Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48682 | Llegenda del Collet de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-collet-de-les-forques | AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. | A l'Espunyola hi ha un indret conegut com el Collet de les Forques. En aquesta zona hi havia hagut un megàlit avui desaparegut. La llegenda relata que el megàlit del Collet de les Forques fou edificat pel mateix Diable, fet que comportava que el lloc fos punt de trobada de les Bruixes i els Bruixots de la contrada, els quals durant la Nit de Sant Joan hi celebraven el seu major Aquelarre. | 08078-137 | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||||||
| 48683 | Llegenda del Castell de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-lespunyola | AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. | Es poc coneguda. | La llegenda diu que el senyor de L'Espunyola era el més ric i poderós de tots els que tenien les seves possessions a prop de Berga. Malgrat tot, però, era molt senzill i bona persona, fins al punt que, quan s'enamorà, no li va fer res que l'escollida fos una pagesa vassalla seva; segurament la més pobra i miserable de totes les que vivien sota els seus dominis. Aquest amor, però, ben aviat fou mal vist per la mare del senyor, que considerava que el seu fill havia de casar-se amb algú de la seva mateixa condició social. L'animadversió de la mare per la nova parella va anar creixent quan s'assabentà que el senyor anava a veure cada dia la seva estimada per veure com feinejava, i que fins i tot havia arribat a ajudar-la en aquelles feines del camp que hom considerava pròpies de les dones. Tan com creixia aquesta animadversió de la mare creixia entre els seus súbdits l'amor i el respecte pel seu senyor, al qual veien sovint i amb qui diverses vegades alternaven i hi xerraven. Un dia que el senyor va acompanyar la seva estimada a eixercolar blat, aquesta es va ajupir, va collir un gallaret, el va besar i l'oferí al noble cavaller. Aquest també va besar la flor i la va guardar com si d'una veritable relíquia es tractés. L'amor entre ambdós va anar creixent, fins al punt que el jove senyor es veié incapaç de compaginar-lo amb les tasques pròpies de la seva condició i al final va decidir renunciar al seu senyoriu. Així, el cavaller va creure oportú de cedir els seus títols i els seus dominis al seu germà per tal de poder-se casar amb la humil pagesa que li tenia el cor robat. Quan ho va exposar a la seva mare, aquesta va tenir un disgust tan gran que caigué greument malalta. Temorós del què li pogués passar, i per tal d'evitar causar-li cap més mal, el cavaller va decidir, molt a contra seu, oblidar el seu amor, i així ho va fer saber a la seva mare. Veient que si es quedava a prop d'ella no ho aconseguiria, va decidir de marxar a la guerra. Abans de partir, però, va enviar a la seva estimada el gallaret que tots dos havien besat col·locat a l'interior d'un reliquiari d'or i brillants. En rebre aquest obsequi, la pagesa no va tenir cap dubte i va restar convençuda que el noble cavaller l'estimava. L'absència del seu amor i la por que aquest pogués patir algun mal entrant en batalla, però, van entristir la fadrina de tal manera que ben aviat caigué malalta d'amor i enyorament, sense que cap metge sabés la causa dels seus mals ni què fer per tal de poder-la guarir. Finalment, la guerra es va acabar, i el noble cavaller va retornar al seu castell sa i estalvi i carregat de glòria per les grans proeses que havia protagonitzat. El primer que feu en arribar fou demanar per la jove pageseta, i, consternat, rebé la notícia que aquesta es trobava molt malalta i que els metges fins i tot patien per la seva vida. En conèixer aquesta dramàtica situació, el cavaller va córrer a visitar-la i, tan bon punt la veié estirada al llit, la va abraçar tendrament. Emocionada, la donzella li va agrair aquest gest, però el seu goig fou tan gran i el seu estat tan delicat que, immensament feliç, va morir als seus braços. La mort de l'estimada el va afectar tan que el cavaller va creure que el buit que la donzella havia deixat al seu cor mai més cap dona podria omplir-lo, i per això va decidir renunciar a tots els seus drets i béns, els seus títols, dominis i hisendes i fer-se frare. | 08078-138 | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||||
| 48684 | Llegenda del Bressol de la Marededéu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bressol-de-la-marededeu | AMADES, J. (1989:406): Les imatges de la Marededéu trobades a Catalunya.Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGA, A.(2000:110): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. El Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Segons la tradició el dolmen el Bressol de la Mare de Déu rep aquest nom per ser el lloc on es va trobar la Marededéu dels Torrents, la qual fou venerada fins fa uns anys al Santuari dels Torrents (actualment és guardada a l'església de Sant Martí de Correà). Hi ha diverses variants de la llegenda, segons les fonts consultades, però totes són molt similars i segueixen el patró de la majoria de llegendes de les marededéus trobades. S'explica que, arran de la invasió musulmana, els cristians de la zona de Correà van decidir amagar la imatge de la Marededéu de la qual tenien molta devoció i així evitar que fos profanada pels sarraïns. Per a tal efecte van construir un gran complex amb pedres que n'assegurés la seva protecció (en algunes versions indiquen que eren les ruïnes d'antigues cultures). La presència del sarraïns s'allargà, comportant que aquells que havien amagat la imatge anaren morin fins al punt que tots els que coneixen l'amagatall havien desaparegut i comportant que restés amagada durant segles. Miraculosament fou trobada al lloc on havia estat amagada, com si hagués estat dormint, d'aquí que des de llavors el lloc sigui conegut com el Bressol de la Marededéu. La imatge fou retornada a la parròquia però la marededéu retornava al lloc on havia estat trobada, i així succeí tres o quatre vegades, fins que finalment es va decidir bastir una ermita prop del lloc de l'amagatall. Segons les versions la imatge de la Marededéu fou trobada per un bou i segons d'altres per un pastor. Segons recull Joan Amades (AMADES:1982:III,403), els malalts que tenen malalties que els metges no entenen i els qui estan atuïts creuen que es guariran si en un dia de maig, abans de la sortida del sol, s'estiren amb poca roba damunt la llosa del dolmen. | 08078-139 | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||||||
| 48699 | L'Espunyolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespunyolet | XVI | Actualment a l'Espunyola no es balla. | La dansa de l'Espunyolet és també anomenada de l'Espanyolet, és un tipus de dansa solemne, de tall senyorívol i cortesà, és considerada una de les més belles danses populars catalanes. La seva denominació ha determinat que es cregui que la procedència del ball pot ser el de l'Espunyola i que a partir d'aquí es va estendre cap altres indrets. Hi ha la suposició que l'origen de la dansa derivaria d'una antiga dansa senyorial molt estesa a l'Espanya del segle XVI, en que rebia el nom d'Espanyoleta (d'aquí l'altra denominació que rep la dansa, l'Espanyolet), la qual fou adaptada posteriorment per l'alta societat catalana. Segons Joan Amades hi ha dues variants de la dansa, l'una procedeix de l'alt Cardener, en la qual es marca un punteix de punta i taló, i l'altra, de Sant Feliu de Torelló que no fa el punteix. Es considera que el de l'Espunyola correspondria a la primera variant. En el transcurs de la dansa es realitza un canvi de parelles, per tant es considera que és un ball que era destinat a triar la promesa. Podria ser ballat per una o més parelles. Tot i que és un ball propi de ser ballat en sala, també té el caràcter de ball exterior o d'aplec. La indumentària típica pel ball és el de gala. Un dels instruments utilitzats és un flabiol cabrer o de fluixa, fet que és considerat com un ball de certa antiguitat. | 08078-154 | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | No es té constància de la dansa de l'Espunyolet al municipi de l'Espunyola, i a la bibliografia de Joan Amades tampoc hi consta cap referència. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||||
| 78705 | Festa de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-marti-0 | R. SERRA (1982). 'Aproximació a la historia de Puig-reig', Manresa. Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. www.puig-reig.cat | XVIII-XXI | A Puig-reig se celebra una festa en honor a Sant Martí, patró del poble i també de l'església parroquial. La festa de Sant Martí de Puig-reig aplega una multitud d'actes, el més conegut és la fira multisectorial que es fa durant tot el cap de setmana al centre del poble i la trobada de geganters. La festa gira també a l'entorn d' escollir hereu i pubilla. Totes les entitats locals participen en l'elecció dels dos joves que representaran el poble durant l'any. La festa de Sant Martí és també una oportunitat per conèixer altres gegants d'arreu de Catalunya, ja que s'organitza una trobada gegantera. La festa patronal se celebra amb l'arrelada tradició d'escollir la pubilla i l'hereu amb els vots de totes les entitats des de l'any 1976. | 08175-3 | Puig-reig | Les primeres referències escrites sobre el lloc de Puig-reig són del segle X, i més concretament la primera, és l'acta de consagració de l'església del castell de Puig-reig, dedicada a Sant Martí, de l'any 907. Després del llarg període medieval, en que es va configurar un paisatge i un base socioeconòmica de masies i masoveries, l'antiga vila medieval a redós del castell va desaparèixer, i el terme va esdevenir rural i de poblament dispers: fou durant els segles XVI al XVIII que es varen consolidar les grans masies d'origen medieval: el Lledó, la Serra de Cap de Costa, Trasserra, la Sala, les Comes, Farriols, el Soler de Jaumàs, la Cortada, l'Alsina, etc. i en varen sorgir de noves com Vilarrasa, Madrona, Trulls, Pellicer, Periques, etc. Fou a finals del s. XIX quan s'inicià una nova etapa de la mà de la instal·lació de faàbriques de riu que esdeveeniren colònies tèxtils i que van configurar el naixement de l'actual nucli urbà de Puig-reig, el poble i les colònies. La festa patronal de Sant Martí, en ésser una festa religiosa, es va mantenir en el calendari festiu i no fou fins als anys setanta del s. XX que es decidí impulsar-la amb la organització d'una colla d'actes de tipus popular que congregaren la població local i, mica a mica, gent vinguda d'arreu. | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78705-foto-08175-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78705-foto-08175-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78705-foto-08175-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 78706 | Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-cant-coral-catalunya-centre | SERRA, R i R.VILADÉS, R. (1993): La Polifònica de Puig-reig www.polifonica.cat www.puig-reig.cat | XX | La Polifònica de Puig-reig juntament amb la Capella de Música Burés de Castellbell i el Vilar organitzen aquest festival. El festival va néixer amb la voluntat de viure experiències amb altres corals del món i així aprendre els uns dels altres. L'exhibició és una de les més importants de la zona ja que hi participen corals de tots el món i les locals ofereixen concerts de qualitat a les comarques centrals. El Festival té el ritme de concerts fins la setmana de l'11 de setembre. Cada dia canten una o dues corals i en la cloenda actuen totes, individualment, i per acabar, de conjunt, interpretant una cançó de cada país participant. S'acaba ritualment amb l'hora dels adéus. Els Festivals inclouen actes lúdics i col·lectius. | 08175-4 | Puig-reig | El Festival va néixer l'any 1980 arran de la participació de la Coral al Festival de la ciutat txeca de Jilhava, en la qual hi van intervenir uns quants grups. fruit de la col·laboració de la Capella de Música Burés de Castellbell i el Vilar i la Polifònica de Puig-reig, i des d'aleshores els concerts es reparteixen entre les dues poblacions. D'aleshores ençà que els festivals s'han organitzat sempre conjuntament, i s'ha mantingut el costum de convidar una coral de la comarca, i també la d'acollir les corals convidades a casa de les famílies de la Polifònica i d'altres llars que s'ofereixen desinteressadament. Els festivals compten amb la col·laboració de grups instrumentals de la zona, especialment de Puig-reig, com es el cas de l'Orquestra de l'Escola Municipal de Música de Puig-reig, el grup Coral V9 de Viladomiu Nou/Gironella | 41.9732600,1.8756600 | 406845 | 4647419 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78706-foto-08175-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78706-foto-08175-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La Polifònica de Puig-reig va néixer l'any 1968 com a Coral Joventut Sardanista, provinent de la colla sardanista del mateix nom. El 1987 va adoptar el nom de Polifònica de Puig-reig. Des de 1969, Ramon Noguera n'és el director. La Polifònica de Puig-reig ha col·laborat amb les orquestres més importants i reconegudes del nostre país: Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Vallès i Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Amb aquesta darrera formació, juntament amb el Cor del Gran Teatre del Liceu, la Coral ha interpretat, en les temporades 2004-2005 i 2005-2006, la 'Missa solemnis' de L. V. Beethoven i les òperes 'Turandot' de G. Puccini (en versió escenificada) i 'Nabucco' de G. Verdi (en versió concert).En la interpretació de les grans obres ha estat dirigida per mestres reconeguts, com Manel Cabero, Albert Argudo, Javier Pérez Batista, Antoni Ros-Marbà, Josep Pons, Joan-Lluís Moraleda, Uwe Mund, Franz-Paul Decker, Alexander Radbahari, Jean Bernard Pommier, Laurence Foster, Salvador Mas i Nello Santi. Des de la seva creació fins a l'actualitat, la Polifònica de Puig-reig ha dut a terme una trajectòria de creixent activitat musical que l'ha portat a actuar arreu de Catalunya, a la majoria de països europeus i també a Israel, Mèxic, Filipines, Veneçuela, Estats Units, Canadà, Singapur, Malàisia, Colòmbia, Equador i Perú. L'any 1992 la Polifònica va acompanyar el President de la Generalitat de Catalunya en un viatge oficial a Argentina i Xile.La Coral ha estat també un dels artífexs del 'Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre' que es realitza cada setembre des de 1980. L'any 1993, amb motiu del seu 25è. Aniversari, la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 78707 | Caramelles de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-puig-reig | AMADES, Joan; Costumari català, Volum II Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. www.puig-reig.cat | XX | La tradició de les caramelles es manté viva a Puig-reig de la mà de la Societat Coral la Unió (fundada el 1927), la Polifònica de Puig-reig (fundada el 1968) i fins fa pocs anys del grup Cors Alegres (fundat el 1960). Les Caramelles es canten diumenge i dilluns de Pasqua per tots els carrers i places del poble, i també per algunes de les colònies. El repertori es variat i sovint es canten caramelles compostes per autors locals. | 08175-5 | Puig-reig | Les caramelles són cançons populars que canten les colles per a la celebració de la Pasqua, el seu cant també ha passat a anomenar-se així. És difícil datar-ne el seu començament però on més s'han conservat és a pagès. Antigament una colla de jovent seguia les cases de la població, davant algunes de les quals es feia una cantada i rebia, en recompensa, l'obsequi d'un anyell o una quantitat més o menys grossa d'ous o de diners, segons la importància de la casa. Allà les camigeres es canten el diumenge de Pasqua després de la missa, al migdia en alguns llocs del centre del poble. Tenim un testimoni escrit de la tradició puig-regenca: al volum II del Costumari Català de Joan Amades (pàg. 901) llegim: 'a Puig-reig el terme caramelles passa a camigeres'. | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78707-foto-08175-5-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A Puig-reig la gent més gran anomena a les caramelles, 'camigeres' i als qui les canten 'camiyaires'. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 78715 | Festa Major de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-fonollet | www.fonollet.net Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XVIII-XXI | La festa major de Fonollet té lloc el setembre, coincidint amb la festa patronal del sant al qual està advocada l'església parroquial des de l'època medieval, les notícies de la qual són de l'any 1167, any que ja consta com a dedicada a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa de Llenguadoc, conegut popularment amb el nom de Sant Serni. Entre els actes més destacats de la Festa Major destaca la caminada popular, missa en honor del sant, i el ball de cloenda. Tots els actes de la Festa Major tenen lloc a l'entorn de l'església i més concretament a l'era que hi ha davant la porta d'accés. | 08175-13 | Fonollet | La històrica de la parròquia de Fonollet evidència el pes de la història i les tradicions d'una petita comunitat que dispersa que, relativament allunyada dels nuclis de Puig-reig i de Casserres, ha format la seva identitat col·lectiva a l'entorn de l'església de Sant Sadurní de Fonollet. L'església, i com a tal entenem l'edifici religiós, la rectoria, el cementiri i el seu perímetre bàsic de la sagrera, i molt especialment l'espai de la plaça que des de temps immemorial ha reunit la gent del terme abans i després d'escoltar missa, pels moments feliços del baptisme i el matrimoni, en els moments tristos de l'enterrament. Quan la Festa Major o quan cal apagar foc. Tots els pobles i ciutats del nostre país, també els nuclis rurals, tenen espais de trobada i identitats: la plaça és un símbol, una realitat mediterrània. La plaça de l'església, i en aquest cas la plaça de l'església de Sant Sadurní de Fonollet, una herència cultural i religiosa de la nostra cultura cristiana. | 41.9911400,1.8353700 | 403534 | 4649448 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78715-foto-08175-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78715-foto-08175-13-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La festa es manté viva gràcies a una colla de veïns que impulsen els actes i s'encarreguen de la seva organització. | 94|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 78730 | El contrapàs dels Merolans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas-dels-merolans | 'El contrapàs dels Merolans', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Any XV Barcelona, Desembre 1905, núm 131. Recollit per Pere Feliu, soci delegat de Puig-reig, pag. 378 I 379. R.SERRA i J. MIRALDA: Merola, un poble, a Associació Cultural l'Esplai, 1990. | XVIII-XX | No es fan representacions públiques | El contra pas dels Merolans, fadrins, jo us el cantaré, tra-la- ral -la-ra, fadrins, jo us el cantaré, tra-la- ral -la-la-ra-la-ré. El Grapal com li direm, el Grapat com a primer? El Grapat el garriguer, y cal Genís el fuster. Y cal Genís el fuster, y a l'Alsina'! Serpeter. Y l'Alsina'1 serpeter, y a Vilafresca''1 patofler. Y a Vilafresca'I patofler, y a la Barraca'l violiner. Y a la Barraca'! Violiner, y el Daina també hi vol ser. Y el Daina també hi vol ser, y el Putxot I'escopeter. Y el Putxot I'escopeter, y a i Merola'I campaner. Y a la Granota l'hostaler, Alguns diuen Vilafranca. Y a Merola'l campaner, y a cal Japet el fuseller. Y a cal Japet el fuseller, y a cal Percuns l'araller. Y a cal Percuns l'araller, y a cal Roig el pigoter. Y a cal Roig el pigoter, y a Casa Nova l'arrauer. Y a Casa Nova l'arrauer, Y a cal Pla lo ganyofer. Y a cal Pia lo ganyofer, ya Subirana'l tabaquer. Y a Subirana' l tabaquer. Y a Casa Vella'! Carboner. Y a Casa Vella'1 carboner, y a Subiraneta'I gabatxer. Y a Subiraneta'I gabatxer, y a cal Riera I'escaler. Y a cal Riera I'escaler, y a la Granota l'hostaler. Y a la Granota l'hostaler, y al Molí'1 tamboriner. | 08175-28 | La cançó d'aquest ball fou dictada fa uns cent cinquanta o dos-cents anys per un pobre que vivia entre totes les esmentades cases, que en aquella època eren les úniques que hi havia en el terme de Merola, y qual cançó sembla ésser una parodia dels oficis y maneres de cada una de les citades cases. El nom del pobre que va treure aquesta cançó era Nofre i recorria les cases de Merola demanant almoina; se'l coneixia amb el renom de Mofa, a causa de la facilitat que tenia de parodiar a tothom. | 41.9081300,1.8832600 | 407381 | 4640179 | 08175 | Puig-reig | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78730-foto-08175-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78730-foto-08175-28-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La cançó d'aquest ball fou dictada fa uns cent cinquanta o dos-cents anys per un pobre que vivia entre totes les esmentades cases, que en aquella època eren les úniques que hi havia en el terme de Merola, y qual cançó sembla esser una parodia dels oficis y maneres de cada una de les citades cases. El nom del pobre que va treure aquesta cançó era Nofre i recorria les cases de Merola demanant almoina; se'l coneixia amb el renom de Mofa, a causa de la facilitat que tenia de parodiar a tothom. | 94|98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 78752 | Refranys del terme municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranys-del-terme-municipal | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XX-XXI | - Puig-reig, dona maca i home lleig - Qui fa un cove fa un paner, i una cistella si convé. - Ametllans, pillos i gurmans - De l'Ametlla a Casetllar i de Gósol a Borredà: tot això es el Berguedà - Puig-reig es el clot de l'infern | 08175-50 | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||||||
| 78779 | Pintures romàniques de Sant Andreu de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-sant-andreu-de-cal-pallot | <p>SERRA, R. (1982). 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig SERRA, R (1995): 'El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà' L'Erol 48, p. 24-28. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.9 SERRA, Rosa; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). Sant Andreu de cal Pallot”, Catalunya Romànica, vol. XII“ El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 392-398</p> | XIII | Consolidades però conservades en estat molt precari | <p>Fa uns anys foren descobertes unes restes, molt fragmentades, de pintura mural romànica que ornamentaven la capçalera interior de l'església de Sant Andreu de cal Pallot, les quals foren consolidades pel Servei de Restauració de la Generalitat l'any 1985. Aquestes pintures pertanyen al corrent estilístic neobizantinitzant i són datades a la primera meitat del segle XIII. Les restes conservades decoraven l'absis, l'arc triomfal i part de la nau de migdia. A l'absis es conserven restes de pintura a la part inferior, amb els característics cortinatges i un fragment de decoració geomètrica de la finestra. Al costat de migjorn hi ha un grup de quatre personatges sota la inscripció MULTA, al·lusiva a la multitud dels pobles. A l'arc triomfal es conserven restes d'ornamentació vegetal i geomètrica, així com la figura d'un personatge de perfil. Als murs de la nau, del costat de migjorn, hi ha tres creus pintades inscrites dintre d'uns cercles, i un fragment rectangular que representa el tema de la Psicostasi o pesament de les ànimes per Sant Miquel en el Judici Final.</p> | 08175-77 | Església de Sant Andreu de cal Pallot | <p>L'església de Sant Andreu de cal Pallot és una construcció romànica del segle XII, i era coneguda amb el nom de Sant Andreu Gamissans, topònim que es va conservar fins el segle XVIII. Antigament era parròquia, i ho va ser almenys fins passat el 1312. Les pintures s'inscriuen dins el corrent estilístic neobizantinitzant, datades entre els anys de 1230 i 1250. Es tracta d'un dels últims períodes de la pintura romànica catalana. Sembla que cal descartar l'atribució que inicialment s'havia fet d'aquestes pintures al mestre de Lluçà. L'obra de Sant Andreu de cal Pallot comparteix molts trets comuns a moltes pintures catalanes de l'època i podrien ser del mateix autor que les de Sant Martí de Puig-reig.</p> | 41.9722400,1.9101600 | 409702 | 4647268 | 08175 | Puig-reig | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78779-foto-08175-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78779-foto-08175-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78779-foto-08175-77-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 78789 | Col·lecció de Ceràmica ibèrica del Serrat de l'Oca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-ceramica-iberica-del-serrat-de-loca | SANCHEZ, E (1988). 'Jaciment inèdit en fase d'excavació. Memòria de la campanya de 1987, Servei d'Arqueologia de Catalunya. SÁNCHEZ, E., [et al.] (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 189-194 SÀNCHEZ, E., [et al.] (1991). El Serrat de l'Oca (Puig-reig, Berguedà). Assentament del segle VI a C. a la Catalunya Central”. A :Pyrenae. | VI a C | Conjunt de ceràmica procedent del jaciment del Serrat de l'Oca, situat cronològicament al segle VI aC, en un moment de transició entre el bronze final o l'edat del ferro i el període protoibèric. La col·lecció es conserva a l'Ajuntament de Puig-reig, exposada en una vitrina. Entre el conjunt destaquen 11 peces que es troben en més bon estat de conservació. Concretament, ceràmica feta a mà pròpia del bronze final (coneguda com hallstàtica), amb quatre vasos de formes diverses de superfícies brunyides i cuidades, cinc recipients (bàsicament olles) amb superfícies menys acurades i rugoses, i dos plats-tapadores bàsicament brunyits. Les decoracions són variades: majoritàriament a cordons aplicats amb incisions o impressions (de cardium, incisions en espiga i impressions de cordill metàl·lic enrotllat). El conjunt també inclou fragments de ceràmica feta a torn, probablement de tipus ibèric importada de la zona costanera. | 08175-87 | Sala de reunions regidoria d'Urbanisme, Ajuntament de Puig-reig, Carrer Pau Casals, 1 | Les excavacions fetes als jaciments del Serrat de l'Oca i al Serrat dels Lladres han pogut demostrar que al terme municipal de Puig-reig hi havia emplaçaments humans estables abans del segle VIII a.C., en el període del Bronze final i el ferro, caracteritzats per l'abandonament de la vida cavernícola i el desenvolupament d'una agricultura que possibilitava els excedents agraris amb la proliferació de sitges i un interessant sistema d'emmagatzement d'aigua; aquestes comunitats entraren en contacte amb els pobles colonials, i es produí un clar procés d'iberització (Serrat dels Lladres), amb importants restes constructives i ceràmiques a l'entorn del segle IV a.C. El jaciment fou localitzat pel grup d'aficionats locals del Centre Excursionista de Puig-reig a principi de la dècada de 1980. L'any 1987 Eduard Sánchez va portar a terme una prospecció arqueològica en aquest indret, dins un programa d'investigació de les conques altes del Llobregat i el Cardener. Els anys 1988 i 1989 es va realitzar l'excavació del jaciment, sota la direcció d'Eduard Sánchez i Goreti Vila. El material recuperat va ser dipositat a l'Ajuntament de Puig-reig el 1987. | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78789-foto-08175-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78789-foto-08175-87-2.jpg | Física | Antic|Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 80|79|81 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 78813 | Resclosa i canal de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-lametlla-de-merola | VV.AA (2004): L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial. SERRA, Rosa: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d TERRADAS SABORIT, I. (1978).'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. TERRADAS SABORIT, I. (1980).'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona TERRADAS SABORIT, I. (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, I (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa SERRA, Rosa (2000).. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. VALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Genesi i revaloritzacio, a Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. | XIX-XX | La resclosa i el canal actuals són fruit d'un seguit d'obres que tenen com a punt de partida l'estructura hidràulica d'un vell molí fariner que funcionava des de començaments del s. XIX. Amb el pas dels anys i amb la concessió d'aprofitament hidràulic augmentada per a usos industrials, es construeix el nou canal o rec que, seguint les corbes de nivell i la forma del meandre del riu, porta l'aigua des de la resclosa fins a la turbina. La resclosa, una imponent estructura de pedra i formigó de finals del s. XIX, també substituí la vella de fusta. L'obra d'enginyeria hidràulica fou autoritzada per l'enginyer encarregat del servei d'aigües de la conca alta del Llobregat que, en nom de la secció de foment de la Diputació de Barcelona, verificava sobre el terreny el projecte de resclosa i embassament, i inspeccionava la seva construcció. | 08175-111 | Camí de la Resclosa, 08736-L'Ametlla de Merola | L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc: La Colònia. La fàbrica va tancar portes l'any 1999. | 41.9110900,1.8834200 | 407398 | 4640507 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78813-foto-08175-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78813-foto-08175-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78813-foto-08175-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La resclosa i el canal són claus en el sistema de funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interesos del sector minihidráulic a Catalunya. | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 78831 | Torre Nova de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-nova-de-cal-pons | R.SERRA i R.VILADES (1987): la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials CLOTET, D i SERRA, R. 'Els amos de les colònies', a Històries del riu. El llegat de les colònies, Regió7, 2005, p. 43-44 CLOTET, D. I SERRA, R. 'La casa de l'amo', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p. 67-68 VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | Deteriorament de les façanes i de les teulades. Aconsellable una restauració integral atesos els valors arquitectònics, artístics i simbòlics de l'edifici. | La torre nova fou acabada a l'any 1897. Es tracta d'un edifici de planta quadrada de la qual sobresurten dos cossos poligonals, un a llevant, on hi ha l'entrada principal i un altre a ponent en forma de tribuna. Té planta baixa, dos pisos i golfes. L'exterior és completament arrebossat, encara que actualment l'estat de la façana sigui molt malmès, L'única decoració es situa a les portes i finestres en un estil clarament gòtic, amb decoracions florals, de bestiari medieval i gàrgoles. Les obertures també estan emmarcats per motllures que recorden l'esquema de la torre vella (BIPPC 36). Cal destacar el repertori decoratiu a l'interior, especialment el situat al vestíbul, on es representen temes al·legòrics als continents. Els salons són profusament decorats amb temes adients a les seves funcions. | 08175-129 | Bosquet de Cal Pons s/n, Colonia Pons, 08692-Puig-reig | L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII. Josep Pons esdevingué, a partir de mitjan segle XIX, un important industrial cotoner que fou, també, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Un dels edificis més importants de Cal Pons, pels serveis que acollia, fou el que es construí, annex a l'església, l'any 1893. Aquest espai incloïa l'escola, el convent de les monges, la residència de les noies i el teatre. Els edificis més emblemàtics -per la seva espectacularitat- de la colònia, però, eren i són uns altres: l'església i les torres dels amos. L'església, inaugurada el 1887, fou qualificada, per la premsa de l'època, com la 'Catedral de l'Alt Llobregat'. Les dues torres, situades al voltant d'un jardí, foren construïdes abans de l'any 1885 (la vella) i el 1897 (la nova). El conjunt de la colònia en construcció fou envoltat per una muralla d'uns dos metres d'alçada que tenia tres portals i dues portes. Els porters i el 'sereno' vigilaven que cap treballador entrés o sortís del perímetre de la colònia més tard de les 8 o les 9 del vespre (depenent de l'època de l'any). Aquesta muralla fou enderrocada durant la Guerra Civil i ja no es reconstruí. L'any 1893 morí Josep Pons i Enrich i tres anys després el seu hereu, Ignasi Pons. A partir d'aquells moments, i fins l'any 1921, Lluís G. Pons, germà del fundador de la colònia, esdevingué l'home fort de la família i l'amo de Cal Pons. La situació de la colònia -ja construïda i consolidada- i la figura del director de la fàbrica -que era qui controlava el funcionament econòmic de l'empresa i el manteniment de l'ordre i la 'pau social' i que disposà de xalet propi a partir de l'any 1900- van permetre, al Sr. Pons, centrar-se en la seva activitat política. Aquests anys en els quals Lluís Pons esdevingué l'amo de Cal Pons és quan es consolidà la relació paternalista envers els treballadors. El paternalisme es basava en un pacte, no escrit, pel qual l'amo oferia feina, pis, menjar, serveis, estabilitat i seguretat als seus obrers a canvi que aquests es limitessin a treballar, obeir i a no trencar la 'pau social'. Com la majoria de colònies del Berguedà, Cal Pons es mantingué a ple rendiment i plena de vida fins als anys seixanta. A partir de llavors les coses començaren a evolucionar ràpidament. La fàbrica seguí funcionant fins l'any 1992, però a partir dels anys setanta, i especialment durant els vuitanta, els indicis de la crisi del sector tèxtil es feren sentir i el model de colònia també entrà en decadència: molta gent abandonà Cal Pons i els serveis anaren tancant. Amb el tancament de la fàbrica, el conjunt de la colònia -llevat de la turbina- fou embargat. Quan es posà a la venda -mitjançant subhasta pública, a finals dels anys noranta-, l'Ajuntament de Puig-reig adquirí bona part dels espais de la colònia. | 41.9648700,1.8836000 | 407491 | 4646478 | 1897 | 08175 | Puig-reig | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78831-foto-08175-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78831-foto-08175-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78831-foto-08175-129-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | En aquesta torre hi féu estada, l'any 1908, el rei d'Espanya Alfons XIII. Es propietat de l'Ajuntament de Puig-reig que té el projecte d'ubiar-hi les noves dependencies municipals. | 98|116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 78836 | Torre de l'Amo de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-cal-vidal | VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial. R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa. CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa. DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial | XX | Deteriorament de les façanes i de la coberta. | Habitatge unifamiliar aïllat format per tres cossos de diferents alçades i construïts en moments diferents. El nucli central, que reprodueix l'esquema d'una austera masia coberta a quatre vessants, s'amplia amb la construcció d'un porxo format per tres grans arcades de mig punt a la façana principal que reposen sobre un pedestal obert a l'alçada de l'arc central per permetre l'accés. El porxo es coronat per una cornisa amb teules vidriades i una balconada accessible des del primer pis. Una segona ampliació consistí en l'afegit, al sector de migdia i es format per planta baixa i dos pisos, que també disposa de porxo com a la façana principal. Degut a la diferència de mides dos cossos, la planta de l'habitatge es totalment irregular. Un sòcol de pedra ressegueix tot el perímetre de la casa. | 08175-134 | Colònia Vidal, 08692-Puig-reig | Cal Vidal fou l'última de les colònies tèxtils que es construïren, al Berguedà, durant la segona meitat del segle XIX. Ignasi Vidal i Balet -descendent d'una família manresana que trobem documentada des del segle XVI i que destacà per la seva activitat manufacturera (seda) durant el segle XVIII- comprà, l'any 1892, els terrenys on posteriorment féu construir la colònia de Cal Vidal. Ignasi Vidal escollí aquest indret perquè era un dels únics espais disponibles, entre Cal Rosal i Navàs, per poder instal·lar una colònia. La resta del Baix Berguedà, a peu de riu, ja estava ple de colònies. La família, originaria de Manrea on havien treballat preimer com apagesos i després en el sector de la seda, inciaren la sevaexpansió econòmica i social a mitjans del s. XIX associats amb altres industrials manreans fins que decidiren crear una societat anònima familiar i instal·lar-se al peu el Llobregat, tot creant a més de la fàbria, la colònia. L'arbre geneològic mostra aquestes asenció social i la política matrimonial concretada, molt especialment en el cas de l'hereu, en una estratègia de posicionament social ieconòmic molt característica de la burgesia catalana. | 41.9419300,1.8795700 | 407124 | 4643936 | 08175 | Puig-reig | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78836-foto-08175-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78836-foto-08175-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78836-foto-08175-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 78837 | Torre del Director de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-director-de-cal-vidal | VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial. R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa. CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa. DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial | XX | Habitatge unifamiliar construït als anys trenta del s. XX, la façana principal es a migdia, enfrontada a la de la casa de l'amo, defineix l'estructura bàsica de la casa en dos cossos, el principal amb un porxo que aixopluga l'entrada, i el lateral. Totes les finestres es disposen de manera regular en la totalitat de les façanes i plantes. La coberta feta amb teules àrabs es irregular, a diferents vessants, per cobrir tots els cossos de la edificació. | 08175-135 | Colònia Vidal, 08692-Puig-reig | Cal Vidal fou l'última de les colònies tèxtils que es construïren, al Berguedà, durant la segona meitat del segle XIX. Ignasi Vidal i Balet -descendent d'una família manresana que trobem documentada des del segle XVI i que destacà per la seva activitat manufacturera (seda) durant el segle XVIII- comprà, l'any 1892, els terrenys on posteriorment féu construir la colònia de Cal Vidal. Ignasi Vidal escollí aquest indret perquè era un dels únics espais disponibles, entre Cal Rosal i Navàs, per poder instal·lar una colònia. La resta del Baix Berguedà, a peu de riu, ja estava ple de colònies. La direcció de la fàbrica sempre es va protar des de cal Vidal i fou encarregada al director, pr al qual esva construir la torre prop de la dels propietaris, i al seus col·laboradors, contramestres, majordoms i encarregats. | 41.9431800,1.8796600 | 407133 | 4644075 | 1930 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78837-foto-08175-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78837-foto-08175-135-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 78839 | Casal de la Dona de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-la-dona-de-cal-vidal | VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial. R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa. CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig. DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa. DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa. TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial | Cobertes, obertures molt deteriorades; espais interiors i patis necesiten neteja i condicionament. | Edifici destinat a l'escola-convent per a noies de la colònia tèxtil, obra del arquitecte Vives Figuerola. En aquest edifici es barregen formes del classicisme amb materials moderns i d'arrel popular, com el maó i el ciment o les rajoles. Cabria destacar a la façana principal la porta d'entrada, que reflecteix clarament aquest eclecticisme, com a l'eix de simetria de l'edifici i, a banda i banda d'aquesta, les filades de finestres, en forma d'arc de mig punt a la planta superior i rectangulars a la planta baixa, totes amb porticons de fusta. | 08175-137 | Carrer de Sant Josep, Colònia Vidal, 08692-Puig-reig | Tan bon punt la fàbrica es posà en marxa també es començaren a construir els primers habitatges i el primer carrer de la colònia, el carrer de Sant Ignasi, encara existent. Cal Vidal presenta la singularitat que els habitatges -més grans que a la majoria de colònies; tenien uns 75 m2-, els serveis i els equipaments de la colònia queden força allunyats de la fàbrica i el riu. La part de la colònia on els treballadors passaven les (poques) hores lliures que tenien queda molt ben delimitada de la part on els obrers havien de fer la jornada laboral. Aquesta separació era positiva per la 'qualitat' de vida dels treballadors. Amb els pisos allunyats de l'espai industrial s'estalviaven haver de sentir, constantment, el soroll dels telers i haver de patir la fredor i la humitat de la proximitat del riu. A més, a Cal Vidal, al contrari d'altres colònies, no hi havia muralles. Pas a pas, els diferents hereus i amos de Cal Vidal anaren dotant la colònia de més i millors serveis: forn de pa, peixateria, carnisseria, economat, cafè, safareig comunitari, dutxes comunitàries, horts, oficina de la Caixa de Manresa, escola, etc. Del conjunt de serveis i equipaments per a ús dels treballadors de Cal Vidal destaquen, especialment, el Casal de la Dona, un gran edifici construït a principi dels anys 30 i que fou un convent de monges que acollia, també, la guarderia, l'escola de les nenes i una residència per a noies joves; el teatre, inaugurat el 1947 i que fou construït com una rèplica en petit, del Gran Teatre del Liceu; la biblioteca, també del 1947 i la nova església (la vella estava al costat de la fàbrica i fou cremada durant la Guerra Civil), d'estil neoromànic, construïda el 1942. | 41.9428300,1.8446800 | 404233 | 4644074 | 1930 | 08175 | Puig-reig | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78839-foto-08175-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78839-foto-08175-137-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Alexandre Mª Tintoré Oller | El Casal de la Dona fou dissenyat per l'arquitecte Alexandre Mª Tintoré Oller, alumne de dibuix de Josep Mª Jujol | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 78854 | Colònia Vidal o Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-vidal-o-cal-vidal | VV.AA. Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga 1992. Lluís M.VIDAL: L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga 1992 Josep CAMPRUBI: Cal Vidal: Una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga 1992. R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L. Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic, 2009. R.SERRA: Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial 2000. R.SERRA: La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa 1995, 2a edició 2003 CLUA, J. Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig, 1994. COMELLAS ,J. «Retorn al passat» dins Presència del 20 al 26 de setembre del 2002. DDAA. El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa, 1997. DDAA. Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa, 2000. VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | L'evolució de la colònia es perllongà durant mig segle, gairebé cinquanta anys en què es van anar construint habitatges i serveis, configurant un interessant i ben planificat urbanisme del recinte. Un factor decisiu fou la disponibilitat d'espai suficient que permetés una estructuració ordenada i racional de tots els ambients. El resultat és un nucli urbà a on es conjuguen diferents tipologies i morfologies arquitectòniques realitzades en etapes diferents. Així, amb la culminació de tot el procés va fixar-se la separació dels diferents espais de la colònia: l'espai productiu, situat al nivell del riu, i l'espai simbòlic de residència, localitzat allà mateix però a un nivell superior i l'extensa colònia obrera, allunyada dels anteriors. Tanmateix l'urbanisme de la colònia quedava vertebrat pels diferents eixos que intercomunicaven els habitatges amb els serveis, alhora que els separaven de l'espai fabril i l'espai simbòlic de residència. El resultat fou un urbanisme organitzat i dotat de suficients equipaments per restar aïllats de l'exterior de la colònia. Al 1960, quan la colònia ja havia estat construïda en la seva totalitat constava d'uns 800 habitants. La crisi de la indústria tèxtil però, va anar extingint l'activitat industrial de can Vidal i paral·lelament la seva població. Finalment l'any 1980 la colònia es va veure obligada a tancar les seves portes. Malgrat totes aquestes pèrdues tant demogràfiques com laborals la família Vidal i la Fundació Vidal va mantenir íntegra la propietat de la colònia i del recinte fabril. Aquesta unió íntegra de la propietat de la colònia va permetre la creació del Museu de la Colònia Vidal, fundat al 1995, amb l'objectiu de conservar i difondre el ric patrimoni de què es disposa. | 08175-152 | Cal Vidal, 08692-Puig-reig | Les obres de la colònia s'iniciaren el 1896 amb la construcció de la resclosa,el canal i la fàbrica, iniciades al 1896, van construir-se els primers edificis de la colònia obrera, estructurats al voltant mateix de la fàbrica. Aquest primer nucli estava format per habitatges obrers, un petit oratori a tocar de la fàbrica, el primer convent de monges dominicanes, l'escola de noies i les cases del propietari i el director. També disposva de botiga, forn de pa i menjador pels treballadors. D'aquest nucli inicial, la colònia creix i es configura la separació entre entre la colonia obrera, l'espai fabril i la resdiencia dels amos. L'incipient àrea d'habitatges constava de tres fileres de vivendes, dues de les quals van formar el carrer de Sant Ignasi, patró del fundador de la colònia. En aquest carrer es van ubicar l'escola de nois, el cafè vell, la barberia, el telèfon públic, la carnisseria i la fonda i per sota d'aquesta renglera de cases els horts, essencials per la subsistència i alimentació de les famílies de la colònia. Es van construir-se també els safareigs i al final del mateix carrer de Sant Ignasi, el primer teatre de la colònia. Paral·lel a aquest carrer es va construir una filera d'habitatges unifamiliars que gaudien de planta i pis, que van ser reservats per als encarregats de la fàbrica. El 1910, tot aquest nou sector ja estava enllestit per allotjar les dues-centes persones. Entre els anys 1910 i 1930 la colonia creix amb dos nous edificis destinats a vivendes que formen la plaça de la Puríssima, i el carrer de Sant Vicenç, que es convertí en l'entrada de la colònia des de la carretera de Manresa (C-1411). El 1928 s'inaugura una sucursal de la Caixa d'Estalvis de Manresa,a uns baixos de la plaça de la Puríssima, i també el Casal de la Dona, al carrer de Sant Josep, a on van ser traslladades les monges dominicanes des de l'antic convent, que havia estat enderrocat amb l'ampliació de la fàbrica. També es van portar al nou edifici l'escola de noies, l'escola bressol pels fills de les treballadores, la residència per les noies que vivien, treballaven i estudiaven a la colònia, la sala d'actes i una capella. Justament al costat s'hi van instal·lar l'economat de la colònia, el forn, l'estanc i l'escorxador. La morfologia final de la colònia es definiria durant els anys 1940 i 1947, quan fou construïda la nova església a la plaça de la Puríssima, convertint-se aquesta en l'espai central del conjunt. D'estil neoromànic, l'església fou consagrada el 1942, i també l'ediici de la Fundació Vidal, destinat a allotjar l'escola de nois, la biblioteca, el cafè, el casino i un centre esportiu. Al costat es va construir també un nou teatre, que alhora també complia les funcions de cinema. Tots dos edificis van ser dissenyats per l'arquitecte Alexandre Mª Tintoré Oller. | 41.9444800,1.8809400 | 407241 | 4644217 | 1900-80 | 08175 | Puig-reig | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78854-foto-08175-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78854-foto-08175-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78854-foto-08175-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El responsable de la promoció i construcció de la majoria dels equipaments socials i culturals per als obrers fou Vicenç Vidal i Casacuberta, enginyer industrial i propietari de la colònia. Gràcies a la seva activa participació en les obres de la colònia, entre 1930 i 1936 i després de la Guerra Civil, la colònia es va completar amb els seus edificis més emblemàtics.L'escriptora Sílvia Alcàntara (Puig-reig 1946) que va viure a la colònia Vidal ha rememorat els seus records en la novel·la 'Olor de Colònia'.L'any 2007 l'empresa HINES va adquirir la totalitat de la colònia Vidal amb l'objectiu d'iniciar un procés e rehabilitació i construcció de nous habitatges en una operació que de moemnt no s'ha concretat però que ha generat una modificaicó el Pla General d'Ordenació Urbana de cal Vidal i un estudi històric i arquitectònic per a la seva protecció.La Colònia de Cal Vidal està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Els Plans directors urbanístics estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori. Els plans estableixen determinacions que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98|116 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 78856 | L'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lametlla-de-merola | VV.AA: L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona.1980 I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979 I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial, 2000. CLOTET, D. I SERRA, R. 'Els pisos', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.59-60 VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | La colònia es va construir a la riba dreta del riu i més concretament en un dels seus meandres més singulars que ha permés al llarg de més de 140 anys el seu aprofitament com a amplia i fructífera zona d'horta. A la zona central d'aquets espai pla s'hi asenta la colónia obrera (habitatges i serveis) a redós de la qual s'esten l'ampli espai industrial. Fora del nucli central, al peu de la carretera d'accès s'hi ha construit recentment lazona esportiva (tenis, futbol sala, frontó i basquet). Els carrers, convertits recentment en illa devianants, formen una reticula ordenada i s'obren forman tres places: la del mercat, la de l'Església i la del Teatre on es concentren els edificis d'oci, el quel i dona nom i que durant molts anys fou també cinema, el cafè, la biblioteca, i els esapis de l'antiga escola, onvertits en locals socials de l'Associaicó de Veïns, colla gegantera, grup de Joves, La Llar d'Avis i la biblioteca convertida en centre de noves tecnologies. A diferencia d'altres colònies, en l'Ametlla mai va haver muralla, aquesta va ser substituïda per un canal que envolta el conjunt, i l'aïllament estava garantit degut a la llunyania de la carretera i el ferrocarril. La població de l'Ametlla de Merola no arriba als 400 habitants que mantenen actiu un extens programa de festes iactivitats, algunes més que centenaries; la seva Associaicó de Veïns ha fet possible la recuperació del nucli urbà i el manteniment de la identitat i l'activitat cultural. | 08175-154 | 08736- L'Ametlla de Merola | L'Ametlla de Merola és un nucli d'uns 300 habitants situat a la vessant meridional de la comarca del Berguedà. L'origen de l'Ametlla és remunta a l'any 1832 , al molí d'en Josep Comas i Ametlla, amb una petita fàbrica de màqui nes de cardar. L'any 1873, la fàbrica es va completar. Es va construir el canal i el Carrer Vell. En aquells moments hi ha 90 pisos i la 'Casa de les Noies' amb cabuda per a 150 persones, menjador, cuina i dormitoris. A la Colònia hi treballen 500 persones. Es construeix l'església entre el 1875-1882, els nens tenen un mestre , i així l'amo va convertint el que era una zona verge en un poble com a tal, dotat de serveis (botiga, teatre, cafè...) fins als nostres díes. Tota la colònia s'anirà construint paulatinament a partir de l'any 1880, sent el carrer Montserrat l'ultim a fer-se l'any 1928.L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc, la Colònia. Aquella incipient activitat económica coincideix en l'època que el tèxtil arrencava a Catalunya. | 41.9079100,1.8833400 | 407387 | 4640155 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78856-foto-08175-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78856-foto-08175-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78856-foto-08175-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La colònia de l'Ametlla de Merola està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Els Plans directors urbanístics estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori. Els plans estableixen determinacions que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|116|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 78857 | Viaducte de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-cal-vidal | PARDO, J. (1990): 'L'Eix del Llobregat, de cul-de-sac a autopista internacional', dins de 'Espais: revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques Barcelona núm. 24, p. 4-11. VV.AA. (1994). L'Eix del Llobregat i el Túnel del Cadí 10 anys després, S.T. de Gestió i Evolució del Paisatge de la Universitat de Barcelona, Barcelona, Tunel del Cadí, C.E.S.A. COSTA, A. (2006). 'Els ponts i viaductes que s'estan construint quedaran ben integrats en el territori. Entrevista a Jordi Solanes, director tecnic de les obres de desdoblarnent de I'eix del Llobregat de Puig-reig a Berga', a L'EROL 89, p. 34. LACUESTA, R., GONZALEZ TORAN, X (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions y paisatge, Barcelona, p. 60-61 | XXI | La conservació està adjudicadaa, per un perídoe de 33 anys des de 2007 a CEDINSA. | El viaducte de Puig-reig Sud o de Cal Vidal és un gran pont de formigó, té una llargada de 112 metres i 23 metres d'alçada i permet salvar el riu Llobregat en aquets punt de cal Vidal. Cedinsa Concessionària SA, és una societat que es va constituir l'any 2003 per a la licitació de concessions i l'explotació d'aquestes en cas de ser adjudicataris. Cedinsa EIX LLOBREGAT té, per 33 anys, la concessió mitjançant el procés de construcció i explotació mitjançant 'peatge al'ombra' del tram d'autovia entre Puig-Reig i Berga, per a la Generalitat de Catalunya. Es construeix de Puig-Reig a Berga, 20 km. aproximadament, i s'explota de Manresa a Berga, 40 km. aproximadament. En explotació des de desembre de 2007 | 08175-155 | km.79,2 de la C-16/E9 Eix del Llobregat al seu pas per Cal Vidal l | L'autopista E-9 i l' Autovia C-16, també anomenada 'Eix del Llobregat' és una via d'accés a França i al Pirineu. Té una longitud de 154 km aproximadament. Els primers 56 km són d'autopista de peatge (Barcelona-Manresa nord), des del km 56 fins al km 97 (41 km) són d'autovia (Manresa nord-Berga sud); en els 57 km darrers és una via ràpida. En aquests últims (57 km) s'estudia el desdoblament que es perllongaria cap a Tolosa de Llenguadoc a partir de la frontera amb França s'anomenarà A66 i, possiblement, fins a París com a autovia. Des del km 124 fins al 129 hi ha el Túnel del Cadí, que data de 1984 i és de peatge. La C-16 és un important eix vertebrador mar-muntanya que comunica l'àrea metropolitana de Barcelona, el Bages, el Berguedà i, mitjançant el túnel del Cadí, la Cerdanya. Es considera un important eix de comunicació entre Barcelona, Tolosa de Llenguadoc i París, i forma part d'una de les principals vies de comunicació europees (E-9) entre les costes mediterrània i atlàntica. Per tal de potenciar aquest eix, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va decidir desdoblar una bona part de l'eix del Llobregat amb un sistema de finançament de peatge a l'ombra. La inversió final s'esperava que fos d'uns 815 MEUR, un pressupost superior a l'inicial però que va augmentar a causa dels canvis de traçat que es van aplicar posteriorment i que adequaven el nou recorregut a la C-16, ja existent. | 41.9524300,1.8837200 | 407483 | 4645097 | 2002-08 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78857-foto-08175-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A. Costaguda, J. Solanes i C. Losertales. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 78861 | La Serra de Cap de Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-de-cap-de-costa | GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. SERRA, R. (1982). Aproximació a la història de Puig-reig, Manresa Francesc SERRA: 'La Serra de Capdecosta: genealogia d'una família berguedana', a L'EROL núm. 80, Berga 2004. VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA, R (2010). La masia de la Serra de Cap de Costa; apunts històrics (inèdit) http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Serra_de_Cap_de_Costa | XIII-XIX | Masia de grans dimensions, situada a l'extrem de l'altiplà que forma la serra anomenada precisament de Cap de Costa. Consta de diverses edificacions independents: casa dels amos, casa dels masovers, església i diversos coberts. El cos principal és de planta més o menys rectangular, amb un cos sortint a la façana nord que forma angle recte amb l'era de la casa, feta amb lloses. La part més antiga és al costat sud-est i posteriorment fou ampliada amb un cos que mira cap a la vall, al sud-oest, amb una galeria formada per quatre arcs al pis superior. La construcció és feta a base de murs de maçoneria de pedra carejada i cantoneres de carreus. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord, amb ràfec de dues filades mixtes. Les obertures, de distribució molt irregular, son resoltes amb llindes, brancals i escopidors de pedra. A la façana sud hi ha un llarg balcó amb barana metàl·lica que s'estén a tota la planta pis. L'accés a la masia és fa mitjançant dues portes al nord: una principal d'arc de mig punt de dovelles i l'altra amb llinda de pedra. A la façana nord hi ha un cobert amb un gran portal d'arc de mig punt. És l'última construcció adossada a la masia (de l'any 1872 segons una inscripció). Al nord hi ha la casa dels masovers: una construcció del segle XVIII força homogènia. La façana, orientada al sud-est, té portal adovellat i balcó amb baranes. Consta de planta baixa més pis i sotacoberta, i té annexats un cobert amb grans arcades que servia de corral i, a llevant, l'antiga pallissa. Aquesta construcció és anterior a la masoveria ja que, en el seu interior, presenta unes grans arcades actualment tapiades. En una situació intermèdia hi ha la construcció de l'església, de principis del segle XIX. A la façana sud de l'església hi ha un mur fet l'any 1915 amb un portal que tancava el recinte. Antigament per aquest portal sortia el camí que anva cap a Puig-reig. Al nord-oest del recinte hi ha altres coberts independents i una tina. | 08175-159 | La Serra de Cap de Costa | La masia de la Serra és documentada des del segle XIII com una de les propietats alodials del terme del castell de Puig-Reig que no va dependre mai dels Templers ni Hospitalers, senyors del terme casteller fins al segle XIX. La documentació del segle XV dóna testimoni de l'existència de la masia de la Serra de Cap de Costa. Els propietaris portaven el cognom Serra i es troben documentats des del final del segle XV. Al final del segle XVI adopten el cognom Serra de Cap de Costa o Capdecosta, i van participar activament en el desenvolupament de la vida econòmica del poble de Puig-Reig dutant tota l'època moderna i contemporània, tot i que al final del segle XVIII els propietaris del mas perden el cognom Serra a causa d'un casament de la pubilla. La prosperitat econòmica possibilità les successives ampliacions de la gran casa pairal: ampliacions a finals del segle XVII (llindes del 1670), construcció de la masoveria al segle XVIII i a principis del segle XIX (1815) es beneïa la capella. Durant el segle XVII i XVIII els hereus d'aquesta casa foren batlles dels Hospitalers i acumularen un gran patrimoni a Puig-Reig i al Solsonès. Entre d'altres, l'heretat va arribar a posseïr els masos de Vila-rasa, les Comes, la Quar (al terme de La Quar) o el mas Obradors (a Navàs). Ja al segle XX aquest patrimoni es va anar perdent, a l'època en què Josep Vilanova i Corominas (avi dels actuals propietaris) va muntar una serradora i una farinera a Puig-reig i els negocis van ocasionar importants pèrdues. El primer amo de la Serra de Cap de Costa que ja signa amb el nom complert és Jaume, que mort el 1610. Els fills de Jaume, i de la seva esposa Joana, es fan dir i signen com a Joan Serra de Cap de Costa, pagès, Pere i Jaume, àlies Fontfilmera per què es va casar amb Àngela Sala filla de Gaspar Sala, hereu i amo de Fontfilmera. És un altre cas doncs d'afegir un re3nom al cognom per evitar confusions. El cognom Serra de Capdecosta es va perdre com a tal a finals del s. XVIII quan va morir l'últim hereu, Joan, deixant a la seva filla i pubilla Rosa el mas i totes les propietats. A partir d'aleshores diferents pubilles i els seus respectius marits, van aportar diferents cognoms, primer Corominas, i després Vilanova, però la masia es continuà anomenant de la mateixa manera, nom que es conserva fins a l'actualitat. La documentació conservada per la família, i mes concretament els testaments i els capítols matrimonials són els que han fet possible reconstruir l'arbre familiar d'una manera completa des del s. XVI fins a l'actualitat, un arbre que comença amb Pere Joan Serra, documentat en 1497 i el 1553, i que s'allarga més de 15 generacions. El primer tret rellevant es el fet de que la família va perdre el cognom de Serra a finals del segle XVIII, fruit de la successió de dues pubilles (Jaume Serra de Capdecosta (?-1610), Joan Serra de Capdecosta (?-1637), Francesc Serra de Capdecosta, Joan Serra de Capdecosta i Sabés (1679-1739), Ramon Serra de Capdecosta i Sabés (1687-1769), Joan Serra de Capdecosta i Canudas (1748-1819), Rosa Serra de Capdecosta i Salipota (1774-?), Maria Antònia Coromines i Serra de Capdecosta), però la casa va mantenir, com hem explicat, el seu nom. | 41.9810800,1.8732700 | 406659 | 4648289 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78861-foto-08175-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78861-foto-08175-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78861-foto-08175-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Inscripció a la llinda d'un portal del recinte de la masoveria: 1690. Dovella de l'arc del cobert adossat a la masia: 1872.La masia conserva l'arxiu familiar i un interessant fons bibliogràfic | 119|98|94|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 78863 | Immaculada de la Serra de Cap de Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/immaculada-de-la-serra-de-cap-de-costa | GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | Capella situada dins el recinte de la masia de Serra de Cap de Costa. És una construcció d'una sola nau construïda a principis del segle XIX. La façana principal és orientada a sud-est i està precedida per una escallinata. Presenta una porta resolta amb llinda de pedra flanquejada per dues lesenes o pilars amb arquitrau, més un timpà arcuat d'estil barroc. Dins d'aquest timpà hi ha un escut i, al damunt, un òcul de doble esqueixada. A l'esquerra d'aquest hi ha un rellotge de sol. Els murs són de pedres carejades semiarrebossades i, a les cantoneres es veuen carreus de majors dimensions. La coberta, a dues aigües, és de teula àrab. L'interior de la nau, que té un petit cor, és coberta amb volta mixta. | 08175-161 | La Serra de Cap de Costa | Les dates de dues inscripcions indiquen que la capella fou construïda l'any 1816. Segons sembla, per un capellà fill de la casa. | 41.9813300,1.8733900 | 406669 | 4648317 | 1816 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78863-foto-08175-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78863-foto-08175-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78863-foto-08175-161-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Inscripció a la llinda del portal: MDCCCXVI TERRIBILIS EST LOCUS ISTE HIC DOMUS DEI EST ET PORTA CELI: VOCATURAULADEILlinda a l'interior de la nau: 1816 | 99|98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 78976 | La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera-5 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 45 | XX | És un edifici de planta rectangular en testera alineat al carrer de l'Estació de planta baixa més dos planta pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat; té una tribuna a la planta pis 1 de la façana del carrer i un jardí. Adossat a l'habitatge hi ha la instal·lació industrial, un edifici de planta rectangular que encara acull la maquinària de la farinera instal·lada als anys quaranta del s. XX. | 08175-202 | Carrer de l'Estació 5, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. La família Caus va construir la casa i ña farinera durant els anys quaranta, amb l'objectiu d'optimitzar les sevesexcplotacions agráries de cereals en uns anys en que la farina estava recionada per l'Estat. | 41.9686000,1.8797700 | 407179 | 4646897 | 1944 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78976-foto-08175-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78976-foto-08175-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78976-foto-08175-202-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 78979 | Casa Carrer del Serrat s/n | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-serrat-sn | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 49 | XX | És un edifici de planta irregular alineat al carrer El Serrat i a un passatge amb escales; reprodueix el model de masia, amb una planta baixa i planta pis, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat . Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte el ràfec de totxo vist de la coberta. | 08175-205 | Barri de El Serrat | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9752900,1.8791100 | 407134 | 4647640 | 1900 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 78996 | Colònia Pons o Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-pons-o-cal-pons | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa R.SERRA i R.VILADES (1987): La colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà R.VILADES i R.SERRA (2005): La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials SERRA, R. (2000) Les colònies tèxtils de Catalunya, Manresa Angle Ediorial, 2000. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona ALGUE, J. (2007), Una visita reial: el viatge d'Alfons XIII a la conca del Llobregat L'EROL núm. 95, p.18-21 | XIX-XX | Els terrenys que ocupa la colònia Pons formaven part d'unes quantes finques- cal Garrigal i la Prada- en un punt de fort desnivell que, al llarg del període compres entre 1875 i 1900, s'anà terraplenant a mesura que es construïen els edificis més emblemàtics de la colònia, situats tot al nivell superior i que conformen el conjunt de l'església, el convent i les escoles, les torres del director i dels amos, i el jardí i el bosquet. La zona industrial, amb la fàbrica de 15.000 me i els edificis annexos estan a tocar del riu, amb la resclosa i el canal. A un segon nivell, una mica més enlairats es situen els habitatges dels treballadors i el nucli de servis bàsics - la fonda, la botiga, el cafè i la barberia- concentrats a la Plaça del Sol. Els carrer d'Orient destaca per la llargada i la disposició del habitatges distribuïts en 16 escales amb sis pisos a cadascuna. El primer creixement de la colònia es produí als anys cinquanta del s. XX i excepcionalment va tenir lloc fora dels límits de la finca, formant el barri de les Abelles que uneix la colònia Pons amb Puig-reig, i que és fruit de la iniciativa privada i de la construcció impulsada pels propietaris de cal Pons que construeixen blocs d'habitatges al Carrer Bonavista. La muralla, que definia els límits i tancava la propietat amb cinc portals, es va mantenir fins els anys de la República. Un element vinculat estretament a cal Pons es l'Estació de Puig-reig que fou construïda per la companyia ferroviària de la qual l'amo de cal Pons n'era un dels principals accionistes. El conjunt de la colònia en construcció fou envoltat per una muralla d'uns dos metres d'alçada que tenia tres portals i dues portes. Els porters i el 'sereno' vigilaven que cap treballador entrés o sortís del perímetre de la colònia més tard de les 8 o les 9 del vespre (depenent de l'època de l'any). Aquesta muralla fou enderrocada durant la Guerra Civil i ja no es reconstruí. | 08175-222 | Colònia Pons, 08692-Puig-reig | L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII. Josep Pons esdevingué, a partir de mitjan segle XIX, un important industrial cotoner que fou, també, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal - que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. Com la majoria de colònies del Berguedà, Cal Pons es mantingué a ple rendiment i plena de vida fins als anys seixanta. A partir de llavors les coses començaren a evolucionar ràpidament. La fàbrica seguí funcionant fins l'any 1992, però a partir dels anys setanta, i especialment durant els vuitanta, els indicis de la crisi del sector tèxtil es feren sentir i el model de colònia també entrà en decadència: molta gent abandonà Cal Pons i els serveis anaren tancant. Amb el tancament de la fàbrica, el conjunt de la colònia - llevat de la turbina- fou embargat. Quan es posà a la venda - mitjançant subhasta pública, a finals dels anys noranta-, l'Ajuntament de Puig-reig adquirí bona part dels espais de la colònia. | 41.9663200,1.8860100 | 407693 | 4646637 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78996-foto-08175-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78996-foto-08175-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78996-foto-08175-222-3.jpg | Inexistent | Popular|Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'any 1995 la fàbrica va tancar portes i el 1997 l'ajuntament de Puig-reig va adquirir, en pública subhasta, una part de la finca iniciant un procés d'urbanització i parcel·laria on s'han construït nous habitatges. Des el 1999 l'edifici de les monges acull una de les seus del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, i des del 2008 l'església museitzada s'ha convertit en un centre d'interpretació de les colònies.La Colònia de Cal Pons està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Els Plans directors urbanístics estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori. Els plans estableixen determinacions que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|102|116|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 79005 | Fons d'Imatges de L'Associació de la Corrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lassociacio-de-la-corrida | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. SERRA, R. Piñero, J. (2008): La Corrida, Festa de Sant Antoni a Puig-Reig, Puig-reig SERRA, R (2008). Fires, mercats i festes de bestiar de peu rodó. Una mirada històrica i antropològica, a L'EROL 97, Berga www.lacorrida.info www.puig-reig.cat | XX-XXI | Fons d'imatges de diferents formats, majorment digitals, relacionades amb la Festa de la Corrida i procedents de la cerca i documentació entre diferents persones del municipi. | 08175-231 | C/. Pau Casals 1, 08692-Puig-reig | Els orígens de la festa són incerts. Però en alguns documents del segle XIX ja en tenim referència i té un cert renom, ja que el segle XIX coincideix amb el moment en què la celebració dels Tres Tombs s'estén per moltes poblacions catalanes. La festa consistia en un passa carrer amb desfilada de cavalleries, presidida pels banderers i amb l'acompanyament de l'orquestra, una missa i la benedicció dels animals. Al migdia, abans de les dues el més esperat, la corrida, una cursa de cavalls, mules i ases. Era l'acte central de la festa, d'aquí que avui l'anomenem la festa La Corrida. La gent emplenava ambdós costats de la carretera en tot el trajecte. El guanyador tenia l'honor de ser el banderer. Un cop acabada la cursa es feia el joc de les cintes. Entre balcó i balcó es lligava una corda de la qual en penjaven unes cintes. Les cintes acabaven amb una anella i els diferents genets, tot passant al galop per sota, havien d'enfilar l'anella amb un bastó i emportar-se la cinta, cal destacar l'aspecte lúdic i humorístic del joc. La festa acabava amb els saraus, se'n feien dos, un a la tarda i un altre a la nit. La festa de la Corrida no era només un dia per retre homenatge a Sant Martí, sinó que era un dia en el qual molta gent de la contrada aprofitava per trobar-se i fer tractes. La festa passa per uns moments d'extraordinaria vitalitat i la Comissió ha impulsat la cerca de material relacionat amb la festa | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79005-foto-08175-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79005-foto-08175-231-3.jpg | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||
| 79011 | Cal Polvorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-polvorer | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa. 1.16 | XVIII-XIX | Masia de dimensions mitjanes que ha conservat les característiques tradicionals. Consta d'una edificació, distribuïda en tres naus, amb planta baixa, més dues plantes pis i sotacoberta, aquesta última afegida en època posterior com testimonia un canvi de dimensions de les pedres de les façanes. Aquesta edificació principal té adossat un cos més baix al costat sud-est, de planta baixa més pis. A la cantonada nord hi ha un petit cos de pedra que ha estat transformat en una terrassa feta amb materials moderns. Els murs perimetrals són de pedra semiarrebossada, amb les cantores fetes de carreus escairats. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures tenen tancament de fusta amb llindes i brancals de pedra. A la façana principal destaquen el portal d'entrada, adovellat, i una galeria amb dos arcs lleugerament rebaixats. Al costat de ponent té una gran cambra semisoterrada, amb volta de pedra, que era el femer. Al nord hi ha una renglera de coberts que tenen els fonaments i parets de pedra, alguns dels quals ampliats amb maó. | 08175-237 | Fonollet | Domini de l'Orde militar del Temple des del s. XIII, la casa era coneguda com a ca l'Obrador, i encara apareix amb aquesta denominació l'any 1892. Posteriorment, els propietaris es deien Graner, però al final del segle XIX ja s'esmenta la casa amb l'alias de 'cal Polvorer'. Des de fa uns cent anys la família que hi resideix són els Ferrer. | 41.9908200,1.8323700 | 403285 | 4649416 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79011-foto-08175-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79011-foto-08175-237-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Es conserven una trentena de documents referits a la casa. El més antic és de 1771 i la majoria són del segle XIX. El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 79020 | Noms populars de núvols, boires i vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-populars-de-nuvols-boires-i-vents | ESTRUCH I SUBIRANA, Maria (2011). Els noms populars, de núvols, boiresi vents al Berguedà, Edicions Albí, Berga. Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | - Núvols i boires: 'Quan les muntanyes de Montserrat porten barret, plou'; 'Bassetes al cel, pastetes a la terra', 'Boira gebradora', 'Boira pixanera', 'Boira ploranera', 'Broma baixa'. 'Broma tova', 'Calitja', 'Castelleres al Clot de la Miquela' o 'Clot de la noia tapat' o 'Forat de la Minyona', 'Castellera de la Mestressa de la Serra', 'La processó de núvols de Periques', 'Rojor al vespre, sol a la finestra; rojor al matí, la pluja ja es aquí'. - Altres: Gebre, gebrada, mullena; 'Per la Mare de Déu d'agost, a les 7 ja es fosc'. 'Aigua Senyor, que de vi ja en venen!', 'Al temps del Cu-Cut, al matí moli al vespre eixut', 'Bon vent t´'apreti!', 'llampega al cul de la Pellota', 'Llampega a marina, procura, llenya i farina', 'Març marçot, mata la vella al costat del foc, i la jove si pot'. 'Neu rodona , d'altra en dóna', 'Pel maig cada dia un raig', 'Pel juliol, ni dona ni cargol', 'Per sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu'. - De tots els fenòmens meteorològics, el que feia més por era el de la secada, que perjudicava a tothom, pagesos i treballadors de les fàbriques per què el riu baixava sec. Si situació era extrema la parròquia preparava pregaries demanant la gràcia de la pluja; l'evidencia més extrema de secada la marcava el fet de treure els Sants Màrtirs de Serrateix. | 08175-246 | Puig-reig | Informadors i col·laboradores del treball de recerca sobre 'Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà' del municipi de Puig-reig: Lluís Badià i Casafont (67 anys), Carme Busquets i Galera de cal Jep de Borbons (56 anys), M. Gràcia Dolla i Ccapellas de cal Timò (77 anys), Montserrat Campà i Solà de cal Prat (62 anys), Maria Gonfaus i Reig de cal SantGgelis (76 anys), Sònia Guitart i Soler del Serrat (74 anys), Faustí Horta i Santandreu del Cafè Nou /77anys), Miquel Planas Santandreu de cal Prat, nascut al Pla de Pinós de Merlès (77 anys), Rafael Rafart i Busquets de Borbons (68 anys), Maria Santasusanna i Puig de les Abelles (76 anys). Va fer d'enllaç mossèn Josep Solà i Casals. Les entrevistes es van fer entre el 25 de novembre de 2009 i el 17 e desembre de 2009. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||||
| 79022 | Murulls Vell o Morulls Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murulls-vell-o-morulls-vell | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.12 | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes, que ha conservat la volumetria i el sistema constructiu tradicional de maçoneria. L'edifici principal és de planta quadrada i consta de planta baixa més dos pisos, amb una ampliació recent al costat est feta de maó. L'edifici és fet amb murs de pedra semiarrebossats i té coberta de teula àrab a dues vessants. Les llindes a totes les obertures són fetes de maó. Destaca a la façana principal el portal d'entrada, d'arc rebaixat i, a la planta segona, una galeria triforada d'arcs de mig punt fets de rajol pla amb barana d'obra calada. Al costat de ponent hi ha un cobert de maó, de construcció recent, que s'aixeca al lloc on hi havia la primitiva casa. Al costat de llevant hi ha un altre cobert de pedra. | 08175-248 | Murulls | Alguns investigadors pensen que el jaciment altmedieval localitzat prop de cal Lluent podria ser el primitiu emplaçament d'una possible 'Maurilios' (Morulls). Pel que fa a la casa de Morulls, la construcció originària estava situada al lloc on actualment hi ha el cobert de ponent. Segons la inscripció d'un llinda (de l'any 1755) es tractava d'una construcció del segle XVIII, i constava de planta baixa més un pis. La casa era propietat de la Serra de Cap de Costa. Més endavant va ser propietat de Maria Collell. L'actual edifici sembla que es construí l'any 1919, segons una inscripció pintada a l'arc del portal, que actualment ja no és visible. La família tenia dos germans, els quals eren propietaris també de cal Bonhome. Poc abans de 1936 van vendre's cal Bonhome i construïren, a poca distància, la Casa Nova de Morulls. Després de la Guerra Civil l'oncle de l'actual propietari va adquirir la casa vella de Morulls. Més recentment, la casa primitiva, que ja es trobava en estat de ruïna, fou enderrocada per construir-hi el cobert actual. | 41.9957400,1.8702500 | 406430 | 4649921 | 1919 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79022-foto-08175-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79022-foto-08175-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79022-foto-08175-248-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 79034 | Farriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farriols | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 3.09 GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 25, 30. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Façana, tancaments i coberta en estat precari. Actualment en procés de rehabilitació. | Masia de grans dimensions, formada per tres cossos, que respon a la tipologia anomenada per Danés “estructura clàssica” i, segons una terminologia més recent, a la masia de tipus consolidat. Té planta rectangular, que ocupa una superfície molt àmplia. Els murs són fets amb carreus regulars i de bona qualitat a la façana principal i nord (tot i que amb successives reparacions), i de pedra carejada i carreus a les cantoneres. A la resta de les façanes hi ha trams fets de tapia. La façana nord s'està restaurant i s'ha obrat en part de nou amb maó. A la façana principal destaca el portal d'entrada amb arc de mig punt adovellat. Les obertures són fetes amb brancalls i llindes de pedra. Algunes encara mantenen l'escopidor. Es pot observar l'ampliació de l'edifici, a la part sud, pel canvi de materials. Té una petita construcció adossada a la façana sud i un interessant pou circular adossat a l'angle nord-est. A la zona sud-est té alguns coberts i un petit clos. Uns metres al nord s'aixeca una construcció força gran que servia com a pallissa, amb una era enrajolada a la part posterior. | 08175-260 | El Soler de Jaumàs | El topònim 'Farriolenchs' apareix esmentat en la documentació del s. X, com un enclavament al peu de la 'Strata Cardonensis'; el mas actual es documentat des del s. XV (1441) i en el fogatge de 1553 s'esmenta a 'Ramon ala Mas Farriols'. La casa fou ampliada el 1596 pel mestre d'obres i picapedrer Joan Graner, de la parròquia de Sant Pau de Casserres, i el seu ajudant Màrius Llandres de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig, obres que també van comportar la construccicó del celler, l'estable, el gañiner i l'era, a més de refer cambres, finestres i portes. Annexionat al mas del Soler de Jaumàs a finals del s. XVII, fruit del matrimoni entre l'hereu del Soler i la pubilla de Farriols; el fill d'ambós, Jaume Corominas i Farriols, ja figura com a amo de Farriols el 1699. | 41.9600000,1.8664900 | 406066 | 4645956 | 08175 | Puig-reig | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79034-foto-08175-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79034-foto-08175-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79034-foto-08175-260-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Inscripcions en llindes: 1441 i 1489Llinda de la pallissa: 1733 SAO (il·legible)El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 119|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 79049 | Casa Vella del Bardaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-del-bardaix | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 4.08 SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVIII-XIX | Casa de pagès que manté l'estructura de murs de pedra i algunes obertures originals, així com alguns dels espais interiors. L'edifici és de planta rectangular amb dues ampliacions als costats (la de la banda nord-oest corresponia a un estable per a vaques). Antigament la casa era més baixa i el 1952 es sobrealçà per adequar-hi un segon pis. La coberta és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest. Els murs de l'edifici principal són de maçoneria arrebossats i pintats, i a la façana posterior manté la pedra vista. Les obertures de la planta pis són petites i rectangulars, la resta de les obertures són més grans i irregulars. L'interior, especialment els baixos, conserven l'estructura originària, amb diverses voltes de pedra i també una tina. A la part de llevant té una llarga construcció amb diferents coberts, algun dels quals adaptat com a vivenda. | 08175-275 | La Cortada | La casa devia construir-se entorn de 1787: any que marca una inscripció moderna en una llinda i moment també en què comencen els documents de l'arxiu particular. El fundador es deia Abjutori Farràs i venia de la Caseta Negra, vora cal Pallot. Les terres eren propietat de la masia de la Cortada, i els habitants de la casa n'eren parcers. El cognom Farràs es va perdre pel de Santmiquel. En un principi era una casa molt modesta. A la segona meitat del segle XIX Josep Santmiquel, un home amb molta empenta, va engrandir la casa. Posteriorment el cognom dels propietaris ha canviat a Vendrell i Gasòliba. El nom de Bardaix és el mot de l'home que primitivament menava aquestes terres, originari d'Espinalvet. | 41.9602200,1.8935600 | 408310 | 4645951 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79049-foto-08175-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79049-foto-08175-275-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Inscripció a la llinda del portal d'entrada: 1787Conserva l'arxiu particular amb una desena de documents familiars des de 1788 | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 79052 | Fons de la Cor La Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-cor-la-unio | <p>PUIG, Francesc (2007). 'Vuitanta anys de La Societat Coral La Unió de Puig-reig', a L'EROL núm. 95, Berga PUIG, Francesc (2007). 'La Societat Coral La Unió de Puig-reig', Puig-reig</p> | XX | <p>Recull de partitures i diferents materials editats en relació a l'activitat dels trenta últims anys del Cor La Unió, relacionats directament amb la persona del mestre Mateu Cardona. A ell es deu el repertori i altre material, basat en la música popular, com sardanes, havaneres o maixurques i valsets amb acompanyament musical, que els va donar molt bon resultat, tant per ser cantades per les caramelles com per actuar en un concert. El 1990 el mestre Cardona es va retirar, el seu successor, Joan Serra, va seguir una línia més polifònica, gràcies a la incorporació d'un bon nombre de noies, procedents de la coral infantil de la població, que van fer possible la continuïtat del cor fins l'any 2002.</p> | 08175-278 | Plaça Nova s/n, 08692-Puig-reig | <p>la fundació del Cor La Unió va tenir lloc el 1927, data que figura en l'antic estendard que encara es conserva i que és testimoni de la història d'aquesta coral que forma part de la Federació de Cors de Clavé. L'activitat de La Unió durant molts anys se centrava en les caramelles de Pasqua i alguna sortida en algun poble de la comarca per tal de participar en les trobades de cors de Clavé. Gairebé tots els pobles del Llobregat, des de Berga fins a Sant Vicenç de Castellet, tenien i encara tenen algun cor d'aquesta federació. Les activitats més destacades en el calendari anual de La Unió eren la trobada de Cors de Clavé que organitzaven per la Festa de St. Antoni Abat, les caramelles, i, últimament, durant 12 anys, el concert de Nadal, a més de la seva participació en trobades de cors en altres poblacions. Una fet important de la història del Cor La Unió fou la troballa de l'antic estendard, que durant la guerra civil va restar amagat al Centre Catòlic. Uns nens que jugaven el van rescatar de l'amagatall i temps més tard, l'any 1957, es va produir la refundació de l'entitat amb nous estatuts i una junta que li va donar un major impuls. D'altra banda, fins la dècada dels anys 60 els Cors d'en Clavé van ser cors d'homes. A La Unió va ser a finals dels 60 quan es van incorporar veus femenines, donant una sonoritat diferent als cants i convertint-la en cor mixt. També cal fer esment de la celebració dels 50 anys de la seva fundació l'any 1977, amb l'estrena d'un nou estendard i la commemoració dels 30 anys dels nous estatuts. L'últim acte més rellevant va ser la festa de reconeixement i homenatge al mestre Mateu Cardona quan aquest es va retirar, l'any 1990. Els directors que recorden els cantaires més veterans del cor són de finals dels anys 40 i dècada dels anys 60: podem esmentar el mestre Pintó de cal 'Titus' de Puig-reig, el mestre Conangla de l'Ametlla de Merola, i en Josep Codina 'el bessó' de cal Bassacs. Després d'aquest període ja s'incorporà el mestre Mateu Cardona, que es va fer càrrec de la direcció de La Unió fins el 1990. L'últim director del cor va ser el Joan Serra, després d'haver-ne estat l'acordionista des de molt jovenet.</p> | 41.9737000,1.8788400 | 407109 | 4647464 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Societat Coral La Unió de Puigreig va reunir un bon nombre d'excantaires per commemorar que el 2007 es van complir 80 anys de la fundació de l'entitat i l'homenatge al seu penuúltim director, el mestre Mateu Cardona. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||
| 79059 | Casa Nova de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-la-cortada | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 4.11 SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVIII-XIX | Casa de pagès força gran, que ha conservat bé la tipologia constructiva tradicional. És una edificació molt homogènia de planta rectangular distribuïda en tres naus. Els murs són de maçoneria i carreus a les cantoneres. Les obertures de la planta baixa estan formades per llindes i brancals de pedra, però la majoria son d'arc rebaixat de rajol pla. A la façana principal destaca el portal d'entrada un arc rebaixat de pedra i, al damunt d'aquest, dues balconades amb baranes metàl·liques, una de les quals reformada d'una anterior galeria amb arc de mig punt. La coberta és nova, feta amb teula àrab a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud. Disposa de un cobert afegit al costat oest i tres construccions al voltant, una d'aquestes en estat de ruïna. Uns 80 m en direcció nord-est hi ha una gran bassa amb un molí de vent que permetia emmgatzemar l'aigua des de la riera. El mur principal de la bassa és fet amb grossos carreus irregulars i compta amb tres contraforts. El molí, sobre una estructura amb base de formigó, podria ser de mitjan segle XX. | 08175-285 | La Cortada o La Cortada dels Llucs | Aquesta casa és una construcció probablement de finals del segles XVIII o començaments del XIX, i com tantes altres construccions d'aquets període, és una masoveria bastida en un moment de properitat i d'expansió dels conreus cerealístis i molt especialment de la vinya. La masia de la Cortada, com també van fer El Soler de Jaumàs, L'Alsina de Merola, El Lladó, o La Serra de Cap de Costa, van impulsar la construcciçó de masies i l'establiment de masovers. | 41.9474800,1.8889100 | 407906 | 4644542 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79059-foto-08175-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79059-foto-08175-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79059-foto-08175-285-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 79133 | Font Lluny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-lluny | http://www.parcfluvial.com (Camí de les Fonts de Cal Marçal). | XX | La Font Lluny, situada prop de Cal Marçal i del riu Llobregat, destaca per que raja sota una gran paret de pedra, recollin les escurrialles de l'aigua del punt ombrívol on es troba. | 08175-359 | Cal Marçal | Vinculada a les persones que viuen a cal Marçal | 41.9534300,1.8808200 | 407244 | 4645211 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Forma part de la Ruta les les Fonts, senyalitzada pel Consorci del Parc Fluvial del Llobregat amb la col·laboració de l'Associaicó de Veïns de Cal Marçal. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||
| 66675 | Terma Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terma-alta | Es tracta d'un bloc monolític, clavat verticalment; està cobert de molsa però s'hi poden distinguir grabats dos escuts, els dels senyors de Berga i el dels senyors de Pinós, ja que es troba ubicada en l'antiga partió dels seus dominis. Es troba en el coll que hi ha entre el Castellot al nord-oest (887m), l'Agulló al nord-est (870 m.) i al sud la Roca Roja (828 m.), a poca distancia al nord-est de la Collada de la Mesquita. La terma està situada a uns 781 metres d'alçada sobre el nivell del mar. L'indret és partió dels municipis de Cercs i Vilada. | 08268-185 | Al nord-est de la Collada de la Mesquita i al sud-est del turó del Castell de Puigarbessós | La Terma Alta és una antiga fita de terme que dividia les terres dels senyors de Berga i les dels senyors de Pinós. La Terma Alta és una roca de considerable dimensió alçada al mig del coll i amb els escuts gravats de les dues famílies feudals. | 42.1182200,1.8933800 | 408522 | 4663495 | 08268 | Cercs | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | |||||||||||||||
| 71076 | Trumfera La Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-la-llacuna | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | La trumfera està mig ensorrada. | Zona de guix, al marge de camps i de feixes, en gran part abandonades. Accés fàcil a peu des de la Coma d'Arnau, per la casa La Carrera. S'arriba a La Carrera per la pista asfaltada que surt de la carretera B401, a prop del nucli de Vallcebre, direcció El Comellar. Trumfera mig ensorrada al costat del camí. De planta mitja lluna, amb l'entrada orientada al nord-est i amb llinda de pedra plana 80cmx20cm. | 08293-193 | La Llacuna | Construccions de pedra seca que servien per guardar i conservar les patates al costat del camp; són típiques de Vallcebre i es troben en tot el municipi. El cultiu de la patata a Vallcebre fou important a partir dels finals del segle XVIII. Aquesta trumfera està al costat de la barraca de Cal Tiet, una barraca gran de pedra seca amb dos pisos. Les barraques d'aquestes dimensions es troben en zones lluny de les cases més properes, mentre que les trumferes es troben tant al costat de les cases com en indrets remots. | 42.2049500,1.8326100 | 403630 | 4673192 | 08293 | Vallcebre | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71076-foto-08293-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71076-foto-08293-193-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | ||||||||
| 71131 | Safareig de la Font Xaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-xaleta | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX-XX | El safareig es va quedar tapat amb deixalles i vegetació. | Safareig públic ubicat al mateix poble de Vallcebre, entre les primeres cases de la banda nord-est dell nucli del poble i els horts i camps. | 08293-249 | Vallcebre | El safareig de la Font Xaleta és un dels safareigs públics més antics del poble. Hi cabien tres persones, dues a una banda, i una al costat, i s'havia de rentar agenollat. S'alimentava el safareig amb aigua de la Font Xaleta, una font acondicionada amb trossos de teula i de morter per servir com un dipòsit d'aigua. Quan les primeres maquines rentadores van apareixer al poble, el safareig va caure en desús. No es coneix la data de construcció del safareig, però sembla ser de la primera meitat del segle XX. Fonts orals de la gent gran de Vallcebre. | 42.2043200,1.8191700 | 402519 | 4673137 | 08293 | Vallcebre | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71131-foto-08293-249-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | ||||||||
| 38553 | JACIMENT POLÍGON INDUSTRIAL DE LA VALLDÀN | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-poligon-industrial-de-la-valldan | OLIVARES, D. (2000). L'arqueologia a la Catalunya central els darrers anys. Dovella nº 67, pàg. 12. Carta Arqueològica del Berguedà, Avià nº 7, fitxat per Goretti Vila el XII de 2000 a partir de l'informe de l'excavació d'urgència. MARTÍN, Albert i MARTÍN, Antoni (2001) Jaciment arqueològic Polígon Industrial de la Valldàn (Avià, Berguedà). Jornades d'Arqueologia 2001. La Garriga. Pàgs. 192-193. | I aC II dC | Actualment hi passa per sobre la variant de La Valldàn en el PK 0'850. | Amb motiu de la construcció de la variant de La Valldàn (C-149) entre Berga i la carretera de Solsona, es realitzà una prospecció que donà com a resultat la localització de dos punts d'interès arqueològic d'època romana situats al sud-oest de l'església de Sant Bartomeu de La Valldàn: una vil·la i un assentament de producció metal·lúrgica. El jaciment anomenat Polígon Industrial de La Valldàn es trobava al mateix nivell per on ara passa la variant, entre el túnel i la rotonda del polígon. Únicament es van excavar les zones afectades que s'estenien per tota l'amplada del traçat de la carretera, quedant actualment la part excavada totalment oculta. L'excavació va permetre documentar el pas d'un camí empedrat acompanyat d'estructures de transformació metal·lúrgiques que tindrien relació directa amb la vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldàn (fitxa nº 147). El camí travessa el jaciment perpendicularment en sentit nord-est i sud-oest, es prolonga per un costat en direcció a l'església de Sant Bartomeu de La Valldàn enfilant-se vers el Camí Ral i per l'altre en direcció al Molí del Castell. El camí està format per un anivellament del terreny amb pavimentació de graves i forta presència de material arqueològic. El conjunt de transformació metal·lúrgica es situa majoritàriament al costat est del camí i presentava un lloc on es realitzaven les activitats de farga i forja de metalls en època ibero-romana i en el que s'han comptabilitzat 12 estructures, destacant una d'elles per les seves grans dimensions. Es tracta d'una fossa de combustió; mentre que la resta del conjunt ho formen tres forns de forja de metall que van estar en funcionament entre la segona meitat del segle I aC i finals del segle II dC. Els materials recuperats consisteixen en grans quantitats d'escòries de producció de ferro i bronze, a més de rebutjos de material constructiu romà. També és abundant la presència de ceràmica comuna oxidada, terra sigil·lata hispànica i africana de cuina. | 08011-29 | Variant de Berga al Polígon Industrial. Sant Bartomeu de La Valldàn. 08610 AVIÀ | Durant la intervenció arqueològica en el jaciment de Sant Bartomeu de La Valldàn es va procedir paral·lelament al seguiment de les màquines, apareixent en els rebaixos realitzats davant del polígon unes restes que van provocar la intervenció arqueològica d'urgència ja que era afectat plenament pel traçat de la variant. Actualment la variant de La Valldan passa per sobre, havent-se perdut les estructures que estaven afectades pel traçat, tot i que el jaciment es prolonga a cada costat de la carretera, avui encara camps de conreu. Aquest jaciment està vinculat a la Vil·la romana de Sant Bartomeu. La excavació va ser practicada d'urgència i dirigida pels arqueòlegs: Antonio Martín Oliveras (5 al 20 octubre de 1999), Albert Martín Menéndez (3 al 30 novembre de 1999) i Antonio Martín Oliveras (24 al 31 desembre de 1999). Aquest jaciment i el proper de Sant Bartomeu són els dos primers d'època romana excavats al Berguedà i suposen un punt de partida per entendre el procés i desenvolupament de la romanització a la Bergistània. | 42.0893300,1.8313100 | 403347 | 4660355 | 08011 | Avià | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Estructural | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El jaciment ha estat catalogat pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat amb la denominació: Variant de Valldàn, sector Polígon Industrial de La Valldàn, i s'han catalogat els dos jaciments (la vila i l'assentament metal·lúrgic) en una única fitxa. El sector que ha quedat afectat pel pas de la carretera va ser expropiat. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 38580 | MOLÍ DE VILAJOANA (LES LLUMS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vilajoana-les-llums | Llibre de Matrícula Industrial (1899-1934). (AMA). Registre de la Propietat de Berga. | XX | L'actual propietari té intenció de reparar la turbina. | A sota de la casa Vilajoana i a l'altre costat del camí hi ha les restes d'una antiga construcció que utilitzava la força hidràulica de la riera per a produir energia elèctrica. Està situada en un desnivell del terreny que arriba fins la riera d'Avià i construïda aprofitant les terrasses del terreny que reparteixen l'edifici en tres nivells. Al cos més elevat hi havia el pis on vivien els masovers i que degut a l'estat ruïnós es va enderrocar i desmuntar l'any 1999. Al mig hi ha l'habitació on hi estaven els comandaments, la dinamo i l'alternador, on encara es conserva el volant que obria el pas de l'aigua i posava en marxa la turbina. Des d'aquí s'accedia a la sala de la turbina a través d'una obertura al terra i amb una escala de fusta. La sala de la turbina està en el nivell més baix per permetre el salt; aquesta sala està totalment tancada excepte pel forat on passava la politja i el que permetia l'accés, i coberta per mitja volta de totxana. Conté una turbina Pelton que encara conserva el volant de la politja. L'aigua retornava a la riera a través d'un canal realitzat amb paret de totxo i pedra. Davant del Carrer Nou hi havia una bassa d'aigua des de la que sortia un tub que portava l'aigua directament a la turbina, produint un salt d'uns 20 metres. Al Registre de la Propietat de Berga consta que l'edifici del salt tenia una canonada de la bassa reguladora a la sala de màquines, una turbina, una dinamo, quadre de distribució, transmissió i línia elèctrica des de la sala de màquines fins a un edifici anomenat Batadora o Pallissa, del Grupo Centro (els edificis de la colònia de Graugés). | 08011-56 | Casa Vilajoana, Graugés 08610 AVIÀ | Segons consta al llibre de Matrícula Industrial (1899-1934) Antonio Rosal Nadal va fabricar electricitat des del 1925 al 1936, i de 1942 a 1945 utilitzant l'energia que proporcionava la riera d'Avià al seu pas per Vilajoana. Abans de que la riera arribés a Vilajona, a la finca Lluert, s'agafava aigua conduint-la amb un canal fins a l'embassament principal de Graugés. Mitjançant una instal·lació de canonades es proporcionava aigua als tres Carrers d'habitatges, Torrentbó, Graugés, Subirana, Vilajuana, La Plana, i a un servei d'incendis, així com s'omplien els dipòsits de La Creu i el de Graugés Vell i la Teuleria. Al salt de Vilajoana es fabricava electricitat utilitzant el 15% del salt d'aigua, generant 5 Kv de força per venda i 1 Kv per ús propi. Segons informació oral de la Sra. Dolors Sabata d'Avià, filla de l'encarregat de la turbina i que havia nascut a la casa, aquest grup generador d'electricitat va deixar de funcionar just al començar la Guerra Civil, al 1936. Posteriorment es va tornar a posar en marxa al 1943 fins al 1945. Donava electricitat a la granja de Graugés, a les cases dels treballadors (Carrers Vell, Mig i Nou) i a masies de la zona. El desguàs de la turbina sembla aprofitar un antic desguàs tallat a la pedra i que ben segur fos d'un primer molí medieval que es trobaria ubicat al lloc on actualment hi ha la turbina; això ho demostren els forats excavats a la roca que es troben a la riera a prop del molí i que daten d'època medieval. A la planimetria realitzada l'any 1925 apareix el topònim 'casa de la dinamo'. | 42.0559300,1.8477900 | 404660 | 4656628 | 1925 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38580-foto-08011-56-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Antonio Rosal i Nadal | Aquest edifici va ser construït aprofitant l'emplaçament d'un antic molí medieval, fet demostrat per la presència dels forats de la resclosa i de la bassa excavats a la roca, tot i que no s'ha pogut confirmar documentalment. Una altra evidència del molí és la mola volandera o subirana que es va trobar en una de les feixes entre la casa de la turbina i l'antiga resclosa del canal. És un mola de pedra d'aglomerat de gra fi, de 115 cm de diàmetre i 16 cm de gruix, que conserva el forat on anava encaixada la nadilla i que és de mides petites (10x20 cm), la mola té incisions curves poc marcades, fet que demostra que és molt gastada. Es troba ubicada al mateix lloc on es va trobar l'any 2000 fent neteja dels marges de la riera. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||
| 38581 | RESCLOSA DEL MOLÍ DE VILAJOANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-vilajoana | BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | XI-XII | Els forats només són visibles quan el nivell de la riera es baix, principalment a l'estiu. | A la riera d'Avià una mica més amunt de la casa Vilajoana, a uns 100 metres de la casa del molí, hi ha els forats excavats a la pedra de dues rescloses. Son dues fileres de forats de forma circular. La primera correspon a la resclosa de la bassa i es troba a la mateixa riera d'Avià, és formada per una filera de 8 forats circulars amb una distància de 4,71 m del primer a l'últim i d' E a W. Les distàncies entre els forats són: 71 cm, 60 cm, 90 cm, 75 cm, 35 cm, 81 cm i 59 cm. S'identifica clarament el lloc on hi hauria el bagant de 35 cm d'amplitud. Cada forat fa aproximadament 15 cm de diàmetre. La segona correspon a la resclosa del canal, també excavats a la roca i a la mateixa riera just a sobre del saltant de la frau de Vilajoana. Són tres forats que disten 100 cm i 205 cm entre ells disposats en filera realitzant un angle de 160º i amb un forat més petit que dista 80 cm del central on es recolzava el tornapuntes. | 08011-57 | Casa Vilajoana, Graugés 08610 AVIÀ | Degut a la pèrdua de la documentació del monestir de Ripoll, no tenim constància escrita d'aquest molí que ben segur seria propietat de dit monestir igual que la casa Vilajoana. El fet de que els forats de la resclosa i la bassa siguin circulars demostra que es tracta de les restes d'un molí de l'Alta Edat Mitjana, es a dir, dels segles X al XIII, però en no conservar-se restes de l'edifici d'aquesta època suposem que es tractaria d'un casalot de fusta o d'un petit edifici que, o va desaparèixer ja a l'edat mitjana (ja que no s'anomena a cap document), o bé es va aprofitar el lloc antic per construir el nou edifici del segle XX que va utilitzar el salt per generar energia elèctrica. No es té constància del molí als segles XVII al XIX, fet que fa suposar que no existia en aquesta època. A l'edat mitjana els molins acostumen a ser drets senyorials; aquest es troba al costat d'una antiga casa fortificada de segures arrels medievals i on possiblement hi hagués un propietari important. | 42.0562300,1.8460800 | 404519 | 4656664 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38581-foto-08011-57-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Altres evidències de l'existència d'un molí en època medieval són: el desguàs de la turbina tallat a la pedra, la mola volandera o subirana que es va trobar a prop de l'edifici. Les fotografies van ser realitzades per Lluís Viladrich l'any 2001. | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 38606 | CANALITZACIÓ ANTIGA DEL MOLÍ D'OBIOLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canalitzacio-antiga-del-moli-dobiols | ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. BOLÓS, J., FABREGA, M. (1982). Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat. A: Quaderns d'Estudis Medievals, nº 9, pàgs. 556-568. Barcelona. | X-XI | Al costat dret del riu Llobregat hi ha un seguit de 93 forats circulars excavats a la roca, paral·lels a l'aigua i que ocupen un total de 40 metres en línia. A la part central hi ha un doble rengle de clots, possiblement d'una reparació. La distància entre els forats és de 15 cm, tenen un diàmetre de 14 cm i una profunditat de 15 cm. A l'interior de la zona tancada pel dic de fusta, podem veure una canalització excavada a la roca, de 40 cm d'amplada i 50 cm de profunditat, que fa ziga-zagues. Corresponen a una antiga canalització d'aigua que portaria aigua a l'antic molí d'Obiols. Una mica més avall, a la riba esquerra, veiem altres forats cavats sobre roca força grans, però és difícil relacionar-los amb alguna construcció concreta. | 08011-82 | Colònia La Plana. 08610 AVIÀ | Les notícies històriques del Molí d'Obiols es remunten a l'any 1125, en un llevador de comptes del monestir de Sant Llorenç prop Bagà: 'De ipso moli de Albiols glls. III', és a dir, que aquells que posseïssin el molí d'Obiols havien de lliurar a l'esmentada abadia un cens anual de 3 gallines. Tot i que això no demostra que el molí existís abans. No sabem exactament on seria aquest molí, ni sabem si aquest canal era per a un molí, ni la data exacta en que es feren els canals. Tot i això endevinem que amb aquest canal podien desviar un bon cabal d'aigua i que, fins i tot, podria moure una roda vertical (AA.DD., 1985). Més endavant, al Capbreu del monestir de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA), el molí d'Obiols consta com a propietat de Joan Minovas pagès d'Olvàn i era a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. Es possible que aquest molí fos el molí de Minoves situat més amunt del pont d'Oroniu, a la colònia Rosal, i que era propietat dels Minoves d'Olvan; o bé que els Minoves tinguessin primer el molí d'Obiols i el traslladessin durant el segle XVIII al lloc que després ocupà el molí de Minoves. És difícil saber quina de les dues canalitzacions és la més antiga, possiblement primer es fes el canal i posteriorment aquest fou ampliat amb un dic de fusta. | 42.0536900,1.8728600 | 406731 | 4656352 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38606-foto-08011-82-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38638 | REGATELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regatell | <p>Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>Aquesta és una petita casa de planta i golfes, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a ponent. Es situada al vessant de la muntanya una mica més amunt de la Caseta de Salvans, i queda completament amagada al bosc. Segueix l'estructura de tres crugies amb la porta d'entrada amb llinda de fusta en la que està gravada la data 1778 que està molt esborrada. La pallissa és afegida al costat esquerre de la casa formant angle recte amb aquesta i amb el pis superior tancat amb llates de fusta verticals. La casa té poques finestres, de petites dimensions i de pedra amb les llindes de fusta. Destaca el color groguenc de la pedra utilitzada pels murs, que té les cantoneres fetes de carreus poc treballats. Al costat nord de la casa i aprofitant el desnivell del terreny, hi ha una bassa quadrada petita excavada a la roca amb tres costats que aprofiten la roca natural i el quart amb una paret feta de blocs de pedra. També hi ha un safareig petit al costat sud que ara està pintat de blau i s'amaga entre la verdissa. La casa està abandonada i una part del mur de darrera i de la teulada s'ha enfonsat.</p> | 08011-114 | Regatell de Baix. Zona Sobrestrada. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta és una petita masoveria de la casa Can Cardona que es va construir al 1778. A l'amillarament de 1856 era de José Vilardaga de Berga, propietari de Can Cardona i descendent del Vilardaga que construiria la casa i que també va fer la masoveria de Lluert. La propietat es manté a l'actualitat en mans de la mateixa família.</p> | 42.0855715,1.8085492 | 401459 | 4659964 | 1778 | 08011 | Avià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38638-foto-08011-114-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||
| 38652 | CASTELL DE CLARÀ / MAS PALAU DE CLARÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-clara-mas-palau-de-clara | BOLÓS, J.; PAGÈS, M. (1986). El Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi,1. Barcelona, pàg. 180. CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona. CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. ORDEIG, R. (1993-94). Les dotalies de les esglésies catalanes (segles IX-XIII). Vic. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Cadastre d'Avia de 1767. Amillaraments d'Avià de 1862 i 1879. Arxiu Municipal d'Avià. Fitxa de la Carta Arqueològica del Berguedà nº 4 d'Avià. 1998. | X-XI | Al cim i al vessant sud del turó que hi ha sobre la finca dels Porxos, cobert per matolls, hi ha diferents restes de murs construïts amb pedra desbastada i morter que sembla correspondre a un edifici. S'observen murs amb diferents característiques, hi ha alguns aixecats a continuació de grans blocs de pedra que els hi servien de recolzament, altres fets amb pedra petita desbastada i d'altres amb grans blocs de pedra ben disposada en fileres. Hi ha com a mínim unes cinc habitacions disposades aprofitant el pendent de la muntanya i en un lloc que ofereix una visibilitat immillorable del pla. En un dels murs encara es poden observar tres fornícules de pedra. Aquest mur que hem identificat es troba junt amb les restes de una antiga casa que es va destruir a inicis del segle XX i que es coneixia com Palau. Tot i que ara només es poden veure restes de murs coberts per matolls, sabem per informació oral que hi havia hagut un cementiri i que fins fa pocs anys encara es trobaven ossos. | 08011-128 | Els Porxos. Clarà. 08610 AVIÀ | El castell de Clarà és nomenat per primera vegada a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià l'any 907: castro Clariano; i a l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà: Clerano (BOLÓS, 1986). L'escassetat de fonts documentals pot explicar-se pel fet de que en un principi es tractaria d'una torre de defensa petita de l'època de la organització territorial de Guifré i que per tant tingué una curta vida. Dins els seus límits es trobaria l'església de Sant Serni de Clarà, sufragània de l'església d'Avià, i ubicada en diferent lloc que l'actual. Les prospeccions arqueològiques realitzades l'any 1997 per Ramón Martí (amb la col·laboració de Josep Camprubí) han donat una sèrie de materials ceràmics que fan pensar en un major grau d'ocupació del lloc en els primers temps d'època comtal, tot i que el mas ha tingut una ocupació ininterrompuda fins a inicis del segle XX. La funció principal del castell seria la de guardar el camí que unia Berga i Cardona, és a dir, una torre fronterera de vigilància, amb funcions similars a les del castell d'Avià. A Avià sabem que hi havia diferents castells o torres de defensa castelleres. Una seria la que protegia el nucli antic, el castell d'Avià, al peu del Camí Ral de Cardona; possiblement a prop del Molí del Castell hi hagués una altra també al camí Ral; a Clarà hi havia el castell a un lloc enlairat controlant el Camí Ral; a Obiols hi havia una torre de vigilància; també hem de nomenar les cases fortes com Noet (on hi havia senyor feudal), Vilajoana, Santamaria, Pagerols, la Casavella, entre d'altres. Al lloc que ocupava el castell de Clarà, o molt a prop, trobem documentada la casa Palau que es va mantenir dempeus fins a inicis del segle XX i de la que s'han identificat diferents estructures que formen habitacions i que es troben al costat del lloc identificat com a castell. Al fogatge de 1553 s'anomena a 'Guillem Palau al mas de Clora' a la parròquia de Sant Martí d'Avià (IGLESIAS, 1991); i ja al 1438 el rector d'Avià Francesc de Mas estableix alberg i pati a Miquel de Palau (Pergamins de cal Mas). Més endavant, al 1767, el manso Palau era propietat de Antonio Farguell de Berga que hi tenia un masover, i que també posseïa el mas Porxos. Al 1862 eren de Joaquín Farguell de Barcelona. L'any 1879 els dos masos junt amb el Verdaguer pertanyien a Joan Ferrer. Possiblement aquest mas seria construït a prop de la torre castellera, tal i com veiem en les restes, demostrant el topònim que es tractaria d'una casa important (RIU, 1989), possiblement la casa del castell. Segons informació oral dels actuals habitants del Verdaguer, hi havia una masia al turó de Palau sobre dels Porxos, anomenada Palau i que darrerament (inicis del segle XX) era habitada per una comunitat de monges. La casa també disposava de cementiri i no sabem si l'església de Sant Serni de Clarà podia estar ubicada a prop d'aquest mas (de Clarà al segle XVI) abans de ser traslladada a la ubicació actual durant el segle XVII. | 42.0653300,1.7898600 | 399881 | 4657738 | 08011 | Avià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38652-foto-08011-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38652-foto-08011-128-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es van realitzar unes prospeccions arqueològiques del 17 d'octubre al 19 de desembre de l'any 1997 per l'arqueòleg Ramon Martí Castelló, de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l'objectiu de la realització d'un estudi sobre 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'Alta Edat Mitjana' (treball inèdit). La prospecció va proporcionar diferent material ceràmic de cronologia medieval amb alta proporció de fragments més antics: ceràmica cuita negra i de tonalitats marrons. Els materials estan dipositats al Servei d'Atenció als Museus Pedret (Girona). Aquest castell va tenir continuïtat amb el Mas de Palau, que va deixar d'existir a finals del segle XIX. El topònim Sala o Palau es va donar a l'edat mitjana a l'espai o crugia entre parets de pedra, de dimensions relativament grans i que sovint constituïa per ella sola un edifici de destinació no cultural. S'anomenava Palau quan l'ocupant era un personatge conspicu, comte o bisbe. Es van començar a fer cap el segle XII al costat de la torre del castell i servien d'estança a la família del senyor o castlà. Les restes del mas Palau han estat identificades en fer aquest inventari, al costat de les restes del castell que ja van ser identificades per Ramon Martí l'any 1997 a partir d'informació de gent de la contrada i que formen una continuïtat constructiva amb aquest. (Referència topogràfica del castell a la Carta Arqueològica: 31TDG001580). | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38659 | RESCLOSA DE LLUERT D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-lluert-davia | BOLÓS, J., FABREGA, M. (1982). Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat. A: Quaderns d'Estudis Medievals, nº 9, pàgs. 556-568. Barcelona. BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. | X-XII | Davant d'una resclosa de ciment construïda sobre la riera d'Avià, es poden veure excavats a la roca una sèrie de vuit forats circulars disposats en filera i perpendiculars al curs de l'aigua. Trobem els forats disposats de la següent manera: un de 15 cm de diàmetre i 10 cm aproximadament de fons, dos de 22 cm de diàmetre i uns 15 cm de fons situant-se un d'ells una mica més avançat respecte a la filera, cinc forats més com el més petit en que els tres últims es troben més junts. Darrera i formant una petita bassa a la mateixa riera, hi ha una resclosa moderna que forma un mur seguit de pedra i ciment. D'aquesta bassa es desvia aigua per un canal excavat en el terreny i que segueix horitzontalment per sota de la casa Lluert i paral·lel a la riera fins a 200 m en que enllaça amb un tub de ciment soterrat i que condueix l'aigua fins al l'Estany Gran de Graugés. Després d'entrar l'aigua al canal hi ha una petita comporta de ferro per donar entrada a l'aigua, i tres petits ponts de maons que permeten el pas per damunt el canal i situats a pocs metres de distància un de l'altre. | 08011-135 | Riera d'Avià. Zona sud del municipi. 08610 AVIÀ | L'evidència arqueològica únicament ens fa suposar la presència d'un antic molí en època medieval per l'empremta de la resclosa, però no hem trobat restes d'edificació, fet que pot confirmar les teories de que els molins medievals eren petits edificis fets de fusta i no utilitzats com a vivenda. Desconeixem el nom d'aquest molí i el temps que s'utilitzaria i l'única referència escrita que podem relacionar amb ell la trobem a la documentació de la casa Santamaria de Serrateix: l'any 1573 s'esmenta el molí del mas Santamaria d'Avià amb uns termes que poden correspondre a aquesta ubicació. La casa Cal Bep Vell al segle XVIII era de Fèlix Santamaria de Serrateix i es coneixia com casa de la Riera. El fet de que fou propietat d'un Santamaria pot estar relacionada amb la propietat del molí pel mas Santamaria d'Avià. La presa de ciment més moderna va ser construïda per Agustí Rosal i Sala a inicis del segle XX per tal de desviar aigua de la riera amb una canalització fins a l'Estany Gran de Graugés. | 42.0675000,1.8321400 | 403382 | 4657931 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38659-foto-08011-135-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aquesta antiga resclosa ha estat identificada en fer aquest inventari. | 85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38661 | CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE SERRAPINYANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-serrapinyana | COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | X-XII | L'encaix és deteriorat. | Als entorns immediats de la masia Casanova de Serrapinyana s'han localitzat tres contrapesos de premsa de biga realitzats en blocs de pedra, a les que em refereixo en fitxes independents. La que tractem en aquesta fitxa es troba al costat de la bassa de la casa, utilitzada con part del mur i amorterada en aquest verticalment. És un bloc de pedra, de tamany petit si el comparem amb altres que coneixem de la zona, de 60x65x30 cm, amb un pes aproximat de 400 kg, i amb un forat allargassat al centre bastant deteriorat. | 08011-137 | Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s'utilitzaven durant l'edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables. | 42.0734400,1.8052400 | 401166 | 4658621 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 40517 | Paller de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-dalt | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona.</p> | XVIII | <p>Les restes de l'antic santuari es troben al NE de Bagà, en mig d'un ampli planell que té per capçalera La Devesa. Hi resten les ruïnes d'una casa amb els seus coberts, i les de l'església. L'església és de planta rectangular, sense absis, i amb la porta principal oberta a migdia. Aquesta porta va ser tapada per un seguit de coberts que es van afegir davant. Una altra porta hi havia al mur de ponent, allindada, i un nivell per sobre de la nau, ja que l'edifici es troba aprofitant un desnivell del terreny. Aquest porta era utilitzada per la masia que es va fer posteriorment aprofitant l'estructura de l'església. Resten dempeus tots els murs, però no existeix la teulada, tot i que encara queda part de la cornisa interior de la que arrencava la volta de canó que cobria la nau. Resten també les voltes de dues capelles laterals, la del costat esquerre conserva la volta feta amb pedra posada a plec de llibre i es poden observar els forats deixats per antigues bigues de fusta que van dividir l'espai en dos pisos, així com la presència d' un forn de pa i una pica d'aigua construïdes després de l'abandó de l'església i l'adaptació com a mas, durant el segle XIX. Resta també una fornícula encastada a la paret frontal, on hi havia la imatge de la Verge, i l'arrencada de l'escala de pedra per l'interior de la paret a la trona. L'abandó del mas ha permès veure actualment l'estructura inicial de l'església.</p> | 08016-6 | Paller | <p>Les primeres dades històriques són de 1197, moment en que es bastiria l'edifici romànic que es va mantenir fins el 1687, moment en que s'amplia amb una nova construcció renaixentista. En trobar-se lluny del centre de població, es va construir el nou santuari l'any 1748 més proper a Bagà, abandonant aquest antic indret i portant això a l'abandonament i ruïna dels edificis. El primer edifici seria una petita capella, que l'any 1258, l'abat de Sant Llorenç prop Bagà, com a senyor del lloc, el proveí de capellà i altres persones per tal que cuidèssin el santuari i el mas. Posteriorment l'església va ser utilitzada com a habitatge i els murs es van aprofitar per fer un mas, afegint un seguit de coberts.</p> | 42.2739900,1.8811900 | 407741 | 4680804 | 1748 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'edifici es troba en ruïnes. Els darrers masovers de Paller (els Tallada-Porcar) que vivien pels anys quaranta del segle XX, expliquen que fangant a l'hort darrera la casa van trobar unes lloses arrenglerades en forma de cistes amb ossos i algun petit estri metàl·lic (CABALLÉ, 1998). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 95|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 40519 | Sant Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pelegri | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CABALLÉ, F. (2001). Sant Pelegrí dels Banyadors (Paller). A Bagadanum. Vol. IV. Associació Medieval de Bagà. Pp. 41-54). COROMINAS, R. (2000). Sant Pelegrí. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 77-80). GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XVII | <p>Les restes de l'antiga capella de Sant pelegrí es troben al camí a Paller de Baix, una mica abans d'arribar, a la riba dreta del torrent de Paller i al peu del camí; a uns 300 metres del santuari. Es troba en un lloc en que el terreny fa un desnivell, per tant es va aterraplenar l'espai que ocupa l'edifici per tal d'adaptar-lo. Es conserva part del mur perimetral que permet veure un edifici de planta rectangular (6,8 x 3,8 m), sense absis i amb un porxo davant de l'entrada. Els murs estan fets amb pedra sense treballar unida amb morter de calç, fan uns 70cm de gruix. Es trobava coberta de vegetació fins que l'any 1999 un grup de persones de Bagà es va dedicar a netejar l'entorn deixant al descobert les ruïnes. No es van identificar restes de ceràmica o d'altres materials que donessin indicis de la cronologia de l'edifici.</p> | 08016-8 | Paller. A la carretera que porta a Paller | <p>Mn. Serra Vilaró (1930) esmenta aquestes ruïnes com pertanyents a un antic temple de Sant pelegrí, i el considera anterior a la construcció del santuari de Paller, és a dir, anterior al segle XVIII. Hi ha la possibilitat que es tracti de l'església de Sant Pelai (Sancti Pelagii) anomenada a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà (983) que es trobava a la vall del Bastareny (COROMINAS, 2000), tot i que les restes són posteriors. Sembla més probable la seva relació amb la reconstrucció del santuari de Paller de Dalt amb estil renaixentista a finals del segle XVII, com una capella al camí cap al santuari com a lloc de repòs i aixopluc. En construir-se el nou santuari de Paller al lloc dels Banyadors l'any 1747, aquesta capella possiblement perdé la seva utilitat i la pedra i teules d'aquest edifici s'utilitzessin per la construcció de Paller de Dalt. El 1774 el fuster que treballava a Paller va arreglar un quadre de Sant Pelegrí que havia en aquesta església. L'any 1999 un grup de voluntaris baganesos va fer una neteja de les ruïnes de Sant Pelegrí.</p> | 42.2658500,1.8751400 | 407230 | 4679906 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 96 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 40524 | Santa Fe del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-fe-del-quer | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVIII | <p>Església petita, d'una sola nau amb presbiteri quadrat i coberta amb volta de canó. La porta es troba a llevant i era d'arc de mig punt adovellada i ara inexistent ja que el mur està en ruïnes. El mur de ponent (oposat a la porta), és més ample que la resta de murs, de manera que sobresurt dels dos laterals. Els laterals estan reforçats amb tres contraforts a cada costat. L'aparell és molt irregular a l'exterior, i a l'interior encara resten parts de l'arrebossat i de pintura de calç blava. Es distingeix l'arrencada de la volta de canó que cobria l'interior, així com d'una cornisa a l'interior i alguna de les mènsules de les pilastres que suportaven la volta. A la paret del presbiteri hi ha una fornícula decorada amb dues pilastres adossades a l'exterior i coberta amb una petxina a la zona de la volta i també pintada de blau. Al costat dret davant del mur de la porta principal es conserva la base d'una creu de pedró. És una pedra tallada com un pilar de base quadrada i amb un forat al centre de la cara superior. La capella es troba en mal estat de conservació, amb la teulada esfondrada i molt tapada per vegetació.</p> | 08016-13 | Roca Tiraval, a la collada de Turbians | <p>El lloc del Quer és documentat des de finals del segle X, mentre que l'església de Santa Fe és documentada l'any 1259, quan era regida per un donat (SERRA VILARÓ, 1930, vol II). Diferents llegats testamentaris a favor de l'església van fer possible la seva construcció al segle XIII, així com el suport econòmic dels prohoms de la vila de Bagà que van considerar a Santa Fe co-patrona de la vila, juntament amb Sant Esteve. L'església fou reformada al segle XIV, però al segle XVIII es bastí l'actual construcció aprofitant els fonaments i part dels murs de l'església romànica anterior, i fou beneïda l'any 1766. Durant la Guerra Civil de l'any 1936 va ser destruïda i avui resta abandonada. Damunt la porta hi havia un finestral amb vitrall que il·luminava l'altar amb el frontis fet de rajola valenciana amb la imatge de la santa i un senzill guarniment a tot el vol. Tenia també un petit cor de fusta</p> | 42.2463200,1.8493700 | 405075 | 4677766 | 1766 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40524-foto-08016-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40524-foto-08016-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40524-foto-08016-13-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2020-12-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per arribar a l'església s'ha d'agafar el camí que des de Sant Joan de l'Avellanet porta cap a la Vinya Vella. Hi ha un trencant a la dreta, després de la casa Matallops, que porta a la casa Quer i d'allà s'ha de caminar cap a llevant fins arribar a l'església per un camí. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 96|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||
| 40547 | El Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-quer | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Vol. III.</p> | XIX | <p>Al lloc del Quer hi ha dues construccions de diferents èpoques i que es troben una al costat de l'altre en un planell sota la Roca Tiraval. Una és una casa d'estructura clara del segle XVIII-XIX, i l'altre que seria de procedència medieval. L'edifici més antic és de planta quasi quadrada, era cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent i construït en pedra amb blocs de diferents tamanys. La façana presenta dos arcs de mig punt a la planta baixa amb les dovelles posades a plec de llibre, i dues obertures de balcons al primer pis, tots situats simètricament. La teulada i les altres façanes es troben enfonsades, tot i que es pot observar que l'edifici es sustentava amb un pilar central de pedra. Les cantoneres de la casa, així com les de les finestres, estan fetes amb blocs de pedra més ben escairats i més grossos que la resta de l'obra; la llinda de les dues finestres és de fusta. El segon edifici, més modern, és una construcció de pedra ben treballada i rejuntada, de planta, dos pisos i golfes, amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. La façana és simètrica, amb dues portes d'arc de mig punt a la planta i dues finestres a cada pis, també d'arc de mig punt. A les façanes laterals s'obren tres finestres allindades a cada pis, mentre que les de la planta baixa són d'arc rebaixat. Els pisos es troben diferenciats per una petita cornisa de maó, i el voltant de les finestres i portes és també de maó. Destaca una xemeneia decorada amb un barret de ceràmica a la teulada. La casa es troba recolzada en el desnivell del terreny i al seu costat esquerre (mirant de cara) es distingeix una possible antiga construcció de pedra recolzada a aquest desnivell del terreny en el que hi ha alguna roca. Es tracta d'un mur de pedra construït al voltant d'una roca i que té dues petites obertures a modus de finestres. A prop del mas hi ha l'ermita de Santa Fe del Quer, relacionada amb la casa, així com unes sepultures excavades a la roca que era el cementiri de l'església.</p> | 08016-36 | Roca Tiraval | <p>El lloc del Quer és documentat des de l'any 984 com un dels límits parroquials de l'església de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà. La masia s'esmenta l'any 1384 i fou habitada durant tota l'època medieval i moderna. La construcció actual és del segle XVIII.</p> | 42.2465500,1.8452900 | 404739 | 4677796 | 08016 | Bagà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40547-foto-08016-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40547-foto-08016-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40547-foto-08016-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'any 1944, Carbons de Berga, propietària fins l'any 2004 del Quer, va fer un forat davant la casa a l'obaga Major, per tal d'extreure carbó, tot i que no es va trobar material després de fer el forat. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 40548 | Sepultures del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-del-quer | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> | <p>Es tracta de tres tombes o foses juntes orientades de ponent a llevant, situades a poc més de tres-cents metres al nord de la casa el Quer. Són tan sols unes foses que mostren un esfondrament del terreny marcant el perímetre intern de les tombes. No has estat mai excavades i es desconeix la seva datació.</p> | 08016-37 | Roca Tiraval | <p>El lloc del Quer és documentat des de finals del segle X, mentre que l'església de Santa Fe és documentada l'any 1259, quan era regida per un donat (SERRA VILARÓ, 1930, vol II). L'església fou reformada al segle XIV, però al segle XVIII es bastí l'actual construcció aprofitant els fonaments i part dels murs de l'església romànica anterior, i fou beneïda l'any 1766. Durant la Guerra Civil de l'any 1936 va ser destruïda i avui resta abandonada. A l'entorn de l'església no hi ha constància de cap cementiri, però en canvi es troben aquestes foses a prop de la casa. S'ha apuntat la possibilitat de que es tracti d'enterrament fruït de les ràtzies de la guerra del francès o de les carlinades.</p> | 42.2468700,1.8453400 | 404744 | 4677832 | 08016 | Bagà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment es troben bastant cobertes per matolls i boixos. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc