Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44777 | Caseta de Cal Blasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-cal-blasi | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI | Antiga rectoria de l'ermita de Sant Miquel reconvertida en casa de turisme rural. Està orientada a llevant, mirant l'ermita. És de planta quadrada i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta façana hi ha l'entrada principal i dues obertures a la planta pis, una amb balcó i l'altra sense. A la façana nord hi ha dues obertures a la planta pis; a la façana sud hi ha quatre obertures, dues per planta i a la façana de ponent, un balcó corregut amb dues obertures. Totes les obertures tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada. A la façana posterior s'hi ha afegit un cos per al garatge a la planta baixa i terrassa a la planta pis. | 08049-130 | Fonogedell; davant l'ermita de Sant Miquel | Havia estat la rectoria de l'ermita de Sant Miquel de Fonogedell i havia estat habitada des del segle XVI fins a l'any 1930. S'explica l'anècdota que el rector podia tocar la campana des del llit. L'any 2007 es va realitzar les reformes necessàries per adequar-la a casa de turisme rural. | 42.0219100,1.8370400 | 403719 | 4652863 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44777-foto-08049-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44777-foto-08049-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44777-foto-08049-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior es conserva un forn de pa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||||
| 44778 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-4 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, en la que l'any 1950 es van aixecar les golfes per fer-les habitables. L'estructura de la masia és de fusta, amb coberta de teula àrab a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments de la planta baixa i la planta primera són de maçoneria, amb grans carreus cantoners, mentre que l'aixecament de la planta segona es va fer amb maó vist. Excepte la façana principal, la resta de parets es troben arrebossades i sense pintar. La porta d'entrada és de rajol d'arc carpanell o nansa de cistell, així com la resta de finestres i balcons amb llindes de rajols. Destaca a les plantes primera i segona, centrada, l'obertura d'una galeria doble amb columna central, feta de rajols. Adossat a la façana est, en primer lloc, hi ha, en un estat de conservació millorable, un cobert de planta baixa i pis per usos agrícoles, amb estructura de fusta, coberta de teula àrab i parets de pedra. Davant seu, hi ha un annex cobert i un porxo usat com a magatzem, amb estructura de fusta i teulada àrab. Més a l'est, hi ha el paller de planta baixa amb la mateixa estructura de fusta, teulada de teula i parets de pedra. | 08049-131 | Vilanova - Riera de Clarà | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Caseta'. | 42.0210600,1.8713200 | 406556 | 4652731 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44778-foto-08049-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44778-foto-08049-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44778-foto-08049-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||||
| 44779 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal del Beguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-del-begueda | XVIII-XX | Dins del fons de l'Arxiu Comarcal del Berguedà hi ha poca informació de Casserres. No obstant això, la major part d'informació es troba dipositada en el fons d'abast general. Serien els casos de les fotografies del fons Josep Deseuras i Vilanova i les col·leccions de postals Berga i Plana-Aspachs-Querol. També hi ha dades soltes, però interessants en llibres més generals com per exemple l'assenyalament d'un inventari de cases de pagès de 1856 i el fons Notarial del districte des del 1808. També hi ha fons Registrals que van des de finals del segle XVIII i fons Judicials del districte. Per últim hi ha dipositat el fons de l'Oficina Comarcal del DARP o el del Consell Comarcal del Berguedà. Tots ells contenen valuosa informació de la vida de Casserres, en algun cas inclús particularitzada. | 08049-132 | Colònia Escolar permanent, s/n 08600 - Berga | El conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) data del 1983. L'Arxiu es va inaugurar el 20 de febrer de 2001 ocupant part de l'edifici del Pavelló de Suècia de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que va ser regalat per aquest país a la capital de Catalunya i traslladat a Berga. A la nova ubicació, va ser inaugurat el 18 de juny de 1933 per Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya. Després de la Guerra Civil l'edifici passà a formar part del complex de la caserna militar de Berga, i els anys seixanta va ser desmantellat. L'actual reconstrucció data del 13 de gener de 2001. A més del nucli dels fons procedents de l'Ajuntament de Berga, custodia documentació de procedència molt diversa, perquè s'ha intentat, en la mesura possible, que no només sigui un arxiu d'entitats públiques locals i comarcals (notaria, jutjats, etc...), sinó també de la ciutat de Berga i de la comarca, de manera que s'hi ha acollit documentació personal, patrimonial, d'entitats, etc., i s'han format, a més, col·leccions que completen la seva funció bàsica de preservar la documentació. Són de remarcar l'important conjunt de fons d'entitats ciutadanes que es custodien, així com el nombre de fotografies digitalitzades, comptabilitzades en més de 160.000, o els fons de l'hemeroteca local, 1258 capçaleres i la biblioteca comarcal, que aplega avui 713 títols d'autors o de temàtica berguedana. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||||||
| 44780 | Masoveria de Cal Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-cal-cirera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Antiga Masoveria de Cal Cirera adaptada per a turisme rural. És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La seva alçada s'ha ampliat recentment amb parament de totxo i aplacat de pedra imitant el parament original. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Està adossada pel sud amb l'antiga masia de Cal Cirera fruit de diverses ampliacions, la darrera de les quals es podria datar segons una llinda de pedra a l'any 1879, data en la que molt probablement s'hagués afegit el cos de galeries de l'antiga Cal Cirera i s'haguessin adossat la masoveria amb la casa pairal. El barri, tancat per una closa és compartit i dóna accés a les dues edificacions, s'hi accedeix per una portalada amb teuladet a dues aigües. Els paraments són de maçoneria sense arrebossar. Les obertures disposen de llindes de pedra amb formes quadrades i decorades amb rajols i ampits de motllures simples. | 08049-133 | Fonogedell | L'antiga masia era de planta quadrada i la masoveria estava separada. Tot i que la façana de llevant és original, la masia va patir ampliacions, en dates indeterminades, per ponent i pel nord. Finalment, molt probablement l'any 1879, tal i com indica una de les llindes, s'afegirien els cossos de les galeries, tant de la masoveria com de la casa pairal, quedant adossades una a l'altra. En aquest moment la façana original de Can Cirera hauria quedat tapada per les actuals galeries. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Sirera'. | 41.9883500,1.8159000 | 401917 | 4649161 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44780-foto-08049-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44780-foto-08049-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44780-foto-08049-133-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal Cirera i la Masoveria de Cal Cirera formen una única construcció separades interiorment, però que en origen restaven separades. L'antiga masoveria s'ha reformat i s'ha adequat per turisme rural, mentre que una part de l'antiga casa pairal es manté com a habitatge. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||||
| 44781 | El Colls del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colls-del-lledo | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Deshabitada. | Masia fonamentada directament damunt la roca natural constituïda principalment per dos volums, més annexos. El volum més gran és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta reformada amb bigues de formigó i de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El segon volum és més petit i està adossat a l'esquerra de la façana principal del primer volum formant un angle de 90º. És de planta baixa i pis i la coberta que conserva les bigues de fusta, també és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. En aquesta façana, la llinda d'una de les finestres del primer pis té la data gravada de 1706. Per tant, si aquest volum és posterior al més gran, es podria situar l'estructura visible del primer cos en el segle XVII. Totes les parets són de maçoneria amb pedra vista i restes de l'antic arrebossat amb grans pedres cantoneres, però hi ha alguns afegits fets amb totxana, sobretot a la planta segona. Les obertures són en general petites i austeres, amb llindes de pedra i ampits de les finestres amb motllures senzilles. Aïllat a la façana occidental hi ha un antic coniller en força mal estat, mentre que al nord hi ha un cobert de pedra en ruïnes i dos coberts més enllà, amb pedra a la planta baixa i totxana amb bigues de formigó a la planta superior. | 08049-134 | Fonollet | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, al costat de les Boques de Marquet. | 42.0034100,1.8373400 | 403716 | 4650809 | 1706 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44781-foto-08049-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44781-foto-08049-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44781-foto-08049-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||
| 44782 | El Colls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colls | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Cal refermar estructures i sanejar-ne d'altres. | Masia fonamentada directament damunt la roca natural que s'adapta al desnivell que fa en aquest punt la codina, de manera que per la façana posterior té l'accés a la primera planta, que actualment és l'accés principal. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El volum principal de la masia va patir una ampliació per la façana de migdia. Encara són visibles els carreus escairats de les cantoneres antigues, que amb l'ampliació han quedat adossades a la nova paret. L'estructura, actualment es troba en obres, i la façana de migdia té un aspecte inacabat en el que es dibuixen galeries amb arcades de rajols a imitació de les que es van produir a finals de segle XVIII i XIX. Les parets són de maçoneria simple, i una part de la reconstrucció es realitza amb rajols. Les façanes laterals conserven les obertures originàries, finestres petites amb llindes, brancals i ampits de pedra treballada. En una es pot llegir la data de mil set cents seixanta vuit. Les obertures del volum afegit a la façana de migdia, les llindes i ampits són de rajols. | 08049-135 | Figueroles | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa'. | 42.0377800,1.8664600 | 406178 | 4654592 | 1765 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44782-foto-08049-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44782-foto-08049-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44782-foto-08049-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part oriental hi ha una gran cobert magatzem de planta baixa en pedra i pis amb maó, estructura de fusta i teulada a dues aigües amb teula àrab. Aquest cobert conserva una porta de fusta del segle XVII segons una inscripció gravada. Segurament incorporada quan s'amplia el cobert.També es conserva una boca de forn de pa a la planta baixa, que comunica amb la façana de ponent. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||
| 44783 | La Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrega | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Es tracta d'una masia amb un cos originari de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Esta fonamentada directament damunt la roca natural en el límit d'un desnivell que fa de terrassa abocada a la vall de la riera de Clarà. El volum primigeni ha patit nombroses ampliacions, reformes i afegits. Segons la propietat, la primera fou realitzada l'any 1922 i la última, la efectuada durant l'any 1994, consistí en la incorporació d'una terrassa a la façana nord, canviant l'entrada original al sud per aquesta. Les parets són de pedra vista en les façanes sud i est, amb restes de l'antic arrebossat, mentre que al nord i oest s'arrebossaren de nou. A la façana sud encara es conserven les obertures inicials, molt austeres i envoltades de rajols. Adossats a l'est hi ha tres porxos emprats com a magatzem i llenyer, mentre que a l'oest hi ha dos garatges sobre una petita terrassa. Com un apèndix, la granja de conills i paller surt del límit sud-oest de l'edificació. | 08049-136 | Santa Maria de l'Antiguitat | L'avi de l'actual propietari va baixar de la muntanya i va comprar La Fàbrega i la Caseta amb les seves terres. La família es va partir les dues propietats i qui es va quedar amb la Caseta es va quedar també més superfície de terreny perquè no era de tan bona qualitat com els terrenys de La Fàbrega. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Masia'. | 42.0151700,1.8462700 | 404473 | 4652104 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44783-foto-08049-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44783-foto-08049-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44783-foto-08049-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||||
| 44784 | Manudells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manudells | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII | Masia construïda sobre la roca amb un cos central de planta quadrada i ampliacions fetes a nord i oest unides per un pati interior tancat. El volum central, amb l'entrada per la façana occidental, consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües cap al nord‐sud i estructura reformada en formigó. Els paraments són de maçoneria, que conserven l'antic arrebossat, amb grans carreus cantoners destacant la porta principal amb llinda de fusta, mentre que la resta de llindes estan composades per una gran pedra superior; els ampits de finestres són amb motllures sense relleu. A la planta segona hi ha una galeria amb obertura doble i columna intermèdia. L'afegit nord‐oest disposa d'una planta baixa porxada amb dos grans arcs en volta catalana, mentre que la resta d'acabats segueix el model original. Al sud‐oest hi ha una gran terrassa en la planta primera, a sota de la qual hi ha una planta baixa accessible pel pati. | 08049-137 | Figueroles | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa'. | 42.0308700,1.8684000 | 406328 | 4653823 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44784-foto-08049-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44784-foto-08049-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44784-foto-08049-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||||
| 44785 | Molí de Bernadàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-bernadas | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). COROMINAS CASANOVA, Lluïsa (1995). Records d'un Vell Molí. Molí del Bernadàs, dins Casserres, entre la història i el progrés. Revista Berguedà. Núm. 33-34. pàg. 318. Desembre. | XVI-XVIII | El pare de l'actual propietari, va desmuntar la teulada per re aprofitar les teules. Això va comportar un procés de degradació molt més ràpid de l'edifici que es troba en un estat de ruines avançat. | Antic molí fariner situat a la llera dreta del Riera de Clarà, a poca distància de la casa de Vilanova. Actualment aquesta edificació està en ruïnes i només conserva tres façanes. Consta de dues parts, la de l'habitatge (hi van viure fins fa uns 40 anys) i la del molí, diferenciació que encara es pot veure clarament (existeix en la seva façana principal una obertura que era l'entrada del paller o graner). En aquesta àrea encara es conserva el forn de pa i la cuina. Tota la zona que dóna a la façana est era la zona destinada a l'activitat industrial, la resta era per habitatge. Es conserva el pou, construït amb carreus molt regulars i ben treballats a més del carcabà i la bassa que va ser construïda aprofitant la part baixa d'una cinglera. La vegetació no permet seguir-ne tota la planta. La planta original del molí era quadrada, adaptada a la topografia existent, amb planta baixa i pis (uns 7 metres d'alçada al carener). La coberta era de teules àrabs a dues aigües vers l'est i oest, amb bigues de fusta, mentre que les parets són de pedra arrebossada amb grans carreus cantoners. Les obertures conservades són més aviat petites, amb llindes de pedra i rajols a la porta principal. | 08049-138 | Vilanova-Riera de Clarà | Al mas Bernadàs existeix una pintura a l'oli de l'edifici sencer. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Molino de Bernadàs'. | 42.0194300,1.8497100 | 404764 | 4652573 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44785-foto-08049-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44785-foto-08049-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44785-foto-08049-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluïsa Corominas Casanova, l'any 1993, va escriure el següent poema inspirat en el molí del Bernadàs:En un gran i bonic prat / que està tot cobert de gespa, / hi ha un molí enderrocat. / També hi passa una riera. Vell molí de Casserres! / Un bon record ens has deixat: / de pedra tenies les moles / l'escairador, molt gastat / I per fer-lo funcionar, / aigua abundosa i fresca, / la riera de Claràportava cap a la presa.Un moliner molt trempat, / deia que el gra que molia / els rucs portaven al bast, /pel camí ral tot fent via.El moliner ja n'és mort, / i no se'n sentirà tristesa / si un om gegant, cara al nord, / s'ha fet amo de la casa.Ja no es veu la molinera / amb els nins al seu entorn / sempre alegre i feinera / i molt amable amb tothom.Se sent cantar el rossinyol, / i d'un ramat l'esquellada, / el murmuri d'un rierol, / i algun vianant que hi passa.El món ha evolucionat: / s'ha instal·lat la maquinària, / però d'aquell bell molí / em sento gran enyorança. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||
| 44786 | Molí Nou del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-del-soler | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI-XVIII | Ha perdut la coberta i part de els estructures internes. La vegetació no permet apropar-s'hi. | Antic molí fariner situat a la llera dreta de la riera de Clarà fonamentat a la roca natural i adaptat al desnivell del terreny, que s'aixeca verticalment. És de planta rectangular, però no conserva la coberta que era a una aigua. Es troba totalment cobert per la vegetació que n'impedeix l'accés i una inspecció més detallada. L'edifici està orientat a llevant. Els forats de les bigues i les finestres existents a la façana nord evidencien una planta baixa més tres pisos. La segona planta i la planta sota coberta es situaven totalment sobre la penya, amb unes parets de pedra . Les llindes de la porta, són de fusta i les de les finestres de pedra amb els ampits de pedra i motllures simples. | 08049-139 | Riera de Clarà | Antic molí propietat de la finca del Soler de Sant Pau, actualment en desús. A la riera encara es poden observar els forats de la resclosa, algun encara conserva fusta. Un estudi detallat podria determinar l'antiguitat de l'existència d'un molí en aquest indret. La casa encara conserva alguna pedra del molí. | 42.0314800,1.8371700 | 403744 | 4653925 | 08049 | Casserres | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44786-foto-08049-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44786-foto-08049-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44786-foto-08049-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Degut a l'excés de vegetació, bàsicament de bardisses, no es pot observar si conserva la bassa ni el pou, però a la riera sí que s'observen diferents forats que podrien correspondre a l'antiga resclosa de fusta de tradició medieval. Es veuen dues fileres de forats ben alineats i amb les mateixes proporcions, uns de secció quadrada i els altres de secció rodoa. Les dues fileres es troben una de l'altra a 1'2 metres de distància. Alguns forats conserven la fusta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||
| 44787 | Montoliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montoliu | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | El seu abandó està provocant que les estructures de la casa vagin enfonsant-se. | Masia de planta rectangular fonamentada sobre la roca i envoltada de camps de conreu de cereals. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, acabada en ràfec de fusta i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són de maçoneria amb carreus de pedra escairada a les cantoneres. La façana principal es distribueix amb una porta d'accés i llinda de fusta amb l'any 1785 gravat al damunt. També s'observa una petita finestra al costat esquerre i una finestra quadrada a la primera planta a l'eix de la porta. A la dreta hi havia un cos adossat, ara en runes, on hi havia el pou i, damunt d'aquest, el forn de pa que estava a la planta primera de la casa, al costat de la llar de foc. L'esfondrament d'aquest cos ha deixat vista l'entrada del forn i ha destruït la volta. Davant de la casa hi ha un cobert enrunat. La planta baixa està construïda amb paraments de pedra i l'inici de la planta primera està aixecada amb maons. L'enderroc de la coberta amb el bigam de fusta es troba a l'interior. | 08049-140 | Costa de Montoliu, entre La Bauma i Serrajoana | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1923), amb el nom de 'Casa de Montolat'. | 42.0209900,1.8319600 | 403297 | 4652767 | 1785 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44787-foto-08049-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44787-foto-08049-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44787-foto-08049-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per l'estructura de les parets, la masia fou segurament runes i es reconstruí amb totxo a la seva façana nord-est. Un cop passada la casa en direcció a Serrajoana, a mà esquerra, al peu del camí de terra, hi ha un grup de tines. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||
| 44788 | Els Pinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pinyers | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia formada per dos cossos. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Pel que fa a la façana de ponent, se li va afegir un altre cos, també de planta rectangular, que s'integra en el cos principal i sobresurt per la façana posterior. En aquest sector, la coberta només té un vessant. Els paraments són de maçoneria rejuntats amb morter. Les obertures combinen els ampits i brancals de pedra amb llindes de rajols, a excepció de la porta d'entrada de llinda recta de fusta. Les bigues de la primera planta són de fusta i les de la coberta, de formigó. | 08049-141 | Al sud-est del terme municipal, a prop del Guixaró | Antigament, en aquest indret hi havia una edificació coneguda com a Barraca de Lladres, que l'amo de la Casa Gran va fer ensorrar per construir-hi una caseta. El nom de Pinyers és degut a que hi havia una gran baga de pins pinyers, que es trobava des de les rodalies de la casa fins a la font de Pixabous. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Fuente de Pines'. Es va reconstruir l'any 1994 després dels incendis que afectaren greument el municipi. | 41.9951300,1.8841600 | 407581 | 4649838 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44788-foto-08049-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44788-foto-08049-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44788-foto-08049-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||||
| 44789 | La Resclosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-resclosa | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Masia de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia Posteriorment a la seva construcció, s'afegí a la façana de llevant, un segon volum, amb el carener paral·lel a la façana de migdia, amb la coberta de teules àrabs i bigues de fusta. Reformada l'any 2009, presenta un ràfec a base de cairats i taulers de fusta. La façana sud és de pedra vista (amb morter a les juntes), mentre la resta de parets són de pedra i arrebossades sense pintar. Els grans carreus cantoners només es presenten al volum original, no així en el següents que són de rajols. En totes les obertures, les llindes són de rajols, destacant al primer i segon pis, finestres dobles amb una columna enmig. En l'ampliació, la planta baixa està porxada, mitjançant una entrada de mig punt feta de rajols. | 08049-142 | L'Ametlla, a l'est del terme municipal a tocar del riu Llobregat | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa'. | 42.0412900,1.8765100 | 407015 | 4654971 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44789-foto-08049-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44789-foto-08049-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44789-foto-08049-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||||
| 44790 | Rovirassa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rovirassa-de-baix | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són tots de maçoneria tradicional, mig arrebossats (les pedres més grans queden a la vista) i grans carreus cantoners. La façana principal té una composició a partir de tres eixos de simetria que en planta baixa el formen la porta d'accés, d'arc de mig punt amb llindes de rajols i dues petites espitlleres laterals. A la primera planta destaca un balconada amb barana de fusta i dues petites finestres laterals amb arcs carpanells de rajols. | 08049-143 | Carena de la Rovirassa, a l'oest del terme municipal | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Caseta de la Rubirasa'. | 42.0312700,1.8187900 | 402222 | 4653923 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44790-foto-08049-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44790-foto-08049-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44790-foto-08049-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La coberta es troba reconstruïda des de l'any 1990, amb teula àrab nova i bigues de ferro que reforcen el bigam de fusta original.A la zona oriental de la masia hi ha un porxo amb planta baixa i pis, emprat com a paller, amb parets de pedra a la planta baixa i totxana en el pis. Les bigues son de fusta amb la coberta de teula àrab a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. A la columna central de la planta pis s'hi pot llegir: 'Año del hambre 1941'. Al costat hi ha una barraca i a ponent un pou d'aigua.A l'era davant la casa hi ha alzines i roures centenaris i un pou més a la dreta. Al cap de vall dels camps, baixant per un camí que passa per davant del porxo s' hi ha localitzat dos forns de ginebre i un conjunt de tines. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||||
| 44791 | Rectoria de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pau-de-casserres | AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XIII-XVIII | La rectoria de l'església de Sant Pau de Casserres actualment està connectada a l'església per una porta que hi ha a la seva façana est. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües acabada en un ràfec de quatre fileres amb teula girada i rajols plans. El carener és perpendicular a la façana de migdia. Actualment aquesta és la façana principal, però antigament l'entrada a la rectoria es feia per la seva façana de llevant que fa angle amb l'entrada a l'església. Es pot veure la porta mig tapiada on ara s'ha ubicat el sarcòfag de pedra. Els paraments de la façana de migdia i de llevant són de pedra vista; el de la façana de ponent està arrebossat i per la façana nord s'adossa a l'església, a la part del campanar així com a una edificació annexa posterior. L'entrada actual, ubicada a la façana de migdia, és una porta d'arc carpanell amb dovelles de pedra treballada. A la planta pis hi ha dues obertures amb balconada i persianes de llibret i a la planta de sota coberta una altra obertura recent amb una biga de formigó com a llinda. Al seu costat hi ha una petita obertura emmarcada de pedres treballades. L'interior de la planta baixa està restaurada i al costat de l'antiga entrada es conserva un pou repicat a la roca d'uns 13 metres de profunditat. Hi ha una volta de punta gòtica, amb arcs apuntats de pedra i un segment amb volta catalana. La sala contigua, que dóna a l'església, s'havia fet servir de carbonera fins fa pocs anys. | 08049-144 | Costat septentrional del terme | La Rectoria de Sant Pau de Casserres és de les més antigues de Catalunya i està datada entre finals del segle XIII i principis del XIV. Aquesta fou la residència d'estiu del bisbe de Solsona durant molt anys. Aproximadament entre 1878 i 1884, fou Seminari Conciliar habilitant la planta baixa i el primer pis de la casa que també s'amplià i sota la direcció del mestre d'obres, Josep Canudas Alsina. Després s'utilitzà com a fàbrica de llonganisses a càrrec de Josep Malet, llonganissaire de Sant Llorenç de Morunys. Més tard fou utilitzat com a refugi de religiosos Cistercencs amb el pare Abat de Fontfroide de França. Fins a principis dels 80 acollí una casa de colònies, amb 48 habitacions i 15 lavabos (120 persones). Disposa de planta baixa i dos pisos (alçada 13,2 metres al carener), amb coberta a dues aigües cap al nord i sud, bigues de fusta i parets de pedra totalment arrebossades. | 42.0277000,1.8430400 | 404224 | 4653499 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44791-foto-08049-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44791-foto-08049-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44791-foto-08049-144-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha arreglat la planta baixa amb mobiliari antic restaurat. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||||
| 44792 | Serrajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrajoana | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | La coberta fou reformada l'any 1970, mantenint les bigues de fusta a les plantes superiors i incloent les de formigó a la planta baixa. | Masia de planta quadrada fonamentada damunt la roca i adaptant-se al desnivell de la cinglera on està aixecada. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és de teules àrabs, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Els paraments són de maçoneria sense arrebossar, amb carreus cantoners. Les obertures són totes amb llindes de pedra, però destaca a la façana sud‐est la finestra de la planta primera de tipus gòtic amb gran simplicitat de l'arc conopial. Annex a la façana sud‐oest hi ha adossat el corral de les ovelles, amb estructura de fusta, teulada àrab i parets de pedra, davant d'un pati interior. | 08049-145 | A l'oest del terme municipal; per sota la Rovirassa | Una referència de la possible antiguitat de la masia és la data de 1760 gravada en una biga. Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de Serra Chuana'. | 42.0221100,1.8283200 | 402997 | 4652895 | 1760 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44792-foto-08049-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44792-foto-08049-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44792-foto-08049-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'entorn hi ha diverses edificacions de caràcter productiu, alguns amb traces de construcció popular amb parets de tàpia i pilars de pedra treballada, però amb afegitons moderns. Es conserva part de l'era i per sota d'aquesta, coincidint amb la bauma de la part més baixa de la cinglera s'hi va excavar una cisterna d'aigua tancada amb carreus de pedra irregulars. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||
| 44793 | Soler de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler-de-sant-pau | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. | XVI-XVIII | Masia de grans dimensions fonamentada directament damunt la roca natural i adaptada al desnivell. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments estan restaurats i són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter de calç i amb grans carreus escairats a les cantoneres. La façana principal és fruit d'una reforma de l'any 1794, segons el gravat d'una llinda de la primera planta, i té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que es disposen a la planta baia amb tres grans arcades de mig punt, actualment les laterals han estat cegades en un 66% i han deixat una part de finestra amb fusteria. L'arcada central és l'entrada d'accés a la planta baixa. Actualment per entrar a l'habitatge es fa per la façana de llevant, oberta recentment. A la planta primera, les obertures es disposen amb una galeria central amb barana de ferro, fusteria i persianes de corda i dues finestres laterals, en una de els quals hi ha la llinda gravada i al seu damunt dos carreus posats en forma de frontó. La segona planta segueix la mateixa disposició, però les finestres són més petites. Totes les obertures tenen la llinda i els brancals de pedra treballada i l'ampit motllurat. El barri està tancat per una closa de pedra vista d'alçada discontinua amb una portalada amb porta de fusta de dues fulles i un teuladet a dues aigües amb carener paral·lel. A l'angle sud-oest hi ha la fogaina amb coberta de teules i estructura de fusta. Al davant, durant el procés de restauració, van aparèixer una sèrie de forats buidats a la roca que s'han interpretat com el lloc on es trencava el cànem. A la façana de llevant que està en contacte amb la roca i pateix més les humitats del sòl, hi ha una mina excavada a la roca per separar precisament la façana de la roca i evitar les humitats. Té el principi a l'angle sud-est de la casa i l'altre al nord-est. A la façana septentrional, on hi havia el forn de pa, es va construir, l'any 1939, una capella. | 08049-146 | Sant Pau de Casserres | S'esmenta en els fogatges de 1553 amb el terme 'l'Aspluga'. La llinda datada l'any 1794 indicaria una reforma i ampliació que donaria l'aspecte present de la masia. Durant aquestes reformes s'amplia per la façana de migdia, tapant l'antiga façana de la que es conserva l'entrada amb el portal adovellat, i creant un nou cos que en planta baixa és de volta de pedra escarsera. | 42.0356600,1.8392400 | 403922 | 4654387 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44793-foto-08049-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44793-foto-08049-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44793-foto-08049-146-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior es conserven estris diversos relacionats amb les tasques agrícoles i restes d'elements arquitectònics. Alguns elements són de la pròpia casa i d'altres no. Destaca una premsa de vi, una agramadora, terrissa, mobiliari, una premsa per fer espelmes i una col·lecció de piques, moles, llindes i una pica per fer oli de ginebre.També conserva un reduït arxiu familiar, procedent de la masia de Periques, a Puig-reig, amb una cronologia del segle XVIII, bàsicament.També es coneix amb els noms del Soler o el Soler de l'Espluga. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||||
| 44794 | Solerot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solerot | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. La façana principal té una composició asimètrica, amb un eix de verticalitat desplaçat a l'esquerra amb la porta d'accés a la planta baixa i una finestra a cada planta, balconera i més gran a la segona planta. En el costat dret de la façana hi ha tres obertures, una per planta, que es disposen irregularment sense seguir cap eix predefinit. Els parament són de maçoneria. Les obertures són amb llindes de pedra i ampits a les finestres amb motllures simples. A la façana nord-est adossat a la masia hi ha un porxo de planta baixa i coberta de teules àrabs a una aigua amb el parament de pedra i bigues de fusta emprat com a llenyer on s'observa la fogaina, element molt característic que tenien la majoria de masies de la zona utilitzat per preparar el menjar del bestiar. Conserva el calderó d'aram. A la façana nord, hi ha un porxo de planta baixa emprat com a garatge, amb estructura de fusta, coberta malmesa de teula àrab i fibrociment i parets de pedra i maó. També hi ha un cobert de planta baixa i pis, probablement l'antiga cort i pallissa, amb estructura de fusta, coberta de teula i parets de pedra en planta baixa i maó en el pis. | 08049-147 | Sector Sant Pau de Casserres, al nord-oest del terme municipal | A la última reforma feta, es deuria rehabilitar un volum de planta baixa de pedra, ampliant-lo amb un pis de totxana arrebossada a la façana sud-oest. | 42.0353600,1.8279700 | 402988 | 4654367 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44794-foto-08049-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44794-foto-08049-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44794-foto-08049-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||||
| 44795 | Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trullas | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI-XVII | Les ampliacions han malmès l'equilibri arquitectònic de la masia. | Masia de tradició antiga que ha patit ampliacions sense tenir en compte la seva arquitectura. El cos original és de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, pedra vista amb les cantoneres de carreus ben escairats. La porta d'accés és un portal rodó adovellat. Totes les obertures antigues tenen la llinda, els bracals i els ampits de pedra treballada. Una de les ampliacions fou allargar el volum per la façana de llevant un parell de metres amb maó vist. També s'ha afegit un cos de grans proporcions de planta rectangular i de maó vist adossat a la façana septentrional. Aquest cos podria haver aprofitat un annex més antic i és de planta baixa i pis, aprofitant el desnivell del sòl. La seva coberta és de teules àrabs i el carener paral·lel a la façana de llevant. Finalment s'afegí una terrassa amb maons i bigues de formigó a la façana principal, tapant part de l'arc de la porta d'entrada. | 08049-148 | Sant Pau de Casserres - Riera de Clarà | Segons informació oral proporcionada per el Sr. Ramon Bernadas, durant la Guerra Civil Espanyola en el forn de pa, avui desaparegut s'hi hauria amagat la imatge de la Mare de Déu de l'Antiguitat. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Trullàs'. | 42.0295800,1.8344000 | 403512 | 4653718 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44795-foto-08049-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44795-foto-08049-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44795-foto-08049-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Prop de la masia es conserva un forn de teuleria i un trull d'oli d'origen medieval així com diversos blocs de pedra amb encaixos que haurien format part d'alguna premsa o trull. A la façana de ponent s'observa l'indret tapiat on hi hauria hagut el forn de pa que fou enderrocat pels propietaris per poder passar amb la segadora moderna. Al darrera hi ha el viver i una alzina centenària. A la façana de llevant, damunt de l'era hi ha les restes molt erosionades d'un forn de ginebre. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||
| 44796 | Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladases | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Masia fonamentada directament damunt la roca natural, sobre un petit pujol. L'edificació té una gran vista sobra la vall agrícola de la Riera de Clarà i pel nord amb la Vall del Llobregat. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, de pedra vista rejuntada amb morter i pedres cantoneres ben escairades. La façana principal té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, que només trenca una petita finestra a la planta baixa. La porta d'accés és de llinda recta, de pedra, igual que els brancals i el marxapeu. Completa la simetria a la planta baixa una finestra a cada costat de l'entrada. Les obertures del primer pis també tenen les llindes, ampits i brancals de pedra treballada. A la segona planta, l'obertura central és una balconada més gran amb arc de punt rodó fet de rajols posats a llibret. A cada costat hi ha una finestra com les del primer pis. A l'interior la disposició és la típica d'aquestes construccions de tres cossos, tot i que ha estat modificada per fer-hi dos habitatges. Destaca la volta catalana de la planta baixa. Davant la façana principal de la masia hi ha un cobert de pedra emprat com a garatge, amb coberta de teules àrabs a dues aigües i bigam de fusta. Adossats a la façana posterior, hi ha les dues granges que formen un pati interior; la de l'oest feta amb pedra i totxo, bigues de fusta i teula àrab; la de l'est amb planta baixa i pis i feta tota de pedra, bigues de fusta i teulada a dues aigües de teula àrab. Una ampliació d'aquesta segona granja per la part oest, afegí un altre volum de planta baixa i dos pisos aprofitant el desnivell, de parets de totxo, bigues de formigó i teulada de fibrociment. | 08049-149 | A l'est del terme municipal | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Masia de Viladases'. La masia està dividida en dos habitatges, degut a una herència, raó per la qual, l'any 1998 s'instal·là una escala per accedir als dos pisos des de la façana posterior. | 42.0117500,1.8744800 | 406804 | 4651694 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44796-foto-08049-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44796-foto-08049-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44796-foto-08049-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||||
| 44797 | Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanova-0 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI-XVII | Antiga masia de planta rectangular rehabilitada com a casa de turisme rural. Està fonamentada directament damunt la roca natural i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria amb pedra vista i restes d'arrebossat antic. Les cantoneres combinen una part inicial amb carreus, rajols fins a la planta primera i carreus ben tallats a la planta segona (a la façana posterior, només hi ha grans carreus). L'ampliació del sud-est està feta amb totxo i arrebossat. La façana principal té una disposició simètrica a partir de diversos eixos de verticalitat, del que en destaca un triple eix central presidit per la porta d'accés de mig punt fet de rajols, en planta baixa, i dues galeries triples amb arcs carpanells fets de rajols. L'estructura interna és de tres crugies amb voltes de pedra de canó mig apuntades en planta baixa. L'escala d'accés a la primera planta es troba a l'entrada a mà esquerra. S'accedeix al barri per un arc, sense porta, fet de rajols amb coberta de teules a dues aigües. | 08049-150 | Paratge Vilanova - Entorn Riera de Clarà | L'aspecte actual és fruit de diverses reformes, algunes de les quals han deixat traces arquitectòniques visibles. La masia antiga constaria de planta baixa i pis i, probablement golfes o sota cobert. També tindria planta rectangular i mantindria la disposició de la coberta com l'actual. La façana principal tindria la mateixa orientació sud, però estaria uns metres més endarrere. Actualment resta tapada per l'ampliació del cos de galeries, molt freqüent en el segle XIX en aquesta zona. El gruix de les parets de la planta baixa i primera denoten certa antiguitat en la construcció, que les reformes posteriors han mantingut o, fins i tot, aprofitat. La darrera reforma fou realitzada l'any 2000, quan s'adequa per turisme rural. També era coneguda amb el nom de Viladecans i, juntament amb les masies de La Barraca i el Molí, fou comprada per Bartomeu Niubó, de la família Bernadàs, a Jaume Vilanova i Bartomeu Marfà, el 3 de febrer de 1571. Inicialment va ser habitada pels fills, però més tard s'hi instal·laren els masovers. El darrer masover, Josep Calveras Santacreu, hi va viure fins l'any 1980. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Masia' | 42.0158400,1.8525600 | 404995 | 4652172 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44797-foto-08049-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44797-foto-08049-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44797-foto-08049-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior es conserva el forn de pa. A la part posterior, darrera la piscina actual, sota l'ombra d'uns lledoners hi ha, buidades a la roca hi ha un primer grup de tines. El segon grup de tines es troba excavades, damunt d'una codina, al darrera de les corts de les vaques i a proximitat un forn de ginebre. Entre els camps de sota la casa, no gaire lluny destaca un pont de pedra amb dues arcades construït fa uns cent anys per la família del Mas Barnadàs i la del Mas Barbats que els permetia travessar la riera de Clarà d'una propietat a l'altra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||||
| 44798 | El Vinçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vinca | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI-XVII | Necessita reformes de sanejament. | Masoveria de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. A la façana de ponent se li va afegir un volum de planta baixa i pis. Els paraments són de maçoneria, pedra vista rejuntada en part amb morter. La façana principal té diverses obertures fetes en diferents moments i sense cap mena de simetria. La porta d'accés és de llinda recta, de fusta, i ha estat empetitida. A la planta baixa destaca una petita obertura amb l'ampit, la llinda i els brancals de pedra; igual que una finestra de la primera planta. Tres finestres més tenen la llinda de fusta i una gran obertura central a la segona planta amb una arcada de mig punt feta de rajols i balconada. A la façana septentrional hi ha una altra entrada a la que s'hi accedeix per una escala feta de pedra. Adossats a la façana occidental hi ha dos porxos, un dels quals emprat com a magatzem i l'altre com a llenyer. Ambdós són amb coberta de teula àrab a una aigua, parets de pedra i bigues de fusta. | 08049-151 | Canudes - Al peu del Serrat dels tres Hereus | Les darreres reformes es van fer l'any 1994. | 42.0406000,1.8503700 | 404850 | 4654923 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44798-foto-08049-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44798-foto-08049-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44798-foto-08049-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Adossada a la façana de llevant hi ha una bassa de planta trapezoïdal, amb 4 esglaons fets de maó per baixa-hi. Està plena de bardisses. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||
| 44800 | Barraca del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Problemes de conservació per l'abandonament del lloc i la manca de manteniment. | Masia fonamentada directament sobre la roca natural, constituïda per un cos principal i un annex adossat a la façana sud-occidental. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Els paraments són de pedra rejuntada amb terra i calç, amb un arrebossat en força mal estat a la part baixa de l'exterior i tàpia a la resta. De la façana només destaca una finestra a la planta pis amb la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada. L'annex segueix la mateixa orientació que el cos principal, però és una mica més baix. | 08049-153 | Baga de Lledó | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de la Barraca'. | 42.0064800,1.8581900 | 405447 | 4651126 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44800-foto-08049-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44800-foto-08049-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44800-foto-08049-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||||
| 44801 | Cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia enrunada. | Al capdamunt del Torrent de l'Àlber, hi ha les runes d'una masia, de la qual resten evidències d'una planta rectangular que fa 8'3 x 7'3 metres, amb les restes de les parets més orientals d'entre 2 i 2,5 metres d'alçada. Les parets que resten dempeus són de pedra amb juntes d'argiles. | 08049-154 | Clot de les barraques | Testimonis orals de la zona indiquen que ja a la dècada dels 50 aquesta masia estava en runes i tenia una alçada de planta baixa i pis. | 42.0089700,1.8177300 | 402100 | 4651448 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||||
| 44802 | Cal Passavant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-passavant | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX-XX | Amb prou feines es veu la planta i alguna estructura simple. | Es tracta de les restes d'una antiga masia anomenada Cal Passavant, les pedres i materials de la qual, quan ja estava ensorrada, s'utilitzaren per erigir Cal Boixadera sobre la masia antiga de Cal Motxo. A Cal Passavant hi va viure una família almenys des de 1921, com així ho certifiquen testimonis, cadastre de rústica de 1948 i certificats de naixement. Les escriptures de la propietat també indiquen que la casa estava formada per planta baixa i golfes d'uns 110 metres quadrats. | 08049-155 | Clot de les barraques. Al costat de Cal Boixaderas. | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Pasaban'. Pertanyia a la finca de Cal Motxo, ara Cal Boixaderas. | 42.0123500,1.8237300 | 402602 | 4651817 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44802-foto-08049-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44802-foto-08049-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||||
| 44803 | Serraseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serraseca | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Com a masia està enrunada i com a jaciment per excavar. | Antiga masia totalment enrunada de la que encara se'n pot veure la planta rectangular. Està situada al costat del camí que va de Serrajoana a La Bauma per la costa de Montoliu, i envoltada de camps de cereals. Les parets que resten dempeus, en una alçada màxima d'1'3 metres, són de pedra sense arrebossar i encara hi ha restes de les antigues bigues i rajols. | 08049-156 | Costa de Montoliu, entre Montoliu i La Bauma | 42.0189100,1.8345100 | 403505 | 4652533 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44803-foto-08049-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44803-foto-08049-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44803-foto-08049-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||||
| 44804 | Creu de la Plaça de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-placa-de-la-creu | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | Creu de ferro situada damunt un pilar de pedra de secció quadrada amb els escaires bisellats. El pilar està situat damunt una peanya de secció circular, també de pedra, situada alhora damunt un podi piramidal amb base quadrada fet de carreus de pedra. El pilar té inscripcions en els quatre costats: MISSIÓ 1965 / SALITONS 1773 / CASSERRES / RESTAURADA 1971 | 08049-157 | Plaça de la Creu | La descripció de Camps en relació a les creus del nucli antic és força eloqüent: 'Al mig del poble, a cada cantó o façana hi havia repartides a distància unes Creus de fusta de tres pams per a practicar l'exercici devot de les 14 estacions del viacrucis en la Setmana Santa, i com plantada al mig del cor dels bons casserrencs s'alçava majestuosa la creu a la plaça d'aquest nom. Dos grans blocs escalonats de pedra picada rodons feien de pedestal a la columna, que rematava en una bola, tot d'una peça, que servia de repeu al signe de redempció del món. Era també de pedra i amb el desgast del temps s'enderrocà. Voltaven aquesta creu totes les processons de via curta' (Camps: p.10) | 42.0142200,1.8419700 | 404115 | 4652004 | 1971 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44804-foto-08049-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44804-foto-08049-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||
| 44805 | La Creu Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-roja | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | Creu de ferro situada damunt una columna feta a base de fragments tubulars de ceràmica, d'un metre setanta d'alçada. Aquesta columna està damunt un doble basament de pedra de secció cònica. A la part inferior de la columna s'hi pot llegir: '1997 / Mn. Tomàs Calvo: Pvre. / Josep Ribera: muntatge / Josepa Piqué: ceràmica / J. Vallhonesta: disseny'. | 08049-158 | Carretera BV-4132 PK 1+400 | Ramon Camps (p. 6) recull la tradició segons la qual en el planell del 'Tarrabast' s'hi lliurà un combat entre moros i cristians, i que en record per la victòria dels segons, s'hi alça una creu, per nom la 'Creu-Roja'. | 42.0230300,1.8413700 | 404079 | 4652983 | 1997 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44805-foto-08049-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44805-foto-08049-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josepa Piqué, J. Vallhonesta i Josep Ribera | L'antiga creu fou destruïda a l'eixamplar-se la carretera pels mateixos treballadors i només se'n conservà la base. Als anys 90 fou restaurada.Tenia l'antiga creu un sòcol de dos graons, de pedres ajuntades, l'arbre d'uns dos metres d'altura era llis fins el peu de la creu, de ferro. En el repeu hi havia algun gravat o inscripció que amb el pas del temps es va erosionar i per tant impossible de desxifrar. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||
| 44806 | Les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-creus | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | Restaurades l'any 1996. | Tres creus de ferro clavades sobre un basament de carreus de pedra de forma poligonal, semblant a un sepulcre. Les creus no estan posades a plomada, sinó tortes. A la part frontal hi ha una placa de ferro acerat amb la següent inscripció: 'TRES CREUS / RESTAURADES / 1996'. | 08049-159 | Carretera BV-4132 PK 0+750 | Les creus originals eren de fusta sobre un túmul de pedra polida en forma de sepulcre. | 42.0167200,1.8408000 | 404022 | 4652283 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44806-foto-08049-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44806-foto-08049-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||
| 44807 | Creu de Salitons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-salitons | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XXI | Creu de terme situada en una cruïlla de camins, refeta com a record de la creu de 1775. Està fonamentada damunt una llosa i consta d'una base de secció circular (80 cm de diàmetre i 60 cm d'alçada). Aquest basament serveix per sustentar el pilar de secció quadrada amb els escaires bisellats. Damunt el pilar s'hi troba la creu de ferro. En els costats del pilar es pot llegir: Salitons / 2002/ 1775 A la llosa de pedra sorrenca sobre la qual hi ha la creu, s'hi observen les marques de termenat: tres forats rebaixats formant un triangle i una fletxa o indicació en direcció nord-est. | 08049-160 | Carretera BV-4131 PK 9+550 | La creu original es va fer l'any 1775 i segons Mn. Camps feia tres metres d'alçada, estava feta de pedra i rematada amb una creu de ferro.'El dia de Sant Marc els de Puig-reig pujaven a Sant Marçal en processó, cantant en aquesta capella la missa de lledànies. Molts es quedaven a passar el dia per esplai, i a la tarda feien aplec al Pla de Salitons amb concurrència dels carressencs, menjant la típica truita amb mel a la Barraca del Lladó' (p.9) | 42.0075800,1.8531200 | 405029 | 4651254 | 2002 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44807-foto-08049-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44807-foto-08049-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||
| 44808 | Forn de La Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-fabrega | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | la vegetació pot malmetre'n la conservació. | Forn de bòvila situat entre Cal Roc i la caseta anomenada Pla del Forn, a prop de la Carretera BV-4131 d'Espunyola a Casserres, en el camp anomenat Pla del Forn, per motius evidents, aprofitant un marge dels camps. És de planta gairebé quadrada (7'40 x 6'40 metres). Per la part frontal es conserva en uns tres metres d'alçada i a la part posterior en 1'4 metres. Els paraments estan fets de grans carreus irregulars, units amb fang i falcats amb pedruscall. A l'interior està totalment recobert de maons. A la façana posterior hi ha una obertura que correspon a la porta de càrrega i descàrrega del forn, de 90 cm de llum. Les parets laterals i posterior tenen un metre d'amplada i la frontal 1'30 metres. La graella està tapada per bardisses. | 08049-161 | Pla del Forn | Segons informació oral proporcionada per Anicet Vilar Puig de Cal Perdiu Vell, el forn fou construït l'any 1930 i va funcionar fins l'any 1971. El seu pare, Lluís Vilar Rossell, va entrar-hi a treballar d'aprenent amb els germans Caballets, constructors del forn i teulers d'ofici. Eren quatre germans, dos van morir després de la guerra civil i els altres dos van fugir a Barcelona i van morir a Gavà, on treballaven en una bòvila artesanalment. L'Anicet Vilar va començar també d'aprenent als 13 anys i ens explica que fabricaven teules ( de 50 cm), totxo de 5, maó de 4cm (29 x 14'5), rajola prima, rajola de terrats, cairons (20 x 20 cm, 30 x 30 cm i 40 x 40 cm). Van tenir comandes per restauracions de jaciments arqueològics, com Empúries, o monuments històrics, com l'església d'Obiols. Les fornades duraven tres dies i tres nits, durant els quals s'arribaven a cremar entre 900 i 1000 feixos de llenya verda, de brossa i 'rama' de pi (cada feix podia fer entre 60 i 70 kg de pes). Després es deixava refredar i es descarregava el forn. | 42.0207600,1.8086100 | 401363 | 4652768 | 1930 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44808-foto-08049-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44808-foto-08049-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44808-foto-08049-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està envoltat de camps de conreu i a 50 metres hi ha la bassa d'aigua emprada pels obradors. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||
| 44809 | Creu de Ca n'Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ca-naloy | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | Creu de ferro situada en el límit del termes municipals de Casserres i Espunyola, situada damunt una gran placa de pedra sorrenca o codina, característica de la zona. Fa 2'70 metres d'alçada i 1'25 metres d'amplada. Està fixada damunt una base de pedra local de dos cossos, l'inferior més ample que el superior, de secció circular d'1'43 m d'alçada. | 08049-162 | A la Carretera d'Espunyola BV-4131 en el PK 5+000 | 'Si es venia pel cantó de Solsona es trobava la creu de Can Aloy; i al pla de la Cabana del Bernadàs una altra de petita i de fusta' (Camps:p.10) L'any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres. | 42.0222900,1.8059700 | 401147 | 4652941 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44809-foto-08049-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44809-foto-08049-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||||
| 44810 | Creu dels Sunyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-sunyers | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | Creu de ferro situada damunt un pilar de formigó, de secció quadrada, sustentat per un basament de dos esglaons de secció quadrada, també de formigó. | 08049-163 | Camí de Cardona, davant de Can Rota | Ramon Camps ja parla d'aquesta creu i diu 'si el vianant entrava pel Camí de Cardona passava prop la Creu de Sunyer; era de pedra, però de poca altura l'arbre, amb son pedrís. El dia de processó de Lledànies de la setmana d'ascensió s'hi pujava des de baix a Santa Maria. Com que des d'allí es veu clara la silueta de Montserrat, s'entonava l'antífona, vers i oremus corresponents en honor de la Patrona de Catalunya' (p.10) | 42.0063000,1.8342600 | 403465 | 4651133 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44810-foto-08049-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44810-foto-08049-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||||
| 44811 | Porxo de Cal Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxo-de-cal-daniel | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Antic paller de Cal Daniel que actualment no té una funció definida. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, encarada al migdia. La planta baixa i la planta pis tenen entrades independent. Per accedir al primer pis s'ha de fer per unes escales de pedra exteriors adossades a la façana sud. | 08049-164 | Sant Pau de Casserres | Cal Daniel era una antiga masoveria que en el segle XVIII ja se'n fa referència en el cens de Patiño de l'any 1766, però que a l'any 1975 es va refer de dalt a baix perdent qualsevol rastre d'estructures originàries, a excepció de la porta d'accés principal, amb la seva llinda de pedra. L'únic element que sembla recordar la seva antigor és precisament el porxo o antic paller. | 42.0279800,1.8456500 | 404441 | 4653527 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44811-foto-08049-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44811-foto-08049-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44811-foto-08049-164-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||||
| 44812 | Llera dreta del riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-dreta-del-riu-llobregat | GENERALITAT DE CATALUNYA (2007). Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat, als termes municipals d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. DOGC 4940 de 3 d'agost de 2007. | Caldria una actuació de neteja i manteniment de la riba dreta del riu, especialment en els trams on hi ha les dues colònies amb l'objectiu de millorar la qualitat ecològica de les riberes. | El terme de Casserres té en el riu Llobregat dos dels seus límits per la part oriental, en dos punts separats per Gironella. El punt més meridional és el de la colònia del Guixaró i el més septentrional el de la colònia de l'Ametlla de Casserres. En el primer hi desguassa la Riera de Clarà i en el segon la Riera de Graugés o de les Febres. És un ecosistema aquàtic complex, amb trams fortament degradats degut a l'activitat de l'home per una banda i d'altres trams més o menys ben estructurats. La vegetació de bosc de ribera que hi creix a la seva llera, permet la conservació i la nidificació de nombroses comunitats faunístiques, algunes d'elles amenaçades o protegides. Alguns exemples d'espècies que hi podem observar són: el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el martinet blanc (Egretta garzetta), l'oreneta cuablanca (Delichon urbica), l'oriol (Oriolus oriolus), el picot verd (Picus viridis), el rossinyol bord (Cettia cetti), el bernat pescaire (Ardea cinerea) i l'ànec collverd (Anas platyrhynchos). A les seves aigües, amagats entre roques, arrels i comunitats d'algues com el cinell (Cladophora glomerata) i la clorofica quetoforal (Gongrosira incrustans), hi ha diverses espècies de peixos, com la bagra comuna (Leuciscus cephalus cephalus), la truita comuna (Salmo trutta fario), el barb comú (Barbus graellsii), el barb cua-roig (Barbus haasi) i la carpa (Cyprinus carpio). En zones properes a les rescloses, les canyes (Arundo donax) alternen formant clapes importants juntament amb la boga (Typha latifolia). També és comú veure salzes (Salix alba), àlbers (Populus alba), verns (Alnus glutinosa), freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), oms (Ulmus minor) i pollancres (Populus nigra) barrejats amb algun roure de fulla petita, que en les zones més properes a les colònies es barregen amb espècies al·lòctones plantades originàriament amb intencions ornamentals o reforestadores i que amb el pas del temps i sense control per part de l'home han esdevingut espècies subespontànies, com l'acàcia falsa o robínia (Robinia pseudoacacia) i el negundo (Acer negundo). Associats a la vegetació arbòria hi ha el gatell (Salix cinerea) l'arç blanc (Crataegus monogna), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'heura (Hedera helix), l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i el romegueró (Rubus caesius). A l'estrat herbaci destaquen espècies com el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) o el roldor. Aquests boscos són veritables corredors biològics per a moltes espècies de mamífers com el toixó, el senglar, la fagina, la mostela o la guilla especialment en aquells indrets on el bosc natural ha estat substituït per conreus cerealístics i més modernament per noves carreteres. Antigament el tram de la llera de la colònia del Guixaró que quedava per sota del canal, un cop passada la resclosa estava ocupada per un seguit d'horts familiars que es regaven amb l'aigua del riu; posteriorment amb la construcció del safareig avui desaparegut que s'omplia a través d'una petita comporta que desguassava des del canal es van fer un seguit de canalitzacions que permetia regar tota la llera amb molta més facilitat. El cultiu d'aquests horts permetia que la llera propera a la colònia es mantingués en un excel·lent estat de conservació. | 08049-165 | Colònia Guixaró i Colònia de l'Ametlla | El riu Llobregat neix a Montmell (Castellar de N'Hug) a 1.295 m d'alçada i desemboca a la Mediterrània. Té una longitud de 170 km, un cabal mitjà de 20,77 m3/s i una superfície de la conca de 4.948 km2. A la Pobla de Lillet s'ajunta amb el riu Arija i a Guardiola de Berguedà rep l'aiguabarreig del Bastareny que prové el Cadí i recorre la comarca del Berguedà de nord a sud, passant per l'embassament de La Baells i travessant els municipis d'Olvan, Avià, Gironella, Casserres, Puig-reig fins a trobar el delta del Prat del Llobregat. A la conca d'aquest riu, durant el segle XIX i XX s'hi van instal·lar nombroses colònies tèxtils amb les rescloses i canals, moltes de les quals han continuat fins als nostres dies utilitzant l'energia com a petites centrals elèctriques, de les quals a Casserres n'hi ha dos testimonis, la colònia Monegal o de l'Ametlla de Casserres, construïda al costat d'un antic molí fariner i la colònia del Guixaró, ambdues a la riba dreta del riu. En el seu pas per Casserres el riu Llobregat va rebent les aigües de diverses rieres com la de Clarà o la Graugés anomenada també de les Febres. | 42.0454100,1.8739300 | 406807 | 4655431 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44812-foto-08049-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44812-foto-08049-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||||||
| 44813 | Recinte i garita de la bauma de les Set portes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recinte-i-garita-de-la-bauma-de-les-set-portes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. http://www.xtec.cat/extcrp-baga/entorn/casserres/cbalma.htm | XIX | La vegetació no deixa veure'n l'estructura,sobretot dels murs i la garita ha patit un esfondrament. | Al damunt de la Bauma de les set portes, s'hi pot observar tres nivells de murs fets de pedra seca, adaptats a la topografia de la bauma. El mur superior en algun punt supera el metre d'amplada i s'hi observa cinc esglaons de pedra d'unes escales enclastades a la paret. Molt a prop d'aquestes escales hi ha una garita de planta circular de 2'4 metres, amb murs de 60 cm d'amplada, amb coberta de falsa volta i set espitlleres en tot el seu perímetre. Una part de la coberta i de la paret propera a la porta s'han esfondrat. | 08049-166 | Bauma de les Set portes -Camp de la Bauma | En època de guerres serví com amagatall i durant les guerres carlines va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s'observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància. Més tard va ser utilitzada com a habitatge fins la segona meitat del segle XX per 7 famílies, almenys fins l'any 1946. Segons informació oral proporcionada per Anicet Vilar Puig de Cal Perdiu Vell, a uns 150 metres abans d'arribar a la garita arran de mur hi havia unes estructures circulars, de pedra amb un forat al mig, d'un diàmetre aproximat entre vuitanta centímetres i un metre, alineades una al costat de l'altre i que van anar desapareixent. També el Sr. Ramon Mas ens contà que entre aquestes parets hi havia localitzat alguna destral neolítica que encara conserva. | 42.0079400,1.8186400 | 402174 | 4651333 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44813-foto-08049-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44813-foto-08049-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||||
| 44814 | Forn del Clot del Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-clot-del-biel | XV-XVIII | Conserva cambra de cocció i graella. | Forn d'època per determinar situat en el vessant occidental del Clot del Biel, sota el viaducte, que conserva la cambra de combustió i la graella. És de planta circular amb un diàmetre aproximat de 2'8 m per la cara interna. Una columna al mig de la cambra de combustió, de secció quadrangular ( 35 x 45 cm) feta de maons i 1'4 m d'alçada visibles, sosté la graella. Les parets de fang de la cambra de combustió, excavades en el mateix el marge, conserven restes visibles de vitrificació degut a l'exposició al foc i a les elevades temperatures. Des de l'interior de la cambra es poden observar els forats de respiració i transmissió de calor que connectaven amb la cambra de cocció. Són de planta rectangular i es troben colgats de terra i ceràmica. Són de superfície troncocònica, més amples de la part inferior que de la part superior. Per la base fan 4 x 10 cm i tenen una alçada aproximada de 40 cm. | 08049-167 | Clot del Biel | La seva datació és incerta. Tenim forns molt semblants a aquest en època romana, però amb la columna central feta amb d'altres materials i més amples. Alguns dels forats de respiració tenien teules àrabs encaixades, que podria tractar-se tant de material d'època medieval com moderna. Fins que no es faci una excavació serà difícil tenir-ne una adscripció cronològica fiable. En tot el territori abunden els forns de teuleria que es van utilitzar per construir la majoria de masies de la zona, però és veritat que tipològicament són diferents. | 42.0216200,1.8433500 | 404241 | 4652824 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44814-foto-08049-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44814-foto-08049-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44814-foto-08049-167-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No sabem si conserva part de les parets de la cambra de cocció. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||||
| 44815 | Restes de l'antic castell superior de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-lantic-castell-superior-de-casserres | SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. VIGUÉ, Jordi (dir) 1985). El Berguedà. Catalunya romànica, vol. XII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. | XIII-XIV | On es troba l'actual edifici de l'Ajuntament hi havia l'anomenat Castrum serris, és a dir el castell que esmenten els documents. Estava aixecat directament damunt la roca natural. Durant la darrera reforma i ampliació de les dependències municipals i la col·locació de l'ascensor no es va detectar cap resta antiga del possible castell; però això no ha de resultar estrany per la configuració del terreny, ja que no hi ha possibilitat d'acumulació de sediments arqueològics. La part més antiga que es conserva és un arc de pedra apuntat, gòtic. | 08049-168 | C. Escodines, 14 | La primera referència documental d'un castell data de l'any 798, quan Lluís I el Pietós encarregà al comte Borrell, conquerir i organitzar la zona per tal d'establir-hi una línea de fortificació que tindria com a puntals Cardona, Casserres i Osona. Des d'aquesta data i fins el segle XIV es troben múltiples referències al castell de Casserres; però en aquesta data es pot pensar que el castell es troba en un avançat estat de degradació. Un document de l'any 1347 parla d'un castrum inferiorem i un castrum superiorem. És a dir, dos castells. Segons un autor local, un d'ells es trobaria al serrat de Terracuca i el segon, on ara hi ha l'Ajuntament. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44815-foto-08049-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44815-foto-08049-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44815-foto-08049-168-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||||
| 44816 | Campanar del Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-del-guixaro | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | Estructura aixecada amb bigues de ferro en forma de 'V', amb un travesser a la part superior, que serveix de suport a la campana. Entre els dos eixos verticals una bigueta més prima els uneix en forma de ziga-zaga. Tot està collat al terra amb formigó, i al voltant hi ha una petita delimitació, un parterre quadrat amb ornamentació vegetal a l'interior. | 08049-169 | Colònia Guixaró (Casserres) | L'any 1993, quan s'adequa una part de l'edifici de les antigues escoles per posar-hi la nova església, es fa el projecte del campanar. De fet, l'aparellador, Josep Dalmau fa tres dissenys perquè la gent de la colònia escollís el que més li agradés. A aquest se li va afegir la campana de l'antiga església de Sant Esteve, que passaria a ser reutilitzada com a dependències privades de la fàbrica. | 41.9974400,1.8867000 | 407795 | 4650091 | 1993 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44816-foto-08049-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44816-foto-08049-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Dalmau | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||
| 44817 | Font de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bauma-0 | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XIX-XX | L'aigua no és potable. | Font situada sota una bauma de pedra sorrenca al punt més septentrional de la colònia Guixaró, a la riba dreta del Llobregat, a l'alçada de la resclosa. Es tracta d'una font d'aigua de beta amb un petit dipòsit tapiat i un sobreeixidor. L'aixeta és moderna amb tancament i obertura per palanca. Per accedir a la font cal baixar cinc esglaons. La zona està pavimentada amb empedrat. La bauma on està ubicada la font fa uns 30 metres de llargada. Al costat mateix hi passa el camí que comunica el Guixaró amb Viladomiu Nou. S'ha fet una vorera amb una petita zona arranjada amb bancs i taules de fusta per a fer-hi àpats. Per procurar major seguretat i evitar possibles despreniments de la roca, s'han aixecat quatre columnes de rajols. | 08049-170 | El Guixaró | En aquesta font era freqüent veure-hi acampats gitanos nòmades i per aquest motiu es va posar un rètol prohibint-hi l'acampada. Els arranjaments que li donen l'aspecte actual es van fer l'any 2010. | 41.9990400,1.8861700 | 407753 | 4650270 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44817-foto-08049-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44817-foto-08049-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Damunt la bauma hi han bardissars i dues alzines, un roure i a prop un gran pollancre de 40 metres d'alçada. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||
| 44818 | Edifici de les antigues escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-les-antigues-escoles | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. | XX | L'edifici de les antigues escoles, construït l'any 1932, respon a les necessitats per a les que va ser creat segons els conceptes de l'època. Així doncs, ens troben amb un edifici compost per un cos central de planta baixa, pis i sota coberta amb dues ales als laterals, de planta baixa. El cos central té la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i els cossos laterals tenen la coberta a tres aiguavessos. Els paraments són de pedra amb encoixinat amb combinació de fileres de rajols en finestres i portes. El cos esquerre ha estat reformat per encabir-hi l'església. Els vitralls que hi havien a l'antiga església de Sant Esteve s'han adaptat a les finestres d'aquesta. | 08049-171 | El Guixaró | Actualment, aquest edifici es destina a altres usos: l'ala on hi havia l'aula dels nens ara és l'església i l'ala de les nenes s'ha convertit en un local social per a diferents grups. L'Associació de Veïns i Amics del Guixaró, també té la seu en aquest edifici. | 41.9974700,1.8869700 | 407817 | 4650094 | 1932 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44818-foto-08049-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44818-foto-08049-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||||
| 44820 | Font del Balç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-balc | XIX-XX | Font que raja per un broc de ferro de 7'5 cm de diàmetre collat a una paret de pedra de maó arrebossada amb ciment, situada en el marge d'una cinglera de pedra sorrenca. La vegetació d'heures cobreix part de la capçalera de la font. Hi ha una placa de llauna amb el nom de la font. L'aigua desguassa per una reixa de ferro i va a parar al riu Llobregat que està a uns 30 metres. La zona de la font és una explanada antropitzada i utilitzada com a zona d'esbarjo periurbà, amb plantació de plataners i amb una zona lúdica amb taules i cadires d'un establiment comercial. | 08049-173 | El Balç - Riba dreta del Llobregat a prop de la bauma del Forroll | A la Font del Balç, des de fa cinc anys, l'Associació Cultural de la font del Balç organitza una mostra gastronòmica i vitivinícola coneguda amb el nom de 'B de gust'; en la qual els elaboradors i els cellers ofereixen els seus productes en forma de tast o degustació, amb la finalitat que els assistents a la mostra els coneguin de primera mà. També s'organitzen activitats paral·leles musicals culturals. S'organitza el primer diumenge de juliol. | 42.0381500,1.8786200 | 407185 | 4654620 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44820-foto-08049-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44820-foto-08049-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||||||
| 44821 | Font del racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raco-0 | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | L'aigua no és potable. | Font d'aigua canalitzada situada en el desnivell atalussat que hi ha entre la zona d'esbarjo i el carrer del Bloc del Forn. A la paret de contenció de la terrassa superior, on hi havia els antics horts, i feta de paredat antic, amb pedres irregulars, s'ha fet una entrada rectangular ( 2 x 1'7 m) i volta escarsera de rajols plans. L'aixeta és moderna amb palanca de tancament i obertura. L'aigua desguassa per una pica rebaixada a nivell del sòl. Damunt la volta, a la paret, hi ha un plafó ceràmic amb el nom de la font. Aquest plafó és obra de la ceramista del Guixaró Carme Aubets Badia, que viu al davant mateix de la font. | 08049-174 | El Guixaró | 41.9968600,1.8872600 | 407840 | 4650026 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44821-foto-08049-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44821-foto-08049-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||||
| 44822 | Festa Major de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cristofol | SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | La Festa Major del Guixaró es celebra per la diada de Sant Cristòfol, que és el 10 de juliol, però es concentren els actes durant el cap de setmana de juliol. Les activitats organitzades actualment per l'Associació de Veïns i Amics del Guixaró, es centren en un sopar comunitari amb ball durant el vespre del dissabte. L'endemà es fa l'Ofici religiós i en acabar es beneeixen les medalles de Sant Cristòfol. També es fan jocs infantils, gimcanes i s'aprofita per fer una exposició de caràcter històric o artístic relacionat amb la colònia. | 08049-175 | El Guixaró | La Festa Major es celebra per Sant Cristòfol des de fa 40 anys. Abans es feia per Pasqua i l'organitzava una Comissió de festes pagada íntegrament per l'amo de la colònia. Aquest els va proposar un dia que escollissin entre que els pagués la Festa Major o els construís una piscina. Van escollir la piscina, però veient el resultat final se'n van penedir força. En èpoques de més moviment a la colònia, s'havien fet ballades de sardanes, cantades de caramelles (segurament quan la festa era per Pasqua) i partits de futbol. | 41.9966300,1.8866700 | 407791 | 4650002 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44822-foto-08049-175-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||||
| 44823 | Trobada de cotxes antics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-cotxes-antics | SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | Es celebra el segon cap de setmana de març , però molts participants, sobretot els que venen de fora, arriben el dijous. S'hi apleguen tota classe de vehicles militars i antics amb els acompanyants vestits d'època. Venen participants d'arreu de l'estat espanyol, com Mallorca, Navarra o el País Basc i de la resta d'Europa, com Holanda, Bèlgica o França. S'organitzen àpats comunitaris com l'esmorzar o el dinar de germanor del diumenge i es preparen exhibicions, concursos o raids per conèixer l'entorn, circulant per pistes prèviament senyalitzades. També es fa una fira de peces de recanvi i material militar. Els participant s'allotgen en cases, fondes, albergs i càmpings de la zona. | 08049-176 | El Guixaró | La primera trobada de cotxes antics i militars es va fer l'any 1995, promocionat per Ferran Sibila, un col·leccionista que viu a la colònia juntament amb la participació de l'Associació de Veïns i Amics del Guixaró. | 41.9963400,1.8866000 | 407785 | 4649969 | 1995 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44823-foto-08049-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44823-foto-08049-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||||
| 44824 | Torre de l'amo de la colònia de l'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-la-colonia-de-lametlla-de-casserres | AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). L'Ametlla de Casserres. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'; dins l'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XX | Torre als quatre vents de planta quadrada, construïda damunt la roca en una zona que domina tot l'espai de la colònia. Consta de planta baixa i dos pisos, el segon dels quals és a la sota coberta de mansarda i pissarra. Destaca la torre de secció circular i teulada cònica adossada a la façana nord-oriental amb la data de construcció. Un mur perimetral tanca tot el conjunt. | 08049-177 | l'Ametlla de Casserres, al nord-est del terme municipal | La masia de l'Ametlla, nom dels seus propietaris, era una finca agrícola que posseïa els camps occidentals annexos a la masia. Josep Comas i Ametlla, l'any 1814 s'instal·la en un vell molí del terme de Puig-reig. Uns anys més tard (1834) els germans Ramon, Josep i Joan van rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Gironella per reconstruir la resclosa del molí de la vila. La importància de la família queda palesa per la seva vinculació amb els molins de l'Ametlla de Casserres i el de l'Ametlla de Merola, als que va donar nom, com amb el de Gironella i Puig-reig. Els primers tallers tèxtils s'instal·len dins el molí amb el patrocini de Tomàs Bach de Berga. L'any 1858 Esteve Monegal compra la fàbrica i comença l'expansió de la colònia i l'any 1873 demanà permís per construir una nova resclosa per tal de modernitzar el sistema productiu i fer-lo més rendible. El permís arribà l'any 1875 i seguidament es muntà una nova turbina, s'amplià l'espai productiu amb la construcció d' una nova fàbrica i es comprà més maquinària amb la qual cosa es contractaren més treballadors. L'any 1879 mor Esteve Monegal i el seu fill, Josep Monegal i Nogués, continua l'empresa iniciada pel pare. L'any 1900 la fàbrica ja disposava de les seccions de filatura i tissatge i hi treballaven tres-centes persones. Aprofitant la conjuntura de la Primera Guerra Mundial fa un creixement qualitatiu que fa ampliar el negoci i es converteix en 'J. Monegal Nogués e Hijos' i l'any 1925 es transforma en societat anònima: 'Textil Monegal, S.A'. L'any 1966 amb la crisi del sector tancà les portes. Amb el final de l'activitat productiva, els propietaris de la colònia oferiren als treballadors la possibilitat d'adquirir, en règim de propietat, els pisos on vivien. La majoria ho van acceptar. Josep Monegal i Nogués, el principal impulsor de la colònia, a més de fabricant i comerciant de cotó a l'engròs, fou vocal (1886-1890) i president (1902 i 1928) de la Cambra de Comerç de Barcelona; també alcalde de Barcelona (1902-03), senador (1905 i 1907) i senador vitalici des de 1908. Els Monegal foren membres fundadors de la Caixa de Pensions. | 42.0440300,1.8737600 | 406791 | 4655278 | 1906 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44824-foto-08049-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44824-foto-08049-177-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Colònia de l'Ametlla de Casserres, està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori, que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i la protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||
| 44825 | Cal Tonis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonis | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Hi ha elements estructurals que necessiten reforma i d'altres sanejament. | Masia fonamentada directament damunt la roca natural, és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La part més antiga de la casa queda amagada per una reforma de principis de segle XX feta de totxos vistos. En canvi el parament antic és de maçoneria amb grans carreus escairats a les cantoneres. La porta antiga té la llinda recta de pedra | 08049-178 | Clot de els barraques | Antigament es coneixia amb el nom de La barraca de la Vinya del Senyor. Pertany a Cal Fàbrega. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Torri'. | 42.0065700,1.8327200 | 403338 | 4651165 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44825-foto-08049-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44825-foto-08049-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44825-foto-08049-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||||
| 44826 | Mare de Déu del Roser de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-de-lametlla | AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). L'Ametlla de Casserres. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'; dins l'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XIX-XX | El pinacle va caure a causa de l'impacta d'un llamp. El tros que es va desprendre es troba darrera una tanca de ferro que hi ha a l'exterior de l'edifici. | Església de la colònia de l'Ametlla de Casserres, d'estil neogòtic. Està aixecada damunt una llosa sorrenca i construïda totalment amb la pedra provinent de la pedrera que permetia engrandir al mateix temps la fàbrica i els nous habitatges del carrer de Dalt. És de planta de creu llatina, d'una nau amb volta d'aresta i capelles laterals. La coberta és de teules àrabs a dues aigües. El campanar s'alça des de la façana presidit per un pinacle i forma un petit porxo d'entrada. A l'interior hi ha un cor. A l'exterior sobresurten uns contraforts flanquejant la nau i acabats amb pinacles, que com tots els elements ornamentals responen a una estètica neogòtica. | 08049-179 | L'Ametlla de Casserres, al nord-est del terme municipal | Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949) era l'arquitecte de municipal de Gironella i fou deixeble de Domènech i Montaner. Es construí per iniciativa de Josep Monegal, que fou alcalde de Barcelona. | 42.0470700,1.8723300 | 406677 | 4655617 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44826-foto-08049-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44826-foto-08049-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44826-foto-08049-179-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alexandre Soler i March | Hi ha un orgue de fusta i unes prestatgeries amb partitures i càntics ben antics. | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | ||||||
| 44827 | Foc de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foc-de-sant-isidre | XX | Es celebra la festivitat de Sant Isidre, el 14 de maig, patró dels pagesos. Per la revetlla de Sant Isidre, a la nit, es fa una foguera i s'encenen petards. Es fa a la plaça de les rodes,prop de la riera de les Febres. Es reparteix coca amb xocolata per tots els assistents, moscatell i refrescos. Aquesta revetlla la paguen els nens. Passen per tota la colònia per recaptar diners que serviran per comprar els ingredients per fer les coques, la xocolata i les begudes. | 08049-180 | Plaça de les Rodes - l'Ametlla de Casserres | Aquesta festa fa 30 anys que dura i va començar mig en broma amb els nens de la colònia. | 42.0438600,1.8746600 | 406865 | 4655259 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 | |||||||||||||
| 44828 | Masoveria de Canudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-canudes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XVI | Manca d'ús i manteniment. | Masoveria separada de la masia de Canudes, de planta rectangular construïda aprofitant el desnivell de la roca natural i que consta de planta baixa, dos pisos i sota coberta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Només la planta baixa i el primer pis són de pedra; la resta és de maó vist sense arrebossar, a excepció de els cantoneres. La porta principal és més aviat baixa, amb una gran llinda de fusta, mentre que les finestres de la primera planta tenen les llindes, ampits i brancals de pedra treballada. A la façana sud-occidental, es conserva una conillera amb un balconet. Al sud aïllat, primer apareix un corral típic planta baixa i pis, fet de pedra, amb columnes i cantoneres de rajols i bigues de fusta amb teula a reformar. Més enllà, hi ha un petit cobert en planta baixa de pedra i maó, estructura de formigó i teula àrab, emprat com a garatge. | 08049-181 | Canudes - Al nord-est de Sant Pau de Casserres | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de Canudas'. | 42.0338800,1.8518800 | 404965 | 4654175 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44828-foto-08049-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44828-foto-08049-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44828-foto-08049-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:58 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc