Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41482 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-1 | VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XVIII | Masia d'estructura clàssica formada per una planta rectangular coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, construïda al s. XVII. A aquest cos inicial s'hi afegí, al s.XVIII, una ampliació que amb una planta rectangular, també coberta a dues vessants, destaca per una eixida amb balcons de fusta coberts pel ràfec de la teulada. Un porxo de pedra tanca l'accés a la masia. Les finestres conserven les llindes de pedra amb inscripcions i dates relatives a les diferents etapes constructives 81687, 1735). | 08024-68 | Pont i riera del Mergançol (parròquia de Borredà) | La masia és documentada al s. XVIII com una de les masies de la riera de Merlès que formaven part de la baronia de la Portella, aleshores en mans dels Ducs d'Hixar; els estadants de la Riera eren pagesos enfiteutes dels barons fins a la desamortització del s. XIX. | 42.1119100,2.0261600 | 419490 | 4662660 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 41483 | Les Goles de la Masada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-goles-de-la-masada | VINYETA, R.(1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328/1992 de 14 de desembre | Les goles de la Masada són un dels molts exemples de les formes d'erosió propiciades per la composició i l'estructura geològica. Les goles, com també el conjunt de balmes, gorgs, saltans, congostos, xucladors, marmites de gegant i altres elements situats al llarg de la riera de Merlès, corresponen a l'erosió que les aigües han efectuat sobre els gresos de la Formació Artés que travessa la riera de Merlès. Les Goles de la Masada, no massa extenses i força estretes la qual cosa ha fet possible que siguin un pas natural per travessar la riera. | 08024-69 | Antiga parròquia de Santa Maria de Salselles | Des de l'època medieval les goles de la Masada s'han aprofitat en un doble sentit: per a la construcció de molins fariners hidràulics i com a pas natural per travessar la riera de Merlès. | 42.1036100,2.0069700 | 417893 | 4661757 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 41484 | Riera del Margançol, Mergançol, del Merdançol o Ribera de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-margancol-mergancol-del-merdancol-o-ribera-de-borreda | VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | Afluent de l'esquerra del riu Llobregat, la riera neix a uns 1300 metres d'altitud als serrats pre-pirinencs i més concretament al vessant al sud de la Serra del Catllaràs i de Sant Jaume de Frontanyà. La seva conca s'estén pels municipis de Castell de l'Areny, Borredà i Vilada i desemboca a l'embassament de la Baells. Amb una conca de 99 km2 la longitud de la riera no té més d'11 km i té un cabal força pobre. La riera s'alimenta dels torrents de Casadejús, del Pontarró o de Vilada, Capdevila, de Cercosa i de la Baga per la seva dreta i dels de la Font del Cirer i dels Solans per l'esquerre, La Riera del Mergançol destaca per el bon estat de conservació del seu paisatge de ribera; hi són abundants les vernedes formant una estreta franja a banda i banda de la riera, els avellaners i els tells. Quan a fauna hi destaca el barb i la carpa, el tritó pirinenc, la salamandra, l'escurçó i el llangardaix verd. El gorg del Salt és el més espectacular de tota la riera de Margançol; es troba situat sota el nucli urbà de Borredà i destaca per que combina dos elements geològics d'aquest curs d'aigua: un salt d'aigua, i un gorg. | 08024-70 | Parròquia de Borredà | 42.1355400,1.9990300 | 417278 | 4665310 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41484-foto-08024-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41484-foto-08024-70-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 41485 | Cova de Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-rotgers | BORRÀS, J. (et al.) (1980) 'Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. %. L'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà', Políglota, Tècnica y Documentación, Barcelona VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | La Cova de Rotgers és una cavitat d'uns 79 m i que té un recorregut descendent d'est a oest de 920 m paral·lel al Torrent de la Baga. L'aigua d'aquest torrent ha estat la responsable de la formació d'aquest tàlveg subterrani al obrir-se camí entre els guixos de la part superior - pertanyents a la formació Vallfogona-. Aquesta cova és una galeria, sense ramificacions secundàries, a la qual s'hi accedeix a partir de tres obertures situades a diferent nivell. Té la singularitat de ser la cova de més llarg recorregut de la comarca del Berguedà i la única que s'ha format entre guixos. | 08024-71 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | 42.1553900,1.9728200 | 415138 | 4667540 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 41486 | Resclosa del camp de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-camp-de-salselles | BOLOS, J. i FABREGUES, A. (1982: 556-568) 'Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat.1. Introducció', a 'Quaderns d'Estudis medievals' núm.9, Barcelona, setembre VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga Catalunya Romànica. XII, El Berguedà, (1985: 421) Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1985 | X | De l'antic molí fariner medieval de l Camp de Salselles només es conserven els 56 forats circulars excavats a la roca on s'encastaven els troncs de fusta que formaven part de la resclosa, feta amb fusta, fang, còdols i maçoneria,; la resclosa retenia l'aigua de la riera de Merlès en aquest punt i la conduïa fins al rec i al molí fariner. | 08024-72 | Salselles | El lloc de Salselles és documentat des del s. X i els forats excavats a la roca semblen formar part de la resclosa d'un antic molí fariner construït a finals del s. X o començaments del s. XI, un dels molts que van aprofitar la força de l'aigua com a energia per a moldre cereals. | 42.0913100,2.0078100 | 417946 | 4660391 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 41487 | El Camp de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camp-de-salselles | IGLESIAS, J.(1985) El Fogatge de 1553, vol. 1, p. 494, Barcelona VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Les finestres i la porta conserven les llindes monolítiques de pedra que destaquen sobre els murs arrebossats. Hi destaca el gran ràfec de la teulada, sostingut amb el voladís de les bigues de la coberta. | 08024-73 | Salselles | Situada dins el terme de l'antiga parròquia de Salselles, la masia pot tenir uns orígens molt antics que es remuntarien al s. X i XI; les primeres notícies documentals són del segle XVI, concretament de l'any 1553 i figuren en el fogatge d'aquest any ('En la parrochia de Sancta Maria de Solselles, Lo mas del Camp de Solselles'). | 42.0930000,2.0088000 | 418030 | 4660577 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41487-foto-08024-73-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41489 | Fàbrica de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-baix | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XX | Fàbrica d'una sola planta rectangular, coberta a dues vessants amb teules que reposen sobre encavallades de fusta. Els murs de l'edifici són fets amb maó i en ells s'hi obren grans finestrals amb arcs de mig punt rebaixats. La nau es tancada, al sector de ponent, per un cos que fa, a més de façana, d'espai de serveis i que té una alçada superior a la nau, tot i que s'aixeca amb els mateixos materials i forma amb la resta de l'edifici industrial, un conjunt unitari. | 08024-75 | Carretera de Berga a Ripoll s/n 08619-Borredà | A finals de l'any 1923 Ignasi Pujol, la família del qual ja feina funcionar telers des del 1916 a Borredà, va obtenir permís per construir una fàbrica de teixits de cotó al peu de la carretera de Berga a Montesquiu, justament al km. 30. El permís arribà el gener del 1924 i es van construir dues 'quadres' de 1120 m2 que allotjaven telers mecànics. L'empresa va fer fallida l'any 1933 i la fàbrica i la maquinària van ser adquirides per Joan Daroca, de Barcelona, que també tenia telers a Borredà des del 1921, que amb altres socis ('Meià i daroca SA') treballà fins a meitats del s. XX , amb l'ajuda de motors de gas pobre, en que feu suspensió de pagaments. Aleshores fou adquirida per Enrique Sanchez -Cerrete y Alonso de León en pública subhasta i la seva activitat tèxtil s'allargà uns quants anys fins que el període 1978-1981 fou comendada per Manufactures Berenguer ,SA.. L'espai fabril acull ara una fàbrica de cortines de fusta. | 42.1326500,1.9938900 | 416849 | 4664994 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41489-foto-08024-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41490 | Cal Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cirera | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XIX | Construcció civil: habitatge unifamiliar entremitgeres que consta d'una planta gairebé quadrada que, adossada a les construccions auxiliars (corrals i estables) tanca l'antiga Plaça del Padró pel sector de llevant, i pel carrer Camí de la Font. La construcció consta de planta baixa, primer pis i planta sota coberta; aquesta és a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures, portes i finestres, es distribueixen simètricament a partir de l'eix central de la façana, ben marcat per la porta d'accés. Totes les obertures tenen llindes de grans dimensions, ben polides i tallades. Els murs són de maçoneria. A la llinda de la porta hi ha la inscripció següent: 'Josep Cirera i Camprubí la feta reconstruir en 1855 per P. Riba de Vilatorta', | 08024-76 | Placeta o Plaça del Padró | La casa és una construcció de mitjans segle XIX encomanada per Josep Cirera i Camprubí, hereu del mas Cirera i del mas Camprubí, dues de les pairalies més importants del terme. La casa substituí construccions del s. XVII i XVIII i respon a l'interès del seu propietari de viure al nucli urbà i abandonar la seva residència a pagès | 42.1361200,1.9950800 | 416952 | 4665378 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41490-foto-08024-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41495 | Revetlla de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revetlla-de-sant-joan | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XXI | La nit del dia abans de Sant Joan es celebra la revetlla popular amb un gran foc. Tot i que la festa ja no conserva els trets més característics del que fou la celebració festiva de l'antic gremi de paraires i Teixidors de llana de Borredà que tenien com a patró a Sant Joan, manté viu el caràcter festiu a l'entorn del foc. | 08024-81 | La nit de la revetlla i el mateix dia de Sant Joan es menjava una tradicional coca anomenada de 'Tapeta' que s'elaborava a les cases de pagès que tenien forn i també la preparaven els forners del poble. La coca s'elaborava amb pasta de pa i tenia una forma completament rodona; sobre la pasta de pa si col·locaven talls de llonganissa i aquesta es cobria amb una fina capa de pasta, gairebé transparent, que feia de 'tapeta' per evitar que caigués la llonganissa. L'arrelament de la festa de Sant Joan a Borredà es evident pel fet que el Gremi de Teixidors i de Paraires i la Confraria que va néixer a redós seu tenien com a sant patró a Sant Joan, que celebraven amb actes religiosos. L'any 1826 quan l'abat de Ripoll clausurà la confraria mantenia la prerrogativa de la festa patronal pels agremiats i en cas que el dia de Sant Joan s'escaigués amb diumenge, el rector estava obligat a celebrar una missa en honor del sant l'endemà mateix. | 42.1355200,1.9940000 | 416862 | 4665313 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41495-foto-08024-81-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 41496 | Coll d'en Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-den-bas | FORNELLS, C. coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | El raval del Coll d'en Bas és format per un conjunt de masies més o menys agrupades que es van construir al peu de l'antic camí ral de Berga a Ripoll, molt a prop dl nucli urbà de Borredà, Totes les cases estan orientades a llevant, fetes amb pedra, cobertes a dues vessants i envoltades de camps de conreu. | 08024-82 | Al peu del camí ral de Berga a Borredà, prop del nucli urbà de Borredà | El raval del Coll d'en Bas és documentat a partir del s. XVIIII com un nucli de població diferenciat del nucli urbà de Borredà. Creix al peu del camí ral de Berga a Ripoll, prop del nucli urbà de Borredà, quan els propietaris de les masies de cal Manso i Graugés Vell comencen a fer establiments de terra i vendes a altres pagesos que construeixen petites masies en un dels indrets on hi ha les terres més fèrtils del terme. Al costat de les cases de Graugés i de cal Manso, es construeixen les de cal Lluc, cal Jaume Xic, cal Picat i cal Castelló | 42.1340200,1.9831900 | 415967 | 4665157 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41496-foto-08024-82-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41497 | Col·lecció de Pintura de l'Ajuntament de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-de-borreda | XX | La col·lecció de quadres a l'oli i aquarel·les procedeix de l'organització del concurs de Pintura i els olis i les aquarel·les corresponen als primers premis d'aquest concurs que es realitzar anualment des de l'any 1976. L'Ajuntament de Borredà disposa de 27 teles que s'exposen en diferents dependències municipals. Atenen a les bases del concurs, les obres representen imatges parcials o generals del nucli de Borredà. D'entre els pintors premiats destaquen: Sallent, Vila Arimany, Besora, Romero, Canals i Amills. | 08024-83 | Plaça Major nº 4, 08619- Borredà | El Concurs de Pintura ràpida de Borredà és el més prestigiós i concorregut de la comarca del Berguedà. La primera edició va tenir lloc l'any 1976 i s'ha mantingut, només amb la interrupció d'un any, fins a l'actualitat. | 42.1356800,1.9940100 | 416863 | 4665330 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41497-foto-08024-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41497-foto-08024-83-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 41498 | Fira d'artesans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartesans | FORNELLS, C. coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà | XX | Es una fira a l'aire lliure que congrega a la plaça Major de Borredà un nombre indeterminat d'artesans que posen a la venda diferents productes alimentaris (formatges, embotits, mel , melmelades, etc.) o manufacturats (cistells, treballs amb boix, ceràmica, etc. ). La fira es celebra el penúltim diumenge de setembre des de l'any 1996. | 08024-84 | Plaça Major de Borredà | Organitzada des de l'any 1995 per l'Ajuntament de Borredà té com objectiu potenciar el nucli de Borredà com un centre d'activitats d'oci i de festa, potenciant en aquest cas el comerç local quan ja finalitza la temporada turística de l'estiu. | 42.1355500,1.9941400 | 416874 | 4665316 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41498-foto-08024-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41499 | Festa de la Matança del Porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-matanca-del-porc | FORNELLS, C. coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà | XX | El tercer diumenge de Febrer es celebra la Festa de la Matança del Porc que es complementa amb una Trobada de Gegants. Els actes tenen lloc principalment a la plaça Major de Borredà, i consisteixen amb rememorar la tradicional festa de la matança. | 08024-85 | Plaça Major, 08619-Borredà | 42.1356100,1.9941800 | 416877 | 4665323 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41499-foto-08024-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 41500 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes | XX | La festa del Carnestoltes es celebra a Borredà el dissabte i diumenge de Carnaval i consisteix en organitzar una rua de disfresses. Com a manifestació festiva del calendari local s'ha incorporat recentment, des de la dècada dels anys vuitanta, i és manté viva gràcies a la organització i col·laboració de diferents entitats del poble. | 08024-86 | Casc antic de Borredà | 42.1357900,1.9942300 | 416881 | 4665342 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 41501 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-2 | FORNELLS, C. coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà | XVI-XIX | La Festa Major de Borredà es celebra el penúltim cap de setmana d'Agost; la festa comença el divendres amb activitats esportives i ball, que es repeteixen el dissabte i que es complementen amb el concurs de Rams de Flors i Correfoc. A les 12 hores de diumenge i a la Plaça Major actua sempre l'Esbart Dansaire de Borredà i després hi ha una ballada de sardanes. Per la tarda campionat de Petanca, finals del torneig de Futbol Sala Infantil, i ball de Nit. El dilluns gresca per als infants a l'amfiteatre, campionat de Botifarra, Gran Gincana i teatre. La Festa Major es clou el dimarts amb un campionat d'Escacs, activitats artístiques per als infants, campionat femení de Domino, finals del campionat de billar, tradicional partit de futbol i gran ball de Fi de Festa. | 08024-87 | Nucli urbà de Borredà | Tot sembla indicar que els orígens de la Festa Major són els d'una festa patronal en honor de la Mare de Déu de la Popa, patrona de Borredà i que per tant es celebraven els dies més propers al 15 d'agost. Com a festa religiosa, i per tant amb actes d'aquest tipus, deu ésser tant antiga com la celebració de la festa de la Marededéu d'Agost; la seva transformació com a festa més popular es deuria produir a partir del s. XVIII i molt especialment a partir del XX. L'actual programa festiu és totalment laic, tot i que manté les celebracions religioses organitzades per la parròquia, i destaca per la gran quantitat d'actes dirigits a grups d'edat diferents. | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41501-foto-08024-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41501-foto-08024-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41501-foto-08024-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41502 | Arxiu Fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda-0 | <p>FORNELLS, C. coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> | XX | <p>L'associació cultural Àmbit de Recerques del Berguedà, fundada l'any 1982, té una secció dedicada a recollir tot tipus de fotografies de la comarca del Berguedà. L'arxiu fotogràfic està organitzat per termes municipals i dins de cada terme municipal per temes, i per tant disposa d'una bona col·lecció de fotografies de Borredà. Disposa de 150- 200 imatges en paper B/N i color de diferents fotògrafs (Joan Ribera, Ramon Viladés) i d'imatges d'arxiu. Bona part de la col·lecció es va formar entre 1988 i 1990 quan l'entitat va rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Borredà de fer un llibre d'història que es va publicar el 1990.</p> | 08024-88 | C/. Mn. Huch, nº 5, 08600-Berga | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41502-foto-08024-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41502-foto-08024-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 41507 | La Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-macana | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia d'estructura clàssica formada per dos cossos construïts en èpoques diferents, probablement el s. XVII i XVIII, orientada a llevant i coberta a dues vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. Construïda amb una aparell senzill, de reduïdes dimensions i força irregular, la masia té diferents obertures a les façanes de llevant i de ponent, de petites dimensions, algunes amb llindes de pedra. A redós de la masia hi ha pallisses, corts i estables. | 08024-93 | Carretera C-26 (direcció Ripoll per les Llosses), km. 170 | La Maçana és documentada des del s. XVI com una de les masies de la parròquia de Santa Maria de Borredà; l'any 1496 hi vivia Pere Llobet, àlias Massana i el 1503 la família de Miquel Massana que probablement estava emparentat amb l'anterior i que acabaren adoptat el nom de la masia com a cognom. Al s. XVII la Maçana tenia una masoveria, la Maçadeta, i al s. XVIII era senyoriu jurisdiccional dels barons de la Portella. | 42.1468700,2.0275200 | 419647 | 4666541 | 08024 | Borredà | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 41508 | La Maçaneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-macaneta | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII-XIX | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. De petites dimensions i amb una planta gairebé rectangular, la masia s'encimbella dalt d'un petit turó, i en mig d'una zona de camps; consta de planta baixa, un pis i sota coberta i té adossat, al mur de migdia, els estables. De petites dimensions l'aparell és força irregular i unit amb morter de calç; les obertures originals, especialment les de les portes, han estat substituïdes per altres més modernes a mitjans s. XX: | 08024-94 | Carretera C-26 (direcció Ripoll per les Llosses), km. 170 | La masia de la Maçadeta, documentada des del s. XVII com una masoveria de la Maçana, és una construcció d'aquest segle que no es modifica fins a mitjans s. XX. Amb poques terres els seus estadants es dedicaren a l'agricultura i a la ramaderia. | 42.1488700,2.0311100 | 419946 | 4666760 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41508-foto-08024-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41508-foto-08024-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41509 | Rocatrencada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocatrencada | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia d'estructura clàssica, coberta dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. De planta gairebé quadrada, consta de planta baixa, un pis i sota teulada, amb portes i finestres allindades amb fusta. Adossada al sector de migdia i de tramuntana hi ha els coberts i pallisses, tots coberts a una sola vessants i reposant sobre els murs de la masia. | 08024-95 | Parròquia de Borredà, al peu de la carretera d'Alpens | La masia de Cavarroques, situada dins la parròquia de Santa Maria de Borredà, és documentada des del s. XV. Era una de les propietats que depenien del senyoriu jurisdiccional de la baronia de la Portella i a mitjans del s. XVIII era confessada per Joan Clotet, que a més de pagès es reconeix paraire de Borredà. L'any 1718 el mas Rocatrencada tenia també annexa les terres de la Vinya del Bosc de Comadora i de la teuleria, les terres dels Plans del Puig i el Collet de Comadora, totes propietats de Joan Clotet. | 42.1385600,2.0099400 | 418183 | 4665635 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 41511 | Roc Blanc de Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-blanc-de-cirera | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | El Roc Blanc de Cirera és un espadat de la formació geològica Bellmunt, i és situat al nord del Coll de Cirera i de Sant Sadurní de Rotgers, una zona on afloren les margues, els gresos i els conglomerat rojos de l'esmentada formació Bellmunt. Aquests materials són continentals però entre els estrats més antics o de la base hi ha alguns tascons marins com les calcàries del Roc Blanc de Cirera. És una zona on hi predomina la roureda de roure martinenc que retrocedeix a favor del pi roig. | 08024-97 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, entre Rotgers i Cirera | 42.1574400,1.9859700 | 416227 | 4667754 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 41512 | Molí de Vilartimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vilartimo | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVI-XVIII | El molí de Vilartimó es format per dues construccions adossades, el casal moliner i el molí, situats al marge esquerre de la riera de Merlès. El casal és una construcció d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. L'edifici del molí, molt malmès, és a un nivell inferior al del canal, i era una construcció rectangular fonamentat sobre la roca de la riera del qual només es conserven part dels murs fets amb carreus ben escantonats i polits col·locats a trencajunt, la qual cosa indica que aquesta és la part del conjunt més antiga. | 08024-98 | Riera de Merlès | El molí fariner de Vilartimó fou construït al segle XVII al peu de la riera de Merlès, i es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil (1936-1939), Situat dins el terme parroquial de l'església de Salselles, formava part dels dominis jurisdiccionals del monestir de Santa Maria de Ripoll i fou el monestir qui concedí als pagesos del mas de Vilartimó, situat molt a prop però dins el terme municipal de Lluçà (Osona), el dret de construir el molí. | 42.0879200,2.0072700 | 417897 | 4660015 | 08024 | Borredà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41512-foto-08024-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41512-foto-08024-98-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41513 | Serrat de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-sant-marc | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | Situat a la vessant dreta de la riera del Margançol, el serrat de Sant Marc té una alçada de 1198 m i geològicament forma part de la formació Bellmunt i es caracteritza per que hi afloren gresos i margues grises, materials turbidites formats a partir de les masses fangoses que es comporten com un fluid en precipitar-se pels pendents dels fons marins. A la zona del solell del serrat de Sant Marc encara es poden observar rouredes, tot i que força esclarissades i formades per arbres joves que van guanyant terres que fa anys eren dedicades a pastures. Amb tot el bosc dominat d'aquest serrat és el de pi roig formant pinedes molt ben desenvolupades a les bagues, amb algunes clapes de faig i de bedoll. | 08024-99 | Entre la Ribera de Castell de l'Areny i Borredà | 42.1491800,1.9881300 | 416395 | 4666835 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 41514 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII-XIX | Masia de planta gairebé quadrada, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Amb planta baixa, primer pis i sota coberta, conserva les obertures originals; les obres de restauració i d'adaptació del vell edifici han ampliat la casa amb la construcció de dos porxos i una balconada. | 08024-100 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | La masia és una construcció de finals del s. XVIII o començaments del s. XIX. L'any 1842 era propietat de Josep Eres. Les obres de restauració actuals s'han efectuat a | 42.1438600,1.9946100 | 416923 | 4666238 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41514-foto-08024-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41514-foto-08024-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41516 | Arxiu documental de cal Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-documental-de-cal-grauges | VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII-XIX | L'arxiu es conserva en bon estat, ben guardat en caixes normalitzades a l'Arxiu Municipal de Borredà, pendent de la seva ordenació. | Arxiu format per documentació en paper dels segles XVIII i XIX agrupats en diferents lligals. Els documents més antics (s. XVIII) corresponen a notarials (compra-vendes,àpoques, invenatis, capítols matrimonials, testaments, correspondencia, plets, censals i censos) en paper de la família Graugés. Pel que fa a la documentació del s. XIX, també tota en paper, a més de la documentació familiar (en la qual destaca un plec molt important quan a nombre de cartes) hi ha documentació corresponent a l'Ajuntament de Borredà. | 08024-102 | Plaça Major nº , 08619- Borredà | La família Graugés cedí a l'Ajuntament de Borredà el fons documental localitzat a les golfes de la seva casa i que és format per documentació en paper dels s. XVIII i XIX. Ingressà a l'arxiu municipal a finals de l'any 2003. | 42.1357300,1.9940700 | 416868 | 4665336 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 41517 | El gorg del Salt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-del-salt | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XV-XIX | El gorg del Salt és el més espectacular de tota la riera de Margançol; es troba situat sota el nucli urbà de Borredà i destaca per que combina dos elements geològics d'aquest curs d'aigua: un salt d'aigua, i un gorg. La riera de Margançol és un afluent de l'esquerra del riu Llobregat, la riera neix a uns 1300 metres d'altitud als serrats pre-pirinencs i més concretament al vessant al sud de la Serra del Catllaràs i de Sant Jaume de Frontanyà. La seva conca s'esèn pels municipis de Castell de l'Areny, Borredà i Vilada i desemboca a l'embassament de la Baells. Amb una conca de 99 km2 la longitud de la riera no té més d'11 km i té un cabal força pobre. La riera s'alimenta dels torrents de Casadejús, del Pontarró o de Vilada, Capdevila, de Cercosa i de la Baga per la seva dreta i dels de la Font del Cirer i dels Solans per l'esquerre, La Riera del Mergançol destaca per el bon estat de conservació del seu paisatge de ribera; hi són abundants les vernedes formant una estreta franja a banda i banda de la riera, els avellaners i els tells. Quan a fauna hi destaca el barb i la carpa, el tritó pirinenc, la salamandra, l'escurçó i el llangardaix verd. | 08024-103 | Parròquia de Santa Maria de Borredà | 42.1357300,1.9991800 | 417290 | 4665331 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41517-foto-08024-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41517-foto-08024-103-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 41518 | Cisterna de cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-cal-vilardell | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XIX | Cisterna de planta quadrada de dos pisos, feta amb carreus ben treballats i polits, col·locats a trencajunt i units amb morter de calç. La cisterna, construïda a mitjans del s. XIX, es adossada al mur de tramuntana de la casa de cal Vilardell i molt a prop del mur de llevant de l'església parroquial. Al pis superior la cisterna fa de terrat de la casa i un pou permet accedir a l'aigua. | 08024-104 | C/ Manresa, 08619-Borredà | Documentat des del s. XVII el mas Vilardell era situada prop de l'església parroquial i havia incorporat les terres de l'antic mas Sala; al costat de la masia es va construir dues cases, per cadascun dels dos fills que es dedicaren a fer de paraires i teixidors. Les cases comptaven amb un pati, una era i un hort i a la planta baixa hi havia la botiga i el taller dels fadristerns Vilardell que aleshores eren teixidors de lli. Al primer pis de la casa hi havia la cuina, el menjador i dues cambres i a les golfes la matèria primera i el producte elaborat, a punt de vendre. Al s. XVIII figuren com una de les famílies benestants de Borredà i com a tals l'hereu de cal Vilardell es nomenat, l'any 1709, administrador de la batllia de Borredà. Els Vilardell foren al llarg del s. XVIII regidors del Comú de Borredà, propietaris del molí del Vilardell, a la riera de Merlès, i de la masia del mateix nom, situada a la parròquia de Santa Maria de la Quar (avui municipi de la Quar). A finals del s. XVIII els Vilardell s'enfrontaren amb el rector, el gremi de Paraires i Teixidors, i el Comú de Borredà en un plet que impedí la construcció de l'Hospital de Borredà que s'havia d'alçar prop de l'església i en terres dels Vilardell. En aquesta casa va néixer Miquel Vilardell i Picas (1904-1986) metge rural de Borredà i alcalde entre 1963 i 1975. | 42.1352000,1.9938600 | 416850 | 4665277 | 1863 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41518-foto-08024-104-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 41520 | Alcova de cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alcova-de-cal-vilardell | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | L'alcova de cal Vilardell conserva un magnífic llit d'estil olotí amb un gran capçat format per dos cossos, l'inferior rectangular i el superior quadrat que és el que conté la imatge pintada, d'una gran qualitat, de la mare de Déu dels Dolors. Es un llit de noguer conservat en molt bon estat així com tota la roba de llit, inclòs el cortinatge de puntes que separa l'alcova de la resta de l'habitació. | 08024-106 | Carrer de l'Església, 08619-Borredà | Documentat des del s. XVII el mas Vilardell era situada prop de l'església parroquial i havia incorporat les terres de l'antic mas Sala; al costat de la masia es va construir dues cases, per cadascun dels dos fills que es dedicaren a fer de paraires i teixidors. Les cases comptaven amb un pati, una era i un hort i a la planta baixa hi havia la botiga i el taller dels fadristerns Vilardell que aleshores eren teixidors de lli. Al primer pis de la casa hi havia la cuina, el menjador i dues cambres i a les golfes la matèria primera i el producte elaborat, a punt de vendre. Al s. XVIII figuren com una de les famílies benestants de Borredà i com a tals l'hereu de cal Vilardell es nomenat, l'any 1709, administrador de la batllia de Borredà. Els Vilardell foren al llarg del s. XVIII regidors del Comú de Borredà, propietaris del molí del Vilardell, a la riera de Merlès, i de la masia del mateix nom, situada a la parròquia de Santa Maria de la Quar (avui municipi de la Quar). A finals del s. XVIII els Vilardell s'enfrontaren amb el rector, el gremi de Paraires i Teixidors, i el Comú de Borredà en un plet que impedí la construcció de l'Hospital de Borredà que s'havia d'alçar prop de l'església i en terres dels Vilardell. En aquesta casa va néixer Miquel Vilardell i Picas (1904-1986) metge rural de Borredà i alcalde entre 1963 i 1975. | 42.1353300,1.9937100 | 416838 | 4665292 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41521 | Sala de Puigcercós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-de-puigcercos | CABANA, Ramon (1994: 18-20) 'La riera de Merlès. Una història humana', a L'Erol nº 44, Berga DE CAMPS I ARBOIX , J. i CATALÀ ROCA, F.(1973 : 68-69) 'Les cases pairals catalanes', Barcelona SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VINYETA, R. (1978).'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | La sala de la masia de Puigcercós es va construir al s. XVII tal i com indica una de les dates esculpides en una llinda '1612'; és una estança rectangular, de grans dimensions, que ocupa tot el cos central de la masia i a la qual s'obren, a partir de diferents ports, les estances més importants, dormitoris i cuina. Les reformes efectuades a la masia al s. XVIII, XIX i XX, tot i que van respectar l'estructura i les dimensions de la sala van alterar el sistema de circulació i de il·luminació d'aquest majestuós espai. Pel que fa al sector de ponent s'amplià al s. XVIII amb la construcció d'un cos on s'hi ubicà 'el coarto nou' i la capella, transformada al s. XIX en menjador petit. | 08024-107 | Parròquia de Sant Esteve de Comià, masia de Puigcercós, 08619-Borredà | Puigcercós és una de les masies més antigues i importants del terme municipal de Borredà. Documentada des del s. XIII, formava part de la parròquia de Sant Esteve de Comià i era domini del monestir de Ripoll. L'any 1427 Constança de Puigcercós es casava en segones núpcies i Miquel de Sant Miquel, de la parròquia de Vilada, i els capítols matrimonials reflecteixen la importància del mas, la transmissió patrimonial als fills del primer matrimoni i el reconeixement de la senyoria del monestir de Ripoll. Des del s. XIII fins a l'actualitat la masia ha passat d'hereu a hereu, conservant sempre el mateix cognom. D'entre els últims hereus destaca Josep Puigcercós i Boatella, pare de 25 fills, i que durant la Primera Guerra Carlina comanda i sufragà una partida de carlins que es va mantenir molt activa en aquesta zona i a diferents contrades veïnes; el pretendent carlí li concedí el títol de Comte de Camporrells. | 42.1362300,2.0472300 | 421262 | 4665341 | 1612 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41521-foto-08024-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41521-foto-08024-107-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 41524 | Llindes de Puigcercós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-puigcercos | CABANA, Ramon (1994: 18-20) 'La riera de Merlès. Una història humana', a L'Erol nº 44, Berga DE CAMPS I ARBOIX , J. i CATALÀ ROCA, F.(1973 : 68-69) 'Les cases pairals catalanes', Barcelona SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VINYETA, R. (1978).'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XIX | La masia de Puigcercós, documentada des del s. XII és una gran construcció ampliada en diferents etapes; les llindes de l'exterior i de l'interior de la masia permeten documentar, de manera molt fidel, les diferents ampliacions a partir de principis del s. XVI. Destaquen per què només porten gravades les dates i excepcionalment aquestes van acompanyades d'alguna inscripció i/o del signe de la creu. A l'interior de la casa hi ha llindes de portes amb les dates 1612, ,1666 i 1709 acompanyant a la frase 'Johanes Puigcercos me fecit'. A l'exterior les dates de les llindes són: 1688, 1788. 1862, 1885 i 1955. | 08024-110 | Parròquia de Sant Esteve de Comià, masia de Puigcercós, 08619-Borredà | Puigcercós és una de les masies més antigues i importants del terme municipal de Borredà. Documentada des del s. XIII, formava part de la parròquia de Sant Esteve de Comià i era domini del monestir de Ripoll. L'any 1427 Constança de Puigcercós es casava en segones núpcies i Miquel de Sant Miquel, de la parròquia de Vilada, i els capítols matrimonials reflecteixen la importància del mas, la transmissió patrimonial als fills del primer matrimoni i el reconeixement de la senyoria del monestir de Ripoll. Des del s. XIII fins a l'actualitat la masia ha passat d'hereu a hereu, conservant sempre el mateix cognom. D'entre els últims hereus destaca Josep Puigcercós i Boatella, pare de 25 fills, i que durant la Primera Guerra Carlina comanda i sufragà una partida de carlins que es va mantenir molt activa en aquesta zona i a diferents contrades veïnes; el pretendent carlí li concedí el títol de Comte de Camporrells. | 42.1362900,2.0472000 | 421260 | 4665348 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41524-foto-08024-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41524-foto-08024-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41524-foto-08024-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41529 | Estació meteorològica de Puigcercós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-meteorologica-de-puigcercos | VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XX | L'estació meteorològica de Puigcercós consta d'un pluviòmetre Hellmann per a la mesura de les precipitacions i d'un termòmetre de màxima i mínima Six-Bellani, amb divisions d'1 grau centígrad per a l'enregistrament de les temperatures extremes. El termòmetre es troba situat a una altura de 1.4 m del sòl i protegit per una caseta meteorològica de fusta de 52 dm3 de capacitat amb parets de persiana senzilles i amb doble sostre. | 08024-115 | Parròquia de Sant Esteve de Comià, masia de Puigcercós, 08619-Borredà | L'estació meteorològica de Puigcercós és una iniciativa del Sr. Francesc Puigcercós i Coma, propietari de la masia, que enregistra les temperatures i la pluja des del maig de l'any 1975 de manera ininterrompuda. L'estació es un dels pocs observatoris termopluviomètres del Servei Meteorològic Nacional al la comarca del Berguedà. | 42.1364900,2.0467900 | 421226 | 4665370 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41529-foto-08024-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 89834 | Cal Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guineu-2 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Cal Guineu consta de tres edificis: un cobert, la casa i la pallissa. La casa té la planta rectangular i coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord-oest a sud-est. Costa de planta baixa, dos pisos i golfes. L'edifici està adossat a un marge.<br /> <br /> Els murs de la casa i la pallissa són de pedra calcària i sorrenca. El cobert, en canvi, és totalment d'obra. La casa té els cantoners fets de maó massís, imitant els cadenats de les cantoneres de pedra. Les cantoneres del mur nord-est de la pallissa són de pedra sorrenca o calcària només desbastada. Pel que fa a les obertures de la casa, les del segon pis i les golfes de la façana nord-est estan emmarcades amb muntants, llinda a plec de llibre i ampit de maó massís.</p> | 08045-1 | Cal Guineu es troba al costat de la carretera de Berga a Sant Llorenç. Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>L'actual casa de Cal Guineu es va construir a principis del segle XX i no es destaca cap ampliació, a part de la reforma de la teulada i l'arrebossat dels murs. La pallissa també té un sol moment constructiu i és de la mateixa època que la casa. El cobert del costat de ponent, en canvi, es va construir a finals del segle XX.</p> | 42.1084561,1.7231272 | 394432 | 4662607 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89834-img20220204132622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89834-img20220204132632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89834-planta-057.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 89873 | Forn d'obra del Molí de Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-moli-de-terrers | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p>La Teuleria del molí de Terrers està construïda en un marge. Una bona part de l'estructura està excavada en el terreny natural. Encara es poden veure les restes del mur frontal, on es pot apreciar la boca d'accés a la cambra de combustió. L'entrada a la cambra de cocció seria des de la part superior del marge. Actualment, està soterrada en una feixa de conreu.</p> | 08045-3 | Es troba a la Vall de Lord, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Es tracta d'un forn d'obra que es troba a les terres del Molí de Terrers, del qual era propietat. El molí està documentat des del segle XVI.</p> | 42.1048200,1.7303500 | 395022 | 4662194 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||||||||
| 89874 | Taraval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taraval | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII, XVIII, XIX | <p>Les restes, en bastant mal estat de conservació, podrien ser les del mas Taraval. Aquestes estan delimitades per uns murs molt arrasats que dibuixen una planta de 12,5 metres d'amplada per 11,5 metres de profunditat. Encara es conserven, a l'angle nord-oest, les runes d'una barraca de planta quadrada posterior al mas. </p> | 08045-4 | Es troba a la Vall de Lord, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Taraval apareix esmentada en diferents documents, vinculat al Molí de Terrers. La primera menció coneguda és del dia 13 de setembre de 1669 (AP Molí de Terrers. Procés). En ell, el <span><span><span><span><span><span>mossèn Celdoni Clusa, procurador del duc de Cardona, havia atorgat carta de precària i de nou establiment a favor d’Antoni Joan Torra </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> </span></em><span><span>de la casa, mas i heretat Pujol, anomenada el Molí de Terrers, habitada i afocada, i els capmasos de Taraval i Caratons, tots junts en una gleva. Així doncs, sabem que Taraval en aquest moment es trobava aglevat al Molí de Terrers. Posteriorment, l'any 1791 en la confessió feta per Josep Santamaria al duc de Cardona, s'esmenta el capmàs de Taraval, ja deshabitat i rònec i encara aglevat al Molí de Terrers (</span></span></span>ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 36)<span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p>El mal estat de conservació de les estructures fa impossible precisar la cronologia ni l'evolució arquitectònica. La barraca, en canvi, es construeix al segle XIX aprofitant les pedres de l'antic mas. Els murs delimiten un espai de planta quadrada de 3 m x 3 m. Possiblement, era utilitzada com a refugi o magatzem a l'hora de menar les feixes del voltant de la construcció.</p> | 42.1030000,1.7301200 | 395000 | 4661993 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89874-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89874-40.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 89875 | Queratons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/queratons | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). I</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>nventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XVII - XVIII | Totalment en ruines i ple de vegetació | <p>Restes d'un antic mas que es podria correspondre amb el mas Queratons. Les estructures que es poden apreciar actualment mostren una antiga construcció de planta irregular adossat parcialment a una roca i un marge. A la banda de ponent l'estructura es recolza en una roca, a través d'un mur de pedres irregulars de conglomerat i de 90 cm d'alt. Continua al nord un mur de grans blocs de conglomerat sobre una canal i feixes de conreu. Pel sud l'estructura està parcialment oberta.</p> | 08045-5 | Està situat a la Vall de Lord, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>El mas Queratons apareix esmentat en diferents documents, vinculat al Molí de Terrers. La primera menció coneguda és del dia 13 de setembre de 1669 (AP Molí de Terrers. Procés). En ell, el mossèn Celdoni Clusa, procurador del duc de Cardona, havia atorgat carta de precària i de nou establiment a favor d’Antoni Joan Torra <em> </em>de la casa, mas i heretat Pujol, anomenada el Molí de Terrers, habitada i afocada, i els capmasos de Taraval i Caratons, tots junts en una gleva. Així doncs, sabem que Queratons, juntament amb Taraval, en aquest moment es trobaven aglevats al Molí de Terrers. Posteriorment, l'any 1791 en la confessió feta per Josep Santamaria al duc de Cardona, s'esmenta el capmàs de 'Calasons' (segurament Queratons), ja deshabitat i rònec i encara aglevat al Molí de Terrers (<span><span><span>ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 36)</span></span></span>.</p> <p>El mal estat de conservació de les estructures fa impossible precisar la cronologia ni l'evolució arquitectònica.</p> | 42.1034100,1.7269300 | 394737 | 4662042 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89875-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89875-50.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 89879 | Cal Mocó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moco | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX, XX | Les obres de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys van afectar considerablement les estructures. Pràcticament no es veu res a simple vista. | <p>Antiga edificació molt arrasada, sent només visible part d'un mur. Està fet amb blocs irregulars de calcària i té una llargada de 7,2 metres. No és possible determinar el seu gruix. La coberta devia ser de teula àrab, ja que es poden trobar molts fragments de teula pels voltants.</p> | 08045-6 | Casa situada a la Vall de Lord, a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers. Es troba en un replà del pendent al nord del Racó de cal Mocó. | <p>Pràcticament no es coneix res sobre aquesta casa. No és esmentada en el 'Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de la Guerra nº.63' (ACBR) de l'any 1856. Això fa pensar que aquesta construcció dataria de la segona meitat del segle XIX. Fonts orals puntualitzen que la casa encara estava habitada a principis del segle XX.</p> | 42.1056100,1.7337600 | 395306 | 4662278 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89879-6.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 89881 | Cal Guineu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guineu-vell | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | En ruines i cobert de vegetació | <p>Cal Guineu Vell actualment es troba en runes. Era una casa de planta rectangular amb la façana principal orientada al sud-oest. Per la banda est estava adossada a un marge. Només es conserva el sòcol de les parets de càrrega. És possible que només tingués una planta. En els murs hi predomina la pedra calcària amb conglomerat de mida i forma diversa unida amb fang. L'estructura consta de dues parts: una primera construcció a l'est i a l'oest un annex o ampliació posterior. El gruix dels murs de l'edifici principal és de 60 cm, en canvi, el dels de l'ampliació del segle XIX no es pot concretar, a causa de la runa acumulada. Els murs tenen entre un i dos metres d'alçada.<br /> <br /> Es poden identificar els accessos a l'edifici principal i a l'ampliació. Els seus muntants estan fets amb blocs de pedra calcària carejades a cop de maceta.<br /> <br /> La coberta probablement era de teula àrab, ja que pels voltants se'n poden trobar restes.</p> | 08045-8 | Cal Guineu Vell està situada al marge dret del riu Terrers, a la Vall de Lord. Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>De la història de Cal Guineu Vell no se'n tenen moltes dades. L'única menció documental del mas es troba en el 'Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra. n.º 63' (ACBR) elaborat l'any 1856. </p> <p>Pel que fa a l'anàlisi de l'edifici també es poden veure diferents etapes constructives. La part més antiga de l'estructura és d'un moment a cavall entre els segles XVIII i XIX. És en aquest moment que s'edifica el cos principal, que es troba a la part est de l'estructura i que està adossat a un marge. Al segle XIX s'hi fa una ampliació, adossant una estructura a la banda oest. La funció d'aquesta estructura possiblement era d'estable, ja que disposa d'una porta d'accés des de l'exterior deslligada de l'edifici principal.</p> | 42.1075851,1.7244802 | 394542 | 4662509 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89881-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89881-80.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 89913 | Balma de Barons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-barons | La balma té uns panells amb gravats, però al ser pedra sorrenca estan molt degradats. | <p>La balma de Barons és una balma de grans dimensions. Les parets són de sorrenques argiloses i les pedres superiors són conglomerats. La coloració de les roques oscil·la entre el negre i un marró argilós. A l'extrem sud de la Balma es conserva un panell de pedra amb gravats. Aquests són un conjunt de línies verticals i horitzontals que es van entrecreuant, formant una quadrícula. En el panell de sobre d'aquest també s'hi entreveuen gravats que segueixen la mateixa pauta que els anteriors, però estan massa degradats per apreciar-se bé.</p> | 08045-11 | La Balma es troba en les terres del mas Barons, dins del terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi de Capolat. | <p>És molt difícil poder concretar una cronologia, ja que l'únic element visible a la balma són els gravats i no s'han estudiat ni s'han fet excavacions arqueològiques que ens puguin donar dades complementàries sobre l'ús de la balma en diferents èpoques. D'aquest estil de gravats se'n fan ja a la prehistòria, però això no descarta que puguin ser d'èpoques posteriors.</p> | 42.0782039,1.7850509 | 399503 | 4659173 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89913-110.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||||
| 90005 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-8 | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p>GALERA, Andreu (2020) 'Noticia documental sobre la dous de la Coma de Farners (Capolat) (1411)' L'Erol, núm. 144, pp. 51-58.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI, XVIII, XIX, XX | <p>El molí és un edifici de planta irregular. Això és degut a les moltes modificacions i ampliacions que ha tingut al llarg de la història. Consta de planta baixa i dos pisos. Les estructures estan adossades a la roca, que fan servir com a mur nord. A la façana oest de la construcció es poden veure dos moments constructius. La part més antiga és la del costat nord, amb pedres lleugerament més grans, i es pot veure a simple vista el punt on s'uneixen les dues fases constructives. La porta principal està situada a la façana est i dóna directament a la primera planta. No és la porta original i té un arc rebaixat fet amb maó massís disposat en plec de llibre sobre muntants també de maó. A la façana sud hi ha una gran eixida de dos nivells que ocupa la major part del centre de la façana. Els dos balcons que hi ha al costat est de l'eixida tenen muntants de pedra i llinda de fusta. La majoria de finestres van ser modificades i estan emmarcades amb maó massís. La finestra més antiga de l'edifici està al costat est de la façana sud. És una obertura espitllerada amb muntants, llinda i ampit de pedra sorrenca, i actualment es troba tapiada. A la façana oest hi ha una obertura a la planta baixa, que era el cacau del molí, i a la façana sud n'hi ha una altra que podria ser la font de toll o un segon cacau. A la façana est hi ha una petita edificació annexa, que és el cos d'un antic forn.<br /> <br /> La coberta és a dos vessants asimètrics amb el carener de nord a sud. Darrere del molí hi ha una bassa amb un pou rectangular de grans carreus. El mur de la bassa està format per carreus de grans dimensions units amb morter de calç. Al costat d'aquesta hi ha una petita edificació, possiblement una antiga pallissa.</p> | 08045-12 | El Molinot es troba a una zona pròxima a Barons. Formava part de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Ferners, a la zona oriental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Tot i que possiblement els seus orígens siguin medievals, les primeres mencions documentals que en tenim són del segle XVI. Antigament, el Molinot rebia el nom de Molí de la Coma. Apareix per primer cop en un document de l'any 1577, on Francesc Coma ven a carta de gràcia tot el molí fariner destruït anomenat molí d'en Coma, a la riera de Clarà, en el terme de Capolat (Galera, 2020). Sabem, doncs, que en aquest moment el molí ja existia, però es trobava en males condicions. En canvi, al segle XVIII el molí tornava a estar habitat i en funcionament. En un document del 6 d'agost de 1791, es parla del fet que el Molí de la Coma és habitat i afocat i el seu propietari útil, Bernat Boixader, reconeix tenir-lo pel duc de Cardona (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 54). El nom del molí devia canviar durant la primera meitat del segle XIX, ja que en la relació de les cases de pagès de 1856 apareix Joan Badia com a moliner del Molinot (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856). Per un document de 1863 sabem que en aquella època el molí era propietat de Pere Vilartimó, hisendat que habitava a Prats (ACA, Hacienda, Volúmenes, TER-P, 263), i a la seva mort, l'any 1866 va passar al seu fill, Josep Vilartimó i Saladich (ACBR. Notarials. Ramon Coll, 1866, pàg. 37).<br /> <br /> Pel que fa a l'anàlisi de les estructures, veiem diferents moments constructius. La part més antiga de l'edifici és del segle XVI-XVII i es correspon amb la cantonada nord-oest, que era la zona de l'obrador. Al segle XVIII s'adossa a aquests murs preexistents un nou edifici de planta irregular. Al primer pis s'hi construeixen una habitació, una sala i un pastador. A la planta baixa s'hi col·loquen uns estables. En el segle XIX es construeix l'eixida adossada a la façana sud i al segle XX es reforma l'estructura interior i s'eleva l'edifici convertint les golfes en un nivell d'habitació.</p> | 42.0804028,1.7817444 | 399233 | 4659421 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-12_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-120_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-12_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-121.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 90011 | El Molinot de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-de-baix | <p>GALERA, Andreu (2020) 'Noticia documental sobre la dous de la Coma de Farners (Capolat) (1411)' L'Erol, núm. 144, pp 51-58.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVII | Quan va ser estudiada l'estructura, l'any 2004, es va poder veure que estava ja bastant enrunada. Actualment, es troba completament coberta de bardissa i no es pot veure l'estructura. És possible que s'hagi degradat més amb el pas del temps. La resclosa ha desaparegut del tot. | <p>És un petit edifici que consta d'obrador i cacau. La planta és regular, de 4,25 m x 4,80 m, amb porta al costat sud. Els murs tenen entre 65 i 50 cm de gruix i estan fets de carreus i pedres desbastades de mides diferents. La majoria de les pedres són de pedra sorrenca i estan unides amb morter de calç. La bassa es troba al costat, i té una mida de 16,5 m x 4,8 m aproximadament. Actualment, es troba tapada pel sediment. Tant el molí com la bassa es troben coberts de bardissa i no són visibles.</p> | 08045-13 | Antic molí molt pròxim al Molinot. Es troba situada a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Ferners, a la zona oriental del municipi actual de Capolat. | <p>No es coneix la història d'aquest molí. Existeix un document de 1578 que parla d'un Molí de Barons, però aquesta és l'única menció existent d'aquest suposat molí (Galera, 2020). El problema és que el molí del qual es parla en aquest document pot ser assimilat al Molinot. És possible que aquest molí fos un annex del Molinot, ja que es troben molt pròxims l'un de l'altre i que quan els moliners buidessin la bassa del Molinot omplissin la d'aquest molí per fer-los treballar als dos.<br /> <br /> Pel que fa a l'estructura no sembla que hi hagi diferents fases constructives. Tot l'aparell és unitari, possiblement dels segles XVI-XVII.</p> | 42.0801245,1.7818956 | 399246 | 4659390 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90011-13_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90011-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90011-13_2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 90023 | Resclosa del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-molinot-0 | <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | XX | <p>La resclosa es troba en el curs de la riera de Clarà. Està feta de formigó i té 0,80 m de gruix a la seva part superior. La seva alçada és de 2,40 m amb una amplada de 15 m. Té una forma lleugerament còncava. Al seu extrem sud-est es pot veure la sortida del canal. Del canal ja només es pot apreciar lleugerament el seu traçat.</p> | 08045-14 | Es troba a la riera de Clarà, molt pròxim al Molinot. Està situada al terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners. | <p>La resclosa està vinculada al Molinot i servia per dirigir l'aigua cap al canal. La resclosa que es conserva actualment és del segle XX, ja que està feta de formigó, però és possible que la resclosa anterior hagués estat situada al mateix lloc que l'actual.</p> | 42.0813384,1.7807828 | 399155 | 4659527 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||||||
| 90027 | Cal Silvestre Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-silvestre-cots | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII - XIX | Edifici molt arrasat, amb estructures poc visibles pel sediment i la bardissa. | <p>Cal Silvestre Cots era una casa de planta rectangular, però ara està totalment enrunada. L'edifici està adossat a un marge i possiblement tenia planta baixa i un pis. La seva coberta era de teula àrab, ja que per la zona se'n pot localitzar molta. Adossat a la façana de ponent es pot veure el sòcol d'una construcció annexa que podria haver funcionat com a pallissa o estables. Actualment, només és possible veure algunes pedres alineades en els punts on hi havia hagut els murs.</p> | 08045-15 | Cal Silvestre Cots està situada molt aprop del Molinot, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi actual de Capolat. | <p>L'any 1737 Josep Cots ven el Molinot a Josep Rodoreda, però se'n reserva un tros de terra on hi vol construir una caseta (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 41). Aquest document possiblement ens està parlant de la construcció de cal Silvestre Cots. Uns anys més tard, el 1791 el pagès Silvestre Cots reconeix tenir pel duc de Cardona una parcel·la de terra pertanyent al Molí de la Coma on tenia una caseta construïda (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 41). És molt possible que fos aquest pagès el que acabés donant a la casa el nom amb el qual la coneixem. Per un altre document sabem que l'any 1856 Maria Coromines era la masovera de la casa i que en aquell moment s'anomenava ja Cal Silvestre (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856). Posteriorment, el 1863, apareix el rector de Capolat com a propietari de la casa (ACA, Hacienda, Volúmenes, TER-P, 263).<br /> <br /> Pel que fa a l'estructura de la casa té diferents fases constructives. La més antiga consta d'una casa de planta rectangular i de murs d'entre 66 cm i 80 cm de gruix. Posteriorment a aquesta primera estructura s'hi adossa una ampliació de finals del segle XVIII, amb murs d'uns 60 cm de gruix i finalment, al segle XIX s'hi adossa a ponent una estructura que sembla disposar d'un pilar central com a suport. Aquesta última podia haver servit de pallissa o estables i té murs de 60 cm de gruix.</p> <p> </p> | 42.0799911,1.7823965 | 399287 | 4659375 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90027-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90027-150.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 90030 | Ca l'Armenter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larmenter | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX | Enrunat, es conserven molt poques restes de les estructures. | <p>Ca l'Armenter és una antiga casa construïda aprofitant un marge com a paret oest. Actualment, està completament enrunada, però es pot apreciar que era un edifici de planta rectangular, amb dos cossos paral·lels asimètrics sense comunicació interna. El mur de llevant té 75 cm de gruix i el seu bastiment és de grans blocs de conglomerat sense treballar en la base del mur i blocs de pedra calcària desbastats amb petites pedres la resta. El mur nord i el mitger són d'entre 55 cm i 60 cm de gruix, i, a diferència del de llevant, no hi ha tanta presència de blocs. Entre les runes es troben bastants fragments de teula àrab, per la qual cosa podem imaginar que l'edifici constava de coberta de teula àrab i possiblement a dos vessants. Al sud d'aquesta estructura se'n pot apreciar una segona que possiblement eren els estables.</p> | 08045-16 | Ca l'Armenter està sota la carena que tanca el Clot de la Mesquita per ponent. Es troba a la zona de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la part oriental del municipi de Capolat. | <p>El primer document on tenim menció d'aquesta casa és de 1811 (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1811, pàg. 32). En aquest Antoni Cortichs, pagès de Capolat, ven per cinc anys la percepció dels fruits resultants de la caseta i terres que té a Capolat. Diu tenir aquestes possessions pel duc de Medinaceli. Encara que en aquest document no s'esmenti el nom de la casa, per les afrontacions i altres documents podem saber que és Ca l'Armenter. El primer document on apareix un nom d'aquesta casa és de 1830 i en aquella època s'anomenava mas Auvella o Ovella (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1830, pàg. 119). Per la relació de les cases de pagès de 1856 sabem que en aquell any també se l'anomenava ca l'Armenter i que continuava sent propietats de la família Cortichs. Per les últimes mencions documentals que en tenim, sabem que l'any 1879 Pere Cortichs i Portell va haver de vendre gran part de les seves propietats a Francesc Serra i Costa, per saldar un deute de 3.040 pessetes que hi tenia, però Ca l'Armenter va quedar exclosa de la venda (ACBR. Notarials. Domènec Coromines. 1879. Pàg. 605). Això és degut al fet que de les terres d'aquest mas Pere Cortichs havia de pagar anualment unes quantitats a la seva germana i pel testament del seu pare li quedava prohibit vendre-la sense el seu consentiment.<br /> <br /> Pel que fa a les estructures, sembla que totes són del mateix moment constructiu, que correspondria al segle XIX. Probablement, ja en aquell moment tenia dos cossos, un a ponent que seria una fresquera, cort o estable, i a llevant l'habitatge.</p> | 42.0978657,1.7711404 | 398384 | 4661373 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90030-16.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 90036 | Pla de les Tombes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-tombes | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Segles V-X | Les estructures són poc visibles. | <p>Les fonts orals parlen de l'existència d'una necròpolis en aquest indret. A l'extrem del serrat de La Coma s'hi localitza un forat cobert per una llosa de pedra sorrenca.</p> <p>Uns 30 metres cap al nord d'aquest punt també s'hi troba un clot que conforma un espai quadrangular d'aproximadament 7,80 x 7,30 m de planta.</p> | 08045-19 | Prop de La Coma, a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi de Capolat. | <p>Poc es coneix de la història d'aquest espai, ja que no s'hi han fet excavacions arqueològiques. Per tipologia podria correspondre a una necròpolis altmedieval.</p> | 42.0835856,1.7867829 | 399655 | 4659769 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||||||
| 90057 | La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta-1 | <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GALERA, Andreu (2007) Història de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII, XIX, XX | <p>La Serreta és un mas compost per diferents edificis. Consta d'una casa, una pallissa-corrals, i unes corts-femer. La casa és un edifici de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. Està formada per tres cossos paral·lels i té coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud. Els murs estan arrebossats. A la façana sud hi ha tres portes, una per cada cos de la casa. Consten de muntants de maó massís i llinda de fusta i la porta principal era la central, que també és la més alta de les tres (125 cm x 190 cm). La de major amplada és la del cos occidental (140 cm x 170 cm) i la del cos oriental és la més petita (80 cm x 170 cm). A la façana sud hi ha tres finestres a diferents alçades de mides i formes diferents. A la façana nord, en canvi, hi ha tres finestres iguals alineades al mateix nivell i una més petita sota el carener.<br /> <br /> Una mica a ponent trobem l'edifici de la pallissa antiga. També té planta rectangular, dos nivells i coberta a un sol vessant inclinada a nord. El costat sud està obert. Per aquest costat el pes es reparteix entre dues fileres de quatre pilars de càrrega cada una. Les parets estan fetes de maó i en aquest cas no estan arrebossades.<br /> <br /> A l'altre costat de la casa hi ha unes corts-femer. És un edifici adossat a un marge i té dos nivells, cada un dels quals està dividit en dos espais. A la planta baixa s'hi troba el femer amb coberta de volta de rajola amb arcs torals i llunetes a les obertures. Té dues portes al mur sud. Ambdues tenen muntants i arc rebaixat de rajola plana amb una petita cornisa també de rajola. A la planta superior hi havia l'espai destinat al bestiar, amb diferents corts en paral·lel i un passadís al costat nord. A l'altre espai hi havia les fogaines. Just a sota de la coberta del costat sud hi ha una filera de tres finestres similars entre si. Al mur nord trobem dues portes rectangulars que, en aquest cas, donen accés al segon nivell. Consten de muntants i llinda de rajola plana.</p> | 08045-20 | Es troba situada al costat de l'església de Sant Andreu de la Serreta, originalment coneguda com a Sant Andreu de Farners, de la qual parròquia formava part. Es troba a la zona oriental del municipi. | <p>La Serreta originalment s'anomenava mas de la Serra i està documentada des del segle XV. L'any 1404 sabem que un habitant de Sant Andreu de Farners s'anomenava Jaume Serra (Cunill, 2020). Aquest mateix home apareix en altres documents posteriors com a Jaume de la Serra i probablement era el propietari o habitant del mas de la Serra (Cunill, 2020). En un document del 1597 Arnau Trella compra el mas de Serra de Farners a Joan Coma (Cunill 2020). Posteriorment, l'any 1710 era propietat de Jaume Descatllar i de Tord, i d'ell va passar al seu fill, Josep de Martín i Descatllar, baró del castell de Balsereny (ACA. Notarials. Berga. Sèrie General, 605, nº 76). L'última notícia que en tenim és de 1874, moment en el qual continuava sent propietat dels de Martín (ACBR. Notarials. Domènec Coromines. 1867. Pàg. 3). A finals del segle XVIII el masover de la casa era Pere Vars (ACBR. Registre de la Propietat. Hipoteques, 1788, pàg. 554), pocs anys després, a inicis del segle XIX passa a ser-ho Ramon Vila i Casals (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1803, pàg. 211) i a mitjans de segle XIX hi tenim document a Josep Trasserra (ACBR. Notarials. Lluís Blanxart, 1849-50, pàg. 424).<br /> <br /> Pel que fa a les fases constructives, les estructures més antigues són les de la casa que sembla una construcció uniforme. Aquesta fase podria correspondre's al segle XVIII. Els dos annexos, en canvi, són posteriors. L'edifici de la pallissa i els corrals són del segle XIX, en canvi, les corts i femer serien del segle XX.</p> | 42.0880635,1.7809719 | 399181 | 4660272 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90057-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90057-20_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90057-20_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 90072 | Trumfera de la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-de-la-serreta | <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GALERA, Andreu (2007) Història de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Està enrunada i plena de vegetació. | <p>Restes d'una antiga trumfera que es troba excavada en un marge. La seva planta és ovalada i l'arrencament de la coberta està fet amb pedres que es recolzen en el tapàs. A sobre hi ha travessers de fusta i terra, i la part alta de la coberta està enfonsada. </p> | 08045-23 | Està situada a uns 25 metres al sud-oest de Sant Andreu de la Serreta. Es troba en terreny de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi de Capolat. | <p>El cultiu de patata era molt important a Berguedà pel que molts masos tenien les seves trumferes per guardar-les en un lloc sec, fresc i sense llum. Per la seva proximitat a la Serreta és possible que fos propietat d'aquesta casa.</p> <p>Pel que fa a la cronologia és molt probable que fos construïda al segle XIX.</p> | 42.0871435,1.7813995 | 399215 | 4660170 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90072-img20220204142535.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 90139 | Pou de la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-serreta | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Actualment està enrunat i ple de vegetació. | <p>El pou de la Serreta té planta circular, amb un diàmetre exterior de 2,20 m. El gruix dels murs és d'entre 15 cm i 20 cm i estan construïts amb blocs de pedra sorrenca de diferents mides i formes. L'estructura exterior està molt arrasada, tenint actualment uns 50 cm d'alt. La profunditat varia entre els 4 i 5 m.</p> | 08045-25 | Està situat en terres de la Serreta, a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona occidental del municipi actual de Capolat. | <p>El pou de la Serreta es troba a uns 100 m al nord-est de la Serreta, per la qual cosa, probablement, era propietat de la casa. Per l'estil constructiu, podria ser del segle XIX.</p> | 42.0890800,1.7827200 | 399328 | 4660384 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90139-25_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90139-25.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 90140 | Ca l'Empriuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lempriuet | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | Enrunada i plena de vegetació. | <p>Ca l'Empriuet, actualment enrunada, és un edifici de planta rectangular adossat a un marge.</p> <p>Té planta baixa, pis i unes petites golfes en distribució en tres cossos paral·lels. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud. És possible que a la banda de llevant hi hagués hagut un edifici adossat amb una utilitat de pallissa. L'enderroc del costat de ponent fan pensar el mateix. En aquest cas podrien ser uns estables o corts. Els murs, d'un gruix d'entre 55 i 60 cm, estan construïts de blocs de pedra calcària de mesures diferents i lligats amb fang. Els murs perimetrals es van aprimant en alçada arribant als 50 cm al nivell del pis. Els murs mitgers de la planta baixa són més prims, d'uns 45 cm, i tenen el mateix estil constructiu que els perimetrals. Les cantoneres dels murs exteriors són fàcilment diferenciables, ja que estan fetes amb pedres desbastades de grans dimensions escairades a la part visible. La porta principal té 195 cm d'amplada i una llinda de fusta de roure que es recolzava sobre uns muntants actualment desapareguts i dels quals només queda el forat de l'encaix sota la llinda. Al costat de llevant a la planta baixa hi ha una gran obertura amb llinda de fusta que podria haver donat accés als estables.</p> <p>Finalment, a ponent hi ha una porta que té en el seu interior un arc rebaixat de lloses sense treballar col·locades en plec de llibre. Les finestres tenen totes llinda de fusta, muntants que no es diferencien dels murs, intradós pla de fusta i doella esbiaixada cap a l'interior. La coberta, pràcticament desapareguda, era de teula àrab.</p> | 08045-26 | Es troba situada a mitja alçada de la serra de la Tossa, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la banda oriental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La primera vegada que el topònim Empriuet apareix en un document és el 1601 i es correspon amb una peça de terra del terme de Sant Andreu de Farners (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1782, pàg. 195). Per trobar esmentada la casa hem d'esperar al 1782, moment en què es parla d'una casa de nova construcció anomenada Martín, propietat de la família de Martín (ACA. Notarials. Berga. Sèrie General, 432, pàg. 72).</p> <p>En documents de la primera meitat del segle XIX ja apareix anomenada Empriuet (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1830, pàg. 47). En la relació de les cases de pagès de 1856 apareix com a masover Isidre Barniol i en l'amirallament de 1863 Francesca de Martín és la propietària del mas (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856).<br /> <br /> Pel que fa a l'anàlisi constructiva, tota la casa va ser construïda en un mateix moment, al segle XVIII.</p> | 42.0989560,1.7786530 | 399007 | 4661485 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90140-26.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90140-26_1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 90143 | Forn d'obra teuleria de baix de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-teuleria-de-baix-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | L'estructura està totalment coberta per la vegetació. | <p>Es tracta d'u<span><span><span><span><span><span>n petit turonet ple de vegetació amb una depressió a l'interior que amaga l'estructura de la coneguda com '</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>teuleria de baix de Cortics'</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. El talús té unes dimensions aproximades de 4,4 m x 8,30 m. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’estat d’enrunament no permet avançar dades sobre la seva estructura.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08045-27 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de la Serreta, a l’alçada de la Coma cal seguir una pista forestal a la dreta que porta a la Closa. Creuada la riera de Clarà, cal seguir a peu una pista forestal en molt mal estat que segueix paral·lela al torrent, la teuleria en queda al costat dret. | 42.0854000,1.7718000 | 398419 | 4659988 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90143-forn-dobra-baix.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 90144 | Forn d'obra teuleria de dalt de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-teuleria-de-dalt-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | L'estructura està totalment coberta i afectada per la vegetació. | <p><span><span><span><span><span><span>A l'extrem d'un marge trobem una depressió que ens indica la ubicació de la coneguda com '</span>teuleria de dalt de Cortics'<span>. Per la banda nord, on hi ha el pendent del terreny, trobem l'única part construïda amb mur, és fet amb pedres sorrenques sense treballar i de mida gran, i en el que trobem les restes de la boca de la cambra de foc (a l'interior encara podem veure-hi teules). La resta de l'estructura és excavada en el terreny natural. Segurament l'accés a la cambra de cuita es faria directament des del nivell superior. Una mica cap al sud de la teuleria, en el mateix pla, trobem indicis de murs que podrien correspondre a les restes d'una barraca. Els murs estant molt arrasats i tant sols es pot identificar alguna cantonada i parts discontinues dels murs. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08045-28 | Des de la teuleria de baix, cal seguir un corriol molt poc definit que s’enlaira a l’esquerra fins un replà a la carena. | 42.0847800,1.7726900 | 398491 | 4659918 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90144-forn-dobra-dalt.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 90145 | Mesquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mesquita | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2016) Espai domèstic i cultura material.Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>La Mesquita és un antic mas. La casa és un edifici de planta gairebé quadrada. Està al costat d'un marge i té planta baixa i un pis. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat d'est a oest. Els murs de la planta baixa tenen un gruix d'entre 55 i 65 cm i estan fets de pedra calcària i sorrenca de diferents mides i formes.</p> <p>A la primera planta els murs s'aprimen, tenint un gruix de 50 cm. Els envans estaven fets amb travessers de fusta arrebossats de guix. Les cantoneres són més regulars que la resta dels murs, fets de grans blocs de pedra sorrenca i calcaria escairats. La porta d'entrada és l'original i té 131 cm d'amplada. La llinda és de fusta, recolzada sobre muntants que no es diferencien del mur. Les finestres són obertures simples sense cap característica remarcable.<br /> <br /> Prop de la casa hi ha un edifici reconvertit en habitatge, però que antigament era la pallissa. Es troba adossat a un marge i té també planta baixa i pis i amb coberta a dos vessants i carener orientat de nord a sud. Els murs són de pedres sorrenques i calcàries unides amb fang. A la planta baixa tenen 48 cm de gruix i al nivell superior, en canvi, són més prims. La planta baixa està dividida per la meitat per un mur mitger. A ponent hi havia l'estable d'egües, vaques i vedells i a llevant el corral de les ovelles. Al segon nivell hi havia la pallissa.<br /> <br /> Uns metres a llevant, també adossada a un marge hi ha un antic femer reconvertit en estable. Els murs tenen un gruix de 45 cm i són de pedres sorrenques i calcàries unides amb fang. Les cantoneres estan construïdes amb pedres més grans que la resta de parets. Aquestes són de pedra sorrenca a la part inferior i tosca la superior. La porta és de 180 cm d'amplada i es troba a llevant. La llinda és de fusta de roure i els muntants no es diferencien de la resta del mur. La teulada és de teula àrab a un vessant inclinada cap al sud.<br /> <br /> El conjunt és completat per un edifici de planta rectangular que és la reconstrucció de l'antiga barraca i que actualment és una casa rural anomenada Caseta dels Prats.</p> | 08045-29 | Situada al vessant meridional de la Tossa. Es troba en el terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental el municipi actual de Capolat. | <p>La Mesquita és una casa que ha tingut diferents noms al llarg de la història. El més conegut és la Mesquita, però també apareix com a Caseta Xica.</p> <p>El primer document on la tenim documentada és de 1682, on el Duc de Cardona, senyor alodial de la casa, confirma la compra d'aquesta, feta per Jacint Vilardaga a Celdònia Genera i Solanelles i a Francesc Genera i Solanelles (ACBR. Notarials. Antoni Pedrals, 1873, pàg. 283). L'any 1856 sabem que Martí Costa era el masover de la casa (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856). L'última menció que en tenim és de 1871, moment en què apareix en l'inventari dels bens de Carlos Pasqual de Vilardaga i de Martín (ACBR. Notarials. Antoni Pedrals, 1871.1, pàg. 9).<br /> <br /> Pel que fa a l'anàlisi de les estructures, tota la casa és d'un mateix moment constructiu, corresponent al segle XIX. Els dos edificis annexos serien d'aquesta mateixa època, en canvi, la casa rural és una reconstrucció més recent.</p> <p> </p> | 42.0982624,1.7730054 | 398539 | 4661414 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90145-29.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90145-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90145-29_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml