Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38693 | TINA DEL MAS D'OBIOLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-mas-dobiols | <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona.</p> <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 180-181.</span></span></span></p> | XIII-XV | <p>La tina es troba al costat del mur de llevant i aprofitant un marge que fa un desnivell per tot el costat est de l'explanada que acull el conjunt d'Obiols: mas, rectoria, església i necròpolis. És una tina de considerables dimensions, ja que fa uns 2 m de diàmetre per 1m de profunditat visible. La meitat és excavada en la roca, i la meitat que queda tocant al marge és tancada per un mur de blocs de pedra. No s'observa el forat de sortida per la part baixa, ja que la base està omplerta amb terra i runa i per l'exterior és tapada amb esbarzers.</p> | 08011-169 | Mas Obiols, Obiols. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta tina pertany al mas Obiols de la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols i pot tenir el seu origen a l'edat mitjana, tot i que l'estructura es va tancar amb un mur de pedra al aprofitar un desnivell. Per més informació històrica sobre l'utilitat les tines veure les fitxes 170 i 131.</p> | 42.0610338,1.8661121 | 406183 | 4657174 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-foto-08011-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-obiols-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-obiols-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-obiols-plano.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-01-24 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 38696 | TEULERIA DEL POU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-pou | DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. Llibre de Matrícula Industrial d'Avià 1899-1934. (AMA). | XX | Les restes d'aquesta antiga teuleria es troben a prop de la casa de El Pou, i aprofitant un desnivell del terreny. Actualment tan sols resten les runes de l'estructura principal del forn i de la bassa. El forn era de planta quadrada dividit pel mig amb un mur de maó. El murs exteriors són de blocs de pedra a la base i maó a la part superior, l'interior és folrat de maó i argila. No queden restes de la cúpula que cobria el forn però encara es poden distingir la porta que s'obre a migdia i dos canals de desguàs. Tot i que es troba en mal estat, aquest forn és bastant modern, ja que es va construir per substituir un altre que hi havia al poble l'any 1924. | 08011-172 | Casa El Pou, Costa del Pou. 08610 AVIÀ | Al Llibre de Matrícula Industrial d'Avià consta que va funcionar aquest forn de teuleria de l'any 1924 al 1942, amb José Reig Torrent, que abans de l'any 1924 tenia la teuleria al carrer Abat nº 14 d'Avià. Segons consta, aquest forn tenia 10 m3 de capacitat. A Avià hi havia dues teuleries més a inicis del segle XX: cal Taulé Nou (a l'entrada d'Avià per la carretera de Solsona) i la teuleria de Graugés. La teuleria de la carretera ja no existeix des de l'obertura de la carretera l'any 1999, però sabem que va funcionar de 1924 al 1929 amb Juan Comellas Guitart, i que el forn era de 10 m3. | 42.0744600,1.8099800 | 401560 | 4658729 | 1924 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38696-foto-08011-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38696-foto-08011-172-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 38697 | OLIVERA D'HOMENATGE A LA GENT GRAN D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-dhomenatge-a-la-gent-gran-davia | XX | Al Parc del Tossal es troba un monument commemoratiu que es va instal·lat la tardor de l'any 1999. Està format per una olivera al costat d'un bloc de pedra en el que hi ha una inscripció sobre suports ceràmic a un costat, i l'escut de Catalunya a l'altre. La inscripció està composta per sis rajoles envoltades per una garlanda en la que s'alternen coloms i branques d'olivera. Hi ha l'inscripció: 'L'olivera, arbre noble i amb fondes arrels, de llarga vida i que dóna fruit. En el simbolisme d'aquest arbre, l'Ajuntament d'Avià vol homenatjar la Gent Gran en el seu Any Internacional i , amb respecte i gratitud, agrair el seu esforç, la seva generositat, ...el seu amor. Que la branca d'olivera, símbol de pau en el bec del colom, sobrevoli totes les nacions fent realitat el somni d'una humanitat feliç i lliure. Avià, 11 de setembre de 1999'. | 08011-173 | Parc del Tossal, 08610 AVIÀ | Aquesta olivera que va ser plantada al parc del Tossal per commemorar l'Any Internacional de la Gent Gran, el 1999, junt amb una placa que recorda l'efemèride. El Casal de la Gent Gran d'Avià és una entitat vinculada a L'Ateneu d'Avià que va començar l'any 1988 amb la intenció de procurar atendre el lleure i la dinamització de les persones majors de 60 anys o jubilades del municipi. És una entitat amb molta empenta que organitza moltes i variades activitats per a aquest col·lectiu, des de cursets de manualitats, caminades, gimnàstica, conferències, balls i obres de teatre. Durant la segona setmana de setembre es celebra cada any la Festa Homenatge a la Vellesa, amb diferents activitats i un festival amb actuacions en homenatge a aquest col·lectiu que ha arrelat fortament al poble i en el que participen tots els grups d'edat del municipi. | 42.0774200,1.8234000 | 402674 | 4659042 | 1999 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38697-foto-08011-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38698 | MOLÍ DEL CASTELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-castell | Amillaramiento de Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià). Capbreu de Serrateix de 1729 i de 1763 (Arxiu Diocesà de Solsona). Catastro de casas y tierras del lugar de Avià. Año de 1767 (Arxiu Municipal d'Avià). Llibre de Matrícula Industrial d'Avià 1899-1934. (AMA). | XIII ? | Al costat de la riera Font Caldes i davant de la casa del Molí del Castell, resta un mur de l'antic Molí del Castell que va desaparèixer al segle XX, així com part del mur del rec. A l'inventari que va fer la Generalitat l'any 1993 encara quedava dempeus un altre mur paral·lel i bigues de fusta de la teulada. Aquest és el mur que es recolzava al desnivell del terreny i per aquest motiu encara es manté dempeus. És un mur que fa uns quatre metres d'ample i uns tres metres d'alçada, construït amb blocs de pedra petits disposats en filades regulars i amb les cantoneres més gruixudes. Encara es poden distingir els forats on recolzaven les bigues de l'edifici que devia ser de petites dimensions. | 08011-174 | Molí del Castell 08610 AVIÀ | És difícil establir el moment de la primera construcció del molí ja que existeix poca documentació, encara que el topònim pot suggerir que aquest fou el molí del Castell d'Avià o d'alguna torre castellera. Diverses fonts citen el castell i el molí: al capbreu del monestir de Serrateix de 1729 (Arxiu Diocesà de Solsona) la vídua de Joseph Gible de Berga confessa unes terres que termenen amb terres del Castell d'Avià (terres que abans eren de Golorans i de Bonells) i que es troben a aquesta zona per la situació que dóna; al capbreu de Serrateix de 1763 s'esmenta com a terme el camí d'Avià al Molí del Castell, essent la primera vegada que apareix el nom complert; al cadastre de 1767 el mas Castell era de Juan Gible de Berga i un molí de tres moles pertanyia a Carlos Gible de Berga; al 1862 els dos edificis pertanyien a D. Mariano Gironella de Berga i al 1879 eren propietat de Teresa de Gironella que va vendre la heretat Castell i els molins l'any 1893 a Jaume Satorras i Macià. De 1900 a 1916 el molí de farina treballava només tres mesos a l'any degut a la manca d'aigua a la riera que impedia el funcionament continu, essent el moliner Pedro Vilá Badia (AMA). Durant els darrers anys de funcionament el molí utilitzava l'aigua que sortia de la farinera del Rosal. La bassa del molí es trobava bastant amunt, al lloc davant la casa cal Pere Nou, i l'aigua es portava fins al molí a través d'un canal obert del que encara es poden veure traces al nivell superior del mur. El molí va deixar de funcionar cap a l'any 1925 i la seva degradació ha estat paulatina fins quasi desaparèixer. Davant les restes encara hi ha el mas del Molí que ara rep el topònim de Molí del Castell que ha cedit a la zona on es troba. | 42.0836200,1.8316400 | 403365 | 4659721 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38698-foto-08011-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38698-foto-08011-174-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38700 | Arxiu parroquial de Sant Vicenç d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-dobiols | XIX | <p>Els llibres parroquials de l'església de Sant Vicenç d'Obiols es conserven a la parròquia de Gironella, ja que el capellà actual és el de Viladomiu Vell que depèn de Gironella. Tan sols es conserven llibres de la segona meitat del segle XIX, ja que els més antics van desaparèixer durant les guerres carlines i perquè actualment els actes que es fan s'inscriuen a Gironella. Es conserven: un llibre d'obits de 1852 a 1931, un llibre de matrimonis de 1852 a 1913 i un llibre de baptismes de 1852 a 1906.</p> | 08011-176 | Església de Santa Eulàlia de Gironella, Plaça Església, 08680 GIRONELLA | <p>Tot i que es té constància de l'existència d'arxiu a Sant Vicenç d'Obiols, tots els llibres sacramentals van desaparèixer abans d'iniciar-se el segle XX. La data d'inici dels llibres que es conserven a la parròquia de Gironella coincideix amb el concordat entre la Santa Seu i Espanya pel qual es fan els llibres nous a totes les parròquies d'Espanya i es posa com a condició que siguin escrits en castellà, encara que a moltes parròquies no canvien l'idioma. La parròquia d'Obiols que pertanyia des dels seus inicis al monestir de Ripoll (Bisbat de Vic), passa l'any 1874 a dependre del Bisbat de Solsona. Hi ha una nota als llibres feta pel capellà d'Obiols, Ginés Molist, explicant aquest canvi i signada el 4 de juny de 1874. Hi ha una altra nota amb la mateixa data explicant que 'des del 3 de maig de 1873 fins al 4 de juny de 1874 la parròquia va estar sense capellà perquè el que hi havia va fugir per lliurar-se de la mort i que els feligresos havien d'acudir als veïns en les necessitats, on es van trobar els documents que falten'. Aquests documents als que feia esment no s'han trobat i no es té constància de que existeixin. A l'arxiu de Ripoll, degut a la crema de l'edifici durant les guerres carlines primer, i durant la Guerra Civil desprès, no es conserven documents referents a Obiols.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els preveres de la parròquia en cada època. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 38703 | CARRER NOU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou | MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457. NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm. 2946 (1983). | XIX-XX | Edifici de pisos de planta rectangular i cobert amb teulada a dues vessants que cobreix planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, amb un afegit davant la façana principal cobert amb teulada a un vessant que cobreix planta baixa i dos pisos. Construït de pedra i maó barrejat que després anava arrebossat. Els pisos estan compartimentats en blocs verticals de manera que hi ha sis entrades a la planta baixa, accedint-se als pisos a través d'escales independents per a cada bloc. Al primer i al segon pis hi havia les vivendes i a les golfes, que comptaven amb un assecador obert amb doble teulada, es guardaria el gra i la collita. A la banda de ponent hi ha una estructura que queda semi-soterrada, de pedra amb tres arcs que eren els antics femers dels porcs que es criaven pels treballadors de l'antiga colònia. | 08011-179 | Graugés | Bloc de cases construït a finals del segle XX pels treballadors de la colònia Agrícola de Graugés, per a 10-12 famílies. Cada una d'aquestes famílies tenien un habitatge gratuït i disposava d'una horta d'un octau d'hectàrea i de la collita; cada família comptava també amb una extensió de 2'5 a 3 hectàrees que havia de conrear obligatòriament, partint-se a mitges la collita amb l'amo. El parcer tenia l'obligació d'engreixar un porc per cada hectàrea de terreny que conreava, apilar i recollir els fems produïts que es concentraven en el femer de tres compartiments, de 7.000 metres cúbics de capacitat que es troba al costat del bloc de pisos. Tots els edificis es comunicaven amb una via fèrria i els treballadors disposaven de diferents serveis a la colònia que podien utilitzar. Es va iniciar la construcció l'any 1887, i al 1893 ja estaven construïts els tres blocs anomenats Cases noves de Graugés i ara conegudes com: Carrer Vell, Carrer del Mig i Carrer Nou de Graugés. | 42.0608500,1.8471100 | 404611 | 4657175 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38703-foto-08011-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38703-foto-08011-179-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 106|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38705 | LA CASANOVA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova | CORTÉS, M. del A. (2007). 'La sagrera. Formació i evolució del poble'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, pàgs. 79-90. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament | XVIII | Conjunt format per tres edificacions fruit d'ampliacions de la mateixa casa. L'edificació principal és l'anomenada Ca la Francisqueta, composta d'un habitatge, a l'est hi ha una edificació anomenada Ca l'Esgriolé, composta de dos habitatges i unit a l'edificació principal, per la banda de ponent trobem la tercera edificació composta d'un habitatge. Ca l'Esgriolé segueix l'estructura de les cases de pagès de la zona: planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de doble vessant i orientada a migdia. L'estructura interna és de tres crugies i no presenta elements remarcables. Ca la Francisqueta és una edificació de planta rectangular, amb dues crugies paral leles al carener de la teulada que és de doble vessant. A la planta baixa hi ha dos grups d'arcs de mig punt rebaixats que suporten l'estructura general, visibles dos d'ells a la mateixa façana. Les edificacions de Ca la Francisqueta i Ca l'Esgriolé es troben unides mitjançant una eixida a la planta pis, coberta amb teulada de doble vessant, amb barana de fusta i oberta, formant un pont sobre l'accés central al conjunt que li proporciona gran bellesa. Davant del conjunt hi ha una àmplia era restaurada recentment i que és una de les poques eres urbanes que resten a Avià. | 08011-181 | Avià | Aquesta casa era una antiga casa de pagès que es troba a l'entrada del nucli antic del poble d'Avià. No es conserva documentació sobre l'antiguitat de la casa, tot i que l'estructura general pot mostrar una edifcació de finals del segle XVIII que probablement aprofités una anterior. | 42.0784300,1.8247600 | 402788 | 4659152 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38705-foto-08011-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38705-foto-08011-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38705-foto-08011-181-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38706 | Aqüeducte del Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-del-castell | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> | XX | <p>A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l'aigua de la riera fins a la fàbrica a través d'un canal d'obra i pedra. Està format per tres arcs de mig punt, el central més ample i sobre la riera Font Caldes, i un a cada costat més estrets també de mig punt. Per la part superior passava un canal que actualment es troba mig colgat de vegetació. La seva funció era portar aigua cap a la Farinera salvant el desnivell del terreny que forma la riera. Actualment no s'utilitza i es troba parcialment cobert de vegetació.</p> | 08011-182 | Carretera d'Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ | <p>Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l'any: una mola per cereals i l'altra per civada, ordi i blat de moro. Es feia servir l'aigua de la Riera de Font Caldes, des de l'any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d'obra de mamposteria abans d'arribar al Molí del Castell, d'aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. L'aqüeducte seria construït pels Rosal després d'adquirir part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l'any 1903 i va funcionar fins al 1926. L'any 1930 els hereus d'Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d'aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l'any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s'ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són habitatges de particulars.</p> | 42.0845400,1.8303500 | 403260 | 4659825 | 1905 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 38707 | Tina de Santandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-santandreu | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. Conservats a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS.</p> | <p>A la banda sud-est de la casa Santandreu, al costat d'un cobert, hi ha una antiga tina excavada a la roca. És d'un únic recipient circular d'uns 2 metres de diàmetre i 2 metres de profunditat, excavat a la roca d'un marge. No presenta senyals de galze per posar una tapa i no es pot distingir si disposa o no de boixa. Actualment està mig ple d'aigua.</p> | 08011-183 | Casa Santandreu. Camí d'Avià a Santandreu. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. Segons informació oral sembla que en aquesta tina es guardaven els aglans pels porcs. La documentació que es conserva de Vilanova (AB) i de cal Mas d'Avià (AM) ens documenta el cultiu de vinya al territori d'Avià des del segle XIV, així com les troballes de bases de premsa de biga al territori avianès. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important, ja que s'han trobat pocs paral·lels a Avià d'aquesta època: Terradelles, Obiols i a Avià (bassa de cal Titó), així com a llocs propers al Berguedà: a la casa Farreres d'Olvan i a la Rompuda de Berga. Tot i que l'estructura arquitectònica de la casa no mostra la seva antiguitat, el lloc ja el trobem documentat l'any 1050 (ADS) en la venda que va fer el Comte Bernat de part de l'alou de Villa Meredi (Vilamarí) en el que estava inclòs el mas de Barrals amb l'església de 'Sancti Andree'. Aquest mas Barrals seria el primer edifici del mas Santandreu al que va donar nom més tard l'església que s'aixecava al costat. Al capbreu de 1242 del monestir de Santa Maria de Serrateix ja es fa esment del 'Mas Sancti Andree' que tenia G. De Val (ADS). Un altre document de 1322 (ADS) el mas és cedit a l'abat de Serrateix i el masover (Pere de Santandreu) li presta homenatge de boca i mans. Posteriorment, troben notícia al Capbreu de Serrateix de 1701, en el que consta que Joan Pallarols, batlle de la Quadra de Vilamarí, té els masos Pallarols amb altres masos units: Sant Andreu, Coma, Puig i part del mas Ollers; mentre que al 1721 la meitat la té Francesc Boxader de Berga per compra a Maria Pallarols i Riba vídua de Pau Pallarols, i l'altra meitat Martí Pallarols. Al Cadastre de 1767 el mas és de Ventura Gironella de Berga i consta que hi ha un masover. Al 1862 era de D. Mariano Gironella de Berga, i es torns a fer referència de la capella del mas. La casa actual seria construïda cap a finals del segle XVII, ja que no conserva elements arquitectònics que facin pensar que sigui més antiga. En canvi les restes de murs de l'església mostren clarament el seu origen romànic.</p> | 42.0470600,1.8203000 | 402371 | 4655674 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38707-foto-08011-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38707-foto-08011-183-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 38709 | Cal Candela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-candela | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XVIII-XIX | Està semi enderrocada | <p>Casa de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. Presenta mal estat de conservació ja que està deshabitada, tot i que es manté la volumetria. A la façana de migdia té adossat un cos cobert amb teulada d'un sol vessant que faria funcions de cobert agrícola. Davant de la casa hi ha les ruïnes d'altres construccions, probablement una pallissa de doble crugia. Es troba situada en un entorn rural envoltada de camps de conreu.</p> | 08011-185 | Molí del Castell | <p>Aquesta casa era una de les masoveries de la casa Sant Elies. A l'amillarament de 1862 es nomena com a propietària del mas Sant Elies a Mariagna Sala de Berga, que també posseïa la capella, Can Candela i la Baga, masoveries que serien construïdes a finals del segle XVIII. La mateixa família ha ocupat la casa des de la seva construcció, tot i que el cognom Sala canvià els anys 40 quan la pubilla es casà amb un Tubau.</p> | 42.0795600,1.8513200 | 404987 | 4659248 | 08011 | Avià | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38709-foto-08011-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38709-foto-08011-185-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 38710 | Aqüeducte del Molí de Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-de-ballus | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XIX | <p>Seguint la riera d'Avià amunt des de la resclosa del molí, trobem un aqüeducte de pedra d'un arc que es va construir a finals del segle XIX i que servia per traslladar l'aigua a través d'un canal des de la riera fins al molí. Actualment aquest aqüeducte es troba molt tapat per esbarzers i és de difícil visibilitat.</p> | 08011-186 | Molí de Bellús. Obiols. 08610 AVIÀ | <p>La propietat dels Ballús ja és documentada al segle XV, essent aquests uns grans propietaris de la parròquia d'Obiols que van anar augmentant les seves propietats principalment al segle XVIII, data en la que van construir el molí. A l'Amillarament de 1862 la casa Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. L'any 1900 el molí l'utilitzava Joan Canudas Cots, tenia una pedra que treballa tres mesos a l'any utilitzant un 15% de força hidràulica al 1900. L'any 1922 la propietat va ser comprada per la família Canudas que encara la conserva. Segons informació oral, el molí de Ballús va deixar de funcionar en iniciar-se la Guerra Civil, l'any 1936, tot i que va moldre des de finals de la guerra fins a l'any 1954 d'estraperlo. Al 1954 va deixar de funcionar definitivament.</p> | 42.0502800,1.8532300 | 405101 | 4655995 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 106 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 38711 | CAL VIMA VELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vima-vell | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XVIII-XIX | Conjunt format per la casa principal, una pallissa i un cobert. La casa és un edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a SE. La casa ha estat fruit de l'annexió d'un cobert que es trobava a la banda de tramuntana, de manera que els vessants de la teulada no són simètrics i la casa té dos cossos situats a nivells diferents. L'accés principal és una porta amb llinda arrebossada situada al cos de llevant, elevada respecte a l'altre cos. Les obertures de la façana principal han aprofitat els buits existents anteriorment, de manera que s'ha respectat dues eixides al pis, una d'elles resta oberta i l'altra tancada amb vidre. La resta d'obertures són finestres arrebossades. El tractament de la façana exterior és arrebossat amb ciment, amb algunes llacunes de pedra a la façana de llevant, a la planta baixa. La pallissa que es troba al costat de la casa és de planta baixa i pis, d'obra de maó vist i cobert amb teulada a doble vessant. Tenia la característica que al pis, la façana principal oberta a SE té fustes verticals com a sistema de tancament, a la manera de les pallisses de la zona i que és l'element més destacable a més de la volumetria general del conjunt. L'accés al pis es fa a través d'una escala exterior que està adossada a un cobert de maó. A l'entorn del conjunt hi ha una zona enjardinada, per la façana SE i per la NW. L'interès del conjunt és degut a que es tracta d'una casa de pagès amb els elements característics. | 08011-187 | Camí de Santa Maria | Cal Vima és una masia característica de finals del XVIII i principis del XIX ubicada al extrem sud del poble i que ha quedat integrada al nucli urbà degut al creixement d'aquest. | 42.0737300,1.8295300 | 403176 | 4658625 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38712 | EL COLLET | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XVIII-XIX | Casa de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de dues vessants que fan el desaiguat a les façanes laterals i amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. La casa es troba en un marge del terreny, al costat de la carretera. Es fruit de l'ampliació en diferents èpoques, atès que es veuen clarament tres etapes constructives que han donat una planta rectangular allargada. L'acabat exterior és arremolinat, la porta principal és adovellada amb blocs de pedra ben escairats i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08011-188 | Graugés | La casa Collet es construí a finals del segle XVIII, en un moment en què l'agricultura inicià una època d'esplendor a la comarca i es construïren nombroses masoveries. El 1862 el mas formava part de les possessions de Josep Ballús, junt amb la casa Ballús, la capella de Ballús, la Serra, la Plana, Terradelles, el Collet i el molí de Ballús. A l'Amillarament de 1862 Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. A finals del segle XIX hi havia un hostal que donava servei a viatgers que feien ús del camí. | 42.0487300,1.8439100 | 404328 | 4655833 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38712-foto-08011-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38712-foto-08011-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38712-foto-08011-188-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38713 | LA BAUMA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XIX-XX | Casa de planta, pis i golfes, de planta quasi quadrada i coberta amb teulada a doble vessant. Construïda amb murs de pedra i amb les finestres voltades de maó. Presenta una façana simètrica amb porta central i balcó al centre del primer pis i finestral ample a les golfes amb arc rebaixat. Al costat hi ha restes d'un altre edifici, probablement una pallissa, de la que només es conserva la base dels murs. | 08011-189 | Clarà | El propietari de la casa Vilanova conserva documentació d'aquesta: Es tracta d'un grup de documents solts i altres enquadernats en pergamí reutilitzat d'un document i que conté documentació en paper i pergamí i que porta el títol 'Actes de la heretat de Vilanova'. El document més antic és la venda a carta de gràcia de terres del mas Casanova de Clarà feta per Antoni Mas alias Vilanova a Joan Mas de L'Espunyola al 1580. Es conserven altres documents solts d' Antoni Canudas Pladelasala des del 1879 al 1919, es tracta de rebuts d'obres fetes a la casa Vilanova i de la construcció de la casa La Bauma a Avià l'any 1919. | 42.0556300,1.8079300 | 401361 | 4656640 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38713-foto-08011-189-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38714 | CAL PLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pla | NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa. Mapa de Patrimoni Cultural d'Avià. Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Avià. 2001. | XIX-XX | Casa de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. És de planta quasi quadrada i presenta les façanes molt simètriques, amb porta central a les façanes principal i posterior, tres finestres al pis, mentre que les façanes laterals hi ha una finestra a la planta baixa, una al pis i una a les golfes. A més, les façanes són arrebossades, però presenten unes motllures verticals i horitzontals que emmarquen portes i finestres amb rajols ceràmics. La casa es troba en un lloc planer, amb una era enrajolada davant i disposa de dos coberts per estris agrícoles i garatge. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08011-190 | Graugés | Aquesta casa està vinculada amb l'antiga colònia agrícola de Graugés fundada entre els anys 1887 i 1889 per Agustí Rosal en unes terres i masos que havien comprat els germans Rosal a Graugés, que també fundaren la colònia agrícola al riu Llobregat. Construïren pisos pels treballadors (carrer Vell, del Mig i Nou), una via fèrria que comunicava tot el complex, una explotació lletera, magatzems de ferratges, molí de gra, forn i diferents serveis pels habitants. L'any 1898 s'els concedí la medalla d'or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. A la mort dels germans Rosal, la propietat que era indivisa va quedar per les vídues i fills. El 1916 es dividia, quedant la colònia Agrícola pels successors d'Agustí i la fàbrica del riu pels successors d'Antoni, a partir d'aquí la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu els nostres dies. Aquesta casa forma part del conjunt de Graugés. | 42.0611100,1.8414400 | 404142 | 4657211 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38714-foto-08011-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38714-foto-08011-190-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38715 | ELS PORXOS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-porxos | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XVIII-XIX | Conjunt fomat per tres edificis diferents. El primer és l'antiga casa, amb la coberta de teula àrab de doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia. És de planta baixa, pis i golfes. A aquest cos se li afegí tardanament un altre de les mateixes característiques de maó. L'acabat exterior és arrebossat en la meitat de la façana i de totxo vist a l'altre meitat que es manté a la façana lateral. Les obertures es disposen de forma asimètrica en la façana principal, en canvi en les laterals es manté la simetria. Davant de la façana principal hi ha un cobert. L'altre habitatge és de planta baixa i pis, de forma rectangular amb la coberta de teula àrab, de dues vessants que fan el desaiguat a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color gris en una part i a l'altre de totxo vist i a la façana lateral arremolinat. A la façana principal hi ha la porta amb llinda de fusta i tres obertures arrebossades a l'alçada de la planta baixa i una al pis superior. Completa el conjunt un grup de pallisses i cobertss que formen angle recte i que tenen un assecador obert a la primera planta. La construcció dels lements antics és de pedra amb finestres de maó; la resta és de maó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Habitatge que històricament ha estat lligat a explotació agrícola i ramadera. | 08011-191 | Clarà | La informació més antiga data del 1767 (Cadastre d'Avià) en què era propietat d'Antoni Farguell de Berga. La casa està directament relacionada amb el Verdaguer, ja que forma part des de llavors de la mateixa propietat. | 42.0657600,1.7932400 | 400161 | 4657782 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38715-foto-08011-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38715-foto-08011-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38715-foto-08011-191-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38716 | CASANOVA DEL PRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-prat | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XIX-XX | Casa de planta baixa, pis i golfes. Té la coberta de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La façana és simètrica, amb porta central d'arc rebaixat de maó, tres balcons al primer pis, i três finestres juntes amb arc de mig punt de maó a les golfes. A la façana de llevant té afegit un cobert que forma un porxo a la part posterior de la casa. A l'entorn hi ha diferents coberts per a usos agrícoles. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Casa moderna construïda l'any 1922 seguint la tipologia de les cases de l'època a la zona que imita les edificacions industrials de finals del segle XIX i començaments del XX. | 08011-192 | Molí del Castell | Les cases La Roureda i la Casanova del Prat van ser construïdes pels Canudes a finals del segle XIX com a masoveries de la casa principal. | 42.0783900,1.8394300 | 404002 | 4659131 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38716-foto-08011-192-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38717 | CODINES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codines | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XIV-XIX | Codines és una masia que ha sofert diferents ampliacions visibles en la seva estructura, la trobem documentada des del segle XIV. Disposa de diferents coberts i corts al seu voltant. La casa principal té la planta baixa amb murs de pedra, i la meitat de la planta primera és en pedra, mentre que la resta, fruit d'una reforma posterior, és de maó. Hi ha dos edificis situats formant angle recte, un més antic i altre fruit de la darrera ampliació. Tots dos tenen planta baixa, pis i golfes, coberts amb teulada de doble vessant. La part més antiga té una eixida oberta a llevant amb quatre arcs de pedra d'arc rebaixat. El que resta d'obra en pedra és feta amb carreus bastants grossos i ben escairats, mostrant una factura antiga. La porta principal s'obria a ponent, tot i que actualment hi ha dues entrades, la de la masoveria a llevant i la del pis del amos a tramuntana. Aquest pis dels amos ocupa una part del primer pis i està rehabilitat completament, essent les parets de maó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08011-193 | Camí de Sant Serni a Codines | Codines és una de les masies d'Avià documentades d'antic. S'esmenta a la documentació de Cal Mas d'Avià l'any 1374, i suposem que des d'aquesta data la casa aniria evolucionant fins a l'actualitat, amb una important ampliació a finals del segle XVIII. L'any 1856 era propietat de Ramon Bertran, propietat que es manté fins el 1876 en què la compra Ramon Pujol i Carsi, pare del que fou alcalde de Berga, Ramon Pujol i Thomàs. Probablement els cossos de galeries foren obra de Ramon Pujol, que li donaria una empenta important a l'explotació. Ramon Pujol i Thomàs morí l'any 1923 i deixà al seu hereu les propietats de Codines, el Pou i la fàbrica de Cal Piteu a Avià, entre d'altres propietats. | 42.0653800,1.8124900 | 401753 | 4657718 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38718 | PORTAL DEL CARRER PORTAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-portal | CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià. CORTÉS, M. del A. (2007). 'La sagrera. Formació i evolució del poble'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, pàgs. 79-90. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm. 2946 (1983) | XIV-XX | El carrer Portal travessa tota la zona nord del nucli antic d'Avià. Abans de sortir a la carretera de Cal Rosal i tancant el recinte habitat, es conserva un arc entre dues cases del que seria el portal d'entrada al nucli pel camí procedent de Berga en direcció a Cardona (Camí Ral de Cardona), i del que només es conserva una filada de l'arc de mig punt amb dovelles i la filada horitzontal que el tanca per la part superior. Les cases, que es situen a les dues bandes del carrer, de les que arrenca l'arc, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que moltes s'han reconstruït i modernitzat sobre edificacions que ja existien al segle XIII-XIV; cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles. | 08011-194 | Carrer Portal | El nucli antic d'Avià es va configurar a l'entorn de l'antiga església de Sant Martí consagrada l'any 907. La sagrera ocupava la zona entorn la plaça Abat Oliba; a la part més elevada hi havia l'església romànica, la rectoria i el cementiri que van ser traslladats fóra del nucli al segle XVIII degut a l'augment de població. Al nucli antic d'Avià donaven accés dues portes: la del carrer Portal, de la que es conserva l'arc i que comunicava amb el camí Ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró. El carrer Portal és el carrer més antic del nucli, que ja existia a l'Edat Mitjana; travessava tota la sagrera i unia les dues portes d'accés. Una part de la sagrera estaria emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal donarien protecció per la part est. L'any 1999 es va refer el paviment dels carrers del nucli antic i es va tapar una escala excavada sobre la pedra natural al centre del carrer Portal davant de Cal Gasolà, i que era un dels vestigis antics d'aquest carrer, possiblement datables al segle XIV-XV. Entre les cases del carrer Portal destaquen les antigues 'Ramats', 'Gurans' i 'Brotons' que formen l'actual cal Mas Vell; l'antiga església que es trobava al lloc on actualment hi ha cal Gavarró i cal Serra; cal Campaner i cal Escolà on hi havia l'antiga rectoria; cal Xut i cal Fideuer, lloc on es conserva una sitja subterrània. Totes aquestes formen l'eix central entre el carrer Portal i el carrer Abat Oliba. Entre el carrer i el Tossal a l'Edat Mitjana hi havia camps i horts, i des del segle XVII s'han anat construint cases progressivament que donen la configuració actual. | 42.0778200,1.8253100 | 402833 | 4659084 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38718-foto-08011-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38718-foto-08011-194-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38719 | Abeurador de Santamaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-santamaria | XIX-XX | <p>Abeurador de forma rectangular allargada, fet d'obra de pedra i arrebossat amb ciment. S'omplia d'aigua procedent de les canalitzacions que, des de la riera Font Calda, portaven aigua a l'estany gran de Graugés. Actualment està sense ús i només s'omple amb aigua de pluja.</p> | 08011-195 | Carretera de Santa Maria a Graugés | <p>L'abeurador es troba al peu del ramal principal del camí ramader d'Avià i probablement s'utilitzaria per aquesta finalitat. Dins del terme d'Avià distingim principalment tres camins principals formats per diferents ramals. El primer ve de Gironella fins al Cadí, amb un ramal que entrava per La Plana i un altre que entrava pel pont d'Orniu i que s'unien a sota de Cal Gris on hi havia un lloc de parada i on s'ajuntaven els ramats d'Avià, Gironella, Prats, Olost i Vic principalment, d'aqui el camí seguia cap a Santa Maria i el poble, o enllaçava amb el camí de l'Espunyola. El segon camí era el que des de cal Gris anava fins a Coll de Pal, passant per la carena de la Serra de Noet i entrant a Berga. El tercer camí era el que venia de L'Espunyola i passava pel costat o sobre el camí Ral fins a Berga i d'aquí a Coll de Pal (carrerada de Berga). Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. A Avià hi havia parades a: sota de cal Gris, sota del carrer Nou, al camp de sobre de la Barraca de Vilamarí, al camp del Salvans situat a sota de Coloma, al pla de Sant Serni de Clarà i finalment davant de la casa Els Porxos, lloc on acostumaven fer nit. Generalment els camins passaven per les carenes de les muntanyes i eren una mica escarpats, la seva amplada variava segons el lloc per on passaven, així podien tenir una amplada entre 8 m com a mínim i 40 m com a màxim.</p> | 42.0723200,1.8360100 | 403710 | 4658461 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38719-foto-08011-195-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 38720 | Abeurador de Cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-cal-ramonet | XIX-XX | <p>Abeurador situat a l'exterior de la casa cal Ramonet. És d'obra de pedra arrebossat amb ciment i forma un petit embassament i un safareig. S'omple amb aigua de la font de cal Ramonet situada uns metres més amunt i que dona orígen a un petit torrent que desaigua a la riera d'Avià una mica més avall.</p> | 08011-196 | Cal Ramonet | <p>Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. L'abeurador té cert interès degut a que ja no es conserven d'aquest tipus a les masies del terme, fet que aconsella la seva protecció.</p> | 42.0715700,1.8179900 | 402218 | 4658398 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 38721 | Antigues canalitzacions de subministre a l'Estany de Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-canalitzacions-de-subministre-a-lestany-de-grauges | <p>NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa.</p> | XIX | <p>Restes de les canalitzacions construïdes pels germans Rosal per transportar aigua des de les rieres Font Calda i d'Avià fins als llacs artificials de Graugés. Hi ha algunes restes entre el Molí del Castell i Graugés, i entre Lluert d'Avià i Graugés. Concretament destaquen algunes canalitzacions a cel obert formades per canal de secció quadrangular amb parets de maó i amb petits ponts de maó d'arc rebaixat que permetien travessar per sobre. es conserven a la zona del Molí del Castell, de Lluert d'Avià, i de Santamaria (era del Segar i Batre). També es conserva un saltant d'aigua i una bassa a la zona del Molí del Castell, sota la carretera; una resclosa de ciment a Lluert d'Avià; el bagant d'entrada al llac gran de Graugés, i el bagant de sortida de l'aigua de l'estany Gran a l'estany de Sant Ramon. Hi ha altres restes de canalitzacions subterrànies de les que no es coneix exactament la ubicació. Tot i que es tracta d'elements que es conserven parcialment, la implicació històrica que van tenir amb l'evolució agrícola a Avià, aconsellen la seva conservació.</p> | 08011-197 | A diferents zones del terme | <p>Els germans Antoni (1852-) i Agustí (1854-1909) Rosal i Sala, que van néixer a Mataró, eren fills i nebots dels germans Rosal i Cortina de Berga que van fundar la fàbrica del Riu (colònia Rosal). L'afany emprenedor va portar a Agustí Rosal a construir la Colònia Agrícola de Graugés, que destacà pel nivell tecnològic emprat. Es va fundar entre els anys 1887 i 1889 en unes terres i masos que havien comprat a Graugés. Els cultius eren rotatius i es va fer un sistema de regadiu dels camps construint els llacs artificials que actuaven com a dipòsits, als que pujaven aigua del Llobregat i de la riera d'Avià i de Font Caldes amb un sistema de analització sense precedents a la comarca. De 425 hectàrees que tenia la finca, tres quartes parts eren de regadiu. L'antiga farinera construïda pels germans Rosal utilitzava aigua de la Riera de Font, l'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. Hi havia una conducció a pressió des del Serrat Roig i una altra des del dipòsit de La Creu fins al Grupo Central (zona central de la colònia de Graugés) que produïa un salt que desenvolupava força hidràulica i que posava en marxa diferents màquines, entre elles una de batre, una de xafar palla i una altra de fer farratges. L'explotació va ser visitada el 1908 pel rei Alfons XIII. L'any 1898 se'ls va concedir la medalla d'or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. Va ser la primera explotació a la comarca amb una màquina de batre elèctrica proporcionada amb força hidràulica. A la mort dels germans Rosal, la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu als nostres dies.</p> | 42.0640200,1.8411200 | 404120 | 4657534 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38721-foto-08011-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38721-foto-08011-197-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 38722 | ESCUT AL MAS LLEDÓ D'OBIOLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-al-mas-lledo-dobiols | <p>CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm 2967 / Any 1984.</p> | XVII-XVIII | Es troba en mal estat la pedra | <p>Escut tallat en pedra en una dovella que està ubicada a la porta de l'edifici de migdia del mas Lledó d'Obiols. És un escut amb un element central sobresortint de forma val en el que sembla distingir-se una cara molt esquemàtica. A la part superior té tres franges horitzontals i a la inferior unes fulles, probablement símbol militar. Es troba en mal estat de conservació, fet que dificulta la interpretació.</p> | 08011-198 | Mas Lledó | <p>El Lledó és un dels masos antics del terme, tot i que les successives reformes han anat amagant els elements originals. A mitjans de segle XX es van realitzar una sèrie d'obres per tal de retornar a la casa el caràcter d'edifici medieval, de manera que molts dels elements que en ella trobem són reutilitzats d'altres llocs o realitzats imitant els que podrien existir en l'edat Mitjana. Es difícil esbrinar si el que s'ha fet és perquè realment existia o es deu a la voluntat historicista del propietari. La masia del Lledó ja s'esmenta al fogatge de 1553, on habitava Joan Ledo i era a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. Posteriorment la trobem a l'Amillarament 1862: manso Lladó i caseta del Lladó de José Montorsí de Berga. L'any 1914 era de José i Dolores Montorsí i Massana. La capella és dedicada a la Mare de Déu de la Salut (GAVÍN, 1985:19), imatge que trobem a la font exterior. La major part de l'obra correspon als segles XVIII i XIX, te aspecte senyorial. Probablement l'escut fos recuperat d'algun enderroc, igual que les finestres de tipus gòtic que també es conserven a l'edifici.</p> | 42.0669600,1.8670600 | 406270 | 4657832 | 08011 | Avià | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38722-foto-08011-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38722-foto-08011-198-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||
| 38723 | NECRÒPOLIS DE SANTA MARIA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-santa-maria | AAVV. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9. Ed. Enciclopèdia Catalana, 1994. Pàg.236-238. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. BENET ICLARÀ, Albert (1993). 'Relació de parròquies visitades pel vicari arquebisbal de Tarragona a la Diòcesi d'Urgell els anys 1312-1313', a 'Les parròquies del Bisbat de Solsona abans de la seva creació', , Erol nº 41, pag. 18. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona. RAFART, B. (1984). Notes sobre la data de consagració de l'església de Santa Maria. Ressò, núm. 3. Ajuntament d'Avià. Pàg. 7. | XII | A l'era de la casa Santamaria i no visibles ja que estan tapats per una pila de llenya, hi ha algunes sepultures antropomòrfiques excavades a la roca i què, segons expliquen fonts orals, una d'elles va ser excavada fa uns quaranta anys per Manuel Riu. Aquest fet fa pensar que l'església primigènia es trobaria més a prop de la necròpolis i possiblement al lloc ocupat actualment pels coberts. Probablement són molt similars a les d'Obiols. | 08011-199 | Mas Santamaría | El primer document en que es nomena l'església de Santa Maria és a l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 21 de novembre del 983, en que el comte Oliba iba de Cerdanya-Besalú i la seva muller rmegarda feren algunes donacions entre les que es trobava l'església de Sta. Maria amb cinc masos, terres, delmes i primícies, i un mas a Clarà: 'Et in Avizano ecclesiam sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias L'església per tant es trobava dins els límits de l'antic comtat de Berga i sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell, depenent del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà. El 1003 el Comte Oliba Cabreta la cedí al monestir de Santa Maria de Serrateix (que depenia de Sant Llorenç prop Bagà). Al segle X al bisbat d'Urgell les comunitats religioses es convertiran a la regla de Sant Benet, tenint cura aquests monestirs benedictins de les parròquies dependents, és per això que alguns historiadors opinen que la casa Santamaria, al costat de l'església, podia haver estat la seu d'un monestir femení que tenia cura del culte a la Mare de Déu. L'any 1312 mantenia la categoria de parròquia segons confirma la visita al deganat de Berga. Actualment depèn de la parròquia de St. Martí amb caràcter de sufragania. Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va abandonar el culte i va ser convertida en magatzem fins que el 1970 el Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona va realitzar importants treballs de restauració, retornant el culte el 14 de maig de 1973. De l'interior de l'església procedeix el frontal d'altar de Santa Maria atribuït al Mestre d'Avià, conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya i del que s'exposa una còpia a l'interior de l'església. A la Gran Geografia Comarcal de Catalunya es fa esment de l'existència d'aquestes tombes antropomòrfiques a l'era de la casa basant-se en l'estudi que va fer Manel Riu. | 42.0720800,1.8345100 | 403585 | 4658436 | 08011 | Avià | Restringit | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 38725 | Escultura Ahosta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ahosta | XXI | Escultura formada per dues bigues de roure verticals que suporten una barra de ferro horitzontal de la pengen 13 barres de ferro subjectes amb cadenes, de forma que tenen mobilitat. Amb el vent, aquestes produeixen diferents sons en xocar entre elles, i combinen estètica i simbolisme. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Ahosta: Dansa sense braços per unir persones'. | 08011-201 | Cementiri d'Avià | L'escultura Ahotsa és un homenatge a les víctimes del Franquisme, als morts d'Avià durant la Guerra Civil espanyola. És una escultura sonora que, en el seu sentit final, segons el seu autor, busca 'tornar la veu a les persones a qui se'ls hi va robar', evoca les veus del passat, en una història que no s'ha d'oblidar per no repetir. És obra de l'artista i picapedrer Basc Javier Olaizola (Errenteria 1961), amb l'assessorament de Konvent. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0730300,1.8242200 | 402735 | 4658553 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 38726 | Escultura Aborigen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-aborigen | XXI | Escultura situada en una rotonda a l'entrada d'Avià. La peça és un cèrcol de ferro disposat vertical i dividit en dues meitats, un costat està omplert amb seccions circulars de troncs d'arbre, i l'altre amb maons d'argila disposats formant un mur. La part de fusta vol recordar els boscos de pi de la comarca, mentre que la part de rajols vol recordar el color de la terra, relacionant-la amb l'entorn natural d'Avià. El cercle de ferro que lliga la peça simbolitza l'energia, la simbiosi entre les dues parts, la persona i la terra, la persona que la cuida amb estima i respecte cap a la naturalesa. La intenció de l'artista és fer homenatge a tota la gent que ha dedicat la seva vida a treballar amb les mans. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Persona que ha sabut veure que es viu girant al revés'. | 08011-202 | Avinguda Francesc Macià / carrer del Roure | El seu creador és l'artista basc resident al Berguedà Javier Olaizola, natural d'Errenteria (1961), picapedrer de professió, en l'àmbit de l'escultura. Aborigen és una escultura que vincula l'entorn i la terra, inspirada en els colors de l'entorn. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0784100,1.8178800 | 402219 | 4659158 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 38727 | Mapa mosaïc d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-mosaic-davia | XXI | Plafó de rajoles ceràmiques que és el plànol del poble d'Avià situat a la façana de l'Ajuntament i edifici de l'Ateneu d'Avià. El plafó recull el plano esquemàtic de tot el municipi, remarcant els nuclis, carreteres i camins, rius i masies. El mosaic presenta elements paisatgístics i faunístics integrats en el plànol i amb els dibuixos d'alguns dels elements més emblemàtics del poble. Aquest plafó substitueix a un anterior que era de metracrilat i que reproduïa el mateix plano del municipi ubicat al mateix lloc des de l'any 1993. | 08011-203 | Ajuntament d'Avià. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 22. 08610. AVIÀ | El projecte i dibuix és obra de la veïna d'Avià i il·lustradora Susanna Campillo, guanyadora del concurs organitzat pel consistori dins el projecte AviArt impulsat per l'Ajuntament i amb finançament de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0772300,1.8227500 | 402620 | 4659022 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Sussana Campillo Besses | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 87938 | Tina de Torrentbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-torrentbo | <p>Cortés Elía, María del Agua (2021) Vestigis del cultiu tradicional del vi a Avià. Ressó d'Avià, setembre de 2021.</p> | XIII-XV | No estan en ús i la conservació és regular. | <p><span><span><span>Conjunt format per dues tines excavades a la roca que es troben una al costat de l’altre i al costat de la paret nord de la casa. Una de les tines conserva el mur semicircular de pedra que les tancava, i es conserva part del mur divisori entre les dues tines i fragments de les frontisses d’una porta. Aproximadament fan uns 2m de diàmetre cada una. La de la banda de ponent conserva la boixa que dona a la segona tina. El cup està excavat a la roca, mentre que la part superior es tancava amb un mur de grossos carreus a la base i paredat a la part superior. No conserva vestigis de coberta.</span></span></span></p> | 08011-204 | Torrentbó | <p><span><span><span>Aquesta tina pertany al mas Torrentbó, que es troba en un pla que és al costat de l'Estany Gran de Graugés. La casa és d'origen medieval, possiblement una domus que es construiria inicialment en la mateixa època que la Casavella de Graugés, cap a finals del segle XIII, i que segurament reaprofitaria una estructura anterior. </span></span></span></p> | 42.0664476,1.8399710 | 404028 | 4657805 | 08011 | Avià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110732.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-01-24 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 90149 | Tina de cal Gris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-gris | <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 174-175.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Conjunt format per la tina i el follador que estan excavats en una codina de pedra situada al nord de la masia cal Gris, al costat del camí. El cup de la tina és circular i al costat hi ha un cup circular de menys diàmetre que està comunicat amb la tina mitjançat un petit canal excavat a la roca. El recipient més gran fa 2,67 m de diàmetre i 2 m de profunditat amb una capacitat total de 11.750 litres, mentre que el follador fa 1,40m de diàmetres i 0,70 d’alçada. A la part inferior de la tina hi ha una boixa que permetia extreure el líquid a la pica de decantació. </span></span></span></p> | 08011-205 | Cal Gris | <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> | 42.0664749,1.8579179 | 405513 | 4657787 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-planol.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 90150 | Tina de la Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-subirana | <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 176-177..</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Conjunt format per la tina, el follador i la pica de decantació que estan excavats en una codina de pedra situada al nord de la masia la Subirana. El cup de la tina és circular i al costat hi ha un cup circular de menys diàmetre que està comunicat amb la tina mitjançat un petit canal excavat a la roca, a un altre extrem hi ha la pica de decantació, de forma circular i a la que dona la boixa de la tina, per on s’extreia el líquid. El recipient més gran fa 2,60 m de diàmetre i 0,95 m de profunditat amb una capacitat total de 4.800 litres, mentre que el follador fa 1,17m de diàmetre i 0,45 d’alçada. A la part inferior de la tina hi ha una boixa que permetia extreure el líquid a la pica de decantació. </span></span></span></p> | 08011-206 | La Subirana | <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> | 42.0639800,1.8501100 | 404864 | 4657520 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90150-la-subirana-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90150-la-subirana-planol.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 90151 | Tina del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-llado | <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 184-185.</span></span></span></p> | La tina està inacabada | <p><span><span><span>Conjunt format per una tina, i l’encaix per obrir un segon recipient inacabat. El cup de la tina és circular, fa 2,35 m de diàmetre i no es pot saber la profunditat ja que està colmatat. Al costat hi ha un rebaix que era per accedir a la boixa però no es va acabar de fer. </span></span></span></p> | 08011-207 | El Lladó d'Obiols | <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> | 42.0667700,1.8678400 | 406335 | 4657810 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-planol.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 94174 | Dansa del segar i el batre d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-del-segar-i-el-batre-davia | <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, documental i coreogràfic. Berguedana de Folklore Total. P. 87-90.</p> | <p><span><span><span>Aquesta dansa es balla durant la Festa del Segar i el Batre d’Avià, el segon diumenge de juliol, a l’era de Santa Maria d’Avià, després de l’esmorzar dels segadors. La dansa, la música i la cançó van ser un encàrrec de la comissió de la festa del Segar i el Batre i és obra de Pep Lizandra i Xixu Oscat (Narcís Mellado). Es va començar a ballar a la festa de l’any 2015 i s’ha convertit en un element característic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una dansa de parelles i els balladors han de ser múltiples de quatre. Recorda les feines que es feien al camp durant la sega, la batuda i quan aixecaven el paller, així com les celebracions posteriors a la collita. És una dansa cantada.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lletra de la cançó</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Crida)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segadors a segar a segar, que ja comença a clarejar.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Segar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sega, sega, sega ben arran</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que la palla va cara i esmola el volant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>l’esclopet com a empara és molt important,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>és molt important.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La mainada ja va arribant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb la cistella plena de teca abundant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les mestresses a casa ho han “nat” preparant,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ho han “nat” preparant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Lligar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les espigues fent bones garbes,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>perquè no tenim pas cordills</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(BIS)</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Batre)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era ja està a punt per començar amb la batuda</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb l’ajut del bestiar el gra de la palla es separarà</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BIS</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que caigui el gra que és ben madur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que el feinejar és molt dur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era hem ben escombrat</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ara el gra ja és a dins les saques</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb la palla restant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>aixecarem un paller ben gran.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Coreografia</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es diferencien tres parts: el passeig d’inici i la crida; la primera part que alterna segar i lligar; i la segona part que representa la batuda i fer el paller amb l’aixecament final de les balladores en un salt de quatre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Inici: </span></span></strong><span><span>Passeig: els balladors circulen sense ordre, parlant els uns amb els altres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Crida: </span></span></strong><span><span>quan es fa la crida els balladors es posen al seu lloc per iniciar la dansa. La posició d’inici és un cercle de parelles que queden encarades de dues en dues formant grups de quatre, les dones a la dreta de la seva parella (fig. 1).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Primera part: </span></span></strong><span><span>S’alterna el segar i el lligar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segar: </span></span></strong><span><span>es fa la simulació de la sega del blat amb el volant, que és com s’anomena la falç al Berguedà. Les parelles avancen seguint el cercle en el sentit cap a on estan mirant, sense agafar-se de les mans. Fan dues passes per creuar-se amb la parella que tenien davant i superar-la (sempre creuant-se per les espatlles dretes, de Forma que els nois passen pels extrems del grup i el noies pel mig) (fig. 2) i s’aturen davant la parella següent que es troben de cara. Llavors les dones piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de mans dos cops i els homes fan el gest de segar amb la mà dreta ajupint-se una mica; segueixen avançant de la mateixa forma fins a la següent parella que troben</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de cara i repeteixen el mateix; a la tercera vegada que avancen i es troben amb la següent parella primer fan un gir sencer sobre si mateixos, després piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb una mà amb la contra parella que han trobat davant i finalment pica cada un amb les pròpies mans (fig. 3). Es repeteix tot.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lligar: </span></span></strong><span><span>simula el lligat de les garbes de blat. La dansa segueix amb les parelles en grups de quatre encarades com a l’inici, però fent quadrilla amb les contraparelles que han trobat en acabar el segar. Les parelles s’agafen de la mà i avancen amb pas saltat en el sentit en què es troben disposades. Les parelles que avancen en sentit antihorari fan un pont aixecant les mans per sota del qual passa la contraparella</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que tenien davant i que avança en sentit horari (fig. 4). Aquest moviment s’alterna a mida que es troben altres parelles: primer fent pont i després passant per sota. Així es fan quatre passades i en acabar fan mig gir sobre ells mateixos per canviar de direcció i retornar pel mateix camí repetint els mateixos passos però ara les parelles que han acabat la tirada anterior fent pont l’inicien passant per sota, i a l’inrevés. Aquests dos moviments, segar i lligar, es fan en total dues vegades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segona part</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Batre: </span></span></strong><span><span>amb la música de preparació les parelles es posen en grups de dues parelles formant una rotllana agafats de les mans (fig. 5); si es balla amb volants es deixen a terra, al centre. Seguint el ritme de la música es comença a girar cap a la dreta amb pas saltat de costat, 8 compassos, i a la repetició de la melodia es fan 8 compassos cap a l’esquerra. Seguidament els balladors, amb el mateix pas saltat de costat, fan 4 compassos girant cap a la dreta, avançant i aixecant els braços cap al mig i amunt</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>cada vegada que es canta “a batre, a batre”; en la repetició de la melodia volten cap a l’esquerra fent el mateix moviment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Fer paller: </span></span></strong><span><span>Tot seguit s’agafen de les espatlles (“l’era hem ben escombrat”) i giren 4 compassos cap a la dreta i 4 compassos cap a l’esquerra (“i amb la palla”) (fig. 6). Els balladors s’aturen quan diuen “aixecarem un paller....” es fa l’aixecament de les noies o </span></span><strong><span><span>salt de quatre</span></span></strong><span><span>. Les noies es recolzen en les espatlles dels nois mentre ells les aixequen per sota les aixelles (fig. 7), aguantant així fins que els músics acaben de tocar o cauen les balladores.</span></span></span></span></span></span></p> | 08011-208 | 42.0735359,1.8350077 | 403629 | 4658598 | 2011 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-captura-de-pantalla-2023-05-16-122911.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-0e3a41e2-4c1c-42a7-926c-60330df2592fsource-aspect-ratiodefault0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-f3bf78de-9c92-4826-b133-5d23a0a72415source-aspect-ratiodefault0.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-05-16 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Narcís Mellado i Pep Lizandra | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40568 | Kyrie de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/kyrie-de-baga | <p>BALLESTER, J. (2000). El Kyrie de Bagà. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 81-89). GARRIGOSA, J. (1994). Catálogo de manuscritos e impresos musicales del Archivo Histórico Nacional y del Archivo de la Corona de Aragón. Dirección General de Bellas Artes y Archivos. Madrid. P. 245. PONS, J. (1983). El kirie de Bagà. L'Erol, nº 5. P. 57-61.</p> | XIV | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva un pergamí de 315x230 mm, amb text i notació musical manuscrita a les dues cares i que per les característiques paleogràfiques data de la segona meitat del segle XIV (GARRIGOSA, 1994) i que procedeix de l'església de Sant Esteve de Bagà. El document està classificat a l'Arxiu amb la denominació Cod. Frag. 144. Es tracta de la composició del Kyrie, en un text que intercala text i música. En aquest document el text és per ser cantat a tres veus (triplum, duplum i tenor). Presenta un pentagrama de cinc línies vermelles, amb la notació a sobre i el text entre mig en llatí. El pergamí no es troba en bon estat i la seva transcripció no es va poder fer de forma completa.</p> | 08016-57 | Barcelona. Arxiu de la Corona d'Aragó | <p>Aquest kyrie forma part del repertori musical medieval creat i difós des d'Avinyó, en l'estil musical anomenat 'Ars Nova', nascut al segle XIV i desenvolupat a París. Aquest estil suposa un canvi estètic, tècnic i formal respecte a la polifonia dels segles anteriors, i porta la música medieval al seu màxim esplendor, estenent-se per tot Europa Occidental, entre ells la Corona d'Aragó, que es feia copiar les melodies més de moda, convertint-se Avinyó el principal centre productor i difusor. Entre els textos de l'Ars nova destaquen els textos de l'Ordinari de la missa: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Agnus i Ite missa est. Es troba dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i va ser trobat entre documentació procedent de l'església de Sant Esteve l'any 1969.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 40584 | Àrea d'interès botànic Serra Pedregosa-Cortils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-serra-pedregosa-cortils | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Hi viu una de les poblacions de l'endemisme pirenaico-oriental de Delphinium montanum. Els cingles que hi ha per sobre mostren exemples de les comunitats vegetals alpines de roca calcària, amb alguna espècie escassa de Saxifraga caesia. Els prats alpins adjacents són singulars en el context del Cadí per la gran extensió que assoleixen les comunitats del festucion airoidis, molt corrents al Pirineu axial, però rares a les serres pre-pirinenques.</p> | 08016-73 | Bagà | 42.2780800,1.6956600 | 392448 | 4681476 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 40587 | El rescat de les cent donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rescat-de-les-cent-donzelles | <p>AA.VV. (2000). El rescat de les cent donzelles. Associació Medieval de Bagà. FORT, E. (Francesc Miquel) (1972). La llegenda de Galzeran de Pinós. Ed. Rafael Dalmau. Episodis de la història. FORT, E. (Francesc Miquel) (1973). La llegenda dels rescat de Sant Esteve. Monografies Vilaseca-Salou. RIQUER, M. de (1944). La leyenda de Galcerán de Pinós y el rescate de las cien doncellas. Real Academia de Buenas Letras. Barcelona. TOMIC, P. (Reproducció facsímil de la seva obra de 1448). Històries e conquestes dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona. Centre d'Estudis Baganesos, 1990.</p> | <p>Es representa a la plaça Galceran de Pinós el segon dissabte de juliol. És un espectacle de teatre, música, cant coral i dansa, que representen els mateixos habitants de Bagà. S'emmarca dins la Setmana Medieval que reviu aquest període històric de la vila i en la que també es celebra el Mercat Medieval, constituint aquests dos actes els més importants de la setmana. La representació es fa a la plaça Porxada, plaça de Galceràn de Pinós, amb més de cent actors, música en directe i la participació de la Polifònica de Puig Reig. L'Associació Medieval de Bagà és l'entitat que s'encarrega de l'organització de la representació i del Mercat Medieval dins de la Setmana Medieval. La representació es celebra des de l'any 1989. Els primers 10 anys es va fer amb un guió escrit per Mn. Serra Jané i Jaume Batiste. Des del 1002 es segueix un nou guió de Nicari Camps Pinós.</p> | 08016-76 | Bagà | <p>La llegenda explica que l'any 1147, Ramon Berenguer IV organitzà una expedició per a conquerir Almeria, ciutat refugi de pirates musulmans. Galceran de Pinós, senyor de Bagà, fou anomenat almirall de la flota catalana. La incursió contra els sarraïns va ser un èxit; però Galceran i el seu company el cavaller Sancerní de Sull, caigueren en poder d'aquests i van ser fets presoners. El rescat demanat per l'enemic fou considerable i difícil de reunir: cent mil dobles d'or, cent cavalls, cent vaques, cent peces de brocat de Tuïr i cent donzelles verges. En poc temps els senyors de Pinós aplegaren tot el rescat excepte les cent donzelles, per la qual cosa acordaren que les famílies en donessin filles segons el nombre d'elles que tinguessin. Després de reunit tot, la comitiva marxà cap a Salou, on s'havia d'embarcar. Les súpliques de Galceran i Santcerní als seus patrons, Sant Esteve i Sant Genís, foren escoltades i van ser alliberats miraculosament de la seva presó, trobant-se a la platja de Salou on es trobaren amb tot el seguici. Celebraren l'esdeveniment i tornaren a Bagà, regalant a totes les donzelles vestits verd i vermell, colors de la baronia, i van lliurar a les seves famílies del tribut de remença. La llegenda va ser difosa gràcies a l'obra de l'historiador Pere Tomic, que va difondre un primer escrit anònim de l'any 1431 (Històries e conquestes dels Reis d'Aragó e Comtes de Barcelona, editada a Barcelona el 1485). Va ser el gremi de freners de Barcelona que encarregà a Pere Tomic la seva redacció en estar interessats en conèixer els miracles del seu patró, Sant Esteve.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-05-18 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 40588 | Festa de l'Arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larros | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> | XX | <p>Aquesta festa d'hivern es celebra el segon diumenge de febrer, tot i que abans es feia el diumenge de carnaval. Consisteix en la realització d'un arròs que es reparteix a tots els assistents. Abans de menjar l'arròs es balla el ball Cerdà a la plaça Porxada; mentre l'arròs es prepara en una paella de 2,80 m de diàmetre i amb 220 quilos d'arròs. Actualment la festa és molt concorreguda i es podria dir que és com la festa major d'hivern i s'arriben a repartir unes dues mil racions. El cuiner és Pere Paz i l'Ajuntament és el que paga la despesa de materials.</p> | 08016-77 | Bagà. | <p>Denominada també àpat dels pobres. Trobem documentació d'aquesta celebració ja des dels orígens de la vila, quan els cònsols passaven per les cases recaptant donatius, en diners o en espècies, per oferir un àpat a la gent necessitada de la vila i de fora. Aquest costum era molt estès pels pobles de la Catalunya Vella.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 40591 | Cançoner de Calic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconer-de-calic | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> <p>Serra Vilaró, Joan (1914) El cançoner de Calic. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | <p>En Calic, Joan Prat Molins, nascut al mas de la Costa (1837-1918) era un baganès trobador de la seva època que cantava cançons que aprenia i d'altres que ell mateix inventava, acompanyant-se d'un flabiol. El Calic, tot i que era quasi analfabet, va ser un cronista de la seva època, ja que deixà entre cançó i cançó una mica d'història local ja que en elles surten noms de cases, personatges i fets històrics de Bagà. El renom 'calic' prové de l'època de la Guerra del Francès, quan un grup d'homes de Bagà que tenien cura de vigilar el pas del Coll de Pendís, es van quedar adormits i un grup de francesos els va descobrir matant a quasi tots. Alguns es van escapar i la població els considerà uns covards, anomenant-los calics. Entre aquell grup hi havia el Francisco Prat, avi de Joan Prat i Molins, protagonista del cançoner.</p> | 08016-80 | Bagà | <p>Mn. Serra Vilaró va recopilar moltes de les cançons que cantava en Calic, amb lletra i música, fent un llibret recopilatori. El cançoner conté 135 cançons, tot i que Serra Vilaró no va prendre nota d'algunes que li van semblar massa descarades. No totes les cançons són originals d'en Calic, ja que ell mateix en va recollir algunes. El Cançoner de Calic va ser publicat per primera vegada l'any 1913 com un fascicle dins el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Podem dir que el cançoner és una de les obres de literatura popular més important de Bagà. Entre les cançons trobem la 'Cançó del Tutà', 'Les Baldriques', 'La noia del Cambrot', 'Les fabricantes', fent referència a fets baganesos.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-04-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Joan Prat i Molins, Calic | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 40599 | Fons documental de Bagà a l'Arxiu Històric de Lleida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-historic-de-lleida | <p>CASES, Ll. (1983). Catàleg dels protocols Notarials de Lleida. Fundació Noguera. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVIII-XIX | <p>A aquest arxiu es conserva documentació de Bagà que es desconeix com va anar a parar aquí, possiblement amb el trasllat de documents a l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Conserven cinc llibres de protocols notarials i un llibre del cadastre. Protocols notarials del notari Bonaventura Minoves Fiter, volums dels anys 1797-1799, 1800-1802, 1804-1806, 1807-1811, 1815-1818. Repartiment individual del cadastre de 1747.</p> | 08016-88 | Lleida | <p>L'Arxiu Històric de Lleida es va crear amb el decret de 1947 de 24 de juliol, sobre Ordenació d'Arxius i Bibliotèques i del Tresor Documental. L'any 1950 es van fer obres per rehabilitar la primera planta de l'edifici del Roser, antic convent de dominics, per ubicar l'arxiu. L'any 1981 la gestió de l'arxiu es traspassa a la Generalitat de Catalunya pel decret 1.010/1981, firmant un conveni el 16 d'abril de 1982 entre la Generalitat i l'estat, amb el que l'arxiu s'integra a la xarxa d'Arxius de la Generalitat. Els fons notarials, els més importants de l'arxiu, van ingressar el febrer de 1951, procedent del dipòsit que es trobava a l'Arxiu Episcopal des del començament de la Guerra Civil. La documentació del cadastre va ingressar durant la dècada dels seixanta procedent de la Delegació d'Hisenda. Conté dades del cadastre fet per Patiño el 1716 i altres anys, de moltes localitats del Principat, entre elles Bagà.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 40600 | Fons documental de Bagà a l'Arxiu Ducal de Medinaceli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-ducal-de-medinaceli | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIII-XVII | <p>Els documents que es conserven són: 1- A la sèrie estats i pertinences de la Casa de Castro, Baronies de Pinós i Mataplana: 7 lligalls entre 1298 i 1858 en els que hi ha censals, possessions, jurisdicció, delmes, dominis). 2- A la sèrie Plets: 4 lligalls entre 1509 i 1669 formats per plets sobre la successió de vàries baronies entre les que es troba la de Pinós. Cal assenyalar que aquesta documentació es troba microfilmada a l'abast dels investigadors a l'Arxiu del Monestir de Poblet.</p> | 08016-89 | Sevilla | <p>L'arxiu documental dels Pinós sembla que va ser repartit i dispersat en estroncar-se la línia dreta dels Pinós el segle XVI, entre els seus hereus: els Alba i els Medinaceli, que els van portar als seus llocs de residència, Madrid i Sevilla. Per tant la documentació que es conserva en aquests arxius és la primera dels Pinós. Al catàleg general de l'Arxiu Ducal de Medinaceli apareix documentació de la baronia de Pinós associada amb la de Mataplana, dins de la secció Castro (Marquesado de Puebla de Castro, vizcondado de Illa y baronías de Peralta de Sal, Alfajarín, Cuatro Castillos, Hoz, Espés, Anzano, Pinós y Mataplana, La Llacuna, Moralcamp, Pontils y Castisens). Als índexs de l'arxiu apareixen referències a la Casa d'Alba en la documentació dels Pinós, per la que es confirma el repartiment de documents entre les dues cases ducals. En morir un dels barons sense descendència legítima, la baronia va quedar en mans de Felip Galceràn de Castro i Pinós, entre 1471-1472. La casa de Castro va quedar englobada en la gran casa d'Aitona (família Montcada) a inicis del segle XVII i un segle després en la casa de Medinaceli, després del matrimoni entre Maria Teresa de Montcada, marquesa d'Aitona, i Luís Antonio Fernández de Córdoba, duc de Medinaceli. Així, per matrimonis successius les baronies passaren a les cases ducals d'Alba i de Medinaceli. Aquests no residien a Bagà, sinó que entregaren les baronies a administradors i governadors.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40630 | Taxons de flora amb protecció legal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taxons-de-flora-amb-proteccio-legal | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Taxons de flora amb protecció legal: - per normativa europea 92/43/CEE, el Dracocephalum austriacum, única població catalana i pirinenca - per normativa catalana: - ordre 5-11-1984 de la Generalitat de Catalunya: Taxus baccata, gentiana lutea. - Ordre 28-11-1986 de la Generalitat de Catalunya: llex aquifolium - Decret 328/92 de 14-12-1992, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural, incorpora una llista de plantes protegides dins l'àmbit del Parc: seseli peucedanoides, dracocephalum austriacum, woodsia pulchella, xatardia scabra, campanula jaubertiana, iris latifolia, oxytropis amethystea, adonis pyreraica, potentilla nivalis, daphne alpina.</p> | 08016-119 | Bagà | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 40631 | Àrea d'interès botànic i faunístic Fageda de Rebost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-i-faunistic-fageda-de-rebost | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>L'estatge muntà del Parc Natural Cadí-Moixeró, entre 800 i 1600 m d'alçada, acull les espècies més mediterrànies entre les que destaca l'alzina carrasca i importants comunitats de faig (Fagus sylvatica). A Rebost hi ha un important bosc de faig que acull una important diversitat de fauna. En aquests bosc hi ha cérvol, picot graser, mallerenga, pinsà, essent un important lloc de reproducció de nombroses espècies degut a les característiques que ofereix el bosc.</p> | 08016-120 | Bagà | 42.2897200,1.8750400 | 407257 | 4682557 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 40632 | Fons documental de Bagà a l'Arxiu Ducal d'Híjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-ducal-dhijar | <p>CASAUS BALLESTER, M.J. (1997). Archivo Ducal de Híjar. Catalogo de los fondos del antiguo ducado de Híjar (1268-1919).- Zaragoza: Gobierno de Aragón; Teruel: Instituto de Estudios Turolenses, 1997. (Archivos de Aragón;7).</p> | XV | <p>Es tracta de documentació dels Pinós guardada en un volum amb cronologia des del segle XIII, els arbres genealògics dels segles XVII i XVIII, alguns documents del segle XV i manuscrits relacionats amb la genealogia dels Pinós en els que apareixen referències al miracle de Sant Esteve (1646). Entre els documents destaquen: plet sobre les propietats de Francisca Pinós a Bagà; còpia del 1553 de privilegis dels Pinós del 1425; censal del 1498; escriptures i capitulacions matrimonials de Bernardo Galceràn de Pinós del 1413; testament del mateix de 1418; concòrdia del 1425; censal de les rendes de Bagà del 1425; capítols matrimonials de Sibila filla de Galceràn de Pinós del 1294 (pergamí); taules genealògiques de 1651; gravats d'escut i monedes de Bagà del 1651.</p> | 08016-121 | Archivo Histórico Provincial. C/ Diego Dormer, 6-8. 50001 ZARAGOZA | <p>L'Arxiu senyorial de la casa de Hijar es troba actualment dipositat a l'Arxiu Històric i Provincial a Saragossa que té un conveni amb el Ministeri de Cultura des de l'any 1986. Aquest arxiu estava en propietat del ducs Fernández de Híjar (avi de l'actual duquessa d'Alba) fins que amb motius de la Guerra Civil l'any 1936 va ser portat a la Biblioteca Nacional de Madrid per ser custodiat. L'any 1940, acabada la Guerra, els propietaris podien recuperar els seus arxius, i el duc de Híjar el va dipositar a la Casona de los Aranda a Épila. L'any 1992 l'arxiu es va donar a el Archivo Histórico Provincial de Zaragoza que depèn de la Diputación General de Aragón. L'any 1579, amb el matrimoni de Juan Francisco Fernández de Híjar, III duque de Híjar, i Francisca de Castro Pinós i Fenollet, III comtessa de Vallfogona i Guimerà, es van unir les famílies Híjar i Castro Pinós. El Archivo Histórico Provincial de Zaragoza (AHPZ) va ser creat l'any 1948. Conserva fons documentals des del segle X fins l'any 1984.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 43200 | Monument a Ramon Vinyes i Cluet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-vinyes-i-cluet | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 168-169. JMS: 'El savi català', El Vilatà 24, juny 1983, pàg. 8. | XX | Es tracta d'un pedestal de marbre blanc, d'uns 120 centímetres d'alçada, culminat amb un bust de l'escriptor, d'uns 50 centímetres d'alt, fet amb el mateix material. Al davant s'hi troba una placa commemorativa de marbre negre, quadrada i d'uns 70 centímetres. | 08022-8 | Nucli urbà | La idea d'aquest monument va començar a gestar-se l'any 1982, coincidint amb els actes de celebració del Centenari del naixement de Ramon Vinyes. Finalment fou inaugurat al primer semestre del 1983. | 42.1002200,1.8445300 | 404456 | 4661550 | 1983 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Francisco Sala | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 43203 | Pou de glaç de la font del Querot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-font-del-querot | COROMINAS, Ramon; COROMINAS, Jaume: 'Els pous de glaç de Berga, la Pobla i Bagà', L'Erol, 24, estiu 1988, pàgs. 26-27. BADAL, Ferran; GRENZING, Gerhard: 'L'orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa', L'Erol, 27, estiu 1989, pàgs. 41-44. | Una neteja acurada als seus entorns podria ajudar a millorar el seu aspecte. | Es tracta d'un pou vertical, cobert per una cúpula. Amb una obertura lateral de càrrega i descàrrega, situada per sota de la volta i orientada al cantó bac (servia de cambra d'aire fred). És possible que també comptés amb desguassos a la part inferior. Un gruix considerable de terra cobreix la cúpula del pou. La factura de les seves parets i de la cúpula és força matusera. S'hi accedeix per una estreta obertura en forma de passadís i un xic de pendent que travessa tot el gruix de la base de la cúpula (3,5 metres aproximadament.). La cúpula és cònica, realitzada amb pedra i morter. A la cúspide, a manera de clau de volta, hi ha un forat quadrat tapat amb una llosa d'utilitat desconeguda. S'hi emmagatzemava indiferentment glaç o neu. | 08022-11 | Muntanya de Queralt | El seu arrendament pot documentar-se des del segle XVII als llibres de clavariat de la vila de Berga. Documents de 1724 i 1742-1748 ens donen a conèixer la normativa establerta respectivament sobre les condicions d'arrendament i la venda. L'arrendament es feia per un any i es saldava en dues pagues. L'arrendador havia de proveir de neu o de glaç la vila de Berga i s'havia de vendre a la menuda. També s'havia de proveir al Santuari de Queralt. Cap a finals del segle XIX no devia ser massa rentable i es deixà d'arrendar. | 42.1112200,1.8270400 | 403027 | 4662791 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43203-foto-08022-11-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 43204 | Creu processional de Santa Eulàlia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-santa-eulalia-de-berga | <p>VILADÉS i LLORENS, Ramon: 'Les creus processionals del Berguedà', L'Erol, 7, desembre 1983, pàgs. 43-51.</p> | XVI-XVII | <p>Es tracta d'una creu processional de 125 per 52'5 centímetres de coure i flordelisada. Anvers: al centre, el Crist; a la part superior, el Pelicà; a la part inferior, la Resurecció; a la dreta, sant Marc; i a l'esquerra, sant Joan. Revers: al centre, santa Eulàlia; a la part superior sant Joan; a la part inferior, sant Mateu; a la dreta, la Dolorosa; i a l'esquerra, sant Lluc. El nus és el més ben treballat de les creus d'aquest tipus que es conserven al Berguedà; té forma d'edifici gòtic, amb pinacles, gàrgoles i contraforts, als peus dels quals hi ha un àngel dret. Entre els contraforts hi ha sis sants: Pere, Pau, Andreu i Jaume; dos resten sense identificar. Sota del nus n'hi ha un altre d'hexagonal de petites dimensions. Els plans de la creu són cisellats amb motius vegetals.</p> | 08022-12 | Nucli urbà | <p>Es desconeix l'autoria i l'any de construcció de la creu. Tot i així sabem, per una petita placa al peu de la canya, que fou restaurada al maig de 1943. La restauració es va realitzar al taller d'orfebreria de Massagi i Molina de Barcelona. Segurament, degut a aquesta operació de millora els evangelistes no figuren, com és costum, tots quatre al revers.</p> | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-3.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 95|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 43215 | Privilegi de 'Non separando' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/privilegi-de-non-separando | SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Els privilegis', L'Erol, 40, primavera 1993, pàgs. 10-15. | XIV | Fou restaurat el 1993 arran del seu 600 aniversari. Es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | És un extens document, otorgat el 14 d'octubre de 1393 al castell reial de Tortosa, en el qual Joan I confirma el privilegi de 'non separando a Regia corona' a la vila, batllia i vicaria de Berga. En primer lloc el Rei fa un repàs retrospectiu als motius pels quals s'ha decidit a confirmar el privilegi, que ja havia estat concedit el 1322. En segon lloc amplia el privilegi i també hi inclou la vegueria de Berga i el Berguedà, els seus vassalls i llocs, les seves terres, termes, jurisdiccions, preeminences, homes i dones i els uneix a perpetuïtat a la corona reial d'Aragó, al Principat de Catalunya, al comtat de Barcelona i a la vila de Berga, perquè mai no se'n separin, renunciant a qualsevol us, costum o dret. El rei fa redactar el document en pergamí i el segella amb el seu segell de plom, que actualment encara penja del pergamí original. El segell té uns 6 centímetres de diàmetre. Al seu anvers hi ha la figura del rei assegut en un tron i al revers l'escut reial. Al document també hi figuren les signatures corresponents: la del Rei, la dels testimonis, la del notari, etc. | 08022-23 | Nucli urbà | Al llarg del segle XIV la vila de Berga va estar successivament separada i annexionada als dominis de la corona. La darrera separació va tenir lloc l'any 1392, quan passà a mans dels Foix. Des de la confirmació d'aquest privilegi la vila, batllia i vegueria de Berga van seguir sempre més vinculades al patrimoni reial. Fou confirmat novament als segles XV i XVI. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1393 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Joan I (concedeix el privilegi) | 93|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 43216 | Parc del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-lledo | CLARET i SALA, Josep M.; COSTA i CURRIU, Agustí: 'Restauració i ampliació del Parc del Lledó', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 125-127. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia de l'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. | XX | Tot i que recentment (2001) s'hi han produït diversos desperfectes. | Es tracta del parc més gran de la ciutat de Berga. Es troba situat entre el casc antic, l'eixample i el nucli residencial dels Pedregals. Ocupa una extensió de tres hectàrees, amb jardins a diferents nivells que li aporten un atractiu arquitectònic i paisatgístic. Compta amb passeigs, un amfiteatre a l'aire lliure, places, fonts i un estany. Fins fa poc hi havia també instal·lat un monument commemoratiu en bronze d'Enric Prat de la Riba, que ha estat destruït pels bretols. Pot accedir-se al parc per diferents indrets (carrer Pinsania, carrer Santa Joaquima de Vedruna, escales de Sant Joan, passeig del Lledó, etc.) cosa que permet comunicar fàcilment diverses zones de la ciutat. | 08022-24 | Nucli urbà | S'inaugurà el 1983. El seu disseny potencià la permanència i la recuperació d'elements que de sempre l'havien caracteritzat: les fonts, els pilars d'entrada amb els xiprers i les pollancres centrals. Els responsables de l'obra van ser els arquitectes Josep M. Claret i Agustí Costa. | 42.1033700,1.8409600 | 404166 | 4661903 | 1983 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43216-foto-08022-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43216-foto-08022-24-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep M. Claret i Sala i Agustí Costa i Curriu | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 43218 | Monument a Guernica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-guernica | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia de l'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. | XX | Es tracta d'un bloc monolític esculpit amb els escuts i motius de les ciutats de Berga i Guernica, d'entre els quals destaquen el Pi de les Tres Branques i l'Arbre de Guernica. El bloc s'aixeca en un parterra on hi ha plantats alguns arbres i altres espècies vegetals. Alhora, monument i parterra serveixen de rotonda en aquest espai, que uneix el barri de Santa Eulàlia (carrer Pere II, la carretera de Pedret, la carretera C-1411, el veïnat de Casa en Ponç, etc.). | 08022-26 | Nucli urbà | El monument fou erigit sota la iniciativa de l'Ajuntament de Berga, després d'haver agermanat aquesta ciutat amb la de Guernica, l'any 1987. | 42.1024900,1.8579700 | 405571 | 4661787 | 1987 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43218-foto-08022-26-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 43220 | Església de Sant Bartomeu de la Valldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu-de-la-valldan | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 34. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: 'Sant Bartomeu de la Valldan', dins Monuments de la Catalunya Romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 51. RIU, Manuel: 'Sant Bartomeu de la Valldan i Sant Pere de Madrona', Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1, 1991, pàgs. 11-24. VILADÉS i LLORENS, Ramon; SERRA i ROTÉS, Rosa: 'Sant Bartomeu de la Valldan', Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàg. 127. | XIII | Es tracta d'una església curiosament orientada al sudest. Sembla conservar parets laterals de factura romànica. Al mur de ponent, s'hi pot veure tapiada una antiga porta, amb dovelles que recorden l'època de transició. Més a la dreta, en direcció a la capçalera, s'hi obre una finestra adovellada en forma d'arc de mig punt, que per dintre és tapiada. A la part de llevant també s'hi perfilen, de forma no massa clara, antigues obertures. L'aparell és disposat en filades de pedra treballada amb punxó, encara que en algunes parts es mostra força desigual. La resta de l'edifici deixa veure constants remodelacions. El lloc de l'absis, per exemple, l'ocupa ara la rectoria. La volta, d'arcs diafragmats, és feta de rajola. A les parets interiors s'hi van obrir algunes fornícules. La façana de tramuntana ha estat molt modificada. Actualment compta amb una porta feta a imitació d'una de romànica. Al costat esquerre, hi ha un campanar modern fet amb maons i el cementiri. | 08022-28 | Antic municipi de la Valldan | Antigament es situava dins del terme del castell de Madrona, al límit amb el castell d'Avià i dins del comtat de Berga. Hom ha apuntat que Sant Salvador de Monterrot -com es coneixia antigament aquesta església- era una construcció dels monjos de Sant Salvador de Mata, propers a l'indret. L'església fou sempre sufragània de Sant Pere de Madrona, fins que, el 1607, el rector Salvador Brocà va aconseguir donar-li la titularitat de parroquial i a Sant Pere la de sufragània. En aquestes dates l'església s'amplià i s'hi construí el nou cementiri. Llavors passà a denominar-se Sant Bartomeu. El 1939 passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga, però actualment torna a ostentar la categoria de parroquial. L'interior es restaurà a mitjan dels anys 1980. | 42.0901000,1.8316400 | 403375 | 4660440 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 43222 | Màquina de vapor de la Colònia Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-vapor-de-la-colonia-rosal | BAYÓ, Conxa: 'La màquina de vapor de la Colònia Rosal', L'Erol, 47, estiu 1995, pàgs. 38-39. | XIX | El 1998, quan encara funcionava, fou traslladada al futur Museu Comarcal del Berguedà. El trasllat fou molt poc rigorós i desafortunat, ja que actualment manquen peces i la màquina no funciona. | Es tracta d'una màquina de vapor, de tipus marí (habitualment utilitzades per moure grans vaixells). És d'unes grans dimensions, solament l'alçada supera els 5 metres tenia una potència de 600 cavalls, treballava a 12 atmòsferes i funcionava a una velocitat de 150 revolucions per minut. El motor és de triple expansió (d'alta, baixa i mitjana pressió) i utilitzava el sistema Compound de tres cilindres paral·lels, un a continuació de l'altre i el cigonyal del motor repartit a 120 graus. Els cilindres tenen tots el mateix recorregut, però cadascun d'ells és de diferent diàmetre i conecten tots amb el mateix cigonyal. | 08022-30 | Nucli urbà | Es tracta d'una màquina fabricada a Suècia el 1898 per Apparat Copenagen Mullerups M. Calusen. Actualment s'ignora si les primeres voltes les donà a la Colònia Rosal o bé si funcionà a la sala de màquines d'algun vaixell. | 42.0962200,1.8411800 | 404173 | 4661109 | 1989 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43222-foto-08022-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43222-foto-08022-30-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc