Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70935 | Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pons-3 | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia de planta quadrada, planta baixa, dos pisos i golfes, amb teulada de doble vessant i el carener perpendicular a la façana de migdia. Masia restaurada i ampliada, però a l'entrada principal conserva una pedra amb l'inscripció de l'any 1864. Al costat de la casa hi ha una pallissa i les quadres que no han estat restaurades, i les portes són amb arc de mig punt. | 08293-52 | Belians | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.1966900,1.8168300 | 402314 | 4672292 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70935-foto-08293-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70935-foto-08293-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70935-foto-08293-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 70936 | Goig de Sant Victor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-victor | XX | El text del goig és el següent: Goigs del gloriós Sant Victor, Papa i màrtir, que se venera en la parroquial iglesia de Santa Maria de Vallcebre Bisbat de Solsona. Puix que Vallcebre ha lograt / Reliquias de vostre cos: / Sant victor Papa gloriós / siáu lo nostre advocat. / De bons pares africáns / fou lo vostre naixement: / de ells beguereu plenament / la doctrina dels christians: / desde la mes tendra edat / fugiu del mon enganyós: / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Vostra innocent juventut / ignorà los mals costums: / de la ciencia las llums / juntáreu ab la virtut: / á tots vostra santedát / serveix de mirall hermós. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Disposat tant bellament / volgué Déu Nostre Senyor: / quels ordres sants vostre cor / Desitjás eficasment: / Ministre del cel creat / la fe sembráu fervorós: / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Summo Pontífece fet / promovéu la lley divina: / ab exemples, y doctrina / publicament y en secret: / lo die de Pascua ha estat / en diumenge escrit per vos. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Theodoto desertór / confus de sa cobardia: / se fa cap de una heretgia / abandonát son honor: / de la Iglesia es saparát / per vós com a escandalós. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / La quinta persecució / vos prepara grans torments: / vos confortáu á las gents / predicantlos la Passió; / per la lley de Christo amát / donáu la sanch valerós. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Séptimo Severo era / lo qui vós maná matar: / volent del mon desterrár / la lley santa y verdadera: / ell morí desestimát, / y vos viviu victoriós: / Sant Victor Papa gloriós, etc. / De febres, y de tots mals / curáu á vostres devots: / a Vallcebre sabém tots / destruiu los temporals: / á vos recorre confiát / lo qui creu sou poderós. / Sant Victor Papa gloriós, etc. / Puix en lo cel col·locat / regnau alegre, y ditxós: / Sant Victor Papa gloriós / siáu lo nostre advocat. | 08293-53 | Santa Maria de Vallcebre | 42.2043300,1.8184900 | 402463 | 4673139 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | El goig s'ha copiat literalment, respectant l'ortografia de l'original. La data de la impressió no hi apareix. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 70937 | La Call | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-call | Cens Militar de Vallcebre (1856). Arxiu Comarcal del Berguedà. | XVIII | Masia allargassada, fruit de varies etapes constructives. Principalment és una construcció de base quadrada amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana de migdia. En aquesta façana hi ha un habitatge a la planta baixa i per mitjà d'una escala exterior amb barana de totxos s'accedeix a un segon habitatge amb golfes. En els laterals també hi han habitatges, un al cantó de llevant i l'altre al de ponent. És una construcció senzilla de maçoneria sense arrebossar, en la que la majoria de les obertures es concentren a la façana de migdia i de llevant. La majoria de les obertures són d'arc de mig punt o d'arc de mig punt rebaixat. | 08293-54 | Belians | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.1952200,1.8128300 | 401982 | 4672134 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70937-foto-08293-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70937-foto-08293-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70937-foto-08293-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 70938 | Cal Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sord-2 | XVIII | Masia de planta quadrada, coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana de llevant, on es concentren la major part de les obertures, finestres quadrades i petites. Habitatge de planta baixa dos pisos i golfes. La porta principal és rectangular, però encara es pot veure l'antiga amb un arc de mig punt rebaixat. | 08293-55 | Belians | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.1960200,1.8143700 | 402110 | 4672221 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70938-foto-08293-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70938-foto-08293-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 70939 | Cingles de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-vallcebre | VILA, Bernat (2006). Els dinosaures dels Pirineus. Zenobita edicions. | El sinclinal de Vallcebre és format per dos grans murs esglaonats a dos nivells: el més inferior a la banda dreta del congost del Llobregat, entre Sant Salvador de la Vedella i el Collet d'Eina, i el superior que destaca pel seu verticalisme i pel color blanc característic. Ha estat batejada com a calcàries Clar de Lluna. Sobre aquest segon nivell de cingles de 40m s'estén l'ampli planell, la cubeta de Vallcebre que els cingles barren el pas, excepte en uns punts que són els passos verticals o graus, entre els quals destaca la gorja de Foradada, tallada pel torrent de Vallcebre. Als cingles hi ha diferents graus, Grau de la Mola, Grau del Sastre, Grau dels Boigs, Grau del Jou, Grau de cal Gat, Grau del Llop, Grau del Poeta, etc. | 08293-56 | Límit municipal Sud-Est del terme de Vallcebre | Històricament, i abans de l'arribada de les carreteres, els passos o graus tallats als cigles de Vallcebre, eren els passos naturals per arribar al poble. Tot i que la majoria no eren aptes per arribar-hi amb animals, el grau de cal Gat, sí que ho permetia. | 42.1809000,1.8086900 | 401618 | 4670548 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70939-foto-08293-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70939-foto-08293-56-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Els cingles de Conangle formen part dels cingles de Vallcebre. | 123 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 70940 | PEIN Serra d'Ensija- Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-serra-densija-rasos-de-peguera | XX | <p>El PEIN, de 3882 ha. La Serra d'Ensija presenta unes formes més aviat suaus, amb pocs afloraments rocosos. Trobem una cobertura forestal de pi negre i grans extensions de pastures a la part més alta. El cim més elevat és la Gallina Pelada 2327m. Altres cims importants són la creu de Ferro i el Serrat Voltor 2271, que és el punt més alt de Vallcebre.</p> | 08293-57 | Serrat Voltor | 42.1989600,1.7859200 | 399766 | 4672580 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70940-foto-08293-57-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Va ser l'Acord de Govern de 29 de maig del 2000 pel qual es va aprovar el Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN serra del Catllaràs, Ensija-Rasos de Peguera, serra de Queralt, serra del Picancel i Els Tres Hereus (DOGC nº 3191 de 26/7/2000). | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 70941 | Truitada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/truitada | Programes de Caremelles de Vallcebre. | XIX-XX | La truitada es celebra el tercer diumenge després de Pasqua al Parc dels Roures. És un berenar popular on hi ha música i es reparteix un entrepà de truita a tots els assistents. És un acte completament gratuït, ja que es financïa amb els ous i aportacions que els Caramellaires de Vallcebre recullen durant la cantada de les Caramelles. | 08293-58 | Parc dels Roures (darrere Ajuntament) | Ja des de temps immemorials, amb els ous recollits durant les Caremelles, el següent diumenge de Pasqua, es feia la truitada. La truitada s'acostumava a fer a la tarda i era un punt de trobada i reunió de tots els habitants del municipi. A Vallcebre, des de fa uns quants anys, la festa es celebra al cap de tres diumenges de Pasqua i es fa perquè no coincideixi amb altres festes i aplecs que celebren els pobles veïns per aquelles dates. Tot i així, algun any la data pot variar. | 42.2034900,1.8173400 | 402367 | 4673047 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70941-foto-08293-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70941-foto-08293-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 70942 | Festa de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-barbara-0 | www.vallcebre.cat CERDAN, Rufí i altres (1994). El Berguedà, vol 4. Edicions Intercomarcals SA. RODRÍGUEZ, Gemma (1997). 'Aspectes culturals'. L'Erol, núm 56, hivern 1997. | XX | Festa que es va recuperar l'any 2005. | La Festa de Santa Bàrbara, patrona dels miners, es celebra cada any el dia 4 de desembre. Aquest mateix dia, a les 12 del matí, es fa una missa en honor a Santa Bàrbara. A continuació, es llença una traca i es surt en processó de l'església, amb Santa Bàrbara i la seva bandera, pels carrers del poble. Concretament, el seguici puja la carretera de les Mines fins arribar a la Plaça del Roser, on gira, i torna a baixar fins davant l'església. La festivitat continua amb un aperitiu per a tots els assistents i finalitza a la tarda amb un ball. La festa és gratuïta i són els ex miners del poble els que la paguen. | 08293-59 | Poble de Vallcebre. | Vallcebre era un poble miner i com a tal, organitzava una de les Festes més lluides en honor a Santa Bàrbara, la seva patrona. El dia abans brandaven les campanes per anuinciar la festa. L'endemà al matí, es feia un ofici solemne on cantava el cor de la parròquia i a tots els miners assistents se'ls hi donava un llum. Acabat l'ofici, una processó, amb la imatge de la Santa i la bandera, feia un recorregut pel poble. Aquest dia es nombraven els priors i priores (2 parelles: 1 de solters i una de casats). Aquests eren els encarregats d'assistir i presidir les festes que es feien a Vallcebre durant aquell any. Arran de la tancada de les mines (als anys 80), la Festa de Santa Bàrbara es va deixar de fer, però des del 2005, i gràcies a un grup d'ex miners, la festa s'ha tornat a recuperar, tot i que sense els priors i priores. | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70942-foto-08293-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70942-foto-08293-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 70943 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-2 | www.vallcebre.cat | XIX-XX | La Festa de Sant Cristòfol és una celebració popular que combina elements religiosos, d'oci i esportius. El dia 10 de juliol és el dia de Sant Cristòfol, patró els conductors, però la festa es celebra durant el cap de setmana més pròxim a aquesta data. L'acte central i de més rellevància és la benedicció dels vehicles. Després de la celebració d'una missa, tots els conductors que ho desitgen, agafen el seu vehicle i en una filera, passen per davant de l'església, que és on es fa la benedicció. A part d'aquesta benedicció, que té lloc el diumenge al matí, es fa un ball discoteca la nit de dissabte, i un altre el diumenge a la tarda. | 08293-60 | Església Parroquial i principals carrers del poble. | Els origens de la Festa són difícils de concretar, però de ben segur que no és anterior al segle XIX. | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70943-foto-08293-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 70944 | Foc de Nuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foc-de-nuet | RODRÍGUEZ, Gemma (1997). 'Aspectes culturals'. L'Erol, núm 56, hivern 1997. | La nit de Nadal, i sortint de la Missa del Gall, davant mateix de l'església, s'encén una foguera que es manté oberta tota la nit, fins el dia de Sant Esteve. Des de fa uns 20 anys, concretament des del 1982, l'Ajuntament i la Comissió de Festes reparteixen, gratuïtament, blat de moro, carn d'olla, botifarra, allioli, vi, etc. a tots els vallcebrencs o assistents i s'ho mengen al voltant del foc. | 08293-61 | Plaça de Nuet, s/n, 08699 Vallcebre. | És difícil datar els seus origens així com el seu significat. Pel que fa als origens, la tradició oral parla de més de 500 anys, i pel que fa al significat, sembla que té relació amb la nuesa de Jesús, d'aquí el nom de 'nuet'. En molts llocs de Catalunya era tradició deixar un foc encés la nit de Nadal perquè si passava Jesús s'hi pogués escalfar. És per això que el foc es mantenia encés tota la nit, tant si plovia com si nevava. Una altra versió, de la festa, és que per Nadal a Vallcebre, i com a molts altres llocs, arribaven molts familiars que vivien fora del poble. Aquests es reunien tots a la plaça, hi feien un bon foc i allà sopaven amb el que cadascú aportava, i d'aquí una altre versió. Abans de la Guerra Civil, el jovent era l'encarregat de recollir la llenya del foc, però, molts cops, en comptes d'anar a buscar la llenya al bosc, l'agafaven d'amagat de les cases i se n'emportaven qualsevol cosa que pogués cremar. | 42.2039700,1.8186000 | 402472 | 4673099 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70944-foto-08293-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70944-foto-08293-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 70945 | Festa Major i Aplec de Sant Julià de Freixens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-i-aplec-de-sant-julia-de-freixens | CERDAN, Rufí i altres (1994). El Berguedà, vol 4. Edicions Intercomarcals SA. | XX | Festa que s'ha recuperat des de fa uns 10 anys. | La Festa Major de Sant julià de Freixens es celebra al costat de l'església el primer diumenge de setembre. Al matí es fa una missa amb un aperitiu i el dissabe a la tarda es fa un ball. És una festa poc coneguda on gairebé només hi assisteixen els veïns. | 08293-62 | Sant Julià de Freixens | Segons la tradició oral, la festa té uns orígens molt llunyans però fa poc més de 10 anys que s'ha tornat a recuperar. Abans es celebrava el primer diumenge de febrer però, possiblement, degut al despoblament de la zona i al mal temps d'aquestes dates, la Festa Major es traslladà al setembre. | 42.2230100,1.8243800 | 402978 | 4675206 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70945-foto-08293-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70945-foto-08293-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 70946 | Mercat de Productes Artesans de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-productes-artesans-de-vallcebre | XXI | Mercat recent però que ha anat creixent any rere any. | El Mercat de Productes Artesans de Vallcebre és un mercat d'hivern, iniciat l'any 2007, en que es mostren tot tipus de productes artesans i alimentaris de Vallcebre i del Berguedà. Inicialment es celebrava el dia 6 de desembre però degut a les condiccions climàtiques a partir del 2009 el mercat s'avançarà una mica, a mitjans de novembre. | 08293-63 | Parc dels Roures (darrere Ajuntament) | El Mercat es va iniciar l'any 2007 amb l'objectiu de donar a conèixer productes alimentaris i artesans de Vallcebre i del Berguedà. El Mercat ha tingut una gran acceptació i és per això, i per facilitar-ne l'afluència de públic, que a partir del 2009 es canviarà la data i passarà a fer-se a l'octubre. | 42.2034900,1.8173400 | 402367 | 4673047 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 70947 | Fons d'imatges de Vallcebre al Museu de les Mines de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-vallcebre-al-museu-de-les-mines-de-cercs | XX | L'Arxiu Fotogràfic del Museu de les Mines de Cercs conté més de 3.000 fotografies referents al Berguedà. D'aquestes, unes 150 fotografies, fan referència a Vallcebre. Tot i que les fotografies són de diferents èpoques i temàtiques, la gran majoria, són imatges de la segona meitat del segle XX referents a la mineria i als paisatges. El Museu disopsa d'una base de dades amb expliciació i informació de cada fotografia, així com també còpies o originals. Les fotografies provenen de l'Arxiu Luigi, Arxiu Sistach i donacions que han fet diverses persones. | 08293-64 | Plaça Sant Romà s/n, colònia Sant Corneli, 08698 Cercs. | El Museu de les Mines de Cercs va nèixer el 1999, i ja des del principi es va interessar per la recollida de material fotogràfic de les zones mineres de la comarca. Gràcies a les donacions i fotografies fetes pel Museu, l'arxiu fotogràfic ha anat creixent, i continua creixent, any rere any. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
| 70949 | Goigs de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-barbara-0 | XIX-XX | El text dels goigs és el següent: Dins el temple i dins la mina / brollarà l'oració, / Santa Bàrbara, heroïna, / Verge i Màrtir del Senyor./ Contemplem la nit tant bella / que us omplia el pensament, / i en l'ullet de cada estrella / que perfora el firmament, / la fe nostra hi endevina / el mirar del Creador. / Tres finestres de llum clara / la capella us guarniran / com imatges de Déu Pare, / de Déu Fill i Esperit Sant. / Feu capella cada mina / dins la fosca del carbó. / Contra els falsos déus que honra / la ceguesa del pagà, / l'únic Déu que la fe adora / troba en vostre cor altar, / feu-nos llum a la retina, / quan revé la passió. / Vostre pare us perseguia / amb l'espasa nua al braç, / quan la roca que us cloïa, / esberlant-se, us obrí pas. / Que la gràcia divina / trenqui el cor del pecador. / Com devalla la neu pura / sobre els vostres divuit anys! / De l'Espòs teniu fretura / dins la nit plena d'afanys, / i a la vostre mà tant fina / no s'acluca el llantió. / Esfullada, l'assutzena / sols canvia el color blanc / damunt l'ara on s'ofrena, / per les roses de la sang.../ Més Jesús us il·lumina / i us guareix dins la presó. / Mentre el foc els flancs us lleva, / com si el cos no se'n sentís / la mirada al cel s'eleva / amb les ales del somrís. / Ara els llavis ens afina / el somriure en el dolor. / I sofriu després encara / els martiris que Déu en sap!, / fins que el braç cruel del pare / sacrifica el vostre cap. / Gest d'esposa que es reclina / en els braços del senyor. / Quan els llamps i la tronada / gargotegin el cel blau, / empareu-nos la mirada / amb l'arc-iris de la pau / el devot vostre que fina / coroneu d'etern perdó! / Fígols, Saldes i Vallcebre, / Collet, Gòsol, Massanés / us invoquen i us veneren / amb Aspà i Coll de Pradell, / puix que vostre esguard s'inclina / sobre tota aflicció. / Dins el temple i dins la mina / brollarà l'oració, / Santa Bàrbara, heroïna, / Verge i Màrtir del Senyor. | 08293-66 | Santa Maria de Vallcebre | Els goigs es canten el dia de la festa del sant o la santa a què fan referència. Concretament, Santa Bàrbara es celebra el 4 de desembre i a la comarca és molt coneguda , ja que és la patrona dels miners. | 42.2043300,1.8184900 | 402463 | 4673139 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | Facilitat per Josep Oriola. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 70950 | Llegenda de la font de l'Ermita de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-de-lermita-de-santa-magdalena | La llegenda de la font de l'ermita de Santa Magdalena conta que si durant nou dies hom es mullava les berrugues amb la seva aigua, aquestes marxaven. | 08293-67 | Santa Magdalena, Belians. | 42.1876100,1.8200800 | 402569 | 4671280 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70950-foto-08293-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 70951 | Llegenda de les Llums de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-llums-de-santa-magdalena | La llegenda de les Llums de Santa Magdalena diu que es van començar a veure unes llums que anaven cada dia cap a l'Ermita de Santa Magdalena. Els veïns més propers van començar a dir que era màgia i els de la Casa del Carod un dia van decidir anar a veure realment què hi passava. Un cop van ser allà, la seva sorpresa va ser trobar-s'hi a dues dones de Cal Batlló que anaven a mullar-se les berrugues a la font, ja que es deia que fent una novena les berrugues marxaven. Les dones hi anaven al vespre-nit perquè la gent del poble no les veiés. | 08293-68 | Santa Magdalena, Belians. | 42.1876100,1.8200800 | 402569 | 4671280 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70951-foto-08293-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 70952 | Llegenda dels Tresors de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-tresors-de-santa-magdalena | ARTERO, Isabel (2001). Pedraforca màgic. Editorial Farell, Sant Vicenç de Castellet 2001. | La llegenda dels tresors de Santa Magdalena conta que un dia hi havia tres homes amb tres matxos carregats amb or que venien de Fumanya. Algú es va assabentar de la marxa d'aquella càrrega i volien escometre'ls, però ells es van adonar que els seguien. En una de les parades pel repòs, van decidir amagar el tresor a Vallcebre. Arribats als voltants de l'ermita de Santa Magdalena van fer l'aturada, van decidir el lloc on l'amagarien i van cavar de pressa perquè els que els seguien no ho descobrissin: un feia de guaita i els altres anaven per feina. Quan havien excavat un forat ben gros van enterrar el tresor i, fent palanca al rocam que hi havia a la vora, van tapar l'or que duien. Després van carregar els matxos amb pedres perquè semblés que encara duien la valuosa càrrega. Passà el temps i els veïns del poble, havent sentit la llegenda de l'or enterrat van anar a veure un bruixot a qui van explicar el que perseguien. Van fer un tracte i aquest els hi digué aquest consell: -Agafeu un gat negre i , després de treure-li els ulls, li poseu aquest ungüent; després el deixeu marxar i allà on s'aturi és allà on està enterrat el tresor. Aquells homes així ho van fer. Seguiren les indicacions del bruixot i, allà on el gat s'aturà, allà és on trobaren el tresor. No es va tornar a saber res més d'ells però diuen que els seus descendents tenen una excel·lent posició. | 08293-69 | Santa Magdalena, Beilans. | 42.1876100,1.8200800 | 402569 | 4671280 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70952-foto-08293-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 70954 | Llegenda del Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-galceran | ARTERO, Isabel (2001). Pedraforca màgic. Editorial Farell. Sant Vicenç de Castellet 2001. | Hi havia un home que li deien el Galceran (no se sap si era el nom de l'home o el nom de la casa). Aquest es volia fer propietari de Vallcebre i un dia va anar a Berga a preparar tota la documentació per dur a terme el seu objectiu. Els habitants de Vallcebre se'n van assabentar. Antigament, només es podia accedir a Vallcebre pels graus, ja que tot lo altre eren tot cingles. Els habitants van decidir que a cada grau s'hi posarien dos homes i que si per aquell grau era per on pujava el Galceran, el matarien però els que el matessin no dirien res. El Galceran, que ja s'ho esperava, va fer pujar la mula per Cal Menut i ell va passar pel grau dels Boigs que és on el van matar. Allà on el van matar hi ha un piló de pedres que tothom quan hi passa n'hi tira una. Mai es va arribar a saber qui l'havia mort. | 08293-71 | La Barceloneta | S'ha intentat verificar si aquest tal Galceran va existir o si algú realment va fer constar en documents notarials compres per tal de fer-se amb Vallcebre però no se n'ha trobat mai cap indici. | 42.2136500,1.8160500 | 402276 | 4674176 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70954-foto-08293-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 70955 | Llegenda de la Casa de les Serps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-casa-de-les-serps | ARTERO, Isabel (2001). Pedraforca màgic. Editorial Farell. Sant Vicenç de Castellet 2001. | La casa de les Serps és una casa de Vallcebre que sovint rep aquest nom per la quantitat de serps que hi ha, el nom real de la casa és Ca l'Andorrà. Es diu que en aquesta casa, fa molt de temps, hi van deixar morir el vell. Va ser llavors quan les serps van comançar a sortir moltes serps per tot arreu. Quan es despertaven al matí les trobaven trepant pels fogons de la casa o bé es passejaven pel bressol del nen petit. Aquestes serps no els feien res però eren per tota la casa. Quan hi havia més serps era el dia de Sant Ramon (però no se sap si és el dia que va morir l'home). Aquella gent van marxar però mai més ningú no hi ha pogut tornar a viure perquè les serps no marxen mai. | 08293-72 | Ca l'Andorrà s/n, El Comellar, 08699 Vallcebre. | 42.2088800,1.8226200 | 402811 | 4673639 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70955-foto-08293-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 70956 | Llegenda del Pla de La Barrumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pla-de-la-barrumba | La Llegenda del Pla de la Barrumba conta l'origen del nom d'aquest pla de Vallcebre. Es veu que els ramats quan pujaven es paraven a descansar en aquell indret i a passar-hi la nit. Allà els pastors agafaven els marrans més grans i forts que tenien i els feien lluitar entre ells. El marrà guanyador era al que li posaven la barrumba (esquella) i d'aquí el nom. | 08293-73 | Pla de La Barrumba. | 42.1883700,1.8390700 | 404138 | 4671343 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||||
| 70957 | Llegenda del Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-massana | La llegenda del Massana diu que un dia aquest es presentà davant de l'home de Cal Muga mentre aquest guardava vaques. Feia molts anys que no es veien però es coneixien perquè el Massana de petit hi havia treballat guardant vaques. L'home de Cal Muga li va dir que perquè feia aquelles coses (en Massana era un dels principals maquis berguedans). El Massana no el va respondre però li va dir que aniria a casa seva a agafar-li l'arma i menjar, que ja sabia on ho tenia per haver-hi treballat abans. També li va dir que passat un temps li deixaria l'arma amagada a sota una roca que hi ha de Cal Batalla. S'emportava el fusell perquè aquell no li pogués fer res, i efectivament, al cap d'uns dies l'home de Cal Muga va trobar la seva arma en aquell lloc. | 08293-74 | Volts de Cal Muga | 42.2165700,1.8141500 | 402124 | 4674503 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||||
| 70958 | Llegenda de la Màquina dels Estanys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-maquina-dels-estanys | La llegenda de la màquina dels Estanys diu que un grup d'homes de Vallcebre van decidir fer-se una màquina per fer monedes falses. Però al cap d'uns anys aquests homes es van discutir i perquè cap veí no pogués fer monedes, van decidir quedar-se un tros de la màquina cadascún. L'últim tros d'aquesta màquina que es va veure va ser a Cal Corrent. | 08293-75 | Els Estanys, Belians | 42.1927500,1.8136100 | 402042 | 4671859 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Actualment no queda res d'aquesta casa, però estava a la zona coneguda com Els Estanys, ja que és una zona molt fangosa. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||||
| 70959 | El Mullàs de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mullas-de-vallcebre | SERRA i VILARÓ, J (1913). 'Cançoner del Calic'. L'Avenç. Barcelona 1913. | Només és recollida al llibre però no és coneguda. | Cançó de Vallcebre recollida al Cançoner del Calic. La lletra és la següent: Una cançoneta nova / (bé la sentireu cantar) / treta n'és d'una minyona / que a Vallcebre se n'està / que per nom se'n diu Mundeta / i que és filla del Mullàs. / Si us promet alguna cosa, / fadrinets, no en faceu cas. / Tu, Dents, que ara la festeges: / no sé si t'escaparàs: / si t'agrada la carbassa / ja estic cert que en menjaràs. / Com ella no n'és escassa, / ni li reca la llavor, / quan està ja amonestada / té modos de dir que no. / Aquesta galan minyona / ajudeu-me-la a mirar: / n'és una noia molt guapa: / no se li pot ignorar. / Encara que n'és d'aquelles / del cossarrillo grosser / la mica de gep que porta / li n'està d'allò més bé. / El dot d'aquesta minyona / jo prou vos diré quin és: / té cinc dits a cada mà, / però no sé si valen re; / en sap de cosir i fer mitja, / jo sols ho sentit a dir, / i en sap fer algunes camises / pels que volen presumir. / Les noies d'avui dia, / com és cosa que ja es veu, / no teniu a la memòria / les coses com es dieu: / quatre amb un, quatre amb un altre, / no mireu lo que pot ser, / i a moltes lo temps us passa / i us quedeu en el planter. / Els fadrinets de Vallcebre, / de Saldes i Maçaners / deurien, si tu els miraves, / donar-te'n un bon revés, / perquè tu mateixa els deies, / com tantes ne dius de frau, / que a cap fadrí de muntanya / no el colliries del fang. | 08293-76 | Vallcebre | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | Fou dictada pel Manset de Fígols. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 70960 | Cançó de Pegaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-pegaire | AMADES, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Ed. Selecta, Barcelona 1979. | XX | Només recollida al llibre però no coneguda. | La Cançó diu el següent: Si n'hi ha un pegaire, / de matí es llevà, / pren la destraleta / i cap al bosc se'n va. / Ai que tot de tots en sia, / ai que tot de tots serà! / La teia que rauta / fa de mal rautar, / la teia és humida, / fa de mal cremar. / L'amo ja li'n deia / que el demandarà; / ja li'n responia / que se'n guardarà. | 08293-77 | Vallcebre | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | Cançó cantada el 1923 pel Teixidor de Vallcebre i recollida per Joan Amades. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 70961 | En Joan Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-joan-freixa | SERRAi VILARÓ, J (1913). 'Cançoner del Calic'. L'Avenç, Barcelona 1913. | Cançó desconeguda. | La cançó es troba recollida al Cançoner del Calic i és la següent: Natural so de Vallcebre / i a Vallcebre em so criat. / Per nom me'n dic Joan Freixa, / que amb raó em queixo, / sempre so estat desditxat./ La gent diuen que jo em queixo: / no em queixo sense raó: / me n'és causa una donzella, / hermosa i bella, / robadora del meu cor. / jo de dia encara passo / sols ne puga treballar. / Quan ne vé l'hora de l'àpat / me'n poso a taula: / no en puc veure ni menjar. / Cada nit jo la somio. / De prompte n'estic despert: / trec el cap a la finestra. / (Això és cada vespre): / sempre em sembla que la veig. / Vostre pare i vostre mare / molt ditxosos deuen ser: / tenen les roses a casa / acolorades: / les van a collir al roser. / De la vostra cabellera, / qui en pogués tenir un cabell! / A Madrid l'enviaria / amoreta mia, / per fer-ne un present al rei. / Vostre pare i vostra mare / ara s'han deixat de dir / que la vostra cabellera, / hermosa i bella, / no es pentina per a mi. / Si es pentina, que es pentino: / mai se pogués pentinar. / Si no és una serà una altra: / de la flor alta, / de minyones prou n'hi ha. | 08293-78 | Vallcebre | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | Cançó de vallcebre recollida al Cançoner del Calic. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 70962 | Mina Transversal Maria Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-transversal-maria-teresa | AAVV (2003). Terra de carbó: Cercs, fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà. Zenobita Edicions. ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics de carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. | XX | No es pot accedir a l'interior de la mina. Abandonada. | És l'última mina que hi va haver en funcionament a Vallcebre. Avui dia encara es pot veure la bocamina però no s'hi pot accedir, ja que es va clausurar per temes de seguretat, un cop va haver tancat. La porta fa uns 2 metres d'ample per 2 d'alçada i està tapiada amb una paret arrebossada. | 08293-79 | Belians | Al segle XIX hi hagué la descoberta de carbó mineral a l'Alt Berguedà, però no va ser fins la dècada de 1930 que l'explotació minera va comançar a prendre envergadura a la zona de Vallcebre. Les primeres mines de Vallcebre van ser les de Tumí, Maria i Conangle, l'explotació de les quals havia iniciat l'Ajuntament per evitar que els seus joves anessin a la guerra. Després de la guerra, a Vallcebre, l'empresa Serchs SA, filial de Carbones de Berga SA, es va fer càrrec de les mines i va reprendre la construcció del telefèric de Vallcebre al Collet (utilitzat fins el 1962). La mina o transversal Maria Teresa es va començar a obrir l'any 1953, però no va ser fins l'any 1955, quan es van començar a explotar les capes d'aquell indret. La runa que treien per fer la galeria va tapar la casa de cal Parcer, no sense abans arribar a un acord amb els anteriors propietaris. Durant l'any 1958 s'electrificà la mina; deixaren de treure les vagonetes a força d'animals i es donà un nou impuls en aquell sector. L'any 1961 es va mecanitzar l'explotació amb un 'ARIETE'. A principis dels anys 60 es van edificar nous pisos per allotjar els miners i un economat, que funcionà fins el 1971. El dia 1 de desembre de 1962 la Societat deixà de ser Serchs SA, per passar a dir-se Carbones de Berga SA. A inicis dels anys 70 aquesta mina va comunicar amb la de Sant Josep i la del Collet, fent-ne augmentar la seva importància. El carbó s'extreia per qualsevol de les obertures a partir d'una complexa xarxa subterrània de plans incinats, on els miners podien fer un itinerari interior de 20 km. Després del seu tancament, i durant uns anys, es van plantar xampinyons a l'interior de la mina. Avui en dia, està sense ús perquè hi ha la porta tapiada. De fet, l'obertura del Transversal Maria Teresa explica el creixement del nucli de Valcebre; a inicis dels anys 60 del segle XX, s'extreien més de 100.000 t de carbó i cada dia hi entraven a treballar prop de 500 treballadors. | 42.2004100,1.8128800 | 401994 | 4672710 | 1953 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70962-foto-08293-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | És l'única obertura de mina d'interior que es conserva a Vallcebre. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 70963 | Icnites de Fumanya Sud | https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-de-fumanya-sud | <p>AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. AAVV. L'Erol, monogràfic de Fumanya. AAVV. Los Dinosaurios del Levante Peninsular. BUSQUETS, J.M (1997). 'Aspectes de la natura', L'Erol, nº 56, hivern 97. LE LOEUFF, J i MARTÍNEZ-RIUS, A (1997). 'Afloramiento de icnitas de Titanosauridae en la zona de Fumanya (Maastrichtiense, Pirineo oriental): estudio preliminar. Geogaceta, 21. VILA, Bernat (2004). Els Dinosaures dels Pirineus. Zenobita Edicions. VILA, Bernat (2005). 'Manus-only titanosaurid trackway from Fumanya (Maastrichtian, Pyrenees): further evidence for an underpoint origin'. Lethaia, volume 38, Issue 3, september 2009. VILA, Bernat (2009). 'Assessing the nesting strategies of late Cretaceous titanosaurs: 3-D clutch geometry from a new megaloolithid eggsite. Lethaia, nº agost 2009. VILADRICH, Lluís (1986). 'Les petjades fossils del Coll de Fumanya'. L'Erol 18, Berga.</p> | <p>Geològicament, al Berguedà, s'hi distingeixen dos mantells, el del Cadí i el del Pedraforca. Aquest últim dóna lloc al sinclinal de Vallcebre, on trobem els afloraments. Degut a aquest fenomen, trobem les capes amb icnites situades de forma quasi vertical, amb un angle de cabussament entre 30-70 graus respecte l'horitzontal. El jaciment de Fumanya Sud té una extensió de 19.000m2 repartits en un gran aflorament principal (17.000m2) i un de menor anomenat Pedra Ronyosa, situat més al nord, al límit de Coll de Fumanya. És el jaciment més estudiat, ja que compta amb moltes restes de dinosaures i amb destacades restes fossilitzades de vegetals contemporanis a la formació de les icnites, aportant informació paleoecològica. Sobre la superfície de margocalcàries, el còmput més recent, ha xifrat en 2.344 el nombre d'icnites del jaciment, i al voltant d'una trentena de rastres. L'edat del jaciment és del Cretaci Superior fa, aproximadament, 65 milions d'anys. La paret principal de Fumanya Sud és la que conserva les millors petjades de dinosaure, concretament, 26 rastres individuals d'animals quadrúpedes, conservats com a subimpresions. La morfologia de les icnites és, en general, triangular per correspondre a les extremitats posteriors dels animals productors, i en els rastres millor conservats s'observa una clara diferència de mida entre aquestes icnites corresponents a les extremitats posteriors i les anteriors, de mida menor. A l'extrem nord del jaciment de Fumanya Sud, s'observen dos rastres paral·lels que suggereixen un comportament gregari. El fet que les icnites hagin quedat fossilitzades com a subimpressions impossibilita una identificació clara de l'anatomia dels animals. A l'aflorament de Pedra Ronyosa s'hi observen els millors exemples d'icnites atribuïdes a sauròpodes. S'hi distingeixen de 7 a 8 rastres individuals, un dels quals té una longitud de 60 metres. El nombre total d'icnites individuals conservades s'eleva fins a 241. Igual que a l'aflorament principal del jaciment de Fumanya Sud, dos dels rastres són paral·lels.En aquest aflorament, algunes icnites conserven 4 depressions que reflecteixen la presència d'ungles, essent el dit interior el més gran. Les mesures aproximades de les icnites de les extremitats posteriors són d'uns 65 cm de llarg, per 40 d'ample. Les icnites de les extremitats anteriors no estan tant ben conservades a l'aflorament principal i tenen unes mesures de 40x55 cm. La morfologia, mida i disposició de les icnites indiquen que van ser deixades per titanosaures. La darrera troballa més important ha estat l'esquelet d'un cocodril.</p> | 08293-80 | Fumanya | <p>El jaciment fou descobert cap a l'any 1985 quan van finalitzar les tasques de restauració de l'antiga mina de lignits a cel obert de Carbones de Berga SA. La primera cita del jaciment és de Viladrich el 1986 en una publicació de caire local. El jaciment de Fumanya Sud és possiblement el més extens, 19,000 m2, i el més estudiat de tots els jaciments que formen el conjunt Paleontològic de Fumanya i conté un important registre d'icnites atribuides a dinosaures sauròpodes. Els darrers estudis van aportant noves dades i s'espera que aviat es pugui obrir el Centre d'Interpretació de Fumanya, així com que pugui obtindre la distinció de Patrimoni Mundial per la UNESCO.</p> | 42.1825400,1.7969800 | 400653 | 4670744 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70963-foto-08293-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70963-foto-08293-80-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-31 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Degut a l'exposició als agents atmosfèrics, algunes zones de la superfície que conforma el jaciment de Fumanya Sud es troben en fase de degradació. | 122 | 1792 | 5.3 | 1782 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 70964 | Icnites de Fumanya Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-de-fumanya-nord | <p>AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. AAVV (2008). Los dinosaurios del levante Peninsular. VILA, Bernat i altres (2006). Els dinosaures dels pirineus. Zenobita Edicions.</p> | <p>Jaciment amb una superfície inclinada de 15.000 m2. En el primer i únic còmput realitzat l'any 2003, Bernat Vila, va estimar la xifra total en 1038 icnites. Als afloraments, predominantment calcaris, s'hi ha identificat un mínim de 5-6 rastres atribuïbles a sauròpodes i en alguns dels afloraments s'hi observa una intensa bioturbació (dinoturbació) produïda pel pas d'aquests animals. A l'igual que els altres jaciments, es caracteritza per la presència d'icnites de dinosaure sobre una superfície de calcaria fortament inclinada (uns 60º). Alguns estudis indiquen que a Fumanya Nord hi ha tres nivells amb icnites. Cal mencionar la presència d'altres restes indirectes de dinosaure, així doncs, i per exemple, l'any 2000 s'hi van descobrir nous ous de dinosaure.</p> | 08293-81 | Fumanya | <p>La comarca del Berguedà compta amb un important registre fòssil de restes directes i indu¡irectes de dinosaure. Així, la zona de l'antiga indústria minera de Fumanya i voltants s'hi ha pogut agrupar un conjunt de jaciments paleontològics de gran importància. Aquest conjunt de jaciments s'han agrupat sota el nom de Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaures de Fumanya, i està format per cinc jaciments amb icnites de dinosaure ( Fumanya Sud, Mina Esquirol, Fumanya Nord, Mina Tumí i Cingles del Boixader). Aquest conjunt de cinc jaciments aporten un total de més de 3.500 icnites i prop de 38.000m2 de superfície. La continuïtat estratigràfica i paleontològica del conjunt d'afloraments permeten parlar d'un gran jaciment que s'extén al llarg d'un quilòmetre, fet que el situa com el tercer jaciment del món. L'article de Viladrich, publicat a mitjans dels anys 80, donà a conèixer l'existència de rastres a la comarca i li donà l'impúls necessari per tal que s'iniciessin els estudis i es dugessin a terme els descobriments. El jaciment s'ubica en una antiga explotació a cel obert i fou descobert a mitjans dels anys 80 durant les tasques de restauració de l'activitat minera. Aquest és el segon aflorament més extens dels que formen el conjunt de Fumanya. L'edat del jaciment és del Campanià-Maastrichtià, Cretaci Superior, aproximadament, fa 65 milions d'anys. L'extenció del jaciment volta els 15.000 m2 distribuïts en enormes superfície sverticals, representa el segon jaciment més extens del conjunt d'afloraments de Fumanya. Després de la descoberta d'ous, Àngel Galobart i els seus col·laboradors, presentaven, l'any 2002, la metodologia usada en la restauració i anàlisi de les restes i les primeres conclusions de l'estudi. Posteriorment només s'hi ha realitzat, l'any 2003, un primer còmput d'icnites per part de Bernat Vila ( Institut de Paleontologia M. Crusafont de Sabadell ). El resultat d'aquest primer còmput preliminar ha estimat la xifra total en 1.083 icnites, nombre que pot augmentar en futures campanyes de cartografia, ja que existeixen nivells amb icnites que no han pogut ser incloses en el còmput.</p> | 42.1903000,1.7990100 | 400833 | 4671603 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70964-foto-08293-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70964-foto-08293-81-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-31 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Degut a l'exposició als agents atmosfèrics, algunes zones de la superfície que conformen el jaciment es troben en fase de degradació. | 122 | 1792 | 5.3 | 1782 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 70965 | Icnites de Mina Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-de-mina-esquirol | <p>AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. AAVV (2008). Los Dinosaurios del Levante Peninsular. VILA, Bernat (i altres) (2006). Els dinosaures dels Pirineus. Zenobita Edicions.</p> | <p>És una de les antigues explotacions a cel obert que es van fer en aquesta zona entre els anys 1975 i 1985. El jaciment Mina Esquirol, amb una superfície de 2500 m2, conté una quantitat estimada d'unes 80 icnites, presumiblement totes atribuïdes a dinosaures sauròpodes. El fet que diferencïa Mina Esquirol de la resta de jaciments, de la comarca i mundials, és la presència de diversos rastres de sauròpodes, dominats per mans (manus-only), en un estat de conservació acceptable. Les icnites es peresnten com epirelleus sobre la supaerfície de calcària i posen de manifest el fenòmen de les subtraces. El jaciment de mina Esquirol també és important per haver lliurat part d'una closca de tortuga, atribuïda al gènere Solemys i perquè compta amb importants restes fòssils de flora finicretàcia.</p> | 08293-82 | Fumanya | <p>La comarca del Berguedà compta amb un important registre fòssil de restes directes i indu¡irectes de dinosaure. Així, la zona de l'antiga indústria minera de Fumanya i voltants s'hi ha pogut agrupar un conjunt de jaciments paleontològics de gran importància. Aquest conjunt de jaciments s'han agrupat sota el nom de Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaures de Fumanya, i està format per cinc jaciments amb icnites de dinosaure ( Fumanya Sud, Mina Esquirol, Fumanya Nord, Mina Tumí i Cingles del Boixader). Aquest conjunt de cinc jaciments aporten un total de més de 3.500 icnites i prop de 38.000m2 de superfície. La continuïtat estratigràfica i paleontològica del conjunt d'afloraments permeten parlar d'un gran jaciment que s'extén al llarg d'un quilòmetre, fet que el situa com el tercer jaciment del món. L'article de Viladrich, publicat a mitjans dels anys 80, donà a conèixer l'existència de rastres a la comarca i li donà l'impúls necessari per tal que s'iniciessin els estudis. Concretament, Mina Esquirol té una extensió estimada de 2500 m2. El jaciment s'ubica en una antiga explotació a cel obert i fou descobert el setembre de 2001 per investigadors de l'Institut de Paleontologia M. Crusafont de Sabadell. L'edat del jaciment és del Cretaci Superior, aproximadament, fa 65 milions d'anys. Els treballs paleontològics s'han dut a terme en els darrers anys. Cal destacar una actuació de conservació-restauració que s'ha dut a terme, gràcies al Consorci Ruta Minera, en els anys 2004-2005.</p> | 42.1847200,1.7979500 | 400737 | 4670985 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70965-foto-08293-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70965-foto-08293-82-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-31 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Actualment Ruta Minera és la que s'encarrega de l'estat dels jaciments i de buscar les subvencions per la conservació, estudis i difusió. | 122 | 1792 | 5.3 | 1782 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 70966 | Icnites de Mina Tumí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-de-mina-tumi | <p>AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. VILA, Bernat i altres (2206). Els Dinosaures dels Pirineus. Zenobita Edicions.</p> | <p>El jaciment, amb una extensió d'uns 1500 mts2, és una de les antigues explotacions a cel obert que es van fer en aquesta zona entre els anys 1975 i 1985.L'estat de conservació de les restes fòssils indirectes (icnites) del jaciment de Mina Tumí són bastant bones. Les icnites es troben al sostre d'un estrat inclinat 38º, direcció nord, i tenen un bon estat de conservació, possiblement, degut a la protecció que encara li ofereixen els sediments margosos suprajacents, encara no erosionats. Així doncs, és a la paret que queda al fons, on s'han identificat les restes fossils, concretament, s'hi ha trobat icnites de dinosaure i fragments d'ous. S'hi distingeix un mínim de dos rastres i un total aproximat de 70 icnites que s'han atribuït a dinosaures sauròpodes. Tot i que és un dels jaciments dels que es disposa de menys dades, la presència d'icnites i restes d'ous de dinosaure permeten avaluar positivament els seus afloraments i incloure'l dins la zona Paleontològica de Fumanya.</p> | 08293-83 | Fumanya | <p>El Berguedà és la segona comarca de Catalunya on es van referenciar restes de dinosaure. El 1967 Aepler, en el seu estudi geològic, citava aquests primers fragments ossis. El fet de ser un estudi alemà, va fer que s'ignorés durant molts anys. El gran impúls vingué de mans de Viladrich quan, el 1985, va identificar un gran conjunt de petjades de dinosaure en una paret (actual jaciment de Fumanya Sud). El 1997 arribà el reconeixement internacional, ja que Le Loeuff i Martínez classificaren els jaciments de la zona com el jaciment de petjades més extens del Cretaci Superior d'Europa amb petjades produïdes per una espècie de la família dels Titanosaures, únics sauròpodespresents al Cretaci Superior Europeu. A partir d'aquí, començaren nombroses prospeccions i estudis que culminaren amb la descoberta de nous fòssils i nous jaciments, com el cas del de Mina Tumí, descobert el 2002 per investigadors de l'Institut de Paleontologia M. Crusafont. El Berguedà, per tant, té un important registre fòssil de restes directes i indirectes de dinosaures. Aquests, s'han agrupat entorn a l'antiga zona minera de Fumanya amb el nom de Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaure de Fumanya. En total 5 jaciments amb icnites formen el grup: Icnites de Fumanya Sud, Mina Esquirol, Fumanya Nord, Mina Tumí i Cingles del Boixader. Els jaciments es troben en termes municipis diferents però s'agrupen a la part est de la Serra d'Ensija, a uns 20 kilòmetes al nord de Berga, en el Pirineu Oriental, comarca del Berguedà.</p> | 42.1995200,1.7901300 | 400114 | 4672638 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70966-foto-08293-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70966-foto-08293-83-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-31 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 122 | 1792 | 5.3 | 1782 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 70967 | Llac de Mina Tumí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llac-de-mina-tumi | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. | XX | És un llac artificial que es va formar al forat que es va realitzar, en els treballs de mineria de cel obert, en aquesta zona entre els anys 1975 i 1985. Llac de grans dimensions té un color blau turquesa, a causa de les roquest que té al seu llit. | 08293-84 | Tumí | L'any 1985 es va deixar d'explotar la mina a cel obert de Tumí. Des d'aquest moment, les pluges van començar a configurar el llac que trobem als peus de la paret inclinada del jaciment. La Mina Principal de Tumí va ser explotada entre els anys 1936-39 i el 1944-68. La mina es va iniciar perquè un home de Cal Xic hi va anar a obrir una galeria per al consum de casa seva. Durant la guerra Civil la Generalitat va aprofitar la galeria per continuar-ne l'explotació. Fins que no es va construir el telefèric, el carbó era transportat amb camions fins a Guardiola, on es descarregava i es carregava a palades al tren. Al voltant s'hi van desenvolupar molts edificis com la cantina, l'oficina, etc. La Generalitat, durant la Guerra civil havia iniciat la construcció d'un telefèric però aquest no s'enllestí fins que Serchs SA, la nova empresa, l'acabà el 1944. El telefèric baixava fins a la Grallera (1944), però una ampliació de l'any 1946 feu que arribés fins al Collet. Un cop acabada l'explotació de galeries, uns anys més tard, es començà l'explotació a cel obert d'aquesta zona. Els edificis, bocamines i altres elements de les anteriors explotacions quedaren destrossades pel nou sistema d'explotació. | 42.2002300,1.7906600 | 400159 | 4672716 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70967-foto-08293-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70967-foto-08293-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 70968 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-8 | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (ICA). Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Masia situada dins el terme parroquial de l'església de Santa Maria de Vallcebre. És de planta rectangular, consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana sud-est. És a aquesta on es concentren la major part de les obertures, simètriques a l'eix de la porta d'arc de mig punt rebaixat, fet amb dovelles força regulars. La façana de llevant té obertures modernes, fruit d'una restauració de la masia i de la seva adaptació com a segona residència. | 08293-85 | Lloc de Dalt. | Apareix al cens militar de Vallcebre de 1856. | 42.2070400,1.8159200 | 402255 | 4673443 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70968-foto-08293-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70968-foto-08293-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 70969 | Cal Nai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nai | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (ICA). Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. | XVII-XVIII | Masia de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de llevant. A dita façana s'hi concentren les obertures que formen una doble eixida a la primera i segona planta de la masia, d'arcs de mig punt rebaixats amb la pedra col·locada a plec de llibre. Els murs són de maçoneria força regulars i amb pedra ben tallada, a això hi ha ajudat el fet que s'adequés com a segona residència a finals del segle XX. | 08293-86 | Lloc de Dalt. | Construïda a finals del segle XVII o començaments del XVIII en una època de gran creixement demogràfic del nucli de Vallcebre. Formava part del terme parroquial de Santa Maria de Vallcebre. La trobem citada al cens militar de Vallcebre: hi habitava en Juan Grandia i n'era propietari Francisco Rosell. | 42.2055900,1.8156300 | 402229 | 4673282 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70969-foto-08293-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70969-foto-08293-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70969-foto-08293-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | És la masia on van néixer dos dels fills cèlebres de Vallcebre: Josep Grandia Soler, militar carlí, conegut com a El Nai; i el seu germà Mariano Grandia i Soler, sacerdot i escriptor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 70970 | Cal Batlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batllo | <p>AAVV. Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA), Generalitat de catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. CERDAN, Rufí i altres (1994). El Berguedà, vol 4. Edicions Intercomarcals SA. SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia de planta rectangular de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana de llevant. La porta, d'arc de mig punt rebaixat, és al centre de la masia i a banda i banda s'hi distribueixen simetricament les obertures: balcons i eixida d'arc rebaixat a la primera planta i al pis superior. Posteriorment s'hi va construir un cos rectangular, destinat a pallissa o graner, també de dos pisos, adossat al mur de migdia, cobert a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana de llevant.</p> | 08293-87 | LLoc de Dalt, s/n, 08699 Vallcebre. | <p>La masia fou construïda el segle XVII i formava part del terme parroquial de Santa Maria de Vallcebre; situada dins els límits jurisdiccionals del Monestir de Sant Llorenç prop Bagà i dels Barons de Pinós, probablement fou seu de la Batllia al terme parroquial. Fou ampliada al segle XVIII amb l'adossament d'un cos al mur de ponent. L'ampliació del segle XVIII, possiblement, responia a l'enriquiment de les grans famílies pageses de la comarca i un dels trets més caracaterístics d'aquestes ampliacions foren les ampliacions de les cases amb obertures d'arc de mig punt. Encara que, a l'Alt Berguedà, aquestes obertures o terrasses amb arcs de mig punt van ser molt més escasses degut a les condicions climàtiques.</p> | 42.2069800,1.8150500 | 402183 | 4673437 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70970-cal-batllo.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 70971 | El Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roser-0 | XVII-XVIII | La casa està situada al centre del poble de Vallcebre. És una construcció de planta rectangular i teulada a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana nord-est, on es concentren la major part de les obertures. A la façana sud s'hi poden observar tres balcons individuals. La part posterior de la casa no té tantes obertures. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Està feta amb pedra i ciment i alguna part arrebossada. | 08293-88 | Plaça del Roser, s/n, 08699 Vallcebre. | Aquesta històrica casa del municipi, actualment té un ús residencial, als dos pisos superiors, i pública a la planta baixa que és on hi ha el dispensari municipal. Antigament era la seu de l'Ajuntament, i hi havia hagut també una escola i es diu que, fins i tot, s'hi havia establert una presó. | 42.2030400,1.8178500 | 402408 | 4672996 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70971-foto-08293-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70971-foto-08293-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 70972 | Parc Natural del Cadí-Moixeró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-cadi-moixero-0 | http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/cadi/inici.jsp. | El Parc Natural del Cadí-Moixeró es troba dins la classificació de parc de muntanya, ja que les seves altituds van dels 900 als 2648m de la Canal Baridana ,que és el seu punt culminant. És un parc de gran extensió, més de 40 mil hectàres, on podem trobar gran diversitat d'espècies de fauna i flora. Situat al Pre-Pirineu, el tipus de roca, majoritàriament calcària, ocasiona un relleu esquerp. Pel que fa a la vegetació, les parts més altes, de més de 2000 metres, són cobertes de prats alpins. Més avall, a l'estatge subalpí, trobem boscos de pi negre. El sotabosc és integrat sobretot per matolls de ginebró, de neret i de boixerola. A les parts més baixesd'aquests boscos i al vessant nord de les serralades es troben boscos d'avets. A l'estatge montà trobem, a les parts més humides, el faig, mentre que els roures i les alzines ocupen els solells. El pi roig forma majoritàriament els boscos de les zones baixes i mitjanes del parc, amb un sotabosc integrat bàsicament pel boix. En aquestes zones baixes hi ha també prats de dalla. Pel que fa a la fauna, entre els mamífers destaca l'isard. El cérvol i el cabirol han tornat a repoblar el parc després de la seva extinció. Altres mamífers són la marmota, l'ermini, la marmota i el llop. Els ocells més vistos són el trencalòs, l¡àliga daurada, el voltor comú, el gall fer, le perdiu xerra i el mussol pirinenc. El llangardaix verd o lluent i la serp verda-i-groga són els rèptils més destacats, i en canvi, dels amfibis, ho són el tritó pirinenc, la granota roja i el tòtil. Els principals peixos del Parc són la truita, el barb de muntanya i el barb roig. Una petita part del municipi de Vallcebre està dintre el Parc Natural, concretament, la seva part nord. La zona del municipi que pertany al Parc Natural és la més propera a la riera de Saldes, tot al voltant de la zona coneguda com els Hostalets. | 08293-89 | Centre d'Interpretació del Parc Natural Cadí-Moixeró, c/ La Vinya nº1, 08695 Bagà. | El Parc Natural del Cadí-Moixeró es va crear pel Decret 353/83, de 15 de juliol, de Declaració del Parc Natural del Cadí-Moixeró (DOGC 357, del 24 d'agost del 1983). Comprèn les serres del Cadí i del Moixeró, el massís del Pedraforca, bona part de la Tossa d'Alp i el Puigllençada. Té una superfície total de 41.342 ha que es reparteixen entre les comarques del Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya. L'òrgan rector està format per la Junta Rectora del Parc i el Consell Directiu (amb seu a l'oficina de Bagà); i l'òrgan gestor és el Departament del Medi Ambient i Habitatge, Direcció General del Medi Natural, Servei de Parcs. La gran extensió del Parc fa que s'hi pugui trobar gran diversitat de flora i fauna. | 42.2226300,1.8407300 | 404327 | 4675146 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70972-foto-08293-89-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Concretament, només la part dels Hostalets del municipi de Vallcebre, pertany al Parc Natural del Cadí-Moixeró. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 70973 | Torres del Telefèric de Mina Tumí al Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-del-teleferic-de-mina-tumi-al-collet | AAVV (2003). Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà. Zenobita Edicions. ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics del carbó. Zenobita Edicions. | XX | Nomès es conserven els suports de formigó, a causa de l'abandonament. | És conserven 10 suports de formigó que aguantaven les torres del telefèric que baixava les vagonetes plenes de carbó de la mina Tumí fins al Collet. Són estructures quadrades de formigó llis sense decoracions. En algunes encara es poden veure els suports metàl·lics, completament rovellats, que surten de la base i aguantaven la torre de fusta. | 08293-90 | L'Empalomar | L'inici del telefèric es trobava entre les mines de Tumí i Maria, per sobre del poble de Vallcebre. Un primer tram sense gaire desnivell portava les vagonetes fins la roca de l'Esdavella. A partir d'aquí s'iniciava un fort pendent. Uns anys més tard, a causa dels problemes que comportava aquest gran desnivell, es van foradar dos túnels per sota d'aquest punt per reduir-lo encara més. Al seu interior hi havia quatre pilones molt baixes, i a l'exterior una de més de 52 metres que suavitzava el desnivell. A partir d'aquí, anava disminuint l'alçada progressivament, passant prop de Cal Tutó i Cal Nai i per sobre de Cal Metge, on s'hi feu una protecció per evitar que el carbó caigués sobre la casa. Des del poble anava en direcció a la Foradada on el desnivell se suavitzava fins arribar a l'estació de Griera, primerament, i després fins a el Collet. Els forts desnivells van fer que la instal·lació i l'explotació del telefèric fossin dificultoses. Wagner, l'enginyer alemany que havia impulsat les mines de Peguera, fou l'encarregat de l'obra. | 42.2023200,1.8077200 | 401571 | 4672928 | 1942 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70973-foto-08293-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 70974 | Creus a la zona de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creus-a-la-zona-de-la-foradada | XIX | Pedra a la zona de la Foradada en la qual s'hi poden distingir perfectament treus creus esculpides. Al voltant d'aquestes creus també s'hi poden veure un seguit de signes esculpits, possiblement lletres i números, però aquests són de més difícil visualització. | 08293-91 | La Foradada | No es pot precisar de quina època són ni quin significat tenen, tot i que algú les atribueix a alguna de les carlinades. | 42.2144200,1.8290600 | 403351 | 4674247 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70974-foto-08293-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70974-foto-08293-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Es desconeix totalment l'origen i època d'aquesta inscripció sobre la roca. S'ha arribat a pensar que podrien ser d'alguna guerra carlina però no hi ha cap indici que ho corrobori, per tant, l'època i segle apuntats a sota poden ser erronis. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 70975 | Trumferes al Carrer de les Falgueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-al-carrer-de-les-falgueres | XVII-XIX | Les trumferes són construccions de pedra seca amb forma de cúpula que estaven enterrades als camps i margeres de les cases. Tal i com indica el seu nom, servien per guardar-hi els trumfos o patates. Disposaven de dues obertures: una a la part superior, que era per on s'introduien els trumfos, i l'altra a la part inferior, que era per on s'extreien. Són un element molt característic de les masies i camps del terme municipal. En concret, aquests forats són tres i es troben ubicats a la part posterior d'un solar del Carrer de les Falgueres. Hi ha 2 trumferes que estan ben conservades, ja que es pot percebre perfectament la forma arrodonida de la cúpula i el forat inferior i el superior. La tercera trumfera, en canvi, està ensorrada i s'intueix el lloc que ocupava amb part de la paret que hi resta. Destaquen perquè són el conjunt de trumferes més ben conservades que hi ha al nucli urbà. | 08293-92 | Carrer de les Falgueres s/n, 08699 Vallcebre. | Aquestes construccions es feien a prop de les cases amb l'objectiu de conservar la collita de patates. Sovint, s'aprofitava la paret d'un marge i s'hi construia un habitacle arrodonit amb pedra seca. La coberta era una cúpula arrodonida amb un forat per on s'introduien les patates. Un cop fet, es cobria la trumfera amb terra i les dues obertures es tapaven amb portes de fusta, herbes o palla. Les trumferes permetien conservar les patates, ja que a l'hivern no es gelaven i a l'estiu es mantenien fresques. Les trumferes es troben sempre a l'obaga i són un element característic dels pobles de muntanya. | 42.2031700,1.8150500 | 402177 | 4673014 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70975-foto-08293-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70975-foto-08293-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70975-foto-08293-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Les trumferes es coneixen també com a forats de trumfos. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 70976 | Barraca de Cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-tiet | XIX | Cabanya de pastor de 3 metres d'alçada. Construcció de pedra seca que servia per guardar les eines del camp. La barraca consta d'una sola habitació que tenia un altell per crear dos nivells dintre de la mateixa habitació. Ocasionalment fins i tot es feia servir com a vivenda. | 08293-93 | La Barceloneta | 42.2190900,1.7998800 | 400950 | 4674799 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70976-foto-08293-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70976-foto-08293-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 70977 | Creu del Collell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-collell | XX | Creu senzilla de ferro, sobre una roca, col·locada com a ornament al camí que porta a l'ermita de Santa Magdalena. | 08293-94 | Belians | Es desconeix l'origen i significat de l'emplaçament d'aquesta creu. | 42.1921700,1.8215200 | 402695 | 4671785 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70977-foto-08293-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 70978 | Edificis Mina Transversal Maria Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-mina-transversal-maria-teresa | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics de carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. | XX | L'estructura dels edificis és bona, però l'interior es troba en bastant mal estat. | Es tracta dels edificis exteriors associats a la mina Transversal Maria Teresa. Concretament, hi ha tres edificis: les dutxes, les oficines i els tallers. Entrant a l'explanada de la mina, primerament i a mà dreta, trobem l'edifici de les dutxes construït sobre el marge. Aquest és un edifici de planta rectangular, té planta baixa i un pis i està cobert amb una teulada a quatre vents. L'edifici està arrebossat i pintat de color verd. Les finestres són molt grans però la majoria tenen els vidres trencats. El segon edifici que trobem, a peu de mina, són les oficines. Aquest també és un edifici de planta rectangular, planta baixa i un pis, amb el carener perpendicular a llevant. Té dues portes a la planta baixa i moltes finestres. A l'altre banda de la mina hi ha el darrer edifici: els tallers. És una construcció rectangular de planta baixa arrambada al marge i amb coberta a una vessant. Té una gran porta a la façana de llevant i a la resta de façanes grans finestres. Aquestes són construccions molt senzilles, arrebossades i pintades de color blanc, però també estan abandonades. | 08293-95 | Belians | Al segle XIX hi hagué la descoberta de carbó mineral a l'Alt Berguedà, però no va ser fins la dècada de 1930 que l'explotació minera va comançar a prendre envergadura a la zona de Vallcebre. Les primeres mines de Vallcebre van ser les de Tumí, Maria i Conangle, l'explotació de les quals havia iniciat l'Ajuntament per evitar que els seus joves anessin a la guerra. Després de la guerra, a Vallcebre, l'empresa Serchs SA, filial de Carbones de Berga SA, es va fer càrrec de les mines i va reprendre la construcció del telefèric de Vallcebre (utilitzat fins el 1962). El transversal Maria Teresa es va obrir l'any 1953, però no va ser fins el 1955 quan es van començar a explotar les capes d'aquell indret. La runa que van treure per fer la galeria va tapar la casa de Cal Parcer, per suposat, havent arribat a un acord amb els propietaris. El 1958 es va electrificar la mina: es deixaren de treure les vagonetes amb la força dels animals i es donà un nou impúls a aquell sector. L'any 1961 l'explotació es va mecanitzar amb un 'ARIETE'. També als anys 60, van construir pisos per allotjar-hi els miners i un economat, que funcionà fins el 1971. El dia 1 de desembre de 1962 la Societat deixà de ser Serchs SA, per passar a dir-se Carbones de Berga SA. L'any 1973 aquesta mina va comunicar amb la de Sant Josep (Cercs). Després del tancament, i durant uns anys, a l'interior de la mina s'hi van plantar xampinyons. Però avui en dia la mina està completament tapiada i en desús. | 42.2007800,1.8127000 | 401980 | 4672751 | 1953 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70978-foto-08293-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70978-foto-08293-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | L'Ajuntament utilitza puntualment l'edifici de les dutxes el dia de Reis per tal que els participants s'hi puguin vestir. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 70979 | Barraca minera 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-minera-1 | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. | XX | Aquesta és la primera barraca que trobem pujant cap a la Font de la Got-Got. Té una planta rectangular (2 per 3 metres), de planta baixa, coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de migdia. Els murs són de pedra i morter i la teulada, de teules i amb una xemeneia, s'aguanta amb bigues de fusta. L'única obertura que hi ha és la porta, situada a la façana de migdia i, tot i que anteriorment deuria tenir algun tancament, avui en dia no es conserva. Al costat de la porta hi ha un petit banc per seure-hi fet també amb pedra i morter. L'interior de la barraca és completament buit i en un racó, on es feia el foc, s'hi pot observar un forat a la teulada que era per on sortia el fum. Està molt ben conservada perquè s'ha restaurat recentment. | 08293-96 | Tumí | Les barraques mineres, es feien servir a finals del segle XIX i principis del XX, sobretot per guardar material en les époques que les comunicacions eren més complicades. Molts cops, també servien per allotjar els miners, sobretot aquells que venien de lluny i no podien anar i tornar cada dia de casa seva. | 42.1963300,1.7985200 | 400802 | 4672274 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70979-foto-08293-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Les barraques es troben en un sender, seguint la ruta dels camps del tabac. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 70980 | Safareig de Can Vila o de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-vila-o-de-cal-pons | XIX-XX | Petit safareig rectangular al costat de la casa de Can Vila. Rep aigua de la Font de Belians. El safareig està cobert amb una teulada dde teules aràbigues d'un sol vessant. És una construcció senzilla de pedra i morter i està arrebossat. | 08293-97 | Belians | Els safareigs s'utilitzaven per rentar la roba, sobretot abans, quan les cases encara no tenien aigua corrent. A més, eren un centre de trobada de les dones del poble o de les cases més properes. Aquest és un dels safareigs que hi havia al poble i és on rentaven la roba els de Cal Vila, Cal Pons i les cases del voltant. | 42.1965700,1.8172300 | 402347 | 4672279 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70980-foto-08293-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70980-foto-08293-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 70981 | Camí Ral de Guardiola a Gósol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-guardiola-a-gosol-0 | CAMPILLO, Xavier. 'Camí ral de Gósol a Guardiola'. Cadí-Pedraforca nº 4. FONT, Jaume (1999). La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935). Col·lecció Xarxes i Territoris 2. Universitat de Barcelona. www.cadipedraforca.cat/armari/appec.../2/04cp_a_peu_02.pdf | XIX-XX | És l'antic camí ral que servia per anar del poble de Guardiola cap a Gósol, o a l'inversa. Aquest camí pujava de Guardiola seguint la vall del riu Saldes, passava pel nucli de Sant Julià de Fréixens direcció cap a Saldes i enllaçava, finalment, amb Gósol. | 08293-98 | Sant Julià de Freixens. | Els camins rals són aquells camins que havia construit l'estat. Eren més amples que els altres i comunicaven les poblacions. Aquest camí ral també és conegut com el camí de Picasso, ja que la primavera de 1906 el pintor Pablo Picasso, animat per un amic s'establí a Gósol. Arribà amb tren a Guardiola, però per arribar a Gòsol calia encara agafar el camí Ral, el camí de bast d'origen medieval, ja que no hi havia carretera. Aquest camí amb la construcció de les carreteres de Gósol i Saldes comportà, evidentment l'abandó progressiu del vell camí Ral i també la destrucció d'alguna de les seves seccions. El Consorci Turístic de l'alt Berguedà ha dut a terme enguany una actuació integral de rehabilitació del camí Ral. | 42.2227400,1.8249300 | 403023 | 4675176 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70981-foto-08293-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | No passa pel nucli urbà de Vallcebre però sí pel terme municipal, per tant, les dades UTM són del nucli de Sant Julià de Fréixens. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 70982 | Engorjat de La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/engorjat-de-la-foradada | Engorjat del torrent de Vallcebre en el punt en que talla els cingles de Vallcebre, just al costat on hi havia el molí de Vallcebre. Per visitar-lo es pot seguir el sender de petit recorregut (PR-C 128) que travessa els cingles. | 08293-99 | La Foradada. | 42.2129400,1.8293000 | 403369 | 4674082 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70982-foto-08293-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70982-foto-08293-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||||
| 70983 | Torrent del Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-forat-negre | Torrent que forma un gorg a la zona de l'Empalomar. Actualment s'hi practica barranquisme. El torrent es troba al costat del mirador de Vallcebre per on passava el telefèric que baixava el carbó des de Mina Tumí. | 08293-100 | L'Empalomar. | 42.2005200,1.8056100 | 401394 | 4672731 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70983-foto-08293-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70983-foto-08293-100-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||||
| 70984 | Bauma de cal Isidret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-cal-isidret | Borràs, J., Miñarro, J.M. I Talavera, F. (1980). Catàleg Espeleològic de Catalunya vol. 5. Ed. Políglota, Barcelona. Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Mapa de Patrimoni Cultural de Vallcebre. Generalitat de Catalunya. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Bauma al nord dels cingle de Vallcebre, que s'esten a la part dreta del torrent de la Foradada. Es troba al costat de la casa de cal Isidret que l'utitlitzava per tancar el bestiar. Restes de pedra, morter i teula d'un habitacle que aprofita la paret del cingle. Parets baixos d'un tancat per al bestiar a aproximadament 200 metres al nord. S'han trobat molts trossos de ceràmica contemporània en la zona que sembla ser el tancat per al bestiar, i poca ceràmica en la zona de la construcció. Relleix a la paret d'una cinglera de roca calcària d'una alçada de entre 40 i 50m. El relleix és discontínua degut el despreniment de blocs de grans dimensions. L'accés és per un camí abandonat des de la carretera B400 de Saldes entre el punt quilomètric 5,000 i 5,500 o bé buscant un pas per sota del Mirador de Cap Deig per entrar per un tancat fet amb parets de pedra seca. | 08293-101 | La Foradada | Fonts orals han confirmat només l'existència de Ca l'Isidret sense afegir més informació sobre l'època. La zona de la construcció de pedra i morter pot haver estat occupat de nou durant lèpoca de la mineria. A més, el relleix i les baumes sota la cinglera tenen una llargada de aproximadament 500m i podria albergar més d'un habitacle. La trobada de molta ceràmica moderna (contemporània) en la zona del tancat és curiós i podia ser un indici d'un aixopluc, però no es veu cap altre construcció que les parets baixos de pedra seca. Els bocs caiguts del sostre de la bauma van dificultar la recerca de restes en aquest indret. També podia ser que la construcció trobada a gairebé 200m de distància no te res a veure amb el tancat. Les Baumes de Ca l'Isidret és un indret conegut pels espeleòlegs. Hi ha dues coves catalogades, la Cova de Ca l'Isidret i la Cova del Relleix. No s'ha trobat cap registre espeleològic del forat al mig de les contruccions de Ca l'Isidret. L'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya esmenta La Cova sobre la Foradada. La fitxa de l'invarque conté una fotografia d'aquest forat, que sembla se sense catalogar, juntament amb la descripcío de la Cova de Ca l'Isidret del Catàleg Espeleològic de Catalunya. Segons la mateixa fitxa de l'invarque, 'en el moment en qué es va obrir la boca de la cova, es va trobar fragments ceràmics corresponents al Bronze Antic.' No s'ha trobat cap informació sobre aquestes troballes. El Mapa de Patrimoni Cultural de Vallcebre repeteix la informació de la fitxa de l'invarque, amb la observació que 'la cova és coneguda com Cova de Cal Isidret o Cova Lluís Dachs' (un dels exploradors de la primera exploració l'any 1957 per membres de la SES del CE Puigmal). La fitxa s'adjunta fotografies d'un forat al costat de la carretera B400 a la banda sud del pont de Bosoms a la Foradada, juntament amb una fotografia d'una font. | 42.2160000,1.8274900 | 403224 | 4674424 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70984-foto-08293-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70984-foto-08293-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra/ OPC, María del Agua Cortés Elía | En la Bauma de cal Isidret és l'indret on es troba la cova sobre la Foradada. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 70985 | Pou de Cal Victoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-victoria | XVIII | Pou situat al costat de la casa de Cal Victoria. És una construcció cilíndrica de 20 metres de profunditat de maçoneria amb pedra. Recentment s'ha restaurat conservant la seva estructura original. | 08293-102 | les Deus | 42.1942800,1.8267700 | 403131 | 4672013 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70985-foto-08293-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 70986 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-12 | XVIII | Edifici en molt mal estat estructural, fins i tot amb perill d'emsorrament. | Edifici de planta baixa dos pisos i golfes, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana de llevant, on es concentren la major part de les obertures. Al primer pis de la façana de llevant hi ha una eixida oberta a l'exterior amb arcs de mig punt. A la part de ponent es conserva una placa en honor de Marià Grandia i Soler, que va posar la seva neboda. | 08293-103 | Plaça de Nuet s/n, 08699 Vallcebre. | La rectoria va ser construïda al costat on hi havia les antigues esglèsies de Vallcebre. Actualment, a causa del trasllat de l'esglèsia i de l'abandonament de l'edifici, està en molt mal estat. | 42.2037700,1.8185000 | 402463 | 4673077 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70986-foto-08293-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70986-foto-08293-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | La rectoria està abandonada des de fa temps i està envoltada per una tanca que impedeix que la gent s'hi acosti. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/