Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65860 | Cal Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ribera-0 | XVIII | Cal Ribera està situat prop de la riera de Merlès, formant un petit nucli amb cal Ferrer i Puigferrat. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, tot i que en algunes parts hi apareix directament la tàpia, que han estat arrebossats deixant els emmarcaments de les obertures vistos. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, té un cos adossat al davant que forma un porxo a nivell de primer pis. A nivell de planta baixa hi ha una porta reformada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1770 inscrita a la llinda i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb un quadrat en relleu a la llinda en el que hi ha una creu i una inscripció molt erosionada. Al primer pis hi ha una finestra reformada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una reconvertida en balcó i l'altra amb ampit motllurat; i a les golfes tres obertures reformades. La façana nord conté únicament dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra reformada a les golfes. La façana oest té un pis menys a causa del marge rocós en el que es troba adossat la masia. Únicament hi ha tres finestres reformades, totes situades a nivell de primer pis. La façana sud té una estructura adossada a nivell de planta baixa. En aquesta façana només hi ha una obertura emmarcada amb maó a nivell de primer pis. Pocs metres davant la façana principal, hi ha un pou de planta rectangular bastit amb maó vist. | 08255-104 | Sector central del terme municipal | 41.9937800,1.9731300 | 414948 | 4649596 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65860-foto-08255-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65860-foto-08255-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65860-foto-08255-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 65861 | Molí del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mas | MESTRE, Pere. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVIII | Algunes parts de l'edifici amenacen ruïna i la vegetació cobreix bona part de l'exterior més proper, dificultant l'accés al molí. | El Molí del Mas està situat en un punt enclotat en el marge oest de la riera de Merlès, a pocs metres d'aquesta i a l'altre costat de la masia que li dóna nom. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes (algun dels quals en estat de ruïna), amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats parcialment i carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, presenta a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una porta reformada. Al primer pis hi ha una finestra reformada i sobresurt una estructura amb teulada de doble vessant just sobre el portal principal de l'edifici. La façana sud té únicament tres finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i quatre finestres reformades al primer pis. La façana nord té un cos adossat amb teulada d'una sola vessant on hi ha un accés lateral emmarcat amb pedra bisellada i els dos carreus que es conserven d'un antic matacà just a sobre. A la part visible de la façana hi ha una espitllera a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis, amb la peculiaritat que la llinda, formada per un sol monòlit forma un arc de mig punt. La resta de la façana nord i la façana est són actualment inaccessibles per la gran quantitat de bardissa que envolta l'edifici. | 08255-105 | Sector central del terme municipal | El Molí del Mas probablement correspon a una edificació de mitjans del segle XVIII i fou ampliat al segle XIX. L'any 1754, Josep d'Oriola i Cortada, va rebre la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica. El molí va deixar de funcionar passada la Guerra Civil. Fins als anys 70 del segle XX el molí s'havia adaptat com a habitatge. | 41.9909800,1.9720400 | 414854 | 4649286 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65861-foto-08255-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65861-foto-08255-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65861-foto-08255-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La maquinària del molí es conserva al seu interior tot i que no s'hi ha pogut accedir ja que l'edifici amenaça ruïna.La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 65862 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-12 | XIX-XX | La Torre es troba situada a la riba oest de la riera de Merlès prop de cal Paleta i l'antiga Serradora. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i presenta les cantonades i les obertures emmarcades amb maó. Dues línies de maó horitzontals i dues línies de maó verticals delimiten els nivells de pisos i les crugies. Les línies horitzontals ressegueixen també la part superior de les finestres provocant un ressalt. Tota la casa presenta una disposició simètrica de les obertures, les quals estan emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla. La façana principal orientada al sud-oest presenta un portal d'accés central i dues finestres que el flanquegen a la planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres. A la façana nord-oest hi ha dues finestres a la planta baixa i dues finestres al primer pis. A sota el carener s'hi obre una finestra de menors dimensions també emmarcada amb maó. La façana nord-est presenta tres finestres a la planta baixa, dues finestres al primer pis i una estructura adossada que sobresurt perpendicularment, totalment arrebossada. A la façana sud-est s'obren dues finestres per planta i una petita finestra sota carener. | 08255-106 | Sector central del terme municipal | 41.9891700,1.9693100 | 414626 | 4649088 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65862-foto-08255-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65862-foto-08255-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 65864 | Cal Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paleta-0 | XIX-XX | Cal Paleta està situada uns metres a l'oest de la riera de Merlès, just al sud de la Torre i ben a prop de les altres estructures que formaven la Serradora. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions separada en dos habitatges de planta baixa i primer pis, un anomenat cal Paleta i l'altre ca la Ramona. Està bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb les cantonades delimitades amb maó i amb totes les obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta amb arc de descàrrega de maó. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest mostra els dos habitatges separats amb una distribució simètrica respecte l'eix central. En els dos habitatges hi ha una porta i una finestra a la planta baixa, i dues finestres al primer pis. La façana nord, pràcticament coberta d'heura en tota la seva extensió, té únicament una porta tapiada a la planta baixa i una finestra al primer pis. La façana oest, orientada cap a la riera de Merlès, presenta una distribució exacte respecte la façana principal, amb dues portes i dues finestres a la planta baixa i quatre finestres al primer pis, quedant repartides de forma simètrica i separades en dos habitatges. Del centre de la façana en sobresurt un petit cobert que conté l'antic forn de pa, amb la volta d'obra i la boca formada per dos monòlits de pedra treballada. La façana sud queda dominada per un llarg cobert adossat, bastit amb amples pilars de maçoneria de pedra amb maó a les cantonades. A l'extrem del cobert, hi ha diversos pilars més que actualment no sustenten cap teulada. | 08255-108 | Sector central del terme municipal | 41.9888100,1.9688700 | 414589 | 4649048 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65864-foto-08255-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65864-foto-08255-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 65865 | Salavert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salavert | XVIII | Salavert es troba situada al nord-est de Puigdesala i Esmerats, a l'oest del nucli de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per diversos cossos adossats amb diferent nivell i vessants de teulada. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades, totalment arrebossada. La façana principal, orientada al sud, està formada per tres cossos adossats i queda tancada per un mur amb estructures agropecuàries i una porta de lliça coberta amb barbacana de doble vessant, formant un petit pati al davant. A la banda esquerra de la façana hi ha un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis, sobre el portal, s'obre un finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat, i dues finestres reformades. A la part central hi ha un cos que s'ha reformat (una possible antiga pallissa) quedant a la vista els antics pilars. S'ha tapiat amb mur part de les grans obertures i s'hi ha obert dues finestres. La part de la dreta, que forma part del cos adossat a la façana est, s'hi obre una porta i una finestra. La façana oest queda dominada per un cos adossat modern, amb teulada d'una sola vessant. A la façana nord s'obren dues petites obertures a nivell de planta baixa, cinc finestres al primer pis, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra i ampit de pedra i tres finestres a les golfes, dues d'elles emmarcades amb monòlits i ampit de pedra. A la façana est s'hi adossa un cos d'alçada inferior amb teulada a doble vessant on s'hi obren dues finestres a nivell de primer pis. | 08255-109 | Sector oest del terme municipal | 42.0032800,1.9630600 | 414127 | 4650660 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65865-foto-08255-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65865-foto-08255-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65865-foto-08255-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 65866 | Puigferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigferrat-0 | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVII-XVIII | El desús de l'habitatge i el poc manteniment provoca un deteriorament progressiu. Presenta la teulada vella de bigues i llates de fusta i algunes parts s'han esfondrat. | Puigferrat està situada prop del camí que condueix a Puigdesala i Salavert, enfront de cal Ferrer. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades, algunes d'elles integrades als murs fruit de les ampliacions al llarg dels anys. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada al qual s'accedeix a través de dos graons. A l'esquerra hi ha un altre portal, aquest d'arc rebaixat i emmarcat amb maó. També hi ha una finestra tapiada amb una data molt erosionada a la llinda de la qual només es distingeixen els dos últims dígits: - - 89. A la dreta del portal s'hi obre una finestra emmarcada amb maó. Cal ressaltar un carreu situat a la banda esquerra de la llinda del portal principal el qual es troba decorat amb un dibuix geomètric format per tres cercles concèntrics; a l'interior hi ha un cercle amb diversos raigs (semblant a un sol) i una roda interior amb sis radis. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. Les finestres central i esquerra tenen ampit de pedra. A la banda esquerra de la façana s'hi adossa perpendicularment un cos construït amb obra. A la façana nord-est hi ha la pallissa que té accessos i obertures també en la façana principal. Està construïda parcialment amb pedra i obra i es troba en mal estat de conservació i part de la teulada s'ha esfondrat. La façana nord-oest presenta una estructura de pedra adossada a la planta baixa i una finestra a l'extrem dret emmarcada amb maó. Al primer pis s'hi obren dues finestres emmarcades amb maó, un accés a un balcó que dóna a una comuna i una finestra emmarcada amb brancals de pedra i llinda de pedra en la qual hi ha la decoració de tres petits rostres esculpits en baix relleu disposats triangularment. A la façana sud-oest no té obertures i forma part d'un cos adossat construït amb maçoneria de pedra i obra vista, que s'allarga en direcció sud-est, sobresortint de la façana principal. | 08255-110 | Sector central del terme municipal | Puigferrat es troba documentat a mitjans segle XIII, adscrit al mas Escrigues que en feu donació a la Mitra de Vic. En aquesta masia visqueren diverses generacions de campaners, tal com ho demostra una de les campanes de l'església parroquial obrada per Juan Puigferrat a finals del segle XVII. | 41.9933600,1.9715800 | 414819 | 4649550 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65866-foto-08255-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65866-foto-08255-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65866-foto-08255-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65867 | Esmerats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esmerats | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVIII | Restaurada. | Esmerats es troba situada al nord-oest de la masia de Puigferrat, prop del camí que condueix a Puigdesala i Salavert. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per dos volums adossats de diferent nivell de teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, i diversos cossos adossats. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades, algunes d'elles integrades als murs fruit les ampliacions al llarg dels anys. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta en el volum més antic situat a la part esquerra, un portal d'accés, dues finestres al primer pis i dues a les golfes. Aquest volum es troba en fase de restauració. El volum més modern és el que correspon a la part dreta de la façana, té una major alçada i està format per dos cossos diferenciats per una cantonada diferenciada integrada al mur. Aquesta part presenta un portal d'accés emmarcat amb pedra bisellada amb un arc de descàrrega de maó a sobre i una finestra moderna al a dreta. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada i ampit motllurat i una finestra d'arc rebaixat emmarcada amb maó i coronament de maó a plec de llibre. A les golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb maó. La façana nord correspon al volum antic, presenta una cisterna semicircular adossada amb un accés a la part superior i coberta amb una teulada moderna d'una vessant. També hi ha dues finestres al nivell de primer pis i una a les golfes. La façana est té una forma en L. A la part del volum antic hi ha dues obertures a la planta baixa, tres finestres al primer pis, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i dues finestres a les golfes. A la part del volum més modern hi ha una obertura a la planta baixa, una porta emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada a nivell de primer pis que s'accedeix a través d'una escala moderna, i una finestra a les golfes. A l'esquerra de la façana s'adossa un cos que sobresurt perpendicularment amb teulada de doble vessant on s'hi obren dues finestres emmarcades amb obra al nord i una a l'est. Al capdavall d'aquest cos encara s'hi adossa una altra estructura, un cobert, amb teulada d'una vessant. La façana sud té diverses estructures agropecuàries al davant deixant un estret pas enmig. La façana presenta, a la planta baixa, una ampla arcada d'arc de mig punt tapiada; una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda d'arc rebaixat de maó i dues finestres reformades. Al primer pis s'hi obren tres finestres balconeres emmarcades amb maó, una de les quals tapiada; una finestra moderna i una galeria de tres arcades d'arc rebaixat emmarcades amb maó. A les golfes es repeteix la disposició de les obertures: tres finestres emmarcades amb maó i una galeria de tres arcs rebaixats emmarcats amb maó. Sota teulada encara s'hi obre una altra finestra emmarcada amb maó. | 08255-111 | Sector central del terme municipal | La masia d'Esmerats es troba documentada al 1303 quan tenia adscrit el mas Moixons de Sant Pau de Pinós. Apareix també a finals del segle XV, en el fogatge de 1497 dins la parròquia de Santa Maria de Merlès, i amb el nom d'Asmalars. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553 amb el nom de Asmarachs de Merlès. L'edifici actual fou construit probablement al segle XVIII amb ampliacions i reformes al llarg dels segles següents. | 41.9951800,1.9680700 | 414531 | 4649756 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65867-foto-08255-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65867-foto-08255-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65867-foto-08255-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65868 | Camadoca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camadoca | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). | XVII-XVIII | Camadoca es troba situada a uns 100 metres al sud de del nucli urbà de Santa Maria de Merlès, a la riba oest de la riera de Merlès, prop del pont Medieval. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i carener partit amb diferent altura. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats i cantonades diferenciades, algunes integrades als murs fruit de les ampliacions al llarg del temps. A la façana principal encara s'observen les traces de la primitiva estructura de la casa, més petita i formada només per planta baixa i un pis. La façana principal, orientada al nord, presenta a la planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat amb petites dovelles. A la dreta del portal hi ha una porta i una finestra emmarcats amb maó, i a l'esquerra una porta d'accés reformada. Al primer pis, i sobre el portal central, hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada reconvertida en finestra balconera i a cada costat una finestra emmarcada amb maó. A nivell de golfes s'hi obre una finestra emmarcada amb maó. La façana est presenta dues petites finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i dues finestres, de majors dimensions, al primer pis, també emmarcades amb maó. La façana sud presenta un cos adossat al llarg de tota la façana, de menor alçada i teulada de doble vessant on s'hi obren diverses finestres, algunes amb llinda de fusta. Més endavant també hi ha una estructura d'obra (un cobert) amb teulada de doble vessant, i al costat hi havia l'antiga era enrajolada i delimitada amb línies de grans blocs de pedra amb la part superior arrodonida. En ella s'hi havia trobat una gran pedra amb un encaix al centre, una possible base de paller. La façana oest presenta diversos cossos de pedra i obra adossats d'ús agropecuari i de diferent nivell de teulada. Sota teulada s'hi obre una finestra. | 08255-112 | Sector central del terme municipal | Camadoca es troba documentada l'any 1370 depenent de la batllia de Lluçà. També pagava censos a la batllia de Pinós ja que es troba documentada en un capbreu de 1434 de béns del monestir de Lluçà formant part de la batllia de Pinós. Havia estat un hostal (els hostalers que el regentaven van fundar més tard l'hostal de Sant Cristofol) i també més recentment una barberia. L'edifici actual és probablement del segle XVII amb moltes reformes posteriors. | 41.9997300,1.9778700 | 415349 | 4650252 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65868-foto-08255-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65868-foto-08255-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65868-foto-08255-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 65869 | Masoveria de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-la-cortada | XIX | La masoveria de la Cortada es troba situada a uns metres al nord de la masia de la Cortada, formant part del conjunt arquitectònic que es troba tancat per un mur de pedra i diverses estructures agropecuàries deixant un gran pati o era al davant. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a l'oest, presenta a la planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada flanquejant-lo. Tant el primer com el segon pis presenten la mateixa tipologia i disposició d'obertures que segueixen la disposició vertical d'obertures que la planta baixa. D'aquesta manera, al centre hi ha una finestra balconera central i dues finestres flanquejant-la, que es repeteix al segon pis. Totes les finestres estan emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada. A la façana sud s'hi accedeix a través d'un mur amb un portal d'arc rebaixat que uneix la masoveria amb la masia de la Cortada, on hi ha la data inscrita de 1869 a la clau de l'arc. La façana presenta una porta a nivell de planta baixa, emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada. La façana est presenta diversos cossos i estructures agropecuàries adossades a la planta baixa, així com un cos d'obra que sobresurt al primer pis que forma un balcó. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada i al segon pis s'hi obren tres finestres també emmarcades amb pedra treballada. A la façana nord hi ha una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra al primer pis. | 08255-113 | Sector central del terme municipal | 42.0082400,1.9791000 | 415462 | 4651195 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65869-foto-08255-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65869-foto-08255-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 65870 | Rectoria de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti-0 | XVII | La rectoria de Sant Martí de Merlès es troba adossada a l'oest de l'església que li dóna nom, dins la vall de la riera de Merlès i al marge est d'aquesta. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats i carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada amb la llinda reformada. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i una galeria construïda modernament. La façana oest té un nivell més a causa del desnivell sobre el que s'assenta l'edifici, i s'hi observen trams dels murs de càrrega on ha caigut l'arrebossat i altres on hi ha la tàpia vista. A nivell de soterrani hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada i dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i al primer pis, un balcó reformat i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la part esquerra de la façana l'edifici fa un queixal on s'observen cinc obertures, dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, una finestra reformada i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a les golfes. La façana nord està dominada per un cos que sobresurt a la part dreta formant una eixida a nivell de primer pis. A la planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra treballada, dues finestres reformades, i una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés a l'eixida, sustentada amb dos esvelts pilars de pedra bisellada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Finalment, la façana est queda adossada completament a l'església de Sant Martí de Merlès. | 08255-114 | Sector central del terme municipal | 42.0011800,1.9829300 | 415770 | 4650408 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65870-foto-08255-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65870-foto-08255-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 65871 | Molí de Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-pedros | XVII | Degut a la seva situació, en un racó ombrívol i fresc, i al seu desús, el molí es va tapant progressivament amb la densa vegetació que l'envolta. | El Molí de Pedrós, conegut actualment com a molí de la casa Cremada, està situat en una fondalada molt pronunciada i completament coberta de vegetació a l'est de la casa Cremada. Es tracta d'una molí de petites dimensions ja que a diferència del que és habitual, no compta amb cap habitatge annexat. Està adossat a un marge molt pronunciat quedant la bassa del molí en l'extrem superior del desnivell, en una zona plana, i el molí uns 15 metres més avall, en un racó de difícil accés i amb un pendent molt pronunciat. El molí està format per dos nivells, un superior, format per la sala de màquines i un inferior, el carcabà. A la sala de màquines es conserven dues moles, està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i té unes dimensions pràcticament quadrades (l'interior fa uns 5 metres per 4'80 metres). Està coberta amb volta de canó de maçoneria de pedra i coronada amb lloses, tot i que el gran creixement dels boixos sobre la teulada de l'edifici està malmetent la coberta L'accés principal a la sala de màquines està emmarcat amb pedra bisellada i amb una inscripció a la llinda on es llegeix 'Sagimon Padros ha retornat lo molí 1768'. També hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Sota aquesta finestra, en un nivell inferior hi ha el carcabà format per un conducte rectangular que comunica l'exterior amb el punt on sortia l'aigua ja utilitzada, sota la sala de màquines del molí. La bassa del molí, situada uns 17 metres més amunt que el carcabà, és de grans dimensions. Conserva part dels murs de maçoneria de pedra que la delimitaven, destacant la cantonada per on es desviava l'aigua cap al molí, de forma circular i bastida amb carreus treballats disposats regularment. | 08255-115 | Sector sud del terme municipal | 41.9606000,1.9722000 | 414827 | 4645913 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65871-foto-08255-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65871-foto-08255-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 65872 | Torre de Ginebret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-ginebret | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> | XII | Els murs de la torre es van desfer i les pedres es van extreure i traslladar de municipi. | <p>Les restes de la Torre Ginebret es troben situades a la baga de Ginebret, al costat de la pista forestal que comunica, amb força desnivell, des de l'església de Santa Maria de Pinós a la riera de Merlès. Les restes es troben a la banda est del a pista, abans que aquesta faci un revolt pronunciat a l'esquerra, sobre el cap d'un serrat. Actualment les restes consisteixen en diversos carreus treballats a les vessants del turó i l'arrencada d'alguns dels murs que constituïen la planta de la torre, molt fets malbé, formant un petit monticle. La Torre Ginebret fins fa uns anys conservava l'angle nord-occidental i una part de l'angle sud-occidental en una altura considerable que superava els 4 metres. En el pany de paret que conservava s'hi podien veure una renglera de forats que distaven entre ells uns 50 centímetres; aquests forats estaven destinats a sostenir les bigues de fusta d'un segon pis. Al nivell de planta baixa hi havia un seguit d'espitlleres. L'edifici estava construït amb murs de maçoneria de pedra de carreus grossos i ben escairats.</p> | 08255-116 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Tot i que sovint s'ha identificat amb el castell dels barons de Pinós, els últims treballs apunten a la hipòtesi de que les restes de la fortalesa propera a Santa Maria de Pinós correspon a una torre fortificada o 'domus' senyorial que deuria ser el centre d'un important alou que protegia el camí d'Osona a Cardona en aquest sector del Baix Berguedà.</p> | 41.9855000,1.9316800 | 411504 | 4648718 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65872-foto-08255-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65872-foto-08255-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65872-foto-08255-116-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del llibre 'Catalunya Romànica. Berguedà'. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||
| 65873 | Pla de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-palau | Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -VII/XV | Jaciment força erosionat. | El jaciment de Pla de Palau es troba situat a l'extrem d'un serrat, acinglerat per la vessant de llevant i planer pel costat de ponent, sobre el mas Palau del Roc, a la riba de ponent de la riera de Merlès. Es tracta d'un lloc d'habitació amb estructures conservades. Arqueològicament el jaciment ha estat identificat per la presència d'abundant ceràmica oxidada ibèrica i per un conjunt d'estructures arquitectòniques indeterminades que s'observen sota la capa vegetal. No es té més coneixement d'aquest jaciment però es creu que les seves restes arquitectòniques poden correspondre a un assentament medieval i la terrissa que es recull superficialment podria ser testimoni d'un precedent ibèric anterior. | 08255-117 | Sector oest del terme municipal | Estació arqueològica descoberta per M. Vilarrasa, veí de Puig-Reig. | 42.0141900,1.9804200 | 415579 | 4651855 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65873-foto-08255-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65873-foto-08255-117-2.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Des d'aquest punt es domina la vall de Merlès i es troba proper al jaciment ibèric de Bonells, aquest, situat a la banda de llevant de la riera de Merlès. | 80|81|85|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 65874 | Dolmen de Camprodon (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-camprodon-jaciment | CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -XIX/-VII | El domen fou parcialment destruït per construir un camí de carro. | El dolmen de Camprodon es trobava situat uns 300 metres a llevant de l'església de Sant Pau de Pinós. Es tracta d'un lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu o dolmen que estava format per un tarter o túmul de 6 metres de diàmetre que cobria un sepulcre que fou parcialment destruït per construir un camí de carro. La cambra estava delimitada amb dues lloses, una de 1'40 metres de llarg per 0'60 metres d'alt i 0'18 metres de gruix i una altra de perpendicular de 1'98 metres de llarg, 0'60 metres d'ampla i 0'14 metres de gruix. Entre els fragments ceràmics recuperats es poden reconstruir dos vasos llisos fets a mà. Les restes antropològiques consisteixen en dos cranis, quatre maxil·lars inferiors i alguns ossos llargs. | 08255-118 | Sector sud del terme municipal | El jaciment fou excavat per Mn. Isidre Grifell, per encàrrec de Mn. Serra Vilaró. | 41.9717200,1.9589400 | 413743 | 4647160 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65874-foto-08255-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65874-foto-08255-118-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les restes ceràmiques es conserven al Museu Comarcal i Diocesà de Solsona.La segona imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79|76 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 65875 | Poblat de Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-sant-pau-de-pinos | CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà. SERRA, Joan (1928). Ceràmica de Merlès. Musaeum Archaelogicum Diocesanum. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -X/-VII | Jaciment força erosionat. | El poblat de Sant Pau de Pinós es troba situat en una zona aturonada coberta de bosc d'alzina i de pi, a uns 400 metres a llevant de l'església de Sant Pau de Pinós. Es tracta d'un lloc d'habitació amb estructures peribles, que fou excavat l'any 1918 per Mn. Serra Vilaró el qual l'anomenà 'poblat de Merlès'. De tot el jaciment, força més extens, es va excavar bàsicament una casa de planta més o menys quadrangular (3'30 metres de costat) que proporcionà tres nivells estratigràfics dels quals l'inferior contenia una gran quantitat de terrissa feta a mà, de la qual es poden distingir dos grups principals: A/ Ceràmica amb superfícies cuidades i llustroses. Correspon a la terrissa més genuïna dels pobles dels Camps d'Urnes. Les formes solen ser gerres bitrocòniques amb peu diferenciat i anul·lar, i tasses de petites dimensions amb nansa vertical. També en són característics els plats-tapadora troncocònics amb una nansa horitzontal. S'hi troben tres tipus de decoracions associades: 1. Acanalats poc profunds, horitzontals i oblicus. 2. Línies d'incisions en espina de peix 3. Impressions fetes amb fil metàl·lic enrotllat. B/ Ceràmica de superfície grollera. Es tracta de la ceràmica indígena evolucionada dels models d'inicis de l'Edat del Bronze i que, en aquest moment, queda relegada, sobretot, a les gerres de mida gran i mitjana destinades a emmagatzement. Són de forma ovoide, amb el fons pla i una vora fortment exvasada sovint amb el llavi bisellat. La decoració d'aquestes terrisses és molt repetitiva i es caracteritza pel seu 'barroquisme' que sovint s'estén a tota la superfície de la peça. Aquest element junt amb la decoració realitzada amb la tècnica d'impressions amb petxina de càrdium (exòtica en les cultures del Bronze final català), ha fet que s'hagi considerat el jaciment de Merlès com a propi d'una cultura diferenciada de les altres manifestacions catalanes de la mateixa època. Altres decoracions que s'hi troben associades són els cordons aplicats, les empremtes digitals, les incisions en zig-zag i les decoracions pentinades. Els treballs de 1918 van poder ésser comprovats en una campanya realitzada per Miquel Cura i Jordi Rovira l'any 1973. Els resultats de la campanya no van aportar res de nou pel que fa als materials exhumats però l'excavació va demostrar l'existència d'un mur continu on s'hi adossaven diferents àmbits habitacionals, amb una estructura de poblat similar a les conegudes als poblats lleidatans de la mateixa època. Malauradament les restes arquitectòniques estaven molt degradades. | 08255-119 | Sector sud del terme municipal | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una campanya d'excavació en l'indret conegut com el poblat de Merlès. L'any 1973 es va realitzar una altra campanya d'excavacions realitzada per Miquel Cura i Jordi Rovira. La datació del poblat de Merlès ha estat durant molts anys molt controvertida. L'esmentada revisió feta per Cura i Rovira indicava una franja cronològica entre el segle IX i començaments del VII a.C. Altres hipòtesis modernes apunten una datació més centrada a mitjans segle VII a.C. a causa de la poca terrissa amb decoració d'acanalats, l'absència absoluta de decoracions de Mailhac (presents en contextos propers com en la balma de les Heures -Perafita) i la troballa de decoracions amb impressions de cordeta metàl·lica pròpia de les darreres etapes del Bronze Final. També la decoració d'impressions amb petxina de càrdium sempre ha estat localitzada en contexts protoibèrics o molt tardans. | 41.9726000,1.9600800 | 413839 | 4647257 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65875-foto-08255-119-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 65876 | Sant Pau de Pinós (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-pinos-jaciment | SERRA, Joan (1928). Ceràmica de Merlès. Musaeum Archaelogicum Diocesanum. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -III/V | El desús de l'edifici provoca un deteriorament progressiu. | Es tracta d'un jaciment descobert per Mn. Serra Vilaró l'any 1918, durant l'excavació al proper poblat de Sant Pau de Pinós de l'edat del Bronze anomenat el poblat de Merlès. En una publicació de l'any 1928, dedicada a la ceràmica d'aquest poblat, afirma que a la parròquia de Sant Pau de Pinós, en concret en el subsòl de la rectoria, hi ha 'ruïnes romanes'. Posteriorment J. Badia comunicà que també va descobrir restes romanes (ceràmica i tegulae) en aquest mateix indret. S'ha confirmat la presència de fragments de tegula en algun mur de la rectoria i potser d'altres fragments en l'entorn més immediat. | 08255-120 | Sector sud del terme municipal | L'existència del jaciment és coneguda arrel d'una publicació de Mn. Joan Serra i Vilaró. Posteriorment, J. Badia, arqueòleg de Navàs, també hi ha trobat restes d'època romana. | 41.9707200,1.9557900 | 413481 | 4647053 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65876-foto-08255-120-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 83 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65877 | Costa de la Cavalleria (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-la-cavalleria-jaciment | Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -VII/-I | Jaciment destruït | El jaciment de la Costa de la Cavalleria es troba situat a la carretera BV-4401, a l'oest de la masia de la Costa de Cavalleria i prop d'un revolt que fa la carretera. Durant la construcció del a carretera que des de Navàs condueix a Prats de Lluçanès, va seccionar-se un cap de roca en la qual van aparèixer fragments de ceràmica oxidada ibèrica de cronologia difícil de precisar. En una prospecció posterior a la zona no es va trobar cap indici de restes conservades. | 08255-121 | Sector sud del terme municipal | 41.9802500,1.9655300 | 414301 | 4648101 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65877-foto-08255-121-1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La informació d'aquesta troballa va ser facilitada per Miquel Cura. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65878 | Bonells (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bonells-jaciment | CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà. CORTÈS Jordi, SERRA Roser (1996). La comarca del Lluçanès. Estudi d'un espai. Rafael Dalmau Editor. SÁNCHEZ, Eduard (1987). 'L'assentament ibèric rural de can Bonells, a la riera de Merlès'. L'Erol, núm. 19, 1987. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -VI/-IV | El jaciment fou seccionat per extreure-hi grava. | El jaciment ibèric de can Bonells es troba situat a l'extrem oest d'un camp, a la riba est de la riera de Merlès, prop de les masies de cal Font i can Bonells. Es tracta d'un petit assentament rural de 150 metres de llarg i 7 d'amplada màxima que originàriament va gaudir d'una major extensió, ja que fou seccionat longitudinalment en aquests darrers anys. S'hi distingeixen dues etapes cronològiques: I. Fase datada a finals del segle V i a la primera meitat del segle IV. II. Fase ibèrica de datació indeterminada, presumiblement d'època ibèrica plena. La fase I és la més interessant, ja que el conjunt arquitectònic exhumat correspon a una pagesia ibèrica, on hi viurien com a màxim un parell de famílies, amb un conjunt d'estables i magatzems que s'articulen a l'entorn d'una habitació destinada a habitacle. Aquesta es presenta semiexcavada a la gravera natural amb l'entrada a ponent, la llar de foc central i rodona (excavada), la raconera per un molí, una i una sitja de magatzem on es trobaren el 90% dels materials. Aquests materials consistien principalment en ceràmiques oxidades amb pintura blanca i roja, urnes d'orelletes, gerres de coll de cigne, ceràmica feta a mà i una fíbula de bronze datable al segle V. L'element cronològic més precís són dos fragments de ceràmica àtica de vernís negre amb palmetes impreses (de finals del segle V o primeries del segle IV aC) trobats al nivell d'ocupació. La fase II ha estat localitzada parcialment i molt destruïda a causa de l'acció del conreu. Es tracta d'una ocupació que remodela el conjunt antic i supera els seus límits anteriors. Només s'ha pogut identificar un nivell de destrucció, la caiguda dels murs de tàpia, i l'existència d'un possible forn i d'una llar de foc quadrada. La cronologia d'aquesta etapa final es pot deduir per la presència de ceràmica grisa de tipus 'costa catalana', molt difosa a partir del segle III. En un moment incert, encara en època antiga, el jaciment fou parcialment arrasat per l'extracció de pedra, fet que ha motivat que la part més ben conservada hagi estat l'habitacle de la primera fase, situat en la cota més baixa. Recentment fou seccionat longitudinalment a causa de l'extracció de graves. | 08255-122 | Sector nord-est del terme municipal | El jaciment fou descobert per un veí de Puig-Reig (Martí Vilarrasa), el qual realitzà una prospecció superficial en un indret on s'havien extret graves, i donà avís al Servei d'Arqueologia de la presència de tres sitges seccionades verticalment en un tall produït en un camp. El jaciment fou excavat totalment per Eduard Sánchez entre el 1986 (campanya de prospeccions) i els anys 1987, 1988 i 1989 (campanyes d'excavació). Un cop finalitzada l'excavació, els arqueòlegs van consolidar les estructures, però un temps després van tornar a créixer matolls i desplaçaren algunes pedres de les estructures. Per tal de protegir el jaciment, que des de la intervenció de 1989 havia anat patint els efectes erosius del pas del temps i de la meteorologia, l'any 1995 l'arqueòleg David Olivares realitzà el cobriment de les restes conservades. | 42.0184600,1.9909200 | 416454 | 4652318 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65878-foto-08255-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65878-foto-08255-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65878-foto-08255-122-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La primera i la segona imatge han estat extretes del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 65879 | Palau del Roc (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-del-roc-jaciment | Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | IX-XII | Jaciment erosionat. | El jaciment del Palau del Roc, on a finals dels anys 90 del segle XX es va reedificar la casa de Palau del Roc, cremada durant els focs de l'any 1994, fou l'emplaçament d'un mas tradicional. Ocupa un punt dominant en la vessant de ponent de la riera de Merlès. El topònim delata un establiment alt-medieval significatiu del qual només resten nombrosos forats i retalls de la roca, entre els que sembla haver-hi tombes i sitges. Dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'alta Edat Mitjana', la prospecció efectuada va aportar restes de ceràmica cuita neutra i parets fines, dos dels quals tenen decoració espatulada, a més d'altres oxidants. El conjunt permet afirmar la hipòtesi de que el lloc ja era ocupat a inicis del segle IX dC. | 08255-123 | Sector central del terme municipal | La prospecció arqueològica fou duta a terme per Ramon Martí durant els mesos d'octubre a desembre de 1997. | 42.0128600,1.9813900 | 415658 | 4651706 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65879-foto-08255-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65879-foto-08255-123-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65880 | Necropolis de Santa Maria de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-santa-maria-de-pinos | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. | La necròpolis de Santa Maria de Pinós es troba situada a l'esplanada estesa a la cara nord de l'església de Santa Maria de Pinós. Es tracta d'un conjunt de tombes antropomorfes que foren localitzades casualment en ocasió d'uns treballs de neteja i que tornaren a ser colgades immediatament sense que abans se'n pogués fer cap estudi. Aquesta necròpolis figura situada en el mapa del Servei de l'Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geogràfico, full 331-M781: x 12,4 - y 48,1 (31 TDG 124481). | 08255-124 | Sector sud del terme municipal | 41.9800700,1.9415300 | 412312 | 4648105 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La informació la van facilitar els masovers de la propera masia de Ginebret i es troba recollida a la Catalunya Romànica. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
| 65881 | Pla de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-monges | Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -V/-III | S'ha edificat una granja porcina a la zona del jaciment. | El jaciment del Pla de les Monges es troba situat al cap d'un serrat a l'oest de la masia de la Cortada. Es tracta d'un lloc d'habitació amb estructures. L'excavació va determinar l'escassa potencia estratigràfica del subsòl en general, entre 5 i 20 centímetres, on en moltes zones la roca natural ja aflorava directament. Prop del marge del cingle es van documentar petites restes de murs i materials ceràmic ibèric en el sediment adossat. Cal assenyalar l'alt grau d'arrasament del paratge i de les mateixes estructures que només conservaven part de l'última filada de blocs de pedra. L'anàlisi del material ceràmic (àmfora de boca plana, ceràmica comuna i campaniana A) permet situar la cronologia en el període ibèric ple, en una fase entorn al segle III aC. D'altra banda, la tècnica constructiva dels murs (disposició plana i origen local de les pedres i lligat amb fang) denota característiques pròpies dels murs ibèrics en aquesta fase cronològica. La qualitat de les restes documentades no permet caracteritzar tipològicament el jaciment però si que li suposa una relació amb el de can Bonells, que tindrien una funció vinculada al control de la riera de Merlès a partir del segle V-IV quan la vall sembla que ja estaria plenament iberitzada. | 08255-125 | Sector oest del terme municipal | A la zona del Pla de les Monges no es tenia constància de cap jaciment arqueològic. La intervenció arqueològica al Pla de les Monges es va dur a terme el febrer de 2004 i va estar determinada per la construcció d'una instal·lació porcina de tres naus industrials a la finca de la Cortada que afectava una superfície total de 6.000 m2. Donada la presència de ceràmica comuna ibèrica en la superfície del terreny afectat per les obres i la proximitat amb el jaciment ibèric amb can Bonells, el Servei d'Arqueologia va proposar la realització de l'esmentada intervenció arqueològica per tal de verificar la possible existència de vestigis arqueològics a la zona. | 42.0089600,1.9750100 | 415124 | 4651279 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65881-foto-08255-125-1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 80|81 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65882 | Montclús Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montclus-vell | Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | IX-X | Jaciment erosionat. | El jaciment de Montclús vell es troba situat al costat de l'actual casa reedificada de Montclús, a la riba oest de la riera de Merlès, sobre una plataforma rocosa de superfície plana que no sopera els 100 m2. L'any 2003 es va dur a terme una única campanya d'excavació arqueològica en el jaciment de Montclús, derivada d'un projecte previ executat a la comarca del Berguedà i que estudià l'evolució del poblament altmedieval en aquests territoris, durant cinc campanyes de prospeccions en les que es van documentar més d'un centenar de mostres ceràmiques. D'entre elles, les ceràmiques de Montclús vell es tractaven d'un cas excepcional i mereixien especial atenció; és per aquest motiu que s'efectuà una excavació arqueològica per tal de resoldre dubtes entorn a aquest jaciment. Els materials recollits en superfície durant la prospecció indiquen un establiment ocupat en un moment imprecís dels segles VIII i XI i que, certament, va tenir una durada molt curta sense cap recuperació posterior. L'excavació en extensió va permetre documentar dos àmbits (un habitatge i un espai destinat a la manipulació d'aliments), una estructura annexa i vuit forats de pal amb una estratigrafia ben documentada. L'àmbit 1 seria un espai rectangular bastit amb tres murs de pedra lligats en sec que delimiten l'espai per l'oest, pel sud i pel nord. L'alineació dels forats de pal permet restituir, aproximadament, el tancament d'aquest espai per la banda est, configurant un habitatge bastit amb murs de pedra i una coberta de fusta recolzada en uns pals situats en els forats que s'han documentat, fet que queda confirmat per la total absència de teules. L'àmbit 2 seria també un espai rectangular, més petit que l'anterior, i amb quatre murs lligats en sec i amb una coberta de fusta. Es documentaren dos forats e pal i les restes d'una estructura de pedres amb un forat al mig, objectes de ferro de dos fragments d'una mola de molí manual i un element lític esfèric. Pel què fa a la ceràmica, és abundant la de cuita reductora i oxireductora en tots dos àmbits, i entre aquests, hi predominen les formes de perfil en esse. | 08255-126 | Sector nord del terme municipal | La notícia més antiga del lloc es remunta a l'any 893 -citat en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Merlès- quan rep la qualificació de 'villare' ('ipso villare qui dicitur Monte Cluso). | 42.0474600,2.0024500 | 417446 | 4655527 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65882-foto-08255-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65882-foto-08255-126-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65883 | Pont de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-merles | AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XIV-XV | El pont medieval de Santa Maria de Merlès es troba situat a uns 500 metres a l'est del nucli de Santa Maria de Merlès; el pont comunica dos nuclis propers, el de Santa Maria i el de Sant Martí de Merlès i salva el pas de la riera de Merlès. Es tracta d'un estret pont d'uns 34 metres de pas,1'17 metres d'amplada i 9 metres d'alçada, amb baixes baranes de 0'44 metres d'alçada. El pont està construït amb maçoneria de pedra i està format per tres arcs de mig punt: un a cada lateral i un de central de majors dimensions sota el qual hi passa la riera. Presenta una curvatura apuntada en forma d'esquena d'ase i dos petits contraforts esglaonats a la base on s'inicien els arcs. El paviment del pont és fet amb còdols de riu i a la banda oest, sobre la barana, hi ha una inscripció de dos lletres no desxifrada i la data de 1851, època en que es van modificar les baranes. | 08255-127 | Sector central del terme municipal | Es tracta d'un pont medieval del segle XIV o XV. Al segle XIX es varen modificar les baranes, tal com ho indica una inscripció. El pont servia per comunicar d'una forma recta i directe les dues parròquies, la de Santa Maria de Merlès que pertany al bisbat de Solsona i la de Sant Martí de Merlès del bisbat de Vic. Una de les llegendes de la Pedra Dreta de Lluçà es relaciona amb el Pont de Merlès ja que, segons aquesta, el pont fou construït pel dimoni portant les pedres de vora el castell de Lluçà. | 42.0003100,1.9810900 | 415616 | 4650313 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65883-foto-08255-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65883-foto-08255-127-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La seva amplada de pas no permetia el pas de carruatges. Al vèrtex superior del pont hi ha dos encaixos picats a la barana, un a cada banda.La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65884 | Pont de la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-fabrica | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont de la fàbrica es troba situat a uns 50 metres de la Fàbrica salvant el pas de la riera de Merlès. El pont permet l'accés a la fàbrica i també a les masies de cal Fargues i cal Fuster. Es tracta d'un pont d'uns 22 metres de llarg, 4'60 metres d'alçada i uns 4 metres d'amplada de pas. Està construït amb pilars de formigó, parets de maçoneria de pedra, dues voltes que presenten quatre filades de maó ceràmic i no té baranes. | 08255-128 | Sector central del terme municipal | El pont de la fàbrica es va construir als anys trenta del segle XX. | 41.9971000,1.9784500 | 415393 | 4649959 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65884-foto-08255-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65884-foto-08255-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65885 | Pont de ferro de la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ferro-de-la-fabrica | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El ferro es troba rovellat i el paviment de la rajola en mal estat, en alguns casos descalçat. També ha crescut vegetació sobre el pas del pont. | El pont de ferro de la Fàbrica es troba situat al sud del nucli urbà de Santa Maria de Merlès, salvant el pas de la riera de Merlès, a l'oest de la Fàbrica. Es tracta d'un pont d'uns 18 metres de pas,1'24 metres d'amplada i 9 metres d'alçada, amb baranes, bigues i tirants de ferro, i amb paviment de maó a la part inferior i enrajolat a la part superior o de pas. El pont és sustentat per dos pilars i té una rampa, a la banda oest, d'uns 16 metres que salva el desnivell i permet l'accés al pont i a la Fàbrica, situada a la banda est del pont. | 08255-129 | Sector central del terme municipal | El pont es va construir als anys 40-50 del segle XX per salvar el pas de la riera de Merlès i per tal que els treballadors poguessin accedir a la Fàbrica. | 41.9975900,1.9792000 | 415456 | 4650013 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65885-foto-08255-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65885-foto-08255-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 65886 | Pont de la Molina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-molina | XX | El pont de la Molina està situat a l'extrem sud-oest del terme municipal salvant el pas de la riera de Merlès a la zona de la Molina. Es tracta d'un pont de pedra d'uns 22 metres de pas i 1'65 metres d'amplada. Està format per tres ulls de 6 metres d'amplada cadascun amb la volta revestida de maó i dos robustos pilars. El pont està coronat per una baixa barana emmarcada amb maó i una estructura de ferro rovellat. Cada extrem del pont, en forma d'embut, està delimitat amb guarda-rodes de pedra. | 08255-130 | Sector sud-oest del terme municipal | El pont de la Molina es va construir l'any 1931. Fonts orals han explicat que fou un any de molta secada i que a l'estiu no baixava aigua a la riera. L'aigua que necessitaven per fer la pasta per la fabricació del pont l'havien d'anar a buscar a les profunditats d'alguns gorgs, que eren els únics llocs on es conservava una mica d'aigua en tota la riera. Aquell estiu no va ploure fins a la MD de Pinós (setembre). | 41.9892100,1.9674800 | 414474 | 4649094 | 1931 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65886-foto-08255-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65886-foto-08255-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El pont permetia el pas de carruatges però actualment és difícil passar-hi amb cotxes ja que el seu pas és molt estret. Uns metres al nord hi ha un pas alternatiu que travessa per la llera de la riera però només és apte per cotxes tot terreny i en època que no baixi aigua. Mig pont pertany a Santa Maria de Merlès i mig pont a Puig-Reig ja que la riera marca el límit municipal. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65887 | Pont de la resclosa del molí d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-resclosa-del-moli-descrigues | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont de la resclosa del molí d'Escrigues es troba situat prop de la reclosa del molí d'Escrigues, a 1 quilòmetre al nord del nucli de Santa Maria de Merlès. El pont, que salva el pas de la riera de Merlès, té uns 11 metres de pas, uns 3 metres d'alçada sobre el nivell de l'aigua i 3,24 metres d'amplada. Està bastit sobre un planell rocós i està construït amb maçoneria de pedra i ceràmica, cobert una llosa de formigó per reforçar-lo, sense baranes i presenta una única volta rebaixada de maó. A la banda sud del pont hi ha un placa amb l'any 1951. | 08255-131 | Sector central del terme municipal | 42.0093400,1.9824300 | 415739 | 4651314 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65887-foto-08255-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65887-foto-08255-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A banda i banda del pont, sobre el planell rocós s'hi observen diversos encaixos, tant rectangulars com rodons, picats a la roca mare. Són senyals d'antics passos o passarel·les que antigament permetien travessar la riera en aquest punt.La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 65888 | Pont del molí d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-descrigues | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont del molí d'Escrigues està situat al camí que comunica la carretera BV-4406 (punt quilomètric 14) amb Sant Martí de Merlès, salvant el pas de la riera de Merlès en el seu pas pel molí d'Escrigues. Bastit sobre un planell rocós és un pont d'uns 37 metres de pas i 3'20 d'amplada, d'orientació est-oest, amb les parets arrebossades, sense baranes i amb bordó de formigó. El pont d'una alçada d'uns 5 metres està format per quatre ulls d'amplada i alçada variable que van des del 0'4 als 4 metres amb voltes rebaixades de maó. | 08255-132 | Sector central del terme municipal | 42.0050300,1.9815800 | 415663 | 4650836 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65888-foto-08255-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65888-foto-08255-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la banda nord s'observen les restes de pilars que podrien haver constituït els suports d'un antic pont o passarel·la, així com diversos encaixos rodons picats sobre el planell rocós. A la banda sud la riera forma unes gorges solcades a la roca mare.La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 65889 | Pont de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-cristofol | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Ha crescut vegetació als murs. | El pont de Sant Cristòfol està situat a la carretera que va de Prats de Lluçanès a Gironella, salvant el pas de la riera de Merlès a l'altura de l'hostal de Sant Cristòfol. És un pont de pas d'uns 33 metres, d'orientació sud est - nord oest, construït amb pilars i parets de blocs de pedra ben treballada, amb les quatre cares carejades, disposats en filades regulars. Les baranes són de metall galvanitzat i presenta un voladís de formigó de 1,20 metres fruit d'una reforma en la seva amplada de pas. El pont d'una alçada d'uns 13 metres està format per dos ulls d'uns 12 metres d'amplada cada un, amb voltes de canó de formigó armat i robusts pilars, frontalment arrodonits, de 7 metres d'alçada. | 08255-133 | Sector nord del terme municipal | El pont de Sant Cristòfol es va construir els anys 30 del segle XX per salvar el pas de la riera Gavarresa. L'any 1943 es va ampliar la seva amplària amb un voladís de formigó. | 42.0205100,1.9887200 | 416275 | 4652548 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65889-foto-08255-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65889-foto-08255-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 65890 | Pont del Regatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-regatell | XVIII | El pont del Regatell es troba situat al nord-oest de la masia de Vilalta. El pont salva el pas del torrent del Regatell en el camí que condueix a la masia de Vilalta. Té uns 18 metres de pas, uns 3'40 metres d'alçada i 3,5 metres d'amplada. Està construït amb murs de maçoneria de pedra i reformes amb ciment, sense baranes; presenta dues voltes amb arcades adovellades d'arc de mig punt de 3'5 metres d'amplada. | 08255-134 | Sector nord del terme municipal | 42.0286400,1.9884000 | 416259 | 4653451 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65890-foto-08255-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65890-foto-08255-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65890-foto-08255-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A 10 metres al nord del pont hi ha una resclosa de pedra que servia per conduir i emmagatzemar l'aigua per regar l'horta de Vilalta i els camps propers. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 65891 | Resclosa del molí del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-mas | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Ha crescut vegetació i molsa a la part frontal de la resclosa a causa de la humitat. | La resclosa del molí del mas es troba situada a la riera de Merlès, a uns 200 metres al nord del molí del mas, prop de cal Ferrer. Es tracta d'una resclosa de formigó d'uns 35 metres de llargada bastida sobre una zona rocosa que conserva, en la seva part frontal, els pals de fusta de l'antiga resclosa. Els pals es troben en mal estat de conservació ja que la fusta s'ha podrit i en molts casos sols en queda el forat integrat al mur. A la banda esquerra en marxa, en direcció sud, el canal que conduïa al molí primer i a la Serradora després. Es conserva en bon estat el primer tram de canal, l'arrencada del qual és de pedra amb reformes amb formigó. Té uns dos metres d'amplada i conserva les comportes de regulació d'entrada d'aigua així com el primer sobreeixidor per desguassar el sobrant d'aigua del canal altra cop cap a la riera. | 08255-135 | Sector central del terme municipal | Inicialment la resclosa era la del molí del mas. Actualment el canal va a parar a la zona de l'antiga Serradora, situada més avall del molí del mas, on utilitzaven l'aigua per produir electricitat. El canal també s'aprofita per regar. | 41.9926500,1.9729600 | 414933 | 4649470 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65891-foto-08255-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65891-foto-08255-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65891-foto-08255-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65892 | Resclosa del molí d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-descrigues | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVII-XX | La resclosa, part del canal i la bassa es van reformar l'any 2004. | La resclosa del molí d'Escrigues està situada en un petit gir de la riera de Merlès a l'est del Palau del Roc i pocs metres al nord del pont de la resclosa del molí d'Escrigues. Es tracta d'una resclosa llarga, d'uns 65 metres de llarg que s'estén sobre la riera de Merlès amb una orientació pràcticament sud-nord, aprofitant un gir de la riera en una zona on s'eixampla la vall i la riera du una trajectòria de nord a sud. Actualment està bastida completament amb formigó, amb pràcticament una trentena de pilars que sustenten uns trams de mur més estrets que originalment eren ocupats amb pantalles de fusta. S'assenta sobre una de les nombroses plataformes rocoses per les que transcorre la riera i forma un petit embassament que en la seva part més ampla té uns 10 metres i es remunta 400 metres riera amunt. A l'extrem sud de la resclosa hi ha un ample mur de maçoneria de pedra d'uns 15 metres de llarg que tanca l'embassament per aquest costat i que continua cap al sud-est formant l'inici del canal. El canal està delimitat a banda i banda en el seu primer tram amb murs de maçoneria de pedra de 120 centímetres d'alçada i té dues comportes que permeten retornar l'aigua cap a la riera, una a l'altura de la resclosa i l'altra uns 10 metres més avall. Després de seguir poc més de 600 metres el canal, la conducció arriba finalment a la bassa, reformada també modernament amb formigó i adossada al nord-oest del molí d'Escrigues. | 08255-136 | Sector central del terme municipal | 42.0098400,1.9817400 | 415683 | 4651370 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65892-foto-08255-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65892-foto-08255-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65892-foto-08255-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65893 | Resclosa i canal de la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Alguns trams del canal es troben plens de bardissa. | La resclosa de la Fàbrica es troba situada a 470 metres al nord de la Fàbrica seguint la riera de Merlès, i a uns 100 metres al nord del pont Medieval. Es tracta d'una resclosa de formigó, formada per tres trams rectes d'uns 20 metres cadascun que desvien l'aigua cap al cantó est on s'inicia el canal. Té una amplada de 0'6 metres i una alçada de 3'20 metres. A l'extrem est hi ha l'entrada del canal tancat amb una comporta on també hi ha una sortida d'aigua per desguassar. El canal segueix durant uns 400 metres en direcció sud fins que arriba a la bassa de la Fàbrica. | 08255-137 | Sector central del terme municipal | 42.0012700,1.9808500 | 415598 | 4650420 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65893-foto-08255-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65893-foto-08255-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del canal es troben diverses comportes per desguassar.La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65894 | La Serradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serradora | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | Algunes parts es conserven en bon estat, altres han estat derruïdes i altres reutilitzades per a usos ramaders. | La Serradora es troba situada al sud-oest del nucli urbà de Santa Maria de Merlès, al costat de la riera de Merlès. Es tracta d'un antic complex fabril format per diverses estructures que es troben en diferent estat de conservació: - Fàbrica, actualment és utilitzada com a granja de porcs, és una edifici rectangular d'uns 13 x 36 metres, d'una sola planta, construït amb maçoneria de pedra amb teulada de doble vessant i amb grans finestrals (vuit per costat) d'arc rebaixat emmarcats amb maó. A la part frontal s'hi obrien dos accessos de la mateixa tipologia, actualment tapiats. - Canal, encara conservat en alguns trams provenia d'una resclosa situada a la riera de Merlès, prop de cal Ferrer, uns 600 metres al nord-est de la fàbrica. Tenia una profunditat de 2 metres i una amplada de 1'13 metres, i proveïa d'aigua la fàbrica per la producció d'electricitat. - Caseta de les comportes, es troba situada al capdavall del canal. És un petit edifici construït amb maó i teulada de doble vessant; regulava l'entrada d'aigua a la fàbrica per la producció d'electricitat. - Caseta de la dinamo es troba adossada a la façana oest de l'edifici de la fàbrica. Era el lloc on es produïa electricitat per la Fàbrica. Està formada per dues estructures: una amb teulada de doble vessant i una estructura més baixa amb teulada d'una vessant amb una obertura rectangular a la part baixa on en sortia l'aigua que desguassava a la riera de Merlès. - Xemeneia, situada davant la façana sud de la Fàbrica, és de planta quadrada d'uns 2'40 x 2'40 metres amb estructura troncopiramidal d'uns 15 metres d'alçada i està construïda amb maó. - Magatzem, situat al sud de la xemeneia, consta de 6 pilars d'obra d'uns 4'5 metres d'alçada, alguns d'ells coberts amb vegetació, i sense teulada. - Caseta Fecsa (E.T FECSA E.M. 8296), situada davant del magatzem era de planta quadrada de 6 x 6 metres. - Xemeneia, situada a 50 metres a l'est de la primera xemeneia, és de planta quadrada d'uns 1'18 x 1'18 metres amb estructura troncopiramidal d'uns 9'20 metres d'alçada i està construïda amb maó. - Magatzem, es trobava situat a uns 90 metres al sud-est de la Fàbrica, adossat a la vivenda de cal Paleta. Actualment es conserven els pilars sense coberta. - Cal Paleta, la Torre, ca la Ramona i el Garatge, era la zona d'habitatge. Els edificis estan construïts amb maçoneria de pedra i les portes, finestres i algunes cantonades estan emmarcats amb maó. | 08255-138 | Sector central del terme municipal | La Serradora, tal com el seu nom indica, havia estat una indústria vinculada a la transformació i tractament de la fusta dels arbres. Gent gran del municipi explica que feien baixar troncs des del pont de Vilalta a cops de riu fins a la Serradora, on s'aprofitaven els troncs de diferent forma: n'extreien la resina, l'escorça, la fusta. Va funcionar fins a la Guerra Civil. Després de la Guerra Civil s'hi instal·là una petita fàbrica tèxtil amb 3 o 4 telers grossos. En ella s'hi havia produït tela de cànem. Al cap d'uns anys la fàbrica tèxtil va tancar. | 41.9892100,1.9674800 | 414474 | 4649094 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65894-foto-08255-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65894-foto-08255-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 65895 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-3 | PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. | XX | Gran quantitat de vidres dels finestrals estan trencats. | La Fàbrica està situada en un punt enclotat a la riba est de la riera de Merlès, sota la casa de cal Fuster, uns centenars de metres al sud del pont medieval. Està formada per dos volums adossats: un correspon a l'estructura fabril i un altre corresponia a l'habitatge de l'encarregat, de major alçada. Els dos volums estan construïts amb murs de maçoneria de pedra i emmarcaments de les obertures amb maó. L'estructura de la fàbrica és volum allargat format per dues parts: una part de planta baixa i una altra part de major alçada, de planta baixa i un pis. Està coronat per teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta tres grans finestrals dividits en petits finestrons de vidres i una porta d'accés, situada a l'extrem esquerre. Sobre els finestrals hi ha una repisa de maó i sota el carener s'obre una finestra apaïsada emmarcada amb maó. A les llargues façanes orientades tant al nord-oest com al sud-est s'hi obren set grans finestrals dividits en petits finestrons de vidre. A la part posterior de la fàbrica, que té un nivell més d'alçada, s'obren tant a la façana nord-oest com en la sud-est sis finestrals geminats d'arc rebaixat emmarcats amb maó a nivell de planta baixa. Aquesta mateixa disposició i tipologia d'obertures es repeteix al primer pis, on també hi ha un balcó. A la façana nord-oest, a més, s'hi adossa un cos que sobresurt perpendicularment on s'hi obren grans finestrals. Uns metres més endavant d'aquesta façana hi ha el pont de ferro que travessa la riera de Merlès. A la façana nord-est s'obren dos grans finestrals a la planta baixa, tres finestres d'arc rebaixat a nivell de primer pis i un òcul emmarcat amb maó, actualment tapiat, sota el carener. Uns metres davant d'aquesta façana hi ha la bassa de forma triangular i el canal que segueix en direcció nord, al costat de la riera de Merlès, uns 400 metres fins a la resclosa de la Fàbrica. El volum de l'habitatge, adossat a la fàbrica a l'extrem nord-est, està format per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. La façana sud-oest presenta un gran accés, una porta i una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa; dos balcons que comparteixen base i barana, emmarcats amb maó al primer pis i una finestra apaïsada a les golfes. La façana sud-est presenta tres finestres emmarcades amb maó a nivell de primer pis. A la façana nord-est hi ha una porta i dues finestres emmarcades amb maó; un balcó al primer pis flaquejat per dues finestres i una finestra apaïsada sota carener. | 08255-139 | Sector central del terme municipal | La Fàbrica es troba documentada a principis del segle XX com a indústria tèxtil que produïa teixits de cotó i gènere de punt. Inicialment era una fàbrica que depenia d'una fàbrica de teixits de Puigreig. L'any 1907 es té constància que hi treballaven un encarregat i 8 obrers (dones) que percebien un salari de 2,25 pessetes i produïen 3.200 unitats anuals. Era una fàbrica que tenia com a força motriu l'aigua que feia funcionar els telers a partir d'una turbina i un generador. Als anys 60 del segle XX la Fàbrica es coneix amb el nom de Filats i Teixits Fuster, S.A. Durant els anys 1967-1968 es fabricaven peces grosses (llençols). Hi havia en aquesta època dues màquines de telar, quatre teixidors, dos carregadors, una filadora, un encarregat, una nuadora i una encarregada de netejar els telers, per torn. Cobraven a preu fet i anaven a tant per peça. L'any 1971 a la Fàbrica hi havia 70 telers i durant els anys 80 es fabricava percal, loneta i terlenca. La Fàbrica va continuar funcionant fins l'any 1991. | 41.9974200,1.9793700 | 415470 | 4649994 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65895-foto-08255-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65895-foto-08255-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Part de la informació històrica ha estat consultada en els papers conservats a la Fàbrica. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 65896 | Tina gran de Teulats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-gran-de-teulats | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | L'entorn es troba ple de deixalles (vidres, ferros, llaunes, plàstics, etc.) i hi ha crescut vegetació als murs. | La tina gran de glans de Teulats es troba situada sobre una esplanada rocosa a 230 metres al sud-est de la masia de Teulats. Es tracta d'una tina d'estructura circular picada a la roca mare de 2'80 metres de diàmetre interior revestida per un mur perimetral de maçoneria de pedra de 1'50 metres d'altura i 50 centímetres de gruix, i coronat per una renglera de pedres a mode de plec de llibre. La tina presenta un accés a la part est per on s'accedia a l'interior. | 08255-140 | Sector est del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0006800,2.0034900 | 417472 | 4650332 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65896-foto-08255-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65896-foto-08255-140-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65897 | Tina petita de Teulats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-petita-de-teulats | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | L'interior i l'entorn es troba plena d'escombraries (vidres, plàstics, ferros, etc.). | La tina petita de glans de Teulats es troba situada sobre una esplanada rocosa a 175 metres al sud-est de la masia de Teulats, a uns 70 metres al nord-oest de la tina gran de Teulats. Es tracta d'una estructura circular picada a la roca mare de 1'65 metres de diàmetre interior. Es troba parcialment tapada, plena d'escombraries, i conserva una profunditat vista de 75 centímetres. | 08255-141 | Sector est del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0012200,2.0031100 | 417441 | 4650392 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65897-foto-08255-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65897-foto-08255-141-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65898 | Tina gran de Borralleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-gran-de-borralleras | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | La tina es troba completament coberta de terra i vegetació. | La tina de glans gran de Borralleras es troba situada al sud-est de la masia que li dóna nom, en una esplanada erma on hi creix algun garric. Es tracta d'un forat circular molt desdibuixat per la terra i la vegetació d'un diàmetre aproximat proper als 450 centímetres. En els laterals del forat s'observen restes d'un mur de maçoneria de pedra que resseguia la tina, actualment molt malmès. Segons fonts orals, sota la capa de terra que omple el forat actualment, hi ha el forat circular picat a la roca, amb unes escales d'uns cinc graons que permetien accedir-hi. | 08255-142 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0209700,2.0053900 | 417655 | 4652583 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65898-foto-08255-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65898-foto-08255-142-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65899 | Tina petita de Borralleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-petita-de-borralleras | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | La tina es troba parcialment coberta de terra. | La tina de glans petita de Boralleres es troba situada al sud-est de la masia que li dóna nom, sobre una roca que aflora a la superfície al marge d'un camp. Es tracta d'un forat circular d'uns 207 centímetres de diàmetre picat a la roca. Tot i estar parcialment ple de terra, hi ha una profunditat conservada propera al metre. | 08255-143 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0214900,2.0025800 | 417423 | 4652643 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65899-foto-08255-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65899-foto-08255-143-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65900 | Tina de Cuasacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cuasacs | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | La tina de glans de Cuasacs es troba situada al nord-oest de la masia que li dóna nom, en un marge rocós en la vessant que s'aboca sobre la riera de Merlès. Es tracta d'un forat circular picat a la roca, d'uns 200 centímetres de diàmetre i una profunditat de 130 centímetres. A la part exterior de la tina seguint el desnivell de la vessant hi ha un petit forat circular d'un metre de diàmetre i una profunditat aproximada de 50 centímetres, també picat a la roca, que permet l'accés al forat per on es buidava la tina, actualment reformat amb un tub metàl·lic. | 08255-144 | Sector oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0207300,1.9786000 | 415437 | 4652582 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65900-foto-08255-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65900-foto-08255-144-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 65901 | Tina de Puigdesala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-puigdesala | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | La tina de glans de Puidesala es troba situada pocs metres a l'est de la masia que li dóna nom, en un marge que separa el nivell on està la masia del camp inferior. Es tracta d'un forat circular d'uns 180 centímetres de diàmetre i uns 200 de profunditat picat a la roca, acabat en la part superior amb dos filades de carreus grans treballats d'uns 50 centímetres d'alçada. Conserva, a la part inferior del marge, el forat que permetia buidar la tina. | 08255-145 | Sector oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9989900,1.9692000 | 414630 | 4650178 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65901-foto-08255-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65901-foto-08255-145-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 65902 | Tina de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-cortada | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | Es troba tapada amb terra i vegetació. | La tina de glans de la Cortada es troba situada al nord de la Cortada, al cap d'un serrat sobre una esplanada rocosa propera a la balma dels pobres. Es tracta d'una tina de glans, picada a la roca mare d'uns 2'50 metres de diàmetre aproximadament. La tina es va tapar amb terra per evitar que hi caiguessin animals, i hi ha crescut vegetació (joncs) ja que acumula aigua quan plou. | 08255-146 | Sector central del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0112200,1.9794500 | 415495 | 4651526 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 65903 | Tines de Montclús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-montclus | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | Les dues tines es troben plenes de terra. | Les tines de glans de Montclús es troben situades pocs metres al nord-est de la masia que li dóna nom, al límit de la mateixa esplanada rocosa sobre la que s'assenta la masia. Es tracta de dos forats circulars picats a la roca, actualment omplerts de terra i amb un exemplar jove de xiprer plantat a l'interior cada un. La tina més gran amida uns 200 centímetres de diàmetre i la petita, uns 140 centímetres. | 08255-147 | Sector nord del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0475100,2.0025500 | 417455 | 4655532 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65903-foto-08255-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65903-foto-08255-147-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65904 | Tina de Ballarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-ballarons | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | Es troba tapada i força erosionada. | La Tina de glans de Ballarons es troba situada a uns 200 metres a llevant de la Ballarons sobre una esplanada rocosa envoltada per una zona de roures. Es tracta d'una tina d'estructura circular picada a la roca mare de 3'25 metres de diàmetre interior. Queden restes d'un mur perimetral de maçoneria de pedra, del qual es conserva un petit tram de 40 centímetres d'altura. Actualment la tina es troba pràcticament plena de terra però encara es pot observar les traces de la meitat de l'estructura circular. | 08255-148 | Sector central del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0011800,1.9899100 | 416348 | 4650401 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65904-foto-08255-148-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65905 | Tina de Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-pedros | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | Actualment l'interior de la tina es troba ple d'escombraries. | La tina de glans de Pedrós es troba situada al sud-oest de la masia que li dóna nom, al límit d'una esplanada rocosa sobre la que s'assenta la masia. Es tracta d'un forat circular picat a la roca, d'uns 180 centímetres de diàmetre. A la part exterior de la tina seguint el desnivell de la vessant hi ha un petit forat circular també picat a la roca per on es buidava la tina. | 08255-149 | Sector sud del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9524200,1.9685800 | 414516 | 4645008 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65905-foto-08255-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65905-foto-08255-149-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65906 | Tina de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vilalta | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | La tina de glans de Vilalta es troba situada en un punt elevat a 300 metres al nord-est de la masia de Vilalta sobre una esplanada rocosa. Es tracta d'una tina de glans d'estructura cilíndrica picada a la roca mare de 3'80 metres de diàmetre. Actualment es troba parcialment tapada amb terra i bardissa i conserva una profunditat vista d'un metre. La circumferència de la tina queda oberta a la part nord i possiblement podria correspondre a un accés a l'interior. Queden a la banda oest alguns vestigis d'un possible mur perimetral que tanqués la tina. | 08255-150 | Sector nord del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0279400,1.9920300 | 416558 | 4653370 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65906-foto-08255-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65906-foto-08255-150-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tina es va tapar parcialment per evitar que hi caiguessin animals i no en poguessin sortir. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 65907 | Resclosa del molí de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-vilalta | XVIII | El mur principal de la resclosa està parcialment cobert de vegetació. | La resclosa del molí de Vilalta està situada al nord del molí que li dóna nom, uns 1000 metres riera amunt, en el punt on el torrent de Sant Joan, provinent de la zona de Manyaques, aflueix a la riera. Es tracta d'una resclosa d'uns 40 metres de llarg que creua la riera sobre una plataforma rocosa. Està bastida amb un mur de maçoneria de pedra, parcialment arrebossat, de carreus grans i treballats, essent en algunes parts col·locats a filades regulars. Està coronada amb una filada de blocs de pedra treballats força amples. L'alçada del mur de la resclosa és d'uns 3 metres a la part central, descendint a mesura que s'acosta als extrems laterals. A la part inferior, es conserva l'arrencada dels posts de fusta que sustentaven la primitiva resclosa. Actualment aquest mur principal de la resclosa està parcialment cobert de vegetació i l'aigua s'hi filtra per diversos punts. A l'oest del conjunt, a tocar de l'extrem del mur principal de la resclosa hi ha una altre mur, també bastit amb grans carreus, que separa una part de l'aigua de la riera indicant l'inici del canal. Just al costat d'aquest mur hi ha la primera comporta del canal, que permetia retornar l'aigua a la riera quan no convenia fer-la passar pel canal. | 08255-151 | Sector nord del terme municipal | 42.0311500,1.9991500 | 417152 | 4653719 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65907-foto-08255-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65907-foto-08255-151-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 65908 | Sistema de rec de Teulats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-rec-de-teulats | XVIII | La major part de les canalitzacions s'han perdut i només se'n conserven petits trams. | El sistema de rec de Teulats està situat al sud i al sud-est de la masia que li dóna nom, en una zona enclotada respecte la masia. Es tracta d'un sistema de canalització d'aigua que permetia fer un cultiu de regadiu a diverses feixes situades al sud-est de la masia. El primer element que forma aquest sistema de rec és l'hort tancat situat a tocar de la façana sud de la masia. Des d'aquest punt l'aigua sobrant del rec d'aquesta horta era conduïda a través d'un rec fins a dues basses, una antiga i l'altra moderna, situades més avall. Aquestes basses, l'antiga de les quals és delimitada amb murs de maçoneria de pedra, retenien l'aigua i l'acumulaven per a regar totes les feixes inferiors. Sota les basses, en una zona de forts desnivells, hi ha totes les feixes que es cultivaven amb l'aigua de la canalització. Just sota les basses hi ha alguns trams de canalització reformats amb formigó, que repartien l'aigua en les dues parts en que es divideix el terreny inferior. A la part est el terreny està dividit en petites terrasses esglaonades, delimitades a tot el volt per murs de maçoneria de pedra coronats amb carreus treballats. Cada una d'aquestes terrasses té una escala d'accés de pedra, a les que hi ha adossat el sistema de canalització, que consisteix en carreus treballats amb un canal picat a l'interior. La part oest, en canvi, no té cap divisió i consisteix en un gran i rectangular camp, també delimitat amb murs de pedra. | 08255-152 | Sector est del terme municipal | 42.0008800,2.0026400 | 417402 | 4650355 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65908-foto-08255-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65908-foto-08255-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65908-foto-08255-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 65909 | Sistema de rec del Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-rec-del-riambau | XVIII-XIX | Només es conserven alguns trams de canalització. | El sistema de rec del Riambau està situat a l'horta del Riambau, uns metres al sud de la masia i a l'oest de la font i en un punt enclotat respecte a aquesta però elevat sobre la vall de Merlès. L'horta del Riambau està formada per dos feixes allargades delimitades a tot el volt amb murs de maçoneria de pedra, tot i que actualment algunes parts del mur s'han desprès. Aquesta horta té tres accessos, un a l'est, amb una porta emmarcada amb pedra treballada i la data de 1830 inscrita a la llinda, un altre al sud i l'últim a l'oest, aquests dos amb una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta amb una barbacana a sobre. El sistema de canalització es conserva únicament en la feixa superior i està format per peces monolítiques amb un canal picat a l'interior, col·locades de manera que formen un canal que ressegueix pràcticament tot al feixa superior, uns 35 metres de llargada, pel seu extrem exterior. Les peces tenen dimensions variables, essent les més llargues d'un 130 centímetres, tot i que la majoria tenen entre 90 i 100 centímetres de llarg. Al llarg de tot aquest canal que ressegueix la feixa superior hi ha tres punts on el canal es bifurca 90º permetent el pas de l'aigua cap a la feixa inferior en cas de necessitat. En el primer d'aquests tres punts, el situat a l'est i per tant el que es troba més a prop de la font del Riambau, es conserva la canalització que unia la feixa superior amb la inferior. Es tracta d'un petit pilar adossat al mur de la feixa superior, format per blocs de pedra treballada foradats a la part interior, per on s'adossa al marge. D'aquesta manera l'aigua que es desviava cap a la feixa inferior passava per la part interior d'aquest petit pilar fins caure sobre el nivell inferior. | 08255-153 | Sector central del terme municipal | Segons documentació conservada a la masia del Riambau, l'horta de la masia es va contruir el 1789 juntament amb la cisterna i la terrassa. Tal com indica una de les llindes de les portes que donen accés a l'horta, aquesta fou reformada o ampliada al segle XIX. | 41.9973100,1.9876300 | 416154 | 4649973 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65909-foto-08255-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65909-foto-08255-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65909-foto-08255-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 65910 | Forn d'oli de ginebre del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-del-puig | XX | El forn d'oli de ginebre del Puig està situat uns metres al sud-oest de la masia que li dóna nom, a l'extrem d'una gran roca. Es tracta d'un forn d'oli de ginebre picat completament a la roca. La part superior, on es col·locava el bidó ple de soques seques de ginebre blanc, és una incisió circular a la roca d'uns 37 centímetres de diàmetre, amb diverses petites regates picades a l'interior que convergeixen a l'extrem inferior de la circumferència, per on sortia l'oli. A partir d'aquesta circumferència comença una regata picada a la roca d'uns 62 centímetres i amb una lleugera pendent que acaba en un petit forat a l'extrem inferior del conjunt, a on es recollia l'oli. | 08255-154 | Sector sud del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 41.9799500,1.9473700 | 412796 | 4648086 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65910-foto-08255-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65910-foto-08255-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquest forn d'oli de ginebre va ser construït entre els anys 70 i 80 pel masover que encara avui té la masia del Puig. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/