Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38525 | NUCLI ANTIC D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-davia | <p>CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial Berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona.</p> <p>Documentació vària de cal Mas (1321-1714), paper i pergamí. Documentació vària de la casa Vilamarí (1699-1846), paper i llibres.</p> <p>ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA, 'Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir de la Abadia de Serrateix', de 1701 a 1772 (2 vols.).</p> <p>CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià.</p> | XII-XX | <p>El casc antic d'Avià es troba al centre del nucli municipal, a l'est i al peu del turó del Tossal. En ell podem distingir dues zones: la zona nord, lleugerament aturonada i que va des de la plaça del Padró fins a la carretera de Cal Rosal; i la zona sud, amb una pendent cap amunt pronunciada des de l'església de Sant Martí fins a la plaça del Padró. La zona nord és travessada per un carrer (Portal) que comença a la Plaça del Padró i que a la meitat de la seva longitud es bifurca en dos carrers (Portal i Abat Oliba). El carrer Portal segueix fins al carrer Gran Via, una de les vies d'accés al poble, lloc on es conserva un mur de pedra que podria ser part de la muralla medieval que tancava el casc antic i un arc que era una de les portes d'accés a l'Edat Mitjana. El carrer Abat Oliba segueix fins a obrir-se a la plaça Abat Oliba, lloc on hi havia el cementiri, i més tard l'antic Ajuntament i escoles, edifici actualment ocupat pel Casal de Joves, Esplai, Casal de la Gent Gran i Arxiu Municipal. Paral·lel a aquest carrer i per la part sud s'obren els carrers Catalunya i la Travessia de Padró. Les cases es situen a banda i banda dels carrers, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que resten poques amb elements medievals (Cal Mas Vell, Cal Gabarró) i moltes s'han reconstruït i modernitzat. Cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles. Principalment les cases són de planta i, com a màxim, dos pisos, amb parets mitgeres. El nucli és lleugerament aturonat, essent el punt més elevat la plaça Abat Oliba. Al segle XVIII el nucli va créixer cap al est i cap a la zona de la plaça del Padró, on es situen algunes de les cases més característiques (Cal Mas Nou, Cal Salvans, Cal Bassacs). Actualment el seu creixement es troba aturat.</p> | 08011-1 | Nucli antic d'Avià, 08610 AVIÀ | <p>L'acta de consagració de l'Església de Sant Martí (907) ja nomena el nucli: 'villam nominatam Avizano' (BARAUT,1978), on el Comte Guifré feu construir l'església. Es va formar una sagrera al seu voltant i a prop del castell situat a la plaça Abat Oliba (CAMPRUBÍ,1998), aquest castell seria una torre castellera de vigilància dels camíns d'accés. La primera sagrera ocupava la zona al voltant de la plaça Abat Oliba, de cal Gasolà a la plaça; a la part més elevada hi havia l'església romànica, la rectoria i el cementiri que van ser traslladats fóra del nucli al segle XVIII degut a l'augment de població. Una part de la sagrera estaria emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal donarien protecció per la part est. Dues portes donaven accés: la del carrer Portal, de la que es conserva l'arc entre dues cases i que comunicava amb el camí Ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró i que es trobaria a Cal Gasolà (APM). Aproximadament al segle XIV hi haurien unes 12 cases al nucli (CORTÉS, 1998), que va engrandir-se per la part sud cap a la plaça del Padró durant els segles XVI i XVII, i fins a l'església nova durant els segles XVIII i XIX. Al Cadastre de 1767 hi havia 56 cases repartides entre els carrers de Baix (Abat), de Dalt (Portal) i sota el carrer de Baix (Catalunya). A l'Amillarament de 1862 hi havia 72 cases repartides entre els carrers Abat, Portal, Padró i de Baix. El nucli antic s'ha mantingut com a lloc de residència al llarg dels segles tal i com ho demostren els fogatges (1497, 1553), capbreus (1701), cadastres (1767) i amillaraments (1862, 1886); així com documents particulars (cal Mas, Vilamarí, Santamaria); fet que es pot constatar en l'evolució d'algunes cases. En fer la pavimentació de la plaça Abat Oliba, pels volts dels anys 50, alguns veïns recorden que es van trobar restes òssies que correspondrien a l'antic cementiri que es trobava en aquest lloc, al costat de l'església. També hi ha constància de tombes antropomòrfiques en aquesta zona, de la que resta una mostra a l'antiga plaça dels Estudis, darrera de cal Gabarró.</p> | 42.0771300,1.8254300 | 402842 | 4659007 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38525-foto-08011-1-1.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 38531 | Capitell de l'antiga església de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-lantiga-esglesia-de-sant-marti | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII | Degut al material en que està fet, el seu estat de conservació és dolent. | <p>Capitell esculpit en pedra de sauló i força mutilat. Fa 28 cm d'alçada, encara que era més alt, i 25 cm de diàmetre a la base. Degut al deteriorament que pateix és difícil desxifrar-lo, amb tot, es poden observar dues grans potes que podrien correspondre a un brau a un costat, i a l'altre dues potes curtes amb urpes que s'insinuen i que podrien correspondre a un lleó. Per la forma s'ha datat al segle XII (AA.VV., 1985).</p> | 08011-7 | Hotel d'Entitats. 08610 AVIÀ | <p>Aquest capitell formaria part de la primera església de Sant Martí d'Avià d'època romànica que es trobava en aquest lloc fins que va ser enderrocada al segle XVIII. La primera església va ser consagrada l'any 907. (la història de l'església és a la fitxa número 2).</p> | 42.0775569,1.8256028 | 402856 | 4659055 | 08011 | Avià | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38531-foto-08011-7-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38532 | Acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-marti-davia | <p>VILLANUEVA, Jaime (1763-1824). 'Viaje literario a las iglesias de España' , Vol X, p. 85. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | <p>Es tracta d'un document del que es conserven tres còpies a diferents arxius i que correspon a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià feta pel Bisbe Nantigís d'Urgell l'any 907. Al document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare el comte Guifré a Avià, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell la consagri i la constitueixi com a parròquia per tal de que els fidels puguin acomplir amb els seus deures cristians. Li dóna a l'església de Sant Martí la vil·la d' Avià i la de Clarà amb els seus corresponents vil·lars i termes. El comte, d'altres senyors i els mateixos habitants d'Avià donen un seguit de terres com a dot a l'església. A l'acta consten els límits de la parròquia: des de la parròquia de Sant Salvador als termes de Berga i als de Castellar, el terme de Corbera i el de Sant Vicenç. (BARAUT, 1978).</p> | 08011-8 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>No es conserva l'original de l'acta ja que es va perdre, però es conserven tres còpies: un còpia resumida del segle XIII que es conserva a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell; dues còpies senceres del segle XVIII fetes d'una altra còpia del segle XI que s'havia conservat al Monestir de Serrateix i que també va desaparèixer. Una d'aquestes últimes còpies va ser feta pel pare Jaume Pascual i Corominas (1736-1804) que fou abat del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i autor de la 'Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta' que es conserva a la biblioteca de Catalunya ( L'acta de St. Martí és al volum IV, pp. 55-56, manuscrit 729). La segona còpia del segle XVIII la va realitzar el pare Jaume Caresmar (1717-1791) que també va ser abat de Bellpuig de les Avellanes i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. La còpia que va fer el pare Caresmar forma part d'una carta adreçada a Francesc de Fossà (1726-1789), catedràtic de dret e historiador, que el 1759 va ser nomenat rector de la Universitat de Perpinyà i també membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Fossà en féu una còpia de la carta que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de París (Col·lecció Moreau, 3. Folis 224-225). (BARAUT, 1978). Cal citar també el resum fet pel dominicà Jaime Villanueva i Astengo (1763-1824) a 'Viaje literario a las iglesias de España' (Vol X, p. 85.) que parla de la còpia perduda de Serrateix. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de C. Baraut (BARAUT, 1978, pàgina 75) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (pàg. 100).</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 907 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Signat, entre d'altres, pel Bisbe Nantigís i el comte Miró. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 38539 | Bassa de Cal Titó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-tito | <p>RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | Tot i que la bassa és tancada, dintre s'ha acumulat brutícia i deixalles. | <p>Bassa d'uns quinze metres de longitud per sis d'ample excavada en un sòl de roca i cercada amb un mur de pedra de poca alçada. Al costat est s'ha aprofundit l'extrem per crear un pou d'uns quatre metres de profunditat que servia per provocar un salt d'aigua. Pel costat sud, des dels horts de sota, es pot veure la paret de roca i l'alçada que podia aconseguir aquest salt. Actualment la bassa esta buida i s'ha tancat amb un vallat reixat.</p> | 08011-15 | Nucli antic, zona sud. Travessia carrer Padró. 08610 AVIÀ | <p>La bassa es va crear davant la casa de Ramon Serra, cal Titó, en buidar una antiga tina excavada a la roca per extreure pedra destinada a la construcció l'edifici de l'Ateneu Obrer al lloc on actualment hi ha la botiga de ca l'Eugènia. Ramon Serra va aprofitar la grandària de la bassa i l'alçada del marge per la part de baix, per provocar un salt i moure una turbina que va proporcionar llum a tot el poble cap a l'any 1917. Hi va instal·lar unes rodes, a una distància de gairebé vint metres entre la més alta i la més baixa, amb unes corretges en les quals va muntar uns catúfols de fusta. Amb la força proporcionada pel salt d'aigua, els catúfols, que aproximadament feien un metre d'amplada, giravoltaven i feien anar el generador, convertint-se en una centraleta elèctrica. L'aigua de la bassa provenia del dipòsit del poble que s'utilitzava per omplir els quatre rentadors públics: cal Metge, cal Cota, cal Salvans i cal Titó, aquest darrer al costat de la bassa. Segons l'acta d'un ple municipal de l'any 1918, l'Ajuntament es va negar a pagar a Ramon Serra el material que s'havia gastat per instal·lar l'enllumenat elèctric als carrers i places del poble. Més endavant es va encarregar la família Rosal (propietaris de la colònia Rosal i de Graugés) del subministrament elèctric d'una part del municipi d'Avià.</p> | 42.0761338,1.8257767 | 402869 | 4658896 | 1917 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38539-foto-08011-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38539-foto-08011-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Ramon Serra de cal Titó | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||
| 38544 | FONS DE L'ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>PLANES I ALBETS, Ramon (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius.</p> | XVII-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserven tres fons en els que hi ha documentació referent a Avià: un important fons de l' Abadia de Serrateix, una carpeta amb documentació d'assumptes de la parròquia de Sant Martí d'Avià i llibres de Protocolos Notarials de diferents notaris de Berga (1631-1772) que inclouen actes referents a Avià. El fons de l'Abadia de Serrateix comprèn un important nombre de pergamins solts; un llibre amb el capbreu d'Avià de 1701 a 1704; un llibre amb dos capbreus d'Avià (1729 a 1732, i 1763 a 1772); un capbreu de la camareria de Serrateix (1741 a 1746); una còpia d'un document de 1529 d' establiment dels masos Pallarols, Sant Andreu i Oller d'Avià; i un document de confessió de caseta i vinya a Avià de 1667. La carpeta d'assumptes parroquials conté documentació vària des del 1822 al 1959 entre la que figuren inventaris dels objectes de l'església (1895 i 1947) i cartes sobre diferents temes al Bisbat de Solsona. En el fons de Protocols hi ha documentació dels notaris de Berga Pere Jausons (1631-1633), Pere Verdera (1665), Salvador Rosal (1688-1721), Pere Bonells (1697-1701), Salvador Subirats (1701-1704), Miquel Cortada (1729-1732), Francesc Claris (1741-1746), Joaquim Altarriba (1750-1759) i Joan Cortada (1763-1772), que també van redactar documents de persones d'Avià.</p> | 08011-20 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix. Els capbreus referents a Avià són la relació dels béns que estan sota alou i domini del Monestir de Serrateix al terme de la parròquia de Sant Martí d'Avià. L'any 1003 el comte Oliba donà al monestir de Santa Maria de Serrateix la parròquia de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà (JUNYENT, 1992) i des d'aquest moment alguns masos depenen del monestir : Santandreu, Sobrestrada, Cancardona, Molinot, Gelabert, Vilamarí, Lluch, Serra, així com terres i diverses cases a la sagrera d'Avià.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Varis autors | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38550 | FONS FOTOGRÀFIC DE L'ATENEU D'AVIA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lateneu-davia | <p>RAFART, J. (1999). L'Ateneu d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 21. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | <p>El fons està format per les fotografies resultants del concurs de fotografia que s'organitza per la festa major amb un total de XII concursos amb periodicitat anual que es porta a terme la darrera setmana d'agost i de les que es conserven un total de 180 fotografies premiades. Tal i com es demana a les bases del concurs, les fotografies han de ser en blanc i negre o color, segons la temàtica. Els temes son: Lliure, Avià, i especial Segar i Batre. Els premis atorgats oscil·len entre les 6.000 i les 20.000 ptes al darrer concurs de l'any 2001. Es presenten fotògrafs de tota la comarca i també de fóra.</p> | 08011-26 | Nucli. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 4. 08610 AVIÀ | <p>La necessitat de disposar d'un local social al poble va portar a la construcció entre 1982 i 1983 de l'edifici que alberga l'Ateneu d'Avià, l'Ajuntament, locals per les entitats, una sala d'actes i un bar. El dia 13 de juny de 1985 l'Ajuntament d'Avià va aprovar els estatuts de l'entitat, essent el primer president Vicenç Casafont. És aquesta una entitat d'entitats, ja que engloba totes les que han anat sorgint a Avià, tot i que cadascuna conserva la seva autonomia: la coral Santa Maria d'Avià, societat de caçadors, la unió esportiva Avià, l'associació de pares i mares de l'Escola Santa Maria d'Avià i de la Llar d'Infants, el grup d'esplai, el grup de joves, el casal de la gent gran, l'agrupació teatral, el club de botxes, la parròquia, la penya Blau-Grana, el centre d'estudis i els amics del motor. A més organitza la caminada popular, la festa del Segar i el Batre, els Pastorets, el concurs de fotografia de la festa major, el concurs de pintura ràpida, l'aplec de Sant Serni de Clarà, el grup de geganters i grallers, les caramelles, el concurs de pessebres miniatura, a més d'altres activitats puntuals. El concurs de fotografia es va iniciar l'any 1990 per iniciativa del grup de fotografia de l'Ateneu, i cada any s'organitza una exposició amb totes les fotografies participants durant la setmana de la festa major.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Diversos | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 38552 | CARRER DEL MIG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mig-1 | MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457. NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm. 2946 (1983). | XIX | Edifici de pisos de planta rectangular i cobert amb teulada a dues vessants que cobreix planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, amb un afegit davant la façana principal cobert amb teulada a un vessant que cobreix planta baixa i dos pisos. Construït de pedra i maó barrejat que després anava arrebossat. Els pisos estan compartimentats en blocs verticals de manera que hi ha sis entrades a la planta baixa, accedint-se als pisos a través d'escales independents per a cada bloc. Al primer i al segon pis hi havia les vivendes i a les golfes, que comptaven amb un assecador obert amb doble teulada, es guardaria el gra i la collita. A la façana de l'est hi ha adossada una estructura de pedra amb tres arcs que eren els antics femers. | 08011-28 | Graugés | Bloc de cases construït a finals del segle XX pels treballadors de la colònia Agrícola de Graugés, per a 10-12 famílies. Cada una d'aquestes famílies tenien un habitatge gratuït i disposava d'una horta d'un octau d'hectàrea i de la collita; cada família comptava també amb una extensió de 2'5 a 3 hectàrees que havia de conrear obligatòriament, partint-se a mitges la collita amb l'amo. El parcer tenia l'obligació d'engreixar un porc per cada hectàrea de terreny que conreava, apilar i recollir els fems produïts que es concentraven en el femer de tres compartiments, de 7.000 metres cúbics de capacitat que es troba al costat del bloc de pisos. Tots els edificis es comunicaven amb una via fèrria i els treballadors disposaven de diferents serveis a la colònia que podien utilitzar. Es va iniciar la construcció l'any 1887, i al 1893 ja estaven construïts els tres blocs anomenats Cases noves de Graugés i ara conegudes com: Carrer Vell, Carrer del Mig i Carrer Nou de Graugés. | 42.0652200,1.8501300 | 404867 | 4657657 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38552-foto-08011-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38552-foto-08011-28-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 106|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38557 | CREU DE PEDRÓ DE SANT MARTÍ D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-marti-davia | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XVIII | <p>És una creu grega amb els extrems lleugerament amples, situada sobre un pedestal de pedra i unida a aquest amb un tronc de ferro. El pedestal té forma de pilar quadrangular amb capitell en forma de tronc de piràmide invertit.</p> | 08011-33 | Nucli antic, Plaça de l'Església 08610 AVIÀ | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. La creu de pedró d'Avià és molt similar a la de Sant Martí de Correà, a Montmajor (Berguedà). Data de la mateixa època que l' església, finals del segle XVIII.</p> | 42.0752878,1.8251914 | 402819 | 4658803 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38558 | SITGES DE CAL XUT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-cal-xut | BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció Coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Pergamins del monestir de Santa Maria de Serrateix (ADS). | X-XIII | Cavitat cilíndrica, amb el fons pla excavada al subsòl d'una casa del casc antic d'Avià. Aproximadament fa 8 metres cúbics amb una alçada d'uns dos metres i amb les parets de fang compactat. S'ha d'accedir posant una escala de fusta a través d'un forat practicat al terra de l'habitació que queda a nivell del carrer. A l'interior i al costat sud a ran del terra hi ha un forat de 30 cm aproximadament que es va començar a buidar i que comunica amb una altra sitja a la que no hi ha accés. Es troba al peu de l'escala que dona accés al pis de la casa i els propietaris han tapat l'entrada amb una reixa al terra. | 08011-34 | Nucli antic, C/ Portal nº 18. 08610 AVIÀ | En fer obres per rehabilitar la casa els anys seixanta, en trobar el terra fluix al posar el llossat nou, es va trobar una primera sitja globular de la que es va buidar la terra que omplia en part la sitja, trobant únicament a l'interior un fragment de ceràmica grisa. Al costat hi ha una segona sitja comunicada amb un forat des de la primera, tot i que no s'ha buidat. Aquesta casa es troba dins del recinte emmurallat que formava la sagrera medieval d'Avià que era l'espai sagrat al voltant de l'església que comprenia el cementiri i l'espai inclòs dintre de les trenta passes que concedia el bisbe a l'església el dia de la seva consagració. La parròquia donava protecció e immunitat eclesiàstica als habitants. La Sagrera concentrava als seus voltants el nucli més dens de població del territori i dintre del seus límits també es construïren cellers, propietat dels masos, per guardar les collites i d'aquesta manera assegurar la seva protecció dels pillatges. Aquestes sitges formarien part d'aquests cellers de l'església de Sant Martí on guardarien el delme. A l'acta de consagració de l'església de Sant Martí els habitants d'Avià donen una terra al costat d'un d'aquests cellers, el 'graner de Baió' (orreo de Baioni), confirmant la seva existència ja al segle X (BARAUT, 1978) . També trobem al 1311 (ADS) un plet entre l'abat del monestir de Santa Maria de Serrateix i el rector d'Avià, Ponç de Cascall, per la propietat dels vasos de vi i gra que hi ha en els cellers de l'església de Sant Martí ('vasis vinariis et bladariis, que sunt in cellaris seu domibus dicte ecclesis Sancti Martini de Avidano'). Segons Manel Riu (RIU, 1989) les sitges amb aquestes característiques eren les que es construïen a la Catalunya medieval abans del segle XII. | 42.0773900,1.8251900 | 402822 | 4659036 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38558-foto-08011-34-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38559 | FONT DE CANALETES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaletes | XX | Font de ferro de petites dimensions que és un rèplica de la font de Canaletes de les Rambles de Barcelona. Presenta quatre brocs de sortida d'aigua amb quatre piques al cos inferior, i al superior quatre fanals. Es troba situada al centre de la Plaça del Padró, al nucli antic. | 08011-35 | Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ | En fer la remodelació del terra de la plaça del Padro i del nucli antic es va demanar als veïns si volien posar algun element d'ornament a la plaça. En constituir-se la Penya Blau Grana aquell any i ubicar el seu local social en aquesta plaça, van suggerir posar una rèplica de la Font de Canaletes com a relació amb el Club Blaugrana. A la inauguració de la penya i de la font, que es va fer el 1999, va assistir el Sr. Nuñez que era president del Futbol Club Barcelona en aquell moment, així com diferents periodistes vinculats amb el programa de TV3 'Força Barça'. | 42.0763700,1.8248300 | 402791 | 4658924 | 1999 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38561 | DIETARI DE GUERRA DE MN. RODERGAS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dietari-de-guerra-de-mn-rodergas | <p>RODERGAS, Mn. Francesc (1936). Dietari de Guerra. Berga1936-1939. Transcripció i notes a cura de Joan Tuneu i Benigne Rafart. Edició de l'Ateneu d'Avià, 1990.</p> | <p>Es tracta de unes notes manuscrites en català escrites en els marges de pàgines i en fulls afegits a l'edició de 1919 del llibre 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga. En elles explica entre d'altres fets, la crema d'esglésies a Berga i d'altres ocorreguts durant l'inici de la Guerra Civil Espanyola.</p> | 08011-37 | Rectoria de l'església de Sant Martí d'Avià. 08610 AVIÀ | <p>A la rectoria d'Avià es conserven tres armaris de llibres que quedaren dels dos rectors morts de la guerra ençà: Mn. Ramon Canal i Mn. Ramon Soler. També hi havia els llibres del beneficiat de Berga, Mn. Francesc Rodergas i Plans què, tot i no haver estat a la parròquia d'Avià, els llibres es trobaven en ella. L'any 1990 el llavors rector d'Avià Mn. Ramon Alsina i Santandreu, furgant entre aquests llibres va trobar un exemplar de les 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga editat al 1919, dintre del qual als marges de moltes planes i en fulls enganxats hi havia escrites a mà unes notes en forma de dietari des del 18 de juliol de 1936 al gener de 1939. Les notes expliquen els fets ocorreguts a Berga durant aquest període de la Guerra Civil i constitueix un llegat històric de gran importància. L'any 1990 l'Ateneu d'Avià va fer una publicació amb les notes manuscrites (RODERGAS, 1936).</p> | 42.0753700,1.8253900 | 402836 | 4658812 | 1936 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Mn. Francesc Rodergas i Plans | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 38570 | CASANCOTS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casancots | 'Cadatre de 1767'. ' Amillarament de 1862' (Arxiu Municipal d'Avià). 'Capbreu de Sant Pere de Madrona de 1601' (Arxiu Parroquial de Berga). | XVII | Actualment la casa s'està enrunant, i les teulades dels coberts estant mig ensorrades. | La masia de Casancots està formada per diferents construccions: la masia, un cobert, una pallissa tancada i un pou, situats en un pla elevat amb una bona vista. La casa principal ha sofert transformacions com es palesa clarament a la façana. És de pedra amb els murs de la planta baixa fets amb carreus ben escairats, mentre que al pis i golfes són barrejats. Al costat de ponent de les golfes hi ha fragments fets amb tàpia per tapar un antic assecador. La façana és orientada a llevant i al costat de ponent s'han afegit dos cossos i una escala exterior de pedra. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La porta, al costat de llevant, amb llinda de fusta i la finestra central amb ampitador de pedra, corresponen a l'antiga construcció. Aquesta finestra té una inscripció a la llinda molt difícil d'interpretar i que sembla -221oI-. Al costat de migdia hi ha una eixida al pis fruït d'una darrera ampliació més moderna, així com l'assecador obert al costat esquerre de les golfes. També es van afegir coberts fets amb pedra barrejada que tancant la casa pel costat de migdia formant un baluard. L'interior correspon a una estructura amb tres crugies que es repeteix al pis. Al mur interior de ponent, al que es va afegir el cos exterior, hi ha una porta adovellada de mig punt tapiada que és més alta que el nivell del pis. Aquesta seria la porta original de la casa que demostra més antiguitat que la que s'ha trobat als documents. Les finestres del pis tenen festejadors dobles i les portes tenen les llindes de pedra. També es conserven els fogons de la cuina i la campana del foc a terra. Davant de la casa hi ha un cobert de dos pisos amb una columna central i les cantoneres de carreus de pedra escairada i els murs fets de pedra i tàpia; la teulada s'està enfonsant. Darrera d'aquest cobert hi ha un pou de pedra cobert amb cúpula. A prop d'aquest cobert hi ha un estable tancat de pedra amb finestres de maó seguint el tipus arquitectònic dels edificis industrials, i que ara té la teulada enfonsada. Davant hi ha una bassa que aprofita el desnivell del terreny, mentre que per l'altre costat és tancada amb dos murs de pedra. | 08011-46 | Casancots. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | La primera nota documental que s'ha trobat és la que ens dóna el Capbreu del 1601 de Sant Pere de Madrona (Arxiu Parroquial de Berga), i que especifica que posseïa el Mas de Quatre Cots (Casancots) amb 60 jornals de bous. Aquesta informació i l'arc adovellat interior ens fa pensar que la casa fou construïda a finals del segle XV o inicis del XVI, tot i que va patir remodelacions, principalment al segle XVIII i al XIX. Al cadastre de 1767, el manso Cots era de Joan Cots, mentre que a l'Amillarament 1862 era de Joan Pejerols, junt amb el molí, Sant Andreu i Pagerols. Posteriorment la casa i el molí van ser empenyorats per un tal Massana, aquest va vendre el molí als Puigpelat i la casa als Badia, actuals propietaris. La casa va estar habitada amb masovers fins l'any 1983 en que van marxar degut al mal estat de la casa i actualment s'utilitza com a corts de bestiar oví. | 42.0529800,1.8152700 | 401964 | 4656338 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38570-foto-08011-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38570-foto-08011-46-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38572 | Ca la Verònica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-veronica | XX | <p>Ca la Verònica és una casa construïda d'un sol cop, formada per planta baixa i tres pisos, teulada a dues vessants, façana principal orientada a migdia. La simetria de la façana només es trenca pel desplaçament de la porta d'entrada a un costat; es caracteritza per la galeria amb dos arcs carpanels oberts que es repeteix als tres pisos. A les altres façanes té finestres més petites o rectangulars amb llindes de maó. Una porta pel costat nord dóna accés al primer pis, aprofitant el desnivell. Els murs eren fets de pedra barrejada i després arrebossats.</p> | 08011-48 | Ca la Verònica 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi | <p>Aquesta casa va ser construïda al 1910 amb una distribució de façana que recorda altres cases de la mateixa època, com la Roureda. La casa resta abandonada des de fa uns deu anys, quan van marxar els masovers i darrerament, per perill de que la teulada caigués degut al mal estat, s'ha fet nova i s'han reforçat els interiors.</p> | 42.0709000,1.8243900 | 402746 | 4658317 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38573 | CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE VILAMARÍ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-vilamari | COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. | X-XIII | Bloc de pedra de conglomerat de 100x80x50 cm de forma arrodonida amb la base i part superior planes i amb un forat ovalat al centre. | 08011-49 | Casa Vilamarí 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. A Avià la documentació conservada nomena molt sovint terres amb vinyes a diferents indrets i, fins i tot en el cas de Gurans diu que a la casa hi havia un cup l'any 1359. En el cas concret de Vilamarí, aquesta casa tenia una masoveria que rebia el nom del lloc on es va situar: Les Vinyes de Vilamarí, possiblement perquè en aquest lloc on hi ha planes hi hagué camps de vinyes de la casa Vilamarí; a més a la casa encara es conserva una tina i un fragment de biga amb la femella del cargol reaprofitada d'una antiga premsa, i que ara forma part de l'ampliació feta al segle XVIII. La premsa traslladable que utilitzaria aquest contrapès es faria servir a peu del conreu en els camps de vinyes dels entorns de Vilamarí probablement abans del segle XV, encara que es difícil establir la cronologia. Va ser trobada l'any 1999 en el fons de l'embassament artificial de Vilamarí en realitzar una neteja. | 42.0528800,1.8283200 | 403044 | 4656312 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38573-foto-08011-49-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38578 | LA SUBIRANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-subirana | CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. 'Amillarament d'Avià de 1862'. (Arxiu Municipal d'Avià). Arxiu Àngel Guixé (Berga). 'Cadastre de 1767 d'Avià'. | XV | Casa fruit de diferents èpoques tal i com es veu en els materials dels murs. Porta d'arc de mig punt adovellat sobre brancals de carreus al que s'arribava per esglaons molt rudimentaris fets a la roca. A l'interior algunes habitacions tenen el terra de fusta. Antigament la sala i la cuina eren a peu pla, però ja fa temps que s'ha habilitat el pis com a vivenda. | 08011-54 | Graugés 08610 AVIÀ | La primera referència documental la trobem als pergamins de cal Mas d'Avià al 1508, en la venda d'una vinya al costat del mas Vila Subirana que és en domini del monestir de Ripoll. El topònim ens fa relacionar aquesta casa amb el mas veí de Vilajoana (Vila Jussana) i ens ajuda a situar-ho en època medieval essent molt probablement també una casa fortificada. Al fogatge 1553 es nombre a Agostina viuda al mas Vilasobirana de la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. Al 1590 els germans Felip, Joana i Francina Grahuges van vendre a carta de gràcia el mas Vila Subirana a l'Il·lustre Miquel de Tord (arxiu Guixé). Els Graugès eren una família de pagesos rics que havien tingut vàries possessions a la zona, entre elles la Casavella de Graugès. Al cadastre de 1767 el manso Subirana encara era propietat de Jorge Tord de Vic i a l'Amillarament de 1862 de Francisca Tord de Vic. El mateix propietari també tenia el mas Graugés, Torrentbó i el Vilar. L'any 1879, totes aquestes cases junt amb la Subirana son comprades pels germans Antoni, Ramon i Agustí Rosal i Cortina. | 42.0621200,1.8476700 | 404659 | 4657316 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38578-foto-08011-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38578-foto-08011-54-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38584 | LA TORRE DE GRAUGÉS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-grauges | AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. | XIX | Edifici de planta quadrada, cobert amb teulada a quatre vessants i amb llanterna quadrada superior que dóna llum a l'escala. És situada en una petita elevació al costat del llac Gran de Graugés i envoltada de jardins. És d'estil neoclàssic i seguint l'esquema de Palladio: planta quadrada amb accés a totes les façanes i reforçant la simetria en tots els elements. Les dues façanes principals estan finalitzades amb un frontó central que aixeca la teulada formant cunya i que contribueixen a donar importància a les dues entrades principals. La ubicació en un lloc elevat obliga a accedir a l'entrada a través d'escalinates des del jardí. La casa és de planta, pis i unes golfes petites a sota de la teulada, amb grans finestrals verticals separats per pilastres adossades amb capitell i base que són la única decoració exterior. Totes les finestres i portes tenen les llindes formant arc carpanel i als frontons s'obren tres ulls de bou ovalats a cada un. Al primer pis un balcó seguit recorre tot el perímetre de la façana de manera que totes les habitacions estan comunicades per l'exterior (va ser una exigència del Sr. Agustí Rosal i Sala, el que la va fer construir). L'interior segueix l'esquema de les cases neoclàssiques, amb un nucli central ocupat per l'escala i il·luminat cenitalment per la llanterna; les habitacions estan disposades al voltant de l'escala. A la planta baixa hi ha la cuina i l'antiga capella de Graugés. La decoració arquitectònica interior encara conserva els enguixats del sostre i els terres de rajola hidràulica, però les pintures que decoraven les parets es van malmetre durant la Guerra Civil i ara ja no es conserven. Es tracta d'una casa que es classifica entre les que va construir la burgesia industrial de finals del segle XIX com a segona residència a prop de les fàbriques i que segueix les característiques d'altres cases de la comarca com la mateixa Torre del Piqué d'Avià. No s'ha pogut esbrinar l'arquitecte que la va construir. L'entorn de la casa és tancat amb reixa i té dues portes d'accés: una que dona a la plaça i l'altre que dona al camí que surt cap a darrera de les granges. Les portes són de ferro entre dos pilars de maó amb decoració de rajoles de colors. Al costat de la porta que dona a la plaça hi ha un edifici d'obra vista que era la casa dels vigilants i del capellà. | 08011-60 | Torre Graugés. Colònia Graugés 08610 AVIÀ | Aquesta casa va ser construïda per Agustí Rosal i Sala com a residència propera a la granja que va construir a Graugés i que utilitzava tota la família quan venia de Barcelona a passar les vacances. El mateix Agustí Rosal va participar en l'elaboració del projecte arquitectònic fent el disseny del balcó seguit al pis. Durant la Guerra Civil del 1936 la Torre va convertir-se en estatge de refugiats de guerra i únicament una habitació es va salvar de la desfeta després de que les parets interiors fossin emblanquinades tapant les pintures originals. Pocs papers dels Rosal es van salvar: una 'Descripció de la Colònia Agrícola de Graugés', manuscrita i redactada per una filla del Sr. Agustí Rosal l'any 1910, amb unes notes al marge del 1917; un resum de l'estat de comptes del 1895, i uns fulls del control de la producció d'ous. Segons aquesta documentació la casa dels Srs. Rosal a Graugés es va construir l'any 1895 i l'obra va costar un total de 26.750 pessetes. Després de la Guerra i fins l'any 1994 en que es va construir l'església nova de Graugès, els baixos de la casa que disposaven de capella es van habilitar com església per la zona de Graugès, dedicada a Sant Isidre (GAVÍN, 1985). | 42.0634200,1.8425100 | 404234 | 4657466 | 1895 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38584-foto-08011-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38584-foto-08011-60-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38588 | CARBONELLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonells | Amillarament d'Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | Masia que segueix l'estructura clàssica de tres crugies, amb tres pisos que donen sensació d'alçada i solidesa. La simetria és total, tant en la façana com en la paret del darrera, amb dues finestres remarcant els tres cossos de la casa. El carener és perpendicular a la façana que s'obre a ponent. Els murs són fets de pedra i reble amb cantoneres de pedra escairada; finestres i porta envoltades de maons. Al costat de la casa hi ha dos coberts: un enganxat al costat esquerre i l'altre independent. El conjunt s'alça en un pla elevat amb molt bona vista i una era al davant que aprofita el sòl de pedra. | 08011-64 | Carbonells, Graugés. 08610 AVIÀ | Aquesta casa constitueix un altre exemple de les noves masies i masoveries que es van construir a la zona durant el segle XIX. Desconeixem qui la va construir, però sabem que l'any 1862 era propietat de Ramon Planas de Sagàs, i al 1879 pertanyia al propietari del Lladó, Juan Montorsí. Va canviar la propietat a mitjans del segle XX i posteriorment a finals dels anys 90, mantenint-se en l'actualitat amb usos agrícoles. | 42.0717000,1.8563000 | 405387 | 4658370 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38592 | CASA DEL MOLÍ DEL CASTELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-moli-del-castell | Catastro de casas y tierras del lugar de Avià. Año de 1767 (Arxiu Municipal d'Avià). Amillaramiento de Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià). Capbreu de Serrateix de 1729 i de 1763 (Arxiu Diocesà de Solsona). | XVII-XVIII | Aquesta casa es troba al costat de la riera de Font Caldes i davant de les restes de l'antic Molí del Castell. Destaca el volum general de la casa principalment degut a l'eixida en angle coberta amb teulada que es troba al cantó sud-oest. La casa és una construcció de quatre pisos i golfes, aixecada sobre una base de roca i en la que s'observen diferents etapes. La zona més antiga correspon als murs del costat sud i del costat est que tancant una antiga entrada en forma de baluard. Aquests son murs gruixuts de pedres grosses, amb petites finestres en forma d'espitlleres, l'entrada era una porta d'arc de mig punt adovellada i que actualment està tapiada. Al continuació d'aquest mur, per la façana sud, es va aixecar un contrafort. La façana sud és fruit de diferents etapes: la primera és la planta baixa que té sis espitlleres, i el primer pis que segueixen les característiques constructives del baluard, posteriorment es van construir els dos pisos superiors i la eixida suportada per columnes de blocs de pedra quadrangulars i amb una teulada fent angle molt característica. Els dos pisos superiors tenen dos balcons afegits posteriorment. No es conserva cap llinda amb data ni elements a l'interior remarcables. Al terra de la planta baixa a sota l'eixida hi ha restes de tres moles que per les mides semblen les que es feien servir a finals de l'edat mitjana. Recolzada a un altre costat de la casa trobem una mola més moderna que pertanyia a l'antiga farinera que van construir els Rosal al costat. Part dels murs del costat de ponent són fets de còdols. A l'altre costat de la riera i davant de la casa resta un mur de l'antic Molí del Castell que va desaparèixer al segle XX, així com part del mur del rec. A l'inventari que va fer la Generalitat l'any 1993 encara quedava dempeus un altre mur paral·lel i bigues de fusta de la teulada. | 08011-68 | Molí del Castell 08610 AVIÀ | És difícil establir el moment de la primera construcció d'aquesta casa i del molí ja que existeix poca documentació. El topònim pot suggerir que el molí fou el del Castell d'Avià, d'alguna torre castellera, o bé que aquesta casa o el molí es van construir al lloc on hi havia hagut el castell. Trobem documentació que fa referència: al capbreu del monestir de Serrateix de 1729 (Arxiu Diocesà de Solsona) la vídua de Joseph Gible de Berga confessa unes terres que termenen amb terres del Castell d'Avià (terres que abans eren de Golorans i de Bonells) i que es troben a aquesta zona per la situació que dóna ; al capbreu de Serrateix de 1763 s'esmenta com a terme el camí d'Avià al Molí del Castell, essent la primera vegada que apareix el nom complert; al cadastre de 1767 consten el mas Castell com a propietat de Juan Gible de Berga i un molí de tres moles pertanyent a Carlos Gible de Berga; al 1862 pertanyen tots dos a D. Mariano Gironella de Berga i al 1879 eren propietat de Teresa de Gironella que va vendre la heretat Castell i els molins l'any 1893 a Jaume Satorras i Macià. No sabem si aquesta casa seria un castell, tot i que l'estructura arquitectònica ens fa pensar en una domus o casa forta que possiblement rebés la denominació de castell per la seva estructura. | 42.0835900,1.8319200 | 403388 | 4659717 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38592-foto-08011-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38592-foto-08011-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38592-foto-08011-68-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38596 | Cal Bep Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep-nou | XX | <p>Casa de construcció senzilla seguint la tipologia de les masoveries de principis del segle XX. Amb teulada a dues vessants, amb parets de pedra barrejada i cantoneres, portes i finestres d'obra vista. A la façana de llevant hi ha dos balcons a les golfes fets amb arc de volta de cordill, i la porta principal es troba a la façana de ponent coberta per un terrat que es va fer tardanament. El ràfec de la teulada és decorat amb rajols posats de biaix, com veiem també a la Roureda Nova. Pel costat nord s'han afegit dos coberts, un darrera de l'altre. Davant la casa hi ha un viver amb els murs cimentats i un cobert de la mateixa època que la casa.</p> | 08011-72 | Cal Bep Nou 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi | <p>Aquesta casa es va construir l'any 1910 com a masoveria depenent de cal Bep Vell.</p> | 42.0683200,1.8362200 | 403721 | 4658017 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38596-foto-08011-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38601 | RECTORIA DE SANT VICENÇ D'OBIOLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-vicenc-dobiols | Amillarament d'Avià de 1862. (AMA). Llibre de baptismes de la parròquia d'Obiols (1852 a 1906) (APG). | XIX | La Rectoria d'Obiols respon a una estructura clàssica de tres crugies, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i aquesta oberta a llevant, a la plaça de l'església. Està adossada per darrera al mas Obiols ocupant una tercera part de l'amplada del mur d'aquest, i de forma esglaonada. La porta central amb un balcó al centre del pis i una finestra a cada costat accentuen la simetria de la façana. Totes les finestres tenen els muntants, llindes i ampitadors de pedra. Al costat de la porta d'entrada hi ha dos pedrissos. A la llinda de la porta hi ha la data 1843. | 08011-77 | Obiols. 08610 AVIÀ | La única referència escrita que tenim de la rectoria és la nota que surt a l'Amillarament de 1862 indicant que la casa rectoral d'Obiols no pagava contribució, igual que la resta d'esglésies, rectories i capelles del terme. Al llibre de baptismes de la Parròquia (APG) hi ha una nota que explica que del 3 de maig de 1873 al 4 de juny de 1874 l'església es va quedar sense capellà ja que aquest va fugir perquè temia per la seva vida degut als aconteixements que passaven (tercera guerra carlina). La parròquia va estar sota jurisdicció del Bisbat de Ripoll fins al 1874 en que passa a ser del bisbat de Solsona. | 42.0610800,1.8663500 | 406203 | 4657180 | 1843 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 38603 | CREU DE PEDRÓ D'OBIOLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-dobiols | <p>CASELLAS, I.., SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.</p> | <p>Creu situada sobre una base de pedra formada per dos cubs superposats, el superior més petit de tamany que l'inferior, i amb els cantos bisellats. A sobre hi ha encastada una creu de ferro amb el braç inferior més llarg i amb els extrems apuntats i decoracions ondulades entre ells.</p> | 08011-79 | Església de Sant Vicenç d'Obiols 08610 AVIÀ | <p>Les creus de pedró es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. Aquesta creu d'Obiols es troba entre l'església i el cementiri, indicant un lloc religiós.</p> | 42.0614900,1.8666800 | 406231 | 4657225 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-12-16 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
| 38606 | CANALITZACIÓ ANTIGA DEL MOLÍ D'OBIOLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canalitzacio-antiga-del-moli-dobiols | ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. BOLÓS, J., FABREGA, M. (1982). Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat. A: Quaderns d'Estudis Medievals, nº 9, pàgs. 556-568. Barcelona. | X-XI | Al costat dret del riu Llobregat hi ha un seguit de 93 forats circulars excavats a la roca, paral·lels a l'aigua i que ocupen un total de 40 metres en línia. A la part central hi ha un doble rengle de clots, possiblement d'una reparació. La distància entre els forats és de 15 cm, tenen un diàmetre de 14 cm i una profunditat de 15 cm. A l'interior de la zona tancada pel dic de fusta, podem veure una canalització excavada a la roca, de 40 cm d'amplada i 50 cm de profunditat, que fa ziga-zagues. Corresponen a una antiga canalització d'aigua que portaria aigua a l'antic molí d'Obiols. Una mica més avall, a la riba esquerra, veiem altres forats cavats sobre roca força grans, però és difícil relacionar-los amb alguna construcció concreta. | 08011-82 | Colònia La Plana. 08610 AVIÀ | Les notícies històriques del Molí d'Obiols es remunten a l'any 1125, en un llevador de comptes del monestir de Sant Llorenç prop Bagà: 'De ipso moli de Albiols glls. III', és a dir, que aquells que posseïssin el molí d'Obiols havien de lliurar a l'esmentada abadia un cens anual de 3 gallines. Tot i que això no demostra que el molí existís abans. No sabem exactament on seria aquest molí, ni sabem si aquest canal era per a un molí, ni la data exacta en que es feren els canals. Tot i això endevinem que amb aquest canal podien desviar un bon cabal d'aigua i que, fins i tot, podria moure una roda vertical (AA.DD., 1985). Més endavant, al Capbreu del monestir de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA), el molí d'Obiols consta com a propietat de Joan Minovas pagès d'Olvàn i era a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. Es possible que aquest molí fos el molí de Minoves situat més amunt del pont d'Oroniu, a la colònia Rosal, i que era propietat dels Minoves d'Olvan; o bé que els Minoves tinguessin primer el molí d'Obiols i el traslladessin durant el segle XVIII al lloc que després ocupà el molí de Minoves. És difícil saber quina de les dues canalitzacions és la més antiga, possiblement primer es fes el canal i posteriorment aquest fou ampliat amb un dic de fusta. | 42.0536900,1.8728600 | 406731 | 4656352 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38606-foto-08011-82-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38609 | CAPELLA DE BELLÚS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-bellus | GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | Al utilitzar-la per guardar bestiar el deteriorament s'accentua. | Petita capella situada davant de la casa Ballús pel costat de ponent. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana i amb un cos afegit al mur de migdia que fa les funcions de sagristia. La porta és a la façana de migdia amb llinda i muntants de pedra ben escairats. Els murs són de pedra barrejada amb les cantoneres escairades i la teulada de teula àrab amb decoració ondulada de teules al voladís. Havia tingut una espadanya a l'angle superior central, però que ara ja no existeix. L'interior és d'una sola nau amb el terra de lloses de pedra i una graonada seguida que eleva la zona de l'altar. És coberta amb tres voltes d'aresta amb els arcs recolzats en mènsules i amb les claus decorades amb una flor tallada. A sobre de la porta hi ha el cor al que s'accedeix amb una escala de fusta i que té la barana de fusta. Es conserva en molt mal estat la pintura de la paret de l'altar que imita cortinatges blaus. Al costat esquerre de l'altar, una porta de quarterons de fusta comunica amb la sagristia que té un rentamans encastat a la paret cobert per un quart d'esfera, amb la pica de pedra i decorat amb pintures romàntiques. Per l'exterior, la sagristia té una antiga porta d'arc de mig punt amb dovelles de pedra i que comunica amb un espai inferior. La capella rep llum de l'exterior a través de la porta i d'un ull de bou circular situat al mur de migdia i obert entre dues voltes. L'estat general de l'interior és molt dolent i actualment s'utilitza per tenir gàbies de conills. | 08011-85 | Casa Bellús. Obiols. 08610 AVIÀ | La primera vegada que s'esmenta la capella de Bellús és a l'Amillarament d'Avià de 1862 com a propietat de Josep Ballús, junt amb la casa Ballús, el molí de Ballús, la Serra de Ballús, el Collet, Terradelles i La Plana. Possiblement la construcció de la capella coincidís amb la remodelació de 1770, quan es va fer la sala i habitacions principals, coincidint temporalment amb el final del barroc a la comarca. No es conserva cap imatge, ja que van ser cremades durant la Guerra Civil de 1936. La capella era dedicada a Santa Maria (Santa Maria de Ballús) (GAVÍN, 1985:20). | 42.0519700,1.8595800 | 405629 | 4656176 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38609-foto-08011-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38609-foto-08011-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38609-foto-08011-85-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38615 | LA COLÒNIA ROSAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-colonia-rosal | NOGUERA I CANAL, Josep (1989). Berga en el temps del Canal Industrial (1885-1900). Llibres de l'Àmbit nº 3. VALL I CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. Boixareu ed. | XIX | La Colònia Rosal respon al tipus de colònies que es van formar al costat de les fàbriques de riu al llarg del Llobregat. Aquesta és la primera que trobem baixant el Llobregat, en el moment en que el riu deixa la zona muntanyosa i s'endinsa en el pla. Segueix el mòdul estructural utilitzat en altres colònies del Llobregat: fàbrica, blocs d'habitatges, església, escola, fonda amb cafè i teatre. Els edificis fabrils i els habitatges son estructures lineals modulars realitzats amb maó i ferro principalment. Quasi tots aquests edificis es van construir a la vessant est del riu, mentre que a l'altre costat ja existien algunes cases, així com el molí de Minoves i la fàbrica de cal Seguí. Aquestes cases van augmentar en construir-se la fàbrica i s'han anat refent al llarg dels anys, i són les que formen part del terme d'Avià. No presenten una estructura arquitectònica característica ni remarcable. | 08011-91 | Colònia Rosal, C-1411, 08610 AVIÀ | La fàbrica del Riu va ser fundada l'any 1858 pels tres germans Rosal i Cortina, procedents de Mataró, i oncles i pare d'Antoni i Agustí Rosal i Sala (aquest darrer fundador de la colònia agrícola de Graugés). Tenia secció de filatura, teixits i tint, i arribà a tenir prop de dos mil treballadors. La fàbrica i la desapareguda estació de tren d'Olvan van ser l'origen d'aquest nucli urbà que es troba repartit entre tres municipis: Avià, Berga i Olvan. Fou durant molts anys una de les colònies més grans i emblemàtiques de Catalunya què no parà de créixer fins els anys seixanta del segle XX, | 42.0734100,1.8671500 | 406287 | 4658548 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Agustí Rosal i Sala | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 38617 | LA NOGUERA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera | 'Registro de casas de campo' de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga). Amillaraments de 1879, 1886, 1896 i 1930. (Arxiu Municipal d'Avià) | XIX | La Noguera està formada per dues cases juntes que van ser construïdes per a masovers. És d'obra molt senzilla, sense finestres laterals i amb les llindes de les finestres de fusta. Els murs són fets amb barreja de diferents materials, principalment tàpia i maó. El carener de la teulada és perpendicular a la façana de les cases que és orientada a migdia. Fa pocs anys es van afegir alguns coberts als costats de les cases i que li donen un aire heterodox. Les cases son habitades per dues famílies. | 08011-93 | La Noguera 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell. | La Noguera era una de les masoveries de Cal Castanyer. Va ser construïda a mitjans del segle XIX. La primera vegada que surt documentada és al 'Registro de las Casas de Campo' de 1856 com a propietat de José Canal i Gamisans de Berga, que també era propietari de cal Castanyer, l'Horta i el Pou. Al 1879 la propietat era de Ramona Canal i Grau. Al 1886 es ven la propietat a Josep Puiggros amb quatre colons, i al 1896 de Cristina Florejachs i Roca junt amb 10 cases més entre les que hi ha la 'casa del colono', l'Horta, la Noguera, les granges, la fusteria. Al 1930 cal Castanyer junt amb la Noguera, l'Horta, la Serra, la granja i un molí vell derruït (que podria ser una estructura que trobem a sota del Molí del Castell) eren propietat de Josep Barniol Molas. | 42.0818400,1.8338700 | 403547 | 4659521 | 1850 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 38618 | L'HORTA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhorta | 'Registro de casas de campo' de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga). Amillaraments de 1879, 1886, 1896 i 1930. (Arxiu Municipal d'Avià) | XIX | És una casa senzilla de dos pisos coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia i que s'obre a una petita era. Els materials dels murs són de pedra petita, amb les cantoneres de pedra i obra, i destaca la quantitat de còdols que s'han utilitzat per fer la façana principal. També hi ha algunes parts fetes de tàpia. Les finestres del pis són fetes de rajols, mentre que les de la planta tenen els muntants de pedra. A l'interior el pis i la planta baixa s'utilitzen com a vivenda i el bestiar ocupa coberts construïts al voltant de la casa. | 08011-94 | L'Horta 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell. | L'Horta era una de les masoveries de Cal Castanyer. Va ser construïda a mitjans del segle XIX com les altres. La primera vegada que surt documentada és al 'Registro de las Casas de Campo' de 1856 com a propietat de José Canal i Gamisans de Berga, que també era propietari de cal Castanyer, la Noguera, el Pou. Al 1879 la propietat era de Ramona Canal i Grau. Al 1886 es ven la propietat a Josep Puiggros amb quatre colons, i al 1896 de Cristina Florejachs i Roca junt amb 10 cases més entre les que hi ha la 'casa del colono', l'Horta, la Noguera, les granges, la fusteria. Al 1930 cal Castanyer junt amb la Noguera, l'Horta, la Serra, la granja i un molí vell derruït (que podria ser una estructura que trobem a sota del Molí del Castell i a prop de la granja de la Noguera) eren propietat de Josep Barniol Molas. | 42.0815600,1.8355900 | 403689 | 4659488 | 1850 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38618-foto-08011-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38625 | COLÒNIA LA PLANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-la-plana | CAMPRUBÍ, J. (1995). Les grans colònies tèxtils del Llobregat: La Plana. A 'Regió 7', 5 de març de 1995 | XIX | La colònia Sanglas o La Plana estava formada per dues llargues naus bessones, paral·leles al riu, de planta baixa, sense relleu arquitectònic, amb habitatges i serveis molt discrets si els comparem amb els de la resta de colònies del Llobregat. Les construccions són de dues o tres plantes, amb escala exterior i accés mitjançant dos cossos de base quadrangular a manera de torre que acullen la caixa d'escala i que es situen als extrems dels edificis. Al centre hi ha una construcció d'estructura clàssica coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de llevant, que fou destinat a serveis i habitatges dels encarregats. Actualment només queda un carrer de pisos que actualment són propietat dels seus habitants. | 08011-101 | Polígon Industrial La Plana, 08610 AVIÀ | La fàbrica de La Plana es va fundar l'any 1875 al peu del Llobregat, prop de Sant Vicenç d'Obiols. Va ser concebuda com una Colònia Industrial i el propietari bastí el conjunt dels habitatges i els serveis (botiga, cafè, forn,..), així com una petita capella integrada a l'estructura dels habitatges que aviat fou anul·lada en augmentar la població del nucli, en que els serveis religiosos es traslladaren a Sant Vicenç d'Obiols. Els anys cinquanta va ser una de les colònies més poblades de l'alt Llobregat; tenia prop de dos-cents habitatges repartits en quatre carrers, amb cinquanta-quatre i setanta-dos pisos que acollien unes set-centes persones i amb un grau d'immigració alt. Disposava dels serveis indispensables: escola de nois, escola de noies atesa per les monges del Monegal, capellà, teatre, sala, cafè, camp de futbol, botiga amb estanc, merceria, perfumeria, alimentació,... Els diumenges era molt concorreguda ja que s'organitzava ball, diversió que no tenien altres colònies. La construcció de la colònia es va iniciar l'any 1884 a la par que la fàbrica, després de la compra dels terrenys per Miquel Roca i Noguera, però va ser la societat Josep Sanglas i germans la que va construir la gran majoria d'edificis de la colònia a partir de l'any 1910. Actualment només queda un carrer amb pisos. | 42.0534700,1.8711400 | 406588 | 4656329 | 1884 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38625-foto-08011-101-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Miquel Roca i Noguera | 106 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 38628 | CREU DE TERME DEL BARRI DE LA CREU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-barri-de-la-creu | <p>CASELLAS, I., SANTANDREU,D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.</p> | XIX' | <p>Creu exempta. Una base de pedra gran i sense forma definida suporta una columna de secció circular que té base doble formada per dos cilindres en disminució. El capitell té forma de cub i suporta encastada una creu de ferro de braços prims i decorats amb volutes.</p> | 08011-104 | Barri de La Creu 08610 AVIÀ | <p>Aquesta creu va donar el nom al barri de la Creu d'Avià. Les creus de terme marcaven encreuaments de camins importants o termes, o es posaven a l'entrada d'algunes poblacions. Aquesta es troba en el lloc més elevat del camí Ral de Berga a Cardona al seu pas pel territori d'Avià.</p> | 42.0846100,1.8264536 | 402938 | 4659837 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38628-foto-08011-104-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2022-05-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||
| 38631 | CAL TAVELLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tavella | Amillarament d'Avià de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). | XIX | Masoveria petita en la que s'ha realitzat darrerament una important rehabilitació. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia i situada en un lloc elevat. Els murs són de pedra i reble amb les cantoneres ben escairades, i antigament era arrebossada. És un edifici de dues plantes, amb tres crugies i amb un cobert afegit a la façana de ponent i que ara s'ha integrat a la casa. La planta baixa d'aquest és coberta amb una volta de canó de pedra. La porta principal i les finestres són envoltades de maó, com era característic en les construccions de finals del segle XIX. | 08011-107 | Cal Tavella. Sobrestrada. 08610 AVIÀ | Aquesta és una casa nova que va ser construïda al segle XIX com a masoveria de Can Cardona. La primera referència la trobem a l'Amillarament de 1879 en que era propietat de José Vilardaga, propietat que actualment es manté. | 42.0839600,1.8133700 | 401855 | 4659779 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38631-foto-08011-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38633 | MOLÍ DE LA RIERETA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riereta | AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. Amillarament d'Avià de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | L'edifici es troba al costat de la riera de Clarà i en un desnivell del terreny que li proporciona l'alçada necessària per produir el salt d'aigua pel molí. És un edifici d'estructura clàssica cobert amb teulada a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Les parets són de maçoneria, amb finestres i portes d'obra vista. A la planta baixa encara hi ha part dels mecanismes del molí fariner, mentre que l'antic casal del moliner ha estat adaptat a dues cases de segona residència. La façana principal és asimètrica i presenta un assecador obert a les golfes amb dos finestrals d'arc de mig punt d'obra que es troben desplaçats respecte al centre del carener. Al nivell per sobre de la casa i a tramuntana es troba la bassa. A l'altre costat de la riera es conserva com a decoració una mola subirana, i al jardí de la casa s'ha utilitzat un antic eix amb roda de pedra com a taula. | 08011-109 | Molí de la Riereta. Clarà. 08610 AVIÀ | El molí no consta al Registre de Matrícula Industrial d'Avià, cosa que mostra que ja no estava en funcionament a inicis del segle XX. La primera notícia data del Cadastre de 1767 en que era propietat de Antonio Camps de Barcelona junt amb el mas Riereta i Lluert de Clarà. Això ens fa suposar que el molí seria construït en aquesta època, però probablement aprofitant la ubicació d'un antic molí. Al 1856 era de Luis Blanxart de Berga, pare de Luis Blanxart que va organitzar una interessant i moderna explotació agropecuària vinculada a l'Institut Agrícola de Sant Isidre i que tenia la seu central a la Riereta. | 42.0612200,1.8038900 | 401035 | 4657266 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38633-foto-08011-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38633-foto-08011-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38633-foto-08011-109-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38634 | EL VERDAGUER | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer | CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. | XIX | Masia d'estructura clàssica i de construcció moderna. És un edifici gran, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia, i amb tres pisos. Els murs exteriors són de pedra barrejada amb còdols, amb cantoneres ben escairades als angles i amb els tancaments d'obra vista. Davant de la façana principal hi ha un baluard al que s'accedeix des dels dos costats per portalades. La porta principal és coberta amb un arc escarsser d'obra vista, tipus d'arc que es repeteix a algunes finestres de la casa. Al segon pis destaca una finestra central d'arc de mig punt dividida per un muntant d'obra, així com l'ull de bou ovalat que proporciona llum a les golfes. L'era de la casa situada al costat est, es troba envoltada de coberts que la tanquen quasi completament. | 08011-110 | El Verdaguer. Clarà. 08610 AVIÀ | Tot i que la casa actual va ser construïda a mitjans del segle XIX, ja tenim notícies d'un assentament al fogatge de 1497 en que surt Bernat Verdeguer al terme de Sant Martí d'Avià, i al fogatge de 1553 es cita a Bernardi Verdaguer (IGLÉSIAS, 1979). Per informació oral dels ocupants de l'actual mas sabem que havia hagut una primera construcció a prop de la casa actual, que seria la casa més antiga de la que no queden restes. Al Cadastre de 1767 el mas era propietat de Mariano Boixadera de Berga que tenia un jornaler i un mosso. Al 1862 era de José Cortada de Berga i el 1879 de Joan Ferrer. A inicis del segle XX va comprar la propietat junt amb els Porxos els amos de la casa Escardívol de Serrateix. | 42.0696500,1.7926900 | 400122 | 4658215 | 1850 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38634-foto-08011-110-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38637 | El Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou | <p>Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII-XIX | <p>Masia de tipologia clàssica estructurada en tres cossos i que ha sofert ampliacions evidents. L'interior conserva la que seria l'estructura inicial de la casa, més petita, i que presenta els murs de carreus de pedra gruixuts i amples, així com finestres espitllerades que ara queden amagades, i la primera porta amb llinda de fusta. La construcció que veiem actualment és de 1879, data que es troba a la llinda de la porta principal i fruit de les ampliacions que es van fer a la façana i que van augmentar l'alçada total. Aquestes va donar com a resultat una casa de grans dimensions, de planta baixa i tres pisos, coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana s'obre a migdia a una era en la que hi ha altres coberts que segueixen l'estructura constructiva d'aquesta darrera ampliació. La característica més remarcable de la casa és el doble cos de galeries formades per grups de cinc arcs de mig punt a cada un dels dos pisos, i un arc central a les golfes flanquejat per dos ulls de bou ovalats que accentuen la simetria de la façana. A l'interior, la planta baixa s'utilitza com a corts pel bestiar, i els dos pisos son habilitats com a dues vivendes estructurades al voltant de la sala central presidida per la eixida d'arcs.</p> | 08011-113 | El Pou. Clarà. 08610 AVIÀ | <p>La primera notícia històrica de la casa la trobem l'any 1537 (AM) com a terme, tot i que desconeixem el nom dels propietaris. L'any 1767 és de Cristobal Sastre de Berga i el 1856 de José Canal i Gamisans, propietat que es manté fins al 1876 en que la compra Ramon Pujol i Carsi, pare del que va ser alcalde de Berga Ramon Pujol i Thomàs. Per la data que trobem a la porta d'entrada esbrinem que l'ampliació dels cossos de galeries van ser obra de Ramon Pujol, que li donaria una empenta important a l'explotació. Ramon Pujol i Thomàs es va casar tres vegades: primer amb Mª Queralt Blanxart i Grau que va morir de part i sense fills; en segones núpcies amb Mª Isabel Sarraís i Serra (el seu fill Ramon Pujol i Sarraís era l'hereu), i finalment amb Juana Pons i Pau a la que va regalar la casa El Pou com a dot en casar-se amb ell. Ramon Pujol i Thomàs va morir el 1923 i deixà al seu hereu les propietats de Codines, el Pou i la fàbrica de cal Piteu a Avià, entre d'altres propietats. Actualment la casa és propietat d'una neboda de l'hereu.</p> | 42.0733500,1.8092700 | 401499 | 4658606 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-06-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38638 | REGATELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regatell | <p>Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>Aquesta és una petita casa de planta i golfes, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a ponent. Es situada al vessant de la muntanya una mica més amunt de la Caseta de Salvans, i queda completament amagada al bosc. Segueix l'estructura de tres crugies amb la porta d'entrada amb llinda de fusta en la que està gravada la data 1778 que està molt esborrada. La pallissa és afegida al costat esquerre de la casa formant angle recte amb aquesta i amb el pis superior tancat amb llates de fusta verticals. La casa té poques finestres, de petites dimensions i de pedra amb les llindes de fusta. Destaca el color groguenc de la pedra utilitzada pels murs, que té les cantoneres fetes de carreus poc treballats. Al costat nord de la casa i aprofitant el desnivell del terreny, hi ha una bassa quadrada petita excavada a la roca amb tres costats que aprofiten la roca natural i el quart amb una paret feta de blocs de pedra. També hi ha un safareig petit al costat sud que ara està pintat de blau i s'amaga entre la verdissa. La casa està abandonada i una part del mur de darrera i de la teulada s'ha enfonsat.</p> | 08011-114 | Regatell de Baix. Zona Sobrestrada. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta és una petita masoveria de la casa Can Cardona que es va construir al 1778. A l'amillarament de 1856 era de José Vilardaga de Berga, propietari de Can Cardona i descendent del Vilardaga que construiria la casa i que també va fer la masoveria de Lluert. La propietat es manté a l'actualitat en mans de la mateixa família.</p> | 42.0855715,1.8085492 | 401459 | 4659964 | 1778 | 08011 | Avià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38638-foto-08011-114-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||
| 38650 | MOLES DEL MOLÍ DE LA COROMINA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-del-moli-de-la-coromina | IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862. Arxiu Municipal d'Avià. Cadastre d'Avià de 1767. Arxiu Municipal d'Avià. Pergamins de Cal Mas d'Avià. Pergamins de la casa Santamaria de Serrateix. | XVIII | A la plaça de davant de la casa Molí de la Coromina s'ha instal·lat una taula i uns bancs fets amb les moles jussana i subirana de l'antic molí (subirana per la taula, jussana partida en quatre parts per fer els bancs) i que els actuals propietaris ja van trobar feta i situada més a prop de la riera. La casa actual del Molí de la Coromina és una casa moderna fruït de les ampliacions fetes al molí durant els últims 70 anys. Per informació oral del Sr. Lluís Coma sabem que en un principi, quan la va comprar el seu pare, la casa era molt petita i ocupava únicament el cos de tramuntana. La casa s'ha anat ampliant, essent la reforma més important l'afegit del cos davanter, feta fa uns cinquanta anys i que no conserva elements del molí antic. En fer un reforç dels murs fa vuit anys es va trobar el desguàs del molí que havia quedat tapat i que feia una petita volta. A la feixa superior entre la casa i el mas Coromina hi havia la bassa del molí, ara ocupada per camps de vinya i de la que encara resten part dels murs de pedra. També es conserva la resclosa de fusta riera amunt, ja que la casa encara manté l'ús de l'aigua de la riera per regadiu que actualment es desvia des de la resclosa amb una conducció fins a prop de la casa. Una mica més avall de la casa es conserva en molt mal estat el llit de l'antic escairador que aprofitava l'aigua que sortia del molí. L'últim moliner de la Coromina va ser l'avi de Calixte Badia d'Avià, cap al 1850. | 08011-126 | Molí de la Coromina. Zona La Rovira. 08610 AVIÀ | El Molí de la Coromina històricament formava conjunt amb el mas proper de la Coromina, fet que era característic dels molins. La denominació antiga de la zona era 'Mas de la Vila del Molí', denominació que s'esmenta als pergamins de cal Mas i que fa referència a un mas amb molí que estava situat a la riera de Napell (d'Avià), però que fa referència exclusiva al molí. El primer document és del 1433 en que s'esmenta a Joan de la Vila del Molí habitant a Avià; al 1524 el mas era ocupat per Salvador Santamaria i va ser empenyorat per Gaspar Vilardaga; al 1537 consta que el mas estava derruït i el va tornar a edificar Salvador Santamaria, essent redimit pagant un censal a la vídua de Gaspar Vilardaga (Pergamins de Cal Mas). En aquesta època el mas de la Vila del Molí era alou reial. Al 1553 surt fogatgat 'Salvador Santamaria alias de la Vileta' (IGLÉSIES, 1979). L'any 1557 Francesc Mas compra el mas en encant públic per 140 lliures als hereus de Gaspar Vilardaga (Pergamins Cal Mas). No es torna a trobar documentació fins al 1857 en que pertanyia a Clemente Florejachs de Berga (junt amb la casa Coromina i cal Traset). Posteriorment va adquirir les propietats el Sr. Pla de Berga i l'any 1928 en vendre-les es va dividir la finca: el molí el va adquirir el pare de l'actual propietari (Coma) i el mas Corominas el pare del propietari actual (Bascompte). Als llibres de Matrícula Industrial de l'Arxiu Municipal d'Avià (1899-1975) no consta el molí, per tant a finals del segle XIX ja no treballaria. | 42.0732000,1.8214400 | 402506 | 4658576 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38650-foto-08011-126-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38653 | Antiga fàbrica de Cal Seguí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-cal-segui | <p>Registre de Matrícula Industrial 1899-1975 (Arxiu Municipal d'Avià). ESPUÑA, F. (2001). La Riera de Metge en la industrialització de Berga. Llibres de l'Àmbit, núm 10. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i que es troba al costat del riu Llobregat, a la riba dreta. És un edifici de pedra de tres pisos amb grans finestrals envoltats de maó que ocupen tota l'alçada dels dos pisos utilitzats com a fàbrica. L'accés a l'edifici es realitza per una única porta situada a la façana principal que s'obre al nord i davant del molí de Minoves. L'aigua que sortia d'aquest molí després s'utilitzava en aquesta fàbrica, pel costat de la qual passa el canal paral·lel a l'aigua procedent de les rieres Font Caldes i Metge que desaiguen al Llobregat després de la fàbrica. L'interior ha estat habilitat com escola, però encara es conserva l'estructura de nau suportada amb columnes de ferro colat.</p> | 08011-129 | Cal Rosal 08610 AVIÀ | <p>L'edifici seria construït a finals del segle XIX, encara que no ho sabem amb exactitud, seguint l'estructura de fàbrica de pisos, característica del Berguedà. Al final de la Guerra Civil, al 1939, l'embassament del Molí de Minoves que ja no estava en funcionament, va ser aprofitat com a força complementària per la fàbrica d'espardenyes de Pere Seguí, coneguda anteriorment com la fàbrica de Joan Comas 'Rescloser'. Es feia funcionar una turbina instal·lada a la fàbrica amb un motor elèctric de 40 CV. De 1940 al 1942 aquest industrial alternava la fabricació d'espardenyes amb la mòlta de gra al molí de Minoves, ajudat per Valentí Camprubí i Serrat, i cal Seguí actuava també com a fàbrica de pinsos. El 1943, mort Pere Seguí, continuà al davant de la indústria la seva vídua fins el 1949. L'any 1950 comprà el conjunt (molí de Minoves i cal Seguí) Fernando Rosal, descendent d'Agustí Rosal, per tal de que no s'instal·lés cap fàbrica tèxtil que li pogués fer competència a la seva fàbrica de Cal Rosal. Pocs anys després, en quedar petit el local que s'utilitzava per escola a la Fonda Centre, es va traslladar a l'edifici de cal Seguí on encara hi ha actualment l'escola de Cal Rosal que depèn de Berga.</p> | 42.0716900,1.8683500 | 406384 | 4658355 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38653-foto-08011-129-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38657 | Aplec de Sant Serni de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-serni-de-clara | <p>ROSSINYOL, J.M. (1990). Sant Serni de Clarà. Una història a mig escriure. Ateneu d'Avià. 'Libro de Actas del Ayuntamiento' de 1909 a 1913 (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XX | <p>Cada any es celebra l'aplec el diumenge després del 18 d'octubre, que és Sant Lluc. Comença amb una caminada popular des de Avià fins a l'església de Sant Serni acompanyada dels gegants. En arribar a l'església, pels volts de les 11'30 hores, es celebra missa, a la sortida es donen els panets als assistents i després es fa una ballada de gegants. La festa acaba amb un concert de música en el que participa la Coral Santa Maria d'Avià i que es fa a la tarda a l'Ateneu. L'aplec és organitzat per l'Ateneu d'Avià.</p> | 08011-133 | Església de Sant Serni de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ | <p>Tot i que el patró de l'església és Sant Serni, la festa es celebrava per Sant Lluc, el 18 d'octubre, o el diumenge posterior a aquesta data. Amb motiu de la festa al matí es celebrava missa i per la tarda es resava el rosari, acabant el dia amb un ball rodó. Era tradició donar un panet als assistents, motiu pel qual el prior passava per les cases a recollir blat per tal de fer-los. El pa que sobrava de l'aplec era subhastat i els diners que es recollien eren per la capella. Al 'Libro de Actas del Ayuntamiento' de 1909 a 1913 ja consta la celebració de l'aplec a finals d'octubre dient que la festa era molt concorreguda i que es demanava la presència de la Guàrdia Civil per tal de garantir l'ordre. Quan es va destruir l'església l'any 1936 es va deixar de dir missa, però sembla que la festa es va continuar fent, tot i que no sempre. L'any 1990, amb motiu de celebrar la recent restauració de l'església es va tornar a recuperar la festa.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38661 | CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE SERRAPINYANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-serrapinyana | COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | X-XII | L'encaix és deteriorat. | Als entorns immediats de la masia Casanova de Serrapinyana s'han localitzat tres contrapesos de premsa de biga realitzats en blocs de pedra, a les que em refereixo en fitxes independents. La que tractem en aquesta fitxa es troba al costat de la bassa de la casa, utilitzada con part del mur i amorterada en aquest verticalment. És un bloc de pedra, de tamany petit si el comparem amb altres que coneixem de la zona, de 60x65x30 cm, amb un pes aproximat de 400 kg, i amb un forat allargassat al centre bastant deteriorat. | 08011-137 | Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s'utilitzaven durant l'edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables. | 42.0734400,1.8052400 | 401166 | 4658621 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 38663 | PUIG D'OBIOLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dobiols | IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862. Arxiu Municipal d'Avià. | XIII | La ubicació d'aquesta casa és immillorable. Està situada al cim d'una elevació que permet el domini visual de tota la plana d'Obiols que s'obre cap al sud. És situada sobre un penyal que forma un important desnivell, del mateix tipus que el que ocupa la casa Noet, i que serveix de base a la casa accentuant l'alçada total de l'edifici que es suma a l'alçada de la vessant escarpada de la muntanya. Està formada per una estructura central a la que s'han afegit coberts i un baluard a ponent. Aquesta estructura central és de base quasi quadrada, amb els murs de pedra en els que destaca la base de pedra formant un mur molt rústec entre mig de grans blocs de pedra naturals que sustenten la paret de la cara sud de la casa que en la part baixa és lleugerament atalussat. En aquesta façana es veu clarament fins el nivell a on arriba la construcció més antiga que ocupa quasi tota la planta baixa així com la construcció que es va fer posteriorment, part del segle XIV i part corresponent a reformes tardanes. En aquesta façana hi ha una espitllera al nivell inferior i tres finestres al pis amb els muntants de pedra i llinda de fusta. L'entrada a la casa, amb llinda de fusta, és a la façana que dóna a ponent i queda tancada per un baluard construït més tard. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i forma dos nivells d'igual tamany, el més baix sobre l'entrada. A la façana nord hi ha dos coberts enganxats al cos de ponent i que formen part del baluard. A l'interior la casa es distribueix en els dos cossos marcats per la teulada, en el primer cos destaca un arc diafragma de pedra que va ser tapiat posteriorment adaptant una porta allindada petita al centre i que divideix la planta en dues crugies perpendiculars a la porta. S'accedeix al pis a través d'una escala que té els primers graons de pedra i la resta d'obra vista. A la planta hi ha tres habitacions i la cuina amb el foc a terra, fogons i aigüera amb pica de pedra. | 08011-139 | Puig d'Obiols, Obiols. 08610 AVIÀ | Tot i que l'estructura i el lloc elevat i clarament defensiu de la casa, així com el topònim, ens mostren una casa del tipus domus o casa forta medieval, no hem trobat documentació escrita que en faci referència. La presència de murs fets amb grossos carreus sobre una sòlida base de roca i l'arc apuntat gòtic a l'interior ens ajuden a datar la casa actual a finals del segle XIII, tot i que possiblement ja existís anteriorment una casa en forma de torre i amb funcions clarament defensives. Al fogatge de 1497 i al de 1553 surt un Albiols a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols, però no sabem si eren els ocupants del Puig d'Obiols o del mas Obiols al costat de l'església. Els successius canvis de propietat durant el segle XX van provocar la pèrdua de la documentació, tot i així, la referència més antiga data del segle XVI, moment en que la casa era propietat de Felip Graugés junt amb Vilanova, la Subirana i Graugés, essent aquest un important propietari de la zona. Va morir sense fills i no sabem a qui va passar el mas (APB). A l'Amillarament de 1856 la casa era pertinència de Joaquín de Senespleda de Berga, pertanyent a una família nobiliària que a finals del segle XVI va adquirir altres propietats a Avià (Vilanova). L'any 1879 ja consta com a propietat dels germans Antonio, Ramón i Agustín Rosal Cortina junt amb la Casavella de Graugés, Vilajoana, la Subirana, Torrentbó i el Vilar. Durant el segle XX els Rosal van anar venent totes les propietats per separat, entre elles el Puig. L'any 1975 la van adquirir els actuals propietaris que la utilitzen com a granja de bestiar. | 42.0622000,1.8575400 | 405476 | 4657314 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38663-foto-08011-139-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38665 | RIERA DE CLARÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara | AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. | Riera de la conca dreta del Llobregat, de cabal molt irregular. La riera de Clarà neix a Capolat, al serrat de Runers, a 1350m d'alçada, davalla per l'oest des de l'altiplà de Capolat després de travessar el terme de L'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador entrant al terme d'Avià a prop de la casa El Verdaguer, travessa el terme d'Avià drenant l'antiga quadra de Clarà, a la que dona nom. Proporciona aigua als molins de la Riereta i de Casancots i finalment entra al terme de Casserres on l'aigua és recollida a l'embassament de Casserres per seguir fins a desguassar al Llobregat al terme de Casserres a la colònia Viladomiu Nou. La riera de Clarà es troba en un relatiu bon estat de conservació i manté una bona mostra dels sistemes naturals fluvials del curs mitjà del riu Llobregat. Mostra fragments interessants de vegetació de ribera, amb boscos i herbassars higròfils. Per la seva qualitat de les aigües, manté comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de rieres sobre lloses calcàries. El poblament faunístic és el típic associat a aquests hàbitats, destacant la presència de barbs. Forma diferents salts de poca alçada al llarg del seu recorregut amb clots, alguns bastant fondos. Podem distingir dos trams per la qualitat de l'aigua: el que baixa de Capolat fins a la carretera que es troba en bon estat; i d'aquí fins a que arriba a l'embassament de Casserres en que no és tan neta, tot i que es manté en millor estat que la riera d'Avià, ja que hi ha menys granges i cases al seu recorregut. Una part de la riera forma part del PEIN Serrat dels Tres Hereus, ja que fa de límit d'aquesta zona natural protegida. | 08011-141 | Avià | L'aigua de la riera ha estat aprofitada per moure molins fariners des del seu naixement: El Molinot (Coforb) que té restes medievals i que trobem documentat al 1338 (APM); el molí de la Riereta i el de Casancots, tots dos a Avià i del segle XVII-XVIII; a Casserres el molí de Bernades. El topònim surt per primera vegada l'any 907: kastro Clariano, a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià (BARAUT, 1978). El topònim està estretament relacionat amb la riera de Clarà fent possiblement referència a la qualitat de clar, o amb el mot llatí clerano: lloc on s'han tallat arbres i s'ha creat un clar. Per tant el nom pot procedir de la característica de la riera (aigua clara) o bé de l'obertura d'un lloc al bosc on s'instal·laria el castell de Clarà. No sabem si la riera donaria nom al lloc i al castell o si seria a l'inversa ja que hi ha les dues possibilitats. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38665-foto-08011-141-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38667 | RIERA DE LA FONT CALDES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-caldes | Riera de la conca dreta del Llobregat. És una riera de cabal molt irregular i amb elevada contaminació orgànica principalment per les granges de porcs, com passa amb les altres rieres que passen pel terme d'Avià. La riera de Font Caldes neix a la serra de Queralt, a 1000m d'alçada just per sobre del polígon industrial de La Valldàn. També es nodreix de l'aigua de la Font Caldes que es troba al costat de la casa Cal Miquel al polígon i dins el terme d'Avià. Actualment s'agafa aigua de la riera per abastir al municipi d'Avià a la mateixa font, uns 130 m3 diaris. Des de la font la riera travessa la carretera de Solsona i segueix fins al Molí del Castell on arriba amb molt poca aigua. Antigament era desviada mitjançant un aqüeducte per proporcionar energia hidràulica a l'antiga fàbrica de pinsos i posteriorment al Molí del Castell. Després d'aquest, dos embassaments consecutius emmagatzemaven l'aigua que els germans Rosal utilitzaven a finals del segle XIX per abastir la colònia agropecuària de Graugés. En aquesta zona entre el Molí del Castell i La Noguera resten antigues canalitzacions d'obra per on es desviava la riera. Actualment les basses són completament seques ja que han perdut aquesta utilitat i la riera segueix el seu recorregut fins a desguassar a la colònia Rosal al riu Llobregat, al peu de l'antic molí de Minoves actualment desaparegut. En general la riera conté poca aigua i es troba en mal estat de conservació ja que la mancança d'aigua agreuja la contaminació. | 08011-143 | Avià | L'aigua de la riera va ser utilitzada per proporcionar energia a molins ja des de l'Edat Mitjana i trobem al seu curs les restes del molí del Castell, del que desconeixem la cronologia més antiga, i del molí de Minoves que va ser construït al segle XVII (1637), tot i que aquest utilitzava l'aigua de la riera Font Caldes quan s'acabava d'unir a la riera de Metge al terme de Cal Rosal, i abans de desguassar al Llobregat. Els dos molins van estar en funcionament fins els anys 30 del segle XX. Durant el segle XIX la riera va viure l'època de major aprofitament, ja que l'aigua va ser utilitzada per la farinera construïda pels germans Rosal que funcionava amb energia hidràulica i vapor. A tal fi van construir un aqüeducte i la canalització que portava l'aigua de la riera fins a la farinera del Molí del Castell. L'aigua que sortia d'aquest ús era emmagatzemada en dues basses i conduïda fins al Serrat Roig on hi havia un saltant que proporcionava energia elèctrica per a la colònia agropecuària de Graugés. També a finals del segle XIX EL Sr. José Piquer Rosal, que va construir la casa La Torre del Piquer al barri de La Creu, tenia dues concessions d'aprofitament d'aigua en aquesta finca: una de la Riera Font Caldes que era desviada amb un mur fins Torre del Piquer (abans Cal Coix), que era utilitzada per regar horta i cultius; i altra del Torrent de la Font. Actualment la riera o torrent Font Caldes, degut a la manca d'aigua i a abocaments incontrolats i filtració de purins, es troba en molt mal estat de conservació i amb un alt índex de contaminació. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
| 38668 | CAMÍ RAL DE CARDONA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-cardona | GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A 'Dovella', nº 17, pàgs. 21-28. SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. | El Camí Ral de Cardona passa pel terme municipal d'Avià en el seu trajecte de Berga a Cardona. Podem dir que tenia dos ramals, un en direcció Solsona i l'altre en direcció Casserres-Cardona. El primer venia des de Berga per Sant Bartomeu de La Valldàn, pujava al barri de la Creu (on hi ha una creu de terme que indicava la confluència dels dos camins), passava per cal Foubes fins a cal Moixona, des d'aquí anava seguint el trajecte paral·lel a l'actual carretera pel costat de baix fins a travessar la riera d'Avià, i pel costat de dalt un cop travessada, abans d'arribar al Pou torna a passar per sota de la carretera fins a Lluert de Clarà, aquí s'ajuntava amb el camí ramader fins a la riera de Clarà passant per darrera de Sant Serni i continuava fins a l'Hostal del Gran Nom i d'aquí a L'Espunyola, Montmajor i Solsona, o de L'Espunyola cap a Casserres i Cardona. El segon feia el mateix recorregut que l'anterior fins a la Creu de Terme del barri de la Creu, d'aquí baixava fins a la font d'Avià i pujava fins a la Sagrera, travessava tot el nucli antic d'Avià i sortia per la plaça del Padró baixant fins a la riera d'Avià després de ca la Verònica, d'aquí pujava fins a Gurans, Santandreu, i d'aquí a Casserres, Sant Joan de Montdarn i Cardona. També era força transitat el camí que des de la Sagrera portava a Noet seguint el traçat de la carretera actual fins al Molí del Castell i d'aquí pel camí de cal Castanyer fins a Noet, després el camí seguia cap a Berga o cap a Sant Elíes i s'unia al de Berga a Manresa que baixava pel costat del riu Llobregat. Actualment resten alguns trams d'aquests camins, ja que una part s'ha utilitzar per fer passar les carreteres actuals, i altra part s'ha perdut en llaurar els camps, com ha passat als camps que hi a La Parera. El camí fa aproximadament entre 4 i 5 m d'ample, i es manté aquesta amplada en tot el seu recorregut. En les recents excavacions que es van fer a la variant de la Valldàn, es va descobrir una part d'un antic camí empedrat d'època romana que seguia el mateix traçat que el camí Ral, de Sant Bartomeu en direcció al Molí del Castell. Al pas del camí per darrera de l'església de Sant Serni de Clarà resten roderes de carro marcades al terra de roca, vestigi del trànsit que va tenir aquest camí. | 08011-144 | Avià | Els camins Rals eren camins públics utilitzats per les comunicacions generals i de més trànsit que posaven en comunicació poblacions importants. Eren patrimoni de la corona i construïts a expenses seves. A més dels camins Rals hi havia d'altres camins secundaris que unien pobles i llocs i que es van convertir en camins més importants a força d'utilitzar-los. Gran part d'aquests camins es van mantenir fins ben entrat el segle XX, essent substituïts per carreteres que conservaren alguns traçats. Trobem diferents camins documentats al terme d'Avià: al 1581 el camí públic d'Avià a Noet (APSS); el camí públic que passa per la sagrera i del que trobem referències els anys 1347, 1438, 1524 (APM); al 1432 la carrera pública que parteix de la sagrera d'Avià i va a la vila de Berga (APM); al 1433 el camí d'Avià a Serrateix (APM); i al 1460 el camí d'Avià a Cardona (Camí Ral Berga-Cardona) (APM), que també trobem al 1701 (ADS). Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Cardonensis). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, d'aquí a Casserres i pujava pel terme d'Avià fins entrar a la Sagrera i d'aquí a Berga. L'altre camí Ral que passava pel terme d'Avià era el que portava de Berga a Solsona, seguint el mateix recorregut que actualment fa la carretera: Berga, Avià, L'Espunyola, Sant Feliu de Lluelles, castell de Navès i pel Vinyat fins a Solsona. Un tercer camí Ral era el que unia Berga amb Manresa seguint el Llobregat i passant per Cal Rosal, on el pont d'Orniu permetia travessar el riu. Tot i que a Avià no es troba documentat, els camins es mantenien i es cobraven impostos generals per a mantenir el servei, com el de passatge que es pagava pel pas de bestiar. Generalment als camins hi havia serveis propers, com els hostals o hospitals que es trobaven a prop de grans nuclis habitats i en els camins més importants. Al camí Ral de Cardona al seu pas per Avià hi havia hostal al Gran Nom, a Lluert de Clarà i a l'interior de la Sagrera; donaven alberg o acolliment a viatgers i, en alguns casos, a pobres. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38668-foto-08011-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38668-foto-08011-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38668-foto-08011-144-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 38670 | LA FONT D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-davia | ZARAGOZA, E. (1998). La contaminació de les fonts. Ressò de ressò, nº 31, tardor 1998. Pàg. 6. | La Font d'Avià és una de les font històriques del terme que es troba a prop del nucli antic d'Avià, al peu de la carretera de Cal Rosal a Avià. L'aigua prové d'afloraments d'aigua subterrània i el seu entorn immediat s'ha arreglat i adaptat per tal de facilitar la recollida d'aigua. Així la sortida de l'aigua s'ha emmarcat amb un recinte tancat per tres murs de pedra amb unes escales d'accés. La sortida de l'aigua es realitza mitjançant dos brocs per on brolla l'aigua ininterrompudament. | 08011-146 | Avià. Peu del Barri de La Creu. | Els problemes ambientals, principalment per la presència de purins que es filtren dels camps de conreu, han provocat la presència de contaminants en la majoria de les fonts del terme d'Avià i també a la fonts d'Avià. L'any 1998 es va procedir a fer una neteja de l'entorn de la font, canalitzant les aigües brutes, es va revestir de pedra novament i es van fer les escales. Hi ha un projecte de reconversió de la zona en parc públic, fet per l'arquitecte Ramon Subirana i promogut per l'Ajuntament, que es troba en fase d'espera per disponibilitat pressupostària. Aquesta és una de les fonts que històricament va ser més utilitzada pels habitants del nucli antic d'Avià. En ser una de les fonts històriques del nucli, s'esmenta a la Sardana d'Avià. | 42.0809200,1.8254500 | 402849 | 4659428 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
| 38674 | Cal Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coix | <p>AA.VV. (1976). La masía. Historia y tipología de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grupo 2 C. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862. (AMA).</p> | XIX | <p>Cal Coix és una casa que s'anà construint en diverses etapes. La construcció més antiga es troba ficada a dintre de l'actual. És coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Les cantoneres són de pedra, però els materials dels murs resten tapats per l'arrebossat. Únicament hi ha una data gravada a l'interior de la casa: 1816. Fa pocs anys es va fer una important rehabilitació dividint la casa en diferents habitatges en lloguer.</p> | 08011-150 | Cal Coix. Barri de La Creu. 08610 AVIÀ | <p>Es tracta d'una casa construïda a inicis del segle XIX. La primera notícia la trobem a l'Amillarament de 1862 era propietat de Mariano Gironella de Berga.</p> | 42.0817300,1.8281800 | 403076 | 4659515 | 1816 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 38675 | CASETA DE SALVANS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-salvans | Registro de casas de campo de Avià de 1856. (AMA) | XVIII | Edifici d'estructura molt senzilla a la que s'hi afegiren un nou cos a cada cantó seguint la mateixa estructura de planta i pis cobert amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana oberta a migdia.. A l'esquerra s'afegí una nova casa i a la dreta la pallissa tapada amb fusta, que reposa sobre brancals fets de grossos carreus ben escairats. Els murs són de blocs de pedra grossos encaixats amb petites pedres a les juntures i amb carreus ben escairats a les cantoneres. La porta principal i les finestres de la casa central tenen les llindes de fusta, mentre que la més nova les té d'obra vista. La pallissa té els pilars d'obra. La casa es troba en un lloc elevat, a prop de la riera d'Avià. | 08011-151 | Caseta de Salvans. Zona de Sobrestrada. 08610 AVIÀ | Al 1856 la caseta era de José Salvans, mantenint-se la propietat en mans de la mateixa família Salvans. Va ser construïda a la mateixa època que Regatell, casa que es troba una mica més amunt, a finals del segle XVIII, i seguint la tipologia de les masoveries que es va fer freqüents en aquesta època. | 42.0842900,1.8095000 | 401535 | 4659821 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38676 | FORN DE CALÇ DE VILAJOANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-vilajoana | QUADRES, A. (1950). Assaig de localització de la indústria dels forns de calç a les nostres serralades. A I Assemblea Intercomarcal del Penedès i Conca d'Odena, Martorell. Pàg. 182-187. RIU, M. (1987). L'antiga indústria del guix a la Vall de Lord. 'Cardener', nº 4. Cardona. Pàg. 35-59. BORRÀS | En un marge a prop de las casa Vilajoana queden les restes d'un antic forn de calç que és l'únic que hem identificat a la zona. Tan sols resten petites parts del mur de pedra que tancava el forn. El forn va ser identificat pel propietari actual de Vilajoana. | 08011-152 | Casa Vilajoana. Graugés. 08610 AVIÀ | La calç era utilitzada freqüentment a les cases de pagès per fer argamassa i per pintar parets principalment, per això era un element important en la construcció. Tot i que només s'ha identificat aquest al municipi, és probable que hi haguessin més que hauran desaparegut degut a l'abandonament. Els forns de calç estaven formats un forat més o menys cilíndric excavat al terra amb una profunditat d'uns dos o tres metres i tancats amb una filada de pedra; es tapava per dalt amb pedres. S'omplia el forn amb branques a la base i capes de carbó vegetal i la pedra calcària tallada i es deixava cremar fins que s'apagava. Generalment es construïen a llocs on es trobava pedra calcària i a prop de les rieres, com és el cas del de Vilajoana. | 42.0564200,1.8464600 | 404550 | 4656684 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38676-foto-08011-152-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 38681 | FESTA MAJOR D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-davia | XX | Es celebra el cap de setmana després del 27 d'agost, Sant Lleïr, motiu pel qual a vegades s'escau a finals d'agost i altres a inicis de setembre. La festa s'inicia el divendres i dura fins els dilluns, dia de festa municipal de lliure elecció. Es fan diferents activitats en les que participen quasi totes les entitats del poble i l'Ajuntament, i es procura que hi hagi per a tots els grups d'edats. Hi ha actes religiosos (la missa de diumenge de festa major, la missa de difunts), per la canalla (concurs de dibuix i activitats de lleure), concurs de tir al plat, autoterra o prova de resistència de vehicles, concurs de botxes, concurs de pintura ràpida, partits de futbol, exposicions, entre d'altres. Però les activitats més importants són els focs artificials, la cantada d'havaneres i el ball per al jovent que es fan divendres al vespre, el ball de festa major que es fa diumenge al vespre i l'obra de teatre que fa el grup de teatre d'Avià que es fa a l'Ateneu dilluns al vespre, essent una de les activitats amb més públic. Fins a l'edició de l'any 2001, es celebrava el dissabte a la tarda la Baixada d'Andròmines, activitat que generava molta expectació. Era un concurs d'andròmines en que es feia una baixada pel carrer principal de poble constituint un espectacle, tant per les característiques constructives i decoratives de les andròmines, com per les sorpreses que els participants es podien trobar pel camí (dutxes d'aigua i d'espuma, ...). | 08011-157 | Desconeixem el moment en què es va començar a celebrar la festa major d'Avià, però si sabem que a inicis del segle XX ja es celebraven alguns actes, principalment litúrgics, en relació a la festa de Sant Martí patró del poble, durant el mes de novembre. A l'arxiu fotogràfic de cal Mas es conserven fotografies d'actes puntuals, com una processó amb les confraries, obres de teatre i passades amb cavalls pel casc antic. Durant l'època de la postguerra es celebraven dues festes majors independents, una de cada bàndol, i organitzades pels dos casals existents: el Sindicat Agrícola i L'Ateneu Obrer. Més endavant, cap els anys cinquanta la festa es va unificar i es celebrava a l'estiu, fet que es manté en l'actualitat. A mida que van passant els anys, i principalment des de la democratització dels ajuntaments, es van anar afegint més actes i amb més variació, així alguns anys predominaven les activitats esportives, com l'any 1986 en que es van fer campionats de tennis, futbol, bicicros, natació, auto-terra i concurs de tractoristes; mentre que d'altres predominaven els de caire cultural: concurs de pintura ràpida, de fotografia, mostres de ballets tradicionals,... Actualment es celebren actes de tots tipus. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
| 38682 | FESTA MAJOR DE GRAUGÉS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-grauges | XX | La Festa Major de Graugés es celebra el diumenge següent del 15 de maig, Sant Isidre, i les celebracions duren tot el cap de setmana des del divendres fins al diumenge. Es celebra per Sant Isidre perquè aquest és el patró dels pagesos i Garugés és essencialment agrícola, per aquest motiu l'església de Graugés és dedicada a aquest sant. Es fan diferents activitats festives entre les que destaca el ball del diumenge a la tarda que es celebra a un local de l'antiga colònia agropecuària i la missa del diumenge al matí. Encara es conserva la tradició dels priors i priores que consisteix en dues parelles, una jove i una més gran, que es cuiden de guarnir l'església i passar per les cases a demanar diners per la festa. En aquesta passada van acompanyats per la banda de música i acaben el recorregut a l'església on es celebra la missa de festa major a les 12 del migdia. Cada any les parelles es renoven. La resta d'activitats varia cada any, així alguna vegada s'ha realitzat un concurs de pintura ràpida, i durant un temps es va fer un concurs d'andròmines que es feien surar al llac de Sant Ramon amb els seus ocupants que feien una andròmina inspirada en algun tema i els seus ocupants anaven disfressats a conjunt. | 08011-158 | Graugés | Els orígens de la festa major de Graugés els hem de buscar en l'època d'auge de la colònia agrícola, moment en que la població pateix un increment important i es realitzen actes religiosos i balls populars, principalment. En un principi els actes religiosos es celebraven a l'antiga església de Graugés que es trobava als baixos de la Torre de Graugés i, a partir del 1996 a l'església nova. La tradició de celebrar la festa major es va perdre durant la Guerra Civil però es va recuperar poc després realitzant actes religiosos. Actualment la festa és arrelada al nucli de Graugés i, degut a l'increment de població els darrers anys, cada vegada és més participativa, sobre tot el ball. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
| 38683 | CARAMELLES D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-davia | AYMERICH, R. (1999). Les caramelles. Resò de Ressò nº 33. RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà. iu (1998). Les Caramelles. Història i tradició. Ressò de Ressò nº 31. | XX | Les Caramelles és una de les tradicions més arrelades del poble d'Avià i en la que participen o han participat molts dels seus habitants ja que són obertes a tothom. És una festa d'origen religiós, tot i que les motivacions han anat evolucionant cap a motius més profans. És un grup de persones que recorren els carreres i les cases de pagès durant els dies de Pasqua a canvi d'una recompensa que en principi era en forma d'ous o llonganissa i que actualment és en diners. Les caramelles es canten el diumenge i el dilluns de Pasqua, de les 8 del matí fins a les 2 o les 3 de la tarda, quan s'acaba el recorregut. El diumenge es fa el recorregut pels carrers del poble, participant a la missa de les 12 i continuant després fins acabar a l'era de cal Mas on es fa l'última cantada del dia i els Mas conviden a un aperitiu a tot el grup. El dilluns es fa el recorregut per les cases de pagès i cada any es varia per tal d'arribar al màxim nombre de cases. Per tal de facilitar els trasllats dels caramellaires es compta amb el suport de vàries furgonetes que porten els mateixos caramellaires. Alguns fan el recorregut caminant, altres en bicicleta i fa dos anys que algunes persones ho fan a cavall. S'organitza un grup de nens i nenes que realitzen ballades a diferents llocs establerts per acompanyar els cants. El diumenge següent de Pasqua es fa la festa de la xocolatada, convidant a tot el poble, amb els diners recaptats durant les cantades. | 08011-159 | Les cantades de caramelles van iniciar-se a Catalunya al segle XVI. Segons Joan Amades al Berguedà era costum acompanyar les caramelles amb un terrabastall de petards o trets d'escopetes, i tant sols cantaven els homes. Gràcies a les fotografies de Ramon Mas Vilella sabem que ja es cantaven caramelles a Avià a inicis del segle XX, tot i que ben segur que ja es feia anteriorment. En aquestes fotografies veiem que els caramellaires eren nois, acompanyats per músics i per un ruc que arrossegava un carro molt engalanat per carregar el que els donaven les cases. L'any 1924 van començar a cantar caramelles un grup de nenes de deu o dotze anys dirigides per Justina Pellicer, però algunes persones s'ho van prendre malament ja que era costum d'homes i no les van deixar cantar a algunes cases. Fins els anys trenta no es van tornar a cantar les caramelles, un grup dirigit pel mestre Francisco López, 'senyor Francisco', que va organitzar un cor de nens. Des d'aquest moment ja mai es va interrompre el costum de cantar caramelles. L'any 1943, quan va marxar el senyor Francisco, va dirigir el grup el Tinet de la Farga de Cal Rosal. Als anys cinquanta va ser el mestre Farguell l'encarregat d'ensenyar les cançons als nens i es van anar fent càrrec els successius vicaris del poble: mossèn Josep Costa, mossèn Santamaria. De 1958 al 1963 va ser el mestre del poble Joan Algué el director i organitzador, aconseguint un grup de caramellaires força nombrós. Des d'aquella època els distintius dels caramellaires d'Avià són la camisa blanca, faixa i barretina vermelles, espardenyes de vetes i un mocador de colors al coll que ara s'ha substituït per una cinta de Senyera. L'any 1965 mossèn Viladés, nou rector del poble, va prendre la batuta i va donar impuls al grup integrant a les noies. El seu successor, Mn. Josep Codina va seguir al front dels caramellaires fins al 1976, any en que es va reorganitzar la colla de caramellaires de la mà de Vicenç Casafont i dirigides per Josep Esquerra, que poc després va esdevenir director de la Coral Santa Maria d'Avià. La direcció de Josep Esquerra es va mantenir fins al 1999 en que la va prendre l'actual director Xavier Llobet. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
| 38684 | LA ROUREDA NOVA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda-nova | Registre de la propietat d'Avià 1901. (AMA). | XX | Aquesta és una casa de planta, dos pisos i golfes, coberta amb teulada a dues vessant amb carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia i a la carretera de Cal Rosal a Avià. Resalten els tres cossos de galeries amb tres arcs de mig punt que li proporcionen simetria a la façana que augmenta la seva elegància. Les cantoneres són fetes amb carreus de pedra ben escairats i la pedra dels murs té còdols petits a les juntures que li donen un aspecte singular. Les finestres i portes són d'obra vista. Dintre de la senzillesa de l'obra cal esmentar alguns detalls decoratius, com la xemeneia d'inspiració clarament modernista, i l'acabat del frontó de la teulada amb rajols esglaonats. | 08011-160 | La Roureda Nova, Zona Molí del Castell. 08610 AVIÀ | Aquesta casa va ser construïda pels propietaris de la Roureda durant els anys 20 del segle XX després de que l'any 1901 Pedro Soler comprès la propietat a Catalina Pla Canudas, aquest va construir la casa Roureda Nova a prop de l'antiga casa en la que va posar masovers. La Roureda era una important propietat que ocupava els dos costats de la riera de Font Caldes, i que va ser ampliada amb més terres quan els Canudas van adquirir una part de Casancamp Vell. En la seva propietat també van construir les cases Casanova del Prat i cal Comelles a principis del segle XX. | 42.0796000,1.8443200 | 404408 | 4659260 | 1920 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38684-foto-08011-160-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 105 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38690 | CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE SERRAPINYANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-serrapinyana-1 | COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | X-XII | Es troba en mal estat, ja que està molt desgastada. | Aquesta base de premsa de biga es troba al bosc, a prop de la font. És feta en un bloc de pedra d'aglomerat i es troba semi-soterrada al terreny de manera que tan sols es veu una part de la cara superior. En aquesta cara visible hi ha l'encaix de forma ovalada amb el centre més ample. | 08011-166 | Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | Veure la fitxa 137. | 42.0755300,1.8052600 | 401171 | 4658853 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/