Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38544 | FONS DE L'ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>PLANES I ALBETS, Ramon (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius.</p> | XVII-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserven tres fons en els que hi ha documentació referent a Avià: un important fons de l' Abadia de Serrateix, una carpeta amb documentació d'assumptes de la parròquia de Sant Martí d'Avià i llibres de Protocolos Notarials de diferents notaris de Berga (1631-1772) que inclouen actes referents a Avià. El fons de l'Abadia de Serrateix comprèn un important nombre de pergamins solts; un llibre amb el capbreu d'Avià de 1701 a 1704; un llibre amb dos capbreus d'Avià (1729 a 1732, i 1763 a 1772); un capbreu de la camareria de Serrateix (1741 a 1746); una còpia d'un document de 1529 d' establiment dels masos Pallarols, Sant Andreu i Oller d'Avià; i un document de confessió de caseta i vinya a Avià de 1667. La carpeta d'assumptes parroquials conté documentació vària des del 1822 al 1959 entre la que figuren inventaris dels objectes de l'església (1895 i 1947) i cartes sobre diferents temes al Bisbat de Solsona. En el fons de Protocols hi ha documentació dels notaris de Berga Pere Jausons (1631-1633), Pere Verdera (1665), Salvador Rosal (1688-1721), Pere Bonells (1697-1701), Salvador Subirats (1701-1704), Miquel Cortada (1729-1732), Francesc Claris (1741-1746), Joaquim Altarriba (1750-1759) i Joan Cortada (1763-1772), que també van redactar documents de persones d'Avià.</p> | 08011-20 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix. Els capbreus referents a Avià són la relació dels béns que estan sota alou i domini del Monestir de Serrateix al terme de la parròquia de Sant Martí d'Avià. L'any 1003 el comte Oliba donà al monestir de Santa Maria de Serrateix la parròquia de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà (JUNYENT, 1992) i des d'aquest moment alguns masos depenen del monestir : Santandreu, Sobrestrada, Cancardona, Molinot, Gelabert, Vilamarí, Lluch, Serra, així com terres i diverses cases a la sagrera d'Avià.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Varis autors | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38561 | DIETARI DE GUERRA DE MN. RODERGAS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dietari-de-guerra-de-mn-rodergas | <p>RODERGAS, Mn. Francesc (1936). Dietari de Guerra. Berga1936-1939. Transcripció i notes a cura de Joan Tuneu i Benigne Rafart. Edició de l'Ateneu d'Avià, 1990.</p> | <p>Es tracta de unes notes manuscrites en català escrites en els marges de pàgines i en fulls afegits a l'edició de 1919 del llibre 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga. En elles explica entre d'altres fets, la crema d'esglésies a Berga i d'altres ocorreguts durant l'inici de la Guerra Civil Espanyola.</p> | 08011-37 | Rectoria de l'església de Sant Martí d'Avià. 08610 AVIÀ | <p>A la rectoria d'Avià es conserven tres armaris de llibres que quedaren dels dos rectors morts de la guerra ençà: Mn. Ramon Canal i Mn. Ramon Soler. També hi havia els llibres del beneficiat de Berga, Mn. Francesc Rodergas i Plans què, tot i no haver estat a la parròquia d'Avià, els llibres es trobaven en ella. L'any 1990 el llavors rector d'Avià Mn. Ramon Alsina i Santandreu, furgant entre aquests llibres va trobar un exemplar de les 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga editat al 1919, dintre del qual als marges de moltes planes i en fulls enganxats hi havia escrites a mà unes notes en forma de dietari des del 18 de juliol de 1936 al gener de 1939. Les notes expliquen els fets ocorreguts a Berga durant aquest període de la Guerra Civil i constitueix un llegat històric de gran importància. L'any 1990 l'Ateneu d'Avià va fer una publicació amb les notes manuscrites (RODERGAS, 1936).</p> | 42.0753700,1.8253900 | 402836 | 4658812 | 1936 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Mn. Francesc Rodergas i Plans | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 40537 | Fons de Bagà de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-de-larxiu-de-la-corona-darago | <p>SERRA VIALRÓ, J. (1908). Missió històrica a l'Arxiu de Bagà. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos.</p> | XIV-XIX | <p>A l'ACA el fons de Bagà es troba classificat en dos sub-fons: 'diversos locales Bagà'; i 'notarials sèrie Bagà'. DIVERSOS LOCALES BAGÀ: Està dividit en quatre seccions: parroquial (volums i lligalls de segle XVI a XIX, inclou llibres sacramentals des del segle XVI), municipal (volums i lligalls segles XV-XIX), notarial de la parròquia (volums i lligalls segles XVII-XVIII) i diversos (Lligalls segles XIV-XVII). A més hi ha un fons amb 62 pergamins des del segle XIV. El fons NOTARIALS BAGÀ: hi ha llibres notarials i llibres municipals (inclou manuals i llibres notarials públics i eclesiàstics, llibres consolia i clavariat des del segle XV, llibres de comptes i actes del consell de la vila des del XVI, 13 volums de la cort del batlle, 9 volums de contingut judicial). A més, a l'índex del Pare Ribera hi ha alguns documents sobre Bagà però que no procedeixen de l'Arxiu de Bagà.</p> | 08016-26 | Barcelona | <p>El fons de Bagà dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó procedeix dels antics Arxius municipal i parroquial de la Vila de Bagà. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l'arxiu, principalment per un incendi l'any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d'alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Amb l'estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l'arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l'arxiu del marquès de Barberà. En iniciar-se la Guerra Civil Espanyola l'any 1936, la Generalitat Republicana va organitzar un servei de protecció al patrimoni documental dirigit per Agustí Duràn i Sampere, director de l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona. Es va gestionar el trasllat de l'arxiu de Bagà per acollir-se al servei de protecció, essent traslladada una part a l'edifici de Ca l'Ardiaca de Barcelona, una altra a la Santa Cova de Manresa, i una altra part a Viladrau, seus de dipòsit del servei d'arxius. El 21 de gener de 1938 els documents dipositats a Manresa van ser traslladat al convent de Pedralbes on es trobaven els documents que s'havien dipositat a Ca l'Ardiaca a l'inici de la guerra. En finalitzar la guerra la documentació va ser traslladat a Ca l'Ardiaca, seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En no ser reclamada la documentació per l'Ajuntament de Bagà en els terminis previstos, aquesta ha estat a l'Arxiu des de llavors. L'any 1975 l'Ajuntament de Bagà amb l'impuls del mestre i arxiver Joan Pardinilla es va reclamar el fons, aconseguint tan sols la promesa d'una còpia que encara no ha arribat. Actualment aquest és el fons local més important dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que manquen 25 volums dels 211 que va inventariar Serra Vilaró, i dels que es desconeix la localització.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | En la realització del present inventari s'ha detectat que dels 25 volums que a l'ACA consten com extraviats, al menys 7 es troben a l'Arxiu Municipal de Bagà. S'ha informat a l'ACA. | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 40561 | Creu bizantina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-bizantina | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GARRIGA, C. (1998). La creu bizantina de Bagà. Bagadanum vol. I, p. 59-66.</p> | X-XI | <p>Creu d'ànima de fusta coberta amb planxes de plata daurada i repussada. Es considerada com un exemplar únic d'art bizantí, tot i que no sobresurt artísticament ja que es de senzilla factura. Datada en els segles X-XI. Amida 31 cm x 16 cm, i el peu acaba en forma de falca d'uns 9 cm de llarg que permet engalzar-la en un altre suport. La creu té unes inscripcions que segons alguns són en grec i que altres diuen que és alfabet ciríl·lic. L'anvers de la creu, que conté el buit cruciforme destinat a contenir la relíquia de la Vera Creu, presenta en els seus quatre extrems la inscripció que traduïda diu: 'creu de Jesucrist, fill de Déu'. En el revers es llegeix: 'Jesucrist venç' a cada extrem de la creu. També al revers hi ha el text principal situat en l'espai cruciforme: '(la creu) en la qual, despulles el mal, etern salvador, totpoderòs Verb de Déu, els mortals els revesteixes d'incorruptibilitat. D'un reliquiari d'or i argent t'envolten els que viuen en el teu monestir per llur salvació' (GARRIGA, 1998). Sembla que tota l'ànima de fusta seria el fragment de la Vera Creu embolcallat de làmina de plata.</p> | 08016-50 | Nucli vila. Església de Sant Esteve | <p>Segons expliquen les cròniques, els baganesos foren els primers que penetraren a Jerusalem, escalant el portal on segles abans havia estat lapidat Sant Esteve, per fer fora als turcs invasors. Un cop conquerida la Ciutat Santa, es va fundar una ordre religiosa militar per tenir cura del temple de Salomó, anomenada Ordre del Temple, que s'estendria per Europa amb la finalitat de protegir els pelegrins que anaven a Terra Santa. Els germans Hug i Galceràn de Pinós, per aquesta gesta van rebre un preuat guardó, les relíquies de Sant Esteve i la Creu Bizantina. La creu és l'estoig de la Vera Creu que els exèrcits croats havien rebut del papa Urbà en el concili de Sant Geli de Tolosa. Galceràn tornà a Bagà i feu dedicar l'església a Sant Esteve, dipositant les relíquies i la Creu. Una altra versió diu que va ser donació del bisbe Arnulf de Vic al seu retorn d'un viatge per Terra Santa. Es tracta d'un element singular, ja que es conserven poques vera creus (no més de 160), i només hi ha 6 que tinguin una inscripció de quatre línies o més. Segons la historiografia religiosa, la Creu en la que Jesús va ser clavat i mort era guardada a Jerusalem. Després de mort, va ser arrabassada i donada per perduda fins que Elena, mare de Constantí, la va trobar i feu tallar un tros del braç més llarg que va enviar a Roma. Durant l'Edat Mitjana, fragments de la creu van ser escampats pel món cristià dins de reliquiaris, ja que se li atribuïen propietats miraculoses. A Catalunya es conserven a diferents llocs alguns d'aquests fragments. La creu ja era venerada a l'antiga església de Sant Esteve, i ha estat sempre ben custodiada.</p> | 42.2523500,1.8621400 | 406138 | 4678422 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40561-foto-08016-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40561-foto-08016-50-2.jpg | Física | Bizantí|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Guardada en una vitrina en l'església de Sant Esteve junt a d'altres objectes. Té doble porta amb vidre blindat i amb alarma connectada a distància amb la comissaria dels Mossos d'Esquadra. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 86|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 40578 | Fons de Bagà al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-al-museu-comarcal-de-berga | <p>VIOLANT SIMORRA, R. (1976). L'art popular a Catalunya. Edicions 62. Barcelona.</p> | XIX | <p>Al Museu Comarcal de Berga hi ha exposat el taller del baster de Bagà, Ramon Cuberas. El baster feia tots aquells elements relacionats amb els animals de tir, de sella i de bast. Un important ofici en una zona en que el transport en animals era molt important. Feien morralles, cabeçades, brides, pitrals, regnes i guarniments de carro. Feien des del dibuix, fins al retallat del cuir, el clavetejat i el repujat. El taller està format per una mola d'aigua, un banc de treball amb tamboret, un calaix de paret per eines, un guarda-eines de paret amb les eines de baster, una base de fusta vertical que servia per clavetejar, morrions, mordassa de peu. Aquest taller va ser donat al Museu de Berga pels hereus de Ramon Cuberes a finals dels anys 1980.</p> | 08016-67 | Museu Comarcal de Berga. C/ dels Àngels, 7. 08600 BERGA | <p>El Museu de Berga es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins a l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i amb col·leccions molt diverses: material arqueològic procedent de la comarca, fons de geologia i paleontologia, fons d'etnologia i material de la Patum. Actualment està pendent d'una nova ubicació i organització.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Inscrit al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya (R 17-10-1995/DOGC 3-11-1995). | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 43204 | Creu processional de Santa Eulàlia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-santa-eulalia-de-berga | <p>VILADÉS i LLORENS, Ramon: 'Les creus processionals del Berguedà', L'Erol, 7, desembre 1983, pàgs. 43-51.</p> | XVI-XVII | <p>Es tracta d'una creu processional de 125 per 52'5 centímetres de coure i flordelisada. Anvers: al centre, el Crist; a la part superior, el Pelicà; a la part inferior, la Resurecció; a la dreta, sant Marc; i a l'esquerra, sant Joan. Revers: al centre, santa Eulàlia; a la part superior sant Joan; a la part inferior, sant Mateu; a la dreta, la Dolorosa; i a l'esquerra, sant Lluc. El nus és el més ben treballat de les creus d'aquest tipus que es conserven al Berguedà; té forma d'edifici gòtic, amb pinacles, gàrgoles i contraforts, als peus dels quals hi ha un àngel dret. Entre els contraforts hi ha sis sants: Pere, Pau, Andreu i Jaume; dos resten sense identificar. Sota del nus n'hi ha un altre d'hexagonal de petites dimensions. Els plans de la creu són cisellats amb motius vegetals.</p> | 08022-12 | Nucli urbà | <p>Es desconeix l'autoria i l'any de construcció de la creu. Tot i així sabem, per una petita placa al peu de la canya, que fou restaurada al maig de 1943. La restauració es va realitzar al taller d'orfebreria de Massagi i Molina de Barcelona. Segurament, degut a aquesta operació de millora els evangelistes no figuren, com és costum, tots quatre al revers.</p> | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-3.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 95|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 43216 | Parc del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-lledo | CLARET i SALA, Josep M.; COSTA i CURRIU, Agustí: 'Restauració i ampliació del Parc del Lledó', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 125-127. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia de l'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. | XX | Tot i que recentment (2001) s'hi han produït diversos desperfectes. | Es tracta del parc més gran de la ciutat de Berga. Es troba situat entre el casc antic, l'eixample i el nucli residencial dels Pedregals. Ocupa una extensió de tres hectàrees, amb jardins a diferents nivells que li aporten un atractiu arquitectònic i paisatgístic. Compta amb passeigs, un amfiteatre a l'aire lliure, places, fonts i un estany. Fins fa poc hi havia també instal·lat un monument commemoratiu en bronze d'Enric Prat de la Riba, que ha estat destruït pels bretols. Pot accedir-se al parc per diferents indrets (carrer Pinsania, carrer Santa Joaquima de Vedruna, escales de Sant Joan, passeig del Lledó, etc.) cosa que permet comunicar fàcilment diverses zones de la ciutat. | 08022-24 | Nucli urbà | S'inaugurà el 1983. El seu disseny potencià la permanència i la recuperació d'elements que de sempre l'havien caracteritzat: les fonts, els pilars d'entrada amb els xiprers i les pollancres centrals. Els responsables de l'obra van ser els arquitectes Josep M. Claret i Agustí Costa. | 42.1033700,1.8409600 | 404166 | 4661903 | 1983 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43216-foto-08022-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43216-foto-08022-24-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep M. Claret i Sala i Agustí Costa i Curriu | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||
| 43219 | Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-eulalia-de-berga | XIII-XX | <p>Es tracta del conjunt de documentació que la parròquia de Santa Eulàlia ha anat aglutinant al llarg dels segles. Cal distingir, per una banda, la documentació estrictament parroquial, d'entre la qual destaquen els registres sacramentals, conservats gairebé en la seva integritat. Per altra banda conté altres subfons: són els pertanyents a l'antiga comunitat de preveres de la parròquia, a la notaria parroquial adjunta, a les desaparegudes cofraries i a parròquies a hores d'ara inexistents (Santa Maria de la Baells). El conjunt de pergamins de la notaria ocupa un important lloc en aquest arxiu, tant per la quantitat com per la riquesa informativa. El conjunt de la documentació es conserva en prestatgeries metàl·liques, en arxivadors tipus caixa i també en mitja dotzena d'armaris metàl·lics amb portes. Es fa difícil de precisar el nombre de metres lineals de documentació que hi ha en aquest arxiu.</p> | 08022-27 | Nucli urbà | <p>Com tot arxiu religiós ha sofert moltes vicissituds al llarg dels temps, especialment en èpoques de conflictes bèl·lics, però en general no sembla que hagi perdut massa documentació. A començament dels anys 1990, M. Dolors Santandreu, Xavier Pedrals i Florenci Besora, entre altres, van fer una primera tria, endreça i neteja de la documentació (pergamins), que fins aleshores estava molt dispersa a la rectoria.</p> | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43219-foto-08022-27-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Si bé la documentació es conserva en bon estat, caldria una actuació arxivística profunda i rigorosa, que permetés deixar la documentació totalment ordenada i inventariada. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 43229 | Galeria dels Berguedans Il·lustres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-dels-berguedans-illustres | R.: 'Els il·lustres berguedans ja tenen la seva Galeria', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg. | XX | La Galeria dels Berguedans Il·lustres ocupa una petita sala, un espai que de fet és més un passadís que cap altra cosa, al primer pis de l'Ajuntament de Berga, just al costat de la sala d'actes (per on s'hi pot accedir) i del despatx de l'alcalde. Els personatges representats a la Galeria dels Berguedans Il·lustres són: Guillem de Berguedà (1138-1196), poeta i trobador; Jaume Cascalls (1320-1378), escultor representant de l'escola gòtica catalana; Pau Claris i Casademunt (1586-1641), president de la Generalitat en esclatar la Guerra dels Segadors; Antoni Viladomat (1678-1755), considerat com un dels millors pintors del segle XVIII; Pere Costa (1693-1761), arquitecte i escultor a qui s'havia atribuït el retaule barroc del Santuari de Queralt; Ramon Farguell i Montorsí (a) Maixerí (nascut el 1773), constructor i inventor de les màquines de filar anomenades Berguedanes o Maixerines; Josep Storch i Pla (nascut el 1879), catedràtic de medecina a les universitats de Santiago de Compostel·la, València i Barcelona; Antoni Comellas i Cluet (1832-1884), teòleg i filòsof; Marcel·lí Buxadé i Cunill (1846-1907), promotor i constructor del Canal Industrial de Berga; Jacinto Vilardaga i Cañellas (1856-1936), advocat, polític, periodista, escriptor i historiador de Berga; Ramon Vinyes i Cluet (1882-1952), escriptor, poeta i dramaturg; i Josep Armengou i Feliu (1910-1976), sacerdot, músic, pensador i escriptor de temes locals i nacionalistes. Els autors de les pintures que representen aquests Berguedans Il·lustres són pintors berguedans: Ramon Masferrer, Angelina Vilella, Lluís Carrillo, A. Comellas i Soler, Joan Ferrer, Joan Casas, Enric Basora, Lluís Canals, Antoni Subirana i Ramon Calonge. | 08022-37 | Nucli urbà | La Galeria dels Berguedans Il·lustres nasqué a iniciativa de l'Ajuntament de Berga degut a la voluntat de tenir una sala on s'hi reproduissin pictòricament aquells berguedans que més havien influït en la història de la població i àdhuc del país. Els quadres han estat pintats per pintors berguedans. La Galeria fou inaugurada el 30 de maig del 1987 i s'ubicà, inicialment, a l'edifici de l'Hospital Vell. Uns anys més tard, però, la col·lecció fou traslladada al mateix edifici de l'Ajuntament. | 42.1043000,1.8459800 | 404582 | 4662001 | 1987 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43229-foto-08022-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43229-foto-08022-37-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | En inaugurar-se la Galeria, s'hi exposaren objectes personals d'alguns dels personatges reproduïts pictòricament. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||
| 43234 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-0 | BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 120-121. SANTANDREU i SOLER, Maria Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 85-86. ROSINYOL i LOCUBICHE, Josep M.: 'Cementiris: recinte per als morts o recinte per a la vida eterna?', L'Erol, 38, tardor 1992, pàgs. 42-44. MONTAÑÀ, Daniel; PUJOL, Joan: L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà, Barcelona, 1992. | XIX | L'actual cementiri de la ciutat de Berga ocupa un espai considerable, flanquejat per la C-1411 i el passeig de la vila de Casserres, als peus de la serra de Casampons. Consta de tres nivells i hi podem trobar nínxols i panteons, algun d'ells artísticament remarcable. | 08022-42 | Nucli urbà | El cementiri actual fou construït el 1854 substituïnt l'antic cementiri de la Feixa del Palau (actual carrer Cercs), conegut popularment com a Cementiri Vell. Aquest, a la vegada, l'any 1799 havia substituït el cementiri de dalt i el cementiri de baix situats a redós de l'església parroquial. El motiu que impulsà a la nova construcció l'any 1854 fou la terrible epidèmia de còlera que tants estralls causà i que tants morts ocasionà a Berga. En aquest cementiri s'hi troben diversos panteons remarcables. | 42.1038400,1.8585100 | 405618 | 4661936 | 1854 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43234-foto-08022-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43234-foto-08022-42-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Un dels problemes de l'actual cementiri és el seu creixement, ja que per l'extrem destinat a créixer ja arriba a la variant. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 43250 | Arxiu Fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>L'Arxiu Fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà s'ha anat formant des de la fundació de l'entitat el 1981. El fons conté fotografies fetes pels membres del mateix Àmbit de Recerques del Berguedà, però també ha anat incorporant col·leccions d'antigues fotografies, algunes fins i tot de finals del segle XIX. El fons conté 13.609 imatges de municipis, 1.838 de colònies industrials, 345 de genèriques de la comarca, 1.771 del conjunt de Catalunya i 232 d'Espanya i la resta del món; en total, el novembre de l'any 2000 comptava amb 17.795 fotografies.</p> | 08022-58 | Nucli urbà | <p>Aquest fons s'ha anat ampliant al llarg dels anys des de la seva fundació l'any 1981. Actualment s'està realitzant una nova classificació del fons i es preveu una posterior informatització.</p> | 42.1024900,1.8455600 | 404545 | 4661800 | 1981 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43250-foto-08022-58-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | 2020-01-07 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 43251 | Arxiu Documental i Bibliogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-documental-i-bibliografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>Es tracta del fons documental i bibliogràfic de l'entitat. Com tot arxiu i biblioteca ha anat ampliant els seus fons al llarg dels anys, des de la fundació de l'Àmbit de Recerques del Berguedà el 1981. El fons bibliogràfic conté llibres i publicacions periòdiques de localitats i entitats de la comarca del Berguedà i també de comarques veïnes. Hi ha una important col·lecció de llibres editats per la mateixa entitat. Un dels fons més importants és l'arxiu documental de masies del Berguedà, on es troben regestats, transcrits o reprografiats els arxius de grans masies de la comarca (de Montmajor, Puig-reig, Sagàs, Borredà, etc.). També és necessari mencionar la secció de documentació eclesiàstica, on s'aplega regestada o copiada documentació parroquial esparsa (Berga, l'Espunyola, Saldes, Viver, etc.). D'una manera semblant s'aplega documentació, bibliografia i goigs de les esglésies i santuaris marians de la comarca. Són també de gran interès les fitxes, encara inèdites, de caràcter folklòric i etnològic que els membres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà van recollir a diversos municipis.</p> | 08022-59 | Nucli urbà | <p>El fons d'aquest arxiu s'ha anat ampliant al llarg dels anys des de la fundació de l'entitat el 1981. Els anys de la dècada de 1980 i l'inici de la de 1990 foren els més prolífics en la configuració d'aquest arxiu documental i bibliogràfic.</p> | 42.1024900,1.8455600 | 404545 | 4661800 | 1981 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Social | 2020-01-24 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 43255 | Església i convent de les Germanes Sagramentàries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-i-convent-de-les-germanes-sagramentaries | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. | XX | Es tracta d'una moderna església d'una sola nau feta majoritàriament de maons plans. Totes les façanes destaquen per ser d'obra vista i per gaudir d'unes grans obertures, que proporcionen molta llum a l'interior. La porta principal d'accés al temple és resguardada per un petit porxo, que es recolza sobre bigues de ferro. S'hi accedeix per unes escales envoltades de parterres amb vegetació. A la part de ponent s'alça un modern campanar. A l'interior del temple no es troben elements d'interès remarcable. Al darrera i al costat de l'església es disposa el conjunt conventual, format per horts, jardins i diveros edificis annexos. | 08022-63 | Nucli urbà | Sabem que l'església fou construïda cap a 1980, però no disposem de més dades referents a aquest conjunt arquitectònic. | 42.0992200,1.8429700 | 404326 | 4661440 | c. 1980 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43255-foto-08022-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43255-foto-08022-63-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 43306 | Col·lecció Local de la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-local-de-la-biblioteca-ramon-vinyes-i-cluet | XX | La col·lecció local de la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de la ciutat de Berga té un conjunt aproximat de 200 volums, datats entre les darreries del segle XIX i l'any 2001. És una de les més complertes que existeixen; la més complerta, sens dubte, de titularitat pública. | 08022-114 | Nucli urbà | Aquesta col·lecció local fou iniciada a l'antiga Biblioteca de la Caixa de Pensions, de la qual l'actual és hereva dels seus fons. La bibliotecària d'aleshores, Leonilda Boixader, va proposar-se de reunir tot el que la Biblioteca tenia que versava sobre el Berguedà, i a partir d'aleshores comprar tot el que es publiqués, ja fossin llibres, opuscles, diaris, revistes, etc, i més tard, vídeos i compactes. En passar aquesta Biblioteca a dependre de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona s'ha continuat aquesta tasca recopilatòria. | 42.1023900,1.8437500 | 404395 | 4661791 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43306-foto-08022-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43306-foto-08022-114-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Leonilda Boixader i altres. | A més de llibres locals i comarcals, la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet disposa de diaris, revistes, videos i compactes de temàtica local i comarcal. | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 43313 | Orgue de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-sant-pere | <p>MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 265-266. ÀNÒNIM: 'L'orgue de Sant Pere', L'Erol, 21, tardor 1987, pàg. 5. BADAL, Ferran; GRENZING, Gerhard: 'L'orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa', L'Erol, 27, estiu 1989, pàgs. 41-44.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un orgue típicament romàntic. Disposa d'un total de 20 registres per als 2 teclats manuals de 4 1/2 octaves i d'un pedaler acoblat a l'orgue major. De la seva sòbria però elegant façana en destaca per damunt de tot la trompeteria, que presenta la particularitat de tenir els tubs doblegats cap en fora i disposats en forma de ventall.</p> | 08022-122 | Nucli urbà | <p>L'orgue actual va substituir l'antic orgue barroc, fabricat per Jaume Guilla entre 1691 i 1692, que s'havia cremat el 27 de març del 1873 durant la Tercera Guerra Carlina. El nou orgue fou construït pel mestre orguener torinès Francesco Teppati a iniciativa de l'aleshores ecònom de la parròquia de Berga, mossèn Sebastià Ibáñez i Calvet. Construït al llarg del 1896, fou acabat i inaugurat el 13 de març del 1897 i va costar 30.000 pessetes. El concert inaugural va anar a càrrec del senyor Antoni de Bargalló, organista de la parròquia de Santa Anna de Barcelona. L'any 1970 foren realitzades algunes reformes que no afectaren l'estructura de l'instrument: canvi de la tuberia de plom malmesa per una altra de plàstic, substitució de la manxa d'aire per un ventilador elèctric, canvi de la tracció mecànica manual per l'elèctrica i ampliació del pedaler de 25 a 30 notes (sense dotar-lo, però, de joc propi). Entre 1988 i 1989 fou restaurat íntegrament pel mestre Gerhard Grenzing, qui va ampliar-lo amb un joc propi de contres de 16' per al pedaler,completant així l'instrument tal i com Teppati l'havia previst. D'ençà de la seva construcció n'han estat organistes titulars mossèn Joan Reig i Moreta (1897-1906), mossèn Ramon Pujol (1906-1909), mossèn Miquel Mas i Boixader (1909-1954), mossèn Josep Armengou i Feliu (1954-1976) i Marià Miró i Alsina (1976-1998).</p> | 42.1052400,1.8470700 | 404674 | 4662104 | 1897 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43313-foto-08022-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43313-foto-08022-122-2.jpg | Física | Romàntic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Francesco Teppati | L'orgue de Berga és dels pocs orgues romàntics conservats a Catalunya, ja que la major part foren destruïts durant la Guerra Civil del 1936-1939. | 101|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||
| 43321 | Horts del casc antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-casc-antic | XIII | Es tracta d'un volum important de terrenys destinats a petits horts situats entre alguns carrers i cases del casc antic i de la primera zona de l'eixample. Són petits quadrats o rectangles on s'hi cultiven bàsicament enciams, tomàquets, alls, cebes, mongetes, carbassons, escaroles, albergínies, pebrots, patates i pastanagues. Les agrupacions més grans es troben darrera el carrer Pietat, entre els carrers Buxadé i Balmes, entre la ronda Moreta i els carrers Maixerí i Gran Via, i entre els carrers Pinsania, Torre de les Hores i Castellar del Riu. | 08022-130 | Nucli urbà | Derivats segurament de temps medievals, quan a redós de les cases hom hi tenia una petita parcel·la destinada al cultiu per al consum de la casa i la família i, en casos més grans, per a un petit comerç. Aquests horts s'han mantingut fins a inicis del segle XXI en plena explotació, i moltes botigues de Berga venen, encara avui, verdures i hortalisses d'aquests horts. | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43321-foto-08022-130-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | El seu interès rau en el fet que aquestes petites explotacions agrícoles s'han mantingut, en ple i intens funcionament, dins una ciutat de 14.000 habitants dedicada essencialment als serveis. | 85 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 43330 | Capitell romànic de l'església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-romanic-de-lesglesia-de-sant-joan | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 160. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 246-248. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Sant Joan de Berga', dins Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 125-126. BOIXADER i VILA, Lluís: 'Notes sobre l'edifici de l'església de Sant Joan de Berga i el projecte d'intervenció', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 131-132. BELLÉS, Xavier: 'L'ocell del capitell romànic de Sant Joan de Berga', L'Erol, 62, tardor 1999, pàgs. 29-31. | XII | Es tracta d'un capitell zoomòrfic que es troba dins d'un pilar entre la nau principal i la de tramuntana. El capitell es troba situat de manera que té tres cares visibles. A la cara central, la que dóna a la porta principal, hi ha dos ocells oposats que miren a les arestes corresponents del capitell. A les dues cares laterals hi ha sengles ocells que també miren a l'aresta del capitell, de manera que cadascun d'ells es situa enfrontat amb un dels de la cara central. Els quatre ocells estan representats de costat i mostren un cos força corpulent, perllongat endavant per un coll relativament llarg i gràcil, que es corba cap avall i acaba en un cap petit, provist d'un bec que recorda vagament el d'un ànec. Els ocells figuren beure en una mena de font, de peu cilíndric llarg i plat petit. El capitell conserva restes escadusseres de policromia. | 08022-140 | Nucli urbà | Hom ha atribuït aquest capitell a l'antiga església que devia haver-hi en aquest lloc abans que el 1220 comencés la construcció de l'actual. Aquesta peça, datada al segle XII, aparegué l'any 1973 en el decurs d'unes obres de neteja i adobament del temple iniciades per la parròquia. Sota la trona i a l'interior del pilar, confluència dels dos cossos de la nau principal, aparegué una petita resta de paret, amb dues columnes romàniques del segle XII lleugerament policromades i de bona factura. L'una tenia el capitell mutilat; l'altra, la que ens ocupa, presentava un extraordinari capitell figurat amb unes aus. L'excavació del paviment feu aparèixer altres elements romànics. Actualment, aquesta zona i el capitell esmentat es troben a la vista del públic, al mig de l'església, però protegits. | 42.1043700,1.8462400 | 404604 | 4662008 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 92|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 43336 | Mare de Déu de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-queralt | <p>BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 52-53. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 177. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 22-24 i 61-71. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Historia de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. AADD: 'Queralt', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991 (monogràfic). POSTIUS, Joan: Guia de Berga y su comarca y del real santuario de Queralt, Madrid, 1916, pàgs. 88 i segs. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 147-148. PEDRALS, Xavier: 'La coronació de la Mare de Déu de Queralt a l'Arxiu Històric de Berga', El Vilatà, 82, agost-setembre 1990, pàgs. 43-44. MONTAÑÀ i BUCHACA, Daniel: 'La Mare de Déu de Queralt i les epidèmies', El Vilatà, 85, desembre 1990-gener 1991, pàgs. 54-55. RAFART, Benigne: 'Queralt cap al 75 aniversari de la Coronació', El Vilatà, 75, gener 1990, pàgs. 22-23. NOGUERA i CANAL, Josep: 'La Coronació de l'any 1916', El Vilatà, 76, febrer 1990, pàgs. 34-35. SENSADA i TOR, Josep: 'Una multitud va acompanyar la Mare de Déu de Queralt en la seva estada a Berga', El Vilatà, 91, octubre 1991, pàgs. 32-37. AADD: 'Queralt, 75è aniversari de la Coronació', El Vilatà, 91, agost-setembre 1991, dossier monogràfic. ROSINYOL i LOCUBICHE, Josep M.: Les Marededéus del Berguedà, Berga, 1996, pàgs. 38-39. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 193-196. AADD: Queralt. 75è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu, Barcelona, 1991. ALCOY, Rosa: 'De nou sobre la Marededéu de Queralt', L'Erol, 35, hivern 1991, pàg. 41. LUIGI: 'Imatges del 75è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt', L'Erol, 35, hivern 1991, pàgs. 45-49. ANÒNIM: Coronación de la Virgen de Queralt, (expedient oficial), Madrid, 1916.</p> | XIV | <p>Es tracta d'una talla de fusta policromada de 53 centímetres d'alçada que representa la Mare de Déu asseguda i tocada amb un vel curt que li cobreix el cap i les espatlles i una túnica cenyida per un cinturó perlejat. A la mà dreta, estesa cap al poble, hi sosté una oreneta. Amb la mà esquerra agafa el fill, situat dempeus damunt el genoll, el qual beneeix amb la mà dreta i sosté un llibre amb l'esquerra. La Mare de Déu trepitja una bestioleta amb el peu esquerre, bestioleta que hom ha identificat amb el mal o l'heretgia. La talla és força rústega, amb un cap molt gros en proporció al cos i uns trets facials molt marcats (ulls ametllats molt grans, nas desproporcionat, galtes molt marcades i coll gros i ample). És un clar exemple de figura gòtica, tot i que alguns autors afirmen veure-hi trets romànics molt marcats.</p> | 08022-146 | Santuari de Queralt | <p>Com tantes d'altres imatges de Mares de Déu, la seva llegenda ens explica com un bou i un pastor la trobaren i ella no volgué marxar d'aquell indret. Construïda realment a la segona meitat del segle XIV, la imatge ha estat venerada des d'aleshores al seu santuari, essent davallada diverses vegades al llarg de la història amb motiu de pestes, guerres, secades, epidèmies, plagues, etc. L'any 1916, a iniciativa del pare Postius, la imatge fou coronada canònicament, la qual cosa va comportar la presència de la infanta Isabel de Borbó i del nunci del Papa entre moltes d'altres personalitats. La Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt és una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden a Berga. Aquell mateix any, la imatge fou restaurada per Dionís Renard. La corona original desaparegué durant la Guerra Civil, per bé que la imatge es salvà.</p> | 42.1046200,1.8469400 | 404662 | 4662035 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43336-foto-08022-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43336-foto-08022-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43336-foto-08022-146-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La Mare de Déu de Queralt és considerada patrona de la comarca del Berguedà i, extraoficialment de la ciutat de Berga, malgrat que en realitat ho és Santa Eulàlia. | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 43338 | Custòdia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-de-berga | <p>PERARNAU i CORTINA, Alba: 'La sagrada forma de la Custòdia', programa de la Patum, Berga, 1998. SERRA i SALA, Josep: Custódia monumental de Berga, Berga, 1944.</p> | XX | <p>La custòdia de Berga és una peça de plata, amb esmalts i incisions d'or, que pesa 20 quilos i amida 130 centímetres. A la base hi trobem representada la totalitat de la comparseria de la Patum, destacant l'excepcional solució trobada per encabir-hi els diables, que són els qui sustenten realment la custòdia. El fust es troba dividit en dues parts: inferior i superior. La part inferior consta de 4 columnes que representen les que formaven l'altar major de la parròquia, destruït el 1936, i amb 4 esmalts representant l'Assumpció, sant Pere, sant Pau i l'escut de santa Eulàlia combinat amb el de Berga. La part superior presenta la imatge de santa Eulàlia de Mèrida, patrona de Berga, amb la creu característica en forma de X, i al seu darrera hi trobem el Pi de les Tres Branques. Finalment, el Sol incorpora 4 esmalts representant Queralt, sant Francesc, Sant Joan i el Sant Crist del Castell.</p> | 08022-148 | Nucli urbà | <p>Després de la destrucció de l'anterior custòdia durant els primers dies de la darrera Guerra Civil (1936-1939), la parròquia de Berga cregué necessari de tenir-ne una altra que participés a la Processó del Corpus. L'any 1942, el rector d'aleshores, Josep Serra i Sala va encarregar el projecte al dibuixant berguedà Ramon Minoves. Aquest projecte fou exposat als magatzems Farràs de Berga perquè tothom el veiés. Aleshores s'encarregà la seva construcció a la casa Masriera-Carreras del passeig de Gràcia de Barcelona. La peça fou acabada el 1943 i inaugurada aquell mateix any a la Processó del Corpus. En deixar-se de celebrar aquesta (1970), la custòdia només s'utilitza en els oficis litúrgics dels dies de Corpus.</p> | 42.1021800,1.8449000 | 404490 | 4661767 | 1943 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43338-foto-08022-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43338-foto-08022-148-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ramon Minoves i Casa Masriera-Carreras | Fins que Berga va celebrar la Processó del Corpus (1970), la custòdia hi formava part. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||
| 43339 | Capelles votives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelles-votives | CORTINA i FARRÀS, Roger: Capelletes berguedanes, Berga, 1999. | XVII-XX | La major part han estat restaurades durant els darrers 10 anys. | En aquesta fitxa fem referència a les capelles o pavellons que contenen imatges de sants o Maresdedéu d'una forma genèrica, en el seu conjunt. És per això que la descripció també és genèrica. Normalment solen ser petites fornícules més o menys treballades ubicades a les façanes de les cases. Algunes, però, són interiors o ceràmiques. | 08022-149 | Nucli urbà | D'ençà de l'edat mitjana, ja fos pel fervor religiós o pels contratemps de pestes o guerres, trobem documentat a Berga el costum de construir pavellons o capelletes a les façanes, entrades i interiors de les cases, dedicades a diferents sants, santes o a la Mare de Déu. Aquest costum va tendir a desaparèixer entre 1820 i 1823 per imposició dels governs constitucionals. No fou fins a la segona meitat del segle XIX, i especialment durant el darrer terç, quan es va recuperar aquesta tradició. Els estralls de la Guerra Civil i algunes reformes han fet desaparèixer moltes d'aquestes capelletes, per bé que encara se'n conserven unes 50 dins del nucli urbà de Berga. La més antiga seria la de Sant Eloi que es troba a la plaça de Santa Magdalena (datable al segle XVII) i les més modernes un parell d'inaugurades el 1999. | 42.1024500,1.8424000 | 404284 | 4661800 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43339-foto-08022-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43339-foto-08022-149-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Malgrat que el costum de construir capelletes és força arrelat arreu del país, s'ha cregut oportú fer aquesta fitxa pel gran nombre que se'n conserven a Berga, una ciutat de poc més de 14.000 habitants. Tot i els estralls de la darrera Guerra Civil, actualment hi ha a Berga unes 50 capelles votives. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||
| 43344 | Pavelló de Suècia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-de-suecia | AJUNTAMENT DE BARCELONA. COMISSIÓ DE CULTURA: Inauguració de les obres de la Colònia Escolar Permanent de Berga, Barcelona, 1932 (reproduït recentment als Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 3, 1997, pàgs. 57-66). | XX | És un edifici en forma de caixa de fusta en el qual la continuïtat dels plans de les façanes només queda trencada per les obertures quadrades del centre. La coberta és lleugerament inclinada, que descansa sobre una estructura metàl·lica. Anteriorment constava d'un element molt singular i una torre piramidal contigua de base triangular, coronada per tres cercles de fusta sobreposats de manera sorprenent; que s'havia utilitzat com a far. Actualment no es conserva. A hores d'ara està envoltat de diversos equipaments esportius, socials i culturals. Té una superfície de 1.275 metres quadrats que es distribueixen en tres espais: arxiu comarcal, centre cultural amb sala d'actes i zona de serveis. L'estructura actual ha incorporat un semisoterrani per guanyar més espai a l'arxiu. Té un caràcter molt emblemàtic. | 08022-154 | Nucli urbà | El Pavelló de Suècia era un dels més grans de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929, situat en una zona de Montjuïc. Fou dissenyat per l'arquitecte suec Peder Clason. Acabada l'Exposició Internacional, Suècia va oferir el Pavelló a l'Ajuntament de Barcelona; aquest darrer va obrir un concurs públic als ajuntaments catalans situats a més de 500 metres d'alçada sobre el nivell del mar. Berga fou la ciutat escollida. El 1930 es situà al Pla de l'Alemany com a colònia-escola. El 1939 es convertí en caserna militar i l'edifici es destinà a estable fins a 1964 en què fou enderrocat. Finalment, el 1998 s'acordà i es finançà, per part de diverses institucions, la construcció del nou pavelló, que s'inaugurà el 2000. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1928 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43344-foto-08022-154-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Peder Clason (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 41444 | Arxiu Municipal de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-borreda | VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990 | XIX-XX | L'arxiu municipal de Borredà ,amb 4 metres lineals, consta de les següents seccions: 1.- Administració General (terme municipal, òrgans de Govern, Alcaldia, Secretaria, Personal, Correspondència i Mitjans de Comunicació) 2. Hisenda (Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitat) 3.- Juntes i Comissions, Pòsit 4. .Beneficència i assistència social (Atenció a refugiats i orfes de guerra, Accions per l'atur laboral i Cooperació i solidaritat), 5. Sanitat (Inspecció sanitària, Personal Facultatiu, Centres sanitaris municipals, Inspecció veterinària, Juntes i comissions municipals) 6. Obres i urbanisme (Planejament i gestió urbanística, Obres d'infrastructura, Immobles municipals, Obres e particulars, Activitats classificades i obertura d'establiments, Promoció de l'habitatge), 7. Seguretat pública (Cossos de seguretat, passaports, Guardes jurats, Juntes i Comissions municipals, Protecció civil), 8. Servei militar (Quintes, allistaments, lleves forçoses, Bens subjectes a requisa militar, Prestació Social Substitutòria, Correspondència militar). 9. Població (Estadístiques, Padró, Registre Civil, Junta local del cens). 10. Eleccions (Municipals, Jutge de Pau, Diputats Provincials, Parlament de Catalunya, Generals Corts i Senat, Parlament europeu, Referendums i plebiscits, Cens electoral). 11. Ensenyament (Primari, Escoles dibuix, arts i oficis, música, formació professional, escoles taller, Escoles d'adults, Juntes i comissions municipals). 13.Serveis agropecuaris i medi ambient (Censos agraris, foment forestal, Juntes i comissions municipals, medi ambient) | 08024-22 | Plaça Major nº 4, 08619-Borredà | L'arxiu municipal de Borredà conserva documentació des del s. XIX, molt fragmentada com a conseqüència de l'espoli i la destrucció provocats durant els períodes conflictius de les Guerres Carlines; pel que fa a aquesta documentació més antiga destacar que es conserven les actes de plens, registres de correspondència i comptabilitat de bona part del s. XIX tot i que en cap de les seccions es conserva sencera. Pel que fa a la documentació del s. XX aquesta només presenta 'buits' del període 1936-1939. | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41444-foto-08024-22-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'Arxiu fou ordenat l'any 2001 per Albert Rumbo, contractat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 41447 | Arxiu parroquial de Santa Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-borreda | <p>VV.AA (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> | S.XVI-XIX | <p>Tota la documentació de l'arxiu parroquial de Sta. Maria de Borredà anterior al s. XX fou traslladat a l'Arxiu Episcopal de Vic l'any als anys vuitanta del s. XX. . En aquest arxiu és conserven els següents documents catalogats: Llibres sacramentals: - Baptismes: 1.1586-1622 (lligall); 2. 1725-1797 (vol); 3. 1797-1851 (vol.); 4. 1857-1875 (vol.); 5. 1875-1883 (vol); 6. 1886-1899 (vol). - Baptismes, matrimonis i defuncions: 1. 1852-1856 (vol). - Baptismes i defuncions: 1. S. XVI-XVII (llig). - Matrimonis: 1. 1748-1898 (vol); 2. XVII-XIX (llig); 3. 1857-1898 (vol). - Defuncions: 1. 1800-1834 (vol); 2. 1835-1851 (vol); 3. 1857-1875 (vol); 4. 1875-1885 (vol); 5. 1884-1889 (vol); 6. S. XX (llig). Administració parroquial: - Aniversaris i celebracions: 1. S. XVIII-XIX (llig) - Visites pastorals: 1. S.XVII-XIX - Comptes i factures parroquials: 1.1600-1899 (llig); 2. 1675-1681 (vol); 3. S. XVIII-XIX (llig). - Llevadors i censals: 1. S. XVIII-XIX (vol.) - Llegats i fundacions: 1.1790-1850 (hospital) (llig); 2. S.XVII-XIX. - Correspondència: 1. S. XVIII-XIX (llig) - Confraries: 1. Ànimes. S.XVII-XVIII; 2. Roser, 1850-1884; 3.Confraria de Sant Joan (paraires): 1. S. XVIII; 4. Filles de Maria 81893-1927). Notarials: - Manuals: 1. 1421-1624 (llig); 2. S. XV-XVII (llig); 3. S. XV-XVII (llig); 4. 1696-1724 (vol). - Capítols matrimonials: 1.1511-1679 (llig); 2. 1680-1759 (llig). - Testaments: 1. S.XVII (llig); 2. S. XVII-XVIII (llig); 3. S. XVII-XVIII (llig); 4. S. XIX (llig); 5. S. XIX (llig). - Actes notarials: 1. S. XVII (llig); 2. S. XVII (llig); 3. S. XVII-XVIII (llig); 4. S. XVIII (llig); 5. S. XIX (llig). - Vària: 1. S. XVIII-XIX (llig) -Pergamins: 1. 1620 (1 pergamí)</p> | 08024-25 | Arxiu Episcopal de Vic, Plaça Santa Maria nº 3, 08500- Vic | <p>La primera església pre-romànica, documentada des de l'any 856, fou substituïda al s. XI per un nou edifici romànic que es va mantenir amb peus fins a començaments del s. XVIII tot i que des de finals del s. XVI i molt especialment al llarg del s. XVII s'amplià amb la construcció de capelles laterals que van acollir els altars de les Confraries de Sant Joan i Sant Martí, del Roser i de Sant Pere; també es modificà l'absis per tal d'encabir-hi un nou presbiteri amb el cambril de la Mare de Déu de la Popa. Tot i que l'any 1718 s'iniciaren les obres de construcció de la capella del Sant Crist i que aquesta s'inaugurà el 1720, l'església devia tenir, als ulls del rector i dels habitants de Borredà un aspecte antic ja que el 1784 el batlle i els regidors, d'acord amb el rector i els obrers de les Confraries acorden iniciar les obres de la nova parroquial. La nau s'allargà notablement, es va refer la volta i el 1790 començaven les obres del campanar. Malauradament fou incendiada durant la Guerra Civil (1936-39) perdent-se els retaules barrocs que la decoraven. L'església i el seu terme parroquial pertanyien als dominis jurisdiccionals del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l'any 886, tot i que formaven part del bisbat d'Urgell i a partir de l'any 1596 del de Solsona, fins que a l'any 1835, i com a conseqüència de la desamortització va desaparèixer el monestir de Ripoll, la parròquia de Sta. Maria de Borredà passà a formar part del bisbat de Vic.</p> | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 41494 | Cambril de la Mare de Déu de la Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cambril-de-la-mare-de-deu-de-la-popa | PLADEVALL, A. (1979) 'La Mare de Déu de la Popa de Borredà', a La Popa, nº 2, Borredà VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Situat darrera de l'altar major i a un nivell més elevat, s'hi accedeix per una escala lateral i és format per dos espais, una sala o oratori que coincideix amb les capelles laterals i que fa avantsala del cambril pròpiament dit. Al cambril hi ha la imatge de la Mare de Déu asseguda en un tro i coronada, de 50 cm d'altura. Amb la mà dreta s'aguanta el pit que mama el Fill, assegut sobre el genoll esquerre, al mateix temps que amb les mans sosté un llibre. Ambdós personatges porten corona i elegants vestits. Ambdós espais estaven decorats amb pintures murals al fresc de les quals només es conserven les de l'avantsala del cambril. Les pintures, d'estil matusser, són molt semblants a les que es conserven al Santuari dels Oms i el de falgars, i sembla que foren iniciativa de Paulino Puig de Cal Campalans, entre 1880 i 1890; els frescos representen diferents vistes de Borredà: el carrer de Manresa des de llevant, vista general del poble, la Baixada del Vinyal, etc. | 08024-80 | Plaça de l'Església s/n 08619-Borredà | El cambril que acull la imatge de la Mare de Déu de la Popa és va construir al s. XVIII i formava part de les obres d'ampliació de l'església parroquial, efectuades entre 1720 i 1790. Les pintures murals que decoren l'avantsala o oratori són del s. XIX i més concretament als anys immediatament posteriors al còlera de 1854; es van pintar després que i després de la terrible malaltia que assolà el poble i en agraïment a la Verge. La imatge de la Mare de Déu de la Popa que presideix l'altar major de l'església parroquial de Borredà és una talla de l'any 1940 per encàrrec del rector Mn. Maurici Soler. La talla recorda la última imatge que fou destruïda l'any 1936 i que havia estat renovada més que restaurada l'any 1928 per l'escultor vigatà Eudald Brunet i la restauració de la qual havia pagat, íntegrament, Antònia Bardolet d'Estabanell. Tot sembla indicar que el culte marià fou introduït a Borredà pel monestir de Ripoll i que la primera imatge era una talla romànica del s. XI que representava Maria amb el Nen. Amb tot al s. XIII o XIV es substituí per una de nova, una talla gòtica que ja representava la Mare de Déu de la Popa, és a dir la característica iconografia de la Marededéu donant el pit al seu fill i que en altres contrades és coneixen amb el nom de Mare de Déu de la Llet, Mare de Déu de la neu o amb el topònim del lloc (L'Estany, Puiggrós, Falgars, etc.) i és que el nom de 'Popa' prové del mot català antic sinònim de 'mamella' i del qual deriva el verd 'popar' o 'mamar'. | 42.1353500,1.9939800 | 416860 | 4665294 | 1790 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41494-foto-08024-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41494-foto-08024-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41494-foto-08024-80-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La imatge actual és una restauració d'una imatge de principis del s. XX que fou restaurada a partir de criteris poc respectuosos amb el model original que aleshores es deuria trobar força malmès. Amb tot es tracta d'una imatge que recorda la tipologia gòtica. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 41497 | Col·lecció de Pintura de l'Ajuntament de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-de-borreda | XX | La col·lecció de quadres a l'oli i aquarel·les procedeix de l'organització del concurs de Pintura i els olis i les aquarel·les corresponen als primers premis d'aquest concurs que es realitzar anualment des de l'any 1976. L'Ajuntament de Borredà disposa de 27 teles que s'exposen en diferents dependències municipals. Atenen a les bases del concurs, les obres representen imatges parcials o generals del nucli de Borredà. D'entre els pintors premiats destaquen: Sallent, Vila Arimany, Besora, Romero, Canals i Amills. | 08024-83 | Plaça Major nº 4, 08619- Borredà | El Concurs de Pintura ràpida de Borredà és el més prestigiós i concorregut de la comarca del Berguedà. La primera edició va tenir lloc l'any 1976 i s'ha mantingut, només amb la interrupció d'un any, fins a l'actualitat. | 42.1356800,1.9940100 | 416863 | 4665330 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41497-foto-08024-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41497-foto-08024-83-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 41516 | Arxiu documental de cal Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-documental-de-cal-grauges | VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII-XIX | L'arxiu es conserva en bon estat, ben guardat en caixes normalitzades a l'Arxiu Municipal de Borredà, pendent de la seva ordenació. | Arxiu format per documentació en paper dels segles XVIII i XIX agrupats en diferents lligals. Els documents més antics (s. XVIII) corresponen a notarials (compra-vendes,àpoques, invenatis, capítols matrimonials, testaments, correspondencia, plets, censals i censos) en paper de la família Graugés. Pel que fa a la documentació del s. XIX, també tota en paper, a més de la documentació familiar (en la qual destaca un plec molt important quan a nombre de cartes) hi ha documentació corresponent a l'Ajuntament de Borredà. | 08024-102 | Plaça Major nº , 08619- Borredà | La família Graugés cedí a l'Ajuntament de Borredà el fons documental localitzat a les golfes de la seva casa i que és format per documentació en paper dels s. XVIII i XIX. Ingressà a l'arxiu municipal a finals de l'any 2003. | 42.1357300,1.9940700 | 416868 | 4665336 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 41518 | Cisterna de cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-cal-vilardell | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XIX | Cisterna de planta quadrada de dos pisos, feta amb carreus ben treballats i polits, col·locats a trencajunt i units amb morter de calç. La cisterna, construïda a mitjans del s. XIX, es adossada al mur de tramuntana de la casa de cal Vilardell i molt a prop del mur de llevant de l'església parroquial. Al pis superior la cisterna fa de terrat de la casa i un pou permet accedir a l'aigua. | 08024-104 | C/ Manresa, 08619-Borredà | Documentat des del s. XVII el mas Vilardell era situada prop de l'església parroquial i havia incorporat les terres de l'antic mas Sala; al costat de la masia es va construir dues cases, per cadascun dels dos fills que es dedicaren a fer de paraires i teixidors. Les cases comptaven amb un pati, una era i un hort i a la planta baixa hi havia la botiga i el taller dels fadristerns Vilardell que aleshores eren teixidors de lli. Al primer pis de la casa hi havia la cuina, el menjador i dues cambres i a les golfes la matèria primera i el producte elaborat, a punt de vendre. Al s. XVIII figuren com una de les famílies benestants de Borredà i com a tals l'hereu de cal Vilardell es nomenat, l'any 1709, administrador de la batllia de Borredà. Els Vilardell foren al llarg del s. XVIII regidors del Comú de Borredà, propietaris del molí del Vilardell, a la riera de Merlès, i de la masia del mateix nom, situada a la parròquia de Santa Maria de la Quar (avui municipi de la Quar). A finals del s. XVIII els Vilardell s'enfrontaren amb el rector, el gremi de Paraires i Teixidors, i el Comú de Borredà en un plet que impedí la construcció de l'Hospital de Borredà que s'havia d'alçar prop de l'església i en terres dels Vilardell. En aquesta casa va néixer Miquel Vilardell i Picas (1904-1986) metge rural de Borredà i alcalde entre 1963 i 1975. | 42.1352000,1.9938600 | 416850 | 4665277 | 1863 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41518-foto-08024-104-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 41520 | Alcova de cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alcova-de-cal-vilardell | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | L'alcova de cal Vilardell conserva un magnífic llit d'estil olotí amb un gran capçat format per dos cossos, l'inferior rectangular i el superior quadrat que és el que conté la imatge pintada, d'una gran qualitat, de la mare de Déu dels Dolors. Es un llit de noguer conservat en molt bon estat així com tota la roba de llit, inclòs el cortinatge de puntes que separa l'alcova de la resta de l'habitació. | 08024-106 | Carrer de l'Església, 08619-Borredà | Documentat des del s. XVII el mas Vilardell era situada prop de l'església parroquial i havia incorporat les terres de l'antic mas Sala; al costat de la masia es va construir dues cases, per cadascun dels dos fills que es dedicaren a fer de paraires i teixidors. Les cases comptaven amb un pati, una era i un hort i a la planta baixa hi havia la botiga i el taller dels fadristerns Vilardell que aleshores eren teixidors de lli. Al primer pis de la casa hi havia la cuina, el menjador i dues cambres i a les golfes la matèria primera i el producte elaborat, a punt de vendre. Al s. XVIII figuren com una de les famílies benestants de Borredà i com a tals l'hereu de cal Vilardell es nomenat, l'any 1709, administrador de la batllia de Borredà. Els Vilardell foren al llarg del s. XVIII regidors del Comú de Borredà, propietaris del molí del Vilardell, a la riera de Merlès, i de la masia del mateix nom, situada a la parròquia de Santa Maria de la Quar (avui municipi de la Quar). A finals del s. XVIII els Vilardell s'enfrontaren amb el rector, el gremi de Paraires i Teixidors, i el Comú de Borredà en un plet que impedí la construcció de l'Hospital de Borredà que s'havia d'alçar prop de l'església i en terres dels Vilardell. En aquesta casa va néixer Miquel Vilardell i Picas (1904-1986) metge rural de Borredà i alcalde entre 1963 i 1975. | 42.1353300,1.9937100 | 416838 | 4665292 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 91558 | Fons documental de la parròquia de Sant Martí de Capolat a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-marti-de-capolat-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX, XX | <p>L'arxiu de Solsona conserva bona part de la documentació de la parròquia de Sant Martí de Capolat. La documentació que ens ha arribat s'inicia l'any 1876. Pel que fa a l'apartat de llibres Sacramentals, es conserven: un quadern de partides reconstruïdes, del 1876 al 1936 i un llibre de partides reconstruïdes del 1896 al 1932; un <em>Totum </em>amb enquadernació moderna amb una cronologia el 1906 al 1976 i que inclou informació sobre baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits; i un quadern de comunicació de matrimonis del 1953 al 1962.</p> <p>D'altre banda, també custodien documents d'administració parroquial: uns plecs d'expedients matrimonials de Capolat, Castellar del Riu, Coforb i Espinalbet des de l'any 1947 al 1978; una consueta en quadern de 1939; uns plecs amb documents varis sobre el cementiri, les terres, les contribucions i altres temes que van des de l'any 1892 al 1951; un quadern de comptes de l'any 1958 al 1966; uns fulls solts de comptes de l'any 1969 al 1980; uns fulls sols de comptes de Capolat, Castellar del Riu, Coforb i Espinalbet de l'any 1970 al 1981; un quadern de comptes de la rectoria de l'any 1945 al 1966; un quadern de col·lectes de l'any 1957 al 1966; un quadern d'ànimes i comptes de l'any 1957 al 1964; un novenari d'ànimes en quadern de l'any 1946 al 1966; i un quadern de comptes de Travil de l'any 1957 al 1966.</p> | 08045-117 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona | <p>La parròquia de Capolat, a diferència de la de Travil, no apareix en la falsa acta de consagració de la Seu d'Urgell, per la qual cosa sabem que en un principi qui tenia el títol de parròquia en aquests primers moments era Travil. És a partir del segle XII que comença a aparèixer com a parròquia i a partir del 1280 és esmentada sempre entre les parròquies del bisbat de la Seu d'Urgell. Dependrà del ja dit bisbat fins a la creació del bisbat de Solsona, moment en què passarà a formar part de les parròquies d'aquest.</p> | 42.0956556,1.7991142 | 400693 | 4661095 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | La documentació de Sant Quintí de Travil d'aquesta època, en ser la sufragània de Sant Martí de Capolat, també es troba en aquesta col·lecció documental. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | ||||||||||||
| 91559 | Fons documental de la parròquia de Sant Martí de Coforb a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-marti-de-coforb-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX, XX | <p>L'arxiu Diocesà de Solsona conserva bona part de la documentació que ens ha arribat de l'església de Sant Martí de Coforb.</p> <p>Per un costat es conserven llibres sacramentals: fulls solts de partides reconstruïdes de l'any 1978 al 1935; un llibre amb enquadernació moderna amb partides reconstruïdes de l'any 1885 al 1936; un <em>totum</em> amb enquadernació moderna de l'any 1940 al 1976 que inclou baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits; i uns fulls solts amb partides de baptismes desconstruïdes i permisos de sepultura del segle XX.</p> <p>Per d'altre, també es conserven documents de l'administració parroquial: un quadern de comptes de l'any 1958 al 1966; un quadern de comptes de la rectoria del 1935 al 1966; un quadern de comptes de la capella de Sant Andreu de Farners de l'any 1958 al 1966); un quadern d'ànimes i comptes del 1957 al 1964; i un quadern de col·lectes de l'any 1957 al 1966.</p> | 08045-118 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona. | <p>La primera vegada de la qual tenim esment documental d'aquesta parròquia és en la falsa acta de consagració de la Seu. Al llarg dels segles XIII i XIV no torna a aparèixer en les llistes de parròquies i sabem que a finals del segle XIV era administrada pel rector d'Espinalbet. A partir del segle XV apareix supeditada com a sufragània d'Espinalbet.</p> <p>Aquesta església, com la majoria de les de la zona, formava part de les parròquies del bisbat de la Seu d'Urgell, però amb la creació del bisbat de Solsona va passar a ser de Solsona.</p> | 42.0956556,1.7991142 | 400693 | 4661095 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | |||||||||||||
| 91560 | Fons documental de la parròquia de Cal Rossinyol a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-cal-rossinyol-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX, XX | <p>Aquest fons documental està constituït per diferents documents provinents de Cal Rossinyol i que actualment es conserven a l'arxiu de Solsona.</p> <p>El fons està compost per: un conjunt de documentació de cal Rossinyol de Coforb dels segles XIX i XX; un llibret anomenat 'Àlbum de l'usine de Marchienne', de 1887, dins el qual hi ha una carta de Ramon Cases al seu cunyat Pau Montanyà; un llibret de Mariano Tejada anomenat 'Nociones de Aritmética al alcance de los niños con el sistema métrico Decimal y el de Monedas', publicat l'any 1864, i que consta d'una signatura de Joan Montanyà; plets contra Martí Montanyà; factures diverses; contribucions; documents de Martí Montanyà i Viladàs; documents de Pau Montanyà i Canudes; documents de Joan Montanyà i Canudes, Joan Montanyà i Eures, Lluís Montanya i Eures; documentació de les finques de Cal Bisbe, Cal Llagasta i la Canya de Correà, Ca l'Alen, Cal Calbet i Cal Rossinyol de Coforb; Textos i impresos (poesia); documentació diversa (esqueles, targetes, catàleg d'eines industrials); documentació municipal del 1819, 1822, 1882 i 1905; i documentació del sometent de Capolat, del qual n'era caporal Pau Montanyà.</p> | 08045-119 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona. | <p>Cal Rossinyol era un mas de la parròquia de Sant Martí de Coforb. L'edifici va ser destruït als anys 90 del segle XX, pel que només es conserven les restes de la seva pallissa.</p> | 42.0956874,1.7991249 | 400694 | 4661098 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | |||||||||||||
| 91634 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-capolat | XIX-XXI | <p>L'arxiu municipal de Capolat conserva bona part del patrimoni documental del municipi. La part més important és la generada per les institucions administratives municipals al llarg de la història. També aplega fons d'institucions, d'entitats i fons personals.</p> <p>El quadre de fons que aplega la informació bàsica d'aquest arxiu és el següent: Fons de l'administració local (Ajuntament de Capolat), fons públics no municipals (jutjat de pau de Capolat -1871 al 2009), fons privats (cambra agrària local/germandat de llauradors i ramaders/ sindicat agrícola -1940 al 1996, i delegació local de FET y de las JONS -del 1944 al 1975).</p> <p>D'aquestes diferents col·leccions documentals, la més rellevant és la de l'Ajuntament de Capolat amb documents que van des del 1871 al 2020 i en la qual hi ha 1.482 unitats de descripció.</p> | 08045-133 | En el mateix edifici de l'Ajuntament de Capolat. | <p>Fins l'any 1996 la documentació municipal de Capolat s'anava guardant en les cases particulars dels alcaldes o secretaris del poble. Finalment, l'any 1996, es van inaugurar les dependències actuals de l'ajuntament i la documentació es va traslladar allà.</p> <p>Aquest mateix any es va fer una intervenció per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i es va traslladar el fons a l'Arxiu de Berga. L'Ajuntament es va adherir al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona el juny de 2005.</p> | 42.0956715,1.7991142 | 400694 | 4661096 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | |||||||||||||
| 91637 | Plantació de Tulipmania | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantacio-de-tulipmania | <p>Tulipmania és una horta de tulipes situada en terres de Sorribes, a Coforb. Aquesta horta és un <em>Showgarden</em>, en el qual les persones paguen una entrada per visitar la plantació o per recollir un ram de flors. Al llarg de l'any fan dues temporades diferents: la de tulipes durant la primavera i una segona de dàlies, al llarg de l'estiu i la tardor. Durant la temporada de tulipes s'hi poden trobar un total de 15.000 tulipes, de 24 tipologies diferents.</p> <p>A banda de la venta de les flors, el principal objectiu del projecte és donar a conèixer les diferents variants d'aquestes plantes i crear un espai singular on els visitants puguin anar a passar el dia, a fer una visita guiada, un pícnic, un taller, una sessió de fotos o assistir a algun dels esdeveniments que hi organitzen al llarg de l'any.</p> | 08045-135 | Es troba a la zona de Coforb, a l'extrem oriental del municipi actual de Capolat. | <p>El projecte va néixer per crear un espai natural turístic d'inspiració holandesa al Berguedà. La idea va sorgir al 2019 i la prova pilot es va fer el 2020 i, tot i que degut a la pandèmia no van poder fer tots els esdeveniments i actes que tenien planificats, el projecte va tirar endavant gracies a la bona adaptació de les plantes a la zona i a l'interès dels visitants.</p> | 42.0919830,1.7936924 | 400240 | 4660693 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | ||||||||||||||
| 91638 | Documents sobre Capolat a l'Archivo Histórico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documents-sobre-capolat-a-larchivo-historico-nacional | XIX-XX | <p>A l'Archivo Histórico Nacional es conserven diferents unitats documentals vinculades amb Capolat. Per un costat trobem una unitat documental composta amb la següent descripció: 'Juan Pregonas, con Teresa y José Capdevila Mas y Casadejús, sobre la adjudicación de la heredad i bienes que dijó Benito Mas. Capolat'. Per altre costat, tenim una unitat documental simple amb el segell de l'Ajuntament de Capolat de 1877 que es pot trobar digitalitzada al portal PARES. Per últim, trobem la Causa General de Capolat, que és un document fet pel tribunal Suprem franquista al llarg del 1940-1944. Aquest expedient conté la relació de persones residents en el municipi que durant la 'dominación roja' van ser assassinades o van desaparèixer; la relació de cadàvers recollits en el terme municipal, de persones desconegudes o residents que van morir durant la 'dominación roja'; i la relació dels turments, les tortures, els incendis d'edificis, saquejos, destruccions d'esglésies i objectes de culte, profanacions i altres fets delictius de gravetat o amb conseqüències greus; els decrets; les diligències; les certificacions; les providències del fiscal i del jutge; els informes de la Guàrdia Civil i de l'Ajuntament; les declaracions de testimonis; les relacions i els justificants. Aquesta unitat documental composta també es troba digitalitzada al portal PARES.</p> | 08045-136 | C. Serrano, 115, 28006 Madrid | 42.0956874,1.7991249 | 400694 | 4661098 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | ||||||||||||||
| 91639 | Documents sobre Capolat al Centro Documental de la Memoria Histórica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documents-sobre-capolat-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p>En el Centro Documental de la Memoria Histórica hi ha diferents documents referents a l'ajuntament republicà de Capolat. Tots ells digitalitzats al portal PARES.</p> <p>Per un costat trobem una unitat documental composta amb els expedients de constitució dels ajuntaments de la comarca, entre els quals es troba Capolat. En una altra unitat documental composta hi ha la documentació sobre les confiscacions fetes en alguns ajuntaments de comarca del Berguedà, per ajuntaments o organitzacions polítiques i les reclamacions de particulars per recuperar els béns confiscats. Finalment, en una última unitat documental composta hi ha els expedients d'assumptes municipals com el cens de població flotant, irregularitats en la constitució de Consells municipals i informes de confiscacions de diferents municipis, entre els quals es troba Capolat.</p> | 08045-137 | Calle Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | 42.0956874,1.7991249 | 400694 | 4661098 | 1936-1939 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | |||||||||||||
| 91651 | Fons documental de Capolat al Archivo Ducal de Medinaceli. Casa Segorbe-Cardona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-al-archivo-ducal-de-medinaceli-casa-segorbe-cardona | X-XVII | <p>A la secció Catalunya de l'Archivo Ducal de Medinaceli hi trobem documents que fan referència a Capolat (Sección Cataluña general. Pallars).</p> <p>Destaquen tres documents que parlen exclusivament de persones i llocs del municipi. Per un costat trobem un pergamí de 1298 en el qual Bernat Besora de la parròquia de Sant Martí de Capolat fa homenatge al noble Pons de Guàrdia, que està en el subapartat 'miscelanea general'. Per d'altre, en el fons de documentació religiosa es troba una unitat documental composta on el cavaller Ramon de Guàrdia fa donació per la creació d'un hospici a la capella del castell de Capolat (1280) i una altra unitat composta amb documents entre els anys 990 i 1693 que tracta sobre el benefici de Santa Margarida de Prades a l'església de Sant Martí de Capolat.</p> | 08045-140 | Carrer del Mercadal, 19, 25620 Tremp, Lleida | <p>Capolat va ser part del Ducat de Cardona durant gran part de la seva història. Durant l'època moderna es van acabar unint a la casa de Medinaceli a través del matrimoni entre Juan Francisco de la Cerda i Catalina d'Aragó i Cardona. És per aquest motiu que bona part dels documents vinculats a les seves terres estan actualment a l'arxiu Medinaceli.</p> <p>Aquest arxiu té diverses seus per tot el país. Una de les seus de l'arxiu 'Catalunya General' es troba al Pallars Sobirà, com a arxiu complement de l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà.</p> | 42.0956636,1.7991142 | 400693 | 4661095 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91651-140.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | ||||||||
| 91659 | Sarcòfags de Sant Quintí de Travil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofags-de-sant-quinti-de-travil | <p>BONET, Violant (2005). Informe del procés de conservació-restauració de tres sarcòfags procedents de St. Quintí de Travil (Capolat). Inèdit.</p> <p>GUÀRDIA, J. (2004). Informe intervenció Sant Quintí de Taravil, juny-juliol 2004: Arxiu Servei d'Arqueologia.</p> <p>GUÀRDIA, J. (2004). Memòria de la intervenció arqueològica a Sant Quintí de Taravil (Capolat, juny-juliol 2004). Arxiu Àrea Coneixement i Recerca. Núm. mem. 5738.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XII-XIII | <p>La col·lecció està composta per tres sarcòfags provinents del cementiri medieval de Sant Quintí de Travil. Actualment, es troben en dipòsit temporal a l'Ajuntament de Capolat. Els tres sarcòfags estan tallats en blocs de pedra tosca.</p> <p>El sarcòfag 1 té la planta lleugerament ovalada. El buidatge té forma antropomorfa amb els angles arrodonits i el fons pla. Està bastant degradat, ja que estava en un marge exterior del cementiri i la seva descoberta va conduir a la realització de les excavacions arqueològiques al cementiri. A l'estiu de 2005 va ser restaurat per la restauradora Violant Bonet. El sarcòfag corresponia a un enterrament infantil.<br /> <br /> El sarcòfag 2 també té una planta ovalada, amb un buidatge en forma antropomòrfica amb els angles arrodonits i el fons pla. Quan el van trobar encara conservava la llosa de pedra a sobre. El sarcòfag contenia restes d'un individu perinatal d'uns 7 o 8 mesos.<br /> <br /> El sarcòfag 3 té el buidatge paral·lel a les cares exteriors i presenta una línia de fractura important que afecta el costat esquerre i el fons del sarcòfag. Li falta el lateral del darrere i part el fons. Aquest sarcòfag va ser reaprofitat com a carreu del mur del cementiri d'època moderna. També va ser restaurat el 2005 per Violant Bonet.</p> | 08045-141 | Actualment es troben a l'ajuntament, a la zona de Coforb, a l'extrem oriental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Els tres sarcòfags estan datats, per la seva tipologia, al segle XII -XIII. Formaven part del cementiri de l'església medieval de Travil. Aquest cementiri va ser excavat el 2004 per l'empresa Arqueociència sota la direcció de Jordi Guàrdia.</p> | 42.0956991,1.7991252 | 400695 | 4661099 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91659-141.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 85 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | |||||||
| 91673 | Mare de Déu dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-dels-tossals | <p><span><span><span>AA.VV.: (1981). Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. II, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 262.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AA.VV.: (1994). El Berguedà [Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, 5], Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, p. 49, fig. p. 50.</span></span></span></p> <p>BALLARÍN i MONSET, Josep M. (1984). 'Les marededéus trobades'. L'<em>Erol</em>, Núm. 10, pp. 23-26.</p> <p><span><span><span>CAMÓS, Narciso (1657). Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña, Barcelona, [reeditat per editorial orbis], p.466.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORTÉS I ELÍA, María del Agua (2001). “La Mare de Déu dels Tossals, del segle XIV”, Regió7, p.7.</span></span></span></p> <p>MIRALPEIX, Francesc, LORÉS, Immaculada (2016). Sub tuum praesidium. Sota la vostra protecció. La imatge de la Mare de Déu al Bisbat de Solsona, catàleg d’exposició, Solsona, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIV | <p>És una Mare de Déu sedent amb el nen en braços. El tron és de volum paral·lelepipèdic. Les dues figures vesteixen túniques de color daurat i la de Maria està cenyida a la cintura. Sobre les espatlles porta un mantell de color blau verdós que cau sobre la seva falda. Al cap porta un vel de color blanc que li tapa el cabell i una corona de llautó que va ser afegida al segle XX. Amb la mà dreta agafa una bola mentre que amb l'esquerra aguanta a l'infant, que es troba dret sobre la cama esquerra de la mare. Amb el peu esquerre la Verge aixafa un dragó, que és el símbol del caos. Jesús beneeix amb la mà dreta i agafa un llibre amb l'esquerra. Actualment, l'infant no porta corona. La tipologia d'aquesta escultura es correspon amb les imatges de transició cap al gòtic.<br /> <br /> A la base de l'escultura hi ha una placa clavada amb la inscripció 'Imágenes Casa Fius. Manresa' i a la part inferior del costat esquerre del tron n'hi ha una altra de pintada on diu 'restaurat l'any 1956 per P. Rosa Fius de Manresa'.</p> | 08045-142 | Plaça del Palau Episcopal, 1, 25280 Solsona, Lleida | <p>La Mare de Déu dels Tossals és una imatge d'estil gòtic esculpida probablement al segle XIV. Originalment, aquesta imatge es trobava en el Santuari dels Tossals, que li retia culte. Es conserva una fotografia antiga on es pot veure l'estat en què estava abans de la primera restauració i les corones imperials que portaven la Verge i el Nen. Va ser restaurada l'any 1956 per P. Rosa Fius de Manresa. Es pot apreciar que es va repintar la imatge tapant l'antiga policromia.<br /> <br /> Va ser dipositada en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona l'any 2004 per Mn. Ramon Viladès i Llorens, rector i representant de la parròquia. Té el número d'inventari MDCS 3956.</p> | 42.0956954,1.7991249 | 400694 | 4661099 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91673-142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91673-1420.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | |||||||
| 91755 | Col·lecció d'objectes procedents de Capolat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-procedents-de-capolat-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>Serra, R.; Bernadich, A.; Rota, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. </p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona té una gran col·lecció d'objectes procedents de Capolat. El més important de tots és la Mare de Déu dels Tossals, però se'n conserven d'altres provinents d'altres esglésies del municipi.<br /> <br /> La col·lecció d'objectes de Sant Martí de Capolat compta amb una escultura barroca, del segle XVIII, de la Marededeu del Roser, tallada amb fusta i policromada; una imatge del segle XIX de Santa Filomena jacent vestida amb roba de llana, seda i fil d'or; una creu d'altar del segle XVIII procedent de l'altar major de l'església; una creu processional del segle XIX feta de fusta i metall; un calze d'argent del segle XIX; una patena d'argent daurada del segle XIX; una patena de combregar de metall acompanyada amb una funda de lli, del segle XIX; un grup de quatre canelobres d'altar iguals, del segle XIX, de llautó i ferro, amb base piramidal, fus cilíndric amb nus central i part superior amb plat circular; dos canelobres iguals del segle XIX, fets de llautó i ferro, i amb base piramidal i part superior amb plat circular; faristol d'altar del segle XX, fet de llautó; canelobre d'altar del segle XVIII tallat en fusta; una bacina amb la imatge de la Marededeu, feta al segle XVIII en argent, fusta i llauna; i una bacina del segle XVI-XVII de llautó i amb decoració en relleu; un penó de seda, fusta i llautó, amb l'anagrama marià brodat; un paraigua de viàtic del segle XX; un drap de funerals del segle XX fet de seda; un faldellí de seda, fil i fil d'or, fet al segle XX; i un apagallums consistent en una canya coronada amb un barret de llauna, del segle XX.<br /> <br /> Pel que fa als objectes procedents de Sant Quintí de Travil hi trobem els següents: una imatge de la Marededeu del Roser del segle XVIII, d'estil barroc tallada en fusta; un crucifix de fusta i guix fet a finals del segle XVIII; un calze d'argent fet al segle XIX; i dues bacines de llautó fetes entre els segles XVI i XVII, amb decoració en relleu al voltant del botó central.</p> | 08045-149 | Plaça del Palau Episcopal, 1, 25280 Solsona, Lleida | <p>Els objectes procedents de Sant Quintí de Travil i de Sant Martí de Capolat van ser dipositats al museu l'any 2004 per Mn. Ramon Viladès i Llorens, rector de la parròquia.</p> | 42.0956934,1.7991035 | 400693 | 4661098 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91755-149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91755-1490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91755-1491.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 96|98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | |||||||
| 91775 | Retaule de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>El retaule de l'altar major de Sant Martí de Capolat és d'estructura arquitectònica, amb línies senzilles. Està decorat amb relleus i policromia. En el cos central, la policromia imita el marbre d'un color crema. Al centre d'aquest cos hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Martí.</p> <p>La imatge de Sant Martí Bisbe és una talla de fusta policromada. Està dret amb el genoll esquerre lleugerament avançat. La túnica daurada i blanca que porta va cenyida a la cintura i sobre les espatlles té un mantell de color daurat, blanc i vermell. Porta la mitra de bisbe i el bàcul de fusta a la mà dreta. La tipologia és molt similar a la imatge de la Marededeu del Roser que hi havia a l'església i que actualment es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> <p>Al costat de la fornícula hi ha dues peanyes amb les escultures, de menor mida, de Sant Antoni Abat i Sant Ramon Nonat. Als costats exteriors d'aquestes figures hi ha uns pilars que les separen de dues imatges més de sants: Sant Cristòfol a l'esquerra i Sant Sebastià a la dreta.</p> <p>El pis superior forma una motllura arquitectònica amb forma d'arc a la part central. Està decorada amb relleus vegetals de color daurat. Sobre aquesta motllura, en els punts on acaben els pilars, hi ha dues figures d'àngels agenollats amb les ales esteses, i, a la part central, la de la Puríssima amb una orla de raigs solars.</p> <p>Tot el retaule està recolzat sobre un pedestal de totxo i guix construït expressament per l'altar i una graonada de tres graons. Aquest pedestal està, igual que el retaule, pintat imitant el marbre i amb purpurina daurada. Sota la fornícula hi ha una capelleta de fusta amb una porta d'arc detallat i dues columnes salomòniques a la façana.</p> | 08045-154 | Es troba a la zona de l'antiga parròquia de Sant Martí de Capolat, a la zona central de l'actual municipi. | <p>És possible que les figures dels àngels i la Puríssima fossin un conjunt corresponent a un retaule anterior. La imatge de Sant Martí és barroca, i podria ser del mateix autor de la Marededeu del Roser. En construir-se, al segle XX, el nou retaule, s'haurien aprofitat aquestes imatges que ja es trobaven a l'església. L'autor tant del retaule com de les imatges és desconegut.</p> | 42.0782180,1.7530113 | 396853 | 4659213 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91775-154.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | Desconegut | 96|98|99 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | ||||||
| 91800 | Col·lecció d'objectes de Sant Martí de Coforb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-sant-marti-de-coforb | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>A l'interior de l'església de Sant Martí de Coforb hi podem trobar alguns elements destacables: Per un costat trobem la Marededeu del Roser, una escultura feta de fusta, roba i llautó. Va ser elaborada al segle XIX i representa a la Verge vestida amb túnica blau cel i un mantell blau fosc, sobre una peanya de fusta circular. Porta al nen en braços, també vestit amb una túnica del mateix color. El nen presenta només els braços i la cara policromats, la resta del cos està format per travessers de fusta amb forma. La Marededeu està dreta amb el cap una mica inclinat a la dreta, coronada. Té les dues mans cap endavant. Amb la dreta subjecta el rosari mentre que amb l'esquerra aguanta el nen Jesús. El nen també està coronat i amb les mans cap amunt aguantant un rosari amb l'esquerra. Al cap porta un mantell de punt.<br /> <br /> Una creu d'altar de llautó, feta al segle XIX. La creu es recolza sobre un peu circular. Està decorada amb relleus a la cara frontal. Els extrems superiors de la creu tenen forma trilobulada amb caps de querubins al centre. A l'encreuament hi ha una imatge de Crist crucificat i altres figures i símbols de la passió als braços, amb els anagrames de l'alfa i l'omega als extrems del braç horitzontal. El revers és llis.<br /> <br /> Corones de llum de ferro del segle XX. Aquestes corones de llum estan formades per dos cèrcols hexagonals de diàmetres diferents. El més gran es troba a la part superior, mentre que el menor està situat a la part inferior. La decoració és de rombes calats a cada cara i sis dolles tubulars a la intersecció dels costats del cèrcol superior, sobre les que hi ha bombetes. El conjunt està unit amb cadenes que després del cèrcol inferior pengen cap avall i s'uneixen al centre, d'on penja una creu. Hi ha dues corones, una a cada costat de la nau.</p> | 08045-155 | Zona de l'antiga parròquia de Coforb, a l'extrem orient de l'actual municipi de Capolat. | 42.0911091,1.7923191 | 400125 | 4660598 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91800-1550.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | ||||||||
| 91811 | Col·lecció d'objectes de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>A l'interior de l'església de Sant Martí de Capolat encara hi ha un conjunt d'objectes litúrgics i decoratius. A la sagristia hi ha una calaixera del segle XIX, feta de fusta i metall, amb cinc calaixos de l'amplada del buc; un armari del segle XIX de fusta i ferro, amb dues portes amb motllures que delimiten dos plafons a cada porta units al buc amb frontisses planes; una bacina, del segle XX, circular i llisa amb botó central i forat on hi hauria anat encaixada una imatge; una bacina del segle XX feta d'aram i ceràmica, amb la imatge de Sant Isidre al Centre; i un salpasser i una caldereta del segle XX, fets de llautó i zenc. A la capella esquerra de l'església s'hi pot observar una corona de llum del segle XIX, feta de llautó. Consta d'un cèrcol de llautó calat i decorat amb una sanefa, flanquejat per sis dolles tubulars que emmarquen els grups decoratius i que suporten sis ciris. El conjunt penja de sis cadenes que s'uneixen a un caputxó cònic que penja sota el cèrcol. A la nau hi ha un confessionari dels segles XIX-XX, fet de fusta amb una cortina de color lila; i un banc de fusta del segle XIX pintat de color marró amb respatller i faldó retallat amb forma ondulant.</p> | 08045-159 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Martí de Capolat, a la zona central de l'actual municipi | 42.0782142,1.7530991 | 396860 | 4659212 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91811-1590.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | ||||||||
| 91815 | Campanes de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Una de les campanes està el bon estat, l'altra està bastant rovellada. | <p>Dues campanes del campanar de Sant Martí de Capolat. Una d'elles és de 1957, sola fa 51x60 cm i amb el cavall 80x120x60. Està feta de ferro, bastant rovellat, i conserva el cavall que la subjecta a les parets del campanar. A la paret exterior, en relleu, s'hi pot veure una creu sobre un peu i la inscripció 'SANTA MARIA DELS TOSSALS. CAPOLAT 1957'.<br /> <br /> L'altra campana té una mida de 55 x 51 cm i està subjecta a una barra de ferro horitzontal mitjançant una cadena. La paret externa està decorada, en relleu, amb la imatge de la Puríssima a un costat, i la del Sagrat Cor a l'altre. El relleu va acompanyat de la inscripció 'AÑO SANTO DE 1950 / SANTA MARÍA'; 'FUNDICIÓN DE CAMPANAS Y RELOJES DE TORRE. MIRANDA DE EBRO (ESPAÑA) [....] DE PEREA'. El batall de la campana és de ferro forjat.</p> | 08045-160 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Martí de Capolat, a la zona central de l'actual municipi | <p>La campana de 1957 havia d'anar al Santuari dels Tossals, però ja estava enderrocat, és per això que mai la van portar allà i la van aprofitar per a l'església de Sant Martí de Capolat.<br /> <br /> L'altra campana va ser elaborada l'any 1950 a Miranda de Ebro pel taller de Perea.</p> | 42.0782000,1.7530400 | 396855 | 4659211 | 1857/1950 | 08045 | Capolat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91815-160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91815-1600.jpg | Física | Contemporani|Alfonsí | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Social | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | Una de les campanes Tallers Perea | 98|2194 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | ||||
| 91909 | Fons documental de Capolat a l'arxiu de la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-de-la-gerencia-territorial-del-cadastre-de-barcelona | XX | <p>A l'arxiu de la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona s'hi conserven diferents documents que fan referència a Capolat. Aquests, concretament, són els padrons de l'impost sobre béns immobles (IBI) del municipi de Capolat, corresponents als anys 1976, 1978, 1980, 1981, 1982, 1984, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989 i 1992. Aquests estan distribuïts en 15 unitats documentals compostes diferents.</p> | 08045-204 | Dipòsit Arxius Cervera (Carrer de Manuel Ibarra, 4, 25200 Cervera, Lleida) | 42.0956675,1.7991169 | 400694 | 4661096 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | ||||||||||||||
| 91911 | Fons documental de Capolat a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XX | <p>A l'Arxiu Nacional de Catalunya trobem diferents documents en els diversos fons de l'arxiu, en els que es parla de capolat. Per exemple, al fons de la delegació provincial a Barcelona del ministeri d'educació i ciència, hi ha un expedient per l'aprovació de la construcció de les escoles de Capolat de l'any 1958. També hi ha diferents documents sobre el municipi al fons de la delegació provincial del ministeri d'hisenda i expedients d'aprofitament forestal del 1980-81 al fons del departament d'agricultura, ramaderia i pesca. Igualment trobaríem documents als fons del departament forestal, al de la Generalitat de Catalunya de la segona república, al del govern civil de Barcelona, al de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, al de la prefectura del districte miner de Barcelona i en el fons president Francesc Macià.</p> | 08045-205 | Arxiu Nacional de Catalunya (Carrer de Jaume I, 33, 08195 Sant Cugat del Vallès, Barcelona) | 42.0956675,1.7991169 | 400694 | 4661096 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | ||||||||||||||
| 91920 | Col·lecció etnològica procedent de Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-etnologica-procedent-de-cal-sant | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Conjunt d'elements de carro, procedents de la casa de Cal Sant, a Travil, que actualment, es troben a l'Ajuntament de Capola. La col·lecció està composta per tres collars de carro, un collar de ròssec, dos tirants de ròssec amb espadelles, uns tirants per lligar l'animal als rascles, una brida, unes regnes, uns reculats, unes morralles de cavall, unes morralles de ruc, dos cabastrells o toceres, un bastet, un bast, dues xalmes o albardes, uns argadells o salmes, dues sàrries, una sofra, una ventrera o 'barriguera', dos parells d'estreps, dos colleters, un embós de volant, un esclopet, dues masses d'esterrossar, set bastons, una mola d'esmolar, un rampí, una escombra granera, un botavant, una enclusa per picar dalles i un xerrac. Tots, estris de pagesia del segle XX.</p> | 08045-206 | A l'interior de l'Ajuntament de Capolat | <p>Aquesta col·lecció està composta per diferents elements de tir i estris de pagès del segle XX, procedents de la casa de Cal Sant.</p> | 42.0956805,1.7991276 | 400695 | 4661097 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91920-2060.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | ||||||||
| 92030 | Fons documental de Capolat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | <p>L'Arxiu Comarcal del Berguedà conserva dues col·leccions dedicades a Capolat; la primera es correspon a un '<em>Volum d'escriptures del mas Solanelles de Capolat</em>' i té una cronologia dels segles XVII i XVIII.</p> <p>La segona colecció es correspon a la col·lecció 'Joan Gassó Bertran', on trobem fins a 9 unitats documentals diferents que tenen una cronologia d'entre els segles XIX-XX.</p> <p>En segon lloc, destaquem diferents col·leccions que poden tenir algun esment en relació a Capolat. Per exemple, el fons de la Cúria Ducal de Cardona (s. XIII-XIX). Així mateix, no podem obviar la informació que ens pot oferir el Registre de la Propietat (1768-1910), el Consell Comarcal i d'altres institucions que puguin tenir una relació amb el municipi de Capolat.</p> | 08045-233 | Carrer del Pla de l'Alemany, 0, 08600 Berga, Barcelona | 42.0956967,1.7990334 | 400687 | 4661100 | 08045 | Capolat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92030-img20220520160725.jpg | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | ||||||||||||
| 44690 | Fons documental de l'arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-0 | XX | <p>L'arxiu parroquial històric de Casserres es va passar a l'arxiu diocesà de Solsona, per a la seva òptima conservació i catalogació. Hi havia documentació des del segle XVI. Actualment la parròquia continua mantenint l'arxiu a partir de l'any 1975, llibres de baptismes, matrimoni i d'òbits, així com la pròpia documentació generada per les activitats parroquials.</p> | 08049-43 | Plaça de la Creu, 4 | <p>Ara fa uns dos anys, amb el bisbe Treserres, es va fer dipòsit de l'arxiu parroquial històric de Casserres a l'arxiu diocesà de Solsona.</p> | 42.0140900,1.8422600 | 404139 | 4651989 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44690-foto-08049-43-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | ||||||||||
| 44714 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>PLANES I ALBETS, Ramon (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius.</p> | XVI-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserva la següent documentació parroquial referent a Casserres: llibre sacramentals, llibres de confraries i congregacions, manuals notarials, testaments, capítols i un ampli apartat de documentació variada. Cronològicament hi ha documentació des del segle XVI fins l'actualitat. Dels llibres sacramentals: baptismes des de 1588 fins a 1965 (a partir de 1965 són a l'arxiu parroquial); matrimonis, des de 1602 fins a 1976; defuncions, des de 1599 fins a 1976; confirmacions, des de 1625 fins a 1896 i un interessant apartat de compliments pasquals on es referencien els habitants de cada casa, sense comptar els infants que no havien fet la comunió i que comença l'any 1878 fins a 1925. Dels llibres de confraries i congregacions hi ha la Confraria del Roser (1626-1901); la Congregació de joves (1869-1927); la Congregació de Sant Lluís i Santa Filomena ( des de 1869); l'Arxiconfraria del Cor de Maria (1879-1931); la Confraria de Sant Bartomeu i Sant Francesc Xavier (1887), La Confraria de Sant Bartomeu (1925) i l'Apostolat de la Ració (1893-1956). Hi ha manuals notarials dels segles XVI i XVII; visites pastorals dels segles XVII a XIX; cartes pastorals i Consueta (s. XVIII), censals, àpoques, vendes, fundacions, beneficis, documentació de mossens, etc.</p> | 08049-67 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix.</p> | 42.0139900,1.8423900 | 404150 | 4651978 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44714-foto-08049-67-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Varis autors | Ara fa uns dos anys, amb el bisbe Treserres, es va fer dipòsit de l'arxiu parroquial històric de Casserres a l'arxiu diocesà de Solsona. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | |||||||
| 44716 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-0 | VALLHONESTA i JUANOLA, J. (1995). Artistes i artesans a Casserres; Berguedà, núm. 33-34, desembre de 1995. Agrupació del berguedà, pàgs. 283-288 | XX | La col·lecció municipal d'art està formada, bàsicament, per pintures de diferents tècniques: olis, aquarel·les o gravats. Els primers quadres foren donats per artistes locals com Joan Queralt, Marc Camps o Antoni i Ramon Trulls. L'altra font principal d'entrades a la col·lecció és el concurs de pintura ràpida que es fa per la Festa Major. Es tracta dels quadres premiats o els que no s'han recollit. | 08049-69 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | Ramon Trulls va néixer a Manresa l'any 1921. Al març del 1937, amb 15 anys, la família es trasllada a viure a Casserres. És el seu primer contacte amb el paisatge de camps de blat, roselles, muntanyes blaves, cels nets... L'any 1940 torna a viure a Barcelona; té divuit anys, ara com alumne de l'Acadèmia de Sainz de la Maza, segueix visitant exposicions d'art i un dia surt a pintar el camp i un altra la marina. Al febrer de 1942, presentat pel crític d'art Lluís Monreal i Tejada fa la primera exposició a les 'Galerías Españolas' de Barcelona. L'any 1956 rep el 1r premi del concurs Josep Masriera. L'any 1963 torna a Casserres a pintar els cadmis i els verds xamosos, que intercala amb els suburbis i la gent que havia vist anys enrere al Poble Nou. En Joan Queralt va néixer l'any 1947 a Sarrià (Barcelona), és fill del pintor Joan Queralt i Oliva i nebot de Jaume Bofill i Mates. Format al taller del seu pare, ha exposat des del 1967. La seva obra forma part de diverses col·leccions com la de la Diputació de Barcelona, la del diari Avui o la de Lluís de Caralt. Ha il·lustrat poemes de Kavafis, García Lorca, Fulquet i Bru de Sala. Des de fa anys té instal·lat el seu taller a Casserres. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44716-foto-08049-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44716-foto-08049-69-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/