Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38710 | Aqüeducte del Molí de Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-de-ballus | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XIX | <p>Seguint la riera d'Avià amunt des de la resclosa del molí, trobem un aqüeducte de pedra d'un arc que es va construir a finals del segle XIX i que servia per traslladar l'aigua a través d'un canal des de la riera fins al molí. Actualment aquest aqüeducte es troba molt tapat per esbarzers i és de difícil visibilitat.</p> | 08011-186 | Molí de Bellús. Obiols. 08610 AVIÀ | <p>La propietat dels Ballús ja és documentada al segle XV, essent aquests uns grans propietaris de la parròquia d'Obiols que van anar augmentant les seves propietats principalment al segle XVIII, data en la que van construir el molí. A l'Amillarament de 1862 la casa Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. L'any 1900 el molí l'utilitzava Joan Canudas Cots, tenia una pedra que treballa tres mesos a l'any utilitzant un 15% de força hidràulica al 1900. L'any 1922 la propietat va ser comprada per la família Canudas que encara la conserva. Segons informació oral, el molí de Ballús va deixar de funcionar en iniciar-se la Guerra Civil, l'any 1936, tot i que va moldre des de finals de la guerra fins a l'any 1954 d'estraperlo. Al 1954 va deixar de funcionar definitivament.</p> | 42.0502800,1.8532300 | 405101 | 4655995 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 106 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 38711 | CAL VIMA VELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vima-vell | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XVIII-XIX | Conjunt format per la casa principal, una pallissa i un cobert. La casa és un edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a SE. La casa ha estat fruit de l'annexió d'un cobert que es trobava a la banda de tramuntana, de manera que els vessants de la teulada no són simètrics i la casa té dos cossos situats a nivells diferents. L'accés principal és una porta amb llinda arrebossada situada al cos de llevant, elevada respecte a l'altre cos. Les obertures de la façana principal han aprofitat els buits existents anteriorment, de manera que s'ha respectat dues eixides al pis, una d'elles resta oberta i l'altra tancada amb vidre. La resta d'obertures són finestres arrebossades. El tractament de la façana exterior és arrebossat amb ciment, amb algunes llacunes de pedra a la façana de llevant, a la planta baixa. La pallissa que es troba al costat de la casa és de planta baixa i pis, d'obra de maó vist i cobert amb teulada a doble vessant. Tenia la característica que al pis, la façana principal oberta a SE té fustes verticals com a sistema de tancament, a la manera de les pallisses de la zona i que és l'element més destacable a més de la volumetria general del conjunt. L'accés al pis es fa a través d'una escala exterior que està adossada a un cobert de maó. A l'entorn del conjunt hi ha una zona enjardinada, per la façana SE i per la NW. L'interès del conjunt és degut a que es tracta d'una casa de pagès amb els elements característics. | 08011-187 | Camí de Santa Maria | Cal Vima és una masia característica de finals del XVIII i principis del XIX ubicada al extrem sud del poble i que ha quedat integrada al nucli urbà degut al creixement d'aquest. | 42.0737300,1.8295300 | 403176 | 4658625 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38712 | EL COLLET | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XVIII-XIX | Casa de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de dues vessants que fan el desaiguat a les façanes laterals i amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. La casa es troba en un marge del terreny, al costat de la carretera. Es fruit de l'ampliació en diferents èpoques, atès que es veuen clarament tres etapes constructives que han donat una planta rectangular allargada. L'acabat exterior és arremolinat, la porta principal és adovellada amb blocs de pedra ben escairats i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08011-188 | Graugés | La casa Collet es construí a finals del segle XVIII, en un moment en què l'agricultura inicià una època d'esplendor a la comarca i es construïren nombroses masoveries. El 1862 el mas formava part de les possessions de Josep Ballús, junt amb la casa Ballús, la capella de Ballús, la Serra, la Plana, Terradelles, el Collet i el molí de Ballús. A l'Amillarament de 1862 Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. A finals del segle XIX hi havia un hostal que donava servei a viatgers que feien ús del camí. | 42.0487300,1.8439100 | 404328 | 4655833 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38712-foto-08011-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38712-foto-08011-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38712-foto-08011-188-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38713 | LA BAUMA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XIX-XX | Casa de planta, pis i golfes, de planta quasi quadrada i coberta amb teulada a doble vessant. Construïda amb murs de pedra i amb les finestres voltades de maó. Presenta una façana simètrica amb porta central i balcó al centre del primer pis i finestral ample a les golfes amb arc rebaixat. Al costat hi ha restes d'un altre edifici, probablement una pallissa, de la que només es conserva la base dels murs. | 08011-189 | Clarà | El propietari de la casa Vilanova conserva documentació d'aquesta: Es tracta d'un grup de documents solts i altres enquadernats en pergamí reutilitzat d'un document i que conté documentació en paper i pergamí i que porta el títol 'Actes de la heretat de Vilanova'. El document més antic és la venda a carta de gràcia de terres del mas Casanova de Clarà feta per Antoni Mas alias Vilanova a Joan Mas de L'Espunyola al 1580. Es conserven altres documents solts d' Antoni Canudas Pladelasala des del 1879 al 1919, es tracta de rebuts d'obres fetes a la casa Vilanova i de la construcció de la casa La Bauma a Avià l'any 1919. | 42.0556300,1.8079300 | 401361 | 4656640 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38713-foto-08011-189-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38714 | CAL PLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pla | NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa. Mapa de Patrimoni Cultural d'Avià. Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Avià. 2001. | XIX-XX | Casa de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. És de planta quasi quadrada i presenta les façanes molt simètriques, amb porta central a les façanes principal i posterior, tres finestres al pis, mentre que les façanes laterals hi ha una finestra a la planta baixa, una al pis i una a les golfes. A més, les façanes són arrebossades, però presenten unes motllures verticals i horitzontals que emmarquen portes i finestres amb rajols ceràmics. La casa es troba en un lloc planer, amb una era enrajolada davant i disposa de dos coberts per estris agrícoles i garatge. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08011-190 | Graugés | Aquesta casa està vinculada amb l'antiga colònia agrícola de Graugés fundada entre els anys 1887 i 1889 per Agustí Rosal en unes terres i masos que havien comprat els germans Rosal a Graugés, que també fundaren la colònia agrícola al riu Llobregat. Construïren pisos pels treballadors (carrer Vell, del Mig i Nou), una via fèrria que comunicava tot el complex, una explotació lletera, magatzems de ferratges, molí de gra, forn i diferents serveis pels habitants. L'any 1898 s'els concedí la medalla d'or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. A la mort dels germans Rosal, la propietat que era indivisa va quedar per les vídues i fills. El 1916 es dividia, quedant la colònia Agrícola pels successors d'Agustí i la fàbrica del riu pels successors d'Antoni, a partir d'aquí la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu els nostres dies. Aquesta casa forma part del conjunt de Graugés. | 42.0611100,1.8414400 | 404142 | 4657211 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38714-foto-08011-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38714-foto-08011-190-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38715 | ELS PORXOS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-porxos | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XVIII-XIX | Conjunt fomat per tres edificis diferents. El primer és l'antiga casa, amb la coberta de teula àrab de doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia. És de planta baixa, pis i golfes. A aquest cos se li afegí tardanament un altre de les mateixes característiques de maó. L'acabat exterior és arrebossat en la meitat de la façana i de totxo vist a l'altre meitat que es manté a la façana lateral. Les obertures es disposen de forma asimètrica en la façana principal, en canvi en les laterals es manté la simetria. Davant de la façana principal hi ha un cobert. L'altre habitatge és de planta baixa i pis, de forma rectangular amb la coberta de teula àrab, de dues vessants que fan el desaiguat a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color gris en una part i a l'altre de totxo vist i a la façana lateral arremolinat. A la façana principal hi ha la porta amb llinda de fusta i tres obertures arrebossades a l'alçada de la planta baixa i una al pis superior. Completa el conjunt un grup de pallisses i cobertss que formen angle recte i que tenen un assecador obert a la primera planta. La construcció dels lements antics és de pedra amb finestres de maó; la resta és de maó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Habitatge que històricament ha estat lligat a explotació agrícola i ramadera. | 08011-191 | Clarà | La informació més antiga data del 1767 (Cadastre d'Avià) en què era propietat d'Antoni Farguell de Berga. La casa està directament relacionada amb el Verdaguer, ja que forma part des de llavors de la mateixa propietat. | 42.0657600,1.7932400 | 400161 | 4657782 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38715-foto-08011-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38715-foto-08011-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38715-foto-08011-191-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38716 | CASANOVA DEL PRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-prat | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XIX-XX | Casa de planta baixa, pis i golfes. Té la coberta de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La façana és simètrica, amb porta central d'arc rebaixat de maó, tres balcons al primer pis, i três finestres juntes amb arc de mig punt de maó a les golfes. A la façana de llevant té afegit un cobert que forma un porxo a la part posterior de la casa. A l'entorn hi ha diferents coberts per a usos agrícoles. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Casa moderna construïda l'any 1922 seguint la tipologia de les cases de l'època a la zona que imita les edificacions industrials de finals del segle XIX i començaments del XX. | 08011-192 | Molí del Castell | Les cases La Roureda i la Casanova del Prat van ser construïdes pels Canudes a finals del segle XIX com a masoveries de la casa principal. | 42.0783900,1.8394300 | 404002 | 4659131 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38716-foto-08011-192-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38717 | CODINES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codines | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XIV-XIX | Codines és una masia que ha sofert diferents ampliacions visibles en la seva estructura, la trobem documentada des del segle XIV. Disposa de diferents coberts i corts al seu voltant. La casa principal té la planta baixa amb murs de pedra, i la meitat de la planta primera és en pedra, mentre que la resta, fruit d'una reforma posterior, és de maó. Hi ha dos edificis situats formant angle recte, un més antic i altre fruit de la darrera ampliació. Tots dos tenen planta baixa, pis i golfes, coberts amb teulada de doble vessant. La part més antiga té una eixida oberta a llevant amb quatre arcs de pedra d'arc rebaixat. El que resta d'obra en pedra és feta amb carreus bastants grossos i ben escairats, mostrant una factura antiga. La porta principal s'obria a ponent, tot i que actualment hi ha dues entrades, la de la masoveria a llevant i la del pis del amos a tramuntana. Aquest pis dels amos ocupa una part del primer pis i està rehabilitat completament, essent les parets de maó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08011-193 | Camí de Sant Serni a Codines | Codines és una de les masies d'Avià documentades d'antic. S'esmenta a la documentació de Cal Mas d'Avià l'any 1374, i suposem que des d'aquesta data la casa aniria evolucionant fins a l'actualitat, amb una important ampliació a finals del segle XVIII. L'any 1856 era propietat de Ramon Bertran, propietat que es manté fins el 1876 en què la compra Ramon Pujol i Carsi, pare del que fou alcalde de Berga, Ramon Pujol i Thomàs. Probablement els cossos de galeries foren obra de Ramon Pujol, que li donaria una empenta important a l'explotació. Ramon Pujol i Thomàs morí l'any 1923 i deixà al seu hereu les propietats de Codines, el Pou i la fàbrica de Cal Piteu a Avià, entre d'altres propietats. | 42.0653800,1.8124900 | 401753 | 4657718 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38718 | PORTAL DEL CARRER PORTAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-portal | CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià. CORTÉS, M. del A. (2007). 'La sagrera. Formació i evolució del poble'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, pàgs. 79-90. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm. 2946 (1983) | XIV-XX | El carrer Portal travessa tota la zona nord del nucli antic d'Avià. Abans de sortir a la carretera de Cal Rosal i tancant el recinte habitat, es conserva un arc entre dues cases del que seria el portal d'entrada al nucli pel camí procedent de Berga en direcció a Cardona (Camí Ral de Cardona), i del que només es conserva una filada de l'arc de mig punt amb dovelles i la filada horitzontal que el tanca per la part superior. Les cases, que es situen a les dues bandes del carrer, de les que arrenca l'arc, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que moltes s'han reconstruït i modernitzat sobre edificacions que ja existien al segle XIII-XIV; cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles. | 08011-194 | Carrer Portal | El nucli antic d'Avià es va configurar a l'entorn de l'antiga església de Sant Martí consagrada l'any 907. La sagrera ocupava la zona entorn la plaça Abat Oliba; a la part més elevada hi havia l'església romànica, la rectoria i el cementiri que van ser traslladats fóra del nucli al segle XVIII degut a l'augment de població. Al nucli antic d'Avià donaven accés dues portes: la del carrer Portal, de la que es conserva l'arc i que comunicava amb el camí Ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró. El carrer Portal és el carrer més antic del nucli, que ja existia a l'Edat Mitjana; travessava tota la sagrera i unia les dues portes d'accés. Una part de la sagrera estaria emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal donarien protecció per la part est. L'any 1999 es va refer el paviment dels carrers del nucli antic i es va tapar una escala excavada sobre la pedra natural al centre del carrer Portal davant de Cal Gasolà, i que era un dels vestigis antics d'aquest carrer, possiblement datables al segle XIV-XV. Entre les cases del carrer Portal destaquen les antigues 'Ramats', 'Gurans' i 'Brotons' que formen l'actual cal Mas Vell; l'antiga església que es trobava al lloc on actualment hi ha cal Gavarró i cal Serra; cal Campaner i cal Escolà on hi havia l'antiga rectoria; cal Xut i cal Fideuer, lloc on es conserva una sitja subterrània. Totes aquestes formen l'eix central entre el carrer Portal i el carrer Abat Oliba. Entre el carrer i el Tossal a l'Edat Mitjana hi havia camps i horts, i des del segle XVII s'han anat construint cases progressivament que donen la configuració actual. | 42.0778200,1.8253100 | 402833 | 4659084 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38718-foto-08011-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38718-foto-08011-194-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38719 | Abeurador de Santamaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-santamaria | XIX-XX | <p>Abeurador de forma rectangular allargada, fet d'obra de pedra i arrebossat amb ciment. S'omplia d'aigua procedent de les canalitzacions que, des de la riera Font Calda, portaven aigua a l'estany gran de Graugés. Actualment està sense ús i només s'omple amb aigua de pluja.</p> | 08011-195 | Carretera de Santa Maria a Graugés | <p>L'abeurador es troba al peu del ramal principal del camí ramader d'Avià i probablement s'utilitzaria per aquesta finalitat. Dins del terme d'Avià distingim principalment tres camins principals formats per diferents ramals. El primer ve de Gironella fins al Cadí, amb un ramal que entrava per La Plana i un altre que entrava pel pont d'Orniu i que s'unien a sota de Cal Gris on hi havia un lloc de parada i on s'ajuntaven els ramats d'Avià, Gironella, Prats, Olost i Vic principalment, d'aqui el camí seguia cap a Santa Maria i el poble, o enllaçava amb el camí de l'Espunyola. El segon camí era el que des de cal Gris anava fins a Coll de Pal, passant per la carena de la Serra de Noet i entrant a Berga. El tercer camí era el que venia de L'Espunyola i passava pel costat o sobre el camí Ral fins a Berga i d'aquí a Coll de Pal (carrerada de Berga). Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. A Avià hi havia parades a: sota de cal Gris, sota del carrer Nou, al camp de sobre de la Barraca de Vilamarí, al camp del Salvans situat a sota de Coloma, al pla de Sant Serni de Clarà i finalment davant de la casa Els Porxos, lloc on acostumaven fer nit. Generalment els camins passaven per les carenes de les muntanyes i eren una mica escarpats, la seva amplada variava segons el lloc per on passaven, així podien tenir una amplada entre 8 m com a mínim i 40 m com a màxim.</p> | 42.0723200,1.8360100 | 403710 | 4658461 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38719-foto-08011-195-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 38720 | Abeurador de Cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-cal-ramonet | XIX-XX | <p>Abeurador situat a l'exterior de la casa cal Ramonet. És d'obra de pedra arrebossat amb ciment i forma un petit embassament i un safareig. S'omple amb aigua de la font de cal Ramonet situada uns metres més amunt i que dona orígen a un petit torrent que desaigua a la riera d'Avià una mica més avall.</p> | 08011-196 | Cal Ramonet | <p>Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. L'abeurador té cert interès degut a que ja no es conserven d'aquest tipus a les masies del terme, fet que aconsella la seva protecció.</p> | 42.0715700,1.8179900 | 402218 | 4658398 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||
| 38721 | Antigues canalitzacions de subministre a l'Estany de Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-canalitzacions-de-subministre-a-lestany-de-grauges | <p>NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa.</p> | XIX | <p>Restes de les canalitzacions construïdes pels germans Rosal per transportar aigua des de les rieres Font Calda i d'Avià fins als llacs artificials de Graugés. Hi ha algunes restes entre el Molí del Castell i Graugés, i entre Lluert d'Avià i Graugés. Concretament destaquen algunes canalitzacions a cel obert formades per canal de secció quadrangular amb parets de maó i amb petits ponts de maó d'arc rebaixat que permetien travessar per sobre. es conserven a la zona del Molí del Castell, de Lluert d'Avià, i de Santamaria (era del Segar i Batre). També es conserva un saltant d'aigua i una bassa a la zona del Molí del Castell, sota la carretera; una resclosa de ciment a Lluert d'Avià; el bagant d'entrada al llac gran de Graugés, i el bagant de sortida de l'aigua de l'estany Gran a l'estany de Sant Ramon. Hi ha altres restes de canalitzacions subterrànies de les que no es coneix exactament la ubicació. Tot i que es tracta d'elements que es conserven parcialment, la implicació històrica que van tenir amb l'evolució agrícola a Avià, aconsellen la seva conservació.</p> | 08011-197 | A diferents zones del terme | <p>Els germans Antoni (1852-) i Agustí (1854-1909) Rosal i Sala, que van néixer a Mataró, eren fills i nebots dels germans Rosal i Cortina de Berga que van fundar la fàbrica del Riu (colònia Rosal). L'afany emprenedor va portar a Agustí Rosal a construir la Colònia Agrícola de Graugés, que destacà pel nivell tecnològic emprat. Es va fundar entre els anys 1887 i 1889 en unes terres i masos que havien comprat a Graugés. Els cultius eren rotatius i es va fer un sistema de regadiu dels camps construint els llacs artificials que actuaven com a dipòsits, als que pujaven aigua del Llobregat i de la riera d'Avià i de Font Caldes amb un sistema de analització sense precedents a la comarca. De 425 hectàrees que tenia la finca, tres quartes parts eren de regadiu. L'antiga farinera construïda pels germans Rosal utilitzava aigua de la Riera de Font, l'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. Hi havia una conducció a pressió des del Serrat Roig i una altra des del dipòsit de La Creu fins al Grupo Central (zona central de la colònia de Graugés) que produïa un salt que desenvolupava força hidràulica i que posava en marxa diferents màquines, entre elles una de batre, una de xafar palla i una altra de fer farratges. L'explotació va ser visitada el 1908 pel rei Alfons XIII. L'any 1898 se'ls va concedir la medalla d'or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. Va ser la primera explotació a la comarca amb una màquina de batre elèctrica proporcionada amb força hidràulica. A la mort dels germans Rosal, la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu als nostres dies.</p> | 42.0640200,1.8411200 | 404120 | 4657534 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38721-foto-08011-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38721-foto-08011-197-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 38723 | NECRÒPOLIS DE SANTA MARIA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-santa-maria | AAVV. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9. Ed. Enciclopèdia Catalana, 1994. Pàg.236-238. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. BENET ICLARÀ, Albert (1993). 'Relació de parròquies visitades pel vicari arquebisbal de Tarragona a la Diòcesi d'Urgell els anys 1312-1313', a 'Les parròquies del Bisbat de Solsona abans de la seva creació', , Erol nº 41, pag. 18. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona. RAFART, B. (1984). Notes sobre la data de consagració de l'església de Santa Maria. Ressò, núm. 3. Ajuntament d'Avià. Pàg. 7. | XII | A l'era de la casa Santamaria i no visibles ja que estan tapats per una pila de llenya, hi ha algunes sepultures antropomòrfiques excavades a la roca i què, segons expliquen fonts orals, una d'elles va ser excavada fa uns quaranta anys per Manuel Riu. Aquest fet fa pensar que l'església primigènia es trobaria més a prop de la necròpolis i possiblement al lloc ocupat actualment pels coberts. Probablement són molt similars a les d'Obiols. | 08011-199 | Mas Santamaría | El primer document en que es nomena l'església de Santa Maria és a l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 21 de novembre del 983, en que el comte Oliba iba de Cerdanya-Besalú i la seva muller rmegarda feren algunes donacions entre les que es trobava l'església de Sta. Maria amb cinc masos, terres, delmes i primícies, i un mas a Clarà: 'Et in Avizano ecclesiam sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias L'església per tant es trobava dins els límits de l'antic comtat de Berga i sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell, depenent del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà. El 1003 el Comte Oliba Cabreta la cedí al monestir de Santa Maria de Serrateix (que depenia de Sant Llorenç prop Bagà). Al segle X al bisbat d'Urgell les comunitats religioses es convertiran a la regla de Sant Benet, tenint cura aquests monestirs benedictins de les parròquies dependents, és per això que alguns historiadors opinen que la casa Santamaria, al costat de l'església, podia haver estat la seu d'un monestir femení que tenia cura del culte a la Mare de Déu. L'any 1312 mantenia la categoria de parròquia segons confirma la visita al deganat de Berga. Actualment depèn de la parròquia de St. Martí amb caràcter de sufragania. Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va abandonar el culte i va ser convertida en magatzem fins que el 1970 el Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona va realitzar importants treballs de restauració, retornant el culte el 14 de maig de 1973. De l'interior de l'església procedeix el frontal d'altar de Santa Maria atribuït al Mestre d'Avià, conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya i del que s'exposa una còpia a l'interior de l'església. A la Gran Geografia Comarcal de Catalunya es fa esment de l'existència d'aquestes tombes antropomòrfiques a l'era de la casa basant-se en l'estudi que va fer Manel Riu. | 42.0720800,1.8345100 | 403585 | 4658436 | 08011 | Avià | Restringit | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 38724 | Escultura La Vaca de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-vaca-de-capolat | XXI | L'escultura és d'acer pintat de blanc, formant un rectangle en angle dins el que es troba retallada el perfil en negatiu d'una vaca. Es troba sobre una plataforma d'obra. Té dues plaques que informen del context i objectiu de l'obra. La primera diu Quan una llei és injusta, el correcte és desobeir', Mahatma Gandhi. La segona: 'Torturar un tot per plaer, per diversió, és molt més que torturar a un animal, és torturar una consciència', Víctor Hugo. | 08011-200 | Parc de La Torreta | El desembre de 2016 es va instal·lar l'escultura al parc de la Torreta. Segons l'Ajuntament es tracta d'un homenatge antitaurí en forma d'escultura i amb una visió reivindicativa per part de l'artista, que s'ha inspirat en la visió de la tauromàquia tenia Víctor Hugo i Mahatma Gandhi. Vol ser, en negatiu, l'antítesi o una evolució estètica i moral del famós Toro d'Osborne, símbol de l'espanyolisme, fent una crítica social a la tauromàquia. Citant Gandhi, Arisó considerava que 'quan una llei és injusta, el correcte és desobeir'. Mentre que, en paraules de Víctor Hugo, recordava: 'Torturar un toro per plaer, per diversió, és molt més que torturar un animal, és torturar una consciència'. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0746900,1.8257600 | 402865 | 4658736 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38724-foto-08011-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Manel Arisó | Al costat de la Vaca de Capolat s'ha plantat una de les alzines filla de l'Alzina que porta el nom de Bigas Luna, segons va ser aprovat pel Consell de la Memòria Històrica de l'Ajuntament de Barcelona que el 19 de març del 2014. El Cosí d'en Bigas Luna, En Jordi Bigues, periodista, activista i ecologista ha estat l'impulsor de la iniciativa i qui ha portat una de les alzines filles de l'Alzina de Bigas Luna i ha ajudat a plantar-la. Amb l'alzina Avià també ha adquirit una aquarel·la original del director Català. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 38725 | Escultura Ahosta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ahosta | XXI | Escultura formada per dues bigues de roure verticals que suporten una barra de ferro horitzontal de la pengen 13 barres de ferro subjectes amb cadenes, de forma que tenen mobilitat. Amb el vent, aquestes produeixen diferents sons en xocar entre elles, i combinen estètica i simbolisme. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Ahosta: Dansa sense braços per unir persones'. | 08011-201 | Cementiri d'Avià | L'escultura Ahotsa és un homenatge a les víctimes del Franquisme, als morts d'Avià durant la Guerra Civil espanyola. És una escultura sonora que, en el seu sentit final, segons el seu autor, busca 'tornar la veu a les persones a qui se'ls hi va robar', evoca les veus del passat, en una història que no s'ha d'oblidar per no repetir. És obra de l'artista i picapedrer Basc Javier Olaizola (Errenteria 1961), amb l'assessorament de Konvent. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0730300,1.8242200 | 402735 | 4658553 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 38726 | Escultura Aborigen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-aborigen | XXI | Escultura situada en una rotonda a l'entrada d'Avià. La peça és un cèrcol de ferro disposat vertical i dividit en dues meitats, un costat està omplert amb seccions circulars de troncs d'arbre, i l'altre amb maons d'argila disposats formant un mur. La part de fusta vol recordar els boscos de pi de la comarca, mentre que la part de rajols vol recordar el color de la terra, relacionant-la amb l'entorn natural d'Avià. El cercle de ferro que lliga la peça simbolitza l'energia, la simbiosi entre les dues parts, la persona i la terra, la persona que la cuida amb estima i respecte cap a la naturalesa. La intenció de l'artista és fer homenatge a tota la gent que ha dedicat la seva vida a treballar amb les mans. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Persona que ha sabut veure que es viu girant al revés'. | 08011-202 | Avinguda Francesc Macià / carrer del Roure | El seu creador és l'artista basc resident al Berguedà Javier Olaizola, natural d'Errenteria (1961), picapedrer de professió, en l'àmbit de l'escultura. Aborigen és una escultura que vincula l'entorn i la terra, inspirada en els colors de l'entorn. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0784100,1.8178800 | 402219 | 4659158 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 38727 | Mapa mosaïc d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-mosaic-davia | XXI | Plafó de rajoles ceràmiques que és el plànol del poble d'Avià situat a la façana de l'Ajuntament i edifici de l'Ateneu d'Avià. El plafó recull el plano esquemàtic de tot el municipi, remarcant els nuclis, carreteres i camins, rius i masies. El mosaic presenta elements paisatgístics i faunístics integrats en el plànol i amb els dibuixos d'alguns dels elements més emblemàtics del poble. Aquest plafó substitueix a un anterior que era de metracrilat i que reproduïa el mateix plano del municipi ubicat al mateix lloc des de l'any 1993. | 08011-203 | Ajuntament d'Avià. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 22. 08610. AVIÀ | El projecte i dibuix és obra de la veïna d'Avià i il·lustradora Susanna Campillo, guanyadora del concurs organitzat pel consistori dins el projecte AviArt impulsat per l'Ajuntament i amb finançament de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0772300,1.8227500 | 402620 | 4659022 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Sussana Campillo Besses | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 40512 | Nucli històric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic | <p>AA.VV. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. II, Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. MIQUEL, F. (1972). La llegenda de Galceran de Pinós. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1950). Les baronies de Pinós i Mataplana. Reedició del Centre d'Estudis Baganesos, 1989. 3 vols. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978), Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Artestudi eds. Barcelona.</p> | XIII | Tot i que darrerament es rehabiliten molts edificis, encara l'estat de conservació d'alguns d'ells és bastant dolent. | <p>Bagà es troba situada a l'Alt Berguedà, en el límit amb la Cerdanya i a 6 km de la boca sud del túnel del Cadí; a 786 m d'altitud. El terme té un relleu molt accidentat i irregular, essent la major part agrícolament improductiu, centrant-se els conreus al peu del Bastareny. Té un total de 3.590 ha d'explotació forestal i de pastures. La major part de la població viu de l'activitat industrial, principalment tèxtil i minera, amb una població actual de 2.096 habitants que principalment viuen a la vila, amb poca població disseminada. Destaca la ubicació de dues piscifactories a la riba del Bastareny, així com de les oficines centrals del Parc Natural Cadí-Moixeró que gestiona tot el terme del parc natural, essent aquest un dels grans atractius del municipi. El nucli central es va originar a l'edat mitjana i conserva un cert regust antic; al seu entorn va créixer la vila, cap el Raval en direcció a Berga, i cap al nord i est, principalment. A la sortida sud de Bagà en direcció a Guardiola, hi ha el barri de Terradelles, on viuen unes 220 persones, i en el que distingim el nucli vell, al peu del Bastareny, i la nova urbanització, al costat esquerre de la carretera. El nucli antic es troba al peu de Palau, l'antic castell dels barons de Pinós, i encara resten vestigis de les muralles i torres que protegien aquest nucli inicial medieval que té una planta més aviat rectangular. Els carrers s'ordenen seguint una estructura perpendicular entre ells, mostrant clarament que van ser dissenyats prèviament amb una planificació sobre el terreny, i seguint les diferents terrasses del terreny en desnivell des de Palau cap al riu. A la part baixa de la vila destaca la plaça Porxada que actua com a centre neuràlgic i social, travessada pel carrer Major. Perpendicular a aquest i més al nord, travessa la vila el carrer Sobirà. L'església de Sant Esteve tanca el perímetre a la banda de llevant i sobre el riu. Aquesta trama urbana és molt regular i manté l'estructura d'illes rectangulars delimitades amb els carrers.</p> | 08016-1 | Nucli històric | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja consten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. Anteriorment el nucli urbà es trobava més al nord, al costat de l'antiga església de Sant Sebastià que va ser abandonada i desapareixent definitivament al segle XIV. Bagà, com a capital de la baronia participà en tots els afers en que s'involucraren els Pinós: el 1344 la guerra de Pere III de Catalunya contra el rei de Mallorca, la guerra contra Joan II, i altres. A la fi dels segle XV, estroncada la branca principal de la família dels barons, Bagà i les possessions passaren al duc d'Alba i finalment als de Medinaceli. Aquests darrers senyors abandonaren la vila iniciant-se una llarga decadència. Reviscolà al segle XVIII amb un augment demogràfic, i als segles XIX i XX arran de la industrialització.</p> | 42.2524500,1.8623800 | 406158 | 4678433 | 1233 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40512-foto-08016-1-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 40513 | Arxiu Municipal de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-baga | <p>PEDRALS COSTA, X. (1997). Arxiu Municipal de Bagà. Anàlisi, actuació arxivística i descripció dels fons. Bagà. 2 volums. SERRA I VILARÓ, J. (1930). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Reproducció facsímil de 1989, Centre d'Estudis Baganesos. 3 vols.</p> | XIV-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Bagà es troba ubicat al soterrani de l'edifici de l'Ajuntament, en una única sala dividida per una paret al centre de manera que l'espai té forma de U. La documentació es troba guardada en caixes de cartró d'arxiu dipositades en prestatges metàl·lics. Hi ha dos armaris metàl·lics en els que es guarda la documentació més important i antiga formada per pergamins i llibres. L'arxiu conserva principalment els fons documentals generats pel mateix ajuntament des de la segona meitat dels segle XIX fins a l'actualitat. Destaquen també alguns documents anteriors, com la còpia en pergamí de la carta de franqueses datada al segle XVI; llibre de despeses del cònsols de 1332; cadastres de 1735 i 1817; llibres de comptes dels XVII, XVIII; 7 documents en pergamí de 1355 a 1590, entre ells una còpia dels privilegis de Bagà del segle XVI; diferents llibres enquadernats en pergamí; documentació de la família Balderich des del segle XVI; llibres de notaris 1365, 1425, 1430, 1441, 1749. També compta amb la documentació del registre civil des de l'any 1869.</p> | 08016-2 | Nucli històric. Plaça Catalunya, 7. 08695 BAGÀ | <p>Bagà va ser escollit pels Barons de Pinós com a capital de la seva baronia; a partir del segle XII el poble es traslladà de lloc i s'edificà de nou, passant a establir la seva residència diferents famílies nobiliàries durant la baixa edat mitjana, moment de màxim esplendor de la vila. Així, la vila de Bagà, va generar un important fons documental iniciat amb els Pinós i augmentat amb el pas del temps, arxiu que era custodiat a l'edifici de l'església parroquial de Sant Esteve. L'arxiu era tancat amb tres claus que estaven en poder del conseller en cap, del cònsol en cap i del segon cònsol. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l'arxiu, principalment per un incendi l'any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d'alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Amb l'estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l'arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l'arxiu del marquès de Barberà. La part que restava a Bagà, va ser dipositada provisionalment al Palau de Pedralbes, en iniciar-se la Guerra Civil, pel 'Servicio de Recuperación Bibliográfica y Documental'; al finalitzar la Guerra l'arxiu va ser traslladat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó l'any 1939, on s'ha mantinugut una important part de l'arxiu històric de Bagà ja que no es va reclamar el fons dins els terminis establerts. A Bagà es conserva actualment una minsa representació d'aquest arxiu històric dels Pinós, tot i que es conserva la documentació municipal des de finals del segle XIX, algun element medieval i modern. L'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va realitzar un nou inventari dels fons existent al municipi entre març de 1996 i setembre de 1997, a càrrec de l'arxiver Xavier Pedrals (PEDRALS, 1997). Aquest va classificar de nou el fons seguint el quadre de classificació proposat pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40513-foto-08016-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40513-foto-08016-2-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'espai que ocupa l'arxiu es troba davant del que ocupa la caldera de calefacció de l'ajuntament i a més, pel fet d'ocupar un soterrani, té humitats a la banda que dóna a la plaça. Per la part de darrera, la que dóna al carrer Mn. Jaume, hi ha una doble porta per la que es podria tenir un accés directe, tot i que es troba tancada, fet que li dona poca seguretat a l'espai que ocupa l'arxiu municipal. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 40516 | Capella de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-palau | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>La capella de palau es troba a llevant de l'edifici de Palau i tancant el recinte que aquest ocupa per la banda del carrer Pujada de Palau. És un edifici de planta rectangular cobert amb volta de canó feta de pedra tosca. No té absis, però si una petita sagristia darrera de la zona que ocuparia l'altar i en la que es conserva un rentamans decorat amb una cara esculpida en pedra (per la sortida de l'aigua). Al seu interior conserva un estucat força malmès, amb una motllura de guix a la base de la volta. Té un petit cor a la zona de la porta principal que s'obre a la Pujada de palau i que és d'arc de mig punt. La façana principal conserva l'arrebossat al voltant de la porta i d'un ull de bou circular, amb motius neoclàssics policromats en mal estat, amb l'anagrama de Maria i la data 1779. També es conserva l'espadanya d'un sol ull per una campana. A l'exterior la teulada és d'una sola vessant. La capella té una altra porta oberta al pati d'armes de Palau. Destaca a l'interior l'enrajolat del terra, amb rajoles fetes a mà i que conserven marques del productor.</p> | 08016-5 | Nucli històric. Pujada de Palau, 7. 08695 BAGÀ | <p>Segons Serra Vilaró (1930) aquesta capella ocupa el lloc de l'antiga església de Santa Maria del Castell, la més antiga de Bagà bastida dins el murs de la vila, que va ser cremada i derruïda pels francesos al 1625. Aquesta primera església és citada al 1294, al 1288, 1290, 1293, 1322, 1365, 1395 (Serra Vilaró, 1930), i era l'església dels barons de la vila. L'actual edifici va ser construït al 1779, tal i com indica la data esgrafiada a la façana, pels barons de Códol com a capella privada de la seva residència. El 1926 va tornar a ser restaurada i tornada al culte (CABALLÉ, 1998) pels propietaris, el matrimoni de Ramon Calderer i Assumpció Noguera. Després de la Guerra Civil es convertí en una pallissa i la porta principal va ser tapiada, obrint una altra a l'era de la casa. Fa aproximadament cinc anys, fruit d'una campanya popular, es va restaurar la capella que s'ha recuperat com a patrimoni de la vila, reobrint la porta que dóna a la Pujada de Palau.</p> | 42.2533700,1.8610800 | 406052 | 4678536 | 1779 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40516-foto-08016-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40516-foto-08016-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40516-foto-08016-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Construïda per iniciativa dels senyors de Còdol. | Tot i que es va fer una restauració de la capella, els esgrafiats de la façana es conserven en mal estat. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||
| 40517 | Paller de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-dalt | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona.</p> | XVIII | <p>Les restes de l'antic santuari es troben al NE de Bagà, en mig d'un ampli planell que té per capçalera La Devesa. Hi resten les ruïnes d'una casa amb els seus coberts, i les de l'església. L'església és de planta rectangular, sense absis, i amb la porta principal oberta a migdia. Aquesta porta va ser tapada per un seguit de coberts que es van afegir davant. Una altra porta hi havia al mur de ponent, allindada, i un nivell per sobre de la nau, ja que l'edifici es troba aprofitant un desnivell del terreny. Aquest porta era utilitzada per la masia que es va fer posteriorment aprofitant l'estructura de l'església. Resten dempeus tots els murs, però no existeix la teulada, tot i que encara queda part de la cornisa interior de la que arrencava la volta de canó que cobria la nau. Resten també les voltes de dues capelles laterals, la del costat esquerre conserva la volta feta amb pedra posada a plec de llibre i es poden observar els forats deixats per antigues bigues de fusta que van dividir l'espai en dos pisos, així com la presència d' un forn de pa i una pica d'aigua construïdes després de l'abandó de l'església i l'adaptació com a mas, durant el segle XIX. Resta també una fornícula encastada a la paret frontal, on hi havia la imatge de la Verge, i l'arrencada de l'escala de pedra per l'interior de la paret a la trona. L'abandó del mas ha permès veure actualment l'estructura inicial de l'església.</p> | 08016-6 | Paller | <p>Les primeres dades històriques són de 1197, moment en que es bastiria l'edifici romànic que es va mantenir fins el 1687, moment en que s'amplia amb una nova construcció renaixentista. En trobar-se lluny del centre de població, es va construir el nou santuari l'any 1748 més proper a Bagà, abandonant aquest antic indret i portant això a l'abandonament i ruïna dels edificis. El primer edifici seria una petita capella, que l'any 1258, l'abat de Sant Llorenç prop Bagà, com a senyor del lloc, el proveí de capellà i altres persones per tal que cuidèssin el santuari i el mas. Posteriorment l'església va ser utilitzada com a habitatge i els murs es van aprofitar per fer un mas, afegint un seguit de coberts.</p> | 42.2739900,1.8811900 | 407741 | 4680804 | 1748 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'edifici es troba en ruïnes. Els darrers masovers de Paller (els Tallada-Porcar) que vivien pels anys quaranta del segle XX, expliquen que fangant a l'hort darrera la casa van trobar unes lloses arrenglerades en forma de cistes amb ossos i algun petit estri metàl·lic (CABALLÉ, 1998). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 95|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 40518 | Santuari de Paller / Paller de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-paller-paller-de-baix | <p>CABALLÉ, F. (1993). El santuari de Paller, deu anys de restauració. L'Erol, nº 42, p. 40-41. CABALLÉ, F. (1995). A l'ombra de Paller: el santuari de la Mare de Déu de Paller. Columna, Albí. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. SERRA, M.A.; MIRANDELL, M. (1990). Obres de la família Morató al Berguedà. L'Erol nº 32, Berga. P. 19-26. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XVIII | <p>L'església forma un conjunt amb la casa, amb teulada a doble vessant, ocupant l'església la meitat dreta (llevant) i la casa-hostal el costat esquerre (ponent). Està situada en un paratge de muntanya mitjana de roques i garrics, amb una àmplia plaça davant on hi ha la font dels Banyadors, origen del torrent de Paller i que ha donat un sobrenom al santuari i a la Mare de Déu. La façana principal presenta una diferència notable entre els dos edificis: l'església té una única porta adovellada d'arc de mig punt central i una rosassa circular; la casa té porta adovellada d'arc de mig punt, dos balcons a cada un dels dos pisos i una petita finestra quadrada a les golfes. Al centre del carrener de la teulada hi ha un campanar de doble finestra cobert amb teulada a dues vessants. La sagristia és un espai adossat al mur de llevant de l'església. Cal assenyalar que el cambril de la Mare de Déu es va realitzar traient part de la roca que hi ha a la part posterior de l'edifici. L'interior de l'església és d'una sola nau dividida en quatre espais per pilastres adossades als murs, i arcs torals que arrenquen d'una cornisa. La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes cegues. El darrer sector és ocupat pel presbiteri amb el retaule i el cambril darrera, i el primer sector ocupat pel cor amb estructura de fusta al que es puja per una escala des de la mateixa església. Abans de la restauració de l'any 1983 s'accedia des de l'hostal. Tan el sostre com les parets laterals estan decorats amb pintures murals.</p> | 08016-7 | Paller de Dalt | <p>Aquest edifici fou començat a construir l'any 1747 en un lloc proper a la font dels Banyadors, a la que s'atribuïen propietats curatives. L'arquitecte de Sant Joan de les Abadesses, Francesc Morató, que estava treballant en la parròquia de Sant Esteve, sembla que va contribuir en el disseny general de la façana i de l'edifici, que va estar enllestit l'any 1758. Mossèn Josep Casals va ser el promotor de l'obra. Hi havia quatre altars barrocs laterals, dels que tan sols va quedar un després de la Guerra Civil de 1936: atribuït a Josep i Segimón Pujol de Sant Llorenç de Morunys, esculpit el 1786 i dedicat a Santa Teresa. També es conserva l'altar major. L'any 1774 es va fer la sagristia nova. El 1782 s'engrandí el cambril, i el 1862 es tornà a fer-ho més llarg. L'any 1983 la imatge de la Mare de Déu es va baixar a la parròquia per tal de guardar-la, i es va tancar el santuari per temps indefinit. L'any 1998 es fa una primera restauració del santuari, iniciativa de la parròquia de Bagà i amb diners recopilats pels mateixos baganesos. Es van recuperar les façanes, així com l'entorn i es va fer arribar l'electricitat. Posteriorment es va restaurar l'hostatgeria que actualment funciona com a restaurant. El 25 de juny del 1995 es va tornar la imatge de la Verge al santuari, obrint-la de nou al culte. L'any 1998, també com iniciativa de la parròquia i del rector, Mn. Ramon Viladès, es va realitzar la restauració de les pintures murals de l'interior de l'església a càrrec de les restauradores Gemma Rodríguez i Manola Melero. L'any 1997 es va netejar i consolidar el retaule major per alumnes de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.</p> | 42.2668800,1.8758600 | 407291 | 4680020 | 1747-58 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40518-foto-08016-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40518-foto-08016-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40518-foto-08016-7-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Francesc Moretó | Hi ha diferents propostes de la provinença d'aquest topònim. Alguns proposen que ve de palearia, mot llatí que significa barballera, és a dir, una costa o tossal. També pot derivar de Palea Arx, que vol dir 'fortalesa antiga', que pot fer referència a la plataforma on es trobava el santuari. En tot cas sembla que no procediria de palla, fonamentalment perquè la zona no és de agricultura de cereal. El dia 8 de setembre, dia de les Mares de Déu trobades, es celebra la festivitat, fent l'aplec de Paller el diumenge sobre en que es fan dues misses i es canten els goigs. L'edició més antiga dels goigs de Paller són del 1782. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 40519 | Sant Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pelegri | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CABALLÉ, F. (2001). Sant Pelegrí dels Banyadors (Paller). A Bagadanum. Vol. IV. Associació Medieval de Bagà. Pp. 41-54). COROMINAS, R. (2000). Sant Pelegrí. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 77-80). GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XVII | <p>Les restes de l'antiga capella de Sant pelegrí es troben al camí a Paller de Baix, una mica abans d'arribar, a la riba dreta del torrent de Paller i al peu del camí; a uns 300 metres del santuari. Es troba en un lloc en que el terreny fa un desnivell, per tant es va aterraplenar l'espai que ocupa l'edifici per tal d'adaptar-lo. Es conserva part del mur perimetral que permet veure un edifici de planta rectangular (6,8 x 3,8 m), sense absis i amb un porxo davant de l'entrada. Els murs estan fets amb pedra sense treballar unida amb morter de calç, fan uns 70cm de gruix. Es trobava coberta de vegetació fins que l'any 1999 un grup de persones de Bagà es va dedicar a netejar l'entorn deixant al descobert les ruïnes. No es van identificar restes de ceràmica o d'altres materials que donessin indicis de la cronologia de l'edifici.</p> | 08016-8 | Paller. A la carretera que porta a Paller | <p>Mn. Serra Vilaró (1930) esmenta aquestes ruïnes com pertanyents a un antic temple de Sant pelegrí, i el considera anterior a la construcció del santuari de Paller, és a dir, anterior al segle XVIII. Hi ha la possibilitat que es tracti de l'església de Sant Pelai (Sancti Pelagii) anomenada a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà (983) que es trobava a la vall del Bastareny (COROMINAS, 2000), tot i que les restes són posteriors. Sembla més probable la seva relació amb la reconstrucció del santuari de Paller de Dalt amb estil renaixentista a finals del segle XVII, com una capella al camí cap al santuari com a lloc de repòs i aixopluc. En construir-se el nou santuari de Paller al lloc dels Banyadors l'any 1747, aquesta capella possiblement perdé la seva utilitat i la pedra i teules d'aquest edifici s'utilitzessin per la construcció de Paller de Dalt. El 1774 el fuster que treballava a Paller va arreglar un quadre de Sant Pelegrí que havia en aquesta església. L'any 1999 un grup de voluntaris baganesos va fer una neteja de les ruïnes de Sant Pelegrí.</p> | 42.2658500,1.8751400 | 407230 | 4679906 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 96 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 40520 | Mare de Déu de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-paller | <p>CABALLÉ, F. (1993). El santuari de Paller, deu anys de restauració. L'Erol, nº 42, p. 40-41. CABALLÉ, F. (1995). A l'ombra de Paller: el santuari de la Mare de Déu de Paller. Columna, Albí. ROSINYOL, J.M. (1996). Les Marededéus del Berguedà (segle XII al XV). Ed. Amics del Romànic del Berguedà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XVIII | <p>Imatge de la Verge de petites dimensions (57 cm), de fusta policromada i amb estofat daurat. Està representada dempeus i molt ben proporcionada. Amb la mà esquerre suporta al nen que no està ben dimensionat ja que és molt gros comparat amb la Mare de Déu i que sosté una bola del món amb les dues mans. Les dues imatges porten corona. La Verge porta túnica lligada al cos i mantell que li tapa els cabells i li cobreix les espatlles quedant recollit per la mà esquerra; a la mà dreta porta un ceptre daurat. La imatge està ubicada en el cambril darrera del retaule barroc i centrant aquest. Es desconeix l'autor, tot i que la factura ens permet datar-la al segle XVIII. És coneguda com la Mare de Déu de Paller o dels Banyadors.</p> | 08016-9 | Paller. | <p>L'antiga imatge que es venerava a Paller no es conserva. Podia tractar-se d'una imatge romànica, del segle XIII, que possiblement Mn. Serra Vilaró traslladés al Museu Diocesà de Solsona junt amb altres a inicis del segle XX. En aquest Museu encara hi ha alguna imatge sense catalogar i possiblement una d'elles sigui la que procedeix de Paller. La tradició diu que la imatge va ser trobada per un pastor molt a prop del mas Paller de Dalt, dins una balma camí de La Foradada, que avui és colgada en construir-se una pista que porta de Paller de Baix a Paller de Dalt. A l'esplanada de Paller de Dalt es va construir el primer santuari que al segle XIII ja existia i que va ser reconstruït durant el renaixement. A mitjans del segle XVIII fou construït un nou santuari al lloc dels Banyadors, més proper a Bagà. Cèsar August Torras esmenta la imatge en el seu viatge al Pirineu l'any 1905 (Torras). L'any 1775 foren netejades les corones de la Verge i del nen per l'argenter de Puigcerdà Frances Reynés, operació que es repetí l'any 1871. L'any 1872 fou refeta la corona de la Verge al mancar-li moltes peces de plata. En un inventari de 1772 es fa referència a tots els vestits de la Mare de Déu de paller que també són esmentats en la documentació de l'Arxiu de Bagà (Serra Vilaró, 1935, 1989). Totes aquestes dades correspondrien a la imatge actual. La Mare de Déu de Paller tenia els seus goigs, que van ser encarregats a Joan Patzi, mestre de capella a Manresa, l'any 1782. L'edició dels goigs es repetí els anys 1825 i 1845.</p> | 42.2668800,1.8758600 | 407291 | 4680020 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40520-foto-08016-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40520-foto-08016-9-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per accedir a l'església s'ha de demanar que obrin els encarregats de l'hostal i restaurant. L'aplec al santuari de paller es celebra el 8 de setembre, dia de les Mares de Déu trobades. A una vitrina de l'església parroquial de Sant Esteve es guarda un mantell de brocat d'or que va ser donat per la baronessa de Pinós (duquessa de Medinaceli) datat entre els segles XVI i XVII. Hi ha diferents propostes de la provinença d'aquest topònim. Alguns proposen que ve de palearia, mot llatí que significa barballera, és a dir, una costa o tossal. També pot derivar de Palea Arx, que vol dir 'fortalesa antiga', que pot fer referència a la plataforma on es trobava el santuari. En tot cas sembla que no procediria de palla, fonamentalment perquè la zona no és d'agricultura de cereal. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 40521 | Retaule Major de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-paller | <p>CABALLÉ, F. (1993). El santuari de Paller, deu anys de restauració. L'Erol, nº 42, p. 40-41. CABALLÉ, F. (1995). A l'ombra de Paller: el santuari de la Mare de Déu de Paller. Columna, Albí. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. ROIG TORRENTÓ, M.A. (1991). La decoració escultòrica del santuari de la Mare de Déu de Paller, prop Bagà. L'Erol, nº 35, p. 16-18. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XVIII | <p>És un retaule de composició unitària centrant el conjunt en el tema principal: l'exaltació de la Mare de Déu de Paller. És un retaule de petites dimensions en el que destaca la ornamentació. El cambril de la Verge ocupa el lloc central amb un gran finestral d'arc. S'accedeix al cambril per una escala lateral des del mateix retaule. El conjunt està dividit en tres pisos i en tres carrers, seguint unes línies bàsiques rectilínies, tot i que la decoració li dóna mobilitat al conjunt a base de la línia corba que trobem en les columnes salomòniques, medallons, volutes i cornises. La part superior està presidida pel patró de Bagà, Sant Esteve. A cada costat de la Verge hi havia quatre imatges de Santa Llúcia, Sant Francesc, Sant Agustí i Santa Apolònia, que van ser destruïdes durant la Guerra Civil. Entre l'altar i el cambril hi ha esculpit un relleu de l'Anunciació que constitueix el únic element escultòric que resta al retaule ja que la resta és decoració.</p> | 08016-10 | Paller. | <p>L'altar major va ser esculpit per Antoni Costa de Berga amb ajuda de Anton Cavallaria de Bagà, iniciat el 1772. Va ser daurat per Marià Bordons de Berga l'any 1774. El santuari va ser cremat durant la Guerra Civil l'any 1936 i els seus retaules van ser destruïts. Posteriorment va ser restaurat l'altar major que havia resultat molt mutilat. El mateix retaule porta la data 1774 i les inscripcions a banda i banda del cambril: 'PULLCHRA UT LUNA' i 'ELECTA UT SOL'. Abans de la Guerra Civil hi havia cinc retaules al santuari de Paller: el major, el de Santa Teresa, el de Sant Joan Baptista, el de Sant Pasqual i el de les Ànimes.</p> | 42.2668800,1.8758600 | 407291 | 4680020 | 1774 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40521-foto-08016-10-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Anton Costa, Anton Cavallaria, Marià Bordons. | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 96 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 40522 | Pintures murals de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-paller | <p>PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XIX | <p>Les pintures interiors de l'església són realitzades al tremp de cola sobre morter de calç als murs. Es representen els següents temes: entre el retaule i el primer arc es representa la Santíssima Trinitat que corona la Mare de Déu, acompanyada de Sant Pere, Sant Antoni, Sant Pau i els àngels músics. Entre el primer i el segon arc, els quatre evangelistes amb les figures del tetramorf. Entre el segon i el tercer, les figures humanes que representen les virtuts teologals fe, esperança i caritat. A la volta sobre el cor, una panoràmica al·legòrica de Bagà. A les petxines de cada tram de la volta hi ha diversos símbols que fan referència a títols que es donen a la Mare de Déu en la pregària lletànica. A cada costat del presbiteri, dos grans quadres representen la Immaculada i la Mare de Déu amb l'infant. La resta d'espais estan omplerts amb elements ornamentals. La decoració és de caire neoclàssic amb imitacions de l'arquitectura clàssica i personatges trets de la imatgeria popular. Predominen els tons grisos en les zones de menys importància iconogràfica, mentre que a la resta els colors són més variats i alegres. Les columnes i laterals dels arcs de les capelles que allotjaven els retaules també estan pintats, amb un marbrejat verdós i figures d'àngels amb decoracions fetes amb full d'or. Amb la restauració només es van deixar dos al descobert, ja que els altres estaven en molt mal estat de conservació i no es van poder recuperar. Aquestes darreres pintures estan fetes amb pintura a l'oli, i també s'atribueixen a Miquel Moliner.</p> | 08016-11 | Paller | <p>Les pintures van ser fetes per un tal Maura de Sant Llorenç de Morunys, entre 1813 i 1825, amb ornaments i còpies de pintures famoses. Els arcs i els sòcols els va pintar Miquel Moliner a començaments dels segle XIX. Més tard, el 1874 el mateix Maura va pintar la volta, tal i com consta a la part esquerra sobre el cor. Aquesta volta té les pintures més interessants, que representa la vila de Bagà tal com era a inicis del segle XIX. L'any 1942 els pintors Pere Paz i Benet Casas de Bagà van refer les parts de pintura malmeses. L'any 1998 es va realitzar una restauració de les pintures a càrrec de les restauradores Gemma Rodríguez i Manola Melero. Es va poder veure que la paret de darrera del retaule major ja havia estat pintada abans de 1773, així com l'arc sobre el retaule del que s'ha deixat testimoni. Possiblement aquestes pintures fossin fetes poc després de la construcció del retaule.</p> | 42.2668800,1.8758600 | 407291 | 4680020 | 1813 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40522-foto-08016-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40522-foto-08016-11-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Maura, Miquel Moliner | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 40523 | Sant Joan de l'Avellanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-lavellanet | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. VIGUE, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. Vol. I, el Berguedà. Ed. Artestudi. Barcelona. P. 256-257.</p> | X-XIV | <p>Petita capella d'una sola nau, planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant. Té un absis al costat de llevant i la porta d'entrada al costat lateral de tramuntana. L'absis és petit, més baix i més estret que la nau i cobert amb teulada a l'exterior i mitja volta a l'interior. La porta és d'arc de mig punt una mica rebaixat i amb dovelles de pedra tosca; al mur oposat a l'absis s'obre una petita finestra d'arc de mig punt i doble esqueixada. L'obra és de pedra en carreus i posat en filades poc regulars, en alguns llocs hi ha carreus de tosca. A l'interior la volta és de canó i es pot veure l'arrencada de la volta anterior, la de la primera construcció dels segle XII. L'església es troba situada en un context rural de muntanya, en el que actualment hi ha les dependències d'un campament juvenil, abans de l'antiga O.J.E. i ara de la Generalitat, amb un camp d'esports que es troba a tocar de l'església. A l'altre banda del camí, l'antiga masia de Sant Joan de l'Avellanet està essent rehabilitada com a ecomuseu del Parc Natural del Cadí-Moixeró.</p> | 08016-12 | Roca Tiraval. Carretera a Gisclareny | <p>La primera notícia històrica la trobem l'any 983, a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. El 1279, Berenguer d'Eneveig deixà testament amb el desig de ser enterrant en aquest lloc. Més tard, els anys 1393, 1394, 1395, 1497 es fan diferents donacions a l'església que a vegades s'anomena amb categoria de parròquia, amb alguns senyors del terme que disposen ser enterrats (AA VV, 1988). L'any 1394 el senyor Pere d'Avellanet disposa donar vuitanta florins per tal que 'l'església sigui ben adaptada'. Al 1621 era sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Bagà. Durant el segle XVII el culte seria abandonat, situació que s'ha mantingut fins els nostres dies. La factura de l'absis és del segle XII, mentre que la nau va ser reconstruïda al segle XIV en la part de la volta. Al segle XVI hi havia un campanar que ha desaparegut totalment ja que els senyors de Bagà, per por a robatoris, van traslladar les campanes a Bagà. Es va realitzar una restauració els anys seixanta a càrrec de la Delegación Provincial de Juventudes” que va treure el guix de l'interior de la nau i va reparar la teulada, El dia 1 d'agost de 1961 s'entronitzà la nova talla en pedra de Sant Joan i s'inaugurà la restauració. L'any 1987 els Amics dels monuments de la Vall del Bastareny de Bagà, van repassar la teulada i van començar a fer un aplec el dia de Sant Joan que encara es realitza.</p> | 42.2610700,1.8352400 | 403932 | 4679420 | 983 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40523-foto-08016-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40523-foto-08016-12-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'any 1992, un campament realitzat pels 'Eclaireuses i Eclaireus de France', van fer una descoberta a tres metres de l'absis de la capella, i a una profunditat de mig metre, de gran quantitat d'ossos que, segons el responsable del camp correspondrien a l'esquelet d'una dona de mitjana edat i al d'un nen, possiblement dels segles XVIII-XIX. Part d'aquestes restes foren dipositades al centre d'acolliment del Parc Natural Cadí-Moixeró i posteriorment a Barcelona en espera d'un estudi definitiu (CABALLÉ, 1998). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 40525 | Carrer Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-raval-0 | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XV | Nivell protecció NNSS 1983: nivell 2 (rehabilitació i densificació). | <p>El carrer Raval s'estén des del nucli antic de la vila (plaça Catalunya) a l'entrada a aquesta. És el carrer que dóna accés a Bagà venint de la carretera C-16. És un carrer no gaire ample, planer i recte, de 280 metres de longitud total. Just al centre del carrer creua perpendicularment la Pujada del Gall, que comunica el carrer de la Clota i el turó de la Cogulla i nou eixample. S'ha convertir en el carrer comercial de Bagà, en detriment del carrer major que havia sigut el més important. El edificis segueixen una línia similar: de planta baixa, dos pisos, golfes i teulada a doble vessant amb el carener paral·lel al carrer. A la planta baixa generalment hi ha dues portes, la que dóna accés als pisos i una que s'utilitza com a botiga o garatge. La majoria dels edificis han estat reformats darrerament i pocs resten en mal estat. Tan sols algunes cases puntuals conserven elements destacables, com l'escut sobre la porta amb la data 1727 al nº 11, el nº 38 amb una llinda a la porta amb la data 1688, la capella del nº 28 i algunes portes adovellades, com la del nº 40. Destaca l'edifici de la Fundació Salarich-Calderer que és del segle XVII.</p> | 08016-14 | Nucli vila | <p>L'any 1322 fou bastida la primera casa fora muralles. La casa era tocant al camí que va a La Clota., era de Ponç Gaia. La primera vegada que es cita el Raval és al 1428 (in ravalli popule ville Bagadani) (SERRA VILARÓ, 1989, vol II, p. 63). El Raval es va construir per esponjar el nucli antic, possiblement degut a l'increment de població en aquesta època. Possiblement el seu creixement fou paulatí, de manera que les cases que es troben més a prop del nucli antic serien construïdes al segle XV, mentre que més cap a l'exterior serien més tardanes. En aquest carrer van haver dues capelles: Per la documentació sabem que hi havia una capella dedicada a Sant Antoni que estava relacionada amb l'hospital (asil de pobres) que van construir els Pinós al carrer raval nº 16. Na Luzgarda de Pedrals i de Foix tenia accés lliure i directe des del seu domicili per una porta del cor, ja que la capella era dins de la seva propietat, avui segregada en diferents cases. La capella tenia una porta de pedra d'arc de mig punt i un campanar d'espadanya. Avui és totalment transformada i ocupa el seu lloc un autoservei d'alimentació. Es conserven diferents elements d'aquesta capella a domicilis particulars: un Sant Francesc de fusta policromada de 50 cm d'alçada, un crani humà en una capsa de fusta quadrada amb tapa; el calze platejat amb la inscripció 'és de Pedrals', aquest darrer guardat a la rectoria. La capella del Roser es trobava al carrer Raval entrant a la vila, a la casa del nº 71. Va ser fundada el 1614 pel pare Bernat Travies del convent de Puigcerdà de l'ordre de Sant Domènec. Tenia un altar barroc presidit per una talla de fusta de la Verge del Roser (1,70 m d'alçada). Durant la Guerra Civil va ser espoliada i va servir de quarter i presó. Tenia un campanar cobert amb teulada de quatre vessants. Va ser venuda pel rector després de la Guerra Civil i va ser convertida en vivenda l'any 1953, convertint la capella en garatge i magatzem de fruita, afegint dues plantes. Encara es poden veure alguns elements arquitectònics. Una de les dues capelles laterals, que serveix de terrassa actualment, conserva adossada una petita construcció que era la caixa de l'escala que pujava a la trona. També resta part del mosaic del terra. La talla de fusta es conserva a l'església parroquial, així com una petita imatge d'argent de la Verge del Roser que pertanyia a una bacina petitòria. A cal Barral, nº 28, hi havia una capelleta a la Verge de les Neus que estava a la portalada que tancava el carrer raval, a l'alçada de la pujada del Gall. En enderrocar-se el portal, durant el primer quart del segle XX, la capelleta va ser instal·lada en la façana de la propera casa de cal Barral, adossada a un dels dos costats del portal. L'altre veí de l'altre costat del portal va construir una altra capella en pedra damunt de la porta (ca la Bermeia); casa que posteriorment es va enderrocar perdent la capella. A la capella de cal Barral no hi ha cap imatge actualment.</p> | 42.2520200,1.8632300 | 406227 | 4678384 | 1428 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40525-foto-08016-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40525-foto-08016-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40525-foto-08016-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 40526 | Creu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-roser | <p>CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>La creu està situada sobre una columna de secció octogonal de 85 cm de diàmetre i 2 m d'alçada, que està suportada per una base que forma tres esglaons decreixents i circulars. El que suporta la columna és una base de pedra. La part inferior de la columna té una anella de ferro. La creu actual és de ferro forjat (90 x 40 cm) confeccionada amb tub de ferro de secció quadrada de poc gruix i fent filigranes al voltant de la creu.</p> | 08016-15 | Nucli vila | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camins, marcant el terme jurisdiccional d'un poble o un lloc religiós. Aquesta creu va ser bastida pels volts del 1760 al peu de l'antic camí Ral i a prop del torrent i el pont del Roser. Els anys cinquanta una antiga creu va ser substituïda pel l'actual. Aquesta és una de les creus més antigues que es conserven a la vila.</p> | 42.2498600,1.8667100 | 406511 | 4678140 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Llorenç Pedrals, va ser la seva primera obra. | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 40527 | Creu del camí de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cami-de-paller | <p>CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>La creu es troba una mica abans d'arribar a la cruïlla d'on surt el camí que porta a Paller de Dalt, al peu de la carretera al Santuari de Paller o Paller de Baix. Està situada sobre una columna de secció circular que era un antic corró de batre, situada sobre una base formada per dos graons de pedra, amb una alçada total de 2 m. La creu és de ferro forjat, de 50 cm d'alçada i 48 cm de braç; és de secció quadrada i té una decoració d'espirals en els angles dels braços. La creu va ser forjada per Pere Pedrals i el seu fill Llorenç de Bagà.</p> | 08016-16 | Paller | <p>Aquesta és la tercera creu que s'ha posat en aquest indret. Les dues anteriors es trobaven a la banda oposada de la carretera i eren de ferro forjat posades a sobre d'una columna jònica amb una base de pedra. La primera de les creus data del 1784. L'any 1921, tal i com notificà el rector de Bagà (CABALLÉ, 1999), un home fent punteria a cops de pedra va batre la creu. Aquesta es va substituir per una altra. La primera era metàl·lica, de tija prima. L'any 1962 es va eixamplar el camí i la columna amb la resta de la creu de ferro ja molt malmesa, va quedar colgada pel desmunt. Acabades les obres i per iniciativa de la Unió Excursionista de Bagà, es construí la creu de ferro actual, fent-la igual a la del serrat de l'Om.</p> | 42.2646000,1.8753000 | 407241 | 4679767 | 1962 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere i Llorenç Pedrals, ferrers de Bagà | Segons la tradició, les noies que pujaven a Paller llançaven pedretes a la creu, tantes com quedessin aturades dalt el repetjó, tants serien els anys que trigarien a casar-se. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 40528 | Creu de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lom | <p>CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>La creu es troba a un petit serrat al costat de la masia de la Creu de l'Om, al peu de la carretera de Coll de Pal. La creu es troba sobre una columna de secció hexagonal amb capitell, suportada per una base de pedra quadrada en la que està encastada una creu teutònica de ferro feta d'una sola peça i de forja. Aquesta creu mesura 42 cm x 30 cm, i la columna 1,30 m d'alçada. La creu superior és també de ferro forjat, de 50 cm d'alçada i 48 cm de braç; és de secció quadrada i té una decoració d'espirals en els angles dels braços.</p> | 08016-17 | Riugréixer. Masia Creu de l'Om. | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camins, marcant el terme jurisdiccional d'un poble o un lloc religiós. Segons la documentació sabem que a mitjans del segle XIV hi havia una capella en aquest indret, de la que l'any 1762 tan sols restava la creu. Durant la postguerra, les voladures que feien els soldats per obrir la carretera van fer caure la primera creu que era de ferro de forma teutònica (que actualment està adossada al bloc de pedra que fa de basament). Els mateixos soldats van refer la creu fent una nova amb pedra. A meitat dels anys setanta va tornar a caure i per iniciativa dels membres de la Unió Excursionista de Catalunya de Bagà es va reconstruir en ferro forjat i posada damunt la columna amb capitell.</p> | 42.2597800,1.8538300 | 405463 | 4679256 | 1975 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere i Llorenç Pedrals, ferrers de Bagà | Tot i que la creu superior és dels anys setanta del segle XX, la encastada a la base possiblement dati del segle XIV, moment en que es té documentació de la capella. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 40529 | Creu de la Cogulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-cogulla | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>Es troba dalt del turó de La Cogulla, lloc des del que es divisa tot el nucli de Bagà. És una creu senzilla, feta amb tub de ferro de secció circular (12 cm de diàmetre). Té 3 m d'alçada, i els braços fan 1,5 m. Es troba clavada directament al terra. Abans de ser arrencada tenia una aurèola en el punt d'unió dels braços que es va malmetre i es va suprimir en fer la restauració.</p> | 08016-18 | Nucli vila | <p>Va ser construïda l'any 1928 durant les missions. Durant la Guerra Civil va ser arrencada dels seu lloc i llançada al torrent de Paller, on va estar molt de temps, fins que amb l'entrada de les tropes 'nacionals' es va recuperar, restaurar i retornar al seu lloc original. El ferrer Pere Pedrals va ser l'encarregat de portar a terme la restauració. Aquesta és una creu erigida amb motiu de les missions i, per tant, és una mostra de la devoció popular. No es tracta d'una creu de terme, ja que no marca el termenat del municipi, però des de dalt el turó es beneïa el terme ja que la visibilitat és molt bona. Va ser refeta per Pere Pedrals Pernau després del 1939.</p> | 42.2533500,1.8641900 | 406308 | 4678530 | 1939 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere Pedrals Pernau | A l'entorn d'aquest turó s'ha trobat alguna destral neolítica de pedra polimentada. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 40530 | Pont del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-roser | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIV | <p>El pont es troba sobre el curs del torrent del Roser o de la Creu, a l'entrada de Bagà, al camí de Bagà a Brocà. És una construcció senzilla, d'un sol arc de mig punt, que salva el desnivell del torrent respecte al camí. La seva factura és senzilla i per tal d'anivellar-lo amb el camí es va construir a cada banda uns murs de pedra amb la finalitat d'aterrassar el camí a cada banda del torrent. Els murs són de pedra mal desbastada unida amb morter de calç. L'arcada està feta amb dovelles mal escairades unides amb morter de calç i terra. La part superior del pont sembla haver estat sobrealçada diverses vegades ja que en les parets es pot observar, en una cota inferior, un nivell de lloses planes que serien d'un paviment més antic i que formarien una coberta en lleugera curvatura amb aspecte d'esquena d'ase. Les mides del pont són: 4,80 m de llum de l'arc, 3,5 m d'ample, 6 m de longitud total, 4 m d'alçada des del nivell de l'aigua.</p> | 08016-19 | Nucli vila | <p>Aquest pont era un dels accessos principals a la vila, fet que ha afavorit la seva conservació al llarg del temps, fet que ha modificat contínuament la seva estructura general. A inicis del segle XX, en fer un nou accés pel trànsit rodat a la vila, aquest camí va quedar semi-abandonat i el seu estat de conservació cada vegada ha estat pitjor. El pont ja es troba documentat l'any 1338 (VILARÓ, 1989: vol II, p. 144-147), anomenat pont de Vilella i que Serra Vilaró suposa que és el pont del Roser perquè és el que es troba més a prop del portal de la Vilella. També era anomenta pont de Brocà ja que es troba al camí de Bagà a Brocà.</p> | 42.2500700,1.8659300 | 406447 | 4678164 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'estat actual de conservació del pont és regular, no ja la del mateix pont, sinó la del seu entorn ja que s'acumulen deixalles i verdisses que dificulten la visibilitat i no permeten gaudir d'aquest camí. El 24-1-1996 es va fer una modificació puntual de les NNSS de Bagà per la zona de la Font del Roser, promoguda per l'Ajuntament de Bagà i acordada per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. En aquesta modificació s'especifica ajustar la configuració de la zona verda prevista amb posició centrada al torrent del Roser, preservar les restes del vell pont, de la via romana, de la font i de la creu de terme. L'any 2003 es va fer una proposta-sol·licitud al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per realitzar una intervenció arqueològica a la zona, que va ser desestimada. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 40531 | Pont de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-vila | <p>COROMINAS, R. (1993). Ponts de Bagà. L'Erol nº 42. P. 36-39. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. ZAMORA, (1787). Viajes. Barcelona, 1973. (ver)</p> | XIV-XV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>És el pont de més envergadura que trobem al terme, sobre el Bastareny. Pont de dues arcades sobre el riu Bastareny i situat a tocar a l'antic recinte emmurallat per sota de l'església de Sant Esteve, proporcionant l'accés al nucli des d'aquest vessant. És construït amb carreus molt regulars de pedra a la base i que van perdent la regularitat en l'aparell a mesura que pugen les filades; els carreus dels arcs estan disposats a plec de llibre. Els dos arcs no són perfectament simètrics, essent l'aparell del més proper a la vila, més modern o reconstruït més tard que l'altre. A cada costat es recolza en el desnivell que forma el terreny en decreix cap a la llera del riu, mentre que al centre es recolza en un ample pilar de pedra que té forma triangular a banda i banda de la passarel·la del pont. Un d'aquests eixamplaments triangulars, el de la cara nord, alberga una capelleta en la que actualment hi ha una imatge d'una Dolorosa. El riu passa per sota d'un dels dos arcs, mentre que l'altre, el més proper a la vila, es troba sobre terreny ferm. Al costat d'aquest arc hi ha el desguàs de la fàbrica La Baganense i la de Ca l'Escriu, i es pot observar l'arrencada d'un possible tercer arc o ull del pont, visible des de l'hort del Capellà. Es tracta d'un pont refet en diferents èpoques, tal i com mostra el seu aparell. Té 22 m de longitud total i 3 m d'ample, una llum de l'arc sobre el riu de 8,5 m i alçada des de l'aigua de 2,5 m.</p> | 08016-20 | Nucli històric | <p>La primera notícia documental del pont del Molí és de l'any 1335 (Vilaró, 1989, vol II, p. 146), en que diu que fou adobat ja que es descalçava, el 1355 s'havia enderrocat i el 1385 fou reparat. Aquest pont es trobava a sota del molí fariner, actual Baganense. En un document del 1342 (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p 146) es diu que s'estava fent el pont de Sant Esteve (XCIII-14). Els anys 1335, 1355, 1385 tenim notícies històriques d'adobs fets al pont del Molí, i al 1499 adobs al 'pont del camp de la vila' (ídem). El 1592, 1752, 1756 notícies d'una capella en algun cap del pont (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, pp. 146; vol. III, pp. 72-73). La Mare de Déu del Pont era una imatge que hi havia a una fornícula del pont que hi ha al riu Bastareny (SERRA VILARÓ, 1930, vol. III, p. 313) i que Serra Vilaró va traslladar al Museu de Solsona però que no va documentar, motiu pel qual no sabem quina de les talles romàniques que hi ha a Solsona pot ser la del pont.</p> | 42.2518300,1.8611800 | 406058 | 4678365 | 1335 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40531-foto-08016-20-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El pont ha rebut diferents noms al llarg de la seva història: Pont del Camp de la Vila, o del Molí, o de l'Oratori. Hi havia una verge de talla romànica que Serra Vilaró va traslladar al Museu Diocesà de Solsona a inicis del segle XX. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 93 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 40537 | Fons de Bagà de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-de-larxiu-de-la-corona-darago | <p>SERRA VIALRÓ, J. (1908). Missió històrica a l'Arxiu de Bagà. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos.</p> | XIV-XIX | <p>A l'ACA el fons de Bagà es troba classificat en dos sub-fons: 'diversos locales Bagà'; i 'notarials sèrie Bagà'. DIVERSOS LOCALES BAGÀ: Està dividit en quatre seccions: parroquial (volums i lligalls de segle XVI a XIX, inclou llibres sacramentals des del segle XVI), municipal (volums i lligalls segles XV-XIX), notarial de la parròquia (volums i lligalls segles XVII-XVIII) i diversos (Lligalls segles XIV-XVII). A més hi ha un fons amb 62 pergamins des del segle XIV. El fons NOTARIALS BAGÀ: hi ha llibres notarials i llibres municipals (inclou manuals i llibres notarials públics i eclesiàstics, llibres consolia i clavariat des del segle XV, llibres de comptes i actes del consell de la vila des del XVI, 13 volums de la cort del batlle, 9 volums de contingut judicial). A més, a l'índex del Pare Ribera hi ha alguns documents sobre Bagà però que no procedeixen de l'Arxiu de Bagà.</p> | 08016-26 | Barcelona | <p>El fons de Bagà dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó procedeix dels antics Arxius municipal i parroquial de la Vila de Bagà. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l'arxiu, principalment per un incendi l'any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d'alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Amb l'estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l'arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l'arxiu del marquès de Barberà. En iniciar-se la Guerra Civil Espanyola l'any 1936, la Generalitat Republicana va organitzar un servei de protecció al patrimoni documental dirigit per Agustí Duràn i Sampere, director de l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona. Es va gestionar el trasllat de l'arxiu de Bagà per acollir-se al servei de protecció, essent traslladada una part a l'edifici de Ca l'Ardiaca de Barcelona, una altra a la Santa Cova de Manresa, i una altra part a Viladrau, seus de dipòsit del servei d'arxius. El 21 de gener de 1938 els documents dipositats a Manresa van ser traslladat al convent de Pedralbes on es trobaven els documents que s'havien dipositat a Ca l'Ardiaca a l'inici de la guerra. En finalitzar la guerra la documentació va ser traslladat a Ca l'Ardiaca, seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En no ser reclamada la documentació per l'Ajuntament de Bagà en els terminis previstos, aquesta ha estat a l'Arxiu des de llavors. L'any 1975 l'Ajuntament de Bagà amb l'impuls del mestre i arxiver Joan Pardinilla es va reclamar el fons, aconseguint tan sols la promesa d'una còpia que encara no ha arribat. Actualment aquest és el fons local més important dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que manquen 25 volums dels 211 que va inventariar Serra Vilaró, i dels que es desconeix la localització.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | En la realització del present inventari s'ha detectat que dels 25 volums que a l'ACA consten com extraviats, al menys 7 es troben a l'Arxiu Municipal de Bagà. S'ha informat a l'ACA. | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 40538 | Sant Sebastià. Antic Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-antic-baga | <p>BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SUBIRANAS, C. (2003). Informe dels sondejos arqueològics realitzats a la zona de Sant Sebastià (Berguedà). Servei d'Arqueologia de Catalunya, Arqueociència. Novembre 2003. TORRAS, C.A. (1923). Bergadà. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any XXXIII, nº 338.</p> | IX-XII | <p>La zona coneguda com Sant Sebastià es troba situada a la part alta de l'actual nucli de població, a poc menys d'un quilòmetre al nord. És un promontori esglaonat per feixes de conreu en el que hi ha un dipòsit d'aigua i que actualment està afectat per reparcel·lació per urbanitzar anomenat Pla Parcial de Sant Sebastià. Es tracta del testimoni de l'antic nucli medieval de Bagà que a inicis del segle XIII va ser abandonat progressivament en benefici de la nova vila fortificada. Als sondejos realitzats el setembre de 2003 es va evidenciar l'existència de murs i estructures dels antics habitatges, 3 sitges d'emmagatzematge, restes d'una antiga església i nombrosos enterraments vinculats amb l'edifici religiós. El terreny afectat és d'aproximadament 10.000 m2 i afecta a 8 parcel·les de particulars, una de l'Ajuntament i el dipòsit d'aigües municipal, així com dos vials. S'ha pogut identificat l'absis semicircular de l'església associat amb una extensa àrea de necròpolis corresponent als segles XI-XIII. Les restes d'aquest edifici correspondrien a la construcció del segle XIV que es va edificar sobre l'anterior construcció romànica. Aquest església va ser molt mutilada en fer la reconstrucció del segle XVIII, i la construcció del dipòsit d'aigües, a meitat del segle XX, afectà notablement l'estructura de l'edifici. Segons les dades arqueològiques aquest nucli de població es situava al voltant de l'antiga església de Sant Esteve, en forma de sagrera, i es distribuïa en terrasses, aprofitant la topografia de la zona. Es desconeix si estaria envoltat per una muralla o no. Es veu clarament que el trasllat al nou poble va ser lent, ja que no hi ha restes d'estructures d'enderroc, fet que mostra que es van aprofitar els materials per les noves construccions a la vila nova.</p> | 08016-27 | Nucli vila, Sant Sebastià | <p>L'existència d'una vila de Bagà anterior al segle XII ja es troba en la documentació de Sant Llorenç prop Bagà. En ella es citen dos nuclis de població dins el mateix terme de Bagà. Un anomenat Vilella, que apareix a partir de l'any 1002, i que es repeteix els anys 1005, 1006, i en dos documents del 1018 (BOLÓS, 1986). En tots ells consta l'existència de cases i que la Vilella afrontava amb la vila de Bagà. Possiblement aquest nucli anés quedant sense població progressivament i finalment tan sols restés un mas (BENET, 1993). L'altre nucli de població és el de la vila de Bagà, documentat ja els anys 893 i 894 (ACV) en un documenta de venda de béns a Brocà dins el terme de la vila de Bagà (BENET, 1993). La següent notícia és del 950, quan es situa el monestir de Sant Llorenç prop Bagà a l'apèndix de la vila de Bagà (BOLÓS, 1986). Cal suposar que aquest primer nucli seria petit i sense emmurallar i, juntament amb el de la Vilella, s'unificaria en la nova vila de Bagà amb la concessió de la carta de franqueses. La creació de la nova vila va respondre segurament a una necessitat de defensa dels habitants i del mercat, ja que era el principal centre comercial de la zona. La fortificació i creació de la nova vila va fer que desaparegués l'antic assentament, principalment amb l'enderroc de l'antiga església i la utilització de la pedra d'aquesta per la construcció de la nova de Sant Esteve. Entre 1348 i 1359, per voluntat de la senyora de Bagà, es va erigir una capella dedicada a Sant Sebastià i que fou bastida com a recordatori del primer lloc on va ser erigida l'església de Sant Esteve, parroquial durant l'alta edat mitjana, al primer nucli de població de Bagà. Sembla que l'any 1704 fou reconstruïda (SERRA VILARÓ, 1930, vol III). L'any 1905, tal i com relata Cèsar August Torras (1923), s'estaven fent obres de recuperació; i Serra Vilaró (1930) diu que les ruïnes de principis del segle XX corresponien a un edifici del XIX. Per tant, una nova església va ser construïda aprofitant la base de la de Sant Sebastià. L'any 1952, amb motiu de la construcció del dipòsit d'aigües del poble, s'enderrocà el que restava de la capella. En fer les obres van aparèixer un seguit de tombes fetes amb lloses, esquelets d'infants, un crani amb un clau clavat que es va perdre després de nombrosos trasllats (CABALLE, 1998). L'any 1975, durant la campanya popular 'Operación rescate', es va fer alguna cala sortint a la vista ossos que van tornar a ser tapats. També han desaparegut les fotografies que Joan Sitges va fer d'aquella campanya. La última intervenció ha estat la prospecció realitzada al setembre de 2003.</p> | 42.2567100,1.8614800 | 406090 | 4678907 | 08016 | Bagà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40538-foto-08016-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40538-foto-08016-27-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Degut a la reparcel·lació i a la possibilitat de que existissin restes arqueològiques, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat va promoure la realització d'una prospecció durant el setembre de 2003, portada a terme per Arqueociència sota la direcció de Carme Subiranas Fàbregas. Es van fer 39 rases de sondeig per tal de delimitar l'extensió del jaciment en terrenys de l'Ajuntament i de diferents particulars. 24 d'aquestes rases van resultar arqueològicament positives. Actualment s'està a l'espera de les decisions que prenguin el Servei d'Arqueologia de la Generalitat i l'Ajuntament de Bagà en quant a la realització d'una excavació programada extensiva. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 40539 | Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-baga | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de Bagà conserva poca documentació tenint en compte lo important que era l'arxiu abans de l'incendi de 1753. Per aquest motiu quasi la major part de llibres i documents són posteriors a aquesta data. Tot i així s'ha de tenir en compte que a l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi ha alguns llibres sacramentals des del segle XVI. La documentació està formada per: Llibres de matrimoni de Bagà (1797-1851, 1852-1930, 1930-1968, 1969-1976). Llibres de baptisme de Bagà (1533-1539, 1723-1742, 1798-1811, 1849-1878, 1867-1936, 1906-1919, 1931-1953, 1953-1963, 1920-1927, 1964-1976, 1879-1905, 1977-1990). Llibres d' òbits de Bagà (1800-1831, 1832-1868, 1878-1916, 1851-1878, 1917-1930, 1931-1976). Confirmacions de Bagà (1941-1972). Hi ha també llibres de Gréixer: baptismes (1897-1930), defuncions (1897-1929), matrimonis (1900-1927). Llibres de Gisclareny: baptismes (1852-1897, 1897-1930, 1931-1965). A partir del 1966 els llibres de Gisclareny s'incorporen als de Bagà, i a inicis del segle XX s'incorporen els de Gréixer, ja que depenen de Bagà. També es conserva documentació de Paller, de Sant Andreu de Gréixer, i de la Mare de Déu del Roser de Gisclareny. Hi ha també documentació del mas de Riugréixer des del segle XIV; documentació parroquial general i un recull de goigs de la zona.</p> | 08016-28 | Nucli vila. Rectoria de Bagà | <p>L'any 1753 un incendi destruí l'interior de l'església de Sant Esteve de Bagà que va afectar a l'arxiu parroquial, però no al fons documental del municipi que es trobava en una sala diferent i es va salvar. Es salvaren també els manuals de notaria que els guardaven els rectors de la parròquia. Alguns llibres del fons parroquial es van salvar ja que es trobaven fóra de l'església i perquè algunes persones de Bagà els van tirar per la finestra quan s'acostaven els republicans amb intenció de saquejar l'església durant la Guerra Civil de 1936.</p> | 42.2524600,1.8615000 | 406085 | 4678435 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Diferents rectors de la parròquia | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 40540 | Molí de la Vila / la Baganense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila-la-baganense | <p>AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Exemple d'una etapa preindustrial desapareguda. Col·lecció Roca Tiraval, nº 2, Associació Medieval de Bagà. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVIII | L'estat de conservació és molt dolent de tot el conjunt. | <p>L'antic molí de la Vila estava situat a tocar al Pont de la Vila, al costat del riu Bastareny. L'edifici que veiem actualment correspon a 'La Eléctrica Baganense' (o Central La Baganense), que es dedicà fins fa pocs anys a la producció d'electricitat i fou la primera central que la subministrà a la vila. Ocupà el lloc de l'antic molí fariner de la Vila, que ja existia al segle XIV, aprofitant-ne el rec i el salt. A continuació del molí fariner hi havia un molí draper que utilitzava l'aigua del primer (Serra Vilaró, vol 2, p 369. Baronies). A la llinda de fusta de la porta hi ha la data 1780. És un edifici de planta rectangular, cobert amb teulada a dues vessants de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Està construït amb pedra i amb les cantoneres de maó. Té planta baixa, on es troben els tres carcavàs amb sortida pel costat de ponent i que formen tres voltes de canó amb boca d'arc de mig punt; pis, en el que hi havia un habitatge ja que encara queden restes de la cuina i habitacions; i golfes. S'accedeix a l'edifici a través d'una escala exterior que porta al primer pis directament. A la façana principal hi ha una fornícula amb decoració motllurada de maó d'una capella que havia estat destinada a un Sant Antoni i que actualment ja no hi és. Pel costat de llevant hi ha un canal que porta l'aigua a l'alçada del pis per tal de provocar el salt. L'aigua prové d'un canal que agafa l'aigua del riu una mica més amunt abans de la resclosa, s'acumula en una petita bassa propera a la casa i un bagant dóna l'accés al canal que entra en la casa. Un cop sortia l'aigua pels carcavàs, era aprofitada per la propera fàbrica de ca l'Escriu, ja que fins i tot actualment, encara l'aigua passa per sota d'aquesta fàbrica. No sabem si queda maquinària dins, ja que pel mal estat no es pot accedir, però convé tenir-ho en compte en futures restauracions de l'edifici.</p> | 08016-29 | Nucli vila | <p>Els barons de Pinós van decidir fundar una vila a prop del seu castell l'any 1233. En la carta fundacional, Galceràn de Pinós concedeix una sèrie de privilegis, com tenir mercat setmanal, els emprius de boscs, llenya, pedres i riberes, però es reservà els drets de justícia major i cavalcades així com també l'ús del molí i del forn. (AA.VV. Catalunya romànica. Vol XII. Enciclopèdia Catalana. 1985. Pàg. 74). Els molins drapers i fariners de Bagà són documentats des de l'any 1255, eren propietat dels Pinós i estaven situats al peu del Bastareny, a tocar de la vila. Foren reparats al 1292 per un mestre d'obres de Cardona (AYMAMÍ, 2002, p 18). Al 1374 un dels portals de la vila duia el nom de Portal del Molí; era el que es trobava al costat de l'església i que donava accés a la vila des del Pont de la Vila i el Molí. Al 1377 Pere Galceràn de Pinós, gendre de Blanca de Vilademany, que morí l'any 1375, '..va llegar-se un obit celebrador de l'església de Bagà pel qual donà a la mateixa 14 sous censals que s'havien de cobrar del molí draper situat sota la vila, en lloc de les trenta cinc lliures de capital llegades' (SERRA VILARÓ, 1930, vol. I, p. 194). L'any 1385 es cita que 'fou adobat lo pont qui es sots lo molí fariner' (SERRA VILARÓ, 1930). Als manuals inventariats trobats a l'arxiu de Bagà hi ha els llibres de la botiga del blat dels anys 1521, 1522 i 1544 (ACA, notarials, manuals). Més endavant el molí surt al cadastre de 1735 (AMB) com a fariner i propietat dels Ducs d'Alba. Als Llibres de Matrícula Industrial (AMB) al 1855 hi ha un molí de dues moles i escairador propietat dels barons de Pinós; surt el mateix fins al 1868. A principis dels segle XX ja es va transformar per la producció elèctrica.</p> | 42.2522000,1.8610400 | 406047 | 4678406 | 1780 | 08016 | Bagà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40540-foto-08016-29-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El fet de que a la documentació s'esmenti el molí fariner i el molí draper pot deixar constància de que podien haver dos molins i que la Baganense i la fàbrica de ca l'Escriu aprofitessin cada un d'ells. Això s'hauria de tenir en compte en futures intervencions a la zona. Hi ha una reixa de forja a l'obrador. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 40541 | Fàbrica ca l'Escriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-ca-lescriu | <p>AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Exemple d'una etapa preindustrial desapareguda. Col·lecció Roca Tiraval, nº 2, Associació Medieval de Bagà. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVIII | <p>L'edifici que ocupava aquesta fàbrica es troba entre el riu Bastareny i La Baganense, al costat del Pont de la Vila. És un edifici amb les característiques típiques dels edificis industrials de principis del segle XX. Té la planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada que és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. És un edifici de pedra, fet principalment amb còdols de riu de diferents mides units amb morter i maó al voltant de portes i finestres. La façana de ponent destaca per les finestres dobles amb arc de mig punt rebaixat als dos pisos, a modus d'eixida. A la façana principal hi ha dues finestres d'aquest tipus a les golfes que es troben tapiades. La resta de finestres sembla que no segueixen cap ritme simètric i són de dimensions diferents degut a diverses ampliacions. Moltes d'aquestes finestres són també rematades amb arc rebaixat de mig punt. A la planta baixa de l'edifici hi havia una nau de la fàbrica en la que encara es veuen restes dels embarrats. Per sota passa el rec que prové de La Baganense i la sortida del carcavà es troba al costat del Pont de la Vila.</p> | 08016-30 | Nucli vila | <p>Els molins drapers i fariners de Bagà són documentats des de l'any 1255, eren propietat dels Pinós i estaven situats al peu del Bastareny, a tocar de la vila. Foren reparats al 1292 per un mestre d'obres de Cardona (AYMAMÍ, 2002, p 18). Al 1377 Pere Galceràn de Pinós, gendre de Blanca de Vilademany, que morí l'any 1375, '..va llegar-se un obit celebrador de l'església de Bagà pel qual donà a la mateixa 14 sous censals que s'havien de cobrar del molí draper situat sota la vila, en lloc de les trenta cinc lliures de capital llegades' (SERRA VILARÓ, 1930, vol. I, p. 194). Però la primera notícia documental directa d'aquesta fàbrica la trobem al cadastre de 1735 (AMB) quan era un molí draper de Llorens Escriu. A principis del segle XX la fàbrica era de Francesc Farré, que va facilitar informació Cels Gomis per realitzar el plànol dels carrers de la vila que es publicà a la Geografia general de Catalunya de Carreras Candí el 1908. Posteriorment torna a ser esmentada als Llibres de Matrícula Industrial de Bagà (AMB) el 1942 propietat de Lorenzo Escriu Soler com a fàbrica de teixits amb 20 telers; i el 1949, del mateix, amb 20 telers i produint 2 KV. Especifica que la fàbrica es troba extramurs. No sabem si aquesta fàbrica podria ser construïda al lloc ocupat per l'antic molí draper o si aquest es trobava al lloc que ocupa La Baganense.</p> | 42.2520100,1.8611400 | 406055 | 4678385 | 1735 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40541-foto-08016-30-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 40542 | Molí del Casó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-caso | <p>AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Exemple d'una etapa preindustrial desapareguda. Col·lecció Roca Tiraval, nº 2, Associació Medieval de Bagà. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona.</p> | XX | <p>L'antic molí del Casó es va incendiar l'any 1972 i no quedà res de l'edifici antic. La maquinària que restava es va dur a un molí del Segrià. En el seu lloc s'aixecà una nau al costat de la qual encara restes quatre moles, una de La Ferté i altre molt gastada. A més hi ha un rodet de l'escairador de blat de moro. Encara resta el salt d'aigua que s'utilitza per la producció d'electricitat. De l'antiga serradora queda el cobert que l'aixoplugava al costat del riu. Es conserva encara la reclosa al riu que ara és de ciment ja que l'anterior de fusta se la va endur una riuada fa uns vint anys (el 1982), també el canal fins a la casa i el desguàs del salt al riu.</p> | 08016-31 | Terradelles | <p>Aquest és un dels molins antics de la vila, ja existent a l'edat mitjana, tot i que amb diferents reconstruccions al llarg del temps. La primera notícia documental és de l'any 1279, quan Guillelma de Murcurols, muller del difunt Guillem Ramon de Murcurols, dóna, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el delme dels cereals dels molins del mas Terradelles, situats a la riba del Bastareny, al costat dels horts de dit mas (BOLÓS, 1986, p. 171). Hem de suposar que el molí es va anar utilitzant al llarg de la història tot i que no trobem més documentació. A la llinda de la porta hi havia la data 1627, que va desaparèixer durant l'incendi ocorregut a principi dels anys setanta. Era un molí molt important, que tenia dues moles, el llimpia, la trituradora i l'escairador. Al segle passat es va aprofitar l'aigua per fer anar unes turbines que produïen l'electricitat necessària per posar en funcionament tant les moles del molí com el mecanisme d'una serradora que es va instal·lar al costat. Funcionà com a molí fariner fins al 1950 i després es dedicà a fer farina de fusta fent mòlta de closques d'ametlla i boix, a més d'altres fustes de la zona fins l'any de l'incendi. La fusta triturada s'utilitzava com a càrrega de la baquelita, que junt amb el pigment, donava com a resultat una pasta que es va utilitzar durant molts anys d'aïllant. La serradora va deixar de funcionar l'any 1980. Fins al 1989 tan sols tallava fusta per la mina de Carbons de Berga. Deixà de funcionar en tancar les mines i van desmuntar la maquinària fa cinc anys. Al cançoner de Calic (SERRA VILARÓ, 1989. El cançoner de Calic. Ajuntament de Bagà. Pàg. 12) es fa referència a la cançó dels Rilis, uns lladres cèlebres que procedien de Saldes, el pare dels quals, conegut per Tòrric, va exercir de moliner en els molins del Casó i del Coleri.</p> | 42.2400400,1.8722700 | 406955 | 4677044 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40542-foto-08016-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La centraleta elèctrica també s'utilitzava pel funcionament del molí, tot i que aquest era principalment d'energia hidràulica fins els anys 50. La turbina fou instal·lada per la família Noguera de cal Frare (Guardiola de Berguedà) per fer funcionar la serradora de la seva propietat. El més interessant són les quatre moles que es conserven. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 40546 | Cal Meixic o Mesxic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-meixic-o-mesxic | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. PERARNAU, J. (993) La producció de petroli a l'alt Berguedà. L'Erol nº 42. P. 29-31.</p> | XIX | <p>Aquest edifici conserva característiques de l'estil modernista industrial de principis del segle XX i és l'única mostra d'explotació petrolífera de la comarca junt a la mina de Riutort de la que s'extreia el material. Es distingeixen dues parts a l'edifici, la destinada a forns i l'edifici. L'edifici és de pedra amb cantoneres i perímetre de finestres i portes de maó. Està situada en un desnivell que ofereix la muntanya, per això en la seva part més alta, la de tramuntana, té tres pisos, mentre que la de migjorn té dos. Destaca una finestra al mur de tramuntana amb decoració de maó formant esglaonats. L'edifici tenia tres forns i tres xemeneies. Actualment tan sols queda una xemeneia i la base de les altres dues. Aquestes bases formen els forns amb volta de canó de pedra de mig punt a la que s'accedeix mitjançant una porta d'arc de mig punt rebaixat de maó. La xemeneia es troba a tramuntana, és de base circular, de maó i pedra i amb quatre cossos en decreixement i a sobre la xemeneia de maó. Aquests tres cossos són també un dels forns, probablement el de destil·lació, amb obertures accessibles a la base. Actualment l'edifici està convertit en habitatges particulars que respecten mínimament l'exterior d'aquest edifici industrial. La xemeneia i restes dels forns estan abandonats tot i que es troben en bon estat de conservació.</p> | 08016-35 | Terradelles | <p>A inicis del segle XX es va iniciar a la zona l'explotació intensiva de diferents tipus de roques d'esquist amb la finalitat d'obtenir el petroli, nova font d'energia que semblava que havia de tenir un gran desenvolupament. Aquestes roques metamòrfiques sovint s'han anomenat pissarres bituminoses, margues bituminoses, licoreres, pel betum que d'elles s'extreia. Passa una veta pel Berguedà, on es troben els jaciments de Brocà, Riutort i Bagà. El procés d'explotació i transformació s'iniciava amb l'extracció del mineral que es deixava assecar a l'aire lliure per fer-li perdre la humitat acumulada. Un cop assecada es cremava en forns per extreure per destil·lació el petroli. El producte resultant era un oli bituminós molt pobre que es feia servir per a l'enllumenat i greixatge. A l'Alt Berguedà hi havia dues fàbriques de destil·lació: una a Brocà-Riutort i l'altre a Bagà. A Riutort es trobava la mina (que encara existeix i actualment és visitable) de la que s'extreien margues bituminoses, algunes de les quals van ser destil·lades a Bagà. Degut a que els resultats no van ser satisfactoris la mina va deixar de ser explotada l'any 1912. La fàbrica de Bagà és coneguda també com cal Mesxic o la Petrolífera. Els seus iniciadors tenien negocis relacionats amb aquest combustible i la van construir a finals del segle XIX. La Petrolífera devia funcionar amb tres forns rotatoris de destil·lació, tot i que de les tres xemeneies existents, construïdes amb estil modernista industrial, tan sols es conserva una. Deixaria de funcionar cap els anys 1918-19, i al 1921 va funcionar de forma puntual com a forn de ciment explotant la pedrera de la font del Sofre, propietat de Isidro Bartés Sans (AMB, Llibres de Matrícula industrial). Entre 1940 i finals del cinquanta va continuar com explotació i fabricació de ciment.</p> | 42.2548700,1.8635300 | 406256 | 4678700 | 1890 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40546-foto-08016-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40546-foto-08016-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40546-foto-08016-35-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 40547 | El Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-quer | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Vol. III.</p> | XIX | <p>Al lloc del Quer hi ha dues construccions de diferents èpoques i que es troben una al costat de l'altre en un planell sota la Roca Tiraval. Una és una casa d'estructura clara del segle XVIII-XIX, i l'altre que seria de procedència medieval. L'edifici més antic és de planta quasi quadrada, era cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent i construït en pedra amb blocs de diferents tamanys. La façana presenta dos arcs de mig punt a la planta baixa amb les dovelles posades a plec de llibre, i dues obertures de balcons al primer pis, tots situats simètricament. La teulada i les altres façanes es troben enfonsades, tot i que es pot observar que l'edifici es sustentava amb un pilar central de pedra. Les cantoneres de la casa, així com les de les finestres, estan fetes amb blocs de pedra més ben escairats i més grossos que la resta de l'obra; la llinda de les dues finestres és de fusta. El segon edifici, més modern, és una construcció de pedra ben treballada i rejuntada, de planta, dos pisos i golfes, amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. La façana és simètrica, amb dues portes d'arc de mig punt a la planta i dues finestres a cada pis, també d'arc de mig punt. A les façanes laterals s'obren tres finestres allindades a cada pis, mentre que les de la planta baixa són d'arc rebaixat. Els pisos es troben diferenciats per una petita cornisa de maó, i el voltant de les finestres i portes és també de maó. Destaca una xemeneia decorada amb un barret de ceràmica a la teulada. La casa es troba recolzada en el desnivell del terreny i al seu costat esquerre (mirant de cara) es distingeix una possible antiga construcció de pedra recolzada a aquest desnivell del terreny en el que hi ha alguna roca. Es tracta d'un mur de pedra construït al voltant d'una roca i que té dues petites obertures a modus de finestres. A prop del mas hi ha l'ermita de Santa Fe del Quer, relacionada amb la casa, així com unes sepultures excavades a la roca que era el cementiri de l'església.</p> | 08016-36 | Roca Tiraval | <p>El lloc del Quer és documentat des de l'any 984 com un dels límits parroquials de l'església de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà. La masia s'esmenta l'any 1384 i fou habitada durant tota l'època medieval i moderna. La construcció actual és del segle XVIII.</p> | 42.2465500,1.8452900 | 404739 | 4677796 | 08016 | Bagà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40547-foto-08016-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40547-foto-08016-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40547-foto-08016-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'any 1944, Carbons de Berga, propietària fins l'any 2004 del Quer, va fer un forat davant la casa a l'obaga Major, per tal d'extreure carbó, tot i que no es va trobar material després de fer el forat. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 40548 | Sepultures del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-del-quer | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> | <p>Es tracta de tres tombes o foses juntes orientades de ponent a llevant, situades a poc més de tres-cents metres al nord de la casa el Quer. Són tan sols unes foses que mostren un esfondrament del terreny marcant el perímetre intern de les tombes. No has estat mai excavades i es desconeix la seva datació.</p> | 08016-37 | Roca Tiraval | <p>El lloc del Quer és documentat des de finals del segle X, mentre que l'església de Santa Fe és documentada l'any 1259, quan era regida per un donat (SERRA VILARÓ, 1930, vol II). L'església fou reformada al segle XIV, però al segle XVIII es bastí l'actual construcció aprofitant els fonaments i part dels murs de l'església romànica anterior, i fou beneïda l'any 1766. Durant la Guerra Civil de l'any 1936 va ser destruïda i avui resta abandonada. A l'entorn de l'església no hi ha constància de cap cementiri, però en canvi es troben aquestes foses a prop de la casa. S'ha apuntat la possibilitat de que es tracti d'enterrament fruït de les ràtzies de la guerra del francès o de les carlinades.</p> | 42.2468700,1.8453400 | 404744 | 4677832 | 08016 | Bagà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment es troben bastant cobertes per matolls i boixos. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 40549 | Pont de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-terradelles | <p>COROMINAS, R. (1993). Ponts de Bagà. L'Erol nº 42. P. 36-39. FONT, J.M. (1998). Carta de franqueses de Bagà (1234). Bagadanum, vol. I, p. 67-82. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: sense especificar. | <p>Situat en els Plans de Reboll a prop del molí del Casó. És un pont gòtic que només conserva un dels tres arcs que sembla que tindria. Va ser construït a finals del segle XIII. És una obra senzilla feta amb pedra irregular que forma un arc rebaixat fet amb els materials posats a plec de llibre, i que marca una doble pendent amb forma d'esquena d'ase. L'arc que es conserva és el que salvava el desnivell del terreny i ha desaparegut el que hi havia a sobre del riu Bastareny. En l'actualitat és utilitzat com a barraca per guardar les eines de l'hort proper, i a tal fi s'ha afegit a sota un barracó que tapa l'obertura de l'arc. A més és ple de vegetació que encara dificulta més la seva visió. El pont té 13 m de llargària i 3,5 m d'ample.</p> | 08016-38 | Terradelles | <p>La primera vegada que s'anomena el pont és a la carta de franqueses de Bagà del 1234, com a límit del terme de Bagà (FONT, 1998). El 1388 (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p. 146) els cònsols de la vila pagaren 94 sous a Bartomeu Coch, manobrer, per l'obra del pont de Terradelles. Al 1332 està documentat l'inici de les obres del Pont de Dues Sòrors (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p. 146), utilitzant pedra que s'arrencava del grau de Palau (començat l'11 de juny i acabat el 16 d'agost). Aquest pont es troba sobre el riu Bastareny, al límit del terme parroquial de Bagà i a prop del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Fou un dels molts que creuaven aquest riu i fou obra de la Universitat de la Vila de Bagà.</p> | 42.2394200,1.8729200 | 407008 | 4676974 | 1332 | 08016 | Bagà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40549-foto-08016-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40549-foto-08016-38-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El pont ha rebut també la denominació de Pont de Dues Sorors. No consta el nivell de protecció a les NN SS de l'Ajuntament de Bagà de l'any 1983. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 93|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 40550 | Masia Creu de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-creu-de-lom | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | <p>Casa amb estructura de masia senzilla, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a ponent, planta, dos pisos i golfes sota teulada. Construïda en pedra de diferents mides, principalment còdols de riu, cantoneres als angles fetes amb blocs més grans i ben escairats, i barrejat amb una mica de tàpia sobre la pedra. La porta és senzilla, allindada i les obertures han patit diferents modificacions de manera que no queda cap element que denoti la seva antigor. Als costat de la casa hi ha un seguit de coberts que tanquen un recinte central a modus de baluard, al que s'accedeix a través d'un portal. Al mur de llevant es va afegir un cos que amplia la casa per darrera, amb la teulada en direcció contrària a la resta. La casa es troba a un extrem del petit serrat de l'Om, on es troba la creu de l'Om. A l'era de davant de la casa es conserva una mola de molí i una mica més avall, a un camp, un contrapès de premsa de vinya.</p> | 08016-39 | Riugréixer | <p>Diferents documents deixen constància de l'existència del lloc de l'Om, entre ells un del 1361 en que els cònsols manen als propietaris a reparar una paret que toca al camí que va a Puigcerdà al seu pas pel serrat de l'Om (SERRA VILARÓ, vol. II, p. 144). Tenim constància, a l'inventari dels bens del Capità datat el 1479, que aquest tenia un alberg a la plaça (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 167), una casa anomenada La Cortada en el carreró sobre la plaça, també uns graners de fusta, el mas de l'Olm amb les seves vinyes, terres i possessions. Per tant, aquest mas ja el trobem en època medieval confirmat al segle XV.</p> | 42.2597600,1.8531300 | 405406 | 4679254 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40550-foto-08016-39-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que la masia està documentada al segle XV, l'estructura actual no permet esbrinar a quina època pertany la construcció ja que no hi ha elements que ho detallin. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 40551 | Pintures murals de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-palau | <p>Documentació realitzada amb ajuda de Jaume Batiste.</p> | XVIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>A la primera planta de l'edifici de Palau es troben un grup de pintures murals repartides en les diferents cambres que es troben a la banda nord-oest de l'edifici. Aquest correspon a la planta noble de l'edifici reconstruït al segle XVIII. Hi ha un total de set habitacions amb policromia a les parets i, en alguns casos, també als sostres. En general les pintures són de tipus neoclàssic, d'influència italiana, i possiblement realitzades per algun pintor local. Les sales han rebut diferents denominacions ens base al tipus de pintures i que ens ajuden a distingir-les. Així tenim la cambra Pompeiana (sobre el centre dels Càtars) que disposa d'alcova, amb un dolent estat de conservació ja que presenta pèrdues en la capa pictòrica i capa de preparació, escletxes profundes, taques d'humitat, guixades fetes amb carbó i esquerdes tapades amb ciment de forma molt barroera. Presenta una decoració pictòrica en colors predominantment rosats dividida en franges verticals en les que hi ha uns gerros i cortinatges a l'interior de l'alcova. El sostre és decorat seguint la mateixa simetria marcada pel centre. La sala de les Cariàtides o sala daurada, comunica amb l'escala d'accés al Cel de Palau; també presenta un estat de conservació molt degradat. La decoració pictòrica és de tipus ornamental geomètrica i daurada amb or fi. La sala de les Columnes és la sala central i una de les principals. Està decorada amb columnes entre les que hi ha escenes mitològiques (Neptú i les sirenes, la forja de Vulcà, Caront amb la barca) i decoració arquitectònica sobre un sòcol que imita marbre. El seu estat de conservació és bo després de les intervencions que s'han realitzat, tot i que encara resta un pany de mur i el sostre als que manquen capes de la preparació pictòrica. La cambra Napolitana és una sala amb alcova que es troba a continuació. Va ser objecte de les primeres campanyes de restauració que han cobert totalment la pintura antiga. La capa de preparació és molt fina i el morter és de color siena natural, fet que li ha donat el sobrenom de saló Rosa. La sala presenta ornamentació geomètrica i columnes que emmarquen paisatges. L'alcova, separada de la sala per un arc conopial, presenta decoració floral i cortinatges. Totes tenen un sòcol de imitació de marbre. Darrera d'aquesta sala hi ha dues petites comunicades entre si per una porta i finalment la sala del Mapamundi o dels Quatre Continents que es troba en molt mal estat de conservació i amb dues figures humanes.</p> | 08016-40 | Nucli històric | <p>El Palau es troba a tramuntana del perímetre de l'antiga vila, dominant el nucli antic amb una posició dominant degut al desnivell que ofereix el terreny en decreix cap al riu. Hem de trobar els seus origen en l'Edat Mitjana, moment en que s'establiren i fundaren la vila els barons de Pinós, que tenien la seva residència al castell ja esmentat al 1234. A l'edat mitjana hi ha diferents notícies històriques sobre el castell. A inicis del segle XVIII l'edifici era propietat de Francisco Roset i Badia, casat amb Maria, que va heretar la casa en morir aquest. Posteriorment es va casar en segones núpcies amb Francisco de Còdol. Durant la guerra dels Segadors l'edifici va ser cremat i al segle XVIII va ser reconstruït primer per Francisco Roset i després pels senyors de Còdol (llibre de la família Còdol que es conserva a l'arxiu municipal de Bagà). Per tant aquest edifici conserva pocs elements medievals. A la mateixa època es va construir la capella. Entre els anys 1990 i 1995 es va realitzar una rehabilitació de l'edifici per l'arquitecte Josep Vidal i Arderiu que va refer la teulada i modificar elements estructurals, entre ells va fer la coberta i part de les escales del Cel de Palau o caixa de l'escala principal. L'estiu de 2003 es va ubicar el Centre Medieval i dels Càtars, així com l'Oficina de Turisme de Bagà a la planta baixa de l'edifici, després d'una rehabilitació seguint un projecte de Xavier Escura amb la col·laboració de Jaume Batista. Les pintures murals de les habitacions del primer pis han estat objecte de diferents intervencions per restaurar-les, en concret quatre campanyes. La primera es va realitzar l'any 1992 pel restaurador Emili Julià i el seu equip amb el seguiment del Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya. Va ser una intervenció d'urgència consistent en la fixació de les capes de pintura i dels seus suports per tal d'evitar el despreniment dels murs; una neteja superficial per eliminar pols i l'anivellament d'esquerdes i forats a totes les sales. L'octubre del 1994 es va fer la segona intervenció a càrrec del mateix restaurador. Es va restaurar la cambra Napolitana i l'alcova contigua amb un criteri poc conservador ja que es va repintar totes les pintures de les dues sales no deixant a la vista la policromia antiga. La tercera (any 2002) i quarta (any 2003) intervencions es van realitzar pel Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya, a càrrec de la restauradora del Servei, Núria Lladó Moreno en col·laboració de les becàries Anna Garcia Rey, Bet Garcia Talavera i Montserrat Díaz (aquesta darrera només va participar en la tercera intervenció). Totes dues campanyes es van destinar a la restauració de les pintures de la sala de les columnes, restaurant tres dels angles de la sala i restant encara per restaurar un dels angles i el sostre. Es va consolidar la capa de suport de la policromia, es va fixar la capa pictòrica, netejar i es va fer una reintegració cobrint blancs i sense modificar la pintura original. El cost de la intervenció va anar a càrrec de la Generalitat, mentre que l'estança de les restauradores i el sou de les becàries va anar a càrrec de l'Ajuntament de Bagà.</p> | 42.2535200,1.8610200 | 406047 | 4678553 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40551-foto-08016-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40551-foto-08016-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40551-foto-08016-40-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 40552 | Carrer Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIII | Elements a conservar: a les cases nº 2, 12 i 26 (Fitxes nº 105, 106, 107, en les que s'especifiquen els elements concrets); la torre del Portalet; muralla als nº 36 i 37 del carrer Sobirà. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. | <p>El carrer Sobirà fa cruïlla perpendicularment amb altres carrers més estrets que permeten accedir a Palau des de la plaça de les Voltes o part baixa de la vila. El carrer comença a la plaça Catalunya i d'aquí pren direcció ascendent facilitant el pas de vianants mitjançant un paviment de pedra amb escales i rampes; un cop arriba a la cruïlla amb la pujada Especiers es fa més planer per fer una mica de descens cap al final, en arribar al carrer de la Muralla. Dos carrers creuen perpendicularment el carrer Sobirà: la pujada de l'Especier i la pujada de Palau. Tots dos surten de la plaça de les voltes i porten fins a Palau. L'estructura general de les cases és de planta, dos pisos i golfes sota teulada. En general les teulades tenen inclinació cap al carrer i el carener paral·lel a aquest. Entre el carrer Muralla i la Pujada a Palau segueix una estructura uniforme, les cases del costat dels números parells (banda de dalt) arriben quasi totes al carrer Especiers donant a aquest carrer la façana posterior; mentre que les dels números senars (banda de baix) tenen la paret de darrera oberta al passatge Fruiteria, que seria un carrer secundari. La meitat del carrer que queda entre la Pujada a Palau i la plaça Catalunya està una mica condicionat al pendent del carrer i al gran solar que es troba després de la torre del Portalet, tot i que l'estructura de les cases és igual a l'altre tram. La banda del sud forma un petit barri tancat entre el carrer Sobirà i el carrer Major, sense una estructura de carrers paral·lels com passa a l'altra banda de la Pujada a Palau. La part de les cases que donaven als carrers Especiers i al passatge Fruiteria corresponia a les pallisses i coberts de les cases que s'obrien al carrer Sobirà, essent aquests dos carrers simplement accessos als coberts.</p> | 08016-41 | Nucli històric | <p>El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l'accés al nucli, el que es trobava a prop de l'actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d'una torre; a l'est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l'antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada.</p> | 42.2531200,1.8609200 | 406038 | 4678509 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40552-foto-08016-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40552-foto-08016-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40552-foto-08016-41-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificis), 1a als nº 36 i 37 que contenen muralla (elements a conservar). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 40553 | Carrer Pujada a Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pujada-a-palau | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIV-XVII | Elements a conservar: ca l'Agutzil, nº 3; nº 4 (fitxes nº en les que s'especifiquen els elements concrets). | <p>Construcció de cases enlairades en un estret carrer, aprofitant la pendent del terreny. Les cases, força altes, de tres o quatre pisos, moltes d'elles encara amb la façana sense arrebossar tenen les seves obertures (finestres i portes) noves i teulats d'ampli voladís sobre el carrer. Malgrat totes les modificacions, el carrer conserva el seu traçat urbanístic original: carrer estret, costerut i esglaonat que va de la plaça Major al Palau. Cases antigues, algunes de paret de pedra i d'altres de tàpia i entramat de fusta. En general les edificacions del carrer estan molt deteriorades, hi ha habitatges, magatzems i locals abandonats. Quasi totes les cases conserven els murs de pedra en general de petites dimensions i malament tallada, moltes amb còdols de riu.</p> | 08016-42 | Nucli històric | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. El carrer Pujada de Palau, endinsat dins les muralles de Bagà, comunicava la plaça Galceràn de Pinós amb el castell-Palau de la vila, de manera que seria un dels carrers importants.</p> | 42.2530100,1.8609200 | 406038 | 4678496 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40553-foto-08016-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40553-foto-08016-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40553-foto-08016-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificis). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 40554 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-1 | <p>CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. P. 840-855. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIII-XX | Elements a conservar: estructura general de les cases (planta amb porta entrada i porta botiga, dos pisos amb balcons o finestres, golfes amb eixida); arc interior al nº 3, arc diafragma i volta al nº 7; esgrafiats a la façana del nº 9; al nº 13 mènsula de cap de biga, aparell d'opus spicatum, possible muralla; motllures al nº 6. | <p>Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probablement del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porticada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer cap al riu anomenat carrer del Mur i un altre carrer a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. Aquest carrer constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. L'estructura general de les cases és de planta, dos pisos i golfes sota teulada, amb la teulada a un vessant cap al carrer. Generalment hi ha botigues a la planta baixa, tot i que molts baixos encara es troben tancats o en procés de rehabilitació; i pisos als nivells superiors. La planta baixa acostuma a tenir dues portes, una per accedir als pisos i altra que s'utilitzava com a botiga. Els pisos tenen balcons i a les golfes algunes cases encara conserven l'eixida amb barana de fusta o ferro. Algunes cases són de pedra i d'altres s'han arrebossat. Les cases s'assenten sobre cases ja edificades a l'edat mitjana com mostren alguns elements puntuals: un arc diafragma i volta apuntada al nº 7, un fragment de mur mitjaner d'opus spicatum i un cap de biga tallat i amb restes de policromia al nº 13. El portal del nº 8 té els brancals i una llinda esculpides en pedra (Casa Rac, antic estatge d'una família de 'donzelles' segons la tradició). La casa del nº 9 presenta unes pintures esgrafiades de finals del segle XIX a la façana. La del nº 3, cal Noguera, té un arc una mica apuntat paral·lel al carrer. Hi ha la possibilitat de que els dos arcs que es conserven formessin porxos en aquest carrer. Algunes d'aquestes cases tenen façana al carrer Calic, ja que interiorment tenen entre dues i tres cruïlles: la primera correspon a l'habitatge que dóna al carrer Major, la tercera que dona al carrer Calic queda elevada respecte a aquest degut al desnivell. Aquest espai a principis de segle XX estava ocupat per horts que possiblement toquessin a la muralla i que posteriorment van ser utilitzats per ampliar les cases i van ser buidats aconseguint un espai soterrani. El carrer Calic era el límit del recinte emmurallat de la vila i aquí hi hauria un pany de muralla, que protegia la vila en el desnivell cap al Bastareny. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Aquest espai que ara s'aprofita per garatges amb entrada pel carrer Calic pot correspondre a l'antic camí de ronda i es constata la diferència de construcció en aquest espai.</p> | 08016-43 | Nucli històric | <p>La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila.</p> | 42.2527100,1.8611400 | 406056 | 4678463 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40554-foto-08016-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40554-foto-08016-43-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificis). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 40555 | Plaça Galceràn de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos | <p>CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. P. 840-855. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Vol. II, p. 61-65, 443.</p> | XIII | Elements a conservar: el possible pany de muralla que pot haver a tot el carrer Calic; l'estructura porxada de la plaça; la casa Solanell per diferents elements que s'especifiquen a la seva fitxa; arcs diafragma del nº 20; paret que dona al carrer Calic del nº 19; arc diafragma i parament d'opus spicatum al nº 17; la torre de la Portella; el finestral gòtic tapiat a la façana del carrer de la Fruita del nº 7; dos arcs al nº 6; caps de biga tallats als nº 2, 3 i 4; voltes del porxo del nº 3; reixes del nº 2; façana del nº 25. | <p>Plaça porticada de planta rectangular. És una plaça tancada, a la que donen alguns carrers de la vila. Per la banda de migdia el carrer Major, per tramuntana el carrer Elisard Sala i paral·lel a ell el de la Torre de la Portella; la banda de ponent que dona al riu és completament tancada, i per la banda de llevant s'obren els carrers que comuniquen amb la part alta de la vila: la Pujada a Palau i la Pujada de l'Especier que comunica amb la petita plaça del Rescat de les Cent Donzelles i que es troba al costat de la mateixa plaça Porxada. La plaça es va construir aprofitant una terrassa del terreny a diferent nivell que les seves colindants, fet que provoca que el nivell dels pòrtics d'un costat i de l'altre sigui diferent. Els porxos de la banda de llevant estan elevats quasi 1 m respecte el nivell central de la plaça, mentre que els de ponent estan un o dos graons per sota. Presideix l'àmbit, des de la banda de tramuntana, en una plataforma elevada degut a aquest desnivell del terreny, una estàtua de Galceràn de Pinós. La plaça és el nucli central de l'antiga població que es trobava dins la muralla i conserva un fort caràcter medieval. És una plaça activa, seu del mercat setmanal de dimecres, de festes populars, amb botigues i ocupada per aparcament de cotxes. A cada banda s'arrengleren les cases que tenen un origen medieval però més o menys transformades amb el pas del temps i les diferents adaptacions a l'època. Algunes encara conserven un aspecte noble. Bàsicament estan construïdes de pedra i/o amb entramats de fusta amb tàpia, i formen a la planta baixa, a banda i banda, un espai porticat. Al costat de llevant, el passatge porticat, d'estructura ortogonal, corre a un nivell més alt que la plaça i s'accedeix amb escales, contràriament a l'oposat que és d'arcs perimetrals i que passa deprimit, una mica per sota del nivell de la plaça. Els 14 pòrtics de dalt són amb llinda de fusta horitzontal, mentre que a baix els sis primers són d'arc de mig punt, un d'arc apuntat i els altres sis són amb llinda horitzontal. A la banda de migjorn, el porxo amb dos arcs de mig punt, ha quedat pràcticament inclòs a la casa en aprofitar-ho per instal·lar un forn de pa. Descripció cases banda de dalt: les cases de la banda de llevant segueixen una estructura semblant. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de l'illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baixa que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera (de la Fruita) el nivell del carrer correspon al del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig. Només el sostre de la casa nº 3 conserva el sostre amb relleus de guix o ciment.</p> | 08016-44 | Nucli històric | <p>Aquesta plaça ha tingut diferents noms: de la República, Major, Reial, o popularment de les Voltes i Porxada. És el centre de la vila, no tan geogràficament, sinó com a punt neuràlgic que aplega mercats, fires i manifestacions festives. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Els anys 1337, 1355 i 1360 tenim notícies on es mana que només es podia comprar i vendre a la plaça, per tant el mercat tan sols es podia fer en aquest espai. El 1386 només es podia jugar a la plaça. Hem de suposar que l'estructura porxada ja procedeix de l'edat mitjana tot i que les cases han sofert moltes variacions al llarg del temps. Tan sols es conserven elements puntuals que tenen un interès històric, a més de l'estructura general de la plaça. El conjunt de cases que limita amb el carrer Calic es troben al costat o sobre l'antiga muralla. L'any 1966 es va instal·lar el monument a Galceràn de Pinós de Josep M. Companyó, escultor de Bagà.</p> | 42.2527500,1.8605800 | 406010 | 4678468 | 1233 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40555-foto-08016-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40555-foto-08016-44-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | (Continuació descripció) Descripció cases banda de baix: les cases que es troben entre la plaça i el carrer Calic també aprofiten el desnivell de manera que a la banda del carrer Calic el soterrani es pot utilitzar de garatge. Aquestes tenen una mitjana de 4,5 metres d'ample de façana, excepte la casa Solanell que és més ample i té un pis més d'alçada que la resta. Segueixen també una estructura uniforme, amb planta baixa amb els porxos, dos pisos amb balcons o finestres senzills, i golfes sota teulada, teulada amb carener paral·lel a l'eix de la plaça. Totes tenen la façana externa dels porxos de pedra i els pisos superiors arrebossats, excepte la nº 18 que té el primer pis de pedra, la nº 16 (de nova planta), la casa Solanell i el muntant que fa mitgera entre algunes cases que és de pedra. Destaquen les 3 portes adovellades de la casa Solanell i la porta d'arc apuntat del nº 20. Els sostres dels porxos són quasi tots de bigues de fusta perpendiculars a la plaça amb enteixinat de fusta entre mig o de rajol. La característica de les cases que es troben entre el carrer Calic i la Plaça Galceràn de Pinós és que son cases que tenen quatre cruïlles: la primera correspon a l'espai del porxo, la segona i tercera es troben al mateix nivell de la plaça i serien les utilitzades com habitatges ja a l'edat mitjana, i la quarta, la que dona al carrer Calic, es troba un nivell per sota de manera que actua com soterrani obert al carrer Calic. Aquest darrer espai a principis de segle XX estava ocupat per horts que possiblement toquessin a la muralla i que posteriorment van ser utilitzats per ampliar les cases i van ser buidats aconseguint aquest soterrani. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Aquest espai pot correspondre a l'antic camí de ronda i es constata la diferència de construcció en aquest espai. Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació), 1a la torre de la Portella (elements a conservar). Rep també les denominacions populars de plaça de les Voltes o plaça Porxada. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc