Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 71038 | Cingles de Costa Freda i de Cubell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-costa-freda-i-de-cubell | VILA, Bernat (2006). Els dinosaures dels Pirineus. Zenobita edicions. | Cinglera situada al nord-oest del municipi de Vallcebre. Formen part dels Cingles del Grau de Dalt. El sinclinal de Vallcebre és format per dos grans murs esglaonats a dos nivells: el més inferior a la banda dreta del congost del Llobregat, entre Sant Salvador de la Vedella i el Collet d'Eina, i el superior que destaca pel seu verticalisme i pel color blanc característic. Sobre aquest segon nivell de cingles de 40m s'estén l'ampli planell, la cubeta de Vallcebre que els cingles barren el pas, excepte en uns punts que són els passos verticals o graus, entre els quals destaca la gorja de Foradada, tallada pel torrent de Vallcebre. | 08293-155 | Part oest del municipi | Històricament, i abans de l'arribada de les carreteres, els passos o graus tallats als cigles de Vallcebre, eren els passos naturals per arribar al poble. Tot i que la majoria no eren aptes per arribar-hi amb animals, el grau de cal Gat, sí que ho permetia. | 42.2058200,1.7713000 | 398570 | 4673359 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71038-foto-08293-155-2.jpg | Legal | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 124 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||||
| 71039 | Cal Bassenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bassenc | XVIII-XIX | Casa de planta quadrada de pedra i ciment. La casa està construïda sobre un marge i té dos nivells. A la planta baixa o primera, orientació sud, hi ha dues portes: una per accedir al seu interior i l'altre per accedir a les corts; gairebé no s'hi observa cap obertura. A la segona planta, cara sud, hi ha un balcó més modern amb algunes obertures, i la mateixa planta, per la cara est, té dues obertures i una sortida a un balcó que queda a la planta baixa. La segona planta, a les cares nord i oest, té molt poques obertures i són de petites dimensions. La tercera planta, sota coberta, únicament té obertures per la cara sud, on dóna a un balcó que ocupa tota la façana i és del mateix estil que el balcó de sota, ja que els dos es van afegir en la mateixa època constructiva. Amb la construcció dels balcons la teulada és va ampliar per cobrir-los. Els balcons tenen unes baranes fetes d'obra i estan arrebossats, fet que permet distingir-los clarament de l'estructura original. També es veu perfectament que les obertures més grans són recents. La teulada és a doble vessant. Just davant de la casa hi ha un petit cobert que també es va reformar darrerement i no s'hi pot apreciar cap element original. | 08293-156 | El Comellar | Masia que deu datar del segle XVIII-XIX. Ha sofert diverses ampliacions i actualment està deshabitada, tot i que s'utilitza de magatzem per part dels seus propietaris. | 42.2088200,1.8327700 | 403649 | 4673621 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71039-foto-08293-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71039-foto-08293-156-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||||
| 71040 | Pont de Cal Periques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-periques | XVII-XVIII | Pont que travessa el Torrent de la Muntanya i per on passa la carretera que marxa de Cal Periques cap a . És un pont completament reformat al segle XX, tot i així, s'observa que era una construcció més antiga. Els pilars laterals del pont, que s'han conservat, estan fets amb pedra i ciment, i és aquí on s'hi poden observar tres moments constructius. El pas, es deuria enfonsar, ja que actualment hi ha el pont asfaltat i aguantat per dues vigues. El pont té unes baranes per protegir el pas: de fusta, a la part central del pont, i als laterals hi ha una paret de pedra i ciment. Aquestes baranes fan 60 cm d'alçada. | 08293-157 | Cal Periques | Pont que servia per salvar el desnivell del torrent i comunicar les dues vessants. Pels murs que el sosteneten, es pot observar, que és un pont força antic, per tant, possiblement dati del segle XVII o XVIII, època de màxim creixement de Vallcebre. | 42.2015000,1.8095100 | 401717 | 4672835 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71040-foto-08293-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71040-foto-08293-157-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||||
| 71041 | Pont de Cal Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-marc | XVII-XVIII | Pont que travessa el Torrent de la Muntanya just per sota de Cal Marc. És un pont d'arc de mig punt, de 3 metres d'alçada per 3 d'amplada, aproximadament. La seva construcció és de pedra irregular sostentada amb ciment. Darrerament s'ha asfaltat i s'hi ha col·locat una barana de ferro. | 08293-158 | Cal Marc, El Divinal | Pont que comunica el nucli de Vallcebre amb El Portet, per tant, possiblement dati del segle XVII o XVIII i fos utilitzat per les primeres cases per tal de desplaçar-se i comunicar-se. No sabem si aquest és l'original, teneint en compte que s'ha reformat, però possiblement el seu emplaçament era en aquest mateix indret. | 42.2019000,1.8185900 | 402468 | 4672869 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71041-foto-08293-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71041-foto-08293-158-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||||
| 71042 | Vagoneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vagoneta | XX | La vagoneta està abandonada a la intempèrie i oxidada. Si no s'intervé aviat, possiblement es perdi. | Vagoneta que s'utilitzava a les mines de Vallcebre i que servia pel transport del carbó. És una vagoneta de ferro, amb quatre rodes i un cos quadrat amb els cantons arrodonits. Fa 1'50 mts d'alçada, per 1'20 mts d'amplada i 80 cm de fondària. | 08293-159 | Plaça El Roser s/n, 08699 Vallcebre | 42.2027600,1.8185400 | 402465 | 4672964 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||||||||
| 71043 | Fons de Vallcebre a l'Arxiu de Carbones de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-vallcebre-a-larxiu-de-carbones-de-berga | XX | Hi ha documents perduts i altres d'estripats. | El fons de Vallcebre consta de diversos plànols de mines (tant d'interior com d'exterior), aproximadament uns 100, amb el seu índex; i a més s'hi poden trobar alguns projectes d'explotacions, fonamentalment, explotacions a cel obert. Tot i així, és una documentació escassa i força malmesa (a les Oficines de CBSA aquests documents, degut als robos, estaven escampats pel terra). | 08293-160 | Museu de les Mines de Cercs, Plaça Sant Romà s/n, Colònia Sant Corneli, 08698 Cercs | L'empresa Carbones de Berga SA fou l'empresa minera més important de la comarca. Fundada l'any 1911, per l'enginyer José Enrique de Olano i Loizaga (Comte de figols), aviat començà a expandir-se per la comarca fins que arribà a explotar mines a Guardiola de Berguedà, Saldes i Vallcebre. A Vallcebre, Carbones de Berga SA, solament o juntament amb Serchs SA, explotaren la mina Transversal Maria Teresa 81953-1983); Mina Principal de Tumí (1944-1968); Mina de Tumí, Segon nivell 114 (1944-1946); Mina de Tumí, tercer nivell 116 (1950-1968); així com les explotacions a cel obert. A mitjans dels 80 tancaren les explotacions a cel obert i CBSA tancà les seves portes el desembre de 1991. Després del tancament, CBSA, en acord amb l'Ajuntament de Cercs, decidí donar-li la documentació i aquest, el deposità a les dependències superiors del Museu de les Mines, on s'ubicarà el futur arxiu. Per tant, la documentació del fons de Vallcebre al Museu de les Mines de Cercs farà referència a aquests anys i explotacions. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71043-foto-08293-160-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | L'arxiu encara s'està creant, per tant, la informació que aquí hi ha és orientativa i es pot ampliar un cop s'hagin acabat les tasques d'ordenació i catalogació de la documentació rebuda. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||
| 71044 | Polvorí Transversal Maria Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/polvori-transversal-maria-teresa | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics de carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. | XX | Construccions abandonades i deteriorades. | El polvorí es trobava a l'interior i a la dreta de la galeria principal, fins que el 1978 se'n va fer un de nou a l'exterior. Aquest és el que veiem avui en dia i consta de dos túnels sota terra a l'esquerra dels edificis de les oficines i les dutxes. La porta està tapiada i no s'hi pot accedir perquè hi ha un tancat amb gossos. El que sí que es pot veure bé és la caseta on hi havia l'encarregat de controlar el polvorí. Aquesta, és una caseta molt petita, arrebossada, amb una porta i una finestra. | 08293-161 | Transeversal maria Teresa s/n, 08699 Vallcebre | Al segle XIX hi hagué la descoberta de carbó mineral a l'Alt Berguedà, però no va ser fins la dècada de 1930 que l'explotació minera va comançar a prendre envergadura a la zona de Vallcebre. Les primeres mines de Vallcebre van ser les de Tumí, Maria i Conangle, l'explotació de les quals havia iniciat l'Ajuntament per evitar que els seus joves anessin a la guerra. Després de la guerra, a Vallcebre, l'empresa Serchs SA, filial de Carbones de Berga SA, es va fer càrrec de les mines i va reprendre la construcció del telefèric de Vallcebre (utilitzat fins el 1962). El transversal Maria Teresa es va obrir l'any 1953, però no va ser fins el 1955 quan es van començar a explotar les capes d'aquell indret. La runa que van treure per fer la galeria va tapar la casa de Cal Parcer, per suposat, havent arribat a un acord amb els propietaris. El 1958 es va electrificar la mina: es deixaren de treure les vagonetes amb la força dels animals i es donà un nou impúls a aquell sector. L'any 1961 l'explotació es va mecanitzar amb un 'ARIETE'. També als anys 60, van construir pisos per allotjar-hi els miners i un economat, que funcionà fins el 1971. El dia 1 de desembre de 1962 la Societat deixà de ser Serchs SA, per passar a dir-se Carbones de Berga SA. L'any 1973 aquesta mina va comunicar amb la de Sant Josep (Cercs). Després del tancament, i durant uns anys, a l'interior de la mina s'hi van plantar xampinyons. Però avui en dia la mina està completament tapiada i en desús. | 42.1986500,1.8185900 | 402463 | 4672508 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71044-foto-08293-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71044-foto-08293-161-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||
| 71045 | Pont de Cal Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-toni | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Pont d'arc de mig punt d'uns 4'5 metres de llargada, 2,2 d'amplada i uns 6 d'alçada. Construït amb pedra i morter de calç, de volta catalana amb dovelles de pedra calcària. S'ha reformat recentment: s'ha reforçat, s'ha asfaltat la carretera que hi passa i s'hi ha col·locat una barana metàl·lica. | 08293-162 | El Comellar | Pont per on antigament passava el camí ral que venia de Guardiola i possiblement també se'n beneficiava el camí ramader que passa per allà a la vora. Per tant, deduim que és un pont vell, si més no la seva ubicació, i possiblement dati de l'Edat Mitjana o Moderna. Els ponts es van utilitzar per salvar el relleu dels torrents i estimbaders d'algunes zones. | 42.2063100,1.8254200 | 403038 | 4673351 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71045-foto-08293-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71045-foto-08293-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71045-foto-08293-162-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra / OPC-María del Agua Cortés Elía | El camí ral de Guardiola a Vallcebre passava per aquest indret. El camí des del pont fins al poble és un camí empedrat en el tram inicial fins a la pista de Cal Negre. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||||
| 71046 | Trumferes de La Call | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-de-la-call | XVII-XIX | Conjunt de dues trumferes situades al peu del camí de La Call, just a tocar de la casa. Els forats estan coberts amb terra i només es veu el forat de sota, però la seva forma es pot distingir perfectament. N'hi ha una de més gran i l'altre és més petita. | 08293-163 | La Call, Belians | Les trumferes són unes construccions de pedra i morter que servien per guardar i conservar les patates. Tenen una forma arrodonida i gairebé mai fan més de 1'5 d'alçada. Es cobrien de terra per aïllar-les i garantir una millor conservació. Tenen un forat superior per on s'hi tiraven els trumfos i un d'inferior per on s'extreien. Es troben a prop de les cases i camps i són un element molt característic dels pobles d'alta muntanya, com és el cas de Vallcebre. Tot i que la majoria estan abandonades, van ser molt utilitzades fins fa pocs anys. | 42.1948400,1.8128200 | 401980 | 4672092 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71046-foto-08293-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71046-foto-08293-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71046-foto-08293-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||||
| 71047 | Trumfera direcció Els Estanys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-direccio-els-estanys | XVII-XIX | Gran trumfera excavada al terra i perfectament conservada. Mesura gairebé 2 metres d'alçada per 1'2 d'amplada. Es pot apreciar perfectament el forat superior, no l'inferior, i les pedres que cobreixen les seves parets. | 08293-164 | Belians | Les trumferes són unes construccions de pedra i morter que servien per guardar i conservar les patates. Tenen una forma arrodonida i gairebé mai fan més de 1'5 d'alçada. Es cobrien de terra per aïllar-les i garantir una millor conservació. Tenen un forat superior per on s'hi tiraven els trumfos i un d'inferior per on s'extreien. Es troben a prop de les cases i camps i són un element molt característic dels pobles d'alta muntanya, com és el cas de Vallcebre. Tot i que la majoria estan abandonades, van ser molt utilitzades fins fa pocs anys. | 42.1945900,1.8139600 | 402074 | 4672062 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71047-foto-08293-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71047-foto-08293-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71047-foto-08293-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||||
| 71048 | Murs de pedra seca de Cal Xotis. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-cal-xotis | XVII-XIX | Conjunt de murs de pedra seca de diferents mides que aplanen el terreny de sobre Cal Tutó. Es tracta de murs construits amb pedra sense la utilització de cap material que les uneixi. | 08293-165 | Entre Cal Tutó i Cal Xotis. | Els murs de pedra seca estan fets amb una tècnica de construcció que nomès utilitza pedres, sense cap morter per lligar-les, i d'aquí el seu nom. S'utilitzaven per crear una feixa a les zones que no eren planes i així poder conrear els vessants de les muntanyes. Són molt característics de Vallcebre, ja que eren necessaris degut al terreny poc pla del municipi. | 42.2031400,1.8119000 | 401917 | 4673014 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71048-foto-08293-165-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||||
| 71049 | Murs de pedra seca al C/ de les Falgueres. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-al-c-de-les-falgueres | XVII-XIX | Dos grans murs de pedra seca d'uns 10 metres cadascú. Estan fets amb pedres força grans. En bon estat de conservació, llevat d'algun punt on hi ha hagut algun desprendiment. | 08293-166 | Carrer de les Falgueres, s/n, 08699 Vallcebre. | Els murs de pedra seca estan fets amb una tècnica de construcció que nomès utilitza pedres, sense cap morter per lligar-les, i d'aquí el seu nom. S'utilitzaven per crear una feixa a les zones que no eren planes i així poder conrear els vessants de les muntanyes. Són molt característics de Vallcebre, ja que eren necessaris degut al terreny poc pla del municipi. | 42.2035100,1.8153100 | 402199 | 4673051 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71049-foto-08293-166-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||||
| 71050 | Tremuges Transversal Maria Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tremuges-transversal-maria-teresa | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics de carbó. Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. | XX | Estan molt destrossades. | Part baixa d'una tolva o tremuga. Es pot apreciar el bec metàl·lic per on sortia el carbó i anava a parar al camió. També s'observen restes de part de les parets que formaven el silo de la tremuga on es guardava el carbó, però aquestes no fan pas més d'1 metre d'alçada. Són unes tremuges poc comunes perquè estaven penjades al marge: s'omplien a peu pla de la plaça del Transevrsal Maria Teresa, i els camions, per una carretera, es posaven a sota el marge on les tremuges buidaven el lignit. | 08293-167 | Mina Maria Teresa | Al segle XIX hi hagué la descoberta de carbó mineral a l'Alt Berguedà, però no va ser fins la dècada de 1930 que l'explotació minera va comançar a prendre envergadura a la zona de Vallcebre. Les primeres mines de Vallcebre van ser les de Tumí, Maria i Conangle, l'explotació de les quals havia iniciat l'Ajuntament per evitar que els seus joves anessin a la guerra. Després de la guerra, a Vallcebre, l'empresa Serchs SA, filial de Carbones de Berga SA, es va fer càrrec de les mines i va reprendre la construcció del telefèric de Vallcebre (utilitzat fins el 1962). El transversal Maria Teresa es va obrir l'any 1953, però no va ser fins el 1955 quan es van començar a explotar les capes d'aquell indret. La runa que van treure per fer la galeria va tapar la casa de Cal Parcer, per suposat, havent arribat a un acord amb els propietaris. El 1958 es va electrificar la mina: es deixaren de treure les vagonetes amb la força dels animals i es donà un nou impúls a aquell sector. L'any 1961 l'explotació es va mecanitzar amb un 'ARIETE'. També als anys 60, van construir pisos per allotjar-hi els miners i un economat, que funcionà fins el 1971. El dia 1 de desembre de 1962 la Societat deixà de ser Serchs SA, per passar a dir-se Carbones de Berga SA. L'any 1973 aquesta mina va comunicar amb la de Sant Josep (Cercs). Després del tancament, i durant uns anys, a l'interior de la mina s'hi van plantar xampinyons. Però avui en dia la mina està completament tapiada i en desús. | 42.2010600,1.8126400 | 401975 | 4672782 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71050-foto-08293-167-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||
| 71051 | Barraca minera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-minera-2 | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. | XX | És la segona barraca minera que trobem quan ens arribem a la Font de la Got-Got. Es troba situada a uns 5 metres de la primera. Aquesta és una barraca petita de planta baixa i planta quadrada, amb teulada a una vessant i està construida enganxada al marge per la part del posterior. Els murs estan fets amb pedra i ciment. Té una porta a la façana de migdia que accedeix directament a la barraca. L'interior és completament buit i l'habitació de la barraca fa uns 2 metres per 2 metres. A la paret posterior hi ha una espècie d'entrant més a la paret, com si es tractés d'un armari empotrat. Al racó dret del fons hi havia l'espai per fer el foc, ja que just a sobre la teulada s'hi pot veure el forat per on sortia el fum. La teulada no té cap xemeneia i està feta amb teules. L'estat de conservació és molt bo perquè la barraca es va reformar fa pocs anys. | 08293-168 | Tumí | Les barraques mineres són construccions molt senzilles que daten del segle XX, quan es van començar a obrir les primeres explotacions mineres. Les barraques eren el lloc d'aixopluc i estada dels miners, sobretot d'aquells que no podien anar i tornar cada dia a casa i que s'hi quedaven a dormir. També, en algun cas, s'hi guardaven eines. En alguns llocs, al costat de les barraques mineres s'hi van fer noves construccions com l'economat, la cantina o pisos per miners. Les barraques mineres són un element característic del Berguedà, d'aquelles zones on hi havia mineria. | 42.1961600,1.7982000 | 400775 | 4672255 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71051-foto-08293-168-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | La trobarem seguint el sender dels Camins del Tabac. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||
| 71052 | Fons d'imatges de Vallcebre a l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-vallcebre-a-larxiu-comarcal-del-bergueda-acbr | PEDRALS, Xavier (2006). Arxius, nº 47. Estiu 2006. | XX | El fons fotogràfic de l'ACBR està format, d'una banda, per 7 postals de Vallcebre i de l'altre, per 19 fotografies realitzades per Josep Deseuras i Vilanova. Les 7 postals són vistes del poble de Vallcebre i dels seus paisatges. Aproximadament, les postals es podrien datar de mitjans del segle XX, ja que en dues postals de la panoràmica del poble s'hi pot observar l'església que es construí a Vallcebre l'any 1931. Només 2 postals ens aporten certa informació: - Vallcebre-3. Pont de la Foradada, Edit. Masana. - Al fondo La Clusa, nº32-Vallcebre. Foto Puig Ribera. Les altres 19 fotografies pertanyen al Fons Deseuras i ens mostren paisatges i vistes del terme municipal de Vallcebre i del nucli. Les 19 imatges, cronològicament, es poden situar entre el 1969 i el 1978. | 08293-169 | Pla de l'Alemany, s/n –Pavelló de Suècia- 08600 Berga. | A inicis del segle XX molts excursionistes i fotògrafs començaren a fotografiar els paisatges per on transitaven. Moltes d'aquestes fotografies esdevingueren postals que, avui en dia, ens permeten veure unes panoràmiques esplèndides de la majoria de pobles de Catalunya, especialment del Pirineu i la costa. Pel que fa al fons Deseuras, aquest es cedí a l'ACBR el maig de 2006. El fons està format per més de 168.000 negatius que recullen la vida berguedana des del 1953 fins el 1980. Josep Deseuras va recollir tota l'actualitat política en actuar com a fotògraf oficial de l'Ajuntament i, com a professional, multitud de reportatges, tant d'activitats i festes públiques, com de privades. A més d'una bona quantitat de paisatges de muntanya i de viles i pobles de la comarca destinats a postals. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1969-78 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut / Josep Deseuras i Vilanova. | El fons Deseuras encara no es pot consultar perquè s'està digitalitzant i catalogant. Tot i que hi ha més d'un 80% de les fotografies documentades, podria ser que n'apareguessin més, per tant, la xifra exacta no es podrà saber fins que s'hagi acabat de documentar tot el material. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||||
| 71053 | Fons d'imatges de Vallcebre al Centre Excursionista de Catalunya (CEC). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-vallcebre-al-centre-excursionista-de-catalunya-cec | <p>www.cec.cat</p> | XX | <p>Al fons fotogràfic del CEC hi podem trobar 4 fotografies referents a Vallcebre. Les fotografies són les següents (referència, títol, lloc, autor, any i descripció): -3255: Capella, Sant Julià de Vallcebre, Antonio Gallardo, novembre 1926. La imatge ens mostra dos pastors amb el seu ramat passant per darrere de l'església de Sant Julià de Fréixens, que es pot apreciar al fons. -3256: Capella, Sant Julià de Vallcebre, Lluís Estasen i Pla, desconegut (tot i que anterior a 1927 que és quan es va dipositar a l'AFCEC). Vista de la façana principal de l'església. -3257: Mas de Pey, Santa maria de Vallcebre, Lluís Estasen i Pla, desconegut (tot i que anterior a 1927 que és quan es va dipositar a l'AFCEC). Fotografia de la masia amb el seu enorme paller a mà esquerra. -3258: L'Hostalet, Santa Maria de Vallcebre, Lluís Estasen i Pla, desconegut (tot i que anterior a 1927 que és quan es va dipositar a l'AFCEC). Imatge de l'era de l'Hostalet on un jove carrega llenya sobre una mula. Al ser darrere la casa, i a mà esquerra el paller.</p> | 08293-170 | Carrer del Paradís, nº 10 i 12, 08002 Barcelona | <p>El Centre Excursionista de Catalunya té els seus orígens el 26 de novembre de 1876, quan Josep Fiter junt amb quatre partícips més, determinaren la creació d'una associació excursionista: «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». L'associació es posà en marxa sota la direcció de Josep Fiter i s'hi uniren Cèsar August Torras i Àngel Guimerà, entre d'altres. En els seus inicis, el Centre va tenir dues vessants, la cultural i l'esportiva, que durant 13 anys es manifestaren separadament entre l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques i l'Associació Catalana d'Excursions. L'abril de 1891 Antoni Rubió i Lluch fou elegit i nombrat nou president del Centre Excursionista de Catalunya, per tant, la unió de les dues entitats quedà pal·lesa de forma evident aquest any. El CEC ha destacat per les diverses tasques i activitats que ha dut a terme en l'àmbit cultural i esportiu. Aquest fet ha propiciat que el CEC disposi d'una gran àrea documental amb: una biblioteca, un arxiu històric, un arxiu fotogràfic, un fons de l'Estudi de la Masia Catalana i un petit fons d'art. El fons CEC està format per donacions de socis i no socis i s'hi ha arribat a dipositar unes 300.000 fotografies en els poc més de 100 anys de la seva història. Alguns dels fons que composen el AFCEC són: Fons Albert Oliveras i Folch, Fons Arnau Izard i Llonch, Fons Cèsar August Torras i Ferreri, Fons Enric Ribas i Virgili, Fons Jean Thomas, Fons Josep Roig i Trinxat, Fons Lluís Estasen i Pla, Fons Lluís Marian Vidal i Carreras, etc. D'Antonio Gallardo ben poca cosa en sabem, únicament que fou l'autor de diverses fotografies del Berguedà, entre elles la de Sant Julià, i que fou ell mateix el que cedí el seu fons al CEC. Lluís Estasen i Pla (1890-1947). Gran amant dels esports la muntanya i la fotografia. Destacà amb l'escalada, on introduí tècniques innovadores juntament amb els seus companys, i també amb l'esquí. Les seves imatges són de temàtica muntanyenca i no hi poden faltar els esports ni el Pirineu, el Pedraforca, Montserrat i el Montseny.</p> | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Antonio Gallardo i Lluís Estasen i Pla | L'arxiu està en obres i no es pot consultar la resta d'informació, per tant, el fons d'imatges del qual disposen pot ser major que l'esmentat en la present fitxa. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||||
| 71054 | Fons documental de Vallcebre a la parròquia Sant Esteve de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vallcebre-a-la-parroquia-sant-esteve-de-baga | <p>VILADÉS, Ramon (1997). “La Parròquia”, L'Erol núm 56 (Hivern 97), any 16.</p> | XVII-XX | <p>El fons de l'Arxiu Parroquial de Bagà custòdia els següents documents referents al municipi de Vallcebre: Sant Julià de Fréixens: -Llibre de la Sagristia de Sant Julià. Comença l'any 1664 i acaba el 1680. -Comptes del municipi d'un parroco d'Espinalbet que anoten lo cobrat de delmes poc importants. Any 1731. -1900-1931. Llibre de baptismes de Sant Julià. -1900-1931. Defuncions de Sant Julià -1900-1931. Matrimonis de Sant Julià. -Entrades i sortides del culte de Sant Julià (1900 a 1935). -Llibre del compliment Pascual que comença l'any 1901. Sant Julià (fins 1922). -Llibre del compliment Pascual de Sant Julià. Comença l'any 1945 fins 1948. -Llibre Sant Julià de Fréixens: -Baptismes 1931-1969 -Confirmacions 1931-1946 -Matrimonis 1931-1975 -Defuncions 1931-1976 -Fréixens. Historial de Sant Julià de Fréixens (Inventari). Del 1944 al 1947. -Priores de Sant Julià (Recaudació). Gener 1945-1967. -Sant Julià de Fréixens. Expedients matrimonials de l'any 1946-1966. -Nens i nenes Sant Julià. 1ª Comunió. Any 1946-1947. -Còpia d'un testament de Sant Julià de Fréixens. Setembre 1900. Vallcebre: -Llibret notarial 1689 fins 1709. -Collita de 1762. -Collita de 1798. -Reconstrucció de partides baptismals de la parroquial església de Vallcebre anteriors a l'any 1918. -Document de comptes de Santa Núria. Juliol 1927. -Notes. Relació dels fets més importants ocorreguts a aquesta parròquia de Santa Maria de Vallcebre. 10 novembre 1939 fins 1949. -Vallcebre. Matrimonis 1939-1976. -Vallcebre. Defuncions 1939-1976. -Testaments Vallcebre 1940-1965. -Butlles expedides a Santa Maria de Vallcebre. Any 1940-1954. -Nens i nenes de Vallcebre. 1ª Comunió: 1940 al 1946. -Actes llibre de baptismes de Vallcebre 1941- 1962. -Comptes aprovats a la Parròquia de Santa Maria de Vallcebre. 1940-1988. -Santa Maria de Vallcebre. Llibre de comptes parroquials. 1940-1977. -Catecisme del 1r divendres de l'any 1944 (llistes de nens i nenes). Primers divendres de mes dedicats al Sagrat Cor de Jesús 1944-47. -Comptes. Tenencia ajuda de Vallcebre- Fréixens 1945-1993. -Capella del Divinal dedicada a la Verge de Núria. Historial i relació de despeses. 1946- 1993. -Novenari. Vallcebre 1946- 1986. -Fundació de misses resades a Vallcebre de casa Querol. Del 1946 al 1990. -Comptes de la Capella de Sant Ramon (2n llibre). Del gener 1947 al 1993. -Inventari de la parròquia de Santa Maria de Vallcebre, arxiprestat de Bagà. Any 1948. -Comptes obrers i capelles Vallcebre. 28 juliol 1928- 1952. -Llibre 1r de confirmacions de la parroquial església de Santa Maria de Vallcebre. Index. Fins 1986. -1. Anys de vis. 1.923 (recopilats de Solsona) Dr. Valentín. -2. Any de visita 1946 J. Pons Regent, Dr Dn Vicente Enrique Tarascón. -Fons de la casa rectoral de Vallcebre. Anys 50. -Llibre de baptismes parròquia Santa Maria de Vallcebre. Gener 1963 a 1975. -2º Llibreta de comptes parroquials de la Parròquia de Vallcebre. 1977 a 1993. -Nou llibre de baptismes de Vallcebre 1985-86. -Consueta -Carpeta Documents Diversos Vallcebre (conté: certificats de matrimoni, goigs, comptes, Padró 1956, Padró 1959, inventaris de béns parroquials, etc.).</p> | 08293-171 | Parròquia de Sant Esteve, Plaça Serra Vilaró nº5, 08695 Bagà | <p>L'arxiu parroquial de Vallcebre es va cremar durant la Guerra Civil, perdent-se així la major part de la documentació. Els pocs llibres i documents que es van poder salvar es guarden a la parròquia de Bagà. Possiblement algun capellà va dur els documents allí per tal de preservar-los però no es sap amb exactitud com hi van arribar.</p> | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71054-foto-08293-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71054-foto-08293-171-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||||
| 71056 | Fons documental de Vallcebre a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vallcebre-a-larxiu-diocesa-de-solsona-ads | <p>VILADÉS, Ramon (1997). “La Parròquia” a L'Erol núm 56 (hivern 1997).</p> | XX-XXI | <p>El fons de l'ADS, corresponent a Vallcebre, està format per documentació moderna, a partir del 1940. Consta de llibres de baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions.</p> | 08293-173 | Plaça de Palau nº 1, 25280 Solsona | <p>L'arxiu parroquial de Vallcebre va desaparèixer durant la Guerra Civil del 1936. Els documents que es van poder salvar són ben pocs. Arran d'aquest succés, el Bisbat de Solsona guarda la documentació que produeix la parròquia de Vallcebre.</p> | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1940 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||||||
| 71057 | Goigs de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-julia-0 | XIX | GOIGS DEL GLORIÓS SAN JULIÁ BISBE I MÁRTIR, que se venera en la sufragànea de Santa María de Vallsebre. Puig que, Mártir coronat,/ Eternament sòu ditxòs:/ Siau nostre advocat/ Sant Julià gloriós./ Fòu vostra patria ditxosa/ Toledo, noble ciutat,/ La que fèu mes religiosa/ vostre digne apostolat;/ Puig ab zel y caritat/ Convertiu als pecadors: Siau ect./ Es la palma del martiri/ Que portau en vostra mà/ La victoria del deliri/ Y furor de un vil tirà,/ Que rendir ansiaba en va/ Vostre cor tan valerós: Siau etc./ Sentiau ya aquí en la terra/ Incendis de zel tan grans,/ Que al infern continua guerra/ Feyau, formant nous cristians,/ Redimint vostres germans/ De sòn domini honorós: Siau etc./ Entre torments espantosos/ Continuabau sens temor/ Publicant los amorosos/ Preceptes del bon senyor;/ Per això ab mólt més rigor/ Maltractaren vostre cos: Siau etc./ Agonisant entre penas, / las dolsuras celestials/ Entre llums claras, serenas/ previngueus lo Cel, y tals,/ que poguereu dir que ‘ls mals/ Vos feyan lo més ditxós: Siau etc./ Satisfet lo Dèu del cel/ De una proba tan notoria/ De fe viva y ardent zel/ Vos pujá á la eterna gloria,/ ahont de vostra victoria/ Estau gosant venturós: Siau etc./ Desde allí piadós mirau/ En sos treballs als devots,/ Puntual los consolau, / Com ho publicant sos vots;/ Puig los de Vallcebre tots/ De bon cor claman á Vos: Siau etc./ En aquest temple tenim/ Fixada nostra esperansa,/ Y en tot treball acudim/ Ab segura confiansa;/ Ó San Patró, la bonansa/ Enviaunos piadós: Siau etc./ Puig que en la eterna gloria/ Sóu Mártir tan poderós,/ Contra tot pecat victoria/ Enviaunos piadós. V. Gloria et honore coronasti eum Domine. R. Et constituisti super opera manum tuarum. OREMUS. Infinitatem nostram respicere, omnipotens Deus: et quia pondus propiae actionis gravat, beatiJuliani, Martyris tui atque pontificis, intercessio gloriosa nos protegat. Per Christum Dominum Nostrum. Amen. | 08293-174 | Vallcebre | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 1878 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Desconegut | El goig s'ha transcrit segons el document original | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||||||
| 71058 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-6 | XVII-XX | Edifici de planta rectangular amb dos nivells. A la façana de llevant hi ha planta baixa i dos pisos, mentre que a la façana posterior hi ha una planta baixa i un pis. Teulada amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana de llevant. És una casa totalment reformada: està arrebossada, té unes obertures grans concentrades sobretot a la façana de llevant. | 08293-175 | Plaça del Roser s/n. | La història oral diu que és una de les cases més antigues de Vallcebre. | 42.2028300,1.8179100 | 402413 | 4672973 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71058-foto-08293-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71058-foto-08293-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71058-foto-08293-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||||
| 71059 | Creu de pedró de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-santa-magdalena | XVII-XIX | Creu de pedró ubicada davant l'ermita de Santa Magdalena. És un creu de ferro que queda subjecta sobre una base de pedra de forma paralel·lepipèdica. A una de les cares sobresurt un relleu sobre una base en forma rectangular amb els angles arrodonits i amb una inscripció poc visible que sembla que posa S M i una data de la que només és visible el número 7, probablement 17-- -. | 08293-176 | Santa Magdalena de Belians | Les creus de pedró senyalitzaven eun lloc de culte religiós. | 42.1876100,1.8200800 | 402569 | 4671280 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71059-foto-08293-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71059-foto-08293-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71059-foto-08293-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | La creu de ferro sembla refeta amb posterioritat. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||||
| 71060 | Pont de Cal Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-bernat | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Pont de pedra d'un sol ull d'arc de mig punt rebaixat fet en 'volta catalana'. Es va fer una ampliació a banda i banda de maó. La cara inferior del pont de pedra està encofrada amb morter de calç i els estreps recolzen sobre roca. Salva el desnivell dle camí sobre el torrent de Coll de Pradell. | 08293-177 | Raval de Belians | Un dels pocs ponts antics del municipi. Hi ha una base de pedra al costat del pont actual que sembla la base d'una antiga passarel·la. | 42.2013000,1.8158800 | 402243 | 4672805 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71060-foto-08293-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71060-foto-08293-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71060-foto-08293-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | La cronologia és aproximada.Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||
| 71061 | Pont i passarel·les Periques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-i-passarelles-periques | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Només resten les bases dels estreps de pedra. | El pont de Cal Periques és dels anys 1970 i té dues passarel·les més antigues a banda i banda. A l'oest del pont hi havia una passarel·la estreta feta amb dos troncs, i una segona passarel·la de quatre troncs al est del indret del pont. Els suports de la passarel·la a l'est del Pont de Periques són de pedra i morter. El suport al l'oest del Pont de Periques és de pedra seca. Només resten les bases de pedra. | 08293-178 | Torrent del Forat Negre | El pont de Periques es va fer els anys 70 quan es va fer una pista nova per accedir la Mina Transversal Maria Teresa per la banda oest. Es va perforar la roca a mà abans de posar la dinamita que s'utilitzava per fer la pista. Les passarel·les es feien servir per arribar als camps i horts a banda dreta del torrent. | 42.2014600,1.8094800 | 401715 | 4672830 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71061-foto-08293-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71061-foto-08293-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71061-foto-08293-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | La cronologia és aproximada.Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||
| 71062 | Pont de Cal Xello | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-xello | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Pont petit i baix d'un sol arc sobre el Torrent Llarg. El primer pont de 'volta catalana' és molt semblant a la primera reforma del Pont de Cal Toni, amb una sola volta feta amb maons i dovelles de pedra calcària. Les bases de la volta són de pedra calcària i morter. La primera reforma del Pont de Cal Xello sembla la segona reforma del Pont de Cal Toni, amb bigues de formigó, suports de formigó, asfalt i barana metal·lica. | 08293-179 | La Coma d'Arnau | El camí ral de Guardiola de Berguedà a Vallcebre passa per l'indret on el Pont de Cal Xello salva el Torrent Llarg. El torrent és estret i poc profund en aquest punt, i es pot creuar sense problemes en temps de poca pluja. Quan plou molt o en temps de desglaç, el pont és l'única manera de creuar el torrent. És probable que hi havia una passarel·la abans de la construcció del primer pont. El pont fet amb maons i pedra calcària sembla ser de l'època de la mineria a Vallcebre, a partir dels anys 1930, quan hi havia nombrosos millores en la xarxa viària. La reforma i l'ampliació del pont es va fer imprescindible amb l'arribada de maquinària agrícola pesada i un creixent nombre de cotxes desprès de l'obertura de la carretera nova a Vallcebre per Cap Deig. | 42.2064100,1.8287000 | 403309 | 4673358 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71062-foto-08293-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71062-foto-08293-179-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||||
| 71063 | Pont de Cal Dents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-dents | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XX | Pont de pedra i encofrat de formigó que dóna accés als edificis (dutxes) de la mina Transversal i a Cal Dents, entre d'altres cases. Hi ha un sol arc de formigó sobre suports de pedra calcària i ciment. Els suports laterals arrenquen de la penya al costat del torrent. A la banda nord es veuen les marques de dinamita a la roca. | 08293-180 | Torrent del Forat Negre | Als principis de l'explotació de carbó a la mina Maria Teresa, els anys 1950, es van construir ponts. El pont de Cal Dents dóna accés als edificis de la mina Maria Teresa per sobre de les infraestructures. No hi ha cap indici ni de pont ni de pista a l'ortofoto del ICGC de 1946, per la qual cosa es certifica que és posterior. | 42.2011300,1.8115300 | 401884 | 4672791 | 1950 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71063-foto-08293-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71063-foto-08293-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71063-foto-08293-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||
| 71064 | Pont 1 de la Mina Maria Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-1-de-la-mina-maria-teresa | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XX | Pont dels anys 1950 que creua el Torrent del Forat Negre per accedir la mina Maria Teresa. Hi ha altres dos ponts que també serveixen per accedir-hi. Aquest pont te un sol arc de formigó encofrat sobre suport lateral de pedra calcària i ciment aixecada des del llit del torrent a la banda nord. A la banda de la mina, la línia d'arrencada és gairebé damunt de la penya. | 08293-181 | Mina Transversal Maria Teresa | Tres ponts relacionats amb la mina Transversal Maria Teresa que va obrir l'any 1955. Els principis dels seixanta cada dia entraven prop de 500 treballadors i s'extreien més de 100,000t de carbó d'aquesta mina. Amb la unificació de les galeries de les mines de Vallcebre amb les galeries de les mines de la Consolació (Cercs) i del Collet (Guardiola de Berguedà) hi havia una infraestructura minera important a l'entorn de la bocamina: tallers, oficines, dutxes, estació transformadora, xarxa ferroviària, locomotores. | 42.2012000,1.8124200 | 401957 | 4672798 | 1950 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71064-foto-08293-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71064-foto-08293-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | El pont principal serveix encara ara per accedir la zona de l'antiga mina.Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||
| 71065 | Pont 2 de la Mina Maria Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-2-de-la-mina-maria-teresa | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XX | Pont dels anys 1950 que creua el Torrent del Forat Negre per accedir a la mina Maria Teresa i a les tremuges. Hi ha altres dos ponts que també serveixen per accedir-hi. Aquest pont te un sol arc de formigó encofrat sobre suports laterals de pedra calcària i ciment. Hi ha un contrafort al lateral nord. | 08293-182 | Mina Transversal Maria Teresa | Tres ponts relacionats amb la mina Transversal Maria Teresa que va obrir l'any 1955. Els principis dels seixanta cada dia entraven prop de 500 treballadors i s'extreien més de 100,000t de carbó d'aquesta mina. Amb la unificació de les galeries de les mines de Vallcebre amb les galeries de les mines de la Consolació (Cercs) i del Collet (Guardiola de Berguedà) hi havia una infraestructura minera important a l'entorn de la bocamina: tallers, oficines, dutxes, estació transformadora, xarxa ferroviària, locomotores. | 42.2011100,1.8127700 | 401986 | 4672788 | 1950 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71065-foto-08293-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71065-foto-08293-182-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||
| 71066 | Pont 3 de la Mina Maria Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-3-de-la-mina-maria-teresa | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XX | Pont dels anys 1950 que creua el Torrent del Forat Negre per accedir la mina Maria Teresa. Hi ha altres dos ponts que també serveixen per accedir-hi. Aquest pont es troba per sota del pont de la mina i te dos arcs de formigó encofrat i suports de pedra calcària i ciment. El pont te una amplada de 5 metres. | 08293-183 | Mina Transversal Maria Teresa | Tres ponts relacionats amb la mina Transversal Maria Teresa que va obrir l'any 1955. Els principis dels seixanta cada dia entraven prop de 500 treballadors i s'extreien més de 100,000t de carbó d'aquesta mina. Amb la unificació de les galeries de les mines de Vallcebre amb les galeries de les mines de la Consolació (Cercs) i del Collet (Guardiola de Berguedà) hi havia una infraestructura minera important a l'entorn de la bocamina: tallers, oficines, dutxes, estació transformadora, xarxa ferroviària, locomotores. | 42.2010000,1.8146400 | 402140 | 4672773 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71066-foto-08293-183-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||
| 71067 | Pont 1 a l'Hostalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-1-a-lhostalet | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XX | El parapet del pont està en mal estat. El formigó de la passarel·la està esquerdat. | Pont recent de pedra calcària, formigó i maons, que es troba sobre el Torrent de Bosoms. És d'un sol arc, amb dovelles de pedra treballada i suports laterals de pedra calcària que arrenquen del llit del torrent. Hi ha un parapet de pedra que podia ser un afegit. | 08293-184 | La Conangla | El pont principal sobre el Torrent de Bosoms i el pont sobre el Torrent de l'Hostalet són dels anys 1940, quan es va tornar a explotar les mines de carbó de l'Hostalets. | 42.2192300,1.8348900 | 403840 | 4674775 | 1940 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71067-foto-08293-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71067-foto-08293-184-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||
| 71068 | Pont 2 a l'Hostalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-2-a-lhostalet | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XX | Pont recent de pedra calcària, formigó i maons. Es troba sobre el Torrent de l'Hostalet i és un pont estret, d'un sol arc fet amb maons sobre suports laterals de pedra calcària treballada. | 08293-185 | La Conangla | El pont principal sobre el Torrent de Bosoms i el pont sobre el Torrent de l'Hostalet són dels anys 1940, quan es va tornar a explotar les mines de carbó de l'Hostalets. | 42.2199800,1.8347700 | 403831 | 4674858 | 1940 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71068-foto-08293-185-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||
| 71069 | Passarel·la a l'Hostalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passarella-a-lhostalet | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XX | Està abandonada | Passarel·la de formigó construïda sobre bases de pedra i formigó. La passarel·la de formigó salva el Torrent de Bosoms a l'indret on passava el camí ral de Guardiola a Gósol. Te suports de pedra calcària i morter. | 08293-186 | La Conangla | Hi havia un pont antic o una passarel·la antiga en l'indret on ara hi ha una passarel·la de formigó. El camí ral de Guardiola a Gósol passava per aquí, després de passar Cal Griera. | 42.2207000,1.8356200 | 403902 | 4674937 | 1950 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71069-foto-08293-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71069-foto-08293-186-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||
| 71070 | Roca Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-castellar | Castany, J., Sanchez, E., Guerrera, L.A., Carreras, J., Mora, R. I Vila, G. (1990). El Berguedà: de la prehistoria a l'antiguitat. Berga: Ambit de Recerques del Berguedà. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Tartera estreta amb fort pendent entre parets verticals de roca calcària del Paleocé. Hi ha molta vegetació de pins i boixos. El conjunt està format per un replà, una paret i es van trobar diversos fragments de ceràmica de diferents olles que es troba actualment al Museu Comarcal de Berga. | 08293-187 | Roca Castellar | La ceràmica trobada a la tartera de la Roca del Castellar data a l' Edat de Ferro- Ibèric. Comparteix característiques amb altre material trobat a Vallcebe i al Berguedà. És una ceràmica feta a mà amb decoració de cordons aplicats. | 42.2199900,1.8037700 | 401272 | 4674895 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71070-foto-08293-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71070-foto-08293-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71070-foto-08293-187-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||||
| 71071 | Grau de Sant Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-de-sant-climent | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Cinglera de roca calcària anomenada Rues de Soldevila. Zona rocosa al costat de la sortida sud del Grau de Sant Climent a 1,100m d'altitud. Es van localitzar diversos fragments de ceràmica prehistòrica, probablement de l'Edat de Ferro, molt desgastada. | 08293-188 | Grau de Sant Climent | El Grau de Sant Climents era una de les vies d'accés importants entre Vallcebre i Guardiola. El camí passa per Sant Climent de la Torre de Foix, una església romànica. El Grau de Sant Climents te dues sortides, una al nord que va cap al poble de Vallcebre i una altre al sud, on hi ha el possible jaciment. La distribució generalitzada de fragments de ceràmica suggereix l'existència d'un jaciment més amunt del grau. | 42.2071300,1.8514000 | 405184 | 4673413 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71071-foto-08293-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71071-foto-08293-188-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Possible jaciment però sense determinar.Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 81|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||||
| 71072 | Grau de les Granotes / Cal Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-de-les-granotes-cal-menut | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Va ser mig destrossat per una excavadora | Jaciment ubicat al cessant sud est del Serrat de Sant Joan, en una zona de marges de pedra seca i feixes petites, a 1.300m d'altitud, mig destrossat per una excavadora. Es veu una franja de terra negre de 13 m d'amplada on es veia ceràmica de l'Edat de Ferro. Els fragments de ceràmica van ser inventariats i es troben al Museu Comarcal de Berga. | 08293-189 | Grau de les Granotes | A prop de Cal Menut es va trobar ceràmica prehistòrica en el moment de l'excavació dels fonaments d'uns coberts. La datació del jaciment es basa en la ceràmica trobada a la superficie. No s'ha trobat ceràmica amb vora ni amb decoració. Tot i que la datació és provisional en espera de més recerca. | 42.1941300,1.8463400 | 404747 | 4671975 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71072-foto-08293-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71072-foto-08293-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71072-foto-08293-189-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 81|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||
| 71073 | Avenc Fals o Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-fals-o-forat-negre | Arxiu del Museu Comarcal, Berga. Catàleg Espeleològic de Catalunya. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Un avenc al costat del torrent Negre en roca calcària anomenda calcària de Vallcebre. La boca és de 6x3 metres i dóna pas a un pou de 7 a 10 metres que porta a la boca inferior. A l'interior s'havia localitzat ceràmica del neolític fins a l'època medieval. | 08293-190 | Forat Negre | Jaciment amb una estratigrafia que abraça un llarg periode cronològic. Fou excavada pel grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga. Els seus materials estàn inventariats i arxivats al Museu Comarcal, Berga, però resten encara inedits. | 42.2009800,1.8068900 | 401500 | 4672780 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71073-foto-08293-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71073-foto-08293-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71073-foto-08293-190-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | També anomenat Forat Negre.Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 80|85|78 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||||
| 71074 | Trumfera de la Barraca de Cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-de-la-barraca-de-cal-tiet | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | El sostre està ensorrat. | Zona rocosa i boscosa al costat del Torrent del Solà en una zona de camps i feixes, en gran part abandonades. A prop de la barraca de Cal Tiet. Accés fàcil a peu des de la pista de terra entre Vallcebre i Maçaners per la Barceloneta. Trumfera construïda en el marge i parcialment ensorrada, de planta rectangular arrodonida de 180cm x 140 cm. L'entrada està tapada amb terra i gleva. Llinda plana i irregular d'uns 60cm x 28cm. A la mateixa zona hi ha 4 trumferes. | 08293-191 | El Ribàs | Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots. | 42.2191400,1.7999300 | 400954 | 4674805 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71074-foto-08293-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71074-foto-08293-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71074-foto-08293-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||
| 71075 | Trumfera Can Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-can-rodo | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Zona rocosa al costat d'un torrent. Feixes petites amb parets de pedra seca impressionants. Accés fàcil per la carretera del nucli de Vallcebre al raval El Divinal. La trumfera es troba al costat del pont de Can Rodó. Trumfera petita construïda en el marge. Intacta i amb una entrada baixa, estreta i allargada orientada al nord-oest. Llinda plana de 75x25cm. Entrada de 60cm d'amplada a l'exterior i de només 40cm abans de la cambra de la trumfera. | 08293-192 | El Divinal | Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots. | 42.2003700,1.8231400 | 402841 | 4672694 | 08293 | Vallcebre | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71075-foto-08293-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71075-foto-08293-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71075-foto-08293-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||
| 71076 | Trumfera La Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-la-llacuna | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | La trumfera està mig ensorrada. | Zona de guix, al marge de camps i de feixes, en gran part abandonades. Accés fàcil a peu des de la Coma d'Arnau, per la casa La Carrera. S'arriba a La Carrera per la pista asfaltada que surt de la carretera B401, a prop del nucli de Vallcebre, direcció El Comellar. Trumfera mig ensorrada al costat del camí. De planta mitja lluna, amb l'entrada orientada al nord-est i amb llinda de pedra plana 80cmx20cm. | 08293-193 | La Llacuna | Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots. | 42.2049500,1.8326100 | 403630 | 4673192 | 08293 | Vallcebre | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71076-foto-08293-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71076-foto-08293-193-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||
| 71077 | Trumfera La Llacuna 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-la-llacuna-2 | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Ensorrada | Hi ha una segona trumfera, ensorrada, que es stroba molt a prop de la trumfera La Llacuna 1. Zona de guix, al marge de camps i de feixes, en gran part abandonades. Accés fàcil a peu des de la Coma d'Arnau, per la casa La Carrera. S'arriba a La Carrera per la pista asfaltada que surt de la carretera B401, a prop del nucli de Vallcebre, direcció El Comellar. | 08293-194 | La Llacuna | Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots. | 42.2044200,1.8323900 | 403611 | 4673133 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71077-foto-08293-194-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||
| 71078 | Trumfera prop Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-prop-sant-antoni | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | La trumfera està parcialment ensorrada. | Trumfera adossada al marge, parcialmant ensorrada, entrada orientada al nord amb llinda de pedra plana de 97x21cm. Entrada de 50cm d'amplada tapada amb blocs i gleva. La entrada és estreta i te una llargada de gairebé 100cm. Hi ha una barraca de pedra seca a pocs metres al nord de la trumfera. Zona de bosc amb sèrie de feixes, antigament zona d'explotació agricola però ara en gran part abandonada o zona de pastura (vaques). | 08293-195 | Clot de la Serra | Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots. | 42.2291300,1.7984100 | 400844 | 4675916 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71078-foto-08293-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71078-foto-08293-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71078-foto-08293-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||
| 71079 | Forat de Patates de Cal Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-patates-de-cal-ramon | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Forat de patates integrat en la paret de pedra seca al costat de la pista entre Cal Ramon i Cal Negre. El forat és petit i poc profund. Llinda de pedra plana de 90x10cm. La paret està fet amb pedres i blocs de grans dimensions sense gaire ordre. Zona de camps cultivats i de marges de pedra seca prop del nucli de Vallcebre. Accés fàcil a peu per un corriol que surt al costat de Cal Massana (Maçana segons alguns mapes) prop de l'esgésia de Santa Maria. | 08293-196 | Cal Ramon | Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots. | 42.2061500,1.8210300 | 402676 | 4673338 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71079-foto-08293-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71079-foto-08293-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71079-foto-08293-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||
| 71080 | Trumfera 1 Planell Dolç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-1-planell-dolc | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principada de Cataluña (1780). Junta de Comerç de Barcelona. Ernest Lluch Ed. Editorial Alta Fulla. | XVIII-XIX | Té la part superior ensorrada | Trumfera construïda en un marge que està parcialment ensorrada, orientada al nord. Llinda de pedra plana de 60x20cm. Zona alta i plana a 1,300m d'altitud amb camps grans, antigament conreats. Accés fàcil per pista de terra (4x4) que puja del poble fins al Tossal Llissol. | 08293-197 | Planell Dolç | Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots. | 42.1994000,1.8474400 | 404846 | 4672559 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71080-foto-08293-197-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||
| 71081 | Trumfera 2 Planell Dolç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-2-planell-dolc | <p>Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principada de Cataluña (1780). Junta de Comerç de Barcelona. Ernest Lluch Ed. Editorial Alta Fulla.</p> | XVIII-XIX | Té la part superior ensorrada | <p>Trumfera construïda en un marge que està parcialment ensorrada, orientada al nord. Llinda de pedra plana de 40x10cm. Zona alta i plana a 1,300m d'altitud amb camps grans, antigament conreats. Accés fàcil per pista de terra (4x4) que puja del poble fins al Tossal Llissol.</p> | 08293-198 | Planell Dolç | <p>Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots.</p> | 42.1987700,1.8473900 | 404841 | 4672489 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71081-foto-08293-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71081-foto-08293-198-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||
| 71082 | Trumfera 3 Planell Dolç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-3-planell-dolc | <p>Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principada de Cataluña (1780). Junta de Comerç de Barcelona. Ernest Lluch Ed. Editorial Alta Fulla.</p> | XVIII-XIX | Està ensorrada | <p>Trumfera construïda en un marge que està parcialment ensorrada, orientada al nord. De les tres que hi ha a la zona és la més ensorrada i més tapada per la vegetació. Zona alta i plana a 1,300m d'altitud amb camps grans, antigament conreats. Accés fàcil per pista de terra (4x4) que puja del poble fins al Tossal Llissol.</p> | 08293-199 | Planell Dolç | <p>Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots.</p> | 42.1983900,1.8474600 | 404846 | 4672447 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71082-foto-08293-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71082-foto-08293-199-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||
| 71083 | Trumfera 1 Serra de Cal Batlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-1-serra-de-cal-batllo | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Li falta el sostre | Trumfera construïda en els marges de feixes petites. Li falta el sostre. A prop hi ha altres dues. Serra estreta i rocosa amb feixes petites a 1,200m d'altitud. Terreny marginal i abandonat. Accés relativament fàcil a peu des de la pista de terra de Vallcebre a la Barceloneta. | 08293-200 | Cal Batlló | Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots. | 42.2074300,1.8145900 | 402146 | 4673487 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71083-foto-08293-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71083-foto-08293-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71083-foto-08293-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||
| 71084 | Trumfera 2 Serra de Cal Batlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-2-serra-de-cal-batllo | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Ensorrada | Trumfera construïda en els marges de feixes petites. Està ensorrada. A prop hi ha altres dues. Serra estreta i rocosa amb feixes petites a 1,200m d'altitud. Terreny marginal i abandonat. Accés relativament fàcil a peu des de la pista de terra de Vallcebre a la Barceloneta. | 08293-201 | Cal Batlló | Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots. | 42.2073600,1.8144900 | 402138 | 4673480 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71084-foto-08293-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71084-foto-08293-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71084-foto-08293-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||
| 71085 | Trumfera 3 Serra de Cal Batlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-3-serra-de-cal-batllo | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Ensorrada | Trumfera construïda en els marges de feixes petites. Està ensorrada. A prop hi ha altres dues. Serra estreta i rocosa amb feixes petites a 1,200m d'altitud. Terreny marginal i abandonat. Accés relativament fàcil a peu des de la pista de terra de Vallcebre a la Barceloneta. | 08293-202 | Cal Batlló | Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots. | 42.2073400,1.8144600 | 402135 | 4673478 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71085-foto-08293-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71085-foto-08293-202-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||
| 71086 | Trumferes Creu d'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-creu-dabella | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Ensorrades | Dues trumferes, una al costat de l'altre, orientades al nord i dins del bosc al costat d'un dels pocs camps encara conreats en aquesta zona. Aprofiten el pendent natural i l'indret fresc. La forma de les trumferes és de planta rodona i amb llinda de pedra plana. Estan mig ensorrades. Bosc al costat d'un camp aïllat i conreat a 1,170m d'altitud. Accés relativament fàcil a peu des de la casa Creu d'Abella (Creudevella) per una pista de camp. | 08293-203 | Creu d'Abella | Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots. | 42.2046500,1.8378500 | 404062 | 4673152 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||
| 71087 | Trumferes Plans d'Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-plans-dalba | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | La majoria de les trumferes estan parcialment ensorrades. | Conjunt format per set trumferes de diferents mides i formes, aïllades, integrades en el marge o adossades en el marge. Tres de les trumferes tenen forma de ferradura, mentre que les altres són molt variades. Estan construïdes de pedra calcària, de pedra sorrenca i de blocs i còdols de conglomerat, tot segons la pedra disponible en cada indret. Zona de plans, de camps grans i de feixes petites a més de 1,650m d'altitud. Inclou Els Comellassos i el vessant nord oest del Serrat dels Vents. Extensament conreada en el passat recent. Accés fàcil a peu des del Tossal Llissol. | 08293-204 | Plans d'Alba | Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots. | 42.2043400,1.8455700 | 404699 | 4673109 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71087-foto-08293-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71087-foto-08293-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71087-foto-08293-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | |||||||
| 71088 | Trumfera Cal Borni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-cal-borni | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Una trumfera atípic per la zona, amb doble forat per l'entrada de les patates (un a dalt i un al costat), i entrada amb volta per treure'ls. Zona de margues del garumnià sota una cinglera de roca calcària prop del Torrent de la Muntanya. Accés fàcil a peu des de la carretera de Coll de Pradell, al nivell del Mirador de Vallcebre. | 08293-205 | La Muntanya | Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots. | 42.2014500,1.8047500 | 401324 | 4672835 | 08293 | Vallcebre | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71088-foto-08293-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71088-foto-08293-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71088-foto-08293-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,46 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/