà on s'estén per sobre la roca pren la seva forma arrodonida habitual. L'alzina es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig. Les glans maduren al començament de la tardor. Les mides aproximades del tronc són: 3'70 m de perímetre a la soca. 2'85 m. de volt de canó. Estimem que una altura d'entre 12 i 15 m. | 08299-128 | Sector oest. Casa de la Masó | 42.1480300,1.9179400 | 410594 | 4666779 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de cent anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. El punt on es troba l'alzina s'ha disposat d'algunes vies d'escalada a la paret de la roca. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:08 | |||||||||||||
| 72506 | La mina del camí de l'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-del-cami-de-laigua | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. 2002. Diputació de Barcelona. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | La mina es troba al mig del camí que es coneix com el camí de l'aigua, en un sortint de roca a tocar del barranc de la font de l'Arç. La mina es troba al vessant bac i la vegetació dels entorns es compon de pinassa, pi roig, alguns roures, amb un sotabosc de boixos i garrigars. El camí que mena a la font des de sobre la masia de Roset té un gran atractiu. Segueix les canalitzacions, soterrades a la major part de llocs, i entre elles trobem la mina. La mina és un pas foradat, d'uns 6 - 7 metres, que per l'accés sud es complementa amb una palanca alçada respecte del sòl natural. L'accés nord és peu pla, i segueix planejant fins a la font. Al llarg del camí també s'hi poden observar diversos murs de contenció de pedra seca, on els carreus són disposats amb molta cura. El pas de la mina disposa d'un petit desnivell i aprofita una fina esquerda enmig de la roca, el qual es va anar obrint fins a deixar un pas de més dos metres d'alçada al costat nord, i poc més de metre i mig al sud. L'amplada, malgrat que és variable, és aproximadament d'un metre. | 08299-130 | Sector castell de Roset. Camí de l'aigua | El 1927 l'empresari Teodor Miralles va decidir canalitzar l'aigua de la font de l'Arç i fer-la arribar al nucli urbà de Vilada, car segons els tècnics l'aigua era -i és encara- de molt bona qualitat. Miralles, per la seva conducció, va utilitzar tubs d'aire comprimit que ell mateix, com a contractista, havia fet servir en la construcció del Canal d'Urgell. Però per superar les característiques de l'orografia va ser necessari aixecar alguns passos elevats i obrir una foradada, coneguda encara ara com la mina de l'aigua. Des de llavors l'aigua de la font de l'Arç ha estat un dels punts principals d'abastament d'aigua de la població. Per aquest motiu les canonades i el camí han estat arranjats en diverses ocasions. Les modificacions més importants van tenir lloc cap a 1970, però recentment se n'hi han realitzat altres. La font de l'Arç possiblement es correspon a la que la documentació del segle XVIII cita en aquest indret com a font de la Noguera, però no tenim prou notícies per poder-ho assegurar. En qualsevol cas, es tracta d'una font d'origen natural que des de fa anys és aprofitada pels pobladors del terme. | 42.1506700,1.9160800 | 410444 | 4667074 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Tot i que la roca no està assegurada, no s'observa possibilitat d'esfondrament. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:08 | |||||||||||
| 72579 | Placa commemorativa de l'any Bertrana a cal Barbetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-lany-bertrana-a-cal-barbetes | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D. i RAFART J. Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. | XXI | Placa commemorativa de ferro dedicada al record del pas de Prudenci i Aurora Bertrana pel poble. A la placa s'hi pot llegir: ' PRUDENCI BERTRANA I COMPTE / Tordera 1867 / Barcelona 1941 / Aquest poble, ...., ha crescut al peu d'una carretera. Forma un sol carrer de cases noves entre les quals trobareu dos hotels de bona aparença... AURORA BERTRANA I SALAZAR / Girona 1892 / Berga 1974 / En un pis d'aquest edifici, anomenat antigament La Sucursal, l'esclat de la guerra civil va atrapar-hi en Prudenci Bertrana. L'Aurora hi va arribar al cop de pocs dies (agost 1936).' | 08299-203 | C/ Teodor Miralles núm. 15 / Cal Barbetes | Placa col·locada per Òmnium Cultural amb la col·laboració del Consell Comarcal i l'Ajuntament de Vilada en commemoració de l'any Bertrana. La família Bertrana havia residit a la finca. | 42.1370500,1.9298300 | 411561 | 4665547 | 2019 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:08 | |||||||||||
| 72580 | Placa commemorativa de l'any Bertrana a les Eres de Gardilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-lany-bertrana-a-les-eres-de-gardilans | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D. i RAFART J. Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. | XXI | Placa commemorativa de ferro dedicada al record del pas de Prudenci i Aurora Bertrana pel poble. A la placa s'hi pot llegir: ' PRUDENCI BERTRANA I COMPTE / Tordera 1867 /Barcelona 1941 / ... la naturalesa ha fet prodigis, roquissars infernals, engorjats i precipicis .... amb obacs de pinss, tous de falgueres i maduixeres.' AURORA BERTRANA I SALAZAR / Girona 1892 / Berga 1974 / En aquesta casa hi va trobar la comprensió i l'afecte d'una autèntica família, els Anglerill-Espelt. 'Les Eres de Guardiolans és el lloc on penso i escric les meves obres, el refugi d'una vida laboriós a i difícil, la pau, el repòs i l'amor'. | 08299-204 | Casa de les Eres de Gardilans | Placa col·locada per Òmnium Cultural amb la col·laboració del Consell Comarcal i l'Ajuntament de Vilada en commemoració de l'any Bertrana. La família Bertrana havia residit a la finca. | 42.1323000,1.9551600 | 413648 | 4664994 | 2019 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Identificat recentment des de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, el dibuix de la masia que es veu a la placa és de Prudenci Bertrana i és una versió de la masia de les Eres de Gardilans. Aquest dibuix fou utilitzat com a revers dels bitllets de 50 cms. emesos per l'Ajuntament de Vilada durant la Guerra Civil l'any 1937. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:08 | |||||||||||
| 72582 | Goig de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-joan | XIX | Els goigs dedicats a Sant Joan de Vilada actualment no són cantats. Segons el document conservat sota el títol 'Goigs en alabanza del Gloriós San Joan Baptista, Patró de la parròquia de Vilada bisbat de Solsona', la lletra de la tornada diu: 'Puix lo Poble de vilada/vos honra, y en Vos confia,/ siau de tots llum, y guia / en esta mortal jornada.' | 08299-206 | Fons documental Sol-Torres / Universitat de Lleida. | 42.1372000,1.9311000 | 411666 | 4665562 | 1800 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:08 | |||||||||||||
| 72583 | Missa de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/missa-de-santa-magdalena | XII-XXI | La missa de Santa Magdalena se celebra cada any el dia 22 de juliol a l'església de Santa Magdalena de Gardilans. Actualment aquesta celebració ha viscut una revifada participativa amb veïns de Vilada que s'acosten a la petita església, prenent un aire d'aplec que necessitarà alguns anys més per consolidar-se com a tal. Els darrers anys, els congregats s'han reunit i celebrat a la missa a l'exterior, pel mal estat de l'edifici i la instal·lació d'unes bastides estructurals a l'interior. Aquest fet, circumstancial, quedarà resolt a partir de la imminent restauració de l'edifici. Amb motiu de la diada acostuma a anar a la celebració gent del municipi, antics veïns que actualment resideixen en altres poblacions i gent de Vilada, principalment. | 08299-207 | Església de Santa Magdalena de Gardilans | Antigament, l'església de Santa Magdalena havia estat església parroquial del nucli de Gardilans. Amb els anys, va passar a ser sufragània de Sant Joan de Vilada, però mantenint les atribucions d'església de referència per tots els veïns del barri de Gardilans. Això es manté fins a mitjans del segle XX, quan encara es feia missa cada diumenge de mes. A partir del despoblament rural de la segona meitat del s. XX, aquestes misses es van anar reduint a quedar-ne dues. Només per Sant Isidre (patró dels pagesos juntament amb Sant Galderic) i Santa Magdalena. Actualment es manté la missa de Santa Magdalena. El manteniment del culte es deu sobretot a la implicació de dues de les cases grans del barri, les Eres de Gardilans i el Pradell, els quals s'anaren repartint successivament l'organització de la missa i el dinar del capellà. Durant la celebració no es fa cap benedicció del pa, del terme ni similars. Antigament s'havia ofert als assistents a la sortida alguna flor silvestre a la qual es responia amb la voluntat, però sense un caràcter més destacat del que hom podia trobar en altres misses d'arreu. La implicació de l'Associació de la Gent Gran de Vilada, ha motivat la revifada actual amb la voluntat de consolidar el 22 com a aplec de Santa Magdalena. | 42.1380600,1.9560500 | 413729 | 4665632 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:08 | |||||||||||
| 72584 | Fons de Vilada a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-vilada-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | XVIII-XX | L'Arxiu Comarcal del Berguedà compta amb diversos fons en els quals s'inclou documentació referent al municipi de Vilada, entre els quals: - Els fons vinculats a la Mancomunitat Intermunicipal del Berguedà, el Consell Comarcal de Muntanya i del Consell Comarcal del Berguedà. Tots ells amb documentació vinculada a partir de la segona meitat del segle XX. - Fons del Jutjat de I Instància i Instrucció de Berga, així com del Jutjat Instructor Provincial de responsabilitats polítiques. -Fons del Registre de la Propietat de Berga (ACBR40-701), el qual inclou escriptures de translació de domini, i escriptures d'arrendament i subarrendament, corresponents a finques rústiques. El conjunt d'aquests registres d'escriptures responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862. Dels diversos fons que inclouen documentació de Castell de l'Areny aquest és un dels més destacables. -Fons del Districte Notarial de Berga, el qual inclou documentació de diversos notaris des del 1808 fins al més recent que és consultable que actualment és del 1914. -Llibre i catàleg de masies del Berguedà, del 1856, en el que s'indica propietaris i/o masovers, dels municipis de la comarca, entre els quals el de Vilada. El llibre porta el títol de 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra'. A més, en els fons de l'arxiu hi ha altra documentació que pot incloure informació o dades també referents al municipi, i de més difícil concreció. Dins l'apartat de col·leccions, hi trobem un fons específic de postals del s. XX de Vilada. També és possible que es puguin identificar documents vinculats a la col·lecció de programes. Per altra banda, als fons personals, com en el cas del Fotògraf Deseuras també és possible que s'hi puguin localitzar imatges del terme, tenint en compte que la seva activitat fou d'àmbit comarcal. | 08299-208 | Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga. | 42.1372000,1.9311000 | 411666 | 4665562 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'any 1983 es va dur a terme el conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà. El 20 de febrer del 2001 es va inaugurar l'arxiu, a l'edifici del Pavelló de Suècia, del qual ocupa una part de l'equipament. L'arxiu conté els fons procedents de l'Ajuntament de Berga, però també documentació de tipologia i procedència molt diversa, i no només de la ciutat de Berga sinó de la comarca. Destacant també, que conté una quantitat important de fons d'entitats ciutadanes i particulars, a més d'interessants fons fotogràfics, i un fons d'hemeroteca local i comarcal d'autors i/o temàtiques berguedanes. El contingut de l'arxiu té un abast cronològic que va del segle XIII al XXI i ocupa uns 3320 metres lineals. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:08 | |||||||||||
| 81520 | Llegenda de les Esposes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-esposes | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | Durant la Guerra Civil una partida de gent es va presentar al santuari i van llençar algunes imatges pel precipici i van cremar altres davant l'església, com la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. Tres noies joves ho van veure de lluny i l'endemà van recuperar les imatges estimbades de Santa Llúcia, i les dels Sants Metges Cosme i Damià. Més tard es van restaurar i encara es conserven a l'interior. Aquestes tres noies eren Montserrat Vilalta de La Sala, Lola Casadesús de Casabella i Carmeta Simon de ca l'Enric. El nom de Les Esposes s'ha interpretat com una derivació, ja que també s'havia conegut com Mare de Déu de les Espases, ja que la imatge que hi havia anterior a la Guerra Civil era la d'una marededéu dels Dolors, asseguda amb Jesús mort als braços i que portava un cor amb espases clavades, per això la gent li deia la marededéu de les Espases. L'evolució del nom va crear la tradició de les esposes i la relació amb la llegenda ha provocat que es relacioni amb les noies que van salvar les imatges. | 08903-6 | Santuari de la Mare de Déu de les Esposes | 42.2266400,1.8852400 | 408006 | 4675542 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | ||||||||||||||
| 81521 | Conjunt d'imatges del Santuari de les Esposes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dimatges-del-santuari-de-les-esposes | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XX | Durant la Guerra Civil una partida de gent es va presentar al santuari i van llençar algunes imatges pel precipici i van cremar altres davant l'església, com la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. D'abans de la Guerra encara es conserven les imatges de Santa Llúcia i les dels Sants Metges Cosme i Damià, que van ser recuperades per tres noies del poble i restaurades després de la Guerra. Són imatges del segle XX, del tipus d'Olot, amb cor de fusta, enguixades i policromades. La imatge de la Mare de Déu dels Dolors és dels anys 1940, de pasta de fusta i mediex uns tres pams i mig d'alçada. Una imatge d'una dolorosa amb espases clavades al pit que representen els set dolors. | 08903-7 | Santuari de la Mare de Déu de les Esposes | L'església es va construir el 1858, tal i com consta a la porta, tot i que alguns elements fan pensar en l'existència d'un edifici anterior. El santuari sembla que es va construïr a partir d'una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori; els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, aprofitant un lloc on ja hi havia una petita capelleta de pedró dedicada a la Mare de Déu. La podem situar dins el corrent neoclàssic tardà rural. L'església també va patir durant la Guerra Civil, sembla que algunes imatges les van tirar pel precipici i altres les van cremar davant l'església. Es van destruir la imatge principal del cambril, la Mare de Déu dels Dolors, que era una imatge vestida, i els dos àngels custodis que hi havia a cada costat del cambril. Actualment es conserven les imatges de Santa Llúcia, els Sants Metges Cosme i Damià, Sant Roc, Santa Rita i Sant Sebastià, totes de talla de fusta policromades de principis del segle XX. Aquest santuari ha sigut un important centre de devoció de tot el terme municipal i dels municipis de l'entorn. El 15 de setembre es celebra la festa de la Mare de Déu de les Espases, a la que assisteixen els veïns el diumenge sobre més proper a la data. El culte a la Mare de Déu dels Dolors s'estengué amb força durant els segles XVIII i XIX. | 42.2266400,1.8852400 | 408006 | 4675542 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Religiós | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | El 15 de setembre es celebra la festa de la Mare de Déu de les Espases, a la que assisteixen els veïns el diumenge sobre més proper a la data. El culte a la Mare de Déu dels Dolors s'estengué amb força durant els segles XVIII i XIX. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | |||||||||||
| 81523 | Goigs de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-julia-de-cerdanyola | XIX-XX | Aquests goigs estan impresos en un full de mida aproximada DIN A4. La versió que es conserva va ser impresa a Berga per les gràfiques Molins el 1983. Presenta el títol a la part superior Goigs del Gloriós St. Julià que es venera per Patró en la Parròquia de Cerdanyola, Bisbat de Solsona. Al centre hi ha una imatge del Sant. A sota hi ha els versos dels goigs distribuïts en quatre columnes i a sota la partitura de la música. Finalment hi ha una oració. | 08903-9 | Sant Julià de Cerdanyola | Els goigs són cants populars religiosos propis dels Països Catalans, són composicions poètiques de caràcter popular, dedicats als set goigs de la Mare de Déu, però també a Crist i als sants. Al principi es ballaven igual que els virolais davant de les imatges de les marededéus. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Tot i que la festivitat de Sant Julià és el 9 de gener, la festa a Sant Julià de Cerdanyola es celebra al setembre, el cap de setmana proper al dia 15. El canvi es va fer per motius climàtics, per evitar fer festa en ple hivern. Es celebra una missa en la que es canten els goigs. | 42.2238600,1.8930000 | 408642 | 4675225 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | |||||||||||||
| 81524 | Goigs de la Fia-faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-fia-faia | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XX-XXI | Aquests goigs estan impresos en un full de mida aproximada DIN A4. Són uns goigs bastants nous, ja que es van fer a principis del segle XXI, amb lletra de Mn. Climent Forner, mentre que el dibuix i l'orla són de Jaume Batista. Presenta el títol a la part superior Goigs de la Fia-faia, Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, Alt Berguedà, Bisbat de Solsona. A sota hi ha els versos dels goigs distribuïts en tres columnes i un dibuix de les faies. Envolta tot l conjunt una orla. Un altre exemplar anterior dels goigs presenta només el títol i el text voltat d'una orla a,n les imatges intercalades de les esglésies de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola. | 08903-10 | Sant Julià de Cerdanyola | Els goigs són cants populars religiosos propis dels Països Catalans, són composicions poètiques de caràcter popular, dedicats als set goigs de la Mare de Déu, però també a Crist i als sants. Al principi es ballaven igual que els virolais davant de les imatges de les marededéus. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Aquests goigs que estan compartits pels municipis de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola La Fia-faia és una festa del Nadal que es celebra la nit del 24 de desembre, i recull un ritus antic de celebració dels solstici d'hivern. A la posta de sol s'encén una foguera a la muntanya, una colla de fallaires transporten el foc a la població formant una filera de foc que és visible des del poble. Un cop arriben a la plaça del poble, on esperen altres fallaires, es cremen les faies acompanyant de cants i música junt al repic de campanes. Finalment es cremen en una foguera i es fa una dansa en rotllana al voltant. En acabar es reparteix coca i torrades amb allioli de codony. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | La Fia-faia té origen en una festa ancestral de culte al sol i que celebra els solstici d'hivern, de les que únicament queden les de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | |||||||||||
| 81525 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra | c | Barraca de marge amb porta de llinda horitzontal formada per un sol bloc. Dimensions exteriors: alçada 2,10m, alçada porta 1,27, amplada porta 0,74m. Interior: fondària 1,90m amplada 0,95m, alçada 1,45m. Orientació de la porta W. | 08903-11 | La Coscunosar, cal Gardi | 42.2244400,1.8950500 | 408812 | 4675287 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 001). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | |||||||||||||
| 81526 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-0 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de marge amb porta coberta amb llinda horitzontal de pedra. Dimesions exteriors: alçada 1,40m, amplada porta 0,50m, alçada porta 0,87m. Interior: fondària 2,30m, amplada 0,90m, alçada 1,30m. Orientació de la porta NW. | 08903-12 | La Coscusonar, cal Prençò | 42.2250200,1.8938800 | 408717 | 4675353 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 002). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | |||||||||||||
| 81527 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-1 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | La coberta està esfondrada | Barraca de pedra de planta ovalada que presenta la coberta esfondrada. Dimensions exteriors: alçada 0,80m, fondària 1,90m, amplada 1,90m, amplada porta 1m, alçada porta 0,80m. Interior: fondària 1,70m, amplada 1m, alçada 0,80m (l'alçada màxima de les ruïnes). Orientació de la porta SW. | 08903-13 | La Coscunosar, cal Prençò | 42.2257100,1.8948100 | 408794 | 4675428 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 003). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | ||||||||||||
| 81528 | Barraca de marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge | <p>Elias Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor.</p> | <p>Barraca de marge que forma part del conjunt de marges de les Deveses, amb porta rectangular de llinda horitzontal. Dimensions exteriors: amplada porta 0,90, alçada 1, 86m. Interior: fondària 2,30m, amplada 1,46, alçada 1,80m. Orientació de la porta S.</p> | 08903-14 | Les Deveses (Cal Sabi), el Racó de Manau | 42.2263200,1.8935500 | 408691 | 4675497 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elias Guitart (al seu inventari és la barraca número 004). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | |||||||||||||
| 81529 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-2 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de pedra de planta quasi circular amb coberta de cúpula feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: alçada 2,30m, fondària 3m, amplada 2,20m. Porta: amplada 0,85m, alçada 1,40m. Interior: fondària 2,25m, amplada 1,40m, alçada 1,80m. Orientació de la porta E. | 08903-15 | Les Deveses (Cal Xic), el Racó de Manau, El Gabatell | 42.2255900,1.8931500 | 408657 | 4675417 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 005). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | |||||||||||||
| 81530 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-3 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de pedra amb coberta de cúpula feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: alçada 2,90m, fondària 4m, amplada 3,10m. Porta: amplada 1,20m, alçada 1,50m. Interior: fondària 3,80m, amplada 1,67m, alçada 2,10m. Orientació de la porta E. | 08903-16 | Les Deveses (Cal Quim) | 42.2265300,1.8880500 | 408238 | 4675527 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 006). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | |||||||||||||
| 81531 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-4 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | La coberta està en mal estat | Barraca construïda recolzada en un marge, amb porta rectangular i llinda que es troba descalçada. La teulada té camncances de material. Dimensions exteriors: alçada 2,50m, fondària 2,70m, amplada 2,40m. Porta: amplada 2,40m, alçasa 1,75m. Interior: fondària 2,60m, amplada 1,62, alçada 1,75m. Orientació de la porta E. | 08903-17 | Les Deveses (Cal Quim) | 42.2268200,1.8875400 | 408196 | 4675559 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 007). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | ||||||||||||
| 81532 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-5 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de planta ovalada amb llinda de porta horitzontal i coberta feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: alçada 2,80m, fondària 2,90, amplada 2,60. Porta: amplada 0,75m, alçada 1,36m. Interior: amplada 1,50m, alçada 1,90m. Orientació de la porta E. | 08903-18 | Les Deveses (Cal Jep Benet) | 42.2273200,1.8899300 | 408394 | 4675612 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 008). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | |||||||||||||
| 81533 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-6 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de planta ovalada amb llinda de porta horitzontal i coberta feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: alçada 2,10m, fondària 2,80m, amplada 3m. Porta: amplada 0,85m, alçada 1,36m. Interior: fondària 2,90m, amplada 1,84m, alçada 1,80m. Orientació de la porta S. | 08903-19 | Les Deveses (Cal Vilà) | 42.2275100,1.8927700 | 408629 | 4675630 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 009). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | |||||||||||||
| 81534 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-7 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Es troba en estat de ruïna | Restes d'una barraca que encara conserva les dovelles de la part superior de l'arc de la porta. Dimensions exteriors: alçada 1,80m. Amplada porta 1,90m. Orientació de la porta S. | 08903-20 | Les Deveses (El Torrent) | 42.2278600,1.8938000 | 408714 | 4675668 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 010). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | ||||||||||||
| 81535 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-8 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de planta ovalada amb porta de llinda feta amb diversos blocs de pedra formant un arc rebaixat i coberta feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: alçada 3m, fondària 3,30m, amplada 4m. Porta: amplada 1,20m, alçada 1,50m. Interior: fondària 3m, amplada 3m, alçada 2,45m. Orientació de la porta SW. | 08903-21 | Les Deveses (Cal Malanyeu), Coma Verda | 42.2274000,1.8916900 | 408539 | 4675619 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 011). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | |||||||||||||
| 81536 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-9 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | XIX | Té el sostre una mica esfondrat | Barraca de marge amb porta rectangular allindada de pedra. Dimensions exteriors: alçada 1,70m, fondària 1,60m, amplada 1,90m. Porta 0,78m, alçada 1, 06m. Inteiror: fondària 1,60m, amplada 0,85m, alçada 1,30m. Orientació de la porta S. | 08903-22 | Les Deveses. Coma Verda. | 42.2275400,1.8917000 | 408540 | 4675635 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 012). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | |||||||||||
| 81537 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-10 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Està enrunada | Restes d'una barraca de pedra de planta circular de la que resta la base de l'arrencada dels murs. Dimensions exteriors: alçada 1,80m, amplada 2m, porta amplada 1055. Interior; fondària 1,05m, amplada 0,60m. Orientació de la porta S. | 08903-23 | Coma Verda | 42.2288500,1.8907400 | 408463 | 4675781 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 013). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | ||||||||||||
| 81538 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-11 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Està enrunada | Restes d'una barraca de pedra de planta circular de la que resta la base de l'arrencada dels murs. Dimensions exteriors: fondària 1,85m, amplada 1,95m, porta amplada 0,70m. Interior: alçada 1,45m, amplada 0,90m, fondària 1,40m. Orientació de la porta N. | 08903-24 | Coma Verda | 42.2287200,1.8910300 | 408487 | 4675767 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 014). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | ||||||||||||
| 81539 | Barraca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-12 | Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. | Barraca de marge amb llinda de pedra. Dimensions exteriors de la porta: amplada 0,80m, alçada 1,02m. Interior: ample 1,16m, fondària 1,90m, alçada 1m. Orientació de la porta S. | 08903-25 | Les Deveses. Cal Tiquet. | 42.2280300,1.8942400 | 408751 | 4675686 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 015). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 166,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/